You are on page 1of 36

ARISTÒTIL

L’AMPLITUD DEL SEU SABER

CRÍTIQUES A PLATÓ

 Critica als dos móns
 Plató no dóna una explicació racional
 No hi ha una relació clara de causalitat.
 Argument del tercer home.

La metafísica: la ciència de
l’ésser
 Definició metafísica: la metafísica
s’encarrega de l’estudi de l’ésser com a
ésser i dels seus atributs essencials.

En la metafísica, Aristòtil parla dels
principis de la realitat sensible que, com
la matèria i la forma, semblen
estructures fonamentals de la realitat.

l’ésser es predica per analogia: existeixen molts éssers i tots comparteixen el fet de pertànyer a l’ésser.La metafísica  Substància Per Aristòtil. que és la substancia. L’ésser té moltes formes de manifestar-se però totes fan referència a una forma primordial. .

doncs. ser diferents en cada substància sense que deixin de ser-ho. accidents. que poden variar. -Aristòtil estableix una distinció en les substàncies: . i que només existeixin en alguna cosa que ja és substancia.La metafísica  Substància i accident Són.

el subjecte individual que posseeix accidents. . ni es troba en un subjecte.La metafísica  Substància primera: És la que ni es diu d’un subjecte. té gènere i pertany a una espècie. La substància primera és l’individu en concret.

tant aquestes espècies com els seus gèneres. La substància segona és l’essència de l’individu. allò que és per si mateixa.La metafísica  Substancia segona Són les espècies a les quals pertanyen les substàncies primeres. . la seva definició.

és un compost de matèria i forma (“hyle i morphe”). tot i que pot haver-hi superposició de formes en una matèria . Mai no existeix una matèria sense forma.La metafísica  L' hilemorfisme La substància.

Un compost de matèria i forma que rep el nom de la forma. .La metafísica  L’hilemorfisme Aristòtil aprofundeix en el caràcter inseparable de l’estructura Matèria- Forma. Per això predomina la forma sobre la matèria.

. -Potencia: es defineix com poder arribar a ser allò que encara no s’és. possibilitat de produir un canvi en un mateix o en un altre.La metafísica  L’explicació del moviment: potencia. que es troba en el subjecte que pateix l’acció Potencia activa. Potencia passiva o capacitat de patir un canvi.

Energeia: que és l’acció o el moviment d’allò que té una potència activa Entalequia: que és l’acte com a acabament. el final del moviment i el seu triomf perfecte. . l'existència mateixa d’una substància. La metafísica  L’explicació del moviment: acte. -Acte: es defineix com allò que ja és quelcom.

. ja que només hi ha potència quan té un lloc un acte determinat.La metafísica  Potència-Acte L’acte predomina sobre la potència.

.La metafísica  El motor immòbil És aquell que es mou sense necessitat de passar de la potència a l’acte. és doncs. un acte pur i un pensament pur que no necessita coses per omplir i estimular el pensament.

FÍSICA  Física: saber que pretén explicar el moviment.  Moviment: l’actualització d’allò que està en potència en tant que està en potència.  Qualsevol substància inicia el seu moviment perquè transforma alguna cosa de si mateixa. .

 La privació de la forma.FÍSICA: els principis del canvi Aristòtil defineix el canvi segons tres principis:  La substància que canviarà  La forma que adquirirà. .

FÍSICA: els tipus de canvis  Canvi substancial  Canvi locatiu  Canvi qualitatiu  Canvi quantitatiu .

Final . Formal 3. Material 2.FÍSICA: la teoria de les causes  Les quatre causes o explicacions del moviment són: 1. Eficient 4.

FÍSICA: la naturalesa  Aristòtil dedica una part de les seves obres a l’estudi de la naturalesa dels animals.  La naturalesa és la causa i l’origen del moviment i del repòs dels éssers naturals. .

FÍSICA: cosmologia El cosmos es una estructura jerarquitzada en dos graus:  El món sublunar. format per un element anomenat èter.  El món celeste o supralunar. . format per les esferes concèntriques dels quatre elements.

 Si cessa la causa.  A la regió sublunar el moviment és lineal.  A la regió supralunar el moviment és circular. . i pot ser natural o violent.  La naturalesa és principi de moviment.  A la natura no hi ha el buit.FÍSICA: les lleis del moviment  Tot mòbil requereix d'un motor. cessa l'efecte.

. però aquesta finalitat es múltiple i subjectiva. escrit més important sobre el be humà i el comportament. ÈTICA I POLÍTICA  Comença la ètica a Nicòmac.  Totes les accions humanes es guien per una finalitat.

ÈTICA I POLÍTICA  Però diu que si hi ha una finalitat que es busca a si mateixa aquesta és el bé suprem.  Afirma que aquest bé suprem és la felicitat. .

IDEA DE FELICITAT: EUDAIMONIA  Defensa que triem la felicitat per ella mateixa i no pas per altres coses. .Els béns per excel·lència.Els béns exterior. 2. 3.El cos i l’ànima.  Afirma que hi ha tres tipus de béns: 1.

. IDEA DE FELICITAT: EUDAIMONIA  Explica que la felicitat de l’home es exercí la seva pròpia activitat. que pertany a les plantes sinó què és la intel·lectual. que és la intel·lectual no la vegetativa.

 Definim algu o alguna cosa com a virtuós o virtuosa perquè fa be la seva funció que li correspon.  Pel que fa l’home podem dir que l’areté es la excel·lència humana. . o també virtut.  Esmenta que la paraula areté significa una manera de ser.L’ARETÉ I EL TERME MITJÀ  Aristòtil afirma que la ètica es un saber pràctic. allò que ens fa millors en qualsevol sentit.

una definició és que. sent un terme mitjà relatiu a nosaltres.l’excel·lència de l’home. determinant per la raó i per allò que decidirà l’home prudent. .  Aquesta dependència de la virtut i la excel·lència fa que Aristòtil definís l’aretè com una mena de ser selectiu.L’ARETÉ I EL TERME MITJÀ  Aristòtil defineix areté de moltes formes. és un hàbit pel qual l’home es fa bo i realitza bé la seva funció.

podem dir que aquest terme fa de extrem en si mateix.  Aristòtil diu que ens podem equivocar en agafar el terme mitjà ja que depèn de la persona. però un cop agafat aquest terme. un per excés i l’altre per defecte.L’ARETÉ I EL TERME MITJÀ  Esmenta que és un terme mitjà entre dos vicis. .

que s’incorpora al nostre propi ésser.  També diu que entre les virtuts i la excel·lència sobresurt la justícia. és esquinçar-ho tot.L’ARETÉ I EL TERME MITJÀ  Aristòtil diu que l’aretè es quelcom que es té. . ja que és la perfecció que no es pensa per a un mateix sinó per al grup (que en aquest cas és la societat) i si és injust el que fa.

 El seu objectiu són les coses necessàries. 3-funció productiva. . 2.  Aristòtil afirma que hi ha tres tipus de coses: 1-funció contemplativa.LES VIRTUDS DIANOÈTIQUES  Les virtuts dianoètiques es desenvolupen en el món intel·lectual i manifesten el vessant racional de l'ésser humà.funció practica. allò que no pot ser d’altra manera. és a dir.

 D’altra banda..  La prudència ajuda a saber triar correctament els nostres actes. la saviesa s’ocupa de la contemplació de les veritats immutables que estan per sobre de l’home. etc. gràcies a la prudència escollim bé les nostres accions per el terme mitjà. .LES VIRTUDS DIANOÈTIQUES  Per exemple. la possibilitat d’idear objectes. de reflexionar. l’art (funció productiva) desenvolupa la possibilitat de crear objectes. la prudència..

també fa un estudi dels règims polítics .  La convivència no té lloc només en un territori físic sinó també en un territori ideal. com Plató. sempre necessita conviure. POLÍTICA  Aristòtil diu que és fonamental perquè l’home és un ésser polític.  Aristòtil. on l’home parla i es comunica.  La ciutat és on l’home porta la vida social.

el millor de la aristocràcia.. seria aquell que tingues el millor de cada règim.  En l’organització aristotèlica hi figuren tres pilars fonamentals. etc. el millor de la democràcia. . POLÍTICA  El millor règim de tots. que són: Harmonia dels ciutadans. autarquia i la educació..

ja que re en l’Estat ha de regir- se per principis egoistes. .HARMONIA DELS CIUTADANS  Per que s’arribi a allò que convé a tothom.

i.  Quant la ciutat.L’AUTARQUIA  Terme que significa. fins i tot. el ciutadà perd aquesta independència que permet viure i pensar lliurament. . independència i autosuficiència d’una “poli”. comença la destrucció.

així com fomentar la intel·ligència i la capacitat de pensar.L’EDUCACIÓ  Tasca essencial de l’estat. . té com a objectiu crear els millors ciutadans.  La idea d’una cultura com a fonament de la societat ha de presidir l’educació.  També ha de cuidar moralment els veritables valors del joves.  Aquesta educació ha de facilitar el desenvolupament de tot allò que és natural.

ECONOMIA  Aristòtil es va plantejar si era lícit el fet que els comerciants s'enriquissin simplement amb la compra-venda de béns i va distingir entre:  Economia: Producció de béns per satisfer necessitats. . En aquesta categoria hi inclou els comerciants i els prestamistes.  Crematística: El seu objectiu no és produir. sinó obtenir beneficis.