You are on page 1of 2

LA LLEGENDA DE WITTE WIVEN

Fa molt de temps hi vivia en una muntanya de Zwiep (suiep està situat en


Holanda, en la provincia de gederlan, on aproximadament viuen 100hab,) un
pastor propietari de moltes terres. No tenia fills, nomes una filla a la qual va
posar de nom Joana. La noia era de constitució gran i forta. El pare la volia
casar amb Enrique, fill d’un camperol ric, però ehh que Joana havia posat l’ull
en Albert, fill d’un altre camperol,si...vale... i el pare no ho va acceptar.

Albert, estava trist perquè no podia veure’s amb la Joana.

Una nit, pujant en el seu cavall per la muntanya, encara que la seva mare li va
dir que no pugés per les nits per aquelles muntanyes, que hi ha uns forats
perillosos i ja que a les witte wiven no els hi agrada ser molestades, ell ho va
fer perquè només que pensa en Joana. Per tant va conduir el seu cavall per la
muntanya fins que va arribar a un punt que no veia res i no sabia quin camí
havia de seguir. Es va perdre! De sobte, va observar unes figures blanques que
s’apropaven a ell. Aquestes figures blanques van agafar els cavall i al noi, i el
van girar cap a la direcció de on venien. Aleshores Albert es va sorprendre al
veure que havia estat a punt de caure en el forat de les wieve viten.

Un cop a casa, va contar el que li va passar a la seva germana Aaltje i li


proposa fer un pastís per agrair-li a les wieve viten la seva ajuda, i portar-li al
dia següent.

Enric, el escollit per el pare de Joana, li fa una visita a la noia, però aquesta es
mostra rància. El pare de Joana no es deixa desanimar per la seva filla i li
proposa que els dos rivals facin una prova i el que la guanyi, es quedarà amb
ella.

Ell dona les instruccions i son les següents: els dos pretendents han de pujar
als seus cavalls i dirigir-se al forat de les witte wieven i allà llençar una llança de
ferro negre i dir “Blanc blanc Wieven, aquí els hi porto la llança”.

La primera persona que torni a casa serà el marit de la Joana.


Els nois van acceptar el repte, encara que Albert no tenia cap possibilitat ja que
el cavall de l’Enric era millor que el seu.

Va començar la prova i Enric a pesar de tenir un cavall més veloç, s’espanta en


el bosc i llença la llança a unes herbes i marxa cap a casa. En canvi, Albert,
cegat per l’amor, va conduir el seu cavall cap a forat, i llença la llança, al
llençar-la crida...”Blanc blanc Wieven, aquí els hi porto la llança”.

De cop i volta, la calma es va trenca i les Wieven de Blanc apareixen cridant


des de lo més profund del forat. Albert va girar el seu cavall, perseguit per la
Wieven de blanc. Ell veu els ulls infectats de sang i la maldat en els seus
rostres, estaven tant a prop d’ell que fins i tot notava el seu alè al coll.

Milagrosament, ell va arribar a la granja sense ser ferit, i Joana que té


l’esperança de que Albert torni, l’espera darrere de la porta i quan veu que
Albert arriba perseguit per la Wieven de blanc, obre la porta i la tanca als ulls
de la wieven de blanc. Aquesta, al veure que Albert s’escapa, llença la llança
que Albert va llençar i es quedà clavada a la porta.

Albert i Joana es van abraçar i mantenint la promesa del pare, es van casar a
la primavera.

Al dia següent de la boda, Albert troba a la porta de la granja una safata, similar
a la que havia portat ell el pastís amb sa germana a les wieven de blanc, amb
una llança. I al apropar-se, veu que ambdues coses son d’or.

Aquest acte va demostrar que les Wieven de blanc van ser bones persones
amb Albert i Joana i van viure feliços per sempre.

You might also like