DILLUNS F 2 DE FEBRER DEL 205, cbc ACTE DE RECONEIXEMENT AL FORUM. >» Assistents ala inauguracié de la placa en homenatge als habitants del Camp de la Bota, ahr, aBCN. La baula recuperada BCN salda un deute pendent amb la seva historia amb una placa en homenatge als habitants del barri de barraques del Camp de la Bota |] Metonvanaastiamas guetoquenovaseruncampd’exter- laborantenlaimplantaciédela pe- BARCELONA rminipels seus veins meravellosos». dagogia del alliberament. Comen a teoria de Vevolucié deles Francisco és gitano i parlaamb —- Monferrer va recordar que a esptcies, mers desupervivents de profundorgull delamesclade alés molts afusellas els van enterrar Ia Barcelona dele barraques shan 1 paios aY'asentament, la mateixa «en calg viva» per desfigurarlos i sentit una baula perduda. Una bau- del seu matrimoni, Per aixd, desit- «sepullar la seva memoria, sense TaperdudacnlamemdriacoHlectiva _jaria que a riquesa d'aquest creuaaconseguitho.Tampocvan acabat dela seva propia cautat, Ahizes van ment étnic, que compartia fogatai am els records d’AntOnia Farré sentir menys eludits per la histo- el pocmenjarquehi hagués pergué una paiaque malvivia ala zona de Fiad'una uibs qucels ha donates. olafamd'unera lafam de totes Pekin deTassentament. Antonia aquena massa vegades, Lacotlocaciécentivés.Aprendrelalligédelesbar- s'emociona al recordar la seva ma- <'uina placa commemorativa on hi Taques, qe avul eanvien la forma, re, la Rosa, la Dolorca a del Ra~ haviaelbarvidebarraquesdelCamp peréno 'essdne! fa», quan anaven barraca perbar dela Bota sera una referencia per aca per ecollit fons pera un en evocas Vorigen d'una relitat inc terramento per a una familia que molaperaaiguns pesensclaia. “et gueto no va passava més que dffcultats. Jectoria del qual no seria possible. aGabar com un “Eyota etonedefomigs: CAMP Aextermini — Utopies imponents gratacels. els assistents GrACIeS als VEINS», —_ Esforci solidaritata tots els barvis sesentiena resguard del ventquets debarraques,comvarecordarCus- aval mat{al Forum. Hmateixes. SOSté Francisco todia Moreno, ctiada a les batra- pai que fins al 1989 acollia un dels ques delCarmel, que vew com per fi assentaments de barraques mésco-_AelInoelconvencquelaplacain-_esrescatalaintrahistoria delbarra- neguts de Barcelona, on fred, aigua cloguilaimatgedelafortificaciém® _quisme, en un wviagrucis amb final ‘aire atemptaven contra la fragili- litar al voltantde la quals‘algaven felipe. [La Custodia recordallaluita tat deles seves precaries vivendes, les barraques, per eles barbaritats» del passat ila utilitza per inspirar perd no contra la seva determina- que va acollir, ala zona coneguda cls més joves: «Ens van dir utépies cid { instint de supervivencia, Trets com a Parapeto, on s'afusellava pre fins que vam fer realtat reptes ini= @identitat que els va unir Havorsi sos en el franquisme.Uns 1.700, va_maginables. Siguem utdpics tam~ que s‘aprecien a escoltarlos avui, precisarJosep Maria Monferrer, que bé arai lluitem pels desafiaments ComaTranciscoMoreno, quevapas- compensava la desesperanga de wa sar 10 anys al Camp dela Bota. «un repressié» en la sbarracépolis» col-(6 LAVANGUARDIA. CIUTADANS NIURE Una placa a l’edifici del Forum ret homenatge a les persones que van habitar el Camp de la Bota Memoria de barraques ISTIA JOLONCH ina placa no és gure Pere pot contri ‘combatela igi me tnovia dalguns elute dane Tio tonen lar els membres dela Gomang ictadara per ata Recuperaié del bared Bar aes, gue shir van veure com ee Tppositava davane Fentrada dl Muses de Chines Naturals Fedifies Hiram, Phomenatge al habitants de. Tante. bar del Camp de a Boe Saben que la placa compli la seva faneié Serve pevgué algun dels doles ents que el cumenges a mat Patinen pe le zona fan preter See una tala? que, desco neaen eh ue a ser el Farum de ies Galas descobeain ques tetra sobre ol qual Heguen 2 fs Yeloctae del liam sacumcla apes dhistvia de represis | tsrasinatsdespecs dein Guerra Gil imonigaco # absolute mmargnacto. ‘Gairebe 2.000 persones van set afusliades, despre dela ‘Guerra Civil en squesta zona de [efutar aa qual en els anys ei santa van anae aeribant im ‘rants des Andalusia, Valencia, Muteia o Aragé als gual van nar afegntce els aos, gue Seabatien sent una major Ps 3°5.000 persones van aribar ‘Scupa les barragues on ara hha Tesplanada del Forura en una ex El barri va existir entre el 1925 i el 1989 al voltant d’una cedificacié militar, en una zona de temporals cic de pobe als afores de Bar- Esiona Bs trobuva seus ene Tantgs via del rend la costal plajacen una zona fated pela Temporal, Les bateagues evan ‘omengar «construe 1870, al ‘osat dl bart de pescado co eat amisel nom de Peqain (ex Plguen gue degut Tarbada de [ines cl1998desprédelapor- ‘2s time nucle de barra jes van ser demalits por ans dels Joce Olimpice Es tractava de mostrar a ‘én una Bareclona bonics{ foderna en Is qual no eabia Inlleor. Es reivindieaven Is dimes tendencies det poblades def eutat Des Drés dela Guerra Civili fins Un abans i un després del 1992 als anys seixanta, van aug. I: Diagonal eal bare! de [a Perona, Durant el fran- dulsme es va intentar er 3 pera va ser la Bareelona Dreolimpieala que va dibui- ar un now paisatgewrba. da dees Flip) ona {ue vuana renent amb lie SBigrane uc conseuiien ised Fetsde Exons Universal de iste Eis toporal del 1982 4 1984 van portr a mts vene asec batraques fine qu ex far conrtat na mena de por Bie amb ees debe mb cert ord enblanuinades Tsomensge se habanes de bare Gevaparegt recuperate ronaduneanssafnalsdelec uaneadlocgeoken que uns {09000 persnes on dele bare ceboinesiva ch barrages A Sova placa que incow tna (0. fa dl 00 amb ee precars sbiates l pou decal Gien que el bar wu cnt ete SUSe2 alioge avetane dune Stiieacié tar, en ane 2a ‘tiga pelstemporals de mart en npotgerra va er Toe Teeclnent de pres pol Sica També const queen lee ita ven Camp de a Bote Ses 000 perones genre iedorg en condone precires Gut Barcelona revhombenatge™ is vens del barre wan aur despacane sa Mine 0-8 Sane SERSEr'acebe Quant ele aye fetana an cin de Fabane dames pet part de ado ‘retiercndiionseren dao ict hetubae dears avers sa contniar aban vena a- Trev soner de barrages He {ine ecupent del bar girab {ot ganar qu ven eh 2 a= ‘anes van sbundonar el Camp Gein bot ol ote vince St despre, sole els nanos uresreunelienala onan no- Se desconecen el que va set ‘epics sna, snd eloram de ier Gctorenquewneshorrr goa ‘oolemprents dun delim snoemanostsdelachtat Lape més marginats delaOeldiario.es atalunyaplu Barcelona recorda el seu mar de barraques i repressié E] Camp de la Bota, avui el Forum, va ser l'escenari dels afusellaments del franquisme, de la immigracié dels anys seixanta i de la marginacié dels setanta LL.Caballero - Barcelona 21/02/2015 Una filera de cases del Camp de la Bota el 1967. / Foto: Arxiu Historic del Poblenou Entre 1925 i 1989 el litoral de Barcelona va estar ocupat per barraques. El Camp de la Bota compartia amb el Somorrostro el dubtés privilegi de ser un dels nuclis més poblats. Fins a 4.000 persones van viure en els anys seixanta en el Iloc on avui es mostra Tesplanada del Forum. La historia del Camp de la Bota és, en els primers anys, la historia de la immigracié, En Idltima etapa és la historia de la marginacié, [entre mig, la historia de la infamia, ja que el Camp de la Bota va ser també el Iloc escollit pel rogim franquista per afusellar milers de persones. Aquest diumenge es col-loca una placa en homenatge als veins d'aquest barri, una iniciativa impulsada per la Comissié ciutadana per a la recuperacié de la meméria dels barris de barraques,Quan la Diagonal encara no era la Diagonal, ja existia el nimero 1 de l'avinguda, Era una barraca del Camp de la Bota i estava ocupada per un jesuita. Avui és impossible fer- se una idea de com era aquest lloc. Les vies del tren han desaparegut, la Riera d'Horta ha quedat integrada en la trama subterrania de a ciutat i el riu Besos sembla ara molt Hunya, On avui s‘aixeca el simbol del Forum, ledifici blau de Herzog i De Meuron, va estar durant molts anys el castell de les Quatre Torres, també simbol, perd ben diferent, dun barri oblidat La meméria del Camp de la Bota té el seu costat més fosc en els afusellaments de la postguerra, Molts veins del Poblenou mai van poder esborrar de la seva memaria el pas dels camions carregats de presoners cami del Parapet del Camp de la Bota. Van ser moltes les matinades en qué els habitants del barri es van despertar estremits pels trets de lescamot d'afusellament. Entre 1939 i 1952 més de 1.700 persones, la meitat de tots els executats a Catalunya, van ser afusellades alla a I'alba. Un monolit dificil de localitzar recorda avui a aquelles victimes. Parets sdlides i sostres fragils En els primers anys de la postguerra la imatge del Camp de la Bota era molt diferent de a que va tenir anys després, quan la seva decadéncia es va fer irreversible. En els seixanta hi vivien immigrants procedents d’Andalusia, Marcia, el Pais Valencia i Aragé. La majoria tenia la pell torrada pel sol, resultat d'hores i hores a I'aire Hliure, ja fos en la construccié, en el cas dels homes, o de la vida en els carrerons del barri, en el cas de dones i nens. Un aspecte semblant a la pell dels gitanos. Encara que la veritat és que en aquesta época eren molt pocs, al Camp de la Bota sempre va estar associat a l'étnia gitana. Va ser anys més tard quan es van convertir en els amos del barti. El Camp de la Bota era un barri de barraques perd semblava en realitat un poble, amb les seves cases emblanquinades, els seus carrers alineades amb un cert ordre i la roba estesa al sol. Les parets eren sdlides i les teulades protegien acceptablement de la pluja, que no del sol i del fred, Eneara que la seva fragilitat s'apreciava sobretot en dies de tempesta maritima, quan el temut Ilevant destrossava les barraques del litoral barceloni: Somorrostro, Bogatell i Mar Bella, on als anys vint s'anunciaven uns banys que presumien de tenir la "platja més neta de la costa de Barcelona’ Liinterior de les cases era molt petit, de tot just 30 0 40 metres quadrats, compartimentat en petites estances, amb mobles recuperats del carrer 0 comprats als encants. Aixd si, no podia faltar el quadre del Sant Sopar presidint el mindscul menjador. El terra acostumava a ser de sorra compactada. Tan compactada que havia endurit com el ciment. Algunes cases tenien fins i tot un petit pati al darrere.Les barraques, als peus del Castell de les Quatre Torres en els anys seixanta, / Foto: Arxiu Historic del Poblenou Estiu a la platja Al Camp de Ja Bota va arribar l'electricitat perd en condicions tan precaries que un nen va morir electrocutat quan va trepitjar un bassal en qué havia caigut un cable. El que no hi havia a les cases era aigua. Calia proveir-se en les fonts, punt de trobada de la poblacié, obligada a fer cua per omplir garrafes i cantirs. Quan alguns barcelonins criticaven la falta d’higiene dels habitants del barri amb aquella frase tan socorreguda que una pastilla de sabé no era tan cara calia recordar-los que el problema no era el sabé, el problema era I'aigua, una aigua que fluia per les seves aixetes perd que alla, en aquell racé oblidat de la ciutat, era un bé escas. El barri feia olor de pobresa. Era una olor salubre que es barrejava amb la que desprenien els cossos i les robes en els que shavia adherit el fam de la llenya amb que es cuinava a les barraques. En els estius dels anys cinquanta els nens del Poblenou veien al Camp de la Bota ‘inicament una platja on jugar. No hi havia estigmes, no hi havia prejudicis. Portaven vestits de bany foscos de tirants i alguns privilegiats havien convertit la camera del pneumatic d'un camié en un immens flotador. Calia veure'ls balancejar-se carregats amb aquell cercle de goma negra que feia més bulto que ells, Aquests nens recorden encara avui els seus jocs al Camp de la Bota, les fotos familiars, perd no recorden en canvi si es banyaven o no al mar. La costa de Barcelona, ocupada per barraques, fabriques, enderrocs i clavegueres no era el millor Hoc per prendre un bany. El més freqiient és que es s'enganxessin al cos tires de quitra de dubtosa procedéncia.Un barri sota control L'aillament del barri no només era simbolic. Era un aillament fisic, ja que només es podia accedir per un tinic punt després de creuar un pas a nivell amb barrera. Aquella barrera proveida de franges vermelles i blanques era el més semblant a una frontera, En. els Ultims anys d'existéncia del barri els gitanos es van fer amos d'aquest territori, havia prou amb creuar la via del ferrocartil i sentir-se observat. I no era una sensacié, era una realitat, ja que darrera els vidres d'una espécie de botiga-bar situat a la dreta de a barrera, s'apostava un home obés proveit d'uns prismatics amb els que seguia els moviments del visitant. Al cap d'una estona alguns xavals preguntaven, com per casualitat, a qui buscaves. I només quan pronunciaves el nom d'una de les families del barri deixaven d'interessar-se pel foraster A la persona que controlava tot alld li deien "tio". Era el cap del clan, una mena de cacie que Socupava de resoldre conflictes, donar un cop de ma quan algi ho necessitava, pactar amb les autoritats en el moment en qué la situacié ho exigia i controlar -a canvi de diners- lassentament de nous barraquistes, una practica completament irregular. En aquestes condicions, trampejant la legalitat, es va desenvolupar la vida del Camp de la Bota fins que la febre olimpica va precipitar els esdeveniments. El 1989 I'Ajuntament pagava fins a quatre milions de pessetes (24.000 euros) per cada barraca, Signaven Vacord i immediatament apareixien les excavadores i enderrocaven la barraca, En aquell moment gairebé tots els ocupants eren gitanos, Molts dlls es van traslladar a altres nuclis de barraques de la periféria i alttes van acabar a la Mina, un barri que és el paradigma que el barraquisme no és necessiriament horitzontal. A la practica, dones, el barraquisme no va desaparéixer, si de cas, va canviar d'ubicacié. A partir de diumenge, una legenda en una placa que estara situada al costat de l'edifici Forum recordara que fa mig segle alla van viure, en condicions precaries, fins a 4.000 persones, "gent treballadora". Recordar que, malgrat tot, milers de persones van fer daquelles barraques una Har.Un barri envoltat de barraques Maria Fava Compta [Publicat al Butlleti del Centre Moral del Poblenou] L'ultim diumenge de febrer es va col-locar una placa en record de les barraques i dels barraquistes del Camp de la Bota. Fa uns mesos se’n va posar una altra al Somorrostro i aviat es col-locara una tercera per recordar les casetes que hi havia darrere del Cementiri. El nostre cementiri. En la génesi d’aquests petits actes d’homenatges hi ha la Merce Tatjer -filla de la Barceloneta- i dos periodistes de TV3 -Sara Grimal i Alonso Carnicer- que fa anys que lluiten per evitar ’oblit. (I es que informar sobre el fenomen del barraquisme deixa petjada.) La placa de! Camp de la Bota, en la que hi ha dibuixat l’antic Castell de les Quatre Torres, s’ha col-locat davant de |’edifici Blau. El Castell va comengar com la seu d’una guarnicié, després va ser escenari de les execucions de durant i després de la guerra incivil i en els dltims temps abans del seu enderroc, una escola pels nens de les barraques. El que va comengar essent, a finals del segle XIX, un lloc d’assentament d'immigrants va acabar com un ghetto de miséria propi del tercer mén enclavat en el cor del primer mén. En l’acte de col-locacié d’aquesta placa hi va anar la candidata a l’alcaldia Ada Colau i la gent que lluita contra els desnonaments. Desnonaments i barraques tenen molt a veure. Perd la Colau hi va anar a fer campanya electoral perqué pretén I'alcaldia de Barcelona. La seva presencia feia una mica tangunia perque sonava al mateix oportunisme que practiquen els politics de la anomenada cast La placa del Somorrostro sha col-locat sota de I'Hospital de! Mar, molt prop de I’aigua on estaven les barraques. Aqui els temporals s’enduien sovint cases i persones. Aquest barri va desaparéixer el 1966 arran d’un cop de puny sobre la taula: Franco venia a inaugurar la Semana Naval i no podia veure, ni que fos de lluny, la ignominia que representava aquell altre boci de tercer mén.La placa en record de les casetes del Cementiri ’'hauran de posar en la tanca del canyet on un dia es va enfilar un Lerroux de mentides -el que encarnava l’actor l’Alfred Lucchetti a la Ciutat Cremada- mentre ensenyava el famés llonguet a la canalla descalca que s’aplegava a la font del passatge de la Llacuna. Ens agradi o no, ens avergonyeixi o no, en l’imaginari de molt catalans el Poblenou era un mix de fabriques i barraques. | el topic no anava del tot desencaminat. Les barraques voltaven el perimetre del bari, n’hi havien davant del mar, n’hi havien a voltant de les vies del tren, n’hi ha encara de verticals al barri de La Mina...i de fabriques n’hi havien per tot arreu. Nomes una anécdota que fa quaranta anys que em guardo al pap. El 1959 es va celebrar el centenari de la fundacié de las Franciscanas Misioneras de la Inmaculada Concepcién les monges de la Rambla- i es va fer un aplec a Arenys de Mar on havia nascut la fundadora, la monja Ana Ravell. Les nenes del Poblenou, com les dels altres col-legis, vam desfilar pel poble sota el nostre estandard. Una dona que s’ho mirava des de la voravia va comentar amb veu prou alta perqué ho pogués sentir. “Doncs per ser de les barraques, aquestes nenes van prou ben arreglades”. La nena que portava l'uniforme planxat i els mitjons nets i no era de les barraques, anys després es va fer un fart d’anar a veure barraques. De fet va debutar com a periodista amb un reportatge sobre el Camp de la Bota on va tornar sempre fins que el barri va desaparéixer el 1989 gracies a Vimpuls olimpic. | per evitar que els focus internacionals retratessin aquell nucli vergonyant. També a causa dels Jocs Olimpics van desaparéixer les casetes de darrere del Cementiri. En els papers oficials en deien Transcementerio. Segons la revista 4 Cantons, els primers pescadors es van instal-lar alla a comengaments de segle XX. Era una franja molt estreta de terreny. La porta de les cases estava encarada al mur del cementiri ila part del darrere donava damunt els vies del tren. Després dels pescadors s’hi van instal-lar immigrants. Molts procedien dels pobles de la conca del Mijares, a Castell, i la majoria de la zona del Barranco del Hambre. Els qui no trobaven Iloc al proper Barri de la Plata, on havien format una nucli moltprosper dedicat a fabricar bocois i botes, buscaven allotjament en les casetes minuscules de darrere del cementiri E| 1969, segons un cens de I’Ajuntament, en el Transcementerio hi havien 207 barraques. L’ens oficial s’entestava a dir-ne barraques perd eren petites cases barates que mantenien el carrer sempre net i polit. Aquest nucli també va desaparéixer el 1989. Calia construir el Cinturé del Litoral i dignificar la zona on s'havia de fer la Vila Olimpica. El perfil de la costa ha canviat molt: fa 30 anys les onades de la Marbella arribaven on ara hi ha el pati de l'escola publica del mateix nom. Si voleu evocar aquestes barraques, recolzeu I’esquena en la tanca de escola. Si tanqueu els ulls encara les veureu reflectides davant de la buguenvil-lia fuicsia que trepa per la tanca del Cementiri Vell.Opinio Syante ara BARCELONA POLITICA compe per damien valor de {Si the rebue dl bane names fe sreferenca ees ele Lafinestraindiscreta IScexdateall impor apace === | Endefensa de Celia Villalobos eerpteeietss nelésbatdefesatdslans una cesaniLalts Didkimenter cuthe deta sobrasa popula, | petenempe Tl deta pna ae ale ia em vaigsenaream ames 6. Cala Vilslebos, exer. potcosigeariepreseativaguan sditepeaie Ani donee opie | eament del me immabie ba at Seewaetal pulls de choc finidepreidentacei Can asessenjores eee clegeixe por tement compressible seed | en tansaledaranprel hae Perunaveestopescsdeenolno | gréxvasersorprersjupsat amb bie singellcerdecnda aren Caquetasenyorsjeque reset 102% del B\celavivends encor fmpucrnourcéecassieescelst | Undipestaeeccinie Aques ccttonambentersbatan dub unactesensecapirameenéenea | sequins er mescar lee Sel Ststavngeontempar onaescen | Setaebenun farkmentserést (oie ieielecarsensimtem ace Gulgeratedemocracaiasasre | Ges pags daporearent qu lee Geeemmemplrdinpottoca De | Seueclchautasiguimperde penlaraTureacnalsta provs awe depoutarsieacssalmatar | nail devirends Vortablem=nt Ectcniodierinspurlasenserer | Sasiessens dubtemersizedors teateaaleeonsesseaveque i ser acum ee prendent ajay | nove peron han un eine pe ‘Scambiaseragort,tencantgom | ¢uss‘orasenea com suger gurmponenotearensiaga de peesvrneeletjoaincaraque, | Umaraquensineremente Kira himenaciparunvolsrrvings | Feategadelssevsactadediputs Raneraqueauen walla sepse_{preesumeat pert, per ai sheoniutncnee qarrdcGn-| ehequccoptivescaiimter MatnQuiasemrnecaio: tit delysea ct sinenys | BENESTAR SOCIAL RadsambSanchedehvia Novan | suinutitderepeceslagemo uuclnspoiligues aeels cus: tine tenuncat als us sube fratnrunsal problems Acsiach | acadieliventcomptensble cans pelguealasebieniapepee tancses exiles - famintentrajidarentatelpent- | Neebstanc hem dejujaraguert an ent que quan as de rans Lei de ia infancia Temeniarperaelengosereon, | sccs es Fuss peapectiva pure pute PPv¥S00 els co ‘rots spores Soo ‘cecaelortaseosee com onset Seerentee Becabraonoo, owreresoarcuejanstemsenst | mentebjecia Tesresment el feermarlacemuteeslucesss) Tig Frmcero Coto beoqithiporuesinporarshseos | CoagiesGusucambradedeme oaprortluimplanacsdelspres “ere seawe Eoeasir Eis aquel madvapeontenpior | ercareprsenatvaidpestirn peamunencevsaicleatensperpe Ea Hiei mae | Grecia, Espanyailes promeses |x aei: Rambladegradada | ‘ostniadelsutaiage nbinrgnncaicistenete Gopi cingtvedetevs | tavatewdsd na peone iat OR COTANAGS | emesperfesquerrandalgre caenritiustrariqueeisanotus ments cads dimes clevat_| eprensenecap cose judioali a Eorolequaleossuategtugueve séncbexcevesenqutvaninesicer aquetimperciseal deat cue | pertancdussmasersabicanaes EEter Promeceeiquesabisgueno pe elsgorerasteutaabsgieesensl Tome resusquantspreneatde | mets easos Nopuss alten pubes Gisconpis SeoRyoyneenrex pasati que deuen encitaarui i leepeses utmaquetesdinets_| dernoneeneron que ls ecare stscatedontermenjonaraiaverty | pilesaseadaasesmotaspes aquestadsseballameat tambela reals es aostes imposes fede dserparsment ia dona us ‘croctamnedataioinvaciede | Qlaisneespodencomplilespre tespscaaperqueabspanvasguee Jhlge enunprocequesarantenes iUtrageyederarageememase | teserehctorae’ Grecia. sobre terprometernessnmbler ister frescetat Hperemeteaductas ‘nina nt msi andantede | ‘ot pene acuestespomeses 80 es excesses pra pUbLS eRe Ra Dectesguimodiaeaten stam Minster deci Actus | somtavencion de Syn nosén gertres AVE ls noses oat ed Daramentas ent ensqustcarmresrespicsel | Ue milons cellos deteballen enUlas Snateeres Idieeb mre Selgot Men ceoiegeezuc | Gcarmdnienecenta cb pert aabrem pagina REPLICA DE TMB Federico arcs ars {909] spot Xarxa d’autobusos legiratentadiceltouowestt | BARCELONA Uesarea Nin Epo agri ab aie, testenstequcliporavenare der certian cctv inimonanenonimes | LA Memona del Camp Ce la Bota |enseposssimcases viene seaeeanavulgantao comaar (leprae one iba serapuneanonentgetsbar tacieonapontéelaresstnti, marentace CarasaMorene, | rarAsconportscavisgutence Trpiaeiparguag | SMeSLSmeetth ieee eStats Memengeamerrctie. | Sdtenianennsamaionse el parqui Trcrmalawauiitdecter persagniardemskesivegen, migmseqieaing istoes: | amb canpaner genera tani s Ghocoateringames chore RrecGampeelstotahaderpare nathan oblgesaapando. | formac decaoes pe lina Ce Jraebonrae| Ltspenonesuevanimsiivisre got hasigecesborrateelmapn fs nicelsealoedargenslaceee. | dumodifcaisteun ens eke ieee ta lartegve ca content te) Cqanttes aurea dc cleace den, cofmfucmimerptatia| | vineat dr pertes pee eon imusct secu fagseeg, WenccrMacchevassaceniatar fandienVencurtrattariaae | peoeroetzenigealare durtec ‘Ale riptica de Teresa Gimex.de| cseonorten apesdelnegucsraques de Sonerrite:cRevrdo barragees save sigua,nittum, | trent lly tearier later icenGtemomiscelajamtent | sevndiexcions smb una placa quteimimupareen penjavsdesoe iesvegunrm fair evi. | xaalurs mele ecorepuee sos Lil ceDoreiern nt delerescn | Lamentahslireshautnder Sepeauclerassevartecistens inca alttca it Saitama ostavrirel inter Fesports a lvedo Garin e | plsrambimsigeengeinescon Hiraneee nis plana ras ‘Hentelines Percontves smb suns de ebresewagradana er | | Siconsmaliven Blgroisort prep del perapet: tiem cx on nla ster cane ene Moe omentars ia prinetlloe | erporJep ava Monteres camp eeconcenese lee de ies debushabeals suggest que nealaots.clsebutsenvatspsi | SapreenarTace inelsealibre ler quatre lores era un monte nenpenesiremad sere fish wrsjoiMe que srt puncialment pereore econ bancporawintets ina senedede | Conpaeatis Lege ers Ponies earmporant rasa bllswiorcasealperenstgede | mel baquedstisimaugelesesatdelsgen-leseves ences import pereanttige per Fe Beene ined ce THAjuntament » Dossier de Premsa de Barcelona 22 de febrer dal 2015 Barraques al peu del castell, c.1960. Arxiu Histéric de! Poblenou Inauguracié de la placa commemorativa en homenatge als habitants de I’antic barri de barraques del Camp de la Bota » La ciutat inaugura una nova placa commemorativa en homenatge als habitants dels antics barris de barraques » La placa del Camp de la Bota esta situada davant l'entrada principal del Museu Blau de Ciéncies Naturals » A finals dels anys cinquanta del segle XX, unes 100.000 persones, un 7% de la poblacié de Barcelona, vivien en barraques ‘wun ben.cat/premsa 1Ajuntament » Dossier de Premsa de Barcelona Barcelona recupera la meméria dels barrs de barraques » Un nou pas en la recuperaci6 de la memoria dels barris de barraques de Barcelona iumenge 22 de febrer a les 12.30 del mati es fa un altre pas per recuperar la memaria dels barris de barraques de Barcelona, amb la col:locacié d'una placa commemorativa en homenatge als habitants del barri de barraques del Camp de la Bota. Per extensi6, Thomenatge és a tots aquells que van haver de passar molts anys de la seva vida vivint en barris de barraques. La placa commemorativa esta situada davant l'entrada principal del Museu Blau de Ciencies Naturals, a ledifici Forum (Parc del Forum, Pl. Leonardo da Vinci 4-5), lloc que correspon a lemplagament d'una de les fites més caracteristiques del Camp de la Bota, el castell de les Quatre Torres. En la placa, una fotografia (la que surt reproduida a la portada del dossier) defineix el paisatge del barri del Camp de la Bota: el castell rodejat de barraques. El text és aquest: BARRAQUES DEL CAMP DE LA BOTA BARRAQUES DEL CAMP DE LA BOTA “El barri de barraques del Camp de la Bota va existir entre 1925 i 1989 al voltant d'una fortificacié militar, en una zona castigada pels temporals de mar i que a la postguerra va ser lloc d'afusellament de presos politics. Als anys seixanta, al Camp de la Bota hi vivien unes 4,000 persones, gent treballadora, en condicions precaries. Barcelona ret homenatge als seus habitants.” ‘wun ben.cat/premsa. 2Ajuntament » Dossier de Premsa de Barcelona Barcelona recupera la meméria dels barrs de barraques » El Camp de la Bota El barri de barraques del Camp de la Bota estava situat entre antiga via del tren de la costa ila platja, en una zona sovint inundada pels temporals de mar. Abans era un espai de sorra i aiguamolls on a principis del segle XIX les tropes de Napoled feien servir un taliis de pedra i sorra 0 parapet, en francés “butte”, per fer practiques de tir. D'aqui va venir el nom de Camp de la Bota. L’any 1855 els militars van fer un edifici fortificat, popularment anomenat el castell de les Quatre Torres, per controlar els moviments obrers, molt actius al Poblenou Es coneix lexisténcia de barraques a la zona des del 1870. Arran de mar hi havia un barri de pescadors que va rebre el nom de Pequin, segons la tradicié per 'arribada d'un grup de xinesos el 1898, quan Espanya va perdre les Filipines. Va créixer amb l'arribada d'immigrants per les obres de I'Exposicié Universal de 1888, que no trobaven habitatges. Cap al 1900 a Pequin ja hi vivien unes 700 persones. Els temporals de 1932 i 1934 van destruir moltes cases, i part dels habitants van fer barraques prop del castell. El barti de Pequin ja rebia el nom de Camp de la Bota, i a finals dels anys quaranta va sumar les barraques del nucli vel del Parapet, al terme de Sant Adria de Besds. Efectes dels temporals al Camp de la Bota | al Bogatell. Arxiu Histéric del Poblenou ‘wun ben.cat/premsa. 3Ajuntament » Dossier de Premsa de Barcelona Barcelona recupera la meméria dels barrs de barraques El franquisme va ser cruel amb el seus dissidents, Al Parapet del Camp de la Bota, del 1939 al 1952, van ser afusellades a trenc d’alba més de 1.700 persones, la meitat dels executats a Catalunya. Els veins de les barraques van haver de conviure anys amb els afusellaments. La poblacié va créixer amb la immigracié de la postguerra. L'any 1963, a Pequin, hi havia 378 barraques amb 1.968 persones, i, al Parapet, 289 barraques amb 1.447 habitants, amb 35 families gitanes. En total, 3.415 habitants en 667 barraques. Alguns censos eleven la poblacié del barri per sobre de les 4.500 persones. Lany 1953 el Castell va passar a ser de 'Església. Es va convertir en una escola avangada que seguia la “Pedagogia de 'Oprimit” de Paulo Freire. Francesc Botey, l'escolapi que la dirigia, va ser detingut i tancat a la pres6. Botey va ser molt actiu entre els gitanos. Les condicions al barri, sense clavegueram ni serveis essencials, eren insalubres. Davant la desatencié per part de les autoritats, als anys seixanta assistents socials de Caritas van muntar la guarderia, un dispensari i un centre social. També es va fer equipaments especificament per a la poblacié gitana: escola gitana Chipén Tall, el parvulari, la guarderia Belendai, la Cooperativa d'Artesania Gitana. Més tard es va crear I'escola nacional Manuel de Falla. Al ‘Camp de la Bota hi havia alguns comergos, safareigs publics i diverses fonts. La xifra de barraquistes no pararia d'augmentar fins que la majoria van ser reallotjats al poligon de la Mina, a Sant Adria de Besés, als anys setanta. Perd el Camp de la Bota encara va ser el desti de gent procedent daltres barris de barraques. Als deteriorats barracons municipals hi vivien 93 families, i 'any 1987 hi restaven 72 barraques amb 385 persones, la majoria d'étnia gitana. Els Uitims habitants van abandonar el Camp de la Bota el juliol de 1989. Les transformacions urbanistiques del Forum de les Cultures de! 2004 han esborrat qualsevol rastre del barri. Per recuperar la meméria, el febrer de 2015 s'ha col-locat davant de l'edifici Forum, on havia existit el castell de les Quatre Torres, una placa en homenatge als habitants del Camp de la Bota, ‘wun ben.cat/premsa. 4Ajuntament » Dossier de Premsa de Barcelona Barcelona recupera la meméria dels barrs de barraques » Els barris de barraques del litoral El litoral de Barcelona, des de la Barceloneta fins al Besds, ha viscut una profunda transformacié. On ara hi ha els passejos, platges i ports i nous barris residencials, en el passat hi havia fabriques, les vies del ferrocartil de la costa i una platja insalubre on s'abocava runa i residus industrials. En aquest litoral desenes de milers de persones van viure al Ilarg d'un segle en barris de barraques, al Somorrostro, el Bogatell, la Mar Bella, Pequin i el Camp de la Bota, en condicions molt precaries i a mercé dels temporals de mar. A més, hi havia un nuoli de Rere Cementiri, al Poblenou. Els barris van sorgir a finals del segle XIX i principis del segle XX. La poblacié era gent treballadora procedent majoritariament de! Pais Valencia, Mircia, Aragé i Andalusia. Els barris del Camp de la Bota i Rere Cementiri s6n els ultims que van enderrocar, just abans dels Jocs Olimpics del 1992 Vida quotidiana al Camp de la Bota, 1967. Arxiu Hist ic del Poblenou ‘wun ben.cat/premsa. 5Ajuntament » Dossier de Premsa de Barcelona Barcelona recupera la meméria dels barrs de barraques » El barraquisme a Barcelona A finals dels anys cinquanta del segle XX, unes 100.000 persones, un 7 per cent de la poblacié de Barcelona, vivien en barraques a causa d'una falta d'habilalge crénica. Els tltims grans nuclis de barraques de Barcelona es van enderrocar poc abans dels Jocs Olimpics de 1992. La ciutat girava full a un episodi llarg i important de la seva histéria que havia durat més d'un segle. Des de finals del segle XIX i al llarg del segle XX, el barraquisme va ser un fenomen important a Barcelona, Als anys vint hi havia 6.000 barraques, i un centenar de nuclis s'estenien per moltes zones de la ciutat: al ltoral i a la muntanya de Montjuic (amb barris com Tres Pins i Can Valero), als dos extrems de la trama de I'Eixample i en una corona de nuclis menors pels turons ial peu de Collserola. Amb la gran immigracié després de la Guerra Civili fins als anys seixanta, la poblacié dets barris de barraques va augmentar molt i van aparéixer nous assentaments als turons del Carmel, la Diagonal, el barri de la Perona i molts altres. Construccié de barraques al Carmel, cap a I'any 1955. Col. Custodia Moreno ‘wun ben.cat/premsa. 6Ajuntament » Dossier de Premsa de Barcelona Barcelona recupera la meméria dels barrs de barraques El 1949, les autoritats franquistes organitzen el ‘Servicio de Control y Represién del Barraquismo’, que, entre altres mesures, aplica retornar els nouvinguts als llocs d'origen: la ciutat oficial reprimeix el barraquisme perd alhora el tolera, sobretot quan el creixement econdmic es reprén i es necesita ma dobra per a la industria, el comerg 0 el servei domastic. A finals dels anys cinquanta s'arriba a la maxima expansié, amb unes 20.000 barraques i tunes 100.000 persones. A partir dels anys seixanta, l'accié comunitaria dels assistents socials va anar acompanyada del sorgiment d'un teixit associatiu i reivindicatiu, la llavor de futurs moviments veinals que van aconseguir algunes millores als barris i van reclamar pisos, Can Valero a Montjuic, anys 50. ‘EI barraquismo en Montjuic.' Marcial Echenique. ‘Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona Leradicacié dels barris de barraques va durar décades. Sovint s'eliminaven per fer-hi actuacions urbanistiques: les barraques de la Diagonal, l'any 1952, per a la celebracié del Congrés Eucaristic Intemacional; les de Maricel, a Montjuic, el 1964, per fer-hi el parc datraccions; les de Can Tunis, per construir la Ronda Litoral. El Somorrostro es va anar enderrocant per fer lloc al Passeig Maritim. Malgrat la construccié de poligons d'habitatges als anys seixanta i setanta, els Ultims nuclis no van desapareixer fins poc abans dels Jocs Olimpics del 1992 ‘wun ben.cat/premsa. 7Ajuntament » Dossier de Premsa de Barcelona Barcelona recupera la meméria dels barrs de barraques » La recuperacié de la memoria EI rastre dels llocs on hi havia les barraques s'ha esborrat. Perd la memoria no ha desaparegut en els milers de persones que van viure aquella realitat, en alguns casos durant molts anys. Ells | els seus familiars, habitants dels nous barris de la ciutat, sén una part important de la ciutadania de Barcelona. Alguns han preferit oblidar uns anys dificils, perd per molts aquella experiéncia forma part de la seva vida i també de la vida de la ciutat. Creuen que s’ha esborrat massa el record d’una part de la histaria, i que no s'ha d'oblidar el passat. La comissié ciutadana per a la recuperacié de la memoria dels barris de barraques de Barcelona va proposar un seguit d'accions per fer visible una part llargament oblidada de la historia de la ciutat. La primera va ser la recuperacié oficial del nom Platja del Somorrostro, que es va inaugurar el marg del 2011. La segona, un conjunt d’elements commemoratius als indrets on hi havia el principals barris de barraques de la ciutat. La peticié ciutadana va rebre el suport de 81 entitals veinals, socials i cullurals, i de més de 800 persones d'ambits professionals molt diversos. L’Ajuntament de Barcelona va assumir el ferm compromis de fer-ta realitat, i ja sha iniciat la col-locacié d'aquests elements commemoratius amb la placa commemorativa de la platja del Somorrostro inaugurada el 25 de novembre de 2014. Les plaques configuraran una ruta per la historia del barraquisme. » Les plaques commemoratives El conjunt d’elements el formen Quatre plaques commemoratives de format gran en punts representatius dels grans conjunts de barris de barraques de la ciutat. Al litoral, a la platja del Somorrostro. A Montiuic, a la zona on hi havia grans bartis com Can Valero. Al Carmel, al cim del turé de la Rovira, on shan rehabilitat les restes de les barraques i on el Museu d'Histéria de Barcelona ha creat un espai patrimonial per conaixer el barraquisme a Barcelona. | al lloc on hi havia el barri de la Perona, a Sant Marti de Provengals i a la Verneda. Set plaques que recorden l'emplagament de nuclis de barraques concrets i significatius a diferents zones de la ciutat: el Camp de Ia Bota i el barri de Rere Cementiri, al litoral; el Poble-sec i Can Tunis, a Montjuic; el barri de Raimon Casellas, a Can Bard; les barraques de Santa Engracia, al barri de la Prosperitat, a Nou Barris, i les de la Diagonal i Santa Gemma, a les Corts. Posteriorment s'hi afegiran més plaques per recordar les barraques de ’Hospital de Sant Pau i altres punts. El recorregut pel conjunt de plaques permet conéixer una part del passat recent de la ciutat que havia estat massa temps ignorat, i homenaljar els que van viure a les barraques i van ajudar amb el seu esforg a fer gran Barcelona ‘wun ben.cat/premsa 8FR Ajuntament » Dossier de Premsa de Barcelona Barcelona recupera la meméria dels barrs de barraques » Altres iniciatives sobre la historia del barraquisme Uespai patrimonial del Turé de la Rovira (MUHBA) on la rehabilitacié de la bateria antiaeria de la Guerra Civil espanyola i la consolidacié de les importants restes de les barraques que s‘hi van construir a principis dels anys quaranta permeten aprofundir en el coneixement del barraquisme a Barcelona. Ara s‘hi esta enllestint la segona fase d’aquest conjunt patrimonial. El MUHBA també ha publicat la guia urbana Barraques/BCN, amb un planol de la situacié d'alguns dels principals nuclis de barraques que van existir a la ciutat. Del 2008 al 2009, el Museu d'Histéria de Barcelona va presentar lexposicié Barraques. La ciutat informal, un important impuls per a la recuperacié d'una historia oblidada, resultat de cine anys de recerca del grup Pas a Pas, i el marg de 2011 es va presentar el libre Barraques. La Barcelona informal del segle XX, editat per Mercé Taljer i Cristina Larrea i publicat per NCUB i 'Ajuntament de Barcelona, que aporta un gran cabal dinformacié sobre un tema que sthavia tractat poc. L'any 2012 es va publicar Barraquisme: Ia ciutat (im)possible, obra de Xavi Camino, Oscar Casasayas, Pilar Diaz, Maximiliano Diaz, Cristina Larrea, Flora Mufioz i Mercé Tatjer, publicat per la Generalitat de Catalunya. Alles libres publicats en els darrers anys recullen el testimoni fotografic o el testimoni personal de la vida als barris de barraques, com Barraques, fa Mluita dels invisibles, de Laura de Andrés Creus. En les décades precedents, pocs autors havien aprofundit abans en l'estudi sistematic del barraquisme a Barcelona. Els libres de Josep Maria Huertas i Jaume Fabre, els de Francesc Candel eren els més significatius, juntament amb els treballs publicats per assistents socials com Rosa Doménech o Carme Garriga. A més, va haver-hi important treball documental de fotdgrafs i cineastes que van ajudar a fer visible una realitat que no es volia veure, Barri del Somorrostro, c. 1950. Xavier Vallory March ‘wun ben.cat/premsa. °Ajuntament de Barcelona » Dossier de Premsa Barcelona recupera la memoria dels bars de barraques Lany 2003 es va presentar l'exposicié Somorrostro al Museu d'Historia de Catalunya. El dossier “Memaria de! barraquisme”, en el ntimero 106 de la revista Carrer, de la FAVB, va aportar molta informaci6. | a TV3, amb el reportatge del programa “30 Minuts” Barraques. Laltra ciutat i el documental Barraques. La ciutat oblidada, emés al programa “Sense ficci6" es va plantejar la necessitat de recordar una part important de la historia col-lectiva, a partir de la qual van sorgir moviments veinals que han contribuit a configurar la ciutat actual. Al final de! documental una de les protagonistes, Julia Aceituno, va fer la seva peticié perqué hi hagués un record public dels anys del barraquisme: Julia Aceituno: “No quieren recordar que aqui estuvo el Somorrostro. Pues estuvo. Y estuvo muchos afios, de sufrimiento, de penuria. José Aceituno: “No, no hay ni un letrero que ponga Somorrostro. Julia Aceituno: “Nosotros sufrimos mucho, pero al final hemos tenido la recompensa, Pero lo tnico que echo en falta es que hay carteles que pone: ‘Avenida Icaria’, ‘Bogatell.. ¢¥ el Somorrostro, dénde lo han dejado? Porque alli estuvo ef Somorrostro. Quieran o no quieran, estuvo alli ef Somorrostro, Yo creo que los que hemos vivido alli nos mereciamos por Io menos que en las placas el Ayuntamiento hubiera puesto ‘Somorrostro’. Yo voy a escribir una carta al Ayuntamiento y se Io voy a solicitar, que pongan que alli estuvo el Somorrostro. Porque es como un homenaje para todos los que vivimos alli. No ya por nosotros, sino por todos. Porque nos lo merecemos, creo yo.” Aquesta demanda és la que ara es comenca a fer realitat Comissié ciutadana per a la recuperacié de la memoria dels barris de barraques de Barcelona, formada per Mercé Tatjer, Alonso Carnicer, Sara Grimal, Jordi Giré, Custodia Moreno, Passessorament de Jaume Fabre i Josep Mat Oriol Granados, Rafel Usero, Francesc Banus i José Molina, Montferrer. ‘wun ben.cat/premsa amb 10A TS _ VeoDigital EI Campo de la Bota englobaba cuatro barrios: el de Pekin Nuevo, el de Pekin Antiguo, la Catalana y el Parapeto, ya en Sant Adria de Besds. El Ayuntamiento de Barcelona ha colocado una placa conmemorativa en homenaje a los habitantes del antiguo barrio de barracas del Camp de la Bota. La placa se ha situado ante la entrada principal del Museu Blau de les Cigncies Naturals, en el edificio Forum, donde se levantaba el castillo de las Cuatro Torres." El barrio de barracas del Campo de la Bota estaba situado entre la antigua via del tren de la costa y la playa, en una zona a menudo inundada por los temporales de mar. Antes era un espacio de arena y humedales donde a principios del siglo XIX las tropas de Napoleén hacian servir un talud de piedra y arena o parapeto, en francés “butte”, para hacer pricticas de tiro, De aqui vino el nombre de Camp de la Bota, Se conoce la existencia de barracas a la zona desde el 1870. A la orilla del mar habia un barrio de pescadores que recibié el nombre de Pekin, segim la tradicién por la legada de un grupo de chinos el 1898, cuando Espaia perdié las Filipinas. Crecié con la Tlegada de inmigrantes por las obras de la Exposicién Universal de 1888, que no encontraban viviendas. Hacia el 1900 en Pekin ya vivian unas 700 personas.Los temporales de 1932 y 1934 destruyeron muchas casas, y parte de los habitantes hicieron *barraquesprop del castillo. El barrio de Pekin ya recibia el nombre de Camp de la Bota, y a finales de los afios cuarenta sumé las barracas del nticleo vecino del Parapeto, al término de Sant Adria de Bess. En el Parapeto del Campo de la Bota, del 1939 al 1952, fueron fusiladas a primera luz, mas de 1.700 personas. Los vecinos de las barracas tuvieron que convivir aiios con los fusilamientos. El afio 1953 el Castillo pasé a ser de la Iglesia. Se convirtié en una escuela avanzada que seguia la “Pedagogia del Oprimido” de Paulo Freire. Francese Botey, el escolapio que la dirigia, fue detenido y encerrado en la prisién. Cer a ae Las transformaciones urbanisticas del Foro de las Culturas del 2004 han borrado cualquier rastro del barrio, Para recuperar la memoria, el febrero de 2015 se ha colocado ante el edificio Foro, donde habia existido el castillo de las Cuatro Torres, una placa en homenaje a los habitantes del Campo de la Bota.” Texto: nota de prensa Ajuntament de Barcelona (22-02-2015) Leer mas: Camp de la Bota. Modernidad y recuerdo,