You are on page 1of 23

NDEX

0.ndex...............................................................................................pg 1
1.Introducci................................................................................pg 23
2.Trajectria de Freud fins la t psicoanaltica..................pg 48
3.Qu s la teora psicoanaltica?..........................................pg 919
3.1.Conceptes...................................................................................pg 911
3.2.La psicoanlisi..........................................................................pg 1119
4.Crtica a la t psicoanaltica.............................................pg 2026
5.Modificacions de la t psicoanaltica..............................pg 2729
6.Conclusi................................................................................pg 3032
7.Bibliografia..................................................................................pg 33
8.Annexos........................................................................................pg 34
1.INTRODUCCI
En aquest treball el meu objectiu s bsicament el de plasmar tot el que he aprs i
tot el que admiro sobre Freud i el psicoanlisi.
He de dir que abans de fer el treball ja se una mica de Freud, per per a formular
lo b haur d'informarme b.
La pregunta que hauria d'exposar al meu parer s Quina diferncia hi ha entre el
psicoanlisi i la psicologia moderna?, per aix em sabia a poc, ja que una
comparaci vaga de dos estils de psicologia no seria un bon treball de recerca.
Per tant, vaig pensar que si fs una explicaci de com Freud va arribar a
descobrir una teora tant important com la seva, ms que res per a nombrar la
multitud de gent que el va ajudar, i a ms afeginthi una conclusi incluinthi una
explicaci del llegat de mots i formes de pensar que ens ha deixat aquesta teora,
el treball estaria complet.

Per us preguntareu, perqu un treball sobre psicologia, i sobre Freud? Doncs b,


la resposta s fcil. Havent estudiat una mica en qu consisteix el psicoanlisi a
primer de batxillerat, cada cop tenia ms curiositat per saber com era tot
l'entramat sencer.
Pensava que fent un treball com aquest descobriria tot el que rodejava els
pensaments de Freud. Ara, desprs d'haverme documentat per a realitzar el
treball, he arribat a la conclusi de qu mai ning podr saber tot el que sabia i
pensava Freud.
Per per altra banda he aprs moltes coses que no sabia, i espero que quan hagi
acabat el treball aquests coneixements s'hagin multiplicat.
B, per a acabar ja aquesta introducci m'agradaria que tothom qui llegs aquest
treball no se'l llegs com a noms un treball de psicologia que va explicant cada
cosa, sin que s'intenti posar en el lloc del que explica Freud i us asseguro que
jo, personalment m'he espantat al veure el munt d'assemblances que hi ha amb la
meva persona respecte al que deia Freud.
Espero que amb aquest treball aconsegueixi fervos arribar el que m'ha fet sentir
al estudiar Freud i que comenceu a admirar com jo aquest gran home, oblidant el
que tothom en pensa, que est boig, i tot aix ja que s gent que no coneix b la
seva obra i sempre es ridiculitza les seves teores per el mateix, la sexualitat
infantil.
En aquest treball intentar per tots els mitjans que aquesta ridiculitzaci de Freud
sigui en vosaltres negada, per sense oblidar la realitat, que s que les teores de
Freud ja no sn vigents per a la psicologia actual que es basa en altres pilars.
Aix que us demano que abans de llegir aquest treball us oblideu dels prejudicis
que ens ha inspirat tothom sobre Freud, perqu sin no arribareu mai a agafar el

que jo intentar plasmar en aquest treball.


Il.lustraci d'un Freud jove.
2.TRAJECTORIA DE FREUD FINS
LA T PSICOANALTICA
En aquest apartat del treball buscar de fer un resum mxim de la gran trajctoria
que va descriure Freud fins a arribar a formular la teora Psicoanaltica.
Freud va nixer l'any 1856 a Freiberg, Morvia. Els seu pares eren de religi
jueva, i ell tamb. Des de ben petit tenia ms curiositat per les circumstncies
relatives als humans que les naturals. Per no sentia cap predilecci per la
medicina. El seu pare el va deixar escollir la carrera que desitjs, i va escollir
medicina per la seva curiositat respecte als humans i perqu li va agradar molt la
teora de Darwin ( teora de l'evoluci) que el va acabar de decantar per la
medicina.
Va comenar a la Universitat l'any 1873, a Viena i ell mateix diu que em va
procurar al principi sensibles decepcionsAutobiografa de Sigmund Freud, pg.
11. Va acabar la carrera el 1881 i va comenar a ajudar a un laboratori amb
Ernesto Bruecke qui li manava fer molts treballs sobre el sistema nervis, que
era l'nic tema que semblava interessar a Freud. Per va haver de deixarlo a

causa de la seva mala situaci econmica, i es va posar a treballar en un hospital


d'aspirant, on ben aviat el farien intern.
Tot i aix va seguir estant en contacte amb Meynert, amb qui anaven
habitualment al laboratori d'aquest a fer experiments amb cervells i altres parts
del sistema nervis. Per a Frued aix no li agradava massa, ja que pensava que
aix no aprendrien res de nou.
Creia que s'havia de centrar en estudiar les enfermetats del sistema nervis.
Desprs de publicar alguns llibres sobre el sistema nervis, va dirigirse a Frana
per a prendre els mtodes del fams doctor d'aquella poca, Charcot, que viva a
Pars. Tot i que tamb era molt criticat per alguns mtodes que feia servir
(sobretot per l'hipnosi). A Freud aquest descobriment l'inspirar molt, veient que
les vctimes d'histries amb una simple hipnosi perdien tot dolor.
Freud va comparar els seus descobriments amb els de Charcot, per no en van treure res esclaridor. Al tornar
cap a Viena va voler explicar els mtodes de
Charcot i tot el que haba vist i aprs d'ell als seus companys doctors de Viena.
Aquests descobriments no van ser ben acollits.Freud, per a demostrarlos va
buscar un pacient amb el qe pogus demostrarho. Per tampoc va resultar.
Per ell no va renunciar al tractament dels malalts nerviosos, i a ms ja tenia dues
armes amb que ajudarlos, l'electroterapia i l'hipnosi. Junt amb el doctor Jos
Breuer, que va conixer al laboratori de Bruecke, van investigar multituds de
casos de malalts del sistema nervis.
Breuer va mostrar a Freud una pacient que tenia una histria provocada arrn
d'estar cuidant al seu pare quan estava malalt.
L'nica manera de passar els dolors d'aquesta noia era fentli fer el que no va voler fer quan estava amb el seu
pare, el que va reprimir. Aquest cas s un dels
ms importants dels que va tractar Freud per al seu descobriment, ja que s el
primer en el que veu com una persona pot tenir una parlisi o qualsevol tipus de

mal provocat per una acci que li va passar al passat, i amb el seu pare!
Freud va seguir fent servir aquest mtode amb els seus pacients ( hipnsi,
descobriment causa de mals i desrepressi de l'instint). Al no trobar cap cas
d'histria que disgregus del sistema de Breuer, comunament van publicar el
llibre comunicaci interina, al 1893 i un altre al 1895 anomenat Estudis sobre
l'histria. En aquests llibres, per, la importncia de la sexualitat s mnima, ja
que aquests impulsos reprimits no se sabia encara que eren sexuals. El mtode
descobert fins aqu per Breuer i Freud s anomenat catrtic. Freud explica en la
seva autobiografa que per a arribar a la psicoanlisi des d'aquest punt al que
estem, hi ha un important canvi en la seva vida. La separaci amb Breuer. Aquest
difonia molt de les idees de Freud, ja que es negava a la explicaci sexual
d'aquests impulsos abans esmentats, ja que en la infantesa s impossible de tenir
sexualitat.
Al separarse de Breuer, Freud, sense prcticament adonarse va descobrir que
tots els efectes de la histria eren provocats per impulsos sexuals reprimits.
Freud, al descobrir aix, va decidir de ferse crrec d'altre classe de pacients, els
que padeixien neurastnia. Aix li provoc la prdua de gran part de la
clientela. Al treballar aquests casos amb atenci se'n va adonar que si que tenien
objectes aillats de la observaci, i per tant objectes inconscients que no podem
apreciar normalment. Ell a aquesta enfermetat la va anomenar neurosi
d'angustia. Els casos d'aquesta enfermetat que no tenien aquestes
caracterstiques els va seguir anomenant neurastnics. Desprs li va ser fcil
descobrir que uns (els de neurosi d'angustia) eren provocats per l'abstinncia
sexual i els altres (neurastnics) per l'excesiva masturbaci i polucions freqents.
A partir d'aqu, Freud consider a les neurosis com a perturbacions de la funci
sexual.

Al exposar aquests nous descobriments a vries conferncies, la rebuda va ser la


mateixa que les referents a Charcot, ja que van ser rebutjades insistentment. Ni el
recolzament de Breuer tot i la seva separaci va ajudar a Freud a fer creure els
seus descobriments.
Desprs d'aquests estudis Freud va seguir amb el seu mtode catrtic per
intentant substituir l'hipnosi en els mtodes, ja que aquesta no era benvinguda
per la majoria de pacients i clients.
Aix, va recordar un experiment que va veure fer a Bernheim, on desprs de
l'hipnosi, el subjecte, una mica cansat i atontat recordava tot el que li havia
passat, per tant, podia recordar el que hi havia en el seu inconscient. Aix va fer
pensar a Freud que hi havia alguna altra manera de fer veure als pacients el seu
inconscient. Aix Freud va des cobrir el mtode de l'associaci lliure d'idees.
Freud desprs d'aquest descobriment va anant descobrint totes les parts de la
teora primera ja anomenada psicoanlisis que exposo al tema segent.
Podrem dir desprs de llegir aquest primer tema que Freud no va inventar tot sol
el psicoanlisi, sin que va anar engantxant les peces del trencaclosques que tenien Charcot, Bruer,
Bernheim... i mitjanant la observaci de cada pacient
individualment, va acabar de formular la teora. El que he de dir s que Freud s
una persona admirable no noms per tot el llegat que ens ha deixat grcies als
seus descobriments i investigacions, sin tamb per la seva fora de voluntat, no
deixant que les negacions dels seus companys metges s'interpossesin al seu cam.
I no noms veiem aquesta fora que tenia Freud en aquest cas, ja que hem de
pensar que tota la vida va estar condicionat pel fet de formar part de la religi
jueva, no gaire ben vista a l'Europa de les guerres mundials.
Per tot aix, admiro moltssim la valenta d'aquest home que es va atrebir a dir
que un nad t sexualitat i fins i tot que es pot enamorar del seu pare/mare segons
el seu sexe.
6

3.QU S LA TEORA
PSICOANALTICA?
Abans d'explicar en qu consisteix la t psicoanaltica que va crear Sigmund
Freud m'agradaria explicar alguns conceptes bsics que haurien d'estar clars per
a poder entendre ben a fons la teora, ja que Freud inventa alguns termes per a
explicar la seva teora.
Tamb m'agradaria fer una aclaraci, aquesta teora va ser modificada fins a dos
cops per Freud (s el que se'n diuen les tres etapes de la psicoanlisi) i aqu
intentar explicar una mica el total, s a dir el que en va quedar i una mica del
ms important de les dues etapes anteriors.
Els conceptes que m'agradaria deixar clars per a entendre millor el pensament de
Freud al formular la teora sn:
3.1.CONCEPTES
Hipnosi: Tothom sap ms o menys el que significa aquest tractament,
consisteix en deixar el pacient o la persona al que es fa en un estat semi
conscient on la persona sap on s per realitza tot el que se li diu com si estigus
dormida, s'ho creu tot. El qu no se'n sap s que fins l'arribada de Freud aquest
mtode es considerava antimdic i fins i tot de magia negra, per Freud en veure
de Charcot que els pacients deixaven les seves dolncies en aquest estat hipntic,
la va fer servir com a mtode teraputic.
Traumes psquics: Freud anomena aix als mals records de la infncia que fan
que la persona tingui algn tipus de sntoma histric quan ja s adult. s a dir,
sn els smbols del trauma, el que causa en l'adult la malaltia. Tamb diu Freud
que per a causar una histria hi ha d'haver varis traumes psquics en la persona.
Fixaci: s quan una persona est incapacitada per a fer uan vida normal per
culpa d'algun record, s a dir quan aquest record causa efectes patolgics.

Diem que una persona est fixada als records quan t aquests problemes per a fer
vida normal.
Conversi histrica (o neurosi de conversi): s quan els efectes d'una
fixaci passen a manifestarse d'una manera somtica, s a dir els efectes
reprimits s transformen en smptomes corporals. Aquests smptomes corporals poden ser de moltes classes,
problemes visuals, paral.lisis, problemes olfactius...
Suggesti posthipntica: s el que Breuer i Freud demanen al pacient que
faci desprs de les hipnosis, ja que aix poden despareixer ms fcilment els
smptomes. A ms Breuer creu que la suggesti posthipntica s'ha de fer per a
ajudar al pacient a passar de l'estat inconscient al conscient per a ajudarlo a
assimilar el que ha fet o dit mentre era inconscient i per tant ferlo conscient del
record que acaba de pensar. Consistia simplement en fer conscient al pacient del
que havia dit o fet, de ferli saber el record i aix ferli desaparixer els
smptomes (en la majoria de casos) que pata.
Abreaci: Pas en qu el record deixa noms de ser part de l'inconscient i el
conscient se n'assabenta.
Associaci lliure d'idees: s una tcnica que Freud no va utilitzar
prcticament, tot i que se li atribueix normalment, ja que en va ser el creador ja al
final de la seva vida. Aquesta tcnica per va ser utilitzada ms per autors
posteriors que per Freud. Consisteix en fer dir el qu pensa el pacient, paraules
inconexes, frases sense sentit... per a desprs relacionarles i descobrir el que
s'amagava en el inconscient del pacient. Aquesta tcnica anava molt b en els
pacients que es negaven a la hipnosi, tot i que es va utilitzar en tot tipus de
pacient, per com ja he dit Freud la va utilitzar ms b poc, l'hauriem d'atribuir
ms a autors posteriors com Jung.
Transferncia afectiva: Vinculaci afectiva amb frecuncia de carcter sexual
que s'estableix en els pacients de psicoanlisi amb Freud que els tracta i
8

d'oridnari perturba del procs de tractament.


3.2.EL PSICOANLISI
Ara, per a explicar la teora de la psicoanlisi, m'agradaria comenar per
l'hiptesi explicativa que va crear Freud. Ho he posat com part de l'explicaci i
no com a concepte perqu crec s ms que un concepte clau en la teora i que per
tant mereixia deixarlo a part.
L'hiptesi explicativa de Sigmund Freud s que darrera de cada smptoma hi
havia un record retingut, i si aquest era descobert per la concincia, el smptoma
desapareixia (abreaci).
Desprs de l'abreaci es produeix la catarsi (el metge intenta guarir mitjanant la
paraula, ajudant al pacient a ferse a l'idea del que ha dit).
Tot i aix el metode psicoanlitic es considera un mtode que adopta la postura
d'ajudar i no de guarir, s a dir el metge escolta mentre el pacient parla, i desprs
intenta ajudarlo mitjanant la paraula. Per aix se'n diu que s un mtode que no
utilitza l'actitud interventiva.
Desprs d'explicar l'hiptesi explicativa que va crear Sigmund Freud crec que
immediatament hauria d'explicar el seu mtode anomenat psicodinmic que
podrem dir que s el centre de la teora, on explica el funcionament de la ment
segons ell, i les diferents parts que n'extreu.
El mtode psicodinmic de com a base l'observaci. Es fan les teories a base de
fets. Les observacions sn fetes a travs de la terpia psicoanaltica.
En aquest mtode es valora el mn afectiu i relacional de la persona. Aquests dos
mons Freud creu que juguen un paper molt important en l'estructuraci mental
de la persona.
Amb aquestes idees Freud crea una nova cincia alternativa a la psiquiatria
(l'anomenada medicina cientficonatural).

s una psiquiatria amb un estatus nic i basat en lo psquic. Aix genera


diagnstics dinmics: s a dir, descriptius, puntuals, basats en el smptomes per
s mateix...
D'aquest mtode tamb podrem dir que recupera l'individualitat de cada malalt,
s a dir es fa un estudi biogrfic, gentic, evolutiu i histric de cada persona.
Freud no generalitzar les malalties per a cada cas, sin que tractar cada cas
com a un de diferent tot i que el smptomes siguin semblants entre alguns casos.
Aix, l'inters diagnstic es desplaa de la recerca de trets generals cap a allar
les caracterstiques diferencials que personalitzen la malaltia mental de cada
persona.
Ara passar a explicar el tres tipus de regstres psicoanaltics, el dinmic, el
econmic i el tpic, que es complementen per a explicar una mena de
funcionament hum, el perqu de les nostres accions i altres respostes a perqus
que ens preguntem sobre nosaltres mateixos..
El dinmic es basa bsicament en el conflicte de forces contraposades i en la
consideraci de que fenmens mentals ( naturals i patolgics) sn un joc de
forces contraposades. Diu tamb que el conflicte s un tret constitutiu de l'sser
hum i pot manifestarse o ser latent.
El econmic diu que els processos psquics consisteixen en la circulaci i distribuci d'una energia relativamet
quantificable.(pulsions)
Els processos psicolgics no es poden entendre sense aquestes crregues
pulsionals.
El tpic suposa que l'aparell psquic est compost per sistemes amb funcions i
caracterstiques diferents. S'ordenen com llocs psquics.
Haurem de dir que Freud va fer dos tipus de tpics, on dividia diferent aquests
llocs psquics.
Aquestes sn les dues divisions que en sabem:
10

Primera: Freud la va dividir en: Conscient, inconscient i preconscient.


Segona: Freud la va dividir en: l'All, el jo/ego i el superjo/superego.
Ara intentar explicar breument les divisions del segon tpic.
All: Pol pulsional de la personalitat. En sentit ample expressa tot all que tenim
d'impersonal, inconscient, involuntari en les forces profundes (driem que s el
ser primitiu que tots tenim dintre abans de rebre l'educaci i la socialitzaci). O
sigui que sn les funcions innates de l'organisme.
Aquest entra en conflicte amb les altres dos parts.
Aquesta part no la podem comparar amb cap del primer tpic. s nova i Freud
quan va formular el primer tpic encara no l'havia descoberta.
Jo: Sorgeix de la diferenciaci de l'all, grcies a la realitat. s a dir, la pulsional
entra en contacte a mb la realitat i fa que aparegui el jo.
Fa una tasca mediadora. Adequa l'individu al medi i interv en la soluci de
conflictes. Controla l'accs a la conscincia. Tindria una funci repressa a travs
dels mecanismes de defensa.
Podrem dir que el jo s la persona en s mateix, s a dir el que nosaltres en diem
la personalitat de cadasc.
El Superjo: s una modificaci del Jo. Sorgeix a causa de l'interioritzaci de les
forces repressives que ens adequen (la societat, bsicament). Podriem dir que per
a nosaltres seria la quan recordem alg que ens diu el que no hem de fer.
Entre el jo i el superjo podrem dir que hi s el que nosaltres en l'idioma vulgar
anomenem concincia com si fos el que ens diu el que hem de fer. Direm que
aix s extret totalment de la idea de Freud que l'all s una forma inconscient i
el jo i el superjo sn les formes conscients i preconscients de la persona.
Quasib tothom sap que Freud deia que l'evoluci en la maduresa d'una persona
es feia a travs del sexe, i per tant tamb deia que de petits ja tenim una

11

sexualitat. Aix va escandalitzar la gent de l'poca, per ni llavors ni ara s'ha


pogut provar que fs una afirmaci incerta. Ara m'agradaria explicar com Freud
creia que evolucionaven les persones psquicament a travs del sexe. Per a
explicarho va fer quatre estats que deia que una persona havia de passar per a
arribar a la maduresa:
Estadi Oral: Aquest estadi es divideix en dos, la boca i les dents. Explicarem
cadascuna per separat.
Boca: Correspon als primers mesos de vida. El nen viu i es relaciona amb la
boca i la funci de succi. El nen rep a travs de la boca unes estimulacions com
per exemple la de mamar, i les incorpora receptivament. s a dir s ms
important la manera de aprendre que el qu s'aprn. (com en el cas de mamar s
ms important el fet de mamar que l'alimentaci).
Dents: Mossega, li agrada. La seva actitud sensorial i motora s ms activa.
Comena a aparixer el llenguatge i comencen a no deixarli mamar i ferli
mastegar amb les dents aix s una separaci de la mare que no li fa gaire grcia
al nen, ja que ha perdut alguna cosa i per tant es crea un conflicte dins la persona.
Estadi anal: Les mucoses del sistema escretor sn les que produexien el plaer en
aquest estadi. L'evacuaci excita aquestes mucoses. Per tant, la retenci
voluntria produeix el plaer. Aquestes matries les tracta com una cosa seva, com
a una propietat. Ho utilitza com a moneda de canvi, aprendra a retenirho si te
estimaci a canvi.
Aquest estadi podria continuar en persones adultes.
En aquest estadi hi distinguim una fase molt important, en la que el nen comena
a veure el tu i el jo, i apareix la tossuderia i la capacitat de jutjar i escollir. s un
principi d'autonomia com ja he comentat abans.
Estadi flic: Es caracteritza per un canvi de la zona ergena: els rgans sexuals.

12

El Falus fa resaltar el valor simblic del penis, ja que penis noms seria la part
anatmica, el Falus seria quelcom ms. (Falus s com anomena Freud aquest
aspecte especial del penis en aquesta edat).
S'hi planteja el complex de castraci, s a dir, el dilema en aquest estadi s tenir
o no tenir aquest Falus. I aix ho viuen els dos sexes. (un sexe el pot perdre i
l'altre no el t).
La diferncia de sexe no es fa per les realitats anatmiques, sin per la presncia
o no del Falus. La nena en aquest estadi ignora la vagina.
En aquest estadi tamb podrem dir que s'assumeix la sexualitat de cadasc,
mitjanant l'existncia o no del Falus.
Tamb direm que en aquest estadi s'organitza el que fa referncia al mn del
desig i l'afecte ( sexualitat, i per generalitzar, l'all es forma completament).
Aquests desitjos sn contraposats, uns es formen de manera positiva i els altres
de manera negativa. Aquests desitjos sn del que ms es parla en la teora de
Freud, prcticament. Sn aquells en que el nen vol matar al pare i aprofitarse de
la mare i la nena al inrevs ( forma positiva).
Aquest estat est molt relacionat amb l'histria mitolgica d'Edip*, molt famosa,
que explica la histria d'un prncep que per moltes circumstncies acaba matant
el seu pare i casantse amb la seva mare.
I la forma negativa seria completament al revs, s a dir el nen desitja la mort del
del sexe contrari i estima el del seu mateix sexe.
Aquestes formes poden coexistir fins que al final cada subjecte accepta la
prohibici del superjo i del jo. La forma positiva s evident com s forma, s a causa de la sexualitat de
cadasc.
Per la forma negativa s ms complexa, ja que es forma a causa de l'existncia
o no del Falus. El nen al veure que la persona del seu sexe t o no Falus igual
que ell se l'estima.
13

En aquesta fase veiem tamb la genitalitat, per direm que s una genitalitat
infantil, ja que el nen juga per no pot tenir una relaci adulta. Aix s el que la
diferencia del estadi de genitalitat adulta.
Estadi genital o adult: La sexualitat infantil que abans he esmentat fa que
aparegui lentament l'erotitzaci del cos, la lbido investeix les diferents parts del
cos (primer la boca, desprs l'anus...). L'evoluci posterior mai acaba amb les
fases anteriors, ni en la genitalitat adulta. En les relacions adultes encara duren.
Aquestes pulsions anteriors s'han integrat a la genitalitat adulta.
Quan no s'han integrat s quan surgeixen les neurosis (hi ha una negaci i repressi d'aquestes pulsions
parcials d'estadis anteriors que encara no estan integrades i per tant es crea un conflicte intern). Quan s mante
algn d'aquests estadis anteriors i encara no est integrat a la genitalitat adulta en diem desviaci.
Per a acabar els estadis m'agradaria dir que durant aquest estadi tamb es
comena a formar l'amor dins la persona, que al principi s mediatitzat per la
sexualitat, s un principi de plaer. s a dir l'amor es pot espiritualitzar per al
principi noms s una pulsi. L'amor s'inscriu com una evoluci libidual ms.
B, ara com a conclusi d'aquest apartat on he explicat en qu consistia la
tcnica i teora de la psicoanlisi, citar un fragment escrit per el seu propi
creador, Sigmund Freud on explica molt col.loquialment i fcil d'entendre, el que
ell pensa que s la tcnica de la psicoanlisi.
En realitat, aquesta tcnica s molt senzilla (...) Consisteix simplement a no
intentar retenir especialment res i acollirho tot amb una atenci flotant similar.
D'aquesta manera evitem el perill de fixarnos especialment en un element
determinat i d'eliminarne un altre seguint en aquesta selecci les nostres
esperances o les nostres tendncies.
I aix es justament el que ms hem d'evitar: si, en esperances, correm el perill de
no descobrir mai res sin el que ja sabem, i de falsejar la nostra percepci. No
hem d'oblidar que en la majoria d'anlisis sentim del malalt coses la significaci

14

de les quals noms descobrim a posteriori.


Com es pot veure, el principi d'acollirho tot amb igual atenci equilibrada s la
contrapartida necessria de la regla que imposem al analitzat, exigintli que ens
comuniqui, sense cap crtica ni selecci, tot all que li passi pel cap. Si el metge es comporta d'una manera
diferent, anular gaireb del tot els resultats positius
obtinguts amb l'observana de la regla fonamental psicoanaltica per part del
pacient.
La norma de la conducta del metge es podria formular de la manera segent: Cal
evitar qualsevol influncia conscient sobre la seva facultat retentiva i abandonar
se del tot a la seva memria inconscient. (...) I si la memria li falla en alguna
cosa, gaireb sempre ser en detalls en qu el metge s'ha deixat pertorbar per la
referncia a la seva prpia persona.Exposici Sigmund Freud, frases clebres.
4.CRTICA A LA T PSICOANALTICA
B, desprs d'alavar a Freud durant tot el meu treball, crec que ha arribat el
moment de criticar una mica la seva teora. Per no ser una crtica enfocada
desde el vidre que ho veuen els que la critiquen sense prcticament conixerla,
sin mirant desde les teores posteriors i les actuals. Per tant aquesta crtica no s
sobre el sexe que hi exposa Freud per a explicar la seva teora, ni molt menys ja
que crec que aquesta part de la teora s fcilment creble.
Abans de comenar la crtica he de dir que aquesta teora t una difusi mundial i
que fins als anys 50 no t cap altra teora que hi competeixi, s a dir totes les
crtiques que se li refereixen sn dels propis psicoanalistes.
Podrem dir que moltes parts, invencions i idees del psicoanlisi perduren en gran
mesura en els nostres dies, ja que moltes de les coses que va dir Freud encara no
s'han pogut ni negar ni demostrar amb certesa. Aquesta ser una de les primeres i
principals crtiques que se li fa, al psicoanlisi; ja que t un alt grau d'inferncia
que evita que sigui investigat o operacionalitzat. s a dir, Freud inventa moltes
15

parts de la teora que no pot demostrar, i que ms endavant tampoc es podrn


demostrar. A ms, tamb utilitza la seva teora per a explicarho tot, societat,
psicologia.. aix seria una mica exagerat, ja que la teora s'ha de estirar molt
per a aconseguir que abarqui tants temes com Freud volia atorgarli.
s a dir que Freud ho explica tot amb la seva teora.
Aqu tenim, al meu parer, un gran exemple d'aquesta globalitzaci de la seva teora per a tots els temes, ja que
la teora ho explica tot: L'home primitiu s'havia acostumat a satisfer en el foc un plaer infantil extingintlo
amb un raig de la seva orina cada cop que en trobava en el seu cam. El primer home que va renunciar a
aquest plaer respectant el foc, va poder endurse'l i posarlo al seu servei. (...)L'home cau en la neurosi perqu
vol ser ms noble i bo del que li permet la seva constituci, perqu no arriba a suportar la gran frustraci que
li imposa la societat en nom dels ideals de cultura. Exposici Sigmund Freud, frases clebres.
Penso que en aquest fragment veiem clar la gran globalitzaci que Freud intenta
fer de la seva teora, i tamb veiem una altra possible crtica, els factors
indemostrables que presenta la seva teora.s a dir que la teora est poc demostrada, est tot basat en una
inspiraci divina que va tenir Freud, ja que moltssimes parts no sn demostrables. Molts psicoanalistes per,
encara als nostres temps diuen que no s que el psicoanlisi no funcioni, el que diuen es que s'ha de investigar
ms, ja que es pot demostrar.
A ms els resultats que s'obtenen amb el psicoanlisi es poden obtindre d'igual o
major forma mitjanant les terpies actuals, ms curtes ( explicades ms
endavant).
Aquestes crtiques sobre la investigaci sn una mica exagerades, per
vertaderes, ja que el que Freud va investigar en els pacients s important i fins i
tot va curar la malaltia psicolgica de la seva poca, la neurosi i l'histria.
Per aquesta investigaci tampoc s com per a extreure unes conclusions tant amplies sobre el funcionament i
parts del cervell hum, i de la personalitat. Fins i tot es podria criticar que invents la sexualitat infantil, per
aquesta s una qesti que jo personalment crec una deducci encertada veient els seus pacients.
Al psicoanlisi l'important no sn els resultats per a extreure'n una teora, sin
els processos que es fan amb el pacient, i aix s'extreu la teora.
L'important s: Qu funciona amb el pacient?
S'ha arribat a dir del psicoanlisi fins i tot que els seus resultats es deuen a el
propi pacient, que es creu que el mtode s efica i s'auto conven de que est

16

curat (efecto placebo).


I, finalment, i potser la ms important, seria que Freud va formular una teora
amb concordana amb el seu temps. Per ara mateix aquesta teora podrem dir
que no serviria de res, ja que les malalties del temps de Freud no sn les que
tenim als nostres dies. Aix s degut a la tendncia a la individualitzaci que
tenia Freud, tractant cada pacient com a nic i diferent cas dels dems. Aix va
provocar que formuls una teora que noms servs per els casos investigats per
ell. En canvi, les malalties actuals no es podrien tractar amb una psicoanlisi, ja que resultaria un fracs. Un
exemple clar seria tractar psicoanalticament a una persona hipertensiva o amb stress, seria impossible que es
curessin d'aquesta manera.
Se'ls hi ha d'aconsellar i no analitzar el que li passa pel cap, s lgic.
Per no ens enganyem, encara no hem trobat una teora sobre la psicologia que
ens capgirs la mentalitat i se li dons tanta importncia com el psicoanalisi.
Aix deu voler dir quelcom, m'imagino. Crec que en el fons tots tenim el temor
de que aquesta teora sigui certa, i per aix no ens la treiem del cap.
En aquest text, Elgan L. Baker parla de la psicoanlisi com a pionera en
psicologia i la compara a les teores de Darwin i Newton en la seva especialitat;
Ja fa prcticament un segle de que el primer desenvolupament de la teora i
tcnica psicoanaltica de Sigmund Freud anunci una nova poca en la nostra
comprensi de la psicopatolog, el funcionament de la ment humana i els modes
relacionats de conducta. En tot aquest temps s'han desenvolupat i han madurat
numeroses teores de psicoterapia. Per cap ha obtingut el grau d'influncia del
que va disfrutar el psicoanlisi. Qualsevol histria de les idees i
desenvolupaments cientfics importants del segle XX ha de assenyalar l'excitant
elaboraci de la posici psicoanaltica, que ha afectat no noms la
psicopatologia, la psiquiatria i altres disciplines relacionades amb la salut
mental, sin que tamb ha influit tamb en la comprensi de la literatura, l'art,

17

els moviments socials i els sistemes poltics i econmics. Incls s'han incorporat
nombrosos principis psicoanaltics en bona part del nostre llenguatge i formes
de pensar respecte als fets de la vida quotidiana. En molts aspectes, les diverses
formes de psicoterpia que han sigut desenvolupats en aquests cent anys han
representat esencialment reaccions, extensions o elaboracions de les
conceptualitats originals del psicoanlisi.
Sigmund Freud i la seva obra han dominat gran part d'aquesta tradici
psicoanaltica, especialment durant els primers cinquanta anys.
En aquest sentit, Freud va ser en gran mesura pioner com ho van ser Newton a la fsica i Darwin a la
biologa. El rol de pioner no consisteix en explicar completament el fenmen en estudi, sin a comenar a
desenvolupar algunes hiptesis i realitzar preguntes d'una nova manera.
Des del nostre punt de vista actual, la pregunta no s tant que va dir Freud, sin a qu ens ha portat
l'obra de Freud. Elgan L. Baker, Psiconalisis, Introducci del captol 2.
En aquest text veiem que l'important de Freud no s noms la seva teora en si,
que ja va ser prou important a la seva poca i ho segueix sent, sin el canvi en la
mentalitat de tota la societat davant les malalties de carcter psicolgic. Hem de
pensar que a l'poca de Freud s'internaven els malalts (tractats de bojos) a centres psiquitrics amb uns
tactaments inhumans a persones que no estaven
realment bojes, per por a elles (per a entendre b aquesta premisa recomano la
pel.lcula alg va volar sobre el niu del cucut).
Per tant podrem dir que per moltes crtiques que obtingus la teora
psicoanaltica haurem d'admirar sempre a Freud la seva nova manera d'enfocar
la psicologia en general, i el seu atreviment a l'hora d'exposar les seves teories, a
la seva poca totalment escandaloses (i encara ara als nostres temps ho s per a
un grup reduit de gent). Aqu tenim un resum d'una crtica d'un estudiant de 3r any de psicologia a
l'Universitat Autnoma de Bellaterra (UAB):
Amb aquesta reflexi he volgut plasmar el meu inters vers a les inquietuds i potser el dubte que ms va
marcar la vida de Freud.
La soluci a aquest dubte va determinar el seu futur i el futur de la psicologia occidental. Ha marcat una
poca.
18

Freud d'hora va deixar de tenir fe en l'investigaci cientfica i busc alternatives tils.


Va conixer Charcot i l'hipnosi que li van donar l'opci de trobar explicacions palpables amb la praxis.
Amb aquest pas s'oblida de l'anatomia i es centra en la soluci de problemes, aix des del punt de vista
cientfic i l'ull crtic de la seva poca seria arriscat. Aboleix el repte de relacionar alguna cosa que ell creu
impossible.
Per d'altra banda s potser el cam ms difcil ja que aconsegueix mitjanant l'observaci directa i la
recollida de casos la formulaci d'una teora nova, alternativa a les altres i que dna solucions a moltes
preguntes.
s ma ms una teora capa de guarir, tot i que els seus mtodes no siguin estrictament cientfics i capa
tamb de diagnosticar i tractar la malaltia mental. Constitueix doncs, una revoluci a nivell mdic en la
nostra societat tot i que no es va reconixer com a tal en el seu moment.
Cal ara plantejarse: si tan impacte va tenir i segeuix tenint... com s que els cientfics han dubtat de la seva
veracitat prctica i no l'han volgut estudiar a fons?? s potser por a trobar quelcom que no els agradi??
Reflexi terica, la decissi de Freud, alumne de psicologia de la UAB.
B, en aquest text podem diferenciar vries crtiques ja esmentades i una pregunta final que molta gent
coneixedora de la teora es fa.

Per crec que aquesta teora no s'ha investigat perqu no hi ha mitjans (recordem la crtica a les premises que
no es poden demostrar).

Freud, ja a la vellessa, quan va veure com era molt criticada la seva teora
19

5.MODIFICACIONS DE LA T PSICOANALTICA
A part de l'aparici de noves d'acord o en contra del psicoanalsi durant el segle
XX veiem una evoluci d'aquesta (sobretot fins als anys 50).
Recordant la influncia d'aquesta teora sobre tot el segle XX ara intentar
explicar algunes de les modificacions que van anar fent varis psicoanalistes
posteriors a Freud.
Com a primera variaci veiem que es reestructura la premisa del conflicte
d'Edip, que es formula des d'una perspectiva social. Es vincula als
aprenentatges del nen, i no tant al desenvolupament psicosexual de l'individu. Es
discuteix tamb el paper sexual de la dona, ja que no se la pot seguir veient com
a un sexe psicolgicament inferior, i se la tracta igual que a l'home.Una segona variaci important s que es
dona ms importncia al jo, s a dir la
personalitat i concincia de cada persona que la que li donava Freud. Per a aix es comena a treballar
mitjanant el psicoanlisi amb psictics i amb nens, aquest
tamb s un pas important per a la reestructuraci de la teora.
Un altre encaminament important que dona el psicoanlisi s s'incorpora el
concepte de les relacions interpersonals. s a dir se li dona ms importncia a la
cultura i a les relacions entre persones, que fins ara estaven eclipsades per
l'intrapsquic, s a dir, per l'inconscient.Els psicoanalstes ms importants posteriors a Freud sn: Ferenezi,
Alexander i French.
Aquests van formular els canvis abans esmentats, el primer als anys 20 i
els dos restants als anys 40. Meninger, al 86, fent una estadstica de casos
tractantlos cadascn com a un cas diferent de l'anterior va modificar algus
aspectes de la teora. Al 1989 trobem a Strupp que parla de no intentar
reconstruir el passat dels pacients per a saber el seu mal, sin centrarnos en el
present, ja que tot i que creu que els mals venen del passat, no s'hi ha de pensar,
s'ha de mirar cap al futur i millorar el present.Un altre psicoanalista dels ms importants, C.Jung, que va ser
col.laborador de Freud i fins i tot president de la seva Associaci psicoanaltica. Per ben aviat Jung va
comenar a tenir divergncies amb Freud en algunes parts de la teora. Fins que es van separar. Aquestes
20

divergncies es basaven bsicament al passat i el present. s a dir Jung creia que era ms important el present
que no el passat en la neurosi. a la terpia Jung li donava ms importncia a el present i els plans de futur que
no al passat causant de la neurosi. A ms Jung va ampliar l'inconscient a una part que guardava moltes ms
coses que les que Freud describa. Desprs de separarse de Freud, Jung va formar la seva prpia escola
anomenada psicologa analtica.
I, per a acabar amb els modificadors del psicoanlisi m'agradaria parlar d'Erich Fromm. Aquest filsof,
socileg i psicleg fa una reestructuraci del psicoanlisi per a ferlo ms humanista, explicantlo des del
punt de vista de l'home, els seus objectius, pensaments i el que el rodeja. No intenta tant explicar les
enfermetats, sin centrarse en qualsevol persona i els seus actes. Va ser un dels primers en relacionar el
psicoanlisi i el marxisme.
Podrem dir que grcies a ell ara parlem dels Freudomarxistes que hi va haver posteriorment, relacionant el
mn de Freud i el de Marx.
Podrem dir que els pocs psicoanalstes actuals fan servir per als seus tractaments
una concepci eclctica de totes aquestes variacions contrastantles amb la de
Freud. A ms, els psicoanalstes actuals fan servir terpies curtes (un cop a la setmana), cara a cara amb el
pacient, poc regressives, centrat en aspectes actuals, i centrades en la soluci de problemes i no en la
reestructuraci emocional de la
persona. En el text de Freud sobre com s el tractament psicoanaltic (veure pg. del treball) veiem que per a
ell el metge no ha de mostrar cap reacci, per en canvi en l'actualitat es busca molt ms la intervenci del
metge. Hem de pensar que tots aquests canvis no vnen donats noms per les conclusions errnees a qu va
arribar Freud quan va formular la teora, sin tamb com ja he dit les circumstncies socioculturals de
l'poca, que fan que les enfermetats siguin molt diferents a les principis de segle. Hem d'admirar a aquest gran
psicleg per vries raons, i una s ben clara: Freud va aconseguir curar les malalties psicolgiques ms exteses
a la seva poca (histria i neurosis) amb els seus mtodes.
6.CONCLUSI
Amb aquest treball he aconseguit el meu objectiu personal que era aprendre la doctrina Freudiana. s a dir
conixer millor el que vaig aprendre durant el 1r de Batxillerat sobre el psicoanlisi. Per aquest no era l'nic
objectiu d'aquest treball. El meu objectiu tamb era fascinar a tots els lectors com jo em vaig fascinar quan
vaig conixer la psicoanlisi i els pensaments de Freud.
A vegades, pensem que no sabem res d'una cosa quan en sabem moltssim i el psicoanlisi n's un bon
exemple. Jo, personalment, pensava que fins a arribar a 1r de Batxiller no havia sentit mai res relacionat amb
Freud i la seva teora. Res ms allunyat de la realitat. Cada da, quan parlem i pensem, sempre tenim per mig
quelcom que t a veure amb Freud i els seus pensaments. Si, no us extranyeu, perqu s veritat. Ara mateix
deveu pensar, Qu diu aquest?
Doncs el que estic dient s veritat, i sin penseu quantes vegades heu dir les paraules lapsus o inconscient. Ara
us ho sembla ms?
Si, aquestes paraules sn del vocabulari inventat per Sigmund Freud. I si ens paressim a mirar ms exemples
en trobarem a cabassos.
Doncs b, tot aix ho he dit per a explicar que em va fascinar que moltssimes coses del que va dir un psicleg
fa cent anys encara perdurin en nosaltres, en el nostre vocabulari ms col.loquial, com a paraules normals i
21

corrents. Potser el significat s'ha anat variant una mica, per aix no t gran rellevncia.
Una altra ra per que em fascina Freud s per la seva mentalitat, moltes coses que ell va pensar eren
impensables del seu temps. Podrem dir que s un avanat al seu temps.
Freud no noms va formular una teora no descoberta fins aleshores i va curar la malaltia psicolgica ms greu
de l'poca, sin que va atrevirse a formularla sabent que en principi, el seu prestigi estaria en joc, a causa de
l'escandals que resultaria les seves teores a l'poca. I ho van ser, per Freud va aguantar, va seguir estudian
per a millorar la seva teora, i no es va deixar influir per les queixes dels seus companys. Hagus sigut molt
fcil deixarho ( com va fer el seu amic Bruecke) i no jugars'hi la carrera, per Freud va aguantar com un
valent.
Amb tot aix vull dir que no l'admiro noms per la seva gran capacitat de deducci, la seva demostraci de
curaci i en definitiva, la seva intel.ligncia indubtable, sin tamb per el seu valor i perqu la seva teora no
ha tingut cap que l'eclipsi en importncia, ja que no trobem cap teora posterior al psicoanlisi que poguem dir
que va tenir igual o semblant importncia que aquesta.
Ja que aquesta teora va ser, com ja he comentat, avanada al seu temps.
Espero que amb aquest treball us hagi impregnat una mica del meu entusiasme i fascinaci per aquest gran
home que no noms va fer una teora psicolgica, sin que va canviar la manera de pensar de les persones de
l'poca i va formular una teora que podra aplicarse a varis camps diferents ( sociologia, filosofia...).
M'agradaria que us parssiu a pensar un moment en la grandria que va tenir aquesta teora, tot i els seus
detractors, i en qu el nostre pensament actual est molt determinat per aquesta teora.
B, per a acabar us diria que espero que hagiu llegit aquest treball com a un treball d'investigaci objectiva, tot
i que en moments ha estat subjectiva i que hagueu oblidat tots els prejudicis que se'ns ha impregnat sobre el
psicoanlisi per la sexualitat que hi porta incorporada. Crec que si oblidem aquests prejudicis podem arribar
a sentirnos identificats amb moltes parts d'aquesta teora.
7.BIBLIOGRAFIA
AAVV. Psicologia (tom. psicoanalisis y psicologa mdica). Ed. Plaza & Janes
Caparrs, Antonio. Histria de la psicologa. Biblioteca bsica de psicologia.
Garca Vega, Luis. Histria de la psicologa . Siglo XXI de Espaa editores.
Gay, Peter. Freud, una vida de nuestro tiempo.
Gnova, Cndido. Gua bsica para psiclogos. Ed. Herder (biblioteca de psicologa).
Granados, Vernica Apunts de psicologa, 1r i 2n curs de carrera.
L. Baker, Elgan. Psicoanlisis y psicoterapia psicoanaltica.
Pinillos, Jos Luis. Principios de psicologa. Ed. Alianza Universidad.
Mas, Sergi. Apunts de psicologa, 1r de batxillerat.
Mas, Sergi. Apunts de filosofa, 1r de batxillerat.
Mas, Sergi. Apunts de sociologa, 1r de batxillerat.
Guillem Clua. Formas y maneras de evitar deprimirse en invierno. CNR (revista de actualidad).
Http//:www.psiconet.org/Freud
8.ANNEXOS
22

Per a aquest treball presento dos annexos que crec que ambds sn encertats tot i que diferents no noms per
la forma, i per la font d'informaci, sin tamb en relaci al treball.
El primer s un article extret de la revista CNR que ens fa recomanacions del que hem de fer per evitar les
depressions. L'objectiu d'aquest annex s donar crdit a les meves paraules de crtica quan critico la forma de
fer de Freud no prctica i dic que les enfermetats psicolgiques no es poden tractar com les tractava Freud.
Com veiem a l'article, el que es fa ara s diagnosticar el causant del malestar i reccomanar un tipus d'accions o
receptar algn tipus de frmacs per a la curaci. El mtode actual s molt diferent al de Freud.
En canvi en el segon annex veiem un quadre de Salvador Dal. Aquest annex es refereix a la gran inspiraci
que va portar als artistes la teora de Freud, ja que aquests van veure en l'inconscient de Freud la manera de
representar obres molt ms significatives de sentiments que les tradicionals.
Amb el segon annex deixo a l'aire que podria haver centrat el meu treball en moltes noves modalitats de tot
tipus de modalitats que apareixen a partir del psicoanlisi. Un altre exemple seria el dels somnis, que ara al
pensar que sn part de l'inconscient se'ls intenta donar interpretaci. Per el meu treball no s'ha centrar en
aquests altres temes.
1
34

23