Les Orquidies de La Garrotxa 2009

1
Les orqudies
de la Garrotxa
2
Delegaci de la Garrotxa de la Instituci Catalana dHistria Natural, lial de lInstitut dEstudis Catalans.
C/ Fontanella, 3 - 17800 Olot (Girona) http://ichngarrotxa.iec.cat/ichngarrotxa/index.php A/e: garrotxa.ichn@iec.cat
Aquest llibre s fruit dun projecte participatiu desenvolupat lany 2008, en el que han participat 57 persones que han prospectat
la comarca de la Garrotxa, han aportat gran part de les citacions i de les fotograes, i han compartit sortides i el seu temps.
Coordinadors del projecte i maquetaci: XAVIER OLIVER, MIKE LOCKWOOD i XAVIER BJAR.
Autors del text: XAVIER BJAR, MIKE LOCKWOOD, XAVIER OLIVER, INGA DRAKE i TOBY WILLETT.
Collaboradors i autors de les citacions: TOMS AGERA, MAFA BAU, XAVIER BJAR, SNIA BOFARULL, FERRAN BRAVO, ANTONI
CANALS, CARLOS MIGUEL CARBONELL, RAFA CARBONELL, SILVIA CASTRO, ELISABETH COBO, ESTER CODONY, ALBERT COLOM, ISIDRE COS,
RAMON CROS, INGA DRAKE, GEMMA DURAN, MARCELLA DURAN, JOSEP ESP, JOAN FONT, DAVID GIMENO, ANNA ROSA GONZLEZ, ELISENDA
GUITART, MIKE LOCKWOOD, SLVIA MARCH, CHIRAPHAN MARKCHOO, CARLES MARTORELL, JOAN PONTACQ, RAMON POU, LLUS RICH, GLRIA
ROSSELL, ISABEL ROURA, ANDREU SALVAT, SANDRA SAURA, FRAN TRABALON, DAVID VILASS, XAVIER VIAS i TOBY WILLETT.
Foto i disseny de la portada: ISABEL ROURA.
Illustracions: PAU ORTIZ I SANTAMARIA (CEA Alt Ter), pgines 1 i 167.
Tractament dimatges: DAVID VILASS, ISABEL ROURA i XAVIER OLIVER.
Autors de les imatges (nmero de pgina-ordre de fotograa per columnes):
TOMS AGERO: 77-2.
MAFA BAUA: 37-1; 37-2; 92-1;95-2; 95-3; 130-1.
XAVIER BJAR: 9-1; 10-1; 37-4; 40-2; 42-1; 42-2; 42-3; 46-1; 47-1; 50-1; 54-1; 55-1; 56-1; 56-3; 59-1; 59-3; 62-2; 62-3; 65-1; 65-2; 65-3;
68-1; 70-1; 70-2; 70-3; 75-1; 75-4; 76-1; 77-4; 77-5; 79-3; 81-1; 81-4; 87-1; 89-2; 91-1; 91-2; 94-1; 99-3; 103-1; 104-1; 106-4; 109-3; 111-1;
113-4; 115-1; 119-4; 123-1; 123-2; 127-2; 132-1; 132-4; 133-1; 134-2; 142-1; 143-1; 145-1; 146-2; 149-1; 162-1; 163-4; 179-1; 179-2.
FERRAN BRAVO: 13-1; 35-3; 40-1; 40-3; 59-2; 93-1; 93-2; 116-1; 120-1; 121-4; 125-4; 127-3; 134-3; 136-1; 138-1; 141-4.
ANTONI CANALS: 106-1; 166-1.
CARLOS MIGUEL CARBONELL: 46-3; 63-1; 65-4; 67-4; 78-1; 82-1; 83-1; 83-2; 88-1; 89-4; 102-1; 119-1; 132-3; 137-1; 141-1; 152-2; 155-1; 163-5.
MARTA CARBONS: 35-4.
ISIDRE COS: 11-1; 16-1, 37-3; 41-1; 57-1; 99-4; 113-3; 115-3; 117-1; 125-2; 154-1; 160-1; 163-2.
RAMON CROS: 36-1; 44-1; 45-1; 46-2; 59-4; 64-1; 74-1; 75-2; 100-1; 146-1; 146-3; 146-4; 157-2.
INGA DRAKE: 20-1; 80-1; 115-2; 138-3.
JOSEP ESP: 106-2; 108-1; 150-1; 163-1.
CARLOS. E. HERMOSILLA: 165-2.
MIKE LOCKWOOD: 8-1; 26-1; 30-1; 34-1; 35-1; 35-2; 38-1; 48-1; 49-1; 51-1; 56-4; 58-1; 61-1; 62-4; 69-1; 73-1; 73-2; 97-1; 99-1; 105-1; 109-4;
110-1; 114-1; 115-4; 128-1; 129-1; 131-1; 134-1; 135-1; 139-1; 140-1; 141-3; 143-3; 144-1; 151-1; 152-1; 158-1; 159-1; 164-1; 166-2;
174-1; 176-1; 180-1.
CHIRAPHAN MARKCHOO: 17-1; 43-1; 99-2; 109-1; 115-3; 117-1; 118-1; 125-2; 141-2; 161-1.
XAVIER OLIVER: 7-1; 15-1; 16 -2; 17-2; 18-1; 27-1; 28-1; 29-1; 39-1; 40-4; 42-4; 60-1; 62-1; 67-1; 67-2; 67-3; 79-1; 79-2; 83-3; 89-1; 89-3;
93-3; 96-1; 101-1; 106-3; 107-1; 109-2; 112-1; 113-1; 113-2; 123-3; 125-1; 138-2; 147-1; 148-1; 156-1; 173-1; 174-2; 175-1; 177-1; 178-1.
JOSEP PALOM: 18-1; 122-1; 157-3.
JOAN PONTACQ: 81-2; 132-2.
LLUS RICH: 143-2; 157-1.
ISABEL ROURA: 48-3; 119-2; 121-1; 123-4; 127-1; 163-3.
XAVIER SANJUAN: 84-1; 85-1; 86-1; 86-2; 86-3.
FRAN TRABALON: 48-2; 56-2; 90-1; 153-1.
DAVID VILASS: 8-2; 9-2; 10-2; 52-1; 53-1; 66-1; 72-1; 75-3; 77-3; 98-1; 126-1; 127-4; 165-1; 166-3.
JOSEP VIOLAS: 106-2; 108-1; 150-1; 163-1.
TOBY WILLETT: 71-1; 77-1; 81-3; 95-1; 119-3; 121-2; 121-3; 125-3.
El nostre agrament a la revisi cientca den JOAN FONT, I a lassessorament en algunes espcies de CARLOS AEDO, del Real
Jardn Botnico de Madrid, JAVIER BENITO, FERRAN J. LLORET i MANUEL LORENZO, de la Asociacin Ibrica de Orquidologa, i a J.M.
LEWIN, i a MAFA BAUA, FERRAN BRAVO, CARLOS MIGUEL CARBONELL, ISIDRE COS, GLRIA DE CRUZ, JOAN FONT, JOAN PONTACQ, ISABEL ROURA i
ANDREU SALVAT, que han contribut a que aquesta monograa sigui millor, i a ANTONI CANALS, JOSEP ESP, XAVIER SANJUAN, DAVID VILASS i
JOSEP VIOLAS per cedir les fotograes per poder completar la monograa.
Tamb volem fer esment de lassessorament desinteressat de TRIAS I ASSOCIATS en el disseny de lobra, i dAubert Imprimeix i TEIA
BOADA en la maquetaci, i el suport logstic dISABEL MUNUJOS.
Agram a lInstitut Cartogrc de Catalunya poder haver reprodut el mapa de la Garrotxa).
El nostre agrament a les persones que han ajudat als nostres collaboradors: TOMS ADMETLLA, IRENE CAMS, INS CARRILLO, PERE
CASALS, JAUME COROMINAS, PERE COROMINAS, GLRIA DE CRUZ, ESTER FANLO, JOSEP PALOM, HELENA RIVERA, SARA SNCHEZ, XEVI TEIXIDOR,
PETER TOEPFER, ANDRS VALVERDE, JOSEP VILALLONGA i MAGDA VILALLONGA.
Llibre editat grcies al suport econmic de lInstitut dEstudis Catalans.
Primera edici: Olot, mar de 2009.
Impremta: Aubert Imprimeix.
Sn rigorosament prohibides, sense lautoritzaci escrita del titular del copyright, la reproducci total o parcial daquesta obra
per qualsevol procediment i suport incloent-hi la reprograa i el tractament informtic.
Les orqudies de la Garrotxa.
Collecci: Monograes de patrimoni natural, 2
BJAR, X.; LOCKWOOD, M.; OLIVER, X.; DRAKE, I. & WILLETT, T. 2008. Les orqudies de la Garrotxa. Monograes de Patrimoni
Natural, 2. Delegaci de la Garrotxa de la Instituci Catalana dHistria Natural. Olot.
ISBN: 978-84-613-0955-9
Dipsit legal: GI-1686-2007
Presentaci 5
Introducci a les orqudies 7
Metodologia 13
Resultats 19
Hbitats i orqudies 25

Espcies de la Garrotxa 33
Aceras anthropophorum 34
Anacamptis pyramidalis 36
Barlia robertiana 38
Cephalanthera damasonium 41
Cephalanthera longifolia 44
Cephalanthera rubra 47
Coeloglossum viride 50
Corallorhiza trida 52
Dactylorhiza elata 54
Dactylorhiza fuchsii 57
Dactylorhiza incarnata 60
Dactylorhiza maculata 63
Dactylorhiza majalis 66
Dactylorhiza sambucina 68
Epipactis atrorubens 71
Epipactis helleborine 74
Epipactis kleinii 76
Epipactis microphylla 78
Epipactis muelleri 80
Epipactis palustris 82
Epipactis tremolsii 84
Gymnadenia conopsea 87
Himantoglossum hircinum 90
Limodorum abortivum 92
Listera ovata 94
Neotinea maculata 97
Neottia nidus-avis 100
Nigritella gabasiana 102
Ophrys apifera 104
Ophrys bertolonii subsp. catalaunica 107
Ophrys fusca subsp. fusca 112
Ophrys insectifera subsp. aymoninii 114
Ophrys insectifera subsp. insectifera 117
Ophrys lutea 120
Ophrys scolopax 122
Ophrys sphegodes 124
Orchis conica 128
Orchis coriophora 130
Orchis laxiora 133
Orchis mascula 136
Orchis militaris 139
Orchis morio 142
Orchis simia 144
Orchis ustulata 148
Plantanthera bifolia 150
Plantanthera chlorantha 153
Serapias lingua 156
Serapias vomeracea 159
Spiranthes spiralis 162
Espcies amb probable
presncia a la Garrotxa 165
Glossari 167
Referncies 171
La Garrotxa: territori i medi natural 173
Continguts
5
Parlar dorqudies s parlar duna de les famlies de plantes amb ors ms nombrosa i
diversa per tamb dun grup de plantes amb una mplia acceptaci social, molt apreciada
pels seus valors esttics que nhan afavorit la comercialitzaci. Tanmateix, gran part de la
gent les considera un element completament extic, tal com correspon a la majoria de les
espcies que es venen a les botigues, propi de les terres tropicals i poc o gens representat
a casa nostra.
Aquest any 2009 es compleix el cent cinquant aniversari de la publicaci de lOrigen de les
espcies, obra cabdal del desenvolupament cientc i on apareixen les idees fonamentals
sobre levoluci biolgica. El seu autor, el naturalista angls Charles Darwin, continu
publicant llibres amb nombrosos exemples per a demostrar el procs adaptatiu dels
organismes i foren precisament les orqudies en les que primer es x. Realitz nombroses
observacions sobre la fecundaci de les orqudies de les onze espcies que creixien al
voltant de la seva residncia i que podia observar durant els seus passejos diaris. En
aquella poca, es creia que aquestes plantes no podien ser altra cosa que obra de Du
i era un repte per al naturalista trobar en lestudi dels seus mecanismes de pollinitzaci
arguments slids i contundents amb que rebatre les idees creacionistes.
Lobservaci de les orqudies resulta certament atractiva i t la capacitat dengrescar
a la gent, per tamb serveix per superar els mites sobre el seu origen i per a valorar
els ambients on viuen. El seu estudi no resulta en cap cas fcil i existeixen nombroses
dicultats i discrepncies en la identicaci de diverses espcies. La divulgaci i la recerca
cientca sn elements fonamentals per a la conservaci, objectiu nal de qualsevol recerca
naturalstica.
La publicaci que ara teniu a les mans, suposa un treball rigors, exhaustiu i molt ben
illustrat de les orqudies de la Garrotxa, til per als que volen gaudir de la bellesa
daquestes plantes, per tamb pels que volen aprofundir en el seu coneixement i per a
valorar la biodiversitat de la comarca que segueix oferint innites possibilitats destudi. Cal
felicitar tothom que hi ha participat per la feina feta, per tamb felicitar-nos per disposar
daquest guia i del munt dinformaci que ens ofereix.
Joan Font i Garca
Presentaci
Les orqudies (Orchidaceae) constitueixen una
gran famlia de plantes monocotillednies,
amb uns 850 gneres i al voltant de 20.000
espcies (CASTROVIEJO 2002), distribudes
per tot el mn. A Europa sestima que hi ha
unes 450 espcies (DELFORGE, 2002), a la
pennsula Ibrica unes 100 (AEDO & HERRERO
(eds.) 2005) i al voltant de 70 a Catalunya
(BOLS et al. 2005).
A les regions tropicals, on es concentra la
gran majoria despcies, les ors sn molt
vistoses, acostumen a ser eptes, s a dir,
viure sobre altres plantes, i sn perennes. A
les nostres latituds, en canvi, les orqudies
sn terrestres i gets, s a dir, passen
lhivern sota el terra en forma de rizoma o
tubercle (rgans subterranis de reserva).
Gran part de les orqudies sn verdes i
sintetitzen els seu propi aliment (auttrofes)
a partir de la llum del sol (fotosinttiques).
Unes poques obtenen els nutrients, si ms
no parcialment, daltres fonts externes
(hetertrofes), b de restes orgniques
(saprtes), o b parasitant, en major o
menor grau, altres organismes vius. En
molts casos, mostren diferents graus de
dependncia dels fongs, amb els que
mantenen una relaci de simbiosi, sobretot
en el moment de la germinaci de la llavor.
En algunes espcies, la simbiosi es mant
durant tota la vida de la planta (Neottia
nidus-avis).
Les fulles, enteres i de nerviaci parallela,
surten de la part baixa (basals) duna tija
sense ramicacions, o creixen al llarg
daquesta (caulinars). La seva disposici
pot variar: al voltant de la part inferior de la
Introducci a les orqudies
tija (en roseta), alternadament al llarg de
dues lnies oposades de la tija (dstiques)
o formant una espiral al llarg de la tija
(helicodals). En determinades espcies
on la fotosntesi s mnima o inexistent,
les fulles han esdevingut esquames
(Corallorhiza trida).
La or, amb simetria bilateral (zigomorfa),
s la part ms caracterstica de la planta.
Presenta tres spals i tres ptals, de
Corallorhiza trida, orqudia hetertrofa i saprta que
viu en sls humits rics en humus, amb fulles redudes
a 2-4 esquames membranoses embeinadores.
8
vegades anomenats tpals externs i externs.
s freqent que els spals convergeixin amb
els ptals laterals, tot formant un casc (com
en el gnere Orchis).
Les peces sexuals (estil i estam) estan
soldades i formen una columna (ginostem).
Per a la majoria de les orqudies de
Catalunya, lestam duu el pollen en sacs
que, a diferncia daltres plantes, formen
una massa ms o menys compacta
(pollinis). Els estigmes tamb es troben
soldats i constitueixen la superfcie
estigmtica.
En la majoria despcies, entre els pollinis
i la superfcie estigmtica, apareix un vel
(rostel) que es disposa horitzontalment al
ginostem. El rostel, que sovint acaba en bec,
evita lautofecundaci. Al rostel pot aparixer
un disc ms o menys viscs (retinacle) que
xa els pollinis i permet que senganxin al
pollinitzador.
Pedicel i ovari acostumen a girar 180
o

(resupinaci) de manera que el ptal
superior (label) acaba per situar-se en la part
inferior de la or. Aquest gir sefectua mentre
es desenvolupa la or i permet que el label
sigui molt ms visible pels pollinitzadors.
Per la seva posici, un cop la or sha
desenvolupat completament, el label s el
ptal central.
El label, que sovint t un esper, difereix
dels ptals laterals i t un disseny i
forma molt particular que s clau a lhora
didenticar els txons. Est preparat
per a ser utilitzat com a pista daterratge
dinsectes. La pollinitzaci s entomgama:
sn els insectes els que transporten el
pollen de or en or.
Cap altra famlia de plantes posseeix tantes
estratgies diferents, incloent-hi mecanismes
dengany i seducci, per atreure els insectes
a les seves ors. En les abelleres (Ophrys),
els mascles dinsectes sn enganyats per
la vista i per lolfacte, ja que el label imita
les femelles i ns i tot emet substncies
semblants a les feromones, de forma que
linsecte mascle intentar copular sense xit.
En Orchis, a travs de la textura, lengany
s tctil. En Cephalanthera determinades
coloracions del label simulen pollen, mentre
que en el gnere Serapias sofereix una
cavitat on els visitants poden protegir-se de
les inclemncies meteorolgiques.
Flor dOphrys bertolonii subsp. catalaunica, amb la tpica
estructura de tres spals (externs) ms grans, dos de
laterals apuntant avall i un superior vertical, dos ptals
(interiors) en posici lateral ms petits, una mica inclinats
amunt, i el label molt modicat i especialitzat, cap a baix.
Mascle dhimenpter atret pel label dOphrys fusca.
Algunes espcies, per, recompensen
les visites dels pollinitzadors amb nctar,
que es localitza a lesper (Platanthera) o
b al mateix label (Listera), o amb altres
secrecions dolces (Dactylorhiza) que en
alguns casos fermenten i semblen provocar
una intoxicaci alcohlica als insectes que
les visiten (Epipactis). Aquestes estratgies
sn reforades pel calendari estacional
perqu moltes espcies oreixen (Ophrys,
Barlia) abans que altres plantes nutrcies.
Els pollinitzadors, seduts o enganyats,
acaben amb els pollinis enganxats al cos i
preparats per a visitar una altra planta, aix
afavorint la fecundaci creuada.
Si la or no ha estat visitada per un insecte,
els pollinis cauen i toquen la superfcie
estigmtica, i es produeix la autofecundaci
(autogmia).
En aquest cas, la planta no depn
dun insecte per assegurar-se la seva
reproducci, i daquesta manera es
mantenen poblacions locals dorqudies de
caracterstiques estables que poden ser
lorigen de noves espcies.
Un cop fecundada, la or madura es marceix
i lovari, convertit en fruit, es trenca per
deixar anar les llavors. Aquestes sn de
mida extremadament petita, al voltant de
0,5 mm, cosa que fa que siguin fcilment
disseminades pel vent (anemocria). Les
llavors conserven el poder germinatiu
durant ms de 20 anys, per no disposen
de substncies de reserva i per tant sn
els fongs presents al substrat els que
possibiliten la germinaci. Aquest procs
dinfestaci de la llavor pel fong pot trigar un
any o ms, desprs del qual germinar una
nova planta.
Les orqudies ocupen tota mena dambients,
des de boscos ombrvols a roquissars de
sl nu. A la Garrotxa els hbitats on es fan el
major nombre dindividus i la major diversitat
despcies sn els prats, des dels secs ns
als ms humits. La dependncia dels fongs
A dalt el connectiu en forma de cap doca; a sota, els
pollinis dOphrys, que han deixat de ser erectes ja que les
caudcules shan corbat. Aix provocar lautofecundaci
de la planta en caure els grans de pollen sobre la superf-
cie estigmtica.
Marieta amb els pollinis enganxats al cap
i de pollinitzadors especialitzats determina
lxit en el desenvolupament, la reproducci
i la germinaci de les orqudies.
Alguns txons sn difcils didenticar, no
noms per la seva variabilitat sin tamb
perqu sovint es barregen espcies i
gneres diferents, formant hbrids de
caracterstiques intermdies (per exemple
Dactylorhiza i Ophrys) de determinaci molt
complicada.
Amenaces
Les orqudies sn molt sensibles a lalteraci
de lhbitat on es fan. A la Garrotxa, ats
que la majoria sn prpies dhbitats
oberts, la seva conservaci es troba
condicionada per dos tipus dimpactes.
Per una banda la desaparici dels prats
de muntanya com a conseqncia de
labandonament dels masos i de lactivitat
rural associada. En aquest sentit es coneix
lexemple de diverses localitats amb prats
de muntanya amb poca pressi del bestiar
on esplndides poblacions dorqudies
amb una gran diversitat despcies han
desaparegut perqu en deixar daccedir
el bestiar rpidament sembardissen i
desapareixen. Per contra, la forta pressi
del bestiar, juntament a la fertilitzaci de
pastures, als prats ms accessibles i de ms
extensi de les planes, impedeixen laparici
de les orqudies.
Les zones humides, hbitats idonis per a
determinades espcies, sn cada cop ms
rares per la dessecaci a la que shan vist
sotmeses, i les poques que queden sovint
pateixen un intens trepig del bestiar.
Laplicaci de substncies qumiques als
conreus, la desaparici de les tanques
vegetals i en general lempobriment en
diversitat dels sistemes ecolgics han
incidit en les poblacions de pollinitzadors
potencials.
Altres factors que constitueixen una
amenaa directa sn leutrotzaci de les
aiges (Dactylorhiza), lexcs de fertilitzants,
labs de purins i en casos puntuals la
recollecci (Cypripedium calceolus).
La supervivncia dun bon nombre
despcies dorqudies necessita mesures
de protecci dels seus hbitats i la
desaparici i el canvi de determinades
prctiques i comportaments.
Cypripedium calceolus, recollectada i prcticament
desapareguda a Catalunya.
Labandonament per part de lhome de les pastures
montanes ha redut drsticament la qualitat i la super-
fcie de lhbitat ms important.
11
En aquest sentit, alguns dels hbitats
de major inters per a les orqudies ja
es troben protegits als espais naturals
protegits de la comarca. s el cas dels
prats calccoles mesls i dels prats de
dall, considerats per la Directiva Hbitats
de la Uni Europea i per tant dobligada
conservaci i millora als diversos espais
inclosos a la Xarxa Natura 2000 (Alta
Garrotxa, zona volcnica, Puigsacalm-
Bellmunt...). El nou Pla Especial de la
zona volcnica de la Garrotxa, pendent
daprovaci denitiva, protegeix gaireb
tots els hbitats i comunitats vegetals que
corresponen a prats seminaturals. En els
propers anys, doncs, caldr fer efectiva la
conservaci i millora de tots ells.
Orqudies amenaades i protegides
En la llista vermella de la ora vascular
de la Garrotxa (OLIVER, 2009) consten
un total de 14 orqudies amenaades:
Coeloglossum viride (Vulnerable, VU),
Corallorhiza trida (En Perill Crtic,
CR), Dactylorhiza elata (Vulnerable,
VU), D. incarnata (Vulnerable, VU),
D. sambucina (Quasi Amenaat, NT),
Epipactis atrorubens (Vulnerable, VU),
Himantoglossum hircinum (En Perill Crtic),
Neotinea maculata (Vulnerable, VU),
Nigritella gabasiana (Quasi Amenaat,
NT), Ophrys bertolonii subsp. catalaunica
(Quasi Amenaat, NT), Orchis conica (En
Perill, EN), Orchis laxiora (Vulnerable,
VU), O. morio (Vulnerable, VU) i Serapias
vomeracea (En Perill Crtic).
Ophrys bertolonii subsp. catalaunica s
freqent i abundant a la Garrotxa, com
daltres comarques, per linclom pel fet
que de moment consta a la llista vermella
catalana vigent, encara que actualment,
amb les dades existents, suposem que
deixar de ser-hi.
Caldria disposar de ms informaci (No
Prou Estudiat, DD) dEpipactis tremolsii,
amb noms dues localitats conegudes de
moment.
A part de les orqudies ms amenaades (En
Perill Crtic i En Perill), la resta dorqudies
catalogades com a Vulnerables sn
espcies prpies de prats altimontans
humits i/o acidls, algunes de les quals
ns i tot presenten poblacions localment
abundants per amb una superfcie
docupaci reduda, de manera que amb
la dinmica negativa de les pastures a la
comarca podrien desaparixer o arribar a
una situaci crtica en poc temps.
Les llistes vermelles de ora vascular
de Catalunya (SEZ et al., 1998, i SEZ &
SORIANO, 2000) recullen noms 4 orqudies:
Cypripedium calceolus, Epipactis viridiora
(E. purpurata), Epipogium aphyllum i Ophrys
bertolonii subsp. catalaunica, noms
aquesta ltima detectada a la Garrotxa.
Les orqudies sn unes plantes molt frgils i no shan
de recollectar ja que la forma i els colors de les ors
es perden immediatament una vegada collides. s
molt millor fotograar-les i sempre ms les podreu
gaudir.
12
El Libro Rojo de la ora vascular de Espaa
(Moreno, 2008) inclou 11 orqudies, de les
quals noms Corallorhiza trida s present a
la Garrotxa i Cypripedium calceolus a poca
distncia dels lmits comarcals.
El Decret 172/2008, de 26 dagost, de
creaci del Catleg de ora amenaada
de Catalunya, inclou a lannex 1 (en perill
dextinci) Corallorhiza trida, Cypripedium
calceolus, Epipogium aphyllum i Orchis
spitzelii, a lannex 2 (vulnerables)
Gymnadenia odoratissima, Orchis palustris
(Orchis laxiora subsp. palustris) i Spiranthes
aestivalis, i a lannex 3 (espcies protegides
en espais del Pla dEspais dInters Natural,
tamb recollides en el Decret 328/1992, de
14 de desembre, pel qual saprova el Pla
despais dinters natural) Ophrys bertolonii
subsp. catalaunica (Ophrys catalaunica) a
lAlta Garrotxa, que seria, amb Corallorhiza
trida, les niques orqudies de la comarca
protegides.
Ophrys bertolonii subsp. catalaunica roduen les citacions en la base de dades en lnia, juntament amb les fotograes.
13
Metodologia
mbit geogrc
Labast geogrc de lestudi correspon a la
comarca administrativa de la Garrotxa, per
tamb sha realitzat prospecci en aquelles
zones de lEspai dInters Natural de lAlta
Garrotxa que pertanyen a les comarques venes
del Ripolls i lAlt Empord. Aquestes zones
coincideixen respectivament en gran part amb
els antics municipis de Beget i Bassegoda, que
ns lanullaci de tots dos lany 1969, shavien
considerat com a part de la Garrotxa.
Quant a la planicaci de la prospecci, i
considerant que un dels objectius era elaborar
latles de la comarca amb una bona denici,
es va dividir lmbit estudiat en quadrcules de
5 x 5 km, segons el sistema UTM (Universal
Transverse Mercator). Hi ha 53 quadrcules en
total, comptant tant les senceres amb tot el seu
territori dins la Garrotxa i lEspai dInters Natural
de lAlta Garrotxa com les que hi tenen noms
una part. De fet, hi ha dues quadrcules ms que
cobreixen una part minscula de lEspai dInters
Natural de lAlta Garrotxa per que per raons
prctiques no es van incloure en aquest estudi:
la DG 8085 (que cont 6,2 ha de lEIN) i la DG
8080 (que en cont 0,3 ha). Totes les quadrcules
estudiades es troben dins el fus 31T, i dins
daquest, la zona DG. Les coordenades UTM de
cada quadrcula es poden consultar al mapa de
referncia (Fig. 1).
La participaci
Quan els membres de la Delegaci de la
Garrotxa de la ICHN van triar el tema daquesta
monograa, van considerar que les orqudies
constituen una rea destudi prou atractiva per
al gran pblic perqu persones sense lligams
amb la Instituci o sense coneixements del tema
poguessin participar en el projecte. Aix havia de
permetre engrescar als no iniciats a conixer de
primera m les orqudies i altres valors naturals
interessants de la comarca, i iniciar un procs de
participaci collectiu. Tamb comportava una
major capacitat per desenvolupar un treball de
camp ms complet en participar ms persones
en la recerca i possibilitar lelaboraci duna
monograa en clau datles.
Els integrants localitzaven les plantes i introduen les
citacions en la base de dades en lnia, juntament amb
les fotograes.
14
Figura 1. Mapa de lmbit destudi amb la referncia de les quadrcules UTM 5 x 5 km prospectades
El primer pas del projecte va ser la convocatria
duna reuni oberta a mitjans de febrer del 2008,
a la qual van assistir 34 persones. El treball
de camp va iniciar-se el dia 1 de mar i en el
mateix moment es va crear un lloc web (http://
es.groups.yahoo.com/group/orchis_gxa/) on els
collaboradors anirien entrant les dades de les
seves citacions dorqudies. El lloc web tamb
comptava amb una llista de correu perqu
els membres es comuniquessin entre ells, i
cartograa de la comarca, a ms duna srie
de documents que facilitaven la identicaci de
cada txon (informaci sobre la seva ecologia i
biologia, i fotograes). A ms, peridicament es
realitzaven sortides conjuntes al camp durant
tota la temporada, que va durar ns a nals
doctubre.
Per lextensi de la comarca, lobjecte de lestudi
i els recursos humans disponibles, es va decidir
que la distribuci de cada txon quedaria
representada en base a la seva presncia/
15
absncia a les quadrcules UTM de 5 x 5 km que
cobreixen el territori: 53 quadrcules en total.
Tot i prioritzar les observacions garrotxines,
tamb es recollien observacions dorqudies de
les comarques limtrofes efectuades dins les
quadrcules compartides amb la Garrotxa.
Per evitar la duplicaci desforos en el treball
de camp, els participants es comprometien en
certa mida prospectar determinades quadrcules
al llarg de la campanya, encara que evidentment
tamb prospectaven en altres zones i aix es
podien cobrir aquelles quadrcules que no
comptaven amb un collaborador x.
Daquesta manera saconseguia desenvolupar
un projecte de recerca ambicis, en el qual els
integrants del grup Orchis participaven en la
mesura que volien segons els seus interessos i
disponibilitat.
Recollida de dades
En observar una orqudia o un grup dorqudies
dun mateix txon en les sortides al camp, cada
collaborador entrava la segent informaci en la
base de dades del lloc web: data, txon (espcie
o subespcie), localitat, municipi, coordenades
UTM, fenologia (inici de oraci, or, fruit,
etc.), autor de la citaci, hbitat, altitud i altres
observacions (per exemple, si hi havia una sola
planta o moltes, el substrat del lloc, o qualsevol
impacte o amenaa que es pogus detectar).
Les citacions anaven acompanyades
normalment de fotograes digitals, que
cada collaborador penjava al lloc web. De
bon principi, cada citaci havia de comptar
amb dues fotograes una de tota la planta i
una altra de detall que ajuds a conrmar la
identicaci, encara que les circumstncies
de vegades dictaven que fossin ms de dues,
o noms una. Ls generalitzat de fotograes
de les citacions permetia la conrmaci en cas
dun txon dubts, i a ms la seva revisi en
el futur si existeixen canvis taxonmics, ja que
les fotograes quedaven vinculades a la base
de dades. Per ltim, el fons de fotograes sha
utilitzat per elaborar aquesta monograa.
Quan les orqudies dun mateix txon apareixien
sobre una gran superfcie de terreny, es va
decidir que sintroduiria una nova citaci si
les plantes sestenien ns un topnim diferent
Sortides collectives peridiques a quadrats 5 x 5 km poc prospectats, a part de les sortides individuals.
16
segons la cartograa utilitzada (1:5.000 de
lInstitut Cartogrc de Catalunya). Tamb
era important prestar atenci als lmits de les
quadrcules; si calia, sintroduen dues citacions
properes per reectir la presncia del txon a
cada una de dues quadrcules contiges.
El treball de camp de lany 2008 ha estat la
font preferent de recollida de dades daquesta
monograa, per quan no es detectava un txon
concret en una quadrcula determinada durant
la campanya, sha incls observacions danys
anteriors. No obstant, per prudncia shan
descartat observacions anteriors al 1980, atesos
els canvis que han afectat el medi natural durant
les darreres dcades pel que fa a la cobertura
forestal, lactivitat agrria i el creixement urb.
Tamb shan incorporat registres daltres fonts
(bibliograa i herbaris) quan es podien adjudicar
de manera segura a un quadrat 5 x 5 km.
Per tant, el buidatge de publicacions i altres
documents indits no ha estat completa ja que
moltes de les citacions publicades noms tenien
una concrecci en quadrats UTM 10 x 10 km.
Al llarg de la campanya de vuit mesos els 53
collaboradors han realitzat 2.432 citacions
vlides, les quals representen el 68% de tots
els registres utilitzats, i el 73% de totes les
observacions (Fig. 2). Per, el projecte ha
comportat tamb que moltes citacions indites
dels ltims anys tamb sincorporessin a la base.
La suma de les observacions de tots els anys
(1980-2008) forma la gran majoria (94%) dels
registres utilitzats (Fig. 3).
En el projecte han collaborat de manera
contnua 25 persones, tot assumint el seguiment
de diferents quadrcules de la comarca i
participant en lelaboraci de la base de dades
Identicaci al camp i amb fotograes, georeferenciaci
exacta de la planta, i sense recollecci dorqudies.
Prospecci de quadrats UTM 5 x 5 km assignats o sen-
se dades, i prospecci dhbitats propicis despcies.
17
del grup Orchis: TOMS AGERA, MAFA BAU,
XAVIER BJAR, SNIA BOFARULL, FERRAN BRAVO,
CARLOS MIGUEL CARBONELL, SILVIA CASTRO, ELISABETH
COBO, ALBERT COLOM, ISIDRE COS, RAMON CROS, INGA
DRAKE, GEMMA DURAN, MARCELLA DURAN, ANNA ROSA
GONZLEZ, MIKE LOCKWOOD, CHIRAPHAN MARKCHOO,
XAVIER OLIVER, JOAN PONTACQ, RAMON POU, LLUS RICH,
ISABEL ROURA, SANDRA SAURA, FRAN TRABALON i TOBY
WILLETT.
Tractament de les dades
Igual que a altres txons, les orquidcies han
estat objecte de diverses revisions al llarg dels
anys, frut dun intent per part de la comunitat
cientca de reectir millor les connexions i
diferncies entre gneres, espcies, subespcies
i varietats. En aquest projecte es va decidir
seguir la sistemtica utilitzada en AEDO & HERRERO
(2005), en el volum XXI de Flora Ibrica, per
tractar-se de la ms actualitzada i sinttica, i on
es poden consultar les raons per la separaci i/o
aglutinaci de txons que altres autors tracten de
forma diferent.
Quan els collaboradors introduen les seves
observacions al lloc web, cada citaci seguia un
procs de validaci per part de lICHN. El gruix
daquesta tasca va ser realitzada internament
per la Delegaci de la Garrotxa, per es va
recrrer a especialistes en la determinaci
dalguns exemplars de gneres que presenten
certa dicultat (Epipactis, Orchis i Dactylorhiza).
Malgrat tots els esforos, inevitablement algunes
citacions no shan pogut identicar amb tota
seguretat, i de moment shan descartat.
En el cas de les citacions bibliogrques i plecs
dherbari consultats, a moltes hi faltava la localitat
geogrca precisa (normalment donaven noms
una referncia a escala UTM de 10 x10 km,
quan el nostre estudi requeria una precisi de
5 x 5 km) i per tant no podien ser incorporades;
per quan les coordenades o el topnim tenien
la precisi desitjada, aquestes dades sincloen
com a vlides.
Un altre factor restrictiu ha estat el fet que bona
part de les citacions bibliogrques no tinguessin
data, i shan descartat citacions sospitoses de
ser excessivament antigues.
Algunes citacions potencialment vlides shan
excls a causa dels canvis taxonmics. En
aquest sentit, diverses citacions al territori es
fonamentaven en observacions sense plec
dherbari de referncia, i en alguns casos shavia
detectat una determinaci incorrecta. Si no
existia un plec o fotograes per poder comprovar
la correcta determinaci, no shan considerat en
aquesta monograa. s el cas de Dactylorhiza
Barlia robertiana (Sant Feliu de Pallerols).
Les citacions comporten, a ms de les dades bsiques
establertes, fotograes per poder validar-les i revisar-les.
18
maculata (Orchis maculata subsp. maculata) per
la dicultat de diferenciar-la de D. fuchsii (Orchis
maculata subsp. meyeri), Orchis provincialis
(confusi amb Dactylorhiza sambucina),
Epipactis atrorubens (confosa amb E. helleborine
de ors vermelloses) o E. helleborine (utilitzada
freqentment per designar diverses espcies
dEpipactis (E. helleborine, E. muelleri o E.
tremolsii).
Quant als herbaris, noms es va consultar
lHerbari de Girona (HGI) i algun altre herbari
particular, i parcialment lherbari del Centre de
Documentaci de Biodiversitat Vegetal (BCN).
Desprs del procs de validaci, les citacions
sanaven introduint en una base de dades amb
els segents camps: validesa (1 per vlida, 0
per no vlida), data, txon, localitat, municipi,
comarca, coordenada UTM X, coordenada UTM
Y, quadrcula DG de 5 x 5 km, fenologia, codi
de la fotograa o fotograes, autor de la citaci,
hbitat, altitud, altres observacions i referncia (si
prov duna observaci, un plec dherbari o una
obra bibliogrca).
A partir de la base de dades es van confeccionar
els mapes amb la distribuci i abundncia de
cada txon que shan incorporat a les txes
despcies, aix com els apartats de distribuci i
hbitats.
Labundncia de cada txon sha denit en base
al nmero de quadrats 5 x 5 en els que shavia
detectat el txon: molt rara (1-5), rara (6-15),
comuna (16-31) i molt comuna (32-47).
I continuarem...
El projecte Atles dorqudies de la Garrotxa
desenvolupat pel grup Orchis no sacaba amb
ledici daquesta monograa, sin que continua.
Els integrants del grup detecten noves localitats,
es cerquen espcies noves per a la comarca,
completen les distribucions localitzant exemplars
en quadrats on no shavien detectat, acaben de
recollir totes les cites bibliogrques i dherbari
que falta comprovar...
Ja nalitzada la campanya i publicat lAtles,
el lloc web continua obert i els observadors
van actualitzant la base de dades amb noves
citacions. Els membres de la Delegaci conviden
als lectors a participar-hi de cares a una
reedici futura actualitzada. Qualsevol persona
interessada en participar-hi es pot dirigir a la
delegaci de la Garrotxa de la Instituci Catalana
dHistria Natural (http://ichngarrotxa.iec.cat/
ichngarrotxa/index.php) per formar part del grup
Orchis.
El Grup Orchis destudi de les orqudies de la Garrotxa,
continua treballant i s obert a gent interessada.
La temporada comena a nals dhivern, quan apareixen
les primeres orqudies als prats ms mediterranis.
19
El treball realitzat ha comportat per una banda
establir el llistat dorqudies de la Garrotxa, aix
com conixer la seva distribuci, abundncia,
hbitats on apareixen, fenologia...
Per altra banda, les dades recollides han
perms analitzar les diferents comunitats
dorqudies, la seva composici orstica, la
riquesa en espcies i labundncia de cada
txon. Aquests resultats es presenten en el
segent captol.
Tamb el projecte ha desenvolupat un
procs de formaci de tots els participants
i la implicaci de persones amb interessos
diversos en un projecte de recerca que
permetia una participaci a mida segons la
disponibilitat de temps de les persones.
Com tot procs participatiu, tamb ha generat
una dinmica de grup molt enriquidora i la
constituci dun grup destudi de les orqudies
de la Garrotxa que continuar treballant en
el futur, aix com la creaci daltres grups de
treball sobre el patrimoni natural.
Orqudies presents a la Garrotxa
El llistat dorqudies de la Garrotxa consta de
49 txons, tot i que encara shan de resoldre
dubtes de determinaci dalguns exemplars
que comportar ms endavant una ampliaci
de la llista.
1. Aceras anthropophorum (L.) W.T. Aiton
2. Anacamptis pyramidalis (L.) Rich.
3. Barlia robertiana (Loisel.) Greuter
4. Cephalanthera damasonium (Mill.) Druce
5. Cephalanthera longifolia (L.) Fritsch
6. Cephalanthera rubra (L.) Rich.
Resultats
7. Coeloglossum viride (L.) Hartm.
8. Corallorhiza trida Chatel.
9. Dactylorhiza elata (Poir.) So
10. Dactylorhiza fuchsii (Druce) So
11. Dactylorhiza incarnata (L.) So
12. Dactylorhiza maculata (L.) So
13. Dactylorhiza majalis (Rchb.) P.F. Hunt &
Summerh.
14. Dactylorhiza sambucina (L.) So
15. Epipactis atrorubens Hoffm. ex Besser
16. Epipactis helleborine (L.) Crantz subsp.
helleborine (L.) Crantz
17. Epipactis kleinii M.B. Crespo, M.R. Lowe &
Piera
18. Epipactis microphylla (Ehrh.) Sw.
19. Epipactis muelleri Godfery
20. Epipactis palustris (L.) Crantz
21. Epipactis tremolsii Pau
22. Gymnadenia conopsea (L.) R. Br.
23. Himantoglossum hircinum (L.) Spreng.
24. Limodorum abortivum (L.) Sw.
25. Listera ovata (L.) R. Br.
26. Neotinea maculata (Desf.) Stearn
27. Neottia nidus-avis (L.) Rich.
28. Nigritella gabasiana Teppner & E. Klein
29. Ophrys apifera Huds.
30. Ophrys bertolonii Moretti subsp.
catalaunica (O. Danesch & E. Danesch) Soca
31. Ophrys fusca Link. subsp. fusca
32. Ophrys insectifera L. subsp. aymoninii Breistr.
33. Ophrys insectifera L. subsp. insectifera L.
34. Ophrys lutea Cav.
35. Ophrys scolopax Cav.
36. Ophrys sphegodes Mill.
37. Orchis conica Willd.
38. Orchis coriophora L.
39. Orchis laxiora Lam.
40. Orchis mascula L.
41. Orchis militaris L.
42. Orchis morio L.
20
43. Orchis simia Lam.
44. Orchis ustulata L.
45. Platanthera bifolia (L.) Rich.
46. Platanthera chlorantha (Custer) Rchb.
47. Serapias lingua L.
48. Serapias vomeracea (Burm. l.) Briq.
49. Spiranthes spiralis (L.) Chevall.
El fet que la comarca presenti una gran
diversitat dambients, des de mediterranis
de terra baixa ns a centreuropeus destatge
altimont, i una privilegiada situaci
geogrca propera als Pirineus, expliquen
en part aquesta gran riquesa en espcies.
Vuit dels 49 txons detectats a la comarca
no shavien localitzat a la Garrotxa ns
aquest treball: Barlia robertiana, Corallorhiza
trida, Epipactis muelleri, E. tremolsii,
Himantoglossum hircinum, Ophrys insectifera
subsp. insectifera, Orchis conica i Serapias
vomeracea.
Daquests cal destacar Corallorhiza trida,
orqudia amb molt poques localitats a
Catalunya i la pennsula Ibrica, catalogada
com a amenaada a nivell dEspanya i
Catalunya, i protegida a tot el pas. Aquesta
s la primera citaci al sud dels Pirineus.
En la campanya del 2008 sha realizat un
esfor de prospecci en hbitats propicis
de la Garrotxa que ha conrmat la raresa de
lespcie a la comarca.
Epipactis muelleri, amb unes poques cites
a Catalunya, sha observat en diverses
localitats i sembla que s comuna. La
manca de localitats respon ms a una falta
de discriminaci del txon respecte a E.
helleborine.
Epipactis tremolsii tampoc havia estat
citada de la comarca. Caldr continuar
estudiant la seva abundncia i distribuci,
ja que sovint no sha diferenciat dE.
helleborine.
Ophrys insectifera subsp. insectifera s
subespcie nova per a la comarca. Segons
BOLS et al. (2005), tots els exemplars de
lespcie a Catalunya corresponen a la
subespcie aymoninii, i ARNOLD (1981), VIAS
(1993) i VILLEGAS (1993) no especiquen
subespcie. En la campanya del 2008
sha detectat nombrosos exemplars de la
subespcie insectifera, que no shavia citat
a la comarca.
Orchis conica i Serapias vomeracea tamb
sn espcies noves per a la Garrotxa, ja
que no se nhavia citat ns al moment cap
localitat dins la comarca.
I nalment, un altre txon fora estudiat
des de lany 2003 per la delegaci de la
Garrotxa de la ICHN s Barlia robertiana. En
pocs anys ha experimentat una expansi
espectacular, ha penetrat des de lEmpord
i ha abastat el Ripolls i Osona. El treball
de camp desenvolupat ha comportat la
detecci de ms de seixanta localitats amb
el txon repartides per tota la comarca, tot i
que s ms abundant al sector est.
Serapias vomeracea, espcie nova per a la comarca.
21
A part de les espcies trobades i que sn
novetat per a la Garrotxa, per altra banda
shan prospectat dues localitats amb
poblacions de Nigritella de la comarca per
poder determinar si corresponien a Nigritella
gabasiana o a N. austriaca subsp. hispanica,
i tots els exemplars determinats pertanyien
al primer, tot i que que caldria estudiar millor
les diferents localitats de la comarca.
El gnere Epipactis, amb alguns grups
de determinaci complexe, sha treballat
lany 2008 per no completament. En un
principi sha pogut descartar citacions
errnies corresponents a E. atrorubens i a
E. helleborine, i sobserva que la primera
s molt rara. Hi ha poques citacions,
per podria ser ms comuna. Per tant,
cal prospectar els ambients propicis,
especialment tarteres, que en alguns sectors
de la comarca presenten grans superfcies.
Per altra banda, cal aprofundir en el
coneixement del gnere Epipactis perqu
sigui ms fcil completar la distribuci de les
diferents espcies, i molt especialment dE.
muelleri, E. tremolsii i altres Epipactis del
grup phyllanthes.
Prospecci i riquesa despcies
Quant a lesfor de prospecci, el mapa de
la gura 4a mostra a cada quadrcula 5 x 5
km les observacions realitzades durant la
campanya del 2008, el mapa de la gura
4b el total de registres (aquestes mateixes
observacions del 2008, ms les dels anys
1980-2007 i els registres provinents de plecs
i bibliograa) i el de la gura 4c la riquesa
despcies.
Cal destacar la prospecci desigual de la
campanya del 2008, tot i lintent de cobrir la
zona destudi de forma ms o menys igual:
inevitablement, per raons de logstica, la
localitzaci de les zones preferides destudi
dalguns dels collaboradors ms actius
Figura 4a: Nmero dobservacions de la campanya de
lany 2008 per quadrats 5 x 5 km.
Figura 4b: Nmero dobservacions (1980-2008) per qua-
drats 5 x 5 km.
22
(la vall de Bas, Oix, Sant Feliu de Pallerols
i la vall de Llmena) van pesar molt en la
distribuci espacial dels registres.
Tanmateix, la correlaci entre les zones
amb ms riquesa especca (muntanyes de
Puigsacalm i de Santa Magdalena i zona
occidental de lAlta Garrotxa) i les zones
amb ms registres s complexa. s difcil
saber ns a quin punt la relativa riquesa
despcies duna quadrcula es deu a la seva
millor o pitjor prospecci, sobretot perqu es
va dedicar ms esfor a prospectar aquelles
zones que ja se suposava que podien
ser ms riques en base als coneixements
adquirits sobre hbitats potencialment
interessants, i lexperincia danys anteriors.
Malgrat tot, creiem que el mapa de la
riquesa especca de les orqudies de la
comarca s una bona aproximaci a la
situaci real. El baix nombre despcies
de les quadrcules centrals pot explicar-
se en part per una ms baixa prospecci,
Figura 4c: Nmero de txons registrats per quadrat 5
x 5 km.
per tamb per la presncia de substrats
volcnics on la diversitat i labundncia
de les orqudies s menor. En canvi, en
el sector septentrional, amb substrats i
ambients idonis per a la majoria de les
espcies, la principal ra s la difcil
accessibilitat i per tant una menor
prospecci en aquesta zona.
Fenologia
Quant a la fenologia de les espcies, el
quadre resultant per lany 2008 a partir
de totes les citacions recollides, tenint en
compte altres anys nicament quan calia
omplir buits de lany 2008, s el de la gura
de la pgina segent, on es poden observar
els intervals amb oracions de les orqudies
de la Garrotxa. El color verd fosc indica
citacions regulars de oracions al llarg de
tot el mes, i el verd clar quan les citacions
de oracions sn nicament a nals (en cas
del comenament del perode oraci) o a
comenaments del mes (en cas del nal del
perode de oraci). Cal esmentar que les
diferncies entre anys en oracions poden
ser importants, i que els resultats que es
presenten corresponen a lany 2008.
23
24
25
Moltes variables condicionen les comunitats
dorqudies: el substrat, el clima, la
meteorologia, lactivitat humana...
Lestudi de la distribuci despcies
dorqudies per hbitats ha estat possible
grcies a les dades recollides el 2008 pel
Grup Orchis, ja que sanotava lhbitat de
les localitats, i per altra banda pels inventaris
tosociolgics de comunitats vegetals amb
orqudies, i els censos/estimacions de les
poblacions presents. Daquesta manera sha
pogut analitzar la composici
orstica de diferents hbitats,
aix com labundncia i la
fenologia de les diferents
espcies als hbitats estudiats.
Els prats
Els prats ofereixen una gran
superfcie i diversitat dhbitats
per tota la comarca: prats
sobre subtrats calcaris i sobre
subtrats cids, prats secs,
humits i higrls, jonqueres,
vorades i boscos..., i sn els
ambients on sha observat ms
riquesa despcies i tamb
ms abundncia.
Els prats mediterranis
En els sectors ms
mediterranis de la comarca,
amb un desenvolupament
vegetatiu primaveral i una
marcada sequera estival,
trobem prats eminentment
Orqudies i hbitats
mediterranis dels ordres Brachypodietalia
phoenicoidis i Rosmarinetalia, de vegades
barrejats amb brolles de roman, on la
meteorologia anual marca molt clarament la
presncia i abundncia dorqudies.
Els pradells danuals (Al. Thero-
Brachypodion) propis de sls prims o
codines sn formats fonamentalment
per plantes anuals, i sovint sn fora
ruderalitzats. En aquests ambients shan
detectat un total de 12 espcies.
26
apareix en prats oberts, amb poblaments
danuals entre les espcies perennes. La
segona sha localitzat en prats danuals
mediterranis, fora ruderalitzats, i sobre
substrats alluvials cids, i noms una
localitat fora allada de la resta de la
poblaci localitzada a lEmpord.
Els prats secs mediterranis
(Brachypodietum phoenicoidis i
Brachypodio-Aphyllanthetum)
A la comarca els principals prats
mediterranis dominats per espcies
perennes sn:
- En els marges de camps i camins, i en
camps abandonats, especialment sobre
sls una mica argilosos, hi apareixen
fenassars (Brachypodietum phoenicoidis),
prats dominats pel fens de marge
(Brachypodium phoenicoides).
Prats mediterranis de jona (al. Aphyllanthion) a lAlta Garrotxa
En el diagrama de presncia
despcies en aquests
ambients destaquen per
sobre de la resta quatre
espcies: Ophrys sphegodes,
Anacamptis pyramidalis,
Orchis coriophora i
Limodorum abortivum.
Ophrys sphegodes i
Orchis coriophora sn les
dues espcies amb ms
abundncia dindividus (67%)
en aquests prats danuals,
la primera perqu s molt
freqent i la segona, ms rara,
perqu apareix localment molt
abundant.
Cal destacar que en aquests
ambients sha trobat tres
de les quatre localitats de
Serapias vomeracea, i la
nica localitat dOrchis
conica, totes dues espcies
noves per a la comarca.
La primera en general
- En prats rocallosos i talussos hi
dominen els llistonars (prats dominats
pel llist, Brachypodium retusum) i els
prats dalbellatge (Hyparrhenietum hirto-
pubescentis), dominats per Hyparrhenia
hirta.
- Sobre sls un xic menys secs
trobem prats de jona (Aphyllanthes
monspeliensis) de lassociaci
Brachypodio-Aphyllanthetum (al.
Aphyllanthion) on sincrementa
notablement la diversitat i labundncia
despcies.
Aquests prats destaquen per la diversitat
dorqudies presents i la seva abundncia,
especialment les del gnere Ophrys.
34 txons shan detectat en prats secs
mediterranis. Les espcies ms presents
en aquests ambients sn Ophrys
sphegodes, Anacamptis pyramidalis,
Cephalanthera longifolia, C. rubra i
Limodorum abortivum.
En canvi, txons com Serapias lingua,
Anacamptis pyramidalis, Ophrys
sphegodes, O. bertolonii subsp.
catalaunica i Orchis coriophora sn les ms
abundants, malgrat que algunes delles no
sn gaire freqents i, quan apareixen ho
fan de forma massiva.
Aquestes espcies ms abundants sn
responsables dels pics de oraci en
aquests prats al voltant dels mesos de
maig i juny, amb un pic previ
per les oracions dOphrys
sphegodes a la primera
quinzena dabril.
Algunes espcies interessants
shan trobat en aquests
ambients: Epipactis muelleri,
Himantoglossum hircinum i
Neotinea maculata.
Els prats montans
En sectors on la sequera
Prats mesls de plantatge mitj i jona (Plantagini-Aphy-
llanthetum) de lAlta Garrotxa
estival no s molt marcada, i sobre sls
ms profunds, amb ms capacitat de
retenci daigua, la composici orstica i
la siognomia dels prats canvien: espcies
ms medioeuropees i aspecte verd durant
ms temps al llarg de lany.
Els prats mesls (Plantagini-
Aphyllanthetum i Euphrasio-Plantaginetum)
Els prats sobre sls ms potents retenen
millor la humitat i no pateixen una sequera
tan important o tan llarga com als prats
mediterranis. Els prats mesls amb ms
superfcie a la Garrotxa sn:
- Els prats de jona i
plantatge mitj (Plantagini-
Aphyllanthetum), amb una
composici orstica fora
mediterrnia encara, amb
algunes mates com argelaga
(Genista scorpius), farigola
(Thymus vulgaris), barball
(Lavandula latifolia), lleterassa
(Euphorbia nicaeensis).
- Els prats deufrsia i
plantatge mitj (Euphrasio-
Plantaginetum mediae),
ms ufanosos i amb una
composici orstica dominada per txons
eurosiberians, i on ja no apareixen tantes
espcies mediterrnies.
En prats mesls shan detectat 41
espcies, la mxima diversitat dels diferents
ambients estudiats.
Les espcies ms freqents en aquests
prats mesls sn Ophrys sphegodes,
Anacamptis pyramidalis, Dactylorhiza
fuchsii, Listera ovata, Cephalanthera
longifolia i Orchis simia.
En canvi, les orqudies ms abundants sn
Serapias lingua (amb relativament poques
localitats per poblacions expectaculars),
Ophrys sphegodes, Dactylorhiza fuchsii,
Anacamptis pyramidalis i Spiranthes spiralis.
Els prats i herbeis higrls
Sobre sls molt humits, i ns i tot xops, la
majoria de les espcies canvien, i apareixen
algunes orqudies especials (Dactylorhiza
elata, D. majalis, D. incarnata, Epipactis
palustris, Orchis laxiora, O. morio) que no
hem trobat en altres hbitats i que tenen
una rea de distribuci molt reduda a la
comarca. La majoria es poden considerar
amenaades per viure en aquests hbitats
tan vulnerables i afectats per la sequera, la
dessecaci per lhome, la contaminaci de
laigua, el trepig del bestiar que accedeix
als punts daigua...
Prats de dall als voltans dOlot (Odontito-Trifolietum pratesis)
Els principals prats daquest tipus a la
Garrotxa sn:
- Els prats de cua de gos (al. Cynosurion
cristati) dominats per Cynosurus cristatus,
Medicago lupulina, Trifolium repens, Prunella
vulgaris i Succisa pratensis.
- Els prats de dall (al. Arrhenatherion
elatioris) amb Arrhenatherum elatius,
Trisetum avescens, Trifolium pratense i
Dactylis glomerata.
- Els feners amb molnia (al. Molinion
coeruleae) sovint ocupen sls argilosos i
espcies importants sn Molinia coerulea,
Succisa pratensis i Mentha longifolia.
- Comunitats fontinals (al. Cardamino-
Montion) amb Lysimachia nemorum,
Epipactis palustris i Chrysosplenium
oppositifolium.
- Les jonqueres (ord. Holoschoenetalia)
amb joncs (Scirpus holoschoenus,
Juncus inexus), Mentha longifolia i
Eupatorium cannabinum.
Als prats i herbeis higrls shan
detectat 26 espcies.
Les espcies ms freqents sn
Dactylorhiza fuchsii, Gymnadenia
conopsea, Epipactis palustris,
Nigritella gabasiana, Dactylorhiza
sambucina i Listera ovata.
En canvi, les orqudies ms
abundants sn Epipactis palustris,
Nigritella gabasiana, Dactylorhiza
fuchsii i D. sambucina, algunes
delles amb poques localitats per
localment molt abundants.
Epipactis palustris s una espcie
ms freqent als prats de molnia
(al. Molinion), comunitats fontinals
(al. Cardamino-Montion) i jonqueres
(al. Molinio-Holoschoenion), mentre
Vorada de bosc a la Fageda den Jord (Platanthera bifolia)
que Nigritella gabasiana i Dactylorhiza
sambucina sn ms prpies de prats de
cua de gos (al. Cynosurion cristati). Orchis
elata s ms caracterstica de jonqueres
(al. Molinio-Holoschoenion) i Orchis
laxiora de prats de dall (al. Arrhenatherion
elatioris) i puntualment tamb en jonqueres
(al. Molinio-Holoschoenion). Dactylorhiza
incarnata i D. majalis, amb poques localitats,
en canvi no mostren ms anitat per un tipus
dambient sempre que sigui higrl.
A lestage altimont, en prats i landes
mesles i higrles, sobre substrats cids,
apareixen algunes orqudies molt rares a
la comarca. Aix succeeix especialment
a la serralada Transversal, per tamb en
algun punt de lAlta Garrotxa. Es tracta
en la majoria dels casos despcies amb
rea de distribuci reduda a la comarca,
poblacions allades geogrcament i, ns i
tot, amb molt poques localitats a la Garrotxa.
Algunes per, localment poden ser molt
abundants. Aquestes espcies
sn Coeloglossum viride,
Dactylorhyza maculata, D.
majalis, D. sambucina, Nigritella
gabasiana i Orchis morio.
Les vorades de bosc
Un altre hbitat on es pot trobar
una bona diversitat dorqudies
sn les vorades de bosc. Les
espcies presents difereixen
fora del tipus de vorada:
- Vorades de boscos
mediterranis i submediterranis
(Geranion sanguinei) com
alzinars i rouredes de roure
martinenc.
- Vorades de boscos higrls
(al. Trifolion medii) com
fagedes, vernedes i rouredes
humides de roure pnol.
32 orqudies shan observat a
les vorades de bosc.
Les espcies ms freqents sn Dactylorhiza
fuchsii, Listera ovata, Platanthera bifolia,
Cephalanthera longifolia, C. rubra i Epipactis
helleborine, les tres ltimes noms en
vorades seques del Geranion sanguinei.
Les ms abundants sn Listera ovata, Orchis
simia, Dactylorhiza fuchsii, Cephalanthera
longifolia i Epipactis helleborine.
Alzinars i fagedes, amb el Comanegra al fons (Alta Garrotxa)
31
Els boscos
Els boscos presenten una
baixa diversitat i abundncia
dorqudies i noms prenen
importncia quan sn aclarits i
adevesats.
Els principals boscos de la
comarca sn:
- Els alzinars (al. Quercion
ilicis).
- Les rouredes
submediterrnies de roure
martinenc (Quercion
pubescenti-petraeae).
- Els boscos mixtes i rouredes
de roure pnol humits (Isopyro-
Quercetum roboris).
- Les fagedes (al. Fagion
sylvaticae).
- Els boscos de ribera:
vernedes (al. Alno-Padion) i
boscos de pollancres, lbers i
salzes (ord. Populetalia albae).
Les espcies ms freqents en boscos
sn Cephalanthera rubra (rouredes
submediterrnies), Neottia nidus-avis
(fagedes), Cephalanthera longifolia (alzinars i
rouredes submediterrnies), C. damasonium
i Epipactis helleborine (totes dues en
rouredes submediterrnies i fagedes),
Platanthera bifolia (en general) i Limodorum
abortivum (alzinars).
Les ms abundants sn Neottia nidus-avis,
Epipactis helleborine, Cephalanthera rubra,
C. longifolia, C. damasonium, Orchis simia,
Platanthera bifolia i Dactylorhiza fuchsii.
Lespcie ms singular prpia de boscos
s Corallorhiza trida, planta de fagedes
altimontanes i rarssima a la Garrotxa.
32
33
Per a cadascuna de les 49 orqudies detectades
ns al moment a la comarca de la Garrotxa,
ordenades per ordre alfabtic, i aplicant la
taxonomia utilitzada a AEDO & HERRERO (2005)
sespecica:
Nom cientc i autor.
Sinonmia en cas dexistir sinnims habituals
en les referncies.
Etimologia: origen de les paraules que formen
el nom cientc de lorqudia.
Noms comuns en catal (vermell i negreta), i
a continuaci en castell (cast.), angls (ang.),
francs (fr.) i alemany (ale.).
Estatus en el cas que el txon tingui algun
tipus de protecci legal o shagi considerat
amenaada segons criteris UICN (2001) a
Espanya (Esp: MORENO, 2008), Catalunya (Cat:
SEZ & SORIANO, 2000) o Garrotxa (GX: OLIVER,
2009).
Descripci sinttica de la morfologia de la
planta per facilitar una correcta identicaci,
i els trets diferencials que ajuden a la seva
identicaci i diferenciaci daltres espcies
similars. En el text es marquen en gris els
termes que consten al glossari. A lhora
didenticar una orqudia, cal tenir en compte
la possible presncia dexemplars vells
i descolorits i/o exemplars hibridats que
compliquen la determinaci correcta, o canvis
de color a causa de la diferent tipologia de
cmeres fotogrques utilitzades.
Si s el cas es comenta la variabilitat dintre
de lespcie, aix com la diferenciaci en
subespcies i espcies que alguns autors en
fan.
Espcies
Distribuci general del txon a Catalunya,
i ms concretament a la comarca, amb
interval daltituds on sha localitzat i nivell
dabundncia a Catalunya (BOLS & VIGO 2001)
i a la Garrotxa (segons el percentatge de
quadrcules 5 x 5 km on sha detectat).
Hbitats on s present lespcie a la Garrotxa.
Fenologia del txon, amb els mesos amb
alguna oraci puntual (verd clar) o amb la
majoria de les oracions detectades (verd
fosc).
Fotograes per ajudar a identicar lespcie.
Shan incorporat fotograes de les diferents
parts de la planta (or, inorescncia, fulles
basals), a part de la planta sencera i, a ms,
sha intentat plasmar la variabilitat del txon
a la comarca. Cal recordar que en algunes
fotograes, els colors, especialment els
violetes, poden canviar substancialment cap a
rosats quan les fotograes procedeixen duna
cmera digital compacta.
Mapes amb la presncia per quadrats UTM
5 x 5 km: els lmits de les comarques es
representen mitjanant lnies contnues, mentre
els lmits de lEspai dInters Natural de lAlta
Garrotxa fora de la comarca sn dibuixats com
a lnies discontnues. Als mapes, la presncia de
lorqudia en qesti s representada amb un
cercle al centre de la quadrcula. Quan la citaci
procedeix de dins la comarca administrativa
de la Garrotxa, el cercle s sencer; en canvi,
quan les niques citacions duna quadrcula
determinada procedeixen de fora de la comarca
administrativa, el cercle s foradat. Els cercles
negres siguin sencers o foradats representen
registres amb data (especialment observacions,
per tamb dades extretes de plecs i
bibliograa), mentre que els cercles grisos
representen registres bibliogrcs sense data.
34
Aceras anthropophorum (L.) W.T. Aiton
Aceras anthropophorum
A (sense), keras (corn): sense esper.
ntropos (home), phro (portador).
Flor de lhome penjat
Cast: or del hombre ahorcado; ang: man
orchid; fr: orchide de lhomme pendu; ale:
Ohnsporn.
Descripci
Herba erecta de 10-40 cm dalt, glabra.
5-12 fulles inferiors oblongues, les fulles
superiors ms petites. La inorescncia
llarga i estreta, de 5-20 cm, amb 20-60 ors.
Flors verdoses amb el marge vermells.
Spals (9-13 x 4-6,2 mm) amb 3-4 nervis
generalment dun verd ms fosc i marges
rogencs, i ptals laterals (8-10 x 1-2 mm)
uninerviats i verdosos. Spals i ptals
laterals, connivents en forma de casc. Label
(11-12(15) mm) verd groguenc o vermells,
amb els marges en general ms enfosquits.
Label trilobulat amb forma humana: 2 lbuls
laterals linears de 4-6 mm de llarg, i el lbul
mitj ms llarg, d1 mm damplada i dividit
en 2 petits lbuls secundaris de 3-5 mm de
llarg. Sense esper.
Orchis simia i O. militaris tamb tenen el
label en forma humana i amb casc, per
presenten una coloraci rosada diferent
que A. anthropophorum.
De vegades es pot observar lhbrid A.
anthropophorum x Orchis militaris (x
Orchiaceras spuria (Rchb. l.) E.G. Camus,
Bergon & A. Camus.
Distribuci
Comuna al sector nordoriental de Catalunya,
es fa molt ms rara a la resta del pas. A la
Garrotxa molt comuna, citada prcticament
per tota la comarca, entre 190 i 1356 m.
Hbitat
Pastures, matollars i boscos clars,
especialment en els dominis dalzinars i
rouredes submediterrnies, sobre substrats
calcaris.
g m f m a j j a s o n d
35
Aceras anthropophorum
36
Anacamptis pyramidalis (L.) Rich.
Anacamptis pyramidalis
g f m m a j j a s o n d
Orchis pyramidalis L.
Anakampten (corbar): els spals corbats
enfora; pyramidalis (inorescncia piramidal).
Flor caputxina
Cast: orqudea piramidal; ang: pyramidal
orchid; fr: orchide pyramidal; ale:
Pyramidenorchis.
Descripci
Herba erecta i glabra de (20)25-60(80) cm
dalt. Tiges primes amb 4-10 fulles lanceolato-
linears, de 3,3-14(25) x 0,6-2 cm, en general
plegades longitudinalment. Les superiors
progressivament ms petites. Inorescncia
ovoide-cnica, de 3,5-6,2(10) cm, densa amb
15-40(60) ors sssils, amb brctees linear-
lanceolades tan llargues com lovari. Flors
airoses, de color rosa vermells, rarament
blanquinoses. Spals de (4)5-7 x 2 mm.
Ptals laterals 6-6,5 x 2,5 mm, mpliament
lanceolats i connivents. Label de 6-8(10,5)
mm, profundament trilobat, amb dos plecs
longitudinals prominents a la base. Part
interna en general blanca, i cap a fora dun
rosa ms intens. Esper molt prim (11-15
mm), dirigit cap avall.
La inorescncia densa de petites ors i en
forma cnica, el color rosat de les ors ms
intens cap en fora que al centre i les dues
protuberncies blanques i paralleles del label
per canalitzar els pollinitzadors la diferencien
clarament daltres espcies.
Distribuci
Per tot Catalunya, noms rara en algunes
comarques. Contrades mediterrnies i
submediterrnies. Citada per tota la Garrotxa,
entre 230 i 1340 m. Molt comuna, localment
molt abundant.
Hbitat
Prats secs i brolles (Rosmarinetalia,
Brachypodietalia phoenicoidis), prats humits
(Mesobromion erecti) i vorades (Geranion
sanguinei). Sobre substrat calcari.
37
Anacamptis pyramidalis
38
Barlia robertiana (Loisel.) Greuter
Himantoglossum robertianum (Loisel.) P.
Delforge
Dedicada als botnics francesos J.B. Barla i
G.N. Robert.
Mosques grosses
Cast: orqudea gigante; ang: giant orchid;
fr: orchis gant; ale: Roberts Mastorchis.
Descripci
Herba robusta, glabra, erecta de (20)30-
60(100) cm dalt i una tija de 5-10 mm de
dimetre. 5-10 fulles, les inferiors de 10-40
x 4-11,5 cm, en roseta, i les caulinars ms
petites. La inorescncia, de 7-20(41) cm
ms o menys densa, presenta 11-45(70)
ors roses o violcies que fan olor a lliris
(Iris sp.). Spals de 7,8-12 x 5,5-6,3 mm
mpliament lanceolats, amb 3 nervis i
puntejats a linterior, reunits en forma de casc
amb els ptals laterals (5-8 x 2-3 mm). Label
de 12-20(24) x 9-11(20) mm, trilobat i amb el
marge ondulat. Color de porpra a rosat, amb
el centre ms blanquins, amb punts o ratlles
petites. El lbul mitj 1,5-2 vegades ms llarg
que els laterals, bilobat. Esper de 5-6 mm.
Es tracta duna orqudia robusta amb una
inorescncia compacta de ors grans i
de oraci molt primerenca, que no es pot
confondre amb altres.
Distribuci
Ms aviat rara a Catalunya. Contrades
mediterrnies del NE de Catalunya amb
alguna localitat ms puntual cap al sud i a
linterior (Bages, Anoia, Garrotxa i Ripolls).
A la Garrotxa cada vegada ms comuna,
apareix per tot arreu, per de forma abundant
noms a terra baixa, 200-500(750) m.
Hbitat
Prats secs i brolles (Rosmarinetalia,
Brachypodion phoenicoidis) i especialment
fenassars als marges de carreteres i camins.
Barlia robertiana
39
40
Barlia robertiana
41
Cephalanthera damasonium (Mill.) Druce
Cephalanthera damasonium
C. alba (Crantz) Simonk.
Kepahl (cap), antheros (antera): antera
globosa; damasonium (nom duna estrella
daigua).
Currai pllid
Ang: large white helleborine; fr: cphalanthre
blanche; ale: Bleiches Waldvgelein.
Descripci
Herba erecta de 15-60(75) cm dalt, glabra.
Fulles (1)2-4(5), ms 1-3 redudes a beines
caulinars. Les fulles normals de 4-9 x 1,4-3,8
cm, espaiades, ovades o oblongues. La
inorescncia de (4)6-17(21) cm presenta de
(2)5-13 ors sssils, sense pls glandulosos.
Les brctees basals de 4-9,5 x 1,3-2,6 cm.
Les altres brctees de 1,7-9 cm de longitud,
ms llargues que lovari. Flors de color blanc
crema, de (2)2,8-4,5 cm de longitud. Spals
de 1,5-2,2 x 0,4-0,75 cm, oblongo-lanceolats,
els superiors obtusos. Ptals laterals de
1,4-1,8 x 0,45-0,5 cm. Label de 1,2-1,4 cm,
ms curt que els spals, glabre. Hipoquil de
0,5-0,6 x 1,2 cm, i epiquil de 0,7-0,8 x 1 cm,
obts i apiculat, blanquins amb una taca
groguenca en la part nal, amb 3-5 crestes
longitudinals de color groc taronja.
Menys ors i dun blanc crema, amb un
to lleugerament groguenc, i les brctees
llargues en la inorescncia sn les
principals diferncies amb C. longifolia.
Distribuci
Considerada ms aviat rara a Catalunya,
encara que s present prcticament a tot
el territori. A la Garrotxa, especialment a la
part septentrional, central i occidental de la
comarca, molt comuna per no abundant,
360-1300 m.
Hbitat
Boscos i vorades frescals, especialment
en el domini dels caducifolis, amb una
certa preferncia per les fagedes (Fagion
sylvaticae, Trifolion medii).
42
Cephalanthera damasonium
43
44
Cephalanthera longifolia (L.) Fritsch
Cephalanthera longifolia
Cephalanthera ensifolia Murray ex Rich.
globosa; longifolius (de fulles llargues).
Currai blanc
Ang: sword-leaved helleborine; fr:
cphalanthre longues feuilles; ale:
Schwertblttriges Waldvgelein.
Descripci
Tija una mica estriada a la part superior.
7-9 fulles (ms 1-4 poc desenvolupades)
ms o menys dstiques de lanceolades a
linears, de 7-20 x 1-4 cm. La inorescncia
de 5-17(28) cm amb 4 a 21(28) ors sssils
glabres de 2,5-3,5 cm de longitud, de
color blanc. Spals (1,5-2 x 0,4-0,55 cm)
lanceolats i aguts. Ptals laterals de 1-1,5 x
0,4 cm obtusos. Label de 0,9-1 cm, ms curt
que els spals. Hipoquil sacciforme amb
dos lbuls laterals ms o menys triangulars.
Epiquil ms ample que llarg en forma de cor
blanc amb una taca groga en la part distal,
amb 5-7 crestes longitudinals de color groc
taronja.
Es diferencia de C. damasonium
especialment per les inorescncies amb
ms ors, dun blanc ntid, no dun blanc
crema, i per labsncia de brctees en la
inorescncia.
Distribuci
present prcticament pertot arreu. Ha estat
citada per tota la Garrotxa, s molt comuna,
especialment en ambients mediterranis i
submediterranis, 210-1400 m.
Hbitat
Boscos, matollars i prats, especialment
abundant en el domini dels alzinars i de
les rouredes de roure martinenc (Quercion
ilicis, Quercion pubescenti-petraeae,
Aphyllanthion, Geranion sanguinei).
45
46
Cephalanthera longifolia
47
Cephalanthera rubra (L.) Rich.
Cephalanthera rubra
globosa; rubra (vermell de la or).
Currai vermell
Ang: red helleborine; fr: cphalanthre
rouge; ale: Rotes Waldvgelein.
Descripci
Herba robusta, erecta de 20-85 cm dalt. Tija
estriada. 4-5(7) fulles, amb 2-3 ms a la base
poc desenvolupades, de 5-10(13) x 1-2(3)
cm, espaiades, ms o menys lanceolades.
La inorescncia, de (3)6-15(24) cm, presenta
de 3 a 18 ors sssils amb molts pls amb
glndules. Flors de 2-4 cm de longitud.
Spals laterals de 1,2-2 x 0,4-0,7 cm, i ptals
laterals de (1,1)1,2-2 x (0,3)0,4(0,7) oval-
lanceolats, aguts, dun rosa ms o menys
viu. Label de 1,5-2 cm, ms o menys tan
llarg com els spals. Hipoquil de 0,5-0,8 x
0,8-1 cm, cncau, amb dos lbuls laterals
triangulars aguts i dos lbuls apicals que
tanquen el ginostem, blanc per amb
marges rosats. Epiquil 1-1,2 x 0,6-0,7 cm
(ms llarg que ample), oval lanceolat, agut,
de blanquins a rosat, amb (4)7-9 crestes
longitudinals de color groc taronja.
Planta difcil de confondre, amb ors roses
o purpries, hipoquil una mica ms blanc
al centre i epiquil ms llarg que ample amb
crestes groc taronja.
Distribuci
Considerada rara a Catalunya. Citada per
tota la Garrotxa, ms abundant cap la meitat
occidental, molt comuna, 200-1300 m.
Hbitat
Clarianes i vorades dambients submediterranis,
especialment de rouredes de roure martinenc
amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis,
Geranion sanguinei), per tamb alzinars.
48
Cephalanthera rubra
49
50
Coeloglossum viride (L.) Hartm.
Coeloglossum viride
Koilos (buit), glossa (llengua): en referncia
al label; viride (verd, el color de les ors).
Orquis verd
Ang: frog orchid; fr: orchis grenouille; ale:
Hohlzunge.
Estatus
Considerada amenaada. Vulnerable (VU: GX).
Descripci
Planta prima, erecta de (5)10-30(40) cm
dalt. 2-5(6) fulles de 3,4-7,8 x 0,9-2,5(3,5)
cm, obtuses, embeinadores, amb 7-16
nervis longitudinals ben marcats, glabres.
Les inferiors obovades, les superiors
lanceolades, progressivament menors i
similars a les brctees. La inorescncia de
2,8-10,5 cm amb 7-22 ors sssils. Spals
de 5-7 x 2,2-4 mm, ovals, obtusos, glabres,
verds, de vegades amb el marge purpuri.
Ptals laterals de 4-5,5 x 0,6-1,2 mm, linears,
obtusos, glabres i verds. Label de 8-10 mm,
obtriangular acabat en dos lbuls laterals de
1,4-2,5 mm i amb una minscula dent entre
ambds, glabre, verd, de vegades de color
marr o purpuri, amb esper de 2-3 mm,
obts.
Orqudia fora diferent a la resta, amb
les ors verdoses i el label bilobulat,
normalment amb una dent minscula al mig.
s baixa i sovint passa desapercebuda als
prats.
Distribuci
Considerada comuna als Pirineus i rara a la
resta del pas, on noms es troba en serralades
muntanyoses. A la Garrotxa rara, noms citat
de les muntanyes ms altes, 900 i 1350 m.
Hbitat
Prats i landes altimontanes mesles
(Mesobromion erecti, Cynosurion cristati,
Festucion gautieri, Calluno-Genistion).
51
52
Corallorhiza trida Chtel.
Corallorhiza trida
Korallion (corall), rhiza (arrel): arrels en forma
de corall; tri (tres), ndere (dividir): tres
puntes del label.
Corallorriza
Ang: coralroot orchid; fr: racine de corail;
ale: Europische Korallenwurz.
Estatus
Protegida (Generalitat de Catalunya 2008: en
perill dextinci) i considerada amenaada.
En Perill Crtic (CR: Esp, GX).
Descripci
Planta erecta de 12-25(35) cm dalt,
amb tiges primes, verdes, stuloses,
blanquinoses a la base. Fulles redudes
a 2-4 esquames embeinadores, obtuses i
glabres. La inorescncia de 3,5-7 cm amb
2-12(18) ors pedicellades. Spals de 3,5-7
x 0,7-1,5 mm, lanceolats, obtusos, glabres
i verds. Ptals laterals de 3-5,5 x 1-1,5 mm,
lanceolats, obtusos, glabres i verds. Label
de 3-5,5 x 1,5-3 mm, blanc, per amb taques
purpries a la base, amb dues orelletes a la
zona basal amb lpex arrodonit amb dues
crestes longitudinals poc prominents i una
zona central nectarfera, glabra.
Planta saproftica de mida petita, frgil, de
tonalitat marronosa-groguenca, que no es
pot confondre amb altres.
Distribuci
Molt rara a Catalunya amb mitja dotzena de
localitats al Pirineu, aquesta seria lnica fora
dels Pirineus. A la Garrotxa noms citada a
les muntanyes occidentals, amb una sola
localitat (al mapa consta ombrejat el sector 20
x 20 km), 1100 m. A la Garrotxa molt rara, no
havia estat citada ns al moment.
Hbitat
Fagedes higrles amb sl humfer (Fagion
sylvaticae).
53
54
Orchis elata Poir.; Dactylorhiza elata (Poir.) So
subsp. sesquipedalis (Willd.) So
Dactulos (dit), rhiza (arrel): arrels digitades, elate
(altiu).
Orquis gros
Ang: robust marsh orchid; fr: orchis lev; ale:
Hohes Knabenkraut.
Estatus
Descripci
Herba erecta de (18)43-73(110) cm dalt, tija
stulosa dun verd groguenc, violcia a la part
superior. (3)5-6(8) fulles de (6,5)8-20,5(24,5)
x (1,2)1,7-3,4(4,6) cm, oblong-lanceolades
o lanceolades, verdes no maculades, de
patents a erectes repartides al llarg de la tija.
Inorescncia de (6)12-21(36) x (2,5)3,5-4,5(7)
cm, laxa amb (8)19-40(68) ors. Spals laterals
de (7)8,5-10(13,3) x (2)3,2-4(4,3) mm i el central
(6,2)8-9,1(12) x (2)2,8-3,9(4,2) mm, tots els
ptals i spals rosats o violacis. Ptals laterals
de (6)7-8,1(11) x (2,4)3-3,8(4,4) mm. Label de
(6,3)8-10(13) x (8,5)10,5-14(15,5) igual o ms curt
que lesper, trilobat o quasi sencer, de rosat
a violaci intens, blanquins cap a la base, amb
mcules en forma de lnies i de punts. Lbuls
laterals en general ms curts que el central.
La inorescncia, que ocupa entre una tercera
i una quarta part de la tija (de vegades ns a la
meitat), i lalada i port de la planta la diferencien
daltres orqudies amb ors similars.
Alguns autors consideren les plantes ms
robustes com a D. elata subsp. sesquipedalis,
per altres no les consideren un txon diferent.
Distribuci
Lespcie s considerada rara a Catalunya. A la
Garrotxa s rara, 250-1250 m.
Hbitat
Prats higrls i jonqueres (Holoschoenetalia,
Molinietalia coeruleae).
Dactylorhiza elata (Poir.) So
Dactylorhiza elata
55
56
Dactylorhiza elata
57
Dactylorhiza fuchsii
Dactylorhiza fuchsii (Druce.) So
Orchis maculata L. subsp. meyeri (Rchb. l.) E.G.
Camus, Bergon & A. Camus
Dactylo (dit), rhiza (arrel): arrels digitades; fuchsii
(dedicada al professor alemany Fuchs).
Orquis maculat
Ang: common spotted orchid; fr: orchis de Fuchs;
ale: Fuchssches Knabenkraut.
Descripci
Herba erecta de (25)39-51(77) cm dalt, tija
de color verd, amb taques violcies a la part
superior. (4)6-9(13) fulles verdes amb taques
ms o menys allargades transversalment en
lanvers, ms o menys repartides al llarg de
la tija. Les fulles basals de (3)6,7-11,3(16,5)
x (0,95)1,9-3,1(4,2) cm i les altres de
(6,3)10-15(18,6) x 1,5-3,3(4,8) cm. Inorescncia
de (4,5)5,9-10(13) x (2)2,6-3,3(3,6) cm ms o
menys densa amb 12-30(45) ors. Spals laterals
de (7,3)8,5-9,5(11) x (1,5)2,2-3,1(4,7) mm i el
central (6,1)7-8,3(9,8) x (1,9)2-3 mm. Tots els
ptals i spals blanquinosos, rosats o violacis.
Ptals laterals de (5,2)6,6-7,4(8,2) x (2)2,3-3(3,4)
mm. Label de (5)7,7-8,5(9,2) x (4,1)9-11(12,2),
amb tres lbuls ben marcats. ndex labellar de
(1,38)1,46-1,69(2), de lbul central ms llarg que
els laterals (pot sobresortir (1)1,6-2,5(3,8) mm
dels laterals), de blanquins a rosat o violaci,
maculat amb taques en forma de lnies dun rosat
fosc.
D. fuchsii t lndex labellar normalment superior
a 1,3 (D. maculata inferior) i el lbul central queda
molt marcat (label ms dividit). Altres Dactylorhiza
no presenten la tija massissa sin stulosa, i les
tonalitats de les ors rosades o violcies sn ms
intenses (D. majalis o D. incarnata).
Distribuci
Considerada comuna al Pirineu i rara al NE de
Catalunya. A la Garrotxa s comuna, 350-1450 m.
Hbitat
Prats i vorades frescals, especialment en el
domini dels boscos humits (Mesobromion erecti,
Molinietalia coeruleae, Arrhenatheretalia elatioris,
Fagetalia sylvaticae, Origanetalia vulgaris).
58
59
Dactylorhiza fuchsii
60
Dactylorhiza incarnata
Dactylorhiza incarnata (L.) So
Orchis incarnata L.
Dactylo (dit), rhiza (arrel): arrels digitades,
incarnatus (encarnat, de color de carn).
Ang: early marsh orchid; fr: orchis incarnat;
ale: Fleischfarbenes Knabenkraut.
Estatus
Descripci
Herba erecta stulosa, de (18)23-38(55) cm
dalt, foliosa dun verd tacat ms o menys
de violaci a la part superior. (4)5-6(7) fulles
de (2,3)5-12,5(15,7) x (0,86)1,1-2,6(5,7) cm,
lanceolades verdes no maculades (les superiors
poden tenir alguna taca violcia), derecte-
patents a erectes repartides al llarg de la tija, les
(0)1(3) superiors bracteformes. Inorescncia
de (3,5)5,5-10,5(13,5) x (2)2,6-3(4) cm ms o
menys densa amb (10)18-26(35) ors. Spals
laterals de (5)6,6-7,7(8,3) x (1,9)2,4-3,2(3,6) mm i
el central (4,8)5,3-6,9(7,5) x (1,2)2-2,5(3,2) mm, tots
els spals i ptals violacis o roses. Ptals laterals
de (4,2)5,3-6,6(7,2) x (1,9)2,3-3(4) mm. Label de
(4,2)5,1-6,3(7,2) x (4)5,4-8,6(10) mm, igual o
ms curt que lesper, subsencer o curtament
trilobat, lbuls laterals ms curts o quasi de la
mateixa longitud que el central. Label de color
rosa a violeta, amb mcules ms fosques
vermelloses o violcies en forma de lnies
constitunt un bucle de mcules en forma de
punts. ndex labellar (1,1)1,15-1,38(1,4).
Planta amb ors de color rosa o violeta intens
i tija stulosa (D. fuchsii i D. maculata tenen
colors no tan intensos i tija massissa). De fulles
no maculades, cucullades que arriben a la
inorescncia. Label poc trilobat (D. majalis el t
ms trilobat i les fulles sn maculades).
Distribuci
Lespcie s considerada molt rara a Catalunya.
A la Garrotxa s molt rara, 670-1470 m.
Hbitat
61
62
Dactylorhiza incarnata
63
Dactylorhiza maculata (L.) So
Dactylorhiza maculata
Orchis maculata L.
Dactylo (dit), rhiza (arrel): arrels digitades;
maculatus (tacat, fulles tacades).
Orquis maculat
Cast: dedos citrinos; ang: heath spotted orchid; fr:
orchide tchete; ale: Geecktes Knabenkraut.
Descripci
Herba erecta de (11)28-50(84) cm dalt, de
color verd, amb taques violcies a la part
superior, foliosa. (3)6-9(11) fulles verdes ms o
menys repartides al llarg de la tija, amb taques
a lanvers, sovint circulars. Fulla basal de
(3,9)6-9(21) x (0,8)1,2-2,3(3,2) cm i la resta de
(6)8-20(29) x (0,6)1,3-2,5(3,5) cm. Inorescncia
de (3)4,7-10(25) x (1,7)2-3,5(5) cm densa
amb (6)17-40(70) ors. Spals laterals de
(7)7,3-9,8(13) x (2,3)2,5-3(3,2) mm i el central
6,4-8,6(10) x (2,1)2,5-3(3,1) mm, tots els ptals
i spals blanquinosos, roses o violacis. Ptals
laterals de (5,1)5,8-7,8(10,3) x (2,2)2,4-2,8(3) mm.
Label de (6,7)7,5-10(15,9) x (9,1)10-12,5(16),
trilobat. ndex labellar de 1-1,2(1,3). Lbul
central ms llarg que els laterals (pot sobresortir
0,1-0,7(1) mm dels laterals o aquests poden
superar el central ns a 0,5(1) mm). De color
rosat a violaci intens, blanquins cap a la base,
amb mcules (lnies i punts) dun rosa purpuri
fosc que formen 2 o 3 bucles.
Es diferencia de D. fuchsii per lndex labellar:
per sota de 1,3 en D. maculata (label menys
dividit). Altres Dactylorhiza no presenten la tija
massissa sin stulosa i les tonalitats de les
ors rosades o violcies sn normalment ms
intenses (D. majalis o D. incarnata).
Alguns autors consideren les plantes ms primes
i delicades com a D. maculata subsp. elodes,
per altres no les diferencien taxonmicament.
Distribuci
Comuna als Pirineus, i rara a les muntanyes
meridionals. A la Garrotxa s rara, 670-1450 m.
Hbitat
Prats mesls i vorades (Mesobromion erecti,
Cynosurion cristati, Trifolion medii).
64
65
Dactylorhiza maculata
66
Dactylorhiza majalis (Rchb.) P.F. Hunt & Summerh.
Dactylorhiza majalis
Orchis majalis Rchb.
Dactylo (dit), rhiza (arrel): arrels digitades, majalis
(del mes de maig).
Orquis magenc
Cast: palma christi; ang: broad-leaved
marsh orchid; fr: orchis larges feuilles; ale:
Breitblttriges Knabenkraut.
Descripci
Herba erecta de (12)19-34(47) cm dalt, tija de
color verd groguenc, foliosa, amb taques violcies
a la part superior. (3)4-5(6) fulles dmpliament
lanceolades a ellptiques, de (3,2)4,4-9,3(12) x
(1,1)1,6-2,7(4) cm, verdes, les superiors sovint
parcial o totalment violcies, maculades noms a
lanvers i repartides al llarg de la tija. Inorescncia
de (3,7)7-11(20,5) x (2)2,7-3,6(5,5) cm ms o
menys densa amb 10-25(37) ors, amb brctees
lanceolades violcies a la part superior i les altres
verdes sovint maculades com les fulles. Spals i
ptals violacis. Spals laterals de (7)8,2-10(11,4) x
(2,1)2,6-3,2(4) mm i el central de (6,5)7,5-8,5(9,6)
x (2)2,4-3 mm. Ptals laterals de (5)6,5-7,4(8,1)
x (2,4)2,9-3,6 mm. Label de (5,6)6,5-9(10,4) x
(7)8,6-10,5(12), amb tres lbuls ben marcats.
ndex labellar de (1,06)1,12-1,21(1,22). Lbul
central ms llarg que els laterals, pot sobresortir
0,4-1,1(1,45) mm, o de vegades aquests poden
superar el central en 0,6 mm, de color violaci,
blanquins cap a la base i amb mcules violcies
fosques de forma linear, marcant 1 o 2 bucles, i
dins daquests, mcules en forma de punts.
Ms robusta que altres Dactylorhiza, a excepci de
D. elata, per que normalment no presenta taques
a les fulles, la inorescncia s ms laxa i les
brctees sobrepassen menys les ors.
Distribuci
Considerada comuna al Pirineu. A la Garrotxa s
molt rara, 800-1400 m.
Hbitat
Prats i vorades frescals, especialment en el domini
de fagedes (Mesobromion erecti, Molinietalia
coeruleae, Arrhenatheretalia elatioris, Fagetalia
sylvaticae, Trifolion medii).
67
Dactylorhiza majalis
68
Dactylorhiza sambucina (L.) So
Dactylorhiza sambucina
Orchis sambucina L.
Dactylo (dit), rhiza (arrel): arrels digitades,
sambucinus (sac, amb olor de ors de sac).
Orquis sambuc
Cast: palma christi; ang: elder-owered orchid; fr:
orchide sureau; ale: Holunder-Knabenkraut.
Estatus
Quasi Amenaat (NT: GX).
Descripci
Herba erecta de (10)17-26(39) cm dalt de
color verd i amb taques violcies cap a dalt.
4-6(7) fulles al llarg de la tija, lanceolades de
(5)6-10(15) x (1)1,5-2,5(3,8) cm, dun verd clar,
no maculades. Inorescncia curta i ovoide
de (3,7)5-7,5(10,5) x (2,7)3,5-4,5(5) cm, densa
amb (7)10-15(31) ors amb olor a ors de
sac. Spals i ptals en general grocs, per
tamb vermellosos o violacis. Spals laterals de
(8)10-11,5(14) x (3)3,5-4,7(5,4) mm i el central de
(7,5)8,5-9,8(11,5) x (2)3-4,3(4,7) mm. Ptals laterals
de (6,8)7,8-9(10,3) x (3)3,3-4,5(5) mm. Label de
(5,2)8-9,3(12,3) x (5)7,8-11,7(14) mm, feblement
trilobat. ndex labellar de (1,09)1,12-1,28(1,33).
Lbul central ms llarg que els laterals o quasi
igual (pot sobresortir (0)0,6-1,5(2,9) mm). Label
en general de color groc (alguns exemplars
barrejats amb inorescncies de color vermell o
violaci, aix s, amb la base del label groguenca).
En general moltes mcules cap a la base (punts
i lnies) vermelloses o violcies, que marquen
bucles. Esper sacciforme o cnic, i descendent.
Inorescncia ovoide i curta, de ors grogues
(si no almenys la base del label s groga)
i esperons descendents i cnics. Orchis
pallens (esperons ascendents) i O. provincialis
(esperons ascendents i inorescncia
laxa) tenen brctees de la inorescncia
membrancies i no herbcies.
Distribuci
Comuna al Pirineu, rara en altres muntanyes. Rara
a la Garrotxa, localment abundant, 1060-1470 m.
Hbitat
Prats altimontans humits (Cynosurion cristati,
Calluno-Genistion, Mesobromion erecti).
69
70
Dactylorhiza sambucina
71
Epipactis atrorubens Hoffm. ex Besser
Epipactis atrorubens
Epipactis atropurpurea Raf.
Epipaktis (nom emprat pels grecs per designar
un Helleborus de forma similar); ater (fosc), ru-
bens (vermell): color de les ors.
Epipactis vermella
Ang: dark-red helleborine; fr: pipactis pourpre
noirtre; ale: Braunrote Stendelwurz.
Estatus
Descripci
Herba erecta de 20-60 (80) cm dalt, glabra a la
base i densament pubescent a la part superior.
5-11 fulles caulinars de 3-12 x 1-5 cm, dstiques,
en general concentrades a la meitat inferior de
la tija, ms llargues que els entrenusos, amplexi-
caules, erecto-patents, no arquejades cap a
baix. La inorescncia de 10-25 cm, normalment
unilateral, clarament distanciada de la fulla supe-
rior. 10-40(50) ors pedicellades amb una forta
olor de vainilla. Spals dun porpra fosc per les
dues cares, densament pilosos a la cara externa
i glabres a la interna. Els laterals de 6-10 x 2,5-4
mm. Ptals laterals (5,5-9,5 x 2,5-3,5 mm), gla-
bres o poc pilosos a la cara externa i glabres a la
interna. Label de 6-10 x 3-4 mm, amb hipoquil de
4-6 mm, purpuri i sense lbuls laterals. Epiquil de
2,5-4 x 4-5 mm, quasi pla o lleugerament convex
amb 2-3 protuberncies rugoses a la base. Ante-
ra de color groc intens enmig de la or porpra.
Es diferencia per la part superior de la tija densa-
ment pubescent, spals i ptals de mida similars,
lantera central groga enmig de la or vermellosa,
i especialment les protuberncies berrugoses de
lepiquil. Disposem de poques citacions conr-
mades (ha estat confosa amb exemplars dE.
helleborine de ors purpries).
Distribuci
Planta rara a Catalunya, menys rara als Pirineus.
A la Garrotxa molt rara, encara que caldria bus-
car millor, 450-810 m.
Hbitat
Pedruscalls i prats rocallosos, vorades seques.
72
73
Epipactis atrorubens
74
Epipactis helleborine (L.) Crantz subsp. helleborine
Epipactis helleborine subsp. helleborine
un Helleborus de forma similar); helleborine
(similar a un Helleborus).
Epipactis de fulla ample
Ang: broad-leaved helleborine; fr: pipactis
larges feuilles; ale: Breitblttrige Stendelwurz.
Descripci
Herba erecta de 20-70(90) cm dalt, glabra a la
1 tija (de vegades 2-6), sovint amb tons violacis.
4-10 fulles caulinars (4-17 x 2-10 cm) disposades
helicodalment i regularment al llarg de la tija.
La basal situada ns a uns 4 cm del terra i ms
curta que lentrens (al contrari que la resta).
Fulles patents, ovado-lanceolades o ovades molt
poc embeinadores. Inorescncia de 10-25(40)
cm, ms o menys unilateral de 10-40(60) ors.
Spals glabres groguencs (tons purpuris) a
les dues cares. Ptals laterals (6-15 x 5-9,5
mm) glabres de color porpra o violeta (verd).
Label (6-14 x 4-6,5 mm) amb un hipoquil (3-8
mm) de cara externa verdosa o blanquinosa
(tons violacis) i de cara interna amb els marges
blanquinosos, rosats, verds o bruns. Epiquil
(3-6 x 4-6,5 mm) convex mpliament cordiforme
(ms ample que llarg), blanc, rosa o purpuri, de
base ampla separada de lhipoquil en un canal
estret (<1 mm) i dos plecs purpuris (groguencs)
prominents poc berrugosos, separats per un solc
i sense cresta central.
Exemplars de ors vermelles recorden E.
atrorubens, per sense els 2 plecs molt
berrugosos. E. tremolsii t les fulles molt
embeinadores. Els exemplars de ors verdoses
recorden E. viridiora, per en aquesta, les fulles
sn ms curtes o poc ms llargues que els
entrenusos, poc o gens amplexicaules, i sense
cresta central a lepiquil. E. muelleri t lepiquil
ms llarg que ample i una cresta central.
Distribuci
Comuna als Pirineus i Prepirineus, rara a les
muntanyes meridionals catalanes. A la Garrotxa
molt comuna, 200-1320 m.
Hbitat
Prats i vorades de bosc i boscos clars.
75
Epipactis helleborine subsp. helleborine
76
Epipactis kleinii M.B. Crespo, M.R. Lowe & Piera
Epipactis kleinii
Epipactis atrorubens subsp. parviora A. et C.
Nieschalk; E. parviora (A. et C. Nieschalk) E.
Klein
un Helleborus de forma similar); kleinii (dedicat
al botnic austrac E. Klein).
Descripci
Herba erecta de 10-40(50) cm dalt, glabra
a la base i densament pubescent a la part
superior. 4-10 fulles caulinars de 3-7 x 1-3,5
cm, dstiques, concentrades a la meitat inferior
de la tija, ms llargues que els entrenusos,
amplexicaules, erecto-patents, ovals o oval-
lanceolades, agudes. Les fulles superiors
lanceolades ms petites, similars a les
brctees inferiors. La inorescncia (8-25 cm)
normalment unilateral, amb leix densament
pils i sovint purpuri, clarament distanciada de
la fulla superior, amb 10-40 ors pedicellades
amb una feble olor de vainilla. Spals de color
verd groguenc, cendrs o verd olivaci (tons
violacis a la cara externa). Els laterals (4-6,5 x
2-3 mm) oval-lanceolats, aguts. Ptals laterals
(3,5-6,5 x 2-3 mm) oval-lanceolats, pilosos
a la cara externa, i glabres i de color similar
als spals a la interna. Label de 4-5,5 x 3-4
mm, amb hipoquil de 2-3 mm, de blanquins
a verds a la cara externa amb alguns tons
violacis, i de color bru a vermells per la cara
interna. Epiquil de 2-3 x 3-4 mm, quasi pla o
lleugerament convex, mpliament cordiforme,
i la base amb 2 plecs molt visibles, en general
purpuris o rosats, berrugosos.
Planta fcil de diferenciar, de tija violcia i
fulles caracterstiques, ors petites, spals i
ptals laterals amb pls glandulosos a la part
externa, i epiquil petit i rosat.
Distribuci
Rara a Catalunya: Pirineus. A la Garrotxa rara,
ms o menys present de forma general a les
rees ms muntanyenques, 250-1150 m.
Hbitat
Prats, vorades i boscos clars, ms aviat secs.
77
Epipactis kleinii
78
Epipactis microphylla (Ehrh.) Sw.
Epipactis microphylla
un Helleborus de forma similar); mikrs (petit),
phllon (fulla).
Epipactis de fulla petita
Ang: small-leaved helleborine; fr: pipactis
petites feuilles; ale: Kleinblttrige Stendelwurz.
Descripci
3-6(12) fulles caulinars de 1-5 x 0,5-1,5(2) cm,
poc aparents, dstiques, i espaiades al llarg
de la tija (la primera ben b tocant el terra) i
ms curtes que els entrenusos (les mitjanes
poden arribar a ser una mica ms llargues),
lleugerament amplexicaules, erectes o erecte-
patents, de lanceolades a oval-lanceolades. Les
fulles superiors ms petites, no amplexicaules i
similars a les brctees inferiors. La inorescncia
(4-22 cm) unilateral, clarament distanciada de la
fulla superior, amb 4-15(30) ors pedicellades
amb un lleuger olor a vainilla. Spals densament
pilosos de color verd groguenc, cendrs a verd
bru, i sovint amb tons purpuris (cara externa), i
glabres de verd groguenc a bru (cara interna).
Ptals laterals de 5-8 x 2-5 mm, ovalat-lanceolats,
pilosos per fora i glabres per dintre. Label
(5-7,5 x 3-4 mm) amb hipoquil de 3-4 mm, de
blanquins a verds, sovint amb tons violacis a
la cara externa, i de color verd bru a vermell a la
cara interna. Epiquil de 2,5-4 x 3-4 mm, quasi pla
o lleugerament convex, mpliament cordiforme,
glabre, de color verd, de vegades amb tons
bruns al centre.
Els principals trets diferencial: spals i ovari
densament pubescents, fulles lanceolades
estretes i epiquil de color blanc o verds.
Distribuci
Rara a Catalunya: contrades mediterrnies
septentrionals i muntanyes meridionals. A la
Garrotxa s comuna, 270-1260 m.
Hbitat
Boscos aclarits, vorades i matollars.
79
Epipactis microphylla
80
Epipactis muelleri Godfery
Epipactis muelleri
Epipactis helleborine subsp. muelleri (Godfery)
O. Bols, Masalles & Vigo
un Helleborus de forma similar); muelleri (dedicat
al cientc alemany Mller).
Ang: Muellers helleborine; ale: Mllers Stendelwurz.
Descripci
5-10 fulles caulinars (4-10 x (1,5)2-4 cm) dstiques
distribudes de forma regular al llarg de la tija.
La basal quasi en contacte amb el terra. Fulles
molt ms llargues que lentrens, amplexicaules,
erecto-patents, estretament ovado-lanceolades.
Les superiors lanceolades, ms petites que les
mitjanes. Inorescncia (5-25 cm) ms o menys
unilateral, sovint separada de la fulla superior, de
10-40 ors pedicellades amb olor a valeriana.
Spals dun verd groguenc (blanquins) per les
dues cares. Els laterals (7-12 x 3,5-5 mm) oval-
lanceolats. Ptals laterals (6,5-11 x 3,5-4,5 mm)
oval-lanceolats de color similar als spals. Label
(5-10 x 3-5 mm) amb hipoquil de 3,5-4,5 mm, de
blanquins a verds, amb els marges rosats o
blanquinosos per la seva cara externa, i dun verd
groguenc ns a verd vermells per la cara interna.
Epiquil (4-5 x 3-4 mm) quasi pla o lleugerament
convex, triangular-cordiforme, de color blanc o
verd, amb tonalitats rosades a la base.
La planta presenta un aspecte diferent de les altres
Epipactis a simple vista: les ors groguenques, les
fulles estretament oval-lanceolades sovint erecto-
patents arquejades cap a avall, sense un rostel
prominent, i lepiquil tan ample com llarg amb una
cresta central acanalada que abasta lpex.
Distribuci
Poc coneguda, Pirineus i Prepirineus. A la
Garrotxa no havia estat citada, per es considera
comuna en zones muntanyenques, 290-1240 m.
Hbitat
Vorades de bosc, prats i boscos clars
especialment montans.
81
Epipactis muelleri
82
Epipactis palustris (L.) Crantz
Epipactis palustris
un Helleborus de forma similar); palustris
(palustre, viu en llocs xops).
Epipactis palustre
Ang: marsh helleborine; fr: pipactis des
marais; ale: Echte Sumpfwurz.
Descripci
Herba erecta de 10-60(70) cm dalt, glabra
a la base i pilosa a la part superior. 4-10
fulles caulinars (7-18 x 1,5-4 cm) disposades
helicodalment i concentrades en la meitat
inferior de la tija. La basal quasi en contacte
amb el terra. Les fulles ms llargues que els
entrenusos, subamplexicaules, erecto-patents,
doval-lanceolades a estretament lanceolades,
agudes o acuminades. Les superiors sovint
ms petites que les mitjanes, molt similars
a les brctees inferiors. La inorescncia de
6-20 cm, ms o menys unilateral, amb (4)7-20
ors pedicellades no aromtiques. Spals
dun verd cendrs a bru purpuri per la cara
externa, i de verd groguenc a purpuri per la
interna. Els laterals (8-13,5 x 3,5-5,5 mm) oval-
lanceolats. Els ptals laterals (8-12,5 x 3,5-5
mm) oval-obtusos, blancs per amb els nervis
i la base purpuris. Label (9,5-13 x 5,5-7,5
mm) amb hipoquil de 5,5-7,5 mm, blanc o
rosat amb nervis purpuris per la cara interna
i crestes grogues, amb dos lbuls laterals
subtriangulars. Epiquil de 7-8,5 mm, quasi pla
o lleugerament cncau, de color blanc a rosat.
Molt diferent de la resta dEpipactis, amb un
hipoquil cncau i un epiquil articulat i mbil,
connectat amb lhipoquil per una estreta
ungla. Espcie prpia de llocs molt humits.
Distribuci
Nord de Catalunya i algunes localitats
meridionals, considerada fora rara. Rara a la
Garrotxa, localment molt abundant en algunes
localitats ms muntanyenques, 400-1280 m
Hbitat
83
Epipactis palustris
84
Epipactis tremolsii Pau
Epipactis tremolsii
un Helleborus de forma similar); tremolsii (dedi-
cada al botnic catal Trmols).
Nom com
Ale: Tremols Stendelwurz.
Estatus
Amenaat? No Prou Estudiat: (DD: GX).
Descripci
Herba erecta amb 1(2-3) tiges de 20-60(70) cm
dalt, gruixudes i glabres (o quasi) a la base i
pubescents cap a dalt, dun verd grisenc o fosc
amb tons violacis. 6-11 fulles caulinars (3-8,5 x 2-8
cm) disposades helicodalment. La basal propera
al terra, la resta ms llargues que els entrenusos
i densament imbricades en el ter basal de la tija,
amplexicaules i marcadament embeinadores, de
patents a erecto-patents, dorbiculars a mpliament
ovades, agudes i acuminades, coricies, planes
(les superiors) i carinades (les inferiors). Inores-
cncia (10-25 cm) unilateral. 15-40(60) ors en un
eix purpuri. Spals dun verd groguenc (amb tons
violeta) a la cara externa, glabres i dun verd ms
clar (amb tons porpres) a la cara interna, lleugera-
ment pubescents. Els laterals de 9,5-13 x 4,5-6,5
mm i el central similar. Ptals laterals (9-12,5 x
4,5-6,3 mm) de color similar als spals. Label (9-12
x 3-6 mm) amb hipoquil de 3-5 mm, verds (amb
tons violacis) per la cara externa, amb els marges
blanquinosos o rosats, i dun bru olivaci o negres
per la cara interna. Epiquil (4,5-6 x 5-6,8 mm) de ro-
sat a verds, vermell al centre, convex, mpliament
cordiforme (ms ample que llarg) amb lpex reex
(acabat en una breu punta), amb dos plecs ms o
menys voluminosos i poc berrugosos, sense canal
central.
Les fulles coricies, mpliament ovades, embeina-
dores i erecto-patents, i imbricades en el ter basal
de la tija, la diferencien dE. helleborine.
Distribuci
Rara a Catalunya: zona central del pas, amb loca-
litats disperses cap al nord. A la Garrotxa molt rara,
poques citacions al nord, 350-700 m.
Hbitat
Vorades i clarianes seques (Quercion ilicis, Quer-
cion pubescenti-petraeae, Geranion sanguinei).
85
86
Epipactis tremolsii
87
Gymnadenia conopsea (L.) R. Br. in W.T. Aiton
Gymnadenia conopsea
Gymns (nu), adn (glndula): sense glndula,
pollinis no envoltats de burscola; konos
(mosquit) i opsis (semblana a): or semblant a
mosquit.
Caputxina olorosa
Cast: orqudea olorosa; ang: fragrant
orchid; fr: orchide moucheron; ale:
Mcken-Hndelwurz.
Descripci
4-8 fulles basals (6,4-19 x 0,5-2,5 cm)
lanceolades, agudes, embeinadores,
glabres, no maculades. 1-4 fulles caulinars
superiors bracteformes. Inorescncia
(3,3-14,9 cm) cilndrica, ms o menys densa
amb 17-82 ors sssils. Spals glabres,
dun rosa clar, els laterals (3,9-8 x 1,6-2,7
mm) lanceolats i obtusos i el central de
3,6-5,5 x 1,5-2,7 mm. Ptals laterals de
2,6-4,9 x 2-3,1 mm, ovals, obtusos i glabres.
Label de (3,8)4,3-5,2(5,7) x 2,7-5 mm, ms
o menys pla, trilobat, glabre rosat, amb
la part central en general blanca. Esper
de (10,1)11,4-15(18) x 0,5-1,2 mm: relaci
llargria de lesper/llargaria del label igual a
2,3-3,7.
La inorescncia atapeda de ors
relativament petites amb esperons tan llargs
s una bona caracterstica per diferenciar-
la daltres orqudies. Aquests esperons tan
llargs, juntament amb uns labels ms grans,
sn les principals diferncies respecte G.
odoratissima.
Distribuci
Comuna als Pirineus, i rara a la resta de
Catalunya. A la meitat sud del pas noms
apareix a les serralades. A la Garrotxa
comuna, s especialment citada de zones
muntanyoses, 300-1450 m.
Hbitat
Espais oberts, especialment abundant
en prats humits (Mesobromion erecti,
Cynosurion cristati, Molinion coeruleae).
88
89
Gymnadenia conopsea
90
Himantoglossum hircinum (L.) Spreng.
Himantoglossum hircinum
Himantos (corretja), glsa (llengua): en
referncia al label; hircinum (amb olor de
boc).
Orquis hirc
Cast: orqudea hedionda; ang: lizard orchid;
fr: orchide bouc; ale: Bocks-Riemenzunge.
Estatus
Considerada amenaada a la Garrotxa. En Perill
Crtic (CR GX), dues localitats i pocs individus.
Descripci
Herba robusta, erecta de 30-70(80) cm dalt,
glabra. Tija gruixuda. 7-10 fulles de 14-25 x
2,4-6,2 cm, obtuses, embeinadores, glabres.
Les superiors progressivament ms curtes
i en general agudes. La inorescncia de
14-26 cm amb 35-80 ors sssils. Spals
de 9-13 x 4-6,2 mm, mpliament lanceolats,
obtusos, glabres amb 3-4 nervis. Ptals
laterals de 8-10 x 1-2 mm, estretament
lanceolats, aguts, glabres, verdosos. Label
de 41-60 x 5-8,8 mm, de marge ondulat,
trilobat amb els lbuls laterals de 4-9 mm,
i el central de 35-55 x 1,5-4 mm, molt ms
llarg que els laterals, amb dos petits lbuls a
lpex de 2-4 mm.
La mida de la planta i els allargats, ondulats
i abundants labels de ns a 5,5 cm la fan
inconfusible.
Distribuci
Fora rara a Catalunya, present als Pirineus
ns a lAlt Empord i tamb a la Terra Alta. A
la Garrotxa molt rara, citada noms en dues
localitats, 500 i 1250 m.
Hbitat
Prats i vorades (Aphyllanthion, Brachypodion
phoenicoidis, Brometalia erecti, Geranion
sanguinei).
91
Himantoglossum hircinum
92
Limodorum abortivum (L.) Sw.
Limodorum abortivum
Liemdoron (nom amb el qual es coneixien
els frares, Orobanche) i abortivum (avortat, en
allusi a les fulles/ors poc desenvolupades).
Clavell violaci
Cast: limodoro violeta; ang: violet limodore;
fr: limodore feuilles avortes; ale: Violetter
Dingel.
Descripci
Herba robusta, erecta de 10-47(115) cm
dalt. Tija de 2-15 mm de dimetre. 3-9
fulles glabres de 2,3-9,3 cm, de senceres
a dividides en ns a 4 lbuls, sovint 1-3, no
embeinadores, de 1-6,5 x 0,4-0,7 cm, ms
o menys lanceolades, en la part superior de
la tija. La inorescncia de (4)10-45(61) cm,
presenta de (3)4 a 28 ors. Spals de 14-25
x 4-11 mm, doval-lanceolats a oblongo-
lanceolats, violacis amb pls glandulosos
curts al revers. Ptals laterals de 14-19 x
20-37 mm, de linears a lanceolats, violacis.
Label de 1,4-2,2 cm, articulat. Hipoquil de
3-7 x 2-22,5 mm cncau amb dos lbuls
laterals basals, dinterior blanquins i nervis
violacis. Epiquil de 7-15 x 6-12 mm, doval a
cordiforme, morat, dinterior blanquins amb
nerviaci violcia. Esper de 10-26 mm.
Planta de tonalitat violcia i noms confusible
amb Limodorum trabutianum, espcie no
trobada a la comarca de moment, que t
el label no articulat i un esper molt curt de
0,5-3(4) mm, i a ms, normalment presenta
les ors molt ms obertes.
Distribuci
present a tot el territori mediterrani i
submediterrani. A la Garrotxa comuna, citada
especialment en el domini dels alzinars,
180-900 m.
Hbitat
Prats, brolles i clarianes de boscos
secs (Rosmarinetalia, Quercion ilicis),
especialment present en marges de camins i
clarianes.
93
Limodorum abortivum
94
Listera ovata (L.) R. Br. in W.T. Aiton
Listera ovata
Listera (dedicat al metge i naturalista angls
Lister), ovata (oval, la forma de les fulles).
Lstera ovada
Cast: hierba de dos hojas; ang: common
twayblade; fr: listre feuilles ovales; ale:
Groes Zweiblatt.
Descripci
Herba erecta de (8)10-46 cm dalt, amb
esquames basals embeinadores. 2 fulles
(2,6-13 x 1,8-9 cm) situades en el ter basal de
la tija, planes, de suborbiculars a ellptiques,
subamplexicaules, dagudes a obtuses, amb
nerviaci aparent, glabres. La inorescncia
(4,5-28,5 cm) presenta pls amb glndules i de
8 a 80 ors. Spals de 3-5 x 2-2,5 mm, ovals,
obtusos, verds amb els marges sovint groguencs
o purpuris. Ptals laterals (3-5 x 1 mm) ms o
menys linears, obtusos, dun verd groguenc
o purpuri. Label (4,5-15 x 2-4,5 mm) fortament
exionat cap al peduncle, dun verd groguenc,
amb lbuls laterals poc evidents (0,1-0,35 x
0,5-1,2 mm) i lbuls secundaris del lbul central
parallels i obtusos, molt rarament divergents.
La disposici oposada de les dues fulles s
molt caracterstica daquesta planta (tamb
del gnere Platanthera, per les ors sn
molt diferents). Noms Listera cordata, no
trobada de moment a la Garrotxa, t aquestes
caracterstiques i shi assembla, per presenta
fulles cordiformes, la inorescncia glabra, el
label perpendicular al peduncle, lbuls laterals
ms evidents i lbul central amb els lbuls
secundaris clarament divergents i aguts.
Distribuci
Rara a Catalunya, amb una rea centrada al
nord, amb localitats puntuals ms al sud. A
la Garrotxa comuna, citada especialment a la
part occidental amb alguna cita esparsa en
altres zones muntanyoses, 240-1430 m.
Hbitat
Vorades de boscos i prats, relativament
humits (Fagetalia sylvaticae, Trifolion medii,
Molinietalia coeruleae, Mesobromion erecti,
Arrhenatheretalia elatioris).
95
Listera ovata
96
97
Neotinea maculata (Desf.) Stearn
Neotinea maculata
N. intacta (Link) Reichenb. f.; Orchis intacta Link
Neos (nou), tinea (dedicat al professor sicili
Tineo), maculatus (tacat, les fulles).
Caputxina tacada
Ang: dense-owered orchid; fr: orchis intact;
ale: Keuschorchis.
Estatus
Es considera Vulnerable (VU: GX).
Descripci
Herba frgil, erecta de (8)10-25(40) cm dalt.
(2)3-6 fulles, generalment amb petites taques
de color violaci al llarg dels nervis. Les fulles
basals de (3)8-12(13,5) x (0,8)1,2-2(3,2)
cm, mpliament lanceolades, mucronades,
agrupades en roseta. Les superiors ms
petites, erectes, embeinadores excepte la
fulla superior, bracteforme. Inorescncia
de 2-6(10,5) cm, molt densa i estreta, amb
nombroses ors diminutes, la majoria
orientades cap al mateix costat. Spals de
(2,5)3-4,5 x 1,7-2 mm, lanceolats dun blanc
groguenc a blanc rosat, generalment amb
petites taques purpries. Ptals laterals (4-4,2
x 1,6-1,9 mm) una mica ms curts que els
spals, de color blanc groguenc a blanc
rosat amb petites taques purpries. Label
de 3-5 mm de longitud, rosat o vermells,
de vegades amb petites taques purpries,
excepte el marge, que s blanquins, amb els
lbuls laterals linears i el lbul mitj ms llarg,
sovint amb 2-3 dents a lpex. Esper de 08-2
mm, mpliament cnic.
Identicable per la roseta de fulles (tacades al
nervi) arran de terra, i la inorescncia densa
de ors petites de color divori (o rosades).
Distribuci
prpia de contrades mediterrnies martimes.
A la Garrotxa, molt rara, poc citada, en part
perque passa desapercebuda per la seva
mida i lhbitat on apareix, 470-880 m.
Hbitat
Prats secs, brolles i entre rocams.
98
99
Neotinea maculata
100
Neottia nidus-avis (L.) Rich.
Neottia nidus-avis
Neottia (niu docell, en referncia a la forma
de les arrels); nidus (niu), avis (ocell).
Magraneta borda
Cast: nido de ave; ang: birds-nest
orchid; fr: nottia nid doiseau; ale: Vogel-
Nestwurz.
Descripci
Herba robusta, erecta de 10-52(80) cm dalt,
amb pls. 3-4 fulles redudes a esquames,
embeinadores, obtuses i glabres. Les
superiors prolongades en una zona no
embeinadora, laminar, aguda ns a 5 cm
de llarg. Inorescncia (7-22 cm) amb
15-70 ors pedicellades, les inferiors
ms espaiades. Spals (6-7 x 2-2,5 mm)
lanceolats, amples i obtusos, dun color
marr clar. Ptals de 5-5,5 x 2 mm, ms o
menys espatulats, obtusos, glabres, i de
color marr clar. Label (9-11 x 5 mm) dun
marr clar, ms llarg que els spals.
No es pot confondre amb cap altra orqudia
pel seu aspecte, color marr ocraci i manca
de verd. Corallorhiza trida pot coincidir en
lhbitat, per s molt ms frgil, verda i amb
label blanquins. Es pot confondre amb
els frares (Orobanche sp. pl.), per aquests
tenen ors en forma de tub.
Distribuci
Considerada rara a Catalunya, present al
nord del pas, i muntanyes meridionals. A
la Garrotxa comuna, citada especialment
a totes les zones muntanyoses per amb
alguna cita esparsa per la resta de la
comarca, 450-1500 m.
Hbitat
Boscos ombrvols i humfers, ms freqent
en fagedes (Fagion sylvaticae).
101
102
Nigritella gabasiana Teppner & E. Klein
Nigritella gabasiana
Nigritella nigra auct., non (L.) Kirschl.
Nigritia (negre de color fosc de les ors) i
gabasiana (dedicada al Centre dcologie
Montagnarde de Gabas, vall dOssau).
Nigritella
Cast: estrella negra; ang: black vanilla orchid;
fr: nigritelle de Gabas/nigritelle dAutriche; ale:
Spanisches Kohlrschen.
Estatus
A la Garrotxa Quasi Amenaat (NT GX).
Descripci
Planta erecta (8-35 cm). Fulles (35-180 x 2,5-10
mm) agudes (les inferiors subobtuses) i linear-
lanceolades. Brctees amb marge denticulat,
almenys a la part mitjana. Inorescncia (12-38
x 15-32 mm) densa (16-52 ors), subcnica (a
lantesi) i oval/subcilndrica (a la fructicaci).
Flors poc o gens aromtiques dun vermell/
violeta fosc. Spals laterals de (6)6,8-8,5 x 1,4-2(3)
mm i central de 6,3-8 x 1,1-2,1(2,5) mm. Ptals
laterals de (4,7)6-8,5 x 0,8-1,5(2,3) mm. Label de
(6,5)7-9,1 x 4-4,5 mm, ovat-lanceolat, poc obert,
de marges clarament revoluts i molt propers, que
es toquen o ns i tot es recobreixen a nivell dun
estretament molt marcat situat cap al ter inferior.
La inorescncia petita, compacta i vemellosa
noms es pot confondre amb N. austriaca,
similar per amb el label clarament obert i amb
lestretament poc pronunciat en el ter basal,
sense que els marges laterals sacostin o es
toquin. Flors amb olor de vainilla i brctees
inferiors no denticulades.
Les citacions de N. nigra anteriors al 2005
semblen referir-se a aquest txon segons els
mostratges realitzats el 2008, per caldria
conrmar-ho millor.
Distribuci
Ms aviat comuna als Pirineus i Prepirineus. A la
Garrotxa molt rara, noms a les muntanyes ms
altes de la comarca, 1000-1420 m.
Hbitat
Prats acidls altimontans (Mesobromion erecti,
Cynosurion cristati, Calluno-Genistion).
103
104
Ophrys apifera Huds.
Ophrys apifera
Ophrus (cella) per la pilositat dels labels i ls
que es feia daquestes ors per tenyir-se les
celles; api (abella), fera (portadora).
Abellera (vera)
Cast: abejera; ang: bee orchid; fr: ophrys
abeille; ale: Bienen-Ragwurz.
Descripci
Herba erecta de 15-50(70) cm dalt, lleugerament
exuosa. Fulles basals (5,5-10 x 2-4,5 cm)
dovades-lanceolades a oblongo-lanceolades,
obtuses o agudes. Inorescncia amb 4-10(15)
ors. Spals cncaus, glabres amb el marge
revolut, de rosa purpuri a rosa blanquins.
Els laterals (10-16 x 5-7 mm) dovats a ovats-
lanceolats. El central de 10-16 x 5-8 mm,
oblongs. Ptals laterals de (1)2-2,5(3) x 1-1,7 mm,
subtriangulars, vellutins, verdosos, de vegades
rosats. Label (8-14 x 6-10 mm) suborbicular,
trilobat, molt convex, vellutat de color bru
vermells, amb dues prominncies fosques
brillants o falsos ocels, envoltats per una franja
groga o dun blanc groguenc. Els lbuls laterals
(4,5-6 x 3-4,5 mm) formen protuberncies
cniques. Lbul del mig (6,5-9,9 x 6-10 mm)
mpliament obovat, no emarginat, amb apcul
discret sovint amagat.
Com O. scolopax, t els spals roses per es
distingeix pels seus ptals laterals normalment
de color verd, el dibuix del label diferent i lpex
menys evident.
Descrita de la comarca i amb 9 citacions
conegudes (300-1030 m) a la Garrotxa i lAlt
Empord, O. asilifera Vayr. (O. apifera subsp. trollii
(Hegetschw) K. Richter; O. trollii Hegetschw.) ha
estat considerada per diferents autors des duna
monstruositat ns a una forma, varietat, subespcie
o incls una espcie diferent (fotograa 3).
Distribuci
Rara per present a gran part de Catalunya. A la
Garrotxa molt comuna, 160-1300 m.
Hbitat
Tot tipus de prats, per amb una certa
preferncia pels ms frescals (Aphyllanthion,
Brachypodion phoenicoidis, Brometalia erecti).
105
106
Ophrys apifera
107
Ophrys bertolonii Moretti
subsp. catalaunica (O. Danesch & E. Danesch) Soca
Ophrys bertolonii subsp. catalaunica
O. catalaunica O. Danesch & E. Danesch; O
bertolonii auct., non Moretti
Ophrus (cella) per la pilositat dels labels i ls que
es feia daquestes ors per tenyir-se les celles;
bertolonii (dedicada al botnic itali Bertoloni);
catalaunica (de Catalunya).
Borinot
Ang: Bertolonis bee orchid; fr: ophrys de
Catalogne; ale: Katalonische Ragwurz.
Estatus
Protegit a lespai natural de lAlta Garrotxa
(Generalitat de Catalunya, 1992, 2008).
Descripci
Herba erecta de 10-30(40) cm dalt, una mica
exuosa. 3-5 fulles basals (5,5-10 x 1-4,5
cm) ovades-oblongo-lanceolades, obtuses.
Inorescncia laxa de 2-4(8) ors. Spals laterals
(9-15 x 4-7 mm) ovats o oblongs (asimtrics).
Spal central (9,5-16 x 5-6,5 mm) oblong,
erecte. Tots cncaus, glabres amb el marge
revolut, rosats, purpuris o blanquinosos (nervi
mig verds). Ptals laterals (5,5-11 x 2,5-5,5
mm) rosats (vermell violaci) i destretament
triangulars a mpliament lanceolats (marge
ondulat i sencer). Label (9-16 mm) obovat,
indivs o trilobat, una mica gibs i fora convex,
dun negre violaci (bru fosc) i pelut. Mcula
glabra, brillant, en forma descut (o dues franges
paralleles) situada en la part distal del label,
petita, de color violeta gris o bru violaci.
El label amb lescut o les dues franges s molt
caracterstic. Pot semblar-se a O. sphegodes si la
mcula t franges longitudinals paralleles, per
la mcula separada de la part basal del label i els
spals rosats la diferencien clarament.
Distribuci
Rara a Catalunya. Per tota la Garrotxa, comuna i
localment molt abundant, 240-1210 m.
Hbitat
Prats i matollars (Rosmarinetalia, Brachypodion
phoenicoidis, Brometalia erecti).
108
109
Ophrys bertolonii subsp. catalaunica
110
111
112
Ophrys fusca Link subsp. fusca
celles; fusca (fosca).
Abellera fosca
Cast: abejera oscura; ang: dark ophrys; fr:
ophrys brun; ale: Braune Ragwurz.
Descripci
Herba erecta de 10-40 cm dalt. Roseta
de 3-6 fulles basals ovato-lanceolades i
1-2 fulles caulinars agudes. Inorescncia
d1-9 ors. Spals de 9-11 mm, dun verd
groguenc, els ptals verds i glabrescents
de 6-8 mm, oblongs. Label poc geniculat
o gens, amb un solc basal ms o menys
marcat, sense pls blanquinosos a lpex,
amb un estret marge groc. Label (13-23(25)
x 9-21 mm) amb els marges ms o menys
recorbats, bru rogenc o purpuri, amb els
lbuls laterals ovato-oblongs, obtusos, el
mitj ms ample; mcula blava grisenca o
violcia dividida en 2 parts, vorejada per una
franja clara en forma domega o W.
Els trets diferencials a destacar sn un label
pla, gens geniculat, la forma del label amb la
mcula en forma de W.
Tots els exemplars observats corresponen a
la subsp. fusca, per alguns trobats al sud
de la comarca presenten els marges del
label una mica menys revoluts i una franja
groga que no arriba a 1 mm dample, per
que recorden (fotograa 3) una mica a la
subsp. bilunulata (Risso) Aldasoro & L.
Sez.
Distribuci
Lespcie s ms aviat rara a Catalunya. A la
Garrotxa comuna, especialment a les zones
ms mediterrnies, entre 140 i 820 m.
Hbitat
Pastures seques i brolles, ms rarament
pastures ms frescals (Brachypodietalia
phoenicoides, Aphyllanthion, Rosmarino-
Ericion).
Ophrys fusca subsp. fusca
113
Ophrys fusca subsp. fusca
114
Ophrys insectifera L. subsp. aymoninii Breistr.
Ophrys insectifera subsp. aymoninii
O. subinsectifera C.E. Hermos. & Sabando; O.
insectifera subsp. subinsectifera (C.E. Hermos. &
Sabando) O. Bols & Vigo
insecti (insecte), fera (portadora), aymoninii
(dedicada al botnic francs Aymonin).
Mosquera
Cast: abejita; ang: y orchid; fr: ophrys mouche;
ale: Fliegen-Ragwurz
Descripci
Herba erecta de 10-60 cm dalt. Fulles basals
(5-10 x 2,2-4,5 cm) oblongo-lanceolades.
Inorescncia de 2-15 ors, molt laxa.
Spals amb el marge revolut, verds (verds
groguencs). Els laterals (5-9 x 2-4 mm) ovats
o ovats-oblongs. El central (4-8,1 x 1,8-4 mm)
oblong erecte. Ptals laterals (3-8 x 0,5-1
mm) sublinears, de marge revolut, sencer,
densament pilosos i dun verd groguenc (bru
fosc quasi negre), que recorden les antenes
dun insecte. Label (8,5-14 x 4,5-12 mm) trilobat,
de color bru (violaci o negre) densament pils.
2 prominncies fosques, generalment brillants.
Lbuls laterals de 4-7 x 2-3 mm, lbul del mig
(5-11 x 3-9 mm) emarginat. Mcula central
glabra una mica brillant, subquadrangular o
escut gris (blavs a groguenc).
Caracterstica per la forma humana del label
amb cames amples i taca central blava, noms
confusible amb a la subsp. insectifera, de ptals
laterals ms grans (5-8 mm) de color bru fosc
o quasi negre, i label sense marge groc i lbuls
laterals de linears a lanceolats. Segons Bols et
al. (2005) les plantes catalanes pertanyen a la
subsp. aymoniniii, per nosaltres hem trobat igual
dabundant a la comarca les 2 subespcies.
Distribuci
Rara a Catalunya. A la Garrotxa rara, per
probablement en molts casos sha citat a nivell
despcie, 200 i 950 m.
Hbitat
Brolles i prats secs amb poc sl (Aphyllanthion,
Brachypodion phoenicoidis i Rosmarino-Ericion).
115
Ophrys insectifera subsp. aymoninii
116
117
Ophrys insectifera L. subsp. insectifera
Ophrys insectifera subsp. insectifera
insecti (insecte), fera (portadora).
Mosquera
Cast: abejita; ang: y orchid; fr: ophrys mouche;
ale: Fliegen-Ragwurz.
Descripci
Herba erecta de 10-60 cm dalt. Fulles basals
(5-10 x 2,2-4,5 cm) oblongo-lanceolades.
Inorescncia (2-15 ors) molt laxa. Spals
cncaus amb el marge revolut, verds
(groguencs). Els laterals (5-9 x 2-4 mm) ovats
o ovats-oblongs. El central (4-8,1 x 1,8-4 mm)
oblong i erecte. Ptals laterals (5-8 x 0,5-1 mm)
sublinears, de marge revolut, sencer, densament
pilosos dun color bru fosc o quasi negre.
Label (8,5-14 x 4,5-12 mm) trilobat, de color bru
(violaci) o negre, densament pils i sense marge
groc). 2 prominncies fosques, generalment
brillants. Lbuls laterals (4-7 x 2-3 mm) de linears
a lanceolats. Lbul del mig (5-11 x 3-9 mm)
emarginat. Mcula central glabra, una mica
brillant, en forma de franja subquadrangular o
descut de color gris (blavs a groguenc).
Caracterstica per la forma humana del label
amb cames amples i la taca central brillant blava,
noms es pot confondre amb la subsp. aymoninii,
que presenta ptals laterals ms petits de 4-4(5)
mm, de color groc o verd (groguenc o brunenc),
i un label amb marge groc i lbuls laterals ovats o
subovats. Sovint es troben exemplars intermedis
amb els carcters no tan marcats. Segons BOLS
et al. (2005) les plantes catalanes pertanyen a la
subsp. aymoniniii, que nosaltres hem trobat igual
dabundant que la subsp. insectifera.
Distribuci
Lespcie s rara a Catalunya. A la Garrotxa la
subespcie s comuna, entre 210 i 1220 m.
Hbitat
Pastures, brolles i vorades, preferentment al
domini dels alzinars i les rouredes de roure
martinenc (Aphyllanthion, Brachypodion
phoenicoidis, Brometalia erecti i Rosmarino-
Ericion).
118
119
Ophrys insectifera subsp. insectifera
120
Ophrys lutea Cav.
Ophrys lutea
Ophrus (cella) per la pilositat dels labels i
ls que es feia daquestes ors per tenyir-se
les celles; lutea (groga).
Abellera groga, mosques grogues
Cast: abejera amarilla; ang: yellow ophrys; fr:
ophrys jaune; ale: Gelbe Ragwurz.
Descripci
Herba erecta de (3)10-30(50) cm dalt,
lleugerament exuosa, glabra. 3-6 fulles
basals (5,5-10 x 2,5-4,5 cm) dovades a
ovades-lanceolades, i 1-2 fulles caulinars.
Inorescncia laxa d(1)2-10(12) ors.
Spals cncaus dun verd groguenc, els
laterals de 7-14(20) x 5-7 mm, el central
de 11-17 x 6-7,5 mm. Els ptals laterals
(4-9 x 2-3 mm) linears. Label (9-18 x 10-15
mm) papills, mpliament ovat i dividit
en tres lbuls. El central (5-9 x 6-10 mm)
subdividit lleugerament, amb un ample
marge groguenc de 4-6 mm i la part central
de color marr i gris. Els laterals (3,5-5 x 2-3
mm) ovats i obtusos.
Planta caracterstica i difcil de confondre per
lample marge groc del label.

Distribuci
Ms aviat rara a Catalunya. A la Garrotxa
rara, localment comuna especialment en
zones ms mediterrnies, 220 i 1020 m.
Hbitat
Pastures seques i brolles (Rosmarinetalia).
121
Ophrys lutea
122
Ophrys scolopax Cav.
Ophrys scolopax
scolopax (becada, per laspecte del ginostem).
Abellera becada
Cast: abejera becada; ang: woodcock orchid; fr:
ophrys bcasse; ale: Schnepfen-Ragwurz.
Descripci
Herba erecta de 10-50(60) cm dalt. Fulles basals
de 3-10 x 1,5-4,5 cm, oblongo-lanceolades
a lanceolades, agudes. Inorescncia amb
3-15 ors, laxa. Spals glabres i cncaus amb
el marge revolut. De color rosa o porpra, de
vegades amb tonalitats blanquinoses o verdes
i amb els nervis verds. Els laterals (7,5)9-15
x 3,5-9 mm i el central de 8-14,5 x 4-8,5 mm.
Ptals laterals de 3,5-5(6) x 1-2,5 mm, triangular
lanceolats, de marge sencer, velutins del mateix
color que els spals, per amb tonalitat ms
intensa. Label de 8-14 x 9-14 mm amb la part
ms ampla cap a la meitat i la part inferior ms
atenuada. Trilobat, de bru vermells a bru porpra,
vellutat. Centre del label pla, dun bru vermells,
amb 2 protuberncies fosques i brillants o falsos
ocels. Lbuls laterals de 2-5 x 2-3 mm que
formen unes protuberncies cniques. pex
subtriangular, groc o dun groc verds. Mcula
central en general poc brillant, en forma de X,
la majoria de les vegades emarginada cap a
la zona distal on presenta un cercle bru en la
zona mitjana o prolongacions laterals (color bru
vermells a bru porpra, sobre fons groguenc o
blanquins).
Planta fcil de reconixer per disposar duna
inorescncia llarga i amb ms ors que les altres
Ophrys de la comarca, pel disseny de la mcula
del label en forma de X i lpex marcat.
Distribuci
Lespcie s considerada rara a Catalunya. A la
Garrotxa molt comuna, entre 260 i 1140 m.
Hbitat
Pastures i brolles (Aphyllanthion, Brometalia
erecti, Rosmarino-Ericion, Lavanduletalia
stoechaidis).
123
Ophrys scolopax
124
Ophrys sphegodes Mill.
Ophrys sphegodes
Ophrys atrata Lindl.; O. aranifera Hudson;
O. passionis Sennen; O. sphegodes subsp.
garganica E. Nelson ex O. Danesch & E.
Danesch; O. arachnitiformis Gren. & Philippe;
O. sphegodes subsp. arachnitiformis (Gren.
& Philippe) H. Sund.; O. araneola Rchb.; O.
litigiosa E.G. Camus
celles; spheg (vespa), eides (similar a).
Abellera aranyosa
Cast: or de araa; ang: early spider orchid; fr:
ophrys araigne; ale: Spinnen-Ragwurz
Descripci
Herba erecta (10-70 cm dalt) lleugerament
exuosa, glabre. Fulles basals oblongo-
lanceolades (5,5-11,5 x 1,8-4,5 cm).
Inorescncia laxa amb 3-10(15) ors. Spals
cncaus, glabres, amb el marge revolut,
blanquinosos o verdosos (rosats). Els laterals
de 8-15,5 x 4-7,5 mm, verds (verds groguencs).
Els ptals (4,5-9,5 x 2-5,6 mm) lanceolats. Label
(9-14 x 7-15 mm) ovat fora violaci i vellutat,
en general amb dues protuberncies fosques
i brillants, de vegades amb una franja estreta
groga. Mcula basal/central, glabra, brillant en
forma de H, II o X molt variable en forma i color.
Distingible pels spals verds (groguencs) i
el label fosc amb una mcula en forma de
H o de II violcia o grisenca (de color blau).
O. bertolonii subsp. catalaunica presenta la
mcula del label en posici central, no basal.
Alguns autors han dividit el txon en diferents
espcies (Delforge, 2002) o subespcies (Bols
& Vigo, 2001), per Flora Ibrica (Aldasoro &
Sez, 2005) considera molt discutible aquest
tractament taxonmic, i noms reconeix una
espcie sense subespcies diferenciades.
Els carcters que les distingeixen sn molt
variables, varien independentment uns dels
altres i no es mantenen geogrcament. A la
Garrotxa, a part de la subsp. tpica han estat
citades altres. La subsp. arachnitiformis (O.
arachnitiformis) amb spals de color pllid
(blanc, rosa, violeta o verd) i disposats en un
angle de ms de 90 entre ells, label de 9-13 x
10-15 mm, arrodonit, generalment sencer (no
dividit) i amb protuberncies basals. La subsp.
araneola (Rchb.) M. Lanz (O. sphegodes
subsp. litigiosa (E.G. Camus) Bech.; O.
araneola) de spals de color verd o verd-
groguenc (rosa o blanc) i label no dividit de
5-9 x 6-10 mm, sense protuberncies basals o
poc prominents, bru (groguenc), sovint amb un
marge ampli groguenc. La subsp. garganica
(O. passionis; O. garganica) de cavitat
estigmtica molt fosca, ptals ms amples,
label clarament convexe, de mida mitjana
(9-13 x 12-15 mm) amb protuberncies poc
marcades i spals i ptals en general verds.
Distribuci
Lespcie s comuna a Catalunya, i
puntualment molt abundant, especialment en
contrades mediterrnies no gaire rides. A la
Garrotxa, molt comuna, entre 160 i 1220 m.
Hbitat
Pastures en general seques i brolles
(Rosmarinetalia, Thero-Brachypodietalia,
Brometalia erecti).
Ophrys sphegodes
126
127
Ophrys sphegodes
128
Orchis tridentata Scop. subsp. conica
(Willd.) O. Bols et Vigo
Orkhis (testicle, forma dels tubercles), conica
(inorescncia cnica).
Abelletes
Ang: conical orchid; fr: orchis conique; ale:
Kegel-Knabenkraut.
Estatus
Considerada amenaada. En Perill (EN GX) a la
Garrotxa.
Descripci
Herba erecta (5,5-26 cm dalt) glabra. 3-7
fulles basals (2-7 x 0,9-3,2 cm) lanceolades,
agudes i embeinadores. 0-2 fulles caulinars.
Inorescncia (1,7-6,7 cm) de cnica a ovoide,
densa amb 7-31 ors sssils que sobren de
la base a lpex. Spals lliures, connivents
amb els ptals, glabres, blanquinosos amb
la base verda el marge revolut, blanquinosos
o verdosos (rosats). Els laterals de 5,9-12,3 x
1,5-4,6 mm, i el central 3,4-8,1 x 0,6-2,3 mm
linears. Label de (4,2)5,5-7,2(9,7) x 4,5-11,5 mm
de pla a lleugerament cncau, de contorn oval,
blanquins-rosat, amb petites taques roses i
dividit en tres lbuls. Lbuls laterals (1,7-4,9 x
0,6-3-6 mm) rectangulars. Lbul central (2,5-6,2
x 1,7-6,2 mm) triangular, ms llarg que els
laterals i lleugerament emarginat o dividit en dos
lbuls secundaris.
Distingible pel label amb el lbul central
eixamplat cap a lpex i pigallat de taques de
color vermell o fcsia.
Distribuci
Rara a Catalunya, noms ha estat citada de
lEmpord i de Ribera dEbre. A la Garrotxa,
on no shavia citat, molt rara, noms a lextrem
est, 140 m.
Hbitat
Pradells danuals ruderalitzats, entre brolles,
sobre terrasses uvials.
Orchis conica
Orchis conica Willd.
129
130
Orchis coriophora L. subsp. martrinii (Timb.Lagr.)
Nyman; O. fragans Pollini; O. coriophora L. subsp.
fragans (Pollini) K. Richt.
Orkhis (testicle, forma dels tubercles), corio (de
xinxes, en refernica a lolor), phora (portadora).
Abellera olorosa
Cast: olor de chinches; ang: bug orchid; fr: orchis
punaise; ale: Wanzen-Knabenkraut.
Descripci
Herba erecta de 14-37(60) cm dalt, glabra. 4-11 fu-
lles basals de 5-11,3(15) x 0,5-1,2(4) cm, lanceola-
des o linear-lanceolades i embeinadores. 3-5 fulles
caulinars. Inorescncia (4,7-11,2 cm) densa amb
12-29(100) ors. Spals connivents amb els ptals,
glabres. Spals laterals de 8,6-12,6 x 2,3-3,4 mm i
el central 6,6-10,7 x 1,2-2,6 mm. Ptals laterals de
(4)4,9-8,1 x 0,7-2,3 mm. Les peces orals de color
blanc-rosat a porpra fosc. Label de (5)6,8-9,6(10)
x (5)5,3-8,9 mm convex, amb els lbuls laterals i el
central corbats cap al pedicel, dividit en tres lbuls,
blanquins (vermells) amb mcules violcies en
la zona central, i de blanc rosat a porpra fosc als
lbuls. Lbuls laterals subrmbics. Lbul central de
linear a lanceolat.
Destaca el label, pigetejat de color vermell sobre
blanc, verd o vermell.
Coloraci i mida de peces orals molt variable.
Alguns autors diferencien O. fragans (ors de
color ms clar, olor a vainilla, label ms gran, lbul
central molt ms llarg que els laterals, esper ms
llarg/igual que el label) dO. coriophora (ors de co-
lor porpra, olor ftida, esper ms llarg que el label
i lbul central noms una mica ms llarg que els
laterals) i de la subsp. martrinii (ors ftides/sense
olor, label curt i esper molt llarg).
Distribuci
Lespcie s considerada fora rara a Catalunya. A
la Garrotxa s comuna, 180-1250 m.
Hbitat
Prats, brolles i vorades (Aphyllanthion, Rosmari-
no-Ericion, Brometalia erecti).
Orchis coriophora
Orchis coriophora L.
131
132
Orchis coriophora
133
Orkhis (testicle, forma dels tubercles), laxiora
(inorescncia laxa, amb ors espaiades).
Orquis palustre
Ang: loose-owered orchid; fr: orchis eurs
lches; ale: Lockerbltiges Knabenkraut.
Estatus
Considerada amenaada a la Garrotxa.
Vulnerable (VU GX).
Descripci
Herba erecta de 27-67 cm dalt, glabra. 5-8 fulles
(8,6-19 x 0,9-1,6 cm) distribudes al llarg de la tija,
sense roseta basal, ensiformes i embeinadores,
glabres. Inorescncia (7,7-20,5 cm) laxa (9-22
ors). Spals glabres i violacis. Els laterals (8,1-13
x 3-4,9 mm) de patents a erectes, i el central
(5,9-10,4 x 2,7-4,5 mm) derecte a connivent en
casc amb els ptals. Ptals laterals (6,1-8,9 x
2,4-3,9 mm) glabres amb 3-4 nervis violacis.
Label (7,7-11,2 x 7,5-17 mm) trilobat, geniculat,
zona central papillosa, blanquinosa amb la base
violcia, i dos lbuls laterals violacis, en general
sense taques i corbats cap al pedicel. Lbuls
laterals (1,4-3,2 x 2,8-6,5 mm) arrodonits, ms o
menys crenats; el central nul, o petit, ms curt
que els laterals, ms o menys truncat. Esper
(9,9)10,4-13,3 x 1-2,3 mm, cilndric, obts o
emarginat, violaci.
Es pot confondre amb O. palustris (no trobada a
la comarca), que t el label amb moltes taques
violcies, el lbul central ms llarg que els laterals
i un esper de (6,2)7,1-9(9,7) mm. Exemplars
amb poques ors dO. mascula shi assemblen,
per tenen roseta de fulles basals i label amb
ratlletes i punts violacis. Exemplars amb poques
ors dO. morio tamb shi assemblen, per tenen
spals i ptals connivents en casc.
Distribuci
Considerada fora rara a Catalunya. Molt rara a la
Garrotxa, 220-820 m.
Hbitat
Prats de dall i jonqueres, i pot aparixer en
altres comunitats com prats sobre sls argilosos
(Arrhenatherion elatioris, Molinietalia coeruleae,
Holoschoenetalia).
Orchis laxiora
Orchis laxiora Lam.
134
Orchis laxiora
135
136
O. olbiensis Reut. ex Gren.; O. mascula
subsp. olbiensis (Reut. ex Gren) Asch. &
Graebn.
Orkhis (testicle, forma dels tubercles), mascula
(en referncia a la forma dels tubercles i
laspecte robust que en general presenta la
planta).
Orquis mascle
Cast: caamn; ang: early purple orchid; fr:
orchis mle; ale: Manns-Knabenkraut.
Descripci
Planta erecta de 10-43(60) cm, glabra, amb
tubercles globulosos. (2)4-8 fulles basals
(5-22 x 0,8-3,6 cm) en roseta, lanceolades,
agudes, embeinadores. 1-3 fulles caulinars.
Inorescncia (4,7-22 cm) laxa o densa (6-46
ors). Flors de color variable entre rosa pllid
i violeta purpuri, en general de color fosc.
Spals lliures, els laterals (6,3-10,6 x 2,5-5 mm)
de patents a erectes. El central de suberecte
a connivent amb els ptals. Ptals laterals de
4,7-8,5 x 1,7-5,3 mm. Label (6,3-11,8 x 5,8-14,6
mm) no geniculat al centre (de vegades la part
distal presenta una inexi), trilobat amb lbuls
laterals corbats cap al pedicel. Zona central
blanquinosa amb un nombre variable de taques
(molt caracterstiques). Lbul central ms llarg
que els laterals. Esper (6)11-19 mm.
Shan diferenciat diverses subespcies o
espcies: subsp. olbiensis, (5)10-15(20) ors,
esper (14-19 mm) amb lextrem corbat cap
amunt i lbuls laterals inclinats cap avall. Flora
Ibrica noms considera una espcie diferent,
O. langei K. Richt. (subsp. hispanica (A. et
C. Nieschalk) So) amb el label clarament
geniculat al centre. Veure espcies similars a O.
laxiora.
Distribuci
Comuna a la meitat nord de Catalunya. Rara a la
Garrotxa, 300 i 1400 m.
Hbitat
Prats mesls, herbassars i vorades humides
(Mesobromion erecti, Cynosurion cristati,
Molinion coeruleae, Calluno-Genistion, Trifolion
medii).
Orchis mascula (L.) L.
Orchis mascula
137
138
Orchis mascula
139
Orkhis (testicle, forma dels tubercles),
militaris (militar, pel label en forma dhome
amb casc).
Orquis militar
Cast: caamn; ang: military orchid; fr:
orchis militaire; ale: Helm-Knabenkraut.
Descripci
Herba erecta de (10)20-45 cm dalt, glabra.
(2)3-6 fulles basals de 5,8-14,1(19) x
2,2-4,2(5) cm, en roseta. 1-2 fulles caulinars,
petites. Inorescncia de 5,2-12,9(14)
cm, de cnica a subcilndrica, densa amb
(7)14-38(42) ors. Spals lliures ms o
menys connivents amb els ptals en casc,
glabres (de color blanc o rosa pllid) amb
els nervis dun porpra fosc a linterior. Els
laterals de 10-12,6(15) x 3,2-5,1(7) mm.
Ptals laterals de (7)8-9,8(12) x 1-2,1 mm,
linear-laceolats, aguts i glabres amb un nervi
de color rosa pllid. Label de 10-13,2(18)
x 5,6-14 mm ms o menys pla, una mica
cncau amb la zona central blanquinosa
amb taques purpries i lexterior ms rosat.
Trilobat, els lbuls cap a dalt, amb el lbul
central ms llarg que els laterals, i dividit en
dos lbuls secundaris ovats i separats per
una dent. Esper de 6-7 mm.
Planta caracterstica per la inorescncia
laxa i les ors amb casc i label en forma
dhome de cames amples.
Distribuci
Sector nordoriental de Catalunya, on s
considerada fora rara. A la Garrotxa s
comuna, 250 i 1280 m.
Hbitat
Pastures i vorades, ms freqent en
ambients ms secs com prats de jona i
vorades dalzinars i rouredes (Aphyllanthion,
Geranion sanguinei).
Orchis militaris L.
Orchis militaris
140
141
Orchis militaris
142
Orchis morio L.
Orchis morio
Orkhis (testicle, forma dels tubercles), morio (nom
que rebia la planta en el Renaixement).
Pentecosta
Cast: cojn de perro; ang: green-winged orchid;
fr: orchis bouffon; ale: Salep-Knabenkraut.
Estatus
Considerada amenaada a la Garrotxa.
Vulnerable (VU GX).
Descripci
Herba erecta de 10-30(50) cm dalt, glabra.
3-9 fulles basals (3-8,8 x 0,6-1,6 cm) en roseta,
no maculades. 1-4 fulles caulinars vaginants.
Inorescncia (2,7-8,5 cm) laxa, amb 4-16 ors.
Spals lliures connivents amb els ptals en casc
compacte, dun rosa clar. Els laterals (5,9-9 x
2,6-4,5 mm) amb 5-7 nervis molt caracterstics.
El central (4,7-6,5 x 2-3,2 mm) amb 3-5 nervis.
Ptals laterals (4,5-6,8 x 1,1-2,6 mm) amb 1-3
nervis, dun rosa clar. Label (5,4-9,2 x 9,2-17,2
mm) de lleugerament a clarament convex,
trilobat amb els lbuls laterals corbats cap al
pedicel. Zona central blanquinosa o rosada
amb 0-13 taques violcies disposades en
diverses lnies, i dos lbuls laterals prpuris. El
lbul central de ms curt a igual de llarg que
els laterals, emarginat o truncat. Esper de
(6,4)7,7-9,2(10,7) x 1,5-3,9 mm, de vegades
dilatat a lpex o emarginat i una mica arquejat
cap a dalt.
Planta caracterstica per la inorescncia laxa i
les ors de color rosat amb els spals i ptals
en casc i amb els nervis marcats de rosa fosc.
A ms, el label apunta cap avall, amb el lbul
central ms curt o igual que els laterals.
Distribuci
Sector nordoriental de Catalunya, on s
considerada fora rara. A la Garrotxa s molt
rara, 400 i 1100 m.
Hbitat
Pastures i landes mesles (Mesobromion
erecti, Calluno-Genistion).
143
Orchis morio
144
Orkhis (testicle, forma dels tubercles), simia (el
label sembla un simi).
Flor del simi
Cast: cojn de perro; ang: monkey orchid; fr:
orchis singe; ale: Affen-Knabenkraut.
Descripci
Herba erecta de 15-36(60) cm dalt i glabra. 3-6
fulles basals de (5)7,3-13,2(20) x (1,5)2-3,7(4,5)
cm, en roseta, mpliament lanceolades,
embeinadores i no maculades. 1-2(4) fulles
caulinars. Inorescncia (2,6-6,4(12) cm)
subcilndrica i densa amb 8-22 ors. Spals
lliures connivents amb els ptals en casc dun
rosa clar, amb taques roses o violcies. Els
laterals (9,9-14,9 x 3,1-5 mm) i el central (9,2-14,1
x 3,2-5 mm) lanceolats amb 3 nervis. Ptals
laterals (6,1-10,8 x 0,7-1,5 mm) linears, aguts
amb 1 nervi dun rosa pllid, de vegades amb
taques violcies. Label (8,9-16,2 x 7,3-15,6 mm)
ms o menys cncau, amb els lbuls laterals
i secundaris cap a dalt, trilobat, blanc, amb
grupets de papilles violcies en la zona central i
dun rosa fosc en els lbuls. Lbuls laterals (5-9,3
x 0,6-1,5 mm) linears i lbul central (5,6-13,7 x
3-12,4 mm) ms llarg que els laterals, molt dividit,
amb dos lbuls secundaris (2,6-9,2 x 0,4-1,4
mm), linears, divergents i separats per una dent.
Espcie caracterstica per les inorescncies
denses on destaquen els lbuls de color rosa
fosc, i els labels amb forma de mico mascle
dextremitats linears.
De vegades es pot observar lhbrid Aceras
anthropophorum x Orchis simia (fotograa nm.
4).
Distribuci
Sector nordoriental de Catalunya, ms aviat rara
per localment molt abundant. A la Garrotxa s
molt comuna, 150-1350 m.
Hbitat
Pastures ms o menys frescals i vorades,
sobre subtrats calcaris (Origanetalia vulgaris,
Aphyllanthion, Brometalia erecti, Molinio-
Arrhenatheretea).
Orchis simia Lam.
Orchis simia
145
146
Orchis simia
147
148
Orkhis (testicle, forma dels tubercles), ustu-
lata (cremat, en referncia al color fosc del
casc).
Orquis socarrat
Cast: orqudea manchada; ang: burnt-tip
orchid; fr: orchis brle; ale: Brand-Kna-
benkraut.
Descripci
Herba erecta de 14-42(60) cm dalt i gla-
bra. 4-6(10) fulles basals de 3,7-8,6(15) x
1,1-2(3) cm, ms o menys aproximades en
roseta, lanceolades, agudes i no maculades.
1-3 fulles caulinars superiors, cada vega-
da ms curtes cap amunt. Inorescncia
(2,2-9,2 cm) multiora, subcilndrica i densa
amb 20-55(80) ors sssils. Spals lliures
dun porpra fosc, de verd a rosa per la cara
interna, connivents amb els ptals en casc.
Ptals laterals linears de color rosa clar, de
vegades violacis. Label de 3,3-5,7 x 3,1-5,7,
ms o menys pla, de contorn oval, trilobat,
blanc o una mica rosat amb mcules poc
nombroses i violcies. Lbul central trian-
gular, una mica ms llarg que els laterals,
dividit en dos lbuls secundaris.

Orqudia amb label en forma humana per
a difernica dorquis militaris i altres, en una
espiga ms compacte, amb ors ms petites
i el label puntejat sense ratlles.
Distribuci
Sector nord de Catalunya, especialment
Pirineus i Prepirineus i serralada litoral, amb
localitats muntanyenques al sud. Consi-
derada fora rara. A la Garrotxa comuna,
250-1650 m.
Hbitat
Pastures en general, encara que s ms
habitual en pastures mesles (Thero-Bra-
chypodietalia, Rosmarinetalia, Brometalia
erecti, Arrhenatheretalia elatioris).
Orchis ustulata L.
Orchis ustulata
149
150
Orchis bifolia L.
Plat- (eixamplada), -anthera (pollinis):
pollinis separats (a Platanthera chlorantha),
bifolia (dues fulles).
Platantera biflia
Cast: satirion ocinal; ang: lesser buttery
orchid; fr: Platanthre deus feuilles; ale:
Zweiblttrige Waldhyazinthe.
Descripci
Herba erecta de 15-50(90) cm dalt,
glabra. 2(3) fulles basals (5,5-20 x 1,75-8
cm) suberectes o patents, dmpliament
ellptiques a ovals, verds o groguenques.
1-5 fulles caulinars, petites i lanceolades.
Inorescncia (5-18 cm) ms o menys
laxa, cilndrica, amb 12-25(45) ors, sssils
i molt oloroses. Spals blanquinosos
destretament ovats a lleugerament
falciformes, patents, el central mpliament
cordiforme. Ptals laterals estretament
falciformes, blanquinosos. Label de 9-18
x 2-4 mm, estretament lingiforme, recte i
blanquins. Esper (19-31 mm) arquejat,
cilndric, no comprimit ni eixamplat a lpex
i dun blanc verds. Pollinis parallels i
contigus, blanquinosos i caudcula ms
curta que els pollinis.

Es pot confondre amb Platanthera
chlorantha, per aquesta presenta els
pollinis separats a la base i convergents a
lpex, iguals o ms curts que la caudcula.
Distribuci
Sector nord de Catalunya i muntanyes
meridionals, es considera rara. A la Garrotxa
s molt comuna, 270-1550 m.
Hbitat
Vorades i clarianes de tot tipus de
bosc (Origanetalia vulgaris) i landes i
prats (Brometalia erecti, Aphyllanthion,
Platanthera bifolia (L.) Rich.
Platanthera bifolia
151
152
Platanthera bifolia
153
Orchis chlorantha Custer
Plat- (eixamplada), -anthera (pollinis):
pollinis separats (a Platanthera chlorantha),
chlor- (verd), -antha (ors).
Platantera de muntanya
Ang: greater buttery orchid; fr: Platanthre
verdtre; ale: Grnliche Waldhyazinthe.
Descripci
Herba erecta de 20-40(80) cm dalt i
glabra. 2(3) fulles basals (5,5-20 x 1,75-8
cm) suberectes o patents, dmpliament
ellptiques a ovals, verdes o groguenques.
1-5 fulles caulinars, petites i lanceolades.
Inorescncia (6,8-14 cm) ms o menys
laxa, cilndrica, amb 8-30 ors sssils
i molt oloroses. Spals blanquinosos,
destretament ovats a lleugerament
falciformes i patents, el central mpliament
cordiforme. Ptals laterals estretament
falciformes i blanquinosos. Label de 9-15
x 2-4 mm, estretament lingiforme, recte
i blanquins. Esper (18-35 mm) una
mica corbat en forma de S, claviforme,
obts i amb la meitat distal ms verda i en
general comprimida i eixamplada. Pollinis
distants en la base i convergents a lpex,
blanquinosos i caudcula igual o ms llarga
que els pollinis.
Es pot confondre amb Platanthera bifolia,
per aquesta presenta els pollinis parallels
i contigus, blanquinosos i la caudcula ms
curta que els pollinis.
Distribuci
Sector nord de Catalunya i muntanyes
meridionals, es considera rara. A la Garrotxa
s comuna, 350-1420 m.
Hbitat
Boscos clars, vorades i prats (Origanetalia
vulgaris, Brometalia erecti, Aphyllanthion,
Platanthera chlorantha (Custer) Rchb.
Platanthera chlorantha
154
155
156
Serapis (nom de du egipci de la fertilitat
atorgat a una orqudia afrodisaca), lingua
(llengua per la forma del label).
Gall llengut
Cast: gallos; ang: tongue orchid; fr: srapias
langue; ale: Einschwieliger Zungenstendel.
Descripci
Herba erecta de 8-55 cm dalt, de tiges
verdes i amb tonalitats vermelloses a la
base. 4-7 fulles (3-9 x 0,4-1,3 cm) linear-
lanceolades. Inorescncia de 2 a 18
cm, ms o menys laxa amb 2-6(8) ors, i
brctees (17-30(60) x 5-11 mm) en general
ms curtes que el casc, lanceolades
dun porpra violaci, glabres amb nervis
dun porpra intens. Spals de 1,1-2,1 x
0,3-0,6(0,8) cm dun porpra violaci clar.
Ptals laterals (0,9-1,9 x 0,1-0,4 cm) una
mica ms curts que els exteriors de color
porpra. Label (1,5-3 cm) oblong, vermells
o vermells purpuri, de vegades groc, amb
una sola callositat a la base de 3,2-6,6
mm, oblonga no dividida, dun porpra
brillant fosc. Hipoquil de (0,3)0,5-1(1,3) x
0,9-1,8 cm de reniforme a obcordiforme,
amb abundants pls davant de la callositat
entre els dos lbuls. Epiquil de (0,8)1,3-2,1
x 0,5-1,2 cm, dovat-lanceolat a lanceolat,
i amb una relaci amplada/longitud
(0,2)0,4-0,6(0,85).

nicament es por confondre amb Serapias
vomeracea que t dues callositats a la base
del label.
Distribuci
Contrades mediterrnies del NE de
Catalunya. Considerada rara. A la Garrotxa
s comuna, localment molt abundant,
150-1280 m.
Hbitat
Pastures i brolles sobre substrat calcari i
silici (Thero-Brachypodietea, Rosmarinetalia,
Cistion ladaniferi, Brometalia erecti).
Serapias lingua L.
Serapias lingua
157
Serapias lingua
158
159
Serapis (nom de du egipci de la fertilitat
atorgat a una orqudia afrodisaca), vomera-
cea (forma darada de lepiquil).
Gall longiptal
Ang: long-lipped tongue orchid; fr: srapias
labelle allong; ale: Pugschar-Zungens-
tendel.
Estatus
Es considera amenaada a la Garrotxa. En
Perill Crtic (CR GX).
Descripci
Herba erecta de 15-60 cm dalt, amb tiges
verdes, amb tonalitats vermelloses a la base.
4-9 fulles (5-15 x 0,5-1,2 cm), linear-lanceo-
lades. Inorescncia de 4 a 10 cm, laxa amb
3-10 ors, i brctees de 1,5-6 x 0,5-2,5 mm,
en general ms llargues que el casc, lan-
ceolades dun gris purpuri o rosat, glabres
amb nervis dun porpra intens. Spals de
1,7-4 x 0,4-0,8 cm dun vermell porpra pllid
o violaci. Ptals laterals (0,9-1,8 x 0,1-0,4
cm) una mica ms curts que els spals, de
color porpra. Label de (1,5)2,1-4,5 cm, amb
2 callositats en la base, de 1,7-4,9 mm de
color vermell clar o porpra fosc, brillants,
amb pilositat ms clara. Hipoquil de 0,7-1,8
x 1-2(2,3) cm de reniforme a obcordifor-
me, dun vermell fosc, amb abundants pls
davant de la callositat entre els dos lbuls.
Epiquil de (1,3)1,5-3,2 x 0,7-2,6 cm, de
triangular-lanceolat a lanceolat, i amb una
relaci amplada/longitud (0,2)0,3-0,4.

Semblant a Serapias lingua, per amb 2
callositats a la base del label.
Distribuci
Contrades litorals del NE de Catalunya amb
poques citacions, considerada com a rarssi-
ma. A la Garrotxa s molt rara, 200 i 520 m,
no havia estat citada ns al moment.
Hbitat
Prats secs (Thero-Brachypodietalia).
Serapias vomeracea (Burm. l.) Briq.
Serapias vomeracea
160
161
162
S. autumnalis L.C.M. Richard.
Spira- (espiral), -anthes (ors): ors en espiral i
spiralis (espiral).
Espirant autumnal
Ang: autumn ladies tresses; fr: spiranthe
dautomne; ale: Herbst-Drehwurz.
Descripci
Herba erecta de 6-30(36) cm dalt, amb pls
glandulosos. 3-6 fulles basals en roseta de
(1)2-4(5,5) x (0,6)0,8-1,8 cm, glauques, gla-
bres, ovado-ellptiques i agudes. Les fulles mi-
tjanes de la tija frtil (1-2,8 x 0,2-0,5 cm) brac-
teformes, verdes, acuminades, embeinadores,
amb pls glandulosos, almenys a la beina. In-
orescncia de 2,3-12(15) cm, multiora amb
(6)10-25(30) ors, disposades helicodalment,
sssils, amb nombrosos pls glandulosos.
Brctea de la or basal molt ms llarga que
lovari. Les ors inferiors sobren abans que
les superiors. Spals (3-5 x 1-1,6 mm) lliures,
estretament triangulars i blanquinosos. Ptals
laterals (3-4,5 x 0,6-0,9 mm) sense pls glan-
dulfers, connivents en un casc blanquins.
Spal central amb pls glandulfers. Label de
(3,3)4-7 x (1,7)2,4-4 mm, nament crenat, una
mica ms llarg que els spals, sense esper,
corbat cap a avall, glabre, amb dues petites
protuberncies en la part proximal. De color
verd groguenc amb la vora blanquinosa.
La disposici de les ors en una espiral s una
caracterstica molt clara del gnere Spiranthes.
Laltre espcie, S. aestivalis, no detectada a
la comarca, presenta fulles linear-lanceolades
que envolten la part inferior de la tija, que a
ms s glabra, i oreix al juny i juliol.
Distribuci
Pirineus, altres serralades i Catalunya humida.
Considerada rara. A la Garrotxa s molt comu-
na, 130-1500 m.
Hbitat
Pastures i brolles (Thero-Barchypodietalia, Bro-
metalia erecti, Rosmarinetalia).
Spiranthes spiralis (L.) Chevall.
Spiranthes spiralis
163
Spiranthes spiralis
164
165
Orqudies de presncia
probable a la Garrotxa
A part de les orqudies descrites a les txes,
que corresponen a les citades recentment a
la Garrotxa, tamb hi podrien ser presents
aquestes que enumerem a continuaci.
La sabateta de la Mare de Du
(Cypripedium calceolus L.) ha estat citada
en diferents ocasions per totes les que sha
pogut comprovar han estat citacions errnies.
Es tracta duna orqudia de 20-50(70) cm dalt,
fulles (6,5-18 x 3,4-9 cm) de lanceolades a
ovals, agudes i embeinadores, amb 7-9 nervis
ben marcats. Inorescncia de 1(2) ors
amb brctees que les sobrepassen. Spals
i ptals dun porpra fosc que fan destacar
el label (25-30 x 15-20 mm) ovoide, inat,
cncau i groc. En disposar dunes ors molt
ms grans i atractives que la resta, ha estat
molt recollectada i es va arribar a considerar
extingida a Catalunya, ns que en aquestes
ltimes dcades shan localitzat unes poques
poblacions amb molt pocs exemplars. Per aix
s un txon que es considera amenaat (Esp,
Cat) i s una espcie protegida (Generalitat
1992, 2008).
Gymnadenia odoratissima (L.) Rich. s
present al Ripolls i al Conent. Es tracta
duna espcie molt rara amb poques
localitats a Catalunya, prpia de prats humits
(Molinietalia coeruleae, Mesobromion) i
boscos clars humits (Vaccinio-Piceetea), entre
700 i i 2000 m.
Molt semblant a G. conopsea, per amb
els esperons i els labels clarament ms
curts: esperons de menys de 10,1 mm:
(3,9)4,6-8,5(9,6), i els labels ms petits de 3,8
mm: (2,7)3-3,3(3,4).
La lstera cordiflia (Listera cordata (L.)
R. Br.) s prpia dels boscos altimontans
i subalpins dels Pirineus, i sha detectat a
poca distncia de la comarca, al Ripolls.
Com Listera cordata, t dues fulles oposades
per s ms petita (4-15 cm), presenta fulles
cordiformes, la inorescncia glabra, el label
perpendicular al peduncle, lbuls laterals
ms evidents i lbul central amb els lbuls
secundaris clarament divergents i aguts.
Citada del Vallespir (LEWIN, 1998) i de la Selva
(AEDO & HERRERO, 2005), Orchis langei K.
Richt. (O. mascula subsp. hispanica (A. et
C. Nieschalk) So) s una orqudia del grup
O. mascula, amb poques ors (7-21 ors
espaiades) i el label geniculat al centre. s
una planta prpia dambients ms secs que
els que ocupa O. mascula.
Orchis provincialis Balb. ex Lam. & DC.
va ser citada per VAYREDA dOlot, en brolles
siliccoles per no sha retrobat. No obstant,
s una espcie fora probable de ser present
al territori, tot i que deu ser molt rara i escassa.
167
Les txes descriptives i altres apartats presenten termes que poden ser poc familiars per al lector
no especialitzat. A continuaci es dna una breu explicaci daquestes paraules, marcades en
negreta en aquest text, i en gris a les txes descriptives. Per cadascuna delles sesmenta el tipus
de paraula (m: substantiu mascul, f: substantiu femen, adj: adjectiu i adv: adverbi).
Glossari
168
Acuminat -ada adj terminat en una punta
allargada.
Agut -da adj que acaba en punta prima.
Amplexicaule adj dit duna fulla que envolta
la tija (dibuix).
Antera f part de lestam que cont el pollen.
Antesi f oraci.
Anvers m cara superior de la fulla.
pex m extrem superior.
Apical adj pertanyent o relatiu a lpex.
Apiculat -ada adj que acaba bruscament en
una punta petita i ben distinta.
Bcul m crossa o bast. En algunes orqudies
(Epipactis) la part nal de la inorescncia es
corba com la part superior dun bast.
Basal adj relatiu a la base dun rgan. Sovint
es diu fulles basals a les que hi ha a la base
de la tija.
Beina f base eixamplada dalgunes fulles, que
envolta totalment o parcialment la tija (dibuix).
Bd -a adj dividit parcialment en dues parts.
Brctea f rgan semblant a una fulla situat
vora les ors, per de forma, mida i coloraci
diferents de les fulles normals (dibuix).
Bracteforme adj semblant a una brctea.
Bru -bruna adj gris fosc tirant a negre.
Burscola f bosseta de coberta membranosa
present en el rostel de les ors de moltes
orqudies.
Carenat -ada adj dit dels rgans que tenen
un cantell ms o menys sortint. Les fulles i els
spals poden ser carenats, normalment en els
nervis.
Casc m pea de la or (ptal o spal) o
conjunt de peces (ptals i spals sacosten)
que per la seva forma recorden un casc
(dibuix).
Caudcula f peu que uneix la massa de
pollen a la or (dibuix).
Caulinar adj pertanyent o relatiu a la tija
(dibuix). Fulles caulinars sn les de la tija.
Claviforme adj que t forma de clau.
Cncau -ava adj que presenta una curvatura
en buit, que s ms deprimit del mig que de
les vores (dibuix).
Connivent adj dit dels rgans que es posen
en contacte pel seu extrem superior sense
estar soldats entre ells. Ptals i spals
connivents poden formar un casc.
Convex -a adj que presenta una rodonesa
esfrica en relleu (dibuix).
Cordiforme adj en forma de cor.
Coriaci -cia adj que t la consistncia del
cuir.
Corolla f verticil intern del periant (spals
i ptals) de les ors tpiques, constitut per
ptals i envoltat externament pel calze.
Crenat -ada adj dit duna fulla que presenta
dents poc sortints i arrodonides.
Cresta f parts sortints i estretes de certes
coses que recorden per la seva forma i
posici la cresta dun gall.
Cucullat -ada adj encaputxades. La punta
de les fulles de vegades forma com una
caputxa.
Distal adj allunyat de la base.
Dstic -a adj disposat en dos rengles verticals
oposats.
Divergent adj que divergeix (quan dos
objectes llargs se separen dun extrem a
laltre). Pollinis de Platanthera poden ser
parallels o divergents.
Ellptic-a adj que t forma duna ellipse.
Emarginat -ada adj dit de la fulla o altre
rgan vegetal que presenta a lpex una osca
poc profunda.
Embeinador -a adj que envolta o abraa la
tija.
Ensiforme adj en forma despasa.
169
Entrens m espais o intervals entre dos
nusos (punts on sn inserides les fulles).
Epiquil m - extrem superior o distal del label
dalgunes orqudies, separada de la part basal
(hipoquil) per un estrenyiment (dibuix).
Erecte -a adj dret, en posici vertical.
Escaris -osa adj dit de lrgan foliaci
membrans, ms o menys translcid i
generalment sec i rgid.
Escuteliforme adj de forma semblant a un
escut.
Espatulat - ada adj de forma semblant a una
esptula, amb la part distal ms ampla.
Esper m prolongaci tubular tancada que
sol contenir nctar (dibuix).
Esquama f apndix o rgan vegetal (sovint
rgan foliar) semblant a una escata de peix.
Estigma m part apical del pistil (rgan
reproductor femen de la or) que rep el
pollen en el moment de la pollinitzaci.
Falciforme adj en forma de fal.
Fistuls -osa adj que presenta un canal
interior; que no s masss.
Flairs -osa adj olors.
Flexus -osa adj que presenta curvatures en
diversos sentits.
Folis -a adj fulls (que t fulles).
Geniculat -ada adj dit de la tija colzada,
primer estesa i desprs redreada. Dit daltres
rgans amb un punt dinexi clar.
Gibs -osa adj dit dels rgans en forma de
bossa.
Ginostem m part de la or de les orqudies
constituda conjuntament pels rgans
reproductors masculins i femenins, que
romanen soldats i formen una massa nica
(dibuix).
Glabre -a adj que no t pls.
Glabrescent adj gaireb sense pls.
Glndula f cllula o conjunt de cllules
allades o agrupades en un rgan determinat,
amb la propietat de produir un o ms lquids
que actuen fora delles.
Glandulfer -a adj que t glndula o petita
vescula que cont essncies.
Glauc -a adj de color verd blavenc.
Globuls -osa adj de forma esfrica.
Helicodalment adv en forma dhlice.
Higrl adj dit dels organismes biolgics que
es fan en llocs molt humits.
Hipoquil m part basal del label dalgunes
orqudies, separada de lextrem superior
(epiquil) per un estrenyiment (dibuix).
ndex labellar m ndex obtingut de la
frmula:
2A
B + C
utilitzat en la determinaci de les orqudies del
gnere Dactylorhiza (dibuix).
Indivs -isa adj no dividit en parts, que no es
divideixen.
Inorescncia f conjunt de ors ms o menys
agrupades.
Label m ptal de les orqudies, de formes i
colors peculiars, normalment situat a la part
inferior de leix oral (dibuix).
Lanceolat -ada adj en forma de llana.
Lax -a adj poc dens, dit per exemple duna
inorescncia amb ors molt separades.
Linear adj dit duna fulla o un rgan laminar
llarg i molt estret amb els marges gaireb
parallels.
Lingiforme adj en forma de llengua.
Lbul m part ms o menys sortint dun rgan.
Els labels sovint presenten lbuls i aquests
poden dividir-se en lbuls secundaris.
Longitudinalment adv en el sentit de la
longitud o llargria.
170
Mcula f taca.
Membranaci- cia adj de membrana
(estructura anatmica formada per una
lmina prima, blana i exible, destinada
fonamentalment a funcions protectores o
duni). De vegades dit de brctees que
en lloc daspecte de fulla (verdes) presenta
aspecte de membrana.
Mucronat -ada adj terminat en una punta
curta, recta i aguda situada a lextrem superior
dun rgan.
Nervi m cadascun dels feixos de teixits
conductors que hi ha en el limbe de les fulles,
que sovint sn ben visibles en forma de
ressalts amb aspecte de vena. Tamb es pot
referir als nervis ptals i spals.
Obcordiforme adj en forma de cor, per amb
la part ampla al revs.
Oblong -a adj de forma allargada,
generalment amb els extrems arrodonits.
Obovat -da adj de forma oval (dou) invertida,
amb la part ampla a lextrem superior.
Obtriangular adj que t forma de triangle
per amb la part ampla a lextrem superior.
Obts -usa adj dit de lrgan laminar les vores
del qual formen a lpex un angle obts (ms
obert que un angle recte).
Ocel m mcula o taca en forma dull.
Orbicular adj de contorn circular.
Ovari m part basal i generalment ms grossa
del pistil que cont els primordis seminals
(rgans que, desprs de la fecundaci, es
transformen en les llavors).
Ovat -da adj de contorn en forma dou.
Oval adj en forma dou.
Ovoide adj en forma dou.
Papills -a adj que poseeix papilles (petita
protuberncia que s un apndix epidrmic
de les plantes de forma cnica o dentiforme,
constitut per lexcrescncia duna cllula
epidrmica).
Patent adj dit de lrgan que forma un angle
molt obert amb leix que el suporta.
Pedicel m suport prim i allargat duna or
duna inorescncia (conjunt de ors).
Pedicellat -ada adj agafat a un pedicel.
Peduncle m suport prim i allargat duna or,
duna inorescncia o dun tubercle (dibuix).
Ptal m cadascuna de les peces que
coponen la corolla.
Pils -a adj pelut.
Pilositat f qualitat de pelut.
Pollini m rgan, en forma de maa, format
pels grans de pollen units per una substncia
cria i sostingut per un peu anomenat
caudcula (dibuix).
Proximal adj prxim a la base.
Pubescent adj cobert de pl curt i .
Reniforme adj en forma de rony.
Revers m cara inferior o dorsal duna fulla o
dun altre rgan laminar.
Revolut -a adj amb els marges enrotllats vers
la cara inferior.
Roseta f conjunt de fulles disposades
radialment a la base de la tija.
Rostel m estigma mitj de les orqudies,
estril i en forma de bec (dibuix).
Sacciforme adj en forma de sac.
Saproftic - a adj relatiu a un saprt
(organisme que viu i es nodreix daltres
organismes morts o restes orgniques en
descomposici).
Sssil adj que no t ni pecol ni peduncle
(peu).
Trilobat -ada adj que presenta tres lbuls
(dibuix).
Unilateral adj que t solament un costat; que
afecta solament un dels costats o parts.
Vaginat -da adj provet duna beina.
171
Flores generals i guies didenticaci
AEDO, C. & HERRERO, A. (eds.) 2005. In: Flora iberica.
Plantas vasculares de la Pennsula Ibrica e Islas
Baleares. Vol. XXI. Smilacaceae-Orchidaceae. Real
Jardn Botnico-CSIC, Madrid.
BOLS, O. DE & VIGO, J. 2001. Flora dels Pasos
Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, Volum IV
(Monocotilednies).
BOLS, O. DE; VIGO, J.; MASALLES, R. M. & NINOT, J.
2005. Flora Manual dels Pasos Catalans. (3 edici
revisada i ampliada). Ed. Prtic, S.A. Barcelona.
BUTTLER, K. P. 1991. Field Guide to Orchids of Britain
and Europe. Crowood Press Ltd, Swindon.
BUBANI, P. 1897-1901. Flora pyrenaea, 4 vols. Mil.
CADEVALL, J. 1933. Flora de Catalunya. Institut
dEstudis Catalans. Volum V. Barcelona.
DELFORGE, P. 2002. Gua de las Orqudeas de Espaa
y Europa, Norte de frica y Prximo Oriente. Ed.
Lynx, Barcelona.
SANZ, H. & NUET, J. 1995. Guia de camp de les
orqudies de Catalunya. Ed. Montblanc-Martn,
Barcelona.
WILLIAMS, J.G.; WILLIAMS, A.E. & ARLOTT, N. 1978. A
eld guide to the Orchids of Britain and Europe.
Collins, London.
Altres referncies
ALARCN, M. L. & AEDO, C. 2002. Revisin
taxonmica del gnero Cephalanthera
(Orchidaceae) en la Pennsula Ibrica e Islas
Baleares. Anales del Jardn Botnico de Madrid,
59(2). Madrid.
ARNOLD, J.E. 1981. Notas para una revisin del
gnero Ophrys L. (Orchidaceae) en Catalua.
Collectanea Botanica, XII, nm. 1: 45-61.
Barcelona.
ARNOLD, J.E. 1982. Notas sobre la distribucin
de algunas orqudeas en Catalua. Folia
Botanica Miscellanea, 3: 67-71. Barcelona.
ARNOLD, J.E. 2008. Notas sobre la distribucin
de algunas orqudeas en Catalua. Acta
Botanica Barcinonensia, 51: 5-16. Barcelona.
BOU, J. 1984. Flora i paisatge vegetal de la
regi muntanyenca de lAlt Empord (masss
de les Salines). Universitat de Barcelona. Tesi
de llicenciatura.
BOLS, O. DE, 1991. Notes orstiques, IV.
Butllet de la Instituci Catalana dHistria
Natural, 59 (Sec. Bot., 8): 145-146. Barcelona
BOLS, A. DE, & BOLS, O. DE, X. 1987. Plantes
vasculars del Quadrat 31T DG 66, Santa Pau.
Institut dEstudis Catalans. ORCS: catlegs
orstics locals, 1. Barcelona.
CAMPOS M. & SALVAT, A. 1998. Catleg de
ora vascular del Parc Natural de la Zona
Volcnica de la Garrotxa. Parc Natural de la
Zona Volcnica de la Garrotxa. Indit.
CAMPOS, M.; MARCH, S.; OLIVER, X.; SALVAT, A.
& BASSOLS, E. 2001. Catleg de ora vascular
del Parc Natural de la Zona Volcnica de la
Garrotxa. Dossier de recerca del Parc Natural
de la Zona Volcnica de la Garrotxa, 1. Olot.
CANOSA, X. (coord.) 2008. Pla Territorial de la
Garrotxa. Departament de Poltica Territorial
i Obres Pbliques de la Generalitat de
Catalunya.
Referncies
172
FONT, X. 1993. Estudis geobotnics sobre els
prats xerls de lestatge mont dels Pirineus.
I.E.C. Arxius de la Secci de Cincies, 105.
Barcelona.
FONT, X. 2009. Mdul Flora i Vegetaci. Banc de
Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat
de Catalunya i Universitat de Barcelona. http://
biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html
Generalitat de Catalunya, 1992. Decret 328/1992,
de 14 de desembre, pel qual saprova el Pla
dEspais Natural. Diari Ocial de la Generalitat de
Catalunya, 1714, 1 de mar 1993.
Generalitat de Catalunya, 2008. Decret 172/2008,
de 26 dagost, de creaci del Catleg de ora
amenaada de Catalunya, Diari Ocial de la
Generalitat de Catalunya, 5204, 28 dagost de
2008.
GONZLEZ-PRAT, F.; PUIG, D.; GIL, J. & FOLCH, A.;
2002. Distribuci i diversitat de les orqudies
(Orchidaceae) al Ripolls (Catalunya, NE
dEspanya). GEDENA-Ripolls (Grup destudi i
defensa de la natura). 57-80.
Grup Orchis 2008. Base de dades dorqudies de
la Garrotxa. DG ICHN. http://ichngarrotxa.iec.cat/
ichngarrotxa/documents.php.
LEWIN, J.M. 1998. Atlas prliminaire des orchides
des Pyrnes-Orientales, 1993-1997. Naturalia
Ruscinonensia, 8.
MARCH, S. & SALVAT, A. 1995. Cartograa digital
del Parc Natural de la Zona Volcnica de la
Garrotxa. Dept. de Medi Ambient. Generalitat de
Catalunya.
MORENO, J.C. (Coord) 2008. Lista Roja 2008 de
la ora vascular espaola. Direccin General del
Medio Natural y Poltica Forestal, y Medio Rural
y Marino, y Sociedad Espaola de Biologa de
Conservacin de las Plantas. Madrid.
OLIVER, X. 2002. El Parc Natural de la Zona
Volcnica de la Garrotxa. Guies Llibres de Batet.
OLIVER, X. 2004. Flora i vegetaci de la Vall del
Bac. Indit.
OLIVER, X. 2008. Aportacions al coneixement de
la ora amenaada de la Garrotxa. Annals de la
delegaci de la Garrotxa de la Instituci Catalana
dHistria Natural, 3: 29-38. Olot.
OLIVER, X. 2009. Llista Vermella de la ora
vascular de la Garrotxa. DG ICHN. Olot. Indit.
OLLER, J. 2003. Espai Natural de lAlta Garrotxa.
Guia del patrimoni histric i cultural. Llibres de
Batet.
PALL, L.; ROQU, C. & BRUSI, D. 1995. Cartograa
temtica de les Terres Gironines. Universitat de
Girona
ORTA, J. 2002. Espai Natural de lAlta Garrotxa.
Guia de Natura. Arctos. Barcelona.
SABIRON, B. & SAUER, C. 2001. Atles Comarcal
de la Garrotxa. Diputaci de Girona i Institut
Cartogrc de Catalunya.
SEZ, L.; ROSSELL, J.A. & VIGO, J. 1998. Catleg
de plantes vasculars endmiques, rares o
amenaades de Catalunya. I. Txons endmics
en situaci de risc. Acta Botanica Barcinonensia,
45: 309-321. Barcelona.
SEZ, L. & SORIANO, I. 2000. Catleg de plantes
vasculars endmiques, rares o amenaades de
Catalunya. II. Txons no endmics en situaci
de risc. Butllet de la Instituci Catalana dHistria
Natural, 68: 35-50. Barcelona.
VAYREDA, E. 1882. Nuevos apuntes para la Flora
Catalana. Anales de la Sociedad Espaola de
Historia Natural, tomo XI.
VIDAL, J.M. & HEREU, R., 1992. Notes orstiques
i corolgiques de la famlia Orchidaceae a
lEmpord i zones adjacents (Catalunya). Folia
Botanica Miscelanea, 8: 125-158. Barcelona
VILLEGAS, N. 1993. Flora i vegetaci de les
muntanyes del Puigsacalm-Serra de Milany.
Universitat de Barcelona. Tesi doctoral
VILLEGAS, N. 2002. Plantes vasculars del quadrat
UTM 31T DG 46 i zones contges. Vidr. Institut
dEstudis Catalans. ORCA: catlegs orstics
locals, 14. Barcelona.
VIAS, X. 1993. Flora i vegetaci de lAlta
Garrotxa. Universitat de Girona. Tesi Doctoral
VIAS, X.; OLIVER, X.; & VILAR, L., 1993.
Composici i distribuci de les Fagedes a
lAlta Garrotxa; Folia Botanica Miscelanea, 9.
Barcelona.
173
Situada a lextrem oriental del Pirineu, la
Garrotxa s una comarca eminentment de
muntanya. Es caracteritza per ser un territori
de transici de la plana a la muntanya: a lest
sobre cap a la Mediternia mentre que a
loest tant el seu clima atlntic com el relleu
particular li confereixen una verdor ufanosa
amb un gran atractiu, que lha valgut el
sobrenom de la petita Sussa catalana.
Les Monograes de Patrimoni Natural tenen
com a mbit la comarca de la Garrotxa, per
els estudis realitzats sempre consideren a
ms dels 21 municipis garrotxins actuals, els
antics de Beget (Camprodon) i Bassegoda
(Albany), els quals van ser annexats a les
comarques del Ripolls i lAlt Empord,
respectivament, arran de la divisi territorial
de 1988. Dacord amb aix lmbit destudi
t 89.504 hectrees, de les quals 73.536 ha
corresponen a la comarca administrativa i les
restants a les rees de lEspai dInters Natural
de lAlta Garrotxa pertanyents al Ripolls
(5.734 ha) i Alt Empord (10.234 ha).
Es tracta dun territori de transici entre la
plana mediterrnia i la muntanya mitjana, amb
sostre als dos cims que superen els 1.500
m (Comanegre 1557 m i Puigsacalm 1514)
en el permetre septentrional i occidental,
respectivament. En canvi hi ha pocs espais
planers fora de les valls del Ser, la Llmena,
el Brugent i del Fluvi. El punt ms baix (poc
ms de 110 metres) es troba al lmit oriental.
Des del punt de vista del relleu, la Garrotxa
consisteix en quatre grans unitats: lAlta
Garrotxa, el pla de Tortell-Besal, la zona
volcnica i la serralada Transversal.
LAlta Garrotxa amb el pla de Tortell i
Besal dominen el ter nord de la comarca
i corresponen respectivament a una zona
dorograa molt abrupta i a una plana alluvial.
La Garrotxa:
territori i medi natural
Al sud de la lnia formada per la Vall de Bianya
i el Fluvi (encavalcament de Vallfogona)
sestn la baixa Garrotxa, de relleus ms
suaus, destructura fallada i esglaonada, que
sorienten doest a est. La zona volcnica
trenca amb el domini dels materials terciaris
al sector central i ofereix un conjunt volcnic
dorigen quaternari de gran inters.
Geologia
LAlta Garrotxa s per a molts lespai garrotx
per excellncia (literalment garrotxa vol
dir terra aspra i de mala petja). Es tracta
dun territori de molta complexitat orogrca,
vertebrat a lentorn dun conjunt de relleus,
dominats per substrats calcaris, on grans
carenes en sentit O-E (fet que origina la
marcada diferncia dhumitat ambiental entre
les obagues i els solells) estan separades
per valls profundes i engorjades. Un element
caracterstic de la zona sn les cingleres
altives de Gitarriu, Bestrac, Ferran, la Mare
de Du del Mont o Martany, que dominen
congostos estrets i secs. Hi tenen una
gran importncia els fenmens crstics,
Cingles de Falgars a la Serralada Transversal i Vall den Bas
174
que han perms la formaci duna gran
quantitat de balmes, coves i cavitats, i, com a
conseqncia de la dissoluci de les roques,
la circulaci supercial de laigua s molt
intermitent. Una part important de laigua de
pluja es ltra i circula de forma subterrnia ns
a sorgir de nou al sud del Fluvi a lestany de
Banyoles
El pla de Tortell i Besal correspon al
curs mitj del Fluvi. Limitat al nord pels
escarpaments de fort desnivell de lAlta
Garrotxa i al sud per les cotes ms suaus de
les muntanyes de les serres de Sant Juli i del
Torn, aquesta zona s formada per sediments
alluvials, i aoraments de guix, que han estat
molt alterats per lacci de lhome (guixeres,
vies de comunicaci, nuclis de poblaci i
agricultura).
Amb lexcepci de la zona volcnica, a la
resta de la comarca els substrats estan
constituts fonamentalment per sediments del
terciari: conglomerats, gresos i margues. La
Serralada Transversal est formada per un
sistema de blocs aixecats (pilars) i enfonsats
(fosses tectniques) separades per falles
dorientaci NO-SE, entre les que destaca la
falla dHostolesLloret que separa laltipl del
Collsacabra del bloc Corb-Finestres i en el que
sencaixa el riu Brugent. Doest a est aquestes
subunitats sn: laltipl del Collsacabra i
Serra de Finestres, amb cingleres i alzinars mediterranis
LAlta Garrotxa s una estensa zona crstica on destaquen les cingleres calcries, els engorjats i els boscos
175
Volcans de Puig Jord i del Croscat, a la zona volcnica
els blocs de Corb-Finestres (amb la Vall
dHostoles i la Vall de Llmena), Sant Juli del
Mont (amb la fossa de Mieres) i Rocacorba.
El resultat sn muntanyes de mitja altitud
que se suavitzen cap a llevant (Puigsallana,
1027 m i Sant Juli, 907 m). Laltipl del
Collsacabra, a ms de 1.000 m dalada,
sestn per darrere de les cingleres de
Puigsacalm, la vall den Bas i la Costa del Far, i
penetra a les comarques dOsona i el Ripolls.
Les serres del Corb i de Finestres presenten
als seus vessants nord una cinglera duna
llargada semblant a la de la vall den Bas, per
duna alada quelcom menor, i ms cap a
lest es troba una altra zona de cingleres amb
altipl, el conjunt Pla de Sant Roc-Barroca.
Les valls del Brugent, dorigen tectnic, i del
Ser, aix com la plana de Mieres, corresponen
a depressions reomplertes per sediments
quaternaris dorigen uvial i en alguns casos
per colades de lava procedents de la zona
volcnica.
s dins daquest sistema de falles de la
serralada Transersal on sencaixa la zona
volcnica. Aqu shi localitzen uns 40 volcans
i ms de 20 colades de lava, producte dun
vulcanisme quaternari que ha modicat
signicativament el relleu. Lemissi de
materials volcnics des de fa 700.000 anys
ha omplert i suavitzat els perls de les valls,
tot rejovenint la xarxa hdrica i donant com a
resultat planes frtils i, exceptuant el Fluvi,
una manca de circulaci supercial de laigua.
A banda de la zona volcnica, amb un substrat
volcnic format per basalts i piroclastos, a
lAlta Garrotxa, apareixen puntualment granits
(Montmajor, Hortmoier, Sant Aniol dAguja...)
que hi atorguen al sl caracterstiques cides.
La Garrotxa es troba en la seva prctica
totalitat dins la conca del Fluvi, que neix a
Hostalets (la Vall den Bas) i circula, recollint
les aiges dels seus principals tributaris
del marge esquerra, el Gurn i les rieres de
Riudaura i Bianya, cap al nord ns Olot i
Sant Joan les Fonts. A partir daqu, sorienta
cap a lest i segueix prcticament recte ns
a Fares, ja a prop de lAlt Empord. Al nord,
els principal auents sn el rius Llierca i el
Borr, i pel sud el Ser. Al sudest, el Brugent i la
Llmena drenen una petita part de la comarca
que correspon a la conca del Ter, mentre que
el nordest (dins lAlt Empord) pertany a la
conca de la Muga.
Clima
El clima de la comarca s complex a causa de
la conuncia de les condicions mediterrnies
i eurosiberianes, i la presncia dun relleu
accidentat que inueix molt en la circulaci
atmosfrica. Predomina un clima de muntanya
mitjana humida, que cap a llevant saccentua
la mediterranetat. A Mai de Montcal (220
m) i a les Planes dHostoles (360 m), a
lest i sud de la comarca, respectivament,
les mitjanes anuals es troben a la franja
14-15
o
C, mentre que a Olot (440 m) es
queden a 12-13
o
C, o 9-10
o
C al masss de
Puigsacalm (1.515 m). Aquest patr es
repeteix en la pluviometria: les precipitacions
176
oscillen entre 800 l/m
2
i 1.300 l/m
2
(SABIRON
& SAUER, 2001) al masss del Puigsacalm
que, juntament amb el relleus del Collsacabra
i lAlta Garrotxa, atrapen els vents carregats
dhumitat procedents de la Mediterrnia
i afavoreixen la formaci de tempestes
convectives a lestiu.
Les pluges, fora ben repartides durant
tot lany, presenten mxims equinoccials o
estivals i mnims hivernals. Leixut estival,
inexistent en gran part del territori, saccentua
en direcci a llevant. Hi ha un dcit hdric
anual de 0-100 mm (Thornthwaite) a gaireb
tota la comarca; aquesta xifra contrasta amb
els 100-200 mm de Mai de Montcal (extrem
est) i inferior a 0 mm a Riudaura i la Vall den
Bas.
Pel que fa a les nevades, la freqncia i la
intensitat varien amb lalada. Mentre que
els cims de loest i el nordoest (Puigsacalm i
Comanegre) resulten afectats peridicament,
el pic de Bassegoda a lest de la comarca,
noms rep alguna enfarinada testimonial de
tant en tant.
A la cubeta olotina i altres valls tancades,
les inversions trmiques, principalment en
situacions anticiclniques a la tardor i lhivern,
donen peu a la formaci de boires i glaades
als fons de les valls, i capgiren la variaci
altitudinal de temperatures.
Val a dir que labundant pluviometria dels
sectors occidentals renta els carbonats
dels substrats sedimentaris i determinen
la presncia despcies de la ora i de
comunitats vegetals caracterstiques de sls
neutres i cids.
Vegetaci
La situaci de la Garrotxa en els Pirineus
orientals, la diversitat de la topograa i dels
substrats, la diferncia altitudinal, la variaci
La inversi trmica afavoreix un microclima especial medioeuropeu a la cubeta olotina, amb formaci de boires
177
climtica i lacci de lhome sn els principals
responsables de la gran diversitat de la ora i
vegetaci.
Les parts altes de la serralada Transversal,
a loest de la comarca, i una petita part de
lAlta Garrotxa ms occidental presenten
una ora i unes comunitats vegetals prpies
dels estatges montans i altimontans del
Prepirineu i Pirineu, amb boscos frescals de
roure martinenc (Quercus humilis) i fagedes
(boscos de Fagus sylvatica), i prats i landes
mesles (Cynosurion, Mesobromion, Calluno-
Genistion). Fins i tot, en les parts culminants
es trobem elements vestigials dalta muntanya
com larnica (Arnica montana). En canvi,
una bona part del nord, lest i sudest de la
Garrotxa presenten una ora i vegetaci
mediterrnia tpica del litoral, amb boscos
dalzines (Quercus ilex) i de pi blanc (Pinus
halepensis) i amb moltes espcies termles.
La cubeta olotina s rica en comunitats
vegetals medioeuropees, fora rares a la
Catalunya sudpirinenca, com per exemple els
boscos mixtes higrls, entre els que domina
sovint el roure pnol (Quercus robur). La resta
de la comarca, de transici entre vegetaci
mediterrnia litoral i vegetaci medioeuropea
o de muntanya, s un mosaic de diferents
comunitats vegetals en les que dominen els
boscos muntanyencs dalzines (Quercus
ilex) i les rouredes submediterrnies de roure
martinenc (Quercus humilis).
Els alzinars de la comarca dominen a les
zones ms mediterrnies amb certa sequera
estival. Els alzinars litorals (Viburno-Quercetum
ilicis) dominen en general cap lest, tant al
nord com al sud de la comarca, entre 140 i
900 m. A les zones ms frescals, normalment
a ms altitud, dominen els alzinars
muntanyencs (Asplenio-Quercetum ilicis). Per
damunt de les alzines sn presents espcies
ms submediterrnies prpies de les rouredes
de roure martinenc. Existeixen diferents
tipus de boscos higrls a la comarca: les
avellanoses (Polysticho-Coryletum), els
boscos mixtes amb roure pnol (Isopyro-
Quercetum roboris) i les fagedes. Daquests
ltims destaca per superfcie la fageda amb
boix (Buxo-Fagetum) per tamb en trobem
daltres com les fagedes amb ellbor verd
(Helleboro-Fagetum), amb pl de boc (Luzulo-
Fagetum) i amb joliu (Scillo-Fagetum). Altres
boscos presents per amb menys importncia
respecte a superfcie sn els boscos de
ribera: les vernedes (Alno-Padion) i bosquines
de sargues (Salix elaeagnos) i saulics (Salix
purpurea). A la zona ms mediterrnia trobem
ms presncia de pollancres (Populus nigra i
altres), lbers (Populus alba), salzes (Salix alba
i altres).
Les brolles, comunitats mediterrnies de
mates i arbustos de port baix, estan formades
sobre substrats calcaris per garrigues
(Quercetum cocciferae) o brolles calccoles
(Rosmarino-Ericion), normalment de roman
i bruc dhivern (Rosmarino-Lithospermetum).
Sobre substrat cid hi apareixen les brolles
siliccoles (Cistion ladaniferi). Sobre sls
profunds, normalment camps abandonats, es
constitueixen matollars de ginesta (Spartium
junceum). En situacions ms frescals, i en
Fagedes amb joliu (Puigsacalm, Serralada Transversal)
178
general sobre sls cids, sobserven les
landes de gdua (Sarothamnus scoparius) o
de bruguerola (Calluna vulgaris) prpies de
sls ms rocallosos.
Els prats secs mediterranis dels Thero-
Brachypodietalia apareixen en fases de
degradaci dels alzinars. Es tracta normalment
de formacions perennes com els llistonars
(Phlomido-Brachypodietum retusi) sobre sls
pedregosos o de tartera, els prats dalbellatge
(Hyparrhenietum hirto-pubescentis) sobre
talussos pedregosos assolellats i els fenassars
de marge (Brachypodietum phoenicoidis)
sobre sls argilosos o profunds. En ambients
mediterranis, puntualment en ambients ms
humits, o en llocs amb poc sl, apareixen
comunitats danuals (Thero-Brachypodion,
sovint comunitats de crespinells del (Sedetum
micrantho-sediformis).
En el domini dels alzinars i les rouredes de
roure martinenc tenen una gran rellevncia
els prats de laliana Aphyllanthion, on
les orqudies del gnere Ophrys sn
especialmente abundants i diverses.
Els prats de jona i fens (Brachypodio-
Aphyllanthetum) sn presents en situacions
ms mediterrnies, els de plantage mitj
(Plantagini-Aphyllanthetum) en ambients ms
submediterranis i els poblaments de llucareta
(Thymo-Globularietum cordifoliae) sobre
talussos i zones amb poc sl.
En el domini de les fagedes i daltres boscos
humits, damunt sls profunds sn freqents
els prats de lEuphrasio-Plantaginetum
(Mesobromion). En situacions altimontanes,
a partir de 1100 m i sobre sls ms humits
tamb abunden els prats de laliana
Cynosurion cristati. Els prats higrls de
vora des cursos uvials o indrets entollats
(Molinion coeruleae) i les jonqueres (Molinio-
Holoschoenion) sn hbitat dorqudies amb
importants requeriments dhumitat al sl, com
Epipactis palustris o Dactylorhiza elata.
Pastures i fagedes a la primavera, Pla Traver, les muntanyes del Puigsacalm (Serralada Transversal)
179
La ciutat dOlot amb lAlta Garrotxa al fons.
Poblament i activitat humana
La Garrotxa s una comarca amb una
poblaci de 51.786 habitants (sense comptar
els petits nuclis de lAlta Garrotxa ripollesa i
empordanesa) de les quals la gran majoria viu
a leix del Fluvi, que articula la comarca de
lest a sud-oest. Olot amb 27.842 persones s
la capital i el municipi ms poblat, cap altre no
supera els 3.000 habitants (SABIRON & SAUER,
2001)
La dinmica del poblament a partir de la
segona meitat del segle XX ha establert
algunes tendncies clares: la concentraci
de la poblaci als principals nuclis
urbans, lestancament a les rees rurals i
a labandonament de zones de muntanya
per damunt dels 600 m, de forma que el
tradicional poblament dispers, malgrat que
encara constitueix un tant per cent important
en municipis com la Vall de Bianya o la Vall
den Bas, tendeix a disminuir.
Fa no gaire anys a les zones de muntanya la
poblaci vivia en masos disseminats, amb
famlies dedicades a la ramaderia extensiva,
al carboneig i al conreu de la terra. Aquesta
ocupaci intensa va comenar a transformar-
se al segle XX amb larribada dels vehicles
motoritzats, la maquinria agrcola i el but. Es
va produir un xode rural i una desarticulaci
del teixit social: masos i petits nuclis rurals van
quedar buits, i moltes explotacions familiars
abandonades. El paisatge secular de pastures
i conreus va entrar en una lenta agonia,
sobretot a lAlta Garrotxa, on hi ha hagut un
canvi important en la siognomia de lespai:
avui dia conreus i pastures perden superfcie
conforme avancen els matolls i, tard o dhora,
el bosc, amb la conseqent homogenetzaci
del territori i prdua de biodiversitat.
La Garrotxa s una comarca industrial, amb
una tendncia a la disminuci de lactivitat
agrria i a la terciaritzaci econmica. Les valls
han estat omplertes des dantic per conreus
herbacis de sec, vies de comunicaci i
nuclis de poblaci amb incipients activitats
industrial (txtils) molt lligades al Fluvi.
Per, des de mitjans del segle XX i, sobretot
a partir de 1990, hi ha hagut una important
ocupaci de les planes amb la implantaci
de nous creixements residencials i industrials
i les infraestructures associades. Lexpansi
urbanstica sha fet a costa de lespai agrari,
que a ms pateix processos de articialitzaci
i periurbanitzaci. Tot plegat explica lalteraci i
la destrucci dhbitats a valls i planes, espais
escassos a la comarca, per delevada fertilitat
i riquesa, especialment dorqudies.
Fins i tot, en el curt temps des que van
comenar els treballs de camp per a
lelaboraci daquest atles, sha perdut
comunitats notables dorqudies a la Vall den
Bas i es tem per altres indrets de valor natural
signicatiu si sarriba a fer lautovia Besal-
Figueres. En canvi, la intervenci humana
vindria a ser molt beneciosa per a la ora si
Creixements urbanstics i industrials, i infraestructures mala-
ment plantejades van degradant i destrunt hbitats i entorn.
180
es destinessin ms recursos a la promoci
dun pasturatge extensiu de muntanya;
daquesta manera, es mantindrien oberts
espais que sn els dipositaris duna gran part
de la nostra biodiversitat.
Espais naturals protegits
La Garrotxa s una comarca amb una
superfcie protegida important i ms de
la meitat es troba dins dalguna gura de
protecci: espai dinters natural (EIN), parc
natural o Natura 2000.
La zona volcnica, protegida com a Parc
Natural, territori duns 15.309 hectrees,
destaca pels seus valors geolgics.
Va ser el primer espai natural protegit
pel govern catal (1982). s gestionat
pel Departament de Medi Ambient i
dHabitatge de la Generalitat de Catalunya i
lrgan rector s la Junta de Protecci de la
Zona Volcnica de la Garrotxa, formada per
representants de la Generalitat, el Consell
Comarcal i lInstitut dEstudis Catalans. s
lnic espai que disposa de Pla especial.
A nivell europeu i en el marc de la xarxa
Natura 2000 est designada com a lloc
dimportncia comunitria (LIC)
Gran part de lAlta Garrotxa s un EIN de
32.864 ha, 16.774 ha dins de la comarca
administrativa de la Garrotxa. Compta
amb les normes especials de protecci
del medi natural i del paisatge, un rgan
que promou actuacions (el Consorci de
lAlta Garrotxa) que agrupa 11 municipis,
dos consells comarcals i la Diputaci de
Girona. Ha estat proposada com a zona
despecial protecci per a les aus (ZEPA) i
lloc dimportncia comunitria (LIC) dins la
xarxa Natura 2000.
LEIN de les Serres de Milany-Santa
Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt ocupa
la meitat nordoest dels municipis de la
Vall den Bas i Riudaura (4.131 hectrees
dun total de 15.741 ha compartides amb
Osona i el Ripolls). LEIN del Collsacabra
sestn al sud de la Vall den Bas i les
Muntanyes del Puigsacalm des de la serra de Sant Valent
181
182

Language

Les Orquidies de La Garrotxa 2009

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Les Orquidies de La Garrotxa 2009

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

1

You might also like