You are on page 1of 44

1

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE (PEC)


NDEX
I.

Context Escolar i necessitats dels alumnes. On i com som?........ Pg. 3

II.

Trets didentitat i carcter propi. Qui som? ......................................Pg. 10

III.

Criteris que defineixen lestructura organitzativa prpia. Com ens


organitzem? ..............................................................................................Pg. 13

IV.

Objectius educatius del centre. Qu volem? ...................................Pg. 17

V.

Prioritats i plantejaments educatius. Qu proposem? ...................Pg. 20

VI.

Indicadors de progrs: context, recursos, processos i resultats.


Com podem millorar? ...............................................................................Pg. 41

I.

Context Escolar i necessitats dels alumnes. On i com som?

EL CENTRE
Dades
Nom: ESCOLA VORA MAR
Codi de centre: 43010153
Domicili: C/ Maria Castillo 11
Poblaci: Salou Municipi: Salou
Codi postal: 43840
Telfons: 977352900
Fax: 977382979
E-mail: e3010153@xtec.cat
Web: http://blocs.xtec.cat/escolavoramar/
http://www.escolavoramar.blogspot.com.es

Descripci
Origen, ubicaci i contextualitzaci
La nostra escola neix el curs 2007-08 a la localitat de Salou, motivada per lespectacular
creixement de la poblaci en edat escolar de la localitat.

Aquest municipi t actualment una poblaci de ms de 30.000 habitants. Pel que fa a la


nacionalitat dels habitants registrats al padr, cal assenyalar que el 59,7% sn espanyols
(15.598, exactament) i la resta, estrangers. Entre els estrangers, els senegalesos sn els
ms nombrosos, seguits dels romanesos, anglesos, marroquins, brasilers, italians,
argentins, dominicans, indis, russos, colombians i blgars. Es tracta dun municipi en plena
expansi econmica, grcies, fonamentalment, a la seva oferta turstica, comercial i de
serveis. En total, hi conviuen unes 100 nacionalitats.

Compta amb quatre escoles pbliques, una de concertada, una de privada, dos instituts, 4
Llars, una EOI, una Escola Municipal de Msica i diversos centres de formaci permanent
per joves i adults.
Estem ubicats al c/ Maria Castillo. Es tracta dun barri nou que encara no est dotat de tota
la infraestructura com a tal, dedificis nous, molts dells encara infrahabitats, amb poc comer
i on hi ha varietat despais dedicats a la restauraci i lhostaleria i que en poca hivernal
veuen disminuir lafluncia de vianants i ambient de carrer.

Per altra banda s un barri modern, amb amplis carrers i avingudes, amb molta zona verda i
que destinar molts dels seus espais a convertir-se en una zona educacional equipada amb
totes les installacions necessries per a tal fi: escoles, institut, llar dinfants...

Les dependncies estan molt ben condicionades i sn vlides per a la realitzaci de les
tasques educatives. La dotaci s la necessria per al bon desenvolupament de les diverses
sessions que es programen. Val a dir tamb que lAjuntament est involucrat de manera
permanent en les nostres necessitats.
Lescola consta dun sol edifici de dues ales i dues plantes en una de les ales, distribut al
voltat dun pati interior. s un edifici extremament llumins, funcional i segur per a lalumnat,
amb solucions adequades per eliminar totes les barreres arquitectniques. En els seus dos
extrems sud, les dues ales sallarguen en dues dependncies annexes: el menjador i el
gimns, amb tots els seus serveis inclosos.
Les condicions inicials del centre van causar que els dos primers anys lescola rebs
sollicitud de matrcula majoritriament de famlies desplaades o arribades fora de termini.
Aix va crear una situaci inicial de certes diferncies respecte als altres centres, que vam
abordar amb actuacions especfiques i es va modificant lentament, curs rere curs.
Les principals caracterstiques de lalumnat actual es podrien resumir en diversitat,
complexitat i riquesa.

Procedncies lingstiques:
Catal

Angls

Neerlands

Espanyol

Francs

Txec

Portugus

Alemany

Let

Itali

Blgar

Pulaar

Rus

Urd

Mandar

Georgi

Panjab

Cantons

Moldau

Hindi

Altres

Bosni

rab

Romans

Wlof

Procedncies tniques:

Uni Europea

Gitana

Subcontinent indi

Xina

Magreb

Europa Est

Uni Europea

frica Subsahariana

Amrica Centre I Sud

Amrica del nord

NEE detectades:

Noves incorporacions:

Situacions socials desafavorides amb dictamen dEAP

Trastorns greus del desenvolupament i de la conducta/personalitat amb dictamen


dEAP

Trastorns de laprenentatge i del desenvolupament

Deficincies sensorials

Discapacitats motrius en graus diversos

Malalties rares

Aquesta diversitat de procedncies i situacions aporta una gran riquesa fsica,


comunicativa, social, cultural i humana a les nostres aules, alhora que genera situacions
fora complexes dintercanvi emocional i intellectual i de relacions amb lentorn i amb les
normes de convivncia.

Un percentatge alt daquests alumnes sha incorporat recentment al sistema educatiu


catal, b per haver arribat no fa gaire a Catalunya, b perqu, malgrat haver nascut
aqu o haver vingut fa un temps, shan mantingut a dins de cercles socio-familiars molt
tancats i fortament vinculats a la seva cultura original.

Aix suposa, en una part de famlies:

Desconeixement o baixa competncia de la llengua catalana, per gran riquesa de


llenges.

Desconeixement de la cultura, costums i tradicions del nostre pas, per un ampli


ventall de possibilitats dinterculturalitat.

Concepcions diverses i, de vegades, divergents de la importncia de lescolaritzaci,


especialment en edats primerenques, i de les expectatives que ens en podem forjar.
La seva implicaci en lescola s variable en funci en gran part de la distncia
cultural i dels recursos materials que condicionen la comunicaci amb lescola i
laccessibilitat de la famlia.

Famlies amb treballs temporals, la majoria relacionats amb els serveis de turisme i
sector terciari, la qual cosa comporta uns horaris familiars (dhbits, de satisfacci de
les necessitats, de comunicaci...) bastant irregulars i tamb molta dificultat de
contacte famlia-escola.

Una altra circumstncia que t una alta incidncia al municipi i especialment a aquest
centre s la mobilitat de lalumnat: altes i baixes es van produint incessantment al llarg
de cada curs escolar, vinculades a la situaci econmica del pas i a les caracterstiques
de loferta laboral del municipi.

Degut a que la localitat s zona nica a nivell de matriculaci, la nostra poblaci es


caracteritza tamb per la seva localitzaci geogrfica molt dispersa. Aix implica
assistncia, puntualitat i seguiment curricular fora irregulars.
Tot aix, forosament, desencadena uns processos densenyament i aprenentatge
singulars, que requereixen tractaments, metodologies, adaptacions o enfocaments
curriculars i decisions organitzatives especials, i una necessitat de recursos materials i
humans evidents. La sensibilitat de ladministraci envers aquesta situaci ha estat fins
el moment fora correcta, de manera que les nostres ratios professorat/alumnat/recursos
per atendre la diversitat deixen ben situat al centre respecte la mitjana de Catalunya
segons els resultats dels indicadors de centre.

Dependncies

Activitat lectiva: 6 aules dEI, perfectament condicionades per a aquest s, amb


seveis compartits per cada nivell. 12 aules ordinries de Primria. Un aula per USEE
i AD. Tres aules de Grups Reduts. 1 biblioteca. 1 aula dInformtica. 1 aula de
msica i audiovisuals.

Installacions esportives: Un gimns de grans dimensions i equipaments moderns,


amb escenari i installacions de projecci i els seus equipaments de magatzem i
sanitaris. 1 Pista Poliesportiva aire lliure Bsquet, 1 de Futbol-Sala i Handbol, 2
pistes de Mini bsquet transversals.

Dependncies administratives: 2 despatxos de Direcci i Prefectura dEstudis.


Secretaria. Consergeria. Sala de Professors. 4 tutories.

Dependncies de Serveis: Espais AMPA, Menjador. Diversos magatzems per al


personal

Personal

Equip directiu: Directora: Clara Pulido Tejero; Cap dEstudis: Immaculada Tarafa
Camps; Secretria: Elisabet Mercad Pannou

Docent: Mestres: Pri, EI, An, EF, Mu, EE, AA, USEE i Rel. Coordinacions: 1
coordinador/a de Cicle dEI i de cada cicle de Primria, 1 coordinador/a de riscos
laborals, 1 coordinador dInformtica, 1 coordinadora lingstica, 1 coordinadora de
PEE i una coordinadora de PCEE.

Dadministraci i serveis i Atenci Educativa: Auxiliar administrativa, TEI i Educadora


USEE (laborals del Departament)

Altres: Conserge, Monitors dAcollida, Menjador i Extraescolars. Personal de cuina.


Personal de manteniment i neteja.

Ensenyaments que shi imparteixen

E. Infantil 3-6

Educaci Primria

Educaci Especial i USEE

Aula d'Acollida 1

Recursos i oferta de serveis

Serveis de suport interns:

SERVEI ESCOLAR DE MENJADOR

Loferta lAMPA, que s qui el gestiona. Fan de pont dinformaci i orientaci a les
famlies, aix com del control dassistncia i mediaci en cas dincidncies.

Es regeix pels segents principis, recollits al PLA DE FUNCIONAMENT DEL


MENJADOR:

Oferta de menjar saludable, dins dels marges legals

Actuaci educativa i responsable del personal envers lalumnat usuari

Fidelitat al PEC

Transparncia en la gesti i en la comunicaci amb lAMPA, la Direcci i les


famlies usuries

SERVEI DACOLLIDA MATINAL DALUMNES

Els/les nostres alumnes poden utilitzar el servei dAcollida Matinal que oferta lAMPA del
Ceip Salou i que gestiona ella mateixa. Els responsables sn monitors particulars,
contractats per aquesta entitat.

El servei funciona de 2/4 de 8 a 2/4 de10 del mat i t un plantejament assistncial i


educatiu. Shi poden acollir totes les famlies que ho desitgin sempre que compleixin les
condicions econmiques i organitzatives estipulades.

SERVEI DAUTOBS

Els/les nostres alumnes poden utilitzar el servei dautobusos que gestiona lAjuntament.
Hi ha monitors que acompanyen els alumnes en les tres rutes que realitzen.
El servei cobreix tots els desplaaments al llarg de la jornada escolar i tota lextensi del
municipi

ACTIVITATS EXTRA ESCOLARS

Les gestiona lAMPA i la coordinadora del PCEE. Es realitzen en horari extraescolar a


les installacions del centre o altres installacions municipals, prviament comunicades i

acceptades per les famlies usuries. Hi poden participar tots els alumnes des de P-3 i
les atenen monitors contractats. Loferta es revisa anualment en funci de loferta, la
demanda i la idonetat respecte al PEC i a la Programaci anual de centre.
Serveis de suport externs:
EAP (Equip dAssessorament Psicopedaggic): Psicopedagog/ga i Treballador/a social

El seu Pla d'actuaci es concreta en:

Collaboraci dinamitzaci en la planificaci dexperincies dinclusi escolar que el


Centre proposi

Detecci, i si cal, acreditaci dels alumnes amb NEE (Necessitats Educatives


Especials). del Centre. Protocols de diagnstic, documentaci i derivaci

Assessorament escolar per al progrs acadmic daquest alumnat

Assessorament familiar, si sescau.

Collaboraci en el desenvolupament i els protocols dintervenci referents a l USEE

Formar part de la Comissi dAtenci a la Diversitat.

EBAS (Equip Bsic dAssistncia Social) L'objectiu que es proposen s actuar


coordinadament amb el Centre i lEAP en la detecci, seguiment i propostes de vies de
soluci dels/de les alumnes, les famlies dels quals puguin patir algun tipus de marginaci o
situaci social i/o econmica desafavorida o de risc.

ASSESSORAMENT DE PLSTICA I EXPRESSI ORAL, promoguts per l'Ajuntament de


Salou.

BIBLIOTECA MUNICIPAL
CAP. Fa les revisions de lalumnat, vacunacions i assessora tamb el centre en qestions
de prevenci i salut.
PLA DENTORN. Al nostre centre gaudim de la participaci en les segents propostes:
Activitats directament relacionades amb el gust per la lectura, programats pel mateix centre;
activitats desport subvencionades pel PCEE (Pla Catal de lesport escolar); visita a
exposicions que es realitzin al municipi. Teatre infantil al TAS, beneficiant-nos de les
subvencions creades a tal efecte. Pla de prevenci contra labsentisme escolar.
Assessorament del coordinador LIC (Llengua, Interculturalitat i Cohesi), que unifica els

aspectes ms importants referents a la llengua i la cohesi social, tot fent la segona fase del
APIL (Assessorament Pla dImmersi Lingstica) iniciat el curs anterior. Taller de llengua
catalana per aquelles famlies nouvingudes que shi vulguin acollir. Projecte PROA de suport
a lestudi pel CS de Pri. Programa Acostat al mar, amb activitats esportives aqutiques
diniciaci.
LUDOTEQUES EL DOF MGIC I XICS . Donen suport educatiu i assistencial.

CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL: espai de trobada i presa de decisions comunes de tots


els centres educatius de Salou i el Consistori. Est integrat per dos docents i un membre de
lAMPA en representaci de cada centre, alguns representants municipals, entre ells el/la
regidor/a i el/la coordinador/a dEnsenyament i el/la representant del Pla Educatiu dEntorn.
Ocasionalment, pot ser-hi convidat/da el/la inspector/a o altres persones que es decideixin.

Tots aquests serveis es comprometen amb els segents objectius bsics:

Utilitzar el catal com a llengua de relaci i potenciar-lo com a llengua vehicular i


comunicativa

Fer del temps dactivitat corresponent a les seves actuacions un espai i una
oportunitat educatives i de promoci personal i social de lalumnat

Contribuir a la cohesi social

Contribuir a leducaci per la salut i el civisme

II.

Trets didentitat i carcter propi. Qui som?

PRINCIPIS QUE REGIRAN EL PEC


Les caracterstiques dels centre que anem acordant entre lequip directiu, el claustre de
mestres, les famlies que formen part de lescola i la resta de sectors implicats i que volem
fer inherents a totes les actuacions del centre sn:
1) Educadora, en el sentit ampli i integral de la paraula: transmissora i dinamitzadora
de processos densenyament aprenentatge, per tamb de formaci personal,

10

dequilibri emocional, de relacions interpersonals, de creixement fsic saludable,


deducaci esttica i artstica i de maduresa personal i cvica.
2) Cientfica: basada en procediments didctics ben fonamentats, amb expectatives
densenyament-aprenentatge altes, propera als continguts i estratgies que dotin b
els alumnes per assumir els reptes de la societat que els tocar viure i rigorosa en
els processos davaluaci
3) Inclusiva: fonamentada en el dret de totes les persones a formar-se i viure en
ambients normalitzats, en contacte amb la diversitat social del seu entorn i oferint aix
la formaci en els valors que representa per a tots els alumnes, conviure i aprendre
amb companys de caracterstiques diferents a les prpies.
4) Democrtica: que aplicada al centre vol dir que tots els sectors que hi estem
implicats podem i hem de tenir els nostres conductes de participaci, opini, gesti i
actuaci, sempre i quan demostrem ser respectuosos amb les llibertats dels altres i
dins del marc legal establert. A dins daquest atribut cal fer especial esment en la
voluntat que tenim de mantenir i potenciar actituds crtiques en els diferents mbits
dactuaci de lescola.
5) Catalana: compromesa amb la nostra identitat, amb la nostra llengua i amb la nostra
realitat social i histrica.
6) Plural: tolerant amb les diverses manifestacions culturals que es donin en el seu si i
potenciadora de processos dintercanvi i enriquiment ideolgic, cientfic i cultural,
sempre a dins del marc legal vigent.
7) Compromesa amb el seu entorn: primerament, amb el municipi al qual pertany;
alhora, capa dacollir i gestionar de manera enriquidora, la multiculturalitat i el
plurilingisme que caracteritza la seva poblaci. I, per ltim, ben integrada en la
realitat actual social i cultural catalana.
8) Laica: que nos sidentifiqui amb cap credo religis, per cal entendre que aix es pot
exercir amb respectant dos principis bsics:
tothom podr expressar lliurament les seves creences sempre que aquestes
respectin els drets humans i en cap cas sen faci apologia

11

les tradicions catalanes i altres celebracions que shi puguin incorporar que
tinguin un origen religis es donaran a conixer i es viuran des dels prismes
cultural, folklric, festiu i/o histric.
9) Ecolgica: Promotora de lEducaci Ambiental i d hbits i continguts compromesos
amb la conservaci del Medi Ambient.
10) Compromesa amb els valors humans, els quals inspiraran totes les actuacions de
tota la comunitat educativa.
11) Coeducadora: compromesa amb leducaci a favor de la igualtat dels sexes i de la
eradicaci de la violncia de gnere.
12) Saludable: impulsora de bons hbits dhigiene i salut, propera als estaments socials
que els promouen i compromesa amb la transmissi daquests coneixements a les
famlies que aculli.
13) Autnoma: disposada a impulsar i assumir els plantejaments i estratgies que vagi
regulant la llei per tal de poder gestionar tots els mbits i aix donar la millor resposta
a la situaci i exigncia social que li tocar viure
14) Innovadora: Interessada per la innovaci en els mbits pedaggics, de gesti i
dorganitzaci.

__________________________________________________________________________

12

III.

Criteris que defineixen lestructura organitzativa prpia.

Com ens organitzem?


ORGANIGRAMA DEL CENTRE

ORGANIGRAMA
ESCOLA VORA MAR
COMISSIONS:
Permanent
Econmivca
Convivencia
Documentaci

RGANS DE GOVERN

RGANS DE PARTICIPACI

UNIPERSONALS

UNIPERSONALS

CONSELL
ESCOLAR

EQUIP DIRECTIU
CAP DESTUDIS
IMMA TARAFA

MESTRES, TEI i
Educadora ESEE

PROFESSORAT
5

CRRECS NO
DIRECTIUS
Coordinador
informtica
Coordinadora EI
Coordinadora
Llengua

PARES I MARES
5

SECRETRIA
ELISABET MERCAD

PAS + PAE
2
AJUNTAMENT
1

EXTERNS
EAP
EBASP
REGIDORIA DENSENYAMENT
OME
ASSESSOR LIC

INTERNS
PAS
CONSERGE
AUX. ADMINISTRATIVA
TEI
TNICA DEE
EDUCADORA USEE

COL.LEGIATS

CLAUSTRE

COLLEGIATS

DIRECTORA
CLARA PULIDO

RGANS DE
COORDINACI

ASSOCIACIONS

SERVEIS

AMPA
ASS0CIACI ESPORTIVA

Organitzaci i gesti

ORGANITZACI

13

COMISSIONS DE
TREBALL:
Circulars
Festes
CAD
Inclusi
Informtica
Altres

EQUIP
EDUCACI
INFANTIL

EQUIP
EDUCACI

PRIMRIA

Lactivitat lectiva
Sorganitza fonamentalment a partir dels cicles, quant a objectius a assolir, temporalitzaci,
continguts, programacions, establiment de criteris metodolgics, organitzatius i avaluatius i
agrupaments internivells de lalumnat. Les decisions generals sacorden en Claustre i/o
Consell Escolar.
Els altres criteris organitzatius acadmics sn els projectes que porta a terme lescola:

Pla dinclusi i intervenci dels especialistes USEE i EESP

Hores mnimes per cicle totals de cada rea marcades al currculum

Intervenci de ms dun professional en els grups

Rendibilitzaci de les hores dels especialistes per intervenci en EI o com a


suport de grups

Experincies dinteracci entre lalumnat de diferents grups i/o nivells

Atenci a les necessitats educatives especials i personals i suports a


laprenentatge

Aprenentatge ms intensiu del catal per a alumnes nouvinguts des de 1r.


Cicle. (Com a rendibilitza cio del personal docent i aplicaci intensiva del
PIL)

Participaci en activitats i propostes educatives municipals: nataci, plstica,


expressi oral, plans deducaci ambiental, vial i cvica, activitats
esportives extraordinries, sardanes.

Activitats complementries de refor del currculum: sortides, tallers al centre,


celebracions festives, participaci de persones/entitats externes a lequip
docent que desenvolupin un projecte o activitat educativa, etc.

Refor de llengua anglesa en rees no curriculars

Disponibilitat de les dependncies i recursos materials per tal denriquir al


mxim lactivitat docent

Els agrupaments de treball dalumnes s diversificat, segons la proposta: individual, parelles,


petits grups,...en base al principis de Vigotsky de respecte a les ZDP per afavorir
laprenentatge funcional i significatiu i de la cooperaci i lensenyament i aprenentatge entre
iguals (Socioconstructivisme)

14

Lhorari sorganitza i coordina a partir del compliment normatiu de les hores que exigeixen
intervenci dun especialista i nmeros dhores destinades a cada matria determinades a la
normativa vigent.

Un altre criteri organitzatiu fonamental per nosaltres s la intervenci de dos professional a


dins de laula com a suport de grup en aquells grups que tenen alumnes amb ms dificultats
daprenentatge i/o relaci o trastorns greus de la personalitat.
En ltim terme, utilitzem tamb com a criteri organitzador de lactivitat la disponibilitat de les
dependncies i recursos materials per tal denriquir al mxim lactivitat docent: aules
dinformtica, audiovisual, angls, plstica, msica i religi; installacions esportives; hort
escolar; aules de grup redut; aules dEducaci Especial i USEE; projectors i pantalles;
material de laboratori; biblioteca.

El personal docent
A nivell treball collectiu, sorganitza en:

Claustre: decisions que afecten a tot el personal

Cicles: intervenci pedaggica

Personal especfic dAtenci a la Diversitat

Comissions i grups de treball: serveis definits per al centre. Els ms estables sn:

Biblioteca, Festes, Circulars i Comunicaci, Atenci a la Diversitat i Informtica

Coordinacions: intervenci sobre aspectes concrets del centre que requereixen

seguiment i especialitzaci. Les definides normativament sn: Cicles, Riscos i salut laboral,
Informtica i Llengua i Interculturalitat. A ms, el centre nha creat alguna derivada de les
seves necessitats: Coordinador/a dHort, de Biblioteca, de Pla Educatiu dEntorn i de Pla
Catal de lEsport escolar.

Consell Escolar

Grups de Formaci: persones que comparteixen inters i una mateixa formaci.

Sorganitzen per horaris i prioritats dissenyats i regulats per lequip directiu i consensuats per
cicles i claustre.
El personal USEE i dEESP treballa b directament a les aules on hi ha alumnat de
dictamen, b en grups reduts dalumnat amb objectius i continguts complementaris, b a
latenci individualitzada dalumnat que ho requereixi per determinades rees.

Els 3 cicles es reuneixen setmanalment en una hora de dedicaci al centre i cada nivell
dedica tamb una de les seves hores de dedicaci per tal de realitzar la coordinaci.

15

La Cap destudis es reuneix amb les coordinadores de cicles una hora setmanal i la directora
es reuneix peridicament amb els coordinadors de Riscos Laborals, Informtica, Lic, PEE i
PCEE i altres professionals de lEAP i lEBASP, coordinadora municipal i AMPA.
Cada membre de lescola ha de formar part duna de les comissions. Aquestes comissions
es decideixen anualment en funci de les prioritats del Pla Anual del centre i es consensuen
en claustre, a partir de la proposta de lequip directiu.

Personal de serveis:
Lauxiliar administrativa treballa en connexi constant amb els membres de lequip directiu i
s, a ms, la primera receptora de tota persona que entra al centre o vol contactar amb
qualsevol persona que hi treballa. T un gran inters per la formaci permanent i est
perfectament adaptada a les noves tecnologies, la qual cosa resulta de gran eficcia.
El conserge vetlla constantment per la bona conservaci dels espais i les installacions.

Les famlies es poden organitzar en una o diverses associaci/ns AMPA que gestiona/en
determinats serveis per al centre, vehicula ajuts per serveis, gestiona alguns recursos
econmics a favor del centre i organitza actes ldics i culturals per a tota la comunitat
educativa i/o restringida als seus associats.

Per altra banda, vehiculen la seva participaci al centre a travs dels tutors i tutores quan se
sollicita o sofereix.
Lalumnat: sorganitza per grups classe segons criteris dedat i nivell, respectant la
normativa. Per es porten a terme experincies dagrupaments internivells que estan donant
molta satisfacci.

Els espais i recursos materials compartits es regulen per un horari establert a comenament
de curs que hi permet laccs i s de tothom que ho requereix, sense interferir els uns amb
els altres.
Amb els protocols dAcollida que hem establert i dels quals nest ben assabentada tota la
comunitat educativa, assegurem un bon inici a tothom que sincorpora al centre,
definitivament o transitria.

16

Tamb hi ha mecanismes i protocols establerts i en ple funcionament per derivar alumnat i


famlies als serveis externs que ho requereixen.

RGANS DE GOVERN I GESTI:

Equip Directiu:
s lorgan reconegut i permanent durant el seu mandat dorganitzaci i gesti del centre.
Compleix les funcions que li atorga la normativa.
A nivell intern sespera daquest que proposi les lnies directrius del centre en tots els mbits
i se li reconeix coherncia i capacitat de dileg en aquesta funci. Es reuneix en diverses
sessions ordinries setmanalment i extraordinries sempre que les situacions ho
requereixin. Tot i que les funcions de cada membre estan ben delimitades i aix propicia
gran autonomia i eficcia, hi ha la voluntat de donar una resposta cohesionada i
consensuada a totes les situacions importants, transcendentals o crtiques que van sorgint.

Claustre de Professors
s lrgan clau de lestabliment de lnies pedaggiques, proposta de projectes, concrecions
daccions i curriculars i esdeveniments escolars i criteris dactuaci envers la comunitat
escolar i lexterior. Es reuneix com a tal, com a mnim, un cop al mes una sessi de dues
hores. Setmanalment hi ha trobada de tots els mestres tamb, per amb activitats de
formaci o reunions informatives i de coordinaci.

Consell Escolar
Segons normativa, s lrgan on es discuteixen i aproven algunes de les directrius i
actuacions transcendentals per a lescola. Shi han creat les segents comissions:
Permanent, Econmica, Documental i de Convivncia. Al nostre centre, sha pogut crear en
la proporci establerta per la normativa en aquestes darreres eleccions. Es reuneix al menys
un cop per trimestre de manera ordinria i de manera extraordinria sempre que es cregui
convenient i tamb a linici i final de curs.

17

IV. Objectius educatius del centre. Qu volem?


Prioritats del Departament
En el marc dels objectius prioritaris del sistema educatiu, el centre ha de vetllar
especialment per millorar i, si escau, consolidar i mantenir els aspectes segents:

Desenvolupar al mxim les capacitats de tots/es i cadascun/a dels/de les

alumnes

Ladquisici de les competncies bsiques, que han de contribuir al

desenvolupament personal de l'alumne/a. En especial, lassoliment d'un bon nivell


dexpressi i comprensi orals, dexpressi escrita i de comprensi lectora,
dhabilitats matemtiques bsiques i d'autonomia en l'aprenentatge. Aix mateix, la
consolidaci d'un hbit de lectura independent, diria i reflexiva, que formi lectors
capaos daccedir al contingut de qualsevol text.

Ls de la llengua catalana com a llengua daprenentatge i de comunicaci en

les actuacions docents i administratives del centre.

La importncia de l'aprenentatge de, com a mnim, una llengua estrangera,

amb lobjectiu que els alumnes nadquireixen les competncies descoltar, llegir,
conversar, parlar i escriure.

Lescolaritzaci inclusiva de lalumnat. La identificaci preco dels trastorns de

laprenentatge, de la comunicaci i el llenguatge i de la conducta, i la seva adequada


atenci metodolgica i personalitzada.

La cohesi social

L's de les TIC i dels recursos digitals ha dafavorir la millora dels processos

d'ensenyament i aprenentatge i dels resultats escolars, aix com donar suport a


l'atenci a les necessitats educatives especfiques i a la diversitat dels alumnes. Els
alumnes han de desenvolupar la competncia digital en tots els nivells educatius.

La coordinaci entre el professorat de parvulari i primria i el de primria i

secundria per afavorir la coherncia del procs educatiu i la millora dels


aprenentatges dels alumnes.

ACTUACIONS PREVISTES PER IMPLEMENTAR AQUESTES PRIORITATS


o Pla d'Acollida, consistent en accions a diversos nivells, i elaboraci de
documentaci adequada per al trasps mutu d'informaci. Com a accions

18

remarcables proposem latenci a els/les mestres que sincorporen novells,


aix com aquells que sincorporen a la lnia descola. Tamb es contempla l
acollida de lalumnat que sincorpora a la nostra escola.
o Pla datenci a la diversitat que respongui a la situaci real de lescola i a les
necessitats de les famlies i alumnes que lintegren.
o Pla de convivncia, en el qual es recolliran els protocols que assegurin el
compliment al centre de les Normes dOrganitzaci i Funcionament en un
clima de tolerncia i convivncia pacfica.
o Fomentar el treball escolar realitzat en base a lassoliment de les
competncies bsiques. Introduir com a recursos de treball lelaboraci de
dossiers i projectes per part de lalumnat;

ls a les aules de materials

confegits amb criteris de funcionalitat, significativitat i tria de continguts


rellevants per a cada grup dalumnes; adquisici de coneixements i
tractament daquests a travs de les TAC; treball en diferents tipus
dorganitzaci i agrupament (treball interactiu i cooperatiu); equilibrar aquesta
cooperaci amb demandes desfor personal
o Consolidaci dun temps diari de lectura
o Promoure la participaci de lalumnat nouvingut i les seves famlies en espais,
activitats i crrecs dinters i representaci al centre. Entrevistes per
assegurar el bon trasps de la informaci, famlies pont que les integrin a
lAMPA, grups de pares collaboradors i Formaci en catal. Quant a
lalumnat, participaci en activitats creatives, artstiques i manipulatives que
nassegurin el seu xit. Treball a les tutories per practicar la comunicaci
emptica i la comprensi de les diverses situacions.
o Treballar juntament amb lEAP i els diferents serveis Socials per detectar els
casos dalumnes amb dificultats daprenentatge, relaci i/o integraci i cercar
mecanismes i organismes de derivaci i resoluci i/o compensaci daquestes
dificultats, mitjanant les reunions peridiques, lelaboraci de protocols i
document de trasps dinformaci i la coordinaci dactuacions. En aquesta
direcci, instaurarem mecanismes de suport per a aquells/es alumnes que
manifestin dificultats en el seu procs dintegraci i aprenentatge, mitjanant
mestres de suport a dins de les aules i grups reduts, aix com el SEP.
Igualment informarem les famlies i facilitarem el seu accs als organismes,
processos, recursos,,, que els calgui per a aconseguir el mxim d integraci
social i palliar les possibles deficincies socials, culturals i econmiques en
tot all que tingui relaci amb el procs escolar dels seus fill/filles. Elaborar
Plans individualitzats per a aquells nens i nenes que manifestin necessitats

19

educatives especials remarcables.


o Implantar programes dimmersi lingstica.
o Potenciar ls habitual i educatiu de les noves tecnologies a les mateixes
aules, com a font de coneixement, recerca dinformaci, aprenentatge ldic,
exercitaci dhabilitats...
o Incorporar les propostes del PEE.
o Instaurar reunions de trasps dinformaci, plantejaments i demandes entre EI
i CI i entre CS i Secundria.
o Aprofundir en els mecanismes de recollida selectiva a lescola i aplicar
coneixements relacionats amb lecologia i la salut a lalimentaci i lhort
escolar.
o Signar la carta de comproms entre el centre i totes les famlies, mitjanant la
qual esperem acostar les nostres expectatives i els nostres compromisos
envers lalumnat.
o Aplicar amb el mxim rigor els mecanismes i protocols previstos al Pla
dAbsentisme municipal per tal de reduir al mxim aquesta tendncia.
o Potenciar ls compartit amb lalumnat, les famlies i lentorn de les
installacions del centre, fora de lhorari prpiament lectiu, materialitzant els
compromisos en uns documents de sollicitud ds i de comproms de cura ja
existents al centre i respectant el protocol de collaboraci AjuntamentDeoartament (Direcci) marcats a la normativa i aprovats pel Consell Escolar.

V.

Prioritats i plantejaments educatius. Qu proposem?

PROMOCI DE LEQUITAT
Cal promoure l'equitat per poder assolir la igualtat en les possibilitats i el ple
desenvolupament de les potencialitats de cada infant i evitar qualsevol tipus de marginaci i
exclusi. Amb aquest objectiu cal crear les condicions que facin efectiva la igualtat
doportunitats per accedir a una educaci de qualitat.
Per assolir aquest objectiu, el centre:

20

Garanteix la integraci escolar i social de tot lalumnat, amb una atenci especial a
lalumnat amb ms risc dexclusi social i vetlla per obtenir-ne el mxim rendiment
escolar. A aquests efectes, utilitza totes les eines disponibles i mostra expectatives
positives respecte a les possibilitats daquest alumnat.

Sadoptaran mesures preventives respecte a labsentisme escolar i sen far un


seguiment acurat. Aquestes mesures inclouen les estratgies per acollir l'alumnat
amb dificultats o amb risc d'exclusi, les expectatives del professorat envers aquest
alumnat i lactivaci daccions positives. Aquestes mesures es portaran a terme
mitjanant treball coordinat entre els responsables del centre i els agents de l'entorn
implicats. Aixa sactivar el Pla de prevenci dabsentisme de lalumnat elaborat pel
consistori de Salou i aprovat pel seu Consell Escolar Municipal.

Es mirar de detectar les necessitats especfiques de lalumnat (fsiques, cognitives,


afectives, relacionals i socials), preveuren lacci tutorial adequada i vetllar pels
aspectes afectius, emocionals i relacionals, fent un mfasi especial en lalumnat ms
vulnerable o amb risc dexclusi.

Vetllar per la no-discriminaci de lalumnat per raons econmiques, facilitar la


informaci i laccs de les famlies als diferents tipus dajuts i beques i promour que
tot lalumnat disposi del material escolar necessari i tingui accs a les activitats
complementries i extraescolars programades pel centre.

Fomentar la integraci social dels alumnes i de les famlies i potenciar el


desenvolupament del Pla Educatiu d'Entorn de Salou.

Tenint en compte la poblaci escolar actual del centre i del municipi, es vetllar
especialment en aquest sentit, pel foment de l'educaci intercultural en un marc de
dileg i de convivncia
Leducaci intercultural implica un model educatiu que potencia la cultura del dileg i de la
convivncia, i ajuda a desenvolupar la conscincia i el sentiment digualtat com a condici
prvia per al coneixement i el respecte de les diferncies culturals. s objectiu fonamental
del centre educatiu que tot lalumnat, el de la cultura majoritria i el de les minoritries,
desenvolupi, mitjanant qualsevol rea o matria curricular, les aptituds i les actituds que
lhan de capacitar per viure en la nostra societat, que s multicultural i multilinge.
Per assolir aquest objectiu, el centre:

21

Possibilitar que tot lalumnat i les seves famlies sentin que formen part de la
societat catalana, sense que per aix hagin de perdre els referents propis.

Fomentar actituds dobertura i dempatia que facilitin lenriquiment personal i


cultural. Ajudar a superar estereotips i prejudicis respecte a persones i grups
diferents. Subratllar les semblances i fomentar el respecte pels valors, creences i
comportaments de les diverses cultures en el marc de la Declaraci Universal dels
Drets Humans i dels Drets dels Infants.

Explicitar els continguts interculturals en les rees o matries del currculum.

Desenvolupar el respecte a les manifestacions culturals i una actitud crtica envers


determinats continguts i tradicions de qualsevol cultura, tant la prpia com laliena,
que no respecti els drets humans bsics.

Afavorir la dimensi europea per fer un treball competencial i integrat de continguts i


llenges.

Incentivar la participaci escolar de tots els alumnes i llurs famlies, evitant


qualsevol tipus de marginaci i potenciant la convivncia i la cooperaci entre
alumnes de cultures familiars diverses, dins i fora de lescola.

Desenvolupar habilitats per a la convivncia, necessries a lhora de participar en la


vida ciutadana multicultural, i vetllar per la integraci socioafectiva de tot lalumnat.

Respectar la diversitat cultural en totes les seves formes i, per tant, permetr ls de
vestuari o elements simblics, ja siguin de carcter cultural, religis o identitari,
sempre que no impossibilitin:
o

La realitzaci de totes les activitats curriculars

La comunicaci interpersonal,

la identificaci personal,

la seguretat personal o la dels altres.

Aquest respecte, per, no ha de permetre ni tolerar els smbols que exaltin la xenofbia o el
racisme, o que promoguin qualsevol tipus de violncia

PROMOCI DE LEXCELLNCIA

Entenem per excellncia la qualitat de assolir el mxim rendiment de cada persona en


funci de les seves capacitats. Per a aconseguir-ho, instaurem les segents lnies
metodolgiques, curriculars i organitzatives:
1. Les avaluacions inicials i sumatives de tot lalumnat i de cada alumne/a en particular,
per tal de saber sempre on s, com ha millorat respecte a valoracions anteriors i quin

22

sn les fites a curt, mitj i llarg termini que li podem proposar. Tamb els
mecanismes de feed-back sobre els processos didctics, la qual cosa permetr al
personal docent analitzar els resultats de les seves prctiques i millorar-les si
sescau. Tendirem a anar enfocant lavaluaci cap a la valoraci de les diferents
competncies que volem desenvolupar en lalumnat, ms que no cap a la valoraci
dels continguts que ha pogut integrar.

2. Un Projecte Curricular de Centre realista i ambicis alhora, que permeti aprofitar els
coneixements diversos de lalumnat per aprofundir en les capacitats que es
reconeixen

normativament

social

com

imprescindibles

per

al

seu

desenvolupament personal, social i professional. Per a aix caldr no noms anar


actualitzant la competncia normativa del personal docent, sin tamb la seva
actualitzaci professional i el seu inters per aprendre de prctiques i sistemes
escolars dxit.
3. Una metodologia basada en els principis de activitat (fsica i mental), cooperaci i
interacci, multidisciplinarietat i trasps dels coneixements, desenvolupament de
capacitats i competncies al temps que es treballen continguts rellevants,
funcionalitat i significativitat dels aprenentatges (la qual cosa vol dir que els
continguts que vulguem abordar i el seu grau dassoliment tindr en compte la relaci
amb aspectes rellevants per a lalumnat i la seva aplicaci als reptes vitals amb que
aquest es troba).
4. Una bona atenci a la diversitat garantir una oferta de reptes i de coneixements
adequats a cadascun dels nivells competencials en que es trobi cada alumne/a del
centre i cada grup. Els recursos humans i materials de que disposem sorganitzaran
precisament per aconseguir que tots/es i cadascun/a dels/de les nostres alumnes
trobin el repte que necessiten per anar progressant i els recursos per solucionar les
seves deficincies i dificultats.

PRINCIPIS METODOLGICS
A nivell teric i de principis, lescola sidentifica plenament amb els postulats de 3 propostes:
o

Leclecticisme, partint dalgunes teories bsiques: socioconstructivisme, aprenentatge


cooperatiu, teoria de les intelligncies mltiples i aprenentatge per competncies.

La inclusi com atenci a la diversitat

23

Leducaci integral de la persona, la qual cosa implica abordar, en la mesura del


possible, els continguts de manera interdisciplinar i la implicaci de la persona en
laprenentatge, amb totes les seves capacitats i facultats.

Daquests pressupsits extraiem les nostres lnies pedaggiques i metodolgiques que es


resumeixen de la segent manera:

Els objectius daprenentatge shan de proposar a partir del coneixement real que es
t de lalumnat, amb criteris evolutius datenci a la diversitat i amb expectatives
reals, per altes sobre cada alumne.

Les activitats daprenentatge han de ser significatives i funcionals, relacionades amb


els coneixements previs de lalumnat, rellevants per als seus interessos i necessitats,
funcionals per a la seva aplicaci a la vida, motivadores i diversificades i sempre que
sigui possible, amb possibilitat de diversos graus de soluci o resposta. Tamb han
de permetre diversos agrupaments de lalumnat i la construcci conjunta del
coneixement.

Els alumnes es poden agrupar per diversos criteris, en funci de lobjectiu de


lactivitat: per ZDP respecte a un rea, per parelles, petits grups, gran grup,
internivells, etc. I shan de dissenyar diverses estratgies que permetin aquests
agrupaments i laprenentatge cooperatiu: treballs per projectes o projectes de treball,
equips de joc o esportius, parelles, padrins, tallers, racons...

Els objectius i continguts proposats al currculum sn la guia que ens permet orientarnos, dissenyar les activitats i situar-nos respecte a la resta de poblaci de la mateixa
edat, per la nostra fita s el desenvolupament de les CB. Per tant, caldr que les
propostes pedaggiques compleixin els segents requisits:
o Ajudar a desenvolupar alguna competncia i, com ms, millor
o Potenciar aquelles competncies bsiques ms instrumentals, com sn la
lectura, lexpressi oral i la competncia matemtica.
o Incloure-hi continguts i procediments dels eixos transversals
o Relacionar les diferents rees del coneixement entre elles

24

o Posar en joc les prpies competncies de lalumnat per perfeccionar-les i


adquirir-ne de noves

Tots els alumnes i totes les alumnes sn competents en un grau o altre i en un


aspecte o altre del coneixement. Cal descobrir aquesta competncia, tant a partir de
les avaluacions prvies, com de lobservaci directa, valorar-la i utilitzar-la per al seu
progrs personal, alhora que sel fa exercitar aquelles competncies que no t tan
desenvolupades. En aquest

sentit, la interacci entre alumnes juga un paper

insubstituble.

Tot lalumnat rep la formaci a dins del seu grup de referncia, amb lajut del tutor/, el
professional de suport del grup i la resta del grup. El personal USEE i dEE treballa
directament a les aules on hi ha alumnat de dictamen tan de temps com sigui
aconsellable en cada cas, alternant-lo amb latenci individualitzada.

Les dificultats saborden amb adaptacions curriculars i PI i posant tots els recursos
disponibles a disposici de lalumnat que ho necessiti.

La interacci famlia escola s un puntal importantssim per comprendrel i ajudar-lo a


progressar.

Les estratgies avaluatives han de ser diverses i ens ajuden a reflexionar sobre els
resultats i sobre els processos.

El coneixement de la realitat familiar i cultural del nostre alumnat s un dels punts de


partida per marcar-nos objectius de tota mena amb ell i la interacci famlia escola s
un puntal importantssim per comprendrel i ajudar-lo a progressar.

Per desenvolupar les diferents propostes sutilitzen recursos diversificats: fons


bibliogrfic, fonts de lentorn, collaboraci de persones, noves tecnologies...

En tot aquest procs, el paper dels mestres ha canviat. Sn dinamitzadors de les


activitats que poden produir en els alumnes aprenentatge, reguladors i catalitzadors
de lactivitat formativa de lalumnat i models de comportament i actituds, de

25

transmissi o elaboraci dinformaci, catalitzadors de relacions personals i referents


normatius...

PROJECTES DE CENTRE

1.

INCLUSI

En el marc dels principis generals de leducaci inclusiva, latenci als alumnes ha de tenir
lloc, sempre que per les seves caracterstiques sigui possible i adequat, en entorns escolars
ordinaris, proporcionant-los el suport necessari per possibilitar-los la participaci en les
activitats generals i els aprenentatges escolars i lassoliment de les competncies bsiques.
Laprenentatge cooperatiu, la intervenci de ms dun professional a laula, la planificaci de
la participaci de tot lalumnat en les activitats daula i la resoluci collaborativa de
conflictes, entre altres, poden afavorir la inclusi de tot lalumnat a laula ordinria.
Lavaluaci dels processos daprenentatge de lalumnat amb necessitats educatives
especials ha de seguir el mateix procs que la resta de lalumnat. Els plans individualitzats,
per a aquells alumnes que en disposin, han desdevenir el referent per a lavaluaci daquest
alumnat, tenint en compte en el marc dels objectius del curs, del cicle i de letapa
lassoliment de les competncies bsiques, lautonomia personal i social (adaptaci a laula
ordinria, grup especfic, grup redut) i ladquisici dhbits de treball i daprenentatge.
Lavaluaci qualitativa recollir bsicament el grau dassoliment de les competncies
bsiques.
Les mesures ms especfiques datenci a la diversitat poden ser organitzatives
intervenci de dos mestres a laula, agrupaments flexibles, suport en petits grups o de
manera individualitzada, preferentment dins laula ordinria o atenci fora de laula, etc.,
per han dincidir fonamentalment en les estratgies didctiques i metodolgiques i en el
procs davaluaci de lalumnat.
La inclusi en l'educaci implica:

Valorar de la mateixa manera tot l'alumnat i tot el professorat.

Augmentar la participaci de l'alumnat i, en conseqncia, reduir-ne l'exclusi.

Disminuir les barreres a l'aprenentatge i a la participaci de tots els estudiants.

26

Veure la diferncia entre els estudiants com un recurs per donar suport a
l'aprenentatge, ms que no pas com un problema que s'ha de superar.

Oferir als estudiants l'oportunitat de ser educats a la zona on viuen.

Millorar el centre, tant pel que fa al professorat com a l'alumnat.

Desenvolupar valors, aix com millorar-ne els resultats.

Reconixer que la inclusi en l'educaci s un aspecte ms de la inclusi en la


societat.

2.

LA BIBLIOTECA I EL PLA DIMPULS A LA LECTURA

La biblioteca s un espai daprenentatge on es troben recursos per donar resposta a les


necessitats curriculars i a limpuls de la lectura en totes les seves accepcions. Cont
informaci i literatura en diferents suports, s un element clau per promoure la utilitzaci de
diferents recursos educatius, contribueix i facilita ladquisici dels coneixements i de les
tcniques necessries perqu lalumnat aconsegueixi, de manera gradual, autonomia en
laprenentatge.
Coordinador/a o responsable de la biblioteca escolar
Es designar un membre de l'equip docent com a coordinador o responsable de la biblioteca
escolar, amb formaci especfica, per portar a terme tasques d'organitzaci i gesti del
programari de la biblioteca, la dinamitzaci i l'impuls del pla de lectura de centre i l'accs i
l's de la informaci des de la biblioteca.
La persona o persones responsables de la biblioteca escolar podran disposar de les hores
de dedicaci que el centre estimi necessries per al desenvolupament de la gesti i la
dinamitzaci de la biblioteca escolar. Comptar amb el suport de la Comissi de Biblioteca.
Des de la Biblioteca tamb sest impulsant les competncies digital i del coneixement de
lalumnat. A tal efecte sha dotat la installaci amb tots els recursos informtics que
lalumnat necessita per:

Cercar informaci a nivell telemtic

Gestionar informticament aquesta informaci

Transformar-la en material de coneixement i aprenentatge, de relaci amb els altres i


de creixement personal en tots els seus vessants

Difondre-la

27

Parallelament, al centre es realitzen altres accions destinades a impulsar la lectura i a


perfeccionar-la, aix com a incrementar-ne la comprensi:
Lhora de la lectura personal: diriament, a lentrada a escola a la tarda, es dedica un
quart dhora a la lectura personal dun llibre escollit lliurement. Hi participa tant
lalumnat, com el professorat de tota la Primria.
La Bibliopati: a lhora desbarjo, es destina un rac a la lectura. Shi aporten llibres i
es condiciona lespai per poder llegir qui ho tri. El gestionen els alumnes de Cicle
Superior, juntament amb la coordinadora de Biblioteca.
Lectogrups: els grups de lectura. Sn grups flexibles internivells, formats en funci de
la competncia lectora de lalumnat i destinats a perfeccionar la lectura i incrementar
aquesta competncia.

3.

PROJECTE FILOSOFIA 3/18

Aquest projecte s una proposta educativa per a lalumnat de 3 a 18 anys que pretn
desenvolupar les habilitats de pensament dels estudiants, tot ajudant-los a comprendre les
matries destudi, a ser ms conscients de la riquesa del bagatge intellectual heredat i a
preparar.se per participar en un mn democrtic.

Ensenyar a pensar es tradueix, segons aquest projecte, en plantejar situacions i activitats


que desenvolupin la capacitat de lalumnat de:
PENSAR
PENSAR MILLOR
PENSAR PER UN MATEIX
PENSAR DES DUNA PERSPECTIVA DEMOCRTICA

Els eixos metodolgics en qu es fonamenta sn:

La comunitat de recerca: el pensament que sinicia individualment, es concreta, es


perfecciona, senriqueix i madura en el dileg filosfic amb el grup.

El pensament crtic.

El pensament creatiu.

El pensament acurat: apreciatiu de les situacions i dels contextos.

El dileg filosfic, basat en uns materials, uns recursos, uns disseny i unes pautes de
intercomunicaci que produeix els efectes desitjats i enumerats anteriorment

28

Proposa quatre tipus dactivitats bsiques per desenvolupar diverses habilitats del
pensament:

Activitats prpiament dites sobre materials i propostes concretes i definides

Jocs

Contes i lectures

Art

I les habilitats que desenvolupa es poden classificar en:

Recerca: endevinar, esbrinar, formular hiptesis, anticipar conseqncies, etc,

Conceptualitzaci i anlisi: posar exemples, buscar semblances i diferncies, definir,


agrupar, seriar...

Raonament: donar raons, inferir, raonar, establir relacions de causa-efecte, relacionar


les parts i el tot, establir criteris...

Comunicaci i traducci: explicar, interpretar, sintetitzar, , traduir a llenguatges


artstics, etc.

Les sessions segueixen un esquema que pretn facilitar lassoliment dels objectius: inici
(amb un ritual optatiu), recordatori de les normes, plantejament de la situaci, dileg filosfic,
recopilaci, finalitzaci.

4. Racons i tallers
Lorganitzaci i la posada en marxa de racons sentn a lescola com una organitzaci de
lespai que respon a una conceptualitzaci del treball de laula diferent a la del grup classe
esttic.

Quan parlem de racons o tallers ens referim a una estratgia pedaggica que respon a un
intent de millorar les condicions que possibilitin la participaci activa de lalumne/a en la
construcci dels seus coneixements.
Per dur a terme aquest plantejament en una part o en tot lhorari escolar hem de seguir els
segents criteris:

29

Cal reservar un temps determinat al treball per racons dins de la jornada escolar.

El mestre/a ha dhaver planificat els continguts que preveu que es puguin aprendre
als racons, sense estructurar massa rgidament el material i les tasques que shi han
de dur a terme.

Cal que el mestre/a canvi el seu concepte dordre i confi que cada alumne/a ser
capa de realitzar lactivitat que lliurement escull; per tant, haur dorganitzar i
anticipar les condicions indispensables perqu lalumne/a pugui desenvolupar tot el
seu potencial investigador i creador.

El mestre/a ha dintervenir en un rac quan la tasca a desenvolupar t certa


complexitat, quan vol fer un seguiment acurat de lalumnat en el desenvolupament de
la seva feina o b quan sintrodueix un rac nou o quan un que ja funciona perd cert
inters; en aquest cas el mestre/a haur de dinamitzar-lo

Sha de permetre que lalumnat esculli les activitats que volen fer, dintre dels lmits
que suposa compartir-ne les diferents possibilitats amb els altres.

Cal vetllar perqu tots els infants puguin passar per tots els racons que sels ofereix.

Es poden incorporar tamb estris i material no especficament escolars o didctics,


per que formen part de la vida quotidiana de lalumnat i de la nostra cultura.

Es tracta duna activitat de petit grup, i per tant, ha de possibilitar tasques que
impliquin cooperaci, coordinaci dinteressos, etc.

Cal pensar a diversificar les tasques en els diferents racons per tal que no totes
exigeixin una presncia constant de la mestra.

Cal fomentar lautonomia de lalumnat i sha dactuar en conseqncia en lelecci del


material i en les intervencions que es fan (la qual cosa no implica labsncia
dintervenci).

Cal que el mestre/a aprofiti aquestes situacions per observar els coneixement que
lalumnat tenen en relaci amb diferents aspectes, en els procediments que posen en
marxa per resoldre problemes, en el tipus dinteracci que mantenen entre ells, etc.

Cal estar obert a les propostes que alguns infants facin en relaci amb el
funcionament, lorganitzaci i el canvi dalguns racons, i actuar en conseqncia.

Aportacions del treball per racons

Leducaci de lautonomia:
o sha de tenir en compte el fet que lalumnat aprengui a prendre
responsabilitats.

30

o desenvolupar una activitat mental autnoma.


o La discussi i el contrast del propi pensament amb els altres i lintercanvi
basat en la col.laboraci i lajuda, actuen com a element de formaci
intel.lectual i social.

Individualitzaci: lentenem en el sentit de permetre, a travs de lorganitzaci en


petits grups, un seguiment individual de cada alumne/a amb uns matisos ms rics
que al grup nombrs.

Apropament entre treball intel.lectual i treball manual. Aix obre lalumnat a noves
possibilitats de treball i xit i, en conseqncia, nafavoreix lautoestima i la valoraci
personal.

5. Sortides pedaggiques i contacte directe amb la realitat


a. Es plantejaran com a activitats complementries daprofundiment de
conceptes rellevants inclosos en les programacions del curs o del cicle. No
tindran carcter obligatori i es vetllar perqu no suposin un cost elevat per a
les famlies
b. Sadequaran a la normativa vigent en matria de seguretat, subvenci i
carcter i en cap cas suposaran discriminaci o dficit daprenentatge per als
alumnes no participants.
c. Sintentar, en la mesura del possible, treballar-les de manera interdisciplinar i
afavorir amb elles el mxim de competncies de lalumnat.
d. Sinclouen en la programaci anual del centre, i per aix, comptem amb el
beneplcit de tota la comunitat escolar.
e. Sestableixen com a lnia descola. Saniran temporalitzant per grau de
complexitat i dadequaci al currculum dels diferents cicles, de manera que al
final de lescolaritat primria, tot lalumnat de lescola hagi pogut tenir
oportunitats similars denriquir el seu aprenentatge i desenvolupar les
mateixes competncies.
6. Lactivitat motriu espontnia

La Prctica Psicomotriu Aucouturier t com a objectiu el desenvolupament psquic dels nens


a travs del cos, en una concepci unitria de la persona. La prctica t com a objectiu
promoure l'expressi de totes les possibilitats motrius, emocionals, cognitives i relacionals de
l'infant.

31

Objectius
Afavorir el desenvolupament de la funci simblica.
Afavorir el desenvolupament dels processos d'asseguraci.
Afavorir el desenvolupament del procs de descentrament.

Estratgies dintervenci

Espai: L'espai ha de convidar al moviment i al joc dels infants. s important que no hi


hagin obstacles que impedeixin el moviment lliure dels infants.

Temps: Cada sessi hauria de tenir una durada de 1 hora i 30 minuts per a cada
grup. D'aquest temps, 1 hora es dedicaria al joc i a l'expressivitat lliure dels infants, i
la resta a la benvinguda, representaci, explicaci de contes, etc. Pel que fa a la
periodicitat de les sessions, seria recomanable un mnim duna sessi a la setmana.

El material: el propi de psicomotricitat, material segur dEducaci Fsica i qualsevol


altre material que poguem investir dalguna funci coherent amb els objectius
exposats

Preparaci de les sessions: Abans dentrar a la sala de Psicomotricitat hi ha la preparaci de


la sala i dels espais per part del/de la psicomotricista La fase de preparaci de la sala s
molt important, ja que acondiciona lespai per a la realitzaci de la sessi. La disposici dels
materials, i els materials que estiguin presents far que la sessi transcorri duna manera o
duna altra. El/la psicomotricista ha de tenir ben clars quins sn els objectius que persegueix
a cada sessi per tal dorgantizar lespai duna manera o duna altra.

7. Les noves tecnologies: aprendre noves tecnologies/aprendre mitjanant noves


tecnologies
Les TIC a lEducaci aporten instruments de treball intellectual i de construcci compartida
de coneixement. Serveixen per cercar informaci, comparar dades, graficar valors
estadstics, representar i analitzar mapes, simular fenmens fsics o socials, visualitzar
processos i estructures complexes, aprendre a treballar collaborativament,

32

Permeten aprendre el potencial comunicatiu associat a la xarxa (la correspondncia


electrnica, les converses en directe, els debats oberts o formalitzats dels frums i llistes de
discussi, les audio i videoconferncies)
Ofereixen un ampli camp dexperimentaci sensorial i daprenentatge de noves formes
esttiques i expressives: el videoart, la msica electrnica, la fotografia digital, o la infografia
en 3D en sn alguns exemples.
El seu tractament i s segueix les segents pautes i principis:
Els recursos tecnolgics formen part dels recursos habituals pedaggics i didctics
del centre. Shan incorporat a totes aules i dependncies i sutilitzen diriament en la
cerca dinformaci, la realitzaci dactivitats, la difusi de productes, lexercitaci
dhabilitats i lenriquiment de continguts i activitats.
Sexerciten i saprn sobre elles per una doble via: utilitzant-les en la realitzaci
dactivitats de les diferents rees i exercitant-nos en elles mitjanant activitats
especfiques dincrement de la competncia digital.
Lavaluaci

daquesta

competncia

per

part

de

lalumnat

sincorporar

progressivament als diferents mecanismes avaluatius del centre i formar part dels
informes personals de lalumnat

8. Treball per projectes


En el treball per projectes es dna molta a fer explcit all que se sap i all que saprn, com
tamb a la manera de tractar la informaci. Dit duna altra manera, als procediments que
sutilitzen per realitzar les activitats daprenentatge en el procs de recerca i adquisici de
coneixements.
La funci dels projectes de treball s afavorir la creaci destratgies dorganitzaci dels
coneixements escolars en relaci amb:

Aprendre a prendre decisions: proposar, argumentar, triar...

Tractar la informaci: cercar-la, organitzar-la, interpretar-la, assimilar-la, judicar-la...

Transmetre la informaci: comunicar-la, fer-la comprensible, compartir-la, elaborarla...

33

Avaluar els aprentatges: ser conscients del que sabem, del que ignorem, com ho
hem abordat...

En un projecte sha de definir una seqncia de moments o fases que guien el seu
desenvolupament. Aquesta seqncia no t perqu seguir sempre el mateix ordre ni ocupar
el mateix temps. Depn, en definitiva, de la motivaci que generi el projecte, aix com dels
objectius proposats. Aquest tipus de metodologia, permet qualsevol tipus dorganitzaci del
grup-classe; per cal tenir en compte la importncia de la interacci (discussi,
argumentaci, plantejament de qestions, ...).
Un projecte de treball es pot desenvolupar seguint aquest gui:
1- Discussi i tria del tema a treballar (entre lalumnat i el professor).
2- Concreci i explicitaci del que se sap i del que es vol conixer del tema
3- Confecci de lndex o del gui de treball.
4- Acords referents a lorganitzaci del grup-classe, fonts dinformaci, temporalitzaci, etc.
(aspectes referents a planificaci).
5- Recerca i aportaci dinformaci:
5.1- Ordenaci de la informaci rebuda.
5.2- Plantejament i verificaci dhiptesis, definicions, ..., a travs de la informaci.
5.3- Establiment i explicitaci de relacions causals, de noves qestions, ...
5.4- Desenvolupament dels apartats de lndex (en gran-grup, petit-grup o
individualment)
6- Confecci del dossier de sntesi (conferncia, Power Point, dossier escrit, ...)
7- Avaluaci del procs seguit:
7.1- Conscienciaci del que sha fet i sha aprs.
7.2- Aplicaci del que sha aprs a altres situacions o establiment de noves relacions.
7.3- Explicitaci de perspectives o temes que shan obert i que queden per tractar.
Paper de leducador

34

Definir el motor de coneixement, el fil conductor.

Preveure els continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals) que es


treballaran. Fomentar la participaci.

Ajudar a laportaci i tractament de la informaci.

Ajudar a lavaluaci.

Recapitular el procs seguit.

Paper de lalumne/a
Lalumne ha de ser, en tot moment, participatiu i actiu en el seu procs daprenentatge.
Recursos:

Humans: Els projectes treball es poden realitzar amb la presncia dun sol adult a
laula o amb ms. Es pot considerar des de una sola rea o amb implicaci
despecialistes de diferents rees.

Materials: Es poden utilitzar materials de diverses fonts dinformaci, tot tipus de


llibres, conferncies, visites, vdeos, diapositives, exposicions,... depenent del que
vulgui treballar el professor.

Espai / temps: No necessita cap recurs especial, sn recomanables sessions una


mica llargues, i lespai dependr del tipus dactivitat que es realitzi. Evidentment aix
dependr de ledat dels alumnes amb els que estem treballant.

9. Pla Catal de lEsport escolar (PCEE)


El Pla catal desport a lescola (PCEE) s un pla impulsat pel Departament d'Educaci i el
Departament de la Vicepresidncia (Secretaria General de l'Esport) amb la finalitat de posar
a l'abast de tot lalumnat de primria i de secundria la prctica d'activitats fsiques i
esportives, i aprofitar el gran potencial d'aquestes activitats per contribuir a la formaci
personal i cvica dels infants i joves.
Existeix un/a coordinador/a del Pla entre el professorat del claustre que facilita el
desenvolupament de les seves funcions.

35

Les funcions daquest/a coordinador/a sn:

Dinamitzar i coordinar les activitats esportives i culturals del PCEE i garantir el seu
lligam amb el projecte educatiu de centre.

Elaborar el programa dactivitats.

Collaborar en la constituci de lassociaci esportiva escolar.

Seleccionar i coordinar els dinamitzadors i les dinamitzadores.

Assistir a les reunions de formaci organitzades per la Secretaria General de l'Esport


o b altres dorganitzades pel Departament dEducaci.

Gestionar la documentaci relativa al Pla.

Donat que el centre forma part del pla educatiu dentorn de Salou, el/la coordinador/a del
PCEE ser el/la responsable de garantir la coherncia de les actuacions del PCEE amb els
objectius del Pla educatiu dentorn.

10. Intervenci de les famlies


El centre t en alta consideraci la relaci famlia-escola com un potent agent de refor
educatiu i daprenentatge mutu i les aportacions de luna cap a les altres i viceversa com una
font denriquiment, dautocrtica, de coresponsabilitat i de suport importantssima.

Es vehicula a travs de:

Entrevistes inicials: amb direcci i amb tutors/es, a larribada de la famlia a


lescola. Possibilita el coneixement mutu, lacord dobjectius i expectatives i
lintercanvi dinformacions bsiques per al bon funcionament de la seva
incorporaci al centre.

Reuni famlies de nou curs: Els objectius coincideixen amb els de les entrevistes
inicials, per tenen un tractament grupal.

Circulars adaptades: lescola ha ideat un sistema de circulars amb ideogrames i


pictogrames que facilita lintercanvi dinformaci en el cas de que no es conegui
el catal

Participaci a les aules. Al llarg de lescolaritat, sofereixen mltiples possibilitats


de participaci en activitats diverses daula a totes les famlies: celebracions,
racons, grups interactius, tallers, informacions, projectes, presentacions, etc.

Participaci en ladaptaci de p3: en el perode dadaptaci de lalumnat de nova


incorporaci a lescola, sofereix a les famlies la possibilitat de romandre a laula

36

lestona que es consideri oportuna per tal de facilitar lentrada dels nens i de les
nenes a lescola i, alhora, per donar-los loportunitat de conixer durant una
estona in situ les persones i els recursos que acompanyaran diriament el/la
seu/va fill/a.

Participaci a les festes, sortides pel municipi, celebracions...

Organitzaci dactivitats destinades a subvencionar despeses extraordinries:


cistelles de nadal, mercadets, venda de productes dalimentaci, llibres, etc..

Festes de final de curs, especialment comiat de les dues etapes i festa de


famlies de final de curs

AMPA

CONSELL ESCOLAR, a travs dels/de les seus/seves representants electes

Jornada de portes obertes, de presentaci de lescola

11. Lhort ecolgic


En aquest projecte es vol apropar a lalumnat al procs de producci i recollecci dels
aliments i ms concretament dels productes hortcoles, no solament per al consum
alimentari, sin tamb per a s medicinal i ornamental.
Tamb es pretn un apropament, respecte i gust per la natura i a partir daqu prendre
conscincia de la seva importncia i promoure el respecte vers a la natura i el medi ambient.

FASES DE PRODUCCI:

Aquestes fases del projecte sn ccliques, s a dir, es repetiran cada cop es faci la collita, i
poden aplicar-se per a un espai, a uns quants, a una part de lespai o per la totalitat de lhort,
depenent de la temporada i de les plantes a collir. Tamb es far una observaci del procs
dexecuci de cada fase que ser recollida pels alumnes.

1. Tria de plantes
Tenint en compte lpoca de lany, les rotacions dels cultius de cada espai, Es
realitzaran fitxes per treballar aquestes tcniques de reproducci i per estudiar com
es reprodueixen aquestes plantes, segons el nivell.
2. Plantaci, trasplantaci i retolaci

37

Un cop feta la tria es procedir a la plantaci de la llavor o transplantament dels


esqueixos o planters germinats amb anterioritat (b a la prpia escola o per un centre
especialitzat) i la seva corresponent retolaci per la seva posterior identificaci i
control.
3. Prevenci, manteniment i observaci sistemtica
Observaci sistemtica de levoluci de cada varietat, problemes que puguin sorgir,
etc. i manteniment de cada espai.
4.

Recollecci
Es tindr en compte lpoca de recollecci de cada varietat.

5.

Adob i preparaci per a la segent collita


Amb ladob que hem compostat durant tot el procs al compostador amb les restes
orgniques.

6. Avaluci
Cada alumne far una memria amb les fitxes treballades i amb una valoraci i
conclusi de tot el procs, que ser valorat juntament amb el mestre i altres
companys/es (coavaluaci) .

12. La coral

El cant coral t la possibilitat de formar a les persones pel gust de la bellesa, la joia de
lamistat, i la voluntat de viure en collaboraci amb els altres. Tot educant aquesta
sensibilitat musical que tots tenim, oferim aquesta possibilitat del Cant Coral a tots els nens i
nenes de lescola Vora Mar, sense tria de cap mena, que estiguin contents cantant, i vulguin
fer-ho. Per aix, els objectius que em marco son els segents:

Demostrar sensibilitat, comprensi i creativitat, amb un bon gust esttic i artstic en la


prctica musical.

Interpretar collectivament canons tradicionals catalanes, d'autor i d'arreu del mn, a


l'unson, a cnon o a veus, fent del cant el centre de l'activitat musical.

Assolir una emissi de veu correcta, tant parlant com cantant, i tot mostrant
coneixements de la higiene i el funcionament de l'aparell fonador.

Assolir l'hbit i l'actitud d'escolta que permetin gaudir de l'audici musical.

38

Participar en la vida musical de l'escola i de l'entorn.

Fomentar una opini crtica de les seves prpies experincies.

13. Angls aplicat a rees no lingsitiques


Amb aquest projecte pretenem donar un caire nou a laprenentatge de langls al nostre
centre des duna perspectiva diferent: Introduir la llengua anglesa en altres matries no
lingstiques, com leducaci artstica.

Els objectius prioritaris daquest projecte sn els segents:


Reforar les destreses orals de lalumnat en llengua anglesa.
Proporcionar un model de correcci fontica i gramatical de la llengua anglesa.
Fomentar la motivaci i linters de lalumnat per la llengua.
Aportar recursos didctics innovadors per a ladquisici duna llengua estrangera
Facilitar la realitzaci dactivitats complementries i extraescolars que completin les
lectives per tal dincrementar la competncia lingstica duna manera ms ldica i
que faciliti la participaci daltres sectors de la comunitat, que tamb, sen
beneficiaran.
Potenciar la millora de les competncies lingstiques en angls del nostre alumnat.
Educar els nostres alumnes per a qu valorin la necessitat daprendre altres llenges
amb lobjectiu de passar-sho b, formar-se i aprendre contnuament.
Desenvolupar la nostra lnia descola basada en fer alumnes autnoms, solidaris,
respectuosos i tolerants.
Desenvolupar la lectura i escriptura de textos en angls i millorar la pronncia.
Motivar els alumnes en el procs densenyana- aprenentatge de langls.
Motivar els alumnes a fer servir la llengua anglesa apresa a les classes amb els
companys.
Donar suport a lelaboraci i adaptaci de materials i aportar recursos didctics,
especialment material autntic del seu pas dorigen
Ajudar lalumnat en relaci als mitjans informtics o audiovisuals en la realitzaci
dactivitats curriculars.

39

Millorar el listening i el coneixement de la cultura anglesa dels nostres alumnes


amb la participaci i collaboraci de les famlies angleses de lescola
PROCEDIMENTS METODOLGICS
Partim duna nova tipologia metodolgica coneguda amb les sigles A. I. C. L. E ( en angls
C. L. I. L. (Content and Language Integrated Learning)
En definitiva els nostres alumnes podran utilitzar langls duna forma ms natural i fins i tot
oblidar que estan aprenent una altra llengua i es concentraran en all que estan aprenent.
Amb aquesta metodologia es poden assolir dos objectius bsics:
-

Aprenentatge i ensenyament de la prpia matria.

Aprenentatge i millora de la llengua anglesa.

s una eina que facilita la prctica de les llenges i esperem que desperti en el nostre
alumnat una actitud favorable per utilitzar-la des del comenament.
La participaci de les famlies angleses que tenim a lescola en les activitats en les classes
dangls, ajuden a millorar el listening dels nostres alumnes i conixer la cultura anglesa de
ms a prop.
14. Lassemblea

Les assemblees constitueixen una estratgia important per fomentar la participaci, la


crtica, i la implicaci en la gesti de laula. Les nenes i els nens de la nostra escola
necessiten d'espais per a la convivncia i la relaci, per a la crtica i l'autocrtica.
L'assemblea s un d'ells. Posar en marxa aquest projecte de lassemblea requereix:

- Espai i temps regulat i peridic per a elles.


- Normes de funcionament: participaci, lmits i possibilitats.
- Importncia i validesa dels acords que en ella es prenguin.
- Garantir la llibertat i la justcia entre tots els participants.

Les qestions que planteja la convivncia diria sn un marc especialment apropiat perqu
les alumnes i els alumnes aprenguin un model de participaci democrtica. Per aix, una
estratgia bsica, que es considera especialment apropiada, s la de potenciar el grau
d'autonomia i responsabilitat de les alumnes i els alumnes en l'organitzaci de la vida de
l'aula i en la resoluci dels conflictes que sorgeix en aquesta convivncia.

Es tracta de crear les condicions perqu les alumnes i els alumnes expressin les seves

40

idees, propostes, suggeriments, queixes, conflictes, etc., a travs de la participaci en


lassemblea d'aula. Aquesta constitueix un frum, en el qual mestre i alumnes analitzem i
debatem tot tipus de temes relacionats amb la convivncia i la feina escolar. La seva
estructura i funcionament sn especialment apropiats perqu aprenguin un model de
participaci democrtica. En l'assemblea es poden expressar lliurement les idees i opinions,
i les decisions s'han de prendre de manera democrtica, la qual cosa suposa que, quan no
existeix consens sobre un tema, s necessari realitzar una votaci sobre les opcions
existents. Participar en l'assemblea implica ser capa de dialogar i debatre d'una manera
ordenada, comunicant les nostres opinions i sentiments a la resta de la classe i respectant
les opinions que siguin contrries a les nostres. La capacitat per argumentar de cada alumne
i cada alumna s l'nica "arma" de qu disposa perqu les altres persones acceptin les
seves idees i propostes. Lobjectiu ltim s que els nens i nenes utilitzin el dileg i la presa
de decisions collectives.
15. Laboratori:
Els objectius sn crear una programaci de lAula de Cincies en relaci amb els continguts
de lrea de Coneixement el Medi; facilitar al tutor la realitzaci amb lalumnat de prctiques
de laboratori; aportar activitats que potencin les capacitats dindagaci, exploraci, recerca
dexplicacions y de solucions als problemes que planteja lexperincia quotidiana; fomentar
lesperit de cooperaci i responsabilitat entre lalumnat; desenvolupar i potenciar que
lalumnat comprengui i expressi missatges orals i escrits utilitzant el llenguatge cientfic.

El mtode a seguir per la realitzaci de les prctiques sempre ser el mateix, seguint les
passes del Mtode Cientfic:
o

Conixer lexperincia a realitzar

Preparaci del material necessari

Explicaci del procediment a seguir

Formulaci dhiptesis

Realitzaci de lexperiment

Recull dels resultats

Elaboraci de les conclusions

41

VI.

Indicadors de progrs: context, recursos, processos i


resultats. Com podem millorar?

Arribats a aquest punt, ja noms falta establir una proposta dindicadors que ens ajudin a
valorar el progrs. Tot i que molts dels indicadors poden ser mesurables, el seu autntic
valor s per comparaci evolutiva, per situaci en les proves diagnstiques i amb la mitjana
europea recollida a la publicaci del sistema dindicadors de Catalunya i informe PISA.
Igualment, caldr anar comprovant laugment dels indicadors de participaci en les
propostes i rgans del centre, resultats dels processos de preinscripci i matrcula, grau de
satisfacci de la comunitat, processos aplicats en la resoluci de conflictes, processos
dinteracci amb els altres centre i ens pblics i privats de lentorn, etc.
Indicadors mbit pedaggic

Mitjana de qualificaci de lalumnat per cicles i per rees

Resultats de les avaluacions inicials dels instituts quan lalumnat de l centre hi


accedeixi

Percentatge dalumnes daltres nacionalitats que finalitzen Primria a ledat que els
correspon

Resultats de les proves diagnstiques

Nombre de PI i adaptacions curriculars en relaci al nombre dalumnes que no


segueixen b els aprenentatges

Hores totals anuals dintervenci de suport als grups

Nombre daspectes metodolgics consensuats com a lnia descola

Projectes pedaggics

Mitjana dhores setmanals que utilitza cada grup un recurs TAC en qualsevol
circumstncia

Nombre de projectes realitzats per lalumnat al final de cada cicle

Nombre dhores setmanals que ha estat en servei la biblioteca

Percentatge del Pressupost General que sinverteix en materials i recursos didctics

Projectes innovadors relacionats amb langls

Indicadors mbit dorganitzaci i gesti

Existncia del Plans dAcci Tutorial, dAcollida, de Convivncia, de Concrecions


curriculars, TIC, dimpuls de la Lectura i els que sescaiguin en un futur

A les enquestes realitzades al professorat, quin grau de satisfacci saprecia en


relaci a les assignacions de tutoria? i de suport? i de coordinaci?

42

Registre de faltes i incompliments del personal, procediments disciplinaris i altres


actuacions preventives i correctives

Processos de mediaci i principis de PEC que inspiren les seves decisions

Quins conductes de finanament, subvenci i donaci econmica , material i humana


shan obtingut fruit de laplicaci dall estipulat al Decret dAutonomia de centres?

Quines installacions estan al servei dalgun sector social fora de les hores lectives?
Quins ingressos han suposat? Quants alumnes les utilitzen? I famlies?

Quantes famlies estrangeres shan incorporat al Consell?

Indicadors mbit relacions amb la comunitat educativa

Quin clima es respira als claustres i reunions? Procediments de funcionament


inspirats en el PEC que els animen

Quin percentatge de personal participa en celebracions ldiques? Quantes famlies


han participat al llarg del curs en alguna activitat del centre?

Quins mecanismes utilitza lalumnat per resoldre els seus conflictes a cada cicle?

Quina consideraci i estatus tenen els membres amb discapacitat, nouvinguts o amb
risc dexclusi?

Indicadors mbit relacions amb lentorn

Mecanismes de transmissi dinformaci a final i principi de curs entre centres de


diferents etapes

Tendncia de les sollicituds de matrcula

Respecte a aquest projecte, al final del mandat de direcci i sempre que es


produeixin canvis de paradigma en el sistema educatiu, caldr valorar a nivell de
Claustre i de Consell Escolar:

Quins documents ha inspirat?

Segueix en concordana amb les tendncies pedaggiques i administratives?

Quina afluncia de professionals solliciten incorporar-se al centre? Quin percentatge


de la plantilla desitja romandre-hi?

Ha esdevingut realment lEscola Vora Mar un refent al municipi? Quina constncia en


tenim?

El grau de consecuci dels objectius proposats

Lestat final del centre:

qualificacions de lalumnat en les proves diagnstiques,

qualitat dels processos densenyament i aprenentatge recollits a les programacions,

43

el PEC, el Pla dAD i el Pla dAvaluci

millores realitzades,

fons obtinguts

satisfacci de la comunitat escolar

projectes portats a terme

matrcula

Aquest projecte recull les expectatives de treball i repte de lequip docent, amb la complicitat
de tota la comunitat educativa i s la carta de comproms que aquest equip signa amb
lEscola Vora Mar.
Salou, juny de 2012

44

Rate