You are on page 1of 26

QUADERN D’ESTIU Ciències Naturals

QUADERN D’ESTIU Ciències Naturals Institut Martí i Franquès Nom de l’alumne: ................................................. Grup: ...................................................................... Professor: ............................................................

Institut Martí i Franquès Nom de l’alumne: ................................................. Grup: ...................................................................... Professor: ............................................................

Institut Martí Franquès

QUADERN D’ESTIU

CURS 1er ESO

ÍNDEX Unitat 1. L’univers i el sistema solar

pàgina 2

Unitat 2. La Terra

pàgina 4

Unitat 3. Els éssers vius

pàgina 6

Unitat 4. Els animals vertebrats

pàgina 8

Unitat 5. Els animals invertebrats

pàgina 10

Unitat 6. Les plantes i els fongs

pàgina 12

Unitat 7. Els éssers vius més senzills

pàgina 14

Unitat 8. L’atmosfera terrestre

pàgina 16

Unitat 9. La hidrosfera terrestre

pàgina 18

Unitat 10. Els minerals

pàgina 20

Unitat 11. Les roques

pàgina 22

Unitat 12. La materia i les seves propietats

pàgina 24

pàgina 1

Resum

L'UNIVERS

Els astres que el componen són:

Són astres lluminosos. . Planetes. Giren al voltant d'un estel, Giren al voltant d'un planeia.

Són astres petits formats de glaq,

EL SISTEMA SOLAR

Está format pels astres següents:

gasos.

Es l'estel que dóna nom al sistema solar. Són astres de forma esférica que giren al voltant del Sol.

. Satél.lits.

. Asteroides.

. Cometes.

Els astres tenen dos tipus de moviments; . Es el desplagament d'un astre que gira al voltant d'un altre. . És el gir d'un astre sobre si mateix.

ELS PLANETES INTERIORS

Eix de rotació
C de la Lluna

=-=-;'=,*e

Són els més próxims al Soll . És el planeta més prdxim al Sol. No té satél.lits ni atmosfera.

És el segon planeta del sistema solar.

No satél.llts.

És ei tercer El seu satél.lit és Ia Lluna.

planeia

des dei Sol i és on vivim.

Es el quart planeta del sistema solar.

dos satél.lits

ELS PLANETES EXTERIORS

Són els més allunyats del Sol. Estan formats per gas; per aixó són coneguts com a

És el cinqué planeta des del de tots. més de seixanta satél.lits.

Sol

i el més gran

. És el sisé planeta del sistema

solar i el segon

més gran. Presenta, moli vistós.

com a característica principal, un sistema d'aneils

És el seté planeta del sistema solar, Té més de

vint-i-cinc satél'lits. També anells, toi i que molt petits.

Es l'últim dels planetes del sistema solar.

més de deu satél.lits petits.

12

pàgina 2

1 ATENCIÓ A LA DIVERSITAT REFORÇ 1 Completa el quadre següent: Astres i conjunt d’astres Què
1
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
REFORÇ
1
Completa el quadre següent:
Astres i conjunt
d’astres
Què són i com són
Nebuloses
Galàxies
Estels
Planetes
Satèl·lits
Cometes
Meteorits
2
Per què no són útils les unitats de longitud que utilitzem per a les distàncies en la nostra vida
quotidiana (per exemple, el metre i el quilòmetre) quan les intentem aplicar a l’univers?
Quines unitats de mesura hauríem d’utilitzar i a què equivalen?
3
En grec, Gea és la Terra, i Helios, el Sol. Tenint en compte això, explica el significat de teoria geocèntrica
i teoria heliocèntrica.
4
Completa el quadre següent:
La teva «adreça galàctica»
Planeta on vius
Sistema d’astres al qual pertany el teu planeta
Galàxia en la qual hi ha el sistema d’astres
5
Explica la diferència entre els moviments de rotació i translació que fan els planetes del sistema solar.
6
Quin astrònom va proposar la teoria heliocèntrica? Quin va ser el primer matemàtic que va inventar i va utilitzar
un telescopi per observar l’univers?
7
Quins planetes del sistema solar són gasosos? Quins són els planetes rocosos? Quins són els dos planetes
més grans? Quins són els dos més petits? Quins dos planetes són els «veïns» de la Terra?
8
Explica les diferències entre els conceptes següents:
a)
Teoria geocèntrica i teoria heliocèntrica.
b)
Astronomia i astrologia.
9
Observa el cel nocturn i respon les preguntes:
a)
Com es distingeixen els planetes dels estels en observar-los al cel nocturn?
b)
Quin nom reben les agrupacions d’estels que, vistes des de la Terra, formen figures que es poden
reconèixer fàcilment?
10
Quins moviments fa la Lluna i al voltant de quin astre?
11
Com es va formar l’univers?
49
CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.

pàgina 3

Resum

EL PLANETATERRA

Les característiques són:

ELS MOVIMENTS DE LATERRA

LaTerra fa dos moviments:

laTerra gira al voltant de si mateixa. laTerra gira al voltant del Sol.

LES ESTACIONS

Al llarg de l'any se succeeixen quatre estacions:

EI

pas d'una estació a llaltraté lloc en dates concretes, que són:

Solstici d'estiu, comenQa

. Solstici d'hivern, comenqa

comenea la tardor.

comenqa la primavera.

LATERRA I LA LLUNA

és el satél.lit de laTerra.

LI

nostre satél.lii té dos moviments principals:

-.

Les quatre fases de la Lluna són:

en qué gira sobre si mateixa. en qué gira al voltant de laTerra.

La Liuna no es veu al cel. La Lluna es veu com una franja en forma de C.

La Lluna es veu completa.

La Lluna es veu com una f rania en forma de D.

Els dos tipus d'eclipsis són:

Es produeix quan laTerra se situa entre el Sol i la Lluna, Es produeix quan la Lluna se situa entre el Sol i laTerra.

Primavera

21 dejuny

Solstici

d'esliu

Estiu

22

21 de marg Equinocci {e primavera

Hivern

-*

_.

--

22 de desembre

Solstici

d'hivern

23 de setembre Equinocci de tardor

Tardor

pàgina 4

2 ATENCIÓ A LA DIVERSITAT REFORÇ 1 Quines són les característiques més importants de la Terra?
2
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
REFORÇ
1
Quines són les característiques més importants de la Terra? Quina és la característica que la fa única
com a planeta en el sistema solar?
2
Per què tenim el dia i la nit a la Terra? Explica-ho.
3
Què són els equinoccis? Coincideixen les dates dels equinoccis a l’hemisferi nord i al sud?
Per què?
4
Com arriben els raigs del Sol al nostre país durant el solstici d’hivern? Explica per què.
5
Quines són les fases de la Lluna?
6
Què és un eclipsi? Quins són els dos tipus d’eclipsis que es produeixen? Explica’ls.
7
Què succeeix quan hi ha marea i per què?
8
Què és l’atmosfera? Què és la hidrosfera?
9
Respon les preguntes següents sobre el moviment de rotació de la Terra:
a)
Per quins punts del nostre planeta passa l’eix de rotació?
b)
Com està orientat aquest eix respecte del pla de translació al voltant del Sol?
c)
Utilitzant el moviment de rotació de la Terra, com podríem definir el que és un dia?
10
Respon les preguntes següents sobre les estacions:
a)
Què succeiria amb les estacions si l’eix de rotació de la Terra no estigués inclinat respecte
del pla de translació?
b)
Quina és la diferència entre equinoccis i solsticis? Quins dies es produeixen?
11
Explica en què es diferencien l’escorça continental i l’oceànica. Quines són les altres capes de la Terra?
12
En què es diferencien els calendaris julià i gregorià?
13
Comenta algunes de les adaptacions dels éssers vius al medi aquàtic.
82
CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.

pàgina 5

Resum

CARACTERíSTIQUES

oTIs ÉssTRS VIUS

Tots els éssers vius tenen una composició química semblant, estan

formats

  • per- i acompleixen

tres f uncions viials:

LA COMPOSICIÓ QUíMICA DELS ÉsSgnsvlus

Les substáncies químiques dels éssers vius poden ser:

. Substáncies inorgániques, Les principals són:

Substáncies

LA CÉL.LULA

Es classif iquen en:

proternes i ácids

Totes les cél'lules estan compostes per: membrana plasmática,

Les cél.lules poden ser de dos tipus:

Procariotes:

: amb nucli.

Els organismes segons el nombre de cél.lules poden ser:

. Unicel'lulars;

.

{ormats per moltes cél.lules.

ELS CINC REGNES

Els éssers vius es classif iquen en cinc regnes: de dels fongs,

les moneres, i dels animals.

LA HISTÓRIA DE LAVIDA

Els primers éssers vius capagos de viure sense oxigen van ser D'aquests van sorgir els protozous

i, d'aquests, els

Els primers éssers vius

que van ocupar terra ferma van ser Els primers animals que van abandonar l'aigua van ser

. Més tard, van sorgir els amf ibis i els réptiis. f extinció dels dinosaures va permetre el desenvolupament

d'

ide

LA BIODIVERSITAT

S'anomena biodiversitat 1a varietat d' que viuen o han viscut a laTerra.

Entre les raons perconservar Ia biodiversitat destaquen:

Són recursos

38

estétiques i

pàgina 6

It.

,'.ffi#

r*

i.'.-*i

]

"{

,/

3 ATENCIÓ A LA DIVERSITAT REFORÇ 1 Completa el quadre següent: Els cinc regnes d’éssers vius
3
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
REFORÇ
1
Completa el quadre següent:
Els cinc regnes d’éssers vius
Com són. Alguns exemples
2
Explica quines són les tres funcions vitals dels éssers vius. Si trobéssim un ésser que es reprodueix però
no es pot nodrir ni es relaciona amb el medi, el consideraríem un ésser viu?
3
Descriu la reproducció sexual i posa un exemple d’organismes que es reprodueixin així.
4
Quina és la diferència entre substàncies orgàniques i inorgàniques? Esmenta les substàncies
inorgàniques que hi ha en els éssers vius.
5
Respon les preguntes sobre les cèl·lules:
a)
Qui va descobrir la cèl·lula i quan?
b)
Què fa falta per veure les cèl·lules?
6
Respon les preguntes següents sobre els tipus de cèl·lules:
a)
Quins són els dos tipus de cèl·lules, segons si tenen nucli o no?
b)
Quins són els dos tipus de cèl·lules amb nucli? En què es diferencien?
7
Completa el quadre següent sobre els éssers vius que tenen cada tipus de cèl·lules.
Quins éssers vius en tenen?
Cèl·lules vegetals
Cèl·lules animals
8
Defineix què és un teixit i un òrgan, i posa’n exemples. En què es diferencien els sistemes i els aparells?
9
Explica com classifica la taxonomia els éssers vius. Quin tàxon inclou diferents ordres? Quin és el tàxon
immediatament superior als gèneres?
10
Explica quin és el procés que ha permès arribar a la diversitat d’espècies que existeixen avui a la Terra.
Descriu una causa de la pèrdua de la biodiversitat.
117
CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
pàgina 7

Resum

ELS ANIMALS

. Són éssers pluricel.lulars, és a dir, estan formats per . Segons l'alimentació poden ser:

' Es ciassifiquen en:

o

. Tenen corumna vertebral. No tenen columna vertebral.

-

Els n¡Ruírrns

.

Cos cobert de

. Extremitats

en forma de

. Respiració:

. Reproducció:

. Alimentació:

ELS OCELLS

-,

Cos cobert de Extremitats en forma d' Respiració:

Reproducció:

. Alimentació:

-

o

ELS RÉPTILS

Cos cobert d' . Extremitats en forma de . Respiració:

.

. Reproducció:

. Alimentació:

ELS AMFIBIS

.

Peil

.

f n adults, extremitats en forma de

. Respiració: Capgrossos

 

Adults

Reproducció:

Alimentació:

Capgrossos

Adults

ELS PEIXOS Cos cobert d' . Extremitats en forma d' Respiració:

.

Reproducció:

Alimentació:

48

pàgina 8

\(

ia\

]t

4 ATENCIÓ A LA DIVERSITAT REFORÇ 1 Què diferencia els animals vertebrats dels invertebrats? Posa un
4
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
REFORÇ
1
Què diferencia els animals vertebrats dels invertebrats? Posa un exemple de cada grup d’animals.
2
Completa el quadre següent:
Òrgans dels vertebrats
En què consisteixen i quins grups en tenen
Columna vertebral
Pulmons
Aletes
Ales
Bufeta natatòria
Cua
Closca
3
Quins són els cinc grups de vertebrats? Escriu-los. A continuació, descriu, per a cadascun
d’aquests grups, la característica que consideres més important i que serveix per diferenciar-los
de tots els altres grups.
4
Els peixos són ovípars o vivípars? Justifica la resposta.
5
Quin grup de vertebrats són poiquiloterms? Què vol dir la paraula poiquiloterm?
6
Què cobreix el cos dels ocells? Com es reprodueixen els ocells?
7
Explica la metamorfosi dels amfibis.
8
Respon les preguntes sobre els rèptils:
a)
Què cobreix el cos dels rèptils?
b)
Tots els rèptils tenen potes? Quins no en tenen?
9
Completa el quadre següent:
Els ocells
Característiques externes rellevants
Trets importants de l’anatomia interna
10
Respon les preguntes següents sobre els mamífers:
a)
Els mamífers són vivípars? Per què?
b)
Què vol dir que els mamífers són homeoterms?
c)
Què diferencia el grup dels éssers humans d’altres mamífers?
11
Menciona les característiques pròpies dels peixos.
149
CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
pàgina 9

Resum

ELS ANIMALS INVERTEBRATS Els animals

no tenen columna vertebral.

Es classif iquen en diversos grups:

Er-s poRírrRs

Són porífers: Ies

El cos té forma i esiá perforat per

ELS CELENTERATS

Són celenterats: les

i les Poden tenir forma de:

El cos és

els

ELS PLATIHELMINTS, ELS NEMATODES I ELS ANEL.LIDS

Són platihelmints: la

ila

Tenen el cos

 

i dividit en

Són nematodes: 1a

i els

El cos és

Són anél.lids: el

ila

Tenen el

COS

i dividit

en

ELS

MOL.LUSCS

Són

mol.luscs: el

iel

Ei cos

 

i está dividit en tres parts;

 
 

. Es classif iquen en:

. Gasterópodes. Corn el

iel

Bivalves. Com la . Cefalópodes. Com el

.

ila

iel

ELS ARTRÓPODES

Són artrópodes: l' Tenen el cos dividit en tres parts:

iel

Es classif iquen en:

.

lnsectes. Com el

il'

. Arácnids.

Com l'

it'

.

Crustacis. Com el

ila

. Miriápodes. Com els

i els

ELS EQUINODERMS Són equinoderms; l' tenir forma

il'

El seu cos pot

60

5 ATENCIÓ A LA DIVERSITAT REFORÇ 1 Completa el quadre següent: Exemples d’animals invertebrats A quin
5
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
REFORÇ
1
Completa el quadre següent:
Exemples
d’animals invertebrats
A quin grup pertany i com és
Medusa
Escarabat
Estrella de mar
Cargol
Aranya
Esponja
Cuc de terra
2
Què és un animal invertebrat? Per què diem que no podem definir els invertebrats, com a grup, per «allò
que tenen», sinó que els definim per «allò que no tenen»?
3
Quin és el grup d’animals més extens? A quines zones del nostre planeta els podem trobar?
4
Els invertebrats poden tenir esquelet? Posa’n un exemple.
5
Explica com és el cos dels artròpodes.
6
Indica per què es pot dir que les esponges (porífers) són animals primitius i senzills. Compara’ls amb
un insecte i escriu una frase en què resumeixis les conclusions que n’has tret.
7
Què és un cuc? On viuen els cucs? Esmenta els tres tipus de cucs.
8
Quins són els quatre grups d’artròpodes? D’aquests, quins és el grup més ampli?
9
Completa el quadre següent sobre els mol·luscs:
Grup de mol·luscs
Quines característiques tenen
Gasteròpodes
Bivalves
Cefalòpodes
182
CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.

pàgina 11

Resum

EL REGNE DE LES PLANTES Les plantes es classif iquen en:

. Plantes

les

Són: les molses, les i els

. Plantes com el pi, i angiospermes, com

Poden ser

PARTS DE LES PLANTESAMB FLORS

Les plantes amb f lors tenen tres parts: I'

i les

. A les fulles es distingeixen cinc parts:

. A latijaes diferencien quatre parts principals, que són:

A I'arrel hi ha dues parts importants: la

i els

FUNCIONSVITALS DE LES PLANTES

Les plantes porten a terme tres funciones vitals, que són:

. En la nutrició es distingeixen cinc fases:

-.

. Les respostes de les plantes poden ser de dostipus:

.

La reproducció de les plantes pot ser si hi intervenen célilules especials anomenades si hi intervé només un individu.

LA FLOR

A la f lor hi ha els órgans

de la pianta.

S'hi distingeixen les parts següents:

Grans

de pol.len

El iransport del pol'len d'una flor a una altra s'anomena-.

EL REGNE DELS FONGS

Els fongs poden ser unicel.iulars o

son

format per

la nutrició és

i es reprodueixen per

Hi ha tres tipus de fongs: els i els fongs que formen

les cél.lules

el cos está

les

76

pàgina 12

6 ATENCIÓ A LA DIVERSITAT REFORÇ 1 Completa el quadre següent: Grup de plantes Molses i
6
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
REFORÇ
1
Completa el quadre següent:
Grup de plantes
Molses i hepàtiques
Característiques
2
Quines són les característiques que comparteixen un pi i una falguera que ens permet classificar-los tots dos
en el regne de les plantes?
3
Completa el quadre següent:
Funcions vitals
Com les duen a terme les plantes
Nutrició
Reproducció
Relació
4
Dibuixa el model d’una planta i descriu-ne les parts més importants i per a què serveixen.
5
Què és una flor? Què és un fruit? Què és una llavor?
6
Explica el cicle vital d’una planta.
7
Respon les preguntes següents sobre les fulles.
a)
Com s’anomena, científicament, la cua de les fulles?
b)
Com s’anomena la part superior d’una fulla? I la part inferior?
c)
Quines funcions tenen lloc a les fulles?
8
Completa el quadre següent sobre la fotosíntesi i la respiració de les plantes.
Quins gasos entren en una planta i quins en surten?
En el procés de la fotosíntesi
En el procés de la respiració
9
Respon les preguntes següents sobre la nutrició de les plantes.
a)
Què és la fotosíntesi?
b)
Què és la clorofil·la?
c)
Les plantes poden fer la fotosíntesi de nit? Per què?
d)
En què es diferencien la fotosíntesi i la respiració?
e)
Què és la saba bruta? I la saba elaborada?
10
Defineix els termes següents:
a)
Sorus.
b)
Transpiració.
c)
Caliptra.
221
CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
pàgina 13

Resum

EL REGNE DELS PROTOCTISTS

Pertanyen a aquest regne els

i Ies

Els protozous

SON ESSETS

amb nutrició

i

que viuen en

Les algues

poden ser unicel.lulars o

poden fabricar

el seu

propi aliment, per aixó són

i viuen en

medis

EL REGNE DE LES MONERES A aquest regne pertanven els

Els bacteris estan formats per: una

iel

També poden presentar

el

per desplaqar-se

ELSVIRUS

Els virus no són

perque no son

  • i no poden acomplir lesfuncions

EIs virus estan formats pel la

il'

Alguns virus tenen una

LES MALALTIES PRODUI DES

PER MICROORGANISME§

Flagel

Material

genétic

Cápsula

bacteriana

Paret

cel.lu lar

bacteriana

Citoplasma

Membrana cel.lular

Depenent de la seva funció en la naturalesa, els microorganismes poden ser de dues classes:

Les vies principals d'entrada dels microorganismes

són:

LA LLUITA CONTRA LES MALALTIES INFECCIOSES

Les miilors maneres d'impedir les malalties infeccioses són:

la

i prendre

Les

i els

ens ajuden a prevenir

o a superar infeccions,

El primer antibiótic va ser

86

i la va descobrir

pàgina 14

7 ATENCIÓ A LA DIVERSITAT REFORÇ 1 a) Què són els bacteris? On els podem trobar?
7
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
REFORÇ
1
a)
Què són els bacteris? On els podem trobar? Tenen alguna utilitat per a les persones?
b)
Què són els protozous? On es troben? N’hi ha cap que causi malalties?
2
Identifica a quin tipus d’éssers vius ens referim a continuació:
a)
Unicel·lulars, heteròtrofs, amb cèl·lula eucariota i es desplacen per mitjà de flagels, cilis
o pseudòpodes.
b)
Unicel·lulars, amb cèl·lula procariota, majoritàriament heteròtrofs i es reprodueixen per bipartició.
c)
Unicel·lulars o pluricel·lulars, amb cèl·lula eucariota, autòtrofs, amb cloroplasts i són aquàtics.
3
Completa el quadre següent:
Estructura dels bacteris
Components
Descripció
Citoplasma
Flagels
Controla i regula el funcionament de la cèl·lula
i es troba dispers pel citoplasma.
Càpsula bacteriana
Regula l’entrada i la sortida de substàncies.
Embolcall rígid que envolta la membrana cel·lular.
4
Explica el procés de reproducció dels bacteris.
5
Com s’alimenten els bacteris paràsits? Quin efecte tenen en altres éssers vius?
6
Què és un virus? Quins són els tres components bàsics que formen l’estructura d’un virus?
7
Fes un esquema del procés de reproducció d’un virus, i indica els passos que segueix per entrar i sortir
de la cèl·lula.
8
Indica algunes funcions beneficioses dels microorganismes en els éssers vius.
9
Esmenta per quines vies d’entrada els microorganismes patògens poden infectar un ésser viu.
Com s’anomenen les malalties produïdes per un microorganisme?
10
Quin és el mitjà més important de què disposem per combatre i curar una infecció? És eficaç
en tots els tipus d’infecció?
11
Quins éssers vius formen un liquen? Quins tipus de líquens pots mencionar?
12
Què són les vacunes i quina funció compleixen en la lluita contra les malalties infeccioses?
255
CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
pàgina 15

Resum

t-R COlvlPOSlClÓ

DE L'AIRE

  • L aire está compost

principalment per:

És el gas que més hi abunda. . Es imprescindibie per a la respiració

dels éssers vius.

 

Forma el 0,9 % de l'atmosfera.

Filtra les radiacions ultraviolades,

que son noctves.

El necessiten les plantes per

fer la fotosíntesi. És responsable de I'efecte d'hivernacle L'ESTRUCTURA DE UATMOSFERA

A l'atmosfera es distingeixen quatre capes;

Composició de I'aire

Nitrogen

78%

Oxigen:Z1o/o Altres gasos: 1 %

L'ORIGEN DE L'ATMOSFERA

  • L atmosfera primitiva estava composta principalment per:

  • L atmosfera actual está composta principalment per:

LA HUM¡TAT IELS NÚVOLS

La humiiat de I'aire procedeix de dues fonts:

Els núvols poden ser:

. Núvols alts blancs,

Núvols densos d'aspecte cotonós. Núvols plans o grumollosos. . Núvols baixos que formen capes grisenques.

LES PRECIPITACIONS Les precipitacions poden ser:

LA

METEOROLOGIA

Els

meteordiegs obtenen dades sobre

la

les

la

ia-

ila

EIs

instruments que utilitzen els meteordlegs són:

Tipus de precipitacions

96

pàgina 16

8 ATENCIÓ A LA DIVERSITAT REFORÇ 1 Completa el quadre següent: Capes de l’atmosfera Gruix aproximat
8
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
REFORÇ
1
Completa el quadre següent:
Capes de l’atmosfera
Gruix aproximat i característiques
2
Quina és la matèria que forma l’atmosfera? De què està composta?
3
Com s’anomenen els límits que separen les capes de l’atmosfera i quines capes separen?
4
Per què és important l’atmosfera per al desenvolupament de la vida a la Terra, tal com la coneixem?
Què passaria si, de sobte, desaparegués l’atmosfera?
5
Quan va aparèixer l’atmosfera? D’on procedien els gasos que la van constituir?
6
A quina capa es localitzen:
a)
La major part del vapor d’aigua i els altres gasos.
b)
La capa d’ozó.
c)
Els fenòmens meteorològics.
d)
Les aurores.
7
Respon les preguntes següents sobre els gasos de l’atmosfera.
a)
Quin és el gas més abundant a l’aire? I el segon més abundant?
b)
Quins gasos constitueixen l’1 % de la composició percentual de l’aire?
c)
Què és l’ozó?
d)
D’on procedeix el diòxid de carboni?
8
Què és un baròmetre?
9
Explica com varia la temperatura a l’atmosfera.
10
Explica què passa a l’atmosfera quan la previsió meteorològica indica una depressió.
11
D’on prové la humitat de l’aire? Com es mesura?
12
Quina predicció del temps podem fer si el baròmetre indica una pressió atmosfèrica que tendeix a baixar?
13
Respon les qüestions següents sobre el que observem al cel:
a)
Què és l’arc de Sant Martí? Quan surt?
b)
De quin color es veu el cel a l’alba i al vespre?
c)
En una nit ennuvolada a la ciutat, de quin color és el cel? Per què?
287
CIÈNCIES DE LA NATURALESA MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
pàgina 17

Resum

UAIGUA DE LI\ TERRA

El91% de l'aigua de la Terra és aigua salada i només el

dolEa. L aigua dolqa está repartida de

ia manera següent:

.

El79% en forma

'

El

són aigües subterránies.

. t'1%estroba-

-

és aigua

La hidrosfera está formada per tota l'aigua de laTerra en quaisevol dels tres estats:

-

Distribució de I'aígua a Ia Tera

Total d'a¡gua

|}

al planeta

Aigua marina: 97 o/o

  • I Aiguadolga:3%

Toial d'aigua dolga

 

: glag i neu,

  • I GlaqrTg%

i mars,

rius i llacs.

|l Aigüur.

suhf-6rÉnres:2{l%

--^.

 
 

; humitat de I'aire.

  • I Aioua dolga

 

superficial:.1 %

Les propietats de l'aigua són:

 

.

És molt

Absortreix

Total d'aigua dolga superficial

Mostra

  • I Llacs:s0%

 

J

Sór:389zo

 

És una

j

Atmosfera:10%

L'AIGUA DELS OCEANS

L'aigua dels oceans és Conté gasos dissolts:

  • L aigua dels oceans presenta tres iipus de moviments:

TAIGUA DELS CONTINENTS

L'aigua dolga es troba en:

EL CICLE DE L'AIGUA

  • i Rius:1%

|

Ésersvius: '1%

Proporcié de sals a I'aigua marina

El cicle de I'aigua

El cicle de l'aigua és el conjunt de processos ais quals está sotmesa l'aigua de la Terra, Entre aquests processos destaquen:

:AIGUA QUE NECESSITEM

Ct

T

La

major part de I'aigua que utilitzem a Espanya es fa servir en:

iJ(

  • I'- la

iel

  • L aigua potable és la que podem

108

pàgina 18

9 ATENCIÓ A LA DIVERSITAT REFORÇ 1 Respon les qüestions següents sobre l’aigua als planetes. a)
9
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
REFORÇ
1
Respon les qüestions següents sobre l’aigua als planetes.
a)
D’on prové l’aigua del nostre planeta?
b)
Per què Mercuri i Venus estan mancats d’aigua?
c)
Per què diem que Mart va poder tenir aigua en un temps remot?
2
Completa el quadre següent sobre les propietats de l’aigua.
Propietats de l’aigua
Processos en els éssers vius
Bon dissolvent
• Atenua els canvis de temperatura.
• És un refrigerant eficaç.
• El glaç que sura als mars manté l’aigua líquida,
on continuen vivint alguns organismes.
Substància adherent
3
Quines característiques té el 97 % de l’aigua de la Terra? On es troba?
4
Respon les preguntes següents sobre l’aigua dels continents.
a)
Quina proporció de l’aigua del planeta és aigua dolça?
b)
De tota l’aigua dolça, quanta es troba en forma de glaç?
c)
Quina proporció de l’aigua dolça es troba al subsòl?
5
Respon les qüestions següents sobre l’aigua salada i l’aigua dolça.
a)
Quina proporció de sals té l’aigua del mar?
b)
Quines sals són les que formen part de l’aigua marina? Quines són les més abundants?
c)
Per què l’aigua dels rius s’anomena dolça si, en realitat, també té sals?
6
Fes un esquema senzill del cicle de l’aigua en què indiquis els processos que hi tenen lloc.
7
Què són els corrents marins i com es formen?
8
Escriu una definició senzilla per als termes següents: aiguamoll, torrent, riu, llac i glacera.
9
Respon les preguntes següents sobre el cicle de l’aigua.
a)
Com arriba l’aigua des de la superfície de la Terra fins a l’atmosfera?
b)
Com torna l’aigua de l’atmosfera a la superfície de la Terra?
c)
Per què l’aigua que cau a les muntanyes al final arriba al mar?
d)
Quin paper compleixen les plantes en el cicle de l’aigua?
10
Quines són les causes més habituals de la contaminació de l’aigua?
11
Què significa depurar els abocaments? On es duu a terme?
320
CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.

pàgina 19

Resum

ELS MINERALS EIs minerals són

no originats per

per

sdlids, naturais,

i formats

Els minerals tenen tres característiques;

Els minerals estan compostos per un de substáncia.

Segons la forma en qué es disposen els seus components, els minerals

poden ser:

. Minerals

. Minerals

LA CLASSIFICACIÓ DELS MINERALS

\**

r

¡;-r f-*

'-f

Segons la composició, els minerals es poden classif icar en;

. Silicats. Compostos per Entre els silicats destaquen:

. No-silicats. No contenen Entre els no-silicats destaquen;

,n{

t ffi

LES PROPIETATS I LES APLICACIONS DELS MINERALS Tipus de llum que ref lecteix el mineral quan és il.luminat amb llum bianca. La llulssor, És la manera en qué el mineral És la resisténcia que ofereix el mineral quan el ratllem.

És el color de Ia

pols que es produeix quan

ratllem un mineral.

.

L exfoliació. És

Els minerals tenen diferents utilitais:

. Obtenir

. lndústries

. Elaborar

116

pàgina 20

10 ATENCIÓ A LA DIVERSITAT REFORÇ 1 En què es diferencien, fonamentalment, uns minerals dels altres?
10
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
REFORÇ
1
En què es diferencien, fonamentalment, uns minerals dels altres?
2
Quines són les característiques que defineixen els minerals?
3
Quin criteri s’utilitza per classificar els minerals en dos grups? Descriu aquests dos grups i posa’n exemples.
4
Quines de les substàncies següents són minerals i quines no ho són? Raona la resposta.
a)
Aigua.
b)
Or.
c)
Quars.
d)
Glucosa.
5
Què és l’escala de Mohs? Què vol dir que el valor de la duresa del diamant és 10?
6
Identifica i classifica els minerals següents en silicats i no-silicats.
A
B
C
7
Explica les propietats següents dels minerals: color de la ratlla i lluïssor. Posa’n algun exemple.
8
Defineix els conceptes següents:
a)
Mineral amorf.
b)
Mina.
c)
Exfoliació.
d)
Silicat.
9
Explica com s’originen els minerals i posa’n exemples.
352
CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.

pàgina 21

Resum

ELSTIPUS DE ROQUES

. Roques sed jmentáries. Es formen per I'

ila

de sediments

.

Roques ígnies. Es formen pel

'

dei magma.

Roques metamórf iques. Es formen a

terrestre a partir d'altres roques, per

l' interior de l'escorqa fenómens deguts a les

altes

de l'interior

LES ROQUES SEDIMENTARIES

Hi ha diversos tipus de roques sedimentáries:

.

.

Les roques

Es formen per acumulació

de fragments de diferents minerals i roques.

Les roques

Es formen fonamentalment

pel mineral calcita.

.

.

Les roques el clima és sec i calorós Les roques de matéria orgánica.

Es formen en llocs on

i, a rnés, hi ha aigua salada.

Es formen per I'acumulació

LES ROQUES íGNIES

Hi ha dos tipus de roques ígnies:

.

Les rogues

. Les roques

.

.

Les roques quan es trenquen. Les roques

Es formen quan el magma

es refreda a gran profunditat a I'interiorterrestre,

. Es formen quan el magma

surt a la superf ície en forma de lava i se solidif ica.

LES ROQUES METAMÓRFIQUES

Hi ha dostipus de roques metamórf iques:

Se separen en lámines

Es trenquen de manera

irregular i no se separen en lámines.

EL CICLE DE LES ROQUES

Es el conjunt de

que experimenten

Ies roques i els sediments a la

ial'

de I'escorga terrestre.

ELS USOS DE LES ROQUES

Les roques poden tenir diferents usos:

materials de

usos ornamentals, recipients,

i indústria

126

pàgina 22

"'.1!o

11 ATENCIÓ A LA DIVERSITAT REFORÇ 1 Són el mateix la calcària i la calcita? Per
11
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
REFORÇ
1
Són el mateix la calcària i la calcita? Per què? Esmenta un exemple de roca monomineral i un altre de roca
formada per diversos minerals.
2
Uneix amb fletxes les dues columnes:
• Conglomerat
Gres
SEDIMENTÀRIA
• Calcària
Petroli
• Carbó
MAGMÀTICA
• Granit
• Basalt
• Obsidiana
METAMÒRFICA
• Pissarra
• Esquist
3
Respon les preguntes següents sobre el cicle de les roques:
a)
Com pot arribar una roca metamòrfica a transformar-se en magmàtica?
b)
Com pot arribar un sediment a transformar-se en roca metamòrfica?
c)
Com pot arribar un magma a transformar-se en sediment?
4
Quines zones podem distingir a l’Estat espanyol segons el tipus de roques que hi predominen?
5
Fes una llista amb les diferents roques de l’entorn on vius i els usos que se’n fan.
6
Explica els orígens de les roques sedimentàries calcàries i posa exemples de cada tipus de formació.
7
Com es formen les roques magmàtiques? Explica com es formen les roques com el basalt i l’obsidiana.
A quin grup pertanyen dins de les roques magmàtiques?
8
Explica com es formen les roques metamòrfiques cristal·lines.
9
Explica breument el cicle de les roques.
10
Fes una descripció breu de les roques següents, i indica-hi el grup de roques al qual pertanyen
i com es van formar.
a)
Basalt.
b)
Travertí.
c)
Guix.
d)
Esquist.
374
CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.

pàgina 23

Resum

u rr¡arÉRt¡

Matériaés Les propietais de la matéria poden ser:

. Generals.

Són la

iel

. Específiques. Própies de cada tipus de matéria Cada tipus diferent de matéria rep el nom de

LA MESURA

Una magnitud és quaisevol característica d'un cos que

podem

Les magnituds que s'utiiitzen amb més freqüéncia són; la

la

la

LA LONGITU

D

La longitud és

el

la

iel

El-(m)éslaunitatdemeSuradelongitudenelsistemainternaciona]

Exemples d'instruments de mesura de longitud són:

LA SUPERFíCIE

La superf ície és

FI

Es calcula utilitzant la

(m'?) és la unitat de superf ície en el sistema internacional,

corresponent a la forma

de l'objecte.

ELVOLUM

Ei volum mesura

EI

(m3) és la unitat de mesura del volum en el sistema internacional.

Linstrument principal de mesura del volum és la

LA MASSA

La massa mesirra

EI

(kg) és la unitat de mesura de la massa en el sistema internacional.

L'instrument de mesura de la massa és la

LA DENSITAT La densitat és

La densitat s'obté dividint ta

entre el

LATEMPERATURA

La temperatura permet mesurar

El

(K) és la unitat de mesura de Iatemperatura en el sistema internacional.

L'instrument que mesura ia temperatura dels cossos és

ELTEMPS

-

El temps permet

mesurar

EI

(s) és

la unitat de mesura del temps en el sistema internacional.

138

pàgina 24

Superfície:.r¡Xt2

t

§

f

il

+Base+

e,rnn#in,¡

l¡ase x altura

'/

D

il

I

I

il

ü

i§$,

,i

12 ATENCIÓ A LA DIVERSITAT REFORÇ 1 Què és la matèria? Quines propietats té la matèria?
12
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
REFORÇ
1
Què és la matèria? Quines propietats té la matèria? Explica en què consisteix cadascuna i posa’n exemples.
2
Què s’anomena magnitud? Esmenta tres propietats de la matèria que siguin magnituds i tres que no ho siguin.
3
Què diferencia una magnitud fonamental d’una de derivada? Posa un exemple de cadascuna.
4
Quina és la magnitud que mesura la distància entre dos punts? És una unitat fonamental o derivada? Per què?
Quina és la unitat de longitud en el sistema internacional? Esmenta alguns múltiples i submúltiples de la unitat.
5
Per què és útil el canvi d’unitats? Posa’n un exemple.
6
Què hem de fer per mesurar la superfície d’un camp de futbol? Quines unitats utilitzaries?
7
Per què diem que la temperatura és una propietat general de la matèria i no una propietat específica?
8
Quina magnitud fem servir per indicar la quantitat de matèria que té una substància? Amb quin instrument
es mesura? Quina és la unitat en el sistema internacional?
9
Quina és la unitat de temps en el sistema internacional? Quines altres unitats es poden utilitzar i quines són
les equivalències?
10
Respon les qüestions següents sobre el volum:
a)
Quina informació dóna la magnitud del volum d’un objecte?
b)
Com es mesura el volum d’un sòlid geomètric?
c)
Com mesuraries el volum d’un líquid?
11
Respon les qüestions següents sobre la densitat:
a)
Si 1 l d’aigua té una massa d’1 kg, quina és la densitat de l’aigua, expressada en kg/l? I expressada
en g/cm 3 ?
b)
Si omples amb aigua una piscina de 150.000 l, quina és la massa de l’aigua continguda a la piscina?
Calcula aquest valor a partir de la fórmula de la densitat.
c)
Com podem determinar el volum d’un cos sòlid de formar irregular?
400
CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
pàgina 25