ERC – Acció Granollers 2015

Mobilitat

Pàg. 1 de 19

Una mobilitat per al millor Granollers
INTRODUCCIÓ
La mobilitat interior de Granollers i a l’hora d’accedir a la ciutat són una de les
preocupacions més grans dels granollerins, doncs la nostra és una ciutat amb
dificultats evidents tant pel que fa a la mobilitat del vianants, com de les
persones que volen circular amb bicicleta, com també per la mobilitat dels
vehicles.
La densitat de població de la ciutat, el gran de nombre de vehicles i la
particular estructura longitudinal de la ciutat; sense gairebé vies que la
travessin d’est a oest, fa que transitar-hi sigui especialment difícil.
És per aquest motiu que la mobilitat, entesa en el seu sentit més ampli, és
una de les nostres preocupacions, sobretot perquè juntament amb els altres
serveis que l’Ajuntament porta a terme, són les actuacions que ens permeten
viure d’una forma més agradable, neta i curosa la nostra ciutat.
La mobilitat per Granollers hauria de tenir en compte prioritàriament les
persones. A la nostra ciutat els vianants sovint pateix disfuncions,
principalment en les vies del nucli antic, pel fet que moltes voreres són
estretes, la regulació semafòrica està pensada bàsicament per als vehicles
motoritzats, el mobiliari urbà està mal col·locat, els vehicles aparquen
damunt la vorera i les condicions ambientals son poc favorables (soroll i
gasos de combustió de vehicles).
Des d’ERC – Acció Granollers pensem que els principis bàsics per actuar a
la via pública han de respondre als següents condicionants:

El ciutadà ha de viure en una ciutat adequada a les persones i no a
l'automòbil. Això comporta la creació de noves zones per a vianants,
i la recuperació del carrer i els petits espais de barri, refermant així
la identitat dels barris.

La via pública, dins les ciutats, és un espai preferencial per a les
persones. Quan s’hi fan actuacions s’ha de prioritzar el predomini del bé
comú i el interès col·lectiu. Les actuacions que es fan a la via pública han
de tendir a reequilibrar i ordenar de manera socialment justa la ciutat

Hem d’actuar pensant en la interrelació que ens cal establir amb la
comarca i el seu entorn més immediat.

Per principi, doncs, considerem que el vianant té preferència. Cal definir
uns estàndards mínims d'espai pel vianant i garantir-li la seva protecció i
1

ERC – Acció Granollers 2015

Mobilitat

Pàg. 2 de 19

seguretat. Cal potenciar i incrementar altres formes de mobilitat, sobretot les
que responguin a paràmetres de millora de la qualitat de vida. En aquest
sentit parlem de transport públic, carrils bicicleta, aparcaments dissuasoris,
vies de preferència per a vianants, etc. La via pública també ha de ser
respectuosa amb el medi ambient, per això quan es crea nova xarxa viària
s’han de valorar totes les alternatives possibles i evitar traçats impactants o
d'agressió al medi natural i cultural.
L’any 2009, l’Ajuntament va aprovar el Pla de Mobilitat Urbana de Granollers
fins el 2014. Entre altres qüestions, es proposava reduir l’ús del transport
privat en dies feiners (del 69,8% al 61,8%), i augmentar els viatges a peu
(del 25,9% al 30%) i en transport públic (del 4,3% al 8%). Pel que fa als
desplaçaments amb bicicleta, el PMU de l’Ajuntament de la nostra ciutat
preveia que no variaria gens (passar del 0,0% al 0,2% del viatges).
En aquest moment, tocaria portar a terme la revisió del PMU, i és un bon
moment per posar damunt la taula els plantejaments que ens han portat a la
nostra ciutat a ser un nus de comunicacions –una cruïlla de camins, en
dèiem abans- totalment col·lapsat, i on el vehicle privat continua tenint la
preferència, amb l’excepció de l’únic concepte que realment ha “quallat” en
la ciutadania: la illa de vianants.
Així doncs, hauríem de ser capaços de posar damunt la taula el model que
des d’ERC – Acció Granollers propugnem, on la qualitat de vida dels
ciutadans prima també a l’hora de definir la mobilitat urbana.
Més espai per al vianant, per als desplaçaments a peu, més transport públic
i, sobretot, molta més bicicleta. La nostra ciutat té les condicions ideals per
convertir-se en una ciutat del nord d’Europa, i això s’acaba veient en l’impuls
decidit d’aquest sistema de circulació ecològic.
I això cal fer-ho amb els municipis de l’entorn, entre les diverses
administracions, però sobretot amb els ciutadans, les empreses i els agents
econòmics, els col·lectius educatius, socials –de gent gran, amb dificultats de
mobilitat-, les entitats esportives, culturals, mediambientals, i amb tothom
qui vulgui treballar per un Granollers amb una mobilitat millor.

OBJECTIUS

Facilitar l’accessibilitat a Granollers i la mobilitat interna.

Millorar la circulació interna de la ciutat.

Prioritzar la mobilitat dels vianants, guanyant espai per als vianants, en
detriment dels vehicles.

Potenciar la circulació en bicicleta per tota la ciutat
2

ERC – Acció Granollers 2015

Mobilitat

Promoure el transport públic.

Entendre la mobilitat del conjunt de la conurbació

Pàg. 3 de 19

3

ERC – Acció Granollers 2015

Mobilitat

Pàg. 4 de 19

PROPOSTES D’ACTUACIÓ
Per a la via pública
Segons la diagnosi del Pla de mobilitat Urbana de Granollers, moltes de les
voreres són inferiors a 1,5 metres, i moltes d’elles en mal estat, sobretot
on es concentren els viatges a peu. L’eix de vianants ofereix un bon nivell
de servei que convida al viatge a peu, però diversos itineraris d’accés al
centre no es troben ben adaptats.

Elaboració d’un Pla d’Accessibilitat de Granollers que contempli:

La total supressió de les barreres arquitectòniques, tant a les vies
que es facin a noves urbanitzacions com a les que ja estan fetes.

La creació de vies per a afavorir la mobilitat de vianants, millorantne la qualitat i seguretat, d’acord amb els itineraris dels ciutadans.

la creació de més eixos viaris de vianants;

la creació generalitzada de carrils bicicleta;

la creació de vies preferents per a vianants, amb restricció del
trànsit rodat, sobretot en zones administratives o comercials i
culturals;

la creació de xarxes per vianants de connexió entre els espais verds
dins els diferents barris o sectors del casc urbà.

El relligat dels barris en l'espai urbà articulant l'estructura viària i de
serveis.

La previsió d’espai suficient per a càrrega i descàrrega de
mercaderies.

La creació de vies de trànsit en el sentit est-oest, en els nous sectors
d’urbanització;

Creació d’espai suficient d'aparcament i parada per a persones
amb discapacitats, transport públic, transport escolar i de
passatgers en general, taxis, veïns amb infants, malalts i gent gran.

 Adequació de la xarxa viària al concepte de passeig, canviant la
relació que existeix a molts indrets, entre el trànsit rodat i el de vianants,
sota dos criteris prioritaris:

Fer les voreres proporcionals a l'amplada dels carrers, i en tot cas
no inferiors a 1.5 metres per cada banda.
4

ERC – Acció Granollers 2015

Mobilitat

Pàg. 5 de 19

Establir criteris d'ordenació del mobiliari urbà de forma
respectuosa amb els més petits i les persones amb discapacitats o
amb dificultats de mobilitat.

No permetre que cap objecte o instal·lació redueixi el pas a menys
de 2 metres (terrasses de bars, mobiliari urbà, faroles ...)

 Desenvolupament i millora del Pla de senyalització urbana:

Manteniment constant de la senyalització de la via pública.

pintant els passos de vianants en totes les cruïlles;

instal·lant sistemes visibles de reducció de velocitat en els llocs on
els vehicles agafen massa velocitat (exemple carrers amb connexió amb
Rondes o Autopistes, com Lluís companys, passos de vianants a les
portes de les escoles i els carres de zona 30 com Sant Jaume).

Conveniar amb la ONCE l’ampliació dels semàfors preparats per a
persones invidents.

Desenvolupament de nous eixos viaris est - oest a la ciutat, quan es
materialitzi el cobriment de la via del tren.

Estudiar la conversió del carrer Torras i Bages en un carrer en doble
sentit en tot el seu traçat. (Actualment, ho és en el tram del carrer Josep
Irla, i des del carrer Ponent a la Plaça de la Constitució).

 Incorporar a la prioritat invertida i calçada única diversos espais,

Carrers compresos entre Torras i Bages i Ramon Llull.

Els carrers compresos entre la plaça de la Corona i el carrer Colom.

Els carrers compresos entre Sant Jaume i Roger de Flor (a excepció
del carrer Princesa).

El carrer Sans.

 Seguir augmentant progressivament l’espai tancat a la circulació
de vehicles, generant nous eixos de ciutat, començant amb
tancaments de cap de setmana de carrers a l’entorn de places,
com:

Plaça Jaume I, al Lledoner,

Plaça de Sant Miquel, al barri de Sant Miquel,

Plaça de la Llibertat, a Congost.

Ampliació de voreres, amb reducció a dos carrils per a vehicles i
5

ERC – Acció Granollers 2015

Mobilitat

Pàg. 6 de 19

construcció de carril bicicleta:

Avinguda del Parc i Avinguda Sant Esteve, fins al carrer Colom;

Carrer Girona nord.

Desenvolupar el Pla d’eliminació de barreres arquitectòniques:

Definició de les inversions a realitzar de forma anual.

Edició del Mapa de la mobilitat de Granollers, amb la indicació de
tots els edificis públics i privats que no tenen barres arquitectòniques i
els recorreguts aconsellables perquè les persones que tenen problemes
de mobilitat es puguin desplaçar per tota la ciutat.

 Programa de millora de l’espai per als vianants als barris,
identificant i executant nous eixos comercials, lúdics i de relació
ciutadana als barris.
 Construcció de tres nous passos de vianants –passeres- a alçada, per
damunt de la vida del tren:

Entre el Parc Torras Villà i la Font Verda;

A l’alçada del carrer Enginyers;

A l’alçada del carrer Minetes.

 Construcció de noves passeres damunt del riu Congost:

A l’alçada del Parc del Lledoner.

A Palou.

 Utilització de les TIC per a conèixer els hàbits dels ciutadans en els
seus viatges i rutes a peu per la ciutat.
 Identificar i estudiar els problemes que tenen les entrades i sortides
de la ciutat per poder aplicar les mesures correctores necessàries.
 Fomentar nous hàbits de mobilitat, promovent el transport públic, en
bicicleta i a peu, amb campanyes de sensibilització.
Els aparcaments
La ciutat que volem necessita cotxes, és clar. Els mínims per entra-hi i
sortir-ne, i per circular-hi quan sigui imprescindible. Per a això, els darrers
anys s’ha anat imposant un model que marcava les línies, amb
aparcaments dissuasoris, i aparcaments de pagament al centre.
L’objectiu de guanyar espais per als vianants comporta la creació de noves
6

ERC – Acció Granollers 2015

Mobilitat

Pàg. 7 de 19

zones d’aparcament, no només per substituir les eliminades mitjançant la
vianalització de determinats carrers, sinó també per cobrir el previsible
increment de visitants i de ciclistes a la ciutat degut a la seva millor
qualitat de passeig.
Encara que no ho sembli, a Granollers hi ha un superàvit de places
d’aparcament residencial, tot i que, pel que condueix, sempre mal
repartides. A més, l’accés a les escoles genera situacions de dèficit no
resoluble per la impossibilitat de donar oferta d’aparcament en moments
puntuals del dia. Cal incidir, doncs, sobretot en els hàbits, en mantenir
l’estratègia d’aparcaments a 10 minuts dels centres d’interès –el centre,
les escoles, etc., al mateix temps que es van possibilitant noves modalitats
de desplaçaments, en les que el transport públic, la bicicleta i els viatges a
peu han de suposar un veritable guany de qualitat de vida. Per tot això,
des d’ERC – Acció Granollers proposem:

Continuar desenvolupant el Pla director d’Aparcaments,
següents criteris d’actuació:

amb els

Ampliar l’estudi del Pla de Mobilitat Urbana al conjunt de la
conurbació Granollers – Canovelles – Les Franqueses – La Torreta,
també en l’àmbit del Pla director d’aparcaments.

Donar preferència als pàrquings dissuasoris perimetrals als cèntrics,
amb la creació d’aparcaments a les entrades de la ciutat. Potenciar la
zona del marge dret del riu Congost.

Facilitar la conversió provisional de solars buits en zones
d’aparcament.

Asfaltat de les zones d’aparcaments dissuasoris en solars.

Fer pàrquings al lloc on arriba el transport públic per tal de fer efectiva
la connectivitat amb el transport públic (autobusos i trens).

Reducció de l’aparcament en superfície, especialment en aquelles
zones amb saturació de vehicles i manca d’aparcaments.

Facilitar la compra d’aparcaments, amb la creació d’ajuts als que
adquireixin pàrquings (reduccions de l’Impost de Vehicles).

Establir sistemes d’informació electrònics i aplicacions per a
mòbils que facilitin la mobilitat de vehicles i vianants, i
l’aparcament.

Incorporar espais d’aparcament per a bicicletes en els pàrquings
públics.

 Estudiar nous sistemes de pagament per a zones de tarificació, com
7

ERC – Acció Granollers 2015

Mobilitat

Pàg. 8 de 19

poden ser:

Implantació de zones verdes, gratuïtes per a veïns de la zona.

Descomptes amb targetes per a usuaris.

Pagament via mòbil.

 Estudi de la implantació de nous aparcaments soterrats a les
rodalies de les interseccions dels principals eixos longitudinals
amb els transversals, seguint aquests criteris, des d’ERC - Acció
Granollers proposem els següents aparcaments soterrats:

cruïlla entre els carrers Girona i Francesc Ribes (cruïlla de
l’Hospital).

en el desenvolupament del pla de cobriment de la via del ferrocarril.

Aparcament soterrat a la zona de l’Estació del nord.

 Considerem que cal anar progressivament incrementant l’ús de
l’aparcament soterrat en substitució de l’aparcament en superfície per tal
incrementar l’espai destinat als vianants. Es necessari fixar preus dels
aparcaments soterrats ajustats a les necessitats dels usuaris, i
això només és possible amb una gestió pública dels aparcaments
que prioritzi l’ús dels mateixos, per sobre del benefici
d’explotació.
 Aquest sistema ha de permetre, la incorporació d’altres entitats o
empreses, especialment representants de la societat
comercial o
empresarial de la ciutat, com a socis de l’esmentada societat mercantil,
que comparteixin l’objectiu de màxima ocupació a un preu assequible per
l’usuari.
 Habilitar places d’aparcament especials per a dones embarassades i
homes i dones amb nadons que utilitzin les cadiretes d’automòbil del
grup 0 i 0+ en les zones d’aparcament en bateria i semi-bateria, tant de
la via pública com dels aparcaments soterrats públics. Aquestes zones
d’aparcament per aquest col·lectiu han d’estar senyalitzades i, de la
mateixa manera i mitjançant un distintiu específic, estigui identificat el
vehicle. Això implicarà fer els canvis pertinents de la normativa municipal
vigent per tal d'adaptar-la a aquesta realitat descrita.

Ús de la bicicleta
8

ERC – Acció Granollers 2015

Mobilitat

Pàg. 9 de 19

Des d’ERC – Acció Granollers creiem en les bicicletes com el vehicle a
impulsar a nivell ciutadà. De fet, fou ERC qui proposà el primer carril
bicicleta de la nostra ciutat, al carrer Camp de les Moreres, com a inici del
que hauria d’haver estat una xarxa per convertir Granollers en una ciutat
ciclista, però que es va quedar en tan sols un intent, i que avui resta com
a símbol del que la ciutat no ha estat –fins avui- capaç d’empènyer.
Les condicions orogràfiques de Granollers en bona part del seu terme
municipal el fan molt apropiat per als desplaçaments en bicicleta. El
pendent és molt suau -fora d’alguns àmbits com els polígons industrials
del Ramassar, Coll de la Manya i el barri de la Font Verda-, fet que
confereix a la ciutat un gran potencial per als desplaçaments amb aquest
mitjà.
A més dels beneficis de mobilitat, cal dir que la bicicleta comporta
molts altres avantatges, com la potenciació de la millora de la salut i del
medi ambient, i una gran eina per a l’esbarjo i la descoberta de
l’entorn. Però també volem ressaltar el paper de la bicicleta com a
element de cohesió social. Perquè són moltes les persones
nouvingudes que només disposen de bicicleta com a vehicle per a
desplaçar-se al lloc de feina. Per tant, creiem que un urbanisme que
pensa en la mobilitat en bicicleta també és un urbanisme integrador i
cohesionador.
Amb l’entrada en escena de l’entitat Granollers Pedala, el debat sobre
l’ús de la bicicleta a la ciutat ha tornat a estar a l’ordre del dia. Feia molts
anys que l’equip de govern actual havia esborrat tota possibilitat de
convertir la ciutat –que té unes condicions orogràfiques sensacionals per
a la pràctica de la bicicleta- en un espai normalitzat, com qualsevol ciutat
europea que se’n vol. Amb la Festa de la Bicicleta, Granollers, per un
dia i per tal que no sigui dit, mobilitza els seus recursos per protegir els
ciclistes i acompanyar-los en una ruta marcada prèviament, com quan el
Senat espanyol permet un dia a l’any que s’utilitzin les altres llengües
que no són les de l’imperi, complint l’expedient.
Des del fracàs de l’Ambicia’t la legislatura passada, Granollers ha
desaprofitat com mai s’havia fet les darreres actuacions urbanístiques
per crear espais de normalitat ciclista. La més gran, no cal dir-ho, la
reforma del carrer Girona sense cap carril bicicleta, condemnant a una
generació de granollerins la possibilitat de disposar d’un carril bici en un
carrer central, l’única possibilitat de travessar la ciutat de dalt a baix.
Però també la reforma del Passeig de la Muntanya i del carrer
Llevant podrien haver plantejat els carrils necessaris per a comunicar
l’estació de França o l’Hospital, i la reforma del carrer Lluís Companys
9

ERC – Acció Granollers 2015

Mobilitat

Pàg. 10 de 19

podria haver ofert la possibilitat de generar un polígon industrial
accessible també amb bicicleta. En resum, doncs, portem anys governats
per un equip que ha fet tot el possible per ignorar les possibilitats de
circular en bicicleta, malmetent oportunitats històriques, però rentant-se
la cara amb festes anuals.
El mateix PMU ja detectava l’any 2009 diversos problemes detectats a la
xarxa ciclista, que l’Ajuntament no ha sabut (o volgut?) arreglar.

Una dotació mitjana de 0,34 km / 1.000 habitants. Per tant, es
considerava que no existeix una oferta específica de carrils-bici.

Manca de continuïtat en els itineraris per a bicicletes.

L’ús de la bicicleta era molt baix, i una part dels que la utilitzen són
captius del transport públic a polígons industrials.

A la xarxa local la bicicleta no hauria de tenir problemes de seguretat. I
tot i que no hi ha hagut accidents greus –sobretot degut a la poca
demanda dels itineraris urbans on es combinen cotxes i bicicletes-, ja es
posaven sobre la taula punts de millora que convindria tenir en compte
per tal que el ciclista guanyés confiança i utilitzés aquests itineraris de
forma habitual:

Senyalització vertical insuficient.

Senyalització horitzontal de cohabitació entre cotxe i bicicleta,
insuficient.

Cal rebaixar la velocitat màxima permesa dels vehicles fins a 30
Km/h, amb nova senyalització.

A més de tenir en compte aquestes puntualitzacions per a l’oferta
d’itineraris urbans, es considerava necessari establir una oferta viària
específica pel ciclista a aquelles vies de la xarxa bàsica on el decalatge
de velocitat de circulació entre vehicles i bicicletes pot provocar
problemes de seguretat. Però, per a estalviar-se problemes, proposava
itineraris alternatius per a la xarxa local abans que millorar la xarxa
lògica.

Existència de punts de fricció entre bicicleta i vehicle privat en
itineraris de cohabitació, ocasionen perillositat al ciclista i no
afavoreixen l’impuls d’aquest mitjà

Senyalització poc visual dels itineraris de cohabitació: manca
senyalització horitzontal i reduir la velocitat dels vehicles privats.

Els aparcaments on deixar la bicicleta no són segurs i(amb
diversos robatoris, especialment greus a l’estació de tren Granollers1

ERC – Acció Granollers 2015

Mobilitat

Pàg. 11 de 19

Centre)
Per això, des d’ERC – Acció Granollers celebrem que aquesta entitat posi
sobre la taula un decàleg d’actuacions, que recollim –i ampliem- així
en el nostre programa:
Granollers és una ciutat amb un gran potencial per la ciclombilitat
urbana, tanmateix l'hàbit de desplaçar-se quotidianament en bicicleta ha
estat poc arrelat entre la població, al marge de l'oci esportiu de cap de
setmana. Si bé hi ha un gran nombre de desplaçament que es poden
resoldre a peu, encara es recorre massa sovint al cotxe per moure's per
dins el municipi i la conurbació, i sobretot per desplaçar-se a d'altres
municipis.
Les diverses iniciatives plantejades pel Pla de Mobilitat del 2008 en
relació a l'ús de la bici han anat quedant relegades en un segon pla, just
quan s'està produint un augment significatiu en el nombre d'usuaris, fet
que exigeix reprendre la mobilitat amb bicicleta com a tema central per
al futur desenvolupament de la ciutat, considerant-lo com una gran
oportunitat per avançar cap a una ciutat menys contaminada, més
segura i saludable, que afavoreixi l'autonomia de les persones, una major
connexió entre barris i una utilització de l'espai públic menys
hegemònica per part del vehicle privat motoritzat.
Després dels avenços en la conversió en zona de vianants i la pacificació
del trànsit al centre, ara és el moment de situar la bicicleta com a
element estratègic de la mobilitat a Granollers. Per fer-ho proposem
aquests 10 compromisos per la propera legislatura:
1. Elaborar i seguir un Pla Estratègic de la Bicicleta

És indispensable definir els criteris tècnics i planificar les inversions a
fer, per avançar cap a una ciutat ciclable. Per això cal un Pla específic
de caràcter municipal que orienti, marqui el ritme i coordini totes les
operacions a fer durant els propers anys relatives a les infraestructures
i serveis de ciclomobilitat.

La revisió de l'actual Pla de Mobilitat que finalitza el 2014 es pot
aprofitar per promoure aquest pla específic per desenvolupar la
mobilitat amb bicicleta a Granollers.

El Pla estratègic de la bicicleta s’hauria de constituir com una
ponència dins del Consell de Medi Ambient de la ciutat, amb la
participació d’agents implicats.

El Pla s’hauria d’estendre als municipis veïns de la conurbació.
1

ERC – Acció Granollers 2015

Mobilitat

Pàg. 12 de 19

2. Garantir un nivell d'inversions i despesa en infraestructures i
serveis de ciclomobilitat
Les inversions en infraestructures de ciclomobilitat resulten altament
rendibles si es tenen en compte els efectes generats en àmbits com la
salut pública o la reducció de la contaminació. Un volum moderat
d'inversió pot aconseguir dinamitzar l'ús de la bicicleta a nivell municipal.

Tal com es proposa a nivell europeu, caldria destinar almenys un
10% del pressupost de mobilitat en infraestructures i serveis per a
la bicicleta. Això suposaria, basant-nos en el pressupost municipal de
2014 de 83M, dels qual un 16% correspon a despesa de Mobilitat
(13M), destinar a infraestructures i serveis de mobilitat 1,3M d'€
anuals.

3. Establiment de fites a curt-mig-llarg termini en relació a l'ús de
la bicicleta

Cal treballar amb indicadors que ens permetin avaluar els avenços
amb objectivitat i conèixer el ritme de creixement d'usuaris de la
bicicleta. És per això que caldria establir un sistema d'indicadors anual.

Així mateix, caldria establir fites quantificables a assolir en aquesta
legislatura i fins al 2020, vinculant-ho als compromisos de reducció
d'emissions establerts a nivell europeu, i amb caràcter més prospectiu,
imaginar escenaris de futur per a 2030 posant a debat, com ho fan
altres ciutats europees, la possibilitat de convertir Granollers en una
ciutat lliure de cotxes.

4. Articular una xarxa ciclable que connecti tots els barris i
equipaments de la ciutat

Habilitar una xarxa d'itineraris ciclables que permeti connectar tots els
barris i equipaments amb recorreguts segurs, ja sigui amb espais
segregats o bé amb trams pacificats i amb prioritat per a bicicletes,
optant en cada zona per la solució més adequada, i que pugui estar
disponible amb caràcter provisional el primer any de legislatura i
completada amb les solucions definitives abans de finalitzar el
mandat.

Garantir la continuïtat, la coherència i la fluïdesa dels recorreguts, així
com la correcta senyalització i la bona resolució dels punts singulars,
minimitzant les situacions de risc.

La xarxa bàsica ha de plantejar carrils bicicleta en espai segregat a
tots el carrer Girona, veritable artèria de la ciutat, i en eixos
transversals, com Carrer Colom Camp de les Moreres, Prat de
1

ERC – Acció Granollers 2015

Mobilitat

Pàg. 13 de 19

la Riba – Foment, Estació del Nord – Plaça de la Constitució Torras i Bages, o Ramon Llull – Francesc Ribas.

En especial, cal aconseguir connectar les tres estacions de
ferrocarril de la ciutat: Granollers – Centre, Les Franqueses –
Granollers Nord, i Granollers – Canovelles amb un carril bicicleta.

Establir també els itineraris per a arribar a qualsevol centre
educatiu de la ciutat amb seguretat.

Definició de la xarxa ciclable a nivell de conurbació, promovent carrils
bicicleta intermunicipals amb una estratègia de mobilitat amb l’eix
Palou – Llerona i els eixos de les serres de Llevant i Ponent com
a objectiu.

Enllaçar els camins rurals tradicionals de la vall del Congost amb els
municipis veïns, facilitant-ne la circulació en bicicleta.

5. Implantar un sistema d'aparcaments segurs per a bicicletes

Dotar les estacions de tren i autobús d'aparcaments vigilats de
bicicletes amb capacitat per almenys un 5% dels usuaris per afavorir la
intermodalitat bici-tren com alternativa al vehicle motoritzat.

Oferir aparcaments segurs als equipaments i centres educatius,
culturals, esportius i cívics, parcs municipals i espais d’oci,
equipaments públics.

Afavorir els aparcaments residencials de bicicletes als blocs
d'habitatges, en locals comercials desocupats o aparcaments de
vehicles.

Incrementar el aparcaments de curta durada en superfície en llocs
de pas molt visibles o propers a establiments per fer-los més segurs i
dissuadir de possibles robatoris.

Fer els canvis necessaris en l’Ambiciat per tal que esdevingui un
sistema vàlid de préstec de bicicletes per anar d’un punt a l’altra
de la ciutat, tot i tenint en compte que l’objectiu a assolir és que la
població tregui les seves bicicletes per circular per la ciutat.

6. Promoure l'educació, la formació i l'acompanyament en l'ús de la
bicicleta

És estratègic fomentar l'ús de la bicicleta entre els infants i
adolescents, afavorint la mobilitat activa, la responsabilitat i
l'autonomia personal, per a què mantinguin la bicicleta com una opció
preferent de mobilitat urbana en el futur.
1

ERC – Acció Granollers 2015

Mobilitat

Pàg. 14 de 19

Promoure programes de formació als centres educatius en l'àmbit
de la ciclomobilitat.

Al mateix temps, en el programa de Formació viària de la policia
local, incloure formació ciclista.

Preveure la formació i l'acompanyament a persones no habituades,
per adquirir les habilitats, la confiança i l'autonomia necessàries que
els permetin circular amb seguretat i eficàcia per la ciutat.

Oferir facilitats a la compra de bicicletes vinculades a un
compromís d'ús quotidià.

Emprendre mesures per garantir l’ús de la bicicleta amb seguretat,
des del punt de vista de la vialitat i l’aparcament. Cal millorar la
senyalització, la semaforització de cruïlles, la vigilància, la informació
als conductors de vehicles, prioritzant en diferents zones del pas de
bicicletes, així com garantir les sancions per aquells que no segueixin
les normes de seguretat.

Campanya per a promoure l’ús del
especialment entre els més joves.

casc amb les bicicletes,

7. Incentivar l'ús de la bicicleta per accedir als centres de treball i
en l'àmbit empresarial

És en desplaçaments quotidians per motius d'estudis o feina és on hi
ha marge per introduir l'ús de la bicicleta, fet que hauria d'incentivarse a nivell fiscal ja sigui a través de bonificacions a les empreses que
facilitin l'accés amb bicicleta als treballadors o directament a persones
en l'adquisició de la bicicleta o en funció del quilometratge.

Així mateix caldria incentivar l'ús de la bicicleta en els
desplaçaments d'empresa, amb un sistema d'incentius i
bonificacions es podria vincular a la reducció d'emissions de gasos
contaminants que es puguin acreditar, abordant així una gran
problemàtica de Granollers.

Inclusió de carrils bicicleta en tots els polígons de la conurbació.

8. Impulsar sistemes de distribució urbana de mercaderies amb
bicicleta

La conversió en illa de vianants de la zona del centre entra en
contradicció amb els sistemes convencionals de distribució de
mercaderies amb vehicles pesants que generen situacions de perill i
incomoditat a les franges horàries de descàrrega, resultant poc
eficients i provocant contínuament desperfectes al paviment. Caldria
1

ERC – Acció Granollers 2015

Mobilitat

Pàg. 15 de 19

impulsar plataformes de distribució de mercaderies amb
bicicleta de càrrega o tricicles elèctrics molt més àgils per fer el
darrer tram urbà del trajecte, començant per la zona del Centre i amb
possibilitat d'estendre-ho a d'altres barris de la ciutat.
9. Obrir una oficina o espai de referència sobre l'ús de la bicicleta a
la ciutat

Obrir un punt de referència des d'on es puguin impulsar campanyes,
elaborar estudis, informar i assessorar les persones i organitzacions, i
oferir suport i formació en relació a l'ús de la bicicleta. Un espai de
dinamització de l'ús de la bicicleta, que a més d'oficina, podria o hauria
d'oferir un espai d'autoreparació i manteniment pels usuaris, i des d'on
es podria facilitar la recuperació del parc de bicicletes abandonades a
través de projectes ocupacionals i de reinserció laboral.

Aquest espai podria estar situat al Centre Cívic Palou, com a punt
també de connexió amb una xarxa de ciclotursime a nivell
comarcal.

10. "Bicicletització" de l'administració municipal

La millor campanya per fomentar l'ús de la bicicleta és que els
representants i treballadors públics en facin ús quotidià, i que la
mobilitat generada pel funcionament municipal es resolgui sempre que
sigui possible des de la ciclomobilitat, ja sigui en la distribució de
material i publicacions municipals, en els desplaçaments personals, o
com a vehicles de treball, convertint la bici en una marca pròpia de
l'administració municipal.

Així mateix, l’Ajuntament també pot incentivar l’ús de la bicicleta a
partir d’incloure en plecs de clàusules, o en els criteris de
subvencions a entitats, les propostes que segueixin aquesta línia de
foment.

Premiar amb bicicletes els diversos premis escolars de la ciutat,
culturals, esportius i socials, ajudant a promoure’n així el seu ús.

El transport públic
Des d’ERC – Acció Granollers sempre havíem defensat la potenciació del
transport públic, i posàvem sobre la taula la possibilitat de la creació a la
nostra ciutat d’una línia de metro lleuger - llençadora, aprofitant la
infraestructura de la línia de França, amb diversos baixadors.
L’Ajuntament va preferir en el seu moment eliminar la tercera via, fent
impossible aquesta proposta, que avui moltes ciutats europees estan
1

ERC – Acció Granollers 2015

Mobilitat

Pàg. 16 de 19

tornant a plantejar, amb la construcció d’infraestructures lleugeres. Per
això, no tenim més remei que potenciar el transport públic via autobús i
taxi, enllaçat amb la demanda de millorar les comunicacions ferroviàries
de la ciutat.

Per això és del tot necessari, continuar la feina engegada conjuntament
amb altres ciutats mitjanes de Catalunya a través de l’AMTU (Agrupació de
Municipis amb Transport Urbà), per tal de reclamar la millora del
sistema de finançament del transport públic a les ciutats de
l’anomenada segona corona metropolitana, ja que encara ara patim un
greuge de finançament del transport públic respecte l’àrea metropolitana,
del tot insostenible.

Reclamem i treballarem per assolir un contracte programa, amb les
administracions del país on el finançament del transport públic de la
ciutat, sigui corresponsabilitat de les diferents administracions i també
ens compromet a no disminuir l’aportació actual al finançament del
transport públic municipal.

Estudiar la possibilitat que l’estació d’autobusos i l’estació de França
s’apropin per generar un intercanviador modal, el fet que les dues
estacions estiguin de costat pot permetre amb molta més facilitat la
multimodalitat entre tren i autobusos.

Pel que fa a la flota d’autobusos cal continuar el Pla per a millorar
l’accessibilitat del transport públic amb els següents criteris:

 Replantejar els trajectes en funció de les necessitats plantejades en el nou
Pla de Mobilitat Urbana, ampliat amb la visió del conjunt dels municipis
de la conurbació.
 Assolir el repte, imprescindible per continuar guanyat usuaris del transport
públic, d’una freqüència de pas de com a mínim cada deu minuts,
en qualsevol parada, enfront dels 15 minuts actuals en moltes de les
parades actuals.
 Continuar les millores dins del Pla de transport urbà:
 Nou vehicles, no contaminats, més lleugers, amb capacitat de portar
persones amb mobilitat reduïda.
 Aplicació de mesures per a evitar la contaminació en tots els
vehicles públics (autocars, taxis, vehicles municipals, ambulàncies,
bombers, etc.), mitjançant la progressiva substitució per vehicles
ecològics (híbrids, gas natural, elèctrics, etc.).
 A conseqüència de la progressiva priorització dels vianants per damunt del
vehicle, haurem de tenir en compte nous trajectes i millores en les rutes ja
1

ERC – Acció Granollers 2015

Mobilitat

Pàg. 17 de 19

establertes i aplicar noves tecnologies a totes les parades per
informar de les freqüències de pas dels autobusos, alhora que
haurem de millorar els accessos per a les persones amb mobilitat reduïda.
 Augmentar la informació, tant l’activa com la passiva.
 Millora de les marquesines dels autobusos.
 Fer campanyes d’utilització de l’autobús:

directament adreçades als usuaris de vehicle individual.

Adreçades a escolars.

Foment
de
l’acompanyament
intergeneracional, voluntariat.

–a

persones

nouvingudes,

 Suport a les empreses que faciliten un sistema de transport públic
per els seus treballadors.
 Incentius per als usuaris (famílies nombroses, persones grans, ...)
 Donar la possibilitat de fer efectiu el pagament de sancions lleus de
circulació, amb tiquets de BUS utilitzats.
 Noves modalitats de pagament (amb mòbil, amb descomptes,
promocions, etc.).
 Estudiar noves línies de bus que connectin directament Granollers amb
altres poblacions (Vallesos, Maresma, Girona), i augmentar la
freqüència de les existents (Barcelona, Universitat).
 Seguir treballant en la millora del servei de taxis de la conurbació,
amb la implantació de les noves tecnologies.
 Reclamar a Renfe la millora del servei de Rodalies:


Millora i desdoblament de la línia de Barcelona a Puigcerdà.
Adequació de les estacions quan a accessibilitat.
Millorar la freqüència de pas dels trens.

Les comunicacions viàries
Tot allò que passa a la via pública ha de ser respectuós amb el medi
1

ERC – Acció Granollers 2015

Mobilitat

Pàg. 18 de 19

ambient. Pel que fa a la creació de nova xarxa viària bàsica s'han de
valorar totes les alternatives possibles i evitar traçats impactants o
d'agressió al medi natural.
Granollers, cruïlla de camins i nus de comunicacions, està totalment
condicionat per infraestructures que travessen el nostre municipi. Si hi
afegim el conjunt de la conurbació, aquesta dependència de la planificació
de la xarxa de comunicacions és absoluta. Per tot això, proposem:
 Estudi del soterrament de la Ronda Sud, mal plantejada des del seu
origen, i que no ha resolt cap dels problemes mediambientals que se’n
deriven (embussos, soroll, contaminació ambiental, etc..). En canvi, sí
que hem pogut comprovar directament l’encert de la construcció
soterrada de la Ronda Nord, proposat per ERC en el seu moment.
 Estudiar la millor solució per a la continuïtat del Carrer Esteve
Terrades, fins a enllaçar amb els laterals de l’AP-7.
 Instar al Govern de la Generalitat la immediata construcció dels laterals
de l’autopista A-7 i la seva connexió amb la interpolar, fet que farà
reduir dràsticament el trànsit de vehicles pesats per la Ronda Sud.
 La oposició total a la construcció de l’anomenat Quart Cinturó,
Ronda del Vallès o, oficialment, Autovia Orbital, que destrossaria
totalment la plana nord del Vallès.
 Reforçament i millora de les vies alternatives actualment oblidades
que uneixen els dos vallesos (carretera de Granollers a Sabadell, ...).
 Potenciació de la B-30 i la C-17.
 Construcció de les calçades laterals de l’AP-7, i la connexió amb la
interpolar C-35.
 Reclamar ampliació de la Ronda de Granollers, en el tram de la Torreta.
 Supressió dels peatges de l’AP-7.
 Impuls a la construcció de la línia ferroviària orbital entre Mataró i
Vilanova i la Geltrú, també anomenat IV Cinturó Ferroviari.
 Planificar la internodalitat en la xarxa ferrovial dels vallesos.
 El desdoblament de la línia del ferrocarril R3 entre Montcada i Ripoll,
i les millores entre Ripoll i Puigcerdà, com reclamen els alcaldes de la C17.
 La millora de les estacions de tren de Granollers – Canovelles i
Granollers – Centre, amb la construcció de serveis diversos, ascensors per
1

ERC – Acció Granollers 2015

Mobilitat

Pàg. 19 de 19

travessar les vies, millora de la informació, etc.
 El trasllat de l’estació de mercaderies de Granollers al sud de la
comarca.
 La construcció d’una estació per al tren d’alta velocitat al Vallès, que
permeti la connexió intermodal amb altres sistemes de ferrocarril, i proper
al Circuit de Catalunya.
 Estudis d'impacte ambiental i de minimització del mateix en la
creació de noves vies de comunicació (rondes, accessos, etc.), amb
especial cura en els temes de sorolls i fums. Cal fer un Estudi d’impacte
ambiental de totes les propostes recollides en el nou Pla Director del
Circuit de Catalunya.

1