FONAMENTS NEUROCOGNITIUS DE L'APRENENTATGE I DEL

LLENGUATGE
Semestre mar 2014 juliol 2014
Prova davaluaci continuada PAC 3

Fonaments neurocognitius de l'aprenentatge i del

llenguatge

Presentaci i objectius

Enunciats: descripci de la prctica

Materials

Criteris davaluaci

Format de lliurament

Data lmit de lliurament

FONAMENTS NEUROCOGNITIUS DE L'APRENENTATGE I DEL

LLENGUATGE
Semestre mar 2014 juliol 2014
Prova davaluaci continuada PAC 3

Presentaci i objectius
Aquesta PAC consta de cinc preguntes, en les quals treballareu aspectes fonamentals
del mdul 3 de lassignatura: Bases cognitives del llenguatge. Aix mateix es pretn
que lalumne pugui distingir i conixer els principals processos cognitius que tenen lloc
durant la comprensi i la producci del llenguatge En aquesta PAC tamb treballareu
algunes de les competncies transversals especificades al pla docent.

Enunciat de la PAC
1.- Veure aquest vdeo en relaci a aquest efecte MacGurk estudiat en els materials
(https://www.youtube.com/watch?v=jtsfidRq2tw). A ms de l'explicaci en angls del
vdeo, trobareu l'explicaci del fenomen en catal en la secci 2.1.1. sobre Percepci
del llenguatge oral.
Imagineu un experiment en el qual presentem a bilinges castell/catal un fragment
duna pellcula en la qual dues persones dialoguen en un restaurant. En la condici
experimental 1 es presenta el vdeo de la versi original en castell i en la condici
experimental 2 es presenta la versi doblada al catal.
(a) A partir dels vostres coneixements sobre les teories de la percepci del llenguatge
oral, raoneu quines prediccions podrien realitzar la Teoria Motora de la Percepci del
Parla i el model TRACE sobre el rendiment dels individus en comprensi del
llenguatge oral en una i altra condici.
La teoria Motora de la Percepci del parla suggereix que la comprensi oral del
llenguatge es produeix per referncia al nostre coneixement articulatori implcit. Dit
d'una altra forma, aquesta teoria suggereix que utilitzem la informaci, no solament
auditiva, sin tamb la informaci sobre el moviment dels llavis per codificar la
informaci lingstica auditiva que rebem. En aquest sentit la predicci d'aquest model
seria que els subjectes tindrien ms dificultats a comprendre el llenguatge en la
condici experimental 2 (doblegada) que en la condici 1 (Versi original castellana)
per l'efecte d'interferncia que produiria la falta de correspondncia entre el senyal
acstic i el moviment dels llavis en la versi doblegada.
Per la seva banda el Model TRACE de comprensi, malgrat ser un model interactiu, en
el qual per a la codificaci del senyal acstic participarien de forma interactiva diferents
fonts d'informaci (trets, fonemes, paraules) no alludeix al paper de la informaci
articulatria. Per aix caldria indicar que els subjectes no haurien de mostrar
diferncies de comprensi en les condicions experimentals 1 i 2.
(b) Malgrat les prediccions d'aquestes teories, raoneu el motiu pel qual en la vida real
no experimentem cap dificultat de comprensi en aquest tipus de situacions. Qu
creieu que li passaria a una persona que no estigus acostumada a veure pellcules
doblades?

__________________________________________________________________________
Semestre mar 2014 juliol 2014

FONAMENTS NEUROCOGNITIUS DE L'APRENENTATGE I DEL

LLENGUATGE
Semestre mar 2014 juliol 2014
Prova davaluaci continuada PAC 3

Malgrat que caldria pensar que la predicci de la Teoria Motora de la Percepci del
parla s certa, en la nostra cultura la multitud de pellcules estrangeres doblegades al
castell podria haver-nos fet aprendre a ignorar la informaci articulatria baix
determinats contextos, i que per tant, en aquestes situacions no experimentem una
pitjor comprensi. No obstant aix caldria esperar que en cultures en les quals el
doblatge de pellcules no s freqent (Frana, Itlia, Regne Unit), aquest fenomen de
dificultat en la comprensi si podria aparixer.

2.- A continuaci haureu de respondre algunes qestions en relaci amb el model

d'organitzaci lxica de Bock i Levelt (1994)
(a) Indiqueu quines sn les principals caracterstiques del model en comparaci dels
models de Collins i Quillian (1969) i Collins i Loftus (1975)
-

El model de Bock i Levelt les paraules no estar interconnectades de forma

jerrquica, com en el cas del de Collons i Quillian

En comparaci del model de Collins i Quillian, el model de Bock i Levelt

contempla l'existncia de diferents estrats en els quals estarien representades
les caracterstiques de les paraules (Nivell semntic o conceptual, nivell dels
lemes, nivell dels lexemes).

El model de Bock i Levelt si pot explicar fenmens com el de tipicitat,

freqncia d's o priming.

(b) Descriviu quines serien les propietats que s'emmagatzemarien en cada nivell de
representaci proposat per Bock i Levelt i exemplifiqueu-ho mitjanant una paraula
qualsevol.
Si prenem com a exemple la paraula cadira les propietats emmagatzemades en cada
nivell serien per exemple.
Nivell semntic: t potes, serveix per asseure's...
Nivell lemes: s un nom, femen, singular...
Nivell lexemes: cont els fonemes /c/, /a/, /d/....
3.- Com hem estudiat, les prediccions del model de Via Morta sobre el processament
d'oracions semblen no complir-se en totes les llenges. A continuaci us plantegem
realitzar un petit experiment per comprovar quina estratgia d'interpretaci de frases
ambiges s ms freqent en castell. Per a aix haureu de seleccionar a 6 persones
del vostre entorn i indicar-los que els llegireu una frase i desprs els fareu una
pregunta.
Oraci: EL POLICA VI AL ESPA CON UNOS PRISMTICOS.
Pregunta: Qui tnia els prismtics?

__________________________________________________________________________
Semestre mar 2014 juliol 2014

FONAMENTS NEUROCOGNITIUS DE L'APRENENTATGE I DEL

LLENGUATGE
Semestre mar 2014 juliol 2014
Prova davaluaci continuada PAC 3

(a) Indiqueu quina de les dues respostes possibles va ser ms freqent i si aquesta
correspon al principi d'adjunci mnima segons descriu el model.
En castell, la resposta ms freqent a aquesta pregunta s la d'imaginar que era el
policia qui tnia els prismtics. D'acord a l'anlisis sintctic de l'oraci aquesta
interpretaci coincideix amb l'estructura sintctica ms simple i per tant amb el principi
dadjunci mnima.

(b) Quines implicacions per al model de Via Morta podrien derivar-se de les teves
dades?
Les dades confirmen les prediccions del model de via morta respecte a les estratgies
d'anlisi sintctica preferents en castell enfront d'oracions ambiges.
4.- El model d'Ellis i Young (1992) de la producci del llenguatge escrit proposa
l'existncia de 4 fases des que s'activa el missatge que es vol transmetre fins que
finalment s'executen els moviments per a l'escriptura. A partir de la informaci
proporcionada en el mdul sobre el tipus d'errors que cometen els pacients en cada
fase haureu d'emplenar la taula de sota mitjanant exemples d'errors que podria
cometre un pacient amb una alteraci de cadascun d'aquests mduls.

Mdul
Lxic output grafmic
Nivell grafmic

Nivell alogrfic

Patrons motors grfics

Exemple derror
Escriure cuchillo quan vol escriure
cuchara
Escriure luchapa quan vol escriure
cuchara (amb afectaci de la capacitat
de lletrejo)
Escriure luchapa cuan vol escriure
cuchara (amb preservaci de la
capacitat de lletrejo /c/, /u/, /c/, /h/, /a/, /r/,
/a/)
Escriure chuchara ometent traos de

__________________________________________________________________________
Semestre mar 2014 juliol 2014

FONAMENTS NEUROCOGNITIUS DE L'APRENENTATGE I DEL

LLENGUATGE
Semestre mar 2014 juliol 2014
Prova davaluaci continuada PAC 3

lletres o amb traos imprecisos.

5.- Partint de la informaci sobre els mecanismes cognitius que condueixen a la

comprensi de textos segons el model de Kintsch i Van Dijk (1978), haureu de raonar
sobre quines de les segents estratgies d'estudi contribuirien a millorar algun dels
processos descrits en aquest model.
Tcnica destudi
Lectura pausada
Realitzaci d'esquemes

Reps a l'endem

Realitzaci de resums
Identificaci didees principals

Mecanisme cognitiu que afavoreix

Construcci
de
la
representaci
superficial
Establiment de la cohesi textual (relaci
entre proposicions) per a la generaci de
la microestructura
Depuraci
de
la
macroestructura
mitjanant aplicaci recursiva dels
operadors
Operacions de supressi per a la
formaci de la macroestructura
Operacions de construcci per a la
formaci de la macroestructura

__________________________________________________________________________
Semestre mar 2014 juliol 2014

FONAMENTS NEUROCOGNITIUS DE L'APRENENTATGE I DEL

LLENGUATGE
Semestre mar 2014 juliol 2014
Prova davaluaci continuada PAC 3

Materials
Per poder fer aquesta activitat cal:
-

El material de lassignatura que teniu en la web i en paper, en concret el captol

3.

Podeu tenir com ajuda tots els manuals citats en el material com a bibliografia
recomanada,on tamb indiquem fonts que estiguin acreditades dInternet.

Criteris davaluaci
Es valorar:
-

La capacitat de sntesi, el redactat i la comprensi del captol, aix com la

capacitat de reflexi i crtica personal.

La elaboraci de la informaci. No es permet copiar i enganxar el text

directament des dInternet o dels mduls. Sempre que sutilitzi informaci que
no sigui prpia shaur de citar al text i shaur despecificar a la bibliografia,
fent servir un determinat sistema (recomanem el sistema APA).

Es tindran en compte les incorreccions ortogrfiques i gramaticals.

Format de lliurament
Els treballs shauran de lliurar en aquest mateix document, amb les respostes en
tipografia de format 11 i en color blau. Pots escriure les teves respostes sota cada
enunciat. Larxiu amb les preguntes i respostes (aquest document en format .doc i
.pdf) sha de pujar a laula mitjanant leina de registre davaluaci continua (RAC).
Es recomana que lextensi del document daquesta PAC no excedeixi de les 9
pgines (Processador de texts: OpenOffice writer, Microsoft Word 2003 o similar; Font:
Arial 10 (o similar); Interlineat: senzill, Marges: Sup, Inf, Dre, Esq a 2.5 cm)
El nom de lalumne haur de constar al principi del document junt amb el ttol de
lexercici (PAC3).

Data lmit de lliurament

La data lmit de lliurament de la PAC 3 s el proper dia 11/06/2014.

__________________________________________________________________________
Semestre mar 2014 juliol 2014