1.

Introducci
2. Aspectes introductoris sobre la sndrome d'Ulisses

Aquests apartats ens fa una idea del concepte del sndrome i tot el que est
relacionat amb aquest, incls el descobridor de la Sndrome d'Ulisses.

2.1. Concepte
Abans d'analitzar que s la sndrome d'Ulisses, haurem de saber la definici de
"Sndrome":
Etimolgicament, es considera que el terme sndrome prov de l'idioma grec en
el qual la paraula vol dir "concurs" en el sentit de reuni de tots els smptomes
tpics d'una malaltia.
Aquest s utilitzat en la majoria dels casos per qestions relacionades a la
salut, tamb pot usar-se en abstracte per fer referncia a altres situacions, per
exemple quan alguna cosa s evident i es diu que s la sndrome d'alguna
cosa que passar.
En conclusi, una sndrome es caracteritza per agrupar diversos smptomes
que caracteritzen una determinada malaltia o b descriu al grup de fenmens
propis d'una situaci especfica.
El Sndrome d'Ulisses s tamb conegut com la sndrome de l'emigrant amb
estrs crnic i mltiple. Que fa a les smptomes que afecta els immigrants, la
majoria sense papers, quan arriben a un nou pas, i viuen Situacions extremes,
que tamb comporta que estiguin en un nivell d'estrs extrem.
Recollint tota la informaci dels recursos i bibliogrfics (diccionaris, pgines
webs, llibres) que he fet servir. Podrem dir que el significat general i ms
conegut d'aquest sndrome s la segent;
"El Sndrome d'Ulisses s la sndrome de l'emigrant amb estrs crnic i
mltiple.

2.2 Definici i causes de migraci

Com ja hem llegit en l'anterior apartat, la sndrome d'Ulisses s tamb
anomenat la sndrome de l'emigrant, que fa referncia als immigrants. I aix
ens comporta a analitzar la definici d'aquest subjecte.
Migraci: s quan un grup social, sigui hum o animal, realitza un trasllat del
seu lloc d'origen a un altre on consideri que millorar la seva qualitat de vida,
s a dir, que arriba del seu pas natal a un altre pas. Aix Implica la fixaci
d'una nova vida, en un entorn social, poltic i econmic diferent i, en el cas dels
animals un hbitat diferent.
Les migracions constitueixen un fenomen demogrfic summament complex que
respon a causes diverses i molt difcils de determinar, especialment perqu a
causa de les migracions irregulars d'activitats turstiques o d'una altra ndole,
les dades quantitatives sn difcils d'obtenir, especialment en el cas dels pasos
subdesenvolupats.
Actualment les persones que emigren s'han d'adaptar rpidament als mltiples
canvis que es produeixen en la famlia i els amics, l'idioma, la cultura, la
situaci social, el contacte amb altres grups i el risc fsic que de vegades
implica, al mateix temps que han de buscar la manera de sobreviure.

2.2.1. Causes
No podem entendre els presents migracions si no analitzem les causes que
porta a terme la seva acci.

Causes Politiques
Es refereix a la conseqncia de la crisi poltica que en general es produeixen
en determinats pasos. Moltes persones que temen la persecuci poltica i la
venjana estan deixant un pas per establir la seva residncia en un altre o,
almenys, intentar sortir-ne, per sovint que fins i tot podria perdre la seva vida
quan es tracta de rgims totalitaris.

Causes Culturals
La base cultural (religi, llengua, tradicions, costums, etc) d'una poblaci
determinada s un factor molt important a l'hora de decidir a quin pas o lloc es
va a emigrar. Aquest t molt pes en la vida d'un emigrant, ja que viur un canvi
de cultura, des d'un en el qual aquesta acostumada a un totalment nou, o
poques vegades, semblant.

Causes socioeconmics

Sn les causes fonamentals en qualsevol procs migratori. La situaci de fam i

misria en molts pasos subdesenvolupats obliga a molts emigrants a arriscar
la seva vida per tal de sortir de la seva situaci. La major part dels que emigren
els fan per motius econmics, buscant un nivell de vida millor.

Causes Familiars
Els llaos familiars tamb resulten un factor important en la decisi d'emigrar,
sobretot, en els temps ms recents, en els quals qualsevol emigrant d'algun
pas subdesenvolupat, necessita de molta ajuda per a establir-se en un altre
pas de major desenvolupament econmic.

Causes de guerra i causes internacionals

Constitueixen una veritable font de migracions forades, que han donat lloc a
desplaaments massius de la poblaci, fugint de l'extermini o de la persecuci
del pas o exrcit vencedor, s a dir, de la guerra entre pasos propers.

Catstrofes Generalitzades
Els efectes de grans terratrmols, inundacions, sequeres prolongades, ciclons,
tsunamis, epidmies i altres catstrofes tant naturals com socials han ocasionat
grans desplaaments d'ssers humans, ia aix ho podrem considerar-los com
migracions foroses.

Millors perspectives per al futur financer

Les persones emigren per guanyar estabilitat financera i millors perspectives
per al futur. Al seu pas d'origen, no hi ha llocs de treball o els llocs de treball
estan mal pagats i no se'ls permet mantenir l'estil de vida que volen.

Molt sovint, els pares volen una vida millor per als seus fills, que les que tirenen
ara. Ells fan tot el possible per oferir el millor, per el "millor" no s prou bo,
donades les circumstncies.
Si un altre pas est oferint millors pronstics, salaris ms alts i un estil de vida
polit, qualsevol persona podria pensar en emigrar a aquest pas.
All s quan la immigraci s la resposta perfecta a la seva preocupaci.

Educaci
Altres pasos presenten una gran
varietat
d'oportunitats
educatives.
Qualsevol d'una universitat de primera classe, escola secundria, mdul
professional el que sigui, els estudiants poden aconseguir ells mateixos una
inscripci en qualsevol dels estudis anteriors, d'acord als seus nivells de
preferncia, lliures de prejudicis socioeconmic i poltic.

2.3. Significat del Terme "Ulisses"

La sndrome d'Ulisses fa referncia al protagonista de L'Odissea d'Homer,
inspirada en el l'antic heroi grec Ulisses, que narra el viatge de tornada
d'Ulisses, tamb anomenat Odisseu a taca.
Ja que com ja sabem aquest heroi grec va estar ms de vint anys fora de casa,
que va passar deu anys vivint en una terra llunyana i altres deu que tracten de
tornar al seu Ciutat natal de Ithaca, en la qual l'heroi pateix i viu diversos perills
i adversitats.
Que constantment es troba en la impossibilitat de tornar, i descriu el sentiment
de tristesa que el consumeix per estar lluny del seu pas i ssers estimats.
Encara que al final el va aconseguir.
Per la qual cosa concloem que la ra que aquesta sndrome hagi estat
denominat pel nom d'Ulisses, s a causa que aquests smptomes sn
semblants als que descrivien els nufrags en L'Odissea d'Homer.

2.4. Joseba Achotegui, psiquitric descobridor i encunyador

d'aquesta sndrome
Aquesta sndrome va ser descobert pel psiquiatre, director del SAPPIR i
professor de la Universitat de Barcelona, Joseba Achotegui a l'anus 2003

3. Factors vinculats
En aquest apartat fem referncia als factors, que el mateix descobridor, Joseba
Achotegui, delimita i que defineix la sndrome. I incorporarem que factors poden
potenciar els causants que esmentarem a continuaci.

3.1. Causants de la Sndrome

Els causants principals d'aquesta sndrome sn els segents:
La solitud
La solitud s el sentiment o estat de la manca de companyia. Aquest pot ser
voluntria, quan la persona decideix estar sola, o involuntria, quan el subjecte
es troba sol per diferents circumstncies de la vida. Aquest ltim seria el cas
dels immigrants.
Aquest factor es influeix ms en el sector familiar, pel dolor que es produeix
quan hi ha una separaci forada de la famlia i els ssers estimats,
especialment quan es deixen enrere fills petits, pares ancians o familiars
malalts, els quals no pot comportar o visitar per falta de papers, s a dir, per
entrar al pas emigrant illegalment. I tampoc pot tornar al seu pas d'origen
sense haver aconseguit el que s'havia proposat en emigrar, que s trobar una
millor forma de vida, no noms per a ell sin per a tota la famlia.
Per hi ha coses que un no pot portar la seva famlia, parella i fill / s, o per es
un "sense papers", s a dir immigrant illegal, o per altres causes. Causes com,
no tenir els requisits econmics bsics que es requereixen per autoritzar la
migraci de la famlia. I hi ha vegades que, encara que tinguessin els requisits i
nivell de vida suficients per fer la migraci, depn del govern on emigren, posen
cada excusa o enganxa per rebutjar l'autoritzaci de rebre una famlia
immigrant.
Desprs de la separaci "forosa" ens envaeix una sensaci de buit, que se
suma amb tristesa i desesperana, aix es diu solitud. On un es veu perdut i
sense referncies en les que abans es recolzaven per afrontar la vida.
Ja que som ssers socials que necessitem dels altres per fer-nos a nosaltres
mateixos. I no noms per cobrir les nostres necessitats d'afecte i
desenvolupament personal, sin tamb per refermar i revalidar la nostra
autoestima, ja que aquesta es genera cada dia en la interrelaci amb les
persones que ens envolten.

La solitud involuntria forada, s un gran sentiment. Es nota ms sobretot de

nit, que s quan l'immigrant comena recordar els moments que ha passat al
costat dels seus ssers estimats i les que podria estar passant amb ells en
aquest instant.
A ms molts dels immigrants provenen de cultures en les quals es mant una
estreta relaci amb els familiars, pel que resulta encara ms dolors no tenir-lo
quan un emigra.

La lluita per la supervivncia

Un immigrant ha de lluitar per la seva prpia supervivncia. Dos dels grans
rees a les quals s'han d'enfrontar sn:
- L'alimentaci:
Moltes vegades aquestes persones es veuen subalimentades i s'alimenten
malament, ja que gaireb tots fan servir els pocs diners que tenen per enviar
als seus familiars.
I al no tenir prou diners, aix els fa menjar aliments de baixa qualitat, amb
poques vitamines, molt de greix, etc. Fins alguns comencen a rebuscar menjar
en els contenidors com a recurs de supervivncia. Aix els porta a una
alimentaci desequilibrada ia menjar menjars que podria danyar la seva salut,
ja que aquests estan contaminats per altres productes que estan dins de la
bossa d'escombraries, alguns fins i tot caducats des de fa dies.
Hem de tenir en compte que una bona i correcta alimentaci s fonamental per
aconseguir un creixement i desenvolupament adequat i evitar l'obesitat.
Jo crec, que aquest aria s la ms important i la ms complicada, ja que
sense aliments ingerits, el cos no tindria prou energia per poder funcionar
correctament. Passaria fam, i aix amb portaria a la fatiga o fins i tot a la mort
de l'individu per falta d'alimentaci.
- L'habitatge:
Aquest s un altre perills i gran problema per a un immigrant. Encara que
veiem que actualment, aquest problema no noms el tenen els immigrants, sin
tamb alguns dels emigrants d'aquest mateix pas.
La manca d'habitatge s per falta de diners, a causa de desocupaci, poc sou
obtingut per poder pagar els impostos de l'habitatge. Aix comporta al govern a
desnonar els individus de casa. I aquest s el resultat que es quedin al carrer,

ja que no tenen a ning a qui recrrer ajuda i habitatge per uns temps, perqu
sn immigrants.
Per aix molts d'ells busquen llocs on poden refugiar-se durant un temps, i
desprs anar desplaant cada vegada que es troben en una situaci
desfavorida per a ells i buscar un altre lloc que els vagi millor. Aquests
desplaaments, moltes vegades sn a causa del temps atmosfric que fa
(pluja, assolellat, vent, fred, etc.).
Viure al carrer, pot comportar mltiples infeccions per la brutcia que pot haverhi en la superfcie. Alguns dormen directament a terra sense una mica tou sota,
aix els pot causar mal d'esquena o msculs.
Tamb molts dels immigrants pateixen agressions d'altres individus, fins i tot
alguns criminals aprofiten la desprotecci en qu es troben per robar-los el poc
que tenen i agredir-los.

La por
La por s una emoci dolorosa, excitada per la proximitat d'un perill, real o
imaginari, i que est acompanyada per un viu desig d'evitar i d'escapar de
l'amenaa. La por no noms el pateix els immigrants, ja que s un instint com
a tots els ssers hum, del qual ning est completament lliure.
La por t diferents enfocaments, des de molt punts de vista:
Des del punt de vista biolgic, la por s un esquema adaptatiu, i constitueix un
mecanisme de supervivncia i de defensa, sorgit per permetre a l'individu
respondre davant de situacions adverses amb rapidesa i eficcia.
Des del punt de vista neurolgic, s una forma comuna d'organitzaci del
cervell primari dels ssers vius, i essencialment consisteix en l'activaci de
l'amgdala, situada al lbul temporal.
Des del punt de vista psicolgic, s un estat afectiu, emocional, necessari per a
la correcta adaptaci de l'organisme al medi, que provoca angoixa i ansietat en
la persona, ja que la persona pot sentir por sense que sembli existir un motiu
clar.
Des del punt de vista social i cultural, la por pot formar part del carcter de la
persona o de l'organitzaci social. Es relaciona de manera complexa amb altres
sentiments (por a la por, la por a l'amor, la por a la mort, por al ridcul) i guarda
estreta relaci amb els diferents elements de la cultura.

Des del punt de vista evolutiu la por s un complement i una extensi de la

funci del dolor. La por ens alerta de perills que no ens han ocasionat algun
dolor, sin ms aviat una amenaa a la salut o la supervivncia.
La por s com un arbre que t moltes branques, ja que pren diferents formes;
por de no ser recompensats, por de fracassar, por de la prpia debilitat, por del
sentiment que genera en nosaltres haver d'arribar a un cert punt i no ser
capaos de aconseguir-ho, por a la foscor, por a la prpia dona o el marit, por a
la societat, por de morir, etc.
Alguns de les formes de pors esmentades en el pargraf anterior, sn els que
pateixen els immigrants.
Com la por al fracs, en no aconseguir l'objectiu desitjat a emigrar.
Por de morir durant el trajecte de la migraci, com veiem en el cas d'alguns
emigrants que emigren amb peu, amb paterna creuant l'enorme mar sense
seguretat (salvavides) i amb inestabilitat al vaixell, aix els fa estar arriscant les
seves vides.
Por al govern i autoritats, ja que no tenen papers o usen una identitat falsa.
Por a no trobar feina, i no poder arribar a les seves necessitats de vida.

Sentiment intern de fracs

Aquest sentiment sorgeix quan l'immigrant no pot aconsegueix els seus
propsits, i t dificultats per tirar endavant al no tenir "papers", aix li comporta
a ser tractat com un il legal al pas d'estada, sense oportunitat en el mercat de
treball , de guanyar diners, per al seu s personal i moltes vegades familiar.
Per a aquestes persones que han fet un esfor migratori, veure que no
aconsegueixen res, ni tirar endavant, desprs de tot el que han hagut de lluitar i
sobreviure, fa que se sentin fracassats i tamb avergonyits de tornar al pas
d'origen.

3.2. Factors que potencien els causants de la Sndrome

d'Ulisses
Els causants que hem comentat anteriorment poden ser potenciats per una
srie de factors:
La multiplicitat: Els estressors es potencien i fins arriben a multiplicar-se,
convertir-se en diversos estrores, com les que hem assenyalat en l'apartat
anterior.
La cronicitat:

3.2. Tipus d'mbits i persones que resulten perjudicats