You are on page 1of 7

PLATÓ

1 NOTA BIOGRÀFICA:

· Plató va néixer l'any 427 aC a Atenes.
· La seva família era aristocràtica; va viure la guerra
del peloponès.
· Era deixeble de SÒCRATES – la seva condemna a
mort marca molt el pensament de Plató.
· Platço abandona Atenes. Torna l'any 387 aC -
influït per l'escola pitagòrica.
· Forma l'Academia (primera universitat europea):
centre de formació política i intel·lectual de joves
grecs.

2 L'OBRA DE PLATÓ

· És el primer en fer filosofia escrita.
· La seva obra es divideix en quatre períodes:

·Període de joventut (393-389 aC) : Influït per Sòcrates, temes relacionats
amb conceptes de la cultura grega.

·Període del primer viatge a Sicília i de la fundació de l'Acadèmia (388-
385aC): Inquietuds polítiques.

·Període de maduresa (385-370 aC) : Concreta la teoria de les idees i de
l'amor.

·Últims anys (385-347 aC) : Discuteix la teoria de les idees i s'interessa per la
lògica, medicina i ciències naturals.

Fa còpies inperfectes(que és tot allò que coneixem) de un ideal. Rebuig als sofistes. L'ànima a aquest món superior es purifica. 4 LA TEORIA DE LES IDEES · L'origen de la teoria de les idees: les idees ens provenen de la cultura grega: l'esplendor artística(cànon) i la matemàtica grega(idea de perfecció. · La idea del bé: el món de les idees està jerarquitzat. · Sòcrates: L'autor més rellevant per al seu pensament.3 PLATÓ I ELS FILÒSOFS ANTERIORS · Heràclit: tota la realitat està sotmesa a un canvi enteressant. La base: idees dels objectes i éssers del món sensible. Les idees són fonament i model del món real. que anteriorment havia viscut fora del cos. subjectivista i relativista. encara més amunt: idees ètiques i estètiques. orientació en l'educació(policial i actitut sensista). més amunt: objectes matemàtics. Hi ha dos móns: el sensible i aparent sotmès a l'esdevenir. Mètode de diàleg (ironia i maièulica). però aquesta realitat és tan sols una aparença. i constitueixen el dons dels valors ètics i conceptes estètics. · Anaxàgores: Demiürg platònic.semidéu que està entre les idees del món real. · Paramènides: Via d'Opinió(doxa) com via d'accés al món sensible.les formes geomètriques són idees) · Les idees platòniques: Davant d'un món sensible ha d'existir un univers ideal. · Pitàgores: el cos és una presó per l'ànima. Via de veritat(episterme) com a via d'accés al món intal·ligible. no és real perquè és una ombra del món intel·ligible. finalment: la idea del Bé en si (fonament de tot ésser) .

.. · . multiforme i irracional. .. .immortal.Plató creu que l’ànima predomina sobre el cos. indissoluble. per això Plató recorre al mite del carro alat. vida com a moviment. intel·ligible.. · . Plató va iniciar la descripció del que més tard seria la psicologia. Característiques . · . Les tres forces de l’ànima .5 L'ÀNIMA SEGONS PLATÓ Concepte: ànima (psique) significa “vida”..el principi de la vida del cos... uniforme.A partir de la determinació i diferenciació del verb “respirar” i del substantiu “vida”. ja que és separable.l’ element oposat a la corporeïtat.Descriure la naturalesa de l’ànima no és a l’abast de la ment humana. i té a veure amb “respirar” ja que aquest és el moviment que manifesta en l’ésser humà el procés de viure. Només es pot escapar de la cadena de reencarnacions alliberant-se de l’esclavitud del cos i dedicant-se a la filosofia..L’ ànima és. i la seva unió és accidental i temporal.... .El cos pertany al món sensible i és mortal. · .transmigrant d’un cos a l’altre (reencarnació). que l’ànima és anterior al cos.

• Tercer estadi(sentiment de compartir): El presoner alliverat torna a buscar els seus companys per explicarli's el seu nou descobriment.. Quan l’ànima racional guia i controla les altres dues. • Segon estadi(descobriment de la veritat): un dia. La seva virtut és la fortalesa.La part irascible: es troba al pit i és una font de passions nobles com la valentia. el desig de menjar i beure.Segons Plató l’ànima consta de tres parts que tenen diferents funcions i es troben a llocs específics del cos: . Origina baixes passions com l’apetit sexual. . Les seves virtuts són la saviesa i la prudència. Tot i que aquest els va a explicar el que ha vist a els seus companys avans que qualsevol altre cosa. i descobreix la realitat que per a ell era impossible. . els quals només poden veure el que succeeix al seu voltant per mitjà de les ombres que una foguera progecta a la paret que tenen davant. es produeix l’harmonia en l’individu. Es troba al cervell i la seva missió és conduir les altres dues parts. aquests el prenen per boig.la seva virtut és la temperància davant els excessos. El mite de la caverna: El mite de les caverna es podria definir a partir de dos estadis: • Primer estadi(ignorància): un grup de presoners.La part racional: ens diferencia dels animals..La part concupiscible: té a veure amb les tendències o desitjos. No veuen més enllà de les ombres. De manera que queda clara la visió de Plató sobre el saber (el . un dels presoners és alliverat.

7 LA TEORIA POLÍTICA DE PLATÓ La justícia. Requisits: . -Plató afirma a Menó que l'areté és un do diví i opinió verdadera. Els soistes ja van emprendre tasques educatives. saber no és saber si no es comunica). El mite platònic marca un camí des de les tenebres fins a la llum/ el veritable filòsof s'allibera de les ombres a trabés de la dialèctica i recorrent el difícil camí fins la saviesa. “de bo”. Plató concep la virtut com a harmonia de les tres parts de l'ànima: 1. La veritat ni es dóna per naturalesa ni s'aprèn. part racional: prudent 2. Però al mateix temps l'areté no és una simple opinió. “de positiu” per a qui ho poseeix. ideal de la comunitat Plató pretén construir un model d’organització ciutadana (“República” i “Lleis”). és molt important aquest sentiment de solidaritat. “d'exel·lència”. però és plató qui ens ha deixat una idea elavorada de l'educació o “paidéia”. “de mèrit”. Significat platónic d'areté: Coneixer-se a un mateix. part irascible: valerosa 3. part concupiscible: temperada *una altre virtut fonamental era la sabiesa. 6 ARETÉ DE L'INDIVIDU areté: la virtut. la pràctica en forma de prudència. justícia i bé. ja que tots el reconeixem (quan algú fa un acte valerós tothom el reconeix). Es pot aprendre l'areté? Preguntar si l'areté es pot aprendre és com preguntar si es pot aprendre la naturalesa humana.

crec jo.· Clara idea de justícia. S’oblida l’únic tresor polític: l’educació i la solidaritat. també ànima immortal. · Oligarquia: “govern on manen els rics sense que els pobres tinguin accés al poder”. · Educar als ciutadans i als polítics. · Democràcia: “neix. Règims polítics Plató vol aconseguir construir una ciutat justa i feliç en la realitat (“República”). Plató no permet que tinguin béns materials i dóna la mateixa educació als homes que a les dones. la mortal. · Superar la concepció tirànica imposada per la força o per l’engany. El poble prepara un règim violent ja que els oligarques els hi ha negat l’educació. l’ànima immortal. · Portar al poder els més intel·ligents i generosos. Als governents se’ls hi associa l’ànima intel·ligible. · L’estat=reflex del ciutadà. · Aristocràcia: És el règim més perfecte. Forma d’intel·ligència que implica generositat. Els guardian estan relacionats amb l’ànima irascible. Els nivells d’organització de l’Estat · Nivell superior: correspon al lógos. · Timocràcia: l’element passional domina sobre el racional. Hi trobem els governants (archontes) que basen la superioritat en el saber (sophia). quan vencen els pobres”. a la racionalitat i a la reflexió. Si cada ciutadà executa la seva tasca es produeix l’harmonia social. · Camperols. . És la intel·ligència la que domina l’Estat. comerciants i artesans = són els fonament econòmic de la polis i se’ls lliga amb l’ànima concupiscible. altruisme i <<idealisme>>. · Els guardians (phylakes) à defensar l’estat. Predomina la classe militar i s’oprimeixen les classes inferiors. No està basat en el llinatge de sang sinó en la capacitat.

sinó com una privació o allunyament de Bé. Neoplatonisme: · Plotí heretarà una visió mística del platonisme. · Una altra doctrina neoplatònica serà l’emanatisme. Racionalisme: · L’idealime platònic influeix en el racionalisme cartesià. · Per Plató el coneixement venia del record. · Trobem també un rastre platònic en la fenomenologia de Husserl i d’Scheler. per Sant Agustí es revela per il·luminació divina. Sant Agustí: ·Concep el mal. 8 INFLUÈNCIES POSTERIORS Aristòtil va estudiar a l’acadèmia platònica i en va ser el deixeble més important. encara que sigui fals. Per a ell les essències es troben dins dels éssers sensibles. no com una realitat positiva. definit també per Sant Agustí. · També s’ha assenyalat influència platònica en el Món (les veritats objectives i les lleis científiques) de Popper. Filosofia contemporània: ·Nietzsche considera que del platonisme sorgeix l’error de la metafísica dogmàtica en crear l’esperit pur i el Bé en si.· Tirania: El poble accepta que el tirà estableixi un ordre. ja que l’idealisme de la filosofia moderna a partir de Descartes parteix de la desconfiança respecte als continguts empírics i fomenta el coneixement en les idees innates i no en les coses que es perceben. .