You are on page 1of 180

LesLes orquídiesorquídies dede lala GarrotxaGarrotxa

Les Les orquídies orquídies de de la la Garrotxa Garrotxa 1
Les Les orquídies orquídies de de la la Garrotxa Garrotxa 1

Les orquídies de la Garrotxa. Col·lecció: Monogra es de patrimoni natural, 2 BÈJAR, X.; LOCKWOOD, M.; OLIVER, X.; DRAKE, I. & WILLETT, T. 2008. Les orquídies de la Garrotxa. Monogra es de Patrimoni Natural, 2. Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural. Olot. ISBN: 978-84-613-0955-9 Dipòsit legal: GI-1686-2007

© Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural, lial de l’Institut d’Estudis Catalans.

C/ Fontanella, 3 - 17800 Olot (Girona)

http://ichngarrotxa.iec.cat/ichngarrotxa/index.php

A/e: garrotxa.ichn@iec.cat

Aquest llibre és fruit d’un projecte participatiu desenvolupat l’any 2008, en el que han participat 57 persones que han prospectat la comarca de la Garrotxa, han aportat gran part de les citacions i de les fotograes, i han compartit sortides i el seu temps.

Coordinadors del projecte i maquetació: XAVIER OLIVER, MIKE LOCKWOOD i XAVIER BÉJAR.

Autors del text: XAVIER BÉJAR, MIKE LOCKWOOD, XAVIER OLIVER, INGA DRAKE i TOBY WILLETT.

Col·laboradors i autors de les citacions: TOMÀS AGÜERA, MAFA BAUÇÀ, XAVIER BÉJAR, SÒNIA BOFARULL, FERRAN BRAVO, ANTONI

CANALS, CARLOS MIGUEL CARBONELL, RAFA CARBONELL, SILVIA CASTRO, ELISABETH COBO, ESTER CODONY, ALBERT COLOM, ISIDRE COS, RAMON CROS, INGA DRAKE, GEMMA DURAN, MARCEL·LA DURAN, JOSEP ESPÍ, JOAN FONT, DAVID GIMENO, ANNA ROSA GONZÁLEZ, ELISENDA GUITART, MIKE LOCKWOOD, SÍLVIA MARCH, CHIRAPHAN MARKCHOO, CARLES MARTORELL, JOAN PONTACQ, RAMON POU, LLUÍS RICH, GLÒRIA ROSSELL, ISABEL ROURA, ANDREU SALVAT, SANDRA SAURA, FRAN TRABALON, DAVID VILASÍS, XAVIER VIÑAS i TOBY WILLETT.

Foto i disseny de la portada: ISABEL ROURA. Il·lustracions: PAU ORTIZ I SANTAMARIA (CEA Alt Ter), pàgines 1 i 167. Tractament d’imatges: DAVID VILASÍS, ISABEL ROURA i XAVIER OLIVER. Autors de les imatges (número de pàgina-ordre de fotogra a per columnes):

TOMÀS AGÜERO: 77-2.

MAFA BAUÇA: 37-1; 37-2; 92-1;95-2; 95-3; 130-1. XAVIER BÉJAR: 9-1; 10-1; 37-4; 40-2; 42-1; 42-2; 42-3; 46-1; 47-1; 50-1; 54-1; 55-1; 56-1; 56-3; 59-1; 59-3; 62-2; 62-3; 65-1; 65-2; 65-3; 68-1; 70-1; 70-2; 70-3; 75-1; 75-4; 76-1; 77-4; 77-5; 79-3; 81-1; 81-4; 87-1; 89-2; 91-1; 91-2; 94-1; 99-3; 103-1; 104-1; 106-4; 109-3; 111-1; 113-4; 115-1; 119-4; 123-1; 123-2; 127-2; 132-1; 132-4; 133-1; 134-2; 142-1; 143-1; 145-1; 146-2; 149-1; 162-1; 163-4; 179-1; 179-2. FERRAN BRAVO: 13-1; 35-3; 40-1; 40-3; 59-2; 93-1; 93-2; 116-1; 120-1; 121-4; 125-4; 127-3; 134-3; 136-1; 138-1; 141-4. ANTONI CANALS: 106-1; 166-1. CARLOS MIGUEL CARBONELL: 46-3; 63-1; 65-4; 67-4; 78-1; 82-1; 83-1; 83-2; 88-1; 89-4; 102-1; 119-1; 132-3; 137-1; 141-1; 152-2; 155-1; 163-5.

MARTA CARBONÉS: 35-4.

ISIDRE COS: 11-1; 16-1, 37-3; 41-1; 57-1; 99-4; 113-3; 115-3; 117-1; 125-2; 154-1; 160-1; 163-2. RAMON CROS: 36-1; 44-1; 45-1; 46-2; 59-4; 64-1; 74-1; 75-2; 100-1; 146-1; 146-3; 146-4; 157-2. INGA DRAKE: 20-1; 80-1; 115-2; 138-3. JOSEP ESPÍ: 106-2; 108-1; 150-1; 163-1.

CARLOS. E. HERMOSILLA: 165-2.

MIKE LOCKWOOD: 8-1; 26-1; 30-1; 34-1; 35-1; 35-2; 38-1; 48-1; 49-1; 51-1; 56-4; 58-1; 61-1; 62-4; 69-1; 73-1; 73-2; 97-1; 99-1; 105-1; 109-4; 110-1; 114-1; 115-4; 128-1; 129-1; 131-1; 134-1; 135-1; 139-1; 140-1; 141-3; 143-3; 144-1; 151-1; 152-1; 158-1; 159-1; 164-1; 166-2; 174-1; 176-1; 180-1. CHIRAPHAN MARKCHOO: 17-1; 43-1; 99-2; 109-1; 115-3; 117-1; 118-1; 125-2; 141-2; 161-1. XAVIER OLIVER: 7-1; 15-1; 16 -2; 17-2; 18-1; 27-1; 28-1; 29-1; 39-1; 40-4; 42-4; 60-1; 62-1; 67-1; 67-2; 67-3; 79-1; 79-2; 83-3; 89-1; 89-3; 93-3; 96-1; 101-1; 106-3; 107-1; 109-2; 112-1; 113-1; 113-2; 123-3; 125-1; 138-2; 147-1; 148-1; 156-1; 173-1; 174-2; 175-1; 177-1; 178-1. JOSEP PALOMÉ: 18-1; 122-1; 157-3. JOAN PONTACQ: 81-2; 132-2. LLUÍS RICH: 143-2; 157-1. ISABEL ROURA: 48-3; 119-2; 121-1; 123-4; 127-1; 163-3. XAVIER SANJUAN: 84-1; 85-1; 86-1; 86-2; 86-3. FRAN TRABALON: 48-2; 56-2; 90-1; 153-1. DAVID VILASÍS: 8-2; 9-2; 10-2; 52-1; 53-1; 66-1; 72-1; 75-3; 77-3; 98-1; 126-1; 127-4; 165-1; 166-3. JOSEP VIÑOLAS: 106-2; 108-1; 150-1; 163-1. TOBY WILLETT: 71-1; 77-1; 81-3; 95-1; 119-3; 121-2; 121-3; 125-3.

El nostre agraïment a la revisió cientíca d’en JOAN FONT, I a l’assessorament en algunes espècies de CARLOS AEDO, del Real Jardín Botánico de Madrid, JAVIER BENITO, FERRAN J. LLORET i MANUEL LORENZO, de la Asociación Ibérica de Orquidología, i a J.M.

LEWIN, i a MAFA BAUÇA, FERRAN BRAVO, CARLOS MIGUEL CARBONELL, ISIDRE COS, GLÒRIA DE CRUZ, JOAN FONT, JOAN PONTACQ, ISABEL ROURA i

ANDREU SALVAT, que han contribuït a que aquesta monograa sigui millor, i a ANTONI CANALS, JOSEP ESPÍ, XAVIER SANJUAN, DAVID VILASÍS i JOSEP VIÑOLAS per cedir les fotograes per poder completar la monograa. També volem fer esment de l’assessorament desinteressat de TRIAS I ASSOCIATS en el disseny de l’obra, i d’Aubert Imprimeix i TEIA BOADA en la maquetació, i el suport logístic d’ISABEL MUNUJOS. Agraïm a l’Institut Cartogràc de Catalunya poder haver reproduït el mapa de la Garrotxa). El nostre agraïment a les persones que han ajudat als nostres col·laboradors: TOMÀS ADMETLLA, IRENE CAMÓS, INÉS CARRILLO, PERE

CASALS, JAUME COROMINAS, PERE COROMINAS, GLÒRIA DE CRUZ, ESTER FANLO, JOSEP PALOMÉ, HELENA RIVERA, SARA SÀNCHEZ, XEVI TEIXIDOR, PETER TOEPFER, ANDRÉS VALVERDE, †JOSEP VILALLONGA i MAGDA VILALLONGA.

Llibre editat gràcies al suport econòmic de l’Institut d’Estudis Catalans. Primera edició: Olot, març de 2009. Impremta: Aubert Imprimeix. Són rigorosament prohibides, sense l’autorització escrita del titular del copyright, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment i suport incloent-hi la reprograa i el tractament informàtic.

Continguts

Presentació

5

Neotinea maculata

97

 

Neottia nidus-avis

100

Introducció a les orquídies

7

Nigritella gabasiana

102

 

Ophrys apifera

104

Metodologia

13

Ophrys bertolonii subsp. catalaunica 107

 

Ophrys fusca subsp. fusca

112

Resultats

19

Ophrys insectifera subsp. aymoninii

114

 

Ophrys insectifera subsp. insectifera

117

Hàbitats i orquídies

25

Ophrys lutea

120

 

Ophrys scolopax

122

Espècies de la Garrotxa

33

Ophrys sphegodes

124

 

Orchis conica

128

Aceras anthropophorum

34

Orchis coriophora

130

Anacamptis pyramidalis

36

Orchis laxi ora

133

Barlia robertiana

38

Orchis mascula

136

Cephalanthera damasonium

41

Orchis militaris

139

Cephalanthera longifolia

44

Orchis morio

142

Cephalanthera rubra

47

Orchis simia

144

Coeloglossum viride

50

Orchis ustulata

148

Corallorhiza tri da

52

Plantanthera bifolia

150

Dactylorhiza elata

54

Plantanthera chlorantha

153

Dactylorhiza fuchsii

57

Serapias lingua

156

Dactylorhiza incarnata

60

Serapias vomeracea

159

Dactylorhiza maculata

63

Spiranthes spiralis

162

Dactylorhiza majalis

66

Dactylorhiza sambucina

68

Espècies amb probable

Epipactis atrorubens

71

presència a la Garrotxa

165

Epipactis helleborine

74

Epipactis kleinii

76

Glossari

167

Epipactis microphylla

78

Epipactis muelleri

80

Referències

171

Epipactis palustris

82

Epipactis tremolsii

84

La Garrotxa: territori i medi natural

173

Gymnadenia conopsea

87

Himantoglossum hircinum

90

Limodorum abortivum

92

Listera ovata

94

Presentació

Parlar d’orquídies és parlar d’una de les famílies de plantes amb ors més nombrosa i diversa però també d’un grup de plantes amb una àmplia acceptació social, molt apreciada

pels seus valors estètics que n’han afavorit la comercialització. Tanmateix, gran part de la gent les considera un element completament exòtic, tal com correspon a la majoria de les espècies que es venen a les botigues, propi de les terres tropicals i poc o gens representat

a casa nostra.

Aquest any 2009 es compleix el cent cinquantè aniversari de la publicació de l’Origen de les espècies, obra cabdal del desenvolupament cientí c i on apareixen les idees fonamentals sobre l’evolució biològica. El seu autor, el naturalista anglès Charles Darwin, continuà publicant llibres amb nombrosos exemples per a demostrar el procés adaptatiu dels organismes i foren precisament les orquídies en les que primer es xà. Realitzà nombroses observacions sobre la fecundació de les orquídies de les onze espècies que creixien al voltant de la seva residència i que podia observar durant els seus passejos diaris. En aquella època, es creia que aquestes plantes no podien ser altra cosa que obra de Déu i era un repte per al naturalista trobar en l’estudi dels seus mecanismes de pol•linització arguments sòlids i contundents amb que rebatre les idees creacionistes.

L’observació de les orquídies resulta certament atractiva i té la capacitat d’engrescar

a la gent, però també serveix per superar els mites sobre el seu origen i per a valorar

els ambients on viuen. El seu estudi no resulta en cap cas fàcil i existeixen nombroses

di cultats i discrepàncies en la identi cació de diverses espècies. La divulgació i la recerca

cientí ca són elements fonamentals per a la conservació, objectiu nal de qualsevol recerca naturalística.

La publicació que ara teniu a les mans, suposa un treball rigorós, exhaustiu i molt ben il•lustrat de les orquídies de la Garrotxa, útil per als que volen gaudir de la bellesa d’aquestes plantes, però també pels que volen aprofundir en el seu coneixement i per a valorar la biodiversitat de la comarca que segueix oferint in nites possibilitats d’estudi. Cal felicitar tothom que hi ha participat per la feina feta, però també felicitar-nos per disposar d’aquest guia i del munt d’informació que ens ofereix.

Joan Font i García

Introducció a les orquídies

Les orquídies (Orchidaceae) constitueixen una gran família de plantes monocotil·ledònies, amb uns 850 gèneres i al voltant de 20.000 espècies (CASTROVIEJO 2002), distribuïdes per tot el món. A Europa s’estima que hi ha unes 450 espècies (DELFORGE, 2002), a la península Ibèrica unes 100 (AEDO & HERRERO (eds.) 2005) i al voltant de 70 a Catalunya (BOLÒS et al. 2005).

A les regions tropicals, on es concentra la

gran majoria d’espècies, les ors són molt vistoses, acostumen a ser epítes, és a dir, viure sobre altres plantes, i són perennes. A les nostres latituds, en canvi, les orquídies són terrestres i geòts, és a dir, passen l’hivern sota el terra en forma de rizoma o tubercle (òrgans subterranis de reserva).

Gran part de les orquídies són verdes i

sintetitzen els seu propi aliment (autòtrofes)

a partir de la llum del sol (fotosintètiques). Unes poques obtenen els nutrients, si més no parcialment, d’altres fonts externes (heteròtrofes), bé de restes orgàniques (saprò tes), o bé parasitant, en major o menor grau, altres organismes vius. En molts casos, mostren diferents graus de dependència dels fongs, amb els que mantenen una relació de simbiosi, sobretot en el moment de la germinació de la llavor. En algunes espècies, la simbiosi es manté durant tota la vida de la planta (Neottia nidus-avis).

Les fulles, enteres i de nerviació paral·lela, surten de la part baixa (basals) d’una tija sense rami cacions, o creixen al llarg d’aquesta (caulinars). La seva disposició pot variar: al voltant de la part inferior de la

tija (en roseta), alternadament al llarg de dues línies oposades de la tija (dístiques) o formant una espiral al llarg de la tija (helicoïdals). En determinades espècies on la fotosíntesi és mínima o inexistent, les fulles han esdevingut esquames (Corallorhiza trida).

La or, amb simetria bilateral (zigomorfa), és la part més característica de la planta. Presenta tres sèpals i tres pètals, de

de la planta. Presenta tres sèpals i tres pètals, de Corallorhiza tri fi da , orquídia

Corallorhiza tri da, orquídia heteròtrofa i sapròta que viu en sòls humits rics en humus, amb fulles reduïdes a 2-4 esquames membranoses embeinadores.

Flor d’Ophrys bertolonii subsp. catalaunica , amb la típica estructura de tres sèpals (externs) més

Flor d’Ophrys bertolonii subsp. catalaunica, amb la típica estructura de tres sèpals (externs) més grans, dos de laterals apuntant avall i un superior vertical, dos pètals (interiors) en posició lateral més petits, una mica inclinats amunt, i el label molt modicat i especialitzat, cap a baix.

vegades anomenats tèpals externs i externs. És freqüent que els sèpals convergeixin amb els pètals laterals, tot formant un casc (com en el gènere Orchis).

Les peces sexuals (estil i estam) estan soldades i formen una columna (ginostem). Per a la majoria de les orquídies de Catalunya, l’estam duu el pol·len en sacs que, a diferència d’altres plantes, formen una massa més o menys compacta (pol·linis). Els estigmes també es troben soldats i constitueixen la superfície estigmàtica.

En la majoria d’espècies, entre els pol·linis i la superfície estigmàtica, apareix un vel (rostel) que es disposa horitzontalment al ginostem. El rostel, que sovint acaba en bec, evita l’autofecundació. Al rostel pot aparèixer un disc més o menys viscós (retinacle) que xa els pol·linis i permet que s’enganxin al pol·linitzador.

Pedicel i ovari acostumen a girar 180 o (resupinació) de manera que el pètal superior (label) acaba per situar-se en la part inferior de la or. Aquest gir s’efectua mentre es desenvolupa la or i permet que el label sigui molt més visible pels pol·linitzadors. Per la seva posició, un cop la or s’ha desenvolupat completament, el label és el pètal central.

El label, que sovint té un esperó, difereix dels pètals laterals i té un disseny i forma molt particular que és clau a l’hora d’identicar els tàxons. Està preparat per a ser utilitzat com a pista d’aterratge d’insectes. La pol·linització és entomògama:

són els insectes els que transporten el pol·len de or en or.

Cap altra família de plantes posseeix tantes

estratègies diferents, incloent-hi mecanismes d’engany i seducció, per atreure els insectes

a les seves ors. En les abelleres (Ophrys), els mascles d’insectes són enganyats per

la vista i per l’olfacte, ja que el label imita

les femelles i ns i tot emet substàncies semblants a les feromones, de forma que l’insecte mascle intentarà copular sense èxit. En Orchis, a través de la textura, l’engany és tàctil. En Cephalanthera determinades coloracions del label simulen pol·len, mentre que en el gènere Serapias s’ofereix una cavitat on els visitants poden protegir-se de les inclemències meteorològiques.

poden protegir-se de les inclemències meteorològiques. Mascle d’himenòpter atret pel label d’ Ophrys fusca . 8

Mascle d’himenòpter atret pel label d’Ophrys fusca.

Algunes espècies, però, recompensen les visites dels pol·linitzadors amb nèctar, que es localitza a l’esperó (Platanthera) o bé al mateix label (Listera), o amb altres secrecions dolces (Dactylorhiza) que en alguns casos fermenten i semblen provocar una intoxicació alcohòlica als insectes que les visiten (Epipactis). Aquestes estratègies són reforçades pel calendari estacional perquè moltes espècies oreixen (Ophrys, Barlia) abans que altres plantes nutrícies.

Els pol·linitzadors, seduïts o enganyats, acaben amb els pol·linis enganxats al cos i preparats per a visitar una altra planta, així afavorint la fecundació creuada.

Si la or no ha estat visitada per un insecte, els pol·linis cauen i toquen la superfície estigmàtica, i es produeix la autofecundació (autogàmia).

estigmàtica, i es produeix la autofecundació (autogàmia). Marieta amb els pol·linis enganxats al cap A dalt

Marieta amb els pol·linis enganxats al cap

(autogàmia). Marieta amb els pol·linis enganxats al cap A dalt el connectiu en forma de cap

A dalt el connectiu en forma de cap d’oca; a sota, els pol·linis d’Ophrys, que han deixat de ser erectes ja que les caudícules s’han corbat. Això provocarà l’autofecundació de la planta en caure els grans de pol·len sobre la superfí- cie estigmàtica.

En aquest cas, la planta no depèn d’un insecte per assegurar-se la seva reproducció, i d’aquesta manera es mantenen poblacions locals d’orquídies de característiques estables que poden ser l’origen de noves espècies.

Un cop fecundada, la or madura es marceix i l’ovari, convertit en fruit, es trenca per deixar anar les llavors. Aquestes són de mida extremadament petita, al voltant de 0,5 mm, cosa que fa que siguin fàcilment disseminades pel vent (anemocòria). Les llavors conserven el poder germinatiu durant més de 20 anys, però no disposen de substàncies de reserva i per tant són els fongs presents al substrat els que possibiliten la germinació. Aquest procés d’infestació de la llavor pel fong pot trigar un any o més, després del qual germinarà una nova planta.

Les orquídies ocupen tota mena d’ambients, des de boscos ombrívols a roquissars de sòl nu. A la Garrotxa els hàbitats on es fan el major nombre d’individus i la major diversitat d’espècies són els prats, des dels secs ns als més humits. La dependència dels fongs

L’abandonament per part de l’home de les pastures montanes ha reduït dràsticament la qualitat i

L’abandonament per part de l’home de les pastures montanes ha reduït dràsticament la qualitat i la super- fície de l’hàbitat més important.

i de pol·linitzadors especialitzats determina

l’èxit en el desenvolupament, la reproducció

i la germinació de les orquídies.

Alguns tàxons són difícils d’identi car, no només per la seva variabilitat sinó també perquè sovint es barregen espècies i gèneres diferents, formant híbrids de característiques intermèdies (per exemple Dactylorhiza i Ophrys) de determinació molt complicada.

Amenaces

Les orquídies són molt sensibles a l’alteració de l’hàbitat on es fan. A la Garrotxa, atès que la majoria són pròpies d’hàbitats oberts, la seva conservació es troba condicionada per dos tipus d’impactes. Per una banda la desaparició dels prats de muntanya com a conseqüència de l’abandonament dels masos i de l’activitat rural associada. En aquest sentit es coneix l’exemple de diverses localitats amb prats de muntanya amb poca pressió del bestiar on esplèndides poblacions d’orquídies amb una gran diversitat d’espècies han desaparegut perquè en deixar d’accedir el bestiar ràpidament s’embardissen i desapareixen. Per contra, la forta pressió del bestiar, juntament a la fertilització de pastures, als prats més accessibles i de més extensió de les planes, impedeixen l’aparició de les orquídies.

Les zones humides, hàbitats idonis per a determinades espècies, són cada cop més rares per la dessecació a la que s’han vist sotmeses, i les poques que queden sovint pateixen un intens trepig del bestiar.

L’aplicació de substàncies químiques als conreus, la desaparició de les tanques vegetals i en general l’empobriment en diversitat dels sistemes ecològics han incidit en les poblacions de pol·linitzadors potencials.

Altres factors que constitueixen una amenaça directa són l’eutrotzació de les aigües (Dactylorhiza), l’excés de fertilitzants, l’abús de purins i en casos puntuals la recol·lecció (Cypripedium calceolus).

La supervivència d’un bon nombre d’espècies d’orquídies necessita mesures de protecció dels seus hàbitats i la desaparició i el canvi de determinades pràctiques i comportaments.

i el canvi de determinades pràctiques i comportaments. Cypripedium calceolus , recol·lectada i pràcticament

Cypripedium calceolus, recol·lectada i pràcticament desapareguda a Catalunya.

En aquest sentit, alguns dels hàbitats de major interès per a les orquídies ja es troben protegits als espais naturals protegits de la comarca. És el cas dels prats calcícoles mesò ls i dels prats de

dall, considerats per la Directiva Hàbitats de la Unió Europea i per tant d’obligada conservació i millora als diversos espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 (Alta Garrotxa, zona volcànica, Puigsacalm-

Bellmunt

zona volcànica de la Garrotxa, pendent d’aprovació de nitiva, protegeix gairebé tots els hàbitats i comunitats vegetals que corresponen a prats seminaturals. En els propers anys, doncs, caldrà fer efectiva la conservació i millora de tots ells.

).

El nou Pla Especial de la

Orquídies amenaçades i protegides

En la llista vermella de la ora vascular de la Garrotxa (OLIVER, 2009) consten un total de 14 orquídies amenaçades:

Coeloglossum viride (Vulnerable, VU), Corallorhiza tri da (En Perill Crític, CR), Dactylorhiza elata (Vulnerable, VU), D. incarnata (Vulnerable, VU), D. sambucina (Quasi Amenaçat, NT), Epipactis atrorubens (Vulnerable, VU), Himantoglossum hircinum (En Perill Crític), Neotinea maculata (Vulnerable, VU), Nigritella gabasiana (Quasi Amenaçat, NT), Ophrys bertolonii subsp. catalaunica (Quasi Amenaçat, NT), Orchis conica (En Perill, EN), Orchis laxi ora (Vulnerable, VU), O. morio (Vulnerable, VU) i Serapias vomeracea (En Perill Crític).

Ophrys bertolonii subsp. catalaunica és freqüent i abundant a la Garrotxa, com d’altres comarques, però l’incloïm pel fet que de moment consta a la llista vermella catalana vigent, encara que actualment, amb les dades existents, suposem que deixarà de ser-hi.

Caldria disposar de més informació (No Prou Estudiat, DD) d’Epipactis tremolsii, amb només dues localitats conegudes de moment.

A part de les orquídies més amenaçades (En

Perill Crític i En Perill), la resta d’orquídies

catalogades com a Vulnerables són espècies pròpies de prats altimontans

humits i/o acidò ls, algunes de les quals ns i tot presenten poblacions localment abundants però amb una superfície d’ocupació reduïda, de manera que amb

la dinàmica negativa de les pastures a la

comarca podrien desaparèixer o arribar a una situació crítica en poc temps.

Les llistes vermelles de ora vascular de Catalunya (SÁEZ et al., 1998, i SÁEZ & SORIANO, 2000) recullen només 4 orquídies:

Cypripedium calceolus, Epipactis viridiora (E. purpurata), Epipogium aphyllum i Ophrys bertolonii subsp. catalaunica, només aquesta última detectada a la Garrotxa.

, només aquesta última detectada a la Garrotxa. Les orquídies són unes plantes molt fràgils i

Les orquídies són unes plantes molt fràgils i no s’han de recol·lectar ja que la forma i els colors de les ors es perden immediatament una vegada collides. És molt millor fotogra ar-les i sempre més les podreu gaudir.

Ophrys bertolonii subsp. catalaunica roduïen les citacions en la base de dades en línia, juntament

Ophrys bertolonii subsp. catalaunica roduïen les citacions en la base de dades en línia, juntament amb les fotograes.

El Libro Rojo de la ora vascular de España (Moreno, 2008) inclou 11 orquídies, de les quals només Corallorhiza tri da és present a la Garrotxa i Cypripedium calceolus a poca distància dels límits comarcals.

El Decret 172/2008, de 26 d’agost, de creació del Catàleg de ora amenaçada de Catalunya, inclou a l’annex 1 (“en perill d’extinció”) Corallorhiza trida, Cypripedium calceolus, Epipogium aphyllum i Orchis spitzelii, a l’annex 2 (“vulnerables”) Gymnadenia odoratissima, Orchis palustris (Orchis laxiora subsp. palustris) i Spiranthes aestivalis, i a l’annex 3 (espècies protegides en espais del Pla d’Espais d’Interès Natural, també recollides en el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural) Ophrys bertolonii subsp. catalaunica (Ophrys catalaunica) a l’Alta Garrotxa, que seria, amb Corallorhiza tri da, les úniques orquídies de la comarca protegides.

Àmbit geogràc

L’abast geogràc de l’estudi correspon a la comarca administrativa de la Garrotxa, però també s’ha realitzat prospecció en aquelles zones de l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa que pertanyen a les comarques veïnes del Ripollès i l’Alt Empordà. Aquestes zones coincideixen respectivament en gran part amb els antics municipis de Beget i Bassegoda, que ns l’anul·lació de tots dos l’any 1969, s’havien considerat com a part de la Garrotxa.

Quant a la planicació de la prospecció, i considerant que un dels objectius era elaborar l’atles de la comarca amb una bona denició, es va dividir l’àmbit estudiat en quadrícules de 5 x 5 km, segons el sistema UTM (Universal Transverse Mercator). Hi ha 53 quadrícules en total, comptant tant les senceres –amb tot el seu territori dins la Garrotxa i l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa– com les que hi tenen només una part. De fet, hi ha dues quadrícules més que cobreixen una part minúscula de l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa però que per raons pràctiques no es van incloure en aquest estudi:

la DG 8085 (que conté 6,2 ha de l’EIN) i la DG 8080 (que en conté 0,3 ha). Totes les quadrícules estudiades es troben dins el fus 31T, i dins d’aquest, la zona DG. Les coordenades UTM de cada quadrícula es poden consultar al mapa de referència (Fig. 1).

La participació

Quan els membres de la Delegació de la Garrotxa de la ICHN van triar el tema d’aquesta monograa, van considerar que les orquídies constituïen una àrea d’estudi prou atractiva per al gran públic perquè persones sense lligams amb la Institució o sense coneixements del tema

Metodologia

poguessin participar en el projecte. Això havia de permetre engrescar als no iniciats a conèixer de primera mà les orquídies i altres valors naturals interessants de la comarca, i iniciar un procés de participació col·lectiu. També comportava una major capacitat per desenvolupar un treball de camp més complet en participar més persones en la recerca i possibilitar l’elaboració d’una monograa en clau d’atles.

l’elaboració d’una monogra fi a en clau d’atles. Els integrants localitzaven les plantes i introduïen les

Els integrants localitzaven les plantes i introduïen les citacions en la base de dades en línia, juntament amb les fotograes.

Figura 1. Mapa de l’àmbit d’estudi amb la referència de les quadrícules UTM 5 x

Figura 1. Mapa de l’àmbit d’estudi amb la referència de les quadrícules UTM 5 x 5 km prospectades

El primer pas del projecte va ser la convocatòria d’una reunió oberta a mitjans de febrer del 2008, a la qual van assistir 34 persones. El treball de camp va iniciar-se el dia 1 de març i en el mateix moment es va crear un lloc web (http:// es.groups.yahoo.com/group/orchis_gxa/) on els col·laboradors anirien entrant les dades de les seves citacions d’orquídies. El lloc web també comptava amb una llista de correu perquè els membres es comuniquessin entre ells, i cartograa de la comarca, a més d’una sèrie

de documents que facilitaven la identicació de cada tàxon (informació sobre la seva ecologia i biologia, i fotograes). A més, periòdicament es realitzaven sortides conjuntes al camp durant tota la temporada, que va durar ns a nals d’octubre.

Per l’extensió de la comarca, l’objecte de l’estudi i els recursos humans disponibles, es va decidir que la distribució de cada tàxon quedaria representada en base a la seva presència/

absència a les quadrícules UTM de 5 x 5 km que cobreixen el territori: 53 quadrícules en total.

Tot i prioritzar les observacions garrotxines, també es recollien observacions d’orquídies de les comarques limítrofes efectuades dins les quadrícules compartides amb la Garrotxa. Per evitar la duplicació d’esforços en el treball de camp, els participants es comprometien en certa mida prospectar determinades quadrícules al llarg de la campanya, encara que evidentment també prospectaven en altres zones i així es podien cobrir aquelles quadrícules que no comptaven amb un col·laborador x.

D’aquesta manera s’aconseguia desenvolupar un projecte de recerca ambiciós, en el qual els integrants del grup Orchis participaven en la mesura que volien segons els seus interessos i disponibilitat.

Recollida de dades

En observar una orquídia –o un grup d’orquídies d’un mateix tàxon– en les sortides al camp, cada col·laborador entrava la següent informació en la base de dades del lloc web: data, tàxon (espècie

o subespècie), localitat, municipi, coordenades

UTM, fenologia (inici de oració, or, fruit, etc.), autor de la citació, hàbitat, altitud i altres observacions (per exemple, si hi havia una sola planta o moltes, el substrat del lloc, o qualsevol impacte o amenaça que es pogués detectar).

Les citacions anaven acompanyades normalment de fotograes digitals, que cada col·laborador penjava al lloc web. De bon principi, cada citació havia de comptar amb dues fotograes –una de tota la planta i una altra de detall que ajudés a conrmar la

identicació–, encara que les circumstàncies de vegades dictaven que fossin més de dues,

o només una. L’ús generalitzat de fotograes

de les citacions permetia la conrmació en cas

d’un tàxon dubtós, i a més la seva revisió en

el futur si existeixen canvis taxonòmics, ja que

les fotograes quedaven vinculades a la base de dades. Per últim, el fons de fotograes s’ha utilitzat per elaborar aquesta monograa.

Quan les orquídies d’un mateix tàxon apareixien sobre una gran superfície de terreny, es va decidir que s’introduiria una nova citació si les plantes s’estenien ns un topònim diferent

si les plantes s’estenien fi ns un topònim diferent Sortides col·lectives periòdiques a quadrats 5 x

Sortides col·lectives periòdiques a quadrats 5 x 5 km poc prospectats, a part de les sortides individuals.

segons la cartogra fi a utilitzada (1:5.000 de l’Institut Cartogrà fi c de Catalunya). També
segons la cartogra fi a utilitzada (1:5.000 de l’Institut Cartogrà fi c de Catalunya). També

segons la cartograa utilitzada (1:5.000 de l’Institut Cartogràc de Catalunya). També era important prestar atenció als límits de les quadrícules; si calia, s’introduïen dues citacions properes per reectir la presència del tàxon a cada una de dues quadrícules contigües.

El treball de camp de l’any 2008 ha estat la font preferent de recollida de dades d’aquesta monograa, però quan no es detectava un tàxon concret en una quadrícula determinada durant la campanya, s’ha inclòs observacions d’anys anteriors. No obstant, per prudència s’han descartat observacions anteriors al 1980, atesos els canvis que han afectat el medi natural durant les darreres dècades pel que fa a la cobertura forestal, l’activitat agrària i el creixement urbà. També s’han incorporat registres d’altres fonts (bibliograa i herbaris) quan es podien adjudicar de manera segura a un quadrat 5 x 5 km. Per tant, el buidatge de publicacions i altres documents inèdits no ha estat completa ja que moltes de les citacions publicades només tenien una concrecció en quadrats UTM 10 x 10 km.

només tenien una concrecció en quadrats UTM 10 x 10 km. Identi fi cació al camp

Identicació al camp i amb fotograes, georeferenciació exacta de la planta, i sense recol·lecció d’orquídies.

Al llarg de la campanya de vuit mesos els 53 col·laboradors han realitzat 2.432 citacions vàlides, les quals representen el 68% de tots els registres utilitzats, i el 73% de totes les observacions (Fig. 2). Però, el projecte ha comportat també que moltes citacions inèdites dels últims anys també s’incorporessin a la base. La suma de les observacions de tots els anys (1980-2008) forma la gran majoria (94%) dels registres utilitzats (Fig. 3).

En el projecte han col·laborat de manera contínua 25 persones, tot assumint el seguiment de diferents quadrícules de la comarca i participant en l’elaboració de la base de dades

comarca i participant en l’elaboració de la base de dades Prospecció de quadrats UTM 5 x

Prospecció de quadrats UTM 5 x 5 km assignats o sen- se dades, i prospecció d’hàbitats propicis d’espècies.

del grup Orchis: TOMÀS AGÜERA, MAFA BAUÇÀ,

XAVIER BÉJAR, SÒNIA BOFARULL, FERRAN BRAVO, CARLOS MIGUEL CARBONELL, SILVIA CASTRO, ELISABETH COBO, ALBERT COLOM, ISIDRE COS, RAMON CROS, INGA DRAKE, GEMMA DURAN, MARCEL·LA DURAN, ANNA ROSA GONZÁLEZ, MIKE LOCKWOOD, CHIRAPHAN MARKCHOO, XAVIER OLIVER, JOAN PONTACQ, RAMON POU, LLUÍS RICH, ISABEL ROURA, SANDRA SAURA, FRAN TRABALON i TOBY WILLETT.

Tractament de les dades

Igual que a altres tàxons, les orquidàcies han estat objecte de diverses revisions al llarg dels anys, fruït d’un intent per part de la comunitat cientíca de reectir millor les connexions i diferències entre gèneres, espècies, subespècies i varietats. En aquest projecte es va decidir seguir la sistemàtica utilitzada en AEDO & HERRERO (2005), en el volum XXI de Flora Ibèrica, per tractar-se de la més actualitzada i sintètica, i on es poden consultar les raons per la separació i/o aglutinació de tàxons que altres autors tracten de forma diferent.

Quan els col·laboradors introduïen les seves observacions al lloc web, cada citació seguia un procés de validació per part de l’ICHN. El gruix d’aquesta tasca va ser realitzada internament per la Delegació de la Garrotxa, però es va recórrer a especialistes en la determinació d’alguns exemplars de gèneres que presenten certa dicultat (Epipactis, Orchis i Dactylorhiza). Malgrat tots els esforços, inevitablement algunes citacions no s’han pogut identicar amb tota seguretat, i de moment s’han descartat.

En el cas de les citacions bibliogràques i plecs d’herbari consultats, a moltes hi faltava la localitat geogràca precisa (normalment donaven només una referència a escala UTM de 10 x10 km, quan el nostre estudi requeria una precisió de 5 x 5 km) i per tant no podien ser incorporades; però quan les coordenades o el topònim tenien la precisió desitjada, aquestes dades s’incloïen com a vàlides.

Un altre factor restrictiu ha estat el fet que bona part de les citacions bibliogràques no tinguessin data, i s’han descartat citacions sospitoses de ser excessivament antigues.

citacions sospitoses de ser excessivament antigues. Les citacions comporten, a més de les dades bàsiques

Les citacions comporten, a més de les dades bàsiques establertes, fotograes per poder validar-les i revisar-les.

Algunes citacions potencialment vàlides s’han exclòs a causa dels canvis taxonòmics. En aquest sentit, diverses citacions al territori es fonamentaven en observacions sense plec d’herbari de referència, i en alguns casos s’havia detectat una determinació incorrecta. Si no existia un plec o fotograes per poder comprovar la correcta determinació, no s’han considerat en aquesta monograa. És el cas de Dactylorhiza

s’han considerat en aquesta monogra fi a. És el cas de Dactylorhiza Barlia robertiana (Sant Feliu

Barlia robertiana (Sant Feliu de Pallerols).

maculata (Orchis maculata subsp. maculata) per

la dicultat de diferenciar-la de D. fuchsii (Orchis

maculata subsp. meyeri), Orchis provincialis (confusió amb Dactylorhiza sambucina), Epipactis atrorubens (confosa amb E. helleborine de ors vermelloses) o E. helleborine (utilitzada freqüentment per designar diverses espècies d’Epipactis (E. helleborine, E. muelleri o E. tremolsii).

Quant als herbaris, només es va consultar l’Herbari de Girona (HGI) i algun altre herbari particular, i parcialment l’herbari del Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal (BCN).

Després del procés de validació, les citacions s’anaven introduint en una base de dades amb els següents camps: validesa (1 per vàlida, 0

per no vàlida), data, tàxon, localitat, municipi, comarca, coordenada UTM X, coordenada UTM

Y, quadrícula DG de 5 x 5 km, fenologia, codi

de la fotograa o fotograes, autor de la citació, hàbitat, altitud, altres observacions i referència (si prové d’una observació, un plec d’herbari o una obra bibliogràca).

A partir de la base de dades es van confeccionar

els mapes amb la distribució i abundància de cada tàxon que s’han incorporat a les txes d’espècies, així com els apartats de distribució i hàbitats.

L’abundància de cada tàxon s’ha denit en base

al número de quadrats 5 x 5 en els que s’havia

detectat el tàxon: molt rara (1-5), rara (6-15), comuna (16-31) i molt comuna (32-47).

(1-5), rara (6-15), comuna (16-31) i molt comuna (32-47). El Grup Orchis d’estudi de les orquídies

El Grup Orchis d’estudi de les orquídies de la Garrotxa, continua treballant i és obert a gent interessada.

continua treballant i és obert a gent interessada. La temporada comença a fi nals d’hivern, quan

La temporada comença a nals d’hivern, quan apareixen les primeres orquídies als prats més mediterranis.

I continuarem

El projecte “Atles d’orquídies de la Garrotxa” desenvolupat pel grup Orchis no s’acaba amb l’edició d’aquesta monograa, sinó que continua. Els integrants del grup detecten noves localitats, es cerquen espècies noves per a la comarca, completen les distribucions localitzant exemplars en quadrats on no s’havien detectat, acaben de recollir totes les cites bibliogràques i d’herbari que falta comprovar

Ja nalitzada la campanya i publicat l’Atles, el lloc web continua obert i els observadors van actualitzant la base de dades amb noves citacions. Els membres de la Delegació conviden als lectors a participar-hi de cares a una reedició futura actualitzada. Qualsevol persona interessada en participar-hi es pot dirigir a la delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural (http://ichngarrotxa.iec.cat/ ichngarrotxa/index.php) per formar part del grup Orchis.

El treball realitzat ha comportat per una banda establir el llistat d’orquídies de la Garrotxa, així com conèixer la seva distribució, abundància, hàbitats on apareixen, fenologia

Per altra banda, les dades recollides han permès analitzar les diferents comunitats d’orquídies, la seva composició orística, la riquesa en espècies i l’abundància de cada tàxon. Aquests resultats es presenten en el següent capítol.

També el projecte ha desenvolupat un procés de formació de tots els participants i la implicació de persones amb interessos diversos en un projecte de recerca que permetia una participació a mida segons la disponibilitat de temps de les persones.

Com tot procés participatiu, també ha generat una dinàmica de grup molt enriquidora i la constitució d’un grup d’estudi de les orquídies de la Garrotxa que continuarà treballant en el futur, així com la creació d’altres grups de treball sobre el patrimoni natural.

Orquídies presents a la Garrotxa

El llistat d’orquídies de la Garrotxa consta de 49 tàxons, tot i que encara s’han de resoldre dubtes de determinació d’alguns exemplars que comportarà més endavant una ampliació de la llista.

1. Aceras anthropophorum (L.) W.T. Aiton

2. Anacamptis pyramidalis (L.) Rich.

3. Barlia robertiana (Loisel.) Greuter

4. Cephalanthera damasonium (Mill.) Druce

5. Cephalanthera longifolia (L.) Fritsch

6. Cephalanthera rubra (L.) Rich.

Resultats

7. Coeloglossum viride (L.) Hartm.

8. Corallorhiza trida Chatel.

9. Dactylorhiza elata (Poir.) Soó

10. Dactylorhiza fuchsii (Druce) Soó

11. Dactylorhiza incarnata (L.) Soó

12. Dactylorhiza maculata (L.) Soó

13. Dactylorhiza majalis (Rchb.) P.F. Hunt &

Summerh.

14. Dactylorhiza sambucina (L.) Soó

15. Epipactis atrorubens Hoffm. ex Besser

16. Epipactis helleborine (L.) Crantz subsp.

helleborine (L.) Crantz

17. Epipactis kleinii M.B. Crespo, M.R. Lowe &

Piera

18. Epipactis microphylla (Ehrh.) Sw.

19. Epipactis muelleri Godfery

20. Epipactis palustris (L.) Crantz

21. Epipactis tremolsii Pau

22. Gymnadenia conopsea (L.) R. Br.

23. Himantoglossum hircinum (L.) Spreng.

24. Limodorum abortivum (L.) Sw.

25. Listera ovata (L.) R. Br.

26. Neotinea maculata (Desf.) Stearn

27. Neottia nidus-avis (L.) Rich.

28. Nigritella gabasiana Teppner & E. Klein

29. Ophrys apifera Huds.

30. Ophrys bertolonii Moretti subsp.

catalaunica (O. Danesch & E. Danesch) Soca

31. Ophrys fusca Link. subsp. fusca

32. Ophrys insectifera L. subsp. aymoninii Breistr.

33. Ophrys insectifera L. subsp. insectifera L.

34. Ophrys lutea Cav.

35. Ophrys scolopax Cav.

36. Ophrys sphegodes Mill.

37. Orchis conica Willd.

38. Orchis coriophora L.

39. Orchis laxiora Lam.

40. Orchis mascula L.

41. Orchis militaris L.

42. Orchis morio L.

43. Orchis simia Lam.

44. Orchis ustulata L.

45. Platanthera bifolia (L.) Rich.

46. Platanthera chlorantha (Custer) Rchb.

47. Serapias lingua L.

48. Serapias vomeracea (Burm. l.) Briq.

49. Spiranthes spiralis (L.) Chevall.

El fet que la comarca presenti una gran diversitat d’ambients, des de mediterranis de terra baixa ns a centreuropeus d’estatge altimontà, i una privilegiada situació geogrà ca propera als Pirineus, expliquen en part aquesta gran riquesa en espècies.

Vuit dels 49 tàxons detectats a la comarca no s’havien localitzat a la Garrotxa ns aquest treball: Barlia robertiana, Corallorhiza tri da, Epipactis muelleri, E. tremolsii, Himantoglossum hircinum, Ophrys insectifera subsp. insectifera, Orchis conica i Serapias vomeracea.

insectifera , Orchis conica i Serapias vomeracea . Serapias vomeracea , espècie nova per a la

Serapias vomeracea, espècie nova per a la comarca.

D’aquests cal destacar Corallorhiza tri da, orquídia amb molt poques localitats a Catalunya i la península Ibèrica, catalogada com a amenaçada a nivell d’Espanya i Catalunya, i protegida a tot el país. Aquesta és la primera citació al sud dels Pirineus. En la campanya del 2008 s’ha realizat un esforç de prospecció en hàbitats propicis de la Garrotxa que ha con rmat la raresa de l’espècie a la comarca.

Epipactis muelleri, amb unes poques cites

a Catalunya, s’ha observat en diverses

localitats i sembla que és comuna. La manca de localitats respon més a una falta de discriminació del tàxon respecte a E. helleborine.

Epipactis tremolsii tampoc havia estat citada de la comarca. Caldrà continuar estudiant la seva abundància i distribució, ja que sovint no s’ha diferenciat d’E. helleborine.

Ophrys insectifera subsp. insectifera és subespècie nova per a la comarca. Segons

BOLÒS et al. (2005), tots els exemplars de l’espècie a Catalunya corresponen a la subespècie aymoninii, i ARNOLD (1981), VIÑAS (1993) i VILLEGAS (1993) no especi quen subespècie. En la campanya del 2008 s’ha detectat nombrosos exemplars de la subespècie insectifera, que no s’havia citat

a la comarca.

Orchis conica i Serapias vomeracea també són espècies noves per a la Garrotxa, ja que no se n’havia citat ns al moment cap localitat dins la comarca.

I nalment, un altre tàxon força estudiat

des de l’any 2003 per la delegació de la Garrotxa de la ICHN és Barlia robertiana. En pocs anys ha experimentat una expansió

espectacular, ha penetrat des de l’Empordà

i ha abastat el Ripollès i Osona. El treball

de camp desenvolupat ha comportat la detecció de més de seixanta localitats amb el tàxon repartides per tota la comarca, tot i que és més abundant al sector est.

A part de les espècies trobades i que són

novetat per a la Garrotxa, per altra banda s’han prospectat dues localitats amb

poblacions de Nigritella de la comarca per poder determinar si corresponien a Nigritella gabasiana o a N. austriaca subsp. hispanica, i tots els exemplars determinats pertanyien

al primer, tot i que que caldria estudiar millor

les diferents localitats de la comarca.

El gènere Epipactis, amb alguns grups de determinació complexe, s’ha treballat l’any 2008 però no completament. En un principi s’ha pogut descartar citacions errònies corresponents a E. atrorubens i a E. helleborine, i s’observa que la primera és molt rara. Hi ha poques citacions, però podria ser més comuna. Per tant, cal prospectar els ambients propicis, especialment tarteres, que en alguns sectors de la comarca presenten grans superfícies.

Per altra banda, cal aprofundir en el coneixement del gènere Epipactis perquè

aprofundir en el coneixement del gènere Epipactis perquè Figura 4a: Número d’observacions de la campanya de

Figura 4a: Número d’observacions de la campanya de l’any 2008 per quadrats 5 x 5 km.

de la campanya de l’any 2008 per quadrats 5 x 5 km. Figura 4b: Número d’observacions

Figura 4b: Número d’observacions (1980-2008) per qua- drats 5 x 5 km.

sigui més fàcil completar la distribució de les diferents espècies, i molt especialment d’E. muelleri, E. tremolsii i altres Epipactis del grup phyllanthes.

Prospecció i riquesa d’espècies

Quant a l’esforç de prospecció, el mapa de la gura 4a mostra a cada quadrícula 5 x 5 km les observacions realitzades durant la campanya del 2008, el mapa de la gura 4b el total de registres (aquestes mateixes observacions del 2008, més les dels anys 1980-2007 i els registres provinents de plecs i bibliogra a) i el de la gura 4c la riquesa d’espècies.

Cal destacar la prospecció desigual de la campanya del 2008, tot i l’intent de cobrir la zona d’estudi de forma més o menys igual:

inevitablement, per raons de logística, la localització de les zones preferides d’estudi d’alguns dels col·laboradors més actius

(la vall de Bas, Oix, Sant Feliu de Pallerols i la vall de Llémena) van pesar molt en la distribució espacial dels registres.

Tanmateix, la correlació entre les zones amb més riquesa especíca (muntanyes de Puigsacalm i de Santa Magdalena i zona occidental de l’Alta Garrotxa) i les zones amb més registres és complexa. És difícil saber ns a quin punt la relativa riquesa d’espècies d’una quadrícula es deu a la seva millor o pitjor prospecció, sobretot perquè es va dedicar més esforç a prospectar aquelles zones que ja se suposava que podien ser més riques en base als coneixements adquirits sobre hàbitats potencialment interessants, i l’experiència d’anys anteriors.

Malgrat tot, creiem que el mapa de la riquesa especí ca de les orquídies de la comarca és una bona aproximació a la situació real. El baix nombre d’espècies de les quadrícules centrals pot explicar- se en part per una més baixa prospecció,

pot explicar- se en part per una més baixa prospecció, Figura 4c: Número de tàxons registrats

Figura 4c: Número de tàxons registrats per quadrat 5 x 5 km.

però també per la presència de substrats volcànics on la diversitat i l’abundància de les orquídies és menor. En canvi, en el sector septentrional, amb substrats i ambients idonis per a la majoria de les espècies, la principal raó és la difícil accessibilitat i per tant una menor prospecció en aquesta zona.

Fenologia

Quant a la fenologia de les espècies, el quadre resultant per l’any 2008 a partir de totes les citacions recollides, tenint en compte altres anys únicament quan calia omplir buits de l’any 2008, és el de la gura de la pàgina següent, on es poden observar els intervals amb oracions de les orquídies de la Garrotxa. El color verd fosc indica citacions regulars de oracions al llarg de tot el mes, i el verd clar quan les citacions de oracions són únicament a nals (en cas del començament del període oració) o a començaments del mes (en cas del nal del període de oració). Cal esmentar que les diferències entre anys en oracions poden ser importants, i que els resultats que es presenten corresponen a l’any 2008.

23

Orquídies i hàbitats

Moltes variables condicionen les comunitats d’orquídies: el substrat, el clima, la meteorologia, l’activitat humana

L’estudi de la distribució d’espècies d’orquídies per hàbitats ha estat possible gràcies a les dades recollides el 2008 pel Grup Orchis, ja que s’anotava l’hàbitat de les localitats, i per altra banda pels inventaris tosociològics de comunitats vegetals amb orquídies, i els censos/estimacions de les poblacions presents. D’aquesta manera s’ha pogut analitzar la composició orística de diferents hàbitats, així com l’abundància i la fenologia de les diferents espècies als hàbitats estudiats.

Els prats

Els prats ofereixen una gran superfície i diversitat d’hàbitats per tota la comarca: prats sobre subtrats calcaris i sobre subtrats àcids, prats secs, humits i higrò ls, jonqueres,

vorades i boscos

, ambients on s’ha observat més riquesa d’espècies i també més abundància.

i són els

Els prats mediterranis

En els sectors més mediterranis de la comarca, amb un desenvolupament vegetatiu primaveral i una marcada sequera estival, trobem prats eminentment

mediterranis dels ordres Brachypodietalia phoenicoidis i Rosmarinetalia, de vegades barrejats amb brolles de romaní, on la meteorologia anual marca molt clarament la presència i abundància d’orquídies.

Els pradells d’anuals (Al. Thero- Brachypodion) propis de sòls prims o codines són formats fonamentalment per plantes anuals, i sovint són força ruderalitzats. En aquests ambients s’han detectat un total de 12 espècies.

per plantes anuals, i sovint són força ruderalitzats. En aquests ambients s’han detectat un total de
per plantes anuals, i sovint són força ruderalitzats. En aquests ambients s’han detectat un total de
Prats mediterranis de jonça (al. Aphyllanthion ) a l’Alta Garrotxa apareix en prats oberts, amb

Prats mediterranis de jonça (al. Aphyllanthion) a l’Alta Garrotxa

apareix en prats oberts, amb poblaments d’anuals entre les espècies perennes. La segona s’ha localitzat en prats d’anuals mediterranis, força ruderalitzats, i sobre substrats alluvials àcids, i només una localitat força aïllada de la resta de la població localitzada a l’Empordà.

Els prats secs mediterranis (Brachypodietum phoenicoidis i Brachypodio-Aphyllanthetum)

A la comarca els principals prats mediterranis dominats per espècies perennes són:

- En els marges de camps i camins, i en camps abandonats, especialment sobre sòls una mica argilosos, hi apareixen fenassars (Brachypodietum phoenicoidis), prats dominats pel fenàs de marge (Brachypodium phoenicoides).

En el diagrama de presència d’espècies en aquests ambients destaquen per sobre de la resta quatre espècies: Ophrys sphegodes, Anacamptis pyramidalis, Orchis coriophora i Limodorum abortivum.

Ophrys sphegodes i Orchis coriophora són les dues espècies amb més abundància d’individus (67%) en aquests prats d’anuals, la primera perquè és molt freqüent i la segona, més rara, perquè apareix localment molt abundant.

Cal destacar que en aquests ambients s’ha trobat tres de les quatre localitats de Serapias vomeracea, i la única localitat d’Orchis conica, totes dues espècies noves per a la comarca. La primera en general

, i la única localitat d’ Orchis conica , totes dues espècies noves per a la
, i la única localitat d’ Orchis conica , totes dues espècies noves per a la

- En prats rocallosos i talussos hi dominen els llistonars (prats dominats pel llistó, Brachypodium retusum) i els prats d’albellatge (Hyparrhenietum hirto- pubescentis), dominats per Hyparrhenia hirta.

- Sobre sòls un xic menys secs trobem prats de jonça (Aphyllanthes monspeliensis) de l’associació Brachypodio-Aphyllanthetum (al. Aphyllanthion) on s’incrementa notablement la diversitat i l’abundància d’espècies.

Aquests prats destaquen per la diversitat d’orquídies presents i la seva abundància, especialment les del gènere Ophrys.

34 tàxons s’han detectat en prats secs mediterranis. Les espècies més presents en aquests ambients són Ophrys sphegodes, Anacamptis pyramidalis, Cephalanthera longifolia, C. rubra i Limodorum abortivum. En canvi, tàxons com Serapias lingua, Anacamptis pyramidalis, Ophrys sphegodes, O. bertolonii subsp. catalaunica i Orchis coriophora són les més abundants, malgrat que algunes d’elles no són gaire freqüents i, quan apareixen ho fan de forma massiva.

Aquestes espècies més abundants són responsables dels pics de oració en aquests prats al voltant dels mesos de maig i juny, amb un pic previ per les oracions d’Ophrys sphegodes a la primera quinzena d’abril.

Algunes espècies interessants s’han trobat en aquests ambients: Epipactis muelleri, Himantoglossum hircinum i Neotinea maculata.

Els prats montans

En sectors on la sequera

maculata. Els prats montans En sectors on la sequera Prats mesò fi ls de plantatge mitjà

Prats mesòls de plantatge mitjà i jonça (Plantagini-Aphy- llanthetum) de l’Alta Garrotxa

estival no és molt marcada, i sobre sòls més profunds, amb més capacitat de retenció d’aigua, la composició orística i la siognomia dels prats canvien: espècies més medioeuropees i aspecte verd durant més temps al llarg de l’any.

la fi siognomia dels prats canvien: espècies més medioeuropees i aspecte verd durant més temps al
Els prats mesò fi ls ( Plantagini- Aphyllanthetum i Euphrasio-Plantaginetum ) - Els prats de

Els prats mesòls (Plantagini- Aphyllanthetum i Euphrasio-Plantaginetum)

- Els prats de jonça i

plantatge mitjà (Plantagini- Aphyllanthetum), amb una composició orística força mediterrània encara, amb algunes mates com argelaga (Genista scorpius), farigola (Thymus vulgaris), barballó (Lavandula latifolia), lleterassa (Euphorbia nicaeensis).

- Els prats d’eufràsia i

plantatge mitjà (Euphrasio- Plantaginetum mediae), més ufanosos i amb una composició orística dominada per tàxons eurosiberians, i on ja no apareixen tantes espècies mediterrànies.

Els prats sobre sòls més potents retenen millor la humitat i no pateixen una sequera tan important o tan llarga com als prats mediterranis. Els prats mesò ls amb més superfície a la Garrotxa són:

prats mesò fi ls amb més superfície a la Garrotxa són: Prats de dall als voltans

Prats de dall als voltans d’Olot (Odontito-Trifolietum pratesis)

En prats mesò ls s’han detectat 41 espècies, la màxima diversitat dels diferents ambients estudiats.

Les espècies més freqüents en aquests prats mesò ls són Ophrys sphegodes, Anacamptis pyramidalis, Dactylorhiza fuchsii, Listera ovata, Cephalanthera longifolia i Orchis simia.

En canvi, les orquídies més abundants són Serapias lingua (amb relativament poques localitats però poblacions expectaculars), Ophrys sphegodes, Dactylorhiza fuchsii, Anacamptis pyramidalis i Spiranthes spiralis.

Els prats i herbeis higrò ls

Sobre sòls molt humits, i ns i tot xops, la majoria de les espècies canvien, i apareixen algunes orquídies especials (Dactylorhiza elata, D. majalis, D. incarnata, Epipactis palustris, Orchis laxi ora, O. morio) que no hem trobat en altres hàbitats i que tenen una àrea de distribució molt reduïda a la comarca. La majoria es poden considerar amenaçades per viure en aquests hàbitats tan vulnerables i afectats per la sequera, la dessecació per l’home, la contaminació de l’aigua, el trepig del bestiar que accedeix als punts d’aigua

Juncus in fl exus) , Mentha longifolia i Eupatorium cannabinum . Als prats i herbeis
Juncus in fl exus) , Mentha longifolia i Eupatorium cannabinum . Als prats i herbeis

Juncus inexus), Mentha longifolia i Eupatorium cannabinum.

Als prats i herbeis higrò ls s’han detectat 26 espècies.

Les espècies més freqüents són Dactylorhiza fuchsii, Gymnadenia conopsea, Epipactis palustris, Nigritella gabasiana, Dactylorhiza sambucina i Listera ovata.

En canvi, les orquídies més abundants són Epipactis palustris, Nigritella gabasiana, Dactylorhiza fuchsii i D. sambucina, algunes d’elles amb poques localitats però localment molt abundants.

Epipactis palustris és una espècie més freqüent als prats de molínia (al. Molinion), comunitats fontinals (al. Cardamino-Montion) i jonqueres (al. Molinio-Holoschoenion), mentre

Els principals prats d’aquest tipus a la Garrotxa són:

- Els prats de cua de gos (al. Cynosurion

cristati) dominats per Cynosurus cristatus, Medicago lupulina, Trifolium repens, Prunella vulgaris i Succisa pratensis.

- Els prats de dall (al. Arrhenatherion

elatioris) amb Arrhenatherum elatius, Trisetum avescens, Trifolium pratense i Dactylis glomerata.

- Els feners amb molínia (al. Molinion

coeruleae) sovint ocupen sòls argilosos i espècies importants són Molinia coerulea, Succisa pratensis i Mentha longifolia.

- Comunitats fontinals (al. Cardamino-

Montion) amb Lysimachia nemorum, Epipactis palustris i Chrysosplenium oppositifolium.

- Les jonqueres (ord. Holoschoenetalia) amb joncs (Scirpus holoschoenus,

(ord. Holoschoenetalia ) amb joncs ( Scirpus holoschoenus , Vorada de bosc a la Fageda d’en

Vorada de bosc a la Fageda d’en Jordà (Platanthera bifolia)

que Nigritella gabasiana i Dactylorhiza sambucina són més pròpies de prats de cua de gos (al. Cynosurion cristati). Orchis elata és més característica de jonqueres (al. Molinio-Holoschoenion) i Orchis laxiora de prats de dall (al. Arrhenatherion elatioris) i puntualment també en jonqueres (al. Molinio-Holoschoenion). Dactylorhiza incarnata i D. majalis, amb poques localitats, en canvi no mostren més anitat per un tipus d’ambient sempre que sigui higrò l.

A l’estage altimontà, en prats i landes

mesò les i higrò les, sobre substrats àcids, apareixen algunes orquídies molt rares a

la comarca. Això succeeix especialment

a la serralada Transversal, però també en

algun punt de l’Alta Garrotxa. Es tracta en la majoria dels casos d’espècies amb àrea de distribució reduïda a la comarca, poblacions aïllades geogrà cament i, ns i tot, amb molt poques localitats a la Garrotxa. Algunes però, localment poden ser molt abundants. Aquestes espècies són Coeloglossum viride, Dactylorhyza maculata, D. majalis, D. sambucina, Nigritella gabasiana i Orchis morio.

Les vorades de bosc

Un altre hàbitat on es pot trobar una bona diversitat d’orquídies són les vorades de bosc. Les espècies presents difereixen força del tipus de vorada:

espècies presents difereixen força del tipus de vorada: Alzinars i fagedes, amb el Comanegra al fons

Alzinars i fagedes, amb el Comanegra al fons (Alta Garrotxa)

Les espècies més freqüents són Dactylorhiza fuchsii, Listera ovata, Platanthera bifolia, Cephalanthera longifolia, C. rubra i Epipactis helleborine, les tres últimes només en vorades seques del Geranion sanguinei.

Les més abundants són Listera ovata, Orchis simia, Dactylorhiza fuchsii, Cephalanthera longifolia i Epipactis helleborine.

, Cephalanthera longifolia i Epipactis helleborine . - Vorades de boscos mediterranis i submediterranis (

- Vorades de boscos

mediterranis i submediterranis (Geranion sanguinei) com alzinars i rouredes de roure martinenc.

- Vorades de boscos higrò ls

(al. Trifolion medii) com fagedes, vernedes i rouredes humides de roure pènol.

32 orquídies s’han observat a les vorades de bosc.

medii ) com fagedes, vernedes i rouredes humides de roure pènol. 32 orquídies s’han observat a

Els boscos

Els boscos presenten una baixa diversitat i abundància d’orquídies i només prenen importància quan són aclarits i adevesats.

Els principals boscos de la comarca són:

- Els alzinars (al. Quercion ilicis).

- Les rouredes

submediterrànies de roure martinenc (Quercion

pubescenti-petraeae).

- Els boscos mixtes i rouredes

de roure pènol humits (Isopyro-

Quercetum roboris).

- Les fagedes (al. Fagion sylvaticae).

- Els boscos de ribera:

vernedes (al. Alno-Padion) i boscos de pollancres, àlbers i salzes (ord. Populetalia albae).

de pollancres, àlbers i salzes (ord. Populetalia albae ). Les espècies més freqüents en boscos són
de pollancres, àlbers i salzes (ord. Populetalia albae ). Les espècies més freqüents en boscos són

Les espècies més freqüents en boscos són Cephalanthera rubra (rouredes submediterrànies), Neottia nidus-avis (fagedes), Cephalanthera longifolia (alzinars i rouredes submediterrànies), C. damasonium i Epipactis helleborine (totes dues en rouredes submediterrànies i fagedes), Platanthera bifolia (en general) i Limodorum abortivum (alzinars).

Les més abundants són Neottia nidus-avis, Epipactis helleborine, Cephalanthera rubra, C. longifolia, C. damasonium, Orchis simia, Platanthera bifolia i Dactylorhiza fuchsii.

L’espècie més singular pròpia de boscos és Corallorhiza trida, planta de fagedes altimontanes i raríssima a la Garrotxa.

Per a cadascuna de les 49 orquídies detectades ns al moment a la comarca de la Garrotxa, ordenades per ordre alfabètic, i aplicant la taxonomia utilitzada a AEDO & HERRERO (2005)

s’especica:

Nom cientíc i autor.

Sinonímia en cas d’existir sinònims habituals en les referències.

Etimologia: origen de les paraules que formen el nom cientíc de l’orquídia.

Noms comuns en català (vermell i negreta), i a continuació en castellà (cast.), anglès (ang.), francès (fr.) i alemany (ale.).

Estatus en el cas que el tàxon tingui algun tipus de protecció legal o s’hagi considerat amenaçada segons criteris UICN (2001) a Espanya (Esp: MORENO, 2008), Catalunya (Cat:

SÁEZ & SORIANO, 2000) o Garrotxa (GX: OLIVER,

2009).

Descripció sintètica de la morfologia de la

planta per facilitar una correcta identicació,

i els trets diferencials que ajuden a la seva

identicació i diferenciació d’altres espècies

similars. En el text es marquen en gris els termes que consten al glossari. A l’hora d’identicar una orquídia, cal tenir en compte la possible presència d’exemplars vells

i descolorits i/o exemplars hibridats que

compliquen la determinació correcta, o canvis de color a causa de la diferent tipologia de

càmeres fotogràques utilitzades.

Si és el cas es comenta la variabilitat dintre de l’espècie, així com la diferenciació en subespècies i espècies que alguns autors en fan.

Espècies

Distribució general del tàxon a Catalunya,

i més concretament a la comarca, amb

interval d’altituds on s’ha localitzat i nivell

d’abundància a Catalunya (BOLÒS & VIGO 2001)

i a la Garrotxa (segons el percentatge de

quadrícules 5 x 5 km on s’ha detectat).

Hàbitats on és present l’espècie a la Garrotxa.

Fenologia del tàxon, amb els mesos amb alguna oració puntual (verd clar) o amb la majoria de les oracions detectades (verd fosc).

Fotograes per ajudar a identicar l’espècie. S’han incorporat fotograes de les diferents parts de la planta (or, inorescència, fulles basals), a part de la planta sencera i, a més,

s’ha intentat plasmar la variabilitat del tàxon

a la comarca. Cal recordar que en algunes

fotograes, els colors, especialment els violetes, poden canviar substancialment cap a rosats quan les fotograes procedeixen d’una

càmera digital compacta.

Mapes amb la presència per quadrats UTM

5 x 5 km: els límits de les comarques es representen mitjançant línies contínues, mentre els límits de l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa fora de la comarca són dibuixats com

a línies discontínues. Als mapes, la presència de

l’orquídia en qüestió és representada amb un cercle al centre de la quadrícula. Quan la citació procedeix de dins la comarca administrativa

de la Garrotxa, el cercle és sencer; en canvi, quan les úniques citacions d’una quadrícula determinada procedeixen de fora de la comarca administrativa, el cercle és foradat. Els cercles negres –siguin sencers o foradats– representen registres amb data (especialment observacions, però també dades extretes de plecs i bibliograa), mentre que els cercles grisos representen registres bibliogràcs sense data.

Aceras anthropophorum

Aceras anthropophorum (L.) W.T. Aiton

A (sense), keras (corn): sense esperó. Àntropos (home), phéro (portador).

Flor de l’home penjat Cast: or del hombre ahorcado; ang: man orchid; fr: orchidée de l’homme pendu; ale:

Ohnsporn.

Descripció Herba erecta de 10-40 cm d’alt, glabra. 5-12 fulles inferiors oblongues, les fulles superiors més petites. La inorescència llarga i estreta, de 5-20 cm, amb 20-60 ors. Flors verdoses amb el marge vermellós. Sèpals (9-13 x 4-6,2 mm) amb 3-4 nervis generalment d’un verd més fosc i marges rogencs, i pètals laterals (8-10 x 1-2 mm) uninerviats i verdosos. Sèpals i pètals laterals, connivents en forma de casc. Label (11-12(15) mm) verd groguenc o vermellós, amb els marges en general més enfosquits. Label trilobulat amb forma humana: 2 lòbuls laterals linears de 4-6 mm de llarg, i el lòbul mitjà més llarg, d’1 mm d’amplada i dividit en 2 petits lòbuls secundaris de 3-5 mm de llarg. Sense esperó.

Orchis simia i O. militaris també tenen el label en forma humana i amb casc, però presenten una coloració rosada diferent que A. anthropophorum.

De vegades es pot observar l’híbrid A. anthropophorum x Orchis militaris (x Orchiaceras spuria (Rchb. l.) E.G. Camus, Bergon & A. Camus.

Distribució Comuna al sector nordoriental de Catalunya, es fa molt més rara a la resta del país. A la Garrotxa molt comuna, citada pràcticament per tota la comarca, entre 190 i 1356 m.

Hàbitat Pastures, matollars i boscos clars, especialment en els dominis d’alzinars i rouredes submediterrànies, sobre substrats calcaris.

g

f

m

a m j j
a
m
j
j

a

s

o

n

d

en els dominis d’alzinars i rouredes submediterrànies, sobre substrats calcaris. g f m a m j
en els dominis d’alzinars i rouredes submediterrànies, sobre substrats calcaris. g f m a m j
Aceras anthropophorum 35
Aceras anthropophorum 35

Aceras anthropophorum

Aceras anthropophorum 35
Aceras anthropophorum 35

Anacamptis pyramidalis

Anacamptis pyramidalis (L.) Rich.

Orchis pyramidalis L.

Anakampteïn (corbar): els sèpals corbats enfora; pyramidalis (inorescència piramidal).

Flor caputxina Cast: orquídea piramidal; ang: pyramidal orchid; fr: orchidée pyramidal; ale:

Pyramidenorchis.

Descripció Herba erecta i glabra de (20)25-60(80) cm d’alt. Tiges primes amb 4-10 fulles lanceolato- linears, de 3,3-14(25) x 0,6-2 cm, en general plegades longitudinalment. Les superiors progressivament més petites. Inorescència ovoide-cònica, de 3,5-6,2(10) cm, densa amb 15-40(60) ors sèssils, amb bràctees linear- lanceolades tan llargues com l’ovari. Flors airoses, de color rosa vermellós, rarament blanquinoses. Sèpals de (4)5-7 x 2 mm. Pètals laterals 6-6,5 x 2,5 mm, àmpliament lanceolats i connivents. Label de 6-8(10,5) mm, profundament trilobat, amb dos plecs longitudinals prominents a la base. Part interna en general blanca, i cap a fora d’un rosa més intens. Esperó molt prim (11-15 mm), dirigit cap avall.

La inorescència densa de petites ors i en forma cònica, el color rosat de les ors més intens cap en fora que al centre i les dues protuberàncies blanques i paral·leles del label per canalitzar els pol·linitzadors la diferencien clarament d’altres espècies.

Distribució Per tot Catalunya, només rara en algunes comarques. Contrades mediterrànies i submediterrànies. Citada per tota la Garrotxa, entre 230 i 1340 m. Molt comuna, localment molt abundant.

Hàbitat Prats secs i brolles (Rosmarinetalia, Brachypodietalia phoenicoidis), prats humits (Mesobromion erecti) i vorades (Geranion sanguinei). Sobre substrat calcari.

g

f

m

a

m j j a
m j
j
a

s

o

n

d

prats humits ( Mesobromion erecti ) i vorades ( Geranion sanguinei ). Sobre substrat calcari. g
prats humits ( Mesobromion erecti ) i vorades ( Geranion sanguinei ). Sobre substrat calcari. g
Anacamptis pyramidalis 37
Anacamptis pyramidalis 37

Anacamptis pyramidalis

Anacamptis pyramidalis 37
Anacamptis pyramidalis 37

Barlia robertiana

Barlia robertiana (Loisel.) Greuter

Himantoglossum robertianum (Loisel.) P. Delforge

Dedicada als botànics francesos J.B. Barla i G.N. Robert.

Mosques grosses Cast: orquídea gigante; ang: giant orchid; fr: orchis géant; ale: Roberts Mastorchis.

Descripció Herba robusta, glabra, erecta de (20)30- 60(100) cm d’alt i una tija de 5-10 mm de diàmetre. 5-10 fulles, les inferiors de 10-40 x 4-11,5 cm, en roseta, i les caulinars més petites. La inorescència, de 7-20(41) cm més o menys densa, presenta 11-45(70)

ors roses o violàcies que fan olor a lliris (Iris sp.). Sèpals de 7,8-12 x 5,5-6,3 mm àmpliament lanceolats, amb 3 nervis i puntejats a l’interior, reunits en forma de casc amb els pètals laterals (5-8 x 2-3 mm). Label de 12-20(24) x 9-11(20) mm, trilobat i amb el marge ondulat. Color de porpra a rosat, amb

el centre més blanquinós, amb punts o ratlles

petites. El lòbul mitjà 1,5-2 vegades més llarg que els laterals, bilobat. Esperó de 5-6 mm.

Es tracta d’una orquídia robusta amb una in orescència compacta de ors grans i de oració molt primerenca, que no es pot confondre amb altres.

Distribució Més aviat rara a Catalunya. Contrades mediterrànies del NE de Catalunya amb

alguna localitat més puntual cap al sud i a l’interior (Bages, Anoia, Garrotxa i Ripollès).

A la Garrotxa cada vegada més comuna,

apareix per tot arreu, però de forma abundant

només a terra baixa, 200-500(750) m.

Hàbitat Prats secs i brolles (Rosmarinetalia, Brachypodion phoenicoidis) i especialment fenassars als marges de carreteres i camins.

g

f

m a m
m
a
m

j

j

a

s

o

n

d

Brachypodion phoenicoidis ) i especialment fenassars als marges de carreteres i camins. g f m a
Brachypodion phoenicoidis ) i especialment fenassars als marges de carreteres i camins. g f m a
Barlia robertiana 40
Barlia robertiana 40

Barlia robertiana

Barlia robertiana 40
Barlia robertiana 40

Cephalanthera damasonium

Cephalanthera damasonium (Mill.) Druce

C. alba (Crantz) Simonk.

Kepahlê (cap), antheros (antera): antera globosa; damasonium (nom d’una estrella d’aigua).

Curraià pàl·lid Ang: large white helleborine; fr: céphalanthère blanche; ale: Bleiches Waldvögelein.

Descripció Herba erecta de 15-60(75) cm d’alt, glabra. Fulles (1)2-4(5), més 1-3 reduïdes a beines caulinars. Les fulles normals de 4-9 x 1,4-3,8 cm, espaiades, ovades o oblongues. La inorescència de (4)6-17(21) cm presenta de (2)5-13 ors sèssils, sense pèls glandulosos. Les bràctees basals de 4-9,5 x 1,3-2,6 cm. Les altres bràctees de 1,7-9 cm de longitud, més llargues que l’ovari. Flors de color blanc crema, de (2)2,8-4,5 cm de longitud. Sèpals de 1,5-2,2 x 0,4-0,75 cm, oblongo-lanceolats, els superiors obtusos. Pètals laterals de 1,4-1,8 x 0,45-0,5 cm. Label de 1,2-1,4 cm, més curt que els sèpals, glabre. Hipoquil de 0,5-0,6 x 1,2 cm, i epiquil de 0,7-0,8 x 1 cm, obtús i apiculat, blanquinós amb una taca groguenca en la part nal, amb 3-5 crestes longitudinals de color groc taronja.

Menys ors i d’un blanc crema, amb un to lleugerament groguenc, i les bràctees llargues en la in orescència són les principals diferències amb C. longifolia.

Distribució Considerada més aviat rara a Catalunya, encara que és present pràcticament a tot el territori. A la Garrotxa, especialment a la part septentrional, central i occidental de la comarca, molt comuna però no abundant, 360-1300 m.

Hàbitat Boscos i vorades frescals, especialment en el domini dels caducifolis, amb una certa preferència per les fagedes (Fagion sylvaticae, Trifolion medii).

g

f m a m j j a s o n d
f
m
a
m j
j
a
s
o
n
d
amb una certa preferència per les fagedes ( Fagion sylvaticae, Trifolion medii ). g f m
amb una certa preferència per les fagedes ( Fagion sylvaticae, Trifolion medii ). g f m
Cephalanthera damasonium 42
Cephalanthera damasonium 42

Cephalanthera damasonium

Cephalanthera damasonium 42
Cephalanthera damasonium 42

Cephalanthera longifolia

Cephalanthera longifolia (L.) Fritsch

Cephalanthera ensifolia Murray ex Rich.

Kepahlê (cap), antheros (antera): antera globosa; longifolius (de fulles llargues).

Curraià blanc Ang: sword-leaved helleborine; fr:

céphalanthère à longues feuilles; ale:

Schwertblättriges Waldvögelein.

Descripció Herba erecta de 10-60 cm d’alt, glabra. Tija una mica estriada a la part superior. 7-9 fulles (més 1-4 poc desenvolupades) més o menys dístiques de lanceolades a linears, de 7-20 x 1-4 cm. La inorescència de 5-17(28) cm amb 4 a 21(28) ors sèssils glabres de 2,5-3,5 cm de longitud, de color blanc. Sèpals (1,5-2 x 0,4-0,55 cm) lanceolats i aguts. Pètals laterals de 1-1,5 x 0,4 cm obtusos. Label de 0,9-1 cm, més curt que els sèpals. Hipoquil sacciforme amb dos lòbuls laterals més o menys triangulars. Epiquil més ample que llarg en forma de cor blanc amb una taca groga en la part distal, amb 5-7 crestes longitudinals de color groc taronja.

Es diferencia de C. damasonium especialment per les in orescències amb més ors, d’un blanc nítid, no d’un blanc crema, i per l’absència de bràctees en la in orescència.

Distribució Considerada més aviat rara a Catalunya, present pràcticament pertot arreu. Ha estat citada per tota la Garrotxa, és molt comuna, especialment en ambients mediterranis i submediterranis, 210-1400 m.

Hàbitat Boscos, matollars i prats, especialment abundant en el domini dels alzinars i de les rouredes de roure martinenc (Quercion ilicis, Quercion pubescenti-petraeae, Aphyllanthion, Geranion sanguinei).

g

f

m

a m j
a
m
j

j

a

s

o

n

d

( Quercion ilicis, Quercion pubescenti-petraeae, Aphyllanthion, Geranion sanguinei ). g f m a m j j
( Quercion ilicis, Quercion pubescenti-petraeae, Aphyllanthion, Geranion sanguinei ). g f m a m j j

Cephalanthera longifolia

Cephalanthera longifolia 46
Cephalanthera longifolia 46
Cephalanthera longifolia 46

Cephalanthera rubra

Cephalanthera rubra (L.) Rich.

Kepahlê (cap), antheros (antera): antera globosa; rubra (vermell de la or).

Curraià vermell Ang: red helleborine; fr: céphalanthère rouge; ale: Rotes Waldvögelein.

Descripció Herba robusta, erecta de 20-85 cm d’alt. Tija estriada. 4-5(7) fulles, amb 2-3 més a la base poc desenvolupades, de 5-10(13) x 1-2(3) cm, espaiades, més o menys lanceolades. La inorescència, de (3)6-15(24) cm, presenta de 3 a 18 ors sèssils amb molts pèls amb glàndules. Flors de 2-4 cm de longitud. Sèpals laterals de 1,2-2 x 0,4-0,7 cm, i pètals laterals de (1,1)1,2-2 x (0,3)0,4(0,7) oval- lanceolats, aguts, d’un rosa més o menys viu. Label de 1,5-2 cm, més o menys tan llarg com els sèpals. Hipoquil de 0,5-0,8 x 0,8-1 cm, còncau, amb dos lòbuls laterals triangulars aguts i dos lòbuls apicals que tanquen el ginostem, blanc però amb marges rosats. Epiquil 1-1,2 x 0,6-0,7 cm (més llarg que ample), oval lanceolat, agut, de blanquinós a rosat, amb (4)7-9 crestes longitudinals de color groc taronja.

Planta difícil de confondre, amb ors roses

o

purpúries, hipoquil una mica més blanc

al

centre i epiquil més llarg que ample amb

crestes groc taronja.

Distribució Considerada rara a Catalunya. Citada per tota la Garrotxa, més abundant cap la meitat occidental, molt comuna, 200-1300 m.

Hàbitat Clarianes i vorades d’ambients submediterranis, especialment de rouredes de roure martinenc amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis, Geranion sanguinei), però també alzinars.

g

f

m

a

m j j
m
j
j

a

s

o

n

d

martinenc amb boix ( Buxo-Quercetum pubescentis, Geranion sanguinei ), però també alzinars. g f m a
martinenc amb boix ( Buxo-Quercetum pubescentis, Geranion sanguinei ), però també alzinars. g f m a

Cephalanthera rubra

Cephalanthera rubra 48
Cephalanthera rubra 48
Cephalanthera rubra 48

Coeloglossum viride

Coeloglossum viride (L.) Hartm.

Koilos (buit), glossa (llengua): en referència al label; viride (verd, el color de les ors).

Orquis verd Ang: frog orchid; fr: orchis grenouille; ale:

Hohlzunge.

Estatus Considerada amenaçada. Vulnerable (VU: GX).

Descripció Planta prima, erecta de (5)10-30(40) cm d’alt. 2-5(6) fulles de 3,4-7,8 x 0,9-2,5(3,5) cm, obtuses, embeinadores, amb 7-16 nervis longitudinals ben marcats, glabres. Les inferiors obovades, les superiors lanceolades, progressivament menors i similars a les bràctees. La in orescència de 2,8-10,5 cm amb 7-22 ors sèssils. Sèpals de 5-7 x 2,2-4 mm, ovals, obtusos, glabres, verds, de vegades amb el marge purpuri. Pètals laterals de 4-5,5 x 0,6-1,2 mm, linears, obtusos, glabres i verds. Label de 8-10 mm, obtriangular acabat en dos lòbuls laterals de 1,4-2,5 mm i amb una minúscula dent entre ambdós, glabre, verd, de vegades de color marró o purpuri, amb esperó de 2-3 mm, obtús.

Orquídia força diferent a la resta, amb les ors verdoses i el label bilobulat, normalment amb una dent minúscula al mig. És baixa i sovint passa desapercebuda als prats.

Distribució Considerada comuna als Pirineus i rara a la resta del país, on només es troba en serralades muntanyoses. A la Garrotxa rara, només citat de les muntanyes més altes, 900 i 1350 m.

Hàbitat Prats i landes altimontanes mesòles (Mesobromion erecti, Cynosurion cristati, Festucion gautieri, Calluno-Genistion).

g

f

m

a

m

j j
j
j

a

s

o

n

d

fi les ( Mesobromion erecti, Cynosurion cristati, Festucion gautieri, Calluno-Genistion ). g f m a m
fi les ( Mesobromion erecti, Cynosurion cristati, Festucion gautieri, Calluno-Genistion ). g f m a m

Corallorhiza tri da Châtel.

Corallorhiza tri da

Korallion (corall), rhiza (arrel): arrels en forma de corall; tri (tres), ndere (dividir): tres puntes del label.

Coral·lorriza Ang: coralroot orchid; fr: racine de corail; ale: Europäische Korallenwurz.

Estatus Protegida (Generalitat de Catalunya 2008: en perill d’extinció) i considerada amenaçada. En Perill Crític (CR: Esp, GX).

Descripció Planta erecta de 12-25(35) cm d’alt, amb tiges primes, verdes, stuloses, blanquinoses a la base. Fulles reduïdes

a 2-4 esquames embeinadores, obtuses i

glabres. La in orescència de 3,5-7 cm amb

2-12(18) ors pedicel·lades. Sèpals de 3,5-7

x 0,7-1,5 mm, lanceolats, obtusos, glabres

i verds. Pètals laterals de 3-5,5 x 1-1,5 mm, lanceolats, obtusos, glabres i verds. Label de 3-5,5 x 1,5-3 mm, blanc, però amb taques purpúries a la base, amb dues orelletes a la zona basal amb l’àpex arrodonit amb dues crestes longitudinals poc prominents i una zona central nectarífera, glabra.

Planta saprofítica de mida petita, fràgil, de tonalitat marronosa-groguenca, que no es pot confondre amb altres.

Distribució Molt rara a Catalunya amb mitja dotzena de localitats al Pirineu, aquesta seria l’única fora dels Pirineus. A la Garrotxa només citada a les muntanyes occidentals, amb una sola localitat (al mapa consta ombrejat el sector 20

x 20 km), 1100 m. A la Garrotxa molt rara, no havia estat citada ns al moment.

Hàbitat Fagedes higrò les amb sòl humífer (Fagion sylvaticae).

g

f

m

a

m

j
j

j

a

s

o

n

d

fi ns al moment. Hàbitat Fagedes higrò fi les amb sòl humífer ( Fagion sylvaticae ).
fi ns al moment. Hàbitat Fagedes higrò fi les amb sòl humífer ( Fagion sylvaticae ).

Dactylorhiza elata

Dactylorhiza elata (Poir.) Soó

Orchis elata Poir.; Dactylorhiza elata (Poir.) Soó subsp. sesquipedalis (Willd.) Soó

Dactulos (dit), rhiza (arrel): arrels digitades, elate (altiu).

Orquis gros Ang: robust marsh orchid; fr: orchis élevé; ale:

Hohes Knabenkraut.

Estatus Considerada amenaçada. Vulnerable (VU: GX).

Descripció Herba erecta de (18)43-73(110) cm d’alt, tija stulosa d’un verd groguenc, violàcia a la part superior. (3)5-6(8) fulles de (6,5)8-20,5(24,5)

x

(1,2)1,7-3,4(4,6) cm, oblong-lanceolades

o

lanceolades, verdes no maculades, de

patents a erectes repartides al llarg de la tija. Inorescència de (6)12-21(36) x (2,5)3,5-4,5(7) cm, laxa amb (8)19-40(68) ors. Sèpals laterals de (7)8,5-10(13,3) x (2)3,2-4(4,3) mm i el central (6,2)8-9,1(12) x (2)2,8-3,9(4,2) mm, tots els pètals i sèpals rosats o violacis. Pètals laterals de (6)7-8,1(11) x (2,4)3-3,8(4,4) mm. Label de

(6,3)8-10(13) x (8,5)10,5-14(15,5) igual o més curt que l’esperó, trilobat o quasi sencer, de rosat

a violaci intens, blanquinós cap a la base, amb

màcules en forma de línies i de punts. Lòbuls laterals en general més curts que el central.

La inorescència, que ocupa entre una tercera i una quarta part de la tija (de vegades ns a la meitat), i l’alçada i port de la planta la diferencien d’altres orquídies amb ors similars.

Alguns autors consideren les plantes més robustes com a D. elata subsp. sesquipedalis, però altres no les consideren un tàxon diferent.

Distribució L’espècie és considerada rara a Catalunya. A la Garrotxa és rara, 250-1250 m.

Hàbitat Prats higròls i jonqueres (Holoschoenetalia, Molinietalia coeruleae).

g

f

m

a

m j j
m
j
j

a

s

o

n

d

m. Hàbitat Prats higrò fi ls i jonqueres ( Holoschoenetalia, Molinietalia coeruleae ). g f m
m. Hàbitat Prats higrò fi ls i jonqueres ( Holoschoenetalia, Molinietalia coeruleae ). g f m
Dactylorhiza elata 56
Dactylorhiza elata 56

Dactylorhiza elata

Dactylorhiza elata 56
Dactylorhiza elata 56

Dactylorhiza fuchsii

Dactylorhiza fuchsii (Druce.) Soó

Orchis maculata L. subsp. meyeri (Rchb. l.) E.G. Camus, Bergon & A. Camus

Dactylo (dit), rhiza (arrel): arrels digitades; fuchsii (dedicada al professor alemany Fuchs).

Orquis maculat Ang: common spotted orchid; fr: orchis de Fuchs; ale: Fuchssches Knabenkraut.

Descripció Herba erecta de (25)39-51(77) cm d’alt, tija

de color verd, amb taques violàcies a la part superior. (4)6-9(13) fulles verdes amb taques més o menys allargades transversalment en l’anvers, més o menys repartides al llarg de

la

tija. Les fulles basals de (3)6,7-11,3(16,5)

x

(0,95)1,9-3,1(4,2) cm i les altres de

(6,3)10-15(18,6) x 1,5-3,3(4,8) cm. Inorescència de (4,5)5,9-10(13) x (2)2,6-3,3(3,6) cm més o menys densa amb 12-30(45) ors. Sèpals laterals de (7,3)8,5-9,5(11) x (1,5)2,2-3,1(4,7) mm i el central (6,1)7-8,3(9,8) x (1,9)2-3 mm. Tots els pètals i sèpals blanquinosos, rosats o violacis. Pètals laterals de (5,2)6,6-7,4(8,2) x (2)2,3-3(3,4) mm. Label de (5)7,7-8,5(9,2) x (4,1)9-11(12,2), amb tres lòbuls ben marcats. Índex label·lar de (1,38)1,46-1,69(2), de lòbul central més llarg que els laterals (pot sobresortir (1)1,6-2,5(3,8) mm dels laterals), de blanquinós a rosat o violaci, maculat amb taques en forma de línies d’un rosat fosc.

D. fuchsii té l’índex label·lar normalment superior

a 1,3 (D. maculata inferior) i el lòbul central queda

molt marcat (label més dividit). Altres Dactylorhiza no presenten la tija massissa sinó stulosa, i les

tonalitats de les ors rosades o violàcies són més intenses (D. majalis o D. incarnata).

Distribució Considerada comuna al Pirineu i rara al NE de Catalunya. A la Garrotxa és comuna, 350-1450 m.

Hàbitat Prats i vorades frescals, especialment en el domini dels boscos humits (Mesobromion erecti, Molinietalia coeruleae, Arrhenatheretalia elatioris, Fagetalia sylvaticae, Origanetalia vulgaris).

g

f

m

a

m j j
m
j
j

a

s

o

n

d

coeruleae, Arrhenatheretalia elatioris, Fagetalia sylvaticae, Origanetalia vulgaris ). g f m a m j j a
coeruleae, Arrhenatheretalia elatioris, Fagetalia sylvaticae, Origanetalia vulgaris ). g f m a m j j a
Dactylorhiza fuchsii 59
Dactylorhiza fuchsii 59

Dactylorhiza fuchsii

Dactylorhiza fuchsii 59
Dactylorhiza fuchsii 59

Dactylorhiza incarnata

Dactylorhiza incarnata (L.) Soó

Orchis incarnata L.

Dactylo (dit), rhiza (arrel): arrels digitades, incarnatus (encarnat, de color de carn).

Ang: early marsh orchid; fr: orchis incarnat; ale: Fleischfarbenes Knabenkraut.

Estatus Considerada amenaçada. Vulnerable (VU: GX).

Descripció Herba erecta stulosa, de (18)23-38(55) cm d’alt, foliosa d’un verd tacat més o menys de violaci a la part superior. (4)5-6(7) fulles de (2,3)5-12,5(15,7) x (0,86)1,1-2,6(5,7) cm, lanceolades verdes no maculades (les superiors poden tenir alguna taca violàcia), d’erecte-

patents a erectes repartides al llarg de la tija, les (0)1(3) superiors bracteïformes. Inorescència de (3,5)5,5-10,5(13,5) x (2)2,6-3(4) cm més o menys densa amb (10)18-26(35) ors. Sèpals laterals de (5)6,6-7,7(8,3) x (1,9)2,4-3,2(3,6) mm i

el central (4,8)5,3-6,9(7,5) x (1,2)2-2,5(3,2) mm, tots

els sèpals i pètals violacis o roses. Pètals laterals de (4,2)5,3-6,6(7,2) x (1,9)2,3-3(4) mm. Label de (4,2)5,1-6,3(7,2) x (4)5,4-8,6(10) mm, igual o més curt que l’esperó, subsencer o curtament trilobat, lòbuls laterals més curts o quasi de la mateixa longitud que el central. Label de color rosa a violeta, amb màcules més fosques vermelloses o violàcies en forma de línies constituïnt un bucle de màcules en forma de punts. Índex label·lar (1,1)1,15-1,38(1,4).

Planta amb ors de color rosa o violeta intens i tija stulosa (D. fuchsii i D. maculata tenen colors no tan intensos i tija massissa). De fulles no maculades, cucul·lades que arriben a la inorescència. Label poc trilobat (D. majalis el té més trilobat i les fulles són maculades).

Distribució

L’espècie és considerada molt rara a Catalunya.

A la Garrotxa és molt rara, 670-1470 m.

Hàbitat Prats higròls i jonqueres (Holoschoenetalia, Molinietalia coeruleae).

g

f

m

a

m j j
m
j
j

a

s

o

n

d

m. Hàbitat Prats higrò fi ls i jonqueres ( Holoschoenetalia, Molinietalia coeruleae ). g f m
m. Hàbitat Prats higrò fi ls i jonqueres ( Holoschoenetalia, Molinietalia coeruleae ). g f m
Dactylorhiza incarnata 62
Dactylorhiza incarnata 62

Dactylorhiza incarnata

Dactylorhiza incarnata 62
Dactylorhiza incarnata 62

Dactylorhiza maculata

Dactylorhiza maculata (L.) Soó

Orchis maculata L.

Dactylo (dit),