ERC – Acció Granollers 2015

Urbanisme

Pàg. 1 de 26

Un urbanisme per al millor Granollers
INTRODUCCIÓ
Un urbanisme sostenible
L'urbanisme és l'àrea que engloba les competències relacionades amb l'àmbit físic del
municipi. Per tant, la política urbanística condiciona l'ordenació del territori i
l'estructuració de la ciutat (ubicació de carrers, indústries, jardins, escoles, mercats,
etc.) i les condicions generals de vida (estat de carrers i enllumenat, aparcaments,
recollida d’escombriaires, clavegueram, etc.).
Avui ja és innegable que el desenvolupament sostenible serà el criteri més
important que regirà les polítiques urbanístiques d’aquest segle. La limitació de
recursos, començant per l’espai en el cas de Granollers, i seguint per l’aigua,
l’energia (elèctrica, gas natural, combustible, etc.), i la seva gestió seran bàsics per
tal de fer compatibles el desenvolupament econòmic de la ciutat amb els criteris de
qualitat de vida i de societat del benestar que tots els ciutadans i ciutadanes
desitgen.
L’efecte de l’acció humana en l’escalfament del planeta, i per tant com a primer
element causant del canvi climàtic, és un fet, hores d’ara acceptat per la pròpia
ONU. La utilització de combustibles fòssils ha fet augmentar considerablement les
emissions de gasos d’efecte hivernacle. D’aquesta manera, l’home està potenciant
l’efecte hivernacle, motiu de preocupació medi ambiental per les possibles
conseqüències que pot causar a la natura i al clima.
En aquest sentit el nostre és un programa , també de futur, on es plantegen
propostes a mig i llarg termini. Creiem que hem de deixar la possibilitat
d’escollir a les generacions futures quin Granollers voldran en aquells
moments. Volem que puguin tenir l’oportunitat de rectificar allò que avui ens pot
semblar normal però, a trenta anys vista, pot ser inoperant i sense possibilitat de
tornar enrere, i també volem que les generacions actuals, ens comprometem a
fer possible la reducció de les causes que hores d’ara estan provocant el
canvi climàtic.
Continuem dient, doncs, que volem una més gran qualitat de vida per a tots els
ciutadans i ciutadanes de Granollers, i per això el nostre és un model de ciutat
ordenada i equilibrada, amb un desenvolupament sostingut, respectuosa
amb l’entorn, buscant aquest equilibri home - medi que tants beneficis ens
pot portar. Un model que avui continua essent, més que mai, el nostre model de
ciutat.
Aposten per un model de municipi compacte, vertebrat en la convivència
d’usos, amb un centre urbà fort i cohesionat i ben relacionat amb els
barris. El territori en el que ens movem, les cases, els carrers, els parcs i espais
verds, la mobilitat o els serveis públics són un punt de trobada i, per tant, han de
ser espai de cohesió social.

ERC – Acció Granollers 2015

Urbanisme

Pàg. 2 de 26

Per això volem potenciar les illes de vianants i, simultàniament, els plans de
dotació d’aparcaments, que afavoreixin el comerç urbà, tan al centre com a totes
les àrees urbanes amb una presència destacada de l’activitat comercial.
El disseny, gestió i manteniment de l’espai públic ha de recollir les necessitats de la
ciutadania i situar-les com l’eix central de la política urbanística del municipi. Cal fer
compatible l’ús de l’espai públic amb una millora de la neteja i la conservació, així
com de la seguretat.
Un urbanisme participat
Des d’ERC – Acció Granollers defensem un urbanisme deliberatiu subjecte a
control democràtic, de fort contingut social que validi la subjecció de cada
proposta a l’interès general sota el paradigma del desenvolupament urbanístic
sostenible. Són moltes, les previsions normatives que permeten un apoderament
ciutadà real en la presa de decisions i la fiscalització dels processos urbanístics al
servei de la transparència:

La generalització dels processos de participació ciutadana.

La fiscalització dels indicadors que, obligatòriament, ha de contenir el
planejament per valorar la seva conveniència d’acord amb el principi
d’utilització racional del territori, ha de maximitzar:

Indicadors de creixement econòmic i poblacional que justifiquen el pla.

Els recursos hídrics i energètics a què s’ha d’ajustar el planejament.

Avaluació de la mobilitat generada.

Riscos geològics i capacitat de càrrega contaminant del territori.

Necessitats quantitatives i localització de l’habitatge social.

El planejament general permet condicionar el desenvolupament de plans
parcials a la prèvia execució de plans aprovats anteriorment, un clar antídot
polític a les bombolles.

La generalització dels informes de seguiment de l’execució del planejament
previstos a la legislació per avaluar la sostenibilitat ambiental i
econòmica de les actuacions és un instrument a l’abast dels governants per
gestionar el ritme de l’urbanisme i corregir decisions quan calgui.

En resum, apostem clarament a favor d’un model de Granollers:

sostenible i respectuós amb el medi natural, sobre la base de la utilització
racional del territori per compatibilitzar el creixement i el dinamisme econòmic
que comporta amb la cohesió social, el respecte al medi ambient i la qualitat de
vida de generacions presents i futures.

ordenat i equilibrat, amb una utilització racional i del territori d’acord amb el
model territorial de desenvolupament urbanístic sostenible. Un municipi

ERC – Acció Granollers 2015

Urbanisme

Pàg. 3 de 26

equilibrat entre el règim de sòl urbà i no urbanitzable. Un municipi ordenat, ben
compensat i estructurat.

compacte, mediterrani. Treballem per la utilització eficient de les àrees
urbanes, la renovació i la reutilització dels teixits urbans per compactar la
demanda d’espai per a habitatge i per a activitats econòmiques.

al servei de les persones i de la cohesió social, on el municipi sigui un
espai de trobada, relació i integració; en definitiva, la construcció quotidiana de
l’espai cívic.

amb veritables espais públics. Hem de liderar la construcció d’un espai cívic
amb l’objectiu de teixir un espai de convivència real, fet i viscut pels ciutadans.
No podem continuar fent espais públics neutres i asèptics, projectats sense cap
valor cívic. El disseny, la gestió i el manteniment de l’espai públic ha de recollir
les necessitats de la ciutadania.

Cal tenir present, que Granollers ja no pot créixer de la mateixa manera que ho
havia fet en els darrers anys. En el propers anys o en la propera dècada, el
manteniment, la rehabilitació i la millora de les estructures ha de ser la nostra
premissa. I aquest nou urbanisme no pot oblidar la incorporació dels reptes
tecnològics i socials presents en les aportacions entorn al concepte i al
paradigma de les ciutats intel·ligents.
Un urbanisme que il·lusioni
Ara bé, la filosofia amb la que encarem el programa d’urbanisme des d’ERC – Acció
Granollers –la nostra visió política del com l’Ajuntament hauria de plantejar
l’urbanisme- només té sentit si som capaços de posar-hi sentiment, ànima, passió
per fer que la gent s’estimi la ciutat. No és qüestió de portar a terme una gestió de
la cosa pública si no sabem posar-hi emoció. En tota la democràcia recuperada –
excepte un breu període convergent- l’urbanisme de la ciutat ha estat en mans del
Partit Socialista, que ha intentat portar a terme una administració professional
totalment freda, manada pels reglaments, procediments i la normativització de la
construcció del paisatge arquitectònic de la ciutat. Uns responsables polítics
asèptics, que han aconseguit anestesiar qualsevol intent de transformar
imaginativament la ciutat, fos des de dintre mateix de l’Ajuntament, on no es
permet el talent creatiu per al disseny de la ciutat dels tècnics municipals,
encorsetats per les estrictes normatives existents, o vingués de fora l’Ajuntament,
evitant les idees dels ciutadans. Exemples com la remodelació de la Plaça del Peix –
un esforç inútil en un espai cèntric, fet sense pensar en les necessitats dels que hi
viuen-; el naixement del grup Imagina’ un Granollers amb + colors, reclamant
canviar el gris que caracteritza la nostra ciutat; o la consideració que tenen els
arbres com a elements de mobiliari urbà enlloc d’éssers vius que ajuden a donar
forma a l’espai i a fer-lo evolucionar, són símptomes de què alguna cosa ha fallat.
Enlloc de sembrar d’il·lusió qualsevol racó trist de la ciutat, se l’ha contaminat
d’oficialitat mal entesa.
I és que perquè l’urbanisme emocioni, cal pensar en la suma de la funció –i aquesta
ha de ser definida entre tots, no només des d’un despatx- i de la forma –que ha de
ser agradable al gust de la gent. (Allò que alguns en diuen “bonica” i els més joves
en diuen “xula”). Hem de ser valents per omplir de bellesa una ciutat que té de

ERC – Acció Granollers 2015

Urbanisme

Pàg. 4 de 26

referents arquitectònics la Porxada, Raspall i el Museu, mostres de la voluntat de
transformar la ciutat en el seu moment, des d’una mirada contemporània. I pensant
que haurem deixat un Granollers millor als ciutadans que ens precedeixin d’aquí a
uns segles
L’equip que ha governat Ajuntament durant molts anys no ha entès que avui en dia
la gent necessita una administració que faciliti el portar a terme l’urbanisme que vol
la gent. La mirada tècnica, doncs, no s’ha de fer des de la superioritat del
coneixement professional que dicta als ciutadans què li convé a la ciutat, sinó des
de la intel·ligència col·lectiva, com a suma de la capacitat de tothom per dir la seva
sobre com veu i creu que la ciutat pot definir i dibuixar el seu espai col·lectiu, i amb
una administració que ho afavoreix i ho fa possible des de la simplificació.
I, des d’aquí i entre tots, amb l’urbanisme sostenible, participat i que emocioni, fer
un millor Granollers.

OBJECTIUS
 Seguir desenvolupant la ciutat futura, en debat constant amb tota la
ciutadania, sota els criteris de cohesió social, sostenibilitat, accessibilitat
per a tothom, facilitat de mobilitat, l’ús cívic de l’espai públic i
embelliment dels espais de la ciutat, qualsevol de les actuacions urbanístiques
que es portin a terme a la ciutat.
 Deixar definides les àrees i les infraestructures que dibuixen la ciutat del futur:
els nous espais urbanitzables, l’entorn del riu, les carreteres, les vies, les
rondes, els passeigs, els espais verds, les zones industrials, etc. Establir
mecanismes per tal de fer-ho de forma participada amb tots els sectors
implicats.
 Millorar la qualitat de vida urbana en tots els seus àmbits i en cadascun dels
barris de la ciutat: habitatges, places, enllumenat, art públic, carrers,
aparcament, circulació, serveis...
 Mantenir els espais naturals existents i ampliar els que siguin necessaris per
afavorir la biodiveristat. Treballar en benefici de la salut i afavorir un major
gaudi de la ciutadania.
 Implicar d’una forma real en la definició de l’espai públic als ciutadans de
Granollers en els processos urbanístics que definiran la fesomia i el futur
de la ciutat.
 Planificar conjuntament amb els municipis del nostre entorn el futur
creixement urbanístic per a tenir un creixement sostenible en l’àmbit dels
serveis compartits i de l’urbanisme, impulsant sistemes de decisió conjunta amb
els municipis de la conurbació.

ERC – Acció Granollers 2015

Urbanisme

Pàg. 5 de 26

PROPOSTES D’ACTUACIÓ
1. EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
Un cop els darrers anys s’ha completat la recuperació del centre històric i la
seva reconversió en illa de vianants, des d’ERC – Acció Granollers creiem que cal
reforçar l’eixample de la ciutat, relligant-lo amb el conjunt de barris, potenciant
la compatibilització d’usos dels espais i afavorint la vida social, cultural i
comercial en cadascun d’ells. Per a això, ens plantegem els següents Objectius
 Reduir els desequilibris territorials entre els diferents barris de la ciutat.
 Rehabilitar els espais malmesos de la ciutat i garantir un bon manteniment
dels serveis i les infraestructures.
 Facilitar l’accessibilitat a Granollers, la mobilitat i connectivitat interna
de tots els ciutadans.
 Recuperar i millorar el paisatge urbà.
 Minimitzar l’impacte sobre el paisatge natural (agrícola, forestal i fluvial).
I per a això fem les següents Propostes d’actuació:
L’urbanisme participat
La llei d’urbanisme ja permet que els ciutadans puguin participar de forma
activa en el planejament urbanístic de la seva ciutat. Per això, des d’ERC - Acció
Granollers pensem que cal aconseguir una major implicació de la ciutadania
en tots i cada un dels projectes urbanístics que es desenvolupen des de
l’Ajuntament a nivell de ciutat. Alguns dels projectes que proposem per a fer
possible aquesta participació són els següents:
 Transformarem el Consell Assessor Urbanístic en un veritable consell assessor
que marqui conjuntament amb el Govern, els professionals i els ciutadans la
definició de l’urbanisme de la ciutat. Amb una freqüència de reunió d’almenys un
parell de vegades l’any (molt més que no el parell de vegades que s’ha reunit en
tota la legislatura actual), i amb grups de treball específics que desenvolupin
projectes i es plantegin reptes de ciutat concrets .
 El Consell assessor urbanístic estaria integrat pels agents locals implicats:
representants de les administracions, entitats professionals, associacions
veïnals, persones interessades a títol individual, etc. I tindria la presidència
delegada a una persona representant del món de l’urbanisme, no polític.
El Consell, a més, permetria:

Reforçar els serveis urbanístics municipals, en funció dels reptes i
necessitats ciutadanes;
definir els Plans d’actuació municipals en l’àmbit urbanístic i els plans
que se’n derivessin;

ERC – Acció Granollers 2015



Urbanisme

Pàg. 6 de 26

aprovar el pressupost dedicat a urbanisme;
realitzar el seguiment de l’aplicació dels diversos plans i programes;
avaluar les polítiques d’urbanisme del municipi.

 Celebrar un ple anual sobre urbanisme, amb rendiment de comptes, proposta i
seguiment d'indicadors, propostes i estratègies consensuades i compartides
entre agents; elaboració d'indicadors i objectius per a fer seguiment acurat del
tema.
Des d’ERC – Acció Granollers volem garantir que qualsevol actuació urbanística
municipal hagi estat plenament treballada i acordada amb els veïns
afectats, tant en el moment inicial de plantejar-se, per tal de recollir les
necessitats reals, com en el disseny del projecte, en l’execució de l’obra i
en l’avaluació del resultat final, per garantir-ne el seu manteniment posterior.
Per a això, caldrà garantir des del Consell Assessor Urbanístic la participació de
totes les parts implicades en un projecte urbanístic.
Així mateix, i en el que qualifiquem de micro-urbanisme, volem garantir també la
participació ciutadana dels projectes d’obres, per petits que puguin
semblar. Per això proposem:
Promoure el programa Junts fem els parcs, una proposta d'ERC - Acció Granollers
que ens pot servir d’exemple a la participació que desitgem en temes
d’urbanisme. Volem impulsar la recuperació dels parcs de la ciutat, tant els
existents actualment (Parc del Ramassar, Parc de Congost, Parc de Ponent, Parc
del Lledoner, Parc Torras Villà, ...) com els nous parcs i espais verds previstos (el
Parc de Pinós, etc.), a partir de la participació ciutadana en el redisseny
d’aquests espais.
Per dur-ho a terme, plantegem la creació, en cada cas, d’una comissió oberta,
encarregada de redissenyar i millorar cada parc de manera que tothom hi
pugui dir la seva. La comissió estarà formada pels mateixos usuaris, assessorats
per un equip tècnic. Així, les famílies, infants, joves, gent gran, esportistes,
veïns botiguers, mestres, etc. de l’entorn seran els que decidiran, en una
experiència intergeneracional, com han de ser els parcs. Aquesta proposta,
gràcies a la col·laboració de tothom, hauria de pensar en com l’oci, l’esport, el
joc, l’esbarjo, l’educació, el comerç, ..., tornin a ser els protagonistes d’aquests
espais públics i la gent se’ls faci seus.
Una primera gran oportunitat la tenim amb la proposta de remodelació de la
Plaça Barangé, que volem fer coincidir amb la necessària reforma /
transformació del Parc Torres Villà i la proposta remodelació del carrer
Girona – Avinguda del Parc – Avinguda de Sant Esteve.
També volem fer possible que els veïns decideixin el pressupost d’inversions i
manteniment del seu barri, amb el programa Decideix tu les inversions
del teu barri. enllumenat, mobiliari urbà, jocs infantils, voreres, jardins i
arbres. Un 25 % del pressupost el primer any fins arribar al 100 % del
pressupost al final del mandat municipal. La decisió aniria a càrrec d’una
comissió veïnal escollida i dinamitzada per l’associació de veïns, amb
l’assessorament d’un equip de tècnics.

ERC – Acció Granollers 2015

Urbanisme

Pàg. 7 de 26

Recuperar també l’experiència Fem un jardí, en la qual els infants d’una escola
participaven en el disseny dels parcs del seu entorn, on juguen a l’entrada i
sortida de l’escola.
L’urbanisme obert i transparent
Canviem el paradigma: és la fallida del model de la plusvàlua, el que ens
porta a optar per estratègies urbanes enfocades en el reciclatge del sòl
urbà i deixar de prioritzar l’extensió de la ciutat en espais oberts. És, doncs,
una oportunitat d’endreçar i millorar el que s’havia fet fins ara.
El procés de transformació dels nostres municipis serà molt més lent i, per
tant, ha de ser més reflexiu i, alhora, més flexible, ja que buscarem al màxim
l’eficiència i la rendibilitat dels recursos tant en l’àmbit econòmic, com en el
social i el mediambiental.
L’actuació de l’Ajuntament i altres organismes amb competències urbanístiques
ha de ser el màxim de transparent i abandonar l’opacitat vers els ciutadans.
Per això, també cal una implicació dels ciutadans (coresponsabilitat) en la comprensió de la disciplina urbanística. Millorem les eines que permetin que els
ciutadans no experts puguin entendre els processos que succeeixen amb el planejament urbanístic; cal ser molt més transparent, la transparència no es pot
limitar només a donar accés als documents i als procediments.
Promoure l’urbanisme obert, incloent tota la planificació i el procés urbanístic de
cada projecte en mode de dades obertes, de manera que tots els veïns puguin
fer-ne el seguiment via informàtica, tant de la programació, com del procés de
concurs i adjudicació, i de calendarització de l’obra en la seva execució.
Al mateix temps, generar un aplicatiu per a tots els ciutadans, que permeti
conèixer qualsevol actuació a la via pública, en el moment en què està
prevista, i les seves característiques.
Pla estratègic / Pla director d'àmbit comarcal
 Impulsar l’elaboració d’un Pla Estratègic d’àmbit Comarcal per tal de definir el
futur de la comarca. Pensem que hi ha molts condicionats d’àmbit superior al
municipal, que condicionen moltes de les accions que Granollers pot plantejar.
 Des d’ERC – Acció Granollers estem clarament oberts a plantejar la definició
d’estratègies comunes entre els dos vallesos –fins i tot, el Pla Estratègic
podria ésser conjunt entre les dues comarques-, propugnant l’assumpció de
serveis compartits i promovent l’augment de la relació amb la comarca del Vallès
Occidental.
 En l’àmbit d’urbanisme, la figura estratègica a desenvolupar seria la d’un Pla
Director comarcal (intercomarcal), que hauria de recollir aspectes com:

Alineació de plans directors municipals
Equilibri urbanístic

ERC – Acció Granollers 2015



Urbanisme

Pàg. 8 de 26

Protecció dels espais lliures, especialment de la plana vallesana
Planificació d’infraestructures
Connexions entre municipis

 En la voluntat d’avançar en harmonitzar les polítiques d’urbanisme dels
municipis de la conurbació, proposem de crear un grup de treball tècnic, dins
del Consell Assessor d’Urbanisme, per estudiar la revisió dels diversos POUM
dels municipis de la conurbació, de cara a l’alineació dels seus continguts.
 Al mateix temps, disposem a Granollers de Plans Estratègics / Directors amb
clara incidència en l’àmbit urbanístic. El més paradigmàtic, però, és el Pla
Estratègic de Palou, al que no s’ha permès entrar a discutir, per exemple
conceptes recollits en el Pla Director del Circuit de Catalunya, que
directament afecten sobre l’urbanisme del territori. Des d’ERC – Acció Granollers
volem un Palou i un Granollers amb capacitat de decidir sobre els aspectes
urbanístics que ens afecten.
 Garantir l’elaboració d’un Estudi d'impacte ambiental i de minimització
del mateix en:

la creació de noves vies de comunicació (rondes, accessos, etc.), amb especial
cura en els temes de sorolls i fums

En totes les propostes recollides en el nou Pla Director del Circuit de
Catalunya.

En totes les propostes recollides en el Pla Estratègic de Palou.

Infraestructures
Granollers és cruïlla de camins, enmig d’una comarca on hi passa de tot en poc
espai disponible. Per això cal combinar les necessitats de comunicació internes,
aquelles que ens venen donades per la mobilitat exterior, i la voluntat de
creixement dels municipis, al mateix temps que de preservar i ampliar els
espais naturals (veure el programa de Mobilitat). Per això, proposem:
 Planificar la internodalitat en la xarxa ferrovial dels vallesos.
 Impuls a la construcció de la línia ferroviària orbital entre Mataró i Vilanova i
la Geltrú.
 Desdoblament de la línia ferroviària del Nord (Granollers – Canovelles, La
Garriga, Vic, ...)
 Negativa a la construcció de l’antic IV Cinturó.
 Potenciar l’estudi d’un Eix Transversal vallesà.
 Reforçament i millora de les vies alternatives actualment oblidades que
uneixen els dos vallesos (carretera de Granollers a Sabadell, ...).
 Potenciació de la B-30 i la C-17.

ERC – Acció Granollers 2015

Urbanisme

Pàg. 9 de 26

 Construcció de les calçades laterals de l’AP 7, i la connexió amb la interpolar C-35.
 Supressió dels peatges de l’AP-7.
 Construcció d’una estació intermodal al Vallès Oriental, propera al Circuit de
Catalunya.
 Trasllat de l’estació de mercaderies de Granollers al sud de la comarca.
 Reclamar ampliació de la Ronda de Granollers, en el tram de la Torreta.
 Potenciar les Taules de coordinació entre els municipis de l’entorn per tal
de consensuar aspectes de planejament que afecten a tots els municipis
veïns, tenint en compte la nova realitat econòmica que tindran que afrontar els
municipis en els proper anys degut a la crisi econòmica.
 Per fer-ho possible, proposem reforçar l’oficina del Pla Estratègic de
Granollers, per tal de poder realitzar un bon seguiment de les accions que han
sortit, i una revisió constant en aquesta línia. Aquest reforç hauria de venir per:

Marcar les directrius per la definició, participació i seguiment dels
diversos plans d’àmbit sectorial que se’n desprenguin.

Impuls del Servei d’estudis del Pla Estratègic, per a convertir-se en un
Observatori de la conurbació, amb capacitat per a la realització i/o encàrrec
d’estudis per a realitzar les avaluacions dels diversos plans.

Completar els espais inacabats de la ciutat
El Pla d’Ordenació Urbana Municipal, deixa clars quins són els criteris de
ciutat que desenvoluparem a Granollers en els propers 15 anys. Aquest, però
s’ha de adaptar a la nova realitat econòmica del nostre país i l’alentiment en el
creixement urbanístic que ha provocat. Només per a fer-ne memòria podem dir
que el nou planejament havia de permetre:

Estabilitzar la població de la ciutat al voltants dels 70.000 habitants.

Reordenar els espais ciutadans de forma que assolim un model de ciutat
compacte i sostenible.

Potenciar la compatibilització d’usos dels espais per mantenir els criteris de
cohesió social.

 Tot i l’alentiment en el desenvolupament urbanístic que ens ha portat la situació
de crisi econòmica que estem vivim, cal continuar desenvolupant noves unitats
d’actuació urbanística, cal prioritzar tot allò que impliqui el completar
actuacions ja desenvolupades, però encara inacabades.
Relligar la ciutat: del Centre històric a l’eixample granollerí
Un cop acabada la conversió del centre històric en illa de vianants, ara convé
relligar-lo amb la resta de la ciutat, començant per l’eixample granollerí, i

ERC – Acció Granollers 2015

Urbanisme

Pàg. 10 de 26

replicant el model d’illa de vianants que tants aspectes positius ha aportat a la
qualitat de vida i la convivència de la ciutat. Per a això, convé crear noves
centralitats, des d’on estendre els espais oberts pacificats al trànsit, que de
seguida són ocupats per la gent. Compactar el teixit urbà, tancar ferides en el
territori, rehabilitar espais malmesos, dinamitzar l’economia, són prioritats d’un
urbanisme que també es vol sostenible i respectuós amb el medi que ens
envolta. Per això, ens proposem aquests objectius:
 Afavorir la compactació i la integració de les activitats del municipi.
 Relligar els barris en l’espai urbà per articular l’estructura viària i de serveis.
 Afavorir el desenvolupament del petit i mitjà comerç urbà..
 Promoure la millora del continu urbà amb els municipis veïns.
I fem les següents propostes d’actuació:
 Programar la “superilla” central de Granollers: creixement previst i gestió de la
circulació, amb intervencions immediates als carrers Ricomà, Barcelona i
Guayaquil.
 Pla de desenvolupament urbanístic de l’eixample granollerí, amb
ampliació de la illa de vianants, ampliació de voreres, propostes d’ajuts per a la
rehabilitació d’habitatges, construcció de pàrquings públics municipals, millora
del clavegueram, instal·lació de serveis automatitzats, millora enllumenat (amb
control de sensors), etc.
 Potenciar les diverses illes de vianants de la ciutat i, simultàniament, el pla
d’aparcaments dissuassoris, perquè afavoreixin el comerç urbà tant al centre
com a totes les àrees urbanes amb una presència destacada de l’activitat
comercial.
 Tenir cura del paisatge urbà en el centre històric.
 Elaborar el Pla de rehabilitació d’edificis i façanes, amb ajuts a la
rehabilitació, especialment dels inclosos en el Pla especial de protecció del
patrimoni arquitectònic i arqueològic.
 Potenciar les polítiques de rehabilitació, especialment del centre urbà, així
com el sistema de lloguer i la construcció i promoció d’habitatges
socials.
 Adequar la xarxa viària al concepte de passeig, canviant la relació que
existeix a molts indrets, entre el trànsit rodat i el de vianants, sota dos criteris
prioritaris (quan no es decideixi la transformació a illa de vianants exclusiva):

Invertir la prioritat als carrers de 6 metres d'amplada o menys, donant
preferència als vianants davant dels vehicles a motor, garantint
almenys un terç de l'espai per als vianants.

Fer les voreres proporcionals a l'amplada dels carrers, i en tot cas no
inferiors a 1.5 metres per cada banda.

ERC – Acció Granollers 2015

Urbanisme

Pàg. 11 de 26

Nous equipaments
Els equipaments públics, a més de complir la seva funció pròpia del serveis que
contenen, també generen dinamisme al seu voltant, i comporten atracció per al
barri on s’estableixen. Per això és tan important el repartir de forma
equilibrada els equipaments en el conjunt de la ciutat, generant noves
centralitats, i permetent un acostament dels serveis a les persones usuàries.
 Adequació de nous espais públics com a equipaments culturals (enlloc de les
oficines actuals), que ajudaran a donar vida cultural i d’oci al centre i recuperar
l’espai en horaris on ara mateix no hi ha cap activitat (veure programa de
cultura):

antics cinemes Majèstic i Mundial,

el complex de la Sala Tarafa (a l’antic Gra i l’espai de la Ràdio);

Can Puntas, amb l’ampliació de la Biblioteca Can Pedrals.

Centre cívic a la Masia de Tres Torres.

 L’Hospital lleuger que inicialment s’ha d’ubicar al solar de l’antiga
Policlínica, gestionat per l’Hospital General de Granollers. Des d’ERC – Acció
Granollers, però, proposem estudiar la seva construcció en el lloc més adequat,
estudiant la seva ubicació enlloc de l’actual edifici dels antics jutjats, amb
millor ubicació, connexió, facilitats d’aparcament, etc.
 Des d’ERC – Acció Granollers també proposem la construcció d’un nou Institut
a la ciutat, centrat en la Formació Professional, que nosaltres ubicaríem en
l’edifici de l’antic magatzem de Telefònica al Parc Firal. Així, a banda
d’estalviar costos i reduir terminis en la seva construcció, també podria servir
d’espai firal tancat, de gran utilitat per a la ciutat.
 Finalment, també cal tenir present les necessitats d’equipaments d’oficines per a
serveis municipals. Convé explicitar que és important que per al treball de
serveis és important disposar d’edificis multifuncionals, amb senzills espais
modulars flexibles, espais d’atenció al públic i reunions. En aquest sentit, és bo
recordar que encara queda pendent la construcció d’un edifici municipal a la
Plaça de Can Comas.
Un municipis amb veritables espais públics, places i parcs
Volem potenciar els espais oberts que compleixin una funció compensadora
de les activitats urbanes i formin part essencial del patrimoni paisatgístic del
municipi. Entenem que cal dignificar l’espai públic com a contenidor de les
relacions socials, pacificant-lo, on el vianant sigui l’actor principal i no com
fins ara, que ho ha estat el transport privat. Son espais acollidors on es pretén
crear la cultura de l’espai públic compartit, on predomina la convivència,
l’estada, el joc.
 Pensar i dissenyar l’espai públic des de la perspectiva de gènere, de manera
que es puguin aconseguir espais integradors on es barregi la gent i on la

ERC – Acció Granollers 2015

Urbanisme

Pàg. 12 de 26

seguretat sigui un factor a considerar, perquè tothom s’hi senti còmode.
Plantejar la il·luminació de l’espai públic com un factor de seguretat.
 Establir eixos cívics als diversos barris, pensats de manera que els espais de
vianants guanyin presència, i minimitzar l’espai de circulació rodada al mínim
necessari.
 Omplirem de vida la plaça Barangé. Cal recuperar la vida ciutadana a la illa
de la plaça Barangé. Els edificis obsolets (jutjats, telefònica, AISS), que
ara ja tenen una nova seu o que ja no tenen un ús específic han de deixar pas a
un replantejament de l’espai que suposi la continuïtat del Carrer Girona
/ Avinguda del Parc i l’enllaç amb el Parc Torras Villà. Volem que la vida
ciutadana retorni a aquest espai cèntric i se’l faci seu.
 En aquest sentit, proposem l’adequació del carrer Girona en el seu tram nord
(més enllà del carrer Francesc Ribas), de l’Avinguda del Parc (com a frontissa
entre una nova plaça Barangé i un nou parc Torras Villà) i de l’Avinguda Sant
Esteve, fins a la Plaça Serrat i Bonastre, amb criteris de reducció de densitat
de tràfic, amb reducció a dos carrils de circulació, de millora i ampliació de
voreres, i de construcció d’un carril bicicleta que vagi d’estació (de Granollers
– Centre) a estació (Les Franqueses – Granollers Nord).
Creació de noves centralitats a la ciutat
Cal desenvolupar nous espais que també funcionin com a centres de la
ciutat, per tal de fomentar la cohesió social, la cultura, i les activitats creatives i
productives a tots els indrets de la ciutat. Aquestes noves àrees han de
concretar-se en un equilibri d’usos (habitatge, comerç, activitats productives,
equipaments), i potenciar-hi el trasllat de serveis públics. Pensem que poden
esdevenir noves centralitats :
 L’eix del carrer Colom / Carrer del Camp de les Moreres, de l’Estació de
França fins el Tub, que s’hauria de prolongar amb un pont a rotonda al passeig
Fluvial, travessant el congost, fins a la zona industrial.

Millorar l’accessibilitat de l’estació de França.

Aprofitar el desenvolupament del centre cívic a Tres Torres a la Rambla de
Tres Torres.

 L’entorn de Roca Umbert - Fàbrica de les Arts, s’està convertint ja en un nou
pol estratègic de la ciutat. Caldria, però, millorar la seva connexió als
espais ciutadans que s’obren cap als carrers que l’envolten i als habitants que té
al seu entorn, amb façanes més permeables.
 L’espai que hauria de sorgir del cobriment de la línia del ferrocarril, entre la
carretera de La Roca i la carretera de Cardedeu. El primer gran efecte que
assoliríem és la major qualitat de vida per totes les persones que ara hi
viuen. Tot seguit s’aconseguiran altres beneficis, com la major connectivitat
entre la zona de la Font Verda i el centre històric de la ciutat, la creació
de nous espais verds, especialment donant continuïtat al Parc Torres Villà,

ERC – Acció Granollers 2015

Urbanisme

Pàg. 13 de 26

on desenvolupar propostes d’activitats culturals, esportives, socials i de treball,
la creació de nous habitatges, de noves places d’aparcament, tant a nivell
com soterrades, i de nous espais per a locals comercials.
Si en algun moment es pot arribar a desencallar l’acord actual del govern de la
ciutat amb ADIF per impulsar el primer tram de cobriment de la via, des d’ERC Acció Granollers impulsarem un procés participatiu amb el veïns per analitzar
aquest creixement i el futur creixement urbanístic d’aquesta
 Fins aleshores, proposem modificar la situació actual, fent-la permeable a partir
de la construcció de passeres que travessin la via del tren, amb
enjardinaments laterals i amb pantalles acústiques, i amb l’adequació dels
espais annexes. De passeres, proposem que n’hi hagi un mínim de tres:


a l’alçada del Parc Torras Villà;
a l’alçada del carrer Enginyers;
a l’alçada del carrer Minetes.

Mentrestant, s’hauria de desenvolupar el sector del camp de Futbol, entre
el carrer Girona i la vida del tren, treballant per traslladar el camp de Futbol.

En aquest sentit, és urgent analitzar la proposta –avantprojecte- actual de
trasllat del camp de futbol del carrer Girona al camp de futbol de Palou, doblant
l’espai esportiu previst –dos camps de futbol i oficines- sense abans haver
elaborat un Estudi dels impactes que podria tenir en tot l’entorn (mobilitat,
aparcaments, consums d’aigua i llum, sorolls, etc.).

 El Lledoner, tot i l’alentiment en el seu desenvolupament degut a la
crisi, ha d’esdevenir una nova centralitat amb protagonisme propi. La barreja
d’usos prevista, els equipaments públics dels que disposa: Centre Cívic Nord,
Escola Lledoner i la previsió d’habitatges de tota mena ho faran possible.

La Bòbila és el darrer pol de creixement de Granollers. Cal tornar a definir com
ha de créixer aquesta zona, i dibuixant una zona molt ben connectada, que bé
podria permetre l’establiment d’un campus universitari. Aquest pol comporta:

Millora dels enllaços amb la ronda;

trasllat de l’estació de mercaderies;

Estudiar-hi el trasllat de l’estació d’autobusos del centre, creant un pol de
comunicacions;

millora de l’estació de rodalies

Completar la millora de les entrades a la ciutat, especialment des de Lliçà i
can Gili. Arranjament del pont sota la via i millora dels passos de vianants.
La divisió territorial de la ciutat

 El Mapa de barris actual és de més de 14, que no coincideix amb les divisions per
districtes de serveis. Per tal de trobar un sistema de descentralització municipal
més lògic i coherent, volem impulsar la creació d’una Comissió de

ERC – Acció Granollers 2015

Urbanisme

Pàg. 14 de 26

descentralització territorial, amb participació de les Associacions de Veïns, de
Comerciants, entitats del barri , tècnics i experts municipals, per tal de debatre
aspectes lligats al territori.
 Estudiar la ciutat en “superilles” per classificar carrers de circulació rodada i
carrers ciclables i de vianants, per ordenar i implantar els recorreguts per a
bicicletes.
La ciutat i la indústria
El model de ciutat desenvolupat –a Granollers i a arreu- comporta que,
progressivament, s’hagin anat construint polígons dedicats a activitats
exclusivament industrials. Volem fer del sòl industrial un dels principals actius
de la ciutat, alhora que pugui lligar-se amb la resta del teixit urbà, mitjançant
una mixtura d’usos eficient i segura. Canviar-ne la visió, perquè el sòl industrial
també és ciutat i, per tant, cal dignificar-lo.
A continuació, exposem les propostes d’ERC - Acció Granollers que relacionen la
visió urbanística de la indústria. (Veure el programa de Desenvolupament
econòmic).
I és que ens agradaria dignificar els polígons industrials, de manera que
poguéssim donar el valor d’espais també per als ciutadans, tant en hores de
descans laboral com els caps de setmana, quan es redueix l’activitat
empresarial. Tot i que l’actual Pla general d’ordenació urbana ja propicia el canvi
de zones industrials cap a espais dedicats als serveis i les noves tecnologies del
coneixement i de la informació; vetllant per afavorint la implantació d’aquest
tipus d’indústries netes, convé avançar en rentar la cara als polígons, combinant
l’eficiència i competitivitat de les empreses amb l’adequació de l’urbanisme per
a la ciutadania.
Pla de modernització i manteniment dels polígons industrials

Els polígons industrials són els veritables pols d’atracció econòmica de la ciutat,
més enllà de la seva capacitat comercial. Des d’ERC - Acció Granollers
plantegem la creació d’una Comissió de modernització dels polígons
industrials dins del Consell assessor d’Urbanisme, en la que hi participarien
representants dels polígons de la conurbació de Granollers.

Elaborar un Pla de Modernització i manteniment dels
industrials, que constaria de les següents propostes i actuacions:

polígons

 Facilitar l’accés a les zones industrials, amb l’elaboració d’un Pla de mobilitat
per cada polígon, que potenciï l’ús del transport públic per poder-hi accedir,
així com la implantació de carrils bicicleta.
 Fomentar la creació de comissions per a la promoció dels polígons,
formada per les empreses de cadascun dels polígons. Cal la cooperació entre
usuaris dels polígons per tal de plantejar, com a interlocutors amb l’Ajuntament,
els aspectes de modernització i manteniment necessaris a cadascun dels

ERC – Acció Granollers 2015

Urbanisme

Pàg. 15 de 26

polígons.
 Elaborar els mapes de qualitat dels polígons, per tal de conèixer la situació de
cada un d’ells, les seves necessitats i les seves possibilitats de futur. Aquests
mapes serviran de base per plantejar cada un dels Programes de millora per
a cada polígon.
 Elaborar un Programa de millora per a cada polígon, de forma participada
amb les empreses que prevegi millores en:








subministrament energètic suficient.
xarxa de fibra òptica;
transport públic;
enllumenat;
asfaltat dels carrers;
neteja;
informació sobre localització d’empreses;
accessibilitat;
clavegueram; etc.

 Plantejar que les empreses del polígon comparteixin serveis i activitats en
comú, com:




sistemes de recollida de residus;
depuradora;
ús d’energies alternatives;
adopció de sistemes de cogeneració energètica; etc.

Impulsar la creació de zones de descans / esbarjo a cada polígon, promovent la
implantació d’espais verds a l’entorn de cada empresa.
Potenciació de l’oferta industrial de Granollers
Malauradament la crisi econòmica a provocat l’alliberament de sòl industrial i el
no cobriment de totes les expectatives de creixement en la implantació de
noves empreses a Granollers, es per això que des d’ERC - Acció Granollers
volem impulsar la creació d’un nou ens de comercialització d’aquest espais per
atreure la implantació de noves empreses a la nostra ciutat. Aquest nou
organisme hauria de treballar de forma coordinada amb els municipis del
voltant, ja que moltes d’aquestes zones industrials estan compartides amb els
municipis veïns.
A finals del segle passat ja vàrem poder apreciar com es desaprofitava el sòl
industrial, com en el cas de la creació del polígon de Cal Gordi – Cal Català,
entre Granollers i Montmeló, amb una superfície de 807.000 m 2 i situat al costat
del Circuit de Catalunya, quan es va perdre la possibilitat d’acollir empreses
d’elevat valor industrial i de serveis, i s’hi van instal·lar majoritàriament
empreses del sector logístic, d’un valor afegit molt baix, tant respecte a la
capacitat d’aportació de coneixement com en termes d’ocupació. En lloc de
convertir-se en una zona destinada a potenciar la recerca i el coneixement, per

ERC – Acció Granollers 2015

Urbanisme

Pàg. 16 de 26

exemple, en el sector de l’automoció, es va convertir en un magatzem de
mercaderies de Barcelona.
Per això, des d’ERC - Acció Granollers, un cop definides en el Pla General
d’Ordenació Urbana la creació a la ciutat de zones empresarials industrials i
de serveis d’alt valor afegit eminentment de caire tecnològic, fem propostes
que pretenen una política municipal activa en termes de recerca de l’oferta
industrial per part de l’Ajuntament, quan això sigui possible. I, sobretot, un
intent de desenvolupar en l’urbanisme la possibilitat de generar espais
industrials que permetin guanyar a la ciutat aquest valor afegit industrial. No
pot ser que la promoció econòmica de la ciutat estigui deslligada dels aspectes
urbanístics de futur.
 Volem que des de Can Muntanyola, coordinadament amb Granollers Promocions,
s’impulsi la creació d’un servei per a la captació d’empreses, amb la
col·laboració dels agents socials de la nostra ciutat i entorn i la Generalitat de
Catalunya, per tal d’afavorir la implantació de microempreses d’alt valor
afegit, aprofitant la implantació de la fibra òptica, i el desenvolupament inicial de
cadascun d’aquests plans urbanístics. Així mateix, s’haurien de potenciar els
nous sectors econòmics emergents, vetllant per la implantació també, de
diversos serveis auxiliars, com són els serveis de proximitat a les empreses,
o els serveis d’atenció a les persones. (Veure programa de Desenvolupament
econòmic).
 Estudiar la millor adequació de les normatives urbanístiques, amb
l’adaptació de les normatives d’ocupació i ús de sòl industrial a les necessitats
dels sectors econòmics, i optimitzant el poc sòl industrial disponible a la ciutat.
 Pel que fa referència al Pla Director del Circuit –que no va passar en el seu
moment ni pel Consell Assessor d’Urbanisme ni pel Consell del Medi Ambient-,
des d’ERC – Acció Granollers lamentem que és en el terreny municipal de
Granollers on s’hi estableixen les activitats de menys valor afegit. I fins i tot,
en l’àmbit de sòl no urbanitzable, en plena Plana de Palou, s’hi preveuen
activitats anomenades “d’interès públic”, però que no coincideixen amb l’interès
de mantenir Palou com a zona agrícola. Almenys, però, el Pla hauria de permetre
l’ordenació del polígon industrial proper a la C-17.
2. LA GESTIÓ URBANÍSTICA
Amb la visió de promoure un urbanisme tendent a crear un municipi compacte i
continu, dens, policèntric, multifuncional i participatiu: la ciutat complex, des
d’ERC – Acció Granollers ens proposem els següents Objectius de gestió
urbanística per a aquesta legislatura:
 Millorar la participació de la ciutadania en la gestió urbanística de la ciutat.
 Augmentar la transparència de la gestió urbanística, tant pel que fa a la
informació als professionals com als particulars.
 Millorar l’eficiència en la gestió a partir de la implantació de l’administració
electrònica.

ERC – Acció Granollers 2015

Urbanisme

Pàg. 17 de 26

 Impulsar el treball transversal amb altres àrees de l’ajuntament.
I per això fem les següents Propostes d’actuació
 Oferir més possibilitats de participació ciutadana en l’urbanisme de la ciutat,
per tal d’aconseguir una ciutat molt més propera als mateixos ciutadans que
l’habiten (veure l’apartat de l’Urbanisme participat),
 Impulsar un Pla de barris –amb la col·laboració d’altres administracions- a partir
de propostes d’actuació que plantegin tractar els reptes d’un barri o zona de la
ciutat de forma conjunta entre diverses àrees municipals, que lliguin l’urbanisme,
els serveis socials, la mobilitat, l’educació, la salut, etc. i
 Millorar els estàndards actuals dels espais lliures i zones verdes de què disposa la
ciutat. Per això, cal disposar dels indicadors de gestió urbanística, i marcar
objectius de millora en cada un d’ells, que es vagin concretant en els diferents
plans d’actuació.
 Impulsar l’administració electrònica en l’àmbit de l’urbanisme, potenciant el
seguiment informàtic (per internet o aplicatius mòbils) de la programació d’obres,
expedients urbanístics, etc.
 En l’àmbit de l’edificació, adoptar els estàndards BIM (Building Information
Management) i GIS en les àrees d’urbanisme, obra pública i edificació.
 Potenciar el seguiment i control de la disciplina urbanística, a través de
l’impuls de l’activitat d’inspecció, perseguint de manera eficaç les
infraccions urbanístiques. Evitar qualsevol incompliment de les normes
urbanístiques, assegurant que no es malmetrà el medi ambient i que no es
produirà especulació immobiliària, deguda a la voluntat de sobreaprofitament
urbanístic amb lucre privat.
 Obrir els concursos d’idees als arquitectes de la ciutat, exposant públicament
tant les bases de participació, els projectes presentats i els resultats finals del
mateix concurs. Adjudicació per concurs de propostes tant de projectes d’obra
com de disseny urbà .
Un Granollers ordenat, net i equilibrat
 Intervenir en la gestió del paisatge de la ciutat, a partir del Pla de Paisatge de
Granollers, tenint en compte també les continuïtats supramunicipals, considerant
els riscos i impactes al paisatge, marcant uns Objectius de qualitat paisatgística
que orientin sobre el futur del paisatge a Granollers per a cada una de les
tipologies de paisatge, i generant instruments com:

Ordenança de paisatge, per establir criteris normatius per regular l’afectació
que sobre el paisatge tenen les activitats i usos que desenvolupen les persones,

la Carta de Colors, recentment establerta, actualitzada d’acord amb el criteri
dels ciutadans.

ERC – Acció Granollers 2015

Urbanisme

Pàg. 18 de 26

 Vetllar per l’embelliment del paisatge urbà —neteja de carrers a fons
(restringint l’aparcament periòdicament per poder netejar al 100% el carrer),
rehabilitació de façanes, aplicació de la carta de colors i de materials,
enjardinaments, murals i grafittis, etc.
Un Granollers compacte, al servei de les persones
Ens referim a aplicar conceptes més adequats cap a models productius de cicles
tancats on la descentralització és la clau, repensant quin paper hi juga en el
nostre municipi, el barri, l’illa. Dotant-los de les eines autosuficients per
aconseguir un municipi policèntric.

Redactar el pla d’accessibilitat municipal, adaptant, en la mesura de les
possibilitats, l’espai públic, racionalitzant l’espai urbà per facilitar la mobilitat
de les persones discapacitades o amb mobilitat reduïda; especialment,
disposar d’aparcaments reservats a aquest efecte.

Disposar de prou espai d’aparcament i de parada per a persones
discapacitades, per al transport escolar i de passatgers, per als taxis i
per al veïnat amb infants, malalts i gent gran.

Aprofitar els espais naturals per a les persones, creant zones per a l’esbarjo,
el passeig i l’esport on es pugui anar amb bicicleta o, simplement, caminar
amb una relativa tranquil·litat.

Crear circuits urbans per a la pràctica de l’esport.

Impulsar l’adaptació d’aparcaments per a bicicletes en pàrquings de
vehicles, públics i privats, facilitant informació i suport a les comunitats de veïns
interessades.

Fomentar, on sigui possible, la creació de centres educatius integrats —
infantil, primària i secundària.
Un Granollers amb un urbanisme sostenible i de qualitat

 Impulsar el procés d’actualització de l’Agenda 21 del Medi Ambient com un
autèntic pla estratègic que inclogui una diagnosi de la realitat municipal. Els
resultats poden determinar les actuacions que guiaran, en gran mesura,
l’actualització del POUM.
 En els diferents concursos urbanístics que es portin a terme s’han de puntuar
també aspectes com:

Les mesures d’impacte ambiental i visual en cada actuació, així com
mesures obligatòries d’estalvi energètic en les noves edificacions, i la
obligatorietat de gestionar els residus procedents de l’activitat de
construcció (veure l’apartat de Medi Ambient).

La disposició de certificacions quan a sistemes de qualitat i de gestió
mediambiental, per part de les empreses. Així mateix, es fixaran en tota obra

ERC – Acció Granollers 2015

Urbanisme

Pàg. 19 de 26

pública els criteris de qualitat de productes a complir.
 Seguir vetllant per l’acompliment de l’obligació que tenen les empreses en
l’acompliment de la normativa de seguretat i salut laboral en la construcció,
com un dels criteris més importants i fonamentals.
 Impulsar un ecobarri (amb una implantació alentida per la crisi), que suposa la
consideració de determinats paràmetres de la sostenibilitat urbanística, en la
planificació urbanística i en la planificació, construcció i gestió de les obres
d’urbanització i equipaments públics en àmbits d’actuació, amb l’objectiu de:






optimitzar la demanda d’energia
reduir el consum d’aigua,
maximitzar la recollida selectiva,
aprofitar els elements naturals com a zones verdes,
reduir la mobilitat privada,
caracteritzar l’obra pública (mobiliari, paviments, etc. amb criteris
d’eficiència energètica i ambiental,
amb atenció preferent a l’ús dels recursos locals (sol, aigua, verd) a la
recerca de l’autosuficiència (deixalleria de barri, compostatge orgànic in situ,
aprofitament d’aigües, etc.).

 Aplicar mesures mediambientals en els projectes urbanístics i d’obres de la
ciutat:


Materials reutilitzats / reciclats.
Materials que disminueixen el soroll.
Nous materials que comportin estalvi i eficiència energètica

 Continuar amb el desenvolupament del Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible
(PAES), que contempla mesures d’estalvi energètic per a totes les instal·lacions
municipals. Promoure la seva implantació en tots els equipaments públics, així
com en els centres escolars concertat (veure l’apartat de Serveis).
 Maximitzar l’energia solar tèrmica i, si és possible, introduir sistemes de
cogeneració.
 Implantar sistemes
municipals.

i

instal·lacions

d’energia

solar

en

equipaments

Un Granollers respectuós amb el medi natural

Plantejar un ambiciós Pla Agrari del Vallès, lligat a Gallecs i altres zones
d’agricultura periurbana de la regió, amb el que es podria desenvolupar l’espai
agrari de Palou.

Ampliar l’àrea d’influència de l’espai agrari de Palou, com a sòl no urbanitzable,
incloent les serres de Ponent i Llevant, on tradicionalment i actual, s’hi porta a
terme activitat agrícola.

ERC – Acció Granollers 2015

Urbanisme

Pàg. 20 de 26

Mantenir i recuperar la xarxa de camins rurals tradicionals, especialment a
les serres de Llevant i Ponent. Enllaçar els camins rurals tradicionals de la vall
del Congost amb els municipis veïns, facilitant-ne la circulació en bicicleta.

Establir rutes per a vianants que connectin els espais verds i de lleure a l’aire
lliure de les diverses zones del nucli urbà entre si i amb els espais naturals més
adequats de l’entorn del nucli.

Connectar amb una passera entre el Parc del Puig de les Forques i el Parc
de Pinós.

Fomentar els sistemes de connexió biològica entre els espais oberts, l’espai
construït i les masses forestals.

Avaluar els riscos i les conseqüències dels fenòmens naturals propis del
nostre clima mediterrani —aiguats, incendis forestals, nevades, ventades, etc.—
i actualitzar els plans de protecció civil de tipus especial i territorial a fi
d’adaptar-los als canvis de circumstàncies de cada municipi

Impulsar la preservació activa del sòl no urbanitzable.

Recuperar les façanes fluvials amb criteris d’integració territorial i de
recuperació i protecció dels ecosistemes.

Ordenar l’horta marginal.

Impulsar la protecció d’espais lliures amb diferents tipus de valor —biològic,
paisatgístic, fluvial...— com a garantia d’una protecció del sòl i de l’espai no
urbanitzable del nostre país.

Potenciar la pràctica esportiva en els espais verds, de manera que se’n
fomenti el respecte i la recuperació en favor de la ciutadania.

Afavorir i assegurar la creació i el bon manteniment dels espais verds,
concebre aquest espais com a infraestructura ecològica que relliga la ciutat.

Cultura i urbanisme
Tal i com creix una ciutat, l’urbanisme va configurant la manera de ser i de fer de
la seva ciutadania. El fet d’anar en cotxe o a peu, el comprar als comerços del
centre o en un centre comercial de fora de la ciutat, els espais verds o grisos, la
possibilitat d’anar en bicicleta i en patinet, els bancs i les papereres d’una plaça,
…, són elements que defineixen el tarannà de les persones. La seva cultura, en un
sentit ampli. La relació entre les àrees de cultura i urbanisme, a més, es
desenvolupa en altres moments del dia a dia (veure el programa de Cultura):
 La Comissió Municipal de Patrimoni ha de continuar vetllant per la correcta
aplicació del pla especial del patrimoni arqueològic, arquitectònic i natural.
 Obrir la Comissió a entitats de la ciutat interessades en el Patrimoni.
 Impulsar la difusió per internet de tota la documentació relacionada amb el

ERC – Acció Granollers 2015

Urbanisme

Pàg. 21 de 26

patrimoni (plans, fitxes, actes, expedients, projectes, ...)
 Actualitzar el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic incorporat al
Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic, a partir
de la Comissió Municipal de Patrimoni. Especialment, caldria definir criteris
d’actuació i els processos a seguir per a cada cas.
Patrimoni arqueològic
Les troballes arqueològiques a la nostra ciutat són contínues -i previsibles -, ja que
l'emplaçament de la ciutat s'ha anat definint, en el que és el seu centre històric,
sobre sí mateix, ja des de l'època romana i ha deixat enterrats vestigis de les
civilitzacions que ens han precedit. Això comporta que, quan s'ha d'aixecar el sòl
en certes zones, és segur que s'hi trobaran jaciments que requeriran un cert
temps a ser estudiats. Ara que ja tenim consolidada la Comissió Municipal de
Patrimoni cal :
 Consolidar i augmentar la partida pressupostària del pressupost municipal
destinada de forma específica a l’arqueologia.
 Ampliar el criteri d’expectativa arqueològica -i, per tant, de seguiment
arqueològic en la construcció de nous edificis- inclòs en el PEPPAA, a les zones
limítrofes als punts on s’hi ha localitzat troballes.
 Declarar Zona d’expectativa arqueològica la zona compresa entre els carrers
Sant Jaume, Sant Josep i Pompeu Fabra. Aquest Pla especial urbanístic ha de
permetre el manteniment de totes les restes romanes existents.
 Creació d’un Centre d’interpretació del Granollers antic -romà i medieval-,
depenent del Museu de Granollers, que contemplaria les restes romanes que
s’han mantingut visitables, com ara les de la parròquia de Sant Esteve o d’alguns
comerços particulars.
 Publicar el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic, tant en suport
paper com a la xarxa, a partir de la pàgina web del Museu.
 Pel que fa a la difusió dels treballs d’arqueologia, cal continuar generant
rutes, exposicions i treballs a publicar, per part del Museu.
 D’acord amb el Consell Comarcal, el Museu de Granollers, s’hauria de crear la
figura d’un arqueòleg territorial, que donés servei a tota la comarca del Vallès
Oriental.
 En aquesta mateixa línia, cal treballar per tal que el Museu de Granollers sigui
declarat Museu de referència comarcal, per tal de què s’hi centralitzin tots els
treballs arqueològics i de patrimoni en general de la comarca.
 Editar per internet l’atles d’arqueologia urbana de Granollers, elaborat per la
Generalitat de Catalunya, posant-lo a disposició de la població i continuar
treballant per actualitzar el contingut amb les successives troballes. Així com
incloure’l en el Sistema d’Informació Geogràfica Municipal.

ERC – Acció Granollers 2015

Urbanisme

Pàg. 22 de 26

 Obrir una línia d’ajuts per a particulars que han de portar a terme accions de
seguiment o excavació arqueològica, incloses dins del Catàleg del Patrimoni
Arqueològic.
Patrimoni arquitectònic
Granollers disposa també encara de gran quantitat de patrimoni arquitectònic,
que cal conservar i donar a conèixer. Amb el PEPPAA, aprovat l’any 2003, s’han
incorporat nous elements en el catàleg. Queden, encara, passes a seguir per tal
d’augmentar-ne el nivell de protecció, i d’aconseguir una conscienciació entre
els propietaris que garanteixi una cura més escrupulosa en el manteniment del
patrimoni de la ciutat.
 Actualitzar la declaració de BCIN de les muralles de la ciutat, tramitant-ne els
expedients corresponents, per tal d’assegurar-ne que s’incorporin els darrers
treballs de recuperació efectuats, i també de les torres de Pinós i Can Casaca.
 Impulsar la rehabilitació de diversos elements arquitectònics inclosos en el
catàleg, com per exemple:

la muralla, en alguns trams dels carrerons de Sant Cristòfol i Constància.

Establir converses amb els propietaris per tal de planificar la possible
rehabilitació de la Torre de les Aigües i les masies de Palou (can Bassa,
el Junyent, …)

 Així mateix, s’han de continuar portant a terme diversos estudis que ens permetin
augmentar aquest catàleg protegit, i definir accions de rehabilitació, com serien
estudis sobre:




l’arquitectura industrial a Granollers;
l’habitatge social a la ciutat;
els carrers de treballadors (colònies o similar);
els refugis de la guerra civil;
els sistemes de reg de Palou.

 Adequació de refugis de la guerra civil, per fer-los visitables (Plaça de la
Porxada, carrer Josep Irla).
 Fer del refugi de la plaça Maluquer i Salvador, un veritable centre
d’interpretació dels bombardejos sobre la població civil en època de
guerres, incorporant-lo en una futura ruta turística nacional de Catalunya.
 Promoure la signatura de convenis amb els propietaris d’edificis catalogats, per
tal de permetre les visites organitzades d’ algun d’aquests edificis.

Traslladar als propietaris particulars la cura per la conservació dels elements del
patrimoni arquitectònic de la ciutat. Per a això, cal promoure el Programa de
rehabilitació de façanes, especialment orientat a les cases modernistes
locals, dirigit a la millora dels habitatges inclosos en el Catàleg de Patrimoni.

ERC – Acció Granollers 2015

Urbanisme

Pàg. 23 de 26

Posar a internet tots els catàlegs de patrimoni arquitectònic, així com les
fitxes sobre l’inventari de masies de Palou.

Editar guies i rutes per tal de visitar tot aquest patrimoni arquitectònic, per
fomentar el turisme cultural.

Fomentar la gestió en xarxa del equipaments patrimonials del municipi,
integrant-los en el sistema regional i nacional corresponent, per afavorir-ne
l’intercanvi, l’eficàcia i l’eficiència.

3. L’HABITATGE
Amb la crisi econòmica, la problemàtica d'accés a l'habitatge a la nostra ciutat
s’ha anat accentuant els darrers anys, sigui per la impossibilitat d'accedir a un
habitatge de compra, sigui per la problemàtica dels desnonaments. És per això
que des d'ERC - Acció Granollers creiem en la necessitat d’impulsar polítiques
públiques d'habitatge social. L’aturada del sector immobiliari en l'àmbit de
l'habitatge lliure no hauria d'afectar l'impuls en la construcció de nous
habitatges per part de l'Ajuntament.
Tota política d'habitatges es realitza en funció d'una política del sòl
determinada. Per tant, l’estratègia municipal s'ha de centrar en la definició
d'aquesta i en el desenvolupament d'un patrimoni municipal del sòl en funció
dels seus pressupostos.
Cal que explicitem que des d’ERC - Acció Granollers apostem de forma clara per
a la construcció de pisos de lloguer, a través de la formació de cooperatives
que construeixin habitatges de lloguer.
Per a això, ens proposem els següents Objectius:
 Recuperar el centre i altres zones que perden població com a zona d’habitatge.
 Evitar l’emigració de població granollerina, especialment jove, per motius
d’habitatge.
 Vetllar per la qualitat de l’habitatge.
 Disminuir el nombre d’habitatges desocupats.
I fem les següents propostes d’actuació:
 Tenint present que bona part del Parc d’habitatges de la ciutat s’acosta als 50
anys d’antiguitat, proposem l’elaboració d’un Pla de renovació d’habitatges,
que contempli mesures com:



informació a comunitats de veïns sobre ajuts;
implantar mesures d’estalvi energètic;
fomentar l’ús d’energies renovables;
incorporar millores de qualitat (baixants, instal·lació d’ascensors, pintura,
etc.)

 I que contempli deduccions impositives (ICIO, etc.).

ERC – Acció Granollers 2015

Urbanisme

Pàg. 24 de 26

 Valorar la possibilitat de fer reserves de sòl amb destí al patrimoni públic
de sòl i habitatge i la delimitació d’àrees de tempteig i retracte amb la
mateixa finalitat, més enllà dels sòls per a equipaments obtinguts per cessió
urbanística quan sigui necessari com a estratègia per alliberar sòl.
 Aquest Pla de renovació d’habitatges es pot incorporar dins d’un Pla urbanístic
de millora urbana, amb objecte tant de rehabilitació, reforma interior o
remodelació urbana com la transformació d’usos.
Gestió de l’habitatge a la ciutat
 La societat municipal Granollers Promocions SA ha de promoure totes les
qüestions de seguiment de l’habitatge de la ciutat, a través de les següents
actuacions :

Elaborar l’Inventari i actualització permanent de tots els edificis buits i
abandonats, promovent la creació d’un Observatori del mercat
d’habitatges, com a instrument indicador de la situació del mercat immobiliari a
la ciutat, tant pel que fa a preus, com pel que fa a la seva ocupació.

Promoció directa d'habitatges, en preferència de lloguer, escollint el tipus
d'habitatge que més es necessiti. (Per exemple: pisos reduïts, per parelles joves,
pisos adaptats per a gent gran).
Pla d’habitatge per a joves i grans
Actualment un dels aspectes que incideixen de forma més greu en el procés
d’emancipació dels joves és la problemàtica de l’habitatge lligada a la
precarietat laboral.
Estem en un moment on l’accés a l’habitatge, tant en règim de lloguer com de
compra és un luxe més que un dret. Els preus són prohibitius i impliquen, alhora
de la compra un nivell d’endeutament molt perillós, a la vegada que en règim
de lloguer no permet cap tipus d’estalvi, condicionant greument la capacitat
adquisitiva dels joves.
Això provoca que joves de la nostra ciutat continuïn marxant de Granollers. Però
actualment la falta d’accés a un habitatge no només afecta als joves sinó que
afecta a tota la societat en general (verure Programa d’Acció Social per a
mesures de foment de l’habitatge social). Per això, des d’ERC - Acció Granollers
proposem:

 Avançar en el cas d’habitatges per a gent gran, en la construcció de pisos
assistits, que comporta el fet de disposar de serveis compartits entre tota la
promoció de l’edifici.
 Potenciar la Borsa d’habitatge social, per tal de facilitar l’habitatge a
col·lectius que, per la seva situació socioeconòmica, poden generar
desconfiança als propietaris pel que fa al pagament i/o a l’ús correcte de
l’habitatge.

ERC – Acció Granollers 2015

Urbanisme

Pàg. 25 de 26

 A partir del cens d’habitatges en desús, penalitzar-los fiscalment amb un
augment progressiu dels impostos.
 Implementar un Programa de reforma per lloguer, mitjançant el qual, els
propietaris d’habitatges desocupat o en mal estat, en cedeixen
temporalment l’ús a l’Ajuntament, que en farà les reformes necessàries per
tal de posar l’immoble a disposició de la Borsa d’Habitatge municipal. La
duració del contracte de cessió vindrà determinada pels anys necessaris per
recuperar a través dels lloguers cobrats la inversió realitzada. D’aquesta manera,
tal com ja s’està realitzant en diferents municipis de Catalunya, s’incrementaria el
nombre d’habitatges de lloguer disponibles a la ciutat.
 Impulsar la contractació d’empreses de caràcter social per a la realització
de les reformes a fer en l’habitatge.
 Desenvolupar, conjuntament amb l’àrea de benestar social, els programes de
convivència entre els joves i la gent gran.
 Desenvolupar el Pla d’habitatge social dirigit a aquelles persones que no
poden permetre’s la compra d’un pis normal en condicions de mercat, o que
necessiten certes adaptacions en funció de certes minusvalideses. Granollers
Promocions haurà d’actuar de forma transversal sobre el mercat immobiliari
(habitatges i sòl).

Potenciar les cooperatives d’habitatge.

 Crear un Programa per a la promoció d’habitatges de lloguer de renda
baixa, per tal de posar en joc els múltiples habitatges buits existents a la ciutat,
i evitar així que joves o persones sense recursos hagin de marxar de la ciutat
per manca d’un habitatge digne.
 Promoure la implantació de l’anomenada masoveria urbana, consistent en què
l’usuari de l’habitatge no paga lloguer a canvi de rehabilitar l’edifici en el qual
s’instal·la.
Habitatges sostenibles i de qualitat
 Al mateix temps, s’ha de portar a terme el Pla de sostenibilitat i qualitat
dels habitatges, referit tant als de nova construcció com als habitatges antics,
que contindria els següents programes:

Programa d’assessorament per la qualitat dels habitatges, en defensa
dels usuaris, d’acord amb la OMIC.

Programa de difusió dels ajuts públics per a l’adquisició i/o rehabilitació
d’habitatges.

Aplicació de mesures de sostenibilitat i qualitat en la construcció
d’habitatges de promoció pública, com són la fixació de criteris de qualitat
(certificació de sistemes i productes) a les empreses i criteris mediambientals.

 Elaboració d’un Pla de creació d’habitatges ecològics, amb incentius fiscals

ERC – Acció Granollers 2015

Urbanisme

Pàg. 26 de 26

de l’Ajuntament per a aquelles noves promocions d’habitatges, a través de la
bonificació de l’impost de construcció (ICIO), en les quals les empreses
constructores utilitzin principalment tant criteris com materials ecològics
en la seva construcció.
Rehabilitació d’habitatges

Tenint present la manca d’espai a la ciutat, i constatant que bona part del parc
immobiliari de Granollers té ja una certa edat i li caldria alguna reforma, proposem
el Pla de Foment de la Rehabilitació d’Habitatges, que contindria els
següents elements:

Programa de promoció de rehabilitació d’habitatges en mal estat, malalts
i vells, amb problemes estructurals, amb la medicació dels Col·legis
professionals competents.

Promoure entre les comunitats de veïns, i d’acord amb els col·legis
professionals competents:


el manteniment adequat dels habitatges;
Formació bàsica de manteniment d’habitatges.
facilitar l’accés a ajuts i subvencions ofertes per altres administracions amb
la instal·lació d’ascensors en els aquells edificis que no en disposen.

Difondre els ajuts públics per a l’adquisició i/o rehabilitació d’habitatges

Reduir les taxes per a la rehabilitació o l'adequació dels habitatges a les
noves normatives, per evitar-ne la degradació.

Programa Rehabitem el centre. La conversió en illa de vianants del centre
ha implicat una millora substancial en la qualitat de vida. En canvi, però, els
baixos estan urbanísticament destinats prioritàriament a comerç i aparcaments,
tot i que molts segons o tercers pisos estan buits. Cal apostar per la
rehabilitació d’aquests espais per destinar-los a habitatge i repoblar així el
centre, facilitant les gestions als propietaris per crear habitatges (amb
ajuts i incentius a propietaris, beneficis fiscals, signatura de convenis,
campanyes, anàlisi de la viabilitat per a l’eliminació de barreres
arquitectòniques i instal·lació d’ascensors, etc.).