COM EXPLICAR UN CONTE

El conte inicia els nens i les nenes en el món de l’art i la bellesa. Potencien l’escolta activa.
Els contes són especialment útils també per a ensenyar la llengua materna, motivar l’ús
del llenguatge correcte i ensenyar una expressió oral clara. Però, el narrador ha de gaudir i
viure el conte, ja que aquesta és la única forma d’arribar a l’auditori i fer-lo partícip.

Tipologies de contes
Els contes es poden classificar en quatre categories:
1. Contes de fades: Comprenen totes les narracions
d’aventures, hi apareguin o no les fades, i són un element
imprescindible per a que l’oient s’introdueixi en la literatura i
pugui apreciar-la plenament. Aquest contes poden ser morals, si
transmeten a l’oient coneixement popular o idees, i contes que
no pretenen inculcar cap tipus de pensament sinó que sigui
l’oient qui tregui les seves pròpies conclusions.

2. El conte burlesc: Aquells que narren històries divertides, inclús absurdes. El seu principal
objectiu és entretenir i fer riure, tot i que podem trobar-hi certs continguts morals amagats
darrera les exageracions dels personatges.
3. Paràboles de la naturalesa: Es basen en fets científics, i permeten a l’oient veure el
món des d’un punt de vista diferent al seu, ja sigui en el context social, geogràfic o personal.
Això facilita que el nen o la nena aprengui valors com l’empatia o la generositat.
4. El relat històric: Els que narren fets o biografies passades,
generalment de gran transcendència. Procuren entretenir, alhora que
fomenten
valors
positius
i
enalteixen
accions
nobles
i
desinteressades, fent que el nen o la nena humanitzi la història.

Establir una classificació de contes segons l’edat és molt difícil, però els contes de fades
solen ser adients per nens d’entre 7 i 8 anys, mentre que les paràboles de la naturalesa i els
relats històrics són ideals quan els nens comencen a qüestionar-se tot allò que els envolta.
Com triar un conte
El primer pas per explicar un conte és elegir-lo. Basant-se en les preferències dels nens,
algunes
de
les
característiques
que
aquests
busquen
en
un
conte
són:
- Acció ràpida i contínua: El text ha de ser lleuger i cada paràgraf ha de ser rellevant, ja
que els nens estan pendents del que fan els personatges. Les descripcions o les explicacions
poden restar interès al conte.
- Senzillesa i misteri: Els lectors/oients han de poder visualitzar la història, i per això el
contar ha de basar-se en objectes i personatges quotidians, que siguin coneguts per l’oient
però que fora del seu context l’atrapin i el motivin a escoltar el relat.
- Elements reiteratius: Tot i que no és un element indispensable, les repeticions, en

1

diferents graus, ajudarà als oients a entendre perfectament el conte. A més, l’esforç mental
que necessitaran per seguir l’encadenament de les repeticions sense perdre’s els estimularà
positivament i els motivarà a esforçar-se.

Un bon exercici per seleccionar correctament un conte és visualitzar-lo, aconseguir captar els
matisos, les característiques del seu contingut per transmetre’l a l’auditori. El material en
literatura infantil és ampli, però els nen no tenen cap problema en escoltar un conte que ja
coneixen, i l’acceptaran de bon grat.

Com adaptar el conte
Un cop seleccionada una narració
o un conte, ens ocasions, el segon
pas serà adaptar-lo. Per exemple,
si un relat és massa llarg, caldrà
prescindir
de
les
trames
secundàries, personatges inútils i
aquells detalls irrellevants que no
aportin res a l’argument principal.

La finalitat és unir el plantejament
i el desenllaç a través d’una trama
ràpida i àgil conformada pels fets imprescindibles del relat. Si amb aquestes modificacions
encara no l’hem escurçat suficient, caldrà intentar abreujar alguns passatges o ometre els
menys
transcendents.
Si pel contrari tenim una narració massa curta, caldrà ampliar-la, inventant detalls
interessants que siguin consistents amb la història que s’explica. En aquests casos, cal anar
amb compte amb els afegits, i tenir cura de la preparació del final: cal que el desenllaç
transmeti la sorpresa i l’emoció que s’espera d’un conte.
En ambdós casos, caldrà mantenir una continuïtat lògica, que el conte constitueixi un objecte
únic, un estil senzill i que tingui un desenllaç ben preparat.

2

Com explicar el conte
Fetes la selecció i l’adaptació, arriba el moment d’explicar el conte. La figura més important
és, òbviament, la del narrador, qui haurà d’haver assimilat el conte per poder explicar-lo. Si
el narrador no sent cap mena d’interès pel relat, si no se sent disposat a transmetre’l o no li
entusiasma, no aconseguirà motivar o implicar al públic, i fracassarà en el seu objectiu
d’entretenir.
Més enllà d’això, el narrador ha de conèixer perfectament el conte. Un moment de dubte,
oblidar un fet essencial i haver de recapitular o una repetició involuntària poden arruïnar una
narració. Tot i que és preferent conèixer el relat més que memoritzar-lo, hi ha excepcions en
que és necessari saber-se perfectament el text, com quan és particularment bell o
característic.
Abans d’iniciar el relat, el narrador pot repassar-lo breu i mentalment per recordar-ne
l’essència i aconseguir transmetre-la de bon principi. Per a que la narració arribi
correctament a tothom és preferible que els oients s’asseguin en un semicercle no massa
extens, que hi hagi silenci abans d’iniciar el relat i un cop començat no pausar la narració si
no és per un cas de força major.

Per a una correcta narració cal:

Utilitzar expressions senzilles, curtes i paraules clares .

Fer us de la veu, el cos i el moviment per recolzar la narració. Per exemple, ens
podem valdre de la modulació de la veu, la mirada inquieta o la gesticulació per
marcar correctament la forma dramàtica de les situacions, sempre que s’utilitzi de
forma natural.

Aconseguir una narració tranquil·la , sense presses i mostrar-se confiat i segur en
tot moment.

Anticipar les bromes i deixar temps per assaborir-les.

Evitar parlar massa alt per així prevenir l’esgotament tan del narrador com del
públic.

 No forçar la veu buscant tons afables o tranquils, ja que sol acabar amb veus
monòtones, tímides o desagradables.

3

Si el narrador es cansa enmig d’una narració o ha d’explicar un conte que en aquell moment
no li ve de gust, s'aconsella fingir per no fer decaure l’ambient, sobretot si el públic està
concentrat.
El final ha de ser contundent i efectiu i per norma general és millor no recitar una moralina
innecessària, ja que podria resultar avorrida als oients i deixar-los amb una sensació
ambigua.
Finalment, es poden preparar exercicis que serveixin per potenciar la creativitat i l’expressió
dels alumnes a través del conte. Per exemple, deixar que els nens i les nenes expliquin el
conte, que el representin teatralment o que facin treballs manuals sobre el relat, com ara
dibuixos o retalls dels personatges principals.

Pautes per explicar un conte
Consells sobre el narrador


Llegeix el conte tants cops com calgui fins que l’aprenguis
No cal que el memoritzis paraula per paraula, però sí cada gir de l’argument
Cal adaptar el vocabulari als oients. Paraules senzilles i frases curtes com més petits
siguin

Aprente’l a la teva mesura. Fes-lo més llarg o més curt
segons com t’hi trobis

Pots ajudar-te d’altres materials: titelles, imatges,
disfresses, diapositives, tranxparències…

Practica una veu diferent per a cada personatge
principal.

Consells sobre el públic


Com més a prop més caliu hi haurà
Disposa’l en rotllana i forma part tu d’ella. Tots estareu al mateix nivell i es generarà
confiança
Si expliquem el conte a la canalla, la podem implicar amb preguntes i accions

Consells sobre l’espai




El lloc ha de ser còmode: coixins a terra, catifes molludes, cadires no gaire rígides, el
sofà de casa o el llit
Hi ha d’haver bona il·luminació, sobretot que no doni el sol a la cara
Si el conte és de por, juga amb les ombres i la foscor
Controla la climatització. El fred i el calor no són bones amigues de l’atenció
Si pots, crea un racó especial per a contes; ja sigui a l’aula, al dormitori o a la sala
d’estar

4

Fonts utilitzades:

Com explicar un conte [en línia]. Disponible a: <http://www.e-colonies.cat/noticia/230>. [Consultat
9/12//2013].
Pautes
per
explicar
un
conte.
[en
línia].
Disponible
<http://www.slideshare.net/LlegendesdeCatalunya/pautes-per-explicar-un-conte>. [Consultat 16/12/2013].

a:

Vols més informació?
Recorda que a la Biblioteca Can Mulà posem a la teva disposició tot
un seguit de documents relacionats amb el tema tractat a la
Tertuliana d’avui.

Bryant, Sara Cone. Com explicar contes. Barcelona : Biblària, 2003. ISBN
8489095124

Ayats, Andreu . L’Aventura de narrar. L’ofici de narrador i els seus
moments inefables. Barcelona : Octaedro , 2001. ISBN 8480634995

Montero, Beatriz. Los secretos del cuentacuentos. : Madrid : CCS, cop. 2010.
ISBN 9788498425901

Rowshan, Arthur. Cómo contar cuentos : un método para ayudar al niño a
crecer y a resolver sus problemas más habituales. Barcelona : RBA, cop.
1999. ISBN 8479014083

Fortún, Elena. Pues señor...Cómo debe contarse el cuento y Cuentos para
ser contados. [Palma de Mallorca] : Olañeta, cop. 1991. ISBN 8476510357.

Miyata, Cathy. Hablar en público : juegos, ejercicios y actividades de clase
para crear grandes oradores, presentadores y cuentacuentos. Barcelona :
Octaedro, 2007. ISBN 9788480639231

Kohan, Silvia Adela. Abuelos cuentacuentos : claves para contar historias a
los nietos. Barcelona : Ceac, cop. 2008. ISBN 9788432919480

5