You are on page 1of 25

HIPÒLIT

Els dobles obeliscs (‡…‡) tanquen frases que el traductor considera molt valuoses pel seu sentit moral: l’aprenentatge que es deriva d’aquestes. afegint-hi la sublim estètica que engalza cadascun dels seus versos. Allí on hi ha divergències respecte d’aquesta edició una nota ho explicita. així com de l’ensenyança general de l’obra. Els passatges en cursiva corresponen a les parts cantades. NOTA PRÈVIA La traducció que aquí es presenta ha estat realitzada per Marc Vilarrasa. Diggle a Euripidis fabulae (Oxonii · Oxford University Press 1984). a partir de l’edició de J. mot a mot. motius més que sobrers per destacar Hipòlit d’Eurípides com una de les més acabades tragèdies de la literatura clàssica. són. . segons el traductor. a les recitades. la resta.

.

tenint-la per la més important de les divinitats. 5 però derribo als que cavil·len demesies respecte nos. Es tracta dels misteris d’Eleusis. durant aquest mateix dia. 25 a terra de Pandió5. criatures observadores del sol. havent trobat una consuetud major a la mortal. perquè a mi el noi de Teseu. no em caldrà molt d’esforç. rei de Trozén.2‡ ‡Que de fet també en raça de déus passa açò: quan són honorats pels humans. i existeixo dintre del cel. De fet. Cert que entre els mortals no sóc una gran ignota dea: ‡em dic Cipris. 4 S’entén τέλη com a neutre acusatiu singular del mot τέλος i coordinat amb ἐϲ ὄψιν. abomina els orgasmes i no toca unes noces. fill d’una Amazona. què em cal?―. ‡Per aquestes coses ara no zelo ―de fet. filla de Zeus. a la germana de Febus emperò. 3 Avi de Teseu per branca materna. venerables. dels vilatans d’aquesta terra. la noble muller de son pare 1 El mot τὰ κράτη és acusatiu plural de τὸ κράτοϲ. 10 Hipòlit. sempre escortat per la verge. pare d’Erecteu. ‡als que reverencien les meues potestats1 els emparo. sols ell em diu que he sortit la més dolenta de les divinitats: així.‡ i mostraré de seguit la veritat d’aquestes paraules. v. . i com que la major part la tinc anticipada des d’antuvi. 2 Cf. Trozén.‡ Quants dins els termes del Pontus i de les Atlàntiques hi habiten. deixeble del cast Piteu3.445.‡ 20 però en allò en que ha errat contra mi puniré a Hipòlit. 15 l’honora. amb gossos rabents les feres extirpa de la terra. anant ell una vegada des dels estatges de Piteu. a Àrtemis. HIPÒLIT AFRODITA. 5 Pandió fou el cinquè rei d’Atenes. Filomela i Procne. a la vista i cap a la consumació4 dels misteris. Butes. es delecten. Verdós boscam a través.

45 en haver-les invocat al déu no pas debades per tres cops. en efecte. Fedra. en el moment narratiu. són encara molt recents. segons Afrodita. I és que no es veu tenint oberts els portams d’Hades ni mirant postrerament aquesta llum! 6 Segurament la roca era visible des d’una zona elevada del teatre.6 Eurípides comsevulla que el veié. engegà son cor amb tremend desig. però a Hipòlit. tot i ser instal·lada la dea7. 35 i navega amb sa muller a aquest soler après d’acceptar refugi per un any. I des que Teseu deixa el soler Cecròpide per eludir una taca de sang dels Pal·làntides. el temple el construí Fedra per a ella i hi afegí una estàtua seva. El nominatiu agent de ὀνομάϲουϲιν és un αὐτοὶ el·líptic (segurament referit als Atenesos o Eleusinis). la dissortada es consumeix en silenci. fins ara mateix. pel que resta. per mor de mi. I molt ben reputada. 50 Veig emperò del cert el fill aquest de Teseu fent via. Em mouré fora d’aquests paratges. En darrer terme. car ningú dels familiars li coneix la xacra. notar com l’infinitiu ἱδρῦϲθαι té un valor concessiu. i el verb principal està en futur perquè els successos. i narren com el temple de Cipris proper al massís de Pal·las. com a forà. un cop ha suspès el fatic de la cacera. i al nostre jovenot enemic prou que l’occirà son pare amb les malediccions que el pòntic senyor Posidó obsequià a Teseu com a honor. una represàlia de mena tal que em funcioni adientment. càbit la pròpia roca de Pal·las visible 30 des d’aquest indret6. honorant la dea Àrtemis 55 amb himnes. ans mostraré la qüestió a Teseu i resplendirà. ja que no preferiré el mal d’aquesta al no haver de subministrar a mos adversaris. i Afrodita anuncia el que ha de passar. I just abans de marxar a la terra de Trozén. que junt a ell un nombrós seguici continu d’oficiants tritlla. estava consagrat a Hipòlit. 40 Però aquest desig no ha de cessar pas així. . conforme a mos determinis. però mor igualment na Fedra. Hipòlit. 7 Aquests tres versos són de tipus etiològic. el consagraran. gemegosa i estabornida pel fibló del desig. malgrat que. un temple de Cipris erigí desitjant sexe forani.

Hipòlit 7 HIPÒLIT. que a bé t’aconsello? HIP. I tant que sí. oh noia. . que habites per entre el cel un magne palau paternal. seguiu a la de Zeus celestial Àrtemis. els ha pertocat el ponderar sempre devers tot. complau-me. coneixes la norma que s’ha establert per als mortals? 8 Hipòlit promet a la dea que ell conservarà la virginitat fins a la mort. que acceptaries cosa de mi. Així. oh la més decent. oh patrona estimada.‡ Però. nascuda de Zeus!: complau-me. i Vergonya conreua’ls amb aigües fluents: ‡per a quants res aprés hi ha. Seguiu cantant. des de la naixó. De segur que no semblaríem assenyats. 60 HIP. 70 la més decent dels per entre l‟Olimp! 71 HIP. per la qual som cuidats. per als inics dret non ha.‡ Doblaré vers la fi de ma vida tal com la comencí8! SERVENT. I UNS CAÇADORS. car per a mi sol d’entre els mortals hi ha aquest honor: ‡a tu t’acompanyo i et tracto amb paraules. Senyora. on ni el pastor aprovaria péixer les ramades 75 ni arribà mai el ferro. Senyor ―car ‡‘amo’ és deure anomenar als déus‡―. de Leto i de Zeus. Amb tot una impol·luta abella vernal franqueja els pradells. Àrtemis. havent-la arranjada la dreço. per a ta daurada cabellera una diadema has de rebre d’una pietosa ma. 90 SER. 80 per a ells permet siguin collits. 65 la més decent en molt de les verges. 85 escoltant de la teua veu. sinó que. però no veient el teu rostre. redaurada llar de Zeus! Complau-me. senyora molt venerable. A tu aquesta corona trenada d’un intacte 73 pradell. oh patrona.

Com. companys!. No la conec. els instrueixi en allò que convé. com escau enraonar a uns servents 115 us pregarem per mor de les teues fioritures. 106 SER. enjovats al carro i sadoll per l’aliment. oh fill. a un dàimon venerable. ‡qui dels mortals fanàtic no és carregós?‡ SER. patrona Cipris ―ja que cal tenir senderi―.8 Eurípides HIP. i entorn de què em preguntes? SER. atès ‡cal que més prudents que els mortals siguin els déus. no atens? HIP. Sols si els mortals ens valem de normes de déus. i molt profit mercès a poquet esforç.‡ 105 HIP. SER. doncs. A aquesta que s’ha situat rere tes portes: Cipris9. i un cop entreu a les habitacions 108 ocupeu-vos dels àpats!: agradable és aprés la cacera una taula repleta. jo li encomano que gaudeixi a dojo. Molt a dret.‡ 107 HIP. Però alhora també al·ludeix al temple de Cipris construït per Fedra. posseint una víscera tibant. A ella. de manera que. 100 SER. 104 SER. com que sóc cast. Cert que és molt venerada i distingida entre els mortals.‡ 120 COR DE DONES DE TROZÉN. a les quals Cipris truca sense obtenir resposta. I per cas quant als déus esperes això mateix? HIP. ‡Seràs benaurat si conserves el seny que et cal. que si hom per la seua jovença. SER. Però…. és deure valer-se dels dàimons. Es diu hi ha una pedra que destil·la aigua d‟Oceà. És deure tanmateix raspallar 110 els cavalls. . la saludo de lluny. I a ella. ‡Per als honrats. SER. sinó anímiques. 9 La imatge és al·legòrica. tu. et profereix ximpleries. SER. atès no són d’imitar els joves que pensen talment. Cap dels déus admirable de nit em satisfà. a Cipris. S’ha d’avorrir allò fanàtic i allò no amat per tothom? HIP. Perquè. que resta prop dels seus estatges. No es tracta de portes materials. no resolguis fer cas d’això. Nosaltres emperò. Moltíssim. A quin? I procura ta boca no aboqui quelcom. 103 HIP. Cascú a cascú altri d’entre els déus i els hòmens atén. HIP. Retireu-vos. I en els afables hi ha qualcun encant? 95 HIP.

el qual segons Liddell-Scott és propi tan sols del dialecte arcàdic. per un suplici ocult. 140 Que tu enfervorida estàs. Allà. Cal considerar. el mot ‘flaó’ també conté una accepció relacionada amb la moneda. Com el terme grec. i vora els rulls14 10 Segurament es refereix a Rea-Cibeles. varar avant el funest terme de la mort. 11 S’adopta la lectura de Barret ἆρ’ per comptes de ϲὺ δ’. Acusatiu o Datiu indistintament. oh noia. un submergit doll corrent. o de la Mare muntesa10? És que11 per contravencions12 a 145 la depredadora Dictina rabiejes sacrílega d‟impius flaons?13 Volta de fet inclús per la riba de la llacuna. d‟entre els cingles. . i dalt les espatlles calentes d‟un roc assolellat les estenia. al abstenir del blat de Demèter sa venerable carn. 12 Es considera que la preposició ἀμφὶ aquí acompanya al datiu ἀμ- πλακίαιϲ.Hipòlit 9 un cop desprengué per als cànters. adés per Pan adés per Hècate? O dels venerables Coribants ets assídua. 14 S’entén la preposició ὕπερ construïda amb el datiu (δίναιϲ). i delicats vels sa rossa testa li ombrejen. bo i volent. a mi m‟arribà la primera notícia de la patrona: 130 que per insana lascívia té la carn consumida dins les cambres. i que τὰν Δίκτυνναν és un Acusatiu Opositiu regit pel datiu ἀμπλακίαιϲ. La dificultat del passatge radica en què ἀμφὶ pot construir-se amb Genitiu. 125 unes porpres robes amb aigua fluent remullant. Sento que per a ella és aquest 135 el tercer dia en dejuni de son estómac. Aquí ἀθύτων πελανῶν es considera un Genitiu Causal. 13 El flaó (πέλανος) era un tipus de pastís que es cremava damunt l’altar del déu. Just allí una amiga meua estava.

port el més acollidor per als nautes. conforme als déus. . est èter esplendent. Oh. son germà. entre ruixims de salobre. a n‟Àrtemis. 150 O a ton marit. què passa delera conèixer-ho m‟ànima. Però esta dida anciana avant les portes 170 a ella és que tragina fora dels sostres: una abominosa boira de gravetat acreix. mascle ultramarí. el motor Erecteida. i pel dol envers els incidents s‟ànima s‟ha reclòs ensopida. alguna el peix en cambres ocultes al llit de tos llençols. on jeu. duent una notícia per a la reina15. però a la lleva-parts celeste que s‟ocupa dels arcs vaig cridar. i fora les estances ja tens jaços d‟un llit malsà16.10 Eurípides del pèlag. el qual possibilita aquesta proposta. ‡agrada per al retort tarannà de les dones la fumuda implacabilitat. 16 Cal imaginar que Fedra és portada damunt d’un llit. què ha malmès la carn demacrada de la reina? 175 DIDA. d‟afeixugar-les de torçons i d‟insensatesa alhora. Per un cop. m‟assisteix. que la part del cor està composta en dialecte dori. Fou donada en matrimoni a Teseu per Deucalió. malastres dels mortals i hòrrides xacres! Què arranjaré jo per te? Què no arranjaré? Esta claror és per a tu. l‟eupàtrida. 160 Així. pèrfida. i molt zelant sempre.‡ Per mon ventre un dia s‟alçurà en extrem 165 un ventijol. 180 emperò. 15 Cal recordar que Fedra és filla del rei Minos de Creta. o un navegant salpà 155 de Creta. i que allí encara tindria família.

‡ FEDRA. un mam podria xumar. però. envoltant-lo.Hipòlit 11 Cert que venir ací era per a tu tota paraula. ans ho absent ho consideres més estimable. i no et satisfà ho que és present. paradoxalment. ens fornim de mites.‡ De fet. ho amaga amb sos bromalls. Aixequeu la meua carn! Redreceu-me la testa! M‟he deslligat el nus de mos cars membres! Agafeu mes braçarrívoles mans.‡ FED.‡ 185 ‡És millor emmalaltir que servir.‡ ‡Prou que ens mostrem essent ben addictes d‟això ―perquè això llueix damunt la terra17―. una aliena tenebra. . Aguanta. emperò: allò és simple. perquè ‡ràpid defalleixes i amb res t‟alegres. és l’únic que llueix damunt la terra. ajaguda. majordones! 200 És pesat per a mi portar la filempua del cap. i dels seus fatics no hi ha repòs. em podria roncejar?18 17 Sembla que els pronoms (τοῦδε i τοῦτο) tenen per referent els bromalls (νεφέλαιϲ). Amb l’expressió ‘sota el món’ s’al·ludeix a l’àmbit més enllà de la vida terrenal. per contra.‡ 190 perquè ‡el més agradós del viure. que els mortals desconeixen. suportaràs. i no trasbalsis tan penosament ta carn! Que fàcil ton malestar. ‡Sofrir però és deure per als mortals. en esponerós 210 pradell. si bé amb l’ajut dels mites proven de fer-se una idea. i sota uns pollancres. per inexperiència d‟un altre vida 195 i per no tenir indici del què hi ha sota el món. a l‟inrevés. mentre que en això convergeix el mal de les vísceres i el fatic pels braços. doncs. ‡és dolorosa tota la vida dels hòmens. Treu-la! Que ma trossa rossoli per mes espatlles! DID. filla!. però en breu als tàlems t‟afanyaràs. amb serenor 205 i ton caràcter castís. metàfora de les aparences que. Ai-ai! Com damunt d‟un gebrat fontinyol d‟aigües pures.

FED.12 Eurípides DID. per on les fericides gosses escorcollen. tot resseguint als cérvols rabents. . oh filla. Pels déus! Desitjo ahucar les gosses i arran ma rossa crinera precipitar 220 una llança tessàlia. oh noia! FED. ansieges això? Per què afany de caceres també en tu? I per què fretures de dolls fontanívols? 225 Prop les torres. però no ho pot fer saber a ningú. fermant el puntegut projectil amb la mà. acompanyada d’Hipòlit. 19 El mot κλειτύϲ és una forma de κλιτύς. de fet. però aprés. Per què diastre. és clar. al qual pertanyia Hipòlit. Oh. què vaig promoure tal dia? A on vàreig ésser foraviada del bon senderi? 240 Fui embogida. d‟on potser per a tu sorgeix un mam. dels poltres freturares. A què delirant encara aquest mot llençares? Ara mateix. Àrtemis. per arenes sens onatge. noia! Què engegues? Avant la gent no refereixis tals coses. DID. 235 Això és propi de màntica pregona: algun d‟entre els déus et sofrena i les entranyes t‟esguerra. Desgraciada jo. celebrava les seves reunions sota el nom ‘Aplec de la Llacuna’. Oh no! Soferta 18 Tot això ho imagina Fedra. 21 ἱπποκρότων (solipedísons). hi ha un tofut gebrat pujol19. llençant un discurs a sella de follia! FED. 20 Potser la llacuna era el lloc on el grup dels òrfics de Trozén. senyora d‟Aplec de la Llacuna20 i dels hipòdroms on retopen les peüngles21!: tant de bo estigués damunt els teus sòls 230 tot domtant poltres Vènets! DID. Caiguí en obsessió d‟un déu. Dugeu-me al munt! Marxo bosc a través 215 i arran dels pins. abocada al munt per un delit de feres t‟apariaves.

255 i que sien lleus els encisos de les vísceres per ser rebutjats lluny o per estrènyer-los.‡ com també jo em dolc massa d‟aquesta. que m‟avergonyeixo del que he enraonat.‡ Així és que ‡elogio menys l‟excés que el „res en demesia‟. COR. Arribes al mateix punt. 245 i avant la vergonya mon rostre es tomba. La cobreixo. i voldríem assabentar-nos-en i sentir-ho de tu. ‡el sofrir en nom de dues una sola ànima és feixuga càrrega. al tercer dia d’estar del tot dejuna? 275 COR. 23 De fet. però ignota és a nos la xacra aquesta. amb mi. No ho sé.‡ 265 i. haver mort sens haver-ho sabut. emperò. car no vol parlar. Del cert que ‡el redreçar el senderi dol. Cobreix-la! Pels murmuris ma llàgrima fila. però un dia la mort segur mon 250 cos cobrirà. de Fedra: veiem els estralls d’aquest cas. COR. COR. 270 DID. fidel criada de la reina. savis t‟ho diran23.‡ ara bé.Hipòlit 13 iaia!. . tot i inquirir-la. ‡Moltes coses m‟ensenya la molta vida:‡ que ‡cal que entre sí moderats amors contreguin els mortals. aquesta sentència estava esculpida en els marbres de Delfos. DID. Dona anciana. i no fins l‟extrem del moll22 de l‟ànima. 260 Fet i fet. Ni quin és l’origen d’aquests dols avià? DID. de bell nou cobreix la meua testa. car tot això ho calla. preval.‡ i el mal és seguir embogit. ‡una moral de vida estricte diuen que atordeix més que plau. Com enerva i té consumida sa carn! DID. És per ofuscació o està intentant morir? 22 El terme μυελὸν és un Acusatiu Relatiu. i que més aviat agredeix a la salut. I com no.

Però ell no li ho nota quan la mira a la cara? 280 DID. el coneixes prou. Si ho suportés amb son marit? DID. No afluixaré pas ara mes pretensions. 295 parla. aquestes dones estan per atendre la malaltia24. COR. . Però sàpigues. i cap cosa més he obtingut. M’has deixat feta pols. Ai las! DID. perquè ni aleshores s’amollava amb mots. És que es troba essent forani d’aquest sòl. que tal assumpte fou revelat pels metges. però si pots tenir junta oberta avant els mascles. enfilo per un altre discurs millor.14 Eurípides DID. A tot he arribat. abans et seguí descurosa. Dius quelcom rar. com que. ni ella ara es convenç. Au. Proferiràs quelcom? Atendràs aquí? Oh soferta jo. Morir. Dejuna com a renúncia de vida. És que ella oculta sa pena i no admet malaltejar. Probablement es refereix a una malaltia pròpia del sexe femení. dels mots de just abans oblidem-nos ambdues. i tu sigues més dolça esclarit ja ton cell arrufat i el camí de ta ment! 290 I jo. Hipòlit… FED. que si mors tot traint els teus 305 fills. I tu no li ho imposes per força. atès no heretaran de les propietats paternes. o bé concordar amb els mots ben enraonats. un bord que pensa qual legítim. iaia. COR. I si de fet malalteges per un dels mals nefands. quan intentes saber la seua xacra i la deriva de ses entranyes? DID. ans bé refutar-me. i pels déus a tu et 24 Potser assenyala al cor de dones de Trozén. no decentment. Això s’apodera de tu? 310 FED. 300 dones! Sens solta ni volta endurem aquestos fatics. si dic quelcom sens decència. ¡per la senyora cavalcadora Amazona que engendrà un amo per als teus fills. i estem distants tal com abans. COR. la qual era tractada per dones. oh noia estimada!. filleta. Sia! Per què calles? No havies de callar. no obstant ―avant açò tan superba sigues com la mar―. 285 car essent-hi també tu testimoniaràs per a mi quant he fet per mos desgraciats amos.

FED. que en contra teva no m’erraré. Què mal pitjor hi ha per a mi que tu no te’n surtis? FED. No pas!. No pas avenint-me. Ben pures de sang. però un destí aliè em sotragueja. 26 El favor que la dida mereix atesa la seva avançada edat. I ho amagues. Perdràs. em reporta honor. DID. anant implorant jo que m’ho confiïs? 330 FED. FED. però mon cor té una sutzor. atès que no em das el favor que és deure26. Què fas? Forceges penjant-te de la meua ma? 325 DID. no obstant. Un amic em destruí no avenint jo. per què pateixes? Improperes als teus comparents? 340 FED.‡ DID. oh mísera germana! Muller de Dionís! DID. per quin desig t’enamorares? DID. Pel que tingué d’un brau. Oh mísera! Aquest mal. 335 DID. fins que em mori! 25 La dida pregunta a Fedra si ha patit cap agressió sexual. Que sens raonar et mostraries més honrada? FED. La situació. oh noia. I tu. ‡Cert que d’indecències l’honestedat bastim. però malgrat que cogites no vols assistir als teus fills ni deslliurar la teua vida. Oh soferta mare. Pures tinc les mans. FED. I dels teus genolls àdhuc. si el sabessis. 315 DID. filla. FED. Veus? Cogites bé. perquè venero la teua pietat de ta mà. . pels déus!. Emmudiria ja perquè ton discurs sortís ara mateix. FED. Què és doncs aquest portent que t’abisma a morir? FED.Hipòlit 15 prego que quant a aquest baró en endavant callis. Ha perpetrat Teseu alguna falta en contra teua? 320 FED. Deixa que m’erri. Mos fills els amo. Te’l donaré. i no em soltaré mai més. Ves-te’n. no avenint ell. O per què dius açò? FED. ans amb tu em deixaré anar. DID. tens les teues mans? FED. DID. Potser per dany coactiu d’algun de tos enemics?25 FED. DID. Filla. I jo sóc la tercera desgraciada. Que tractant-lo jo malament no hagi estat vista! DID. DID. et faria mal. DID. i deixa anar la meua destra! DID.

Què dius? T’has enamorat. mísera per estes dolences! ‡Oh penúries. Arriba l’acmè de la tragèdia. ans ‡potser és quelcom altre superior a una dea. no de nou. oh filla? De quin home? 350 FED.‡ FED. No sóc endevina per conèixer clarament ho ocult.16 Eurípides DID. ‡Què és allò que diuen que desitgem els hòmens? DID. au-au!. FED. provocada per la desmesura (ὕβριϲ) de Fedra (en el seu enamorament) i de la dida (en el seu prec). som dissortats! DID. 365 Oh. no de mi. 370 27 No és oportú adoptar la lectura τί per comptes de τίϲ. Això ho escoltes de tu. Per tu he quedat estordida! Fins a on enfilarà ton relat? FED. Des d’antuvi natros. què diràs. Nosaltres estaríem bregades en allò segon. Ai de mi!. després d’un episodi d’ofuscació (κόροϲ). no de motu propri. oh!. que nodriu als mortals!‡ Has mort!: mostrares a la llum tos maldols! Quin temps aquest quotidià a tu et resta?27 Quelcom imprevist acabarà amb els estatges. que m’acabi de matar! Dones! No suportareu dretes! No aguantaré viva! Detestable dia! Detestable considero la llum! 355 Em precipitaré! Aviaré mon cos! Em separaré de la vida quan mori! Adéu-siau! Ja no sóc més! És que ‡els assenyats.‡ 360 la que a aquesta i a mi i als estatges anihilà! CORI. Au! Com tu podries dir per mi allò que em cal dir? 345 DID. Allò que és agradable. COR. insinues? FED. comprens. Cap cosa sé ben bé quant a allò que vull escoltar. . on. però de fet. FED. DID. amiga. sobretot perquè l’adjectiu παναμέριοϲ es troba en gènere masculí. Copses. la Corifeu palesa que Fedra no podrà tornar a dur la vida que acostumava mai més.‡ Que Cipris no era una dea. Hipòlit. ans que tu. els nefaris accessos estèrils de la deplorable tirana? Pereixi jo mateixa. Oh de mi!. oh noia. filleta. comença a desplegar-se el desastre (Ἄτη) en direcció a la catharsi. en desfer mes entranyes. oh!. dels mals s’enamoren. Quisvulla que aquest fóra altrora el de l’Amazona… DID. i dolorós alhora. En efecte.

375 medití com fóra destruïda la vida dels mortals. ja sien passius (com la peresa) o bé actius (com el desig de pler). com diu la doctrina socràtica. 380 però no ho exercim. comencí just 28 La paradoxa consisteix en que no és clar com arribarà a la fi el casal de Teseu. En certa manera. Dones Trozénides que aquest postrem rebedor del territori pel·lòpide habiteu!29. però no és prou conscient com per superar els instints volitius. rematat amb una elegant sentència de tipus filològic. ans açò s’ha d’examinar així: ‡allò que és profitós ho entenem i també ho coneixem. ni tan sols amb un verí de tal mena32 tenia la intenció de rebentar fins a relliscar a repèl de mes conviccions.‡ I és que ‡són molts els plers de la vida: les llargues enraonamentes i ‡el lleure ―perniciós gaudi―. perquè cascú sap què és bo i què és dolent. ningú fa el mal a consciència. 390 però enraonaré també per a tu el viarany de mon senderi: quan el desig se m’entatxonà. 30 En efecte. oh mísera noia Cretenca! FED.‡‡ però ‡si l’escaiença fos clara. i que més aviat agredeix a la salut” (262-263). i a mi em sembla que ‡no pel tarannà del seu seny obren maleses ―puix que el pensar prou bé és faedor per a la majoria―‡.‡31 En conseqüència. . aquí Fedra responsabilitza del seu patir a la vergonya mal entesa. S’entén ἔϲθ’ com a adverbi (ἔϲτε). a aquella repressió que “atordeix més que plau. en tant que jo em trobo pensant això. demostrant així la noblesa i la categoria que li és pròpia i defugint per fi el plor. altres perquè anteposaren a la noblesa qualsevulla altri pler30. que es veu afectat per l’altre adverbi οὐκ. i que Cipris en aquest relat puneix severament. ja en altrora altrament.‡ i ‡la vergonya. durant el llarg temps de la nit. que és doble: si bé una no és dolenta 385 l’altre és pesantor d’alcoves. 32 Es refereix a l’enamorament com a fàrmac (φάρμακον). uns per culpa de la seua peresa.Hipòlit 17 però ja no és incert fins a on remata el designi de Cipris28. sinó per feblesa. 29 Fedra inicia amb llenguatge elevat la seva apologia. 31 Passatge prenyat de màximes morals de la més alta noblesa. ponderava de quin mode ho podria suportar més decentment. si bé ha quedat palesa fins on pot arribar el determini d’Afrodita. en la que es culpa a la varietat de circumstàncies el que hi hagin mescles de significat en un mateix mot. per tant. no hi haurien dues idees que tinguessin les mateixes lletres.

però en canvi ella mateixa per sí sola s’ha procurat els més grans mals. ‘amb parla expedita’ (παρρηϲίαι). de ben segur als innobles els semblarà que és ho decent. el desvari.‡ Aquelles que. quan coneix maleses de sa mare o de son pare. oh pòntica sobirana Cipris. aquí substantivat com a nucli del sintagma introduït per la preposició οὕνεκα. 34 Es refereix a l’adulteri de fet. car ‡res fiable hi ha en la llengua: la portalera que 395 pensades de barons sap amonestar. 410 ja que. 36 S’entén εὐκλεεῖϲ com a acusatiu plural de l’adjectiu εὐκλεήϲ. sent dona per damunt d’estes. ‡Que molt mal morís la primera que començà a deshonrar uns tàlems per mor de barons adventicis. Perquè ‡un baró esdevé serf. perquè ‡no m’estaria bé ometre les meues gestes ni. habitessin una polis de la gloriosa Atenes mercès als honors36 de sa mare. pujant amb desimboltura35. i. desaparèixer a mi em va semblar ―ningú m’ho contradirà― la millor de les resolucions. lliures. portar-lo bé vencent-lo amb la meua prudència em vaig proposar. tanmateix. d’amagatotis. és oprobiosa. sinó com a participi present actiu en datiu singular. en tant en quant la còmplice foscor o les cambres dels estatges no engeguin mai una veu? Atès que això mateix ens desgavella. sinó que. concertat amb ἐμοὶ. 405 i. estimades. aquest mal començà a esdevenir per a les fembres.‡ D’ennobleïts casalots.18 Eurípides des d’aquest punt: callar aquesta malaltia i ocultar-la. atès que amb açò no aconseguia 400 imposar-me a Cipris. sabia que aquesta feta.‡ En segon lloc. ¿com adés 415 dirigeixen la seua mirada al rostre de sos cònjuges i no fremeixen.‡ I també ‡odio a les circumspectes en paraules però que.‡ A més.‡ 425 33 El mot δρώϲηι s’interpreta no com a aorist de subjunctiu de δράω. tenir molts testimonis. que mai no fos enxampada deshonrant el meu marit. ‡sempre que la impudicícia plagui als pròcers. . esta xacra. en tercera instància. tanmateix. coneixia degudament que seria una odiositat per a tots. havent realitzat33 impudicícies. 420 ni als vailets que vàreig parir. que s’amaga sota paraules de modèstia. s’atenyen unes gosadies no decents34. encara que hom fóra intrèpid. 35 O potser millor.

si engrandida arria:‡ ella. a qui descobrís desmesurat i cavil·lant demesies39.Hipòlit 19 I diuen que ‡només això s’encara amb el món: un senderi dreturer i bo per aquell que pugui. ‡la prudència. cert que al principi a mi la circumstància teua esta em provocà de sobte un horror tremend. de la qual tots els de damunt la terra som descendents. i també hi és dins del marinenc onatge Cipris. mostra als malvats. quan toca. i que ‡per als humans 435 les segones reflexions són de fet més prudents. 41 O sia. cap cosa extraordinària ni fora de raó has patit. havent-lo pres. més aviat. però 444 que en canvi. 37 O. o senzillament degut a l’astoradora flexibilitat del grec. 38 O bé “T‟enamores. 40 Potser com a vestigi de l’escriptura bustrofedòntica. fent de δόξαν ἐϲθλὴν un Acusatiu Agent de καρπίζεται. entre poetes. . és habitual trobar-hi composicions invertides. antigament indistints. En efecte. ‡Cipris no és comportívola. com molts dels humans38. per culpa d’un enamorament perdràs l’esma? 440 Certament.‡ però ‡dels mortals. “i com és conreada per una decent reputació entre els hòmens”. que ‡flanqueja amb serenor a qui cedeix. però ara entenc que és planera. v. les demesies poden sorgir tant per repulsió a Cipris (cas d’Hipòlit). Ella és la que ensementa i la que concedeix el sexe40. si és deure que ells morin. Per què això és un prodigi segons molts dels humans?”. com per una compulsió desordenada vers la dea (cas de Fedra).‡ 450 Quants efectivament posseeixen escrits dels temps més remots i sempre estan ells mateixos entre Muses41. i a partir d’ella totes les coses brollaren. no els aprofita ni als enamorats de fa poc ni a quants estan a punt de fer-ho. car els furors d’una dea caigueren contra tu.‡ En efecte. acostant-los-hi un mirall com a unes joves donzelles. I doncs. quant noble és per totes bandes! i quina decent reputació entre els humans es conrea!37‡ DID. T’enamores (per què això és un prodigi?). ja que la sembra necessita primer l’impuls del camperol. per al lector modern el més previsible seria llegir “ella és la que concedeix el sexe i ensementa”. depenent de quin valor se li confereixi a la preposició ϲύν. Ei-ei!. per cert.6. Senyora. el temps:‡ jamai haguera estat vista jo devora ells! 430 COR. Així. a aquest. mitòlegs i teòlegs. com creus que el maltractarà?‡ 446 ‡Transita per entre l’èter. 39 Cf. de manera que la successió lògica és contraria a la considerada regular.

oh noia amada!. hi ha eixarms i conjurs encisadors: apareixerà algun remei d’aquesta teua malaltia. crec. 43 O fins i tot ‘exorcitzar junts a Cipris’ (συνεκκομίζειν). ha de passar el seu procés. 460 te criat. . desitja amb desimboltura. ‡no cal que hòmens arrangin sa vida en excés. ‡Quants creus fet i fet que. si no has d’apreciar prou aquestes normes. vençuts per la conjuntura.‡ Però. En efecte. com qualsevol malaltia. consumeix-la per tal que sigui expurgada del teu fur. ans els aprecien. Com que malalteges. desisteix de tos mals impulsos!. És això el que li diu la dida a Fedra: encara la malaltia. però de totes maneres en l’espai habiten i no fugen de la presència dels déus42. acaba de patir-la. això. tot i estar molt bé de juins. I tu no ho suportaràs? Havia potser amb uns furs o amb uns déus sobirans diferents ton pare haver. 44 Aquesta és una recomanació de la sabidoria popular comuna a tots els pobles antics: deixar passar les malifetes i retenir fermament les bones accions.‡ 475 Gosa doncs enamorar-te: una dea ho volgué. i a una astrugància aital havent caigut tu. i saben també com antanyasses rapinyà en direcció als déus a Cèfal la Albada resplendent. Es manifesta la idea de l’enamorament com a malaltia de manera que. has de desistir d’excedir-te. realment molt bé hauries actuat. com creus que podries eludir-la? 470 Nogensmenys. ‡si la major part dels mals t’és profitosa tot i ser humà. i sens dubte massa tard ho inventarien uns barons 480 si unes fembres no trobéssim nostres mitjans46. car tapoc un teulat amb què tenir alcoves cobertes arranjarien bé amb ses polideses‡. sies ben rematada per la malaltia!45 ‡A més a més.‡ De fet. 45 ‘Εn cert mode (πωϲ) ben (εὖ) rematada sies (καταϲτρέφου) per la malaltia (τὴν νόϲον)’.20 Eurípides saben com Zeus antany s’enamorà de les intimitats de Sèmele. car ‡res diferent fora d’això és l’excés: voler ser més poderós que les divinitats. la passió sexual adúltera és vista com una possessió de Cipris que cal conjurar.‡ 42 Aquí l’adverbi ἐκποδών funciona en realitat com a preposició d’acusatiu. 455 per amor d’Eros. en veure sos llençols infectats simulen no veure-ho?‡ I quants pares han prevaricat per mor de sos fills per conjurar43 a Cipris? I és que ‡segons els savis 465 això és propi de mortals: preterir ho que no és decent44.

Per això és més incòmode i més dolorós d’escoltar per a ella. ja que si ta vida no estigués a risc de la circumstància aquesta. malgrat est elogi és més incòmode que les raons d’esta. havent dit atrocitats. 51 Aquest és un passatge realment difícil d’entendre. enorgullida. per causa del qual periràs. i et captinguessis bo i essent una dona prudent. FED.Hipòlit 21 COR. Oh!. 47 L’elogi del cor consisteix en lloar la determinació de Fedra de callar el seu delit i morir. àdhuc molt més dolorós d’escoltar per a tu47.263-266.85 i . si almenys et salva. mentre que els barons en la ciència de la medicina. coses vergonyants emperò. ‡Això és el que les ciutats de mortals ben edificades i ses cases destruirà: els arguments massa decents48. per allò que ara fujo seré consumida. 485 FED.‡ DID. però si goses. 46 Aquest passatge prova que ja d’antic les dones tenien més habilitat en l’art dels encanteris. ans d’est baró. i aquest afer no és reprovable49. que raones bé. mai per causa de la teua delectança de llit no t’hagués 495 empès fins aquí. Si de debò t’ho sembla. emperò. ja que efectivament serien els arguments massa decents (οἱ καλοὶ λίαν λόγοι) del messianisme oriental el que anorrearia les liberals costums i tradicions paganes. t’elogio. si bé esta enraona coses més profitoses envers la teua circumstància present. val més50 que tu no li facis el salt. que el teu nom. que m’he solcat prou bé l’ànim pel desig. Vergonyants. no t’avancis fins al límit d’elles. Ja mateix ha de saber-se ta franca motivació al voltant del que has declarat. Fedra. m’has d’obeir. però això és per a tu millor que les decents. Què cosa declames? D’enraonies ben conformades 490 no fretures. més vàlida és l’acció. sinó allò a partir del qual hom es farà cèlebre. 48 Aquests dos versos constitueixen una profecia. 500 Tanmateix. car l’atractiu és secundari51.‡ Perquè ‡no quelcom agradós als oïdes cal enraonar. ara emperò hi ha una important lluita per salvar la teua vida. DID. Andr. i si les indecències raones decentment 505 a tal punt. que no cosiràs la teua boca i no deixaràs de banda les més vergonyants enraonies? DID. Ah!. 49 Amb això la dida contesta els versos 488-489. FED. ja que Eurípides fa entrar en joc el retorciment que atribuïa a les dones (Med. pels déus. 50 S’adopta la lectura χρὴ per comptes de χρῆν.

la medecina? DID. En efecte. Fedra tem que la seua dida. Descura. li acabi fent molt de mal. m‟has d‟obeir (πιθοῦ). és un ungüent o és un beuratge. que hi han altres mecanismes per atraure a un baró a part de la seducció’ (referint-se als filtres que esmenta tot seguit): efectivament. adés quelcom de la seua roba.v. . la llum. pòntica sobirana Cipris!. una de les coses que més angúnia havia de produir a Fedra devia de ser el procés de persuasió sexual.512). gràcies als filtres de la dida (cf. que introdueix una dolça excitació amb un aura als que assetja: que no te‟m mostris mai amb malícia ni em vinguis batzegat! ‡Perquè ni el dispar del foc ni el dels astres54 és superior 530 269-273. etc. FED. i em vingué de sobte a dins la meua ment 510 aquells que sense indecències i sense dany de tes entranyes t’alleujaran d’esta xacra. COR. No ho sé! Aprofitar-te. 52 O bé.22 Eurípides Per entre les meues alcoves tinc uns filtres suscitadors de desig52. Eros. doncs. car (εἴ) la seducció (εἴ) és secundària (εἴ)”. Eros!. Sàpigues que ‡tot podria esgarrifar-te‡.). el qual retorciment palesa també en la concatenació dels mots de la dida: “si (εἴ) de debò (τοι) a tu (ϲοι) t‟ho sembla (δοκεῖ). ‘suavitzadors del desig’ (θελκτήρια ἔρωτοϲ) (cf. cal (χρὴ) que tu (μὲν ϲ’) no li facis el salt (οὔ ἁματάνειν). Soliament tu per mor meua. El significat vindria a ser ‘si de debò creus que et consumiràs de desig no esperis res d’Hipòlit. Això ho disposaré jo com convé. DID. cas que no t’hagis fet covarda… Cal emperò precisament d’aquell que s’ansieja algun fetitxe. 515 FED. oh noia. aquest procés seria eludit. tot i volent fer-li bé.478-481). 53 Es de notar la reiteració del pronom μοὶ amb el valor ‘per mor de mi’. i pel que fa a la resta del que jo cavil·lo ens bastarà explicar-ho a les amigues de dins de casa. Temor tinc de que per mi no et mostris sàvia en excés. que d‟arran de ses ullades 525 exsuda lascívia. no aprendre. i haver amalgamat a partir de dos un sol encís.476). però si no ho creus i goses fer-li el salt a ton marit (cf. ‘per beneficiar-me’. has de voler. 520 DID. criatura. Que per mi53 no revelis al fill de Teseu quelcom d’això. prendre. obeeix-me. sies-me coautora!. Però què tems? FED. Així doncs. adés un rinxol. però si en efecte [goses fer-li el salt] (εἰ δ’ οὖν [ἁμαρτάνειν τολμᾷϲ]). 54 O sia.

el minyó de Zeus!55‡ ‡Debades. bo i entenent que l’adjectiu φονίοιϲι (mortífer) aquí es troba substantivat (matadissa). no reverenciem56. 57 Tot i les dificultats d’aquest passatge corrupte. el tiran d‟hòmens. entre matadisses de donzelles57. perquè a Eros. el qual és una manera de dir que els impulsos d’Eros no són arbitraris.‡ Prou que a la Ecàlia 545 eugueta. al principi soltera i poncella. dels sofrents himeneus! Oh. que és el portaclaus d‟amatíssims tàlems de n‟Afrodita.‡ Oh. 550 cant d‟acord a la sang. Es compara el rapte d’Hèracles a Iole com si Pan hagués enxampat una nàiade o com si hagués casat amb una Bacant. se segueix la lectura que adopta DIGGLE φονίοιϲι νυμφείοιϲ. quan arriba. es desconeix que hi hagués hagut mai un culte oficial a Eros. ‡com a una nàiade corredora o una Ba. d’acord amb el text. que defineix Eros com un raig d’èter que s’engega des dels braons d’Afrodita. de Tebes sacra 555 muralla. cal entendre que deixava de ser soltera mitjançant el ritus bàquic oficiat per donzelles: quan la sang de l’animal immolat rajava (símbol de fecunditat) i el fum dels encens s’enlairava (símbol de pietat) el matrimoni de la noia en qüestió es considerava propici. oh boqueua de Dirce!58: 55 Magnífica invocació del cor. a estatges lluny d‟Eurit enjovada. desjunyida dels llits. que. sinó el ‘minyó’ o ‘servent’ o ‘fàmul’ (παῖϲ) de Zeus. sinó que estan auspiciats per el més gran déu. al fum. 540 però devasta i sostreu mitjançant tots els atzars als mortals.Hipòlit 23 a aquell que s‟engega de les mans de n‟Afrodita: Eros. debades càbit l‟Alfeu i 535 avant els pítics estatges de Febus [el sòl] d‟Hèl·lade acreix bovina matança. . A continuació no diu que Eros sigui el fill de Zeus. per al fill d‟Alcmena Cipris l‟entregà. el qual resulta una manera filosòfica de dir que Eros és fill d’Afrodita. 56 En efecte.

‡ FED. el proemi aquest és dolent. FED. 560 cus. per cert. Estem perdudes! Arrambades a aquestes portes. redissortada per les meues sofrences! 570 COR. Callo. males atrocitats a ma majordona! COR. usurpador del tron de Tebes. tal com passà per les portes. Escolto l’ai. entre l’escenari (on actuaven els agonistes) i les grades on seien els espectadors. dóna. L’al·lot d’aquella eqüestre Amazona crida. Aquest passatge. sobtat. un cop aparellada. ara bé. què et resulta atroç de dins les estances? FED. Tu ets prop els batents!61 T’interessa una assequible dienda de casalicis! Però digues! Digues-me: quin malastre arribà!? 580 FED. 61 En efecte. esposa de Licos. però com una abella qualsevol ha voletejat60. al prosceni. amb averany letífer l‟adormí. tot vociferant. el cor se situava al mig de l’orquestra circular. Ai de mi! Ai-ai…! Oh. però no ho tinc clar… 585 En canvi ressonà aital que. De manera similar haurà de morir Hipòlit. i que segurament es reduïa a danses i moviments enèrgics conjuntats sempre dins de l’orquestra. el crit62. ens ho hem guanyat! 565 COR. 60 El símil indica que per a Afrodita el fet d’atiar calamitats no és cap esforç. Calleu! Oh dones…. Hipòlit. mentre que el decorat de les portes devien de situar-se al darrera de l’escenari. passà a tu. Quina remor esmentes? Quina dita alertes? Digues: quin rumor t’esglaia. COR. les entranyes? FED. perquè amb el tro ignienvolt59 a sa mare. 58 La font que rebé el nom de la nimfa Dirce. la qual morí arrossegada per un brau. Però Fedra. 575 escolteu quina mena de clam petega dins les estances! COR. 59 O bé ‘giriardent’ (ἀμφιπύρωι). Heu d’esperar que discerneixi la remor dels de dins. a la del bisengendrat Ba. I és que ‡rebufa totes les atrocitats. . infereix que el moviment del cor tràgic devia de ser limitat.24 Eurípides consignaríeu el que Cipris talment serpeja.

M’ha matat perquè ha enraonat mos tràngols i no ha curat amorosament. que es troben tan o més lluny de l’escenari). . Ben clarament inclús ‘l’alcavota de mos pitjors malvestats’. 600 62 No és gratuït això que diu el cor: es tracta de fer versemblant als espectadors el fet de que no hagin entès res de la remor de darrera l’escenari (si no ho entén el cor. fora d’una sola cosa: morir quant més aviat. 590 COR. espòs de la senyora Fedra. ‘la que féu prodició al tàlem de mon senyor63!’. COR. el qual li confereix molta més gravetat a la situació. però de manera aital que res no fos intel·ligible i no trenqués la tensió argumental del drama. És així com cal entendre molt sovint els anomenats potser erròniament ‘genitius exclamatius’.Hipòlit 25 FED. No ho sé. oh!. de mos mals64! Has estat traïda. si patires ho irreparable? FED. és lògic que tampoc ho entenguin els espectadors. ja que els actors de darrera havien de fer cridòria i remor amb la veu. amiga! Què arranjaré per a tu!? I és que els secrets han aparegut… però per anorrear! Ai-ai! Eh-eh! Traïda per culpa dels amics! 595 FED. única esmena65. decentment. de les sofrences que ara em segueixen. s’inicia el desfermament de la tragèdia (el llarg i profund tall que farà rajar a doll la negra sang del boc). sinó com a senyor de la casa. esta xacra. Ai lassa! Jo. exclama. 64 ‘Què faré jo de mos mals!’. 63 Es refereix a Teseu no com a son propi pare. 65 Després de la tensió acumulada (ritus propiciatori al voltant de l’altar). I doncs… com? Què faràs.