You are on page 1of 3

Sessi VI

3 de mar del 2015

Societat limitada de Ferran Torrent


Lobra
Societat limitada s la dissecci d'una ciutat on les aliances i les tracions no
deixen de ser una estricta rutina. I si no, que l'hi diguin a Francesc Petit,
secretari general d'un partit poltic que sembla a punt d'aconseguir
representaci parlamentria desprs d'anys d'ostracisme, o a Juan Lloris, un
destacat constructor que mant l'esperana d'aconseguir un lloc de prestigi
tipus la presidncia de la Cambra de Comer, o a Jlia Aleixandre,
subsecretria de presidncia de la Generalitat i experta manipuladora de titelles
humans, que influir en l'estratgia d'escalada social que el seu antic company
d'estudis ha dissenyat per al seu enemic ms acrrim. Tots els jocs d'aquests
jugadors, entre molts altres, acaben conformant un retrat de la societat
valenciana que ens descobreix un mn sense escrpols que engoleix sense
pietat tots aquells que encara en tenen."
(Extret de la contraportada)

Amb aquesta novella rep els premis Joan Crexells de narrativa (2002), Premi
Nacional de la Crtica (2002), Crtica Serra d'Or (2003) i Crtica de l'Institut
Interuniversitari de Filologia Valenciana (2003). Amb aquesta, inicia una trilogia
dedicada a les trames de corrupci i els jocs d'interessos entre la classe
poltica, l'empresarial, els caps de policia i els periodistes a la ciutat de
Valncia, que continua amb Espcies protegides (2003) i Judici final (2006).
Noms socis (2008), s una novella que ret homenatge a molts dels seus
personatges ms coneguts, com Toni Butxana, el comissari Tordera, Juan
Lloris o els germans Torres.

Qui lescriu.
B, comencem per la qesti filosfica de qui sc.
Jo sc jo i la meua circumstncia. Vosts tamb, ja
ho s, per ara, segons m'han indicat, he de parlar
de mi. La veritat s que jo, en aquesta vida, podia
haver exercit de tot tret d'escriptor, o millor dit
novellista, perqu no em considere escriptor.
No ho tenia previst, aix de novellista. Jo volia ser
cambrer. Crec que podia haver estat un excellent
cambrer. M'agrada xarrar, fer broma i si molt conv
1

sc servicial. De fet he passat i passe ms temps repenjat als taulells de les


cafeteries que no pas al meu despatx.
Per aix sc novellista i no escriptor. Els escriptors fan de tot i els novellistes
solament novelles. Menys feina, ms temps lliure.
De manera que sc una circumstncia fortuta, cosa que est molt b, perqu
no planifique res. Ara, potser sempre he tingut all que se'n diu dots de
novellista. M'explicar: a casa meua jo era el que, davant la xemeneia a les
llargues nits d'hivern, o b sota el porxo en una nit primaveral, assumia la
responsabilitat d'entretindre els components de la famlia, el xai incls. Era molt
pesat, francament. Hi havia dies que tothom escampava el poll fugint de mi. A
ms, feia trampa. De vegades plagiava fragments de narracions de Jules
Verne, les retocava una mica i les explicava amb una increble pompositat.
Per sort, entre la meua famlia la lectura no ocupava un lloc preeminent i cap
dels membres se n'adonava de la martingala creadora. A casa noms
coneixien Blasco Ibez per les fotos retallades del Mercantil Valenciano.
Certament sc novellista probablement perqu no s fer res ms. No tinc cap
ofici (ni ganes). Cambrer s l'nic treball que podria haver dut a terme amb un
poc de professionalitat, per no estic frustrat. D'alguna manera ho sc: xarre
pels colzes -en forma de llibre-, faig broma per als lectors -en les narracions- i
sc servicial. Vull dir que lliure el manoscrit si fa no fa en les dates que marca
l'editor en el contracte (i tamb cobre les consumicions). Sc cambrer, potser
per aix escric.
Extret de: http://lletra.uoc.edu/ca/autor/ferran-torrent

Sobre ell
"Torrent s un escriptor professional, conscient de les dificultats culturals
i lingstiques del seu pas, de la anormalitat que representa per als
valencians l'eterna discussi sobre les senyes d'identitat, el nom de la
llengua i la pertinena cultural. Per aix, quan al 1984 apareix a les
llibreries No emprenyeu el comissari, no es tracta d'una novella de
lladres i serenos ms, sin de la culminaci del procs de normalitzaci
literria que l'enyorat Joan Fuster reclamava per al Pas Valenci i que
anava dels poemes de Vicent Andrs Estells a l'assaig de J F Mira,
passant pel teatre dels germans Sirera i per la narrativa solitria i poc
coneguda d'Enric Valor, la literatura del jo de Josep Piera o la
novellstica experimental de Josep Llus Segu.
Aquesta s la gran aportaci de Torrent: la normalitzaci d'escriure
novella i novella de gnere des del Pas Valenci per a tots els
2

Pasos Catalans. I, s clar, la torna de l'xit que l'ha convertit en un dels


escriptors ms llegits. I encara una altra aportaci transcendent: tot aix
sense renunciar al registre lingstic propi, amb les variants valencianes
que fan dels seus textos un retrat de primera m dels usos reals del
parlar de l'Horta i de la ciutat de Valncia.
(Jaume Fuster. "No pengis els guants, Torrent!", Escriptor del mes. Instituci de les
Lletres Catalanes, abril del 1996)

lex Broch ho ha resumit com ning: "Una llengua fora gil que s rica
en expressi popular, enginyosa en la caracteritzaci, rpida en el
dileg, moderna en l'adjectivaci, aguda i divertida en les
comparacions". Tot aquest potencial al servei de bastir amb ple xit des
del parlar valenci viu una llengua creble en boca de qualsevol
personatge.
Ha participat en la redacci de guions per a rdio, televisi i cinema. Tamb
collabora amb articles i crniques per a la premsa escrita, com El Pas, El
Peridico, El Punt Avui i participa espordicament en debats en diverses
televisions pbliques.
Quatre de les seves novelles han estat adaptades al cinema: Francesc
Bellmunt adapta i dirigeix Un negre amb un saxo (1989) i Grcies per la
propina (1997); Sigfrid Monlen adapta i dirigeix L'illa de l'holands (2001),
guanyadora entre d'altres del premi Goya al Millor Gui Adaptat del 2002, i
Ventura Pons adapta i dirigeix La vida abismal (2007).

A Can Mul hi trobareu:

Lany de lembotit (1993)


Boulevard dels francesos(2010)
Cambres dacer inoxidable(2000)
Grcies per la propina(1994)
LIlla de lholands(1999)
Judici final(2006)
Lving lHavana(1999)
Un negre amb un saxo(1989)
Noms socis(2008)
Ombres en la nit(2011)
Penja els guants, Butxana(1985)
La vida en labisme(2004) Finalista Premi Planeta, escrita en castell.