ART DE LEDAT MITJANA

IES MOIXENT.

ART ASTURI
ESTIL ARTSTIC PREROMNIC
CRONOLOGIA: FINALS S.VIII PRINCIPIS S.X
LOCALITZACI: REGNE DASTRIES
ARQUITECTURA
1.- CARACTERSTIQUES
A) Esglsies i palaus de xicoteta grandria.
B) Planta rectangular.
C) Es van cobrir amb voltes de can.
E) Sustentaci recau en arcs de mig punt peraltats i gruixuts murs amb
contraforts.
2.- OBRES MS SIGNIFICATIVES
A)Es troben a Oviedo i als seus voltants.
B)Santa Maria del Naranco:Era un palau desplai del monarca, situat en
una zona dabundant caa als afores dOviedo. En el segle XIII el palau
reial es va convertir en un lloc de culte, una esglsia.
C)San Miguel de Lillo. Una xicoteta esglsia prop dOviedo.

ART ASTURI

SANTA
MARA DEL
NARANCO.
OVIEDO S.IX

SANTA
MARA DEL
NARANCO.
OVIEDO S.IX

ARCS MIG
PUNT
PERALTATS

TEULADA
DOS
AIGES

PEDRA
TALLADA

CONTRAFORTS

VOLTES
DE CAN

PLANTA
RECTANGULAR
SANTA
MARA DEL
NARANCO.
INTERIOR

ART ASTURI

SAN MIGUEL DE LILLO. OVIEDO. S.IX

ART ROMNIC
ESTIL ARTSTIC
ES VA DESENVOLUPAR ENTRE ELS SEGLES XI-XIII
ES LOCALITZA EN EL NORD I CENTRE DE LA PENNSULA
ARQUITECTURA
1.- FOCUS CATAL
CRONOLOGIA:SEGLE XI
CARACTERSTIQUES DEL ROMNIC CATAL
- XICOTETES ESGLSIES
- CAMPANARS ESVELTS
- DECORACI AMB ARCS CECS
OBRES MS REPRESENTATIVES: SANT CLIMENT DE TALL, MONESTIR DE SANTA
MARIA DE RIPOLL
2.- FOCUS DEL CAM DE SANT JAUME
CRONOLOGIA: S XII-S XIII
CARACTERSTIQUES DEL ROMNIC DEL CAM DE SANT JAUME
-DIMENSIONS MAJORS
-LA DECORACI DE LES ESGLSIES ES VA ENRIQUIR AMB RELLEUS I PINTURES
OBRES MS REPRESENTATIVES: MONESTIR DE SAN JUAN DE LA PEA. CATEDRAL
DE SANTIAGO, CATEDRAL DE ZAMORA, SAN MARTN DE FRMISTA

SANT CLIMENT
DE TALL
(LLEIDA)
CAMPAN
AR
ESVELT

ARCS
CECS

XICOTETA
ESGLSIA RURAL.

ARCS
CECS A
LABSIS

MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL (GIRONA)

SAN MARTN DE FRMISTA

SEGLE XI

CIMBORI
SOBRE EL
CREUER

ASPECTE DE
SOLIDESA

CATEDRAL DE ZAMORA. S XII

INTERIOR DE LA CATEDRAL
DE SANTIAGO DE
COMPOSTELA.
VOLTA DE CAN.

MONESTIR DE SAN JUAN DE LA PEA (HUESCA)

ART GTIC
ES UN ESTIL ARTSTIC LLIGAT AL RENAIXEMENT DE LES CIUTAT.
CRONOLOGIA: FINALS XII-SEGLE XV
CORONA DE CASTELLA
INFLUNCIA DEL GTIC FRANCS
CARACTERSTIQUES: ACUSADA VERTICALITAT I GRAN RIQUESA DECORATIVA
OBRES: LES GRANS CATEDRALS GTIQUES CASTELLANES DEL SEGLE XIII.
TOLEDO, LLO I BURGOS.
CORONA DE ARAG
SEGLE XIV VA SER EL MS PROLFIC
CARACTERSTIQUES: PREDOMINA LA L'HORITZONTALITAT SOBRE LA
VERTICALITAT I SN MS SBRIES I AUSTERES EN LA DECORACI.
OBRES REPRESENTATIVES DEL GTIC RELIGIS: CATEDRAL DE VALNCIA,
SANTA MARIA DEL MAR A BARCELONA, CATEDRAL DE PALMA DE MALLORCA
OBRES DEL GTIC CIVIL: PALAU DE LA GENERALITAT DE BARCELONA, PALAU
DE LA GENERALITAT DE VALNCIA, LLOTGES DE VALNCIA I PALMA

CATEDRAL DE BURGOS
VA COLLOCAR LA
PRIMERA PEDRA FERRAN
III EL SANTEL 1221.

RIQUESA
DECORATIVA.
VERTICALITAT

RETAULE PRINCIPAL DE
LA CATEDRAL.

CATEDRAL
DE LLE.
RIQUESA
DECORATIVA,
EL TRIOMF
DE LA LLUM.
(1255-1302)
CLARA
INSPIRACI
FRANCESA.

TRIOMF DE LA LLUM

HORITZONTALITAT

BASLICA DE SANTA MARIA DEL MAR (1329-1383) Vist des de

l'exterior l'edifici presenta un aspecte masss i robust, que no tradueix
el que trobarem a l'interior. El predomini de les lnies horitzontals i
dels panys de paret sense grans obertures ni decoracions s absolut

LLOTJA DE PALMA DE MALLORCA (1426-1444)

A les capitals de la Corona d'Arag, va ser com la construcci de llotges,
que eren i centres de comer. Potser el millor exemple siga la de Palma de
Mallorca construda entre 1426 i 1444, segons idea de Guillem Sagrera: s
un edifici exempt, de planta rectangular, amb tres naus a la mateixa
altura, la qual cosa genera un espai unitari.

GTIC RELIGIS VALENCI

CATEDRAL DE VALNCIA
L'estructura principal de la Seu de Valncia (esglsia catedral
baslica metropolitana) es va alar entre els segles XIII i XV,
ra per la qual s principalment d'estil gtic.

CATEDRAL DE VALNCIA
PORTA DELS APSTOLS
(NOMS ESTA PORTA

EL MICALET. TORRE
CAMPANAR DE LA CATEDRAL.

GTIC CIVIL
TORRES DE QUART
SEGLE XV.
EREN UNA DE LES
PORTES
MONUMENTALS DE
LA CIUTAT DE
VALNCIA
FORMAVA PART DE
LA MURALLA DEL
SEGLE XIV.
ACCS OEST A LA
CIUTAT.

GTIC CIVIL
TORRES DE
SERRANS
(SEGLE XIV)
Era l'entrada
nord a la
muralla del
segle XIV

GTIC CIVIL

DRASSANES DE VALNCIA.
S'INICIA LA SEUA CONSTRUCCI Al SEGLE XIV. LLOC
DESTINAT A LA REPARACI I CONSTRUCCI DE
VAIXELLS AIX COM MAGATZEM D'APARELLS MARINS.

GTIC CIVIL

LLOTJA DE LA SEDA. VALNCIA (S XV-XVI)

ESTILS GTIC I RENAIXENTISTA.
S FIDEL REFLEX DE L'ESPLENDOR I APOGEU COMERCIAL DE
LA CIUTAT DE VALNCIA. FILLA DEL SEGLE DOR VALENCI.

LLOTJA
DE LA
SEDA

SALA DE CONTRACTACI.(1483-98)
En tant que centre mercantil ciutad, el Consell de la
Ciutat decid installar al Sal Columnari la Taula de
Canvis entitat bancria de prestigi per la seua
solvncia i pel volum de les operacions bancries.

LLOTJA
DE LA
SEDA

SALA DEL CONSOLAT DEL MAR

Consolat del Mar, instituci creada el 1283 on els jutges o els
cnsols de comer celebraven sessions sobre assumptes
martims i mercantils.

GTIC CIVIL.
PALAU DE LA
GENERALITAT

El palau s'inici
el 1421 amb el fi
d'albergar la
mateixa entitat
que hui acull i
que li dna nom,
la Diputaci
General o
Generalitat del
Regne de
Valncia,
mxima
instituci foral
dels valencians
des del 1418.

GENERALITAT VALENCIANA.
PATI GTIC.

ART MUDJAR
s un estil artstic autcton i exclusivament hisp.
Es dna entre els segles XII I XV.
s la sntesi o fusi de lart musulm i lart cristi (romnic i gtic)
El nom prov de les colles dobrers musulmans que van ser
contractades per a accelerar la construcci de diverses esglsies.
Es localitza a
Castilla: Toledo i Lle
Arag: Saragossa i sobretot Terol
Andalusia: Sevilla i Cordova.
Caracterstiques de l arquitectura mudjar sn molt semblants a
larquitectura musulmana. Per aix es pot considerar l'art mudjar com
una pervivncia de l'art musulm en l'Espanya cristiana.
A) Fang cuit (rajola) com a material de construcci.
B) Riquesa decorativa.
C) Elements constructius darrel islmica: altes torres amb merlets,
arcs de ferradura, arcs entrellaats.
D) Revestiment de les faanes amb cermica vidrada.

TORRE DE SAN MARTN.

TERUEL
(S XIV)
Adapta elements constructius
musulmans als nous usos
cristians: el minaret s'ha
convertit en una torre campanar
Caracterstiques
A) Riquesa decorativa. Motius
geomtrics
B) Material pobre: taulells.
C) Utilitzaci de cermica
vidrada.
D) Diversitat darcs: apuntats,
entrellaats.

SANTA MARIA ILLESCAS.

TOLEDO

ARTE MUDEJAR

El arte mudjar.mp4