You are on page 1of 28

01. N42 corr.

qxd 16/11/09 17:02 Página 1

nexe
número 42 2009 2,50 euros (gratuïta per als socis d’AnticsUPF)

Revista de l’Associació d’Antics Alumnes de la Universitat Pompeu Fabra

Els canvis
ens fan créixer

Notícies pàgina 10 reportatge pàgina 12 ENTREVISTA pàgina 16


Els “Dilluns d’AnticsUPF” La Llei del foc, a debat Rosa Vila, sommelier
01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:02 Página 2

la 2 i la 3

nexePublicació de l’Associació d’Antics Alumnes


de la Universitat Pompeu Fabra.
Editorial

Novembre del 2009.


direcció
Mònica Fernández Aguilera
(monica.fernandez@anticsupf.net) ELS CANVIS ENS FAN CRÉIXER
col·laboradors
David Álvarez
Miquel Bestratén
Thais Buforn
Màrius Comorera
Glòria-Mireia Montanyà UN ANY MÉS, US TROBEU AMB la revista nexe, pugui representar la nostra Universitat.
Francisco José Moya
Murphy que no falla per felicitar-vos les festes. Sabem que la carta de presentació la tens
Javier Nicolás Enguany, l'equip de redacció ha pogut tu a les teves mans, i entre tots podem tre-
Andreu Orte treballar només un únic exemplar, perquè ballar per aconseguir la màxima qualitat i
Marta Parreño tots nosaltres hem tingut un any intens de la màxima excel·lència en tot allò que
David Rodríguez
Ferran Simarro col·laboració amb AnticsUPF, feina que generem i organitzem. No ho oblidis, està
Montse Vives sempre compatibilitzem amb les nostres a les teves mans, i nosaltres t'ajudarem.
tasques professionals en àmbits tan diver-
maquetació sos com l'economia, la recerca, la comu- Com a socis ens beneficiarem de molts
María Ferreiro (ferreiromari@telefonica.net)
nicació, la ciència o el dret, entre d'altres més avantatges i com a antics alumnes
correcció disciplines. –tots aquells que formem part d'aquests
Gabinet Lingüístic de la UPF. Marta Herrero prop de 20.000 titulats per la Universitat
L'elecció d'un nou Comitè Executiu, d'una Pompeu Fabra– trobarem un referent més
impressió ANMAN Gràfiques
ISSN: 1886-7707 nova Junta Directiva, unit a la creació del a l'hora de desenvolupar la xarxa de con-
dipòsit legal: B-22952-96 Programa UPFAlumni per part de la Uni- tactes; gaudirem de les darreres ofertes
versitat ens ha permès treballar conjunta- de treball i descomptes, i com no, de tota
suport ment per desenvolupar un nou projecte, una sèrie de condicions que ens perme-
nexe s’edita amb el suport del Consell
Social de la Universitat Pompeu Fabra un nou repte que de ben segur represen- tran créixer professionalment i personal-
tarà un gran avenç per a tots nosaltres. ment.
tirada Tenim la convicció que tots aquests can-
1.500 exemplars vis ens faran créixer. De la mateixa manera, des de la revista,
volem fer una crida a tots aquells antics
subscripcions
Socis: gratuïta. No socis: 8 euros l’any, envia- És més, el nostre compromís com Antics- alumnes que tinguin afany d'escriure.
ment inclòs (Espanya). UPF va més enllà de tot el que podem nexe és el nostre principal mitjà de
+ Info: antics.alumnes@upf.edu organitzar: actes, trobades d'antics alum- comunicació, i l'equip de redacció, cada
nes... Volem ser el teu punt de referència i cop és més gran; però volem comptar
publicitat
Contacta: 93 542 27 59 contacte amb el món de la Universitat. I amb més opinions i amb més punts de
antics.alumnes@upf.edu per poder créixer tots també volem que el vista. No t'ho pensis i comença a escriu-
teu paper sigui del tot interactiu, que ens re’ns!
Junta Directiva de l’Associació d’Antics facis arribar les teves opinions, que ens
Alumnes de la Universitat Pompeu Fabra
ajudis a millorar; en definitiva, et volem a Ja per acabar, aprofitem l'avinentesa per
Comitè Executiu tu com a protagonista, perquè millor que desitjar-te unes bones festes i una millor
> Daniel Vidal, president (DRET, 1997) l'antic alumne no hi haurà mai ningú que entrada a l'any 2010. Fins a la propera!
president@anticsupf.net
> Andreu Orte, vicepresident (CPA, 2002)
andres.orte02@aaa.upf.edu
> Xoan Carles Cuesta, tresorer (GAP, 1994)
antics.alumnes@upf.edu
> Joan Planas, secretari (BIO, 2003)
secretari.general@anticsupf.net Mònica Fernández Aguilera
Directora de nexe
Vocals
> David Álvarez, (HUM, 1998)
david.alvarez02@aaa.upf.edu
> Miquel Bestratén, (ECO, 1998)
miquel.bestraten@upf.edu
> Mònica Fernández, (HUM, 1996 - PER, 1999)
monica.fernandez@anticsupf.net
> Francisco José Moya, (HUM, 1997, PER, 1998) Nota legal
franciscojose.moya01@aaa.upf.edu AnticsUPF disposa de les teves dades de caràcter personal en virtut de la teva condició d’associat o en raó de la cessió feta per la Universitat Pompeu Fabra amb l’es-
> Ferran Simarro, (EMP, 1999 - ADE, 2001) pecífic objectiu d’enviar-te aquesta revista. En aquest darrer supòsit, si no ens comuniques el contrari, incorporarem les teves dades (nom, cognoms, estudis i adreça)
ferran.simarro02@aaa.upf.edu al nostre fitxer per tal de mantenir-te informat de les activitats que realitza AnticsUPF. Sigui com sigui, AnticsUPF et garanteix et tot moment el dret d’accés, rectifica-
ció, oposició i cancel·lació d’aquestes dades. Per tal de fer-ho efectiu, si et plau, posa’t en contacte amb nosaltres. Les nostres dades surten a la contraportada.
> Montserrat Vives, (DRET, 1995)
antics.alumnes@upf.edu
L’OPINIÓ DE L’ASSOCIACIÓ NOMÉS S’EXPRESSA A L’EDITORIAL

2
01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:02 Página 3

continguts
vida AnticsUPF
4 Article del nou president, Daniel Vidal

5 Presentació de la nova Junta Directiva

8 Breus sobre els AnticsUPF

9 Les darreres notícies de la secció Polítiques

10 Apunts
L'esport i la salut

11 Corresponsalia a Madrid
Malasaña, el barri de les Meravelles

reportatges

12 La Llei del foc


Quines implicacions tindrà a la cultura catalana

14 Economia
Dos anys de crisi: algunes lliçons i algunes propostes

entrevista

16 Rosa Vila, sommelier catalana, ens recomana vins

articles d’autor

18 Ni blanc ni negre
Vanitats i plaers

20 Nautilia
Com convertir-nos en Terminator quan anem
de viatge

21 Nico
Via de la Plata

22 Viatges d'estar per casa


De “s'afarti” pels Ports

23 Cuina hongaresa

24 Vida de socis

Juan Milián, jove editor i emprenedor

26 Murphy

avantatges comercials

27 Avantatges per als Antics Alumnes

3
01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:02 Página 4

Junta Directiva nexe 42 2009

La Junta Directiva d’AnticsUPF es renova

Aquest any 2009, els AnticsUPF hem escollit un nou equip directiu que portarà endavant el nou projecte de
l'AnticsUPF. Aquestes novetats les hem volgut recollir en un article del nostre president, en què es parla de quins
seran aquests reptes de futur a partir d'ara. També s'acompanya d'una breu presentació dels membres de la Junta
Directiva de l’Associació d’Antics Alumnes de la Universitat Pompeu Fabra, que juntament amb l’Assemblea General
i el Comitè Executiu, són els òrgans de govern de l’Associació.

“El veritable èxit és treballar junts”


H
enri Ford va dir (o així li atribuei- catalitzador amb èxit. Així, han sorgit En aquests moments estem treballant
xen) la frase següent: “Arribar ple- empreses creades per antics alumnes, plegats per definir la millor estructura
gats és el principi; mantenir-se activitats esportives i artístiques guardo- de funcionament, tot sabent que la millor
junts és el progrés, però treballar junts nades (com la de la nostra Aula de Tea- estructura no garanteix ni els resultats ni
és l'èxit”. tre) i, per què no dir-ho, fins i tot famílies el rendiment, però que una estructura
i parelles que es van conèixer gràcies a equivocada és una garantia de fracàs.
Des de la seva fundació, ja fa més de dot- activitats impulsades per AnticsUPF. Per això, mentre definim com podem i
ze anys, AnticsUPF ha tingut com a objec- hem de treballar institucionalment junts,
tiu ser un mitjà amb el qual consolidar i A més del suport del Consell Social, des d'AnticsUPF així com des del Pro-
enfortir els vincles dels graduats i llicen- d'uns quants patrocinadors, d'un nucli grama UPF Alumni no deixarem d'estar
ciats de la UPF, tant entre ells com amb la ben actiu de socis que han dirigit l'acti- al costat vostre com a antics alumnes
Universitat (en sentit ampli). vitat de l'Associació en tot aquest temps, que sou, i continuarem animant-vos a
darrerament la mateixa UPF s'ha afegit a participar en els nostres cursos, en les
Els resultats no deixen de ser satisfacto- aquesta tasca i ha començat a treballar nostres trobades socials i professionals;
ris. Des de trobades entre companys en el desenvolupament d'una política a integrar-vos en l'estructura de gestió i
d'estudis (sopars de promocions, per d'alumnes a través del denominat Pro- decisió de l'Associació; a enfortir, en de-
exemple) i cursos fins a la coordinació de grama UPF Alumni, una iniciativa encara finitiva, els nostres vincles, perquè, com
grups específics en xarxes socials tan per definir però que sens dubte ens recordàvem a l'inici tot citant Henri Ford,
importants com Xing, Facebook o Linked ajudarà a tots, AnticsUPF inclosa, a po- el veritable èxit és treballar junts.
In, tot passant per aquesta revista, la pu- der dur a terme una millor defensa dels
blicació més antiga de les actualment interessos del col·lectiu que formem i
editades en l'entorn UPF, són moltes les representem, els antics alumnes de la
coses en les quals AnticsUPF ha estat un Universitat Pompeu Fabra. Daniel Vidal, president d'AnticsUPF

4
01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:02 Página 5

www.anticsupf.net

COMPOSICIÓ DE LA NOVA JUNTA DIRECTIVA


COMITÈ EXECUTIU

DANIEL VIDAL, ANDREU ORTE, XOAN CARLOS CUESTA, JOAN PLANAS,


president vicepresident tresorer secretari general

Vaig estar a la Pompeu sis Vaig estudiar Polítiques Vaig estar tres anys a la Vaig estudiar Biologia entre
anys, compatibilitzant –cosa entre el 1998 i el 2002. Pompeu, de 1991 a 1994 i l'any 1998 i el 2003, formant
sempre difícil a la UPF, però Posteriorment, el 2003, em vaig graduar en Gestió i part de la primera promoció
més en aquells temps– els vaig iniciar els meus es- Administració Pública a la d'aquests estudis. En acabar,
estudis generals de la llicen- tudis de doctorat. Des primera promoció. En aquell vaig iniciar el Doctorat a la
ciatura en Dret amb estudis del 2005 he treballat al any també va sorgir la pri- pròpia Universitat, on encara
d'especialització jurídica en món de la consultoria, mera promoció de la resta estic treballant.
àmbits llavors “nous” (dret la recerca aplicada i d'estudis que impartia en
audiovisual, noves tecnolo- l'administració pública. aquella època la Universitat. La meva relació amb l'Asso-
gies, propietat intel·lectual). ciació va inicar-se abans de
Vaig entrar a la Junta Di- Vaig participar a l'Associa- ser antic alumne, ja que com
Acabada la carrera (1998), rectiva d'AnticsUPF el ció d'Antics Alumnes des de a representant dels estu-
vaig entrar en un bufet d'ad- 2004. Entre el 2004 i el la primera reunió preparatò- diants en diversos òrgans,
vocats a Barcelona, on enca- 2007 vaig ser-ne vocal ria el mateix any de la meva vaig conèixer a en Xoan
ra, onze anys després, treba- de la Junta. Entre el graduació. Es van elaborar Carlos i a en David Rodrí-
llo. Casualment, el mateix 2007 i el 2009, vaig ser- els estatuts i es va fundar guez, en qualitat de presi-
dia em vaig incorporar a la ne tresorer, i actualment l'Associació l'any següent. dents de l'Associació. En
Junta d'AnticsUPF, en què he en sóc vicepresident. Vaig ser president de la ma- acabar els estudis, vaig
desenvolupat tasques diver- He participat en l'orga- teixa en dos períodes, un to- mantenir contacte amb ells i,
ses en l'àmbit de la repre- nització de les edicions tal de set anys. finalment, vaig incorporar-
sentació institucional fins a 2006, 2007 i 2008 de la me a la Junta Directiva de
assumir, fa uns mesos, l'ac- Diada del Graduat i Professionalment, des de fa l'Associació, on al llarg del
tual presidència. participo des del 2004 quinze anys treballo en un temps he assumit diferents
a la revista nexe. grup de col·legis privats. En responsabilitats: entre elles
Des del 2004, estic al Con- un principi com a director la presidència. Actualment
sell Social, on les meves fun- administratiu, i en l'actualitat en sóc el secretari general,
cions són representar els an- com a gerent i director ge- cosa que em responsabilitza
tics alumnes com a part de neral de les seccions de For- d'acreditar la documentació
la societat, i on, a més del mació Professional i Reglada de l'Associació i de les rela-
Plenari, formo part de les i Formació per a Empreses. cions amb l'associat.
dues comissions que hi ha,
la Comissió Acadèmica i de A l'Associació, continuo com
Promoció, i la Comissió a membre de la Junta Direc-
Econòmica. Així mateix, sóc tiva en qualitat de tresorer.
un dels tres representants
del Consell Social al Consell
de Govern de la Universitat,
la qual cosa implica, entre
d'altres tasques, aprovar les
línies estratègiques de la
Universitat, els pressupostos,
així com la resolució d'as-
pectes acadèmics com cin-
quenes convocatòries.

5
01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:02 Página 6

Junta Directiva nexe 42 2009

COMPOSICIÓ DE LA NOVA JUNTA DIRECTIVA

VOCALS

DAVID ÁLVAREZ MIQUEL BESTRATÉN MÒNICA FERNÁNDEZ


Em vaig llicenciar en Humanitats per Vaig estudiar Economia (especialitat Sóc llicenciada de la primera promo-
la UPF el 1998 i, des de llavors, he Empresa) a la UPF entre el 1994 i el ció d'Humanitats de la UPF (1996).
treballat en diverses empreses d'àm- 1998. Treballo en àrees de màrqueting i Posteriorment, vaig titular-me també
bit cultural. exportació de diversos sectors, princi- en Periodisme (1999) i he treballat
palment de gran consum. des de llavors en el món de la comu-
Des de 2003, em dedico a la gestió nicació per al Departament de Cultu-
de centres educatius. Actualment, Em vaig incorporar a l'Associació al ra de la Generalitat, l'Obra Social de
coordino la gestió de programes a 2003, tot impulsant diversos projectes la Caixa, escoles de negocis com IE-
l'escola de negocis en línia OBS, una com la Setmana del Màrqueting en cinc SE o ESADE i a Bassat Ogilvy Comu-
iniciativa conjunta del Grup Planeta i edicions; la Setmana del Comerç Inter- nicació. Des de fa uns anys treballo al
la UB. nacional o la Setmana dels Recursos Departament de Comunicació del
Humans, tot apropant l'empresa a la Uni- Consorci Sanitari Integral.
La meva vinculació amb AnticsUPF versitat, amb més de 150 empreses lí-
passa per ser membre de la Junta en ders ponents i més de 600 assistents. Vaig saber sempre de l'Associació a
representació dels estudis d'Huma- Darrerament he coparticipat en el través d'amics, i el 2004 m'encarre-
nitats des de 2003; vaig ser secretari llançament de jornades sota el nom de garien la coordinació de la primera
general de l'Associació durant el da- Dilluns d'AnticsUPF. Diada del Graduat que organitzaven
rrer mandat i també col·laboro amb els Antics Alumnes. Des de llavors
la revista nexe. Totes tres han estat Actualment coordino l'Àrea de Màrque- vaig començar també a col·laborar al
experiències molt enriquidores i em ting de l'Associació. Gràcies als Antics nexe. A finals del 2005 assumia la di-
considero afortunat per haver pogut Alumnes se m'ha permès conèixer mol- recció de la revista. L'any 2006 entra-
formar-ne part i per haver compartit tes empreses i aprendre, tot treballant va a formar part de la Junta Directiva
converses i treballs amb la resta de en la seva organització, alhora que de l'Associació d'Antics Alumnes de
membres de la Junta, el Comitè i la conèixer nous amics i professionals dels la UPF, i des de llavors en sóc vocal i
revista. diversos estudis de la UPF. treballo, sobretot, per temes de millo-
ra la comunicació cap al soci.

6
01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:02 Página 7

www.anticsupf.net

COMPOSICIÓ DE LA NOVA JUNTA DIRECTIVA

FRANCISCO JOSÉ MOYA FERRAN SIMARRO MONTSE VIVES


Vaig estar sis anys a la Pompeu, Vaig estudiar cinc anys a la UPF. En La meva estada a la Pompeu va du-
de 1992 a 1998, quatre per gra- primer lloc vaig cursar els estudis rar quatre anys, de 1991 a 1995, a
duar-me en Humanitats (quatre i de la diplomatura en Ciències Em- l'acabament dels quals em vaig lli-
escaig en realitat) i dos per presarials, finalitzats l'any 1999 i, cenciar en Dret. Després d'un temps
aconseguir el títol de Periodis- posteriorment, el segon cicle de la fent oposicions, i de passar per un
me. I gràcies a les pràctiques llicenciatura en Administració i Di- despatx gran i per l'Administració
d'aquesta darrera titulació vaig recció d'Empreses fins a l'any 2001. de Justícia, em vaig dedicar a exer-
poder accedir a la meva feina cir l'advocacia per compte propi.
actual, infografista a El Periódico La meva relació amb l'Associació
de Catalunya. es va iniciar amb la revista nexe, Vaig començar a vincular-me a l'As-
amb la qual vaig començar a col·la- sociació a través de la revista, fent la
La meva relació amb l'Associa- borar puntualment. A poc a poc em secció de cuina, a partir de l'any
ció va començar molt aviat, ja vaig anar involucrant en l'Associa- 2002. Un parell d'anys després vaig
que el Xoan Carlos Cuesta va ció, com una manera de mantenir el entrar a la Junta, en la qual represen-
fer que m'hi involucrés com a vincle amb la Universitat i col·labo- to els estudis de Dret i en la qual he
convidat pràcticament des de la rar amb una entitat sense ànim de intentat vetllar pels interessos dels
primera reunió, tot i que no vaig lucre. A la Junta represento els estu- graduats en tot allò que estigués a
poder ser-ne membre de ple dis d'Empresarials. Professional- les meves mans.
dret fins al 1997. Des de llavors ment, he treballat en el sector ban-
he representat els estudis d'Hu- cari i en el de la consultoria, sectors
manitats a la Junta Directiva i he als quals actualment continuo vin-
donat un cop de mà en tot allò culat des de la vessant dels recur-
que m'ha estat possible: a la re- sos humans.
vista, a la web, a la nadala...

Foto: Eva Guillamet.

7
01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:02 Página 8

notícies AnticsUPF nexe 42 2009

Les darreres notícies dels AnticsUPF


T'apuntem breument algunes de les darreres notícies que ha generat l'Associació d'Antics Alumnes
en aquest últim any. Si ets antic alumne i vols fer-nos arribar les teves propostes, trobades de
promocions, sortides..., tens un lloc a la revista. No et quedis sense informar-nos-en!

Dilluns d’AnticsUPF: programa de conferències


Associació d'Antics Alum-

L' nes de la Universitat Pom-


peu Fabra (AnticsUPF) va
iniciar un cicle de conferències
sota el títol de “Dilluns d'Antic-
sUPF” per a tots els antics alum-
nes i resta de la comunitat univer-
sitària els dilluns a la tarda. L'acte,
pensat per ser compatible amb la
jornada laboral i formativa, consis-
tia en una jornada gratuïta, amb
inscripció prèvia.

La primera sessió, titulada “Les


tortugues volen. Trencar para-
digmes per estar preparat per
als propers reptes empresa- nou entorn. Per aquest motiu, va desenvolupar: trencar els nostres
rials”, va tenir lloc a la sala de jun- destacar que “es necessiten conèi- paradigmes, fer una anàlisi correc-
tes de l'edifici Roger de Llúria xer quines són les limitacions que ta de l'entorn, revisar els nostres
(campus de la Ciutadella de la es poden tenir com a mànagers i valors i la nostra visió, són cada cop
UPF) el març passat. tenir en compte que petits canvis més importants”.
en certs paràmetres poden produir
Durant la seva ponència, Sergio M. grans canvis”. De la mateixa mane- Miquel Bestratén, vocal de la Junta
Gil Puy, director d'Asgard Consul- ra, Gil Puy va remarcar que “dins Directiva d'Antics Alumnes UPF i
ting, va analitzar la situació actual, de cada un de nosaltres hi ha un responsable de Màrqueting, va
i de com s'exigia una adaptació al potencial que és el moment de moderar la ponència.

Nova targeta Visa AnticsUPF


Si ets soci, ara pots tenir una targe- Assemblea General
ta Visa AnticsUPF del Banc
Sabadell. La novetat ha sorgit arran El 14 d'abril passat va tenir lloc
del conveni de col·laboració entre l'Assemblea General
Antics Alumnes i l'entitat bancària, d'AnticsUPF, que se celebra
vigent des de fa força anys. Tots els anualment. Enguany, l'ordre
associats podreu disposar d'aques- del dia anava marcat per l'e-
ta targeta, que serà gratuïta, i que lecció i confirmació dels mem-
té tots els usos d'una targeta de bres de la Junta Directiva, i
crèdit. A més, durant el seu termini que va tenir lloc a l'edifici
de llançament, s’oferirà un obsequi Roger de Llúria del campus de
a totes aquelles persones que la la Ciutadella.
sol·licitin.
La Junta Directiva d'AnticsUPF
El lliurament simbòlic va tenir lloc va celebrar un mes després les
el 10 de març. A la imatge, David eleccions per al Comitè
Rodríguez, president de l'Associació Executiu, que va quedar cons-
d'Antics Alumnes de la UPF en tituït per Daniel Vidal (presi-
aquells moments, recollia de mans dent), Andreu Orte (vicepresi-
de Francesc Ventura, gerent dent), Xoan Carles Cuesta
Text: Redacció

d’Institucions i Col·lectius del Banc (tresorer) i Joan Planas (secre-


Sabadell, una mostra de la targeta tari general).
Visa AnticsUPF.

8
01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:02 Página 9

Secció Polítiques www.anticsupf.net

Celebració del X aniversari de la


primera promoció de la llicenciatura
en Ciències Polítiques

C
om a resultat d'una proposta de dos graduats de la pri-
mera promoció d'aquests estudis, la Facultat de Ciències
Polítiques i Socials i el Programa UPF Alumni van organit-
zar al mes d'octubre una trobada que incorporava un component
social i un altre de debat.

L'acte, que va transcórrer durant tota una tarda, va comptar amb


la participació de professors dels estudis, en relació amb dos
debats d'actualitat: els canvis geopolítics i una taula rodona sobre
la sobirania. La cloenda va anar a càrrec de l'exrectora de la UPF,
la doctora M. Rosa Virós.

Aquesta activitat és un gran exemple d'iniciativa dels graduats de


la Universitat que, esperem, es repeteixi i es traslladi a altres
col·lectius de graduats. AnticsUPF és a la vostra disposició per a
qualsevol suggeriment.

Jornada de Debat sobre Política 2.0 Primera trobada d'una


blogosfera AnticsUPF
E
l passat 23 de maig es va celebrar a l'auditori del
campus de la Ciutadella una jornada de debat sobre
el paper de les tecnologies de la informació i la

A
quest AnticsUPF potencia la seva vessant social amb l'or-
comunicació en les campanyes electorals. La jornada, orga- ganització de la primera trobada de blogaires, celebrada
nitzada per STIC.CAT, AnticsUPF i amb el suport de la .al mes de novembre. En aquesta primera experiència,
Facultat de Ciències Polítiques i Socials, va repassar les impulsada des d'AnticsUPF, es tenia com a objectiu la trobada de
novetats i les estratègies dels cinc principals partits repre- blogaires que tenen en comú el seu pas per la UPF, així com
sentants al Parlament de Catalunya en relació amb el món potenciar les relacions personals i professionals entre graduats.
2.0 (Facebook, Twitter, Blogs i altres instruments d'interacció
amb els usuaris). L'ocasió era perfecta: la proximitat de les L'acte va tenir dues parts diferenciades. Una primera part en què
eleccions europees del 7 de juny i la proximitat del final del es van presentar blogs escrits i actualitzats per antics alumnes de
curs acadèmic. la UPF. Els autors van explicar com van començar a escriure,
quins objectius tenien i com ha evolucionat el blog.
Amb aquesta activitat, AnticsUPF va estar present en una
activitat important d'una de les associacions més actives en A la segona part es va presentar el projecte “Politòlegs de Cata-
el món de les noves tecnologies, STIC.CAT, associació que lunya”, impulsat per politòlegs graduats en diverses facultats cata-
organitza habitualment els Premis Blocs Catalunya. lanes.Tal com es descriu al mateix blog:

“El projecte Ciència Política - Politòlegs de Catalunya té per


objectiu posar a l'abast del públic en general, dels mitjans de
comunicació i d'institucions i organitzacions públiques i priva-
Text: Redacció . Imatges de X aniversari de Polítiques cedida per Alumni.

des una font d'informació sobre la ciència política a Catalunya i


ser un espai de referència on trobar les intervencions a la xarxa
dels politòlegs a través dels seus blocs i altres mitjans d'Internet
(http://politolegs.wordpress.com/).”

Esperem impulsar activitats similars adreçades a altres col·lectius.


Per fer-ho possible, si feu un blog, encara que no estigui vinculat
amb els vostres estudis, poseu-vos en contacte amb AnticsUPF.
Trobareu un resum complet de la jornada a la nostra web
www.anticsupf.net

AGENDA: L’any 2010 tenim programats diferents tallers i sessions


amb temàtiques com el lideratge, la cooperació, la biotecnologia,
com fer un pla de negoci... són els DILLUNS D’ANTICS UPF.
Més informació a: www.anticsupf.net

99
01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:02 Página 10

salut nexe 42 2009

L’esport (NO) serveix per aprimar-se?


Aquest estiu vaig tenir la possibilitat de fer un viatge lluny d’aquí, fet que implica passar una
bona estona als aeroports. Com que el viatge era a l'estranger, vaig pensar que havia d'aprofitar
per refrescar els meus coneixements d'idiomes i que seria una bona idea comprar-me un parell
de revistes. El raonament, no us enganyaré, va venir un cop descartades altres opcions literàries.

inalment, vaig triar una

F revista en francès i una


altra en anglès. La primera
era un “hors-serie” de GEO
Decouverte, sota el títol de
France-Espagne, Catalogne,
Terre de Partage, amb una por-
tada excel·lent i gens tòpica: un
poble pirinenc de la vall del riu
Segre amb la serralada del Cadí
al fons. La segona revista, molt
més prima que la primera, tenia
com a fotografia de portada una
composició formada per una
noia en una cinta de córrer com
les que hi ha a qualsevol gimnàs,
mirant una magdalena amb far-
ciment (se suposa que una
autèntica “bomba calòrica”).
Estic parlant de la revista TIME,
que titulava en portada “The
Myth About Exercise”. El subtítol
aclaria quin era el mite:
“Evidentment que és bo (fer
exercici), però no et farà perdre aprimar-se; però no fer exercici i
pes. Perquè és el que menges el més gana, ja que el nostre cos ens
portar una vida sedentària és A la imatge podem
que compta”. ho demana i, el que és pitjor, en
pitjor. La correlació la trobaríem veure tres antics
alguns casos el balanç (o la
entre una bona alimentació i alumnes reunits per
L'article, sense entrar en molts balança) no és favorable. Per una
aprimar-se o estar en un pes una causa esportiva:
detalls, es resumia de la manera Ferran Simarro, altra banda, si algú va al gimnàs
correcte. Amb tantes correla-
següent, amb una afirmació una Antoni Martínez- dos cops al mes, crec que això no
cions suposo que ja us haureu
mica xocant: “Fer esport és salu- Ribot i Andreu Orte. tindrà cap influència ni en el pes ni
fet un embolic, jo també; potser
dable, però no t'aprimarà”. Fins i en la salut. Sé que és molt fàcil
val més posar un exemple per
tot anava més enllà, afegia que pensar que res d'això no té sentit i
entendre aquest raonament.
fer esport pot ser el causant de que només cal fixar-se en els
guanyar pes. L'article l'he esportistes professionals. Fan molt
comentat amb algunes persones Si algú va al gimnàs cinc cops d'exercici, sí; però ells entrenen
que fan exercici habitualment i per setmana i fa una hora moltes hores i tenen molt
no ens posem d'acord. Un cop d'exercici intens, el seu cos li controlada la dieta. En resum,
llegit aquest article principal de demanarà més aliment, ja que sembla que el consell seria no
la revista TIME vaig pensar a necessita més energia. Sembla deixar que el sedentarisme
escriure alguna cosa per al que ens és difícil controlar-nos o, controli les nostres vides, perquè
nexe. dit d'una altra manera, totes les si ho fa, quan arribi el moment
calories “extres” que es d'aprimar-se, només fent esport
Sembla que els últims estudis
Text i fotos: Ferran Simarro (EMP, 1999 - ADE, 2001)

consumeixen per fer exercici es no serà suficient, també haurem


demostren que no hi ha una compensen amb les calories de controlar la nostra
correlació entre fer exercici i “extres” que mengem en tenir alimentació.

NOTA: En Ferran forma part de la xarxa social d'esportistes populars www.sedentaris.cat, i algunes de les proves en què ha participat
són: Caminada Popular d'Oristà, Cursa d'Alta Muntanya de Berga, Cursa de les Aixetes, Cursa de Muntanya Via Fora d'Olost, Cursa del
FC Barcelona, Cursa dels Bombers, Cursa El Corte Inglés, Cursa Popular Vila de Sant Boi, Cursa Sant Silvestre de Manlleu, Duatló d'Alta
Muntanya de Queralbs, Duatló de Muntanya de Prats de Lluçanès, Matagalls-Montserrat, Mitja Marató de Barcelona, Mitja Marató de
Muntanya de la Vall del Congost, Pedalada BTT, Ruta del Senglar, Triatló de la Vila Olímpica, Triatló de Mataró i Triatló de Puigcerdà.

10
01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:02 Página 11

corresponsalia a Madrid www.anticsupf.net

Marta Parreño (DRET, 2003)

Malasaña:
el barri de les Meravelles
Si hi ha algun lloc a Madrid on valgui la pena
perdre's per no tornar a trobar-se mai més,
aquest és sens dubte el barri de Malasaña.

O
ficialment conegut com cada botigueta. Malasaña fa olor D'aquesta època encara es con-
“el barrio de las a ranci, a antic. A les nits fa olor serven dos mites: La Via Láctea i
Maravillas”, una barreja Manuela Malasaña a pipí i a cervesa, però quan El Penta, local polsegós que va
meravellosa de nou i vell; de Oñoro era una surt el sol un pot endevinar que servir d'inspiració a Antonio Vega
vici, luxúria i castedat; de llum i cada rajola ha suportat i encara per cantar-li a la seva inoblidable
de molta foscor. Un barri dels
jove costurera que suporta el pes de moltes vides, chica de ayer. Però aquests
que només poden existir a les va ser assassinada començant per la de la noia de espais no són els únics que ama-
grans ciutats. Un mirall del per les tropes la qual va heretar el seu nom. guen records del barri. La Gata
Camden Town de Londres, del napoleòniques. Flora, el Café Pepe Botella o la
Barri Alto de Lisboa o del nostre Manuela Malasaña Oñoro era xurreria del carrer San Andrés
estimat barri de Gràcia. una jove costurera que va ser també podrien dir moltes coses
assassinada per les tropes napo- si les seves parets es decidissin a
A Malasaña (que podríem tra- leòniques durant la repressió parlar algun dia. Només caldria
duir com “mal acarnissament” o posterior a l'aixecament del 2 de intentar-ho. Però llavors el barri
“crueltat intolerable”), s'hi tro- maig per portar armes: les de la crueltat intolerable perdria
ben escampats un munt de seves tisores. A partir d'aquí el una part ínfima de l'encant que el
racons únics. Només cal entrar al seu cognom va esdevenir un desborda, i això no ho podem
barri i estar-hi atent. Només cal símbol, una nova manera d'ano- permetre.
fixar-se en cada paret, en cada menar el meravellós barri de les
botigueta, en cada sabata de Meravelles. En el mateix cor es
troba la plaça del Dos de Maig,
un embolic d'avis, nens, borrat-
xos i gossos. I al centre del cor
encara es conserva l'arc de l'an-
tiga caserna on es va produir la
resistència dels únics militars
que s'aixecaren en armes.
Però si per alguna cosa es coneix
actualment el barri de Malasaña
és perquè va convertir-se, gaire-
bé sense voler-ho, en el centre
neuràlgic de la Movida madrileña
dels anys setanta i vuitanta.

Las piedras no aburren, un guió escrit per Marta Parreño, ha estat finalista al primer Certamen Nacional de Cortometrajes "Amanece,
Nota al peu que no es corto", organizat por la Consejería de Cultura, Turismo y Artesanía de Castilla-La Mancha. El seu curtmetratge serà exhibit
per l’Acadèmia de Cinema de Madrid durant febrer i març del 2010. Si vols saber més d’ella: http://martaparreno.blogspot.com/

11
01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:03 Página 12

reportatge nexe 42 2009

La polèmica Llei del foc, a debat


Davant la nova directiva del Parlament Europeu i del Consell sobre la comercialització
d'articles pirotècnics que fa referència als espectacles amb foc, presentem unes
reflexions aportades des de diferents àmbits afectats per les repercussions que aquesta
Text: Glòria-Mireia Montanyà-(HUM, 2009). Imatges de Diables: Jordi Sobrequés, Diables de Llinars del Vallès

pot arribar a tenir per a la nostra tradició cultural. Us imagineu un correfoc sense foc?
O... uns diables sense focs d'artifici? Nosaltres, no.

U
bi homo, ibi societas, ubi socie- de primeras letras y de gramática no se Ara bé, la següent erotesi seria: algú
tas, ibi ius (Ciceró). On hi ha permitan los libros en lengua catalana, s'ha sucarrimat anant en roba interior?
l'humà hi ha societat; on hi ha escribir ni hablar en ella dentro de las No en tenim constància i segur que els
societat, hi ha dret. Aquest és un dels escuelas”? No, no estem barrejant naps mass media ho haurien publicat en por-
primers conceptes que s'aprenen a l'u- amb cols. Decrets com el recordat i tada perquè diguem-ho clarament: això
nivers jurídic. Hem de prioritzar la nor- posteriors períodes dictatorials han ven diaris. D'aquí podem extreure, i
mativa positiva europea, l'estatal o bé, mirat de minvar l'expressió cultural de només és un suggeriment, que si es
aquella que vagi millor segons el la identitat catalana (començant per la manipula correctament el foc, se'n pot
moment? La darrera opció seria la més limitació de les nostres institucions i la gaudir sense problemes. En aquesta
còmoda al “millor dels mons possi- llengua) i encara en patim les conse- línia, ens fem ressò de persones que
bles”. Ara bé, amb una prohibició i/o qüències. coneixen el tema i que, molt amable-
“limitació” de les nostres festes del foc, ment, han accedit a fer-nos-en cinc cèn-
no podem com a nació quedar-nos Què cal fer amb tradicions com la tims.
sense reaccionar, encara que s'hagi Patum (que, com ja sabeu, la UNESCO
començat, potser, a treballar-hi a tres l'ha declarat “patrimoni de la humani- Anem per punts. La denominada “Llei
quarts de quinze (com s'ha retret des tat”)? Cal tancar el bestiari de foc per- del foc” respecta la diversitat de les cul-
d'algunes associacions als representants què no representa els valors que des tures europees? Pep Enric, president de
polítics). Què es busca amb la nova nor- d'un govern determinat es pretenen per Diables i Dimonis de Catalunya, és taxa-
mativa? No podem passar per alt que el a la societat? (Això, com bé sabeu, no tiu: “Si considerem que la Directiva és
dret europeu té eficàcia directa i això seria nou). Cal recomençar el combat tancada i imperativa per als estats mem-
significa que un jutge l'ha d'aplicar. Si es medieval entre una cultura popular i una bres, no respecta ni la cultura ni la
diu que no es pot fer un correfoc..., no d'institucional? Quina opció ens queda? diversitat d'aquests” i hi afegeix que “la
es fa. Llavors, ¿ens trobem davant de Són realment perillosos els correfocs? directiva 2007/23/CE no preveu cap ús
moments, salvant les distàncies, com el Darrerament, a tall d'exemple, se n'han de materials pirotècnics per part de cap
de Nova Planta en què es dictaven fet de “nudistes” (bé, en roba interior) i element festiu de cultura popular i tradi-
mesures de l'estil “que en las escuelas s'ha reflectit als mitjans de comunicació. cional, cap ús de materials pirotècnics

12
01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:03 Página 13

www.anticsupf.net

en festivitats locals (com les tronades 1 2


1. Joan Font. 2. Pep Enric. 3. Pere Baltà.
organitzades pels ajuntaments), nacio- 4. Mar Aguilera. 5. Sete Udina, amb
nals i internacionals. La Directiva tam- un drac que és reproducció d'una
poc no preveu l'ús de materials pirotèc- pintura del Quattrocento, concreta-
nics d'usos festius com la nit de Sant ment de Paolo Uccello (1425). Es va
Joan, una associació de veïns que tira fer en el curs de construcció d'una
voladors per anunciar la seva festa o bé, figura de bestiari a la FestCat de
quan guanya el Barça que ja no podrem Llívia el 1999, en què va participar
Sete Udina. Tot el procés es va fer 3 5
tirar voladors per manifestar la nostra
en només cinc dies: escultura en
alegria”.
fang, motlles de guix, desemmotllar,
aplicar cartró i reforç de fibra de
I emparant-se en la seguretat, la vidre i reïna, muntar les peces, reco-
Normativa estaria justificada? Mar brir de massilla i polir, assecar,
Aguilera, doctora i professora titular de imprimació, pintar, aplicar elements
Dret Constitucional a la UB explica que: de portatge i pinces i assajar portat-
ge, música i coreografia. Es va 4
“Tot i que s'entén que es fa per motius
de seguretat, com que aquesta segure- estrenar durant la representació de
la llegenda ceretana d'en Menussa i
tat es contraposa amb un dret fonamen-
na Lampègia pels carrers de Llívia.
tal com és la llibertat d'expressió, i la lli-
bertat en sentit estricte, aquesta limita-
ció, ‘la seguretat’, no queda justificada”.
A més a més, hi ha la sensació de voler
normativitzar in extremis l'activitat al
carrer, un lloc públic. Es pot legitimitzar
un control estricte de les festes amb foc Catalunya tenia tanta afició als toros com cap cas pot passar davant del dret, del
als carrers a través de la Llei esmenta- la resta del país. Es van equivocar”. dret de les persones”. I tenint en
da? Joan Font, director de Comediants, Quina solució podríem trobar-hi? Sete compte les arrels, Joan Font recorda
comenta que “el carrer és la nostra Udina, president del Bestiari Festiu i que: “A tota la Mediterrània la cultura
segona casa i és el primer que prohi- Popular de Catalunya, és directe: “No hi del foc hi és molt present. Jo només
beix qualsevol dictadura. Per això hi ha cap altra solució que el Ministerio de tinc una pregunta: quants morts causa?
som i volem ser-hi. La festa al carrer és Industria, és a dir, que el govern espan- Per què no prohibeixen els cotxes que
molt important i és un espai públic. Això yol renucïi a posar tothom al mateix sac. cada setmana ens diuen que hi ha
no és d'ells, és nostre i és la nostra En el nostre cas, la cultura tradicional i hagut víctimes mortals?”. Pere Baltà es
segona casa; a més, és el lloc més popular del foc en un projecte de llei o declara: “Totalment en contra de la
democràtic que hi ha perquè ara hi transposició de la Directiva Europea seva aplicació. Ara és Europa la que
passa un jove, un ric, un de dretes, un sobre el foc, pensat més per resoldre els ens vol aplicar una normativa industrial
d'esquerres, i participem tots de la costums del foc al País Valencià que no i hem de fer prevaldre que això és una
història”. Llavors, és aplicable la “Llei pas els de Catalunya (bestiari i diables) força nascuda en la cultura popular
del foc” a Catalunya? Pere Baltà, estu- que són infinitament molt més senzills. I que s'ha de mirar de portar-la amb
diós de la cultura popular, pensa “que que, alhora, no ho vulgui aprofitar per prudència i que no es pot tirar enrere
és del tot inaplicable la normativa indus- laminar competències de la Generalitat perquè rebrien molts altres àmbits.
trial al món de la cultura popular. Són sobre cultura”. Seria un mal camí”. Llavors, es deixarà
dos àmbits completament diferents i, a de banda el foc a les nostres celebra-
més a més, si fessin això, veuríem que Sembla, doncs, que hi ha una certa des- cions? Pep Enric exposa que: “Estem
hi ha d'altres maneres de generar cultu- coneixença de les nostres festes a esca- utilitzant els materials pirotècnics des
ra popular que correrien perill. Ja tenim la estatal i europea. Mar Aguilera especi- de fa 600 anys i no podem deixar-ho
una experiència que és l'aplicació que fica que: “Davant d'un dret com és el de fer per errors legislatius. Farem
es va fer amb el món de la festa dels d'expressar-se a través del foc i la festa, les festes amb foc, peti qui peti!
toros, que va ser contranatura perquè la seguretat s'ha de preveure, però en Visca el foc i visca els Països
Catalans.” Sete Udina recalca que:
“Continuarem fent cultura del foc,
peti qui peti. Des dels despatxos de
Madrid i/o Brussel·les no poden dir
com i de quina manera hem de fer
els correfocs que fa segles que
duem a terme. És una intromissió
intolerable que no té cap sentit i que
només vol posar bastons a les rodes
de la tradició i els bons costums. A
Catalunya es duen a terme uns 1.500
correfocs l'any, amb un índex de sinis-
tralitat baixíssim per no dir nul del tot
(en infantils, la sinistralitat és 0 des de
fa molts anys). El foc a Catalunya és
sinònim de festa popular, tradicional i
de carrer. Visca la cultura del foc!”.

13
01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:03 Página 14

reportatge nexe 42 2009

Dos anys de crisi: algunes


lliçons i algunes propostes
Hem entrat ja en el tercer any de la crisi econòmica. En poc més de dos anys hem vist com de créixer
un 4% interanual en termes de producte interior brut s'ha passat a una caiguda del 4,5% interanual.
La producció industrial està registrant caigudes properes al 20% i les transaccions immobiliàries
enregistren poca cosa més que compromisos adquirits a l'època del boom i que ara són difícils de
desfer. La taxa d'atur, que fa un parell d'anys se situava en poc més del 8% de la població activa,
frega actualment el 18%. Únicament l'evolució dels preus i dels tipus d'interès ha donat una petita
treva a moltes famílies, que han vist com se'ls abaratien les compres quotidianes, per primer cop en
molts anys, i com també se'ls reduïa la lletra de la hipoteca.

Mercat laboral: flexibilitzar o enfortir les negociació col·lectiva, considerada com

T
ot i que el pitjor ha passat, els
famosos “brots verds” no es veuen polítiques públiques? excessivament rígida. Entre els signants
per enlloc. A diferència de la A principis de la primavera, un grup de de la proposta figuren els professors
majoria d'economies desenvolupades, la 100 acadèmics, posteriorment ampliat a Benito Arruñada, Albert Carreras, Xavier
crisi que patim és estructural. El model 500, va fer pública una proposta de Cuadras, Sergi Jiménez, Andreu Mas-Colell,
econòmic de la darrera dècada s'ha reforma del mercat laboral que acabés entre d'altres.
centrat excessivament en la construcció i amb la sagnia d'acomiadaments que en
els serveis de baix valor afegit. No va ser pocs mesos s'estaven produint. La El “Manifest dels 100” va generar una
del tot dolent, ja que en part va permetre proposta estrella consistia en la certa polèmica, i fins i tot va generar un
sortir més o menys airosos de l'amenaça reconversió dels contractes actuals en un contramanifest signat per 700 acadèmics
que suposava la deslocalització únic contracte indefinit amb uns costos i professionals, la majoria vinculats a
empresarial de nombroses indústries. d'acomiadament sensiblement inferiors l'àmbit del dret del treball. Aquest,
Però també va acabar impedint a l'actual. Es tractava de superar la reconeixent la necessitat d'establir
l'emergència de nous sectors o la dicotomia entre ocupació de primera reformes al mercat laboral, es mostra
consolidació d'un model econòmic basat classe (contractes indefinits) i ocupació contrari a una flexibilització consistent en
a generar valor afegit. Així mateix, al de segona classe (contractes temporals, la reducció dels costos d'acomiadament,
mercat laboral es donava la paradoxal falsos autònoms o “beques”) que havia i aposta per incrementar les polítiques
situació que persones que abandonaven esdevingut endèmica per les traves públiques d'ocupació i la protecció
els estudis abans de culminar existents per acomiadar personal amb social per als treballadors aturats.
l'ensenyament obligatori acabaven contracte indefinit. Altres propostes que
percebent salaris molt superiors als de es plantejaven eren una reforma del Independentment de les mesures
persones amb nivell formatiu superior, sistema de subsidi d'atur encaminada a concretes, el que tothom reconeix és que
condemnades a ser eterns “becaris” o augmentar l'eficàcia, i canvis en la un mercat laboral estructurat tal com està
similars. Un còctel explosiu que ara ens
Text: David Rodríguez (CEE, 1995- blog: quotidianitats.blogspot.com)

està passant factura.

Però, i com serà el futur? Hi ha un


consens generalitzat en la detecció de
les principals patologies de l'economia
espanyola, però sorgeixen importants
divergències a l'hora de plantejar
solucions. Aquestes passen
necessàriament per dos eixos:
aconseguir que Espanya deixi de ser
una fàbrica d'aturats a la mínima de
canvi; i normalitzar el mercat
immobiliari. Anem a veure les propostes
més recents sobre aquests dos àmbits:
Font: Departament d’Economia i Finances i Idescat.

14
01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:03 Página 15

www.anticsupf.net

Font: Idescat i INE.


actualment no és sostenible a mig
termini, ja que a més d'injust (perjudica
els treballadors amb pitjors condicions)
tampoc no té massa lògica des d'un
punt de vista econòmic (pot arribar a
passar que s'acomiadi els treballadors
més productius perquè són els més
econòmics d'acomiadar). Molt
probablement es produeixi algun tipus
d'acord per reformar el mercat laboral a
mig termini, que passi per liberalitzar
parcialment la contractació, alhora que
es milloren aspectes relatius a les
polítiques contra la desocupació.

Mercat immobiliari: apostar pel lloguer Font: Departament de Treball.


A meitat d'octubre, un grup
d'acadèmics, entre els quals es troben prevista per a l'any 2011) permetrà
els professors Xavier Freixas i José reequilibrar la balança envers el lloguer,
Garcia-Montalvo, així com Pol Antràs «Molt probablement es produeixi però constituirà un càstig addicional per
(ECON, 97), professor de Harvard, van algun tipus d'acord per reformar el a les generacions joves si aquesta
fer públic un manifest reclamant canvis mercat laboral a mig termini.» eliminació es produeix en una fase de
en les polítiques públiques d'habitatge. preus alts. Probablement aquesta
Segons els seus autors, les polítiques mesura tingui sentit d'aquí tres o quatre
públiques haurien d'aconseguir millorar de fet ja s'està aplicant parcialment en anys, quan els preus de l'habitatge
l'accessibilitat a l'habitatge i promoure la llocs com la ciutat de Barcelona) és la s'hagin anat normalitzant (és a dir,
mobilitat regional. Per assolir-ho del canvi del model d'HPO de venda al retornant a nivells assumibles per a una
plantegen quatre mesures: de lloguer. No requereix complexos persona amb uns ingressos mitjans).
tràmits jurídics, i tampoc planteja Finalment, la supressió de l'impost de
1. Reformar la llei d'arrendaments problemes d'acceptabilitat social. Les transmissions patrimonials pot suposar
urbans, abaixant la durada mínima altres tres mesures, en canvi, són més un cop molt dur per a les finances de les
dels contractes de lloguer. complexes d'implementar, ja que comunitats autònomes. L'any 2006,
2. Suprimir d'immediat els subsidis impliquen canvis legals i tenen un darrer del boom immobiliari, la
implícits (desgravacions fiscals) a important impacte econòmic. Abaixar la Generalitat s'embutxacà més de 2.200
l'adquisició d'habitatge. durada mínima dels contractes de milions d'euros amb aquest impost, una
3. Suprimir els habitatges de protecció lloguer és una bona idea per incentivar xifra gens menyspreable davant dels
oficial de venda, reorientant cap al els propietaris a posar els pisos al 20.700 milions d'ingressos no financers
lloguer l'habitatge públic. mercat, però pot acabar generant major de la Generalitat aquell any. Ja tenim
4. Suprimir (o reduir-lo molt) l'impost incertesa als llogaters, els quals poden experiències històriques gens llunyanes
de transmissions patrimonials per la acabar optant per la propietat com a (la supressió de l'IAE per a autònoms i
compra de l'habitatge. forma de tinença. petites empreses), que mostren com
deixar a les administracions públiques
De les mesures apuntades, probable- Suprimir les desgravacions fiscals per sense fonts de recursos pot acabar
ment la més fàcil d'implementar (i que l'adquisició d'habitatge (mesura ja generant grans problemes.

15
01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:03 Página 16

entrevista nexe 42 2009

“La meva especialitat és


ensenyar a gaudir dels vins”
Rosa Vila és sommelier i sempre és una bona experiència assistir als seus tallers.
Entre d'altres, l'agost passat va fer “Viatge per les vinyes i els vins dels Països
Catalans” a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), i l'octubre, va donar el tret de
sortida a les 35 Festes de la Verema d'Alella. A més de l'entrevista, la Rosa Vila
s'ha prestat a fer-nos unes recomanacions que li agraïm molt. Salut!

Què representa ser dona busquen i la part que més m'agra-


sommelier a Catalunya? da és la formació (formar i infor-
Al començament, molts entre- mar). La meva especialitat és
nexe és una publicació per a bancs. L'any vinent farà 25 anys ensenyar a gaudir dels vins.
persones joves; és a dir, amb un que vaig començar a introduir-me
pressupost, sovint, reduït. Ens al món del vi professionalment i en Quina és la teva experiència més
podries recomanar algun vi per a: aquells temps no hi havia dones recent com a jurat?
que hi treballessin de cara al Recentment he estat jurat a dos
 Una amanida verda (amb públic. Vaig començar fent cursos, concursos, el prestigiós Concurs
trocets de poma) o torrades amb xerrades, etc., i es van començar a Mundial de Brussel·les i
anxoves, tonyina o pebrot: un vi adonar que hi havia un clima espe- l'International Taste & Quality
cial. El paper de la dona somme- Institute- iTQi. Al de Brussel·les,
Heus amb garnatxa blanca del
lier a Catalunya ha començat molt enguany hi ha hagut 240 membres
celler La Vinyeta.
tard. Al començament va ser difícil de jurat repartits en grups de qua-
perquè vaig haver d'obrir camí, tre i un president de taula. A cada
 Un bon plat de pasta (amb salsa però ara obtinc tots els reconeixe- grup donen el seu llistat de vins i
de tomata; amb pesto; a la ments. en un matí pots arribar a tastar-ne
carbonara): un vi negre jove 60. La feina consisteix a donar una
fresquet (posat a la nevera) o un classificació al vi en 1,30-2 minuts
rosat de la varietat de Quines són les funcions d'una bona com a màxim. Primer, el color;
raïm garnatxa. sommelier? segon, l'olfacte (la gamma aromàti-
Tant la dona com l'home tenen les ca i la persistència); tercer, es fa en
 Verdures al forn: les verdures mateixes funcions. Funcions com boca (l'amplitud, el pas per boca i
són difícils de marinar perquè són estar en un restaurant recomanant, si és persistent). Un cop arribats en
amargues, però les podem seleccionar vins per a un celler, fer aquest punt se suma i serà la pun-
acompanyar amb un vi molt d'assessor o bé venedor de vins, tuació final. També fas una valora-
entre d'altres. També, es pot com- ció global del vi, i segons la pun-
aromàtic de la varietat de raïm
patibilitzar i formar part d'un tuació tindrà medalla o se’n que-
riesling o un gewürztraminer.
comitè de tast. Com que no hi ha darà sense. I són vins de tot el
molts sommeliers, els cellers et món. A més, pensa que el primer
 Carn a la brasa, xurrasco, bistec cop que tens de nas, de boca o de
(amb patates, arròs): un vi negre, vista és el millor i no s'ha de can-
Raimat Syrah dels Costers del viar mai la primera sensació per-
Segre. què és la bona. L'altre, l'iTQi 2009
és el primer any que m'han cridat.
 Pastís d'aniversari: un cava brut Aquí has de tastar producte líquid
o dolç; mai prengueu un brut amb la mentalitat que ha d'agradar
Text: Glòria-Mireia Montanyà-(HUM, 2009)

nature perquè el dolç i el molt sec el consumidor final (que el com-


no lliguen. prarà a botigues i a súpers) i hi ha
El taller «Vi, de tot menys vins: aigües sense
xocolata i música»
 Per regalar: podem sorprendre gas i amb gas, sucs concentrats,
amb un cava rosat, de caves és un dels que llets, kèfir, fruites, caramel, cerve-
Rovellats; aquest tipus el podem imparteix Rosa Vila, ses, infusions i te, destil·lats,
acompanyada de destil·lats d'arròs, etc. Són tres dies
fer servir per començar com a de tast i 40 sommeliers o persones
aperitiu i fer tot un àpat fins a Christian Escribà, dedicades a seleccionar productes
arribar a les postres per acabar d’un baríton i d’un de mercat. La majoria érem som-
amb un tros de xocolata negra. pianista del Cor del meliers, però no era imprescindi-
Liceu. ble.
01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:03 Página 17

www.anticsupf.net

Color, olfacte i boca permeten als


jurats avaluar l’òptima qualitat
dels vins.

Quina mena de tastos fas?


Vaig començar a fer tastos per a
iniciació. Ara, per una banda, faig
el tast espectacle (per exemple,

amb Christian Escribà fem “Vi,


xocolata i música”, i amb un barí-
ton i un pianista del Cor del Liceu
representem cinc sentits amb cinc
tipus de xocolata, cinc peces musi-
cals i hi incorporem la lectura
d'una poesia).

Per una altra banda, faig els tallers


d'aromes, que sempre que puc l'a-
fegeixo a qualsevol tast (que pot
anar des d'una memòria de 30
productes i relacionar-los amb els
seus vins, fins a productes naturals
–fruites, espècies, minerals com
tinta de tinter o terra, flors, etc.-).
També em dedico a fer tastos a qui
m'ho demani en format clàssic,
introduint una part lúdica (el taller
d'aromes).

Fa poc, al novembre, vaig fer a


Alella un curs de tres dies amb
vins mediterranis, volcànics i de
festa i al febrer tinc prevista la pre-
sentació d'un vi mexicà: 3V CEN-
TENARIO cosecha 2006. Es pre-
senta pel centenari de la Revolució.
Casa Madero (al desert de Parras)
va ser el primer celler que va
haver-hi a Amèrica.

I per conèixer-te una mica més com


a persona: quins són els teus llibres
preferits, el tipus de cinema i de tea-
tre que t'agrada veure i la música
que escoltes?
Pel que fa als llibres, m'agrada molt
Diario de una abuela de verano, de
la Rosa Regàs, i La sombra del
viento, de Carlos-Ruiz Zafón.
Després, el cinema que miro és
sempre divertit i m'agrada qualse-
vol pel·lícula de la Ginger Rogers i
el Fred Astaire. La darrera vegada
que vaig anar al teatre vaig veure
Mamma mia. Pel que fa a la músi-
ca, per escoltar prefereixo la
Sonata de Chopin i per ballar, el
rock com el de Bruce
Springsteen.

17
01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:03 Página 18

ni blanc ni negre nexe 42 2009

PLAERS D’ESTIU I D’HIVERN VANITATS


ESCOLTAR EL BATRE DE LES ONADES en una platja AQUEST MATÍ HE ESTAT AL CEMENTIRI DE SANT GERVASI. Als
deserta. Escoltar el vent entre els arbres. cementiris, la pedra es deforma, les plaques de marbre es
Escoltar com canta Juan Diego Flórez. Passar-me fonen com mantega, les làpides es clivellen, les pedres es
la llengua per les dents, després d'una neteja mouen i deixen veure no gaire res. Els bells gravats
de boca. Trencar el rovell d'un ou ferrat amb un modernistes s'esborren, les heures cobreixen els
tros de pa cruixent. Escoltar, en un matí d'estiu, panteons, els revocats cauen, l'Ajuntament penja avisos de
la piuladissa dels ocells. desnonament als nínxols on pengen arrogants cartells de
propietat funerària, de membres d'ordres reials, de
Contemplar el vol d'una gavina. Llegir. Nedar parents que es dediquen monuments, de militars
per sota l'aigua intentant tocar els peixos. victoriosos i valerosos: la vanitat de les grans famílies de
Prendre te amb gel. Agafar un tros d'argila i Barcelona va erosionant-se a poc a poc en aquest petit,
convertir-lo en un objecte recognoscible. Sentir bell, selecte cementiri de Barcelona que mira la ciutat de
com canta la cigala sota l'ombra d'un arbre. cap a cap, mentre es podreixen les propietats sumptuoses
Veure planejar una àliga. Veure el blat onejar. que, semblava, havien de durar sempre. Als nínxols hi ha
Anar a collir móres. Observar una corrua de vidres i gerros trencats; marbres que el ciment ja no ha
formigues. Fer la migdiada. Prendre una orxata pogut aguantar més i han caigut; flors de plàstic marcides,
quan cau el sol. Fer els mots encreuats d'en esfullades; ferros corromputs desencadenen les entrades
Màrius Serra, i completar-los. a les grans construccions. La llei natural del cementiri diu
que res d'això es toqui: recorda que has de morir, sembla
Anar a collir tomàquets en un hort, i fer un suc que diguin les pedres, les teules caigudes, els maons, les
amb la polpa, una punta de vinagre i sal d'api. arrels, els ferros podrits.
Beure'l lentament. Abraçar un arbre. Gratar les
orelles d'un gat fins que ronca. Mirar com es Hi veig la tomba de Joan Maragall, potser la més bella que
neteja, fins que em mira i em llepa la mà amb la hagi vist mai, no ho sé; tampoc sóc tan amic dels
seva llengua rugosa. Escoltar el silenci de l'hora cementiris. M'agrada el concepte, un banc ampli en forma
de més calor. d'u, de respatller alt, un lloc de reunió, un lloc de vida...
Potser és per això que el temps no hi ha fet estralls.
Ni blanc ni negre

Sortir a gaudir de la marinada a la nit. Menjar


una torrada amb allioli. Quan s'acaba l'estiu, Aquest estiu he estat a Menorca. Arribem a Maó, recollim
collir figues i menjar-ne a balquena. Veure com el cotxe i enfilem cap a la zona de Ciutadella; deixem les
un infant descobreix la sorra de la platja. Posar- maletes a la recepció de l'hotel i baixem a la platja que és
se una jaqueta quan refresca. Prendre una a tocar; la temperatura de l'aigua és ideal, fresca però tan
cervesa amb pernil ibèric. Fer llimonada. agradable que t'hi pots estar tota l'estona que vulguis, i és
el que farem. L'aigua és transparent, blau turquesa a les
Posar-se mitjons el primer dia que refresca. Fer cales, blau intens a mar obert; al fons es veu la sorra
xocolata desfeta un diumenge a la tarda. Menjar blanca i els peixos passen entre els banyistes en nombre
castanyes. Mirar la pluja rere els vidres. exagerat, com si nedessis en un aquari. Passem la
Observar com els arbres es vesteixen de setmana passejant per l'illa, entre els marges, els boscos i
vermells i daurats. Esperar l'oli nou. Descobrir els camps, sense una guia de viatge, seguint les
les cotorres que criden als arbres. Mirar amunt, recomanacions que ens han anat fent, però sense lligar-
i veure que gairebé no queden fulles. nos-hi, fugim de les cales més belles condicionades amb
Començar la nova temporada d'òpera. Veure el aparcaments senyalitzats, és agost, i anem a parar a cales
mar agitat. Posar un DVD i passar la tarda a cada cop més buides fins a arribar a una en què estarem
casa. Fer escudella. Contemplar com el totalment sols, als peus d'un torre de defensa que aguanta
paisatge es dilueix en la boira. Passejar per un com pot la bursada del mar, de la sal i del vent.
parc un diumenge assolellat. Prendre un te
calent després de dinar, i agafar un llibre i una Mai no havia vist un territori tan ben gestionat, amb un
manta. Viatjar a Madrid en tren. Veure desenvolupament que sembla respectuós amb el medi,
com tot s'adorm, i esperar el retorn on l'horror immobiliari és mínim. És un regal. Sembla
dels dies llargs i mandrosos. un miratge, però és real i, per tant, possible.

Montse Vives David Álvarez


La Montse Vives (DRET, 1995) i el David Álvarez (HUM, 1998) presenten les dues cares de la moneda sobre temes d'actualitat,
Nota al peu molts dels quals ens afecten en el nostre dia a dia.

18
01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:03 Página 19
01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:03 Página 20

nautilia nexe 42 2009

Com convertir-nos en Terminator


quan anem de viatge
Ara mateix qualsevol persona pot convertir-se en Terminator (sí, sí; però la versió
bona) gràcies a les aplicacions de realitat augmentada que podeu instal·lar a un
dispositiu mòbil. Però, què és la realitat augmentada (AR en les seves sigles en anglès,
'Augmented Reality')?

DONCS, COM DÈIEM, si heu vist algu- ges que s'assemblin al que veu el
na pel·li de Terminator, ja teniu mòbil. Quan ho identifica, agafa
pistes per saber què és. Recor- contingut textual relacionat i us el
deu quan la càmera se situava superposa a la pantalla del mòbil.
darrere dels ulls del robot, i podí- El mòbil intenta contestar, amb
em veure, amb tonalitats verme- l'accés a la base de dades, a la
lles, el que li entrava pels ulls i pregunta 'què hi ha en aquelles
com això ho analitzava l'ordina- coordenades que s'assembli al
dor-cervell? El Terminator com- que la càmera enfoca?'.
parava el que veia amb els regis- Un parell de programes, disponi-
tres d'una base de dades i així bles actualment només per als
podia saber, per exemple, si la mòbils amb sistema operatiu An-
cara de l'adolescent que tenia al droid, treuen el millor fins al mo-
davant era la de John Connor o ment de l'AR. El més popular és
no. Això mateix és la realitat aug- Wikitude, que connecta la realitat
Francisco José Moya- blog: www.nautiliaonline.com

mentada. amb la Wikipedia d'una manera


L'AR no és 'realitat virtual', que és similar a la que hem explicat. I el
una manera de generar per ordi- més atractiu és Layar, que permet
nador unes sensacions, per la mateixos: com trobar informació afegir capes de diversos orígens a
vista o l'oïda, d'alguna cosa que sobre el que esteu veient? Què la realitat. Amb Layar, unes de les
existeix o que podria existir. La hauríeu de buscar a Google? grans coses que es pot fer és en-
'realitat augmentada' pretén que Darrere de tot plegat hi ha un focar cap a un carrer i activar la
allò real que tenim davant dels concepte anomenat geolocalitza- capa que ens interessi: a Londres,
ulls es pugui barrejar amb dades ció, que consisteix a afegir al con- una capa d'una immobiliària per-
digitals, que es pugui augmentar, tingut d'Internet unes coordena- met veure si al carrer hi ha pisos
completar; potser millorar. Per des que l'ubiquin a l'espai real. És en venda (i afegir a la façana infor-
entendre això, més enllà del cas a dir, per exemple, per a un arti- mació sobre les característiques
Terminator, res millor que un cle de la Wikipedia sobre la Sa- del pis, el preu...), però també sa-
exemple. grada Família, incloure la longitud ber, amb d'altres capes, si en la
Imagineu que esteu donant un i la latitud on es troba el monu- direcció en què caminem hi ha al-
tomb per algun lloc del món i de ment. El mateix es pot aplicar a gun restaurant i a quina distància,
sobte veieu un monument que us les fotografies de Flickr o de Pa- o si hi ha alguna estació de metro
sembla important. Segurament, noramio, als vídeos de YouTube o o un altre tipus de serveis...
un bon mapa o una bona guia en Vimeo, als blocs que facin re- El futur de l'AR és impressionant.
paper us dirà el que és. Però cal ferència a un lloc... Cal imaginar que en el futur tam-
orientar-se, fullejar la guia, etc. El Molts telèfons mòbils d'ara incor- bé es podran identificar persones
programari d'AR, en el cas que poren un xip GPS i això ho aprofi- i barrejar la imatge amb el perfil
ens ocupa, us vol ajudar en ten els programes d'AR. En el cas del Facebook. Però, de moment,
Viatjar

aquesta tasca. Els programes ac- del monument, la cosa consisteix per viatjar és una eina molt útil
cedeixen a una base de dades a apuntar la càmera del mòbil (amb una tarifa de dades al mò-
gegantina (tot Internet), busquen cap a allò que voleu identificar. bil) i un camí cap a una guia de
informació sobre el monument i Gràcies al GPS, el programa sap viatges digital amb una base de
us l'ofereixen a la pantalla del on us trobeu i gràcies a la càmera dades al darrere gairebé infinita,
mòbil. També seria complicat, en sap quina forma té el que ha d'i- capaç de satisfer totes les deman-
el cas que tingueu accés a Inter- dentificar. Llavors cerca al contin- des d'informació dels viatgers, se
net, fer aquesta tasca vosaltres gut geolocalitzat d'Internet imat- sentin Terminators o no. 

20
01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:03 Página 21

Nico www.anticsupf.net

VIA DE LA PLATA
EL FERROCARRIL A ESPANYA es carac-
teritza per una configuració ra- A dia d'avui, el tren encara conti-
dial, on Madrid és el centre des nua a la via morta. I és que la no-
del qual parteixen totes les línies. va autovia A66 no ho posa fàcil;
Va ser així des del principi, quan segueix el mateix trajecte que el
empreses privades van construir corredor ferroviari. I a més gra-
els primers ferrocarrils al segle tuïtament. La Junta d'Extremadu-
XIX i ho continua sent amb el dis- ra vol reobrir el tren entre
seny i la construcció de les ac- Plasència i Salamanca, però ne-
tuals línies d'alta velocitat. Aques- cessita la col·laboració d'una
ta estructura va permetre que la inaccessible Junta de Castella-
capital d'Espanya es trobés equi- Lleó. Tothom té clar que sense
distant a totes les capitals de pro- voluntat política i col·laboració
víncia peninsulars. Tanmateix, di- econòmica entre comunitats
ficulta les comunicacions entre autònomes no hi haurà reobertu-
els extrems del país, ja que els ra, ni tan sols parcial.
obliga a passar pel centre ge-
ogràfic. A finals del XIX i princi- Les comarques que travessa
pis del XX es van començar a aquest ferrocarril es caracterit-
construir dos traçats de ferroca- zen per la baixa densitat de po-
rril amb concepció transversal Estació d’Hervás. blació, mobilitat dominada pel
per comunicar el nord amb el vehicle privat, i un gran potencial
sud i el Mediterrani evitant el seu turístic cultural, mediambiental i
pas per Madrid. La Via de la Plata Altres línies inicialment con- esportiu encara per desenvolu-
entre Gijón, Salamanca, Càceres, demnades a mort van rebre l'in- par plenament: Valle de Ambroz,
Mèrida i Sevilla; i el Santander- dult gràcies a la participació de Béjar, Guijuelo, Candelario, esta-
Mediterrani, per Burgos, Sòria, les comunitats autònomes, com ció d'esquí La Covatilla, Sierra
Terol i València. Només el ferro- la línia de la Pobla de Segur o de Francia, Las Hurdes o el Valle
carril de la històrica Ruta de la alguns trams de la Via de la Pla- del Jerte.
Plata va ser finalitzat i assolí un ta que han sobreviscut per l'in-
paper estratègic molt important, terès de la Junta d'Extremadura Malgrat les dificultats, aquest tren
especialment utilitzada per a l'a- per impulsar el ferrocarril com té futur. Pot ser un corredor
vanç de l'exèrcit de Franco du- a element vertebrador del seu transversal de mercaderies que
rant la Guerra Civil. territori. L'estrella de Mèrida és comuniqui el port d'Algesires,
un bon exemple: distribuïdor de Huelva i Sevilla amb el nord
Posteriorment va començar el les línies de Càceres, Badajoz, d'Espanya evitant les saturades
seu declivi degut al canvi d'hà- Zafra, Sevilla, Huelva i Don Beni- vies madrilenyes. Pot ser una lí-
bits dels ciutadans, la modernit- to, a més de Madrid i Ciudad nia de transport de viatgers en
zació de les carreteres i la invasió Real, on es poden enllaçar ac- trànsit per als trens d'alta veloci-
del vehicle privat, així com l'a- tualment amb els trens d'alta ve- tat a Zamora, on s'està construint
bandonament de les infraestruc- locitat. la nova línia de Madrid a Galícia,
tures ferroviàries que el van con- o Plasència amb enllaç a la futura
demnar a una lenta agonia. Final- Els partits polítics han recollit la LAV Madrid-Extremadura-Portu-
ment, un Reial Decret aprovat pel sol·licitud popular i han utilitzat gal. I podria ser un excel·lent fe-
Consell de Ministres del 30 de la reclamació com a eterna pro- rrocarril turístic en gran part del
setembre de 1984 va tancar gai- mesa electoral. Periòdicament seu recorregut. Per arribar a
rebé 1.000 quilòmetres de línies des del Govern central aparei- aconseguir-ho la línia ha de ser
de ferrocarril per a viatgers i xen algunes decisions per a renovada, com a mínim, en els
mercaderies altament deficità- l'optimisme momentani, però 230 quilòmetres entre Plasència i
ries, i gairebé 700 quilòmetres es que són simplement declara- Zamora, i 120 quilòmetres entre
van deixar exclusivament per a cions d'intencions sense assig- Zamora i Astorga, amb una ac-
mercaderies. En aquesta situació nació pressupostària. Simples tuació de característiques tècni-
es trobava la Via de la Plata entre focs d'artifici. Durant la primera ques similars a la realitzada a la
Plasència i Astorga, una condem- legislatura del Govern de Zapa- línia de la Pobla de Segur.
Javier Nicolás

na que el va convertir en una línia tero es va aprovar el Pla Oeste


abandonada “no tancada” des- per impulsar el desenvolupa- S'ha de reobrir un ferrocarril
Nico

cansant al sotabosc. De la indig- ment econòmic i social de les que no es mereix l'oblit, i donar
nació inicial per la supressió del províncies occidentals de Cas- un impuls a una zona d'Espanya
servei, s'ha passat a reclamar des tella i Lleó, on s'inclouen mesu- perquè trobi el camí d'un desen-
de la societat civil la reobertura res com l'obertura de la línia de volupament econòmic sosteni-
completa del corredor ferroviari. ferrocarril de la Ruta de la Plata. ble.

21
01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:03 Página 22

viatges d’estar per casa nexe 42 2009

De “s’afarti” pels Ports


ANAR-ME’N FINS A L’ÀFRICA per fer un
safari mai no ha estat entre les me-
ves prioritats viatgeres. I alerta, que
he llegit molt sobre el tema (africà),
començant pel clàssic Ébano, de
Ryszard Kapuscinsky, i acabant per
un parell de llibres de Javier Reverte,
El sueño de África y Los caminos
perdidos de África. I dic “co-
mençant” i “acabant” i no dic “pas-
sant” perquè entremig no hi ha ha-
gut res més que un desert, i no pre-
cisament africà. El cas és que currí-
culum lector a banda i lligant amb el
que deia al començament, a princi-
pis d'octubre va saltar la notícia que
diversos veïns havien alertat de la
presència d'una lleona salvatge i fe-
rotge per la zona dels Ports de Be-
seit, a la zona limítrof entre Catalunya
i el País Valencià. Va ser aleshores
quan vaig pensar que si jo no anava
al safari però el safari venia a mi, no
era pas qüestió de desaprofitar-ho. I
així va ser com vaig planejar un cap
de setmana a la Tinença de Beni- ordenada el 1233 pel rei Jaume I i s'accedeix al cim del Tossal dels Tres
fassà, tot i que quan jo hi vaig arribar encomanada a l'abat de Poblet, Be- Reis (1.356 m), punt on conflueixen
la lleona ja s'havia convertit en un renguer de Concavella. Els primers l'Aragó, el País Valencià i Catalunya.
vulgar gos mort a mans de Protecció monjos que arribaren a la zona Conta la llegenda que en aquest punt
Civil. En honor a la veritat he de dir s'instal·laren inicialment a l'antic cas- s'asseien antigament els reis dels an-
que l'única fauna que vaig poder ob- tell àrab de Beni Hassan; d'aquí el tics territoris de la Corona d'Aragó i
servar va ser una rabosa i vaques nom de la tinença. El primer mones- xerraven de les seves coses sense
que tranquil·lament pasturaven per tir cistercenc del recentment creat moure's dels seus respectius domi-
Viatges d’estar per casa

les terres i els camps de la zona, Regne de València no va ser ocupat, nis.
alienes a la polèmica dels recursos però, fins a l'any 1250. Segles més
econòmics i humans destinats a la tard, arran de la desamortització de La segona jornada va ser una senyo-
captura del gos-lleó. Ni rastre tam- Mendizábal va començar el declivi ra travessa de cinc hores de duració
poc de la famosa cabra hispànica, de l'edificació, que a mitjans del se- entre Castell de Cabres –insisteixo,
espècie protegida de la Reserva Es- gle XX es trobava en estat de semi- on residia– i Coratxà. Després de
tatal de Caça dels Ports de Tortosa- ruïna. Després de diversos treballs passar per paratges d'encís, masos
Beseit. Doncs sí que ho deu estar de de rehabilitació, des de 1967, el deshabitats, boscos de pinedes i llits
protegida, perquè he de confessar conjunt amurallat de l'actual Cartoi- de boix, romer i espígol s'albira l'es-
que ni jo ni la meva acompanyant no xa de Santa Maria de Benifassà és glésia romànica de Sant Jaume, un re-
em vam veure ni una trista unitat. regentat per monges de clausura, gal per a la vista. Però l'autèntic festi-
que, en estricte observança de la val per als sentits, ja em perdonareu,
Situada a cavall de les comarques norma, només permeten la visita a vindria poc després a la taula del
valencianes del Baix Maestrat i els l'església i el claustre els dijous a la restaurant de l'Hostatgeria de Sant
Ports, la feréstega Tinença de Beni- tarda. Com que els camins del Sen- Jaume, al mateix Coratxà. A saber,
fassà comprèn els nuclis de Bel, el yor em van ser negats -era cap de menú degustació a base de: 1. Ama-
Bellestar, la Pobla de Benifassà, el setmana- vaig iniciar els de la mun- nida d'embotits ibèrics 2. Remenat
Boixar, Coratxà i Castell de Cabres, tanya. d'espàrrecs tendres 3. Torradeta d'à-
població que té la gràcia afegida al nec amb melmelada. 4. Matambre de
nom de ser la menys habitada del La primera excursió va ser en direc- vedella amb carpaccio de xampi-
Màrius Comorera

País Valencià -18 personetes censa- ció al Tossal dels Tres Reis i, per fer- nyons 5. Pernil de vedella amb re-
des- i on vaig llogar una casa rural ho, primer ens vam traslladar en ducció de vinagreta. 6. Peus de porc.
de poble al mòdic preu de 17 per- cotxe des de Castell de Cabres, on 7. Favada asturiana! 8. Postres: assor-
sona/dia a la no menyspreable alti- tenia fixada la residència, fins a Fre- tit de pastissos i mel i mató 9. Cafè i
tud de 1.134 metres sobre el nivell des, punt de sortida de la ruta. No xarrupet. I tot plegat per 15 € cada
del mar. La Tinença deu el seu nom era qüestió de passar-se una setma- menú. És cert que em vaig quedar
al monestir de Santa Maria de Beni- na caminant. Per un camí senyalitzat sense safari. Però aquell “s'afarti” no
fassà, la construcció del qual va ser i després d'una hora i mitja d'ascens l'oblidaré mai!!!

22
01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:03 Página 23

cuina www.anticsupf.net

CUINA HONGARESA

l
a història del poble hon- descobrir in situ. Menjar a Hongria estones al foc. Els estofats i els rostits
garès ha configurat la és una aventura, sobretot per l'idio- estan a l'ordre del dia, i també se'n
seva cuina: ja els nòma- ma. Per començar, restaurant es diu fan plats d'aprofitament, per farcir
des d'altres temps feien étterem, i si us posen al davant creps o vegetals. Els plats s'acom-
estofats i sopes substan- d'una carta en hongarès,tindreu la panyen de bunyols de patata o de
cioses en olles de ferro sensació que res del que hi llegiu pastes fetes al moment i a penes
damunt el foc. La dona resulta intel·ligible. Demaneu la escaldades.
napolitana del rei Maties Corvinus, carta com a mínim en el mal anglès,
al segle XV, va introduir-hi moltes que és la llengua universal, i no us Així com el sofregit defineix la cuina
fruites, així com el seu ús culinari, i aventureu: el pörkolt, per exemple, catalana, la combinació de ceba,
moltes espècies. Els saxons, els és un guisat de vedella. llard i paprika defineix la cuina hon-
jueus, els serbis i, en general, els garesa. També s'usen gairebé totes
diversos pobles eslaus, van portar-hi Als hongaresos els agrada la sopa: les espècies i condiments coneguts.
també les seves arrels culinàries, i per això hi comencen els àpats.
l'era otomana va significar l'adopció També són apassionats dels dolços, El menú que proposem és contun-
de molts dolços tradicionals i l'ús de en què destaquen dos pastissos, el dent. Comencem pel gulash, que és
l'albergínia. El panorama es va sofis- Dobos i l'Esterhazy. El primer, creat sopa i no estofat, i que no ofereix
ticar durant l'imperi austro-hon- gaires dificultats; els creps
garès, i a més van arribar-hi influèn- pel cuiner Joseph Dobos, va suposar Hortobagy són més laboriosos, però
cies germàniques. una revolució en la pastisseria del el resultat compensa. Per acabar,
seu temps. Dobos va inventar tant el hem optat per unes postres per a
Es tracta d'una de les cuines més pa de pessic com el farciment de tots els públics, perquè només hem
tradicionals d'Europa, amb segles mantega i xocolata, i ho va acabar de farcir la pasta de full congelada.
d'història. És una cuina rotunda, amb un glassejat de caramel. El Les receptes, extretes del llibre de
saborosa, especiada, no apta per a segon també és un pastís a capes, i cuina del restaurant Gundel i lleuge-
estómacs delicats i laboriosa; però porta el nom d'un comte hongarès. rament adaptades, són per a sis per-
molt, molt bona i que val la pena És una cuina laboriosa, de llargues sones.

les receptes

Creps a l'Hortobagy
Gulash Preparem unes creps
Ingredients: 360 g de carn de salades, barrejant 2 ous
vedella, 80 g de llard o una mica amb 2 dl de llet freda, 240 g
d'oli si ho voleu més suau, 150 g de de farina i un pessic de sal,
ceba, paprika o pebre vermell –dolç amb la batedora. crema de llet, al foc, fins que es torni
o picant segons el gust–, sal, comí, espès. Farcim les creps amb la carn picada,
all, 800 g de patata, 140 g de pebrot Ho podem alleugerir amb una mica i en dobleguem els quatre extrems de
prim tipus italià o idealment paprika d'aigua amb gas o llet si no té la con- manera que quedi un paquet més o menys
Montse Vives

fresca dolça, 60 g de tomàquet fresc. sistència d'una sopa cremosa. En una quadrat. Posem els doblecs a sota el plat,
paella antiadherent ben calenta anem ho reguem amb la salsa i ho servim.
Daurem la ceba i els vegetals amb el greix, posant petites quantitats de mantega
hi afegim el pebre i, de seguida, la carn a o llard, i anem fent les creps d'una en Pasta de full de fruites
daus, una mica de sal, i deixem que una. N'haurien de sortir 12. Les reser-
es consumeixi el suc de la carn. vem. Comprem un paquet de pasta de full, a la
Llavors hi afegim el comí, l'all qual posem per damunt pa ratllat, apro-
picat, i una mica d'aigua, de A part, aprofitem un guisat o estofat i el
Cuina

ximadament un quilo de fruita tallada


manera que la carn s'hi estovi triturem. Si no en tenim, sofregim uns petita i despinyolada (pomes amb pan-
sense arribar a bullir com en una sopa. 750 g de carn de vedella a daus amb ses, prunes, cireres), uns 120 g de nous
Quan el brou es redueixi, hi afegim les tomàquet, pebrot, ceba, paprika i sal. Hi picades no gaire petites, i sucre en pols i
patates a daus, que quedaran com sofregi- afegim una mica de brou i deixem fer canyella a discreció. Ho enrotllem, i
des. Hi tornem a afegir aigua, i ho servim xup-xup. Piquem la carn escorreguda, i enfornem seguint les instruccions del
quan les patates estiguin cuites. lliguem la salsa amb un cartró petit de paquet.

23
01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:03 Página 24

vida de socis i graduats nexe 42 2009

“A la carrera, vaig trobar-hi una experiència


vital i una modulació del meu caràcter”
En aquesta ocasió ens trobem amb Juan Milián (CPA, 2003), a qui l’Andreu Orte (POL, 2002) va entrevistar. Van
estar una estona parlant sobre llibres, sobre la política de l'actualitat, sobre el futur de la ciència política,
sobre la parcialitat o imparcialitat de l'analista polític. Un reflex de la trajectòria de Milián, a cavall entre
l'anàlisi política i els seus projectes professionals.

Ja fa un temps que vas deixar d'es- anàlisis estadístiques, que també


tudiar a la UPF i, encara que quedi és molt important, però d'una al-
molt enrere, per què la vas triar? tra manera. És a dir, potser la uni-
Vaig estudiar la llicenciatura en versitat em va donar menys co-
Ciències Polítiques i de l'Admi- neixements pràctics del que pen-
nistració a la Pompeu Fabra per sava, però sí que em va donar
un conjunt de raons i d'intuïcions, l'experiència per adquirir-los
però suposo que el que em va fer posteriorment.
decidir és que no només podria
adquirir certs coneixements de Parla'm de com vas acabar en l'ac-
ciència i filosofia polítiques, que tual aventura editorial. Has trigat
m'interessaven i em continuen in- un temps a arribar-hi, però no has
teressant, sinó que, a més, creia, deixat de fer coses...
tenia un caràcter més pràctic i Quan s'acaba la carrera tothom
proper al mercat laboral que al- es planteja si continuarà estudiant
tres carreres com Humanitats. per fer oposicions o si continuarà
estudiant per tirar després pel
Què esperaves trobar-hi? camí del sector privat. Tot i que
Esperava una ciència política més molts cops, i més amb la crisi ac-
valorada, com a mínim tal com ho tual, m'ha passat pel cap que la
està en altres països com els Es- primera opció hagués estat la mi-
tats Units. Per això vaig decidir llor, em vaig decidir per la sego-
continuar estudiant un màster, na sense dubtar-ho massa.
també a la Pompeu, a l'IDEC, de t'aporten alguna cosa més.
Direcció Financera i Comptable Des de llavors sempre he treba-
de l'Empresa. llat d'alguna manera com a politò- « Una assignatura Per una banda, sempre he tingut
leg, bàsicament en el terreny de pendent, per una passió totalment irracional
Potser que de totes dues expe- la comunicació política. Ara ma- exemple, és un pels llibres. Sóc el típic “freak”
riències acadèmiques busqués teix, amb un altre politòleg que va llibre sobre el que quasi no té espai per dormir
excessivament eines concretes estudiar a la Pompeu i altres pro- món del vi» a la seva habitació perquè està
per introduir-me posteriorment al fessionals, estem creant una esco- plena de llibres i de retalls de
mercat laboral, la qual cosa és la de comunicació i estratègia po- diaris i revistes sobre llibres
molt important; però segurament lítica (e-politicae), que co- (també sobre política, és clar).
Text: Andreu Orte-(POL, 2002 - blog: http://aorte.blogspot.com

vaig trobar una cosa encara més mençarà a funcionar a partir d'a- De fet, no només m'agrada llegir,
important: una experiència vital i quest novembre. m'apassiona anar a les llibreries,
una modulació, en el bon sentit mirar què es publica, agafar di-
de la paraula, del meu caràcter Per què dins del sector privat versos volums, acariciar les pàgi-
que m'ha fet veure les coses amb vaig elegir l'edició de llibres? nes, observar les tipografies i els
altres perspectives. Tot això ha Com bé dius, repetint un tòpic marges, llegir els comentaris de
marcat molt més la meva trajectò- que és cert, la paraula editorial les contraportades.
ria professional del que podria va quasi sempre lligada a la pa-
haver pensat abans de començar raula aventura. I com qualsevol Per l'altra banda, hi ha una sèrie
la carrera universitària. Conèixer aventura està, segurament, més de condicions que em van ani-
gent amb les mateixes inquietuds lligada a cobrir unes necessitats mar a donar el pas per crear una
que tu; poder compartir informa- personals que a unes expectati- editorial. Per un costat creia que
ció amb gent del camp al qual et ves purament empresarials. El la llicenciatura m'havia donat les
vols dedicar; haver, també, de que vull dir és que qualsevol pla eines per saber quin manuscrit
buscar-te la vida per tu mateix, no de viabilitat et dirà que amb una té qualitat i quin no, que el màs-
com a l'escola o a l'institut, són editorial no et faràs ric. Totes les ter m'ajudaria a no fer gaires
experiències que al final t'ajuden setmanes fan fallida diverses edi- barbaritats financeres i que la
més que saber fer determinades torials a Espanya. Però els llibres meva experiència en la comuni-

24
01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:03 Página 25

www.anticsupf.net

cació política em permetria tro-


bar escriptors i fer campanyes
publicitàries amb més facilitat.

A més, des de feia molt de temps


tenia clar el tipus d'editorial que
volia. Fa uns anys vaig tenir l'o-
portunitat de viure a Washington
i de, com no, visitar un munt de
llibreries, passar tardes senceres
llegint i observant. Quan vaig tor-
nar a Barcelona em vaig adonar
de la gran diferència entre el
mercat editorial americà i el nos-
tre.Vaig pensar que potser uns
llibres més “a l'americana” po-
drien tenir cert èxit aquí, que te-
níem un espai per omplir amb
llibres encaminats a explicar la
realitat més actual d'una manera
senzilla; d'aquí el nom de l'edito-
rial, Episteme, 'coneixement' en Novetats editorials
grec.
RUTAS DE BARCELONA.
Ja que em comentes la teva fasci- En quina llibreria voldries trobar un Paseos por la Historia de la ciudad
nació per passar temps a les llibre- llibre d'Episteme? Autor: César Alcalá
ries, ens podràs recomanar un lli- De les conegudes, la que més Sinopsis: autor de desenes d’assajos
bre poc conegut... m'agrada és la Central, tant la del d’Història, César Alcalá ofereix en
Ara em posaré el barret de po- carrer Mallorca com la del Raval. aquest llibre un apassionant conjunt
litòleg. Acabo de llegir Conver- Tenen els llibres ben classificats, de passejos per les històries, la músi-
saciones con Isaiah Berlin, de cosa que no és fàcil de trobar en ca, la literatura, les llegendes i els
Ramin Jahanbegloo. L'original ja altres grans llibreries, i a més te- carrers de la ciutat de Barcelona.
té uns anys, però a Espanya l'a- nen molts llibres en llengües es- L’espai i el temps es troben de la mà
caba de publicar Arcadia. Es trangeres. Allà tenim exemplars de l’autor per mostrar una ciutat que
tracta d'una sèrie d'entrevistes a de pràcticament tots els llibres ell estima i que sorprendrà el lector;
Berlin sobre la seva vida i pensa- de la nostra editorial. fins i tot tots aquells que hi viuen tro-
ment. Aquest és conegut, pels baran nous motius per sortir a passe-
politòlegs, per la seva distinció Per altra banda, m'agradaria tro- jar-hi.
entre llibertat positiva i negativa; bar els meus llibres en una petita
però a mi em sembla bastant llibreria, però que té una bona RUTAS CARLISTAS.
més interessant la seva defensa selecció i diferent, que està al ca- Morella, Tortosa y Benassal
del pluralisme. rrer Verdi, la Taifa. Sempre que hi Autor: J. J. Rovira Climent
vaig m'hi acabo deixant mig sou. Sinopsis: aquest llibre no és una guia
I un racó de Barcelona on llegir un Per això intento anar-hi només un turística típica, però pot despertar el
bon llibre? cop al mes. desig de viatjar als llocs que hi apa-
Els primers anys que vaig viure a reixen, i pot servir com a llibre de
Barcelona anava sovint al Parc De moment heu editat llibres so- ruta durant el dia i de capçalera a la
Güell a passejar. Allà vaig desco- bre els castellers, sobre les rutes nit.
brir un racó, relativament tran- carlines, sobre el “Ché Guevara”...
quil, amb unes meravelloses vis- Quins temes t'agradaria poder edi- CASTELLS HUMANS
tes de la ciutat, un turonet que tar? Autors: Pep Prieto i Carles Ribas
s'anomena de les Tres Creus. És N'hi ha tants! L'editorial pretén Sinopsis: el llibre conté deu contes
la part més alta del parc i hi ha especialitzar-se en temes cultu- amb el món del “casteller” com a
alguns banquets on pots llegir rals, assaig o ficció relacionada pretext, amb humor i alegria, amb
tranquil·lament a la fresca. amb temàtiques culturals. Una aventures i singularitats quotidianes.
assignatura pendent, per exem- Els protagonitzen nàufrags, nadons
Un altre lloc preciós, però més ple, és un llibre sobre el món del precoços, castellers enamorats i, en
per anar-hi al vespre, és la plaça vi. M'encantaria anar a presentar- definitiva, éssers excepcionals que es
Felip Neri, al Barri Gòtic. Hi ha lo a totes les denominacions d'o- guanyaran immediatament la compli-
una terrassa on prendre una co- rigen de Catalunya i de València. citat del lector.
pa amb la bona companyia d'una Però, en general, m'agraden tots
amistat o d'un llibre és tot un pla- aquells temes culturals que es Més informació a:
er. Però potser aquest lloc és poden fer assequibles mitjançant www.editorialepisteme.com
més conegut. un llibre a qualsevol persona.

25
01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:03 Página 26

LA LLEI, A TOTA VELA


La llei de Murphy

L’EXPRESSIÓ “FETA LA LLEI, FETA LA TRAMPA”


és, com la majoria de dites popu- projecte hagi estat aprovat per un per tothom, com la del més fort i
lars, aplicable a tots els àmbits de govern amb una tercera part la del “tot s'hi val”. Perquè sem-
la societat mal dita democràtica ecologista. Això vol dir, mal ens bla ser que, en plena temporada
en què ens ha tocat viure. Si en pesi als contribuents-amants de de col·leccionables de quiosc,
voleu un exemple, passegeu tran- l'estètica i/o de l'ecosistema cos- n'ha sortit un que bé podria ano-
quil·lament (però sempre alerta taner, que les dues terceres parts menar-se “Els escàndols finan-
amb les carteres i les bosses) restants (o fins i tot el 100%, sent cers i polítics més aberrants de la
per la platja de la Barceloneta, i pessimistes i malfiats) es regei- història”. I amb el primer núme-
deixeu que la vista se us en vagi xen per una llei que sembla ma- ro, et regalen la rascleta per anar
cap a aquella mena de “bulto” nar per sobre de totes les altres, i treient capes de porqueria...
que sorgeix del no-res volent imi- que ignora les manifestacions po-
tar una vela sense aconseguir-ho. pulars en contra de projectes ab- Ja té raó la dita popular, “Barcelo-
Després de l'evident ensurt estè- surds com aquest. Una llei, la dels na és bona si la bossa sona”. Tan
tic, arriba l'emprenyamenta ra- interessos econòmics, que n'en- de bo també s'acomplís la que
Murphy

cional i de tot contribuent: com globa d'altres ben conegudes diu que “els catalans, de les pe-
pot ser que “això” s'hagi cons- dres en treuen pans”. Almenys
truït a zero metres de la costa??? podríem convertir certs atemp-
I la “llei de costes”, que ha ende- tats ecològics en un bon àpat per
rrocat milers de construccions fa- a tots aquells que ara són delin-
miliars i de petits negocis? En un qüents per mostrar la seva po-
segle en què la majoria de roba bresa extrema en públic. No sigui
que duem no porta folre, sembla cas que algú de fora s'escandalit-
que hi ha gent que encara insis- zi en comprovar que, a Barcelo-
Foto: Redacció.

teix a passar-s'ho tot pel “forro”. I na, no tot són hotels de luxe amb
el més escandalós és que aquest platja (artificial) privada.
01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:03 Página 27

avantatges per a socis www.anticsupf.net

SALUT FORMACIÓ ESPORTS I OCI VIATGES


Unipsa-Sanitas IDEC Àmfora Diving Center Halcón Viajes
Preus especials de l’assegurança mèdica 5% de descompte en màsters i postgraus. Condicions especials als cursos • Un 6% de bonificació en paquets vacacionals.

NOU
(48,50 euros), independentment d’edat i sexe. INFO www.upf.es/idec de submarinisme. • Vacances amb regal
INFO 93 488 08 37 INFO www.lamfora.com INFO Paola Carranza. Tel. 93 311 83 11
JEF
Qualimèdic Condicions especials als cursos. 5 Oceans Sol Meliá
Condicions especials als seus serveis. INFO www.joveempresafabra.org 10% de descompte en totes les Tarifes preferents als seus hotels amb el
INFO www.qualimedic.net i SÍLVIA LOZANO, seves activitats nàutiques i de vela. codi especial d’AnticsUPF.
93 240 01 10 PEI INFO Joan de la Matta a INFO www.solmelia.com (i introduint-hi el
Preus de comunitat universitària (un 25% de info@5oceans.es – i http://www.5oceans.es codi)
Allianz descompte en el 2n idioma triat) als cursos
Assegurances mèdiques a preus especials d’idiomes. Estació Nàutica Badia Roc Blanc Hotels
per a socis i familiars (de 30,07 a 34,06 ¤) INFO 93 542 19 21, pei@fun.upf.es Ofertes en activitats nàutiques. Descompte fins al 20% en els seus serveis.
INFO ÁNGELES PESQUERA, TEL. 656 300 675 i www.upf.es/pei/ INFO www.estacionauticabadia.com INFO www.RocBlancHotels.com

Institut Català de la Retina PANGEA Rubber River


Condicions especials graduats i familiars de Preus especials. 10% de descompte a les seves activitats FINANCES
1r grau. 50% de descompte en la primera visita. INFO 93 401 56 64 i d’esports d’aventura. Caixa Catalunya
INFO www.icrcat.com. Tel. 93 254 79 22 http://www.pangea.org/pangea/curses.shtml INFO www.rubber-river.com Avantatges financers exclusius per a AnticsUPF.
INFO Qualsevol oficina de Caixa Catalunya
Clínica Baviera RACC GHT HOTELS Tel. 902 43 88 43
Condicions especials a l’operació de correccions 20% de descompte en la matrícula de les seves Descompte d’un 10% (segons la tarifa vigent) www.caixacatalunya.com
de miopia i astigmatisme amb làser autoescoles i un any gratuït com a soci del RACC. INFO ferran.navas@ghthotels.com
INFO CÈLIA ALONSO. 93 260 05 10 Tel. 93 495 50 00 Tecnocrèdit
Altitud Extrem Condicions especials en aquesta entitat del grup
EVIU 10% de descompte en cursos de muntanya. Banc Sabadell, com exempció de comissions,
SERVEIS JURÍDICS Preus especials i accés preferent en els cursos INFO www.altitudextrem.com i préstecs a interès reduït...
Ribas y Martín, Asesores y Abogados SL d’idiomes. info@altitudextrem.com INFO sabadellatlantico.com
Primera visita gratuïta i 20% de descompte en INFO www.eviu.com
els serveis. DiR Caixanova
INFO 93 347 25 14 / www.ribasimartin.com UOC 10% de descompte en la quota mensual. Avantatges exclusius per a socis d’AnticsUPF

NOU
Els nostres associats poden accedir a la INFO 901 30 40 30 i 93 450 48 18, Comptes sense comissions, productes NX...
Mellado & Associats, Gabinet Jurídic formació de postgrau de la UOC amb un 10% mkextern@dirfitness.es i www.dirfitness.es INFO TEL: 93 647 43 75 - www.caixanova.es
Primera visita gratuïta i 20% de descompte en de descompte sobre els preus de venda al públic.
els serveis. L’oferta inclou màsters, postgraus, Restaurantes GAMT
INFO 93 890 19 99 especialitzacions i actualitzacions. 10% de descompte en àpats a la carta

VG / Advocats
Primera visita gratuïta i descomptes especials en
Per beneficiar-se del descompte és necessari
presentar el carnet de soci d'AnticsUPF.
i menús per a grups a preus de majorista.
INFO reserva prèvia a: Cristina Garcia,
666 52 43 52 – 93 301 00 37
Bones
els serveis.
INFO 93 318 06 41
Es pot accedir a la informació sobre els cursos:
http://www.uoc.edu/masters/cat/web/index.html.
cristina@grupoamt.es
Web: www.restaurantesgamt.com festes!
exen
01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:03 Página 28

PRIORITZEN BUIDEN
POLÍTIQUES EL TRESOR
SOCIALS PÚBLIC

CÀNDID

BERGANT

Vinyeta de Javier Nicolás


(nico@anticsupf.net)

AnticsUPF
Ramon Trias Fargas, 25-27, despatx 40.069
08005 Barcelona

Tel.: 93 542 27 59 / Fax: 93 542 25 32


A/e: antics.alumnes@upf.edu
Web: www.anticsupf.net