You are on page 1of 15

1

Publicat a: Mart, M. Antnia, & Mariona Taul (eds.),


Homenatge a Sebasti Serrano. Barcelona: Publicacions i
Edicions de la Universitat de Barcelona, 2014, pp. 63-77.
Albert Bastardas i Boada
Catedrtic i Investigador ICREA Acadmia
Departament de Lingstica General
Grup de Complexitat, Comunicaci i Sociolingstica
CUSC Centre Universitari de Sociolingstica i Comunicaci
Universitat de Barcelona

Cap a la complxica com a transdisciplina

La ciencia es tanteo
Jorge Wagensberg (1985)

1. Complxica com a proposta terminolgica i teortica


El reconeixement del carcter 'complex'
-entrellaat, autoorganitzat,
emergent i processual- de molts dels fenmens relacionats amb la vida ha
demanat una revisi de les mirades i de les imatges a travs de les quals
concebem la realitat. I s d'aqu d'on han vingut els diferents esforos de les
distintes (inter)disciplines per renovar les concepcions i trobar maneres de
pensar ms adequades a aquesta organitzaci complexa dels fets i els
esdeveniments.
Les innovacions teortiques i conceptuals en aquesta lnia sn les que van
quedant aplegades sota rtols com ara 'pensament complex', 'cincies de la
complexitat', 'perspectives complexes', sistemes complexos [adaptatius],
etc., els quals podrien resultar aplegats aquesta s la meva proposta- sota
el ms general de 'complxica' -com ara 'matemtica' o sistmica- per
designar la transdisciplina que s'ocupa especficament de fornir-nos d'eines
cognitives adequades a la comprensi de la complexitat del mn. Alhora,
l's de l'adjectiu 'complxic' evitaria tamb la confusi tan freqent amb el
de 'complex', que pertany al llenguatge com i ja t les seves connotacions
prpies, de complicaci i confusi. Aix, 'pensament complxic' i

'perspectiva complxica' o simplement 'complxica' podrien ser termes ms


clars, per evitar confusions i assenyalar amb ms claredat que es refereixen
a elements epistmics, en contrast a la complexitat caracterstica de
multitud de fenmens de la realitat1. El mn, doncs, fra complex, per la
mirada, complxica2.
Com a transdisciplina, la complxica continuaria la perspectiva de la
ciberntica: Cybernetics deals with all forms of behaviour in so far as they
are regular, or determinate, or reproducible. The materiality is
irrelevant The truths of cybernetics are not conditional on their being
derived from some other branch of science. Cybernetics has its own
foundations (Ashby, 1956:1). T, aix, una missi clarament transversal
entre les disciplines destinada a fornir-les de conceptes, esquemes i
possibilitats de pensament i representaci, que puguin expressar
lentreteiximent i la interdependncia multidimensional i sistmica dels
fenmens de la realitat que presentin aquestes caracterstiques -que en sn
molts, i molt importants.
De fet, doncs, la perspectiva complexa o complxica el que va fer
inicialment va ser assumir els avenos que ja s'havien anat donant en
determinades disciplines, com ara la fsica -amb la relativitat i la quntica-, i
l'ecosistmica biolgica, juntament amb les bases de la ciberntica (Wiener,
Ashby) i la sistmica (Von Bertalanffy). En el camp de les cincies humanes i
socials el moviment hi ha estat igualment present, tot i que potser amb
menys impacte, malgrat que els treballs de Gregory Bateson, Edgar Morin i
Norbert Elias sn centrals per a la perspectiva aplicada al camp dels ssers
humans (vg. Bastardas, 1996 i 2013). Altres persones han contribut tamb a
la seva construcci, com ara a Catalunya mateix, Frederic Munn, que va
impulsar la creaci i aplicaci de la perspectiva de la complexitat des de la
psicologia social, Sebasti Serrano, que va estendre la ciberntica i les
teories de la informaci i de sistemes a la lingstica i a la comunicaci, i
Llus V. Aracil, que va clarament desenvolupar una perspectiva
interdisciplinria, histrica i discursiva en sociolingstica.
La complxica transdisciplinria estaria constituda per tots els esforos
contemporanis que, des de disciplines especfiques o b des dels
investigadors dedicats ja especficament a la construcci deines,
procediments, models i conceptes daplicaci transversal, cerquen de fer
possible la comprensi i explicaci dels fenmens ms imbricats,
entrellaats i dinmics de la realitat. Comprendria des de la teoritzaci del
1

El problema de les significacions diverses del terme complexitat s assenyalat tamb per Roggero
en referir-se a les dificultats observades en la recepci de lobra dEdgar Morin en el camp
sociolgic: La ambigedad del mismo trmino complejidad, utilizado con frecuencia como sinnimo
de confusin o defecto del pensamiento, o del objetivo complicado, atestigua que la acepcin
moriniana de la palabra no es mayoritaria. (2013:113).
2
Com diu Ruiz Ballesteros, el problema es que con la nocin de complejidad no estamos
construyendo el mundo -del cual ya sabemos que es complejo-, sin que intentamos desarrollar una
forma de pensarlo, y aqu es donde reside la mayor dificultad (2013:154). La complxica
transdisciplinria, doncs, tindria aquesta missi.

pensament complex dEdgar Morin, les aportacions epistemolgiques i


teortiques de fsics com ara David Bohm, Ilya Prigogine o Fritjof Capra, o
de bilegs de la cognici com Humberto Maturana i Francisco Varela, les
propostes declegs com Ramon Margalef, Timothy Allen i de socilegs com
Norbert Elias, fins a les darreres contribucions de Barabsi & Albert i de
Soler en lestudi de xarxes o de Maxi San Miguel i Albert Daz-Guilera des
de la fsica estadstica i lestudi i simulaci computacional dels sistemes
complexos3.
Certament la complxica -i ja deixo dusar les cometes- no disposa encara
avui dun cos teric integrat i unificat que ens permeti caracteritzar-la duna
manera general i consensuada ni deixa encara de presentar dubtes sobre la
seva possibilitat i viabilitat, tot i que crec convenudament que en els
prxims anys veurem avenos importants que ens confirmaran lencert de
lenfocament i sobretot la seva aspiraci transdisciplinria. Si ms no,
comencem a tenir ara un seguit de conceptes i models transversals que no
solament poden fer avanar les disciplines especfiques pel fet de dotar-les
de noves imatges i perspectives que van de les unes a les altres, sin que, a
ms, ens forneix un lxic cientfic com capa dajudar a la comunicaci i la
integraci interdisciplinria, sovint no pas fcil a causa de les diversitats
terminolgiques.

2. La construcci duna nova visi teortica


La tasca que ens espera de cara a la construcci coordinada i integrada
duna nova transdisciplina com la que hem descrit s avanar en el pla
teortic i tamb en el pla metodolgic. De fet, en aquests moments, hi ha
avenos en totes dues dimensions, tot i que, pel que sembla, ms aviat poc
integrats i amb poca comunicaci mtua.
Pel que fa al pla teortic, la complxica, ha de fornir-nos un conjunt de
principis, conceptes i paisatges conceptuals aplicables transversalment als
distints camps de coneixement i fenmens de la realitat, que ens permetin
capir molt millor que fins ara els aspectes complexos de la seva existncia.
Per fer aix, el que hem dintentar fer, com diu Morin, no s reduir la
complexitat a la simplicitat, [sin] traduir la complexitat en teoria
(1994:315).
Per aconseguir aquest objectiu, una de les primeres feines que tenim s
adonar-nos de la dificultat de poder dir una realitat que s dinmica,
3

El lector que vulgui ampliar la perspectiva en conjunt pot consultar lexcellent sntesi de Jos Luis
Solana Ruiz (2013). Sinopsis ms breus es poden trobar tamb a Bastardas (2013 i en premsa) i Massip
(2013).

processual i canviant, usant termes de les nostres llenges que estan basats
en una visi ms aviat esttica i estable dels fenmens del mn. Hem de
passar, de fet, duna cincia de noms, a una de verbs (llenguar,
bilingitzar, identitzar, ...) (vg. Arthur, 2013). Usant formes de moviment,
no noms facilitem al nostre cervell/ment sortir dels seus solcs
conservadors i obrir-nos cap a una conceptualitzaci ms creativa, sin
que ens acostem molt ms a la veritat de les caracterstiques dels fets
observats, que sn certament producte de la incessant interacci dels agents
i elements reals.
Un dels altres canvis profunds que ens conv treballar des de la perspectiva
epistemolgica de la complxica s la tendncia a la separaci dels
elements de la realitat una vegada els hem posat un nom distint a cada un
dells. Sembla que el fet danomenar-los de manera diferent tendeix a fernos creure que existeixen de manera independent i no-interrelacionada,
quan, en realitat, el que s ms habitual s precisament la interdependncia
i lentreteiximent. Si pensem, per exemple, en societat ens imaginem un
ens no noms diferent dels agents -ssers humans- que el componen i el
fan existir sin com separat en lespai. La societat, diem, la tenim al
damunt. En aix, Norbert Elias, s clar: Se habla de la persona y su medio,
del nio y su familia, del individuo y la sociedad, del sujeto y los objetos sin
apercibirse siempre de que la persona forma parte tambin de su medio,
el nio de su familia, el individuo de la sociedad, el sujeto de los objetos.
(...) Pero nuestro lenguaje y nuestros conceptos estn configurados en gran
medida como si todo lo que queda fuera de la persona individual tuviese
carcter de objetos estticos. Conceptos como familia o escuela se
refieren habitualmente a conjuntos de personas. Pero el tipo habitual de
nuestras configuraciones terminolgicas y conceptuales las hace aparecer
como si se tratase de objetos de la misma ndole que las rocas, los rboles o
las casas (Elias, 1982:14).
Pel que fa als fets socioculturals, Norbert Elias en la seva sociologia
figuracional proposa, doncs, de no pensar en termes dels ssers humans i
el seu medi, o b el marc social, sin a base de configuracions constitudes
pel conjunt dels individus (i un mateix entre ells): A nadie se le ocurrira
definir el proceso de juego en el que interviene un jugador como su
medio, su entorno o su marco (Elias, 1982:115). Morin, des del seu
pensament recursiu -en qu els productes i els seus efectes sn necessaris
per a la seva prpia producci-, tamb concorda en aix: Les individus ne
sont pas dans la socit comme dans un bote. Ce sont les interaccions entre
individus qui produisent la socit, laquelle nexiste jamais sans les
individus. (...) ... nous produisont una socit qui nous produit. Nous faisons
partie de la socit qui fait partie de nous. (Morin, 1994:304-05). Aqu

tenim feina per canviar les nostres imatges habituals i desenvolupar visions
ms acostades al que ocorre en realitat.

En el fenomen lingstic la confusi tamb es pot produir. Ja que hem


elaborat el concepte de llengua podem pensar encara que aquesta existeix
per ella mateixa, com a ens solitari i independent, quan en canvi lhem de
concebre com un fenomen estretament lligat als ssers humans que la fan
viure i/o canviar (o deixar dexistir). I aleshores tenim el debat del locus de
la llengua -o del llenguar (lenguajear, languaging). On viuen els llenguars,
en lindividu o en la societat? Com veiem, s un fals debat. La societat no s
res a fora dels individus que la componen, que la fan emergir. s sempre
una societat-dindividus. Per a Elias, les pautes culturals humanes sn una
propietat emergent dels processos socials, el resultat no planejat dels plans
entrellaats i de les accions i impulsos emocionals i racionals de les
persones individuals: From this interdependence of people arises an
order sui generis , an order more compelling and stronger than the will and
reason of the individual people composing it (Elias, 2000:366)." De fet, els
llenguars humans sn un fenomen certament singular, ja que viuen en i
entre les persones, que necessitaria canvis conceptuals importants en les
representacions que fins ara nhem sostingut. Una gua s pensar-los
analgicament com si fossin una dansa: While different people can dance
the same dance figuration, there is no dance as such without dancers."
(Dunning & Hugues p. 53). Podem, doncs, estudiar les diferents danses
lingstiques que els humans hem creat, per sense perdre de vista que sn
accions sociocomunicatives de pluralitats de persones. Els llenguars sn
independents de qualsevol individu particular, per no pas dels individus
com a tals.

3. Noves metodologies per a nous enfocaments


Laparici i/o consolidaci daquestes noves perspectives teortiques ha de
tenir bviament repercussions en el pla ms prctic de la metodologia. Nous
instruments de concepci, aprehensi i tractament de les dades de
lexperincia hauran de ser creats per tal de complementar els existents i
permetrens avanar cap a prctiques ms adequades a les teoritzacions
complxiques.

Un dels exemples terico-metodolgics interessants s la teoria de xarxes,


sobre la qual han treballat investigadors com ara Barabsi o Soler. Des de
les seves formulacions podem disposar ara de millors instruments de
representaci i tractament matemtic de les interconnexions en distints
plans de la realitat, i aplicables, per tant, a diverses disciplines. En el pla de
les cincies socioculturals i de la comunicaci, per, potser aquesta
aportaci es troba encara en un estadi massa unidimensional, ja que laccent
s ms entre interaccions internes dun sistema que no pas entre el sistema
i els seus altres sistemes o entorns. Prova daix s que, malgrat que amb la
disposici dingents quantitats de dades (big data) puguem ara
representar-nos i estudiar certes caracterstiques dun fenomen -sobre, per
exemple, les connexions dInternet entre diferents punts del planeta- en
sabem encara molt poc del que hi ha al darrera. Per qu hi ha aquestes
connexions i no unes altres? Qu shi diuen en aquestes connexions i quina
influncia t aix en els comportaments reals que en puguin resultar? Quines
relacions sostenen aquests punts de connexi amb els ecosistemes
sociopoltics i econmics amb els quals co-inter-existeixen? Etc. Aqu hi ha
camp per crrer encara.
De fet, del que es tractaria, s de poder ecologitzar ms la teoria de xarxes
per tal dincloure-hi la multidimensionalitat interrelacionada de la realitat. s
el que hi ha al darrera de lafegit adaptatius al sintagma sistemes
complexos, en la terminologia complex adaptive systems (CAS)
popularitzada pel Santa Fe Institute, de New Mexico. Moltes vegades mhe
preguntat jo quines diferncies de fons hi havia entre la perspectiva
ecolgica -que vaig aplicar el 1996 a Ecologia de les llenges- i la nova
terminologia CAS. A part de les innovacions en el tractament matemtic i
computacional de les interrelacions que hi pugui haver hagut, laproximaci
bsica s fonamentalment molt semblant4. El que sha fet al Santa Fe Institute,
com diu Levin (2010), ha estat rebatejar la perspectiva, i certament tamb
fer-la avanar amb noves i importants propostes conceptuals i
metodolgiques. Aquest canvi de nom el que t tamb de positiu s que ens
permet treurens del damunt la ressonncia massa biologicista del terme
ecologia. Sistemes complexos adaptatius t un camp dassociaci i
aplicaci molt ms ampli5, fet que pot ser beneficis per a la seva extensi

Aix es comprova, per exemple, en les coincidncies bsiques denfocament entre les perspectives
sociocognitives avanades en la meva Ecologia de les llenges (1996) i les recollides en el document
elaborat pel grup interdisciplinari conegut com The Five Graces -pel nom de lhotel on es reunieni publicat el 2009 amb el ttol de Language is a complex adaptive system: Position paper.
5

Ecology views biological systems as wholes, not as independent parts, while seeking to elucidate
how the wholes emerge from and affect the parts. Increasingly, such a holistic perspective,
rechristened at places like the Santa Fe Institute as the theory of complex adaptive systems, has
informed understanding and improved management of economic and financial systems, social

en molts camps distints, com ara leconomia, la neurologia, la sociologia,


etc. Ben segur que els investigadors ens facilitaran ms innovacions per
poder anar ms endavant.
Aquestes noves aportacions matemtiques i computacionals complxiques,
principalment de la m de conreadors de la fsica estadstica i de la
informtica, com ara Stephen Wolfram -ara interessats tamb pels fenmens
socials i econmics (vg. Epstein & Axtell, 1997; Ball, 20056; Epstein, 2006)no han parat de crixer. Servint-se de les analogies que hi poguessin haver
en lestudi dels sistemes resultants de la interacci de determinats agents i
de les seves regles en fsica i en altres camps, hi ha cada vegada ms
aportacions que intenten aplicar les noves possibilitats computacionals a la
comprensi de fenmens sociohumans. Aix ha arribat tamb a determinats
aspectes del pla lingstic com ara levoluci mateixa del llenguatge, el
contacte evolutiu i el canvi7.
En el camp sociolingstic, especialment, hi trobem contribucions valuoses
que cal conixer i avaluar seriosament8. Els treballs fets fins ara es basen
fonamentalment en ls de les tcniques computacionals conegudes com a
autmats cellulars i models multi-agents. Basant-se en les idees
complxiques dautoorganitzaci i demergncia aquests models de
sistemes complexos intenten simular i fer visibles dinmicament en la
pantalla els resultats organitzacionals produts per les interaccions entre els
seus agents9, com per exemple el major o menor grau ds duna llengua
respecte duna altra amb qu estigui en contacte (vg. Abrams & Strogatz,
2003). Per a aconseguir-ho intenten identificar els parmetres que creuen
que poden ser ms explicatius -com ara, per exemple, el prestigi de les
llenges i la volatilitat (o la propensi a canviar de llengua per part del
systems, complex materials, and even physiology and medicine. Essentially, that means little more
than taking an ecological approach to such systems (Levin , 2010).
6

Statistical physics may help to liberate planners and policy-makers from their propensity for linear
thinking and to encourage a greater sophistication in their perception of cause and effect (Ball,
2005:571).
7
Los modelos matemticos o informticos pueden servir de apoyo para la formulacin de conceptos
o la reflexin sobre propiedades de lo social que estaran intrnsecamente ligadas a su carcter de
sistema dinmico complejo. Desde esta perspectiva, el objetivo no es trazar un retrato realista de los
sistemas sociales, sino ms bien interesarse por tipos de sistemas en los que las relaciones entre los
diferentes niveles de organizacin que ponen en escena nos permiten reflexionar sobre las relaciones
entre los diferentes niveles de organizacin que identificamos en el seno de los sistemas sociales.
(Chavalarias, 2013:186).
8
Tamb en el camp de la lingstica general, la cognici i la comunicaci les aplicacions de les
perspectives computacionals i complxiques sn tamb de gran inters. Vegeu, per exemple, els
treballs de Luc Steels, que parteix del convenciment que the view that emerges () is that language
can best be seen as a living system that is continuously evolving and adapting in a cultural process
based on the distributed activity of its users. Consequently the computational investigations into
genetic evolution, ant path formation, neural networks, and other biological systems are an important
source of insight (Steels, 2000:24).
9
Ls de la simulaci computacional com eina heurstica i de producci terica pot ser altament
interessant. Vegeu Ihrig & Troitzsch (2013).

parlant) i simulen levoluci de lencontre dels dos conjunts, afegint-hi o no


tamb individus bilinges (vg. Castell, 2010; Castell et al., 2007, 2013).
Com que podem controlar el grau de cada un dels parmetres, podem veure
els canvis evolutius que poden provocar les oscillacions daquestes
magnituds, fet que ens ajuda a poder comprendre millor els determinants
del desenvolupament de lencontre10.
Hi ha hagut tamb no solament simulacions sin tamb programes daquest
tipus amb dades reals, usades per a validar el model. Un exemple ns ls
dun autmat cellular per estudiar els processos de substituci lingstica
com el construt pel grup encapalat per Francesc S. Beltran, a partir de
dades del Pas Valenci (2009 i 2011). El model es construeix a partir duna
comunitat que usa dues llenges, luna dominant i laltra subordinada. Els
individus sn caracteritzats com parlants monolinges del codi dominant,
com bilinges amb preferncia per a aquest, o com bilinges amb
preferncia per al codi subordinat. En aquest cas el model assumeix la
pressi social -el nombre de les persones en el venat que afavoreixen un o
altre comportament- com una de les variables fonamentals en levoluci de
la situaci sociolingstica, i permet veure levoluci de la transmissi
lingstica intergeneracional.

4. Per la integraci teortica i metodolgica


Certament, aquestes innovacions metodolgiques ens interpellen i una
vegada ms ens fan notar lexcessiva separaci entre la formaci dels
investigadors de cincies i de lletres. La collaboraci ms estreta entre
els dos subconjunts seria molt probablement ms energitzadora i creadora
que no pas la distncia mtua actual.
Tot i aix cal tenir una mirada crtica i preguntar-nos fins a quin punt aquests
models computacionals transdisciplinaris, probablement vlids per a
daltres fenmens, sn tamb els ms adequats per a la comprensi dels
canviants fenmens humans. La seva utilitat -que deriva sobretot de la
representaci simplificada dels ssers humans com a agents amb poca
activitat cognitivo-emotiva autnoma i creativa- pot ser que sigui limitada si
volem comprendre no noms les possibles evolucions duna situaci
establement definida en les seves bases, sin, en conjunt, les dinmiques
causals que lhan portada a ser aix i a determinar les actuacions de les seves
unitats11. Dit aix, ning no pot negar la importncia dels treballs fets fins ara
10

Podeu fer lexperincia de jugar amb aquest tipus deines a http://www.ifisc.uibcsic.es/research/complex/APPLET_LANGDYN.html.


11
Una caracterstica daquestes modelitzacions s treballar amb pocs parmetres, cosa que sembla
xocar amb laspiraci de la complxica terica dabastar integradament lecologia dels elements

des de la perspectiva dels sistemes complexos, i la utilitat de la


modelitzaci, que ens duu a cercar els elements essencials dels processos i
a expressar amb el mxim de claredat possible les seves interrelacions.
Sembla fora evident, per tant, que la complxica humana sha de percebre
com a multimetodolgica, usant combinadament, i en la mesura que calgui,
tant metodologies quantitativo-computacionals com les ms qualitatives i
orientades a la comprensi del mn mental i emocional de les persones. Els
fonaments epistmics de la complxica terica, amb la seva voluntat de
comprensi aprofundida del mn, aix semblen demanar-ho amb claredat. I
els fets humans, amb les seves singularitats, distintes a les dinmiques que
ocorren en nivells jerrquicament inferiors de lorganitzaci de lunivers
tamb (vg. Malaina. 2012).
Ens trobem aqu en una mena de bifurcaci -que cal re-unir i re-integrar
harmnicament- amb qu tamb sha trobat la fsica. Duna banda tindrem
les aportacions de fsics ms aviat terics, com ara David Bohm, Ilya
Prigogine i Fritjof Capra, i de laltra, les de fsics ms orientats a la
metodologia quantitivista, procedents de la fsica estadstica i
modelitzadora, com ara Murray Gell-Mann, Maxi San Miguel o Albert DazGuilera. Ben segur que ens ser til conixer les dues grans orientacions,
veuren la seva aplicabilitat til als nostres camps, i mirar daprofitar-les, de
manera coherent i integrada. Tanmateix crec que hem de ser tamb
conscients de les singularitats dels fenmens del pla hum, caracteritzats
per lexistncia no noms de determinacions i regularitats en el control dels
comportaments, sin tamb per un important grau dautonomia cognitiva i
interpretativa dels agents i per la gran influncia de la dimensi emotiva.
Aquest fet diferencial sembla posar en contradicci les dues orientacions
fonamentals de la complxica desenvolupades fins ara. Duna banda, les
contribucions ms epistemolgiques i filosfiques ens porten a postular la
inevitabilitat de la presa en consideraci del cervell/ment i tot el que biocognitivament sen deriva per a la comprensi dels complexos
comportaments humans, i de laltra, les propostes provinents de la fsica i la
informtica semblen allunyar-nos-en, ja que postulen ms aviat la selecci
intervinents: several models have been proposed to account for different mechanisms of social
interaction in the dynamics of social consensus. The idea is to capture the essence of different social
behaviors by simple interaction rules: following the idea of universality classes, in collective emergent
phenomena details might not matter. (Castell, 2000:24). Morin (2005 :4) en t una visi ms aviat
crtica: La complexit restreinte a permis de faire des avances importantes dans la formalisation,
dans les possibilits de modlisation, qui elles-mmes favorisent des potentialits interdisciplinaires.
Mais on reste dans lpistmologie de la science classique.() En quelque sorte, on reconnat la
complexit, mais en la dcomplexifiant. De ce fait, on ouvre la brche, puis on essaie de la colmater :
le paradigme de la science classique demeure, seulement fissur. Per a tenir una visi adequada del
conjunt, i per a entendre el com i el per qu del procs que segueixen els agents per arribar als estats
que guien les seves decisions, com ja diu tamb Xavier Castell, probablement cal usar les recerques
computacionals juntament amb les daltre tipus ms acostades a la seva canviant activitat cognitiva i
emotiva.

10

de pocs parmetres prctics que puguin explicar computacionalment els


fets observats.
Sobre aquesta mena de dilema, crec que cal que les dues lnies es trobin i
deixin dignorar-se com fins ara, i puguin fer passes cap a una integraci
mtua, basada en lacceptaci de les insuficincies de cada orientaci, i
avanant cap a una complementarietat no-contradictria de les
perspectives12. Si duna banda cal reconixer que shan de desenvolupar
molt ms les aplicacions metodolgiques i prctiques de les idees
complxiques de base per tal daplicar-les a la recerca concreta, per laltra
cal tamb acceptar els lmits dels sistemes complexos adaptatius com a
estratgies informtiques en la comprensi dels processos dinmics i
evolutius propis dels humans. Al capdavall, com han reconegut des de
lecologia terica Allen i Hoekstra, les modelitzacions tenen sempre al
darrera la narrativa per part dun hum que intenta entendre el mn, i sn
interpretades sempre en funci daix: Narratives are the bottom line in
science. Yes, there are hypotheses, predictions, theories and models, but all
of these devices are in the service of achieving compelling narratives. ()
The end product of science is a story improved by models and made
convincing by predictions. (2014, en premsa).

Referncies
Abrams, Daniel M., & Steven H. Strogatz (2003). Modelling the dynamics
of language death, Nature, 424:900.
Albert, R., & A.-L. Barabsi (2002). Statistical mechanics of complex
networks, Reviews of Modern Physics, 74:47-97.
Allen, Timothy F. H., & Thomas W. Hoekstra (2014, en premsa). Toward a
unified ecology (2n. ed.). New York, Columbia University Press.
Aracil, Llus V. (1982). Papers de sociolingstica. Barcelona, La Magrana.
12

Com diu Roggero, Hoy, son ms los especialistas de las disciplinas formales que se ocupan de lo
social que los socilogos que se apropian de las tcnicas de los anteriores. Si el encuentro se lleva a
cabo, se revelar ampliamente beneficioso para ambos. Los primeros habrn de aprender el lenguaje
y los modos de razonamiento sociolgicos, incluso la cultura sociolgica; los segundos estn
obligados a confrontarse con el rigor formal, las exigencias metodolgicas y la utilizacin de los tiles
informticos de las disciplinas formales. (2013:116).

11

Aracil, Llus V. (1983). Dir la realitat. Edicions Pasos Catalans, 1983.


Arthur, W. Brian (2013). Complexity Economics: A Different Framework for
Economic Thought. SFI Working Paper: 2013-04-012 (en lnia:
http://www.santafe.edu/media/workingpapers/13-04-012.pdf )
Ashby, W. Ross (1956). An Introduction to Cybernetics. London, Chapman &
Hall.
Axelrod, Robert (1997). The dissemination of culture: A model with local
convergence and global polarization, The Journal of Conflict Resolution,
41(2):203-226.
Ball, Philip (2005). Critical Mass. How one thing leads to another. London,
Random House, Arrow Books.
Barabsi, A.-L. , & R. Albert (1999). Emergence of scaling in random
networks, Science 286:509512.
Bastardas i Boada, Albert (1996). Ecologia de les llenges. Medi, contacte i
dinmica sociolingstica. Barcelona, Proa.
Bastardas i Boada, Albert (2013). Complexitat i fenomen (socio)linguistic,
Llengua, Societat i Comunicaci 11:5-13 (Monogrfic dedicat a Llengua i
Complexitat).
Bastardas i Boada, Albert (2014). Lingstica i cincies de la comunicaci:
sociocomplexitat com a perspectiva integradora, a: Massip i Bonet, ngels,
& Albert Bastardas i Boada (eds.), Complxica. Cervell, societat i llengua des
de la transdisciplinarietat. Barcelona, Publicacions de la UB (en premsa).
Bateson, Gregory (1972). Steps to an ecology of mind. New York, Ballantine
Books.
Beltran, Francesc S., S. Herrando, D. Ferreres, M.A. Adell, V. Estrader, i M.
Ruiz-Soler (2009). Forecasting a language shift based on cellular automata,
Journal of Artificial Societies and Social Simulation, 12 (3) 5:1-8.
Beltran, Francesc S., S. Herrando, V. Estrader, D. Ferreres, M.A. Adell, i M.
Ruiz-Soler (2011). A language shift simulation based on cellular automata,
a: Blanchard, Emmanuel G., & Danile Allard (eds.), Handbook of Research
on Culturally-Aware Information Technology: Perspectives and Models.
Hershey New York: Information Science Reference.
Beuls, Katrien & Luc Steels (2013), Agent-Based Models of Strategies for the
Emergence and Evolution of Grammatical Agreement, PLOS/One,
http://www.plosone.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal.pone.00
58960 (visitat el 28-10-13).

12

Bohm, David (1987). La totalidad y el orden implicado. [Traducci en castell


de Wholeness and the implicate order. London: Routledge & Kegan Paul,
1980]. Barcelona, Kairs.
Capra, Fritjof (1982). El punto crucial. Barcelona, Integral ed. [Traducci en
castell de The turning point. Nova York, Simon & Schuster, 1982)].
Capra, Fritjof (2002). The hidden connections. New York, Doubleday.
Castell Llobet, Xavier (2010). Collective phenomena in social dynamics:
consensus problems, ordering dynamics and language competition. (Tesi
doctoral). Palma de Mallorca, Institut de Fsica Interdisciplinria i Sistemes
Complexos; IFISC (UIB-CSIC), Universitat de les Illes Balears.
Castell, Xavier, Luca Loureiro-Porto, Vctor M. Eguluz, & Maxi San Miguel
(2007). The fate of bilingualism in a model of language competition, a:
Takahashi, Shingo; Sallach, David; Rouchier, Juliette (Eds.) Advancing Social
Simulation: The First World Congress . Tokyo, Springer, pp 83-94.
Castell, Xavier, Luca Loureiro-Porto, & Maxi San Miguel (2013). Agentbased models of language competition, International Journal of the Sociology
of Language, 221:21-51.
Chavalarias, David (2013). La articulacin individuo/colectividad en las
ciencias de los sistemas complejos: qu aportaciones para la sociologa?,
a: Ruiz Ballesteros, Esteban, & Jos Luis Solana Ruiz (eds.), Complejidad y
ciencias sociales. Sevilla, Universidad Internacional de Andaluca, 2013, pp.
177-192.
Dunning, Eric, & Jason Hugues (2013). Norbert Elias and Modern
Sociology. London, Bloomsbury.
Elias, Norbert (2000). The Civilizing Process. Oxford, Blackwell. (Traducci a
langls de ber den Prozess der Zivilisation. Soziogenetische und
psychogenetische Untersuchungen. Basel, Haus zum Falken, 1939.)
Elias, Norbert (1982). Sociologa fundamental. Barcelona, Gedisa [Traducci
en castell de Was ist Soziologie? Mnchen, Juventa Verlag, 1970].
Epstein, Joshua M. (2006). Generative social science. Studies in Agent-Based
Computatonal Modeling. Princeton, New Jersey, Princeton University Press.
Epstein, Joshua M., & Robert Axtell (1997). Growing artificial societies. Social
science from the bottom up. Brookings Institution & The MIT Press, 1997.
Gell-Mann, M. (1996) El Quark y el jaguar. Aventuras en lo simple y lo
complejo [The Quark and the Jaguar. Adventures in the Simple and the
Complex]. Barcelona, Tusquets.

13

Ihrig, Martin & Klaus G. Troitzsch (2013). An Extended Research Framework


for the Simulation Era, EAIA and MatH13 Proceedings of the Emerging M&S
Applications in Industry & Academia / Modeling and Humanities Symposium.
Article No. 12. Society for Computer Simulation International San Diego, CA,
USA.
Levin, Simon A. (2010). The evolution of ecology. The Chronicle Review .
August 8.
Malaina, lvaro (2012). Le paradigme de la complexit et la sociologie.
Possibilit et limites dune sociologie complexe. Pars, LHarmattan.
Margalef, Ramon (1991). Teora de los sistemas ecolgicos. Barcelona,
Publicacions de la Universitat de Barcelona.
Massip i Bonet, ngels (2013). El llenguatge: una visi des de la teoria de la
complexitat, LSC Llengua, societat i comunicaci 11:20-24 (monogrfic
dedicat a Llengua i complexitat).
Massip-Bonet, ngels, & Albert Bastardas-Boada (eds.) (2013b). Complexity
perspectives on language, communication and society. Heidelberg, Springer.
Massip-Bonet, ngels, & Albert Bastardas-Boada (eds.) (2014). Complxica.
Cervell, societat i llengua des de la transdisciplinarietat. Barcelona,
Publicacions de la Universitat de Barcelona (en premsa).
Maturana, Humberto, & Francisco J. Varela (2004). De mquinas y seres vivos.
Autopoiesis: la organizacin de lo vivo. Buenos Aires, Lumen.
Morin, Edgar (1973). Le paradigme perdu: la nature humaine. Paris, ditions
du Seuil. [Traducci en castell: El paradigma perdido. Ensayo de
bioantropologa. Barcelona, Kairs, 1974].
Morin, Edgar (1992). Introduction la pense complexe. Paris, ESF.
[Traducci en castell: Introduccin al pensamiento complejo. Barcelona,
Gedisa, 1994].
Morin, Edgar (1994). La complexit humaine. Paris, Flammarion
Morin, Edgar (2005). Complexit restreinte, complexit gnrale, a:
Colloque Intelligence de la complexit: pistmologie et pragmatique,
Cerisy-La-Salle, 26 juin 2005. En lnia: http://www.intelligencecomplexite.org/fileadmin/docs/1003morin.pdf.
Morin, Edgar (2008). La mthode. Paris: ditions du Seuil. [Hi ha traducci en
castell dels diferents volums que componen lobra, publicats separadament

14

en francs en distints anys: La naturaleza de la naturaleza [1977]. Madrid,


Ctedra, 2001; La vida de la vida [1980]. Madrid, Ctedra, 1983; El
conocimiento del conocimiento [1986]. Madrid, Ctedra, 1999; Las ideas
[1991]. Madrid, Ctedra, 1998; La humanidad de la humanidad [2001].
Madrid, Ctedra, 2003; tica [2004]. Madrid, Ctedra, 2006].
Munn, Frederic (1995). Las teoras de la complejidad y sus implicaciones
en las ciencias del comportamiento, Revista Interamericana de Psicologa,
29(1):1-12.
Newman, M., Barabsi, A. L. and Watts, D. J. (2006) The Structure and
Dynamics of Networks. Princeton, NJ, Princeton University Press.
Prigogine, Ilya, & Isabelle Stengers (1979). La nouvelle alliance.
Mtamorphose de la science. Pars, Gallimard.
Prigogine, Ilya, & Isabelle Stengers (1992). Entre le temps et lternit. Pars,
Flammarion.
Roggero, Pascal (2013). Para una sociologa segn El mtodo, a: Ruiz
Ballesteros, Esteban, & Jos Luis Solana Ruiz (eds.), Complejidad y ciencias
sociales. Sevilla, Universidad Internacional de Andaluca, pp. 103-123.
Ruiz Ballesteros, Esteban (2013). Hacia la operativizacin de la complejidad
en ciencias sociales, a: Ruiz Ballesteros, Esteban, & Jos Luis Solana Ruiz
(eds.), Complejidad y ciencias sociales. Sevilla, Universidad Internacional de
Andaluca, pp. 137-172.
San Miguel, Maxi, Jeffrey H. Johnson, Janos Kertesz, Kimmo Kaski, Albert
Daz-Guilera, Robert S. MacKay, Vittorio Loreto, Peter Erdi, Dirk
Helbing (2012). Challenges in complex systems science, The European
Physical Journal. Special Topics, 214:245-271
Serrano, Sebasti (1983). La lingstica. Su historia y su desarrollo. Barcelona,
Montesinos ed.
Serrano, Sebasti (2001). La semitica. Una introduccin a a la teora de los
signos. Barcelona, Montesinos ed.
Solana Ruiz, Jos Luis (2013). El concepto de complejidad y su constelacin
semntica, a: Ruiz Ballesteros, E., & J. L. Solana Ruiz (eds.), Complejidad y
ciencias sociales. Sevilla, Universidad Internacional de Andaluca, pp. 19101.
Sol, Ricard (2009). Redes complejas. Del genoma a Internet. Barcelona,
Tusquets.

15

Steels, Luc. (2000) Language as a complex adaptive system, a: M.


Schoenauer et al. (eds.), Lecture Notes in Computer Science. Parallel Problem
Solving from Nature - PPSN-VI. Berlin, Springer-Verlag.
The Five Graces Group: Clay Beckner, Richard Blythe, Joan Bybee, Morten
H. Christiansen, William Croft, Nick C. Ellis, John Holland, Jinyun Ke, Diane
Larsen-Freeman, & Tom Schoenemann (2009). Language is a complex
adaptive system: Position paper, Language Learning 59:Suppl 1:1-26.
Von Bertalanffy, Ludwig (1969). General system theory. New York, George
Braziller Inc.
Wagensberg, Jorge (1985). Ideas sobre la complejidad del mundo. Barcelona,
Tusquets editores.
Wiener, Norbert (1948). Cybernetics or control and communication in the
animal and the machine. Cambridge, Massachusetts, The MIT Press.
Wolfram, Stephen (2002). A new kind of science . Champaign, IL (USA),
Wolfram Media Inc., 2002.