You are on page 1of 19

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient


i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

GEOZONA 225 COVES DEL SALNITRE I DISCORDANÇA


PROGRESSIVA DE COLLBATÓ

INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL


Les coves del Salnitre són un bell exemple de carst situat en l’emblemàtica
muntanya de Montserrat i presenten l’al·licient de la proximitat a l’àrea
metropolitana de Barcelona i la facilitat de visita, ja que està totalment
condicionada per a la visita turística. A més, es troba en el Parc Natural de la
muntanya de Montserrat (decret 59/87 del 29 de Gener de 1987, DOGC 812, 06-
03-87)

Vista de les abundants concrecions de la


part superior de la zona de l'Orgue.
Foto: A. Martínez

GEÒTOPS INCLOSOS A LA GEOZONA


1. Coves del Salnitre

COMARCA: Baix Llobregat MUNICIPI(S): Collbató

DADES FISIOGRÀFIQUES
El Geòtop 1 es situa a la Serralada Prelitoral, a la zona sud del massís de
Montserrat, a l’oest del riu Llobregat. Els materials que formen la discordança
progressiva es troben a la riba nord del Torrent de la Salut, coincidint amb la zona
baixa de la falda sud de la muntanya de Montserrat. Més concretament es
localitza a la zona de les Coves del Salnitre, al nord del Torrent de la Salut, al sud

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

del Coll de les Garrigoses, a l’est del Clot de Lladerns i a l’oest del Clot d’en
Casanelles.

CONDICIONS D’ACCÉS
La discordança progressiva de la zona de Collbató (Geòtop 1) és de fàcil accés ja
que es troba molt a prop del poble de Collbató. L’accés directe als materials
involucrats en la discordança progressiva es pot fer per carretera agafant el
trencant que puja fins les Coves del Salnitre des de la carretera de Collbató a
Monistrol de Montserrat (B-112) i continuar pel Camí de les Feixades o per
qualsevol dels camins que pugen a la muntanya de Montserrat des de Collbató o
la prèviament citada carretera. Per a la visió de paisatge d’aquest aflorament (molt
més interessant i significativa que l’accés directe) existeixen una sèrie de punts
privilegiats per tota la Serra de Rubió i el Serrat dels Gatells (al sud del Torrent de
la Salut). El millor punt d’observació es troba a uns 500 metres a l’est de Collbató,
d’accés a peu pel camí de Collbató a Esparreguera fins arribar a la explanada al
nord de la Roca del corb.

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL


Es troba al vessant sud de la muntanya de Montserrat, amb matolls, zones
pelades i petites zones boscoses (forestal?). Hi ha diversos camins i un parell de
carreteres asfaltades. A les coves del Salnitre hi ha un mirador i construccions a la
entrada. Es troba dintre del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.
Es troba dintre del Parc Natural de la muntanya de Montserrat (decret 59/87 del
29 de Gener de 1987, DOGC 812, 06-03-87).

SITUACIÓ GEOLÒGICA

SITUACIÓ GEOLÒGICA
Montserrat és un dels ventalls costaners eocens que voregen el límit sud de la
conca de l’Ebre, essent producte de l’erosió de les Serralades Costaneres
Catalanes. Aquestes serralades formen petites unitats encavalcants cap al nord
sobre la conca de l’Ebre, creant discordances progressives (veure geòtop
vinculat). Aquesta deformació es produeix durant l’orogènia Alpina, al mateix
temps que s’emplacen les làmines encavalcants dels Pirineus en sentit sud.
Durant el Miocè es produeix una tectònica extensiva amb la formació de
semigrabens que separen les Serralades Costaneres Catalanes en les serralades
Litoral i Prelitoral.

PARAULES CLAU
Carst, concreció, conglomerat, cova, estalactita, estalagmita, paleocarst.

EDAT DELS MATERIALS I PROCESSOS REPRESENTATS


Paleogen – Eocè, Neogen - Pliocè, Quaternari – Holocè.

INFORMACIÓ GEOLÒGICA

TIPUS D’INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL


Catalunya és un país bastant privilegiat des del punt de vista genèric del carst.
Però hi ha un tipus de carst que és el que es desenvolupa en conglomerats. Bons
exemples són la cova Cuberes (amb 7,5 km és la 2ª mundial) i la cova de
l’Espluga de Francolí, que amb 3,5 km és la setena. La cova del Salnitre és un
dels exemples de carst en conglomerats a Catalunya. Malgrat no destacar pel seu
recorregut, és important per la seva bellesa, pel fet de ser una de les primeres
coves turístiques i per la proximitat a Barcelona. Per aquests motius cada any rep

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

molts visitants, dels quals la majoria són excursions escolars. La cova del Salnitre
és un bon geòtop, molt útil per potenciar l’educació ambiental i per a ús
pedagògic. Com que el carst és un medi de difícil accés, la possibilitat d’entrar a
una cova turística com aquesta, de penetrar en un àmbit realment fascinant i
desconegut, és una porta oberta a un món que, normalment, queda restringit a
petits cercles d’investigadors i exploradors subterranis.
A diferència del món superficial, on s’integren en el paisatge elements geològics,
de vegetació, antropològics, etc., sota terra el paisatge esdevé exclusivament
geològic. En aquest medi els geòlegs, químics i físics estudien aspectes
hidrològics, d’evolució càrstica, processos químics, climàtics, etc.; els biòlegs els
peculiars ecosistemes subterranis i els antropòlegs i prehistoriadors treuen a la
llum les restes que ens parlen de l’evolució de l’espècie humana i de les seves
formes culturals.
Per aquests motius és molt interessant potenciar les visites a aquesta cova
turística, però al mateix temps, dotar-la d’un material amb contingut pedagògic i
divulgatiu de tot allò què comporta el món subterrani.
Si, a més a més, afegim que aquesta geozona engloba una sèrie d’afloraments a
la zona de Collbató que clarament reflexen relacions entre tectònica i
sedimentació al marge sud-est de la Conca de l’Ebre (relacionades amb el
creixement d’estructures tectòniques simultànies amb la deposició en ventalls
al·luvials al marge de la conca), l'interès a tots els nivells puja en quantitats
extraordinàries.

Interès turístic: 5
Interès didàctic (nivell divulgatiu i d’ensenyament bàsic): 4
Interès didàctic (ensenyament a nivells mig i superior): 3.5
Interès científic: 3.5

ANÀLISI COMPARATIVA
A Catalunya existeixen altres cavitats importants en conglomerats, com és el cas
de la cova Cuberes (7550 m), el Forat del Toscà (1416 m) i el Botet de Casa Rei
(1278 m), però les úniques turístiques són la de l’Espluga (geòtop 119GT) i
aquesta. Molts països són conscients del patrimoni natural i cultural i del recurs
econòmic-turístic que representen les àrees càrstiques. Per aquest motiu han
desenvolupat mesures de protecció del medi càrstic, de la seva ordenació per al
turisme i l’habilitació des del punt de vista de l’educació ambiental. Cal tenir en

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

compte que, per exemple, coves com la de Bétharram a França, tenen una
afluència de més de 250.000 visites a l’any, o la cova de Postojna a l’antiga
Iugoslàvia ha estat visitada per més de 10 milions de persones. A l’estat espanyol
existeixen nombroses cavitats turístiques, destacant les d’interès especial
prehistòric com les d’Altamira i el conjunt del Castillo a Santander. Altres coves
que destaquen per la seva bellesa són les de Nerja (Andalusia) i les del Drac i
Artà a les Balears.
Pel que fa a les discordances progressives, al marge sud-est de la conca de l'Ebre
es troben altres afloraments de dipòsits al·luvials que mostren discordances
progressives associades a l’estructuració de les Serralades Costaneres
Catalanes. Alguns exemples es troben a la zona de Sant Miquel del Montclar,
Montsant - Serra de la Llena i Gandesa - Horta de Sant Joan. Al marge nord
(Pirineus) de la Conca de l’Ebre també es troben clars exemples de discordances
progressives en materials terciaris al·luvials com a Sant Llorenç de Morunys al
Solsonès o Riglos - Agüero a l’Aragó.

RELACIÓ AMB ALTRES VALORS PATRIMONIALS


Donat que forma part de l’espai protegit de Montserrat, té altres tipus d’interessos
com el de tipus biòtic, i cultural i històric relacionats amb el monestir de
Montserrat. Es troben les coves del Salnitre, d’interès geològic i turístic.

RELLEVÀNCIA GEOLÒGICA

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA I CONTEXTUALITZACIÓ (ESPAI/TEMPS)


Montserrat és un dels ventalls costaners eocens que voregen el límit sud de la
conca de l’Ebre essent producte de l’erosió de les Serralades Costaneres
Catalanes. Aquestes serralades, de direcció NE-SW, formen petites unitats
encavalcants cap al nord, sobre la conca de l’Ebre, creant, de vegades,
discordances progressives. Aquestes unitats estan formades per materials del
basament i una cobertora composta per Buntsandstein, Muschelkalk i Keuper. La
deformació es produeix durant l’orogènia Alpina, al mateix temps que s’emplacen
les làmines encavalcants dels Pirineus en sentit sud. Per sobre dels materials
triàsics del bloc inferior dels encavalcaments (conca de l’Ebre) se sedimenten,
d’una manera discordant i en discordança progressiva, els materials de l’Eocè
inferior (bretxes del Cairat i de la Salut) i, per sobre, els conglomerats de
Montserrat (Eocè mitjà). Durant el Miocè es produeix una tectònica extensiva amb

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

la formació de semigrabens que separen les Serralades Costaneres Catalanes en


les Serralades Litoral i Prelitoral.
L’inici de la carstificació a Montserrat és antic, segurament del Pliocè (entre 5 i 2
milions d’anys). Quan els conglomerats van quedar al descobert i es van
començar a erosionar, el nivell de base se situava en la depressió del Bruc-
Collbató. La circulació es dirigia, tant superficialment com subterràniament, cap al
sud. La zona de Collbató era un àrea de surgències que abocaven les aigües a
una plana situada on actualment hi ha la serra de Rubió. L’encaixament quaternari
del riu Llobregat va aïllar el massís pel NE i va crear un nou nivell de base més
profund a la zona de Monistrol, cap a on es dirigeixen les aigües subterrànies en
l’actualitat. Per aquest motiu, les Coves del Salnitre i la resta de cavitats de la
zona de Collbató han quedat seques i formen part del paleocarst que està enlairat
més de 300 m sobre les fonts de Monistrol.

RELLEVÀNCIA COM A REGISTRE GEOLÒGIC


Els processos més ben desenvolupats són els corresponents a un sistema càrstic
fòssil: primer funciona com a conductes actius i, posteriorment, queden secs i
s’inicia el procés de reompliment dels conductes amb concrecions, sediments i
blocs produïts per l’enfonsament de la volta.
El geòtop vinculat es troba a una zona molt visitada per geòlegs de tots els temps.
Al 1898 Almera (Almera 1899) guià una excursió dintre de la Reunió
Extraordinària de La Societe Geologique de France a Barcelona. Aquest geòtop
també va ser parada al XIV Congreso Geológico Internacional de 1926.
Recentment fou parada al setè dia de l’excursió “Cuenca del Ebro - Pirineos” del “I
Seminario Iberoamericano de Cuencas de Antepaís en los Andes, los Pirineos y
los Varíscides” organitzat per le Universidad de Oviedo, Instituto Tecnológico y
Geominero de España, Servei Geològic de Catalunya (ICC), Institut de Ciències
de la Terra “Jaume Almera” (CSIC), Excma. Diputación General de León,
Ministerio de Educación y Cultura, Comissionat de Universitats i Recerca de la
Generalitat de Catalunya i la Universitat de Barcelona.

SIGNIFICACIÓ HISTÒRICA
Les coves del Salnitre són conegudes d’antic, foren utilitzades des del Neolític fins
a temps ibèrics i com amagatall de pastors i bandolers en diverses èpoques. El
coneixement de les exploracions està íntimament lligat a l’evolució del monestir.
En un principi, a Montserrat hi havia petites ermites, però a partir del segle XIV es

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

creà el domini feudal del monestir i s’inicià una gran activitat constructora. Durant
el segle XVI, el monestir rebia 12 lliures anuals per l’arrendament de les
extraccions de salnitre de la cova (d’ací ve el seu nom). A l’interior de la cova hi
ha nombroses inscripcions amb dates que van des de 1511 fins 1780, any en què
Zamora va realitzar una topografia de la cova. Cal destacar l’existència d’un
manuscrit, custodiat al monestir, del pare Gerard Joana (1769-1841). Aquest
manuscrit, de començaments del segle XIX, conté nombroses referències a
observacions naturalistes de la muntanya de Montserrat i té un gran valor històric
pel que fa referència al carst, ja que l’autor havia observat que les aigües
s’infiltraven fent coves i considerava que la muntanya estava “buida”. De fet, es
pot considerar el primer document espeleològic de tota la península Ibèrica.
Desprès de l’abandonament del monestir per les desamortitzacions a l’any 1835 i
la seva reobertura nou anys més tard, es creà un moviment de romàntics al
voltant de la muntanya, dels quals destaca Víctor Balaguer, que en la dècada dels
1870-1880 va fer vàries publicacions i litografies sobre Montserrat i la cova del
Salnitre.
Degut a la seva proximitat a Barcelona, la seva espectacularitat i els seus
magnífics afloraments, la zona de Montserrat i la Serralada Prelitoral Catalana ha
estat estudiada per naturalistes des de fa segles.
Almera (1899) i Palet y Barba (1910) van dibuixar als seus talls geològics
geometries assimilables a discordances progressives a la zona de Collbató.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Almera, J. (1899). Compte rendú de l’excursion a Olesa, La Puda et Montserrat.
Bol. Soc. Geol. Fr. Vol XXVI. 23 pp.
Anadón, P. (1978). El Paleógeno continental anterior a la transgresión
Biarritziense (Eoceno medio) entre los ríos Gaià y Ripoll (prov. de Tarragona y
Barcelona). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona, 267 pp. Versió abreujada en:
Est. Geol., 34: 5, 341-440
Anadón, P., Colombo, F., Esteban, M., Marzo, M., Robles, S., Santanach, P. i
Solé Sugrañes, L. (1979). Evolución tectonoestratigráfica de los Catalánides. Acta
Geol. Hisp., 14: 242-270
Anadón, P., Cabrera, L., Guimerà, J. i Santanach, P. (1985a). Paleogene strike-
slip tectonics and sedimentation along the southeastern margin of the Ebro basin.
En: K.T. Biddle and N. Christie-Blick (Eds), Strike-slip Tectonics and

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

sedimentation. Soc. Econ. Paleontol. and Mineralogists Spec. Publ. Nº 37, pp.
303-318
Anadón, P., Marzo, M. i Puigdefàbregas, C. (1985b). The Eocene Fan-delta of
Montserrat (Southeastern Ebro basin, Spain). En: I.A.S. 6th European Regional
Meeting, Lérida, Spain., Excursion Guidebook.: pp. 108-146
Anadón, P., i Marzo, M., (1986). Sistemas deposicionales eocenos del margen
oriental de la cuenca del Ebro: sector Igualada-Montserrat . In: Guía de las
excursiones del XI Congreso Español de Sedimentología, Barcelona, Spain.: pp.
4.1-4.59
Balaguer, V. (1852): guia de les coves. Monestir de Montserrat
Beràstegui, X., Losantos, M., Puig, C. i Casanova, J. (1996). Estructura de la
Cadena Prelitoral Catalana entre el Llobregat y el Montseny. Geogaceta 20: 4, pp.
796-799
Faura i Sans, M. (1908): Exploracions al Salnitre i Puetons.
Font i Sagué, N. (1879); Catàleg espelològic de Catalunya.
Freixas, A., Cervelló, J.M. i Martínez, A. (1988): Estudi de les possibilitats
d’educació ambiental de la coves del Salnitre. Servei Geològic de Catalunya.
Inèdit.
Joana, G. (1801): Manuscrit. Monestir de Montserrat
Llopis Lladó, N. (1947). Contribución al Conocimiento de la Morfoestructura de los
Catalánides. Inst. Lucas Mallada, C.S.I.C., Barcelona, 372 pp.
Llopis Lladó, N. i Thomas, J.M. (1953): Estudi hidrogeològic del vessant
meridional de Montserrat.
López-Blanco, M. (1996). Estratigrafía secuencial de sistemas deltaicos en
cuencas de antepaís: ejemplos de Sant Llorenç del Munt, Montserrat y Roda
(Paleógeno, cuenca de antepaís surpirenaica). Tesi doctoral , Universitat de
Barcelona. 238 pp.
López-Blanco, M. (en premsa). Sedimentary response to thrusting and fold
growing on the SE margin of the Ebro basin (Paleogene, NE Spain). Sedim. Geol.
López-Blanco, M., Marzo, M., Burbank, D.W., Vergés, J., Roca, E., Anadón, P. i
Piña, J. (en premsa). Tectonic and climatic controls on the development of
foreland fan deltas: Montserrat and Sant Llorenç del Munt systems (Middle
Eocene, Ebro basin, NE Spain). Sedim. Geol.
Martínez, A. (1988): Itinerari a la cova del Salnitre. Servei Geològic de Catalunya .
Inèdit.
Muntades, M. (1866). Montserrat, su pasado su presente y su porvenir.

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

Palet y Barba, D. (1910). Nota sobre la Cordillera del N. de Tarrassa. Nota sobre
tectónica de la Cordillera media catalana. Boletín de de la Real Academia de
Ciencias y Artes de Barcelona.
Peón, A., Rosell, J., Trilla, J., Obrador, A., Alonso, F., Ramírez del Pozo, J. i
Cabañas, J. (1975 b). Mapa Geológico de España, E. 1:50.000, Sabadell (392).
Servicio de Publicaciones del Ministerio de Industria.
Solana, M. (1852): Montserrat subterránea. Làmines litografiades sobre les coves.
Monestir de Montserrat
Zamora, F. (1789): Treballs topogràfics i dibuixos de les coves. Monestir de
Montserrat.

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

Formació de les Coves del Salnitre (Martínez, 1988)

Vista del vessant sud de Montserrat (cantó de Collbató) des de la Serra de Rubió i
situació de l’entrada de les Coves del Salnitre (fletxa) Foto: A. Martínez

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

Caminet, amb escales i baranes, que puja des del pàrquing fins a l’entrada de la cova.
Foto: A. Martínez

Formes característiques de la carstificació montserratina: diàclasis eixamplades formant


conductes allargats. Foto: A. Martínez

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

Vestíbul a l’entrada de la cova, on es compren les entrades i es fan els grups guiats. Foto:
A. Martínez

Detall de les diàclasis carstificades,


observables en el camí d’accés.
Foto: A. Martínez

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

Entrada a la cova. Actualment està protegida


de caigudes de pedres per una malla d’acer.
Foto: A. Martínez

Concrecions a la zona del Cambril i de


l'Orgue.
Foto: A. Martínez

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

Blocs caiguts amb concrecions anteriors adherides. Foto: A. Martínez

Columna estalagmítica a la galeria inferior. Foto: A. Martínez

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

INSTRUMENTS DE PROTECCIÓ EXISTENTS I RECOMANACIONS PER A LA


PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DE L’ESPAI COM A VALOR
PATRIMONIAL
Montserrat és una zona protegida i la cavitat entra dins del seu perímetre. Es
recomana portar a terme el projecte que es va iniciar al Servei Geològic a l’any
1988 i que consisteix en realitzar una sèrie d’actuacions per tal de donar a
conèixer als visitants de la cova uns conceptes més científics i divulgatius del que
actualment s’està fent a les visites guiades.
Aquest projecte consta d’una publicació d’un llibre guia (del qual s’ha extret la
majoria de la informació d’aquesta fitxa) i de la instal·lació d’una sèrie de panells
informatius en diversos llocs, tant a l’exterior com a l’interior de la cova. Altres
recomanacions són: millorar la il·luminació de la cova, fer l’itinerari més segur
(baranes i escales) i regular el nombre de visitants, doncs sovint es fan grups
excessius (més de 50 persones), la qual cosa augmenta el perill pels visitants
(molts són nens) i no permet gaudir de la visita. Es recomana fer grups de màxim
10-15 persones.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS


És una zona molt recomanable per fer excursions a tots els nivells, des dels
amants de la ciències en general fins als curiosos, i per a escoles, ja que les
seves possibilitats didàctiques, sobretot des del punt de vista mediambiental són
molt importants. També té un gran interès per a investigadors científics de
diverses branques (sedimentologia del quaternari, carstòlegs, hidrogeòlegs,
arqueòlegs, etc.).

RECOMANACIONS PER A LA INCLUSIÓ EN CATALOGACIONS ESTATALS O


INTERNACIONALS
Donat el conjunt de característiques esmentades, aquest geòtop podria formar
part d’una catalogació estatal i internacional.

AUTORIA DE LA FITXA
Albert Martínez Rius, Geòleg Consultor
Miguel López Blanco, Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències
Marines. Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona.

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

FITXA DE GEÒTOP INCLÒS


Discordança progressiva de Collbató
Aquestes discordances afecten els nivells conglomeràtics més baixos (1er i 2n
tascons de Anadón et al., 1985b) de la muntanya de Montserrat. Hi ha fins a
quatre discordances organitzades amb una geometria de ventall que s’atascona
cap el sud-oest. Aquestes discordances limiten cossos conglomeràtics que
mostren cicles d’onlap-offlap com els descrits per Riba (1976). L’angle de rotació
associat a aquesta discordança progressiva (suma de les quatre discordances
menors) és d’uns 40 graus i està associada al creixement de un plec sinclinal que,
fins i tot, afecta el materials Triàsics a Collbató. L’edat del plegament és Lutecià
superior-Bartonià inferior.

Vista del vessant sud de la muntanya de


Montserrat on s’observa com el nivell
conglomeràtic més baix es troba
deformat i tallat per una discordança
sobre la que trobem dipòsits
conglomeràtics no deformats.
Foto: M. López Blanco

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

ESPECIFICITATS SOBRE L’ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL:


Es troba al vessant sud de la muntanya de Montserrat, amb matolls, zones
pelades i petites zones boscoses (forestal). Hi ha diversos camins i un parell de
carreteres asfaltades. A les Coves del Salnitre hi ha un mirador i construccions a
la entrada. Es troba dintre del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. El sòl
es troba dintre del Parc Natural de la muntanya de Montserrat (decret 59/87 del 29
de Gener de 1987, DOGC 812, 06-03-87).

INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA

Vista frontal de la discordança progressiva que afecta els nivells inferiors de Montserrat.
Es pot observar com el gran paquet superior de conglomerats es disposa discordant
sobre l'inferior, molt més petit i que s'atascona cap a l’esquerra. Foto: M. López Blanco

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL


GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL
Aquest geòtop es troba dintre del i Parc Natural de la muntanya de Montserrat
(decret 59/87 del 29 de Gener de 1987, DOGC 812, 06-03-87). Al trobar-se en
una zona molt visitada (Montserrat i Coves del Salnitre), es podria fer alguna
mena de panell o rètol explicatiu - informatiu i posar-ho a la zona de les Coves del
Salnitre o al punt de vista de la Serra dels Gatells.

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES


Aquest geòtop es troba dintre del Parc de la Muntanya de Montserrat, sense cap
perill aparent. L’únic perill, en aquest cas, seria la urbanització de la Serra d’en
Rubió o del Serrat dels Gatells, que podria fer difícil la visió de paisatge del
geòtop. Al punt de vista de paisatge de la Serra dels Gatells hi ha una zona de tir
al plat, però això no sembla gaire perillós o restrictiu (si no ho fan una zona
tancada i d’accés privat).

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS


Al tractar-se d’un Parc Natural, es podria fer alguna mena de panell explicatiu o
indicador.

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94