You are on page 1of 8

1. Pàg. 164, núm. 10 i 11. Pàg. 179, núm.

1,4,5,6,7,9

10. El mot hurí significa que és una persona bellíssima i sempre verge
que segons la creença musulmana viu en el paradís per a gaudi dels
benaventurats. L’aparició de personatges d’origen mestís en la seva
obra és degut a que la seva mare procedia de les illes Canàries.

11. L’obra de Maria Rosa és més dramàtica a diferència de la de


Guimerà. L’autora utilitza un tema més complicat i recursos com les
exclamacions i les frases sense acabar per donar més dramatisme al
fragment. En canvi, Guimerà utilitza un vocabulari més senzill
caracteritzat per comes i punts.

1. Brancal: Costat del mur que limita lateralment un portal, una porta
o una finestra, especialment quan és de pedra.

Saca: Sac gros d’uns 4 o més pams d’ample.

Traginer: Persona que tenia per ofici traginar mercaderies mitjançant


una haveria o bèstia de càrrega.

Musc: Morat fosc.

Enlluernar: Fascinar amb el seu esclat.

Cautelós: Que procedeix amb cautela.

4. L’Oleguer començava a treballar de bon matí, sempre vestit de


blau a l’estiu i de pana d’hivern. Sempre portava un mocador de seda
virolat. Quan els pagesos s’interessaven, L’Oleguer sortia ràpidament
del magatzem on estava amagat i venia els productes cautelós, com
l’aranya de l’albenc.

5. L’Oleguer era un home a qui li agradava el seu treball, tenia molta


educació ja que sempre saludava els seus veïns, quan no tenia
compradors s’amagava al magatzem, li agradava la foscor i era
responsable de les coses que venia.

6. El personatge de l’Escanyapobres és una persona avariciosa i


només pensa en els diners. En aquest fragment es mostra educat i
interessat per vendre.

7. És un narrador omniscient perquè sap tot el que sent el personatge


i tots els seus moviments. Està narrat en tercera persona.

9. La comparació que esmenta a raig fet significa rapidesa. Rajolí


d’or significa poca quantitat de color daurat.

2. Pàg. 165, núm. 4. Pàg. 177, núm. 15,16,17


Pàg 165 ex 4.

- Per exemple quant Marta diu:”M’han tractat comuna pedra dels


camins, que es fa anar amb els peus perquè rodi! Mata’m! Mata’m!”.
O quant Manelic diu:”Marta! Ai Marta!...Si jo no et puc matar, no,
perquè t’estimo, Marta!T’estimu!”

-Drama realista (repeticions):”Mata’m!Mata’m!”

Drama realista (Interjeccions):”Marta?!”

Drama realista (dialectalismes):”Déu meu!

-Marta: ets meva!”

Drama realista (expressivitat):”Dons allà a dalt; i ara mateix!”

-Perquè sembla el típic heroi de pel·lícula però del drama realista,


humanitzat perquè sembla de veritat.

- Terra baixa: No; perdonar-me així no!

Terra alta: Sí, anem-hi, sí que allà es perdona tot; que no és com aquí
baix, on tot se corromp.

-Sí, perquè segons el Romanticisme la civilització ha malmès els


valors de l’home.

Pàg. 177 ex 15.

Narcís Oller va escriure en català ja que el contacte amb els cercles


literaris de la Renaixença i els consells dels crítics de novel·la realista
com Josep Yxart i Joan Sardà van dur-lo a adoptar aquesta llengua.
També afirma que ho fa perquè vivia en Catalunya, tenia les costums
de la terra i ho feia per respecte i orgull.

Pàg. 177 ex 16.

Formaria part de les descripcions minucioses, que contribueixen a


crear una imatge de realitat dins de la ficció. En aquest cas, es
descriu el Liceu com un espai de realitat, que està dins de la ficció.

Pàg. 177 ex. 17


La Marta és una noia de 26 anys. És rossa i té uns ulls blaus enormes.
Tots els seus amics la consideren una noia espavilada i treballadora.
Té un estil de roba molt modern i actual i encara que al principi
sembli una noia una mica ingènua, després es molt llesta i ràpida.

Marta està vivint una de les pitjors situacions. Estudiosa i treballadora


com és ella, amb la llicenciatura a la mà, no troba feina en tota la
ciutat. La seva pressió és excessiva ja que ha de pegar el pis de
lloguer i cap amic, o familiar la pot ajudar molt perquè està en la
mateixa o semblant situació. Podríem dir que aquesta situació esdevé
de un mal comportament d’ella per gastar bona part dels seus
estalvis en un cotxe que encara està pagant i que no l’ajuda en res.

3. Navega per Internet i busca informació sobre les obres més


rellevants de Guimerà: Mar i cel, Maria Rosa, La filla del mar i
Terra baixa. Pots afegir imatges i parlar de representacions
teatrals que s’hagin dut a terme. (No copiïs el contingut, cal
llegir i resumir o comentar)

Mar i Cel és una obra de teatre escrita per Àngel Guimerà l'any
1888. Es tracta d'una tragèdia romàntica. Està escrita en vers i és de
tipus historicoromàntic. En ella s'aprecien els trets principals del seu
teatre com, per exemple, els conflictes interns dels personatges, que
es mouen en ambients romàntics. L'acció se situa en alta mar durant
la primera meitat del segle XVII. L'obra explica l'amor impossible
entre un pirata musulmà i una noia cristiana. Al final, la mort dels dos
protagonistes és l'única manera d'aconseguir estar junts en amor.
Viuen en dos móns oposats, un és el mar i l'altre el cel, que només
s'ajunten a l'horitzó que és la mort.

Estrenada al Teatre Romea el 7 de febrer del 1888.

Maria Rosa és un drama social i amorós d'Àngel Guimerà l’any1894.


Escrit en prosa especialment per a l'actriu madrilenya María Guerrero,
fou estrenat el 24 de novembre d'aquell any al Teatre Novedades de
Barcelona, amb direcció d'Enric Borràs i amb Concepció Ferrer com a
protagonista; simultàniament se n'estrenava al Teatro Español de
Madrid la versió castellana de José Echegaray i protagonitzada per
María Guerrero. Ha estat traduïda també a l'anglès, el francès, l'italià,
l'alemany, el txec, el portuguès i el sicilià.

La trama de l'obra descriu les intrigues, les tràgiques passions


amoroses i les pulsions sexuals reprimides en el triangle que formen
la Maria Rosa, l'Andreu i en Marçal, tres peons caminers que es
coneixen en les feines de construcció d'una carretera. La Maria Rosa,
que es casarà amb l'Andreu, veurà com el seu marit és acusat de la
mort del capatàs i enviat a una presó de l'Àfrica, on morirà. Més
endavant el Marçal, el culpable real de l'assassinat, aconsegueix de
casar-se amb la vídua, desig que covava des que es van conèixer.
Quan la Maria Rosa sàpiga la veritat es produirà el desenllaç fatal.

Terra baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel


Guimerà, i una de les més populars. Aquest drama és una de les
obres més representades i traduïdes de la llengua catalana,
esdevenint tot un clàssic del repertori català.

El tema principal de l'obra és l'amor, però les influències realistes van


fer a Guimerà d’incloure altres temes com l'opressió que pot arribar a
exercir un home sobre un grup de persones que es troben sota les
seves ordres, sent treballadors seus. D'aquesta manera, l'autor fa una
aproximació a la realitat contemporània i als processos de canvi que
patia la societat catalana, expressant la lluita entre dos mons
irreconciliables.

El llibre està marcat per una simbologia constant entre la Terra alta i
la Terra baixa, en la qual es contraposa durant tota l'acció dramàtica
de l'obra el conflicte entre aquests dos mons. Aquests dos termes
prenen a més del significat geogràfic denotatiu, un significat valoratiu
contraposat. Aquests dos mons són presentats com dos espais
antagònics, presentant la Terra alta com el món idíl•lic que es
caracteritza per la puresa i la bondat, i la Terra baixa com el reflex
d'una societat pagesa degradada per l'explotació, que caracteritza els
seus personatges com a malvats i mesquins. La relació entre els dos
espais es veu reflectida més enllà de la comparació física dels espais,
arribant a estrats com la forma d'actuar o el llenguatge del
personatges dels seus respectius espais.

Estrenada a Madrid (al Teatro Español), el desembre de 1896, en


traducció castellana i, en català, a Tortosa el 1897. Després va donar-
se a Gràcia i, finalment, al Teatre Romea de Barcelona l'any 1897.

La filla del mar és un drama realista escrita per Guimerà l’any 1900.
Els protagonistes (l'Àgata, el Pere Màrtir, la Mariona) són envoltats
per un cor de personatges aparentment secundaris que representen
la comunitat amplifica i distorsiona els conflictes i en precipita el
tràgic desenllaç (mort dels enamorats, l'Àgata i el Pere Màrtir). En
aquesta obra ressonen conflictes derivats de la discriminació social i
racial i de la resistència de les comunitats establertes a incorporar la
diferència, aspectes de renovada i dolorosa actualitat.
És una de les obres majors de Guimerà i una de les més rellevants del
teatre català i això és a causa de la gran força dramàtica del seu
personatge principal (l'Àgata), un ésser endut per la passió i que té
tota la vitalitat necessària per sobreviure a les taules d'un escenari,
per la seva dimensió tràgica.

Estrenada al teatre Romea, el 6 d'abril de 1900.

4. Navega per Internet i busca informació sobre les obres més


rellevants d’Oller: La papallona, l’escanyapobres, la bogeria,
la febre d’or, Pilar Prim. Pots afegir imatges, fragments
d’obres…(No copiïs el contingut, cal llegir i resumir o
comentar)

La papallona:

La papallona és la primera novel·la catalana moderna,


és una obra urbana que aprofundeix en els sentiments
i la psicologia dels caràcters. Narra la història de
Toneta, una modista jove que estimava Lluis, d’una
classe social més alta. L’obra té un to moralitzant.
Sintetitza els diferents corrents del moment. Trobem
també elements naturalistes, com la descripció dels
personatges principals.

Aquesta obra apareix com un període de transició. En


La Papallona una petita part de la vida en la ciutat de Barcelona és
observada i reflectida en la novel·la en unes escenes i en una acció
protagonitzades per personatges que podrien haver existit i haver
viscut la historia descrita. Es troben en La Papallona molts trets de la
novel·la realista.

L’escanyapobres :

Aquesta obra té com a tema principal l' avarícia.


L’autor s’aproxima al Naturalisme.
Els tres personatges centrals de l'obra són l'Oleguer, la Tuies, i el
notari de la vila don Magí Xirinac. Tot allò que no tingui relació amb la
riquesa i els diners és menyspreat pels nostres protagonistes, que
cauen, així, en l'extrema soledat i l'aïllament patològic. L'acció
transcorre el 1850 al poble de Pratbell, que, com Vilaniu, és una
recreació literària del Valls nadiu d'Oller.

La bogeria:

La novel·la consta de nou capítols, agrupats en tres


etapes: els tres primers expliquen els antecedents
del protagonista (ideals, caràcter, aspecte físic,..),
els tres següents expliquen l'evolució de la bogeria,
i els tres últims són els resultats d'aquesta evolució.

El llibre descriu el procés d'embogiment que


portarà Daniel Serrallonga a una mort misteriosa en
un psiquiàtric. La finalitat d'aquesta novel·la no és
explicar la vida d'un boig, sinó tractar sobre el tema
de l'herència genètica; enfocar la bogeria des de
diferents punts de vista, l'humorístic (Armengol), el
científic (Giberga) i d'una manera humanista
(narrador). Tota la novel·la passa a Barcelona i a Vilaniu, el poble de
Serrallonga.

Fou una obra innovadora, sobretot pel fet que el narrador és un


personatge més. Una obra naturalista, es basa en les descripcions
més que en els diàlegs, però té una part realista, i és que és una
crònica d'una època històrica.

La febre d’or:
És la novel·la més llarga de totes les que va escriure Narcís Oller, es
va publicar en tres volums entre els anys 1890 i 1892. És la més
realista. Es proposa de documentar un procés sociohistòric molt
important en la societat catalana de la fi dels anys setanta: el
fenomen de la febre borsària.

Pilar Prim:

És l'última novel·la de Narcís Oller, s'inscriu dins del


corrent modernista, tot allunyant-se del realisme i
el naturalisme.

És la història d'una dona que lluita contra la moral


convencional i els prejudicis que encotillen una
societat burgesa i hipòcrita. El realisme de la
novel.la és sobretot filosòfic i interior,entra més en
les sensacions i les experiències interiors dels
personatges, per això ja no hi ha un narrador omniscient, sinó que els
punts de vista subjectius dels personatges prenen més volada.

5. Pàg. 173, núm.14. Realització d’un mapa conceptual sobre


l’obra d’Oller

Pàg. 173 ex 14

Llegeix aquest fragment de L’ Escanyapobres, de Narcís Oller.

-Indica els trets de la novel·la realista que trobis en


aquest text de descripció del protagonista de l’obra. Fixa’t
especialment en aquests aspectes:
· El punt de vista del narrador.

És un narrador omniscient ja que explica una història de la qual ho


coneix tot, fins i tot, els pensaments i sentiments més íntims dels
personatges, tot i no formar part de la narració. Normalment no té
opinió sobre els fets que succeeixen i es limita a descriure'ls. Explica
els fets des de la tercera persona, amb la màxima objectivitat i
relatant els successos sense formar part de la història narrada, d'una
forma externa.

· La descripció del personatge: el seu físic i els trets


psicològics.

La novel·la realista fa unes descripcions minucioses que contribueixen


a construir la imatge de la realitat dins la ficció novel·lesca.
Concretament, en aquest fragment, trobem una descripció física i una
de psicològica d’aquest personatge.
En quant, a la descripció física diu que el personatge era altot i ossut,
però magre i cappetit. Era moreu i tenia els cabells negres i les nines
dels seus ulls, també eren negres, fredes i escorcolladores mentre
escoltava, i guspirejants o dolces quan la seva paraula ho requeria.
Era gairebé barbamec, tenia les celles gruixudes i unides sobre el seu
nas llarguet i cantellut. La figura de la seva boca, tirada endavant
com la del furó, amb uns llavis molt prims i cenyits a l’os. Era ben
esprimatxat i rebegut.
Referint-se a la descripció psicològica diu que era un personatge, que
a primer cop d’ull, feia uns moviments reposats i era de temperament
nerviós. Mai no es baralla ni s’enardia amb ningú, és a dir, és tranquil
i tenia uns costums metòdics de sempre.

Rate