Segon de Batxillerat

Valenci, primera avaluaci

Josep Izquierdo, IES La Marxadella
Tria una daquestes dues opcions, i recorda que cada falta restar 0,05 punts.
Opci A
Llig aquest text i respon les preguntes segents.

Tot esperit
Vaig rebre un imprs a mitjan setembre, i a primers d'octubre em van venir a
veure dos inspectors joves, un xicot i una noia.
Els va bastar poca conversa per a dir-me que jo era un fantasma, i que no
m'espants, perqu no era pas sol. M'explicaren que nous mtodes estadstics
posaven al descobert una gran quantitat de casos d'aquest peculiar estat civil.
Jo estava ser (vapors, em digueren ells) i encara em sentia esverat.
I qu passa, doncs, amb la meva dona i els meus fills i amb la vida que
porto?
No res. Sn imaginacions vostres, em replicaren.
B, s... Per i ells, els meus parents?
Se us imaginen a vs, van respondre'm. Se'ls veia molt segurs i no
paraven de repetir-me que, de moment, no hi havia motius de preocupaci. Tant
m'ho digueren que a l'ltim em va venir suor freda. La noia inspectora em volgu
tranquillitzar una vegada ms i em don uns quants cops amistosos a l'esquena;
va sonar com si alg piqus un nvol amb els artells (el que pot l'aprensi!).
Podeu donar grcies de no ser un vampir em digu. Aix s que s un
desfici constant i un perill per a la famlia. Veiem cada quadre! Vs, almenys, no
feu mal a ning.
I com m'he de comportar?
Com si tal cosa. Amb naturalitat, i tot pensant que la fantasmagoria d'ara
ja no s com la d'abans.
Els vaig acompanyar fins a la porta, i pel cam els remerciava per la
conformitat que provaven de dur-me. Per de retorn al menjador, vaig comprovar
(ficant-me la m a la pitrera) que entre la camisa i el cos hi tenia una separaci de
ben b dos travessos de dit.
Pere Calders, Invasi subtil i altres contes, Barcelona, Edicions
62, 1978, p. 59.

1. Comprensi del text

a) Descriu el tema i les parts bsiques del text. [1 punt]
b) Resumeix el contingut del text amb una extensi mxima de 10 lnies. [1
punt]
c) Identifica la tipologia textual i especifica els trets caracterstics daquesta
tipologia presents al text. [05 punts]
d) Identificar cinc elements de modalitzaci que apareguen al text, i digues
per qu ho sn. [05 punts]
2. Anlisi lingstica del text
a) Indica la pronunciaci dels elements subratllats: [1 punt; resposta errnia:
0,25]
1. vaig rebre (lnia 1): sorda o sonora?
2. descobert (l. 5): oberta o tancada?
3. retorn (l. 23): oberta o tancada?
4. Cos (l. 24): oberta o tancada?
b) Indica quina s la funci sintctica que realitzen els sintagmes subratllats: [1
punt]
I. Se us imaginen a vs (lnia 11)
2. Se'ls veia molt segurs (l. 11)
3. Tant m'ho digueren que a lltim em va venir suor freda (l. 13)
4. entre la camisa i el cos hi tenia una separaci de ben b dos travessos de
dit (l. 24-25)
c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules al text o indican un
sinnim. [1 punt]
I. xicot (lnia 2)
2. ser (l. 6)
3. dona (l. 7)
4. desfici (l. 17)
3. Expressi i reflexi crtica
a) Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monz reflecteix la societat
contempornia i amb quins recursos literaris ho fa (Extensi: unes 150 paraules)
[2 punts]
b) El recurs a la creaci de personatges fantasmals no s estrany en el mn literari.
En coneixes algun altre cas dins de la literatura o en el cinema? Comenta'l.
(Extensi: unes 150 paraules) [2punts]

Opci B
Llig aquest text i respon les preguntes segents.

10

15

20

25

30

Se sol citar Frana com lexemple ms clar dEstat-naci modern monolinge, i s

cert que el seu grau de centralitzaci supera el de qualsevol altre pas dEuropa
occidental: Pars i els seus suburbis allotgen gaireb la cinquena part de la poblaci
del pas en poc ms del 2% de la superfcie total. La uniformitat del sistema
educatiu i lexistncia dinstitucions normatives com lAcadmie Franaise
proporcionen una primera impressi dharmonia i ordre lingstics.
Ara b, el monolingisme s un fet recent i una conseqncia fonamental del
procs de centralitzaci. Fins el segle XVIII els dialectes (patois, en francs)
provincials de Frana i la parla de Pars no es comprenien mtuament. La situaci
es mantingu fins la Revoluci Francesa: al principi, lAssemblea Constituent decid
que es traduren totes les lleis als dialectes locals, per la Convenci Jacobina que
la va succeir impugn{ aquesta decisi. Va adduir que lantic rgim havia preservat
intencionadament la diversitat lingstica per mantenir en el poder les classes
privilegiades, que parlaven el dialecte de Pars. Decid imposar la uniformitat
lingstica per aconseguir la igualtat lingstica, poltica que, des daleshores, el
Govern francs ha seguit al peu de la lletra: obligar els parlants didiomes o
dialectes minoritaris a parlar en francs pel seu propi b. En paraules de lAbat
Grgoire, encarregat de la redacci de lInforme sobre la necessitat i els mitjans per
aniquilar els dialectes i universalitzar l's de la llengua francesa (1789), El
feudalisme preserv la diversitat de dialectes per enfortir encara ms les cadenes
que oprimien els serfs. Si hem de mantenir la nostra llibertat, sha dabolir aquesta
diversitat. () Per qu la repblica siga nica i indivisible, ha dimposar-se al ms
aviat possible ls sistem{tic de lidioma de la llibertat.
Al cap de ms de dos-cents anys daplicaci daquesta poltica, el francs es parla a
tot el pas. Ara b, han desaparegut realment els patois? I les llenges dels
immigrants? Una enquesta del 2002 palesa que noms el 76% dels francesos sn
monolinges, i que a les llenges tamb franceses com loccit{, el bret, lalsaci{, el
flamenc, el catal{ i el cors cal afegir ara l{rab (en les seues variants algeriana,
marroquina i tunisenca, dues llenges berbers, litali{, lespanyol, el portugus, la
llengua criolla, el khemer, el turc, larmeni, el persa, el wlof, el vietnamita I aix
passa al pas ms monolinge dEuropa!
Edith Harding i Philip Riley, La famlia bilinge: gua per a pares

1. Comprensi del text

a) Descriu el tema i les parts bsiques del text. [1 punt]
b) Resumeix el contingut del text amb una extensi mxima de 10 lnies. [1
punt]
c) Identifica la tipologia textual i especifica almenys dos trets caracterstics
daquesta tipologia presents al text. [05 punts]
d) Identifica tres elements de modalitzaci al text, i explica per qu ho sn.
[05 punts]
2. Anlisi lingstica del text
a) Indica la pronunciaci dels elements subratllats: [1 punt; resposta errnia:
0,25]
1. pas dEuropa (lnia 2): sorda o sonora?
2. fonamental (l. 7): oberta o tancada?
3. dialectes (l. 8): oberta o tancada?
4. ms monolinge (l. 31): sorda o sonora?
b) Indica quina s la funci sintctica que hi realitzen els sintagmes subratllats: [1
punt]
1. lAssemblea Constituent decid que es traduren totes les lleis als
dialectes locals. (lnies 10-11)
2. obligar els parlants didiomes o dialectes minoritaris a parlar en francs
pel seu propi b (l. 16-17)
3. Per qu la repblica siga nica i indivisible (l. 22)
4. ha dimposar-se al ms aviat possible ls sistem{tic de lidioma de la
llibertat. (l. 22-23)
c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules al text o indican un
sinnim. [1 punt]
1. uniformitat (lnia 4)
2. succeir (l. 12)
3. adduir (l. 12)
4. serfs (l. 21)
3. Expressi i reflexi crtica
a) Qu destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l'actualitat? Reflexiona,
sobretot, entorn de les novetats en la tcnica literria i del context sociocultural.
(Extensi: unes 150 paraules) [2 punts]
b) Escriu un text de caracterstiques semblants al que hem llegit ac, sobretot
quant al registre, a la tipologia i als recursos expressius. Ha de dur com a ttol: La
relaci entre llibertat i diversitat lingstica a casa nostra. (Extensi: unes 150
paraules) [2 punts]