You are on page 1of 2

7.

Característiques del moviment neoclàssic i romàntic

El neoclassicisme sorgeix a la segona meitat del segle XVIII, amb un estil totalment oposat a las
idees del rococó. Les seves característiques més destacables són:

- Segueix els ideals de la il·lustració.


- Té un estil molt més senzill que el carregament del rococó.
- L’esgotament del barroc, i el descobriment de les runes de l’antiga Pompeia, fan néixer
de nou un gran interès cap als models clàssics.
- Busca un equilibri i ordre en les seves obres.
- Té un principal desenvolupament a França.
- Els gèneres típics d'aquest corrent són la tragèdia de tema clàssic, la comèdia de
caràcters, la poesia pastoral, la sàtira i la faula didàctica.
- En una última etapa, es convertí en el vehicle d'una cultura burgesa racionalista i
rigorista, ideològicament oposada a l'antic règim i els seus valors.
- Era una literatura obsessionada amb imitar els clàssics grecs.

El romanticisme va ser una reacció contra l'esperit racional i hipercrític de la Il·lustració i el


Neoclassicisme i anteposava, abans de tot: La major importància del sentiment enfront la raó.
La forta tendència nacionalista de cada país. La del liberalisme en contraposició al despotisme
il·lustrat. La de l'originalitat en contra la tradició grecollatina. La creativitat enfront a la imitació
neoclàssica. L'obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc a l'obra perfecta, conclosa i tancada.
Té les següents característiques literàries:

- Busca l’originalitat
- Abandona el tema clàssic i es centra en la lírica
- El Jo és el centre d’inspiració
- Utilització de personatges marginals que simbolitzen la llibertat.

4. La figura del don Joan:

La figura de Don Juan és un arquetip literari d’home que sedueix a les dones però sense
enamorar-se fins que trobi a una dama de la qual si que s’enamorarà. Molt sovint aquesta
figura de Don Juan sol acabar malament l’obra, sol morir.

Molts autors han utilitzat aquesta figura com; José Zorrilla o Tirs de Molina. Al Don Juan està
present encara en els nostres dies i el podem reconèixer en les pel·lícules de James Bond.

Les característiques del Don Juan són les següents: persona immadura, incapaç de
comprometre’s , que conrea l’emoció superficial i el culte al cos. Només s’ocupa dels seus
interessos i necessita sempre ser el centre d’atenció.
CRÍTICA:

Aquesta pel·lícula predominen l’erotisme, la seducció, el luxe i la venjança. Aquests temes són
habituals d’aquella època. A mi personalment trobo que són temes molt atractius per fer un
bon guió d’una pel·lícula. Crec que el director ha sabut plasmar amb tots els detalls la realitat
d’aquella societat burgesa corrupta.

El personatge més elaborat de l’obra per mi es el Vizconde ( Jon Malkovich ) , ja que sofreix
evolució del seu caràcter a mesura que es desenvolupa l’obra. Al principi del és un home que
només mira els seus sentiment i les seves preocupacions, o sigui un home egoista , fins que, la
Glenn Close, també en un paper excel·lent, li ordena que ha de enamorar a una jove, la
Michelle Pheipher, a partir d’aquest moment el Vizconde comença a sentir uns sentiments
desconeguts per ell. L’amor, la compassió ... etc.

Crec que l’escenografia és perfecta, i la interpretació dels personatges també ho és. Durant el
transcurs de la pel·lícula ,la venjança i l’amor es barregen d0una manera molt subtil, a mesura
que els personatges es van coneixent, la màxima aspiració d’alguns personatges és arribar al
poder, però al mateix temps, derrotar als seus enemics. Per mi, aquests ideals no els trobo
gaire bé, ja que crec que per arribar al poder o pujar socialment t’ho has de guanyar per tu
mateix, sense dependre de tercers.

El que no m’ha agradat gaire d’aquesta pel·lícula ha sigut que en alguns moments hi havia
escenes massa fosques i no s’apreciaven gaire bé els detalls de l’escena.

A part d’això opino que és una pel·lícula que tothom hauria de veure-la, per que es donessin
compte fins a quin punt pot arribar l’enveja, l’amor. I com un cop fracassat la teva missió saber
superar-la i assumir els teus errors. Crec que hauria de ser una obra obligatòria de veure.