You are on page 1of 13

MI ESCUELA SABE A

NARANJA

Sandra Santamaria Ostos


Seminari
Carmina Folch
22 de Desembre de 2009
ÍNDEX:
INTRODUCCIÓ ____________________________________________________1

BIOGRAFIA AUTORA I LLIBRE_______________________________________2

CONTINGUT CAPÍTOL 3_____________________________________________3

REFLEXIONS______________________________________________________ 5

BIBLIOGRAFIA _____________________________________________________7
INTRODUCCIÓ:


DÍEZ, C. Mi escuela sabe a naranja. 3ª edición.
Barcelona: Graó , 2009.
ISBN: 978-84-7827-520-5

➢ Aquest treball consisteix en escollir un capítol del llibre Mi escuela sabe


a naranja de Mari Carmen Díez tractat a classe de seminari. A partir de
la lectura del llibre hem escollit un capítol d’aquest i l’hem analitzat i
reflexionat profundament.
1

BIOGRAFIA AUTORA I LLIBRE:

AUTORA:

Mari Carmen Díez Navarro es mestra i


psicopedagoga. Especialista en educació infantil, és
coordinadora pedagògica de la escola infantil “Aire
Libre” d’Alacant i membre del consell de redacció
de la revista : In-fàn-cia. Ha participat en activitats
de formació del professorat i ha publicat nombros
articles sobre la seva experiència pedagògica en
aquesta etapa en diverses revistes ( Guix, In-fàn-
cia, Kikiriki…).

Ha publicat llibres de poesia (Pitiflores, la


Caperucita Roja y los 40 ladrones…) i llibres a l’àmbit de l’educació infantil ( La
oreja verde de la escuela, emocions, esculturas al aire libre…).

LLIBRE:

Mi escuela sabe a naranja és el títol d’aquest interessant llibre escrit per Mari
Carmen Díez Navarro. L’autora, en aquest llibre ens explica les seves vivències
i les comparteix amb nosaltres, els lectors, des de la seva experiència com a
mestra, com a alumna com a mare i com a persona.

A part de les seves experiències com a mestra ens explica també les seves
reflexions de cadascuna d’elles. Finalment, al final de cada capítol hi podem
trobar un poema fet per l’autora. És un llibre molt complet.
2

CAPÍTOL 3:

“EL RESTAURANTE DE TODOS”

DÍEZ, C. “El restaurante de todos”. A: Mi escuela sabe a naranja.

Barcelona: Graó, 2009. p. 49-61

CONTINGUT:
Aquest capítol ens parla principalment sobre els projectes. Inclou aspectes dels
anteriors capítols, tant sobre la identitat (capítol 1) com de la quotidianitat
(capítol 2).
El capítol s'inicia quan un nen de l'escola on treballa l'autora explica que el seu
pare ha obert un restaurant. Aquest explica el procés que ha comportat aquest
restaurant i també descobreix que el pare d'un company de la classe també té
un restaurant. Tots junts comencen a parlar sobre els diferents oficis per no
donar-lis tota l'atenció a aquests nens, els pares dels quals tenien el restaurant.
Tot seguit decideixen fer un projecte en grup classe, un projecte el qual
finalment decidiran fer-lo sobre un restaurant. El projecte es va decidir desprès
d'un procés de votacions dels alumnes de la classe, on han tingut que fer
eliminacions i acceptar el resultat final. En aquest procés hi ha hagut moltes
emocions, ja que els nens que no havien votat el projecte que havia resultat
guanyador es posaven molt tristos i a plorar. Però en això també consisteix el
projecte, en que els nens acceptin qualsevol tipus de resultat. Tan els nens
com la mestra han de saber valorar les diferents opinions dels nens. Al tenir
clar el tema del projecte van iniciar-lo, van començar a posar-se en marxa. Van
treballar de valent i amb un sol tema van fer moltíssimes activitats relacionades
amb totes les matèries. Aprenen a calcular, a saber-se posar en el paper de
cada personatge, relació cambrer-client, a acceptar els papers que els hi
toquen...
Durant el procés en què treballen el projecte del restaurant, els nens van
passant per etapes de inseguretat, por, responsabilitat, protecció, gelosia...
Aquestes últimes sensacions s'han reflexat sobretot en el subapartat: "Ascos"
on els nens expressen els seus gels sobre els seus respectius germans.També
hem pogut observar com els nens defineixen la seva lateralitat i hem
comprovat, com bé diu l’autora, que els nens pensen amb el pis d’abaix, el
emocional i no el d’adalt (el cap). 3

Finalment, al acabar el projecte els nens han aprés moltes coses però sobretot
els hi ha servit per ser més independents i per aprendre coses molt útils de la
vida qüotidiana.
4
REFLEXIONS:

Aquest llibre m'ha servit per reflexionar sobre moltes coses i m'ha ensenyat
moltes llissons que hem serviran en un futur com a mestre d'infantil.
He pogut apreciar la veritable utilitat que tenen els projectes. Sense el treball
previ realitzat tan a classe com a casa, no hagués pogut profunditzar ni après
tant sobre aquest tema.
Cada nen és d'una manera molt diferent, per tant es manifesten de maneres
diferents. Hi ha alguns que expliquen moltes coses i altres que no expliquen res
per vergonyosos. Un exemple el podem trobar quan els dos nens expliquen
que els seus respectius pares treballen en un restaurant. El mestre en aquest
cas ha de fer que no es centri tota l'atenció cap a aquests dos nens. Aleshores
el que fa es començar a parlar sobre els oficis en general i dels oficis que
treballen dels pares dels demés alumnes.
El primer que s'ha de fer al iniciar un projecte és buscar un tema o títol. Els
nens han de saber acceptar la decisió final, tant si es la que han escollit ells
com si no. Això també consisteix el projecte, en que els nens acceptin
qualsevol tipus de resultat. Tan els nens com la mestra han de saber valorar les
diferents opinions dels nens.
Amb el projecte en sí, els pares es poden qüestionar si no fan gaires coses a
classe, però el que ells no saben es que realitzant aquest projecte fan moltes
activitats relacionades amb altres matèries. Treballen les enumeracions,
aprenen a contar, a treballar amb estris de cuina, amb materials de plàstica...
També treballen la lecto-escriptura , propi als 5 anys (amb les cartes del
restaurant) i fins i tot la motricitat i l'equilibri a l'hora de portar les safates.
Desprès de tenir tot el material, l'hem de classificar perquè puguin elaborar-se
mapes mentals.
Els nens aprenen també a pensar amb el cap (amb el pis d'adalt com diu
l'autora), ja que fins ara pensaven amb el pis d'abaix. El pis d'adalt és el que
anomenem els aprenentatges més cognitius, en canvi, el pis d'abaix són
aquells que expressen sentiments.

En el subcapítol que parla sobre la por i la inseguretat ens mostra clarament a


través de la reflexió de l'autora, que els nens han de expressar i mostrar els
seus gels que tenen cap a qualsevol persona. AIxò serveix tant per els adults
com per els nens, no es bo tenir-los dintre.
Durant aquesta edat comencen a definir la seva lateralitat I aquí és on intervé el
paper del mestre. El mestre ha d'observar en tot moment els nens, quan agafen
qualsevol estri, fixar-se amb quina mà els agafen, la mà que més dominen...
D'aquesta manera es defineixen la lateralitat dels nens. 5

Com bé hem dit abans, els nens han de saber acceptar les decisions preses
pels demès, com si són favorables o no. Un exemple d'aquest el trobem a
l'hora de buscar el tema del projecte o d'escollir el paper que han de
protagonitzar. Han d'aprendre a saber guanyar i a saber perdre.
Finalment crec que m'ha sigut molt útil aquest treball ja que he après moltes
coses noves i moltes tècniques a utilitzar quan sigui mestra. També crec que
els projectes en sí són molt útils, sobretot perquè els ajuden a ser més
independents.
6
BIBLIOGRAFIA:

➢ Llibre: Mi escuela sabe a naranja

➢ Imatges  google
7