nexe

número 42 2009 2,50 euros (gratuïta per als socis d’AnticsUPF)

Revista de l’Associació d’Antics Alumnes de la Universitat Pompeu Fabra

Els canvis ens fan créixer

Notícies pàgina 10

reportatge pàgina 12

ENTREVISTA pàgina 16

Els “Dilluns d’AnticsUPF”

La Llei del foc, a debat

Rosa Vila, sommelier

la 2 i la 3

nexe
direcció Mònica Fernández Aguilera (monica.fernandez@anticsupf.net) col·laboradors David Álvarez Miquel Bestratén Thais Buforn Màrius Comorera Glòria-Mireia Montanyà Francisco José Moya Murphy Javier Nicolás Andreu Orte Marta Parreño David Rodríguez Ferran Simarro Montse Vives

Editorial

Publicació de l’Associació d’Antics Alumnes de la Universitat Pompeu Fabra. Novembre del 2009.

ELS CANVIS ENS FAN CRÉIXER
UN ANY MÉS, US TROBEU AMB la revista nexe,

maquetació María Ferreiro (ferreiromari@telefonica.net) correcció Gabinet Lingüístic de la UPF. Marta Herrero impressió ANMAN Gràfiques ISSN: 1886-7707 dipòsit legal: B-22952-96 suport nexe s’edita amb el suport del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra tirada 1.500 exemplars subscripcions Socis: gratuïta. No socis: 8 euros l’any, enviament inclòs (Espanya). + Info: antics.alumnes@upf.edu publicitat Contacta: 93 542 27 59 antics.alumnes@upf.edu Junta Directiva de l’Associació d’Antics Alumnes de la Universitat Pompeu Fabra Comitè Executiu > Daniel Vidal, president (DRET, 1997) president@anticsupf.net > Andreu Orte, vicepresident (CPA, 2002) andres.orte02@aaa.upf.edu > Xoan Carles Cuesta, tresorer (GAP, 1994) antics.alumnes@upf.edu > Joan Planas, secretari (BIO, 2003) secretari.general@anticsupf.net Vocals > David Álvarez, (HUM, 1998) david.alvarez02@aaa.upf.edu > Miquel Bestratén, (ECO, 1998) miquel.bestraten@upf.edu > Mònica Fernández, (HUM, 1996 - PER, 1999) monica.fernandez@anticsupf.net > Francisco José Moya, (HUM, 1997, PER, 1998) franciscojose.moya01@aaa.upf.edu > Ferran Simarro, (EMP, 1999 - ADE, 2001) ferran.simarro02@aaa.upf.edu > Montserrat Vives, (DRET, 1995) antics.alumnes@upf.edu

que no falla per felicitar-vos les festes. Enguany, l'equip de redacció ha pogut treballar només un únic exemplar, perquè tots nosaltres hem tingut un any intens de col·laboració amb AnticsUPF, feina que sempre compatibilitzem amb les nostres tasques professionals en àmbits tan diversos com l'economia, la recerca, la comunicació, la ciència o el dret, entre d'altres disciplines. L'elecció d'un nou Comitè Executiu, d'una nova Junta Directiva, unit a la creació del Programa UPFAlumni per part de la Universitat ens ha permès treballar conjuntament per desenvolupar un nou projecte, un nou repte que de ben segur representarà un gran avenç per a tots nosaltres. Tenim la convicció que tots aquests canvis ens faran créixer. És més, el nostre compromís com AnticsUPF va més enllà de tot el que podem organitzar: actes, trobades d'antics alumnes... Volem ser el teu punt de referència i contacte amb el món de la Universitat. I per poder créixer tots també volem que el teu paper sigui del tot interactiu, que ens facis arribar les teves opinions, que ens ajudis a millorar; en definitiva, et volem a tu com a protagonista, perquè millor que l'antic alumne no hi haurà mai ningú que

pugui representar la nostra Universitat. Sabem que la carta de presentació la tens tu a les teves mans, i entre tots podem treballar per aconseguir la màxima qualitat i la màxima excel·lència en tot allò que generem i organitzem. No ho oblidis, està a les teves mans, i nosaltres t'ajudarem. Com a socis ens beneficiarem de molts més avantatges i com a antics alumnes –tots aquells que formem part d'aquests prop de 20.000 titulats per la Universitat Pompeu Fabra– trobarem un referent més a l'hora de desenvolupar la xarxa de contactes; gaudirem de les darreres ofertes de treball i descomptes, i com no, de tota una sèrie de condicions que ens permetran créixer professionalment i personalment. De la mateixa manera, des de la revista, volem fer una crida a tots aquells antics alumnes que tinguin afany d'escriure. nexe és el nostre principal mitjà de comunicació, i l'equip de redacció, cada cop és més gran; però volem comptar amb més opinions i amb més punts de vista. No t'ho pensis i comença a escriure’ns! Ja per acabar, aprofitem l'avinentesa per desitjar-te unes bones festes i una millor entrada a l'any 2010. Fins a la propera!

Mònica Fernández Aguilera Directora de nexe

Nota legal
AnticsUPF disposa de les teves dades de caràcter personal en virtut de la teva condició d’associat o en raó de la cessió feta per la Universitat Pompeu Fabra amb l’específic objectiu d’enviar-te aquesta revista. En aquest darrer supòsit, si no ens comuniques el contrari, incorporarem les teves dades (nom, cognoms, estudis i adreça) al nostre fitxer per tal de mantenir-te informat de les activitats que realitza AnticsUPF. Sigui com sigui, AnticsUPF et garanteix et tot moment el dret d’accés, rectificació, oposició i cancel·lació d’aquestes dades. Per tal de fer-ho efectiu, si et plau, posa’t en contacte amb nosaltres. Les nostres dades surten a la contraportada.

L’OPINIÓ DE L’ASSOCIACIÓ NOMÉS S’EXPRESSA A L’EDITORIAL

2

continguts
vida AnticsUPF 4 5 8 9 Article del nou president, Daniel Vidal Presentació de la nova Junta Directiva Breus sobre els AnticsUPF Les darreres notícies de la secció Polítiques

10 Apunts
L'esport i la salut

11

Corresponsalia a Madrid
Malasaña, el barri de les Meravelles

reportatges 12 La Llei del foc
Quines implicacions tindrà a la cultura catalana

14 Economia
Dos anys de crisi: algunes lliçons i algunes propostes

entrevista

16 Rosa Vila, sommelier catalana, ens recomana vins
articles d’autor

18 Ni blanc ni negre
Vanitats i plaers

20 Nautilia
Com convertir-nos en Terminator quan anem de viatge

21 Nico
Via de la Plata

22 Viatges d'estar per casa
De “s'afarti” pels Ports

23 Cuina hongaresa 24 Vida de socis
Juan Milián, jove editor i emprenedor

26 Murphy avantatges comercials 27
Avantatges per als Antics Alumnes

3

Junta Directiva

nexe 42 2009

La Junta Directiva d’AnticsUPF es renova

Aquest any 2009, els AnticsUPF hem escollit un nou equip directiu que portarà endavant el nou projecte de l'AnticsUPF. Aquestes novetats les hem volgut recollir en un article del nostre president, en què es parla de quins seran aquests reptes de futur a partir d'ara. També s'acompanya d'una breu presentació dels membres de la Junta Directiva de l’Associació d’Antics Alumnes de la Universitat Pompeu Fabra, que juntament amb l’Assemblea General i el Comitè Executiu, són els òrgans de govern de l’Associació.

“El veritable èxit és treballar junts”
enri Ford va dir (o així li atribueixen) la frase següent: “Arribar plegats és el principi; mantenir-se junts és el progrés, però treballar junts és l'èxit”. Des de la seva fundació, ja fa més de dotze anys, AnticsUPF ha tingut com a objectiu ser un mitjà amb el qual consolidar i enfortir els vincles dels graduats i llicenciats de la UPF tant entre ells com amb la , Universitat (en sentit ampli). Els resultats no deixen de ser satisfactoris. Des de trobades entre companys d'estudis (sopars de promocions, per exemple) i cursos fins a la coordinació de grups específics en xarxes socials tan importants com Xing, Facebook o Linked In, tot passant per aquesta revista, la publicació més antiga de les actualment editades en l'entorn UPF són moltes les , coses en les quals AnticsUPF ha estat un

H

catalitzador amb èxit. Així, han sorgit empreses creades per antics alumnes, activitats esportives i artístiques guardonades (com la de la nostra Aula de Teatre) i, per què no dir-ho, fins i tot famílies i parelles que es van conèixer gràcies a activitats impulsades per AnticsUPF . A més del suport del Consell Social, d'uns quants patrocinadors, d'un nucli ben actiu de socis que han dirigit l'activitat de l'Associació en tot aquest temps, darrerament la mateixa UPF s'ha afegit a aquesta tasca i ha començat a treballar en el desenvolupament d'una política d'alumnes a través del denominat Programa UPF Alumni, una iniciativa encara per definir però que sens dubte ens ajudarà a tots, AnticsUPF inclosa, a poder dur a terme una millor defensa dels interessos del col·lectiu que formem i representem, els antics alumnes de la Universitat Pompeu Fabra.

En aquests moments estem treballant plegats per definir la millor estructura de funcionament, tot sabent que la millor estructura no garanteix ni els resultats ni el rendiment, però que una estructura equivocada és una garantia de fracàs. Per això, mentre definim com podem i hem de treballar institucionalment junts, des d'AnticsUPF així com des del Programa UPF Alumni no deixarem d'estar al costat vostre com a antics alumnes que sou, i continuarem animant-vos a participar en els nostres cursos, en les nostres trobades socials i professionals; a integrar-vos en l'estructura de gestió i decisió de l'Associació; a enfortir, en definitiva, els nostres vincles, perquè, com recordàvem a l'inici tot citant Henri Ford, el veritable èxit és treballar junts.

Daniel Vidal, president d'AnticsUPF

4

www.anticsupf.net

COMPOSICIÓ DE LA NOVA JUNTA DIRECTIVA
COMITÈ EXECUTIU

DANIEL VIDAL, president

ANDREU ORTE, vicepresident

XOAN CARLOS CUESTA, tresorer

JOAN PLANAS, secretari general

Vaig estar a la Pompeu sis anys, compatibilitzant –cosa sempre difícil a la UPF però , més en aquells temps– els estudis generals de la llicenciatura en Dret amb estudis d'especialització jurídica en àmbits llavors “nous” (dret audiovisual, noves tecnologies, propietat intel·lectual). Acabada la carrera (1998), vaig entrar en un bufet d'advocats a Barcelona, on encara, onze anys després, treballo. Casualment, el mateix dia em vaig incorporar a la Junta d'AnticsUPF en què he , desenvolupat tasques diverses en l'àmbit de la representació institucional fins a assumir, fa uns mesos, l'actual presidència. Des del 2004, estic al Consell Social, on les meves funcions són representar els antics alumnes com a part de la societat, i on, a més del Plenari, formo part de les dues comissions que hi ha, la Comissió Acadèmica i de Promoció, i la Comissió Econòmica. Així mateix, sóc un dels tres representants del Consell Social al Consell de Govern de la Universitat, la qual cosa implica, entre d'altres tasques, aprovar les línies estratègiques de la Universitat, els pressupostos, així com la resolució d'aspectes acadèmics com cinquenes convocatòries.

Vaig estudiar Polítiques entre el 1998 i el 2002. Posteriorment, el 2003, vaig iniciar els meus estudis de doctorat. Des del 2005 he treballat al món de la consultoria, la recerca aplicada i l'administració pública. Vaig entrar a la Junta Directiva d'AnticsUPF el 2004. Entre el 2004 i el 2007 vaig ser-ne vocal de la Junta. Entre el 2007 i el 2009, vaig serne tresorer, i actualment en sóc vicepresident. He participat en l'organització de les edicions 2006, 2007 i 2008 de la Diada del Graduat i participo des del 2004 a la revista nexe.

Vaig estar tres anys a la Pompeu, de 1991 a 1994 i em vaig graduar en Gestió i Administració Pública a la primera promoció. En aquell any també va sorgir la primera promoció de la resta d'estudis que impartia en aquella època la Universitat. Vaig participar a l'Associació d'Antics Alumnes des de la primera reunió preparatòria el mateix any de la meva graduació. Es van elaborar els estatuts i es va fundar l'Associació l'any següent. Vaig ser president de la mateixa en dos períodes, un total de set anys. Professionalment, des de fa quinze anys treballo en un grup de col·legis privats. En un principi com a director administratiu, i en l'actualitat com a gerent i director general de les seccions de Formació Professional i Reglada i Formació per a Empreses. A l'Associació, continuo com a membre de la Junta Directiva en qualitat de tresorer.

Vaig estudiar Biologia entre l'any 1998 i el 2003, formant part de la primera promoció d'aquests estudis. En acabar, vaig iniciar el Doctorat a la pròpia Universitat, on encara estic treballant. La meva relació amb l'Associació va inicar-se abans de ser antic alumne, ja que com a representant dels estudiants en diversos òrgans, vaig conèixer a en Xoan Carlos i a en David Rodríguez, en qualitat de presidents de l'Associació. En acabar els estudis, vaig mantenir contacte amb ells i, finalment, vaig incorporarme a la Junta Directiva de l'Associació, on al llarg del temps he assumit diferents responsabilitats: entre elles la presidència. Actualment en sóc el secretari general, cosa que em responsabilitza d'acreditar la documentació de l'Associació i de les relacions amb l'associat.

5

Junta Directiva
COMPOSICIÓ DE LA NOVA JUNTA DIRECTIVA

nexe 42 2009

VOCALS

DAVID ÁLVAREZ

MIQUEL BESTRATÉN

MÒNICA FERNÁNDEZ

Em vaig llicenciar en Humanitats per la UPF el 1998 i, des de llavors, he treballat en diverses empreses d'àmbit cultural. Des de 2003, em dedico a la gestió de centres educatius. Actualment, coordino la gestió de programes a l'escola de negocis en línia OBS, una iniciativa conjunta del Grup Planeta i la UB. La meva vinculació amb AnticsUPF passa per ser membre de la Junta en representació dels estudis d'Humanitats des de 2003; vaig ser secretari general de l'Associació durant el darrer mandat i també col·laboro amb la revista nexe. Totes tres han estat experiències molt enriquidores i em considero afortunat per haver pogut formar-ne part i per haver compartit converses i treballs amb la resta de membres de la Junta, el Comitè i la revista.

Vaig estudiar Economia (especialitat Empresa) a la UPF entre el 1994 i el 1998. Treballo en àrees de màrqueting i exportació de diversos sectors, principalment de gran consum. Em vaig incorporar a l'Associació al 2003, tot impulsant diversos projectes com la Setmana del Màrqueting en cinc edicions; la Setmana del Comerç Internacional o la Setmana dels Recursos Humans, tot apropant l'empresa a la Universitat, amb més de 150 empreses líders ponents i més de 600 assistents. Darrerament he coparticipat en el llançament de jornades sota el nom de Dilluns d'AnticsUPF . Actualment coordino l'Àrea de Màrqueting de l'Associació. Gràcies als Antics Alumnes se m'ha permès conèixer moltes empreses i aprendre, tot treballant en la seva organització, alhora que conèixer nous amics i professionals dels diversos estudis de la UPF .

Sóc llicenciada de la primera promoció d'Humanitats de la UPF (1996). Posteriorment, vaig titular-me també en Periodisme (1999) i he treballat des de llavors en el món de la comunicació per al Departament de Cultura de la Generalitat, l'Obra Social de la Caixa, escoles de negocis com IESE o ESADE i a Bassat Ogilvy Comunicació. Des de fa uns anys treballo al Departament de Comunicació del Consorci Sanitari Integral. Vaig saber sempre de l'Associació a través d'amics, i el 2004 m'encarregarien la coordinació de la primera Diada del Graduat que organitzaven els Antics Alumnes. Des de llavors vaig començar també a col·laborar al nexe. A finals del 2005 assumia la direcció de la revista. L'any 2006 entrava a formar part de la Junta Directiva de l'Associació d'Antics Alumnes de la UPF i des de llavors en sóc vocal i , treballo, sobretot, per temes de millora la comunicació cap al soci.

6

www.anticsupf.net

COMPOSICIÓ DE LA NOVA JUNTA DIRECTIVA

FRANCISCO JOSÉ MOYA

FERRAN SIMARRO

MONTSE VIVES

Vaig estar sis anys a la Pompeu, de 1992 a 1998, quatre per graduar-me en Humanitats (quatre i escaig en realitat) i dos per aconseguir el títol de Periodisme. I gràcies a les pràctiques d'aquesta darrera titulació vaig poder accedir a la meva feina actual, infografista a El Periódico de Catalunya. La meva relació amb l'Associació va començar molt aviat, ja que el Xoan Carlos Cuesta va fer que m'hi involucrés com a convidat pràcticament des de la primera reunió, tot i que no vaig poder ser-ne membre de ple dret fins al 1997. Des de llavors he representat els estudis d'Humanitats a la Junta Directiva i he donat un cop de mà en tot allò que m'ha estat possible: a la revista, a la web, a la nadala...

Vaig estudiar cinc anys a la UPF En . primer lloc vaig cursar els estudis de la diplomatura en Ciències Empresarials, finalitzats l'any 1999 i, posteriorment, el segon cicle de la llicenciatura en Administració i Direcció d'Empreses fins a l'any 2001. La meva relació amb l'Associació es va iniciar amb la revista nexe, amb la qual vaig començar a col·laborar puntualment. A poc a poc em vaig anar involucrant en l'Associació, com una manera de mantenir el vincle amb la Universitat i col·laborar amb una entitat sense ànim de lucre. A la Junta represento els estudis d'Empresarials. Professionalment, he treballat en el sector bancari i en el de la consultoria, sectors als quals actualment continuo vinculat des de la vessant dels recursos humans.

La meva estada a la Pompeu va durar quatre anys, de 1991 a 1995, a l'acabament dels quals em vaig llicenciar en Dret. Després d'un temps fent oposicions, i de passar per un despatx gran i per l'Administració de Justícia, em vaig dedicar a exercir l'advocacia per compte propi. Vaig començar a vincular-me a l'Associació a través de la revista, fent la secció de cuina, a partir de l'any 2002. Un parell d'anys després vaig entrar a la Junta, en la qual represento els estudis de Dret i en la qual he intentat vetllar pels interessos dels graduats en tot allò que estigués a les meves mans.

Foto: Eva Guillamet.

7

notícies AnticsUPF

nexe 42 2009

Les darreres notícies dels AnticsUPF
T'apuntem breument algunes de les darreres notícies que ha generat l'Associació d'Antics Alumnes en aquest últim any. Si ets antic alumne i vols fer-nos arribar les teves propostes, trobades de promocions, sortides..., tens un lloc a la revista. No et quedis sense informar-nos-en!

Dilluns d’AnticsUPF: programa de conferències
Associació d'Antics Alumnes de la Universitat Pompeu Fabra (AnticsUPF) va iniciar un cicle de conferències sota el títol de “Dilluns d'AnticsUPF” per a tots els antics alumnes i resta de la comunitat universitària els dilluns a la tarda. L'acte, pensat per ser compatible amb la jornada laboral i formativa, consistia en una jornada gratuïta, amb inscripció prèvia.

L'

La primera sessió, titulada “Les tortugues volen. Trencar paradigmes per estar preparat per als propers reptes empresarials”, va tenir lloc a la sala de juntes de l'edifici Roger de Llúria (campus de la Ciutadella de la UPF) el març passat. Durant la seva ponència, Sergio M. Gil Puy, director d'Asgard Consulting, va analitzar la situació actual, i de com s'exigia una adaptació al

nou entorn. Per aquest motiu, va destacar que “es necessiten conèixer quines són les limitacions que es poden tenir com a mànagers i tenir en compte que petits canvis en certs paràmetres poden produir grans canvis”. De la mateixa manera, Gil Puy va remarcar que “dins de cada un de nosaltres hi ha un potencial que és el moment de

desenvolupar: trencar els nostres paradigmes, fer una anàlisi correcta de l'entorn, revisar els nostres valors i la nostra visió, són cada cop més importants”. Miquel Bestratén, vocal de la Junta Directiva d'Antics Alumnes UPF i responsable de Màrqueting, va moderar la ponència.

Nova targeta Visa AnticsUPF
Si ets soci, ara pots tenir una targeta Visa AnticsUPF del Banc Sabadell. La novetat ha sorgit arran del conveni de col·laboració entre Antics Alumnes i l'entitat bancària, vigent des de fa força anys. Tots els associats podreu disposar d'aquesta targeta, que serà gratuïta, i que té tots els usos d'una targeta de crèdit. A més, durant el seu termini de llançament, s’oferirà un obsequi a totes aquelles persones que la sol·licitin. El lliurament simbòlic va tenir lloc el 10 de març. A la imatge, David Rodríguez, president de l'Associació d'Antics Alumnes de la UPF en aquells moments, recollia de mans de Francesc Ventura, gerent d’Institucions i Col·lectius del Banc Sabadell, una mostra de la targeta Visa AnticsUPF .

Assemblea General
El 14 d'abril passat va tenir lloc l'Assemblea General d'AnticsUPF, que se celebra anualment. Enguany, l'ordre del dia anava marcat per l'elecció i confirmació dels membres de la Junta Directiva, i que va tenir lloc a l'edifici Roger de Llúria del campus de la Ciutadella. La Junta Directiva d'AnticsUPF va celebrar un mes després les eleccions per al Comitè Executiu, que va quedar constituït per Daniel Vidal (president), Andreu Orte (vicepresident), Xoan Carles Cuesta (tresorer) i Joan Planas (secretari general).

Text: Redacció

8

Secció Polítiques

www.anticsupf.net

Celebració del X aniversari de la primera promoció de la llicenciatura en Ciències Polítiques
om a resultat d'una proposta de dos graduats de la primera promoció d'aquests estudis, la Facultat de Ciències Polítiques i Socials i el Programa UPF Alumni van organitzar al mes d'octubre una trobada que incorporava un component social i un altre de debat.

C

L'acte, que va transcórrer durant tota una tarda, va comptar amb la participació de professors dels estudis, en relació amb dos debats d'actualitat: els canvis geopolítics i una taula rodona sobre la sobirania. La cloenda va anar a càrrec de l'exrectora de la UPF , la doctora M. Rosa Virós. Aquesta activitat és un gran exemple d'iniciativa dels graduats de la Universitat que, esperem, es repeteixi i es traslladi a altres col·lectius de graduats. AnticsUPF és a la vostra disposició per a qualsevol suggeriment.

Jornada de Debat sobre Política 2.0
l passat 23 de maig es va celebrar a l'auditori del campus de la Ciutadella una jornada de debat sobre el paper de les tecnologies de la informació i la comunicació en les campanyes electorals. La jornada, organitzada per STIC.CAT, AnticsUPF i amb el suport de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials, va repassar les novetats i les estratègies dels cinc principals partits representants al Parlament de Catalunya en relació amb el món 2.0 (Facebook, Twitter, Blogs i altres instruments d'interacció amb els usuaris). L'ocasió era perfecta: la proximitat de les eleccions europees del 7 de juny i la proximitat del final del curs acadèmic.

E

Primera trobada d'una blogosfera AnticsUPF

A

quest AnticsUPF potencia la seva vessant social amb l'organització de la primera trobada de blogaires, celebrada .al mes de novembre. En aquesta primera experiència, impulsada des d'AnticsUPF es tenia com a objectiu la trobada de , blogaires que tenen en comú el seu pas per la UPF així com , potenciar les relacions personals i professionals entre graduats. L'acte va tenir dues parts diferenciades. Una primera part en què es van presentar blogs escrits i actualitzats per antics alumnes de la UPF Els autors van explicar com van començar a escriure, . quins objectius tenien i com ha evolucionat el blog. A la segona part es va presentar el projecte “Politòlegs de Catalunya”, impulsat per politòlegs graduats en diverses facultats catalanes.Tal com es descriu al mateix blog: “El projecte Ciència Política - Politòlegs de Catalunya té per objectiu posar a l'abast del públic en general, dels mitjans de comunicació i d'institucions i organitzacions públiques i privades una font d'informació sobre la ciència política a Catalunya i ser un espai de referència on trobar les intervencions a la xarxa dels politòlegs a través dels seus blocs i altres mitjans d'Internet (http://politolegs.wordpress.com/).” Esperem impulsar activitats similars adreçades a altres col·lectius. Per fer-ho possible, si feu un blog, encara que no estigui vinculat amb els vostres estudis, poseu-vos en contacte amb AnticsUPF . Trobareu un resum complet de la jornada a la nostra web www.anticsupf.net

Amb aquesta activitat, AnticsUPF va estar present en una activitat important d'una de les associacions més actives en el món de les noves tecnologies, STIC.CAT, associació que organitza habitualment els Premis Blocs Catalunya.

Text: Redacció . Imatges de X aniversari de Polítiques cedida per Alumni.

AGENDA: L’any 2010 tenim programats diferents tallers i sessions
amb temàtiques com el lideratge, la cooperació, la biotecnologia, com fer un pla de negoci... són els DILLUNS D’ANTICS UPF. Més informació a: www.anticsupf.net

99

salut

nexe 42 2009

L’esport (NO) serveix per aprimar-se?
Aquest estiu vaig tenir la possibilitat de fer un viatge lluny d’aquí, fet que implica passar una bona estona als aeroports. Com que el viatge era a l'estranger, vaig pensar que havia d'aprofitar per refrescar els meus coneixements d'idiomes i que seria una bona idea comprar-me un parell de revistes. El raonament, no us enganyaré, va venir un cop descartades altres opcions literàries.
inalment, vaig triar una revista en francès i una altra en anglès. La primera era un “hors-serie” de GEO Decouverte, sota el títol de France-Espagne, Catalogne, Terre de Partage, amb una portada excel·lent i gens tòpica: un poble pirinenc de la vall del riu Segre amb la serralada del Cadí al fons. La segona revista, molt més prima que la primera, tenia com a fotografia de portada una composició formada per una noia en una cinta de córrer com les que hi ha a qualsevol gimnàs, mirant una magdalena amb farciment (se suposa que una autèntica “bomba calòrica”). Estic parlant de la revista TIME, que titulava en portada “The Myth About Exercise”. El subtítol aclaria quin era el mite: “Evidentment que és bo (fer exercici), però no et farà perdre pes. Perquè és el que menges el que compta”.

F

L'article, sense entrar en molts detalls, es resumia de la manera següent, amb una afirmació una mica xocant: “Fer esport és saludable, però no t'aprimarà”. Fins i tot anava més enllà, afegia que fer esport pot ser el causant de guanyar pes. L'article l'he comentat amb algunes persones que fan exercici habitualment i no ens posem d'acord. Un cop llegit aquest article principal de la revista TIME vaig pensar a escriure alguna cosa per al nexe.
Text i fotos: Ferran Simarro (EMP, 1999 - ADE, 2001)

aprimar-se; però no fer exercici i portar una vida sedentària és pitjor. La correlació la trobaríem entre una bona alimentació i aprimar-se o estar en un pes correcte. Amb tantes correlacions suposo que ja us haureu fet un embolic, jo també; potser val més posar un exemple per entendre aquest raonament. Si algú va al gimnàs cinc cops per setmana i fa una hora d'exercici intens, el seu cos li demanarà més aliment, ja que necessita més energia. Sembla que ens és difícil controlar-nos o, dit d'una altra manera, totes les calories “extres” que es consumeixen per fer exercici es compensen amb les calories “extres” que mengem en tenir

A la imatge podem veure tres antics alumnes reunits per una causa esportiva: Ferran Simarro, Antoni MartínezRibot i Andreu Orte.

Sembla que els últims estudis demostren que no hi ha una correlació entre fer exercici i

més gana, ja que el nostre cos ens ho demana i, el que és pitjor, en alguns casos el balanç (o la balança) no és favorable. Per una altra banda, si algú va al gimnàs dos cops al mes, crec que això no tindrà cap influència ni en el pes ni en la salut. Sé que és molt fàcil pensar que res d'això no té sentit i que només cal fixar-se en els esportistes professionals. Fan molt d'exercici, sí; però ells entrenen moltes hores i tenen molt controlada la dieta. En resum, sembla que el consell seria no deixar que el sedentarisme controli les nostres vides, perquè si ho fa, quan arribi el moment d'aprimar-se, només fent esport no serà suficient, també haurem de controlar la nostra alimentació.

NOTA: En Ferran forma part de la xarxa social d'esportistes populars www.sedentaris.cat, i algunes de les proves en què ha participat són: Caminada Popular d'Oristà, Cursa d'Alta Muntanya de Berga, Cursa de les Aixetes, Cursa de Muntanya Via Fora d'Olost, Cursa del FC Barcelona, Cursa dels Bombers, Cursa El Corte Inglés, Cursa Popular Vila de Sant Boi, Cursa Sant Silvestre de Manlleu, Duatló d'Alta Muntanya de Queralbs, Duatló de Muntanya de Prats de Lluçanès, Matagalls-Montserrat, Mitja Marató de Barcelona, Mitja Marató de Muntanya de la Vall del Congost, Pedalada BTT, Ruta del Senglar, Triatló de la Vila Olímpica, Triatló de Mataró i Triatló de Puigcerdà.

10

corresponsalia a Madrid

www.anticsupf.net

Marta Parreño (DRET, 2003)

Malasaña:
el barri de les Meravelles
Si hi ha algun lloc a Madrid on valgui la pena perdre's per no tornar a trobar-se mai més, aquest és sens dubte el barri de Malasaña.
ficialment conegut com “el barrio de las Maravillas”, una barreja meravellosa de nou i vell; de vici, luxúria i castedat; de llum i de molta foscor. Un barri dels que només poden existir a les grans ciutats. Un mirall del Camden Town de Londres, del Barri Alto de Lisboa o del nostre estimat barri de Gràcia.

O

Manuela Malasaña Oñoro era una jove costurera que va ser assassinada per les tropes napoleòniques.

cada botigueta. Malasaña fa olor a ranci, a antic. A les nits fa olor a pipí i a cervesa, però quan surt el sol un pot endevinar que cada rajola ha suportat i encara suporta el pes de moltes vides, començant per la de la noia de la qual va heretar el seu nom. Manuela Malasaña Oñoro era una jove costurera que va ser assassinada per les tropes napoleòniques durant la repressió posterior a l'aixecament del 2 de maig per portar armes: les seves tisores. A partir d'aquí el seu cognom va esdevenir un símbol, una nova manera d'anomenar el meravellós barri de les Meravelles. En el mateix cor es troba la plaça del Dos de Maig, un embolic d'avis, nens, borratxos i gossos. I al centre del cor encara es conserva l'arc de l'antiga caserna on es va produir la resistència dels únics militars que s'aixecaren en armes. Però si per alguna cosa es coneix actualment el barri de Malasaña és perquè va convertir-se, gairebé sense voler-ho, en el centre neuràlgic de la Movida madrileña dels anys setanta i vuitanta.

A Malasaña (que podríem traduir com “mal acarnissament” o “crueltat intolerable”), s'hi troben escampats un munt de racons únics. Només cal entrar al barri i estar-hi atent. Només cal fixar-se en cada paret, en cada botigueta, en cada sabata de

D'aquesta època encara es conserven dos mites: La Via Láctea i El Penta, local polsegós que va servir d'inspiració a Antonio Vega per cantar-li a la seva inoblidable chica de ayer. Però aquests espais no són els únics que amaguen records del barri. La Gata Flora, el Café Pepe Botella o la xurreria del carrer San Andrés també podrien dir moltes coses si les seves parets es decidissin a parlar algun dia. Només caldria intentar-ho. Però llavors el barri de la crueltat intolerable perdria una part ínfima de l'encant que el desborda, i això no ho podem permetre.

Nota al peu

Las piedras no aburren, un guió escrit per Marta Parreño, ha estat finalista al primer Certamen Nacional de Cortometrajes "Amanece, que no es corto", organizat por la Consejería de Cultura, Turismo y Artesanía de Castilla-La Mancha. El seu curtmetratge serà exhibit per l’Acadèmia de Cinema de Madrid durant febrer i març del 2010. Si vols saber més d’ella: http://martaparreno.blogspot.com/

11

reportatge

nexe 42 2009

La polèmica Llei del foc, a debat
Text: Glòria-Mireia Montanyà-(HUM, 2009). Imatges de Diables: Jordi Sobrequés, Diables de Llinars del Vallès

Davant la nova directiva del Parlament Europeu i del Consell sobre la comercialització d'articles pirotècnics que fa referència als espectacles amb foc, presentem unes reflexions aportades des de diferents àmbits afectats per les repercussions que aquesta pot arribar a tenir per a la nostra tradició cultural. Us imagineu un correfoc sense foc? O... uns diables sense focs d'artifici? Nosaltres, no.
bi homo, ibi societas, ubi societas, ibi ius (Ciceró). On hi ha l'humà hi ha societat; on hi ha societat, hi ha dret. Aquest és un dels primers conceptes que s'aprenen a l'univers jurídic. Hem de prioritzar la normativa positiva europea, l'estatal o bé, aquella que vagi millor segons el moment? La darrera opció seria la més còmoda al “millor dels mons possibles”. Ara bé, amb una prohibició i/o “limitació” de les nostres festes del foc, no podem com a nació quedar-nos sense reaccionar, encara que s'hagi començat, potser, a treballar-hi a tres quarts de quinze (com s'ha retret des d'algunes associacions als representants polítics). Què es busca amb la nova normativa? No podem passar per alt que el dret europeu té eficàcia directa i això significa que un jutge l'ha d'aplicar. Si es diu que no es pot fer un correfoc..., no es fa. Llavors, ¿ens trobem davant de moments, salvant les distàncies, com el de Nova Planta en què es dictaven mesures de l'estil “que en las escuelas

U

de primeras letras y de gramática no se permitan los libros en lengua catalana, escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas”? No, no estem barrejant naps amb cols. Decrets com el recordat i posteriors períodes dictatorials han mirat de minvar l'expressió cultural de la identitat catalana (començant per la limitació de les nostres institucions i la llengua) i encara en patim les conseqüències. Què cal fer amb tradicions com la Patum (que, com ja sabeu, la UNESCO l'ha declarat “patrimoni de la humanitat”)? Cal tancar el bestiari de foc perquè no representa els valors que des d'un govern determinat es pretenen per a la societat? (Això, com bé sabeu, no seria nou). Cal recomençar el combat medieval entre una cultura popular i una d'institucional? Quina opció ens queda? Són realment perillosos els correfocs? Darrerament, a tall d'exemple, se n'han fet de “nudistes” (bé, en roba interior) i s'ha reflectit als mitjans de comunicació.

Ara bé, la següent erotesi seria: algú s'ha sucarrimat anant en roba interior? No en tenim constància i segur que els mass media ho haurien publicat en portada perquè diguem-ho clarament: això ven diaris. D'aquí podem extreure, i només és un suggeriment, que si es manipula correctament el foc, se'n pot gaudir sense problemes. En aquesta línia, ens fem ressò de persones que coneixen el tema i que, molt amablement, han accedit a fer-nos-en cinc cèntims. Anem per punts. La denominada “Llei del foc” respecta la diversitat de les cultures europees? Pep Enric, president de Diables i Dimonis de Catalunya, és taxatiu: “Si considerem que la Directiva és tancada i imperativa per als estats membres, no respecta ni la cultura ni la diversitat d'aquests” i hi afegeix que “la directiva 2007/23/CE no preveu cap ús de materials pirotècnics per part de cap element festiu de cultura popular i tradicional, cap ús de materials pirotècnics

12

www.anticsupf.net

en festivitats locals (com les tronades organitzades pels ajuntaments), nacionals i internacionals. La Directiva tampoc no preveu l'ús de materials pirotècnics d'usos festius com la nit de Sant Joan, una associació de veïns que tira voladors per anunciar la seva festa o bé, quan guanya el Barça que ja no podrem tirar voladors per manifestar la nostra alegria”. I emparant-se en la seguretat, la Normativa estaria justificada? Mar Aguilera, doctora i professora titular de Dret Constitucional a la UB explica que: “Tot i que s'entén que es fa per motius de seguretat, com que aquesta seguretat es contraposa amb un dret fonamental com és la llibertat d'expressió, i la llibertat en sentit estricte, aquesta limitació, ‘la seguretat’, no queda justificada”. A més a més, hi ha la sensació de voler normativitzar in extremis l'activitat al carrer, un lloc públic. Es pot legitimitzar un control estricte de les festes amb foc als carrers a través de la Llei esmentada? Joan Font, director de Comediants, comenta que “el carrer és la nostra segona casa i és el primer que prohibeix qualsevol dictadura. Per això hi som i volem ser-hi. La festa al carrer és molt important i és un espai públic. Això no és d'ells, és nostre i és la nostra segona casa; a més, és el lloc més democràtic que hi ha perquè ara hi passa un jove, un ric, un de dretes, un d'esquerres, i participem tots de la història”. Llavors, és aplicable la “Llei del foc” a Catalunya? Pere Baltà, estudiós de la cultura popular, pensa “que és del tot inaplicable la normativa industrial al món de la cultura popular. Són dos àmbits completament diferents i, a més a més, si fessin això, veuríem que hi ha d'altres maneres de generar cultura popular que correrien perill. Ja tenim una experiència que és l'aplicació que es va fer amb el món de la festa dels toros, que va ser contranatura perquè

1. Joan Font. 2. Pep Enric. 3. Pere Baltà. 4. Mar Aguilera. 5. Sete Udina, amb un drac que és reproducció d'una pintura del Quattrocento, concretament de Paolo Uccello (1425). Es va fer en el curs de construcció d'una figura de bestiari a la FestCat de Llívia el 1999, en què va participar Sete Udina. Tot el procés es va fer en només cinc dies: escultura en fang, motlles de guix, desemmotllar, aplicar cartró i reforç de fibra de vidre i reïna, muntar les peces, recobrir de massilla i polir, assecar, imprimació, pintar, aplicar elements de portatge i pinces i assajar portatge, música i coreografia. Es va estrenar durant la representació de la llegenda ceretana d'en Menussa i na Lampègia pels carrers de Llívia.

1

2

3

5

4

Catalunya tenia tanta afició als toros com la resta del país. Es van equivocar”. Quina solució podríem trobar-hi? Sete Udina, president del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, és directe: “No hi ha cap altra solució que el Ministerio de Industria, és a dir, que el govern espanyol renucïi a posar tothom al mateix sac. En el nostre cas, la cultura tradicional i popular del foc en un projecte de llei o transposició de la Directiva Europea sobre el foc, pensat més per resoldre els costums del foc al País Valencià que no pas els de Catalunya (bestiari i diables) que són infinitament molt més senzills. I que, alhora, no ho vulgui aprofitar per laminar competències de la Generalitat sobre cultura”. Sembla, doncs, que hi ha una certa desconeixença de les nostres festes a escala estatal i europea. Mar Aguilera especifica que: “Davant d'un dret com és el d'expressar-se a través del foc i la festa, la seguretat s'ha de preveure, però en

cap cas pot passar davant del dret, del dret de les persones”. I tenint en compte les arrels, Joan Font recorda que: “A tota la Mediterrània la cultura del foc hi és molt present. Jo només tinc una pregunta: quants morts causa? Per què no prohibeixen els cotxes que cada setmana ens diuen que hi ha hagut víctimes mortals?”. Pere Baltà es declara: “Totalment en contra de la seva aplicació. Ara és Europa la que ens vol aplicar una normativa industrial i hem de fer prevaldre que això és una força nascuda en la cultura popular que s'ha de mirar de portar-la amb prudència i que no es pot tirar enrere perquè rebrien molts altres àmbits. Seria un mal camí”. Llavors, es deixarà de banda el foc a les nostres celebracions? Pep Enric exposa que: “Estem utilitzant els materials pirotècnics des de fa 600 anys i no podem deixar-ho de fer per errors legislatius. Farem les festes amb foc, peti qui peti! Visca el foc i visca els Països Catalans.” Sete Udina recalca que: “Continuarem fent cultura del foc, peti qui peti. Des dels despatxos de Madrid i/o Brussel·les no poden dir com i de quina manera hem de fer els correfocs que fa segles que duem a terme. És una intromissió intolerable que no té cap sentit i que només vol posar bastons a les rodes de la tradició i els bons costums. A Catalunya es duen a terme uns 1.500 correfocs l'any, amb un índex de sinistralitat baixíssim per no dir nul del tot (en infantils, la sinistralitat és 0 des de fa molts anys). El foc a Catalunya és sinònim de festa popular, tradicional i de carrer. Visca la cultura del foc!”.

13

reportatge

nexe 42 2009

Dos anys de crisi: algunes lliçons i algunes propostes
Hem entrat ja en el tercer any de la crisi econòmica. En poc més de dos anys hem vist com de créixer un 4% interanual en termes de producte interior brut s'ha passat a una caiguda del 4,5% interanual. La producció industrial està registrant caigudes properes al 20% i les transaccions immobiliàries enregistren poca cosa més que compromisos adquirits a l'època del boom i que ara són difícils de desfer. La taxa d'atur, que fa un parell d'anys se situava en poc més del 8% de la població activa, frega actualment el 18%. Únicament l'evolució dels preus i dels tipus d'interès ha donat una petita treva a moltes famílies, que han vist com se'ls abaratien les compres quotidianes, per primer cop en molts anys, i com també se'ls reduïa la lletra de la hipoteca.

T

Text: David Rodríguez (CEE, 1995- blog: quotidianitats.blogspot.com)

ot i que el pitjor ha passat, els famosos “brots verds” no es veuen per enlloc. A diferència de la majoria d'economies desenvolupades, la crisi que patim és estructural. El model econòmic de la darrera dècada s'ha centrat excessivament en la construcció i els serveis de baix valor afegit. No va ser del tot dolent, ja que en part va permetre sortir més o menys airosos de l'amenaça que suposava la deslocalització empresarial de nombroses indústries. Però també va acabar impedint l'emergència de nous sectors o la consolidació d'un model econòmic basat a generar valor afegit. Així mateix, al mercat laboral es donava la paradoxal situació que persones que abandonaven els estudis abans de culminar l'ensenyament obligatori acabaven percebent salaris molt superiors als de persones amb nivell formatiu superior, condemnades a ser eterns “becaris” o similars. Un còctel explosiu que ara ens està passant factura. Però, i com serà el futur? Hi ha un consens generalitzat en la detecció de les principals patologies de l'economia espanyola, però sorgeixen importants divergències a l'hora de plantejar solucions. Aquestes passen necessàriament per dos eixos: aconseguir que Espanya deixi de ser una fàbrica d'aturats a la mínima de canvi; i normalitzar el mercat immobiliari. Anem a veure les propostes més recents sobre aquests dos àmbits:

Mercat laboral: flexibilitzar o enfortir les polítiques públiques? A principis de la primavera, un grup de 100 acadèmics, posteriorment ampliat a 500, va fer pública una proposta de reforma del mercat laboral que acabés amb la sagnia d'acomiadaments que en pocs mesos s'estaven produint. La proposta estrella consistia en la reconversió dels contractes actuals en un únic contracte indefinit amb uns costos d'acomiadament sensiblement inferiors a l'actual. Es tractava de superar la dicotomia entre ocupació de primera classe (contractes indefinits) i ocupació de segona classe (contractes temporals, falsos autònoms o “beques”) que havia esdevingut endèmica per les traves existents per acomiadar personal amb contracte indefinit. Altres propostes que es plantejaven eren una reforma del sistema de subsidi d'atur encaminada a augmentar l'eficàcia, i canvis en la

negociació col·lectiva, considerada com excessivament rígida. Entre els signants de la proposta figuren els professors
Benito Arruñada, Albert Carreras, Xavier Cuadras, Sergi Jiménez, Andreu Mas-Colell,

entre d'altres. El “Manifest dels 100” va generar una certa polèmica, i fins i tot va generar un contramanifest signat per 700 acadèmics i professionals, la majoria vinculats a l'àmbit del dret del treball. Aquest, reconeixent la necessitat d'establir reformes al mercat laboral, es mostra contrari a una flexibilització consistent en la reducció dels costos d'acomiadament, i aposta per incrementar les polítiques públiques d'ocupació i la protecció social per als treballadors aturats. Independentment de les mesures concretes, el que tothom reconeix és que un mercat laboral estructurat tal com està

Font: Departament d’Economia i Finances i Idescat.

14

www.anticsupf.net

Font: Idescat i INE.

actualment no és sostenible a mig termini, ja que a més d'injust (perjudica els treballadors amb pitjors condicions) tampoc no té massa lògica des d'un punt de vista econòmic (pot arribar a passar que s'acomiadi els treballadors més productius perquè són els més econòmics d'acomiadar). Molt probablement es produeixi algun tipus d'acord per reformar el mercat laboral a mig termini, que passi per liberalitzar parcialment la contractació, alhora que es milloren aspectes relatius a les polítiques contra la desocupació. Mercat immobiliari: apostar pel lloguer A meitat d'octubre, un grup d'acadèmics, entre els quals es troben els professors Xavier Freixas i José Garcia-Montalvo, així com Pol Antràs (ECON, 97), professor de Harvard, van fer públic un manifest reclamant canvis en les polítiques públiques d'habitatge. Segons els seus autors, les polítiques públiques haurien d'aconseguir millorar l'accessibilitat a l'habitatge i promoure la mobilitat regional. Per assolir-ho plantegen quatre mesures: 1. Reformar la llei d'arrendaments urbans, abaixant la durada mínima dels contractes de lloguer. 2. Suprimir d'immediat els subsidis implícits (desgravacions fiscals) a l'adquisició d'habitatge. 3. Suprimir els habitatges de protecció oficial de venda, reorientant cap al lloguer l'habitatge públic. 4. Suprimir (o reduir-lo molt) l'impost de transmissions patrimonials per la compra de l'habitatge. De les mesures apuntades, probablement la més fàcil d'implementar (i que
Font: Departament de Treball.

«Molt probablement es produeixi algun tipus d'acord per reformar el mercat laboral a mig termini.»
de fet ja s'està aplicant parcialment en llocs com la ciutat de Barcelona) és la del canvi del model d'HPO de venda al de lloguer. No requereix complexos tràmits jurídics, i tampoc planteja problemes d'acceptabilitat social. Les altres tres mesures, en canvi, són més complexes d'implementar, ja que impliquen canvis legals i tenen un important impacte econòmic. Abaixar la durada mínima dels contractes de lloguer és una bona idea per incentivar els propietaris a posar els pisos al mercat, però pot acabar generant major incertesa als llogaters, els quals poden acabar optant per la propietat com a forma de tinença. Suprimir les desgravacions fiscals per l'adquisició d'habitatge (mesura ja

prevista per a l'any 2011) permetrà reequilibrar la balança envers el lloguer, però constituirà un càstig addicional per a les generacions joves si aquesta eliminació es produeix en una fase de preus alts. Probablement aquesta mesura tingui sentit d'aquí tres o quatre anys, quan els preus de l'habitatge s'hagin anat normalitzant (és a dir, retornant a nivells assumibles per a una persona amb uns ingressos mitjans). Finalment, la supressió de l'impost de transmissions patrimonials pot suposar un cop molt dur per a les finances de les comunitats autònomes. L'any 2006, darrer del boom immobiliari, la Generalitat s'embutxacà més de 2.200 milions d'euros amb aquest impost, una xifra gens menyspreable davant dels 20.700 milions d'ingressos no financers de la Generalitat aquell any. Ja tenim experiències històriques gens llunyanes (la supressió de l'IAE per a autònoms i petites empreses), que mostren com deixar a les administracions públiques sense fonts de recursos pot acabar generant grans problemes.

15

entrevista

nexe 42 2009

“La meva especialitat és ensenyar a gaudir dels vins”
Rosa Vila és sommelier i sempre és una bona experiència assistir als seus tallers. Entre d'altres, l'agost passat va fer “Viatge per les vinyes i els vins dels Països Catalans” a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), i l'octubre, va donar el tret de sortida a les 35 Festes de la Verema d'Alella. A més de l'entrevista, la Rosa Vila s'ha prestat a fer-nos unes recomanacions que li agraïm molt. Salut!
Què representa ser dona sommelier a Catalunya? Al començament, molts entrebancs. L'any vinent farà 25 anys que vaig començar a introduir-me al món del vi professionalment i en aquells temps no hi havia dones que hi treballessin de cara al públic. Vaig començar fent cursos, xerrades, etc., i es van començar a adonar que hi havia un clima especial. El paper de la dona sommelier a Catalunya ha començat molt tard. Al començament va ser difícil perquè vaig haver d'obrir camí, però ara obtinc tots els reconeixements. busquen i la part que més m'agrada és la formació (formar i informar). La meva especialitat és ensenyar a gaudir dels vins. Quina és la teva experiència més recent com a jurat? Recentment he estat jurat a dos concursos, el prestigiós Concurs Mundial de Brussel·les i l'International Taste & Quality Institute- iTQi. Al de Brussel·les, enguany hi ha hagut 240 membres de jurat repartits en grups de quatre i un president de taula. A cada grup donen el seu llistat de vins i en un matí pots arribar a tastar-ne 60. La feina consisteix a donar una classificació al vi en 1,30-2 minuts com a màxim. Primer, el color; segon, l'olfacte (la gamma aromàtica i la persistència); tercer, es fa en boca (l'amplitud, el pas per boca i si és persistent). Un cop arribats en aquest punt se suma i serà la puntuació final. També fas una valoració global del vi, i segons la puntuació tindrà medalla o se’n quedarà sense. I són vins de tot el món. A més, pensa que el primer cop que tens de nas, de boca o de vista és el millor i no s'ha de canviar mai la primera sensació perquè és la bona. L'altre, l'iTQi 2009 és el primer any que m'han cridat. Aquí has de tastar producte líquid amb la mentalitat que ha d'agradar el consumidor final (que el comprarà a botigues i a súpers) i hi ha de tot menys vins: aigües sense gas i amb gas, sucs concentrats, llets, kèfir, fruites, caramel, cerveses, infusions i te, destil·lats, destil·lats d'arròs, etc. Són tres dies de tast i 40 sommeliers o persones dedicades a seleccionar productes de mercat. La majoria érem sommeliers, però no era imprescindible.

nexe és una publicació per a persones joves; és a dir, amb un pressupost, sovint, reduït. Ens podries recomanar algun vi per a: Una amanida verda (amb trocets de poma) o torrades amb anxoves, tonyina o pebrot: un vi Heus amb garnatxa blanca del celler La Vinyeta. Un bon plat de pasta (amb salsa de tomata; amb pesto; a la carbonara): un vi negre jove fresquet (posat a la nevera) o un rosat de la varietat de raïm garnatxa. Verdures al forn: les verdures són difícils de marinar perquè són amargues, però les podem acompanyar amb un vi molt aromàtic de la varietat de raïm riesling o un gewürztraminer. Carn a la brasa, xurrasco, bistec (amb patates, arròs): un vi negre, Raimat Syrah dels Costers del Segre. Pastís d'aniversari: un cava brut o dolç; mai prengueu un brut nature perquè el dolç i el molt sec no lliguen. Per regalar: podem sorprendre amb un cava rosat, de caves Rovellats; aquest tipus el podem fer servir per començar com a aperitiu i fer tot un àpat fins a arribar a les postres per acabar amb un tros de xocolata negra.

Quines són les funcions d'una bona sommelier? Tant la dona com l'home tenen les mateixes funcions. Funcions com estar en un restaurant recomanant, seleccionar vins per a un celler, fer d'assessor o bé venedor de vins, entre d'altres. També, es pot compatibilitzar i formar part d'un comitè de tast. Com que no hi ha molts sommeliers, els cellers et

Text: Glòria-Mireia Montanyà-(HUM, 2009)

El taller «Vi, xocolata i música» és un dels que imparteix Rosa Vila, acompanyada de Christian Escribà, d’un baríton i d’un pianista del Cor del Liceu.

www.anticsupf.net

Color, olfacte i boca permeten als jurats avaluar l’òptima qualitat dels vins.
Quina mena de tastos fas? Vaig començar a fer tastos per a iniciació. Ara, per una banda, faig el tast espectacle (per exemple, amb Christian Escribà fem “Vi, xocolata i música”, i amb un baríton i un pianista del Cor del Liceu representem cinc sentits amb cinc tipus de xocolata, cinc peces musicals i hi incorporem la lectura d'una poesia). Per una altra banda, faig els tallers d'aromes, que sempre que puc l'afegeixo a qualsevol tast (que pot anar des d'una memòria de 30 productes i relacionar-los amb els seus vins, fins a productes naturals –fruites, espècies, minerals com tinta de tinter o terra, flors, etc.-). També em dedico a fer tastos a qui m'ho demani en format clàssic, introduint una part lúdica (el taller d'aromes). Fa poc, al novembre, vaig fer a Alella un curs de tres dies amb vins mediterranis, volcànics i de festa i al febrer tinc prevista la presentació d'un vi mexicà: 3V CENTENARIO cosecha 2006. Es presenta pel centenari de la Revolució. Casa Madero (al desert de Parras) va ser el primer celler que va haver-hi a Amèrica.

I per conèixer-te una mica més com a persona: quins són els teus llibres preferits, el tipus de cinema i de teatre que t'agrada veure i la música que escoltes? Pel que fa als llibres, m'agrada molt Diario de una abuela de verano, de la Rosa Regàs, i La sombra del viento, de Carlos-Ruiz Zafón. Després, el cinema que miro és sempre divertit i m'agrada qualsevol pel·lícula de la Ginger Rogers i el Fred Astaire. La darrera vegada que vaig anar al teatre vaig veure Mamma mia. Pel que fa a la música, per escoltar prefereixo la Sonata de Chopin i per ballar, el rock com el de Bruce Springsteen.

17

ni blanc ni negre

nexe 42 2009

PLAERS D’ESTIU I D’HIVERN
ESCOLTAR EL BATRE DE LES ONADES en una platja

VANITATS
AQUEST MATÍ HE ESTAT AL CEMENTIRI DE SANT GERVASI. Als

deserta. Escoltar el vent entre els arbres. Escoltar com canta Juan Diego Flórez. Passar-me la llengua per les dents, després d'una neteja de boca. Trencar el rovell d'un ou ferrat amb un tros de pa cruixent. Escoltar, en un matí d'estiu, la piuladissa dels ocells. Contemplar el vol d'una gavina. Llegir. Nedar per sota l'aigua intentant tocar els peixos. Prendre te amb gel. Agafar un tros d'argila i convertir-lo en un objecte recognoscible. Sentir com canta la cigala sota l'ombra d'un arbre. Veure planejar una àliga. Veure el blat onejar. Anar a collir móres. Observar una corrua de formigues. Fer la migdiada. Prendre una orxata quan cau el sol. Fer els mots encreuats d'en Màrius Serra, i completar-los. Anar a collir tomàquets en un hort, i fer un suc amb la polpa, una punta de vinagre i sal d'api. Beure'l lentament. Abraçar un arbre. Gratar les orelles d'un gat fins que ronca. Mirar com es neteja, fins que em mira i em llepa la mà amb la seva llengua rugosa. Escoltar el silenci de l'hora de més calor. Sortir a gaudir de la marinada a la nit. Menjar una torrada amb allioli. Quan s'acaba l'estiu, collir figues i menjar-ne a balquena. Veure com un infant descobreix la sorra de la platja. Posarse una jaqueta quan refresca. Prendre una cervesa amb pernil ibèric. Fer llimonada. Posar-se mitjons el primer dia que refresca. Fer xocolata desfeta un diumenge a la tarda. Menjar castanyes. Mirar la pluja rere els vidres. Observar com els arbres es vesteixen de vermells i daurats. Esperar l'oli nou. Descobrir les cotorres que criden als arbres. Mirar amunt, i veure que gairebé no queden fulles. Començar la nova temporada d'òpera. Veure el mar agitat. Posar un DVD i passar la tarda a casa. Fer escudella. Contemplar com el paisatge es dilueix en la boira. Passejar per un parc un diumenge assolellat. Prendre un te calent després de dinar, i agafar un llibre i una manta. Viatjar a Madrid en tren. Veure com tot s'adorm, i esperar el retorn dels dies llargs i mandrosos.

cementiris, la pedra es deforma, les plaques de marbre es fonen com mantega, les làpides es clivellen, les pedres es mouen i deixen veure no gaire res. Els bells gravats modernistes s'esborren, les heures cobreixen els panteons, els revocats cauen, l'Ajuntament penja avisos de desnonament als nínxols on pengen arrogants cartells de propietat funerària, de membres d'ordres reials, de parents que es dediquen monuments, de militars victoriosos i valerosos: la vanitat de les grans famílies de Barcelona va erosionant-se a poc a poc en aquest petit, bell, selecte cementiri de Barcelona que mira la ciutat de cap a cap, mentre es podreixen les propietats sumptuoses que, semblava, havien de durar sempre. Als nínxols hi ha vidres i gerros trencats; marbres que el ciment ja no ha pogut aguantar més i han caigut; flors de plàstic marcides, esfullades; ferros corromputs desencadenen les entrades a les grans construccions. La llei natural del cementiri diu que res d'això es toqui: recorda que has de morir, sembla que diguin les pedres, les teules caigudes, els maons, les arrels, els ferros podrits. Hi veig la tomba de Joan Maragall, potser la més bella que hagi vist mai, no ho sé; tampoc sóc tan amic dels cementiris. M'agrada el concepte, un banc ampli en forma d'u, de respatller alt, un lloc de reunió, un lloc de vida... Potser és per això que el temps no hi ha fet estralls.

Ni blanc ni negre

Aquest estiu he estat a Menorca. Arribem a Maó, recollim el cotxe i enfilem cap a la zona de Ciutadella; deixem les maletes a la recepció de l'hotel i baixem a la platja que és a tocar; la temperatura de l'aigua és ideal, fresca però tan agradable que t'hi pots estar tota l'estona que vulguis, i és el que farem. L'aigua és transparent, blau turquesa a les cales, blau intens a mar obert; al fons es veu la sorra blanca i els peixos passen entre els banyistes en nombre exagerat, com si nedessis en un aquari. Passem la setmana passejant per l'illa, entre els marges, els boscos i els camps, sense una guia de viatge, seguint les recomanacions que ens han anat fent, però sense lligarnos-hi, fugim de les cales més belles condicionades amb aparcaments senyalitzats, és agost, i anem a parar a cales cada cop més buides fins a arribar a una en què estarem totalment sols, als peus d'un torre de defensa que aguanta com pot la bursada del mar, de la sal i del vent. Mai no havia vist un territori tan ben gestionat, amb un desenvolupament que sembla respectuós amb el medi, on l'horror immobiliari és mínim. És un regal. Sembla un miratge, però és real i, per tant, possible.

Montse Vives

David Álvarez
La Montse Vives (DRET, 1995) i el David Álvarez (HUM, 1998) presenten les dues cares de la moneda sobre temes d'actualitat, molts dels quals ens afecten en el nostre dia a dia.

Nota al peu
18

nautilia

nexe 42 2009

Com convertir-nos en Terminator quan anem de viatge
Ara mateix qualsevol persona pot convertir-se en Terminator (sí, sí; però la versió bona) gràcies a les aplicacions de realitat augmentada que podeu instal·lar a un dispositiu mòbil. Però, què és la realitat augmentada (AR en les seves sigles en anglès, 'Augmented Reality')?

DONCS, COM DÈIEM,

si heu vist alguna pel·li de Terminator, ja teniu pistes per saber què és. Recordeu quan la càmera se situava darrere dels ulls del robot, i podíem veure, amb tonalitats vermelles, el que li entrava pels ulls i com això ho analitzava l'ordinador-cervell? El Terminator comparava el que veia amb els registres d'una base de dades i així podia saber, per exemple, si la cara de l'adolescent que tenia al davant era la de John Connor o no. Això mateix és la realitat augmentada. L'AR no és 'realitat virtual', que és una manera de generar per ordinador unes sensacions, per la vista o l'oïda, d'alguna cosa que existeix o que podria existir. La 'realitat augmentada' pretén que allò real que tenim davant dels ulls es pugui barrejar amb dades digitals, que es pugui augmentar, completar; potser millorar. Per entendre això, més enllà del cas Terminator, res millor que un exemple. Imagineu que esteu donant un tomb per algun lloc del món i de sobte veieu un monument que us sembla important. Segurament, un bon mapa o una bona guia en paper us dirà el que és. Però cal orientar-se, fullejar la guia, etc. El programari d'AR, en el cas que ens ocupa, us vol ajudar en aquesta tasca. Els programes accedeixen a una base de dades gegantina (tot Internet), busquen informació sobre el monument i us l'ofereixen a la pantalla del mòbil. També seria complicat, en el cas que tingueu accés a Internet, fer aquesta tasca vosaltres

mateixos: com trobar informació sobre el que esteu veient? Què hauríeu de buscar a Google? Darrere de tot plegat hi ha un concepte anomenat geolocalització, que consisteix a afegir al contingut d'Internet unes coordenades que l'ubiquin a l'espai real. És a dir, per exemple, per a un article de la Wikipedia sobre la Sagrada Família, incloure la longitud i la latitud on es troba el monument. El mateix es pot aplicar a les fotografies de Flickr o de Panoramio, als vídeos de YouTube o Vimeo, als blocs que facin referència a un lloc... Molts telèfons mòbils d'ara incorporen un xip GPS i això ho aprofiten els programes d'AR. En el cas del monument, la cosa consisteix a apuntar la càmera del mòbil cap a allò que voleu identificar. Gràcies al GPS, el programa sap on us trobeu i gràcies a la càmera sap quina forma té el que ha d'identificar. Llavors cerca al contingut geolocalitzat d'Internet imat-

ges que s'assemblin al que veu el mòbil. Quan ho identifica, agafa contingut textual relacionat i us el superposa a la pantalla del mòbil. El mòbil intenta contestar, amb l'accés a la base de dades, a la pregunta 'què hi ha en aquelles coordenades que s'assembli al que la càmera enfoca?'. Un parell de programes, disponibles actualment només per als mòbils amb sistema operatiu Android, treuen el millor fins al moment de l'AR. El més popular és Wikitude, que connecta la realitat amb la Wikipedia d'una manera similar a la que hem explicat. I el més atractiu és Layar, que permet afegir capes de diversos orígens a la realitat. Amb Layar, unes de les grans coses que es pot fer és enfocar cap a un carrer i activar la capa que ens interessi: a Londres, una capa d'una immobiliària permet veure si al carrer hi ha pisos en venda (i afegir a la façana informació sobre les característiques del pis, el preu...), però també saber, amb d'altres capes, si en la direcció en què caminem hi ha algun restaurant i a quina distància, o si hi ha alguna estació de metro o un altre tipus de serveis... El futur de l'AR és impressionant. Cal imaginar que en el futur també es podran identificar persones i barrejar la imatge amb el perfil del Facebook. Però, de moment, per viatjar és una eina molt útil (amb una tarifa de dades al mòbil) i un camí cap a una guia de viatges digital amb una base de dades al darrere gairebé infinita, capaç de satisfer totes les demandes d'informació dels viatgers, se sentin Terminators o no.

20

Viatjar

Francisco José Moya- blog: www.nautiliaonline.com

Nico

www.anticsupf.net

VIA DE LA PLATA
EL FERROCARRIL A ESPANYA es carac-

teritza per una configuració radial, on Madrid és el centre des del qual parteixen totes les línies. Va ser així des del principi, quan empreses privades van construir els primers ferrocarrils al segle XIX i ho continua sent amb el disseny i la construcció de les actuals línies d'alta velocitat. Aquesta estructura va permetre que la capital d'Espanya es trobés equidistant a totes les capitals de província peninsulars. Tanmateix, dificulta les comunicacions entre els extrems del país, ja que els obliga a passar pel centre geogràfic. A finals del XIX i principis del XX es van començar a construir dos traçats de ferrocarril amb concepció transversal per comunicar el nord amb el sud i el Mediterrani evitant el seu pas per Madrid. La Via de la Plata entre Gijón, Salamanca, Càceres, Mèrida i Sevilla; i el SantanderMediterrani, per Burgos, Sòria, Terol i València. Només el ferrocarril de la històrica Ruta de la Plata va ser finalitzat i assolí un paper estratègic molt important, especialment utilitzada per a l'avanç de l'exèrcit de Franco durant la Guerra Civil. Posteriorment va començar el seu declivi degut al canvi d'hàbits dels ciutadans, la modernització de les carreteres i la invasió del vehicle privat, així com l'abandonament de les infraestructures ferroviàries que el van condemnar a una lenta agonia. Finalment, un Reial Decret aprovat pel Consell de Ministres del 30 de setembre de 1984 va tancar gairebé 1.000 quilòmetres de línies de ferrocarril per a viatgers i mercaderies altament deficitàries, i gairebé 700 quilòmetres es van deixar exclusivament per a mercaderies. En aquesta situació es trobava la Via de la Plata entre Plasència i Astorga, una condemna que el va convertir en una línia abandonada “no tancada” descansant al sotabosc. De la indignació inicial per la supressió del servei, s'ha passat a reclamar des de la societat civil la reobertura completa del corredor ferroviari.

A dia d'avui, el tren encara continua a la via morta. I és que la nova autovia A66 no ho posa fàcil; segueix el mateix trajecte que el corredor ferroviari. I a més gratuïtament. La Junta d'Extremadura vol reobrir el tren entre Plasència i Salamanca, però necessita la col·laboració d'una inaccessible Junta de CastellaLleó. Tothom té clar que sense voluntat política i col·laboració econòmica entre comunitats autònomes no hi haurà reobertura, ni tan sols parcial. Les comarques que travessa aquest ferrocarril es caracteritzen per la baixa densitat de població, mobilitat dominada pel vehicle privat, i un gran potencial turístic cultural, mediambiental i esportiu encara per desenvolupar plenament: Valle de Ambroz, Béjar, Guijuelo, Candelario, estació d'esquí La Covatilla, Sierra de Francia, Las Hurdes o el Valle del Jerte. Malgrat les dificultats, aquest tren té futur. Pot ser un corredor transversal de mercaderies que comuniqui el port d'Algesires, Huelva i Sevilla amb el nord d'Espanya evitant les saturades vies madrilenyes. Pot ser una línia de transport de viatgers en trànsit per als trens d'alta velocitat a Zamora, on s'està construint la nova línia de Madrid a Galícia, o Plasència amb enllaç a la futura LAV Madrid-Extremadura-Portugal. I podria ser un excel·lent ferrocarril turístic en gran part del seu recorregut. Per arribar a aconseguir-ho la línia ha de ser renovada, com a mínim, en els 230 quilòmetres entre Plasència i Zamora, i 120 quilòmetres entre Zamora i Astorga, amb una actuació de característiques tècniques similars a la realitzada a la línia de la Pobla de Segur. S'ha de reobrir un ferrocarril que no es mereix l'oblit, i donar un impuls a una zona d'Espanya perquè trobi el camí d'un desenvolupament econòmic sostenible.

Estació d’Hervás.

Altres línies inicialment condemnades a mort van rebre l'indult gràcies a la participació de les comunitats autònomes, com la línia de la Pobla de Segur o alguns trams de la Via de la Plata que han sobreviscut per l'interès de la Junta d'Extremadura per impulsar el ferrocarril com a element vertebrador del seu territori. L'estrella de Mèrida és un bon exemple: distribuïdor de les línies de Càceres, Badajoz, Zafra, Sevilla, Huelva i Don Benito, a més de Madrid i Ciudad Real, on es poden enllaçar actualment amb els trens d'alta velocitat. Els partits polítics han recollit la sol·licitud popular i han utilitzat la reclamació com a eterna promesa electoral. Periòdicament des del Govern central apareixen algunes decisions per a l'optimisme momentani, però que són simplement declaracions d'intencions sense assignació pressupostària. Simples focs d'artifici. Durant la primera legislatura del Govern de Zapatero es va aprovar el Pla Oeste per impulsar el desenvolupament econòmic i social de les províncies occidentals de Castella i Lleó, on s'inclouen mesures com l'obertura de la línia de ferrocarril de la Ruta de la Plata.

Nico

Javier Nicolás

21

viatges d’estar per casa

nexe 42 2009

De “s’afarti” pels Ports
ANAR-ME’N FINS A L’ÀFRICA per fer un

Viatges d’estar per casa

safari mai no ha estat entre les meves prioritats viatgeres. I alerta, que he llegit molt sobre el tema (africà), començant pel clàssic Ébano, de Ryszard Kapuscinsky, i acabant per un parell de llibres de Javier Reverte, El sueño de África y Los caminos perdidos de África. I dic “començant” i “acabant” i no dic “passant” perquè entremig no hi ha hagut res més que un desert, i no precisament africà. El cas és que currículum lector a banda i lligant amb el que deia al començament, a principis d'octubre va saltar la notícia que diversos veïns havien alertat de la presència d'una lleona salvatge i ferotge per la zona dels Ports de Beseit, a la zona limítrof entre Catalunya i el País Valencià. Va ser aleshores quan vaig pensar que si jo no anava al safari però el safari venia a mi, no era pas qüestió de desaprofitar-ho. I així va ser com vaig planejar un cap de setmana a la Tinença de Benifassà, tot i que quan jo hi vaig arribar la lleona ja s'havia convertit en un vulgar gos mort a mans de Protecció Civil. En honor a la veritat he de dir que l'única fauna que vaig poder observar va ser una rabosa i vaques que tranquil·lament pasturaven per les terres i els camps de la zona, alienes a la polèmica dels recursos econòmics i humans destinats a la captura del gos-lleó. Ni rastre tampoc de la famosa cabra hispànica, espècie protegida de la Reserva Estatal de Caça dels Ports de TortosaBeseit. Doncs sí que ho deu estar de protegida, perquè he de confessar que ni jo ni la meva acompanyant no em vam veure ni una trista unitat. Situada a cavall de les comarques valencianes del Baix Maestrat i els Ports, la feréstega Tinença de Benifassà comprèn els nuclis de Bel, el Bellestar, la Pobla de Benifassà, el Boixar, Coratxà i Castell de Cabres, població que té la gràcia afegida al nom de ser la menys habitada del País Valencià -18 personetes censades- i on vaig llogar una casa rural de poble al mòdic preu de 17 persona/dia a la no menyspreable altitud de 1.134 metres sobre el nivell del mar. La Tinença deu el seu nom al monestir de Santa Maria de Benifassà, la construcció del qual va ser

ordenada el 1233 pel rei Jaume I i encomanada a l'abat de Poblet, Berenguer de Concavella. Els primers monjos que arribaren a la zona s'instal·laren inicialment a l'antic castell àrab de Beni Hassan; d'aquí el nom de la tinença. El primer monestir cistercenc del recentment creat Regne de València no va ser ocupat, però, fins a l'any 1250. Segles més tard, arran de la desamortització de Mendizábal va començar el declivi de l'edificació, que a mitjans del segle XX es trobava en estat de semiruïna. Després de diversos treballs de rehabilitació, des de 1967, el conjunt amurallat de l'actual Cartoixa de Santa Maria de Benifassà és regentat per monges de clausura, que, en estricte observança de la norma, només permeten la visita a l'església i el claustre els dijous a la tarda. Com que els camins del Senyor em van ser negats -era cap de setmana- vaig iniciar els de la muntanya. La primera excursió va ser en direcció al Tossal dels Tres Reis i, per ferho, primer ens vam traslladar en cotxe des de Castell de Cabres, on tenia fixada la residència, fins a Fredes, punt de sortida de la ruta. No era qüestió de passar-se una setmana caminant. Per un camí senyalitzat i després d'una hora i mitja d'ascens

s'accedeix al cim del Tossal dels Tres Reis (1.356 m), punt on conflueixen l'Aragó, el País Valencià i Catalunya. Conta la llegenda que en aquest punt s'asseien antigament els reis dels antics territoris de la Corona d'Aragó i xerraven de les seves coses sense moure's dels seus respectius dominis. La segona jornada va ser una senyora travessa de cinc hores de duració entre Castell de Cabres –insisteixo, on residia– i Coratxà. Després de passar per paratges d'encís, masos deshabitats, boscos de pinedes i llits de boix, romer i espígol s'albira l'església romànica de Sant Jaume, un regal per a la vista. Però l'autèntic festival per als sentits, ja em perdonareu, vindria poc després a la taula del restaurant de l'Hostatgeria de Sant Jaume, al mateix Coratxà. A saber, menú degustació a base de: 1. Amanida d'embotits ibèrics 2. Remenat d'espàrrecs tendres 3. Torradeta d'ànec amb melmelada. 4. Matambre de vedella amb carpaccio de xampinyons 5. Pernil de vedella amb reducció de vinagreta. 6. Peus de porc. 7. Favada asturiana! 8. Postres: assortit de pastissos i mel i mató 9. Cafè i xarrupet. I tot plegat per 15 € cada menú. És cert que em vaig quedar sense safari. Però aquell “s'afarti” no l'oblidaré mai!!!

22

Màrius Comorera

cuina

www.anticsupf.net

CUINA HONGARESA
a història del poble hongarès ha configurat la seva cuina: ja els nòmades d'altres temps feien estofats i sopes substancioses en olles de ferro damunt el foc. La dona napolitana del rei Maties Corvinus, al segle XV, va introduir-hi moltes fruites, així com el seu ús culinari, i moltes espècies. Els saxons, els jueus, els serbis i, en general, els diversos pobles eslaus, van portar-hi també les seves arrels culinàries, i l'era otomana va significar l'adopció de molts dolços tradicionals i l'ús de l'albergínia. El panorama es va sofisticar durant l'imperi austro-hongarès, i a més van arribar-hi influències germàniques. Es tracta d'una de les cuines més tradicionals d'Europa, amb segles d'història. És una cuina rotunda, saborosa, especiada, no apta per a estómacs delicats i laboriosa; però molt, molt bona i que val la pena

l

descobrir in situ. Menjar a Hongria és una aventura, sobretot per l'idioma. Per començar, restaurant es diu étterem, i si us posen al davant d'una carta en hongarès,tindreu la sensació que res del que hi llegiu resulta intel·ligible. Demaneu la carta com a mínim en el mal anglès, que és la llengua universal, i no us aventureu: el pörkolt, per exemple, és un guisat de vedella. Als hongaresos els agrada la sopa: per això hi comencen els àpats. També són apassionats dels dolços, en què destaquen dos pastissos, el Dobos i l'Esterhazy. El primer, creat pel cuiner Joseph Dobos, va suposar una revolució en la pastisseria del seu temps. Dobos va inventar tant el pa de pessic com el farciment de mantega i xocolata, i ho va acabar amb un glassejat de caramel. El segon també és un pastís a capes, i porta el nom d'un comte hongarès. És una cuina laboriosa, de llargues

estones al foc. Els estofats i els rostits estan a l'ordre del dia, i també se'n fan plats d'aprofitament, per farcir creps o vegetals. Els plats s'acompanyen de bunyols de patata o de pastes fetes al moment i a penes escaldades. Així com el sofregit defineix la cuina catalana, la combinació de ceba, llard i paprika defineix la cuina hongaresa. També s'usen gairebé totes les espècies i condiments coneguts. El menú que proposem és contundent. Comencem pel gulash, que és sopa i no estofat, i que no ofereix gaires dificultats; els creps Hortobagy són més laboriosos, però el resultat compensa. Per acabar, hem optat per unes postres per a tots els públics, perquè només hem de farcir la pasta de full congelada. Les receptes, extretes del llibre de cuina del restaurant Gundel i lleugerament adaptades, són per a sis persones.

les receptes

Cuina

Daurem la ceba i els vegetals amb el greix, hi afegim el pebre i, de seguida, la carn a daus, una mica de sal, i deixem que es consumeixi el suc de la carn. Llavors hi afegim el comí, l'all picat, i una mica d'aigua, de manera que la carn s'hi estovi sense arribar a bullir com en una sopa. Quan el brou es redueixi, hi afegim les patates a daus, que quedaran com sofregides. Hi tornem a afegir aigua, i ho servim quan les patates estiguin cuites.

Montse Vives

Gulash Ingredients: 360 g de carn de vedella, 80 g de llard o una mica d'oli si ho voleu més suau, 150 g de ceba, paprika o pebre vermell –dolç o picant segons el gust–, sal, comí, all, 800 g de patata, 140 g de pebrot prim tipus italià o idealment paprika fresca dolça, 60 g de tomàquet fresc.

Creps a l'Hortobagy Preparem unes creps salades, barrejant 2 ous amb 2 dl de llet freda, 240 g de farina i un pessic de sal, amb la batedora. Ho podem alleugerir amb una mica d'aigua amb gas o llet si no té la consistència d'una sopa cremosa. En una paella antiadherent ben calenta anem posant petites quantitats de mantega o llard, i anem fent les creps d'una en una. N'haurien de sortir 12. Les reservem. A part, aprofitem un guisat o estofat i el triturem. Si no en tenim, sofregim uns 750 g de carn de vedella a daus amb tomàquet, pebrot, ceba, paprika i sal. Hi afegim una mica de brou i deixem fer xup-xup. Piquem la carn escorreguda, i lliguem la salsa amb un cartró petit de

crema de llet, al foc, fins que es torni espès. Farcim les creps amb la carn picada, i en dobleguem els quatre extrems de manera que quedi un paquet més o menys quadrat. Posem els doblecs a sota el plat, ho reguem amb la salsa i ho servim. Pasta de full de fruites Comprem un paquet de pasta de full, a la qual posem per damunt pa ratllat, aproximadament un quilo de fruita tallada petita i despinyolada (pomes amb panses, prunes, cireres), uns 120 g de nous picades no gaire petites, i sucre en pols i canyella a discreció. Ho enrotllem, i enfornem seguint les instruccions del paquet.

23

vida de socis i graduats

nexe 42 2009

“A la carrera, vaig trobar-hi una experiència vital i una modulació del meu caràcter”
En aquesta ocasió ens trobem amb Juan Milián (CPA, 2003), a qui l’Andreu Orte (POL, 2002) va entrevistar. Van estar una estona parlant sobre llibres, sobre la política de l'actualitat, sobre el futur de la ciència política, sobre la parcialitat o imparcialitat de l'analista polític. Un reflex de la trajectòria de Milián, a cavall entre l'anàlisi política i els seus projectes professionals.
Ja fa un temps que vas deixar d'estudiar a la UPF i, encara que quedi molt enrere, per què la vas triar? Vaig estudiar la llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració a la Pompeu Fabra per un conjunt de raons i d'intuïcions, però suposo que el que em va fer decidir és que no només podria adquirir certs coneixements de ciència i filosofia polítiques, que m'interessaven i em continuen interessant, sinó que, a més, creia, tenia un caràcter més pràctic i proper al mercat laboral que altres carreres com Humanitats. Què esperaves trobar-hi? Esperava una ciència política més valorada, com a mínim tal com ho està en altres països com els Estats Units. Per això vaig decidir continuar estudiant un màster, també a la Pompeu, a l'IDEC, de Direcció Financera i Comptable de l'Empresa. Potser que de totes dues experiències acadèmiques busqués excessivament eines concretes per introduir-me posteriorment al mercat laboral, la qual cosa és molt important; però segurament vaig trobar una cosa encara més important: una experiència vital i una modulació, en el bon sentit de la paraula, del meu caràcter que m'ha fet veure les coses amb altres perspectives. Tot això ha marcat molt més la meva trajectòria professional del que podria haver pensat abans de començar la carrera universitària. Conèixer gent amb les mateixes inquietuds que tu; poder compartir informació amb gent del camp al qual et vols dedicar; haver, també, de buscar-te la vida per tu mateix, no com a l'escola o a l'institut, són experiències que al final t'ajuden més que saber fer determinades anàlisis estadístiques, que també és molt important, però d'una altra manera. És a dir, potser la universitat em va donar menys coneixements pràctics del que pensava, però sí que em va donar l'experiència per adquirir-los posteriorment. Parla'm de com vas acabar en l'actual aventura editorial. Has trigat un temps a arribar-hi, però no has deixat de fer coses... Quan s'acaba la carrera tothom es planteja si continuarà estudiant per fer oposicions o si continuarà estudiant per tirar després pel camí del sector privat. Tot i que molts cops, i més amb la crisi actual, m'ha passat pel cap que la primera opció hagués estat la millor, em vaig decidir per la segona sense dubtar-ho massa. t'aporten alguna cosa més. Des de llavors sempre he treballat d'alguna manera com a politòleg, bàsicament en el terreny de la comunicació política. Ara mateix, amb un altre politòleg que va estudiar a la Pompeu i altres professionals, estem creant una escola de comunicació i estratègia política (e-politicae), que començarà a funcionar a partir d'aquest novembre. Per què dins del sector privat vaig elegir l'edició de llibres? Com bé dius, repetint un tòpic que és cert, la paraula editorial va quasi sempre lligada a la paraula aventura. I com qualsevol aventura està, segurament, més lligada a cobrir unes necessitats personals que a unes expectatives purament empresarials. El que vull dir és que qualsevol pla de viabilitat et dirà que amb una editorial no et faràs ric. Totes les setmanes fan fallida diverses editorials a Espanya. Però els llibres

« Una assignatura pendent, per exemple, és un llibre sobre el món del vi»

Text: Andreu Orte-(POL, 2002 - blog: http:/ /aorte.blogspot.com

Per una banda, sempre he tingut una passió totalment irracional pels llibres. Sóc el típic “freak” que quasi no té espai per dormir a la seva habitació perquè està plena de llibres i de retalls de diaris i revistes sobre llibres (també sobre política, és clar). De fet, no només m'agrada llegir, m'apassiona anar a les llibreries, mirar què es publica, agafar diversos volums, acariciar les pàgines, observar les tipografies i els marges, llegir els comentaris de les contraportades. Per l'altra banda, hi ha una sèrie de condicions que em van animar a donar el pas per crear una editorial. Per un costat creia que la llicenciatura m'havia donat les eines per saber quin manuscrit té qualitat i quin no, que el màster m'ajudaria a no fer gaires barbaritats financeres i que la meva experiència en la comuni-

24

www.anticsupf.net

cació política em permetria trobar escriptors i fer campanyes publicitàries amb més facilitat. A més, des de feia molt de temps tenia clar el tipus d'editorial que volia. Fa uns anys vaig tenir l'oportunitat de viure a Washington i de, com no, visitar un munt de llibreries, passar tardes senceres llegint i observant. Quan vaig tornar a Barcelona em vaig adonar de la gran diferència entre el mercat editorial americà i el nostre.Vaig pensar que potser uns llibres més “a l'americana” podrien tenir cert èxit aquí, que teníem un espai per omplir amb llibres encaminats a explicar la realitat més actual d'una manera senzilla; d'aquí el nom de l'editorial, Episteme, 'coneixement' en grec. Ja que em comentes la teva fascinació per passar temps a les llibreries, ens podràs recomanar un llibre poc conegut... Ara em posaré el barret de politòleg. Acabo de llegir Conversaciones con Isaiah Berlin, de Ramin Jahanbegloo. L'original ja té uns anys, però a Espanya l'acaba de publicar Arcadia. Es tracta d'una sèrie d'entrevistes a Berlin sobre la seva vida i pensament. Aquest és conegut, pels politòlegs, per la seva distinció entre llibertat positiva i negativa; però a mi em sembla bastant més interessant la seva defensa del pluralisme. I un racó de Barcelona on llegir un bon llibre? Els primers anys que vaig viure a Barcelona anava sovint al Parc Güell a passejar. Allà vaig descobrir un racó, relativament tranquil, amb unes meravelloses vistes de la ciutat, un turonet que s'anomena de les Tres Creus. És la part més alta del parc i hi ha alguns banquets on pots llegir tranquil·lament a la fresca. Un altre lloc preciós, però més per anar-hi al vespre, és la plaça Felip Neri, al Barri Gòtic. Hi ha una terrassa on prendre una copa amb la bona companyia d'una amistat o d'un llibre és tot un plaer. Però potser aquest lloc és més conegut. En quina llibreria voldries trobar un llibre d'Episteme? De les conegudes, la que més m'agrada és la Central, tant la del carrer Mallorca com la del Raval. Tenen els llibres ben classificats, cosa que no és fàcil de trobar en altres grans llibreries, i a més tenen molts llibres en llengües estrangeres. Allà tenim exemplars de pràcticament tots els llibres de la nostra editorial. Per altra banda, m'agradaria trobar els meus llibres en una petita llibreria, però que té una bona selecció i diferent, que està al carrer Verdi, la Taifa. Sempre que hi vaig m'hi acabo deixant mig sou. Per això intento anar-hi només un cop al mes. De moment heu editat llibres sobre els castellers, sobre les rutes carlines, sobre el “Ché Guevara”... Quins temes t'agradaria poder editar? N'hi ha tants! L'editorial pretén especialitzar-se en temes culturals, assaig o ficció relacionada amb temàtiques culturals. Una assignatura pendent, per exemple, és un llibre sobre el món del vi. M'encantaria anar a presentarlo a totes les denominacions d'origen de Catalunya i de València. Però, en general, m'agraden tots aquells temes culturals que es poden fer assequibles mitjançant un llibre a qualsevol persona.

Novetats editorials
RUTAS DE BARCELONA. Paseos por la Historia de la ciudad Autor: César Alcalá Sinopsis: autor de desenes d’assajos d’Història, César Alcalá ofereix en aquest llibre un apassionant conjunt de passejos per les històries, la música, la literatura, les llegendes i els carrers de la ciutat de Barcelona. L’espai i el temps es troben de la mà de l’autor per mostrar una ciutat que ell estima i que sorprendrà el lector; fins i tot tots aquells que hi viuen trobaran nous motius per sortir a passejar-hi. RUTAS CARLISTAS. Morella, Tortosa y Benassal Autor: J. J. Rovira Climent Sinopsis: aquest llibre no és una guia turística típica, però pot despertar el desig de viatjar als llocs que hi apareixen, i pot servir com a llibre de ruta durant el dia i de capçalera a la nit. CASTELLS HUMANS Autors: Pep Prieto i Carles Ribas Sinopsis: el llibre conté deu contes amb el món del “casteller” com a pretext, amb humor i alegria, amb aventures i singularitats quotidianes. Els protagonitzen nàufrags, nadons precoços, castellers enamorats i, en definitiva, éssers excepcionals que es guanyaran immediatament la complicitat del lector. Més informació a: www.editorialepisteme.com

25

LA LLEI, A TOTA VELA
L’EXPRESSIÓ “FETA LA LLEI, FETA LA TRAMPA”

Foto: Redacció.

és, com la majoria de dites populars, aplicable a tots els àmbits de la societat mal dita democràtica en què ens ha tocat viure. Si en voleu un exemple, passegeu tranquil·lament (però sempre alerta amb les carteres i les bosses) per la platja de la Barceloneta, i deixeu que la vista se us en vagi cap a aquella mena de “bulto” que sorgeix del no-res volent imitar una vela sense aconseguir-ho. Després de l'evident ensurt estètic, arriba l'emprenyamenta racional i de tot contribuent: com pot ser que “això” s'hagi construït a zero metres de la costa??? I la “llei de costes”, que ha enderrocat milers de construccions familiars i de petits negocis? En un segle en què la majoria de roba que duem no porta folre, sembla que hi ha gent que encara insisteix a passar-s'ho tot pel “forro”. I el més escandalós és que aquest

Murphy

projecte hagi estat aprovat per un govern amb una tercera part ecologista. Això vol dir, mal ens pesi als contribuents-amants de l'estètica i/o de l'ecosistema costaner, que les dues terceres parts restants (o fins i tot el 100%, sent pessimistes i malfiats) es regeixen per una llei que sembla manar per sobre de totes les altres, i que ignora les manifestacions populars en contra de projectes absurds com aquest. Una llei, la dels interessos econòmics, que n'engloba d'altres ben conegudes

La llei de Murphy

per tothom, com la del més fort i la del “tot s'hi val”. Perquè sembla ser que, en plena temporada de col·leccionables de quiosc, n'ha sortit un que bé podria anomenar-se “Els escàndols financers i polítics més aberrants de la història”. I amb el primer número, et regalen la rascleta per anar treient capes de porqueria... Ja té raó la dita popular, “Barcelona és bona si la bossa sona”. Tan de bo també s'acomplís la que diu que “els catalans, de les pedres en treuen pans”. Almenys podríem convertir certs atemptats ecològics en un bon àpat per a tots aquells que ara són delinqüents per mostrar la seva pobresa extrema en públic. No sigui cas que algú de fora s'escandalitzi en comprovar que, a Barcelona, no tot són hotels de luxe amb platja (artificial) privada.

avantatges per a socis
SALUT
Unipsa-Sanitas Preus especials de l’assegurança mèdica (48,50 euros), independentment d’edat i sexe.
INFO 93 488 08 37

www.anticsupf.net

FORMACIÓ
IDEC 5% de descompte en màsters i postgraus.
INFO www.upf.es/idec

ESPORTS I OCI
Àmfora Diving Center Condicions especials als cursos de submarinisme.
INFO www.lamfora.com

VIATGES
Halcón Viajes • Un 6% de bonificació en paquets vacacionals. • Vacances amb regal INFO Paola Carranza. Tel. 93 311 83 11 Sol Meliá Tarifes preferents als seus hotels amb el codi especial d’AnticsUPF. INFO www.solmelia.com (i introduint-hi el codi) Roc Blanc Hotels Descompte fins al 20% en els seus serveis. INFO www.RocBlancHotels.com

Qualimèdic Condicions especials als seus serveis.
INFO www.qualimedic.net i SÍLVIA LOZANO, 93 240 01 10

JEF Condicions especials als cursos.
INFO www.joveempresafabra.org

5 Oceans 10% de descompte en totes les seves activitats nàutiques i de vela.
INFO Joan de la Matta a info@5oceans.es – i http://www.5oceans.es

Allianz Assegurances mèdiques a preus especials per a socis i familiars (de 30,07 a 34,06 ¤)
INFO ÁNGELES PESQUERA, TEL. 656 300 675

PEI Preus de comunitat universitària (un 25% de descompte en el 2n idioma triat) als cursos d’idiomes.
INFO 93 542 19 21, pei@fun.upf.es i www.upf.es/pei/

Estació Nàutica Badia Ofertes en activitats nàutiques.
INFO www.estacionauticabadia.com

Institut Català de la Retina Condicions especials graduats i familiars de 1r grau. 50% de descompte en la primera visita.
INFO www.icrcat.com. Tel. 93 254 79 22

PANGEA Preus especials.
INFO 93 401 56 64 i http://www.pangea.org/pangea/curses.shtml

Rubber River 10% de descompte a les seves activitats d’esports d’aventura.
INFO www.rubber-river.com

NOU NOU

FINANCES
Caixa Catalunya Avantatges financers exclusius per a AnticsUPF.
INFO Qualsevol oficina de Caixa Catalunya Tel. 902 43 88 43 www.caixacatalunya.com

Clínica Baviera Condicions especials a l’operació de correccions de miopia i astigmatisme amb làser
INFO CÈLIA ALONSO. 93 260 05 10

RACC 20% de descompte en la matrícula de les seves autoescoles i un any gratuït com a soci del RACC. Tel. 93 495 50 00 EVIU Preus especials i accés preferent en els cursos d’idiomes.
INFO www.eviu.com

GHT HOTELS Descompte d’un 10% (segons la tarifa vigent)
INFO ferran.navas@ghthotels.com

SERVEIS JURÍDICS
Ribas y Martín, Asesores y Abogados SL Primera visita gratuïta i 20% de descompte en els serveis.
INFO 93 347 25 14 / www.ribasimartin.com

Altitud Extrem 10% de descompte en cursos de muntanya.
INFO www.altitudextrem.com i info@altitudextrem.com

Tecnocrèdit Condicions especials en aquesta entitat del grup Banc Sabadell, com exempció de comissions, préstecs a interès reduït...
INFO sabadellatlantico.com

Mellado & Associats, Gabinet Jurídic Primera visita gratuïta i 20% de descompte en els serveis.
INFO 93 890 19 99

VG / Advocats Primera visita gratuïta i descomptes especials en els serveis.
INFO 93 318 06 41

UOC Els nostres associats poden accedir a la formació de postgrau de la UOC amb un 10% de descompte sobre els preus de venda al públic. L’oferta inclou màsters, postgraus, especialitzacions i actualitzacions. Per beneficiar-se del descompte és necessari presentar el carnet de soci d'AnticsUPF. Es pot accedir a la informació sobre els cursos:
http://www.uoc.edu/masters/cat/web/index.html.

DiR 10% de descompte en la quota mensual.
INFO 901 30 40 30 i 93 450 48 18, mkextern@dirfitness.es i www.dirfitness.es

Caixanova Avantatges exclusius per a socis d’AnticsUPF Comptes sense comissions, productes NX...
INFO TEL: 93 647 43 75 - www.caixanova.es

Restaurantes GAMT 10% de descompte en àpats a la carta i menús per a grups a preus de majorista.
INFO reserva prèvia a: Cristina Garcia, 666 52 43 52 – 93 301 00 37 cristina@grupoamt.es Web: www.restaurantesgamt.com

Bones festes!

exen
PRIORITZEN POLÍTIQUES SOCIALS BUIDEN EL TRESOR PÚBLIC CÀNDID BERGANT

Vinyeta de Javier Nicolás
(nico@anticsupf.net)

AnticsUPF
Ramon Trias Fargas, 25-27, despatx 40.069 08005 Barcelona Tel.: 93 542 27 59 / Fax: 93 542 25 32 A/e: antics.alumnes@upf.edu Web: www.anticsupf.net