You are on page 1of 44

1

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE (PEC)
ÍNDEX
I.

Context Escolar i necessitats dels alumnes. On i com som?........ Pg. 3

II.

Trets d’identitat i caràcter propi. Qui som? ......................................Pg. 10

III.

Criteris que defineixen l’estructura organitzativa pròpia. Com ens
organitzem? ..............................................................................................Pg. 13

IV.

Objectius educatius del centre. Què volem? ...................................Pg. 17

V.

Prioritats i plantejaments educatius. Què proposem? ...................Pg. 20

VI.

Indicadors de progrés: context, recursos, processos i resultats.
Com podem millorar? ...............................................................................Pg. 41

2

I.

Context Escolar i necessitats dels alumnes. On i com som?

EL CENTRE
Dades
Nom: ESCOLA VORA MAR
Codi de centre: 43010153
Domicili: C/ Maria Castillo 11
Població: Salou Municipi: Salou
Codi postal: 43840
Telèfons: 977352900
Fax: 977382979
E-mail: e3010153@xtec.cat
Web: http://blocs.xtec.cat/escolavoramar/
http://www.escolavoramar.blogspot.com.es

Descripció
Origen, ubicació i contextualització
La nostra escola neix el curs 2007-08 a la localitat de Salou, motivada per l’espectacular
creixement de la població en edat escolar de la localitat.

Aquest municipi té actualment una població de més de 30.000 habitants. Pel que fa a la
nacionalitat dels habitants registrats al padró, cal assenyalar que el 59,7% són espanyols
(15.598, exactament) i la resta, estrangers. Entre els estrangers, els senegalesos són els
més nombrosos, seguits dels romanesos, anglesos, marroquins, brasilers, italians,
argentins, dominicans, indis, russos, colombians i búlgars. Es tracta d’un municipi en plena
expansió econòmica, gràcies, fonamentalment, a la seva oferta turística, comercial i de
serveis. En total, hi conviuen unes 100 nacionalitats.

3

Compta amb quatre escoles públiques, una de concertada, una de privada, dos instituts, 4
Llars, una EOI, una Escola Municipal de Música i diversos centres de formació permanent
per joves i adults.
Estem ubicats al c/ Maria Castillo. Es tracta d’un barri nou que encara no està dotat de tota
la infraestructura com a tal, d’edificis nous, molts d’ells encara infrahabitats, amb poc comerç
i on hi ha varietat d’espais dedicats a la restauració i l’hostaleria i que en època hivernal
veuen disminuir l’afluència de vianants i ambient de carrer.

Per altra banda és un barri modern, amb amplis carrers i avingudes, amb molta zona verda i
que destinarà molts dels seus espais a convertir-se en una zona educacional equipada amb
totes les instal·lacions necessàries per a tal fi: escoles, institut, llar d’infants...

Les dependències estan molt ben condicionades i són vàlides per a la realització de les
tasques educatives. La dotació és la necessària per al bon desenvolupament de les diverses
sessions que es programen. Val a dir també que l’Ajuntament està involucrat de manera
permanent en les nostres necessitats.
L’escola consta d’un sol edifici de dues ales i dues plantes en una de les ales, distribuït al
voltat d’un pati interior. És un edifici extremament lluminós, funcional i segur per a l’alumnat,
amb solucions adequades per eliminar totes les barreres arquitectòniques. En els seus dos
extrems sud, les dues ales s’allarguen en dues dependències annexes: el menjador i el
gimnàs, amb tots els seus serveis inclosos.
Les condicions inicials del centre van causar que els dos primers anys l’escola rebés
sol·licitud de matrícula majoritàriament de famílies desplaçades o arribades fora de termini.
Això va crear una situació inicial de certes diferències respecte als altres centres, que vam
abordar amb actuacions específiques i es va modificant lentament, curs rere curs.
Les principals característiques de l’alumnat actual es podrien resumir en diversitat,
complexitat i riquesa.

Procedències lingüístiques:
Català

Anglès

Neerlandès

Espanyol

Francès

Txec

Portuguès

Alemany

Letó

4

Italià

Búlgar

Pulaar

Rus

Urdú

Mandarí

Georgià

Panjabí

Cantonès

Moldau

Hindi

Altres

Bosnià

Àrab

Romanès

Wòlof

Procedències ètniques:

Unió Europea

Gitana

Subcontinent indi

Xina

Magreb

Europa Est

Unió Europea

Àfrica Subsahariana

Amèrica Centre I Sud

Amèrica del nord

NEE detectades:

Noves incorporacions:

Situacions socials desafavorides amb dictamen d’EAP

Trastorns greus del desenvolupament i de la conducta/personalitat amb dictamen
d’EAP

Trastorns de l’aprenentatge i del desenvolupament

Deficiències sensorials

Discapacitats motrius en graus diversos

Malalties rares

Aquesta diversitat de procedències i situacions aporta una gran riquesa física,
comunicativa, social, cultural i humana a les nostres aules, alhora que genera situacions
força complexes d’intercanvi emocional i intel·lectual i de relacions amb l’entorn i amb les
normes de convivència.

5

Un percentatge alt d’aquests alumnes s’ha incorporat recentment al sistema educatiu
català, bé per haver arribat no fa gaire a Catalunya, bé perquè, malgrat haver nascut
aquí o haver vingut fa un temps, s’han mantingut a dins de cercles socio-familiars molt
tancats i fortament vinculats a la seva cultura original.

Això suposa, en una part de famílies:

Desconeixement o baixa competència de la llengua catalana, però gran riquesa de
llengües.

Desconeixement de la cultura, costums i tradicions del nostre país, però un ampli
ventall de possibilitats d’interculturalitat.

Concepcions diverses i, de vegades, divergents de la importància de l’escolarització,
especialment en edats primerenques, i de les expectatives que ens en podem forjar.
La seva implicació en l’escola és variable en funció en gran part de la distància
cultural i dels recursos materials que condicionen la comunicació amb l’escola i
l’accessibilitat de la família.

Famílies amb treballs temporals, la majoria relacionats amb els serveis de turisme i
sector terciari, la qual cosa comporta uns horaris familiars (d’hàbits, de satisfacció de
les necessitats, de comunicació...) bastant irregulars i també molta dificultat de
contacte família-escola.

Una altra circumstància que té una alta incidència al municipi i especialment a aquest
centre és la mobilitat de l’alumnat: altes i baixes es van produint incessantment al llarg
de cada curs escolar, vinculades a la situació econòmica del país i a les característiques
de l’oferta laboral del municipi.

Degut a que la localitat és zona única a nivell de matriculació, la nostra població es
caracteritza també per la seva localització geogràfica molt dispersa. Això implica
assistència, puntualitat i seguiment curricular força irregulars.
Tot això, forçosament, desencadena uns processos d’ensenyament i aprenentatge
singulars, que requereixen tractaments, metodologies, adaptacions o enfocaments
curriculars i decisions organitzatives especials, i una necessitat de recursos materials i
humans evidents. La sensibilitat de l’administració envers aquesta situació ha estat fins
el moment força correcta, de manera que les nostres ratios professorat/alumnat/recursos
per atendre la diversitat deixen ben situat al centre respecte la mitjana de Catalunya
segons els resultats dels indicadors de centre.

6

Dependències

Activitat lectiva: 6 aules d’EI, perfectament condicionades per a aquest ús, amb
seveis compartits per cada nivell. 12 aules ordinàries de Primària. Un aula per USEE
i AD. Tres aules de Grups Reduïts. 1 biblioteca. 1 aula d’Informàtica. 1 aula de
música i audiovisuals.

Instal·lacions esportives: Un gimnàs de grans dimensions i equipaments moderns,
amb escenari i instal·lacions de projecció i els seus equipaments de magatzem i
sanitaris. 1 Pista Poliesportiva aire lliure Bàsquet, 1 de Futbol-Sala i Handbol, 2
pistes de Mini bàsquet transversals.

Dependències administratives: 2 despatxos de Direcció i Prefectura d’Estudis.
Secretaria. Consergeria. Sala de Professors. 4 tutories.

Dependències de Serveis: Espais AMPA, Menjador. Diversos magatzems per al
personal

Personal

Equip directiu: Directora: Clara Pulido Tejero; Cap d’Estudis: Immaculada Tarafa
Camps; Secretària: Elisabet Mercadé Pannou

Docent: Mestres: Pri, EI, An, EF, Mu, EE, AA, USEE i Rel. Coordinacions: 1
coordinador/a de Cicle d’EI i de cada cicle de Primària, 1 coordinador/a de riscos
laborals, 1 coordinador d’Informàtica, 1 coordinadora lingüística, 1 coordinadora de
PEE i una coordinadora de PCEE.

D’administració i serveis i Atenció Educativa: Auxiliar administrativa, TEI i Educadora
USEE (laborals del Departament)

Altres: Conserge, Monitors d’Acollida, Menjador i Extraescolars. Personal de cuina.
Personal de manteniment i neteja.

Ensenyaments que s’hi imparteixen

E. Infantil 3-6

Educació Primària

Educació Especial i USEE

Aula d'Acollida 1

Recursos i oferta de serveis

7

Serveis de suport interns:

SERVEI ESCOLAR DE MENJADOR

L’oferta l’AMPA, que és qui el gestiona. Fan de pont d’informació i orientació a les
famílies, així com del control d’assistència i mediació en cas d’incidències.

Es regeix pels següents principis, recollits al PLA DE FUNCIONAMENT DEL
MENJADOR:

Oferta de menjar saludable, dins dels marges legals

Actuació educativa i responsable del personal envers l’alumnat usuari

Fidelitat al PEC

Transparència en la gestió i en la comunicació amb l’AMPA, la Direcció i les
famílies usuàries

SERVEI D’ACOLLIDA MATINAL D’ALUMNES

Els/les nostres alumnes poden utilitzar el servei d’Acollida Matinal que oferta l’AMPA del
Ceip Salou i que gestiona ella mateixa. Els responsables són monitors particulars,
contractats per aquesta entitat.

El servei funciona de 2/4 de 8 a 2/4 de10 del matí i té un plantejament assistèncial i
educatiu. S’hi poden acollir totes les famílies que ho desitgin sempre que compleixin les
condicions econòmiques i organitzatives estipulades.

SERVEI D’AUTOBÚS

Els/les nostres alumnes poden utilitzar el servei d’autobusos que gestiona l’Ajuntament.
Hi ha monitors que acompanyen els alumnes en les tres rutes que realitzen.
El servei cobreix tots els desplaçaments al llarg de la jornada escolar i tota l’extensió del
municipi

ACTIVITATS EXTRA ESCOLARS

Les gestiona l’AMPA i la coordinadora del PCEE. Es realitzen en horari extraescolar a
les instal·lacions del centre o altres instal·lacions municipals, prèviament comunicades i

8

acceptades per les famílies usuàries. Hi poden participar tots els alumnes des de P-3 i
les atenen monitors contractats. L’oferta es revisa anualment en funció de l’oferta, la
demanda i la idoneïtat respecte al PEC i a la Programació anual de centre.
Serveis de suport externs:
EAP (Equip d’Assessorament Psicopedagògic): Psicopedagog/ga i Treballador/a social

El seu Pla d'actuació es concreta en:

Col•laboració dinamització en la planificació d’experiències d’inclusió escolar que el
Centre proposi

Detecció, i si cal, acreditació dels alumnes amb NEE (Necessitats Educatives
Especials). del Centre. Protocols de diagnòstic, documentació i derivació

Assessorament escolar per al progrés acadèmic d’aquest alumnat

Assessorament familiar, si s’escau.

Col·laboració en el desenvolupament i els protocols d’intervenció referents a l’ USEE

Formar part de la Comissió d’Atenció a la Diversitat.

EBAS (Equip Bàsic d’Assistència Social) L'objectiu que es proposen és actuar
coordinadament amb el Centre i l’EAP en la detecció, seguiment i propostes de vies de
solució dels/de les alumnes, les famílies dels quals puguin patir algun tipus de marginació o
situació social i/o econòmica desafavorida o de risc.

ASSESSORAMENT DE PLÀSTICA I EXPRESSIÓ ORAL, promoguts per l'Ajuntament de
Salou.

BIBLIOTECA MUNICIPAL
CAP. Fa les revisions de l’alumnat, vacunacions i assessora també el centre en qüestions
de prevenció i salut.
PLA D’ENTORN. Al nostre centre gaudim de la participació en les següents propostes:
Activitats directament relacionades amb el gust per la lectura, programats pel mateix centre;
activitats d’esport subvencionades pel PCEE (Pla Català de l’esport escolar); visita a
exposicions que es realitzin al municipi. Teatre infantil al TAS, beneficiant-nos de les
subvencions creades a tal efecte. Pla de prevenció contra l’absentisme escolar.
Assessorament del coordinador LIC (Llengua, Interculturalitat i Cohesió), que unifica els

9

aspectes més importants referents a la llengua i la cohesió social, tot fent la segona fase del
APIL (Assessorament Pla d’Immersió Lingüística) iniciat el curs anterior. Taller de llengua
catalana per aquelles famílies nouvingudes que s’hi vulguin acollir. Projecte PROA de suport
a l’estudi pel CS de Pri. Programa “Acosta’t al mar”, amb activitats esportives aquàtiques
d’iniciació.
LUDOTEQUES “EL DOFÍ MÀGIC” I “XIC’S” . Donen suport educatiu i assistencial.

CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL: espai de trobada i presa de decisions comunes de tots
els centres educatius de Salou i el Consistori. Està integrat per dos docents i un membre de
l’AMPA en representació de cada centre, alguns representants municipals, entre ells el/la
regidor/a i el/la coordinador/a d’Ensenyament i el/la representant del Pla Educatiu d’Entorn.
Ocasionalment, pot ser-hi convidat/da el/la inspector/a o altres persones que es decideixin.

Tots aquests serveis es comprometen amb els següents objectius bàsics:

Utilitzar el català com a llengua de relació i potenciar-lo com a llengua vehicular i
comunicativa

Fer del temps d’activitat corresponent a les seves actuacions un espai i una
oportunitat educatives i de promoció personal i social de l’alumnat

Contribuir a la cohesió social

Contribuir a l’educació per la salut i el civisme

II.

Trets d’identitat i caràcter propi. Qui som?

PRINCIPIS QUE REGIRAN EL PEC
Les característiques dels centre que anem acordant entre l’equip directiu, el claustre de
mestres, les famílies que formen part de l’escola i la resta de sectors implicats i que volem
fer inherents a totes les actuacions del centre són:
1) Educadora, en el sentit ampli i integral de la paraula: transmissora i dinamitzadora
de processos d’ensenyament aprenentatge, però també de formació personal,

10

d’equilibri emocional, de relacions interpersonals, de creixement físic saludable,
d’educació estètica i artística i de maduresa personal i cívica.
2) Científica: basada en procediments didàctics ben fonamentats, amb expectatives
d’ensenyament-aprenentatge altes, propera als continguts i estratègies que dotin bé
els alumnes per assumir els reptes de la societat que els tocarà viure i rigorosa en
els processos d’avaluació
3) Inclusiva: fonamentada en el dret de totes les persones a formar-se i viure en
ambients normalitzats, en contacte amb la diversitat social del seu entorn i oferint així
la formació en els valors que representa per a tots els alumnes, conviure i aprendre
amb companys de característiques diferents a les pròpies.
4) Democràtica: que aplicada al centre vol dir que tots els sectors que hi estem
implicats podem i hem de tenir els nostres conductes de participació, opinió, gestió i
actuació, sempre i quan demostrem ser respectuosos amb les llibertats dels altres i
dins del marc legal establert. A dins d’aquest atribut cal fer especial esment en la
voluntat que tenim de mantenir i potenciar actituds crítiques en els diferents àmbits
d’actuació de l’escola.
5) Catalana: compromesa amb la nostra identitat, amb la nostra llengua i amb la nostra
realitat social i històrica.
6) Plural: tolerant amb les diverses manifestacions culturals que es donin en el seu si i
potenciadora de processos d’intercanvi i enriquiment ideològic, científic i cultural,
sempre a dins del marc legal vigent.
7) Compromesa amb el seu entorn: primerament, amb el municipi al qual pertany;
alhora, capaç d’acollir i gestionar de manera enriquidora, la multiculturalitat i el
plurilingüisme que caracteritza la seva població. I, per últim, ben integrada en la
realitat actual social i cultural catalana.
8) Laica: que nos s’identifiqui amb cap credo religiós, però cal entendre que això es pot
exercir amb respectant dos principis bàsics:
 tothom podrà expressar lliurament les seves creences sempre que aquestes
respectin els drets humans i en cap cas se’n faci apologia

11

 les tradicions catalanes i altres celebracions que s’hi puguin incorporar que
tinguin un origen religiós es donaran a conèixer i es viuran des dels prismes
cultural, folklòric, festiu i/o històric.
9) Ecològica: Promotora de l’Educació Ambiental i d’ hàbits i continguts compromesos
amb la conservació del Medi Ambient.
10) Compromesa amb els valors humans, els quals inspiraran totes les actuacions de
tota la comunitat educativa.
11) Coeducadora: compromesa amb l’educació a favor de la igualtat dels sexes i de la
eradicació de la violència de gènere.
12) Saludable: impulsora de bons hàbits d’higiene i salut, propera als estaments socials
que els promouen i compromesa amb la transmissió d’aquests coneixements a les
famílies que aculli.
13) Autònoma: disposada a impulsar i assumir els plantejaments i estratègies que vagi
regulant la llei per tal de poder gestionar tots els àmbits i així donar la millor resposta
a la situació i exigència social que li tocarà viure
14) Innovadora: Interessada per la innovació en els àmbits pedagògics, de gestió i
d’organització.

__________________________________________________________________________

12

III.

Criteris que defineixen l’estructura organitzativa pròpia.

Com ens organitzem?
ORGANIGRAMA DEL CENTRE

ORGANIGRAMA
ESCOLA VORA MAR
COMISSIONS:
Permanent
Econòmivca
Convivencia
Documentació

ÒRGANS DE GOVERN

ÒRGANS DE PARTICIPACIÓ

UNIPERSONALS

UNIPERSONALS

CONSELL
ESCOLAR

EQUIP DIRECTIU
CAP D’ESTUDIS
IMMA TARAFA

MESTRES, TEI i
Educadora ESEE

PROFESSORAT
5

CÀRRECS NO
DIRECTIUS
Coordinador
informàtica
Coordinadora EI
Coordinadora
Llengua

PARES I MARES
5

SECRETÀRIA
ELISABET MERCADÉ

PAS + PAE
2
AJUNTAMENT
1

EXTERNS
EAP
EBASP
REGIDORIA D’ENSENYAMENT
OME
ASSESSOR LIC

INTERNS
PAS
CONSERGE
AUX. ADMINISTRATIVA
TEI
TÈNICA D’EE
EDUCADORA USEE

COL.LEGIATS

CLAUSTRE

COL·LEGIATS

DIRECTORA
CLARA PULIDO

ÒRGANS DE
COORDINACIÓ

ASSOCIACIONS

SERVEIS

AMPA
ASS0CIACIÓ ESPORTIVA

Organització i gestió

ORGANITZACIÓ

13

COMISSIONS DE
TREBALL:
Circulars
Festes
CAD
Inclusió
Informàtica
Altres

EQUIP
EDUCACIÓ
INFANTIL

EQUIP
EDUCACIÓ

PRIMÀRIA

L’activitat lectiva
S’organitza fonamentalment a partir dels cicles, quant a objectius a assolir, temporalització,
continguts, programacions, establiment de criteris metodològics, organitzatius i avaluatius i
agrupaments internivells de l’alumnat. Les decisions generals s’acorden en Claustre i/o
Consell Escolar.
Els altres criteris organitzatius acadèmics són els projectes que porta a terme l’escola:

Pla d’inclusió i intervenció dels especialistes USEE i EESP

Hores mínimes per cicle totals de cada àrea marcades al currículum

Intervenció de més d’un professional en els grups

Rendibilització de les hores dels especialistes per intervenció en EI o com a
suport de grups

Experiències d’interacció entre l’alumnat de diferents grups i/o nivells

Atenció a les necessitats educatives especials i personals i suports a
l’aprenentatge

Aprenentatge més intensiu del català per a alumnes nouvinguts des de 1r.
Cicle. (Com a rendibilitza cio del personal docent i aplicació intensiva del
PIL)

Participació en activitats i propostes educatives municipals: natació, plàstica,
expressió oral, plans d’educació ambiental, vial i cívica, activitats
esportives extraordinàries, sardanes.

Activitats complementàries de reforç del currículum: sortides, tallers al centre,
celebracions festives, participació de persones/entitats externes a l’equip
docent que desenvolupin un projecte o activitat educativa, etc.

Reforç de llengua anglesa en àrees no curriculars

Disponibilitat de les dependències i recursos materials per tal d’enriquir al
màxim l’activitat docent

Els agrupaments de treball d’alumnes és diversificat, segons la proposta: individual, parelles,
petits grups,...en base al principis de Vigotsky de respecte a les ZDP per afavorir
l’aprenentatge funcional i significatiu i de la cooperació i l’ensenyament i aprenentatge entre
iguals (Socioconstructivisme)

14

L’horari s’organitza i coordina a partir del compliment normatiu de les hores que exigeixen
intervenció d’un especialista i números d’hores destinades a cada matèria determinades a la
normativa vigent.

Un altre criteri organitzatiu fonamental per nosaltres és la intervenció de dos professional a
dins de l’aula com a suport de grup en aquells grups que tenen alumnes amb més dificultats
d’aprenentatge i/o relació o trastorns greus de la personalitat.
En últim terme, utilitzem també com a criteri organitzador de l’activitat la disponibilitat de les
dependències i recursos materials per tal d’enriquir al màxim l’activitat docent: aules
d’informàtica, audiovisual, anglès, plàstica, música i religió; instal•lacions esportives; hort
escolar; aules de grup reduït; aules d’Educació Especial i USEE; projectors i pantalles;
material de laboratori; biblioteca.

El personal docent
A nivell treball col•lectiu, s’organitza en:

Claustre: decisions que afecten a tot el personal

Cicles: intervenció pedagògica

Personal específic d’Atenció a la Diversitat

Comissions i grups de treball: serveis definits per al centre. Els més estables són:

Biblioteca, Festes, Circulars i Comunicació, Atenció a la Diversitat i Informàtica

Coordinacions: intervenció sobre aspectes concrets del centre que requereixen

seguiment i especialització. Les definides normativament són: Cicles, Riscos i salut laboral,
Informàtica i Llengua i Interculturalitat. A més, el centre n’ha creat alguna derivada de les
seves necessitats: Coordinador/a d’Hort, de Biblioteca, de Pla Educatiu d’Entorn i de Pla
Català de l’Esport escolar.

Consell Escolar

Grups de Formació: persones que comparteixen interès i una mateixa formació.

S’organitzen per horaris i prioritats dissenyats i regulats per l’equip directiu i consensuats per
cicles i claustre.
El personal USEE i d’EESP treballa bé directament a les aules on hi ha alumnat de
dictamen, bé en grups reduïts d’alumnat amb objectius i continguts complementaris, bé a
l’atenció individualitzada d’alumnat que ho requereixi per determinades àrees.

Els 3 cicles es reuneixen setmanalment en una hora de dedicació al centre i cada nivell
dedica també una de les seves hores de dedicació per tal de realitzar la coordinació.

15

La Cap d’estudis es reuneix amb les coordinadores de cicles una hora setmanal i la directora
es reuneix periòdicament amb els coordinadors de Riscos Laborals, Informàtica, Lic, PEE i
PCEE i altres professionals de l’EAP i l’EBASP, coordinadora municipal i AMPA.
Cada membre de l’escola ha de formar part d’una de les comissions. Aquestes comissions
es decideixen anualment en funció de les prioritats del Pla Anual del centre i es consensuen
en claustre, a partir de la proposta de l’equip directiu.

Personal de serveis:
L’auxiliar administrativa treballa en connexió constant amb els membres de l’equip directiu i
és, a més, la primera receptora de tota persona que entra al centre o vol contactar amb
qualsevol persona que hi treballa. Té un gran interès per la formació permanent i està
perfectament adaptada a les noves tecnologies, la qual cosa resulta de gran eficàcia.
El conserge vetlla constantment per la bona conservació dels espais i les instal•lacions.

Les famílies es poden organitzar en una o diverses associació/ns AMPA que gestiona/en
determinats serveis per al centre, vehicula ajuts per serveis, gestiona alguns recursos
econòmics a favor del centre i organitza actes lúdics i culturals per a tota la comunitat
educativa i/o restringida als seus associats.

Per altra banda, vehiculen la seva participació al centre a través dels tutors i tutores quan se
sol•licita o s’ofereix.
L’alumnat: s’organitza per grups classe segons criteris d’edat i nivell, respectant la
normativa. Però es porten a terme experiències d’agrupaments internivells que estan donant
molta satisfacció.

Els espais i recursos materials compartits es regulen per un horari establert a començament
de curs que hi permet l’accés i ús de tothom que ho requereix, sense interferir els uns amb
els altres.
Amb els protocols d’Acollida que hem establert i dels quals n’està ben assabentada tota la
comunitat educativa, assegurem un bon inici a tothom que s’incorpora al centre,
definitivament o transitòria.

16

També hi ha mecanismes i protocols establerts i en ple funcionament per derivar alumnat i
famílies als serveis externs que ho requereixen.

ÓRGANS DE GOVERN I GESTIÓ:

Equip Directiu:
És l’organ reconegut i permanent durant el seu mandat d’organització i gestió del centre.
Compleix les funcions que li atorga la normativa.
A nivell intern s’espera d’aquest que proposi les línies directrius del centre en tots els àmbits
i se li reconeix coherència i capacitat de diàleg en aquesta funció. Es reuneix en diverses
sessions ordinàries setmanalment i extraordinàries sempre que les situacions ho
requereixin. Tot i que les funcions de cada membre estan ben delimitades i això propicia
gran autonomia i eficàcia, hi ha la voluntat de donar una resposta cohesionada i
consensuada a totes les situacions importants, transcendentals o crítiques que van sorgint.

Claustre de Professors
És l’òrgan clau de l’establiment de línies pedagògiques, proposta de projectes, concrecions
d’accions i curriculars i esdeveniments escolars i criteris d’actuació envers la comunitat
escolar i l’exterior. Es reuneix com a tal, com a mínim, un cop al mes una sessió de dues
hores. Setmanalment hi ha trobada de tots els mestres també, però amb activitats de
formació o reunions informatives i de coordinació.

Consell Escolar
Segons normativa, és l’òrgan on es discuteixen i aproven algunes de les directrius i
actuacions transcendentals per a l’escola. S’hi han creat les següents comissions:
Permanent, Econòmica, Documental i de Convivència. Al nostre centre, s’ha pogut crear en
la proporció establerta per la normativa en aquestes darreres eleccions. Es reuneix al menys
un cop per trimestre de manera ordinària i de manera extraordinària sempre que es cregui
convenient i també a l’inici i final de curs.

17

IV. Objectius educatius del centre. Què volem?
Prioritats del Departament
En el marc dels objectius prioritaris del sistema educatiu, el centre ha de vetllar
especialment per millorar i, si escau, consolidar i mantenir els aspectes següents:

Desenvolupar al màxim les capacitats de tots/es i cadascun/a dels/de les

alumnes

L’adquisició de les competències bàsiques, que han de contribuir al

desenvolupament personal de l'alumne/a. En especial, l’assoliment d'un bon nivell
d’expressió i comprensió orals, d’expressió escrita i de comprensió lectora,
d’habilitats matemàtiques bàsiques i d'autonomia en l'aprenentatge. Així mateix, la
consolidació d'un hàbit de lectura independent, diària i reflexiva, que formi lectors
capaços d’accedir al contingut de qualsevol text.

L’ús de la llengua catalana com a llengua d’aprenentatge i de comunicació en

les actuacions docents i administratives del centre.

La importància de l'aprenentatge de, com a mínim, una llengua estrangera,

amb l’objectiu que els alumnes n’adquireixen les competències d’escoltar, llegir,
conversar, parlar i escriure.

L’escolarització inclusiva de l’alumnat. La identificació precoç dels trastorns de

l’aprenentatge, de la comunicació i el llenguatge i de la conducta, i la seva adequada
atenció metodològica i personalitzada.

La cohesió social

L'ús de les TIC i dels recursos digitals ha d’afavorir la millora dels processos

d'ensenyament i aprenentatge i dels resultats escolars, així com donar suport a
l'atenció a les necessitats educatives específiques i a la diversitat dels alumnes. Els
alumnes han de desenvolupar la competència digital en tots els nivells educatius.

La coordinació entre el professorat de parvulari i primària i el de primària i

secundària per afavorir la coherència del procés educatiu i la millora dels
aprenentatges dels alumnes.

ACTUACIONS PREVISTES PER IMPLEMENTAR AQUESTES PRIORITATS
o Pla d'Acollida, consistent en accions a diversos nivells, i elaboració de
documentació adequada per al traspàs mutu d'informació. Com a accions

18

remarcables proposem l’atenció a els/les mestres que s’incorporen novells,
així com aquells que s’incorporen a la línia d’escola. També es contempla l’
acollida de l’alumnat que s’incorpora a la nostra escola.
o Pla d’atenció a la diversitat que respongui a la situació real de l’escola i a les
necessitats de les famílies i alumnes que l’integren.
o Pla de convivència, en el qual es recolliran els protocols que assegurin el
compliment al centre de les Normes d’Organització i Funcionament en un
clima de tolerància i convivència pacífica.
o Fomentar el treball escolar realitzat en base a l’assoliment de les
competències bàsiques. Introduir com a recursos de treball l’elaboració de
dossiers i projectes per part de l’alumnat;

l’ús a les aules de materials

confegits amb criteris de funcionalitat, significativitat i tria de continguts
rellevants per a cada grup d’alumnes; adquisició de coneixements i
tractament d’aquests a través de les TAC; treball en diferents tipus
d’organització i agrupament (treball interactiu i cooperatiu); equilibrar aquesta
cooperació amb demandes d’esforç personal
o Consolidació d’un temps diari de lectura
o Promoure la participació de l’alumnat nouvingut i les seves famílies en espais,
activitats i càrrecs d’interès i representació al centre. Entrevistes per
assegurar el bon traspàs de la informació, famílies pont que les integrin a
l’AMPA, grups de pares col•laboradors i Formació en català. Quant a
l’alumnat, participació en activitats creatives, artístiques i manipulatives que
n’assegurin el seu èxit. Treball a les tutories per practicar la comunicació
empàtica i la comprensió de les diverses situacions.
o Treballar juntament amb l’EAP i els diferents serveis Socials per detectar els
casos d’alumnes amb dificultats d’aprenentatge, relació i/o integració i cercar
mecanismes i organismes de derivació i resolució i/o compensació d’aquestes
dificultats, mitjançant les reunions periòdiques, l’elaboració de protocols i
document de traspàs d’informació i la coordinació d’actuacions. En aquesta
direcció, instaurarem mecanismes de suport per a aquells/es alumnes que
manifestin dificultats en el seu procés d’integració i aprenentatge, mitjançant
mestres de suport a dins de les aules i grups reduïts, així com el SEP.
Igualment informarem les famílies i facilitarem el seu accés als organismes,
processos, recursos,,, que els calgui per a aconseguir el màxim d’ integració
social i pal•liar les possibles deficiències socials, culturals i econòmiques en
tot allò que tingui relació amb el procés escolar dels seus fill/filles. Elaborar
Plans individualitzats per a aquells nens i nenes que manifestin necessitats

19

educatives especials remarcables.
o Implantar programes d’immersió lingüística.
o Potenciar l’ús habitual i educatiu de les noves tecnologies a les mateixes
aules, com a font de coneixement, recerca d’informació, aprenentatge lúdic,
exercitació d’habilitats...
o Incorporar les propostes del PEE.
o Instaurar reunions de traspàs d’informació, plantejaments i demandes entre EI
i CI i entre CS i Secundària.
o Aprofundir en els mecanismes de recollida selectiva a l’escola i aplicar
coneixements relacionats amb l’ecologia i la salut a l’alimentació i l’hort
escolar.
o Signar la carta de compromís entre el centre i totes les famílies, mitjançant la
qual esperem acostar les nostres expectatives i els nostres compromisos
envers l’alumnat.
o Aplicar amb el màxim rigor els mecanismes i protocols previstos al Pla
d’Absentisme municipal per tal de reduir al màxim aquesta tendència.
o Potenciar l’ús compartit amb l’alumnat, les famílies i l’entorn de les
instal•lacions del centre, fora de l’horari pròpiament lectiu, materialitzant els
compromisos en uns documents de sol•licitud d’ús i de compromís de cura ja
existents al centre i respectant el protocol de col·laboració AjuntamentDeoartament (Direcció) marcats a la normativa i aprovats pel Consell Escolar.

V.

Prioritats i plantejaments educatius. Què proposem?

PROMOCIÓ DE L’EQUITAT
Cal promoure l'equitat per poder assolir la igualtat en les possibilitats i el ple
desenvolupament de les potencialitats de cada infant i evitar qualsevol tipus de marginació i
exclusió. Amb aquest objectiu cal crear les condicions que facin efectiva la igualtat
d’oportunitats per accedir a una educació de qualitat.
Per assolir aquest objectiu, el centre:

20

Garanteix la integració escolar i social de tot l’alumnat, amb una atenció especial a
l’alumnat amb més risc d’exclusió social i vetlla per obtenir-ne el màxim rendiment
escolar. A aquests efectes, utilitza totes les eines disponibles i mostra expectatives
positives respecte a les possibilitats d’aquest alumnat.

S’adoptaran mesures preventives respecte a l’absentisme escolar i se’n farà un
seguiment acurat. Aquestes mesures inclouen les estratègies per acollir l'alumnat
amb dificultats o amb risc d'exclusió, les expectatives del professorat envers aquest
alumnat i l’activació d’accions positives. Aquestes mesures es portaran a terme
mitjançant treball coordinat entre els responsables del centre i els agents de l'entorn
implicats. Aixa s’activarà el Pla de prevenció d’absentisme de l’alumnat elaborat pel
consistori de Salou i aprovat pel seu Consell Escolar Municipal.

Es mirarà de detectar les necessitats específiques de l’alumnat (físiques, cognitives,
afectives, relacionals i socials), preveure’n l’acció tutorial adequada i vetllar pels
aspectes afectius, emocionals i relacionals, fent un èmfasi especial en l’alumnat més
vulnerable o amb risc d’exclusió.

Vetllarà per la no-discriminació de l’alumnat per raons econòmiques, facilitarà la
informació i l’accés de les famílies als diferents tipus d’ajuts i beques i promourà que
tot l’alumnat disposi del material escolar necessari i tingui accés a les activitats
complementàries i extraescolars programades pel centre.

Fomentarà la integració social dels alumnes i de les famílies i potenciar el
desenvolupament del Pla Educatiu d'Entorn de Salou.

Tenint en compte la població escolar actual del centre i del municipi, es vetllarà
especialment en aquest sentit, pel foment de l'educació intercultural en un marc de
diàleg i de convivència
L’educació intercultural implica un model educatiu que potencia la cultura del diàleg i de la
convivència, i ajuda a desenvolupar la consciència i el sentiment d’igualtat com a condició
prèvia per al coneixement i el respecte de les diferències culturals. És objectiu fonamental
del centre educatiu que tot l’alumnat, el de la cultura majoritària i el de les minoritàries,
desenvolupi, mitjançant qualsevol àrea o matèria curricular, les aptituds i les actituds que
l’han de capacitar per viure en la nostra societat, que és multicultural i multilingüe.
Per assolir aquest objectiu, el centre:

21

Possibilitarà que tot l’alumnat i les seves famílies sentin que formen part de la
societat catalana, sense que per això hagin de perdre els referents propis.

Fomentarà actituds d’obertura i d’empatia que facilitin l’enriquiment personal i
cultural. Ajudarà a superar estereotips i prejudicis respecte a persones i grups
diferents. Subratllarà les semblances i fomentarà el respecte pels valors, creences i
comportaments de les diverses cultures en el marc de la Declaració Universal dels
Drets Humans i dels Drets dels Infants.

Explicitarà els continguts interculturals en les àrees o matèries del currículum.

Desenvoluparà el respecte a les manifestacions culturals i una actitud crítica envers
determinats continguts i tradicions de qualsevol cultura, tant la pròpia com l’aliena,
que no respecti els drets humans bàsics.

Afavorirà la dimensió europea per fer un treball competencial i integrat de continguts i
llengües.

Incentivarà la participació escolar de tots els alumnes i llurs famílies, evitant
qualsevol tipus de marginació i potenciant la convivència i la cooperació entre
alumnes de cultures familiars diverses, dins i fora de l’escola.

Desenvoluparà habilitats per a la convivència, necessàries a l’hora de participar en la
vida ciutadana multicultural, i vetllarà per la integració socioafectiva de tot l’alumnat.

Respectarà la diversitat cultural en totes les seves formes i, per tant, permetrà l’ús de
vestuari o elements simbòlics, ja siguin de caràcter cultural, religiós o identitari,
sempre que no impossibilitin:
o

La realització de totes les activitats curriculars

o

La comunicació interpersonal,

o

la identificació personal,

o

la seguretat personal o la dels altres.

Aquest respecte, però, no ha de permetre ni tolerar els símbols que exaltin la xenofòbia o el
racisme, o que promoguin qualsevol tipus de violència

PROMOCIÓ DE L’EXCEL·LÈNCIA

Entenem per excel·lència la qualitat de assolir el màxim rendiment de cada persona en
funció de les seves capacitats. Per a aconseguir-ho, instaurem les següents línies
metodològiques, curriculars i organitzatives:
1. Les avaluacions inicials i sumatives de tot l’alumnat i de cada alumne/a en particular,
per tal de saber sempre on és, com ha millorat respecte a valoracions anteriors i quin

22

són les fites a curt, mitjà i llarg termini que li podem proposar. També els
mecanismes de feed-back sobre els processos didàctics, la qual cosa permetrà al
personal docent analitzar els resultats de les seves pràctiques i millorar-les si
s’escau. Tendirem a anar enfocant l’avaluació cap a la valoració de les diferents
competències que volem desenvolupar en l’alumnat, més que no cap a la valoració
dels continguts que ha pogut integrar.

2. Un Projecte Curricular de Centre realista i ambiciós alhora, que permeti aprofitar els
coneixements diversos de l’alumnat per aprofundir en les capacitats que es
reconeixen

normativament

i

social

com

a

imprescindibles

per

al

seu

desenvolupament personal, social i professional. Per a això caldrà no només anar
actualitzant la competència normativa del personal docent, sinó també la seva
actualització professional i el seu interès per aprendre de pràctiques i sistemes
escolars d’èxit.
3. Una metodologia basada en els principis de activitat (física i mental), cooperació i
interacció, multidisciplinarietat i traspàs dels coneixements, desenvolupament de
capacitats i competències al temps que es treballen continguts rellevants,
funcionalitat i significativitat dels aprenentatges (la qual cosa vol dir que els
continguts que vulguem abordar i el seu grau d’assoliment tindrà en compte la relació
amb aspectes rellevants per a l’alumnat i la seva aplicació als reptes vitals amb que
aquest es troba).
4. Una bona atenció a la diversitat garantirà una oferta de reptes i de coneixements
adequats a cadascun dels nivells competencials en que es trobi cada alumne/a del
centre i cada grup. Els recursos humans i materials de que disposem s’organitzaran
precisament per aconseguir que tots/es i cadascun/a dels/de les nostres alumnes
trobin el repte que necessiten per anar progressant i els recursos per solucionar les
seves deficiències i dificultats.

PRINCIPIS METODOLÒGICS
A nivell teòric i de principis, l’escola s’identifica plenament amb els postulats de 3 propostes:
o

L’eclecticisme, partint d’algunes teories bàsiques: socioconstructivisme, aprenentatge
cooperatiu, teoria de les intel·ligències múltiples i aprenentatge per competències.

o

La inclusió com atenció a la diversitat

23

o

L’educació integral de la persona, la qual cosa implica abordar, en la mesura del
possible, els continguts de manera interdisciplinar i la implicació de la persona en
l’aprenentatge, amb totes les seves capacitats i facultats.

D’aquests pressupòsits extraiem les nostres línies pedagògiques i metodològiques que es
resumeixen de la següent manera:

Els objectius d’aprenentatge s’han de proposar a partir del coneixement real que es
té de l’alumnat, amb criteris evolutius d’atenció a la diversitat i amb expectatives
reals, però altes sobre cada alumne.

Les activitats d’aprenentatge han de ser significatives i funcionals, relacionades amb
els coneixements previs de l’alumnat, rellevants per als seus interessos i necessitats,
funcionals per a la seva aplicació a la vida, motivadores i diversificades i sempre que
sigui possible, amb possibilitat de diversos graus de solució o resposta. També han
de permetre diversos agrupaments de l’alumnat i la construcció conjunta del
coneixement.

Els alumnes es poden agrupar per diversos criteris, en funció de l’objectiu de
l’activitat: per ZDP respecte a un àrea, per parelles, petits grups, gran grup,
internivells, etc. I s’han de dissenyar diverses estratègies que permetin aquests
agrupaments i l’aprenentatge cooperatiu: treballs per projectes o projectes de treball,
equips de joc o esportius, parelles, padrins, tallers, racons...

Els objectius i continguts proposats al currículum són la guia que ens permet orientarnos, dissenyar les activitats i situar-nos respecte a la resta de població de la mateixa
edat, però la nostra fita és el desenvolupament de les CB. Per tant, caldrà que les
propostes pedagògiques compleixin els següents requisits:
o Ajudar a desenvolupar alguna competència i, com més, millor
o Potenciar aquelles competències bàsiques més instrumentals, com són la
lectura, l’expressió oral i la competència matemàtica.
o Incloure-hi continguts i procediments dels eixos transversals
o Relacionar les diferents àrees del coneixement entre elles

24

o Posar en joc les pròpies competències de l’alumnat per perfeccionar-les i
adquirir-ne de noves

Tots els alumnes i totes les alumnes són competents en un grau o altre i en un
aspecte o altre del coneixement. Cal descobrir aquesta competència, tant a partir de
les avaluacions prèvies, com de l’observació directa, valorar-la i utilitzar-la per al seu
progrés personal, alhora que se’l fa exercitar aquelles competències que no té tan
desenvolupades. En aquest

sentit, la interacció entre alumnes juga un paper

insubstituïble.

Tot l’alumnat rep la formació a dins del seu grup de referència, amb l’ajut del tutor/, el
professional de suport del grup i la resta del grup. El personal USEE i d’EE treballa
directament a les aules on hi ha alumnat de dictamen tan de temps com sigui
aconsellable en cada cas, alternant-lo amb l’atenció individualitzada.

Les dificultats s’aborden amb adaptacions curriculars i PI i posant tots els recursos
disponibles a disposició de l’alumnat que ho necessiti.

La interacció família escola és un puntal importantíssim per comprendre’l i ajudar-lo a
progressar.

Les estratègies avaluatives han de ser diverses i ens ajuden a reflexionar sobre els
resultats i sobre els processos.

El coneixement de la realitat familiar i cultural del nostre alumnat és un dels punts de
partida per marcar-nos objectius de tota mena amb ell i la interacció família escola és
un puntal importantíssim per comprendre’l i ajudar-lo a progressar.

Per desenvolupar les diferents propostes s’utilitzen recursos diversificats: fons
bibliogràfic, fonts de l’entorn, col·laboració de persones, noves tecnologies...

En tot aquest procés, el paper dels mestres ha canviat. Són dinamitzadors de les
activitats que poden produir en els alumnes aprenentatge, reguladors i catalitzadors
de l’activitat formativa de l’alumnat i models de comportament i actituds, de

25

transmissió o elaboració d’informació, catalitzadors de relacions personals i referents
normatius...

PROJECTES DE CENTRE

1.

INCLUSIÓ

En el marc dels principis generals de l’educació inclusiva, l’atenció als alumnes ha de tenir
lloc, sempre que per les seves característiques sigui possible i adequat, en entorns escolars
ordinaris, proporcionant-los el suport necessari per possibilitar-los la participació en les
activitats generals i els aprenentatges escolars i l’assoliment de les competències bàsiques.
L’aprenentatge cooperatiu, la intervenció de més d’un professional a l’aula, la planificació de
la participació de tot l’alumnat en les activitats d’aula i la resolució col·laborativa de
conflictes, entre altres, poden afavorir la inclusió de tot l’alumnat a l’aula ordinària.
L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat amb necessitats educatives
especials ha de seguir el mateix procés que la resta de l’alumnat. Els plans individualitzats,
per a aquells alumnes que en disposin, han d’esdevenir el referent per a l’avaluació d’aquest
alumnat, tenint en compte –en el marc dels objectius del curs, del cicle i de l’etapa–
l’assoliment de les competències bàsiques, l’autonomia personal i social (adaptació a l’aula
ordinària, grup específic, grup reduït) i l’adquisició d’hàbits de treball i d’aprenentatge.
L’avaluació qualitativa recollirà bàsicament el grau d’assoliment de les competències
bàsiques.
Les mesures més específiques d’atenció a la diversitat poden ser organitzatives —
intervenció de dos mestres a l’aula, agrupaments flexibles, suport en petits grups o de
manera individualitzada, preferentment dins l’aula ordinària o atenció fora de l’aula, etc.—,
però han d’incidir fonamentalment en les estratègies didàctiques i metodològiques i en el
procés d’avaluació de l’alumnat.
La inclusió en l'educació implica:

Valorar de la mateixa manera tot l'alumnat i tot el professorat.

Augmentar la participació de l'alumnat i, en conseqüència, reduir-ne l'exclusió.

Disminuir les barreres a l'aprenentatge i a la participació de tots els estudiants.

26

Veure la diferència entre els estudiants com un recurs per donar suport a
l'aprenentatge, més que no pas com un problema que s'ha de superar.

Oferir als estudiants l'oportunitat de ser educats a la zona on viuen.

Millorar el centre, tant pel que fa al professorat com a l'alumnat.

Desenvolupar valors, així com millorar-ne els resultats.

Reconèixer que la inclusió en l'educació és un aspecte més de la inclusió en la
societat.

2.

LA BIBLIOTECA I EL PLA D’IMPULS A LA LECTURA

La biblioteca és un espai d’aprenentatge on es troben recursos per donar resposta a les
necessitats curriculars i a l’impuls de la lectura en totes les seves accepcions. Conté
informació i literatura en diferents suports, és un element clau per promoure la utilització de
diferents recursos educatius, contribueix i facilita l’adquisició dels coneixements i de les
tècniques necessàries perquè l’alumnat aconsegueixi, de manera gradual, autonomia en
l’aprenentatge.
Coordinador/a o responsable de la biblioteca escolar
Es designarà un membre de l'equip docent com a coordinador o responsable de la biblioteca
escolar, amb formació específica, per portar a terme tasques d'organització i gestió del
programari de la biblioteca, la dinamització i l'impuls del pla de lectura de centre i l'accés i
l'ús de la informació des de la biblioteca.
La persona o persones responsables de la biblioteca escolar podran disposar de les hores
de dedicació que el centre estimi necessàries per al desenvolupament de la gestió i la
dinamització de la biblioteca escolar. Comptarà amb el suport de la Comissió de Biblioteca.
Des de la Biblioteca també s’està impulsant les competències digital i del coneixement de
l’alumnat. A tal efecte s’ha dotat la instal·lació amb tots els recursos informàtics que
l’alumnat necessita per:

Cercar informació a nivell telemàtic

Gestionar informàticament aquesta informació

Transformar-la en material de coneixement i aprenentatge, de relació amb els altres i
de creixement personal en tots els seus vessants

Difondre-la

27

Paral·lelament, al centre es realitzen altres accions destinades a impulsar la lectura i a
perfeccionar-la, així com a incrementar-ne la comprensió:
 L’hora de la lectura personal: diàriament, a l’entrada a escola a la tarda, es dedica un
quart d’hora a la lectura personal d’un llibre escollit lliurement. Hi participa tant
l’alumnat, com el professorat de tota la Primària.
 La Bibliopati: a l’hora d’esbarjo, es destina un racó a la lectura. S’hi aporten llibres i
es condiciona l’espai per poder llegir qui ho triï. El gestionen els alumnes de Cicle
Superior, juntament amb la coordinadora de Biblioteca.
 Lectogrups: els grups de lectura. Són grups flexibles internivells, formats en funció de
la competència lectora de l’alumnat i destinats a perfeccionar la lectura i incrementar
aquesta competència.

3.

PROJECTE FILOSOFIA 3/18

Aquest projecte és una proposta educativa per a l’alumnat de 3 a 18 anys que pretén
desenvolupar les habilitats de pensament dels estudiants, tot ajudant-los a comprendre les
matèries d’estudi, a ser més conscients de la riquesa del bagatge intel·lectual heredat i a
preparar.se per participar en un món democràtic.

Ensenyar a pensar es tradueix, segons aquest projecte, en plantejar situacions i activitats
que desenvolupin la capacitat de l’alumnat de:
PENSAR
PENSAR MILLOR
PENSAR PER UN MATEIX
PENSAR DES D’UNA PERSPECTIVA DEMOCRÀTICA

Els eixos metodològics en què es fonamenta són:

La comunitat de recerca: el pensament que s’inicia individualment, es concreta, es
perfecciona, s’enriqueix i madura en el diàleg “filosòfic” amb el grup.

El pensament crític.

El pensament creatiu.

El pensament acurat: apreciatiu de les situacions i dels contextos.

El diàleg filosòfic, basat en uns materials, uns recursos, uns disseny i unes pautes de
intercomunicació que produeix els efectes desitjats i enumerats anteriorment

28

Proposa quatre tipus d’activitats bàsiques per desenvolupar diverses habilitats del
pensament:

Activitats pròpiament dites sobre materials i propostes concretes i definides

Jocs

Contes i lectures

Art

I les habilitats que desenvolupa es poden classificar en:

Recerca: endevinar, esbrinar, formular hipòtesis, anticipar conseqüències, etc,

Conceptualització i anàlisi: posar exemples, buscar semblances i diferències, definir,
agrupar, seriar...

Raonament: donar raons, inferir, raonar, establir relacions de causa-efecte, relacionar
les parts i el tot, establir criteris...

Comunicació i traducció: explicar, interpretar, sintetitzar, , traduir a llenguatges
artístics, etc.

Les sessions segueixen un esquema que pretén facilitar l’assoliment dels objectius: inici
(amb un ritual optatiu), recordatori de les normes, plantejament de la situació, diàleg filosòfic,
recopilació, finalització.

4. Racons i tallers
L’organització i la posada en marxa de racons s’entén a l’escola com una organització de
l’espai que respon a una conceptualització del treball de l’aula diferent a la del grup classe
estàtic.

Quan parlem de racons o tallers ens referim a una estratègia pedagògica que respon a un
intent de millorar les condicions que possibilitin la participació activa de l’alumne/a en la
construcció dels seus coneixements.
Per dur a terme aquest plantejament en una part o en tot l’horari escolar hem de seguir els
següents criteris:

29

Cal reservar un temps determinat al treball per racons dins de la jornada escolar.

El mestre/a ha d’haver planificat els continguts que preveu que es puguin aprendre
als racons, sense estructurar massa rígidament el material i les tasques que s’hi han
de dur a terme.

Cal que el mestre/a canviï el seu concepte d’ordre i confiï que cada alumne/a serà
capaç de realitzar l’activitat que lliurement escull; per tant, haurà d’organitzar i
anticipar les condicions indispensables perquè l’alumne/a pugui desenvolupar tot el
seu potencial investigador i creador.

El mestre/a ha d’intervenir en un racó quan la tasca a desenvolupar té certa
complexitat, quan vol fer un seguiment acurat de l’alumnat en el desenvolupament de
la seva feina o bé quan s’introdueix un racó nou o quan un que ja funciona perd cert
interès; en aquest cas el mestre/a haurà de dinamitzar-lo

S’ha de permetre que l’alumnat esculli les activitats que volen fer, dintre dels límits
que suposa compartir-ne les diferents possibilitats amb els altres.

Cal vetllar perquè tots els infants puguin passar per tots els racons que se’ls ofereix.

Es poden incorporar també estris i material no específicament escolars o didàctics,
però que formen part de la vida quotidiana de l’alumnat i de la nostra cultura.

Es tracta d’una activitat de petit grup, i per tant, ha de possibilitar tasques que
impliquin cooperació, coordinació d’interessos, etc.

Cal pensar a diversificar les tasques en els diferents racons per tal que no totes
exigeixin una presència constant de la mestra.

Cal fomentar l’autonomia de l’alumnat i s’ha d’actuar en conseqüència en l’elecció del
material i en les intervencions que es fan (la qual cosa no implica l’absència
d’intervenció).

Cal que el mestre/a aprofiti aquestes situacions per observar els coneixement que
l’alumnat tenen en relació amb diferents aspectes, en els procediments que posen en
marxa per resoldre problemes, en el tipus d’interacció que mantenen entre ells, etc.

Cal estar obert a les propostes que alguns infants facin en relació amb el
funcionament, l’organització i el canvi d’alguns racons, i actuar en conseqüència.

Aportacions del treball per racons

L’educació de l’autonomia:
o s’ha de tenir en compte el fet que l’alumnat aprengui a prendre
responsabilitats.

30

o desenvolupar una activitat mental autònoma.
o La discussió i el contrast del propi pensament amb els altres i l’intercanvi
basat en la col.laboració i l’ajuda, actuen com a element de formació
intel.lectual i social.

Individualització: l’entenem en el sentit de permetre, a través de l’organització en
petits grups, un seguiment individual de cada alumne/a amb uns matisos més rics
que al grup nombrós.

Apropament entre treball intel.lectual i treball manual. Això obre l’alumnat a noves
possibilitats de treball i èxit i, en conseqüència, n’afavoreix l’autoestima i la valoració
personal.

5. Sortides pedagògiques i contacte directe amb la realitat
a. Es plantejaran com a activitats complementàries d’aprofundiment de
conceptes rellevants inclosos en les programacions del curs o del cicle. No
tindran caràcter obligatori i es vetllarà perquè no suposin un cost elevat per a
les famílies
b. S’adequaran a la normativa vigent en matèria de seguretat, subvenció i
caràcter i en cap cas suposaran discriminació o dèficit d’aprenentatge per als
alumnes no participants.
c. S’intentarà, en la mesura del possible, treballar-les de manera interdisciplinar i
afavorir amb elles el màxim de competències de l’alumnat.
d. S’inclouen en la programació anual del centre, i per això, comptem amb el
beneplàcit de tota la comunitat escolar.
e. S’estableixen com a línia d’escola. S’aniran temporalitzant per grau de
complexitat i d’adequació al currículum dels diferents cicles, de manera que al
final de l’escolaritat primària, tot l’alumnat de l’escola hagi pogut tenir
oportunitats similars d’enriquir el seu aprenentatge i desenvolupar les
mateixes competències.
6. L’activitat motriu espontània

La Pràctica Psicomotriu Aucouturier té com a objectiu el desenvolupament psíquic dels nens
a través del cos, en una concepció unitària de la persona. La pràctica té com a objectiu
promoure l'expressió de totes les possibilitats motrius, emocionals, cognitives i relacionals de
l'infant.

31

Objectius
 Afavorir el desenvolupament de la funció simbòlica.
 Afavorir el desenvolupament dels processos d'asseguració.
 Afavorir el desenvolupament del procés de descentrament.

Estratègies d’intervenció

Espai: L'espai ha de convidar al moviment i al joc dels infants. És important que no hi
hagin obstacles que impedeixin el moviment lliure dels infants.

Temps: Cada sessió hauria de tenir una durada de 1 hora i 30 minuts per a cada
grup. D'aquest temps, 1 hora es dedicaria al joc i a l'expressivitat lliure dels infants, i
la resta a la benvinguda, representació, explicació de contes, etc. Pel que fa a la
periodicitat de les sessions, seria recomanable un mínim d’una sessió a la setmana.

El material: el propi de psicomotricitat, material segur d’Educació Física i qualsevol
altre material que poguem investir d’alguna funció coherent amb els objectius
exposats

Preparació de les sessions: Abans d’entrar a la sala de Psicomotricitat hi ha la preparació de
la sala i dels espais per part del/de la psicomotricista La fase de preparació de la sala és
molt important, ja que acondiciona l’espai per a la realització de la sessió. La disposició dels
materials, i els materials que estiguin presents farà que la sessió transcorri d’una manera o
d’una altra. El/la psicomotricista ha de tenir ben clars quins són els objectius que persegueix
a cada sessió per tal d’organtizar l’espai d’una manera o d’una altra.

7. Les noves tecnologies: aprendre noves tecnologies/aprendre mitjançant noves
tecnologies
Les TIC a l’Educació aporten instruments de treball intel·lectual i de construcció compartida
de coneixement. Serveixen per cercar informació, comparar dades, graficar valors
estadístics, representar i analitzar mapes, simular fenòmens físics o socials, visualitzar
processos i estructures complexes, aprendre a treballar col·laborativament,…

32

Permeten aprendre el potencial comunicatiu associat a la xarxa (la correspondència
electrònica, les converses en directe, els debats oberts o formalitzats dels fòrums i llistes de
discussió, les audio i videoconferències…)
Ofereixen un ampli camp d’experimentació sensorial i d’aprenentatge de noves formes
estètiques i expressives: el videoart, la música electrònica, la fotografia digital, o la infografia
en 3D en són alguns exemples.
El seu tractament i ús segueix les següents pautes i principis:
 Els recursos tecnològics formen part dels recursos habituals pedagògics i didàctics
del centre. S’han incorporat a totes aules i dependències i s’utilitzen diàriament en la
cerca d’informació, la realització d’activitats, la difusió de productes, l’exercitació
d’habilitats i l’enriquiment de continguts i activitats.
 S’exerciten i s’aprèn sobre elles per una doble via: utilitzant-les en la realització
d’activitats de les diferents àrees i exercitant-nos en elles mitjançant activitats
específiques d’increment de la competència digital.
 L’avaluació

d’aquesta

competència

per

part

de

l’alumnat

s’incorporarà

progressivament als diferents mecanismes avaluatius del centre i formarà part dels
informes personals de l’alumnat

8. Treball per projectes
En el treball per projectes es dóna molta a fer explícit allò que se sap i allò que s’aprèn, com
també a la manera de tractar la informació. Dit d’una altra manera, als procediments que
s’utilitzen per realitzar les activitats d’aprenentatge en el procés de recerca i adquisició de
coneixements.
La funció dels projectes de treball és afavorir la creació d’estratègies d’organització dels
coneixements escolars en relació amb:

Aprendre a prendre decisions: proposar, argumentar, triar...

Tractar la informació: cercar-la, organitzar-la, interpretar-la, assimilar-la, judicar-la...

Transmetre la informació: comunicar-la, fer-la comprensible, compartir-la, elaborarla...

33

Avaluar els aprentatges: ser conscients del que sabem, del que ignorem, com ho
hem abordat...

En un projecte s’ha de definir una seqüència de moments o fases que guien el seu
desenvolupament. Aquesta seqüència no té perquè seguir sempre el mateix ordre ni ocupar
el mateix temps. Depèn, en definitiva, de la motivació que generi el projecte, així com dels
objectius proposats. Aquest tipus de metodologia, permet qualsevol tipus d’organització del
grup-classe; però cal tenir en compte la importància de la interacció (discussió,
argumentació, plantejament de qüestions, ...).
Un projecte de treball es pot desenvolupar seguint aquest guió:
1- Discussió i tria del tema a treballar (entre l’alumnat i el professor).
2- Concreció i explicitació del que se sap i del que es vol conèixer del tema
3- Confecció de l’índex o del guió de treball.
4- Acords referents a l’organització del grup-classe, fonts d’informació, temporalització, etc.
(aspectes referents a planificació).
5- Recerca i aportació d’informació:
5.1- Ordenació de la informació rebuda.
5.2- Plantejament i verificació d’hipòtesis, definicions, ..., a través de la informació.
5.3- Establiment i explicitació de relacions causals, de noves qüestions, ...
5.4- Desenvolupament dels apartats de l’índex (en gran-grup, petit-grup o
individualment)
6- Confecció del dossier de síntesi (conferència, Power Point, dossier escrit, ...)
7- Avaluació del procés seguit:
7.1- Conscienciació del que s’ha fet i s’ha après.
7.2- Aplicació del que s’ha après a altres situacions o establiment de noves relacions.
7.3- Explicitació de perspectives o temes que s’han obert i que queden per tractar.
Paper de l’educador

34

Definir el motor de coneixement, el fil conductor.

Preveure els continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals) que es
treballaran. Fomentar la participació.

Ajudar a l’aportació i tractament de la informació.

Ajudar a l’avaluació.

Recapitular el procés seguit.

Paper de l’alumne/a
L’alumne ha de ser, en tot moment, participatiu i actiu en el seu procés d’aprenentatge.
Recursos:

Humans: Els projectes treball es poden realitzar amb la presència d’un sol adult a
l’aula o amb més. Es pot considerar des de una sola àrea o amb implicació
d’especialistes de diferents àrees.

Materials: Es poden utilitzar materials de diverses fonts d’informació, tot tipus de
llibres, conferències, visites, vídeos, diapositives, exposicions,... depenent del que
vulgui treballar el professor.

Espai / temps: No necessita cap recurs especial, són recomanables sessions una
mica llargues, i l’espai dependrà del tipus d’activitat que es realitzi. Evidentment això
dependrà de l’edat dels alumnes amb els que estem treballant.

9. Pla Català de l’Esport escolar (PCEE)
El Pla català d’esport a l’escola (PCEE) és un pla impulsat pel Departament d'Educació i el
Departament de la Vicepresidència (Secretaria General de l'Esport) amb la finalitat de posar
a l'abast de tot l’alumnat de primària i de secundària la pràctica d'activitats físiques i
esportives, i aprofitar el gran potencial d'aquestes activitats per contribuir a la formació
personal i cívica dels infants i joves.
Existeix un/a coordinador/a del Pla entre el professorat del claustre que facilita el
desenvolupament de les seves funcions.

35

Les funcions d’aquest/a coordinador/a són:

Dinamitzar i coordinar les activitats esportives i culturals del PCEE i garantir el seu
lligam amb el projecte educatiu de centre.

Elaborar el programa d’activitats.

Col·laborar en la constitució de l’associació esportiva escolar.

Seleccionar i coordinar els dinamitzadors i les dinamitzadores.

Assistir a les reunions de formació organitzades per la Secretaria General de l'Esport
o bé altres d’organitzades pel Departament d’Educació.

Gestionar la documentació relativa al Pla.

Donat que el centre forma part del pla educatiu d’entorn de Salou, el/la coordinador/a del
PCEE serà el/la responsable de garantir la coherència de les actuacions del PCEE amb els
objectius del Pla educatiu d’entorn.

10. Intervenció de les famílies
El centre té en alta consideració la relació família-escola com un potent agent de reforç
educatiu i d’aprenentatge mutu i les aportacions de l’una cap a les altres i viceversa com una
font d’enriquiment, d’autocrítica, de coresponsabilitat i de suport importantíssima.

Es vehicula a través de:

Entrevistes inicials: amb direcció i amb tutors/es, a l’arribada de la família a
l’escola. Possibilita el coneixement mutu, l’acord d’objectius i expectatives i
l’intercanvi d’informacions bàsiques per al bon funcionament de la seva
incorporació al centre.

Reunió famílies de nou curs: Els objectius coincideixen amb els de les entrevistes
inicials, però tenen un tractament grupal.

Circulars adaptades: l’escola ha ideat un sistema de circulars amb ideogrames i
pictogrames que facilita l’intercanvi d’informació en el cas de que no es conegui
el català

Participació a les aules. Al llarg de l’escolaritat, s’ofereixen múltiples possibilitats
de participació en activitats diverses d’aula a totes les famílies: celebracions,
racons, grups interactius, tallers, informacions, projectes, presentacions, etc.

Participació en l’adaptació de p3: en el període d’adaptació de l’alumnat de nova
incorporació a l’escola, s’ofereix a les famílies la possibilitat de romandre a l’aula

36

l’estona que es consideri oportuna per tal de facilitar l’entrada dels nens i de les
nenes a l’escola i, alhora, per donar-los l’oportunitat de conèixer durant una
estona in situ les persones i els recursos que acompanyaran diàriament el/la
seu/va fill/a.

Participació a les festes, sortides pel municipi, celebracions...

Organització d’activitats destinades a subvencionar despeses extraordinàries:
cistelles de nadal, mercadets, venda de productes d’alimentació, llibres, etc..

Festes de final de curs, especialment comiat de les dues etapes i festa de
famílies de final de curs

AMPA

CONSELL ESCOLAR, a través dels/de les seus/seves representants electes

Jornada de portes obertes, de presentació de l’escola

11. L’hort ecològic
En aquest projecte es vol apropar a l’alumnat al procés de producció i recol·lecció dels
aliments i més concretament dels productes hortícoles, no solament per al consum
alimentari, sinó també per a ús medicinal i ornamental.
També es pretén un apropament, respecte i gust per la natura i a partir d’aquí prendre
consciència de la seva importància i promoure el respecte vers a la natura i el medi ambient.

FASES DE PRODUCCIÓ:

Aquestes fases del projecte són cícliques, és a dir, es repetiran cada cop es faci la collita, i
poden aplicar-se per a un espai, a uns quants, a una part de l’espai o per la totalitat de l’hort,
depenent de la temporada i de les plantes a collir. També es farà una observació del procés
d’execució de cada fase que serà recollida pels alumnes.

1. Tria de plantes
Tenint en compte l’època de l’any, les rotacions dels cultius de cada espai, Es
realitzaran fitxes per treballar aquestes tècniques de reproducció i per estudiar com
es reprodueixen aquestes plantes, segons el nivell.
2. Plantació, trasplantació i retolació

37

Un cop feta la tria es procedirà a la plantació de la llavor o transplantament dels
esqueixos o planters germinats amb anterioritat (bé a la pròpia escola o per un centre
especialitzat) i la seva corresponent retolació per la seva posterior identificació i
control.
3. Prevenció, manteniment i observació sistemàtica
Observació sistemàtica de l’evolució de cada varietat, problemes que puguin sorgir,
etc. i manteniment de cada espai.
4.

Recol·lecció
Es tindrà en compte l’època de recol·lecció de cada varietat.

5.

Adob i preparació per a la següent collita
Amb l’adob que hem compostat durant tot el procés al compostador amb les restes
orgàniques.

6. Avalució
Cada alumne farà una memòria amb les fitxes treballades i amb una valoració i
conclusió de tot el procés, que serà valorat juntament amb el mestre i altres
companys/es (coavaluació) .

12. La coral

El cant coral té la possibilitat de formar a les persones pel gust de la bellesa, la joia de
l’amistat, i la voluntat de viure en col·laboració amb els altres. Tot educant aquesta
sensibilitat musical que tots tenim, oferim aquesta possibilitat del Cant Coral a tots els nens i
nenes de l’escola Vora Mar, sense tria de cap mena, que estiguin contents cantant, i vulguin
fer-ho. Per això, els objectius que em marco son els següents:

Demostrar sensibilitat, comprensió i creativitat, amb un bon gust estètic i artístic en la
pràctica musical.

Interpretar col·lectivament cançons tradicionals catalanes, d'autor i d'arreu del món, a
l'uníson, a cànon o a veus, fent del cant el centre de l'activitat musical.

Assolir una emissió de veu correcta, tant parlant com cantant, i tot mostrant
coneixements de la higiene i el funcionament de l'aparell fonador.

Assolir l'hàbit i l'actitud d'escolta que permetin gaudir de l'audició musical.

38

Participar en la vida musical de l'escola i de l'entorn.

Fomentar una opinió crítica de les seves pròpies experiències.

13. Anglès aplicat a àrees no lingüísitiques
Amb aquest projecte pretenem donar un caire nou a l’aprenentatge de l’anglès al nostre
centre des d’una perspectiva diferent: Introduir la llengua anglesa en altres matèries no
lingüístiques, com l’educació artística.

Els objectius prioritaris d’aquest projecte són els següents:
 Reforçar les destreses orals de l’alumnat en llengua anglesa.
 Proporcionar un model de correcció fonètica i gramatical de la llengua anglesa.
 Fomentar la motivació i l’interès de l’alumnat per la llengua.
 Aportar recursos didàctics innovadors per a l’adquisició d’una llengua estrangera
 Facilitar la realització d’activitats complementàries i extraescolars que completin les
lectives per tal d’incrementar la competència lingüística d’una manera més lúdica i
que faciliti la participació d’altres sectors de la comunitat, que també, se’n
beneficiaran.
 Potenciar la millora de les competències lingüístiques en anglès del nostre alumnat.
 Educar els nostres alumnes per a què valorin la necessitat d’aprendre altres llengües
amb l’objectiu de passar-s’ho bé, formar-se i aprendre contínuament.
 Desenvolupar la nostra línia d’escola basada en fer alumnes autònoms, solidaris,
respectuosos i tolerants.
 Desenvolupar la lectura i escriptura de textos en anglès i millorar la pronúncia.
 Motivar els alumnes en el procés d’ensenyança- aprenentatge de l’anglès.
 Motivar els alumnes a fer servir la llengua anglesa apresa a les classes amb els
companys.
 Donar suport a l’elaboració i adaptació de materials i aportar recursos didàctics,
especialment material autèntic del seu país d’origen
 Ajudar l’alumnat en relació als mitjans informàtics o audiovisuals en la realització
d’activitats curriculars.

39

 Millorar el “listening” i el coneixement de la cultura anglesa dels nostres alumnes
amb la participació i col·laboració de les famílies angleses de l’escola
PROCEDIMENTS METODOLÒGICS
Partim d’una nova tipologia metodològica coneguda amb les sigles A. I. C. L. E ( en anglès
C. L. I. L. (Content and Language Integrated Learning)
En definitiva els nostres alumnes podran utilitzar l’anglès d’una forma més natural i fins i tot
oblidar que estan aprenent una altra llengua i es concentraran en allò que estan aprenent.
Amb aquesta metodologia es poden assolir dos objectius bàsics:
-

Aprenentatge i ensenyament de la pròpia matèria.

-

Aprenentatge i millora de la llengua anglesa.

És una eina que facilita la pràctica de les llengües i esperem que desperti en el nostre
alumnat una actitud favorable per utilitzar-la des del començament.
La participació de les famílies angleses que tenim a l’escola en les activitats en les classes
d’anglès, ajuden a millorar el “listening” dels nostres alumnes i conèixer la cultura anglesa de
més a prop.
14. L’assemblea

Les assemblees constitueixen una estratègia important per fomentar la participació, la
crítica, i la implicació en la gestió de l´aula. Les nenes i els nens de la nostra escola
necessiten d'espais per a la convivència i la relació, per a la crítica i l'autocrítica.
L'assemblea és un d'ells. Posar en marxa aquest projecte de l´assemblea requereix:

- Espai i temps regulat i periòdic per a elles.
- Normes de funcionament: participació, límits i possibilitats.
- Importància i validesa dels acords que en ella es prenguin.
- Garantir la llibertat i la justícia entre tots els participants.

Les qüestions que planteja la convivència diària són un marc especialment apropiat perquè
les alumnes i els alumnes aprenguin un model de participació democràtica. Per això, una
estratègia bàsica, que es considera especialment apropiada, és la de potenciar el grau
d'autonomia i responsabilitat de les alumnes i els alumnes en l'organització de la vida de
l'aula i en la resolució dels conflictes que sorgeix en aquesta convivència.

Es tracta de crear les condicions perquè les alumnes i els alumnes expressin les seves

40

idees, propostes, suggeriments, queixes, conflictes, etc., a través de la participació en
l´assemblea d'aula. Aquesta constitueix un fòrum, en el qual mestre i alumnes analitzem i
debatem tot tipus de temes relacionats amb la convivència i la feina escolar. La seva
estructura i funcionament són especialment apropiats perquè aprenguin un model de
participació democràtica. En l'assemblea es poden expressar lliurement les idees i opinions,
i les decisions s'han de prendre de manera democràtica, la qual cosa suposa que, quan no
existeix consens sobre un tema, és necessari realitzar una votació sobre les opcions
existents. Participar en l'assemblea implica ser capaç de dialogar i debatre d'una manera
ordenada, comunicant les nostres opinions i sentiments a la resta de la classe i respectant
les opinions que siguin contràries a les nostres. La capacitat per argumentar de cada alumne
i cada alumna és l'única "arma" de què disposa perquè les altres persones acceptin les
seves idees i propostes. L´objectiu últim és que els nens i nenes utilitzin el diàleg i la presa
de decisions col•lectives.
15. Laboratori:
Els objectius són crear una programació de l’Aula de Ciències en relació amb els continguts
de l’àrea de Coneixement el Medi; facilitar al tutor la realització amb l’alumnat de pràctiques
de laboratori; aportar activitats que potenciïn les capacitats d’indagació, exploració, recerca
d’explicacions y de solucions als problemes que planteja l’experiència quotidiana; fomentar
l’esperit de cooperació i responsabilitat entre l’alumnat; desenvolupar i potenciar que
l’alumnat comprengui i expressi missatges orals i escrits utilitzant el llenguatge científic.

El mètode a seguir per la realització de les pràctiques sempre serà el mateix, seguint les
passes del Mètode Científic:
o

Conèixer l’experiència a realitzar

o

Preparació del material necessari

o

Explicació del procediment a seguir

o

Formulació d’hipòtesis

o

Realització de l’experiment

o

Recull dels resultats

o

Elaboració de les conclusions

41

VI.

Indicadors de progrés: context, recursos, processos i
resultats. Com podem millorar?

Arribats a aquest punt, ja només falta establir una proposta d’indicadors que ens ajudin a
valorar el progrés. Tot i que molts dels indicadors poden ser mesurables, el seu autèntic
valor és per comparació evolutiva, per situació en les proves diagnòstiques i amb la mitjana
europea recollida a la publicació del sistema d’indicadors de Catalunya i informe PISA.
Igualment, caldrà anar comprovant l’augment dels indicadors de participació en les
propostes i òrgans del centre, resultats dels processos de preinscripció i matrícula, grau de
satisfacció de la comunitat, processos aplicats en la resolució de conflictes, processos
d’interacció amb els altres centre i ens públics i privats de l’entorn, etc.
Indicadors àmbit pedagògic

Mitjana de qualificació de l’alumnat per cicles i per àrees

Resultats de les avaluacions inicials dels instituts quan l’alumnat de l centre hi
accedeixi

Percentatge d’alumnes d’altres nacionalitats que finalitzen Primària a l’edat que els
correspon

Resultats de les proves diagnòstiques

Nombre de PI i adaptacions curriculars en relació al nombre d’alumnes que no
segueixen bé els aprenentatges

Hores totals anuals d’intervenció de suport als grups

Nombre d’aspectes metodològics consensuats com a línia d’escola

Projectes pedagògics

Mitjana d’hores setmanals que utilitza cada grup un recurs TAC en qualsevol
circumstància

Nombre de projectes realitzats per l’alumnat al final de cada cicle

Nombre d’hores setmanals que ha estat en servei la biblioteca

Percentatge del Pressupost General que s’inverteix en materials i recursos didàctics

Projectes innovadors relacionats amb l’anglès

Indicadors àmbit d’organització i gestió

Existència del Plans d’Acció Tutorial, d’Acollida, de Convivència, de Concrecions
curriculars, TIC, d’impuls de la Lectura i els que s’escaiguin en un futur

A les enquestes realitzades al professorat, quin grau de satisfacció s’aprecia en
relació a les assignacions de tutoria? i de suport? i de coordinació?

42

Registre de faltes i incompliments del personal, procediments disciplinaris i altres
actuacions preventives i correctives

Processos de mediació i principis de PEC que inspiren les seves decisions

Quins conductes de finançament, subvenció i donació econòmica , material i humana
s’han obtingut fruit de l’aplicació d’allò estipulat al Decret d’Autonomia de centres?

Quines instal·lacions estan al servei d’algun sector social fora de les hores lectives?
Quins ingressos han suposat? Quants alumnes les utilitzen? I famílies?

Quantes famílies estrangeres s’han incorporat al Consell?

Indicadors àmbit relacions amb la comunitat educativa

Quin clima es respira als claustres i reunions? Procediments de funcionament
inspirats en el PEC que els animen

Quin percentatge de personal participa en celebracions lúdiques? Quantes famílies
han participat al llarg del curs en alguna activitat del centre?

Quins mecanismes utilitza l’alumnat per resoldre els seus conflictes a cada cicle?

Quina consideració i estatus tenen els membres amb discapacitat, nouvinguts o amb
risc d’exclusió?

Indicadors àmbit relacions amb l’entorn

Mecanismes de transmissió d’informació a final i principi de curs entre centres de
diferents etapes

Tendència de les sol·licituds de matrícula

Respecte a aquest projecte, al final del mandat de direcció i sempre que es
produeixin canvis de paradigma en el sistema educatiu, caldrà valorar a nivell de
Claustre i de Consell Escolar:

Quins documents ha inspirat?

Segueix en concordança amb les tendències pedagògiques i administratives?

Quina afluència de professionals sol·liciten incorporar-se al centre? Quin percentatge
de la plantilla desitja romandre-hi?

Ha esdevingut realment l’Escola Vora Mar un refent al municipi? Quina constància en
tenim?

El grau de consecució dels objectius proposats

L’estat final del centre:

qualificacions de l’alumnat en les proves diagnòstiques,

qualitat dels processos d’ensenyament i aprenentatge recollits a les programacions,

43

el PEC, el Pla d’AD i el Pla d’Avalució

millores realitzades,

fons obtinguts

satisfacció de la comunitat escolar

projectes portats a terme

matrícula

Aquest projecte recull les expectatives de treball i repte de l’equip docent, amb la complicitat
de tota la comunitat educativa i és la carta de compromís que aquest equip signa amb
l’Escola Vora Mar.
Salou, juny de 2012

44