You are on page 1of 28

Armaments,

Disarmament and
International
Security
SIPRI
YEARBOOK
2014
Resum en catal
ii sipri yearbook 2014, resum
INSTITUT INTERNACIONAL DESTOCOLM
PER A LA RECERCA DE LA PAU
LInstitut Internacional dEstocolm per a la Recerca de la Pau (SIPRI) s un institut internacional
independent que es dedica a la recerca sobre el conicte, els armaments, el control de les armes i el
desarmament. Fundat el 1966, el SIPRI proporciona dades, anlisis i recomanacions, basades en fonts
pbliques, a autoritats, investigadors, mitjans de comunicaci i el pblic interessat.
LANUARI DEL SIPRI
El SIPRI Yearbook 2014 presenta un recull dinformacions originals en mbits com ara la despesa militar
mundial, les transferncies internacionals darmes, la producci darmes, les forces nuclears, els
conictes armats i les operacions de pau multilaterals, juntament amb les anlisis ms actuals
daspectes importants del control darmes, la pau i la seguretat internacional. Lanuari, que es va
publicar per primera vegada el 1969, est escrit per investigadors del SIPRI i experts externs convidats.
Aquest quadern resumeix el contingut del SIPRI Yearbook 2014 i aporta alguns exemples de les dades
i les anlisis que cont.


NDEX
Introducci 1
1. Aspectes del conicte a Sria 2
Part I. Seguretat i conictes, 2013
2. Conictes armats 4
3. Operacions de pau i gesti dels conictes 6
Part II. Despesa militar i armaments, 2013
4. Despesa militar i producci darmes 8
6. Transferncies internacionals darmes 10
6. Potncies nuclears mundials 12
Part III. No-proliferaci, control darmes i desarmament, 2013
7. Control darmes nuclears i no-proliferaci 14
8. Reducci de les amenaces contra la seguretat que representen els materials 16
qumics i biolgics
9. Control darmes convencionals i mesures militars de foment de la conana 18
10. El control del comer darmes i del material de doble s 20
Annexos 22
SIPRI 2014
FundiPau 2014
www.sipriyearbook.org
INTRODUCCI
ian anthony
El SIPRI Yearbook 2014 documenta algunes de
les tendncies inquietants que presenten els
conictes, la dinmica armamentstica i la
seguretat internacional. El mn continua molt
lluny del que podrem anomenar ordre global. A
ms, a causa del canvi constant i rpid que
continuen experimentant les activitats
poltiques, tecnolgiques, econmiques,
ecolgiques i militars, s possible que com ms va
ms difcil sigui arribar a solucions pacques per
als conictes i promoure un entorn de seguretat
ms estable.
Pel que fa a les conclusions que es poden
extreure dels episodis i els esdeveniments que
shan viscut el 2013 en qestions darmament,
desarmament i seguretat internacional, cal
seguir analitzant les interaccions que
sestableixen entre tres grups de qestions
interrelacionades.
En primer lloc, la variabilitat en lenfocament
de la governana internacional repercutir
directament sobre la capacitat dels estats per
arribar a una entesa comuna i un acord sobre
quines sn les millors maneres per promoure la
seguretat internacional i regional. Els diferents
captols daquesta edici de lanuari del SIPRI
destaquen el sorgiment duna srie de tensions de
caire diferent, per exemple dins de les diverses
institucions especialitzades i entre els
organismes mundials i regionals encarregats de
gestionar la seguretat. El moviment constant des
de la recerca de linters com cap a la tolerncia
de les diferncies nacionals i la gesti de les seves
conseqncies ha anat erosionant els
enfocaments multilaterals i, com que el discurs
sobre seguretat fuig dels lmits que imposen els
marcs acordats, es pot entreveure una nova
mutaci en el posicionament dels estats al voltant
de diferents qestions.
En segon lloc, la millora de la comprensi de la
relaci entre el desenvolupament i la seguretat
ajudar a identicar oportunitats per tal que
actors que tradicionalment no han collaborat
duguin a terme actuacions conjuntes. Poques
persones posaran en dubte que existeix una
relaci entre el desenvolupament econmic,
social i hum, duna banda, i la pau i la seguretat,
de laltra. La relaci s complexa: mentre que la
seguretat pot portar al desenvolupament i el
desenvolupament pot portar a la seguretat, cap
dels dos no s sucient per promoure laltre i s
possible que ni el desenvolupament ni la
seguretat no siguin sempre necessaris a curt
termini. Per comprendre millor aquesta relaci
caldr seguir estudiant-la, mitjanant laplicaci
dun mtode que analitzi els problemes en la seva
totalitat en lloc de mirar de resoldre aspectes
concrets. A de comprendre com interactuen les
diferents parts daquests problemes, caldr
abordar-ne lestudi des de moltes disciplines
acadmiques.
En tercer lloc, la rapidesa i labast dels avenos
en diversos camps de la cincia i la tecnologia i la
forma en qu aquests avenos interactuen entre
si es podrien considerar com un factor
independent que va donant forma a la seguretat
internacional. Ats el seu creixent grau de
complexitat, ara s ms difcil avaluar la
tecnologia. Comprendre la interacci entre la
cincia i les poltiques pbliques tamb s molt
ms complicat.
La necessitat duna informaci competent i no
esbiaixada al voltant dels efectes fsics, biolgics,
econmics, socials i poltics de les cada cop ms
mplies i grans aplicacions de la tecnologia per
avalar el procs decisori dels governs i el procs
legislatiu s una idea que no s ni molt menys
antiquada i possiblement s ms necessria que
mai.




El Dr. Ian Anthony s director del SIPRI.
introducci 1
2 sipri yearbook 2014, resum
1. ASPECTES DEL CONFLICTE A SRIA
Desprs de tres anys de conicte a Sria, sn
molts els que dubten que es pugui trobar un cam
viable per a la pau. Qualsevol intent dintercedir
en el conicte requereix comprendren la
dinmica, un aspecte en qu la recerca en lmbit
de la pau i el conicte pot ser de gran ajuda.
Tanmateix, com van posar de manifest el 2013 les
divisions al si del Consell de Seguretat de les
Nacions Unides i entre els estats de la regi, les
discussions sobre levidncia de ls darmes
qumiques i les controvrsies sobre quins grups
representen les forces antigovernamentals, no hi
ha una explicaci del conicte unicada, able i
basada en els fets.
No obstant aix, tres aspectes del conicte
siri al llarg del 2013 la valoraci de la
incidncia del conicte, la restricci del
subministrament darmes i les implicacions de
ls darmes qumiques proporcionen un punt
de partida per examinar-ne la repercussi a una
escala ms gran.
La valoraci de la incidncia del conicte a Sria
La principal dicultat per a les persones que
estudien els conictes s la recopilaci
dinformaci able, ns i tot a partir de la
cobertura dels mitjans de comunicaci. Atesa la
complexitat del conicte siri, la informaci
esbiaixada continua sent un gran obstacle, ja que
empantanega la recopilaci de dades tils i
desinforma investigadors i autoritats en relaci
amb els fets que realment sesdevenen. La
gravetat de les conseqncies del continu fracs
de la diplomcia i la poltica, aix com la urgncia
duna millor comprensi dels aspectes clau que hi
ha rere la intensicaci de la violncia, fa que la
recopilaci de dades hagi de ser ms rigorosa.
El creixement exponencial dels mitjans de
comunicaci digitals i socials comporta que avui
es pugui trobar molta ms informaci sobre els
conictes. s de summa importncia que les
persones que estudien els conictes integrin
aquestes fonts en els seus processos de
codicaci. En el cas de Sria, atesos els estrictes
controls governamentals sobre els mitjans de
comunicaci tradicionals del pas, les xarxes
socials han passat a ser alternatives
imprescindibles. No obstant aix, la informaci
de fonts no identicades sha de comprovar
minuciosament, sobretot a causa de la
polaritzaci de les opinions en la divulgaci de la
informaci.
La utilitzaci i el desenvolupament del crowd-
seeding (comptar com a font dinformaci
collectiva els individus sobre el terreny que
disposen de telfons mbils i tenen capacitat
dinformar), juntament amb la utilitzaci
creixent de la tecnologia de la informaci per
Acci poltica i organitzativa Altres accions de fora Acci violenta
Al Arabiya SANA Associated
Press
BBC
Monitoring
Agence
France-Presse
ti pus de fets del conflicte a s ri a dels quals han i nformat els
mi tjans de comunicaci
introducci 3
recopilar i intercanviar dades, podria representar
un nou pas endavant en la recopilaci
dinformaci sobre els fets que sesdevenen en els
conictes. En darrera instncia, aquest mtode
per obtenir informaci proporcionar als
responsables poltics i als organismes
humanitaris una visi ms completa de la realitat
al voltant de la violncia i els esdeveniments
poltics sobre el terreny, com a Sria. De totes
maneres, el crowd-seeding no ser una panacea
contra la informaci esbiaixada, ja que tamb t
defectes.
La restricci dels subministraments darmes a
Sria
La visi generalitzada que les transferncies
internacionals darmes shan de controlar per
evitar que alimentin la violncia i el conicte
armat es va rearmar el 2013 quan una gran
majoria destats van adoptar el Tractat sobre
Comer dArmes (TCA). Lacceptaci daquest
tractat per la majoria destats o el suport
almenys dels seus principis bsics per altres
estats com Rssia i la Xina va coincidir amb
grans desacords entre els pasos sobre com fer
front al subministrament darmes al conicte
siri, una confrontaci que ha quedat entelada
per violacions agrants dels drets humans i el
dret internacional humanitari. Els estats tenien
visions molt diferenciades sobre si el
subministrament darmes pot o no contribuir a
establir la pau i la seguretat a Sria. Fins i tot dins
de la Uni Europea, malgrat el seu llarg historial
dexportacions restrictives darmes i de
poltiques harmonitzades sobre les exportacions
darmes i el seu suport ferm al TCA, els estats no
es van posar dacord sobre els riscos o la utilitat
del subministrament darmes a certs grups
armats a Sria.
La divergncia dopinions sobre el
subministrament darmes a Sria genera dubtes
sobre lharmonitzaci en laplicaci del TCA
quan entri en vigor. Un gran problema s la
dicultat per treure conclusions clares a partir
del cas siri en relaci amb les avaluacions del
risc de lexportaci darmes que requereixen
aquesta mena dacords com el TCA. En general,
els estats han estat molt reservats o poc clars
sobre els objectius o labast del seu
subministrament darmes a les parts en el
conicte de Sria.
Implicacions que ls darmes qumiques a Sria
t sobre el control darmes
Els fets esdevinguts a Sria el 2013 tindran un
efecte a llarg termini si b encara incert i
controvertit sobre els futurs esforos per
respondre a les acusacions ds darmes
qumiques. Els esforos desplegats a Sria per al
control darmes van reectir una evoluci de les
mesures internacionals de vericaci i de
lactuaci que comprn tant aspectes cooperatius
com coercitius. Institucions i rgims que no solen
coordinar-se (p. ex. lOrganitzaci per a la
Prohibici de les Armes Qumiques, OPAQ, i
lOrganitzaci Mundial de la Salut, OMS) es van
reunir arran de les preocupacions dalt nivell
suscitades dins els governs sobre tot Rssia i els
Estats Units i la comunitat internacional.
Aquesta reuni es va produir arran de
lempitjorament del conicte armat i els seus
greus efectes desestabilitzadors a llarg termini.
Els esdeveniments de Sria, en conjunt, van
posar de manifest la fora de la norma
internacional contra la possessi i ls darmes
qumiques. Tamb van exposar les dicultats
normatives i operatives associades amb el control
darmes en els casos en qu hi ha involucrats
actors no estatals i estatals de dins i fora de la
regi en espais en disputa o sense govern. A ms,
van aportar conclusions operatives sobre qu pot
aconseguir i qu no la vericaci en les
circumstncies descrites.

4 sipri yearbook 2014, resum


2. CONFLICTES ARMATS
En els darrers anys sha donat una tendncia a
lala en el nombre de vctimes provocades pels
conictes estatals. Algunes regions del mn,
especialment el Prxim Orient, han
experimentat increments importants en la xifra
de morts relacionades amb els enfrontaments.
Tamb sha produt un increment en els
conictes intraestatals que shan
internacionalitzat. Aquesta evoluci indica una
tendncia a lala preocupant pel que fa a la
violncia mortal relacionada amb els conictes
estatals.
En el perode posterior a la guerra freda, una
de les principals respostes de la comunitat
internacional als conictes armats en qu
participaven estats sobretot amb dimensions
regionals o globals (i especialment el terrorisme
internacional) ha estat posar en marxa
intervencions que sovint implicaven ls de la
fora militar.
Lany 2013 es van observar indicis que una
gran part de la poblaci occidental considerava
cada cop ms que ls de la fora com a mitj per
abordar els conictes i els desaaments
terroristes t una utilitat escassa i s una actuaci
massa costosa en diners, vides i capital poltic.
Les acusacions ds darmes qumiques en
latac a Damasc del 21 dagost del 2013 van
desfermar un important debat internacional
sobre la resposta militar a la guerra civil a Sria.
Tamb van generar una preocupaci
generalitzada la gran prdua de vides a Sria, les
notcies que el conicte servia en realitat com a
banc de proves dels grups violents gihadistes i els
indicis dun risc creixent de major
desestabilitzaci de la regi.
Al principi, semblava que els Estats Units i els
seus principals aliats europeus estaven preparant
atacs militars a Sria. Arran duna votaci
parlamentria al Regne Unit contrria a ls de la
fora a Sria, i davant la preocupaci que el
Congrs dels Estats Units tamb hi vots en
contra, ladministraci nord-americana va optar
per buscar una resposta diplomtica a la qesti
de les armes qumiques i es va abstenir duna
intervenci militar.
Aquesta sortida es va considerar mpliament
com un punt dinexi en la poltica occidental
cap a una participaci militar ms limitada en els
conictes arreu del mn.
La mediaci i els acords de pau
La mediaci ofereix un mitj important per
resoldre els conictes armats. Durant les ltimes
dcades, els tradicionals enfocaments
diplomtics shan complementat amb laparici
duna innitat dactors no estatals en la mediaci
i la diplomcia de dues vies.
Com a resultat daquests esforos, un gran
nombre de conictes armats shan pogut
solucionar grcies a la mediaci i sovint sha
arribat a un acord de pau. En els darrers anys,
per, sha produt una notable davallada en el
nombre dacords de pau.
Aix fa tmer que hi puguin haver importants
lmits sobre ls de la mediaci com a alternativa
a la intervenci militar per posar als conictes
si no hi ha noves i considerables inversions en
iniciatives pacicadores.
N
r
e
.

d
e

c
o
n
f
l
i
c
t
e
s
Conflicte no estatal Violncia unilateral Conflicte estatal
0
10
20
30
40
50
2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003
xi fres dels conflictes armats,
2003-201 2
El Consell de Seguretat de les Nacions Unides
en els conictes armats estatals
En una situaci de davallada de la intervenci
militar directa en resposta als conictes per part
de les potncies occidentals, les Nacions Unides
podrien assumir una major responsabilitat com
a mecanisme de prevenci i resoluci de
conictes. Entre les eines bsiques del Consell de
Seguretat de lONU per abordar els conictes hi
guren les resolucions aprovades segons els
captols VI i VII de la Carta de lONU. La xifra de
resolucions aporta una mesura til de latenci
que el Consell presta als conictes armats
estatals i en aquest cas mostra una gran variaci,
que es pot atribuir a la durada i la intensitat del
conicte, a la seva localitzaci i a la percepci de
la seva repercussi sobre els interessos de
qualsevol membre permanent del Consell.
Els patrons de la violncia organitzada,
2003-12
El Programa de Recopilaci de Dades sobre
Conictes de la Universitat dUppsala (UCDP,
per les seves sigles en angls) localitza la
violncia organitzada arreu del mn dacord amb
tres categories dacci violenta: el conicte
estatal, el conicte no estatal i la violncia
unilateral.
El nombre total dincidents de la violncia
organitzada que han provocat la mort dalmenys
25 persones en un any determinat (el llindar de
lUCDP per comptabilitzar-los) va ser
lleugerament inferior el 2012, amb 97, que el
2003, quan va arribar a 111. Encara que la
xifra de conictes estatals i no estatals ha anat
augmentant al llarg de la dcada, el nombre
dincidncies de la violncia unilateral no ha
parat de davallar.
Si observem la tendncia general en la xifra
de vctimes de la violncia organitzada, el
panorama que apareix s ms negatiu. En bona
part a causa de levoluci dels conictes estatals,
la xifra de vctimes de la violncia organitzada va
passar de gaireb 36.000 el 2003 a uns 46.000 el
2012.
Seguint la tendncia general, cadascun dels
tres tipus de violncia t la seva prpia dinmica
interna, tan sols parcialment afectada per les
altres formes. La situaci global s ms complexa,
per no hi ha indicis clars que els tres tipus de
violncia es compensin entre si, s a dir que la
disminuci en un tipus comporti un increment en
els altres dos.

seguretat i conflictes 5
l ndex de pau global 2013
Lndex de pau global (IPG), elaborat per lInstitut
per a lEconomia i la Pau, utilitza 22 indicadors per
classicar 162 pasos segons els seus estats de pau
relatius.
LEuropa occidental i central va ser amb
diferncia la regi ms pacca en lIPG del 2013.
Amrica del Nord va ser la segona regi ms pacca,
seguida per lest i el sud-est asitic i Oceania. El sud
asitic va ser la regi amb menys pau.
Classi-
caci Pas Puntuaci Variaci

1 Islndia 1.162 0.003
2 Dinamarca 1.207
2 Nova Zelanda 1.237 +0.003
4 ustria 1.250 0.060
5 Sussa 1.272 +0.013
27 Espanya 1.563 +0.040
158 Sudan 3.242 +0.156
159 Iraq 3.245 +0.019
160 Sria 3.393 +0.524
161 Somlia 3.394 0.092
162 Afganistan 3.440 +0.075
6 sipri yearbook 2014, resum
3. OPERACIONS DE PAU I GESTI
DELS CONFLICTES
Amb linici de 8 noves operacions de pau
multilaterals, i amb la nalitzaci de noms 4, el
nombre total doperacions va assolir la xifra de 57
el 2013. Frana, que en va dirigir dues de les
noves, va acaparar el protagonisme en les
operacions de pau el 2013 i va determinar bona
part de lagenda.
Aquest increment es va veure acompanyat
duna davallada drstica en la xifra total
defectius desplegats en les operacions de pau
de 233.642 el 2012 a 201.239 el 2013 sobretot a
causa del replegament de tropes de la Fora
Internacional dAssistncia per a la Seguretat
(ISAF) a lAfganistan. s probable que les xifres
totals defectius segueixin caient el 2015. Encara
que una part dels efectius continun en una nova
missi de lOTAN a lAfganistan i altres pasos
europeus segueixin Frana ns a lfrica, o
comencin a collaborar amb les operacions de les
Nacions Unides, s improbable que la reducci
defectius relacionada amb la ISAF es vegi
compensada.
El manteniment de la pau a lfrica
Sembla que latenci internacional es desplaa de
lAfganistan a lfrica, en particular a la
Repblica Centreafricana (RCA), la Repblica
Democrtica del Congo (RDC), Mali, Somlia i
Sudan del Sud. Les vuit noves operacions de pau
del 2013 es van desplegar totes a lfrica i
cadascuna va formar part de les complexes
constellacions doperacions, organitzacions i
actors que actualment hi ha en marxa en aquest
continent. Lfrica ha estat lescenari del major
nombre doperacions de pau des del 2010, i el 2013
el replegament de tropes de la ISAF tamb ha fet
que concentri el nombre ms gran defectius, per
primera vegada des del 2008.
De les vuit noves operacions del 2013, quatre es
van desplegar a Mali, tres a lRCA i una a
Somlia. Dues de les operacions van ser liderades
per organitzacions africanes: la Missi
Internacional de Suport a Mali (AFISMA),
liderada conjuntament per la Comunitat
Econmica dEstats de lfrica Occidental
(CEDEAO) i la Uni Africana (UA), i la Missi
Internacional de Suport a lRCA (MISCA),
encapalada per la UA. Com que, amb el
desplegament daquestes missions, lfrica est
assumint ms responsabilitats envers els seus
propis afers, la qesti sobre si el continent est
preparat per a aquesta tasca va anar guanyant
importncia.
Levoluci registrada a lfrica el 2013 pot
indicar que les operacions de pau sn cada
vegada ms slides, com es reecteix en el
carcter invasiu i dimposici de la pau de certes
missions. La nova Brigada dIntervenci de Fora
(FIB) de la Missi dEstabilitzaci de lONU a la
RDC (MONUSCO) tenia lencrrec devitar
lexpansi de tots els grups armats, neutralitzar-
los i desarmar-los. Tot i que no va recrrer a
aquesta dialctica bellicosa, el mandat de la
Missi Multidimensional Integrada
dEstabilitzaci a Mali (MINUSMA) tamb va
ser ms slid del que s habitual per a una missi
de lONU. A ms, en una mesura sense
precedents, lONU va fer extensius els seus
paquets de suport logstic per a la missi de la UA
a Somlia (AMISOM) a les unitats de primera
nombre d operacions de pau,
2004-13
0
10
20
30
40
50
60
70
2013 2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004
Nacions Unides Organitzaci o aliana regional Coalici ad hoc
Organitzaci al crrec:
N
r
e
.

d

o
p
e
r
a
c
i
o
n
s
lnia de lExrcit Nacional de Somlia en la seva
lluita conjunta contra el grup islamista Al
Shabab. En una altra mesura controvertida, la
MONUSCO va passar a ser la primera operaci de
lONU a desplegar vehicles aeris no tripulats
(drones) amb ns de vigilncia.
Evoluci global
La protecci de civils va continuar ocupant un
lloc privilegiat en lagenda de les operacions
multilaterals de pau, malgrat les dicultats per
dur-la a terme. La FIB de la MONUSCO va
demostrar un comproms renovat per protegir els
civils i en general es va considerar un xit.
Tanmateix, al nal del 2013 la Missi de lONU al
Sudan del Sud (UNMISS) oferia protecci dins
les seves bases a desenes de milers de civils del
pas i la situaci es va comenar a comparar amb
les rees segures de Bsnia i Hercegovina.
El consens en el Consell de Seguretat de lONU
sobre afers controvertits com ara ls de la fora i
ls de drones es va limitar a casos concrets. Amb
tot, en un mbit ms estructural, lanomenada
doctrina Hollande pel nom del president
francs Franois Hollande dintervencions
humanitries breus i limitades segons el que
disposa el Consell de Seguretat en collaboraci
amb les forces desplegades per una organitzaci
regional, i per invitaci de lestat receptor,
sassembla a la visi que la Xina t de les
intervencions. De fet, lOperaci Serval a Mali i
lOperaci Sangaris a lRCA van determinar bona
part de lagenda del 2013.
No obstant aix, com que les tensions entre la
UA, lONU i les organitzacions regionals
africanes al voltant de les transicions a Mali i
lRCA es van incrementar clarament, es pot
qestionar que el desplegament de missions en
constellacions complexes sigui realment el cam
que sha dagafar i que aquests dos pasos acabin
sent models per a futures operacions de pau.

seguretat i conflictes 7
els 10 pasos que ms soldats van aportar a les operacions
multi laterals de pau, 2013
0 20 000 40 000 60 000
Kenya
Regne Unit
Frana
Bangla Desh
Burundi
Uganda
Etipia
ndia
Pakistan
Estas Units
Nre. de soldats
Inclosa la ISAF
0 1000 2000 3000 4000 5000 6000 7000 8000
Rwanda
Nigria
Kenya
Frana
Bangla Desh
Burundi
Uganda
Etipia
ndia
Pakistan
Nre. de soldats
No inclosa la ISAF
8 sipri yearbook 2014, resum
4. DESPESA MILITAR I PRODUCCI
DARMES
Es calcula que el 2013 la despesa militar mundial
ha estat d1,747 bilions de dlars, xifra que
representa el 2,4% del producte interior brut
mundial o 248 dlars per persona al mn. El total
s aproximadament un 1,9% inferior en termes
reals al del 2012.
El patr dincrements i reduccions en la
despesa militar del 2012 va prosseguir invariat el
2013, amb caigudes als pasos occidentals
(Amrica del Nord, Europa occidental i central i
Oceania) i increments a la resta del mn. A
lfrica i el Prxim Orient es van produir
increments especialment grans, mentre que a
Europa es va continuar notant limpacte de les
poltiques dausteritat. Els Estats Units van
continuar sent el pressupost militar ms gran del
2013, seguit a certa distncia per la Xina i Rssia.
La despesa militar mundial sembla seguir
actualment dues tendncies divergents: una
tendncia a la baixa a Occident, empesa per
lausteritat, els esforos per controlar el dcit
pressupostari i la nalitzaci de guerres llargues;
i les tendncies a lala a la resta del mn, degudes
a una combinaci de creixement econmic,
preocupacions en matria de seguretat,
ambicions geopoltiques i, sovint, factors poltics
interns. La tendncia a la baixa podria
consolidar-se en els propers anys i donar lloc a
una estabilitzaci de la despesa o a nous
increments, per les tendncies a lala no donen
mostres de remissi.
La despesa militar dels Estats Units
La despesa militar dels Estats Units va
prosseguir la seva davallada, deguda tant a la
retirada denitiva de les seves tropes de lIraq a
nals del 2011 com a limpacte que la Llei de
control pressupostari del 2011 va tenir sobre el
pressupost bsic de defensa. Tot i que
lestancament pressupostari es va allargar durant
la major part del 2013, inclosa una breu
paralitzaci de ladministraci, al nal de
lexercici el Congrs va acabar arribant a un pacte
que va permetre laprovaci dun pressupost
complet, incls un pressupost de defensa per al
2014. Tot i que el pressupost acordat per al 2014
mitigar limpacte de la Llei de control
despesa mi li tar mundi al, 2013
Despesa Variaci
Regi (milers de milions de $) (%)
frica 44,9 8,3
Nord dfrica 18,7 9,6
frica subsahariana 26, 2 7,3
Amrica 736 6,8
America central 9,6 6,0
i el Carib
Amrica del Nord 659 7,8
Amrica del Sud 67,4 1,6
sia i Oceania 407 3,6
sia Central i Sud asitic 63,7 1,2
Est siatic 282 4,7
Oceania 25,9 3,2
Sud-est asitic 35,9 5,0
Europa 410 0,7
Europa oriental 98,5 5,3
occidental i central 312 2,4
Prxim Orient 150 4,0
Total mundial 1.747 1,9
Xifres de despesa en dlars corrents (2013). Totes les
variacions sexpressen en termes reals.
D
e
s
p
e
s
a

(
b
i
l
l
i
o
n
s

d
e

d

l
a
r
s
)
0
0,5
1,0
1,5
2,0
frica Amrica del Nord
Amrica Llatina
sia i Oceania Europa oriental
Europa occidental i central Orient Mitj
2013 2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004
despesa mi li tar mundi al,
2004-2013
La producci darmes i els serveis militars
La reducci de la despesa militar als Estats Units
i a lEuropa occidental es va reectir en una
davallada en les vendes relacionades amb el
sector militar de les 10 empreses ms grans
productores darmes i serveis militars arreu del
mn, llevat de la Xina, que van caure un 4% el
2012. No obstant aix, es va produir un fort
increment en la venda darmes de les empreses
russes, un reex novament de limportant
programa de rearmament que est aplicant
Rssia.
Les empreses ms grans en altres productors
emergents, com el Brasil, Corea del Sud i
Turquia, van registrar increments substanciosos.
En conjunt, el patr dels darrers anys mostra una
dispersi gradual de la indstria armamentstica,
en qu la proporci que representen els
productors tradicionals als Estats Units i
lEuropa occidental sobre les vendes darmes del
Top 100 es va reduint lentament i la dels nous
actors va augmentant. Amb tot, els productors
tradicionals segueixen ostentant una clara
posici dominant.

despesa militar i armaments 9


pressupostari, la despesa militar total dels Estats
Units continuar caient amb la propera retirada
de lAfganistan.
La despesa militar a lsia-Pacc
La despesa militar de la Xina ha comportat un
fort increment en la despesa militar total de la
regi de lsia-Pacc durant un cert temps. En
els darrers anys aquest fenomen sha vist
acompanyat per un increment en les tensions
degudes a disputes territorials als mars de la
Xina Oriental i Meridional. Al mateix temps, el
gir dels Estats Units cap a lsia ha posat de
manifest la importncia estratgica de la regi,
mentre que lauge de la Xina continua
reformulant lentorn relatiu a la seguretat. Per b
que les preocupacions per lauge xins sn un
motor clau en la despesa militar dalguns pasos
amb els quals la Xina mant disputes territorials,
les qestions martimes continuen sent un factor
clau per a altres pasos que gaudeixen de
relacions ms bones amb la Xina.
les 10 pri nci pals empreses
productores darmes, 201 2
Vendes
darmes Beneci
Empresa (pas) (Milions $) (Milions $)
1 Lockheed Martin 36.000 2.745
2 Boeing 27.610 3.900
3 BAE Systems (RU) 26.850 2.599
4 Raytheon 22.500 1.900
5 General Dynamics 20.940 332
6 Northrop Grumman 19.400 1.978
7 EADS (transeuropa) 15.400 1.580
8 United Technologies 13.460 5. 200
9 Finmeccanica (Itlia) 12.530 1.010
10 L-3 Communications 10.840 782
Les empreses tenen la seu als Estats Units, tret que
sindiqui altrament. Les xifres dels benecis
corresponen a totes les activitats de lempresa i
inclouen les vendes no militars.
els i nformes sobre despesa
mi li tar que es presenten a l onu
LInforme de les Nacions Unides sobre despesa
militar segueix sent una important font
dinformaci ocial sobre aquest tema. No obstant
aix, lndex de resposta dels estats membres de
lONU a la petici anual per presentar dades va
continuar disminuint el 2013. La despesa militar s
un aspecte poltic delicat i aix podria ser la ra
principal per no informar en alguns casos, per
molts pasos posen els seus pressupostos militars a
disposici del pblic a internet. Al seu torn, el fet que
molts pasos hagin respost almenys una vegada
indica que tenen la capacitat dinformar, per no pas
el comproms poltic de fer-ho sistemticament.
10 sipri yearbook 2014, resum
5. TRANSFERNCIES
INTERNACIONALS DARMES
El volum de transferncies internacionals de
grans armes convencionals va augmentar un 14%
entre el 2004-2008 i el 2009-13. Els cinc
provedors ms grans del perode 2009-13 els
Estats Units, Rssia, Alemanya, Frana i la
Xina van representar el 74% del volum de les
exportacions. Amb poques excepcions daltres
regions, els provedors nord-americans i
europeus han copat els primers llocs entre els
provedors en els darrers vint anys. Tanmateix,
la Xina sha tornat a consolidar com un dels
principals provedors: el 2009-13 va ser el quart
provedor ms gran.
Tot i que les dades del SIPRI sobre
transferncies internacionals darmes no
representen el seu valor nancer, una srie
destats tamb publiquen xifres sobre el valor
nancer de les seves exportacions darmes. A
partir de les dades nacionals, el SIPRI calcula
que el valor total del comer mundial darmes el
2012 va ser com a mnim de 58.000 milions de
dlars.
Levoluci en les transferncies darmes, 2013
Una de les conseqncies de la crisi nancera als
pasos productors darmes dEuropa, Amrica del
Nord i altres llocs ha estat la reducci dels
pressupostos militars. La reducci resultant en
laprovisionament nacional ha emps els pasos
productors darmes a cercar nous mercats
dexportaci per augmentar signicativament el
seu percentatge dexportacions darmes. Per b
que els governs han donat suport durant molt de
temps a les exportacions darmes de la seva
indstria nacional, bona part dels grans
provedors estan ampliant el suport a les vendes
en la forma de mesures governamentals per
fomentar i facilitar les exportacions, o per
relaxar les restriccions a lexportaci darmes.
Una altra conseqncia de la reducci dels
pressupostos militars va ser la notable davallada
en els uxos internacionals darmes cap als estats
dEuropa entre 2004-2008 i 2009-13. En canvi,
els uxos cap a lsia i lfrica es van
incrementar. Els estats dsia i Oceania van rebre
gaireb la meitat (el 47%) de les importacions de
grans armes el 2009-13, i els tres principals
receptors de grans armes tamb van ser asitics:
lndia, la Xina i el Pakistan. Junts, aquests pasos
van representar el 32% de les importacions. Dos
pasos del Prxim Orient van aparixer
novament a la llista dels cinc principals
receptors: la Uni dels Emirats rabs i lArbia
Saudita.
Les transferncies de mssils guiats de llarg
abast
Una tendncia destacada entre els principals
receptors ha estat ladquisici de mssils de llarg
abast datac terrestre i amb guiatge de precisi.
Aquestes armes potencien la capacitat dun estat
per amenaar o atacar objectius petits a linterior
del territori dun adversari i alhora redueixen el
risc de posar en perill els seus propis efectius
militars o plataformes de gran valor.
Durant el perode 2004-13, 16 pasos van rebre
o van sollicitar mssils guiats dun abast superior
a 200 km des de la frontera i 8 en van exportar. La
proliferaci de mssils guiats de llarg abast dna
peu a diverses preocupacions, per exemple sobre
V
o
l
u
m

d
e

l
e
s

t
r
a
n
s
f
e
r

n
c
i
e
s

d

a
r
m
e
s

(
v
a
l
o
r
s

d
e
l
s

i
n
d
i
c
a
d
o
r
s

d
e

t
e
n
d

n
c
i
e
s

e
n

m
i
l
e
r
s

d
e

m
i
l
i
o
n
s
)
0
5
10
15
20
25
30
2013 2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004
Barres: totals anuals; lnia: mitjana mbil de cinc anys (traada a lltim any de
cada perode de cinc anys).
la tendnci a en les
transfernci es de grans armes,
2004-2013
el seu potencial per alterar els equilibris
regionals darmes convencionals i nuclears,
alimentar la carrera armamentstica, comportar
una intensicaci militar, fomentar les crisis
interestatals i incrementar la probabilitat de
guerres.
Tot i que shan acordat diversos controls
internacionals sobre la proliferaci de mssils, els
grans estats provedors solen mostrar-se
disposats a exportar mssils guiats, ns i tot a
regions amb alts nivells de tensions interestatals i
a pasos que posseeixen armes nuclears.
La transparncia en les transferncies darmes
Les dades ocials i pbliques sobre les
transferncies darmes sn importants per
valorar les poltiques dexportaci i
aprovisionament darmes i de material de defensa
dels estats. Tanmateix, la publicaci de dades
sobre les vendes i adquisicions darmes sn una
qesti delicada per a gaireb tots els estats.
Duna manera semblant al 2012, el 2013 va ser
un any decebedor pel que fa a la transparncia en
les transferncies darmes. El nombre destats
que informen sobre les seves importacions i
exportacions darmes al Registre dArmes
Convencionals de les Nacions Unides (UNROCA)
despesa militar i armaments 11
els pri nci pals i mportadors i
exportadors de grans armes,
2009-2013
Proporci
Exportador mundial (%)
1. Estats Units 29
2. Rssia 27
3. Alemanya 7
4. Xina 6
5. Frana 5
6. Regne Unit 4
7. Espanya 3
8. Ucrana 3
9. Itlia 3
10. Israel 2
Proporci
Importador mundial (%)
1. ndia 14
2. Xina 5
3. Pakistan 5
4. EAU 4
5. Arbia Saudita 4
6. Estats Units 4
7. Austrlia 4
8. Corea del Sud 4
9. Singapur 3
10. Algria 3
es va incrementar el 2013 per va seguir
sent baix.
Durant els cinc anys ms recents en qu
sha informat (2008-12), diversos dels 10
principals provedors de grans armes no
han informat UNROCA cada any i diversos
dels principals importadors no han
informat cap dels cinc anys. La participaci
dalgunes regions ha estat sistemticament
baixa en els darrers anys. El 2013 noms un
estat del Prxim Orient i dos estats africans
van presentar informes.
Des de principis de la dcada de 1990
cada cop sn ms els governs que han
publicat informes nacionals en qu aporten
detalls sobre les seves exportacions
darmes. Fins al gener del 2014, 35 estats
havien publicat almenys un informe
nacional sobre lexportaci darmes des
del 1990, dels quals 32 ho havien fet en els
darrers cinc anys (2009-13) i 23 havien
publicat una srie contnua dinformes
anuals des del primer any en qu van
comenar a informar. Al llarg del 2013 cap
estat que no ho hagus fet anteriorment no
ha elaborat cap informe nacional sobre
lexportaci darmes. Dels 10 principals
provedors de grans armes, 3 no han
publicat mai un informe nacional sobre
exportaci darmes: Israel, Rssia i la
Xina.

12 sipri yearbook 2014, resum


6. FORCES NUCLEARS AL MN
A linici del 2014 nou estats els Estats Units,
Rssia, el Regne Unit, Frana, la Xina, lndia, el
Pakistan, Israel i Corea del Nord posseen
aproximadament 4.150 armes nuclears
operatives, de les quals unes 1.800 es mantenen
en un estat dalerta operativa alta, preparades per
a un s imminent. Si es comptabilitzen tots els
caps nuclears ogives operatives, armes de
reposici, tant les emmagatzemades actives com
les inactives, i ogives intactes programades per al
seu desmantellament aquests estats posseeixen
en conjunt un total aproximat de 16.350 armes
nuclears, en comparaci amb les 17.270 de
principis del 2013.
Els arsenals nuclears
La xifra total de caps nuclears al mn est
disminuint, sobretot grcies a la reducci
continuada dels Estats Units i Rssia dels seus
arsenals nuclears com a conseqncia del seu
Tractat sobre Mesures per a la Ulterior Reducci
i Limitaci de les Armes Estratgiques Ofensives
(Nou START) del 2010 i les reduccions
unilaterals. En conjunt, Rssia i els Estats Units
disposen de ms del 90% dels arsenals mundials
darmes nuclears. Tanmateix, el ritme de les
seves reduccions sembla que sest frenant en
comparaci amb deu anys enrere. Al mateix
temps, els cinc estats que disposen legalment
darmes nuclears, segons la denici del Tractat
de No-proliferaci (TNP) del 1968 els Estats
Units, Frana, el Regne Unit, Rssia i la Xina
estan desplegant nous sistemes vectors darmes
nuclears o b han anunciat programes per
desplegar-los, i semblen decidits a conservar els
seus arsenals nuclears durant un perode de
temps indenit.
Els arsenals nuclears dels altres estats que
disposen darmes nuclears sn considerablement
ms petits. Amb tot, lndia i el Pakistan
continuen desenvolupant nous sistemes capaos
forces nuclears al mn, 2014
Caps Altres Total
Pas desplegats caps inventari
Estats Units ~2.100 5. 200 ~7.300
Rssia ~1.600 ~6.400 ~8.000
Regne Unit 160 ~65 ~225
Frana ~290 ~10 ~300
Xina ~250 ~250
ndia 90110 90110
Pakistan 100120 100120
Israel ~80 ~80
Corea del Nord . . . . 68
Total ~4.150 ~12. 200 ~16. 350
Totes les estimacions sn aproximades i consten a
partir de gener del 2014.
Xina, Frana, Regne Unit URSS/Rssia Estats Units
1990 2000 2010 2014 1970
Total: 39.160
1980
Total: 55.465 Total: 59.880 Total: 31.745 Total: 22.365 Total: 16.075
Estats Units:
7.300
Rssia:
8.000
Xina: 250
Frana: 300
Regne Unit: 225
forces nuclears dels 5 estats que disposen legalment darmes
nuclears, 1970-2014
despesa militar i armaments 13
de llanar armes nuclears i estan ampliant la seva
capacitat per produir material fssil amb ns
militars. En parallel, la comunitat especialitzada
creu majoritriament que Corea del Nord ha
produt un petit nombre darmes nuclears,
diferents dels rudimentaris dispositius explosius
nuclears. El 2013 Corea del Nord va dur a terme
un tercer assaig nuclear i va conrmar el paper
central de les armes nuclears en la seva estratgia
de seguretat nacional.
La disponibilitat dinformaci able sobre
lestat dels arsenals i la capacitat nuclear dels
estats que tenen armes nuclears varia
considerablement. Els Estats Units han revelat
recentment informaci important sobre el seu
arsenal i les seves forces, i Frana i el Regne Unit
tamb han declarat certa informaci. Rssia es
nega a revelar el desglossament detallat de les
seves forces especicades en el Nou Tractat
START (per b que comparteix informaci amb
els Estats Units) i el Govern dels Estats Units ha
deixat de publicar informaci detallada sobre les
forces nuclears xineses i russes.
Els governs indi i pakistans proporcionen
declaracions sobre alguns dels seus assajos
balstics, per no donen informaci sobre lestat
ni la dimensi dels seus arsenals. La poltica
dIsrael s la de no fer comentaris sobre el seu
presumpte arsenal nuclear, i Corea del Nord no
proporciona informaci sobre la seva capacitat
nuclear.
Nombre estimat dexplosions nuclears, 1945-
2013
El 12 de febrer del 2013 Corea del Nord va dur a
terme el seu tercer assaig nuclear. La majoria
destimacions de la potncia varien entre 5 i 16
quilotones. Des del 1945 es t constncia que
shan produt 2.055 explosions nuclears, dutes a
terme per vuit estats: els Estats Units, la Uni
Sovitica, el Regne Unit, Frana, la Xina, lndia,
el Pakistan i Corea del Nord. Aquesta xifra total
inclou els assajos nuclears realitzats en
programes dassaig darmes nuclears, les
explosions dutes a terme amb ns paccs i les
dues bombes llanades sobre Hiroshima i
Nagasaki lagost del 1945.
El Tractat de Prohibici Completa dels Assajos
Nuclears (TPCEN), que encara no ha entrat en
vigor, prohibiria dur a terme qualsevol explosi
nuclear.

els estocs mundi als de materi als


fssi ls, 2013
Els materials que poden desencadenar una reacci
explosiva de ssi en cadena sn essencials per a
qualsevol tipus dexplosiu nuclear, des de les armes
de ssi de primera generaci ns a les armes
termonuclears avanades. Els ms comuns daquests
materials fssils sn lurani altament enriquit (UAE)
i el plutoni.
Pel que fa a les seves armes nuclears, els Estats
Units, Frana, el Regne Unit, Rssia i la Xina han
produt UAE i plutoni; Corea del Nord, lndia i
Israel han produt principalment plutoni, i el
Pakistan sobretot UAE. Tots els estats amb una
indstria nuclear civil tenen una certa capacitat per
produir materials fssils.
El Grup Internacional sobre Materials Fssils
recull informaci sobre les reserves mundials de
materials fssils.
Reserves mundials, 2013
Urani altament enriquit ~1. 285 tones*
Plutoni separat
Estocs militars ~224tones
Estocs civils ~268 tones
*No inclou 61 tones que shan de diluir.
14 sipri yearbook 2014, resum
7. CONTROL DARMES NUCLEARS I
NO-PROLIFERACI
Les preocupacions sobre la proliferaci nuclear
a lIran
El 2013 els esforos internacionals per resoldre la
prolongada controvrsia al voltant de labast i la
naturalesa del programa nuclear de lIran van
aconseguir un progrs encoratjador. Al novembre
les negociacions entre lIran i els estats del P5+1
(els cinc membres permanents del Consell de
Seguretat de les Nacions Unides els Estats
Units, Frana, el Regne Unit, Rssia i la Xina
ms Alemanya) van segellar un acord provisional
com a primer pas cap a un ampli acord a ms llarg
termini orientat a oferir garanties que el
programa nuclear de lIran t nicament ns
paccs. En virtut de lacord provisional de sis
mesos lIran va acceptar una srie de mesures
prctiques que restringeixen el seu programa
denriquiment durani i el seu projecte de reactor
nuclear daigua pesant a canvi duna disminuci
limitada de les sancions nanceres i comercials
dels Estats Units i la Uni Europea.
A principis de novembre lIran i lOrganisme
Internacional dEnergia Atmica (OIEA) van
signar un acord marc de collaboraci per
incrementar la transparncia del programa
nuclear de lIran. Lacord constava dun conjunt
de compromisos inicials per part de lIran per
proporcionar a lOIEA informaci addicional
sobre els seus centres i installacions nuclears i
un major accs a aquests. Es va considerar que
lacord sobre les mesures de transparncia i
foment de la conana posava les bases per tal
que lOIEA investigus les acusacions contra
lIran segons les quals havia dut a terme
activitats nuclears amb possibles aplicacions
militars, amb la qual cosa hauria contravingut els
seus compromisos assolits en virtut del Tractat
de No-proliferaci (TNP) del 1968.
Els avenos vacillants aconseguits en les dues
sries de converses independents tot i que
estretament relacionades no van resoldre les
diferncies fonamentals al voltant de la
naturalesa dels drets de lIran a lenergia nuclear
segons el TNP o del futur de les seves activitats
sensibles relatives al cicle del combustible
nuclear. De tota manera, s que van contribuir a
refredar les especulacions que alguns estats en
particular Israel podrien donar prioritat a
mesures extrajudicials, o ns i tot recrrer a ls
preventiu de la fora militar, per fer front a un
possible programa irani darmes nuclears. Els
acords tamb van afavorir la credibilitat dels
enfocaments jurdics internacionals, incloses les
sancions del Consell de Seguretat de lONU, a
lhora dabordar casos sospitats o vericats
destats que han violat importants obligacions i
normes de tractats per al control darmes.
El programa nuclear de Corea del Nord
El 2013 les tensions al voltant del programa
darmes nuclears de Corea del Nord es van
intensicar drsticament i desprs es van anar
apaivagant a poc a poc. Al febrer Corea del Nord
va dur a terme un tercer assaig nuclear, que va
servir al pas asitic per certicar un disseny
dogiva nuclear ms lleuger i ms compacte. El
seu rebuig a la condemna de lassaig per part
del Consell de Seguretat de lONU va donar
pas a diverses mesures provocadores que van
agitar el fantasma del conicte militar amb els
Estats Units i Corea del Sud. Al llarg de lany,
els lders nord-coreans van rearmar la seva
intenci de conservar les armes nuclears durant
un temps indenit com a element bsic de la
seva poltica danteposar els interessos de
lexrcit a qualsevol altra consideraci i van
articular una estratgia a llarg termini per
ampliar i potenciar les forces nuclears del pas.
Lany va nalitzar amb pocs motius per a
loptimisme pel que fa a les perspectives de
restablir les estancades converses entre les sis
parts, orientades a induir Corea del Nord a
prescindir del seu arsenal nuclear a canvi
dassistncia internacional.
no-proliferaci, control darmes i desarmament 15
La collaboraci entre Rssia i els Estats Units
per reduir els riscos nuclears
Rssia i els Estats Units van subscriure un acord
bilateral que substitueix el marc jurdic existent
per dur a terme activitats dassistncia per al
desarmament i la seguretat nuclear a Rssia en
virtut de lemblemtic programa de cooperaci
per reduir les amenaces. Aquest programa
nanat pels Estats Units, que es va iniciar el
1992, ha prosseguit a Rssia amb una ampliaci
de les activitats per desmantellar les forces
nuclears estratgiques, destruir les armes
qumiques de lera sovitica i garantir la
seguretat i la custdia segura dels materials
nuclears. En reduir o posar a les activitats
bsiques daquest programa a Rssia, el nou
acord va reectir levoluci de les relacions entre
Rssia i els Estats Units en la direcci duna
collaboraci ms equilibrada.
Tractats multilaterals i iniciatives sobre control
darmes i no-proliferaci
Durant el 2013 es van advertir senyals duna
creixent frustraci internacional per la manca de
progrs a lhora de promoure lagenda de
desarmament nuclear multilateral. Daquesta
agenda, queden molts afers pendents, en
particular linici de negociacions sobre el tractat
per a la limitaci del material fssil (TLMF),
estancades durant molt de temps, i lentrada en
vigor del Tractat de Prohibici Completa dels
Assajos Nuclears (TPCEN) del 1996. Els esforos
per promoure un dileg internacional alternatiu
sobre desarmament nuclear, que situ limpacte
humanitari de les armes nuclears com laspecte
ms important, va anar guanyant fora durant
lany.
El Govern noruec va celebrar una gran
conferncia internacional sobre limpacte
humanitari de les armes nuclears en qu es van
analitzar les conseqncies mundials i a llarg
termini de qualsevol detonaci nuclear,
accidental o deliberada, des de la perspectiva i les
preocupacions de molts mbits diferents, entre
altres la salut pblica, el desenvolupament
econmic, la seguretat alimentria i les qestions
ambientals. A ms, el 2013 lAssemblea General
de lONU va convocar per primera vegada un nou
grup de treball de composici oberta per fer
propostes que promoguin les negociacions
multilaterals per al desarmament nuclear.
Lestat duna conferncia internacional
proposada sobre lestabliment duna zona lliure
darmes nuclears i altres armes de destrucci
massiva al Prxim Orient va continuar generant
controvrsia el 2013. La decisi de celebrar la
conferncia shavia adoptat a la Conferncia de
Revisi del TNP el 2010, de conformitat amb la
resoluci sobre el Prxim Orient adoptada a la
conferncia del 1995 encarregada de la revisi i la
prrroga del TNP. Lestancament prolongat al
llarg del 2013 per trobar una data per a la
conferncia va portar Egipte a escenicar una
protesta simblica abandonant la reuni del
Comit Preparatori per a la Conferncia de
Revisi del TNP del 2015.

16 sipri yearbook 2014, resum


8. REDUCCI DE LES AMENACES A LA
SEGURETAT QUE REPRESENTEN ELS
MATERIALS QUMICS I BIOLGICS
El 2013 els estats van continuar elaborant
estratgies per evitar i posar remei als efectes del
possible mal s de productes qumics txics i de
materials biolgics. Algunes daquestes activitats
es duen a terme tenint en compte la salut
ambiental i humana, i altres la seguretat i la
defensa. Els principals instruments jurdics
contra la guerra qumica i biolgica sn la
Convenci sobre Armes Qumiques (CAQ) del
1993 i la Convenci sobre Armes Biolgiques i
Txiques (CABT) del 1972. Ambdues donen
forma a la consideraci damenaces i respostes de
la guerra qumica i biolgica, la interpretaci de
programes anteriors, les acusacions ds darmes
biolgiques o qumiques, la naturalesa de
possibles programes latents i els esforos per
garantir que la cincia i la tecnologia no
sutilitzen indegudament amb ns hostils o com a
mtode de guerra.
Sria
Els avenos ms signicatius en relaci amb les
amenaces a la seguretat que van presentar els
materials qumics o biolgics el 2013 van estar
relacionats amb Sria. Desprs que el Govern
siri reconegus el 2012 que possea armes
qumiques, el 2013, arran duna srie
dacusacions cada vegada ms greus, damenaces
dintervenci militar i dun intent dinvestigaci
internacional, es va crear un equip dinspecci
internacional que, a instncies del secretari
general de les Nacions Unides, va entrar a Sria.
El seu informe, que va conrmar ls darmes
qumiques en la guerra civil, sense especicar,
per, quin bndol les havia utilitzat, va portar
Sria a convertir-se en part de la CAQ.
Com a part daquest tractat, Sria va fer una
declaraci ocial sobre els seus arsenals darmes
qumiques i va arribar a un acord per eliminar-les
del seu territori i destruir-les. Es va posar en
marxa una iniciativa polifactica de vericaci
segons un acord de collaboraci del qual formen
part lOcina dAfers de Desarmament de lONU
(UNODA), lOrganitzaci per a la Prohibici de
les Armes Qumiques (OPAQ), lOrganitzaci
Mundial de la Salut (OMS) i altres organismes,
entre els quals guren laboratoris nacionals.
Tanmateix, el Govern siri va continuar negant
que hagus utilitzat armes qumiques i en la seva
declaraci inicial no va esmentar cap dels dos
tipus darmes que, segons els inspectors
internacionals, shavien utilitzat a Ghouta el 21
dagost.
El control de les armes qumiques i el
desarmament
La Tercera Conferncia de Revisi de la CAQ i la
XVIII Conferncia dels Estats Part van suscitar
una gran atenci internacional, en part a causa de
linters generat per lempitjorament constant del
conicte siri i la decisi dels Estats Units de no
atacar Sria per ls darmes qumiques a canvi
dun desarmament vericat daquest tipus
darmes.
Ladministraci dels Estats Units havia insistit
durant els mesos precedents que ls darmes
qumiques en el conicte constituiria una lnia
vermella que, si es creuava, comportaria greus
conseqncies, amb la qual cosa es donava
entenent que sutilitzaria ls de la fora militar.
Destrucci darmes qu miques
A 31 de desembre del 2013,
lIraq, Lbia, Sria, Rssia i els Estats Units
encara no havien completat la destrucci dels
seus arsenals darmes qumiques;
shavien destrut 58.528 tones (el 81%) darmes
qumiques de la categoria 1;
14 estats havien declarat 96 installacions que
havien servit per produir armes qumiques; i
43 daquestes installacions shavien destrut i 22
shavien reconvertit per a ns paccs.
no-proliferaci, control darmes i desarmament 17
El 2013 lOPAQ va guanyar el premi Nobel de la
pau pels seus grans esforos per eliminar les
armes qumiques.
El control de les armes biolgiques i el
desarmament
Els estats part de la CABT es van reunir dues
vegades durant el 2013 en la segona srie de
quatre reunions dexperts i parts entre perodes
de sessions acordada per la Setena Conferncia
de Revisi del 2011. Les reunions es van centrar
en els avenos cientcs i tecnolgics i en les
mesures per fomentar la conana, en particular
per determinar si els estats compliran la
convenci i de quina manera.
Supervisi de la investigaci de doble propsit
en les cincies de la vida
Entre els avenos en la investigaci de doble
propsit en lmbit de les cincies de la vida s
a dir, la recerca cientca que podria tenir
aplicacions militars hi gura la nalitzaci de
lantic programa de cooperaci entre Rssia i els
Estats Units per reduir les amenaces, el recent
eix central del qual ha estat la reducci de
lamenaa biolgica.
Els investigadors que van descobrir una nova
neurotoxina botulnica van decidir no fer arribar
les dades de la seqncia al repositori pblic de
seqncies de nucletids ns que no shagi
desenvolupat una antitoxina eca a causa dels
greus riscos que comporta aquesta toxina per a la
salut pblica. Lamenaa que comporta laccs
pblic a aquesta seqncia de nucletid es va
illustrar amb lanunci dun projecte per crear
lequivalent biolgic duna impressora
tridimensional (3D), que es podria arribar a
utilitzar per seqenciar microorganismes
patgens.

armes qu miques antigues i


abandonades
A 31 de desembre del 2013,
4 pasos havien declarat que als seus territoris hi
ha armes qumiques abandonades;
15 pasos havien declarat que posseeixen armes
qumiques antigues des de lentrada en vigor de
la CAQ;
el 2013 shavien dut a terme inspeccions darmes
qumiques antigues a Alemanya, Blgica, el
Canad, els Pasos Baixos i el Regne Unit; i
aproximadament el 75% de les 50.000 armes
qumiques abandonades que shan recuperat ns
al moment a la Xina shavien destrut.
18 sipri yearbook 2014, resum
9. CONTROL DARMES
CONVENCIONALS I MESURES
MILITARS DE FOMENT DE LA
CONFIANA
El control darmes sha anat adaptant en resposta
als canvis que shan produt en lmbit de la
seguretat, com ara la necessitat de regular i
refrenar el comportament dels actors no estatals
i laparici de noves tecnologies. Labast de
laplicaci de les mesures de restricci jurdica
actualment ultrapassa els elements que
tradicionalment es denirien com a armes. Els
diferents marcs de restricci que shan creat, o
que sestan debatent, no es limiten als tractats i
les convencions.
Entre les novetats es poden incloure les
mesures polticament vinculants per fomentar la
conana, pensades per promoure ls
responsable de les tecnologies de la informaci i
la comunicaci i un codi tic com que orienti la
reexi sobre el possible s indegut de les
tecnologies noves i emergents en els camps de la
intelligncia articial i la robtica.
El setembre del 2013 el Consell de Seguretat de
les Nacions Unides va aprovar la Resoluci 2117,
el seu primer text dedicat exclusivament a la
qesti de les armes petites i lleugeres.
En la presentaci de la resoluci, el secretari
general de lONU, Ban Ki-moon, va recalcar
limpacte humanitari de les armes petites, un
tema que va quedar pals en les intervencions de
molts dels estats i organitzacions internacionals
que van participar en el debat.
El control humanitari de les armes
Com regular els diferents tipus darmes per tal de
garantir el compliment del dret internacional
humanitari ha passat a ser un tema important
dins el control de les armes.
En primera instncia, la participaci en els
tractats actuals que es poden considerar acords
humanitaris per al control darmes dista molt de
ser universal.
s ms, els estats que en sn part encara tenen
molta feina a fer per implantar-los.
Diversos estats que sn part de la Convenci
sobre la Prohibici ds, Emmagatzematge,
Fabricaci i Transferncia de Mines Terrestres
Antipersona i sobre la seva Destrucci
(Convenci sobre la Prohibici de les Mines
Antipersona o MAP) del 1997 continuen sense
complir-la. Altres han sollicitat prrrogues per
complir els terminis dimplantaci.
El 2013, la participaci en la Convenci sobre
les Bombes de Dispersi del 2008 es va continuar
ampliant amb la incorporaci a la convenci de
cinc pasos, i set ms es van comprometre a
incorporar-shi quan shagin establert mesures
nacionals daplicaci.
La reducci de lamenaa que comporten els
artefactes explosius improvisats s un repte
formidable, un repte, a ms, en qu els
tradicionals enfocaments de control darmes sn
difcils daplicar.
No obstant aix, ls indiscriminat daquests
artefactes t conseqncies humanitries greus.
Els estats van continuar debatent com es pot
negar als actors no estatals laccs a materials i
elements clau que sn necessaris per fabricar un
artefacte explosiu improvisat.
La governana de les armes autnomes
Els estats han comenat a discutir sobre com
regular les tecnologies noves i emergents per
garantir que no es converteixen en un risc
inacceptable per als principis del dret humanitari
o els drets humans.
La qesti sobre si cal regular o no les armes
totalment autnomes i, en cas que es regulin, com
fer-ho, es va debatre en el marc de la Convenci
sobre Certes Armes Convencionals (Convenci
CAC) del 1981 i el Consell dels Drets Humans de
lAssemblea General de lONU.
Al nal del 2013 els estats participants
daquesta convenci van acordar incloure
ocialment en el seu programa de treball per al
2014 un debat ms especc sobre les qestions
no-proliferaci, control darmes i desarmament 19
relacionades amb les armes totalment
autnomes.
Mesures de foment de la conana per a les
tecnologies de la informaci i la comunicaci
El desembre del 2013 els estats participants de
lOrganitzaci per a la Seguretat i la Cooperaci a
Europa (OSCE) van acordar delaborar un
conjunt de mesures per fomentar la conana a
de reduir el risc que una activitat sospitosa en el
ciberespai es pugui interpretar errniament com
un acte hostil.
Lacord de lOSCE per aplicar mesures de
foment de la conana a les tecnologies de la
informaci i la comunicaci s el primer acord
del mn daquest tipus.
Lobjectiu fonamental dels estats participants
de lOSCE s contribuir a una entesa
internacional i acordar els principis per a un
comportament estatal responsable en el
ciberespai, aix com reforar lestat de dret
internacional. Al mateix temps, i en parallel,
molts estats participants de lOSCE continuen
desenvolupant les seves capacitats nacionals per
dur a terme operacions en el ciberespai.
Els debats i discussions europeus sobre el
control darmes convencionals
Europa va expressar la preocupaci sobre si els
acords de control darmes convencionals assolits
en la dcada de 1990, juntament amb les mesures
polticament vinculants per fomentar la
conana i la seguretat, seguien exercint la seva
funci bsica de garantir la previsibilitat en el
comportament militar i promoure la conana
que lnica cosa que dna sentit a lexistncia de
les forces armades s la seva legtima nalitat
defensiva.
Durant el 2013, els membres de lOTAN, a ms
de Rssia i altres estats europeus, van identicar
el risc que els exercicis militars duts a terme a
prop de fronteres comunes entre aliats de
lOTAN, Rssia i Bielorssia podrien plantejar
nous interrogants sobre les implicacions de les
actuals tendncies en la planicaci militar. El
model emergent dels exercicis militars pot haver
deixat de ser compatible amb lobjectiu com de
fer dEuropa un lloc ms segur i pacc.

20 sipri yearbook 2014, resum


10. CONTROL DEL COMER DARMES I
DEL MATERIAL DE DOBLE S
El 2013 es va aconseguir un progrs considerable
en els esforos mundials per reforar els controls
comercials de les armes convencionals, ja que a
labril lAssemblea General de les Nacions Unides
va arribar a un acord sobre el text del Tractat
sobre Comer dArmes (TCA) desprs de sis anys
de negociacions. Els esforos multilaterals en
lmbit dels controls comercials del material de
doble s no es van caracteritzar per una evoluci
tan important, per s que van seguir el progrs
gradual dels darrers anys.
El Tractat sobre Comer dArmes
La conferncia nal sobre el TCA del mar del
2013 va nalitzar amb el bloqueig del consens per
part de lIran, Corea del Nord i Sria.
Posteriorment, la redacci provisional del tractat
es va posar a votaci a lAssemblea General de
lONU labril del 2013, en qu 155 estats hi van
votar a favor, 3 en contra (Iran, Corea del Nord i
Sria) i 22 es van abstenir. Laprovaci del text del
tractat va ser el resultat dels esforos globals per
arribar a un consens sobre un tractat
internacional que estableixi les normes
internacionals comunes ms rigoroses possibles
per a la transferncia darmes convencionals. El
TCA entrar en vigor quan hagi estat raticat per
50 pasos. El 31 de desembre del 2013 un total de
115 estats entre els quals els Estats Units
havien signat el TCA, dels quals 9 ja lhavien
raticat.
El TCA s el primer acord dun tractat
internacional que engloba la intermediaci, el
trnsit i lexportaci darmes convencionals.
Algunes seccions del tractat tamb sapliquen a
peces, components i munici. El TCA disposa
lintercanvi dinformaci sobre diversos aspectes
del tractat, per b que encara se nha de denir
labast concret i els mecanismes. El tractat tamb
inclou lobligaci dinformar sobre els sistemes
nacionals daplicaci, aix com sobre les
transferncies de les set categories de grans
armes convencionals que va crear el Registre
dArmes Convencionals de les Nacions Unides
(UNROCA), a ms de les transferncies darmes
petites i lleugeres. Lobligaci dinformar sobre la
importaci i exportaci daquest tipus darmes
distingeix el TCA dUNROCA. Tanmateix,
labast del TCA s menor que el de la Llista de
municions de lAcord de Wassenaar i no inclou
productes de doble s amb aplicacions darmes
convencionals.
Els defensors dun tractat sobre el comer
darmes van mirar de cenyir-se als principis i les
normes que ja existeixen en alguns instruments
de control comercial darmes convencionals en
els mbits regionals i nacionals. La menci
especca de la violncia de gnere com a criteri
va ms enll que la majoria dacords nacionals i
regionals, entre els quals la posici comuna sobre
embargaments multi laterals
darmes en vigor, 2013
Nacions Unides (14 embargaments)
Al-Qaeda i individus i entitats associats Corea del
Nord Costa dIvori Eritrea Iraq (FNG) Iran
Lban (FNG) Libria (FNG) Lbia (FNG)
Repblica Centreafricana Repblica
Democrtica del Congo (FNG) Somlia Sudan
(Darfur) Talibans
Uni Europea (21 embargaments)
Aplicacions dembargaments de lONU (10):
Al-Qaeda, els talibans i individus i entitats
associats Costa dIvori Eritrea Iraq (FNG)
Lban (FNG) Libria (FNG) Lbia (FNG)
Repblica Centreafricana Repblica
Democrtica del Congo (FNG) Somlia (FNG)
Adaptacions dembargaments de lONU (3): Corea
del Nord Iran Sudan
Embargaments sense equivalent a lONU (8):
Bielorssia Egipte Guinea Myanmar Sria
Sudan del Sud Xina Zimbabwe
Lliga rab (1 embargament)
Sria
FNG = forces no governamentals.
no-proliferaci, control darmes i desarmament 21
exportacions darmes de la Uni Europea, per b
que est implcita en aquest darrer instrument.
Lacord de comproms sobre el TCA va intentar
conciliar lampli espectre de posicions dels estats
membres de lONU pel que fa a la relaci entre les
prerrogatives de la seguretat estatal i les
consideracions en matria de seguretat humana
incloses les obligacions en virtut del dret
internacional humanitari i els drets humans,
aix com els interessos dexportadors i
importadors. Aix ha donat lloc a una redacci
que deixa marge a la interpretaci en el trasllat
que els estats han de fer del tractat al seu dret, la
seva normativa i la seva prctica.
Els embargaments darmes multilaterals
En lmbit dels embargaments darmes, els
resultats van ser variats, atesa la impossibilitat
darribar a un acord sobre un embargament
darmes de lONU contra Sria, en qu van tenir
un paper important les divisions entre els cinc
membres permanents del Consell de Seguretat de
lONU.
Lembargament de la Lliga rab contra Sria es
va mantenir en vigor, mentre que el juny del 2013
la UE va permetre que expirs el seu
embargament darmes del 2011, a causa de la
manca dacord entre els estats membres sobre
lampliaci o ladaptaci de lembargament, i en
particular sobre si shavia de permetre el
subministrament darmes a loposici. A labril la
UE havia acordat permetre el subministrament
dun determinat equip no mortfer a les forces
opositores sirianes, per va continuar prohibint
el subministrament dequips i programari per al
seu s en la vigilncia de les comunicacions per
part del Govern siri.
A lagost els estats membres de la UE van
suspendre les exportacions a Egipte de qualsevol
equip que pogus ser utilitzat per a la repressi
interna, per b que no es va formalitzar en un
embargament jurdicament vinculant.
El 2013 el Consell de Seguretat de lONU va
imposar un nou embargament darmes, aquesta
vegada sobre la Repblica Centreafricana. Com
en anys anteriors, els grups de lONU encarregats
de supervisar el compliment dels embargaments
darmes de lOrganitzaci van detectar
transgressions.
Rgims de control de les exportacions
Durant el 2013 quatre rgims de carcter
informal i no vinculants jurdicament el Grup
Austrlia, el Rgim de Control de la Tecnologia
de Mssils, el Grup de Subministradors Nuclears
(GSN) i lAcord de Wassenaar sobre control de les
exportacions darmes convencionals i articles i
tecnologies de doble s van continuar
treballant en decisions basades en el consens per
reforar els controls comercials estratgics.
Aquests rgims multilaterals van adaptar
sistemticament les llistes de productes subjectes
a control, per no es van posar dacord sobre
noves orientacions o principis per a les activitats
relacionades amb lexportaci, com ara la
intermediaci, el trnsit i el transbord.
Mxic es va incorporar al Grup Austrlia el
2013, desprs de ser adms el 2012 pel GSN i
lAcord de Wassenaar. Queden pendents altres
sollicituds dadhesi. Linters de lndia per
incorporar-se a aquests rgims va continuar
subjecte a un debat important que no va aportar
cap resultat.
La pertinncia i la importncia del Grup
Austrlia, que cobreix productes que tenen
aplicacions en armes biolgiques i qumiques, es
van posar de manifest arran de ls darmes
qumiques a Sria. El subministrament continuat
de reactors nuclears a la Xina per part del
Pakistan va generar controvrsia dins i fora del
GSN.

22 sipri yearbook 2014, resum


ANNEXOS
Acords de control darmes i desarmament en
vigor, 1 de gener del 2014
1925 Protocol per a la Prohibici de ls en la
Guerra de Gasos Asxiants, Txics o
dAltres, i dels Mtodes Bacteriolgics amb
Finalitats Blliques (Protocol de Ginebra
del 1925)
1948 Convenci sobre la Prevenci i la Sanci del
Delicte de Genocidi (Convenci sobre el
Genocidi)
1949 Convenci de Ginebra (IV) sobre la
Protecci dels Civils en Temps de Guerra; i
Protocols I i II del 1977 Relatius a la
Protecci de les Vctimes de Conictes
Armats Internacionals i No Internacionals
1959 Tractat Antrtic
1963 Tractat de Prohibici dAssaigs Nuclears a
lAtmosfera, lEspai Exterior i el Fons Mar
(Tractat de Prohibici Parcial dAssaigs
Nuclears, TPPAN)
1967 Tractat sobre els Principis que han de
Regir les Activitats dels Estats en
lExploraci i la Utilitzaci de lEspai
Ultraterrestre, Inclosa la Lluna i Altres
Cossos Celestes (Tractat de lEspai
Ultraterrestre)
1967 Tractat de Proscripci de les Armes
Nuclears a lAmrica Llatina i el Carib
(Tractat de Tlatelolco)
1968 Tractat de No-Proliferaci dArmes
Nuclears (Tractat de No-Proliferaci,
TNP)
1971 Tractat per a la Prohibici de
lEmplaament dArmes Nuclears i Altres
Armes de Destrucci Massiva als Fons
Marins i Ocenics i al seu Subsl (Tractat
sobre els Fons Marins)
1972 Convenci sobre la Prohibici del
Desenvolupament, la Producci i
lEmmagatzematge dArmes
Bacteriolgiques (Biolgiques) i Txiques i
sobre la seva Destrucci (Convenci sobre
Armes Biolgiques i Txiques, CABT)
1974 Tractat sobre la Limitaci dAssaigs
Nuclears Subterranis (Tractat sobre la
Limitaci dels Assaigs Nuclears, TLAN)
1976 Tractat sobre les Explosions Nuclears
Subterrnies amb Finalitats Pacques
(Tractat sobre Explosions Nuclears
Pacques, TENP)
1977 Convenci sobre la Prohibici dUtilitzar
Tcniques de Modicaci Ambiental amb
Finalitats Militars o Hostils (Convenci
ENMOD)
1980 Convenci sobre la Protecci Fsica dels
Materials Nuclears
1981 Convenci sobre Prohibicions o
Restriccions de ls de Certes Armes
Convencionals que puguin considerar-se
Excessivament Nocives o dEfectes
Indiscriminats (Convenci CAC, o
Convenci sobre Armes Inhumanes)
1985 Tractat de la Zona Lliure Nuclear del
Pacc Sud (Tractat de Rarotonga)
1987 Tractat sobre lEliminaci de Mssils de
Curt i Mitj Abast (Tractat INF)
1990 Tractat sobre les Forces Armades
Convencionals a Europa (Tractat FCE)
1992 Tractat dels Cels Oberts
1993 Convenci sobre la Prohibici del
Desenvolupament, la Producci,
lEmmagatzematge i ls dArmes
Qumiques i sobre la seva Destrucci
(Convenci sobre Armes Qumiques, CAQ)
1995 Tractat de la Zona Lliure dArmes
Nuclears del Sud-Est Asitic (Tractat
de Bangkok)
1996 Tractat sobre una Zona Lliure dArmes
Nuclears a lfrica (Tractat de Pelindaba)
1996 Acord sobre el Control Subregional
dArmament (Acord de Florncia)
1997 Convenci Interamericana contra la
Fabricaci i el Trc Illcits dArmes de
Foc, Municions, Explosius i Altres
Materials Relacionats
annexos 23
1997 Convenci sobre la Prohibici ds,
Emmagatzematge, Fabricaci i
Transferncia de Mines Terrestres
Antipersona i sobre la seva Destrucci
(Convenci MAP)
1999 Convenci Interamericana sobre
Transparncia en les Adquisicions dArmes
Convencionals
2006 Convenci de la CEDEAO sobre Armes
Petites i Armes Lleugeres, Municions i
Altres Materials Relacionats
2006 Tractat per a lEstabliment duna Zona
Lliure dArmes Nuclears a lsia Central
(Tractat de Semipalatinsk)
2008 Convenci sobre les Bombes de Dispersi
2010 Tractat sobre les Mesures per a la Ulterior
Reducci i Limitaci de les Armes
Ofensives Estratgiques (Nou START)
2011 Document de Viena del 2011 sobre Mesures
per Fomentar la Conana i la Seguretat
Acords que no estaven en vigor, 1 de gener del
2014
1996 Tractat per a la Prohibici Completa dels
Assaigs Nuclears (TPCAN)
1999 Acord sobre lAdaptaci del Tractat FCE
2010 Convenci de lfrica Central per al
Control de les Armes Petites i les Armes
Lleugeres, les Municions i Totes les Parts i
els Components que es Poden Utilitzar per
a la seva Fabricaci, Reparaci i Muntatge
(Convenci de Kinshasa)
2013 Tractat sobre Comer dArmes (TCA)
Organismes de cooperaci en matria de
seguretat
Entre els canvis ms destacats del 2013 guren
la integraci de Mxic al Grup Austrlia, la
incorporaci de Crocia com a estat membre de
la Uni Europea i la incorporaci de Srbia com
a membre del Grup de Subministradors
Nuclears.

cronologi a 2013, episodis


pri nci pals
11 gen. Frana posa en marxa lOperaci Serval
per donar suport a les forces armades de
Mali
12 feb. Corea del Nord duu a terme un assaig
nuclear subterrani
24 mar. Els rebels de Slka arrabassen el poder a
la Repblica Centreafricana
2 abr. LAssemblea General de lONU adopta el
Tractat sobre el Comer dArmes
2 mai. El Consell de Seguretat de lONU
constitueix la Missi dAssistncia de
lONU a Somlia
6 jun. Edward Snowden revela lexistncia de
Prism, un programa secret de vigilncia
dels Estats Units
18 jun. Les forces del Govern afgans assumeixen
ntegrament la funci de seguretat al pas
3 jul. Lexrcit egipci destitueix el president
Muhammad Mursi
21 ago. Apareixen informes sobre un atac amb
armes qumiques a Ghouta, Sria
12 set. Sria accepta incorporar-se a la Convenci
sobre Armes Qumiques del 1993
31 oct. Una proposta de projecte de llei damnistia
desencadena grans manifestacions contra
el Govern tailands
24 nov. LIran accepta restringir les seves
activitats nuclears durant un perode de 6
mesos
17 des. El Jap anuncia plans per incrementar la
seva despesa militar
24 sipri yearbook 2014, resum
FUNDIPAU (FUNDACI PER LA PAU)
FundiPau (Fundaci per la Pau) s una ONG nascuda el 1983 i que treballa per un mn en pau. A travs
duna opini pblica cada cop ms informada i activa, impulsa tots aquells canvis culturals i estructurals
que facin possible leradicaci de la violncia coma forma de relaci entre persones i pobles.
El nostre comproms amb la pau ens porta a desenvolupar activitats deducaci, de sensibilitzaci i de
mobilitzaci social per la pau i el desarmament aix com la implicaci en la resoluci noviolenta de
conictes, tant dels propers, com dels ms llunyans.
Des de FundiPau estem convenuts que la traducci al catal daquesta versi resumida del SIPRI
Yearbook 2013, un material de referncia en lmbit de la seguretat i el desarmament, ens proporcionar
un instrument cabdal per a la divulgaci i sensibilitzaci a favor de la cultura de pau a casa nostra.
Publicacions recents de FundiPau sobre desarmament
Jugando con fuego. Anlisis de las exportaciones espaolas de material de defensa,
otro material y de doble uso en 2013
FundiPau et alt.
Madrid / Barcelona 2014
Catstrofe Humanitria
ICAN
Traducci al catal a cura de FundiPau
Barcelona 2013
Edici catalana a cura de: Amb el suport de:
FundiPau (Fundaci per la Pau)
c/ Casp, 31, 2n la A - 08010 Barcelona
Tel.: +34 93 302 5129
info@fundipau.org
www.fundipau.org
INSTRUCCIONS PER FER COMANDES DEL SIPRI YEARBOOK 2014
SIPRI Yearbook 2014: Armaments, Disarmament and International Security
Publicat en paper i en versi electrnica per Oxford University Press
ISBN 978-0-19-871259-6, tapa dura
ISBN 978-0-19-178432-3, versi electrnica
Per a ms detalls, visiteu www.sipriyearbook.org
Traduccions
El SIPRI Yearbook 2014 es traduir al
rab pel Centre dEstudis per a la Unitat rab (CAUS), Beirut, www.caus.org.lb
rus per lInstitut dEconomia Mundial i Relacions Internacionals (IMEMO), Moscou,
www.imemo.ru
ucrans pel Centre Razumkov (Centre Ucrans dEstudis Econmics i Poltics, UCEPS), Kev,
www.razumkov.org.ua
xins per lAssociaci Xinesa de Control dArmes i Desarmament (CACDA), Pequn,
www.cacda.org.cn
Aquestes traduccions estan nanades pel Departament Federal de Defensa, Protecci Civil i Esports
de Sussa. Per a ms detalls, poseu-vos en contacte amb les entitats editorials.
1
Signalistgatan 9
SE-169 70 Solna, Sweden
Telephone: +46 8 655 97 00
Fax: +46 8 655 97 33
Email: sipri@sipri.org
Internet: www.sipri.org
STOCKHOLM INTERNATIONAL
PEACE RESEARCH INSTITUTE
Armaments, Disarmament and International Security
SIPRI YEARBOOK 2014
Lanuari del SIPRI s un compendi de dades i anlisis en els mbits de:
Seguieiai i conicies
Desesa miIiiai i aimameni
No-ioIiIeiacio, coniioI d`aimes i desaimameni
Aquest quadern resumeix la 45a edici de lanuari del SIPRI, que parla de levoluci durant
el 2013 en els mbits segents:
Els conictes armats, amb estudis sobre la mediaci i els acords de pau i sobre la funci del
Consell de Seguretat de lONU en els conictes armats estatals.
Les operacions de pau i la gesti dels conictes, amb una anlisi de les operacions de pau a
lfrica.
La despesa militar i la producci darmes, amb una explicaci dels debats pressupostaris dels
Estats Units i una gura sobre la despesa militar i la seguretat regional a lsia-Pacc.
Les transferncies internacionals darmes, amb un estudi sobre les transferncies de mssils
guiats de llarg abast i una avaluaci dels esforos a favor de la transparncia.
Les forces nuclears al mn, amb una descripci de lexplosi nuclear a Corea del Nord.
El control darmes nuclears i la no-proliferaci, amb una presentaci de levoluci relacionada
amb lIran i Corea del Nord i el programa de cooperaci entre Rssia i els Estats Units per reduir
les amenaces.
La reducci de les amenaces contra la seguretat que representen els materials qumics i biolgics,
amb una descripci de la resposta internacional enfront de ls darmes qumiques a Sria i
levoluci en la recerca de doble propsit en lmbit de les cincies de la vida.
El control darmes convencionals i les mesures militars per fomentar la conana, amb estudis
sobre el control de les armes autnomes, la ciberseguretat i els debats europeus sobre el control
de les armes convencionals.
El control del comer darmes i del material de doble s, amb una explicaci de ladopci del
Tractat sobre Comer dArmes i levoluci dels rgims multilaterals dembargaments darmes i
control de les exportacions.
Tamb shi inclouen articles sobre aspectes del conicte de Sria, aix com amplis annexos
sobre els acords de control darmes i desarmament, els organismes internacionals de
cooperaci en matria de seguretat i els fets que shan esdevingut durant lany 2013.
www.sipriyearbook.org