You are on page 1of 26

PREGÓ DEDICAT A TOTS ELS INFANTS DE POLLENÇA..

(Cavall Bernat) Pollença, any 900 abans de la nostra era... un jove de


devers quinze anys seu sobre una penya del poblat de Bocchoris. Comença
un nou dia i el sol naixent tenyeix de vermell la paret rocosa i imponent
del Cavall Bernat. El jove mira encisat el paisatge, li agrada contemplar la
petita cala abans d’envestir la dura jornada de treball que li espera.

(Vall d’en Marc) Pollença, any 1100 de la nostra era. Un jove camina per
la vall d’en Marc, va cap a les terres que la seva família conrea. Mentre
camina contempla l’imponent massís del Tomir que tanca el fons de la
vall, juntament amb el Puig de Ca i la Cuculla de Fartàritx.... Se sent
content de viure en aquesta terra.... estima aquesta terra

(Colomer) Pollença any 1560 de la nostra era. Un jove contempla el


Colomer de Formentor . Són aquests temps difícils... per mar arriben
sovint corsaris i pirates que saquegen les possessions de la contrada, tot i
així... se sent encisat per la mar... pels seus blaus, pels seus verds.... per la
força i el soroll de les seves onades i per la calma de les seves bonances.

(soldats) Pollença any 1937 Un jove adolescent que viu a la vall de


Colonya prepara el bolic.... L’han cridat a files i demà matí a trenc d’alba
partirà cap al front de l’Ebre a lluitar en el ban nacional. Contempla per
darrera vegada la seva vall.. (ametllers) vol emportar-se al seu cor els
colors de la penya Mascorda engalanada pels ametllers en flors.

1
(casa vacacional) Pollença, estiu de 2007.
Un jove adolescent acompanya el pare a la finca, avui és dissabte i tenen
entrades a la caseta vacacional,
la mare canviarà les tovalloles, netejarà i farà els llits....
El pare tallarà la gespa i farà la piscina neta.
Si els clients encara no hi són, ell aprofitarà per fer un capfico a la piscina.
El capvespre es connectarà al messenger i enviarà unes fotos dels Moros i
Cristians a uns amics que té agregats, per convidar-los a les festes de la
Patrona.... Li encanta parlar de la seva terra i de com els pollencins vivim
les festes.

2
(Des del Calvari) BENVOLGUTS POLLENCINS... BON VESPRE

Són aquests alguns casos hipotètics... és ver, però no per això


impossibles..., de les vivències i dels sentiments d’alguns joves
pollencins..., tal volta avantpassats nostres, que poden haver succeït en
diferents moments de la nostra història.

(coves Sant Viceç) Des dels primers pobladors de Bóquer o de Sant


Vicenç fins a nosaltres, ciutadans del segle XXI, han passat moltes
generacions.
(Talaia) Des del temps la fona als de la vidoconsola.... des del temps de les
talaies al de l’e-mail... des del temps de les garrofes i les figues al del
touroperadors i les casetes vacacionals ... han canviat tantes coses a
Pollença...

(Segadora antiga) Els temps han canviat..., han canviat les modes, els
estris, els costums.... ha canviat la societat, hem canviat els pollencins...
però hi ha un denominador comú que resta quasi immutable ..
.(vista general) la terra, el substrat físic on es desenvolupa la nostra
societat...
I és precisament de la terra, de la nostra terra, d’allò que vos voldria
parlar avui en aquest primer vespre de festes patronals de 2007

3
(arc de Sant Martí) Tenim els pollencins una terra bella i farcida
de color.

Si em feien destacar un aspecte singular de la meva terra... (camp


ravanissa) un aspecte que la caracteritza i la identifica... diria que els seus
colors...
la manera particular com els factors abiòtics i biotìcs es combinen per
crear un paisatge insòlit on el color assoleix l’eix fonamental del seu
encant.... (Llorenç Cerdà) De fet aquest ha estat l’atractiu que ha portat
fins a Pollença a tants i tants d’artistes

(Bóquer) De petit la fascinació pels colors de Pollença em va fer caure,


també a mi, en la temptació de voler ser pintor... i com tants i tants de
pollencins vaig agafar pinzells i pintures i, de la mà dels meus pares vaig
trescar les valls pollencines cercant la llum del nostre paisatge.

la mar Vaig quedar excitat pels tons de la mar,


, (camp blanc) pel jocs de colors dels camps a la primavera,
(pins) per la potència dels roquisars,
per la força amb que arrelen els pins de la ribera,
(oliveres) pels matisos del troncs retorts de les oliveres ....
tanmateix no vaig saber mai copsar com calia la varietat de colors que la
nostra natura ens ofereix i la meva trajectòria pictòrica no durà més enllà
de l’adolescència.

4
(roselles) De més gran ha estat la meva afecció per la biologia la que
m’ha retornat l’admiració pels colors de la terra pollencina....
i he après a mirar la nostra natura amb els ulls del naturalista que es
meravella.... dia si i dia també... davant el miracle de la vida

(orquidia) Els colors per als biòleg són els resultats, a vegades, de
combinacions de pigments, altres vegades són comunicació..., interrelació
entre les espècies..., (caragols) relacions de competències..., jocs de
camuflatges..., estratègies per viure i sobreviure, .. els colors són, en
essència, l’expressió de la vida..

(paparines) Dels colors de Pollença i de la seva importància vull fer-ne un


al·legat i una defensa en aquest vespre preludi de festes patronals, en què
l’Ajuntament ha tengut a bé convidar-me per fer el pregó.

5
(Cap Catalunya) COMENCEM PER LES ROQUES,...
La nostra terra és rocallosa... formada per successions d’altes serralades i
endinsades valls...., d’orografia plural i complexa que conforma un
paisatge de bellesa singular i variat...
(ninot) tenim valls i muntanyes..., penyals i planes..., badies i
torrenteres..., avencs i cuculles...

(Tomir) POLLENÇA TÉ ALTS CIMS que coloren de gris el fons de les


valls.
Les nostres muntanyes més altes: el Puig Tomir, el Puig Gros de
Ternelles, el Puig de Ca, Fartàritx, l’espadat Cavall Bernat... llueixen el
gris que conformà les seves calcàries que s’originaren a l’època liàssica i
que després... amb els plegaments del Miocè s’aixecaren i plegaren
formant les onades que constitueixen avui... les nostres serralades

(panoràmica) Entre aquestes serralades s’hi obrin les vall i planes


acolorides pels tons rogencs i bruns de les terres de conreus... o pel gris
de les argiles miocèniques que rebleixen el fons de les valls...
(Plegament) Aquests materials adopten a vegades formes espectaculars
contortes i doblegades per les forces tectòniques com és el cas dels
espectaculars plegaments de margues i calcarenites de cala Bóquer.

(pont romà) La PLUJA.... especialment intensa i concentrada als mesos


de tardor, actua amb força sobre aquestes roques i les modela, a vegades
capritxosament, (rasclers,) formant un espectacular paisatge càrstic amb
monumentals rasclers com els de la zona de Son Marc i Mortitx... i bon
nombre de coves i avencs ....
(Torrent) Aquestes aigües de pluja són recollides per xaragalls i torrents
que donen al nostre paisatge (Rec) raconades de singular bellesa.

6
(cap de Formentor) POLLENÇA TÉ ALTS I IMPONENTS
PENYASEGATS MARINS
.
(mal temps) La mar pollencina..., valenta i forçuda..., és capaç d’envestir
amb força contra el rocam... i amb la constància de qui té el temps com
aliat i la força com a cisell... esdevé escultora (Les Antenes) que modela la
costa..., mastega les roques..., rebaixa les puntes..., i rebleix les cales.. la
mar esdevé en definitiva..., l’artista que construeix el paisatge litoral

(roques Bóquer) Aquí la forma i els colors de la costa són el resultat de la


lluita constant i diària de la fúria del mar contra la terra i mostra tota una
varietat de tons i matisos (roques oxidades) que van del gris, a l’ocre, fins
al negre de les coves i encletxes

...(aigua) PARLANT DE LA MAR


Que me’n deis dels seus colors?
Com un líquid incolor per naturalesa pot jugar amb les lleis de la física i
reflectir i refractar la llum per aconseguir vestir-se axutxuaxí de verd,
axutxuaxí de blau fins i tot assolir els tons més insospitats?

(Cala Murta) No és estrany doncs, que la mar pollencina hagi estat


inspiració de tants pintors que no han pogut resistir-se al jocs dels seus
colors i ( Cala Figuera) han exportat per tot arreu les nostres panoràmiques
més insignes.

7
(fons). Però.. si acolorida és la mar en superfície, tant o més ho és en
FONDÀRIA ... Els nostres fons marins són un paradís de color i de vida
on la llum determina la distribució dels ésser vius a mesura que s’esvaeix
amb la profunditat.

(casa Bóquer) PERÓ... TORNAM A LA TERRA...


Sobre el substrat rocallós de les nostres muntanyes, si desenvolupa una
flora i una fauna rica i variada,
Deixau-me que també vos presenti els seus colors:

(genral) POLLENÇA ÉS TERRA D’ALZINARS que es fan als llocs


més humits de les nostres contrades, normalment al fons de les valls on el
substrat i l’humitat afavoreixen el seu creixament.

(Bruc)L’hivern a l’alzinar assoleix el toc de color amb el blanc del bruc i


de l’arbocera que llavors s’acoloreix de vermell en treure les arboces...
També de blanc pinta el marfull, l’espinaler i la murta.
Li donen el toc de lila la mareselva i de vermell la cirereta de pastor.
És a l’alzinar on s’hi fan alguns dels nostres endemismes més valuosos
com el petit pa porcí i el llampúdol bord, abundant per les contrades de
Ternelles

8
(garriga) POLLENÇA ÉS TERRA DE GARRIGA, que creix a les
zones on l’alzinar no hi troba morada, per la falta de substrat o d’humitat

En arribar la primavera a la garriga es produeix una explosió de colors i


d’aromes,... (estepa) colors i olors que s’associen com a estratègia
irresistible per atreure l’atenció dels animals i aconseguir l’eficàcia en la
reproducció
De blanc pinten l’estepa morisca i l’estepa negra,
de lila l’estepa d’escurar, el romaní o el petit i bellíssim safrà bord
Els més observadors guadiran amb els colors de les nombroses i belles
orquídies que hi creixen.

A la garriga no sols són les plantes les que hi posen el color sinó també els
animals que viuen: caderneres, verderols, mèl.leres, puputs... tots plegats
vesteixen de color el cel i la terra.

9
(tartera) POLLENÇA ÉS RICA EN CINGLES, PENYALS,
ENCLETXES I TARTERES.

En ells s’hi desenvolupa la vegetació capaç de sobreviure en condicions de


sequera i forta insolació. (didalera)
Els qui ens agrada trescar per la muntanya pollencina no ens deixam de
sorpredre amb el lila de la didalera o de l’estepa blenera.
O amb el groc l’estepa joana, la maçanella i les violetes de penyal.

(coixinet) Fins i tot les plantes més inhòspites i espinoses d’aquests


ambients, com els coixinets de monja, que adopten formes baixes i
arrodonides per protegir-se del vent, es cobreixen de petites floretes
blanques i liles.

(palònia) Algunes plantes d’aquests indrets són vertaderes joies vivents...


com l’espectacular palònia, la petita i bell violeta, o la Pimpinella que
apareix pels torrents de Mortitx, o la petita Nàufraga baleàrica , vertadera
joia del patrimoni pollencí.... que fou descoberta l’any 1962 pel botànic
belga, el professor Duvigneaud, en un petit redol de Sant Vicenç

(voltor) En aquests indrets el toc de noblesa engalanada de negre el posa el


voltor, senyor dels cingles de Ternelles que es deixa veure adesiara en vols
tranquils i espectaculars en el cel pollencí.

10
(cascall marines) POLLENÇA ÉS RICA AMB LITORAL I RIBERA

Les platges de Llenaira, can Cullarassa i Can Cap de Bou es tenyeixen, en


arribar la primavera,... de groc amb el del cascall de les marines.
A poc a poc en entrar l’estiu s’hi afegeixen el tons liles de les malves i del
card marí,
(lliri) però tal volta la planta més espectacular i hermosa és el lliri de les
marines que colora de blanc la platja durant l’estiu

També hi trobam en aquests ambients el lila de la saladina, i el blanc de la


camamil.la de mar

El blanc i el negre els posen en el cel del litoral... la gavina i el corb marí

(platja) S’ha d’aclarir però... que és aquest segurament l’ambient més


malmès i modificat del territori pollencí... la necessitat.... justificada, no
ho poso en dubte,....... d’atendre els interessos turístics, la construcció de
les platges artificials.... i la necessitat de mantenir-les netes i xermades...
ha modificat la dinàmica natural d’aquestes zones... i les espècies pròpies
de les dunes s’han vist desplaçades per altres espècies estrangeres molts de
cops força invasores .

11
(Gola) POLLENÇA ÉS TAMBÉ UN LLOC PRIVILEGIAT EN
ZONES HUMIDES:
La Gola, Can Cullarassa, l’Ullal, l’Albufereta.. En aquestes zones hi
domina el marró del canyet i el verd dels joncs o la bova... tan emprades
antany com a matèries primeres per a la producció d’estris artesans, com
el canyissets, coves i paners, ..., avui substituïdes per materials més
resistents i barats.

(anneres) També aquí és on ànneres, fotges, agrons, gallinetes d’aigua... i


una fauna rica i variada donen el toc de color a aquests zones
d’importància ecològica singular.

(palla) POLLENÇA ES RICA AMB PLANES I CONREUS...

Als camps i als espais periurbans... la vegetació ha après a conviure amb


les actuacions humanes.

L’ametller és segurament l’espècie cultivada més singular dels nostres


camps... en arribar l’hivern engalana de blanc les nostres valls i es deixa
adular per la colla de ravanisses que li pinten ara groc..., ara de blanc...
(ravanissa blanca) els camps no llaurats.

(vinagrelles) A mesura que avancen les estacions, als nostres camps se


succeeixen els colors florals.... en un joc d’estratègies meticulosament
programades en el temps per assegurar la reproducció.
Per això als nostres camps llueixen tots els colors:
El groc de les vinegrelles
El taronja del llevamà

12
El blanc de la fonollassa, o els albons
El lila de la corritjola,
El blau de la borraja
El malva de les vaumes
I l’espectacular vermell de les roselles que avança l’arribada de l’estiu.

Fins i tot les parets del nostre poble i les bardisses aprofiten els seus
moments per engalanar-se de color amb el blanc de la vidriella.... o el lila
de la picardia

13
*****************************************************

(Calvari) També nosaltres, animals humans moradors d’aquesta terra, hem


sabut, al llarg de la nostra història donar color al paisatge.... i Pollença
compta amb un PATRIMONI ARQUITECTÒNIC acolorit i
espectacular, herència de les generacions precedents

(Puig de Maria) El gris de la pedra i l’ocre del marès... conformaren


durant segles la fisonomia del nostre paisatge urbà.
(parròquia) Els edificis més singular de Pollença s’han construït amb
aquests materials que els nostres avantpassats tenien a l’abast: la pedra, la
calç i l’arena,...també el marès,... extret de les maresseres de sant Vicens
o de la Fortalesa.

(Molins llinàs) El nostre patrimoni arquitectònic rural ens mostra els


colors de la supervivència...., de la duresa del treballs d’antany per
arrabassar a aquesta terra el sustento de cada dia... bon nombre de restes
arquitectòniques ancestrals lligades a la vida dels nostres avantpassats en
donen fe, com els molins de Llinàs, els fons de calç, les sitges o les cases
de neu com les del Puig Tomir.

(Castell del Rei) Alguns ens mostren també els colors de la por dels
nostres avantpassats..., (Fortalesa) por a la invasió, al rapte, a la mort.. a
l’atac de la terra per part dels corsaris

Totes aquestes construccions conformen avui el nostre patrimoni


arquitectònic i rural, (torre SV) no sempre tan ben conservat com
caldria....

14
També nosaltres, GENT DE POLLENÇA, som gent lluïdora de colors

(Cavallets) Els pollencins lluïm amb orgull els COLORS DE LA


TRADICIÓ.
Pollença és poble que ha sabut conservar i mantenir les tradicions
ancestrals...
(Àguiles Per això ens agrada contemplar el marró i el negre dels
cavallets... i especialment l’or i argent que engalana les àguiles pel Corpus
i fa joc amb el morat i el blanc dels domassos... i el vermell de Sant Joan
Pelòs

(cossiers) També lluïm els multicolors de les cintes dels cossiers que
volen sobre el blanc immaculat dels seus vestits sota la calor del migdia
patronal.

(Sant Antoni) Els pollencins lluïm els COLORS DE LA DE FESTA, de


la festa popular i sentida des del fons de l’anima, en dues fites fonamentals
en el calendari pollencí
A l’hivern li treim els colors a Sant Antoni , foguerons, pi colcades ...
(barques) I a l’estiu festa i color no paren... des del colors mariners del
Moll que engalana les seves barques, fins els colors patronals del blanc
dels cristians i el policromisme estrident que llueix la moreria, en un dia
on la calor, el mesclat i els sentiments ens fan sentir un poc diferents, un
poc particulars, un poc especials.... xovinisme en diuen alguns....
sentiment de poble en diem els altres... sigui com sigui.. ens fan sentir i
viure els colors de la Patrona

15
(Festival) Els pollencins lluïm també els COLORS DE LA CULTURA:
els colors de l’art i la música... que es troben cada estiu en aquest recinte
del claustre en són un exemple que no necessita més comentaris , sinó el
de recordar la llarga tradició que avala aquests esdeveniments culturals
pioners a la nostra illa i capdavanters encara avui.

(mercat) Però també la nostra gent llueix els colors de les coses i
ESDEVENIMENTS QUOTIDIANS,... d’allò que sense ésser especial ni
espectacular ens fan agradable el dia a dia... són els colors del mercat del
diumenges..., d’un capvespre al parc amb els nins..., d’una xerradeta amb
els amics al club mentre es fa un cafetet. (club)

(Gall) Però si qualque color lluïm de ben de debó els pollencins... són
ELS DE LA IDENTITAT,.... que assoleixen el seu màxim protagonisme
en el negre i el roig de la nostra ancestral senyera, que per aquestes festes
engalana els balcons dels carrers com a símbol de la festa

16
(vista base) POLLENCINS... ARRIBAT A AQUEST PUNT ...
presentat amb els ulls del biòleg els colors de la nostra natura...
presentats amb els ulls del pollencí els colors del nostre poble...
no puc deixar de reconeixer que...

( barques) TENIM SORT,........ que som gent sortada... molt sortada

que per damunt les nostres quimeres quotidianes, les nostres lluites
diàries, per damunt els petits contratemps que la vida ens porta desiara..
tenim sort

(Cap del Moll) Hi ha una amiga professora de l’institut que diu als seus
alumnes: “Teniu la sort de tenir un carnet d’identitat del primer món”...
quants no moren cada dia en les nostres fronteres per sortir de la misèria i
aconseguir un DNI com el nostre ?
(Pollença) Un altre amic professor diu als seus alumnes “Teniu sort
d’haver nascut al planeta Terra, i a damunt d’haver nascut a les illes
Balears, i a damunt d’haver nascut a Pollença ....,”

jo hi afegiria... i a damunt d’ésser la generació que més profit li ha sabut


treure a la terra en què viu.

17
(platja) AVANÇADA LA PRIMÈRA DÈCADA del segle XXI Pollença
és un lloc privilegiat,...
desitjat com a lloc de segona residència per molts estrangers que troben a
Pollença un cau de tranquil·litat,....
desitjada per molts i molts de turistes que vénen a Pollença per passar els
seus dies de vacances,
desitjada per molts i molt de treballadors que vénen a Pollença cercant
feina

Foto antiga) Les generacions de pollencins que ens han precedit


hagueren de viure en aquesta terra bella però dura,.... encisadora però poc
agraïda... els padrins hagueren d’arrabassar amb dures penes el menjar de
cada dia..., la terra tot just donava quatre figues i olives per a poder
subsistir,... fins al punt que molts,... amb llàgrimes als ulls, feren bolic i
manta i emigraren a fer les amèriques, ...segurament ningú com ells ha
recordat mai amb tanta nostàlgia els colors de Pollença.

(Pollença Parc) Avui hem passat d’ésser terra d’emigrants a ser terra
d’immigrants
després del boom turístic dels anys 60 i 70 començaren a arribar al nostre
poble bon nombre d’immigrants,
a la dècada dels 80 el creixement continuà però és (nou Moll)
a partir de la dècada dels 90 quan els índexs de creixement es dispararen
com a conseqüència d’un nou flux migratori que s’ha dirigit massivament
al Port de Pollença.

18
(platges) Avui els avions buiden minut a minut els seus ventres carregats
de turistes sobre la nostra terra..., gent de totes les nacionalitats..., de totes
les llengües i religions que ha donat, en poc temps al nostre poble,
vertader sentit al terme .. multiculturalitat...

(cuina) RESTEN LLUNY ELS TEMPS DELS PADRINS,


resten lluny les sopes mallorquines que la madona servia a la possessió,...
avui són les pizzes, l’arròs xinés i les hamburguesses anglosaxones els
que s’incorporen a la nostra gastronomia.

Resta lluny el gipò o el paneret de la padrina... avui substituït per


vestimentes de dissenyadors de moda i estris d’emprar i tirar.

(moll anys 70) Fins i tot semblen ja llunyans els temps dels anys 70 en què
encara no es gosava abandonar la pagesia perquè aleshores la incipent i
novedosa industria turística encara semblava feble i inestable. Avui el
turisme (Chiringuito) ha esdevingut el puntal de la nostra economia i el
motor del nostre benestar. Tots, directament o indirectament, vivim del
turisme.

19
(moll abans) I AMB TOT AIXÒ HAN CANVIAT ELS TEMPS...
per a millor, ningú no ho dubta... no cal mirar el passat de la Mallorca
tradicional amb ulls nostàlgics,.... al contrari s’ha de mirar amb l’orgull
d’un poble que ha sabut assolir un progrés mai somniat pels nostres
padrins,

...(Foto padrina) Ben cert que cap dels nostres padrins hagués imaginat
veure un net seu anar a esquiar, un o un parell, de cops a l’any
i ja no en parlem de la padrina... que no hagués somniat mai., ni de
passada,.. veure una néta seva guanyar-se el seu propi sou, ésser
independent, tenir carrera o poder viatjar sola a qualsevol part del món.

(Daina) això és tenir sort..., o millor dit haver sabut cercar la sort.

(Vilà) Però no podem deixar de banda que tot aquest procés hem canviat
la terra....de fet mai una sola generació havia trastocat tant el medi natural
(ploma) com ho hem fet nosaltres... mai una sola generació havia tingut la
capacitat tècnica i econòmica (Hormigonera) d’actuar sobre el paisatge
com tenim nosaltres

En tot aquest procés hem modificat la terra.., l’hem reconvertida,


remodelada, (obra) encimentada, hem aplanat muntanyes (nova
circumval.lació) i aixecat turons, obert fosses i tapat avencs .. Tot amb la
intenció de fer-la en pocs anys una de les zones més productives de
l’estat.

20
Els oliverars que nodrien les tafones de Pollença avui s’han convertit en
element decoratius de les possessions, moltes d’elles ja en mans
estrangeres, o simplement com a elements decoratius en jardins urbans.

Els ametellerars que alimentaven les famílies pollencines, avui resten


com a elements florals en les parceles vacacionals...

(Baladres), Les terres que donaren blat, civada i ordi font d’alimentació
dels nostres padrins... avui nodreixen baladres, lantanes, bouganvillas i
gespa plantades per acolorir l’estiu pollencí, de per si sec i groguenc.

L’aigua dels pous que altre temps feien hort, avui omplen les piscines de
les casetes vacacionals

(carro) Als camins de carro que conformaven la xarxa viària per a


comunicar les petites finques de la plana pollencina amb els nuclis de
població s’hi han afegit avui grans circumval.lacions, capaces d’absorbir
el trànsit massiu de vehicles però que resten desèrtiques, val a dir-ho, bona
part de l’any.

i... no podria passar sense dir-ho les casetes de figueral, que serviren als
nostres padrins per passar-hi l’estiu mentre s’arreplegaven ametlles i
figues, han crescut un poc de per aquí i un poc de per allà i han esdevingut
una font de riquesa complementària pel municipi, en un procés
d’explotació familiar que ha aportat riquesa a moltes famílies... ha aportat
diners i progrés al poble

21
(Illa Formentor)
I TORN A DIR QUE TENIM SORT... MOLTA SORT

Però... sabrem mantenir el que tenim?

(Pollença) Sabrem... com el bon jugador, dir prou i recollir els fruits d’un
vespre de sort?

Sabrem compaginar l’èxit assolit amb el repte del futur?

(lletrero) Sabrem créixer sense rompre l’equilibri?

Sabrem frenar sense rompre el ritme?

Se sol dir que allò que és realment difícil no és aconseguir l’èxit sinó
mantenir-s’hi

22
( difuminada) POLLENÇA, ANY 2100 DE LA NOSTRA ERA.

Un jove pollencí seu a la barana del mirador del Puig de Maria.


Contempla el seu poble, fa una ullada des del Tomir fins a Cornavaques...
reflexiona. Passeja fins al mirador de llevant i segueix contemplant... fa
una ullada a la badia,..... i pensa amb els seus avantpassats...

Podrà gaudir, com ho feim nosaltres i les centenars de generacions


anteriors dels colors de Pollença?

Haurem sabut mantenir i conservar els colors que heretàrem dels nostres
avantpassats?

23
(Cap Catalunya) SENYOR BATLE... DIGNÍSSIMES AUTORITATS,
... bon vespre ...

ara és hora de saludar-los i adreçar-me especialment a vostès i als qui els


succeiran en els càrrecs de dirigents municipals en legislatures futures

Digníssimes autoritats, vostès tenen la paraula ..(cap Formentor). vostès i


els que els succeiran signaran aquells documents que poden canviar o
mantenir els colors de la terra...
(palera) tenen en la seva ploma de signar la capacitat de dibuixar i acolorir
la nostra terra... vostès tenen la paleta dels colors... la que perfilarà o
difuminarà l’encant ancestral del patrimoni natural pollencí.

(cala carbó) Sr batle i regidors, i srs batles o batleses i regidors o regidores


del futur, vostès són els vertaders artistes de Pollença, ja que hauran de
dibuixar, amb el tiralínies de la normativa municipal, la fesomia del nostre
paisatge urbà, el perfil de com es podrà modificar el territori heretat dels
nostres avantpassats.

(totxos) Tots i cadascun de nosaltres pollencins, amb les nostres


actuacions quotidianes serem els responsables de posar la pinzellada
particular sobre el paisatge pollencí.... i vostès com a representants
municipals, hauran de regularan i coordinaran aquesta obra que és el
manteniment del paisatge.

(panoràmica) Cap obra, ni les més valuoses del nostre museu municipal,
poden assemblar-se amb importància i magnitud a la que els pollencins
dibuixarem els futurs anys...

24
Dionís Benàssar, Tito Citadinni, Anglada Camarassa, ... s’enamoraren dels
colors de Pollença, mesclaren els colors de les seves paletes per
immortalitzar amb l’art dels seus pinzells el paisatge pollencí...

(panoràmica) Avui, cadascun de nosaltres pintam dia a dia el paisatge


pollencí, però no sobre una tela nua sinó sobre l’original que la natura ens
donà, no amb els colors sortits de tubs sinó amb les nostres actuacions
sobre el medi... entre tots immortalitzam les actuacions fruit de les nostres
decisions.

(Punta Moneia) Que el pes de tantes generacions de pollencins i forans


que s’han enamorat del nostre paisatge sàpiga guiar el nostres pinzells....

(Badia amb arbre) He començat dedicant aquest pregó a tots els infants de
Pollença, perquè m’agradaria que en un futur els infants d’aquest claustre
i els que es bressolen avui vespre a casa .... puguin gaudir dels colors que
nosaltres hem viscut...
que puguin emocionar-se amb una sortida de sol a Llenaira, d’una posta
per Fartàritx, d’un dia de llum intensa d’agost o d’un dia gris i plujós de
tardor... però amb tots els seus colors, sense haver-ne perdut cap pel camí.

(Punta Nau) Que pugin mirar cap a mar i veure mar, que pugin mirar cap a
terra i veure encara terra (Puig de Ca), que encara puguin trescar per la
muntanya com ho ha fet el seu pare, que puguin pujar al Tomir, mirar cap
a Pollença i sentir-se orgullosos dels qui foren els seus avantpassats com
nosaltres ens hi sentim dels pares, padrins i repadrins..

25
(Joan Mas) Diu el goig a la Patrona que cantarem d’aquí una estona Els
temps de Moros ja s’acabaren més temps són ara de nous perills, ... i té
raó...
els corsaris d’avui no venen en galiotes, no empunyen espases, i no tenen
un traïdor per guia ... però tal volta siguin molt més perillosos que els
d’abans perquè les galiotes, les espases i els traïdors del segle XXI són
més sutils, més afalagadors i més temptadors que els d’abans ja que es
disfressen de diners i de benestar.

(Ametler florit)Mare de Deu dels Àngels conservau els colors de la nostra


terra...

(Bandera) Que del negre al roig, la nostra senyera i la nostra terra no


perdi cap dels seus tons, no difumini cap dels seus matisos,

(coets) Pollencins Molts d’anys... Bones festes i visca Pollença

26