You are on page 1of 2

Llenguatge publicitari

En el llenguatge publicitari, la funció lingüística que predomina es


l'apel·lativa. En la gran majoria d'espots o anuncis publicitaris, per no
dir en tots, hi apareix un doble llenguatge, es a dir una fusió de text,
veu en off i sobretot la presencia constant de l'element principal, les
imatges. Les imatges, són l'element més persuasiu per a
l'espectador, es a dir, el que més l'impulsa a comprar. Per tant el
llenguatge icònic està molt per sobre del verbal a l'hora de convèncer
al comprador. Tot i així, l'ús de la paraula ajuda a interpretar les
imatges per evitar possibles ambigüitats. Des del punt de vista
gramatical els anuncis fan servir la segona persona perquè la
comunicació es faci de forma directa, també s'usen els imperatius i
també frases interrogatives totes elles dirigides al possible
comprador per tal d' influir-hi a consumir el producte en qüestió. A
més, es recorre molt a la literatura, en l'ús de metàfores, paradoxes,
retòriques.

Llenguatge quotidià

És el la manera més fàcil per comunicar. De tots els altres


llenguatges aquest és el més espontani, normalment s’utilitza a les
principals vies de comunicació, és altruista.

El primer llenguatge que s’apren i utilitzem és el quotidià.

Llenguatge poètic

És un llenguatge melòdic, amb ritme aparent o evident.

Té figura

Funció estètica (organitzada…)

Aporta imatges (representacions mentals)

També utilitza els altres dos llenguatges, ja que s’utilitzen entre ells.
Alguns poetes no fan poemes per persuadir, sinó per alliberar
sentiments.