You are on page 1of 4

Comunicar:

[s. XIV; del ll. communicare, íd.]

[®trencar ] v 1 tr Transmetre, fer conèixer (alguna cosa) a algú. Comunicar


un secret, una notícia, les idees, les intencions, a algú.

2 tr 1 Fer participar d'allò que hom posseeix, fer-ho comú. Comunica la seva
joia als qui l'envolten.

2 pron p ext El foc es comunica d'un bosc a l'altre.

3 1 pron Entrar en relació d'idees, d'interessos, etc., amb algú. Comunicar-


se per carta.

2 intr Demà ja comunicarem per tractar del cas.

4 1 intr Estar en relació mitjançant un pas. El seu poble i el meu


comuniquen pel canal.

2 pron Són dos pisos que es comuniquen.

5 intr Tenir la línia ocupada el telèfon al qual hom truca. He trucat a l'oncle,
però el telèfon comunicava tota l'estona.

Escola:
[s. XIV; del ll. schŏla 'escola, lliçó', i aquest, del gr. skholḗ 'lleure']

f 1 ENSENY 1 Institució col·lectiva, de caràcter públic o privat, on hom dóna


instrucció.

2 escola activa Tipus d'escola que aplica mètodes de pedagogia activa.

3 escola bressol Jardí d'infants.

4 escola graduada Escola on, a diferència de l'escola unitària, hom dóna


l'ensenyament per graus, en aules diferents, cadascuna amb el professor
corresponent.

5 escola major A l'edat mitjana, escola d'arts liberals a càrrec d'una ciutat
o d'una catedral.

6 escola mitjana Escola on hom imparteix l'ensenyament mitjà.

7 escola nova Tipus d'escola derivat del moviment de renovació escolar i


pedagògica que portà aquest mateix nom, iniciat al final del segle XIX i
desenvolupat el primer terç del segle XX als països europeus de democràcia
formal.

8 escola primària Escola on hom imparteix l'ensenyament primari.


9 escola superior Escola on s'imparteix l'ensenyament superior,
generalment de tipus tècnic.

10 escola unificada Tipus d'escola iniciat a Alemanya a mitjan segle XIX,


que definia l'ensenyament com una totalitat orgànica des de l'escola
maternal fins a la universitat.

11 escola unitària Escola on hi ha una aula única amb un sol mestre per a
impartir l'ensenyament a alumnes de diversos graus.

2 p ext ENSENY Instrucció que hom dóna en un establiment d'ensenyament


primari. Avui no hi ha escola.

3 ENSENY Lloc, edifici, etc., on es desenvolupa l'activitat escolar, docent i


discent.

4 ENSENY Conjunt d'alumnes i professors d'un mateix ensenyament, centre


escolar, etc.

5 1 Conjunt de pensadors, escriptors, artistes, científics, etc., que segueixen


unes mateixes directrius ideològiques, estilístiques, metodològiques, etc., i
que manifesten en llur activitat i producció uns trets comuns peculiars i
distintius.

2 Doctrina professada en una escola.

3 fer escola Tenir deixebles, seguidors, imitadors.

6 fig Allò que fa aprendre, especialment per experiència. L'escola de la vida,


del món, del carrer. L'escola de la desgràcia, de la pobresa, del dolor. S'ha
format com a escriptor a l'escola dels clàssics grecs. Format a l'escola dels
grans generals.

7 escola de jueus ant Sinagoga.

Infantil:

[1614; del ll. td. infantīlis, íd.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la infància o a l'infant.

2 Dit de l'acció, la dita, el comportament, etc., propis d'un infant.

3 PSIC Afectat d'infantilisme.

Aviat:
[s. XVII; dels antics viats, vivats, ivaç, der. del ll.
vivacius 'més vivament, més ràpidament', amb la
a- inicial d'altres adverbis (a-hir, a-vui, a-prés, a-
prop)]
adv 1 1 Al cap de poc temps, d'aquí a poc temps. Aviat vindrà.

2 dial De pressa. El cor m'anava molt aviat.

3 com més aviat millor loc adv Tan aviat com sigui possible, al més aviat possible.

4 més aviat loc adv 1 Més que, amb preferència a (una altra cosa expressada o suposada com a
possible). Sentia més aviat compassió que por.

5 tan aviat com loc conj Així que, tan bon punt. Tan aviat com arribarà dinarem.

6 tan aviat... com loc conj Unes vegades..., altres vegades. Tan aviat plora com riu.

Amb:

[979; de l'encreuament de l'ant. ab amb la var. am (alteració davant


consonant), der. del ll. apud 'prop, a casa de, en poder de', que en ll. vg.
suplantà cum 'amb']

prep 1 Expressa relacions circumstancials que denoten: 1 Una situació


comuna, l'acompanyament (de persones o de coses). Ésser a casa amb un
company. Carn amb bolets.

2 La concurrència a una acció. Dialogar amb el públic. Lluitar amb l'enemic.

3 Acord. Prendre posició amb els uns i contra els altres.

4 L'instrument, el mitjà. Pegar amb un bastó. Rentar-se les mans amb aigua
i sabó. Demostrar amb proves.

5 El vehicle. Anar amb auto.

6 La manera. Escriure un mot amb ela geminada. Considerar un afer amb


calma. Afirmar amb reserves.

7 Contacte. Fregar una cosa amb una altra. Topar amb un roc.

8 Simultaneïtat i causa alhora. Sortir formigues amb l'arribada del bon


temps. Venir al·lèrgia amb la desclosa de les flors.

9 Addició. Fer quatre amb el darrer arribat.


10 Referència. Ésser just amb el proïsme.

11 Possessió, contingut. Una casa amb tres habitacions. Un cistell amb


prunes.

2 amb això loc adv Mentrestant, simultàniament a alguna cosa. Amb això,
arribà el capvespre.

3 amb que loc conj Amb la condició que, només que. Vindria tot seguit
amb que li proporcionéssiu un vehicle.

4 amb tant loc adv ant Amb això, aleshores. Amb tant, ens n'anàrem a
València. Amb tant, eixírem de les tendes