You are on page 1of 16

ATE

centre d’informació
d’entitats i col·lectius
de sant cugat del vallès

NE U
A N Y 7, N Ú M E R O 1 4 9 DIJOUS 4 DE FEBRER de 2010

9 3 . 6 7 5 . 3 8 . 5 4
redaccio@ateneu.cat

Els Geganters i els


Castellers de Sant Cugat
estrenen la temporada

això no són flors


pàgina 5

Encetem una nova secció


sobre nutrició i receptes
parlant de la vitamina C
pàgina 15

és contaminació
PLASTIC BOY

Enric Dalmau:
“El sector del plàstic
dificulta la lluita contra
l’excés de bosses”
pàgina 16
editorial

Creixem No a les càmeres de videovigilància efectives. Aquesta por, de base irracional permet per altra
banda actuar amb el monopoli de la violència i la repressió,
A partir d’aquest número Davant la imminent instal·lació de càmeres de videovigilàn- ens venen por, i ens canvien la llibertat a canvi de seguretat,
que teniu a les mans, cia anunciada pel regidor de seguretat ciutadana, des de la i nosaltres piquem.
serà fixa al diari una nova CUP, volem manifestar el següent: En comptes d’atacar el verdader problema que sí que ens
secció (una doble nova El procés previ a aquest sorprenent anunci ha estat, al assota i afecta tots i totes que són les desigualtats socials.
secció, de fet) sobre nostre entendre i creiem al de bona part de la ciutadania, Com sempre els poderosos es cobreixen les espatlles sense
nutrició. A la pàgina 15, confús i controvertit. En diverses ocasions el regidor de importar-los el perquè dels conflictes, sense importar-los
just al costat de l’agenda, Seguretat Ciutadana ha afirmat aquest mateix fet, per fer-se gens ni mica violar les llibertats individuals i col·lectives, de
el nutricionista Gerard enrere a corre-cuita a posteriori al·legant que no era una moviment i d’intimitat.
Pintó (aquell noi que vam prioritat. No s’ha obert en cap moment un diàleg real amb Demanem la immediata derogació de la proposta d’im-
entrevistar fa un parell de la ciutadania. Fet que tant els comerciants com els veïns han plantaci ó de càmeres de vigilància. CUP de Sant Cugat
mesos a la contraportada) demanat en reiterades ocasions, al contrari, s’ha fet cas omís
ens farà tot un seguit de a la preocupació creixent dels santcugatencs i el senyor
dijous 4 de febrer de 2010

classes magistrals sobre Martorell ha respost sempre tirant pilotes fora. Atenció, joves escriptors
aquelles coses que tenim Exigim saber quina és la situació que ha canviat, en plena
tan a prop però de les crisi econòmica i època d’obligada d’austeritat, perquè el Les revistes Secundèria i L'Hiperbòlic organitzen concursos de
quals, sovint, senyor Martorell consideri que les càmeres sí que són ara creació literària, de fotografia i de vídeo per a joves i estu-
desconeixem tantes una prioritat. Volem saber també el cost real d’aquesta diants de tots els territoris de parla catalana. En les darre-
coses: els aliments. En implementació així com l’empresa a la qual es fa l’encàr-rec, res edicions hi han participat més de 3.000 estudiants de
aquesta primera entrega, ja que és ben sabut que el sr. Martorell té un càrrec directiu Secundària, Batxillerat, universitaris i de CF. Aquest any es
per exemple, ens en una important empresa de seguretat, que entre altres posen en marxa quatre concursos, coneix-los i participa-hi
il·lustrarà sobre les coses distribueix i instal·la sistemes de videovigilància. a través del web www.ficcions.cat. Edicat
característiques i No només posem en dubte la necessitat real d’aquestes
principals “aplicacions” càmeres (és per tots sabut que Sant Cugat és una de les
2 poblacions on es registren menys delictes amb violència),
de la vitamina C, aquesta
companya nostra de cada sinó que creiem fermament que aquesta és una subtil
cartes dels lectors
Vols fer sentir la teva veu? Envia’ns una carta donant-
dia, la vitamina més maniobra del consistori en pes per tendir cap a un status nos la teva opinió sobre qualsevol tema relacionat
important de les que es quo d’hipervigilància i control. L’obsessió de l’equip de amb Sant Cugat a redaccio@ateneu.cat
fan i es desfan. I per govern per fer de Sant Cugat una urbanització de porexpan
complementar-ho, l’espai l’arrossega a manies persecutòries i innecessàries preocu-
de nutrició anirà sempre pants. Un tarannà que ja s’ha implementat en altres pobla-
acompanyat (per això cions, i que ha tingut un resultat nefast per a la vida asso-
fe d’errates
En el número anterior, a la pàgina 5, al peu de foto es
parlàvem de doble ciativa, els moviments socials i la vida de carrer en general.
donava a entendre que el PACMA era l’únic impulsor
secció) d’una recepta. Cal recordar que els poders fàctics i les oligarquies políti-
de la ILP que busca abolir les curses de braus a
Els professors de cuina ques han buscat sempre encomanar i infondre el temor a la
Catalunya, quan en realitat aquesta té darrere moltes
de l’Ateneu ens població. La por, el temor a ser robat és una arma de les més
més associacions i voluntaris
explicaran, pas per pas, poderoses i barates que existeixen. Una de les fal·làcies més
la manera més fàcil, bona
i original de preparar
l’aliment en qüestió, tot
plegat complementat amb
apunts pràctics que El principi del final
inclouran, fins i tot, els
llocs on podem comprar Els que no ho entenen, no ho
els productes que no es entenen... Però els que sí, ho
troben a tot arreu (però entenen molt. El fenomen Lost, la
que són, sempre, més a sèrie de televisió nord-americana
prop del que ens que arrasa a tot el món, també
pensem). Per obrir boca, arriba a Sant Cugat, i de quina
en aquest número, un manera! El Casal de Joves
deliciós flam d’hibiscus. TorreBlanca passarà, en pantalla
Esperem que us agradi... gegant i versió original subtitulada,
Però sobretot, això sí: el primer capítol de la sisena i
quan aneu a comprar els última temporada. Serà el proper
ingredients, demaneu dimarts, dia 9, a les 22.15. Podràs
que no us els posin en esperar? Comença el compte
bosses de plàstic! enrere: 42, 23, 16, 15, 8...

Centre d’Informació
d’Entitats i Col·lectius

Edita: Ateneu Santcugatenc Coordinació: Oriol Sumsi Consell de redacció: Natàlia Led, Enrique Ortega, Toni Ramon Redacció i maquetació: Oriol Sumsi
Correcció: Isabel Carreño Han col·laborat en aquest número: Victor Baldellou, Ignasi Bea, Riki Benito, Esther del Campo, Isabel Carreño, Joana Chordà, Anna
Fernàndez, Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i Consum Responsable, Pilar Gurriarán, Annabell Manjarrés, Miquel Montserrat, Irene Panadés,
Gerard Pintó, Pablo Vázquez, Clara Vergés Disseny original: Andrés Herrera, Panorama Zero, Estudi Kunste Pictogrames: Sergi Barnils Impressió: Imprintsa
Dipòsit legal: B-2869-2004 Tirada: 6.000 exemplars Les opinions dels col·laboradors no necessàriament són compartides pels responsables de l’edició.
societat

Bosses de plàstic: ja n’hi ha prou

dijous 4 de febrer de 2010


3

En alguns llocs del planeta, com en aquesta carretera de la Pampa argentina, el problema de les bosses de plàstic és molt més “visible” que aquí. / PILAR GURRIARÁN

Quatre pomes, una bossa de plàs- ses no passa d’uns quants minuts, Perquè això sigui possible, però, i aquest període la reducció no arriba
tic... El diari i un parell de revistes, mentre que la vida que té, després com també indica Dalmau a l’entre- al 30%, s’optarà pel cobrament de
una bossa de plàstic... Mig quilo de que deixem d’utilitzar-la (després vista, no n’hi ha prou amb la inicia- les bosses. Aquesta alternativa seria
llenties bullides, una bossa de plàs- que haguem fet les quatre passes tiva individual. Cal que els governs vàlida si s’incrementés la xifra, anant
tic... Un pa de pagès tallat, una bossa que hi ha entre la botiga i casa nos- facin una aposta ferma i decidida
de plàstic... Una ampolla d’aigua i tra, posem per cas) s’allarga segles. per solucionar el problema. No és La potent indústria del
un paquet de galetes, una bossa de Per si fos poc, l’energia i les matèries que no s’hagin fet coses... El proble-
plàstic és un dels factors
plàstic... I podríem seguir així fins a primeres que s’utilitzen per fabricar- ma és que s’han fet, com passa tan
l’infinit. Es calcula que cadascú de les no són pas infinites... Què hem sovint, a mitges. D’una banda, “per- que suavitzen les
nosaltres utilitza unes 300 bosses de de fer, doncs, davant de tal disbarat? metent” que les grans superfícies mesures dels governs
plàstic a l’any, gairebé una per dia. Com diu el membre de Green- substituissin les tradicionals bosses
peace Enric Dalmau a la contrapor- de plàstic per altres pretesament més enllà dels risibles cèntims d’ara i
La “vida” d’una bossa tada, el que hem de fer és tan simple sostenibles, sigui d’altres materials passant a taxes més significatives
com deixar d’utilitzar-les. Això vol plàstics menys perjudicials, sigui com els 20 cèntims que s’han
de plàstic va molt més
dir recuperar “antigues” pràctiques amb la promoció d’altres materials implantat a Irlanda, on l’ús s’ha
enllà del seu ús pràctic, com són l’ús del cistell, el cabàs o els compostables que no ajuden a can- reduït un 70%.
arriba fins als 400 anys carros... “Antigues” perquè, si fem viar els hàbits de la població. I d’al- Un cop més, passa com amb tan-
una mica de memòria, no fa pas tant tra banda, fent passos enrere pel tes altres coses: en comptes de
Això és de mitjana, perquè vist l’ús que aquest enorme despilfarro va que fa a la legislació. copiar, simplement, la legislació dels
que en fem, encara sembla poc. començar: va ser als anys 70, no pas països que funcionen, les nostres
Quan és moltíssim. A escala mun- abans. L’ús indiscriminat de les bos- L’ús abusiu de les bosses administracions busquen solucions
dial, aquestes xifres fan por: es cal- ses de plàstic és un símptoma més va començar a la dècada originals. O més que originals, de
cula que en només un any circulen, del delirant creixement econòmic i dels 70, es tracta de fer compromís, perquè no cal oblidar
al nostre planeta, entre cinc-cents consum energètic de les últimes que l’Estat espanyol és el primer
mil milions (500.000.000.000) i un dècades, i la seva progressiva des-
el que ja es feia abans productor europeu de bosses de
bilió (1.000.000.000.000) de bosses aparició serà (siguem optimistes) el El govern de l’Estat havia posat plàstic, amb més de 700 empreses i
de plàstic. Només de pensar-ho fa símptoma de la progressiva presa de l’any 2010 com l’any on es reduïria 11.000 treballadors. Però això tam-
posar les mans al cap. consciència dels perills que afecten al 50% l’ús de bosses, però ara poc no és excusa. Altres països
El pitjor és que la vida que li el medi ambient i de la cura que aquest termini ja s’ha estirat fins al també apliquen, amb èxit, una cosa
donem a cadascuna d’aquestes bos- entre tots hem de tenir del planeta. 2012. A més, ja es preveu que si en que es diu recol·locació. Redacció
societat

Més enllà del


50% de reducció Bossa caca
Des de la Fundació Catalana per a la Prevenció de
Residus i Consum Responsable, es valoren positi-
vament les accions per a reduir les bosses de plàs-
tic que estan fent les cadenes comercials i distri-
buïdors catalans actualment.
Aquest fet mostra la repercussió i efectivitat que
han tingut les accions i campanyes que des de la
societat civil i les entitats ecologistes i de consumi-
dors hem estat fent durant més de 14 anys i espe-
cialment la campanya. “Catalunya lliure de bos-
ses!” que ha obtingut el suport de desenes d’ajun-
taments, consells comarcals, entitats, associacions
dijous 4 de febrer de 2010

de comerciants, gremis i cadenes i comerços cata-


lans...
Aquestes actuacions van portar durant l’any
2009 a crear la Comissió de les bosses de plàstic. El
dictamen de la Comissió, presentat el juliol de
2009, però, no va reflectir el consens que es va

La Comissió de les bosses de plàstic


va cedir a les pressions de la
iniciativa privada i va establir acords
4 voluntaris en comptes d’obligacions Una bossa del desaparegut PRYCA (Precio y Calidad), testimoni de la permanència del plàstic. / ESTHER DEL CAMPO

aconseguir entre els participants consumidors, Calculo que, pel cap baix, a la bossa de Pryca dor es va iniciar una campanya publicitària con-
ecologistes i la fundació per a l’aplicació de l’im- retratada aquí sobre li queden 385 anys de vida, tundent amb el lema “Bolsa caca”, darrere la
post ambiental sobre la bossa de plàstic; sinó que d'uns 400 que en té abans de la seva descompo- qual hi trobem Carrefour (antic Pryca), que l’1
va cedir a les pressions de la iniciativa privada amb sició. I que ben aviat, totes les bosses de plàstic d’octubre va deixar de repartir bosses de plàstic
l’aplicació d’acords voluntaris, quan precisament també seran tan històriques com aquesta. Tot i i ara ofereix alternatives sostenibles com les bos-
aquest factor no estava previst als objectius de la ses reutilitzables i les biodegradables de midó.
creació de la Comissió: La campanya té darrere Carrefour, Eroski -ara amb Caprabo- va secundar la inicia-
“Substituir la distribució gratuïta de bosses de plàstic tiva i va prestar-se a “regalar-nos” un cèntim
l’antic Pryca, que ofereix com a
de nanses al consumidor final pel sistema més adient que, d'euro per cada bossa que no gastem.
més enllà dels acords voluntaris amb els distribuïdors, alternativa bosses reutilitzables Això no obstant, l'Asociación Española de
asseguri una reducció efectiva i sensible del nombre de i les biodegradables de midó Industriales de Plásticos no creu que el seu pro-
bosses distribuïdes” (Llei 16/2008) ducte hagi de dur darrere una aposició tan vul-
Des de la Fundació estarem amatents als resul- que Catalunya ja té des del 2008 el seu propi gar com "caca". És més, han denunciat que els
tats d’aquestes iniciatives i, com vàrem proposar al Dia Català sense Bosses de Plàstic -amb el supermercats volen retallar costos important les
govern de la Generalitat i als partits parlamentaris suport de l'Agència de Residus de Catalunya-, de midó des de la Xina, i amb l'atur hem topat.
catalans, proposem no esperar solament la reper- tot just amb la rentrée escolar de la passada tar- ATUR CACA. Vist així, no sembla tan noble
cussió de la iniciativa privada del sector de la dis- causa, doncs. Però no ens deixem dur pels vils
tribució -que han d’assolir el 50% de reducció de interessos mercantilistes d'uns i d'altres.
les bosses de plàstic per a finals del 2010- sinó anar Tot i així, si bossa és caca i hipotèticament sal-
vem el medi ambient mentre comprem ham-
Societat civil, entitats i associacions, burgueses embolicades en film transparent i
servides en safates de poliestirè -no gaire més
el sector del comerç, organitzacions
i partits han de col·laborar per Deixar d’utilitzar bosses de plàstic
acabar reduint l’ús de les bosses pot significar la resurrecció
preparant experiències pilot per a provar l’eficà- del tradicional carretó, que la crisi
cia d’aplicar un gravamen ambiental amb preu omplirà de marques blanques
dissuasiu, per si no s’arriba a assolir el 50% de
reducció. degradables que les bosses-, salvarem el carretó
Esperem que la societat civil catalana, les enti- de la compra, que és una bona notícia per al
tats i associacions, el sector del comerç català, les sector secundari i així canviarà la fisonomia dels
organitzacions i els partits donin suport a aquestes nostres carrers. En època de crisi, tots durem
propostes i exigències al govern català perquè productes de marques blanques al carretó, fins
reguli i apliqui les seves competències i no deixi en ara una espècie en extinció a les nostres contra-
mans privades el futur ambiental del país. des. Caldrà veure si la indústria del carretó
Continuem demanant una “Catalunya lliure de comença a anar sobre rodes. I si no, sempre
bosses!” com a motor de canvi d’una desitjada podrem dir que potser els temps del Pryca sí
societat catalana que sigui conscient que cal anar que eren temps de vaques grosses, tot i que les
cap a la “revolució verda”. Fundació Catalana per nostres vaques sempre han sigut tan magres
a la Prevenció de Residus i Consum Responsable Una de les moltes aparicions del “lema”. / ARXIU com les d'ara. Esther del Campo
societat

La brea
Els Geganters estrenen temporada i les plomes
La Trobada Gegantera de Mollet Medir o la Festa de la Tardor, i per de Santa Eulàlia. Del 6 al 12 de Hi ha un malson que em persegueix:
del Vallès, del passat diumenge descomptat no faltaran al tradicio- febrer, en Valentí s’exposar à en Em llevo i vaig al quiosc a adquirir
24, va servir per encetar la nal ball del “Paga-li, Joan”. una mostra de gegantons d’Escola premsa i revistes que contribueixin a
Temporada dels Geganters de En l’apartat musical, els cursos al Pati Manning de la Casa de enriquir l’esperit. Del munt de diaris
Sant Cugat. Una quarantena de de gralla i tabal que s’ofereixen a Caritat de Barcelona. I en el marc que hi ha, només tres són en català.
santcugatencs es van desplaçar a la Casa de Cultura continuaran de les mateixes festes, el 13 de De revistes, la proporció encara és pit-
la vila del Vallès per acompanyar per donar una formació adequada febrer, els joves de la colla faran jor. Resignat, decideixo anar al cinema
el Joan i la Marieta en la seva pri- per oblidar. La pel·lícula que vull
mera actuació de l’any. El bon veure, però, no hi és en català, i com-
temps va permetre que la cercavi- prendreu que “t’estimo” o “has begut
la gaudís d’una bona participació oli Joe” no és el mateix que “te quiero” i
ciutadana i que la plaça Prat de la “voy a llenarte de plomo forastero”. A la

dijous 4 de febrer de 2010


Riba estigués plena de gent que va universitat un alumne escandinau diu
poder gaudir dels balls finals de que no entén el català i el professor
les colles convidades. El to festiu decideix unilateralment que les classes
de la diada, però, no va fer obli- seran en castellà. Protesto i se’m titlla
dar els fets tràgics de Haití i va d’intolerant. De nazi.
comptar amb un acte on totes les Compro un Dvd d’una pel·lícula
Colles van animar tothom a fer un que fa temps que cercava, El vampiro de
donatiu per aquesta causa. Dusseldorf, de Fritz Lang. La puc veure
La temporada es presenta molt en castellà, anglès o alemany. Els subtí-
engrescadora, amb actuacions tols estan en arameu, llatí, suomi i dues
repartides per tot el principat. dotzenes de llengües mortes. Han obli-
Ciutats com Arenys de Mar, Sant dat el català, però es tracta d’un error.
5
Vicenç dels Horts, Els Pallaresos o Segur.
la mateixa ciutat de Barcelona, El Joan i la Marieta a Mollet del Vallès. / GEGANTERS DE SANT CUGAT
Com que al final he aconseguit
veuran ballar els nostres gegants adquirir un diari en la llengua dels
al so de les gralles i els tabals. A als músics de la colla i, a la vegada, ballar en Valentí en ocasió de la meus pares, em disposo a submergir-
més de la participació a les oferir una opció d’oci als joves de Trobada de Gegantons, que cons- me en l’actualitat, i veig amb estupe-
Trobades Geganteres d’altres ciu- la nostra ciutat. tarà d’una cercavila des de la facció que els empresaris del cinema
tats, els geganters tornaran a I aquesta temporada s’enceta plaça dels Àngels fins a la plaça de volen fer vaga per protestar contra
organitzar la Trobada Gegantera a amb una gran notícia per al nos- Sant Jaume, passant per les una llei que imposa el català. Segueixo
la nostra ciutat en el marc de la tre gegantó. En Valentí, el gegan- Rambles. llegint i veig que la imposició vol acon-
Festa Major. Aquesta Trobada serà tó del Taller Triangle que des de Enguany els Geganters de Sant seguir un 50% de pel·lícules en català!
la 24a i rebrà la visita de més de fa un parell d’anys acompanya el Cugat tornen amb més il·lusió i Tots a la vaga. CCOO, UGT i CGT.
deu parelles de gegants. Joan i la Marieta en algunes energia per a participar d’aquesta
Els Geganters de Sant Cugat actuacions, ha estat convidat per tradició que enriqueix la nostra Clar i català
també participaran en les festes la Coordinadora de Geganters de cultura i que dóna diversió a Fa temps que sospitava que les princi-
tradicionals de la vila, com Sant Barcelona a participar a les Festes petits i grans! Carles Falp pals centrals sindicals, a més a més de
groguejar progressivament, estaven al
bàndol del capital. Ara, confirmo que
també estan al bàndol d’Espanya. El de

Últimes notícies dels Castellers les declaracions en blanc i negre, el


dels manifestos per la convivència i el
del negacionisme que afirma que a
El passat dissabte 30 de gener va A nivell tècnic es pretén descar- febrer, que tindrà lloc la primera casa nostra mai s’ha perseguit el català
tenir lloc l'assemblea ordinària regar els castells de la gamma alta actuació de la temporada, a com ara es fa amb el castellà. Els
dels Castellers de Sant Cugat, on de 7 (3de7xs, 4de7a, 5de7) abans Sabadell. Els assaigs són dimarts empresaris i els qui secunden la vaga
Santi Casanova va ser reelegit com del mes de juny, per poder garan- de 20.30h a 22.30h i divendres de són uns miserables. Que tanquin i no
a president i Èric Bellmunt com a tir el 2de7 abans de Festa Major i 21h a 23h. tornin a obrir. Bon vent i barca nova.
cap de colla. plantejar-se el 4de8 per la segona S'obren les incripcions al segon Els hi paguem bitllet d’anada per allà
Els objectius socials d'aquesta meitat de temporada. semestre de l'Escola de gralla i on vulguin.
temporada passen per potenciar El passat diumenge al migdia timbal dels Castellers. Els alumnes
el local social, situat al carrer es va jugar la tornada del partit, de l'escola reben classes particu- La part propositiva
Santa Maria, 6; acollir-nos al pro- Novells vs Veterans dels Castellers lars d'una hora a la setmana amb Posem fil a l’agulla, busquem solu-
jecte “Tots som una colla”, per la de Sant Cugat, en què novament professors qualificats, amb estudis cions. Aquí en va una: Els últims dies
integració d'immigrants al món van guanyar els veterans, en superiors de gralla i timbal, a han estat marcats per la polèmica del
casteller, projecte impulsat per la aquesta ocasió 2-4. Així doncs, l'Escola Joan Maragall. A més, cementiri nuclear d’Ascó. Matem dos
Coordinadora de Colles de després de 4-8 de l'anada, els vete- cada dissabte al matí es fa un ocells d’un tret, que no anem sobrats
Catalunya i la Generalitat; iniciar rans es proclamen campions d'a- assaigs de grup a la Casa de d’armament. Agafem la porqueria
una campanya publicitària i un quest any. Cultura. Els interessants poden nuclear i sepultem els vaguistes a les
pla de comunicació per donar a Aquesta setmana comencen els escriure contactegrabals@castellers- seves sales de cinema ara que, malau-
conèixer la colla dins i fora de assaigs. Divendres 5 de febrer, a desantcugat.org. El dissabte 27 de radament, quedaran buides. O això o
Sant Cugat; a banda de mantenir les 21.00 al Club Muntanyenc, es febrer es farà l'audició de final de recuperem un clàssic punitiu del far
el dia a dia de la colla, amb calço- dóna el tret de sortida a la tempo- primer semestre a les 18.30 a la west: la brea i les plomes. A vagues
tades, concerts, partits de futbol... rada amb els ulls posats al 28 de Casa de Cultura. Castellers retrògrades, mètodes pretèrits. I. Bea
societat

Els moviments socials es pronuncien


En el marc del II Fòrum Social ceït en aquest darrer any, els crisi ha estat provocada pel sistema versals, gratuïts i de qualitat, amb
Català, els moviments socials de governs europeus continuen basant capitalista i que no té sortida des de plena igualtat entre dones i homes,
Catalunya ens hem reunit a Barce- el futur de la UE en les polítiques dins del propi sistema. Volem un on el treball reproductiu sigui com-
lona, en uns moments en què la crisi neoliberals i neocolonials. El Tractat canvi de sistema, que garanteixi els partit per tots i totes, sense discrimi-
global capitalista ens colpeix amb de Lisboa consolida el lliure mercat i drets i les llibertats individuals i nació per motius de nacionalitat,
força, generant un augment de l’a- la competència com a l’element col·lectives, i que posi l’economia al ètnia o orientació sexual, sense
tur, la pobresa, les desigualtats i la essencial de la política econòmica, al servei de les persones, amb un nuclears ni transgènics, on la desmi-
repressió, sense precedents en les litarització, la pau i la solidaritat
darreres dècades. entre els pobles sigui una realitat.
Davant d’aquesta situació, denun- Sabem que, per aconseguir aquests
ciem les polítiques dels governs i de objectius i canviar les polítiques neo-
les institucions internacionals, enca- liberals de la UE, és necessària la
minades a donar suport i enfortir el mobilització social. Per això, fem
sistema capitalista i patriarcal, res- una crida a organitzar una àmplia
ponsable de la crisi, a socialitzar les mobilització contra l’Europa del
Capital, la Crisi i la Guerra, al llarg
dijous 4 de febrer de 2010

La presidència espanyola d’aquest semestre durant la presi-


de la UE desenvoluparà dència espanyola de la UE. En con-
el Tractat de Lisboa, que cret, cridem a organitzar una impor-
tant mobilització els dies 4, 5, 6 i 7 de
no té l’aprovació popular juny, durant la cimera de caps d’es-
pèrdues i augmentar l’explotació de tat de la UE i dels països del
la majoria de les persones i dels Mediterrani, que tindrà lloc a
pobles per part d’una minoria que Barcelona. També cridem a prepa-
posseeix el poder econòmic mun- rar les mobilitzacions de l’1 de Maig
dial. Ens neguem a acceptar que els contra l’Europa del Capital, i a
responsables d’aquesta crisi en sur- donar suport actiu a les convocatò-
6 tin beneficiats, mentre que es conso- ries del 8 de març, Dia de les dones.
El Fòrum Social Català es va celebrar a la seu de la Universitat de Barcelona. / FSCAT
lida un sistema que mercantilitza També convidem a participar en
tots els aspectes de la nostra vida. mateix temps que força la privatitza- model productiu destinat a satisfer les mobilitzacions que es faran a
Durant aquest primer semestre ció dels serveis públics i de les pen- les necessitats socials i respectuós Madrid els dies 17 i 18 de maig, amb
de 2010, la UE està presidida per sions, precaritza el treball i incre- amb la natura. Volem una democrà- motiu de la cimera de caps d’estat
l’Estat espanyol i es pretén adoptar menta la pobresa, afavorint l’acumu- cia econòmica social i solidària, sota UE-Amèrica Llatina. Per preparar
decisions importants, per desenvo- lació de la riquesa en mans d’una aquestes mobilitzacions cridem a
lupar el Tractat de Lisboa. Aquest minoria. Aquestes polítiques consoli- El 13 de febrer es participar a l’assemblea que tindrà
Tractat, que manté en essència el den un sistema basat en l’explotació començaran a preparar lloc el proper dia 13 de febrer, a les
contingut de la Constitució europea de les persones i la natura, que les mobilitzacions contra 10 hores, a l’Ateneu La Torna,
rebutjat per diferents referèndums, manté la injustícia climàtica, la des- carrer Sant Pere Màrtir número 37
ha estat aprovat sense debat ni igualtat entre homes i dones, nega
la cimera de Madrid de Barcelona. Perquè no volem dei-
coneixement de la immensa majoria l’accés a un habitatge digne, alimen- el principi de la sobirania alimentà- xar el nostre futur en les mateixes
de la població europea, demostrant ta la xenofòbia i el racisme, nega els ria dels pobles. Volem una Catalu- mans de qui ens ha conduït a aques-
un cop més el caràcter antidemocrà- drets dels pobles i provoca conflictes nya en un món sense pobresa ni ta situació, ens hem de mobilitzar.
tic del procés de construcció política i guerres per motius econòmics. exclusió, amb ocupació estable i sala- Declaració de l’Assemblea de Moviments
de la UE. Com si res no hagués suc- Però nosaltres sabem que aquesta ris dignes, amb serveis públics uni- Socials de Catalunya - FSC 2010

Un taller de l’AVAN ajuda a millorar la memòria


L'associació AVAN organitza un cop amb un mínim de 6 persones i un
més els “Tallers de millora de la màxim de 15, conduïts per un neu-
memòria”. Aquesta iniciativa va ropsicòleg. Els tallers tenen una
adreçada a totes aquelles persones durada de tres mesos i s'estructuren
majors de 50 anys que presenten en una sessió setmanal d'una hora i
queixes subjectives de pèrdua de mitja de durada.
memòria i que vulguin millorar-les. Nivell I: dirigit a aquelles perso-
La idea que l'edat va associada nes que no han realitzat cap Taller
invariablement a una pèrdua de de Millora de la Memòria anterior-
memòria és falsa. Moltes vegades les ment, on s'expliquen i s'apliquen les
falles de memòria que expressen les nocions bàsiques. Té una durada de
persones grans són lleus, i la majoria 12 sessions.
són degudes a falta d'atenció a l'hora Els tallers es començaran a finals
de fer les activitats, per la qual cosa del mes de febrer del 2010. Per a
són susceptibles de millorar. En més informació, podeu trucar a la
aquesta tallers s'explica com funcio- seu de l'associació AVAN a Sant
na la memòria, per què es produei- Cugat al número 93 841 38 42. El
xen els errors i s'ensenyen tècniques preu del taller és de 60 euros, i la
i estratègies per tal de millorar-los. data límit d'inscripció el 19 de
Aquests tallers es fan per grups, febrer. Redacció La pèrdua de memòria es relaciona, també, amb la pèrdua d’habilitats. / JOHNTEX
societat

L’EMD posa online la gent gran de Valldoreix


L’EMD de Valldoreix acaba de con- aprenen les claus per utilitzar Inter-
vocar una nova edició del projecte net i les seves eines. El curs explica,
FòrumGran. Amb aquesta iniciativa, de forma didàctica i senzilla, com la
que arriba a la cinquena edició, l’à- utilització d’aquests nous recursos
rea de Gent Gran de l’EMD, amb el tecnològics és tan fàcil com fer servir
suport de la Diputació de Barcelona- un estri tan habitual com el coman-
Xarxa de Municipis, es busca que la dament del televisor. En aquesta
gent gran perdi la por a les noves línia, el projecte també ofereix un
tecnologies i vegi Internet com una servei de préstec temporal del mate-
eina útil per comunicar-se. rial informàtic necessari perquè les
El programa FòrumGran consis- persones interessades puguin pro-
teix en la creació d’un espai fòrum a var a casa seva l’experiència.
Internet on tota la gent gran de El FòrumGran està adreçat a
Valldoreix pot rebre i enviar missat- totes les persones residents a Vall-
dijous 4 de febrer de 2010

ges. D’aquesta manera les persones doreix i majors de 65 anys. Els cur-
usuàries estan informades i poden sos de formació s’aniran repetint de
mantenir la comunicació sense ne- forma periòdica en funció de la
cessitat de moure’s de casa. demanda de nous usuaris.
El projecte s’inicia amb un curs Per a tots els interessats, es pot
de formació en utilització de noves trucar al 93 674 27 19 o escriure a
tecnologies, en què els alumnes bustia@valldoreix.cat. Redacció L’edat avançada no ha de ser un impediment per navegar per Internet. / EMD VALLDOREIX

8 Els Minyons Escoltes restauren Can Cadena


Minyons Escoltes i Guies de xenca, elements que en aquests mo- L’Oficina de Serveis Generals dels
Catalunya (MEGC) rehabilitaran la ments es troben en molt mal estat. Minyons Escoltes i Guies de Cata-
masia de Can Cadena. L’actuació Els treballs de rehabilitació van a lunya és l’òrgan general de gestió i
servirà per adequar l’edifici que càrrec de l’empresa de Barcelona servei de l’entitat. El seu objectiu és
actua com a seu central de l’Oficina Trium Arquitectura i tenen un cost vetllar per la implementació i l’ope-
de Serveis Generals (OSG) de l’enti- proper als 20.000 euros. Les despe- rativitat de les decisions adoptades
tat escolta catalana. ses de l’actuació es financen gràcies a pels òrgans de govern i ofereix ser-
La intervenció té per objectiu res- una subvenció de la Secretaria de veis i suport logístic als agrupa-
taurar el parament de la façana i el Joventut de la Generalitat de Cata- ments, les demarcacions i els equips
rellotge de sol, que presideix la lunya i la previsió és que els treballs generals que l’associació té repartits-
mateixa façana de la masia valldorei- La façana de Can Cadena. / MEGC durin un mes. per tot el país. Redacció
ateneu

Assessora’t a l’Ateneu:
Intervenció comunitària a Colòmbia tipus de pensament
L’any 2010 les iniciatives d’inter- Fins ara hem vist la diversitat d’habilitats
venció a la comunitat han comen- i aptituds d’una persona i la importància
çat amb el peu dret. El centre cul- de l’autoconeixement per a adquirir-les o
tural i cívic Ateneo Santa Marta va millorar-les. Avui volem centrar-nos en
acomiadar l’any passat amb el seu les cognitives, formades per un seguit de
esdeveniment mensual, i va rebre capacitats desglossades en diversos tipus
l’any nou amb carnaval i festa a la de pensament:
plaça de la catedral de la ciutat. Causal. Capacitat per a determinar l’o-
Fins ara s’han realitzat quatre rigen dels problemes, analitzar els factors
edicions de l’esdeveniment ano- i fer diagnòstics de la situació. Si sóc cau-
menat “Miércoles de Ateneo”, en sal, penso que tinc gran part de protago-
el qual s’ha inaugurat una exposi-
ció d’arts plàstiques, fotografia i El pensament alternatiu
escultura, seguida d’una tertúlia, i
s’han fet presentacions de música,
permet imaginar solucions
poesia, teatre i dansa. Ressaltar el noves per a vells problemes

dijous 4 de febrer de 2010


folklore i brindar l’espai per al
creixement dels artistes locals és nisme en el que passa; no atribueixo res
una de les qualitats que les perso- a la sort. No em paro a fer comentaris del
nes reconeixen al centre cultural, tipus: em té mania, quina mala sort que
i una de les principals raons per la tinc. Per a desenvolupar-lo haig de prac-
qual avui en dia ja hi ha 171 ticar la identificació de problemes i les
Amics de l’Ateneo inscrits als nos- La festa de Cap d’Any i el Carnaval es van unir a la plaça de la catedral. / ATENEO seves causes.
tres cursos de ioga, pintura, dan- Alternatiu. Capacitat d’imaginar el
sa, promoció de la lectura, guita- vés del joc i el tour. Fins ara s’ha Gaira, ha permès que els artistes major nombre de solucions originals a
rra, anglès, plastilina, decoració, dut a terme aquesta activitat amb d’aquests indrets tinguin un espai un problema. Un cop coneixem el pro-
tango, cor i flauta. dues escoles de barris dels afores per mostrar a Santa Marta el seu blema, qui té aquest tipus de pensament
La celebració del dia dels nens de la ciutat. talent i, a més a més, obtenen de acostuma a plantejar diferents sortides a 9
per Halloween va ser un esdeve- El contacte amb els gestors cul- l’Ateneo un lloc en el qual han una mateixa situació. Així evitem actuar
niment que no es va poder deixar turals dels barris de Cristo Rey, pogut interactuar mitjançant ter- sense pensar. Com tot, amb la pràctica
escapar, ja que la població infantil María Eugenia, Los Alpes B, Valle túlies, trobades i exposicions d’i- millorem.
és important per al futur i el de- de Gaira, Pescaíto, Las Malvinas i dees i d’art. Annabell Manjarrés De conseqüència. Capacitat de preveure
senvolupament d’una comunitat el resultat de les nostres accions. Puc tre-
més democràtica. De la mateixa ballar-ho pensant en alguna cosa que no
manera, el medi ambient adqui- ha passat: què passaria si els pantalons
reix vital importància aquest fossin tots verds?
2010, i començarem amb un cicle De perspectiva. Capacitat de posar-se en
de tertúlies sobre medi ambient i el lloc de l’altre. És qui fa possible les
desenvolupament sostenible, amb relacions socials i íntimes. Acostuma a ser
l’objectiu d’incloure la comunitat difícil per a les persones agressives.
en projectes de conservació dels De mitjans. Capacitat de fixar objectius
recursos naturals, essent Santa i organitzar els mitjans de què es disposa
Marta una ciutat que per la seva
geografia la seva principal font Si pensem “en conseqüència”
econòmica és l’ecoturisme.
Una altra de les activitats que
podem preveure els resultats
implementa l’Ateneo Santa Marta de les nostres accions
dins del seu programa d’interven-
ció a la comunitat és la guia turís- per aconseguir un fi. Marcar-me on vull
tica realitzada als alumnes de dife- anar per mi mateix o amb ajuda del coa-
rents escoles de la ciutat, visitant ching, i com arribar-hi.
llocs significatius com són museus, A l’Ateneu (recursoshumans@ateneu.cat)
monuments, el centre històric i els trobareu assessorament personal i tallers
parcs, com a activitat lúdica i de pràctics de cerca de feina i habilitats. Fem
reconeixement de la cultura a tra- Xerrada de l’Ateneo en una de les escoles de Santa Marta. / A. M. formacions a mida. Clara Vergés

PROPERES SESSIONS DE SUPORT A LES PERSONES A L’ATENEU

Seminari: Millora el teu currículum Seminari: Entendre l'entrevista de selecció Seminari: Com parlar en Públic
Dia: 11 de febrer Dia: 18 de febrer Dia: 16 de febrer
Hora: 10h - 14h Hora: 10h - 14h Hora: 10h - 14h
Preu: 10 € Preu: 10 € Preu: 20 €

Cal inscripció prèvia de plaça a través de recursoshumans@ateneu.cat o al 93 674 51 95.


Amb el suport de: practicat

DUBTES FREQÜENTS El playback del practiCAT: “Mudança”


Entra a www.myspace.com/minebarcelona, escolta la cançó “Mudança”, de Mine!, i segueix la lletra:
Precisar
Hi ha algunes paraules que, tot Els mobles de sempre Cansats de la feina
i ser correctes ortogràficament, i caixes plenes només queda un sofà que fa pena.
de vegades no les utilitzem en de condons i corbates. Una vida de mudances.
el sentit que correspon. Si les Una vida de mudances. La meva condemna ja m'espera
escrivim al processador de tex- Les meves sabates en un pis mal pintat.
tos de l'ordinador amb el ja no canten
corrector ortogràfic activat, mai i només es pregunten que passa. Una vida de mudances,
no ens les marcarà com a inco- et perds totes les vacances.
rrectes, ja que només n'analit- Tot esta canviant,
za l'ortografia, i no l'ús correcte la meva ciutat, Això casi s'ha acabat,
en el context. Aquest és el cas ja no reconec res. busca un lloc a prop
de precisar, que és correcte en per aparcar i descansar.
català, però que de vegades l'u- Un matí perdut, Això casi s'ha acabat,
tilitzem malament. Precisar és estic molt cansat, busca un lloc a prop per descansar
estrictament “determinar algu- sort que estic amb tu. aquí al costat.
dijous 4 de febrer de 2010

na cosa amb precisió”. Segur


que haurem vist en algun esta-

La diada de la Candelera
La Candelera tanca el cicle de Nadal i per tant és el dia
indicat per desmuntar el pessebre i desar les figures fins
l’any vinent.
La diada de la Candelera, el 2 de febrer, es troba 40
dies després del solstici d’hivern, és just al mig entre l’ini-
ci i l’acabament de l’hivern, i des del punt de vista meteo-
10 rol ògic es diu que, segons la fase de la lluna, es pot saber
quan falta perquè arribi el bon temps, això dóna lloc a
moltes prediccions que es reflecteixen en refranys i dites
populars: Si la Candelera plora, l´hivern és fora; si la
Candelera riu, el fred és viu. La intenció d’aquesta dita és
que segons si el dia de la Candelera plou o no, tardarà
més o menys a arribar la primavera. Hi ha però, una altra
interpretació, i és aquella que es fixa amb la lluna, si hi ha
Adéu, figuretes, fins al Nadal que ve! / YEAR OF THE DRAGON
bliment un rètol que ens diu lluna nova es diu que la Candelera plora i la primavera
“Es precisa dependenta”. Si ho s’avança, si en canvi hi ha lluna plena es diu que la Des del punt de vista litúrgic, la Candelera commemo-
posem així, sembla que estem Candelera riu i llavors la primavera tardarà més a arribar. ra la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la
dient que ja en tenim una però A les zones del Pirineu es creu que per aquesta data l’ós Purificació de la seva mare, Maria, un ritus obligatori en
que no sabem ben bé com és i comença a despertar de la hibernació: Per la Candelera, l'ós la tradició jueva basat en l’oferta i benedicció de candeles
l'estem mirant de determinar. surt de l'ossera. Es creu que aquest dia l’ós es desperta i surt de cera. Antigament, es partien candeles beneïdes durant
Si necessitem cobrir un lloc de de la cova i que si hi ha lluna plena torna al seu refugi i aquest dia que es guardaven tot l’any i s’encenien en oca-
treball haurem de dir “Es prolonga la hibernació quaranta dies més; si hi ha lluna sions molt especials. És una festa molt arrelada a
necessita dependenta”, però nova, surt del seu cau perquè l’hivern s’ha acabat. Catalunya amb festes majors arreu del país i és la patrona
mai no utilitzarem el verb preci- També arriben les primeres cigonyes, primer símptoma dels cerers i els electricistes.
sar. Tampoc no és correcte si de la millora en el temps i que la primavera comença a I si per la Candelera és tradició l’espelmeta, l’endemà,
diem “és precís que hi vagi”, treure el cap. El dia ja s’ha allargat prou, i per això es diu: Sant Blai són els caramels beneïts contra el mal de gola, i
hem de dir, “és necessari o cal Per la Candelera, una hora entera i Per la Candelera, el Sol ja en aquesta mateixa setmana el dia 5 és santa Àgata, que és
que hi vagi”. Isabel Carreño corre per la carretera. el dia en què manen les dones. Isabel Carreño
cultura

Un teatre, vint llibres, i un milió de films


Estava reveient l’altre dia Una jornada te normal resideix més en si l’adapta- exemple, “obria l’escenari”, reflectia Planetari o, si voleu, amb l'Imax i el
particular (quina horrible traducció de ció d’una peça al cine és reeixida, en si paisatges i oferia molta velocitat en les 3-D Digital. Per no recordar que la
l’italià!), del molt correcte Ettore és superior en llenguatge i emoció a accions, es podien “enquadrar” millor còpia d’una obra de cine pot oferir
Scola. Sí, home, aquella en què tot el l’obra inicial. O no. Notablement en el els detalls efectistes, es podien mostrar milions de representacions, i arreu del
que passa està subratllat en tercer pla cas Shakespeare. Hi ha exemples clàs- actors que no fossin actors (nens, món, i per sempre.
per discursos emfàtics i tronats de sics en què l’èxit de les “seves” pel·lícu- robots, animals, etc. -d’aquí els èxits Inconvenients també n’hi havia, al
Mussolini a la ràdio. Doncs allí resulta les fou a partir de “fidelitat teatral” fil- profunds de Rin Tin Tin, Lassie o principi la manca de sonor portava a
que el director, malgrat la troballa del mada, i d’altres casos en què, al con- Chita-), s’oferia més comicitat (aquell què la feina dels actors s’exagerés
sensacional bloc de pisos que fa d’únic enormement, sovint era una “panto-
escenari, i d’uns fastuosos travellings, mima”. I podria dir-ne uns quants
ha optat per “no fer cine”. No s’aparta més si tingués espai. Però, atenció!, a
ni una coma d’un text molt i molt tea- l’inici, tots els principis bàsics del
tral. Sofia Loren i Marcello Teatre no venien modificats al filmar-
Mastroianni, que aquí acceptaren ni los. Un escenari, una història, la intri-
dijous 4 de febrer de 2010

assemblar-se a ells mateixos a fi que ga per quina seria l’escena següent, i


cap glamour traís el fons de la peça, es enfront... unes butaques. Ben igual.
limiten a recitar (què dic recitar!, gai- Quedava el tema de les dues dimen-
rebé a llegir i prou) allò que els perso- sions, el que tot passava a ser gens aco-
natges tenien a dir. lorit però més “lluent”, i les pulsions
Era una opció. A molta gent no li entre espectadors i actors, que es dis-
desagradà. En les relacions cine-teatre paraven. Però poc més. Després apa-
durant més d’un segle n’hi ha hagut regué una inicial reacció de respecte
diverses altres. Curiosa darrerament cap el Teatre (...aquella “noble Art”
la de Cesc Gay, amb la seva V.O.S. Va que no havia quedat tan abrillantada i
passar-la a cinema -l’obra teatral inicial popularitzada com el “barroer” cine-
12 era ja d’ell- però a desgrat, perquè, - ma!). Més tard, la contrareacció, ara
deia-, almenys en teatre un muntatge els calia ennoblir el nou cine, tot fent
aguanta molts dies en cartellera, que que tornés a semblar teatre! Text, i
Teatre filmat: Bellocchio dirigeix Enric IV, amb Marcello Mastroianni i Claudia Cardinale.
en cine no. I sobretot, que a ell li text, i text, i decorats de cartró-pedra.
hagués agradat estrenar- la en TV, que trari, vingué d’una valenta reinterpre- famós cine mut “de persecucions”), És en aquell moment històric -el
és on captes de cop una burrada de tació. O dels fracassos sonats, també s’usaven més trucs i trucatges (tema qual al seu torn també passà de moda-
públic. (Tampoc és ben cert, ja que si per les dues bandes. que culmina amb els omnipresents que es podria començar el relat de vint
estrenes a TV3 l’oferiran a partir de la De Shakespeare us en parlo un efectes especials d’avui), es podien llibres, i ben diferents, sobre el llarg
1 de la nit!). A veure si s’aclareix! altre dia, monogràficament. En cine muntar gags, o reinventar els fulletons segle de relacions conflictives entre
Aquest és un dels tipus de relació dóna per a moltíssim. Tornem on haví- amb les “sèries” d’episodis, més enda- Teatre i Cinema. Qualsevol especta-
conflictiva. La dels dubtes “empresa- em començat. Quan el cine arrancà vant s’usarà i abusarà dels primers dor, vosaltres també, en podria parlar,
rials” entre les dues o tres Arts. De la com a indústria d’entreteniment trobà plans, etc. etc. I tot es tanca, ara, amb ja que constantment n'hi ha una o
que menys es parla. Perquè el conflic- avantatges respecte al teatre. Per les actuals pantalles circulars tipus altra mostra. Miquel Montserrat

La llavor de la violència
La violència és omnipresent en bona Haneke passeja l'espectador per tots violència, la pel·lícula intenta desem-
part del cinema que consumim avui els racons del poble, des dels espais mascarar alguns dels mecanismes pels
en dia. No hauria de tenir res d'ex- públics que vertebren la vida en quals és transmesa d'una generació a
cepcional, doncs, que un cineasta l'ha- comunitat fins als espais més íntims de una altra. Els infants que creixen en
gi convertit en el leitmotiv de la seva fil- les llars, tot indagant en les causes d'a- l'atmosfera irrespirable d'aquest po-
mografia. Però el cinema de Michael quests brots de violència. ble, vint anys després es convertiran
Haneke és una autèntica rara avis en La pel·lícula no ofereix respostes en els protagonistes de la barbàrie
la cinematografia actual. Lluny de clares, es limita a esbossar unes rela- nazi. En definitiva, amb aquesta histò-
recórrer a la violència com a recurs cions interpersonals fonamentades en ria Haneke explora els orígens del
estètic al servei de l'espectacle, les la violència que condueixen a un espi- nazisme. Però més enllà d'aquesta rea-
seves pel·lícules disseccionen aquest ral de violència amb límits imprevisi- litat històrica concreta, aquesta
material sensible amb gran lucidesa, bles. Els infants del poble són educats pel·lícula esdevé una metàfora univer-
tot desemmascant els mecanismes que sota una estricta rigidesa moral impo- sal sobre els orígens de la violència.
sustenten la violència exercida -bé de sada des de l'autoritarisme i la discipli- Certament, les pel·lícules de Hane-
forma explícita, bé de forma simbòli- na. Des de ben petits interioritzen que ke no estan pensades per a la diversió.
ca- des de posicions de poder. la impuresa moral ha de ser castigada Tot i així, malgrat el desassossec que
La seva darrera pel·lícula, La cinta i reprimida mitjançant càstigs severs. provoquen, són pel·lícules altament
blanca (2009), està ambientada en un Una puresa moral que els seus pares estimulants. La cinta blanca, a més, al
petit poble protestant del nord no practiquen, però sí prediquen i marge d'una notable profunditat ana-
d'Alemanya que, abans de l'inici de la imposen mitjançant unes relacions lítica i una gran solidesa narrativa,
Primera Guerra Mundial, veu pertor- paterno-filials basades en una violèn- captiva per la bellesa de les seves imat-
bada la seva aparent harmonia per cia psicològica i física severa. ges en blanc i negre. Poques pel·lícules
uns successos violents. Amb un estil A través d'aquest model educatiu i han abordat el fenomen de la violèn-
narratiu tan inquietant com fascinant, aquesta lògica de normativització de la Una de les imatges de la pel·lícula. cia amb tanta brillantor. Riki Benito
cultura

Un videoclip “liao” Ornament i màgia


Els santcugatencs Corcho van presentar diumen- el videoclip no va existir cap mena de discussió.
ge passat el seu primer videoclip rodejats pels seus “Volíem fer el video de ‘El liao’ perquè, a part de
amics i seguidors al Bar Augusta. En família, van ser la cançó que dóna nom al disc, hi col·laboren
gaudir d'aquest vídeo que acompanya “El liao”, un els Benito Kamelas, i volíem que sortissin al nostre
dels temes més populars del seu àlbum de debut, primer videoclip com a mostra d'agraïment per
publicat ja fa gairebé dos anys.
En Manel Grau, guitarrista del grup, explica “Youtube és una bona arma per
que “després de gravar el disc, va sorgir la idea de
fer un videoclip, ens feia molta il·lusió”. Una idea
donar a conèixer grups com el
que es va dur a terme gràcies a la feina dels dos nostre, ja que poques televisions
creadors, en Lluís Fàbregas i en Cristian Sanz, que emeten videoclips del nostre estil”
també és el mànager de la banda. Tots dos són
grans amics i corcheros consagrats. Des d'un princi- tota l'ajuda i l'amistat que ens uneix”, ens confessa
pi van tenir molt clar com havia de ser el vídeo. en Manel. Corcho van ser un dels convidats a la

dijous 4 de febrer de 2010


Segons en Manel, “només ells podrien haver fet festa sorpresa que es va organitzar per celebrar el
un vídeo que mostrés el sentiment de Corcho”. desè aniversari dels valencians Benito Kamelas, Aquest petit cap, de poc més de 3 cm d’alçada
En els cinc minuts que dura, la càmera segueix un dels grups que manté millor relació amb els i en estat fragmentari, és un penjoll de pasta
el protagonista a través d'una història on hi ha santcugatencs. de vidre datat entre els segles V i IV a.C.
Formaria part d’un collaret que algú duria fa
quasi uns 2.500 anys.
Ubicat actualment al Museu Arqueològic
de Catalunya, a Barcelona, prové del jaciment
ibèric del Brull, a Osona. Es tracta, doncs,
d’una peça d’ornamentació ibèrica? En reali-
tat no. Vindria de l’altre extrem del
Mediterrani. Pel que sembla, els artesans
13
autòctons en desconeixien les tècniques d’ela-
boració, i aquests tipus d’objecte arribaren pel
comerç marítim, que llavors controlaven els
fenicis. Els fenicis eren uns virtuosos en l’ela-
boració de denes de vidre, i les exportaren
junt a altres productes com la fusta de cedre o
el teixit de Tir. Distribuïts per tota la
Mediterrània, a Empúries en canalitzaven
una part cap als centres indígenes propers, on
podien redistribuir-los dins la seva zona d’in-
fluència. Normalment s’han trobat a necròpo-
lis, en enterraments de les elits locals. Els pen-
jolls de vidre es realitzaven a partir de matè-
ries poc costoses (sorra, sosa, òxids metàl·lics)
però necessitaven una tecnologia delicada i
precisa. Això, junt amb la seva rica policromia
i brillantor, les convertia en peces de luxe,
equiparables a l’or.
A l’antiguitat es considerava que penjolls
com aquest estaven dotats de qualitats màgi-
Quatre fotogrames del videoclip de El liao, que mostra diferents escenaris de Sant Cugat. ques i religioses que protegien el portador. Si
l’observem, a part dels vistosos colors, crida
molta cervesa, molts amics i molta música. En Veient aquest vídeo, es pot veure Corcho en el l’atenció el prominent ull obert de bat a bat.
Manel explica que “l'argument del vídeo, a part de seu estat més natural. En el temps que dura la Això és degut a la creença en els benèfics efec-
la història del protagonista, és la d'una família d'a- cançó és fàcil fer-se una idea de quin tipus de grup tes de la representació de l’ull que es remun-
mics que ens agrada passar-ho molt bé, amb són Corcho i entendre per quin motiu fan la músi- ta al Neolític i és comú, encara avui, a moltes
rock&roll i molta diversió”. Aquesta és segurament ca que fan. Rock en castellà, moltes guitarres, cultures (Turquia i Grècia, per exemple). L’ull
la combinació de factors que defineixen l’essència melodies corejables, molts amics, massa cervesa i protegia del mal d’ull, i es portava en amulets
moltes ressaques per compartir. o es pintava en les construccions o les tombes.
El Bohemia, l’Augusta i diversos El videoclip es pot veure a Youtube, una de les La dena o el penjoll en forma d’ull tenen
plataformes més útil per als grups que volen com- origen mesopotàmic; amb la invenció i la
carrers de la ciutat són l’escenari partir la seva música, els seus videoclips i els seus introducció del vidre fou un dels primers
d’aquest primer videoclip, signat vídeos en directe. Sobre aquesta manera de pro- objectes creats amb aquest material, a causa
per Lluís Fàbregas i Cristian Sanz mocionar-se, en Manel ens comenta que “és una de la semblança que ofereixen amb l’ull real.
bona arma per donar a conèixer els grups, ja que El més comú era que s’obtinguessin mitjan-
de Corcho, que es mostren al vídeo tal com són a de fet, poques televisions emeten videoclips de çant l’aplicació de gotes de vidre fos, una
la vida real. Els santcugatencs reconeixeran ràpi- grups del nostre estil i que siguin poc coneguts, i sobre l’altra. Els penjolls de cap masculí, com
dament els escenaris escollits, des dels carrers de molta gent descobreix grups gràcies a això”. aquest del Brull, segurament eren vistos com
la ciutat al bar Bohemia, passant pel Bar Augusta, Amb el vídeo gravat, presentat i ja corrent per una forma més desenvolupada de la sola
gairebé una segona casa per al grup i on és fàcil Internet, ara toca començar a pensar en els pro- representació de l’ull; la forma del cap com-
que hi tinguin posat el seu disc a qualsevol hora. pers concerts i en temes pel segon disc, que els cor- pleta, suposaren que augmentarien aquests
A l'hora d'escollir “El liao” com a single per fer cheros estan esperant impacientment. P. Vázquez poders protectors. Irene Panadés Guerrero
agenda

HISTÒRIA Dijous Dissabte Mostra d'art al carrer


4 de febrer 6 de febrer Organitza: Firart

Pere Anguera i Nolla 19.30 i 22.00 12.00 D'11.00 a 13.00


El passat 4 de gener va morir l'historiador, escriptor, catedrà- Cinemes Sant Cugat Observatori de Valldoreix Capella de Sant Domènec
tic de la Universitat Rovira i Virgili i expresident del Centre de Cinema d'autor: Taller del Sol Portes obertes a la capella
Lectura de Reus (2001-2007), Pere Anguera. S'havia especia- Ex, todos tenemos uno, Informació i inscripcions: Organitza: Ajuntament
litzat en la història del segle XIX, en particular van destacar del director Fausto Brizzi valldoreix@gmail.com
els seus estudis sobre el carlisme i sobre els orígens del cata- Org: Cinesa, Ajuntament Org: Associació Astronòmica 12.00
lanisme polític però també van ser importants les seves Valldoreix-Sant Cugat Plaça d'Octavià
obres sobre la ciutat que el va veure néixer i on va viure tota 20.00 Ballada de sardanes
la vida: Reus. Alexandria Llibres 19.00 amb la Cobla Marinada
Llicenciat en geografia i història per la Universitat de Presentació del llibre ZEM Rambla del Celler Org: Entitat Sardanista SC
Barcelona l'any 1977, aviat va destacar en l'àmbit local, Transforma tu vida, Curset de ciclisme per a
sobretot a través de la seva col·laboració amb l'Associació de Gueshe Kelsang Gyatso adults: Xerrada sobre 18.00
d'Estudis Reusencs. Amb el pas del temps va anar aconse- A càrrec de Darío Núñez, massatge i ciclisme (1a part) Casal Cultural de Mira-sol
guint un ressò nacional cada vegada més gran fins a ser con- mestre de meditació Org: Unió Ciclista Sant Cugat Ball de la gent gran
siderat un dels grans renovadors de la historiografia local i Organitza: Alexandria Llibres Organitza: Col·lectiu de la
nacional dels Països Catalans. 22.00 Gent Gran de Mira-sol
Anguera ha mort deixant una quarantena de llibres i 20.00 Teatre La Unió
dijous 4 de febrer de 2010

monografies i centenars d'articles publicats que avalen la Monestir Teatre: Totes volem ser 19.30
seva trajectòria. Per destacar-ne alguns, Menjacapellans, Conferència: Dibuixar Jackie Kennedy, seguit de La Bohemia
conservadors i revolucionaris (1991), Déu, rei i fam (1995), El o l'art d'explicar històries Torno de seguida Jam Session amb David
català al segle XIX. De la llengua de poble a la llengua nacio- A càrrec de Marta Balaguer, Organitza: Fila Zero Mengual Maitia Trio
nal (1997), Literatura, pàtria i societat. Els intel·lectuals i la il·lustradora santcugatenca Organitza: Jazzenviu
nació (1999), El carlisme a Catalunya, 1827-1936 (1999), Els Org: Firart 23.00
precedents del catalanisme. Catalanitat i anticentralisme, Terra Dolça
1808-1868 (2000), Vers una Catalunya nacional (2004) o 21.00 Monòleg teatral amb l'actor Dilluns
Cataluña en la España contemporánea (2006). També era Teatre-Auditori Gerard Sesé i l'espectacle en 8 de febrer
membre del consell assessor de la revista L'Avenç, on havia Teatre: Un dios salvaje, català El del guapo.
dirigit el suplement “Plecs d'història local” entre el 1997 i el de Yazmina Reza Organitza: Espai Cultural i De 22.30 a 23.30
14 2000 i col·laborador habitual del diari El Punt. Amb Maribel Verdú, Aitana Gastronòmic Terra Dolça Casal de Joves TorreBlanca
Però la seva obra historiogràfica no pot deslligar-se de la Sánchez-Gijón, Pere Ponce Aprèn a ballar el Ball de
seva activitat cívica. Des del Centre de Lectura, des de la seva i Antonio Molero Diumenge Gitanes abans del Carnaval
militància al PSAN als anys setanta i des de la seva implica- (també divendres a les 22) 7 de febrer (també dimecres 10
ció en l'Assemblea de Catalunya, la qual li va valdre el seu Organitza: Ajuntament de 21.30 a 23.00)
empresonament l'any 1981. 9.00 Org: Comissió de Gitanes
L'Ajuntament de Reus va decidir, el 4 de desembre de Club Muntanyenc Sant Cugat
2009, atorgar el seu nom a la segona biblioteca pública de la Divendres Passejades per Collserola:
ciutat, que està en procés de construcció. Anna Fernàndez 5 de febrer Descobreix el pantà de Can Dimarts
Borrell, Sant Adjutori i el Forn 9 de febrer
17.00 Ibèric. Itinerari a peu
Casal de Joves TorreBlanca Org: CMSC, Ajuntament 19.00
FILOSOFIA Campionat de cartes màgic Monestir
Inscripcions al Casal De 10.00 a 14.00 Homenatge als pioners
Zenó (I) Org: Front Freak TorreBlanca Carrer de Santiago Rusiñol de la preservació
Som a Elea, doncs, però deixem d’una vegada Parmènides i
avancem parlant del seu deixeble Zenó, que era tan de la
broma que va crear tota una sèrie de teories “impossibles”
per defensar el seu mestre i que, de rebot, el van fer famós
a tot el món. Es tracta de les seves famoses apories (des- L’AGENDA
torbs, en diu l’etimologia), un conjunt de raonaments o pro- DE VALLDOREIX
blemes lògics que va llançar a la cara de tot aquell que nega-
va (o nega) les paraules de Parmènides. Si el mestre deia
“tot està quiet” i la gent replicava que “tot es mou”, Zenó, en Divendres 5 Dijous 11 Dissabte 13
comptes de defensar el primer, negava el segon. Que és una
tècnica bastant habitual. 22.00 17.30 17.00
La més famosa és la paradoxa d’Aquil·les i la tortuga. Nau de Cultura Biblioteca Vall d'Or Nau de Cultura
Explica la història que diu que l’heroi de Troia, mostrant la Presentació del disc Expliquem Contes: Festa de Carnestoltes del
seva magnanimitat, va concedir cert avantatge al rèptil Rosebud, de Vidal Matrioska, Maria i el núvol Casal d'Avis de Valldoreix
abans d’una carrera que pretesament havien de fer. & The Baffled Kings i Les 3 capsetes, amb l'ós Org: Casal d'Avis
“Comença un parell de metres més endavant, si vols, o fins (guanyador del cicle Mou-te mandrós (de 3 a 5 anys)
i tot un parell de quilòmetres”, diu que li va dir-li, “que ja t’a- Primavera de l’any passat) Entrada lliure.
traparé”. El cas és que un cop començada la carrera, natu- Organitza: EMD Org: EMD Valldoreix Diumenge 14
ralment i bastant ràpid, en cert moment Aquil·les va arribar
al punt on havia començat la tortuga... Però que es va trobar 11.00
que aquesta ja havia avançat una miqueta respecte el seu Diumenge 7 Divendres 12 Plaça del Casal de Cultura
punt inicial. Llavors, esclar, Aquil·les va haver d’avançar fins Festa de Carnestoltes
a arribar a aquest segon punt, però quan hi va arribar va 19.00 22.00 amb Lluís Pinyot i la
veure que la tortuga, novament, s’havia tornat a moure, i per Sala Casal de Cultura Nau de Cultura Tremenda Banda,
tant que havia de córrer encara més fins a arribar a aquest Teatre: Programació Cicle de Cinema pels Drets xocolatada, premis per
tercer punt... I que quan hi va arribar, esclar, es va trobar que continuada (a determinar) Humans: Moolaadé, a les millors disfresses
la tortuga ja no hi era, que havia avançat fins a un quart Org: Grup de Teatre Espiral d’Ousmane Sembene (infantils/joves/adults)
punt... Etcètera, etcètera, etcètera. Oriol Sumsi Col: EMD Valldoreix Org: Amnistia Internacional Org: EMD Valldoreix
agenda

NUTRICIÓ
del patrimoni local CARNAVAL 18.30
Organitza: Ajuntament Poliesportiu de Can Llobet Casa de Cultura
17.00 Concert d'hivern: La vitamina C
19.00 Mercat d'intercanvi, jocs Recital líric amb imatges Tots sabem què és la vitamina C: sabem que ens la mengem,
Casal Cultural de Mira-sol i tallers amb el Casal Infantil Organitza: Ajuntament sabem que la taronja en té molta, sentim a dir que va bé pels
Xerrada sobre les de la Floresta i el Centre refredats... Però coneixem realment quines propietats té?
malalties neurològiques: Obert de Can Llobet 19.00 Des de petits que sentim dir que és molt bona pels refre-
La fibromiàlgia 18.00 ZEM Rambla del Celler dats. Realment ens en protegeix? No està gens clara aquesta
Organitza: Ajuntament Animació infantil Curset de ciclisme per a relació directa, però sí que és clara la seva propietat estimu-
19.00 adults: Xerrada sobre ladora del sistema immunitari, ja que l'enforteix molt. Així,
22.15 Xocolatada popular massatge i ciclisme (2a part) doncs, podem dir que la relació seria indirecta, ja que un sis-
Casal de Joves TorreBlanca Organitza: Ajuntament Org: Unió Ciclista Sant Cugat tema immunitari fort no es constipa.
LOST: Projecció del primer Vivim, però, en ciutats plenes de fum, amb estrès, tabac,
capítol de la sisena i última 19.30 cafè i mals hàbits en general, i el nostre cos pateix un enve-
temporada en pantalla Dissabte Bacco Restaurant lliment prematur. La vitamina C és una gran antioxidant, i una
gegant i V.O.S. 13 de febrer Cata de 9 vins Riesling, substància que, a part de frenar aquest envelliment, és anti-
Org: Ajuntament xerrada i sopar cancerígena. Aquest envelliment prematur de les nostres
De 9.00 a 14.00 Cal fer reserva per telèfon al cèl·lules també el podem exterioritzar si no cuidem la nostra
Plaça de Pep Ventura 93 674 30 69 o 606 752 166 pell. La vitamina C també intervé en la formació de col·lagen,
Dijous Mercat de Pagès Org: Bacco Restaurant que ens farà tenir un millor aspecte. També prevé anèmies o

dijous 4 de febrer de 2010


11 de febrer Org: Ateneu Santcugatenc ajuda a millorar-les, ja que millora fins a tres vegades l'ab-
23.00 sorció de ferro!
18.30 11.30 La Unió Santcugatenca Més important és la seva funció amb el sistema connectiu.
Centre Cívic Plaça Creu d'en Blau Ball de Carnaval Això implica una salut de venes, artèries i capil·lars que aju-
El Molí de les Planes Rua de Carnestoltes, A càrrec del grup Solista darà la seva permeabilitat, susceptibilitat a hemorràgies
“Dia de la Truita”: animació musical amb la Org: La Unió Santcugatenca traumàtiques que després el nostre cos arregla amb tiretes
Concurs de truites, entrega Banda de les Planes, de colesterol, ajuda a evitar coàguls a les artèries. També
de premis i berenar conjunt animació infantil i millorarà el flux sanguini en general... Gent amb problemes
Organitza: Ajuntament pica-pica per a tothom Diumenge cardiovasculars o que en vulgui evitar, aquí té una ajuda.
Organitza: Comissió de 14 de febrer Sabíeu que la vitamina C la poden produir per ells matei-
19.30 i 22.00 Festes de les Planes xos la majoria d'animals? Només els que s'alimenten (o s’a-
Cinemes Sant Cugat 9.00 limentaven, com és el nostre cas) principalment a base de
15
Cinema d'autor: CARNAVAL Club Muntanyenc Sant Cugat fruites no ho fan. Això ens diu molt d'on es troba l'ésser
Secret Sunshine (Milyang), 12.00 Passejades per Collserola: humà en referència a l'alimentació.
del director Lee Chang Dong Plaça de Lluís Millet Descobreix la ruta de les D'on la podem aconseguir? De fruites i verdures en gene-
Org: Cinesa, Ajuntament Sortida de la cercavila talaies. Desplaçament amb ral (crues millor, ja que amb la cocció la vitamina marxa). Els
de gitanes (carrer Valldoreix, cotxes particulars cítrics com la taronja o la llimona en tenen molta, però el
20.00 Santa Maria, Endavallada, Org: CMSC, Ajuntament pebrot en té més. L'atzerola en té molta, i la reina és la llavor
Terra Dolça Major, Plaça d’Octavià) de la gavarra, una espècie de rosa silvestre. Interessant, no?
Xerrada: Com es pot 13.00 CARNAVAL La vitamina de la vida està ben a prop. Gerard Pintó
solucionar el conflicte polític Plaça d’Octavià 10.30
entre Palestina i Israel? Pregó de Carnaval Plaça de Sant Francesc
Organitza: Espai Cultural i i ball de gitanes Xocolatada
Gastronòmic Terra Dolça 14.00 11.30 Flam d’hibisc, baies de Goji i cítrics
Plaça d’Octavià Plaça de Sant Francesc amb sopeta de kiwi
20.30 Brou de Carnaval Sortida de la cercavila infantil
Casal Cultural de Mira-sol 14.30 12.30 Ingredients (6 persones)
"Dia de la Truita": Plaça d’Octavià Plaça d’Octavià 1 litre d’infusió de Flor d’Hibisc (1 litre d’aigua per 20 grams
Sopar de carmanyola del Dinar popular (6 euros) Ball de Gitanetes de producte, unes 4 cullerades soperes) - 6 cullerades de
col·lectiu de la gent gran 19.30 i Ball de Carnaval infantil postres de flocs d’Agar-agar - 6 cullerades de postres de
Organitza: Col·lectiu de la Plaça del Doctor Galtés Organitza: Profeslo xarop d’agave - els grills de 2 mandarines - 28 o 34 baies de
Gent Gran de Mira-sol Convocatòria del Goji - Ratlladura de pell de taronja i llimona - 5 kiwis - 1/3 de
concurs de comparses 18.00 litre de suc de poma.
21.00 20.00 Casal Cultural de Mira-sol
Local social dels Castellers Concurs de comparses Ball de la gent gran i Preparació dels flams
(carrer de Santa Maria, 6) (carrer Valldoreix, Santa celebració del Carnestoltes 1. Poseu a bullir 3/4 de litre d’aigua. Quan bulli, afegiu l’hi-
Projecció del documental: Maria, Quatre Cantons, Organitza: Col·lectiu de la bisc, deixeu que bulli 10 minuts, coleu-ho i torneu-ho a
Castellers del món Santiago Rusiñol) Gent Gran de Mira-sol posar a foc lent.
Org: Castellers de Sant Cugat 20.30 2. Afegiu l’alga Agar-agar, prèviament dissolta en ¼ de litre
Plaça d’Octavià 19.30 d’aigua freda, el xarop d’agave, la ratlladura i les baies de
23.00 Les comparses a l’escenari La Bohemia Goji, removeu-ho fins que bulli i apagueu el foc.
La Bohemia 21.30 Jam Session amb 3. Poseu-ho en 6 motllos de flam incloent alguns grills de
Toca’m els dijous! BARnaval: proposta festivo- Victor de Diego Trio mandarina, deixeu-ho refredar i poseu-ho a la nevera un
Concert de Corcho musical-carnavalesca Organitza: Jazzenviu parell d’hores.
Organitza: La Bohemia descentralitzada a diferents
espais del centre Sopeta de kiwi i presentació
Organitza: Profeslo 1. En un recipient, emulsioneu amb el minipimer els kiwis,
Divendres pelats i tallats, amb el suc de poma.
12 de febrer 18.00 2. Als plats, desemmotlleu els flams, banyeu-los amb la
Teatre La Unió Si voleu publicar les vostres sopeta de kiwi i decoreu-ho amb grills de mandarina.
17.00 Mostra dels tallers de teatre activitats, poseu-vos en
Casal Cultural de Mira-sol de la Unió. Actuació del grup contacte amb nosaltres a: A Sant Cugat, trobareu l’alga Agar-agar, el xarop d’agave i el
Carnestoltes infantil d'alumnes adults redaccio@ateneu.cat suc de poma ecològic al Super Natural (Sant Ramon, 4) i la
Organitza: Ajuntament Org: La Unió Santcugatenca flor d’hibisc al Temps de Te (Sabadell, 10). Victor Baldellou
Enric Dalmau, voluntari de Greenpeace

“El sector del plàstic dificulta la


lluita contra l’excés de bosses”
L’Enric Dalmau és el coordinador blema: són bosses de plàstic, amb
dels voluntaris de l’ONG internacio - materials derivats del petroli, que són
nal Greenpeace a l’àrea metropolita - de difícil reciclatge i que triguen molt
na de Barcelona. Amb ells, ha dut a més a desintegrar-se del que els fabri-
terme diverses campanyes de cons- cants diuen.
cienciació, com la que alerta del pro -
blema que les bosses de plàstic supo - Sempre amb els fabricants.
sen per al futur del planeta. Moltes vegades no som conscients de
la potència que té el hòlding dels
Com heu lluitat contra les bosses? fabricants dels embalatges. Hem de
Hem fet diverses sortides a centres pensar que cada cosa que comprem
comercials per donar a conèixer el
problema tant als consumidors com
als comerciants.
“No som conscients de
la gran quantitat
Quina resposta heu obtingut? d’envasos que utilitzem,
Bàsicament, el que vol el comerciant i tot per un sol ús”
és que aquest canvi d’hàbits no li
suposi una pèrdua econòmica. Hem
trobat molt bona disposició, però és un envàs. És un sector molt potent
i molt perjudicial per al medi am-
bient, perquè posa en circulació una
“Les bosses de plàstic quantitat impressionant de produc-
són només la punta de tes. Hem de tenir en compte que tots
l’iceberg de la cultura aquests embalatges s’han hagut de
de l’usar i llençar” fabricar, s’han hagut d’extreure ma-
tèries primeres del medi ambient...
Tot aquest procés ja ha deixat una
també molta prudència. L’argument petjada ecològica, però si hi sumem
és: “Sí, jo ho faré, però quan ho faci la vida dels envasos com a residus,
Enric Dalmau (ajupit) amb altres voluntaris durant una de les seves campanyes. / GREENPEACE
tothom”. Pel que fa als consumidors, continuen generant problemes im-
ens hem trobat que molts, de motu dus, sobretot si es crema, ja que la tre 10 i 20 cèntims, n’hi hauria prou. portants, sobretot si s’incineren. Això
proprio, ja no fa servir les bosses, i van majoria estan fetes de plàstics, deri- És petit, però es nota. Amb això s’es- podria funcionar en un planeta infi-
amb cistell o porten una bossa de vats del petroli. A més a més, està talviaria molt. nit, però no el nostre.
casa. El problema són els fabricants i contaminant la resta de residus, ja
els polítics. Hi ha una manca de que sovint es barreja amb altres Les bosses de plàstic que ens presen- En quin moment es troba la lluita
valentia política, això és claríssim... coses, i dificulta el reciclatge. ten com a sostenibles, ho són? contra aquest problema?
Caldria posar mesures més diligents, Evidentment són millors, però no Pel que fa a les bosses de plàstic,
més atrevides. Què hem de fer, doncs? són la solució. N’hi ha de fècula de estem tirant enrere, ja que l’Estat
Pel que fa a les bosses, la solució és patata, o de midó de blat de moro... havia previst que el 2010 s’acabaria
Perquè la solució quina seria? deixar d’utilitzar-les, simplement. Són productes que són compostables, amb la distribució gratuïta de les bos-
El problema és que les bosses de mà Utilitzar el carretó, o el cabàs, o una ses de plàstic, i finalment això no serà
són només la punta de l’iceberg de bossa de roba... Coses que es poden així, segurament per pressions del
tota una tendència general, que és la reutilitzar moltíssimes vegades. De
“Cal tornar a utilitzar sector del plàstic.
de la cultura de l’usar i llençar. La fet, això no és res de l’altre món, per- amb tota normalitat
bossa de plàstic és una cosa que té què és el que s’havia fet tota la vida. altres sistemes com És un problema polític, doncs?
una vida completament limitada, És una cosa completament assolible, el cistell o el carretó” Calen lleis més atrevides, i fer políti-
perquè generalment només dura de només ens hem de comparar amb ques més decidides com les que fan a
la botiga a casa, però que en canvi, països com Alemanya, on ja fa moltís- països com Suècia, on als supermer-
durant la seva fabricació, s’ha utilitzat sims anys que no hi ha bosses, i però sempre és millor, evidentment, cats hi ha expenedors de productes
una energia i s’ha generat una gran tothom porta la seva quan va a com- una bossa que portis tu, que fa estal- com el sabó líquid, i la gent porta el
quantitat de residus i substàncies prar. Si no, l’ha de comprar. Una pe- viar energia i materials. Llavors hi ha seu envàs de casa i l’omple. Són peti-
tòxiques molt important. Quan la tita mesura com crear un petit grava- les de polietilè, que es desintegren tes coses, però totes sumades són
llencem, a més, torna a generar resi- men monetari per cada bossa, d’en- amb la llum, però és el mateix pro- molt importants. Oriol Sumsi