You are on page 1of 15

Memria de prctiques

IES Llus Vives Valncia

Vernica Jover Andreu


Mster en Professor d'Educaci Secundria
Universitat de Valncia

DESCRIPCI
El mster de professor de secundria que estem cursant t algunes coses dolentes, per tamb en t
de bones. Una de les coses bones s el perode de prctiques, on aprenem directament all sobre el
qual tant ens han fet teoritzar. En el meu cas, les vaig realitzar a l'Institut de Secundria Llus Vives,
un institut situat al centre de Valncia, enfront de l'Estaci de trens.
La procedncia social i cultural d'aquests, degut a la situaci geogrfica del centre i a la seua
oferta educativa, s molt diversa.
En primer lloc trobem alumnat de Valncia valencianoparlant, procedent de collegis com La
Gavina on les classes sn en valenci. Es tracta de famlies de classe mitjana-alta que busquen un
institut amb cert prestigi per de carcter pblic. Aquest institut, segons ens van comentar, busca
que la major part dels seus alumnes vagen a la universitat, i aqueixa idea i aqueix objectiu atrau als
pares d'aquestes famlies per tal d'inscriure-hi els seus fills.
En segon lloc hi ha alumnat de Valncia castellanoparlant. En aquest cas el que busquen s similar a
l'altre grup, per la procedncia s ms diversa, tant pel que fa al collegi del que vnen, com pel
que fa al grup social. Hi ha famlies de classe alta, mitjana i baixa. Molta diversitat.
L'alumnat nouvingut s tamb un grup important en aquest centre, com veurem, hi ha alguns
programes dirigits a ells perqu tenen una presncia destacable. La varietat torna a ser mxima. Els
alumnes d'origen sud-americ s'integren b perqu coneixen el castell, no obstant aix mostren
seriosos problemes amb el valenci. L'alumnat dels pasos de l'est, d'altra banda, no coneix cap dels
dos idiomes oficials del Pas Valenci, per els aprn rpid i en general no mostra problemes a
l'hora de comunicar-se en valenci, un cop ja porta ac algun temps, clar. L'alumnat xins i oriental
en general s qui presenta majors problemes amb els dos idiomes, normalment comencen aprenent
l'angls i a partir d'ah poden comunicar-se (de manera un poc precria) amb els companys i
comenar a integrar-se. Poc a poc van aprenent el valenci i el castell, per els costa.
Per finalitzar cal destacar que com que el centre oferta el batxillerat d'arts en les seues dues
modalitats (escnic i plstic) hi ha alumnat de fora de Valncia que acudeix al Llus Vives per tal de
cursar-lo. Tamb hi ha alumnes ms majors que s'inscriuen per tal de fer el batxillerat en el torn
nocturn, ja que treballen o estudien altra cosa (idiomes, cursos) de mat.
En total, el centre t 686 alumnes al torn dirn. D'aquests, 333 estan en ESO (90 en primer
distributs en 4 grups, 86 en segon distributs en 4 grups, 84 en tercer distributs en 4 grups i 73 en
quart distributs en 3 grups). La resta, 353 alumnes, estan en batxillerat (195 en primer i 158 en
segon, distributs en 6 grups cada curs). Al torn nocturn hi ha 154 alumnes cursant el batxillerat

(69 alumnes en primer i 85 en segon, distributs en 3 grups per cada curs). En tots els cursos hi ha
oferta en les dues modalitats pel que fa a la llengua d'ensenyament: PEV i PIP.
Les modalitats de batxillerat que s'ofereixen sn: el batxillerat de cincies i tecnologia, el
batxillerat d'art i el batxillerat d'humanitats i cincies socials. Totes tres modalitats tenen matries
comunes. En primer aquestes sn: angls o francs, castell: llengua i literatura, valenci: llengua i
literatura, filosofia i ciutadania, cincies del mn contemporani, educaci fsica i de manera optativa
per amb carcter com religi. En segon les matries comunes sn: angls o francs, castell:
llengua i literatura, valenci: llengua i literatura, filosofia i histria.
El centre no oferta Programes de Qualificaci Professional Inicial, per tant els alumnes que cursen
aquests programes han d'abandonar l'institut.
L'equip directiu s el segent
Directora: Carmina Valiente Ochoa
Vicedirectora: Ela M Fernndez-Palacios Mara
Secretria: Elisa Aranda Santandreu
Cap d'estudis ESO: Mara Lpez Aucejo
Cap d'estudis batxillerat dirn: Josep Llus Navarro Lluch
Cap d'estudis batxillerat nocturn:Csar Lpez Ferrer
Vicesecretari: Jos Andrs Font Gisbert
Com es pot observar, hi ha tres caps d'estudis, un per a l'ESO, un per al batxillerat nocturn i un per
al dirn. D'aquesta manera cadasc se centra en el seu grup i t menys responsabilitats, de manera
que pot atendre-les millor.
Al centre intervenen de manera activa diferents rgans. Hi ha el claustre de professors, el consell
escolar, l'AMPA i a ms departaments en qu s'agrupen les assignatures.
El claustre el formen tots els professors del centre, que es reuneixen cada x divendres per tal de
parlar sobre la situaci general del centre, fer les votacions pertinents (per exemple votar si s'envia
una carta a conselleria, o coses ms serioses com si s'aprova el Pla General Anual) i realitzar
prediccions i adoptar mesures per tal de millorar el funcionament de l'institut.
El consell escolar est format per sis membres de la junta directiva, hui representants del

professorat, un representant de l'ajuntament i un del PAS, sis representants dels pares i cinc
representants de l'alumnat.
L'AMPA est formada per mares i pares d'alumnes que tenen certa incidncia en el funcionament i
les decisions del centre.
Finalment, hi ha quinze departaments en qu s'agrupen les assignatures troncals i optatives, a ms
del departament d'orientaci. En total sn, per tant, setze departaments. Aquests sn:
Angls

Geografia i Histria

Arts Plstiques

Grec

Castell

Informtica

Cincies Naturals

Matemtiques

Educaci Fsica

Msica

Filosofia

Valenci

Fsica y Qumica

Tecnologia

Francs

Orientaci

Els programes d'atenci a la diversitat amb qu compta aquest centre sn, segons l'ordre del 18 de
juny de 1999:
El Pla d'Atenci a la Diferncia (PAD) es duu a terme des de dos mbits que s'apliquen al centre:
D'una banda trobem les mesures generals, que comporten la possibilitat que l'alumnat repetisca
curs i/o que se li oferisquen reforos dins o fora de l'aula.
D'altra banda trobem mesures especfiques, que sn:

Adaptacions curriculars individuals, que poden ser significatives (ACIS) o no


significatives (ACI) i que en aquest cas les estableix la professora de Pedagogia
Teraputica. Pel que fa als alumnes que cursen amb adaptacions significatives, aquests no
poden aconseguir el graduat per aquesta via, per s un certificat d'escolaritzaci. No obstant
aix, si es tracta d'adaptacions curriculars no significatives, s que podr aconseguir el
graduat.

Programa de diversificaci curricular (PDC), que suposa adaptar el currculum de


manera que l'alumne assolisca els objectius d'etapa que li corresponen i poder aconseguir
aix el graduat en ESO.
Al PDC hi ha 12 alumnes. Es tracta d'alumnes de quart d'ESO que tenen dificultats

d'aprenentatge, que tenen motivaci per no arriben a assolir el nivell per aconseguir els
objectius encara que ho intenten. En aquest cas se'ls proposa fer un programa de
diversificaci curricular, es treballa per mbits (cientfic, lingstic-social i prctic), se
simplifica la matria i s'agrupa per afavorir l'aprenentatge. Hi ha unes matries comunes:
educaci plstica i visual i msica. Es critica l'apitxat i fan que a la gent se li lleven les ganes
de parlar-ne.

Programa d'acompanyament escolar (PAE), que suposa donar classes de refor en hores
no lectives.
Al PAE hi ha uns 20 alumnes. Sn alumnes amb dificultats que no tenen lmits d'estudi.
Normalment pertanyen a un mbit familiar poc adequat perqu els pares no solen estar a
casa a l'eixida de classe. Quan el centre detecta aquestes situacions ofereix unes classes de
refor als alumnes, i tamb els ho planteja als pares. Aquestes classes de refor tenen lloc els
dimarts i els dijous de 16 a 18h per als alumnes de 1r i 2n d'ESO. Tenen carcter voluntari i
s'aprofiten per reforar les matries on els alumnes tenen ms necessitat, per tamb es fa un
taller de llengua de refor del valenci.

Sn els departaments corresponents els qui s'encarreguen d'impartir aquests programes. En el cas
del PDC ho fan els professors que porten molt de temps treballant al centre. El grup C de 4t d'ESO
s el de la diversificaci curricular. Mantenen les assignatures comunes amb els grups A i B, i les de
diversificaci les concentren per simplificar continguts.
El PAE el fan un professor de cincies i un de lletres. Normalment se'ls ofereix a professors que han
d'omplir l'horari.
El principal avantatge que presenten aquest programes s el recolzament individualitzat que se'ls
ofereix als alumnes amb ms dificultats o amb situacions ms problemtiques per tal que
assolisquen els objectius de cada etapa i aconseguir finalment el graduat en ESO. Aquest any s'ha
donat el cas que els de 4t d'ESO han demanat que pugen el nivell de les classes.
Com a inconvenient trobem que als alumnes del PAE no els agrada anar a l'institut de vesprada.
L'elaboraci del pla de normalitzaci lingstica del Llus Vives, segons s'indica al mateix
document, s competncia de la comissi de normalitzaci lingstica o de la comissi de
coordinaci pedaggica. El president informar el claustre de professors. Lelaboraci del pla haur
de ser participativa i consensuada perqu arribe a haver-hi una implicaci total del professorat i de
la resta de la comunitat escolar. El pla forma part del Projecte Educatiu del centre i, com aquest,

laprova el consell escolar.


Consisteix a marcar-se uns objectius a mig pla per tal de normalitzar la llengua a l'institut, i
aconseguir que siga la llengua vehicular del centre. Desprs de marcar els objectius, s'indiquen els
mbits d'actuaci, per tal de dividir les accions possibles i determinar-ne els responsables. S'indica
que el PNL ha de ser vinculant i, per tant, lequip de professors del centre sha de responsabilitzar
del seu compliment, amb la participaci de la comunitat escolar. Cada departament s responsable
de fer programacions en valenci a l'mbit acadmic i la junta directiva s'encarrega de la part
administrativa i social.
El Departament de Valenci est format pels professors encarregats de les matries que formen part
d'aquest departament: Isabel Alba, Rosa Balaguer, Conxa Garcia, Enric Iborra, Araceli Llorens,
Maria Lpez, Josep Llus Navarro, Empar Oliva, Imma Oroval, Josepa Riera, Carme Sanllorente i
Empar Tormos. Les matries que pertanyen a aquest departament sn les segents:

En batxillerat, trobem Arts Escniques, Valenci: llengua i imatge, Habilitats comunicatives


i Literatura universal.

En ESO, el Taller de Valenci i el Treball monogrfic.

Les activitats extraescolars que es van fer l'any passat, a mode orientatiu, sn:
-Visita a la Biblioteca de Sant Miquel dels Reis. 2n dESO i 2n de Batxillerat.
-Assistncia a representacions teatrals en valenci. 4t dESO.
-Visita dexposicions. Visita de museus: MUVIM i Pius V.
-Assistncia a sessions de cinema. 4t dESO.
-Visita a la Fira del Llibre. Abril 2009.
-Concurs literari.
-Activitats de motivaci lectora.
-Visita a lexposici La llum de les imatges.
-Colloqui amb lescriptor Albert Snchez-Piol.
-Visita al Centre de Cultura Contempornia (Octubre). Assistncia als diversos actes culturals que
sorganitzen en aquest centre.

REFLEXI
En aquestes prctiques, puc distingir clarament dues etapes, ja que he tingut dues tutores diferents
degut a que la titular estava de baixa i durant un temps vaig estar amb la seua substituta.
Si hi ha una cosa destacable, s la varietat d'assignatures a les quals he assistit, un total de quatre.
Valenci: llengua i literatura a primer de batxillerat artstic i als segons de batxillerat artstic i
cientfic, Valenci: llengua i imatge a una mescla de primers de batxillerat de distintes modalitats,
Arts Escniques a primer de batxillerat artstic i finalment el treball monogrfic de quart d'ESO.
Quatre assignatures diferents totes dependents del departament de valenci i totes impartides per la
mateixa tutora.
Aix, a ms de fer les prctiques molt ms amenes, m'ha fet veure les diferents maneres de treballar
segons el carcter de l'assignatura i el curs en qu s'imparteix.
L'objectiu principal era descobrir per mi mateixa com funciona un institut, com s donar classe i
enfrontar-me als alumnes, com es resolen els problemes del dia a dia d'un professor i com sn els
alumnes vistos des del punt de vista del docent.
Durant el primer perode de prctiques i la primera part del segon vaig estar amb Nria, una
professora jove que no coneixia el centre, per que ja coneixia els alumnes perqu havia estat des de
principi de curs amb ells. Es notava que en certs temes estava insegura, especialment en els temes
de literatura, que evitava impartir, donant preferncia als de llengua. Tampoc no sabia massa de
teatre, per tant a l'assignatura d'Arts Escniques li passava el mateix, aix com a la de Llengua i
Imatge. Es tracta d'optatives sobre temes molt especfics que toquen la llengua de forma transversal,
per que tracten altres aspectes que, si li sn desconeguts al professor, li ser molt difcil donar la
classe.
Aquesta tutora, a les assignatures de Valenci: llengua i literatura i Arts Escniques, es dedicava a
seguir el llibre, llegint les explicacions d'aquest i fent-ne els exercicis. A les altres assignatures no hi
havia llibre de text. En Llengua i imatge la dinmica era veure pellcules (en castell) i demanar un
resum o una valoraci per escrit sobre aquestes.
Per tal de trencar un poc amb aqueixa monotonia, Empar (la meua companya de prctiques durant
el primer perode) i jo, vam donar tres classes sobre plnols i llenguatge cinematogrfic. Com que
nosaltres tenim una formaci ms audiovisual (les dues hem estudiat periodisme) vam pensar que
podem aportar alguna cosa. Aix va ser com, al primer perode de dues setmanes, vaig donar la
meua primera classe. Jo em vaig encarregar de parlar sobre el plnol seqncia i els moviments de
cmera. Tamb vaig realitzar un xicotet exercici per comprovar si havien aprs els tipus de plnol

que els havia explicat Empar. L'exercici consistia a projectar imatges esttiques de la serie Lost
(Perduts) per tal que els alumnes identificaren el tipus de plnol. El fet d'escollir una srie coneguda
per tots i seguida per molts, va fer que aconseguira captar la seua atenci. No obstant aix, vam
tenir alguns problemes tcnics (el projector va decidir deixar de funcionar de sobte) i vam haver de
parar l'exercici a la meitat.
Per als plnols seqncia i els moviments de cmera vaig escollir alguns fragments de pellcules
conegudes com ara Kill Bill o Snake eyes, o escenes impactants, per tal que s'interessaren i
atengueren. Es van mostrar participatius i receptius i pense que van rebre b tota la informaci que
els vam donar. Es tracta d'una classe de 18 persones que no van juntes a la resta de classes i crec
que aix tamb ajuda a que estiguen ms atents. El fet de ser una classe reduda tamb em va
semblar positiu, ja que desprs d'haver assistit a unes quantes classes ja coneixia a tots els alumnes i
sabia ms o menys com eren, qu els interessava i quins coneixements previs tenien. Aix em va
resultar molt til per tal de dur a terme una seqncia didctica al segon perode de prctiques, per
ja en parlarem ms endavant.
Pel que fa al Treball Monogrfic, una optativa de quart d'ESO on noms hi havia sis alumnes, el
punt central de l'assignatura era la publicaci de notcies a El Pas de los estudiantes, una iniciativa
del diari El Pas mitjanant la qual els alumnes es convertien en periodistes i, amb ajuda de la
professora, redactaven i maquetaven les notcies que enviarien al diari. Es tracta d'un diari editat a
travs d'Internet per que funciona com un diari en paper normal. En aquest cas els alumnes estaven
redactant notcies relacionades amb la dona, ja que s'arrimava el dia de la dona i era una manera de
commemorar-lo. La professora no tenia molts coneixements d'informtica i tampoc de periodisme,
de manera que vaig poder aportar alguns consells i orientar els alumnes en la redacci de les seues
notcies.
En Arts escniques es combinava la classe terica amb la classe prctica. La prctica ha estat una de
les coses ms interessants que he vist durant aquest perode. Amb Nria, van comenar fent
exercicis d'interpretaci i com que s'imparteix als alumnes del batxillerat d'arts, aquests sovint
sabien ms que la mateixa professora i proposaven ells els exercicis a fer. No obstant aix, el treball
final de l'assignatura era preparar una obra de teatre. La tutora titular, Conxa d'ara endavant, es va
comunicar amb Nria per tal que els alumnes feren l'obra de Shakespeare, Somni d'una nit d'estiu.
Per els alumnes s'estaven preparant pel seu compte una adaptaci del musical de Grease i volien
aprofitar-la per a l'assignatura. Desprs de molta insistncia per part dels alumnes, Nria va
convncer Conxa i es va decidir que l'obra escollida fora l'adaptaci de Grease.
A mi en principi em va semblar el ms encertat, ja que els alumnes havien mostrat molt d'inters i

segurament treballarien ms a gust amb una obra preparada per ells mateixos. Tot va comenar b,
ells ho gestionaven i ho organitzaven tot. Van fer cstings per tal d'escollir els personatges, van
comenar a preparar les coreografies i, en finalitzar el primer perode de prctiques, em va semblar
que tot anava b.
M'agradaria destacar que la varietat d'assignatures i l'especialitzaci de les mateixes (informtica,
periodisme, llenguatge audiovisual, art...) fa que la professora haja de tenir molts coneixements i
molt diversos. Conxa evidentment els t, perqu si no no impartiria aqueixes matries, per que el
fet que aquesta estiguera de baixa i haguera de substituir-la una altra persona que venia de la rama
de filologia per no estava especialitzada en aquests temes, convertia donar la classe en quasi una
missi impossible. Pense que hauria de ser un factor a tenir en compte quan es contracta un
substitut, perqu Nria tenia molts problemes (aix m'ho va comunicar) per tal de donar aqueixes
classes i, especialment, per tal de resoldre dubtes dels alumnes amb solvncia.
En tornar a l'institut al segon perode, ja no estava Empar. Les classes seguien al seu ritme, amb
Nria, i jo m'asseia al final, d'oient. Quan tenia l'oportunitat, parlava amb els alumnes per tal de
saber una mica ms com afronten ells les classes, qu els resulta ms interessant, quines
assignatures els agraden ms, quina manera de donar classe els resulta ms atractiva, etc.
Com que es tractava d'alumnes del batxillerat d'arts, l'assignatura que ms els agradava era la d'Arts
Escniques, perqu s'apropa ms als seus interessos i perqu tenen ms oportunitats de participar de
la dinmica de la classe.
En l'assignatura de Valenci: Llengua i literatura, l'element principal continuava sent la llengua. Al
segon de batxillerat el programa s molt tancat i ve marcat per la prova d'accs a la universitat.
Quan vaig tornar estaven estudiant la dixi i la modalitzaci. Al principi no estaven molt interessants
per tal i conforme avanava el curs i s'apropava la data tan temuda, el nombre de preguntes a
classe augmentava considerablement, tamb el nombre de gent que feia els exercicis i que es
proposava voluntari per llegir-los en alt. La metodologia d'aquesta professora era tractar els punts
del comentari de text per separat i fer exercicis concrets per a cada punt. Poc a poc els exercicis es
van fent ms amplis i s'apropen al que seria un comentari de text prpiament.
En primer de batxillerat era semblant. Vam fer l'examen d'anlisi d'oracions i, per fi, un 21 de mar,
vam comenar amb un tema de literatura: Bernat Metge. Segons les meues anotacions era el primer
cop que es parlava de literatura des que van comenar les prctiques.

En Arts Escniques hi havia molts problemes. L'obra anava molt retardada i no tenien preparat tot
all previst: decorats, vestuari, lletres de canons, arranjaments musicals... hi havia una mica de
descoordinaci i desorganitzaci. s el que passa quan el control de la classe recau totalment en els
alumnes.
Llengua i imatge i el Treball monogrfic seguien igual, veient pellcules a la primera i redactant
notcies a la segona.
Es tractava de la setmana abans de falles i els alumnes estaven un poc inquiets, com s normal. La
tutora sabia que eren els seus darrers dies al centre i la seua actitud era ms pasota. De fet, el
darrer dia vam passar totes les classes jugant al penjat.
Per aquesta tamb era setmana d'avaluacions, i no em vaig voler perdre la del grup de primer de
batxillerat, ja que s el grup amb qui ms assignatures tenia (Llengua i literatura, Llengua i imatge i
Arts Escniques). L'avaluaci consistia a llegir les notes dels alumnes per assignatures, comentant
com anava en general el grup en aqueixa assignatura, quanta gent que havia susps abans ara havia
aprovat, quanta gent que havia aprovat la primera avaluaci havia susps la segona, i altres dades
d'aquest tipus. En general el grup havia millorat, per en valenci no havia estat aix. En Arts
Escniques i Llengua i imatge quasi tots estaven aprovats, excepte aquells que no havien presentat
la feina o que no havien assistit a classe amb assidutat.
En alguns casos es feien comentaris ms personals, quan es donava alguna situaci peculiar, com
una pujada o baixada de nota, alumnes que no assisteixen a classe, etc. Es comentava la situaci
familiar de l'alumne, si tenia parella, amb quina gent de l'institut anava i altres coses d'aquest tipus.
En tornar de falles Nria ja no hi era, ja que Conxa ja tenia l'alta i havia tornat. Com que es tracta de
la coordinadora de les prctiques del centre, tots els alumnes del mster que estvem fent les
prctiques al Vives vam tenir una reuni amb ella. Ens va preguntar com anaven les prctiques fins
el moment i ens va informar d'on podem trobar informaci important del centre.
Jo ja m'havia comunicat amb ella per mail per tal de mostrar-li la proposta d'unitat didctica que
havia preparat per als alumnes de Llengua i imatge, per aquest va ser el primer cop que la veia cara
a cara. Vam comentar aspectes prctics sobre horaris, sobre quan podia comenar amb la meua
unitat, i tamb vam parlar un poc dels alumnes perqu com que jo ja els coneixia li podia comentar
un poc com era cada classe. Vam decidir que comenaria la unitat de seguida, el dilluns segent, per
tal que coincidira amb l'inici de la setmana.

En arribar Conxa, vaig tenir l'oportunitat d'assistir a un claustre de professors. El claustre va


comenar amb la lectura i aprovaci de l'acta anterior. Desprs es va fer un reps general del centre.
Es va nomenar el professorat de baixa i les corresponents substitucions i tamb les novetats de
personal no docent. Tamb es van indicar algunes noves incorporacions d'alumnes, en primer i
segon d'ESO. Com que sn nivells on no importa que s'incloguen alumnes, els van deixar entrar
sense problemes.
A continuaci es va presentar un informe dels resultats de la segona avaluaci i les previsions sobre
quins alumnes promocionarien i quins no, tot comparant els resultats amb els de la primera
avaluaci. S'observa que a la segona hi ha una lleugera milloria, que el nombre d'alumnes que
aprova totes les assignatures s ara major. Cal destacar que al batxillerat nocturn hi ha molt
d'absentisme, trenta i escaig alumnes absentistes.
A continuaci es va explicar el disseny del curs segent, el nombre de grups que hi hauria per cada
curs d'ESO: 4 primers, 3 segons, 4 tercers, i 3 quarts. Van dir que intentarien aconseguir el major
nombre de grups possible, per que segurament aqueixa seria l'estructura. En batxillerat s difcil
fer aquestes previsions perqu no se sap quina modalitat escolliran els alumnes ni si vindran
alumnes de fora que vulguen cursar el batxillerat d'Arts.
A continuaci es va presentar l'informe i aprovaci del pla de millora. Noms havien participat 3
departaments. A partir de les proves diagnstiques d'octubre de 2009 s'ha intentat reflexionar i
plantejar propostes de millora en general. S'intenta treballar amb competncies bsiques, per molts
professors les desconeixen. Tamb es va proposar que hi haja ms coordinaci entre els
departaments, que tots demanen les mateixes coses pel que fa al comportament de l'alumnat (que
tots demanen que estiguen a l'aula entre classe i classe, per exemple).
Es va demanar ms adaptaci curricular per als alumnes amb necessitats educatives especfiques,
posant atenci tamb a l'atenci a la diversitat per dalt, recalcant la importncia del departament
d'orientaci. Tamb es va nomenar la importncia dels informes ACIS, ja que de vegades no es fan i
l'alumne passa de curs o va a un altre centre sense l'informe.
Al pla de millora tamb es va incloure una proposta de composici del departament d'orientaci.
Com que hi ha 78 alumnes amb NEE, es proposa que hi haja 2 psicopedagogs, 2 professors de PT, i
2 educadors. Tamb es va demanar major coordinaci amb primria i amb els estudis superiors.
El fet d'assistir al claustre em va resultar interessant perqu no sabia ben b qu s'hi feia, per els
professors no participen gaire i sovint les aportacions sn pobres en arguments, segons la meua
opini.

B, Conxa havia tornat al centre i la dinmica d'algunes classes anava a canviar.


Pel que fa al Treball monogrfic, Nria no li havia deixat el codi d'accs a la pgina de El Pas de
los estudiantes i, per tant, ni ella ni els alumnes podien entrar per tal de seguir amb la redacci i la
maquetaci de les notcies. L'alternativa va consistir a posar-los la pellcula La sonrisa de Mona
Lisa, relacionada tamb amb el paper de la dona i la seua evoluci en la societat, i comentar-la.
En Valenci: llengua i literatura, em va comentar que anvem molt retardats en els temes de
literatura, especialment al grup de primer de batxillerat, per tamb en segon. No em va semblar b
que ho diguera davant de la classe, per respecte a l'anterior professora. Per s cert que hi havia
molts temes a donar en poc de temps, si tenim en compte que els de segon tenen la selectivitat molt
a la vora. Els mateixos alumnes es van queixar que encara no sabien ben b com fer un comentari
de text, per Conxa els va tranquilitzar dient-los que els portaria un quadernet amb solucionaris dels
darrers exmens del selectiu, que l'editorial del llibre de text havia enviat de forma gratuta.
La manera de donar els temes de literatura em va agradar, donant l'oportunitat als alumnes que
interpretaren els textos llegits, explicant ancdotes sobre els autors i posant mfasi en all ms
rellevant. En primer de batxillerat vam passar de Bernat Metge a Jordi de Sant Jordi, mentre que en
segon vam comenar amb Estells mitjanant la lectura del poema Els amants. Els alumnes es van
ruboritzar una mica, per poc a poc es van atrevir a comentar el poema.
En Arts Escniques la problemtica era molt gran, i Conxa no va amagar el seu disgust. D'una
banda l'obra no li agradava gens, entre altres coses perqu hi havia gent que no hi participava,
perqu com que el gui l'havia fet una alumna no estava a l'altura de les obres dels anys anteriors i,
perqu al final de la histria, la protagonista no es quedava amb el xic sin que s'enamorava d'una
de les seues amigues i es besaven desprs de cantar la can Mujer contra mujer i aix podia
molestar l'equip directiu del centre.
Desprs de moltes reflexions i discussions amb els alumnes (i algun disgust per part de la directora
de l'obra) es va decidir que es faria un espectacle format per distintes actuacions on tothom havia de
participar d'una forma o d'altra. Alguns es van decantar per cantar les canons que ja tenien
preparades per al musical de Grease, altres van preparar monlegs, altres van decidir que tocarien
instruments... Conxa no estava contenta del tot perqu no es tractava d'una obra de teatre
prpiament, per donat que ja havem passat l'equador del curs, era la millor soluci.
Vaig poder parlar amb els alumnes i es van mostrar satisfets amb la decisi final, agraint la
determinaci de la professora. En concret em van dir que Nria era molt bona persona, per que
amb Conxa l'actuaci aniria millor perqu era ms eficient i tenia ms capacitat per organitzar-los.

Aix, quan vaig marxar, ja tenien tots la tasca assignada i havien comenat a assajar. Jo vaig ajudar
com vaig poder amb aspectes tcnics sobre com posar la msica, proposar solucions per a projectar
imatges durant les representacions i animar-los en els moments en qu dubtaven de si finalment
eixiria endavant l'actuaci. Tamb vaig animar a Conxa, perqu tot i que davant dels alumnes es
mostrava segura, cada cop que eixem de classe em deia Nena, a s un desastre. Estic desitjant
tornar al Vives el dia de la representaci per veure com acaba tot.
En Llengua i imatge vaig comenar de seguida amb la meua unitat. Com que havien estat tot el curs
tractant el tema de la ficci amb el visionat de pellcules, i Conxa anava a seguir amb aqueixa
dinmica la resta del curs, la meua proposta va anar encaminada a introduir una mica de varietat,
centrant-me en els gneres periodstics a l'mbit audiovisual. En concret, els vaig parlar de la
notcia, la crnica i el reportatge. Fora van quedar gneres com l'entrevista o el documental, per
haguera necessitat ms temps per tal d'incloure'ls, i pense que aqueixos tres sn els ms
representatius i en els que millor es podia treballar. De fet, en quasi totes les peces que formen part
d'algun d'aquests gneres, s'inclouen entrevistes, de manera que prcticament vam tractar tot
l'espectre.
La metodologia va consistir a explicar cada dia un gnere, comenant amb un exemple que els
alumnes havien d'identificar. El primer dia vam projectar una notcia, al principi no sabien
identificar-la per desprs de donar-los algunes pistes van donar la resposta correcta. Acte seguit, a
partir d'aqueixa pea, vam extraure les caracterstiques bsiques de la notcia, vam posar altres
exemples per tal d'observar la utilitzaci d'imatges i la seua procedncia i tamb exemples de
notcies que incorrien en una falta greu d'imparcialitat, que van identificar molt b i amb les quals
es van indignar considerablement. Aix em va sorprendre, perqu pensava que no eren tan crtics,
per em va agradar que s'adonaren que no era un bon treball periodstic i que el rebutjaren. Vam
obrir un debat sobre l'objectivitat al periodisme i vam arribar a la conclusi que s impossible ser
objectiu, ja que aqueixa s una qualitat dels objectes i que nosaltres tenim uns valors i unes
experincies que ens fan tenir una opini, necessriament, sobre el tema que estem tractant. No
obstant aix, tamb vam coincidir en qu cal intentar ser imparcial i just amb els fets i amb les
persones, treballant amb professionalitat.
Com a exercici final de la sessi, els vaig repartir tres notcies escrites: una d'esports, una de cultura
i una de societat, per tal que la tornaren a redactar pensant en fer una connexi en directe per a un
mitj audiovisual. Alguns alumnes me la van donar de seguida, altres no me la van entregar fins el
darrer dia de classe, per la participaci va ser en general satisfactria i es notava que s'havien
esforat.

El treball final de la unitat didctica era que ells mateixos gravaren una notcia, una crnica o un
reportatge, de manera que aquest exercici em va servir per tal de veure quin nivell tenien i si tenien
les idees clares sobre com crear un text escrit per a ser llegit. Aix, quan ms o menys la meitat dels
alumnes m'havien entregat l'exercici, els vaig explicar les errades que havien tingut o com podien
millorar el text per tal que fora ms clar.
El segon dia vam parlar de la crnica. La dinmica va ser la mateixa. Al principi els va costar
identificar-la, per donant-los algunes indicacions no van tenir problema. Vam traure les
caracterstiques d'aquest gnere i vam parlar del paper del periodista. En una crnica el periodista
ha de donar una visi que est entre la informaci i la interpretaci, per sempre sense fer judicis de
valor. Tamb vam fer una classificaci dels tipus de crnica, segons l'espai geogrfic i segons el
tema, posant exemples. Finalment, els vaig posar una crnica de Canal 9 sobre una manifestaci al
Cabanyal on la falta d'imparcialitat era molt clara. Aix es va obrir de nou un debat sobre com han
d'actuar els periodistes front a les exigncies del mitj en qu treballen, i com han de tractar la
informaci sobre conflictes. Vam coincidir que cal que s'entrevisten a totes les parts implicades i
que no s'utilitze un llenguatge tan valoratiu com l'utilitzat en aquesta pea.
El tercer dia vam parlar del reportatge. Aquest el van identificar de seguida. Vam traure les
caracterstiques i els elements que pot contenir un reportatge i vam apuntar les errades que se solen
cometre en els reportatges (anar-se'n per les rames, no ser clar, no tenir prou testimonis, etc.).
Vam parlar de les fonts informatives, vam enumerar els tipus segons la seua actitud (cal tenir
compte amb les fonts que insisteixen en donar-nos alguna informaci) i segons el carcter oficial o
no oficial de les mateixes. Vam parlar de la relaci amb elles, que ha de ser cordial per
professional, i vam destacar la importncia que t tenir una bona agenda amb fonts prpies i
exclusives, que donen prestigi al periodista i al mitj.
Finalment els vaig proposar un exercici que consistia a indicar quines fonts buscarien per tal de fer
una notcia reportajada sobre una explosi de gas que haja tingut lloc a Valncia i on hagen hagut
vctimes mortals. Van participar activament i van anar ben encaminats, indicant que caldria
preguntar als vens, als serveis de seguretat, a gent que passava pel carrer... Jo els vaig recalcar la
importncia de les fonts expertes, com en aquest cas seria un expert en installacions de gas, que sn
les que millor expliquen qu ha passat o qu ha pogut passar.
Amb totes aquestes explicacions, els vaig proposar el treball final de gravar una pea i em van dir
que els agradava molt la proposta. A ms, com que no estvem seguint cap llibre de text ni els havia
donat apunts en paper, vaig crear un bloc on vaig penjar el contingut de totes les classes per tal que
el pogueren consultar i els ajudara a realitzar el treball.

Vam dividir la classe en quatre grups, dos de cinc persones i dos de quatre, al seu gust, i els vaig
instar a que escolliren un tema i un gnere per a la propera classe.
Dos dels grups van tenir clar el gnere i el tema de seguida, per els altres dos no ho van tenir clar
fins gaireb el darrer dia. Aix es va notar en el resultat, per en general ho van fer molt b tots.
Vam fer una classe per tal d'explicar quina rutina havien de seguir per gravar i muntar el vdeo i
com havien de repartir-se les tasques. Els vaig preguntar quins coneixements tenien i,
afortunadament, a tots els grups hi havia alg que sabia gravar i alg que sabia muntar vdeos. Jo
tenia pensat fer una classe per tal d'ensenyar-los a muntar, per no va ser necessari. Tamb a tots els
grups hi havia una persona com a mnim que disposava de cmera, aix que va ser fcil.
La meua idea era que gravaren durant les hores de classe amb les cmeres de qu disposa el centre,
per Conxa em va dir que no era bona idea, que gravaren en el seu temps lliure i que a classe
comenarem a veure la pellcula de Blade Runner. Els alumnes tamb ho van preferir aix, de
manera que cada dia, a l'inici de la classe, els preguntava com anaven, si tenien algun dubte, si
tenien cap problema... i desprs viem la pellcula. Van tenir uns deu dies per tal de fer el treball,
per em van dir que els haguera vingut b una mica ms de temps.
Els dos darrers dies al centre vaig fer l'avaluaci dels treballs. Els vam projectar a classe i els vaig
passar un qestionari per tal que s'avaluaren ells mateixos tamb. Finalment, les notes van estar
entre el 7 i el 9. Els resultats no estaven malament i vaig notar l'esfor que van fer, tot i que els
membres d'algun grup em va dir que pensaven que tindrien ms nota. Els vaig justificar les notes,
explicant-los les mancances dels seus treballs o les possibilitats de millora, per recalcant tamb els
aspectes positius, i finalment van quedar satisfets.
Aix va ser com van acabar les meues prctiques al Vives, una experincia sens dubte enriquidora i
irrepetible que he gaudit molt, fins al punt que no em sabia mal matinar per tal d'anar a l'institut.
Considere que les expectatives que tenia s'han acomplit, ja que he tingut l'oportunitat de veure dues
professores en quatre assignatures diferents, de donar classe, de veure all que ens han contat al
mster amb els meus propis ulls i, en definitiva, de tastar una mica com s aquesta professi.
No he tingut cap dificultat amb les prctiques, ja que les dues tutores s'han portat molt b amb mi,
donant-me llibertat per donar classe i escoltant les meues opinions i tenint-les en compte. L'equip
del centre s'ha mostrat disposat a ajudar-nos en tot all hem necessitat, com ara l'orientadora del
centre, a qui vam preguntar sobre l'atenci a la diversitat o la subdirectora, qui va deixar que
assistrem als claustres i avaluacions (b, en teoria no havia d'haver problema, per es va mostrar
molt d'acord en qu hi anrem).