You are on page 1of 9

Generalitat de Catalunya

Departament d’Educació Departament de Llengua Literatura catalanes


IES Seròs IES Seròs Curs 2009- 2010

TREBALL SOBRE UNA LECTURA VOLUNTÀRIA de Víctor Sabaté 2n BATX

FITXA TÈCNICA:
TÍTOL: LA PUNYALADA

AUTOR/A: MARIÀ VAYREDA

EDITORIAL: PROA COL·LECCIÓ: A TOT VENT

NOMBRE DE PLANES: 204 GÈNERE: DRAMA RURAL

1- He triat aquest llibre perquè... (títol, autor, recomanacions, nombre de


planes.)
… és el que ens proposen des del departament de llengua i literatura
catalana per llegir com a lectura voluntària durant el primer trimestre.
Marià Vayreda (Olot, 1853-1903) fou escriptor i pintor. La seva obra més
important, La punyalada, és una de les grans novel·les catalanes de la
sortida de la tradició realista i uns dels referents de la narrativa catalana del
segle XX.
Aquest llibre m’ha resultat curiós de llegir pel que fa a la seva ortografia;
per tal com va ser escrit abans de Fabra, l’autor utilitza diverses
construccions amb pronoms febles que avui són incorrectes (anà’ls-hi), així
com una gran quantitat de barbarismes i castellanismes (ignocència,
período). Al text també hi apareixen diverses parelles de mots que Vayreda
confon, com ‘geni’ i ‘gènit’, o ‘orde’ i ‘ordre’. Nogensmenys, l’editora del text
s’ha encarregat d’esmenar la majoria d’errades, de manera que no és
possible apreciar bé totes les particularitats de l’ortografia utilitzada per
l’escriptor.

2- Per què té aquest títol?


L’obra té el títol de La punyalada, en part, perquè al final de la novel·la la
Coralí clava un ganivet entre les costelles de l’Albert, en un intent per
defensar-se d’aquest, ja que pensava que l’anava a ultratjar.
A banda d’això, jo crec que el títol també fa referència a les diferents
deslleialtats que se succeeixen a la novel·la, com punyals que el perjur
clava a la persona que traeix: l’Ivo ho fa repetidament amb l’amistat de
1
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació Departament de Llengua Literatura catalanes
IES Seròs IES Seròs Curs 2009- 2010

TREBALL SOBRE UNA LECTURA VOLUNTÀRIA de Víctor Sabaté 2n BATX

l’Albert, en Bilot ven l’Esparver a l’Arbós, l’Ase enganya a la colla de l’Albert


perquè caiguin en una trampa de l’Ivo… fins arribar a la traïció última: la de
la Coralí.

3- L’argument del llibre és el següent:


El protagonista, l’Albert Bardals, i els seus amics, l’Ivo de Camperols, en
Rafel del Pedrals i en Pep del Serrat, anaven junts de colla des de petits.
L’Ivo exercia un predomini sobre l’Albert, “que aviat degenerà en una mena
de tirania” (p. 23).1 El protagonista no tardà a adonar-se’n, però,
inexplicablement, no duraven gaire estant separats.
Amb el temps, l’Albert es fixà en una noia, la Coralí, que li feia el pes, i
decidí declarar-se-li un dia de festa. Tanmateix, aquest dia, l’Ivo li féu la
mala passada d’emportar-se-la a ballar, impedint que l’Albert pogués
confessar-li les seves intencions, però alhora mostrant-se l’Ivo com el
malvat que era.
El protagonista, amb tot, aconseguí quedar un dia amb la Coralí i,
després de salvar-la de l’Esparver, en una lluita en què els dos estigueren a
punt de trobar la mort, començaren a festejar i es comprometeren. Però
l’Ivo, que havia anat guanyant poder després de l’última topada amb el
protagonista, calà foc al molí del pare de la Coralí i la raptà.
En aquest punt comença una desenfrenada persecució instigada per
l’Albert per acabar amb l’Esparver i recuperar la seva estimada, persecució
que provocarà una gran quantitat de morts i causarà que el protagonista
acabi embogint.

4- Quins són els temes que es tracten a la novel·la? Explica’ls


La mort: és un tema molt present a la novel·la; les morts se succeeixen
una darrera l’altra durant tot el llibre (el moliner, en Pep del Serrat, el nebot
de l’Arbós, el grup de l’Ivo, el mateix Esparver i un gran nombre de
personatges molt secundaris). Tot i això, hi ha morts que prenen més

1
Totes les citacions del treball procedeixen d’aquesta edició de la novel·la: VAYREDA, M. La
punyalada. Barcelona: Proa, 2004.
2
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació Departament de Llengua Literatura catalanes
IES Seròs IES Seròs Curs 2009- 2010

TREBALL SOBRE UNA LECTURA VOLUNTÀRIA de Víctor Sabaté 2n BATX

rellevància que d’altres, com per exemple la d’en Pep, que causa una gran
commoció a l’Albert, per la seva forta relació. En canvi, la matança produïda
al pas de muntanya és tractada quasi sense importància, com si les vides
humanes s’equiparessin amb vides animals. En alguns passatges, a més,
no és la mort, sinó l’ombra de la mort, com quan l’Albert tem que hagin
assassinat la Coralí, el tema en què s’incideix.

L’amor: l’estima que el Picolí sent per la seva estimada és la que mou,
en part, la trama de l’obra; aquest sentiment provoca que l’Albert reuneixi tot
un seguit de persones per perseguir l’Ivo i rescatar la Coralí, en part també
per salvar així l’honra de la noia, que estaria relacionat amb l’amor
correspost entre els membres d’una parella.

La traïció: com ja s’ha dit anteriorment, aquest també és un tema bastant


present a l’obra; és el que fa, de fet, que l’Albert s’acabi enemistant amb
l’Ivo, o el que provoca la mort de tots els bandits reunits per l’Esparver. La
traïció, certament, provoca inflexions a la novel·la, fins arribar a la que el
protagonista creu com la més important: la de la Coralí, que, segons la visió
de l’Albert, va canviant de pretendent segons qui guanya els combats del
plet entre protagonista i antagonista.

La doble naturalesa de l’ésser humà: és part de les reflexions que té el


narrador quan reflexiona del seu passat; en moments de la història,
predomina sobre ell una naturalesa o altra, depenent de l’estat d’ànim o la
situació. Quan lluita amb l’Esparver per primer cop, al bosc, predomina la
naturalesa irracional, que canvia a racional quan li perdona la vida. Aquesta
naturalesa racional és present durant el seu festeig amb la Coralí, però a
partir del seu segrest comença a guanyar força la irracional o animal, que
arriba al seu punt àlgid quan embogeix i quan mata l’Ivo mossegant-li el coll.

3
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació Departament de Llengua Literatura catalanes
IES Seròs IES Seròs Curs 2009- 2010

TREBALL SOBRE UNA LECTURA VOLUNTÀRIA de Víctor Sabaté 2n BATX

5- Quin personatge t’ha agradat més? Per què?


El personatge que m’ha agradat més és l’Ivo, també conegut com
l’Esparver. És un home fred, malvat i calculador, que té una gran capacitat
per fer que la gent el segueixi, fins i tot demostrant-los com n’és de malvat.
Com s’indica en diversos punts de la novel·la, és un murri: comença fent
de bandoler en una petita colleta, de la qual acaba essent el líder després
de la mort dels altres capitosts. A partir d’aquest grup forma una esquadra
immensa, formada per més de trenta homes, i es converteix en el nou
Serrallonga de la Garrotxa.
Viu com un rei, és quasi impossible d’agafar o de matar, no té cap tipus
de compassió –ni pels enemics ni pels amics, com es veu en el moment que
s’aprofita del Roig per salvar la pell– i aconsegueix pràcticament tot el que
vol i de qui vol.
En resum, l’Ivo té tots els components del típic antagonista sense
escrúpols. De fet, és equiparable a l’alçada de malfactors, novel·lescs i
reals, de totes les èpoques: des de Viriat fins a Osama bin Laden, passant
per Sauron, Lord Voldemort i, actualment, Red John.

6- Descriu els trets essencials dels personatges principals.


Albert Bardals: també conegut com a Picolí, “per menut i desnerit” (p.
23). Era “un home escardalenc, de carns xuclades i pell pergaminosa d’un
color cendrós clar, […] blanc de cap i ras de barba, […] nas alt i fi de línies,
llavis prims sobre una barba menuda i sota un front ratllat d’arrugues, uns
ulls blaus” (p. 5). Pel que fa al caràcter, era un noi un pèl tímid, d’aquells
que solen necessitar algú en què repenjar-se, amorós, però també
rancorós, venjatiu, amb uns impulsos irrefrenables i bastants canvis de
comportament, que el feien moure entre l’estabilitat d’ànima i la bogeria.
Però de més gran, temps després dels fets narrats a l’obra, acaba essent un
home més assossegat i reflexiu.
Ivo de Camperols: també conegut amb el nom d’Esparver, perquè no
deixava els seus objectius fins que els aconseguia. Era un noi corpulent i
fort, “de cara fresca i ufanosa, aires expansius i desembrassats i, sobretot,
4
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació Departament de Llengua Literatura catalanes
IES Seròs IES Seròs Curs 2009- 2010

TREBALL SOBRE UNA LECTURA VOLUNTÀRIA de Víctor Sabaté 2n BATX

de verba joiosa, sovint desvergonyida” (p. 23). Com s’ha dit més amunt, era
un home malvat, murri, intel·ligent, deslleial, calculador, venjatiu, amb una
gran capacitat per moure els altres per a ses propis fins, sense escrúpols,
amb un domini impressionant sobre ell mateix i de sang freda.

Coralí: era una noia “alta i ben plantada, de cara fresca i roja, nas fi i ulls
vius, sota unes celles negres i molsudes […]. Son front era llis i net,
ombrejat per una cabellera ondulada i negra” (p. 30). Psicològicament, era
una dona alegre, d’aire esparpellat, acostumada als ambients rurals,
bromista, però també valenta, sense por a utilitzar una arma contra un
adversari i, com es dóna a entendre cap al final, traïdora, volent estar amb
l’home més fort, fos qui fos.

Rafel del Pedrals: era un jove independent, desprès, bastant liberal (és a
dir, que anava una mica a la seva: “s’ajuntava amb nosaltres quan li
convenia i, quan li semblava bé, ens plantava amb tota senzillesa” [p. 23]),
rebel, serè, valent, un xic esquerp i sorrut.

Pep del Serrat: era “un tros de pa”, compassiu, amical, i esdevingué el
millor amic de l’Albert fins que mor.

Arbós: exercia com a sotscaporal de mossos de l’Esquadra. Era un


home “de patilles blanques i cara colrada, que desempenyava la seva
missió amb absoluta consciència i ple d’amor per a la institució a què
pertanyia”. Quant al caràcter, era modest, reposat, exigent (s’aprecia en les
mesures que pren quan viatja preparant l’emboscada a l’Esparver), molt
fred, i que demostrava tenir pocs sentiments (com per exemple, després de
la mort del seu nebot, quan “arrencà una mena de plor petit i estrany, com el
de qui no en sap perquè no [ho] ha fet mai” [p. 136]).

7- Explica els llocs on habitualment transcorre l’acció.

5
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació Departament de Llengua Literatura catalanes
IES Seròs IES Seròs Curs 2009- 2010

TREBALL SOBRE UNA LECTURA VOLUNTÀRIA de Víctor Sabaté 2n BATX

L’acció transcorre majoritàriament a la comarca de la Garrotxa, que


l’Albert i els seus recorren de cap a cap perseguint l’Ivo, però també en
alguns moments els personatges trepitgen França.
Tots els llocs que apareixen a la novel·la són reals, i no només això, sinó
que són llocs que l’escriptor coneixia bé, per tal com són d’acurades totes
les descripcions. A més a més, l’obra està carregada d’una gran quantitat
de topònims.

8- En quina època històrica se situen els fets narrats en el llibre? Com ho


sabem?
Els fets narrats se situen, molt probablement, al voltant dels anys 1840 i
1843. Això ho afirmo basant-me en l’existència dels trabucaires
(revolucionaris armats que aparegueren després de la Primera Guerra
Carlina) i perquè el text esmenta el general Espartero (“el govern estava
allavors preocupat amb no sé quines entremaliadures d’Espartero” [p. 125]).
Les “entremaliadures” a les que fa referència el llibre podrien ser tots els
desastres que produí aquest general durant la seva regència (1840-1843).

9- El més interessant de la història ha estat...


… els capítols XX, XXI i XXII, perquè són moments amb molta intriga,
primer, per descobrir si finalment aconseguiran la colla de l’Arbós atrapar
l’Esparver i el seu grup, i més tard, per saber si aquest ha sobreviscut a la
caiguda pel barranc. A banda d’això, és un moment molt impactant per la
reacció de l’Albert, al qual totes les morts enemigues que s’estan produint
no li sadollen la set de venjança, perquè el cadavre que vol i desitja és el de
l’Ivo.

10-El més avorrit ha estat...

6
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació Departament de Llengua Literatura catalanes
IES Seròs IES Seròs Curs 2009- 2010

TREBALL SOBRE UNA LECTURA VOLUNTÀRIA de Víctor Sabaté 2n BATX

… els fragments que aprofundeixen molt en la psicologia i l’estat d’ànim


del protagonista, com els que apareixen als capítols XVII, XIX i XXIII,
perquè són trossos gens emocionants, que tracten temes avorrits i resulten
pesats de llegir. No obstant això, són necessaris i crucials per tal de veure
l’evolució del caràcter i de les dues naturaleses presents dins l’Albert.

11-Allò que més m’ha sorprès o m’ha fet pensar ha estat...


… com el comportament de l’ésser humà es veu influït en tot moment pel
medi que habita i per tot el que l’envolta, talment com diu la teoria de
Rousseau. Això s’aprecia perfectament a l’obra, ja que són les accions
d’altri, més que les seves, les que provoquen la destrucció de l’ànima de
l’Albert, fins acabar completament foll per moments. Aquesta teoria ens la
confirma la imatge que podem extreure del protagonista en el pròleg, quan
viu en l’assossec de la natura, envoltat de solitud: un home reservat, tranquil
i profund de sentiments, amb les dues naturaleses –racional i irracional–
perfectament equilibrades.

12-Formula algunes qüestions que t’hagi suggerit la lectura i que


t’agradaria que l’autor/a et respongués.
– Per què va decidir que el narrador del pròleg fos un anònim, quan en
primer lloc ho era el mateix Albert?
– Què li succeeix a la Coralí després que l’Albert perdi el coneixement?
– Per què, en els moments més interessants de la trama, dóna pistes del
que succeirà més endavant, fent desaparèixer així tota la intriga?
– Si abans de morir hagués pogut revisar La punyalada, l’hauria modificat
molt?

13-A qui recomanaries aquest llibre? Per què?

7
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació Departament de Llengua Literatura catalanes
IES Seròs IES Seròs Curs 2009- 2010

TREBALL SOBRE UNA LECTURA VOLUNTÀRIA de Víctor Sabaté 2n BATX

El recomanaria a qualsevol habitant de la comarca de la Garrotxa,


perquè és molt entretingut i divertit llegir una novel·la que conté nombroses
referències al paisatge i hi apareixen topònims de la zona on vius, ja que et
fa sentir l’acció molt propera i tens un sobresalt cada vegada que veus el
nom del teu poble o d’un lloc on has estat recentment.

14-Glossari: paraules desconegudes amb el seu significat o sinònim.


Mínim 20 mots.
1. Afadigat: que es troba en un estat d’exhauriment o grossa disminució de
forces a causa d’un treball excessiu.
2. Obirar: veure alguna cosa de lluny sense distingir-la bé.
3. Xaragall: regueró que forma l’aigua de la pluja en escórrer-se per un
terreny inclinat.
4. Enfellonit: enutjat fortament, irat.
5. Xacra: mal físic que pateix algú com a deixalla d’una malaltia.
6. Llatzerat: afligit, ple de mals, desgraciat.
7. Briosos: de color de molsa.
8. Pèrfid: que és traïdor envers qui confia en ell.
9. Marrincola: camí estret, sender.
10. Vions: llistes longitudinals molt estretes.
11. Agoit: acció de sotjar, vigilar, des d’un indret amagat.
12. Lascitud: cansament, fatiga.
13. Rabejar-se: banyar-se, ficar-se dins l’aigua una estona per quedar ben
mullat.
14. Orat: boig, foll.
15. Afollar: fer malbé, espatllar, destruir.
16. Albir: poder d’obrar a la seva voluntat.
17. Inquina: mala voluntat.
18. Fur: jurisdicció, poder legal.
19. Esdernegat: fet malbé, espatllat.
20. Cofurna: casa o habitació petita, pobra, fosca.

8
Víctor Sabaté, novembre 2009