You are on page 1of 7

MI ESCUELA SABE A

NARANJA

Seminari 2009/2010
Carmina Folch
Cubet Martínez, Ana
22/12/2009
1er Ed.Infantil grup-K, matí
2 Mi es cuela sabe a naranja

ÍNDEX Pàg.

➢ Introducció 3

➢ Biografia 4

➢ Capítol “El restaurante de todos” 5

➢ Reflexió personal “El restaurante de todos” 7

3 Mi escuela sabe a naranja


INTRODUCCIÓ

A la classe de Seminari ens van proposar llegir un llibre anomenat “Mi escuela sabe a
naranja” de Mª Carmen Díez Navarro i a partir de la lectura d’aquest llibre ens van
demanar realitzar un treball sobre aquest.

Aquest treball consisteix en fer un resum acompanyat d’una reflexió sobre un dels
capítols del llibre “Mi escuela sabe a naranja”.
Aquest llibre pretén endinsar-nos dins de l’escola en la que treballa l’autora, aquesta
vol explicar la seva experiència com a mestra per els futurs mestres, les seves reflexions
i les seus desitjos, un d’aquests es poder aconseguir una escola en la que els infants es
sentint estimats, escoltats, és a dir vol una escola en la que és tractin als nens amb els
afectes que comporta la vida diària. Al final de cada capítol apareix un poema realitzat
també per l’autora el qual té relació amb l’educació.

Mª Carmen escriu aquest llibre des de el seu punt de vista personal i professional per tal
de que amb la seva experiència els futurs mestres sapiguem comprendre millor als nens
i saber valorar les seves opinions.

“El restaurante de todos”, és el tercer capítol del llibre, “Mi escuela sabe a naranja”, el
qual està format per disset capítols en els quals l’autora ens explica les seves
experiències amb la seva classe.
Aquest capítol l’he escollit ja que el vam començar a llegir i comentar a classe i vaig
trobar interessant tot el que es va esdevenir de la creació d’un restaurant.

DADES TÈCNIQUES DEL LLIBRE “MI ESCUELA SABE A NARANJA”

➢ DIÉZ NAVARRO, Mª. Mi escuela sabe a naranja. Barcelona: Graó, 2009


ISBN:978-84-7827-520-5

DADES TÈCNIQUES DEL CAPÍTOL “EL RESTAURANTE DE TODOS”

➢ DÍEZ NAVARRO, Mª. “El restaurante de todos”. A: Mi escuela sabe a


naranja. Barcelona: Graó, 2009. p. 49-61
ISBN: 978-84-7827-520-5

4 Mi escuela sabe a naranja


BIOGRÀFIA DE L’AUTORA – MARI CARMEN DÍEZ NAVARRO

Mari Carmen Díez Navarro es mestra i psicopedagoga.


Especialista en educació infantil, és coordinadora
pedagògica de la escola infantil “Aire Libre” d’Alacant i
membre del consell de redacció de la revista : In-fàn-cia.
Ha participat en activitats de formació del professorat i ha
publicat nombrosos articles sobre la seva experiència
pedagògica en aquesta etapa en diverses revistes (Guix,
In-fàn-cia Kikiriki…).Ha publicat llibres de poesía
(Pitiflores, la Caperucita Roja y los 40 ladrones…) i
llibres a l’àmbit de l’educació infantil ( La oreja verde de
la escuela, emocions, esculturas al aire libre…).

5 Mi escuela sabe a naranja

CAPÍTOL “ EL RESTAURANTE DE TODOS”


Aquest capítol, és el tercer dins d’un llibre, “Mi escuela sabe a naranja”, compost per
disset capítols. En aquest podem veure com l’autora ens descriu un dia qualsevol
d’escola, en el qual un dels nens explica que el seu pare ha obert un restaurant, explica
el procés per tal de crear-lo i els altres s’assabenten de que un altre nen de la classe
també té un restaurant, encara que mai ho havia dit, gràcies a aquest fet ens adonem que
hi ha nens més expressius que d’altres.
Després de que tots els nens haguessin escoltat com es crea un restaurant, els hi entra la
curiositat i li demanen a la autora del llibre, és a dir a la seva mestra de realitzar una
activitat a classe que estigui destinada a la creació d’un restaurant. La mestra decideix
acceptar i així tots podran parlar, inclús els pares dels dos nens que tenen un restaurant.
A l’hora de començar, primer es parlen dels treballs dels pares mitjançant una enquesta,
és a dir hi comença a haver-hi l’ implicació de la família en l’activitat creada a classe.
Al mateix temps que les famílies contesten les enquestes, els nens a classe comencen a
preparar els detalls del restaurant, elaboren les cartes mitjançant lectoescriptura, és a dir
retallar imatges de les paraules escrites; com han de demanar a un restaurant (saber
estar), treballen la manipulació d’objectes com es el cas de les safates...treballen
diverses matèries com són les matemàtiques, valors ètics, plàstica...
Finalment tot ho tenen preparat menys el nom del restaurant. Per tal d’arribar a un
acord en el nom, els nens s’ho pensen i decideixen posar-hi el nom Restaurante Aire
Libre, però també hi havia la proposta d’un nen anomenat Francisco, que volia que
s’anomenés el restaurant Fin, aquesta va ser la primera proposta argumentada d’aquest
nen la qual deia que era un nom curt i a més a més tenia la seva lletra inicial.
Al dia següent un altre nen de la classe va dir un altre nom millor que havia pensat, El
restaurante de todos, però la Mari Carmen va decidir no canviar el nom ja que havia
estat escollit per tots els altres alumnes. L’autora amb aquesta decisió pretenia que els
nens aprenguessin que tot té un temps determinat i s’han de respectar els terminis, però
també va valorar l’opinió del nen, encara que ella potser hagués canviat el nom del
restaurant.
Va arribar el dia de la inauguració 15 d’octubre de 2002, primer es van sortejar els
papers pel matí i per la tarda un altre cop. Va tenir una durada de tres dies aquests
restaurant, en el qual van visitar la classe els pares dels alumnes i la gran majoria de la
gent que conforma l’escola, alumnes, mestres, personal com són cuiners...
Durant tot el joc és parla amb un vocabulari correcte, de vostè, es fan brindis... és un joc
simbòlic, és a dir els nens realitzen les maneres d’actuar que han vist dels seus familiars.
Quan ja havien passat els tres dies i ja era hora de recollir tot el restaurant, els nens van
tenir queixes perquè no volien acabar amb el tema,llavors l’autora va decidir explicar
que era un propina i van començar a resoldre un problema i a preguntar a la gent que
entrava per la porta.
Amb aquesta activitat els nens han aprés a expressar els seus sentiments o com diu
l’autora piso de abajo afectivo.
Al començament de l’activitat del restaurant, es van utilitzar utensilis habituals d’un lloc
com aquest, i la mestra els va explicar els perills que tenien els ganivets, llavors un
Arnau, un dels nens de la classe que tenia un germà petit es va començar a fer preguntes
de que passaria si un ganivet se’l claves un bebè a qualsevol part del cos. Després
d’aquestes preguntes li va respongué la mestra, aquesta es va assabentar de que el motiu
6 Mi escuela sabe a naranja

d’aquestes preguntes eren per la gelosia amagada, la por, la responsabilitat, la protecció


que tenia envers el seu germà.
També durant els assajos la mestra va poder comprovar la lateralitat dels seus alumnes,
gràcies a que els nens al portar les safates depenen amb quina mà ho agafaven ho
llençaven tot per terra.
A l’hora del sorteig algun nen no estava d’acord amb el que li havia tocat, però
finalment es van donar compte que havien de fer el que els hi havia tocat si volien jugar,
és a dir havien de rebre una lliçó de que no sempre es fa el que un vol, un altre cas
semblant va ser un dels clients que únicament volia cridar l’atenció i per fer-ho no es va
comportar correctament, en canvi a l’hora de ser cambrer va ser una reacció contrària ja
que va fer el paper correcte.
El restaurant també va ser una excusa per parlar dels menjars que a alguns nens no els hi
agrada però a d’altres si, però Mari Carmen va intentar fer veure als nens que al menjar
no se’l pot anomenar fastig ja que amb el temps pot arribar a agradar a un mateix.
Un altre tema tractat va ser el de la neteja a casa qui la feia, ja que al restaurant tots
volien netejar, ordenar, cuinar... Gràcies a aquesta activitat del restaurant els infants
aprenen coses de la vida quotidiana, comencen a tenir una mica d’independència en
algunes àrees, mentre que la mestra sempre ha d’intentar contestar a totes les preguntes
d’aquests per tal de que vagin creixent.

El capítol acaba amb un poema anomenat Jugaba, en el que cita diversos jocs que
realitzen els nens al llarg de la seva infància.

7 Mi escuela sabe a naranja

REFLEXIÓ PERSONAL “EL RESTAURANTE DE TODOS”


La iniciativa de crear un petit restaurant dins l’aula, és una bona manera per a que els
nens s’adaptin i aprenguin les normes i als hàbits que han de compartir amb la resta de
la societat tard o d’hora en aquest àmbit. També és una bona eina per a què es
preguntin qüestions que puguin ser resoltes per la mestra, ja que aquesta també ha de
contestar els dubtes dels nens i donar informacions sobre la vida quotidiana.

Aquesta etapa de l’infant és de les més importants ja que són els primers aprenentatges
de la seva vida i els que més el marcaran, per aquest motiu la mestra ha de saber fer la
seva feina l’ho millor possible.
Gràcies a aquest restaurant dins l’escola els nens i nenes han treballat algunes matèries
indirectament com són les matemàtiques amb la propina, amb el número d’utensilis que
tenien que posar a cada taula, els números de les taules..., una altra assignatura tractada
en el capítol és l’educació visual i plàstica amb la que han realitzat els barrets de
cuiners, els posa gots, les cartes del restaurant, ja que ells no saben encara llegir ho les
fan amb lectoescriptura, és a dir retallar imatges de les paraules escrites...
A part d’aprendre matèries, els nens aprenen a conviure entre ells, també depèn de les
conductes dels nens però tard o d’hora arriben a saber que han d’estar d’acord amb les
diverses decisions que han estat decidides per els adults per el seu propi bé o
simplement com en el cas del capítol s’han decidit per qüestions de l’atzar.

Segons la meva opinió, la figura del mestre o de la mestra és una peça clau en
l’aprenentatge dels infants, ja que d’ells reben les primeres nocions i l’oportunitat que
han tingut aquests nens d’aprendre el que es un restaurant i tot el que comporta aquest
negoci, gràcies a la implicació de la família i també de l’escola.
Per als nens és una sort poder comptar amb l’ajut de les famílies a l’hora de realitzar les
tasques educatives, encara que moltes vegades a l’actualitat podrien estar més
implicades les famílies dins les escoles ja que dins de l’àmbit educatiu són els primers
referents per als infants.

Els pares han de tenir una postura correcta davant dels fills ja que aquests són molt
observadors i acaben imitant el que veuen. En el capítol hi ha diverses cançons
populars cantades per els nens, les quals han estat cantades anteriorment per els seus
pares, avis...i els infants les canten gràcies a aquesta comunicació que hi ha des de petits
amb les seves famílies. Un altre tema que apareix al capítol i és molt important en la
societat en la que vivim és el de les tasques de la llar, en la qual les famílies i l’escola
han d’ensenyar que és una tasca col·lectiva i tant la realitzen homes com dones.

Una punt clau hem de tenir clar els actuals mestres, futurs mestres i les famílies, hem de
saber respectar les opinions dels nostres alumnes, fills...i mai hem de infravalorar-los, al
contrari hem d’animar-los a fer el que els agrada sempre i quan siguin aspectes positius
per la seva educació i que serveixin durant el seu dia a dia.