You are on page 1of 1

Hi havia una vegada, a ledat mitjana, una dama

anomenada Helena i el seu pare, Senyor Carles, lhavia


comproms amb un cavaller, dit Joan, era el ve del
castell ms proper.
Al Joan li agradava molt anar de castell en castell
fent tornejos i enamorar a les dames.
A lHelena no li agradava gens i un dia es va posar
molt trista i va anar al gremi dels sabaters a
comprar-se unes sabates. Va entrar a casa dun jove
noi, que es deia Jordi, mentre que li mesurava el peu,
li va preguntar:
-Que et passa que ests tan trista?
-El meu futur esps, limporta ms anar de castell en
castell fen tornejos i, enamorar a les dames ms que
jo.
En Jordi per calmar-la li va anant explicant
histries. Es van fer molt amics, i cada dia es veien
per amagat i lHelena li portava menjar. Al final es
van enamorar lun de laltre. Per el seu amor era
prohibit, una dama no es podia casar amb el fill dun
artes.
Al cap dun temps en Jordi va aprendre a lluitar. I un
dia va anar a un torneig on havia de derrotar a en
Joan, per casar-se amb lHelena. Ell estava molt
nervis, per com que tenia moltes ganes de casar-se,
ho va donar tot, fins que el va derrotar. El senyor
Carles li va dir a en Joan que ja no volia que es
cass amb la seva filla. Quan tots va tornar al
castell, van nombrar al Jordi cavaller, i es van poder
casar.
I vet aqu un gat, vet aqu un gos, aquet conte sha
fos.