You are on page 1of 38

LEDAT MITJANA A CATALUNYA

UNITAT DIDCTICA 6

1-.LA FORMACI DE CATALUNYA (S.IX-X)


El naixement de Catalunya
1.De la Marca Hispnica a la independncia de fet. (s IX-X)
1.1-Marca hispnica : La formaci de la Catalunya Vella.

1.2.-Guifr el Pels: El naixement de la llegenda de la senyera


i el Casal de Barcelona. Els comtats van continuar
nominalment sota el vassallatge del rei franc, per en la
prctica van esdevenir autnoms.
1.3.Borrell II (985): la independncia de fet (no legal)

1-.LA FORMACI DE CATALUNYA (S.IX-X)


El naixement de Catalunya
1.De la Marca Hispnica a la independncia de fet. (s IX-X)
1.1-Marca hispnica : La formaci de la Catalunya Vella.
Durant el regnat de Carlemany es van dur a terme diverses incursions de conquesta al sud
dels Pirineus. Lany 785, Girona va ser lliurada pel seus habitants a un exrcit franc. Lany
801, Llus el Piads conquereix Barcelona desprs dassetjar-la.
El nou territori va ser anomenat Marca Hispnica. Es va dividir en comtats administrats
per un comte designat pel rei
Els territoris al nord del Llobregat, coneguts com a Catalunya Vella.
La repoblaci de la Catalunya Vella
Els reis francs van afavorir la repoblaci de la
Catalunya Vella. Els pobladors procedien en bona
part de les superpoblades valls dels Pirineus, tamb
dOccitnia, de Septimnia, dArag i daltres zones
properes. El poblament de les zones conquerides es
feia sota la direcci i la protecci de laristocrcia
comtal i dels monestirs.

1-.LA FORMACI DE CATALUNYA (S.IX-X)


El naixement de Catalunya
1.De la Marca Hispnica a la independncia de fet. (s IX-X)
1.2.-Guifr el Pels:
El naixement de la llegenda de la senyera.
La creaci del casal comtal de Barcelona: El comte Guifr el Pels va repoblar diverses zones
de Girona i Barcelona. En morir, els seus fills van ser els primers a heretar-ne les possessions
sense ser nomenats pel rei i la seva famlia va ser coneguda amb el nom de Casal de
Barcelona. Els comtats van continuar nominalment sota el vassallatge del rei franc, per en
la prctica van esdevenir autnoms
A la segona meitat del segle IX el comte Guifr el Pels va repoblar lAlt Urgell, el Ripolls i la
Cerdanya, i va ocupar les terres de la Catalunya central. Per organitzar la repoblaci, va
fundar els monestirs de Sant Joan de les Abadesses (887) i de Ripoll (888).

1-.LA FORMACI DE CATALUNYA (S.IX-X)


El naixement de Catalunya
1.De la Marca Hispnica a la independncia de fet. (s IX-X)
1.3.Borrell II (985): la independncia de fet (no legal)
Lany 988, el comte Borrell II, en no rebre ajut per lluitar contra els musulmans, no va
renovar el jurament de fidelitat al rei franc. Els comtats esdevenen independents, si b
aquesta independncia no va ser reconeguda fins el Tractat de Corbeil (1258).
La independncia dels comtats

Desprs de la rtzia dAlmansor que assol Barcelona


lany 985, el comte Borrell II envi, lany 988, una
ambaixada a la cort franca dHug Capet demanant
ajut per reconstruir la ciutat i defensar els seus
territoris. En no rebre lajut sollicitat, Borrell II no va
renovar el jurament de fidelitat al rei. Si b la
independncia no va ser sancionada jurdicament fins
al Tractat de Corbeil, lany 1258, dara endavant els
comtes catalans actuaran amb plena sobirania en el
seus territoris.
MARINA MIQUEL. Adaptat

2.EL FEUDALISME A CATALUNYA S.XI-XII


2.1-EL COMTE DE BARCELONA AL CAPDAMUNT DE LA
PIRMIDE FEUDAL (SENYOR DE SENYORS)
2.2-LA FORMACI DE LA CORONA DARAG: UNI
DINSTICA .
2.3-LA CATALUNYA NOVA
2.4-LES RELACIONS FEUDALS:
Els pactes feudo-vassalltics
Els usatges de Barcelona
Les assemblees de Pau i Treva

2.1-LA CONSOLIDACI DEL CASAL DE


BARCELONA(COMTES DE BARCELONA) S.XI-XII
El comte de Barcelona es converteix en
el comte ms fort i en plena poca Jurament de fidelitat dun grup de
feudal fa pactes feudo-vassalltics amb nobles, del Liber feudorum maior
els altres comtats catalans. Durant el
govern de Ramon Berenguer I, es va
consolidar un nou model destat feudal,
basat en les relacions de vassallatge,
que va reafirmar lhegemonia del Casal
de Barcelona. El comte se situava al
vrtex de la pirmide social. Concedia, a
canvi del jurament de fidelitat, un feu al
cap dun llinatge nobiliari: el castell o
bar que, al seu torn, delegava en un
castl el govern de les seves
possessions.

2.1-LA CONSOLIDACI DEL CASAL DE BARCELONA(COMTES DE


BARCELONA) S.XI-XII

El comte ms important va ser


Ramn Berenguer III (1097-1131):
Predomini sobre els altres comtes (
A dalt de la pirmide feudal), va
cobrar pries (t molt poder grcies
a les pries que cobra als regnes de
Taifes de Lleida i Tortosa), va ocupar
Tarragona (1129), i es va casar amb
Dola de Provena (comtat de
Provena). La poltica dexpansi
dels monarques catalanoaragonesos
es va orientar,
mitjanant les
aliances matrimonials i la fora
militar, cap a tots dos vessants dels
Pirineus (cap al sud de Frana).

2.1-LA CONSOLIDACI DEL CASAL DE BARCELONA(COMTES DE


BARCELONA) S.XI-XII

Els interessos catalans van topar


amb la voluntat de conquesta
dels reis de Frana que van
aprofitar la croada contra els
ctars per fer-se amb els
territoris dOccitnia. La mort del
rei Pere I el Catlic a la batalla
de Muret (1213) va posar fi a la
influncia catalana en tota
aquella rea i va provocar la
intensificaci de lexpansi cap al
sud i la Mediterrnia.

2.2.LA CORONA DARAG: LA UNI DEL


COMTAT DE BARCELONA I EL REGNE DARAG
UNI DINSTICA:
Casament de la neboda del rei
dArag Peronella dArag
(hereva) amb el comte de
Barcelona Ramon Berenguer
IV, el 1137. (veure contracte
matrimonial)
s una Uni dinstica perqu
els dos regnes mantenen les
lleis i institucions prpies,
noms comparteixen el rei o
comte. Com que cada regne
mant lleis i institucions noms
podem parlar duna
Confederaci de regnes (ser rei
dArag i comte de Barcelona).

2.3.LA CATALUNYA NOVA


La fora de la nova entitat poltica sorgida
de la uni dinstica amb Arag va
permetre reprendre la conquesta, que va
incloure les ciutats de Tortosa i Lleida preses el segle XII - i de la resta de
territoris del sud que constituirien la
Catalunya Nova.
Per facilitar la repoblaci es van utilitzar
cartes de poblament i de franquesa, que
atorgaven terres i facilitats fiscals als nous
pobladors. En aquesta tasca van tenir un
paper important els ordes religiosos, com
ara el Cster, que van rebre dels
monarques terres per installar-shi. Els
monestirs, com ara el de Santa Creus i el
de Poblet, van dirigir els nous pobladors i
els van prestar assistncia i coneixements.

2.4-LA SOCIETAT FEUDAL


Els pactes feudo-vassalltics: el comte de Barcelona ser al
capdamunt de la pirmide feudal. Tenia el poder a base de pactes de
vassallatge i de concedir feus. Catalunya somple de castells.
Usatges de Barcelona (s.XII): Sn les lleis que regeixen els comtats
catalans, a partir de normes del dret rom, del dret germnic i dels
costums feudals.
Les assemblees de Pau i Treva: El nou ordre feudal va suposar molta
violncia entre senyors i contra els pagesos. Lesglsia vol posar ordre.
Labat Oliba (971-1046) va fer les assemblees de Pau i treva. Van
escriure la Pau de Du, per limitar la violncia feudal: prohibici
dexercir violncia contra alg dins de la sagrera (30 passes al voltant
de lesglsia); no lluitar els diumenges ni determinats dies de lany
(setmana santa, nadal...).
Laparici del catal com a llengua escrita: Homilies dOrgany
El creixement de les ciutats

LESTAT FEUDAL
El nou model social, basat en les relacions de vassallatge, va consolidar un nou estat feudal,
durant el govern de Ramon Berenguer I, consolidant lhegemonia del Casal de Barcelona.
El comte se situava, com a prncep, al vrtex de la pirmide social, fet que es fonamentava en
la concessi de terres (feus) a canvi del jurament de fidelitat. Aix, la gurdia dun castell i la
zona sota el seu domini, anomenada jurisdicci, era atorgada pel comte al cap dun llinatge
nobiliari: el castell o bar que, al seu torn, delegava en un castl el govern efectiu de les seves
possessions.

Pacte feudo-vassalltic

COMTE

BAR

VEGUER/
CASTL
CAVALLER

SENYORS

VASSALLS

Els reis i comtes tornen a refer el poder i a restablir la


pau mitjanant PACTES entre SENYORS o nobles.
Un noble superior li deia a un noble inferior que per
evitar conflictes i guerres seria millor fer un pacte entre
ells.
Funcionament del pacte:
El noble superior esdev senyor de linferior.
El noble inferior esdev vassall del superior.
El noble inferior li jura fidelitat al superior, i a canvi
rep un regal (FEU).
Aquest pacte es feia en una cerimnia
dhomenatge i investidura.

El creixement del mn urb


El segle XII represent per a leconomia catalana lactivaci de la
vida comercial. Laugment de la producci agrcola des del segle XI
possibilit la generalitzaci i intensificaci de lintercanvi comercial,
centrat al voltant dels mercats i de les fires, que ara comencen a
celebrar-se arreu. Als mercats arriben bsicament productes
comarcals, per tamb procedents dels comer amb al-ndalus i els
regnes europeus, a travs de noves rutes terrestres i martimes.
Lactivaci del comer coincideix, en el temps, amb el
desenvolupament de lartesanat urb i el creixement dels antics
nuclis urbans com Barcelona, Vic, la Seu dUrgell o Girona, on
lestabliment dels burgesos origin la formaci de ravals o viles
noves fora muralles.

Les primeres manifestacions escrites del catal: Les Homilies dOrgany

Les Homilies dOrgany


Les Homilies dOrgany sn un dels
textos en prosa ms antics escrits
en catal. Est datat a final del segle XII o
comenament del segle XIII. Consta de
sis sermons que comenten els evangelis i
les epstoles, i probablement foren
copiats dalgun sermonari de Provena.
El manuscrit va ser trobat a la rectoria
dOrgany i es conserva a la Biblioteca de
Catalunya.
Diccionari de Histria de Catalunya

Text: El paper moderador de lEsglsia

Labat Oliba i les assemblees de Pau i Treva


Els orgens semblen ser fora antics, per loriginalitat del fenomen a Catalunya,
la paternitat del qual sembla poder-se atribuir a labat Oliba, s la vinculaci
de les assemblees de Pau amb la idea dimposar una treva setmanal. Lassemblea
de pau ms antiga sembla que s la que se celebr el 1027 a Toluges, sota
la presidncia de labat Oliba. Aquest proclam la inviolabilitat dels bns de lEsglsia
i impos una treva setmanal entre el dissabte i el dilluns. Amb el temps la durada
de larmistici setmanal seria de dimecres a dilluns al mat, la qual cosa permetria imaginar
que el moviment de pau i treva hauria estat un mecanisme de resistncia efica contra els
feudals si no fos que tenim seriosos dubtes sobre leficcia
de lexcomuni davant els violents.
JOSEP M. SALRACH. Adaptat

3.LEXPANSI DE LA CORONA DARAG


(S.XIII-XIV)
3.1.- Jaume I el Conqueridor (1213-1276)
3.2.-Expansi mediterrnia
3.3.-El comer catal

Atles catal de Cresques Abraham (1375)

3.1.-JAUME I EL CONQUERIDOR
3.1.- Jaume I el Conqueridor (1213-1276) va orientar
lexpansi cap al Mediterrani amb la conquesta de
Mallorca (1229) i cap al sud amb la conquesta de
Valncia iniciada el 1232.
Els
lmits
peninsulars
de
lexpansi
catalanoaragonesa van quedar fixats a la zona
dAlacant en el Tractat dAlmirra (1244), signat amb
els castellans. El Tractat de Corbeil (1258), signat
amb el rei de Frana, establia la renncia als drets
catalans sobre Occitnia a canvi del reconeixement
formal de la independncia catalanoaragonesa.

3.2 LEXPANSI PEL MEDITERRANI


Expansi mediterrnia
La necessitat de disposar descales segures al llarg de la ruta
comercial cap a lOrient (mediterrani) va despertar linters catal
per Siclia, Sardenya , Npols i les costes del nord de lfrica.
Els almogvers van ser linstrument per conquerir i defensar les
places catalanes a la Mediterrnia, tot i la poltica aventurera que
van emprendre a lImperi bizant. Varen conquerir el ducat dAtenes
i Neoptria a Grcia (1319). (Els almogvers, comandats per Roger
de Flor, van marxar a lluitar a Constantinoble i van saquejar
diverses zones de lImperi bizant. A Grcia van fundar els ducats
dAtenes i de Neoptria).
Alfons IV el Magnnim i lexpansi pel Mediterrani: El darrer
impuls catal a la Mediterrnia tingu lloc durant el regnat dAlfons
IV el Magnnim (1416-1458) que pacific Sardenya, intent la
conquesta de Crsega i conquer el regne de Npols, on establ la
cort reial. La poltica expansionista del Magnnim, basada en una
gran activitat bllica i exercida en un context de plena crisi
econmica i social a linterior, proporcion al gran comer exterior
els seus darrers moments desplendor.

BALLLESTA MEDIEVAL

3.3 EL COMER PEL MEDITERRANI


El comer catal va deixar sentir la seva
importncia per tota la Mediterrnia, entrant
en competncia amb les ciutats de Gnova i
de Vencia. Un dels objectius ms importants
de lexpansi de la corona dArag durant la
baixa edat mitjana va ser controlar i dominar
el comer a la Mediterrnia occidental, on
saconsegu tenir un paper destacat, ja que es
va arribar a superar el domini genovs sobre
el trnsit comercial de la zona.
El Llibre del Consolat de Mar recollia les
normes de dret martim i va ser fruit de la
important activitat mercantil catalana. La
importncia creixent del comer mediterrani
va afavorir la creaci dun tribunal que exercia
la jurisdicci penal sobre les causes martimes
i mercantils.

Coca de Matar

QESTIONARI
1-Text Josep M.Salrach
a) La conquesta de Mallorca: A qui va beneficiar?
b) Esglsia i nobles per terres (senyories); navegants per menys pirates; comerciants ; i
esglsia per guanyar terres pel cristianisme.
2-Mapa:
a) Al-andalus
b) Noblesa i esglsia
c)
El rei
4-Text sobre les capitulacions de Valncia:
a) Setge: Rodejar amb lexercit una ciutat fins que es rendeixi. Capitulacions: Pacte que
es fa quan un territori es rendeix.
b) Que no han de marxar de la ciutat; Si marxen es poden endur les pertinences (les
seves coses) i armes; Lliurament de totes les ciutats al nord del xquer a rei (Jaume I).
c)
Jaume I ; els musulmans.
3-Carta de privilegis de la Vall dUix:
a) A no expulsar els musulmans. Que es quedin les cases i els bns. I que mantinguin la
seva cultura i religi.
b) Perqu no marxessin i no quedes el territori despoblat. I aix cobrar impostos.

QESTIONARI
5-Crnica de Bernat dEsclot, sobre Siclia:
a) Trpena.
b) Amb molt alegria, feren grans festes. Perqu els va deslliurar del seu
enemic el rei Carles (rei de Frana).
6-Text de Ferran Soldevila, basat en la crnica de Ramon muntaner:
a) Almirant (el dirigent o cap de tots els vaixells) de les naus (vaixells de
guerra) catalanes al mediterrani.
b) Amb les naus del rei de Frana (Felip lArdit).
c) Que Catalunya s el que mana al mediterrani (millors vaixells de guerra), i
que ning satreveix a fer res si no s de Catalunya. Domini militar al
mediterrani.
7-Llegeix la font 19:
a) Al coll de Panissars (Pirineus). Al nord de Catalunya.
b) Girona.
c) Roger de Llria.
d) Al golf de Roses.
e) Fet histric: epidmia de pesta a lexrcit francs. Llegenda: Del sepulcre de
Sant Narcs varen sortir mosques que varen infectar als francesos.

QESTIONARI
8-Text sobre la conquesta de Sardenya:
a) Per les riqueses (mines, bestiar, cuirs...) ; pel domini estratgic de tot el
mediterrani occidental (ja tenien la resta dilles). Millor comer i ms
poder poltic (ms terres, control de totes les illes).
9-Crnica de Bernat dEsclot sobre els Almogvers:
a) Catalans, Aragonesos i Sarrans. Viuen en muntanyes i boscos.
b) Mercenaris. Guerrers a sou (fets darmes).
c) Camisa, calces i sabates de cuir....i un sarr.
d) Coltell, foguer, llana i dos dards.
e) Forts i lleugers, i poden passar dies sense menjar.
10-Text dErnest Ferreres:
a) Lestratgia dels Almiralls i capitans; els mariners sicilians; els ballesters
catalans.
b) 53 galeres, 20 coques i altres naus
c) Vaixells amb rems.
d) Les principals ciutats i les aportacions aconseguides pel rei a les Corts.
e) Els almogvers. Explica la superioritat militar dels catalans.

4.EL GOVERN DE CATALUNYA El pactisme


Pactisme: s un pacte entre el REI i el REGNE, que es fa en una instituci
que es diu CORTS o parlament.
El REGNE seria la representaci de la societat o poble. La societat es dividia
en privilegiats (noblesa i clergat) i no privilegiat (burgesia, pagesia, gent de la
ciutat) . Es varen fer grups que representaven aquesta divisi de la societat,
anomenats BRAOS (Limitaven el poder del rei).
Les CORTS (poder legislatiu de Catalunya)
Nobiliari
3 BRAOS
Eclesistic
+
REI
CORTS
Popular o reial (burgesia)
Funcionament? El Rei les convocava i presidia. Demanava impostos i subsidis.
Acceptava queixes dels braos. Conjuntament (braos i el rei) aprovaven lleis
(poder legislatiu).
La GENERALITAT (poder executiu a Catalunya)
Era la delegaci permanent de les Corts. Estava format per tres diputats (un
de cada bra), i la presidia el bra eclesistic. Era la representaci de
Catalunya. Vetllava compliment de les lleis i era ladministraci.

Les institucions catalanes en la baixa edat mitjana

PENSEU SOBRE EL GOVERN


A la classe de 2ESO volem canviar la normativa de
laula. Com ho farem? Qui ens representar per
parlar amb el tutor?
Imaginem que som a lany 1283, i hem de canviar
les normes de la classe. Com ho farem?
1.Qui ser el rei?
2.Qui ser el regne? De qui ser el regne?
3.Tots som iguals en drets al regne? Explica-ho.
4.Qui ser el representant del regne?
5.Com ho farem per decidir les normes?
6.Si el profe o tutor no ve, qu farem per qu la
classe funcioni?

PENSEU SOBRE EL GOVERN


A la classe de 2ESO volem canviar la normativa de laula. Com ho
farem? Votaci. Cada persona un vot (democrcia). Qui ens
representar per parlar amb el tutor? Delegat.
Imaginem que som a lany 1283, i hem de canviar les normes de la
classe. Com ho farem?
Organitzarem uns CORTS
1.Qui ser el rei? Profe.
2.Qui ser el regne? Classe. De qui ser el regne? Profe.
3.Tots som iguals en drets al regne? No. Hi ha privilegiats i no
privilegiats.
4.Qui ser el representant del regne? Delegats o representants de
cada grup social(3 braos)
5.Com ho farem per decidir les normes? 3 delegats (braos) +
profe (rei). Poder legislatiu.
6.Si el profe o tutor no ve, qu farem per qu la classe funcioni?
Generalitat . Poder executiu. (1 delegat per cada bra)

Jaume I el Conqueridor a les Corts

El Sal de Cent a lAjuntament de Barcelona


El Consell de Cent
El sistema de govern de la ciutat de Barcelona
estava format per cinc consellers
i un consell de cent prohoms jurats,
anomenat Consell de Cent. El consell estava
format per representants dels tres estaments
de la ciutat: els ciutadans honrats, membres
de la gran burgesia mercantil, la m mitjana,
els mercaders i artistes,
i finalment els menestrals, artesans dels
gremis de la ciutat. El crrec de conseller era
ocupat sempre per un grup redut de
ciutadans honrats, membres del redut grup
de famlies que formaven el patriciat urb.

5.CATALUNYA S.XIV-XV
CRISI DE SUBSISTNCIA I PESTA NEGRA = CRISI DEMOGRFICA (Davallada de la
poblaci).
Crisi de subsistncia: males collites= fam= molta mortalitat. Ex: lo mal any
primer, 1333.
Pesta negra= mortalitat catastrfica (epidmia).Ex: la pesta arriba a Catalunya el
1348.
La situaci de davallada de la poblaci va provocar conflictes socials, i que
Catalunya visqus una llarga crisi econmica:
Els masos rnecs: els pagesos rics i que varen sobreviure varen adquirir molts
masos que havien quedat buits per la pesta.
Els remences (pagesos adscrits a la terra): Els nobles volien que els pagesos no
marxessin de la terra i continuar cobrant impostos, en un moment de crisi
demogrfica. Van aplicar els mals usos. Sobretot la remena que impedia als
pagesos abandonar la terra. Finalment els pagesos es varen revoltar contra els
nobles. El rei Ferran II va posar fi al conflicte amb la Sentncia arbitral de
Guadalupe (1486) que posava fi als Mals Usos i a la remena.
El COMPROMS DE CASP (1412): Canvi dinstic. Sacaba la dinastia del casa comtal

Els monarques de la corona dArag durant els segles XIV i XV

Text: Lo mal any primer

Lo mal any primer


Durant el primer ter del segle XIV, el Principat entr en una dinmica de crisi
de la qual ja no es recuperar. A principi de segle, la producci agrria arrib
al lmit i aix origin una descompensaci respecte al creixement demogrfic.
El 1333, anomenat a les crniques de lpoca lo mal any primer, un seguit
de males collites i la impossibilitat de rebre blat de Siclia i Sardenya, a causa
de la guerra amb Gnova, originaren laparici de la fam.
El 1348 arrib dOrient la pesta negra, que sestengu rpidament originant
una terrible mortaldat entre una poblaci deficientment alimentada.
FRANCESC XAVIER HERNNDEZ. Text adaptat

Text: La crisi al camp

La crisi al camp
Durant els segles XIV i XV molts pagesos pobres van haver demigrar a les ciutats a la
recerca de millors condicions de vida. En canvi, els pagesos rics van millorar
la seva situaci apropiant-se dels masos abandonats (masos rnecs), al mateix temps
que les rendes agrries dels senyors feudals van disminuir. Els nobles
van reaccionar aplicant el conjunt de crregues o obligacions feudals conegudes com
mals usos i van exigir el pagament dels censos, la qual cosa va provocar lodi dels
pagesos i va esdevenir una de les causes dels greus conflictes socials daquests segles.
Equip de redacci Grup Promotor-Santillana

LA PESTA NEGRA

QESTIONARI DHISTRIA DE CATALUNYA (EXAMEN)

Quins territoris anomenem Catalunya Vella? A partir de qu es va forma? Quins territoris


anomenem la Catalunya Nova? Qui va establir-se a lanomenada Catalunya Nova durant 400 anys?
Qui era Guifre el Pels? Quina llegenda se li atribueix? Per qu amb Guifr sinicia la casa comtal de
Barcelona? A quin segle governa Guifr el Pels?
Lany 985 Catalunya sindependitza de fet. Explica qu va passar.
Com sho fa Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, per manar sobre la resta de comtats
catalans?. Explica els pactes feudo-vassalltics. Com va comenar la revolta feudal a Catalunya?
Qu era la Pau i treva de Du? Per qu es va fer? Qu varen acordar?
Quan es forma la Corona dArag? Amb quin fets? Qu vol dir que s una confederaci de regnes o
una uni dinstica?
Qu va passar a la batalla de Muret?
Qui era Jaume I? Qu va fer? A quins anys?
Qu era el Tractat de Corbeil?
Quins territoris va conquerir la corona catalanoaragonesa al mediterrani?
Quines eren les causes de la superioritat militar de la corona catalanoaragonesa? Qui eren els
almogvers?
Qu eren els Usatges de Barcelona?
Qu era el Consolat de mar?
Qu va passar al comproms de Casp?
Qu entenem per Pactisme? Qu eren els braos? Quins hi havia? Qu eren les Corts? Com
funcionaven? Quin poder tenien? Qu era la Generalitat?