You are on page 1of 5

Habilitats per a la vida:

un recurs per a tota la


famlia
La vida ens posa reptes contnuament. La forma com afrontem aquests reptes i
les seves conseqncies pot influir considerablement en el nostre nim i acabar
provocant altres problemes. Existeixen eines, com lassertivitat, per poder encarar
amb xit i de forma saludable tots aquests temes. Tamb shan dintentar evitar
els pensaments erronis i fomentar una actitud positiva vers els conflictes.

HABILITAT: Lassertivitat : qu s?
Lassertivitat s la capacitat de fer valer la prpia opini davant els altres
mitjanant una comunicaci clara i sana. En el fons es basa en considerar que un
mateix, com a individu, t opini i la pot exercir. Sobretot, t dret a dir NO a tot
all que pot ser perjudicial per a la seva salut (mental o fsica). Normalment es
considera una posici a mig cam entre lagressivitat i la passivitat.

Qu es ser assertiu?
Ser assertiu fa que la persona estigui
b amb si mateixa i amb els altres, ja
que ha pogut expressar el que sentia
sense contradir-se ni humiliar-se i,
alhora,ha estat respectus/a amb
laltre. Per aconseguir-ho les nostres
respostes
han
dincorporar
el
reconeixement de lesfor o el dret a
lopini
del
nostre
interlocutor,
sempre de forma respectuosa i sense
por a equivocar-nos (s el nostre dret

com a humans).

Que entenem per un comportament assertiu ?

Quan una persona es respecta a s mateixa i als altres


T una bona autoestima
Mira als ulls sense evitar la mirada de laltre
El to de veu s adequat a la conversa, per tant, no crida, ni parla tan baix
que no sel pugui sentir
Se sent a gust amb si mateix

Com es fa?

1. Comena a practicar la teva comunicaci assertiva en llocs senzills i amb


persones amb les quals tinguis ms confiana.
2. De a + difcil. Es tracta danar afrontat situacions de menor a major
cost o impacte emocional.
3. Respondre de forma tranquilla i amb veu moderada.
4. Mirar laltra persona als ulls.
5. Mant una posici corporal tan relaxada com sigui possible.
6. Decideix el missatge que vols donar i mantn-lo.
A EVITAR: La passivitat
Abans hem dit que lassertivitat es troba a mig cam entres dues opcions:
lagressivitat i la passivitat. Mentre lagressivitat ja es considera directament
perjudicial, la passivitat, menys visible, tamb ho s ja que lindividu sacrifica el seu
benestar en front de les necessitats dels altres.
Daquesta forma la persona calla i no diu el que sent i pensa perqu:

Creu que ferir els sentiments dels


altres
T por que senfadin i a quedar-se
sol/a
Simplement no sap com afrontar la
situaci
T sentiments dinferioritat

Que entenem per comportament passiu ?

Callar en comptes de parlar


Evitar el conflicte
Voler tenir contents els altres
Voler ser tot un tot pels altres
Li s molt difcil dir que NO

Aquesta actitud es caracteritza perqu provoca en la persona passiva una sensaci


dira i frustraci que, a ms, dirigeix contra s mateixa per no ser capa devitar
aquestes situacions.
A EVITAR: Lagressivitat
Lagressivitat es caracteritza perqu la persona diu el que pensa duna forma
agressiva que no s ladequada, ja que pot ferir els sentiments de laltra persona i
no respectar-la. Anteposa el seu dret dopinar sobre els drets dels altres i, a ms,
ho fa de forma incorrecta i violenta.
Que entenem per comportament agressiu?

Insultar
Humiliar
Deixar de parlar amb laltra persona
Girar-se a un costat per no mirar a la cara
Mirar amb menyspreu
Desqualificar

No fixar-se en els drets dels altres i voler tenir control sobre les persones i
les situacions

HABILITAT: Actituds positives


Lactitud amb que ens enfrontem amb conflictes i dificultats s un element clau de
com podem superar, o no, lestrs que aix ens provoca. Per aquest motiu s
recomanable desenvolupar una actitud positiva vers els entrebancs que podem
trobar.
La pregunta s: Com puc ser ms positiu? Hi ha diferents tcniques. Com a
exemple, Rubn Turienzo, en el seu llibre Smile, ens indica cinc punts a
considerar:
1. Simplifica
La vida no s senzilla, per la podem simplificar. Sempre hi haur situacions o
problemes que ens dificultin el dia a dia. Quan simplifiquem la nostra vida
guanyem eficcia, energia, autoestima i temps.
2. Relativitza
Hi ha coses que no podem canviar per es poden simplificar. Res s
completament dolent i tot s relatiu. La mort es lnica cosa definitiva (i ning
ha tornat per queixar-se).
3. Positivista
Tot t un costat positiu, no es tracta de riuret dels problemes, si no que si
taferres a la conseqncia positiva tot ser ms fcil de resoldre.
4. Illusionat
Per obtenir la felicitat es
imprescindible tenir metes
i illusions positives. No
som capaos de illusionarnos
o
visualitzar
alternatives perqu ens
centrem en justificar les
conseqncies i no en
avaluar
les
nostres
responsabilitats.
5. Modifica
Si el problema persisteix s perqu hem de canviar alguna cosa. Som ssers
vius de costums, aix que no ens agraden els canvis, per a vegades sn
necessaris per canviar tot all que no ens agradi.

Comunicaci interpersonal : superem les barreres habituals

Ambientals : Aquestes sn les que ens envolten, sn impersonals, i tenen un


efecte negatiu en la comunicaci. Pot ser incomoditat fsica (calor a la sala, una
cadira incmoda, etc.) distraccions visuals, interrupcions, i sorolls (timbre, telfon,
alg amb tos, sorolls de construcci.)
Verbals: Aquestes barreres provenen de la nostra forma de parlar i s'interposen en
la comunicaci. A manera d'exemple: persones que parlen molt rpid, o no
expliquen b les coses. Tamb apareixen en les persones que parlen un altre
idioma, per fins i tot de vegades el nostre propi idioma s incomprensible, per
nosaltres mateixos, ja sigui per diferncia d'edat, classes socials, nivell d'educaci i
fins i tot entre dos professionals, de diferent inters.
Interpersonals: s l'assumpte entre dues persones, que tenen efecte negatiu en
la comunicaci mtua. Aquestes barreres interpersonals ms comunes, sn les
suposicions incorrectes i les percepcions diferents sobre el mateix succs.
Pensaments negatius
Generalitzaci: Un dels pensaments negatius que tots hem experimentat en
alguna ocasi. Sense parar-nos a pensar, pensem que, si alguna cosa ha passat
una vegada, tornar a repetir-se. Sempre perdo les ulleres de sol, aix que les
tornar a perdre, diem. Pot ser, per tamb pot ser que ens durin tota la vida.
Dramatitzaci: Fer-se la vctima, i crear melodrames innecessaris (producte,
moltes vegades, dels pensaments automtics). No trobo la meva bossa. M'estic
fent vella. No existeix una relaci causal en aquesta afirmaci, per tot i aix ens
ho creiem.
Projecci: Fer falses suposicions sobre el que creuen els altres, intentant llegir la
ment i posant paraules en la boca dels altres. El subjecte imagina que la gent se
sent i reacciona a les coses de la mateixa manera que ell. Si s'enfada quan alg
arriba tard, assumeix que els altres se sentiran de la mateixa manera si ell provoca
una situaci similar. Si no s'agrada a si mateix, assumeix que els altres pensen
d'aquesta manera. La resposta s no treure conclusions sobre el que els altres
pensen i senten.
Buscar la culpa: s culpar als altres dels propis problemes, o anar-se a l'altre
extrem i sentir-se un mateix culpable dels problemes de tots. Per exemple: Em
vas arrunar el dia, per la teva culpa estic malament, quan en realitat solament
nosaltres tenim control sobre les nostres prpies reaccions i emocions, ning pot
fer-nos sentir d'una forma particular.
Visi catastrfica:
Sempre ens est esperant el desastre. La persona sassabenta o escolta un
problema i comena a dir- se i si: i si esclata la tragdia? I si em succeeix a
mi?.

Vols ms informaci?
Recorda que a la Biblioteca Can Mul posem a la teva
disposici tot un seguit de documents relacionats amb el tema
tractat a la Tertuliana davui.

Bach, Eva. La Asertividad : para gente extraordinaria.


Barcelona :
Plataforma, 2008. ISBN: 9788496981119.
Castanyer Mayer-Spiess, Olga. Asertividad en el trabajo : cmo decir lo que
siento y defender lo que pienso. Barcelona : Conecta, 2013 ISBN:
9788415431558.
Castanyer Mayer-Spiess, Olga. La Asertividad : expresin de una sana
autoestima. Bilbao : Descle de Brouwer, 2004. ISBN: 8433011413.
Fabra i Sales, Maria Llusa. Asertividad : para muchas mujeres y algunos
hombres. Barcelona : Octaedro, 2009. ISBN: 9788480639774.
Feldman, Robert S. Desarrollo psicolgico a travs de la vida. Mxico [etc.] :
pearson Educacin, 2007. ISBN 9789702608431.
Marina, Jos Antonio. El Aprendizaje de la sabidura : [aprender a vivir,
aprender a convivir]. Barcelona : Ariel, 2009
Parareda, Albert. Hi ha un tros de pasts a la nevera: millorar les relacions
i ser ms feli. ISBN 9788415097563.
Shelton, Nelda. Haga oir su voz sin gritar : [asertividad]. Madrid : Fundacin
Confemental, 2004. ISBN: 8496169286.

No us oblideu el carnet de la biblioteca!


I si no el teniu, no passa res. Us recordem
que s un servei gratut i que per a fer-sel
noms cal presentar el DNI/NIE o el
passaport.

C/Alsina, 1 (Parc de Can Mul)


08100 Mollet del Valls
Telf: 93/570-16-17
a/e: b.mollet.cm@diba.cat
http://bibliotecacanmula.weebly.com

Horari

Matins: de dimarts a dissabte de 10 a 13.45 h.


Tardes: de dilluns a divendres de 16 a 20.30 h.