You are on page 1of 4

Segon de Batxillerat

Valencià, primera avaluació
Josep Izquierdo, IES La Marxadella
Tria una d’aquestes dues opcions, i recorda que cada falta restarà 0,05 punts.
Opció A
Llig aquest text i respon les preguntes següents.

Tot esperit
Vaig rebre un imprès a mitjan setembre, i a primers d'octubre em van venir a
veure dos inspectors joves, un xicot i una noia.
Els va bastar poca conversa per a dir-me que jo era un fantasma, i que no
m'espantés, perquè no era pas sol. M'explicaren que nous mètodes estadístics
posaven al descobert una gran quantitat de casos d'aquest peculiar estat civil.
Jo estava serè («vaporós», em digueren ells) i encara em sentia esverat.
–¿I què passa, doncs, amb la meva dona i els meus fills i amb la vida que
porto?
«No res. Són imaginacions vostres», em replicaren.
–Bé, sí... Però i ells, els meus parents?
«Se us imaginen a vós», van respondre'm. Se'ls veia molt segurs i no
paraven de repetir-me que, de moment, no hi havia motius de preocupació. Tant
m'ho digueren que a l'últim em va venir suor freda. La noia inspectora em volgué
tranquil·litzar una vegada més i em donà uns quants cops amistosos a l'esquena;
va sonar com si algú piqués un núvol amb els artells (el que pot l'aprensió!).
Podeu donar gràcies de no ser un vampir —em digué—. Això sí que és un
desfici constant i un perill per a la família. Veiem cada quadre! Vós, almenys, no
feu mal a ningú.
–I com m'he de comportar?
–Com si tal cosa. Amb naturalitat, i tot pensant que la fantasmagoria d'ara
ja no és com la d'abans.
Els vaig acompanyar fins a la porta, i pel camí els remerciava per la
conformitat que provaven de dur-me. Però de retorn al menjador, vaig comprovar
(ficant-me la mà a la pitrera) que entre la camisa i el cos hi tenia una separació de
ben bé dos travessos de dit.
Pere Calders, Invasió subtil i altres contes, Barcelona, Edicions
62, 1978, p. 59.

¿En coneixes algun altre cas dins de la literatura o en el cinema? Comenta'l. [1 punt] b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. 7) 4. 24-25) c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules al text o indica’n un sinònim. 17) 3. xicot (línia 2) 2. Tant m'ho digueren que a l’últim em va venir suor freda (l. resposta errònia: – 0. Cos (l.1. dona (l. (Extensió: unes 150 paraules) [2punts] . 23): oberta o tancada? 4. desfici (l. descobert (l. retorn (l. serè (l.25] 1. [0’5 punts] d) Identificar cinc elements de modalització que apareguen al text. 13) 4. 6) 3. entre la camisa i el cos hi tenia una separació de ben bé dos travessos de dit (l. [0’5 punts] 2. i digues per què ho són. Se us imaginen a vós (línia 11) 2. Comprensió del text a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. vaig rebre (línia 1): sorda o sonora? 2. [1 punt] I. 5): oberta o tancada? 3. 11) 3. Expressió i reflexió crítica a) Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts] b) El recurs a la creació de personatges fantasmals no és estrany en el món literari. [1 punt] c) Identifica la tipologia textual i especifica els trets característics d’aquesta tipologia presents al text. 24): oberta o tancada? b) Indica quina és la funció sintàctica que realitzen els sintagmes subratllats: [1 punt] I. Se'ls veia molt segurs (l. Anàlisi lingüística del text a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt.

La uniformitat del sistema educatiu i l’existència d’institucions normatives com l’Académie Française proporcionen una primera impressió d’harmonia i ordre lingüístics. 5 10 15 20 25 30 Se sol citar França com l’exemple més clar d’Estat-nació modern monolingüe. el turc. l’alsaci{.Opció B Llig aquest text i respon les preguntes següents. “El feudalisme preservà la diversitat de dialectes per enfortir encara més les cadenes que oprimien els serfs. el monolingüisme és un fet recent i una conseqüència fonamental del procés de centralització. s’ha d’abolir aquesta diversitat. política que. el catal{ i el cors cal afegir ara l’{rab (en les seues variants algeriana. el bretó. i que a les llengües també franceses com l’occit{. marroquina i tunisenca. que parlaven el dialecte de París. la llengua criolla. Va adduir que l’antic règim havia preservat intencionadament la diversitat lingüística per mantenir en el poder les classes privilegiades. el portuguès. l’espanyol. Ara bé. La família bilingüe: guía per a pares . Fins el segle XVIII els “dialectes” (patois. però la Convenció Jacobina que la va succeir impugn{ aquesta decisió. l’Assemblea Constituent decidí que es traduïren totes les lleis als “dialectes” locals. Ara bé. el wòlof. La situació es mantingué fins la Revolució Francesa: al principi. En paraules de l’Abat Grégoire. el persa. i és cert que el seu grau de centralització supera el de qualsevol altre país d’Europa occidental: París i els seus suburbis allotgen gairebé la cinquena part de la població del país en poc més del 2% de la superfície total. el francès es parla a tot el país. des d’aleshores. han desaparegut realment els patois? I les llengües dels immigrants? Una enquesta del 2002 palesa que només el 76% dels francesos són monolingües. el khemer. Al cap de més de dos-cents anys d’aplicació d’aquesta política. en francès) provincials de França i la parla de París no es comprenien mútuament. l’itali{. Decidí imposar la uniformitat lingüística per aconseguir la igualtat lingüística. el vietnamita… I això passa al país més monolingüe d’Europa! Edith Harding i Philip Riley. l’armeni. el flamenc. ha d’imposar-se al més aviat possible l’ús sistem{tic de l’idioma de la llibertat”. dues llengües berbers. (…) Per què la república siga única i indivisible. Si hem de mantenir la nostra llibertat. encarregat de la redacció de l’Informe sobre la necessitat i els mitjans per aniquilar els dialectes i universalitzar l'ús de la llengua francesa (1789). el Govern francès ha seguit al peu de la lletra: obligar els parlants d’idiomes o dialectes minoritaris a parlar en francès pel seu propi bé.

7): oberta o tancada? 3. ha d’imposar-se al més aviat possible l’ús sistem{tic de l’idioma de la llibertat. serfs (l. uniformitat (línia 4) 2. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts] . 21) 3. [0’5 punts] 2. l’Assemblea Constituent decidí que es traduïren totes les lleis als “dialectes” locals. 22) 4. adduir (l. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts] b) Escriu un text de característiques semblants al que hem llegit ací. (línies 10-11) 2. dialectes (l. 16-17) 3. sobretot. i explica per què ho són. [1 punt] c) Identifica la tipologia textual i especifica almenys dos trets característics d’aquesta tipologia presents al text. [0’5 punts] d) Identifica tres elements de modalització al text.1. succeir (l. [1 punt] 1. Anàlisi lingüística del text a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt. 12) 4. 31): sorda o sonora? b) Indica quina és la funció sintàctica que hi realitzen els sintagmes subratllats: [1 punt] 1. sobretot quant al registre. obligar els parlants d’idiomes o dialectes minoritaris a parlar en francés pel seu propi bé (l.25] 1. [1 punt] b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. 8): oberta o tancada? 4. 12) 3. Expressió i reflexió crítica a) Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l'actualitat? Reflexiona. a la tipologia i als recursos expressius. fonamental (l. Per què la república siga única i indivisible… (l. Ha de dur com a títol: “La relació entre llibertat i diversitat lingüística a casa nostra”. 22-23) c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules al text o indica’n un sinònim. Comprensió del text a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural. més monolingüe (l. resposta errònia: – 0. país d’Europa (línia 2): sorda o sonora? 2. (l.