You are on page 1of 44

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 1 de 44

Una Cultura per al millor Granollers
INTRODUCCIÓ
Una bona política cultural, coherent però incisiva, permet la vertebració
social i la construcció nacional. La ciutadania del nostre país, tant a títol
individual com col·lectiu, ha de poder accedir, dins del seu entorn social, als
recursos culturals i la seva difusió. La cultura ens dóna consciència de qui
som i on volem arribar com a poble.
Un municipi culte és un municipi més just i més lliure i, per tant, més ben
preparat per fer front als moments difícils com els que ens toca viure.
Invertir en cultura, en polítiques culturals, és una inversió en la societat
per se, que si bé no té un efecte retorn immediat, sí que té un resultat a mitjà
i llarg termini de gran transcendència.
Per això considerem el sistema cultural dels municipis com un pilar bàsic
de l’estat del benestar. Són molts, els estudis científics que demostren que
les persones que tenen una activitat cultural intensa gaudeixen de millor
salut i viuen més anys. La cultura, a més, és una eina de primer nivell per
combatre patologies socials com la soledat, les malalties mentals, els fracàs
escolar o la xenofòbia. I és l’element cohesionador per excel·lència: ens
referma en la pertinença dins d’una col·lectivitat però també ens dóna les
eines per créixer, desenvolupar-nos com a país, i ens obre les possibilitats
d’arribar a totes les sensibilitats socials i culturals que s’estableixen arreu
dels països catalans i integrar-les.
Al mateix temps, el valor econòmic de la cultura és essencial en una doble
vessant: una capacitat productiva d’alt poder regenerador i una càrrega
simbòlica renovadora i al mateix temps reafirmadora de la identitat, com a
eina imprescindible per garantir una òptima cohesió social. La despesa
pública en cultura continua estereotipada com a despesa poc productiva o,
fins i tot, directament improductiva. És moment de posar en valor l’aportació
de la cultura a l’economia del territori, des de l’activitat de les indústries
culturals pròpiament dites fins al valor afegit que, per al sector turístic, repre senta una oferta cultural potent, variada i equilibrada en el territori.
I si, gràcies a les inversions dels darrers anys, s’ha aconseguit establir un
xarxa, incomplerta però notable, d’equipaments i institucions culturals,
també cal dir que la crisi econòmica i les polítiques tributàries injustes del
Govern espanyol, com l’apujada de l’IVA, han repercutit negativament en
l’accés a les activitats culturals de pagament. És per això que cal impulsar de
forma immediata polítiques de suport a la demanda, tant en forma de
rebaixes dels preus públics dels serveis culturals al públic en general com de
l’ampliació dels beneficiaris de descomptes (o de la gratuïtat) als col·lectius
en risc d’exclusió cultural per motius econòmics, especialment en el cas dels
infants i joves. I cal desenvolupar estratègies per incrementar els consums
culturals de la ciutadania en tots els segments de la producció i a tot el
territori. Però per incentivar la industria cultural a Granollers necessitem
d'empreses que produeixin i venguin els seus productes culturals, i per això
cal que des de l’administració es doni suport a les iniciatives empresarials
fomentant la cooperació público-privada i treballant sinèrgicament amb
creadors, agents culturals i empresaris. Per això, volem que el buc insígnia de

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 2 de 44

la ciutat, Roca Umbert, es pugui convertir en un veritable districte cultural, on
es faciliti la creativitat i l’empenta de les empreses.
Però tot i el desencís generat per la crisi, amb la reducció de recursos públics
per a la cultura, amb la davallada del consum cultural, amb la manipulació de
la cultura per la política ..., des d’ERC – Acció Granollers creiem que cal ser
optimistes, i aprofitar el moment per fer cau i net i plantejar el Nou País que
estem fent entre tots i el Nou Granollers amb una mirada reforçada des de la
cultura.
Així, ens volem fixar que tot el procés està afilant l’enginy i la creativitat de
la ciutadania. I entre tots estem suplint la limitació de recursos amb una
major eficiència, a partir de la coordinació, el treball en xarxa i
promovent nous models de treball.
És per això que volem cedir el protagonisme real a les persones,
agrupades en el camp cultural en entitats i, cada cop més, en empreses. I
l’Ajuntament
ha
d’anar
prenent
progressivament
un
paper
d’acompanyament, de suport, de canalització i coordinació d’aquestes
activitats. Tot això, des d’un Consell de Cultura participat, proactiu i
dinàmic.
Per exemple, podem ampliar senzillament el nostre mercat cultural proper si
som capaços d’unir-nos amb els municipis de la conurbació i de la comarca,
difonent i programant conjuntament. O podem guanyar nous espais si ens
atrevim a compartir els que tenim –els centres cívics, Roca Umbert, la Sala
Tarafa, el Cercle cultural, ...- amb altres entitats, generant noves propostes
conjuntes amb col·lectius d’altres àmbits. O de guanyar-ne de nous si
aprofitem molt més l’espai públic, les places i els carrers per omplir-los de
cultura.
Imprimint la visió social de la cultura, ajudarem a cohesionar molt més la
ciutadania, als barris, amb els joves, amb les persones nouvingudes, amb la
gent gran, ... I com que entenem que les biblioteques són uns grans
espais de socialització –els CAPs de la cultura-, volem completar el Mapa
bibliotecari de la ciutat, ampliant Can Pedrals, construint-ne una de nova a
l’est de la ciutat i promovent biblioteques a totes les escoles.
Perquè les escoles també són espais culturals, des d’on es porta fent una
feina de formigueta des de fa molts anys per anar creant nous públics. Per
això, volem potenciar els estudis i la pràctica artística de tots els granollerins
i les granollerines, fins i tot d’aquells que tenen més dificultats, com les
persones amb discapacitats o malalties mentals.
I si el treball formatiu ben fet durant molts anys porta a algun lloc, és al
reconeixement internacional. Per això, també volem ajudar l’excel·lència de
les propostes culturals, perquè una cultura que mira enfora –amb intercanvis,
residències, ...- ha de poder sortir també cap enfora.
Perquè ens agradaria que Granollers fos, a més de ser conegut com una
ciutat amb un dinamisme comercial i esportiu important, com una ciutat
referent en el món de la cultura.

OBJECTIUS
Els objectius generals que ens proposem per aquest mandat municipal, són
els següents:

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 3 de 44

Posar la cultura al centre de les polítiques municipals, garantint els
drets culturals de les persones.

Impulsar la relació de la cultura amb l’àmbit educatiu, entès en un
sentit ampli, garantint els drets culturals de la ciutadania i donant a
aquesta relació la consideració de política social.

Fer més accessible la cultura a la ciutadania, sobretot a aquells
sectors més mancats.

Estructurar la xarxa bàsica d’equipaments culturals per al conjunt de
la conurbació.

Vetllar per una programació cultural estable, diversa i de qualitat a
la ciutat, amb una freqüència regular i completant els buits que les
entitats especialitzades no poden cobrir.

Dinamitzar l’ambient cultural de Granollers, revitalitzant la seva vida
pròpia.

Desvetllar inquietuds culturals als ciutadans, i explotar la sensibilitat i
la capacitat d’expressió de les persones, així com el consum de la
cultura com a hàbits propis.

Incentivar i donar suport a la creació i la producció cultural dels
granollerins i granollerines, especialment dels joves, buscant-ne la seva
professionalització.

Augmentar els nivells de participació en la gestió de la cultura a partir
del Consell de Cultura.

Traspassar el protagonisme cultural de la ciutat de l’Ajuntament als
agents culturals, entitats i associacions.

Fomentar la cultura catalana com a forma d’expressió col·lectiva d’un
país del qual Granollers n’ha de ser un punt de referència important.

Impulsar la capitalitat comarcal de Granollers a nivell cultural, i la
relació amb els altres municipis, situant la ciutat en el mapa
cultural del país i del sud d’Europa.

PROPOSTES D’ACTUACIÓ
1. CULTURA PARTICIPADA
El Consell de Cultura de Granollers

Potenciar el Consell de Cultura de Granollers com l'òrgan de
participació ciutadana en matèria cultural. El Consell ha de ser el nexe
entre l’administració i la ciutadania a l’hora de formular propostes, definir
i planificar polítiques culturals, executar-les i avaluar-les. El Consell de
Cultura ha d’estar integrat:

per tots els agents locals implicats (administració, entitats
culturals, educatives, socials, empreses, artistes, persones a títol
individual);

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 4 de 44

amb la presidència delegada a una persona representant del món
cultural, no política;

tenir una mínima estructura pròpia, amb plena capacitat funcional.

I com a funcions, ha de:

Reforçar els serveis culturals municipals;

definir les polítiques culturals del municipi, en l’Agenda 21 de la
Cultura, i tots els plans d’acció que se’n derivin;

aprovar el pressupost dedicat a cultura;

realitzar el seguiment de l’aplicació dels diversos plans i programes;

avaluar les polítiques culturals.

Potenciar el funcionament en grups de treball, que han de presentar
les seves conclusions al Plenari del Consell de Cultura de Granollers per a
la seva aprovació.

Celebrar un ple anual sobre polítiques culturals, amb rendiment de
comptes, proposta i seguiment d'indicadors, propostes i estratègies
consensuades i compartides entre agents culturals; i avaluació de les
polítiques.

El Consell de Cultura, a semblança del Consell Municipal de Cooperació i
Solidaritat, ha de decidir la fórmula referent a la concessió de
subvencions i aprovació de convenis per als agents culturals, garantint
sempre la independència entre les decisions artístiques i el seu
finançament, en tots els àmbits de participació establerts, definint-ne no
només els criteris sinó també el sistema de decisió i el procediment a
seguir.

Portar a terme la recuperació, actualització, seguiment i avaluació
de l’Agenda 21 de la cultura de Granollers, com a Pla Director del
sector cultural de Granollers. Caldria tenir present, entre d’altres, els
següents aspectes:

Transversalitat
Educació.

de

les

polítiques

culturals,

especialment

amb

Proposar una visió de conjunt de la conurbació, en la planificació,
programació cultural, mesures de difusió cultural, etc.

Desenvolupament dels drets culturals de la ciutadania.

Impuls del desenvolupament cultural comunitari.

Promoció de l’associacionisme i el voluntariat cultural.

Impuls de l’emprenedoria i foment de la cooperació públicoprivada.
Les associacions, base de la participació cultural
El teixit associatiu de Granollers és molt ampli i divers. La riquesa
associativa, però, també existeix quan mirem la qualitat de les
associacions. La gran majoria d’entitats tenen mancances per a fer

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 5 de 44

arribar les seves activitats a la ciutadania, o per a la renovació de les
juntes, i es troben amb una gran necessitat de recursos. A Granollers,
molt poques entitats culturals disposen de local propi i, a diferència
d’altres àmbits –com les entitats esportives o socials- disposen d’espais
compartits amb altres entitats en situacions precàries. Cal treballar per
intentar donar eines per a fer-les créixer. Per això, fem aquest conjunt de
propostes:

Crear l’Oficina de suport a les associacions i entitats de la ciutat,
amb l’objectiu de dinamitzar el conjunt d’entitats de la ciutat, en tots els
àmbits (culturals, esportives, solidàries, socials, etc.)

El complex que formen la Casa de Cultura Sant Francesc i la Sala
Tarafa s’ha de convertir
en el centre cívic dedicat a
l’associacionisme, acollint l’Oficina SAE i els seus serveis.

Al mateix temps, s’ha de rehabilitar el complex de la Sala Tarafa (amb
l’antic Gra i l’antic local de la Ràdio) i adequar per a les entitats,
d’acord amb el Consell de Cultura.

Impulsar un Programa de modernització de les entitats, lligat al Pla
director de la Societat del Coneixement, per ajudar-les en la seva gestió i
activitat (inversions en equips, webs, ...).

Ampliar el Programa de subvencions i convenis amb entitats,
d’acord amb el Consell de Cultura, per definir el suport a projectes
concrets, a partir de diverses línies de suport a entitats i l’alineació amb
altres polítiques, que promoguin.



El treball per projectes;
Impulsar la difusió cultural;
Millorar la gestió de l’entitat;
Ampliar la base social de les associacions i entitats, amb un
compromís social.

Seguir potenciant el Programa d’Entitats Acollidores, per tal de donar
a conèixer les associacions de la ciutat a la població nouvinguda,
fomentant-les com una eina bàsica d’integració i cohesió social.

Potenciar el programa d’ajuts i subvencions del Museu de
Granollers, per a projectes d’entitats relacionats amb el món de l’art i
el patrimoni.
La cultura com a motor econòmic
Per tal que es pugui assegurar un paper de futur a la cultura, convé
enfortir també les indústries culturals. Quan parlem d’indústries culturals
ens referim, a casa nostra, sobretot al conjunt de petites empreses (des
de llibreries a empreses de teatre, de músics professionals a artistes que
realitzen disseny gràfics, d’empreses del món audiovisual a empreses de
serveis educatius, per citar alguns exemples) que estan creixent a la
nostra comarca.

Elaborar l’Inventari de recursos culturals del territori, identificant
totes les indústries culturals –empreses, treballadors autònoms, entitats,

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 6 de 44

artistes, guies turístics, dissenyadors gràfics, ...- de Granollers i el seu
entorn.

Potenciar la col·laboració en propostes públic-privades culturals,
amb exemples com:

Difusió del treball de les galeries d’art, al mateix temps que aquestes
incorporen joves artistes de la comarca en el seu catàleg.

Difusió de les activitats literàries que porten a terme les llibreries de
la ciutat.

Continuació del conveni amb Teatre de Ponent, ampliant a noves
activitats de producció.

Ampliar la visió de teatres de Granollers a teatres i espais escènics
de la conurbació de Granollers, marca generada a partir de propostes
conjuntes entre diversos espais escènics de la conurbació de Granollers,
similar al sistema de teatres metropolitans de Girona. Més endavant,
aquesta voluntat de coordinació s’haurà d’anar estenent a tot el Vallès
Oriental.

Potenciar el Turisme cultural com a sector en desenvolupament a la
ciutat i a la comarca, impulsant tots els processos lligats al coneixement
del patrimoni, tant natural com històric i artístic, i fomentar tot el filó
d’ocupació en referència a les professions del turisme.

Generació de rutes de turisme, conveniant amb col·lectius i empreses
per a la generació de noves rutes turístiques, que incloguin tant el
Patrimoni històric com el patrimoni natural

Potenciació del Districte Roca Umbert, com a barri de les indústries
creatives i culturals, afavorint la implementació de l'activitat privada i
associativa relacionada amb els usos i funcions de Roca Umbert, ja sigui
amb subvencions a l’IBI, o bonificacions i/o reduccions en la concessió de
llicències d’obres

Crear un viver d’empreses del sector cultural i comunicatiu a Roca
Umbert. El projecte de Fàbrica de les Arts té la voluntat de generar un
dinamisme econòmic a l’entorn de la cultura, i d’incorporar empreses del
sector cultural en tots i cada un dels seus espais. Al mateix temps, ha de
ser un punt d’atracció de talent creatiu.

Potenciar una agenda cultural d’actes i esdeveniments, en format
analògic i digital, i emprant eines de difusió 2.0. Aquesta agenda hauria
de facilitar la informació sobre els equipaments culturals del municipi,
l’agenda d’actes i festes, les novetats a les biblioteques, etc.

Promocionar l’obra d’artistes i autors locals, facilitant-los un punt de
trobada i contacte amb programadors, artistes i autors de la resta del
país.

Fomentar el treball dels artesans locals, generant una proposta de Fira
d’artesania amb voluntat de mostrar un segell de qualitat que identifiqui
la comarca.

Promoure la relació entre comerç i cultura, amb la presència d’art al
carrer, o amb campanyes conjuntes com Granollers Galeria d'Art,

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 7 de 44

per millorar la imatge comercial, fomentar l'ocupació de locals buits i
mostrar les obres de diferents artistes de Granollers. (Combinació de
comerç i cultura en un marc contemporani, convertint espais comercials
en venda o lloguer en sales efímeres, que acullin obres de diferents
artistes).

2. EL SISTEMA CULTURAL
El mapa d’equipaments culturals
Els equipaments no són més que una eina per a l’aplicació de les
polítiques culturals, però una eina fonamental, que permet el treball en
condicions de qualitat. Per això, sempre hem donat molta importància a
la planificació del conjunt d’equipaments de la ciutat, d’acord amb
les necessitats, però també amb la planificació del conjunt d’agents que
actuen en el territori, especialment la resta d’administracions, els agents
privats i els municipis veïns.

Per això, malgrat la crisi econòmica i financera que ens afecta, cal que
definim quins són els equipaments culturals que encara serien necessaris
per acabar completar el mapa d’equipaments culturals. Això cal que
ho fem, des del Consell de Cultura de Granollers, conjuntament amb
els municipis de la conurbació, amb qui podem col·laborar per a fer els
equipaments necessaris.

Revisió participada
equipaments culturals

Control del manteniment dels edificis culturals i treball conjunt amb
l’àrea de serveis per a establir mesures de sostenibilitat.

Gestió participada de cada equipament i implantació de sistemes de
gestió dels equipaments, en termes de sostenibilitat econòmica, qualitat,
seguretat i medi ambient

dels

programes

d’usos

dels

diferents

És molt probable que les necessitats dels equipaments siguin diferents en
pocs anys. Per això, cal preveure la permanent actualització dels
requeriments, en funció d’aquestes necessitats.

Impulsar una política activa respecte a equipaments culturals de
titularitat privada.

Continuar amb la dinàmica del manteniment dels edificis existents.

Els equipaments culturals, ha d’ésser socialment rendibles i
sostenibles tant energèticament com econòmica. Cal tenir en
compte la sostenibilitat dels equipaments que s’hagin de crear de nou o
reformar.

Incloure criteris d’estalvi energètic en els edificis municipals (plaques
fotovoltaiques, bioclimàtics, etc.).

Acabar la Biblioteca de Can Pedrals, amb la seva ampliació natural
cap a l’edifici de Can Puntes, convertint-la i dotant-la com a una
veritable Biblioteca Central de Granollers

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 8 de 44

Impulsar diverses actuacions del Projecte de la Fàbrica de les Arts a
Roca Umbert:, com:



adequació de carrers i places,
construcció del pàrquing
Acabar la sala de Dansa.
Impulsar l’espai per al Circ i les arts del moviment.

Per a la rehabilitació i adequació del complex al voltant de la Sala
Francesc Tarafa, proposem:
Adequació dels espais laterals (creació de camerinos, trasllat dels
serveis, espais de magatzem, espai de gestió).
• Adequació de l’edifici antic del Gra.
• Adequació de l’edifici antiga Ràdio
• A més, s’hi establirà:
•La seu de l’Oficina de Suport a les Associacions i Entitats
•La seu del Consell de Cultura de Granollers
•Un espai per a assaig de grups i entitats amateurs (teatre, corals,
dansa, ...).

Volem recuperar els antics cinemes Majèstic i Mundial per a la
cultura, a decidir pel Consell de Cultura. Algunes de les propostes
podrien ser:

al cinema Majèstic una sala de projeccions audiovisuals i
conferències.
al cinema Mundial una sala d’exposicions per a artistes emergents.

Per al Cercle cultural de Granollers proposem:


Impulsar un projecte per a convertir-lo en la sala d’actes dels
projectes culturals de les escoles de la ciutat.
Impulsar el projecte de Teatre jove enfocat a produccions artístiques
no professionals, pensades des dels joves de secundària i batxillerat, i
per als joves, a més d’espai per a la formació, assaig i magatzems
teatrals.
Manteniment del cine-club com una activitat ja consolidada i que
permet una forma d’oci nocturn necessària al centre de la ciutat.
Adequar els espais de soterrani, per a magatzem d’entitats.

Emprendre una política clara d’adaptar els espais públics per a activitats
culturals, com ara:

Adequació de l’espai central del Parc Torras Villà com a amfiteatre.

Adequació del Parc Firal per a grans esdeveniments culturals
massius.
Gestió compartida d’equipaments

Des d’ERC – Acció Granollers apostem per l’aplicació de la gestió cívica
dels equipaments municipals i de la programació que se’n derivi. Si
apostem pels equipaments i els projectes de proximitat, cal una
programació amb un alt grau de sintonia amb el territori i el sector,

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 9 de 44

alhora que cal vetllar perquè les activitats siguin complementàries i
reforcin les que genera el mateix territori mitjançant la seva xarxa
associativa. Aquestes necessitats fan pertinent que siguin les entitats de
cada territori, les que gestionin els equipaments o serveis, com a
coneixedores de la realitat del seu barri i les dinàmiques que hi actuen,
incorporant l’equipament a la dinàmica territorial i evitant que esdevingui
un cos estrany. La gestió cívica aporta als projectes un valor afegit
que difícilment poden aportar altres fórmules d’externalització amb
empreses privades. La gestió ciutadana és una fórmula de gestió
específica d’un equipament de titularitat municipal o d’un projecte
d’intervenció acordada entre l’ajuntament i el teixit associatiu del
territori objecte de la intervenció per la qual una entitat es fa càrrec
de la gestió d’un equipament o projecte d’interès general.

Vetllar per la correcta gestió dels equipaments i serveis, tant dels
que són propis com dels que depenen d’altres administracions, perquè
s’ajustin a les necessitats de la població, tenint en compte les
especificitats del municipi i garantint, també, criteris de proximitat física i
facilitat d’accés a l’ús.

Fomentar la co-gestió dels equipaments culturals
avançant en la responsabilització de les entitats
infraestructures.

municipals,
sobre les

Els equipaments culturals privats

El sistema cultural d’una ciutat, però, no el formen pas únicament els
equipaments culturals públics. Al contrari, és afortunada aquella ciutat que
pot disposar d’una bona xarxa d’equipaments culturals privats, i el màxim
de diversos possibles. Això facilita la tasca de planificació, i ajuda a orientar
les decisions sobre els serveis públics. Per això, cal incloure en el Mapa
d’equipaments culturals els diversos equipaments privats, com són:


Teatre de Ponent
Cinemes de la ciutat
Sales d’art

Generar propostes de col·laboració públic-privada en l’àmbit cultural,
com pot ser:

Difusió conjunta de la programació cultural.

Millora de la senyalització i pàrquing dels equipaments.

Assimilació dels espais culturals privats a usos i condicions
establerts per al districte cultural de Roca Umbert.

El públic
Des d’ERC – Acció Granollers volem garantir l'accés de tothom a les
produccions culturals, amb un programa d'accessibilitat que permeti que
els col·lectius més allunyats, sobretot els més desfavorits, participin de
manera activa i real en la dinàmica cultural de la ciutat.

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 10 de 44

Impulsar polítiques de generació de nous públics, en els diferents
àmbits i franges d’edat

Farem una política de fidelització dels públics dels equipaments
culturals:

A través de fer una programació a demanda, oferint als usuaris la
possibilitat de proposar programacions diverses.

Ampliar la política de descomptes per diversificació de la
demanda, especialment per al públic jove, gent gran i públic familiar.

Constituir grups d’Amics de …, com a fórmula d’acostament a una
proposta cultural concreta. Proposem la creació / potenciació de grups
d’amics: dels Teatres del Vallès, de l’Orquestra de Cambra de
Granollers, del Museu de Ciències Naturals La Tela

Creació del Carnet dels Amics de l’esport i la cultura, per guanyar
públics diversos.

Reforçar les noves pràctiques de compra (per mòbil, ...).

Fomentar la pràctica cultural de tots els ciutadans, a partir de projectes
que permetin posar en pràctica les capacitats artístiques de tothom.

3. EL PATRIMONI GRANOLLERÍ
El patrimoni arqueològic

Impulsar el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i
Arqueològic de Granollers com a element de planificació i promoció del
patrimoni de la ciutat.

Potenciar la Comissió de Patrimoni com l’espai de control per a la
protecció del Patrimoni de la ciutat. Obrir la Comissió a les entitats i
ciutadania interessada en l’àmbit del patrimoni. Al mateix temps, cal fer
accessibles les actes de les reunions i documentació de la Comissió de
Patrimoni al web municipal.

Ampliar el criteri d’expectativa arqueològica –i, per tant, de
seguiment arqueològic en la construcció de nous edificis- inclòs en el
PEPPAA, a les zones limítrofes als punts on s’hi ha localitzat troballes.

D’acord amb el Consell Comarcal i el Museu de Granollers, s’hauria de
crear la figura d’un arqueòleg territorial, que donés servei a tota la
comarca del Vallès Oriental.

Seguir treballant en el Programa d’Arqueologia Urbana de la
Generalitat de Catalunya, per tal de disposar de la informació històrica de
la ciutat en suport informàtic, amb el Sistema d’Informació Geogràfica
GIS. Incorporar aquest programa a internet, de manera que sigui
accessible per a tots els ciutadans.

Obrir una línia d’ajuts per a particulars que han de portar a terme
accions de seguiment o excavació arqueològica, incloses dins del
Catàleg del Patrimoni Arqueològic

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 11 de 44

Potenciar el Museu de Granollers com l’organisme coordinador de les
accions de recerca i difusió del patrimoni de la ciutat. Entre els espais de
memòria històrica a coordinar s’hi inclouen:




El Granollers romà, amb les troballes visitables, com ara les del carrer
Sant Jaume, la Rectoria o d’alguns comerços particulars.
L’Adoberia - Centre d’interpretació històrica del Granollers
medieval, i la muralla de la ciutat.
La Tèrmica de Roca Umbert, per al Granollers industrial;
Can Ramoneda, per al Granollers modernista;
Els diversos refugis de la ciutat, per al Granollers de la Guerra civil.

Pel que fa a la difusió dels treballs d’arqueologia, cal generar les
rutes, exposicions i treballs a publicar, per part del Museu.

Continuar la senyalització de les restes arqueològiques en
superfície, com ara a la Plaça de l’Església, per a tot el centre històric.
El patrimoni arquitectònic

Augmentar el nivell de protecció del patrimoni arquitectònic, pel que fa a
edificis singulars.

Traslladar als propietaris particulars la cura per la conservació dels
elements del patrimoni arquitectònic de la ciutat. Per a això, cal promoure
el Programa de rehabilitació de façanes, especialment orientat a les
cases modernistes locals, dirigit a la millora dels habitatges inclosos
en el Catàleg de Patrimoni.

Actualitzar la declaració de BCIN de les muralles de la ciutat,
tramitant-ne els expedients corresponents, per tal d’assegurar-ne que
s’incorporin els darrers treballs de recuperació efectuats

Promoure la rehabilitació d’edificis existents en el Catàleg:

• Acabar la rehabilitació de la muralla medieval (en els trams del carreró de
la Constància i Sant Cristòfol)
• Establir converses amb els propietaris per tal de planificar la possible
rehabilitació de la Torre de les Aigües i les masies de Palou (can Bassa,
el Junyent, …)

Promoure accions de protecció i rehabilitació de l’arquitectura
industrial, les vivendes socials de la ciutat i els refugis de la guerra
civil.

Adequació de refugis de la guerra civil, per fer-los visitables (Plaça
de la Porxada, carrer Josep Irla).

Fer del refugi de la plaça Maluquer i Salvador, un veritable centre
d’interpretació dels bombardejos sobre la població civil en època
de guerres, incorporant-lo en una ruta turístico-pedagògica a nivell
nacional.

Signar convenis amb els propietaris d’edificis catalogats per tal de
permetre les visites –organitzades- en algun d’aquests edificis.

Posar a internet tots els catàlegs de patrimoni arquitectònic, així
com les fitxes sobre l’inventari de masies de Palou.

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 12 de 44

Editar guies i rutes per tal de visitar tot aquest patrimoni arquitectònic,
per fomentar el turisme cultural.

Fomentar la gestió en xarxa del equipaments patrimonials del
municipi, integrant-los en el sistema nacional corresponent, per
afavorir-ne l’intercanvi, l’eficàcia i l’eficiència.
El patrimoni documental

Seguir treballant des de l’Arxiu Municipal de Granollers, per tal de
preservar, recuperar i difondre el patrimoni documental granollerí.

Recuperar documentació d’altres arxius en referència a Granollers:
notarials, judicials, d’altres administracions, empreses, de l’Archivo
General de la Guerra Civil de Salamanca i dels arxius militars.

Complimentar l’Inventari del Patrimoni Documental del Vallès
Oriental, des de l’Arxiu Històric Comarcal del Vallès Oriental, amb
l’anàlisi de l’estat dels arxius i la documentació comarcal no municipals
(eclesiàstics, judicials, particulars, notarials, etc.).

Potenciar les donacions i dipòsits de documentació a l’AMG i l’AHC

Programa per fomentar els arxius d’entitats.

Garantir els recursos suficients per tal que des dels arxius es pugui
portar a terme una bona política de difusió del patrimoni documental.

Continuar el procés de digitalització del patrimoni documental
iniciat, incloent: pergamins, llibres, el Fons d’Imatges de la ciutat, i la
incorporació de diferents col·leccions particulars.

Preservar el patrimoni digital de Granollers, en coordinació entre l’Arxiu
Digital de Granollers a Roca Umbert, i l’Arxiu Municipal.·

Continuar la digitalització
documents d’interès local.

Posar tot el fons digitalitzat a disposició del públic a través de la
xarxa d’internet.

Promoure la inclusió de documents del patrimoni local en obert a
internet.

de

pel·lícules

històriques

i

altres

La memòria històrica
Des d’ERC – Acció Granollers volem elaborar polítiques que estimulin les
manifestacions de la cultura popular, la recuperació de la memòria
històrica vinculada al municipi i la potenciació del coneixement del seu
patrimoni, material i immaterial. Això, en el marc de propostes
transversals capaces d’acabar confluint en propostes que impliquin el
teixit socioeconòmic de la població. Les polítiques vinculades a la
identitat s’han de concretar tot enfortint el paper aglutinador del comerç
urbà de proximitat, les propostes turístiques coherents, ambicioses i amb
personalitat pròpia, i les xarxes associatives locals. Per tal de promoure
una política de memòria històrica, proposem:

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 13 de 44

Impulsar la recerca, l’estudi i la difusió de la història local i
comarcal, conjuntament amb el Museu de Granollers, tenint sempre
present la vessant pedagògica de l’estudi de la història local, i la seva
relació amb les escoles i instituts.

Promoure la preservació del patrimoni a través de programes de
recuperació de la memòria històrica:


Continuar el projecte de memòria industrial de Roca Umbert (que
ha passat d’un programa de recerca, estudis i difusió del passat de la
fàbrica, a una trobada anual de l’Alcalde amb antics treballadors).
Preservació del patrimoni industrial, amb un treball sobre indústries
locals.
Preservació de la memòria de les botigues i mercats granollerins.

Treballar coordinadament des de Can Jonch i l’Arxiu per la recuperació
de la memòria oral, amb testimonis vivents de la història granollerina.

Impulsar la recerca sobre la història local de les dones que han
format part de la identitat i facilitar-ne la difusió.

Impulsar a Granollers el projecte Stolpersteine, paraula plural
alemanya que significa pedres o llambordins de topada), petits
monuments creats per l'artista alemany Gunter Demnig en memòria de
víctimes del nazisme, a tot arreu del món. Normalment, es posen al terra
del carrer, davant de la darrera habitació d'una víctima del
nacionalsocialisme, abans del seu arrest i la seva deportació. Segons
l'artista, s'ha de prosternar-se per llegir el text, un signe de respecte de la
persona eliminada. A Granollers varen morir sis persones en els camps
d’extermini nazi.
El patrimoni etnològic
L’estudi del patrimoni etnològic és un dels reptes pendents a la ciutat. El
temps s’escola ràpidament i el registre de la vida quotidiana es va
perdent sense remei. Els oficis, les llegendes, les tradicions, ... són
elements fungibles, si no es treballa per mantenir-los. A més, no són pas
gaires les persones i les entitats que treballen sobre la recerca en aquest
àmbit. L'equipament de La Troca ha de permetre fixar-nos més en la
recerca en aquest àmbit.

Potenciar La Troca com a espai per a la recerca i la difusió del
patrimoni etnològic.

Fomentar la recerca, a partir de beques i treballs de recerca
efectuats per joves dels instituts de la ciutat.

Difusió del patrimoni etnològic: edició de reculls de llegendes, músiques,
cançons, jocs, oficis, toponímia, vocabulari, … sobre Granollers i comarca.

Potenciar el Calendari de tradicions locals, i el treball d’aprofundiment
en la recuperació de festes, tradicions locals, etc.

Fomentar la transmissió oral, conjuntament amb el programa de
foment de la lectura i les biblioteques, com una de les formes de
preservació de la tradició i el patrimoni etnològic, i com a foment
d’activitats intergeneracionals, especialment amb persones nouvingudes.

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 14 de 44

Elaboració del projecte de Museu de Palou, explicant tot el món de la
pagesia i la ramaderia en un àmbit rural.

Participació, des del mateix Museu de Granollers, en projectes de recerca
de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya
El patrimoni natural
El Patrimoni natural és una part fonamental del patrimoni cultural. Amb la
poca extensió territorial del nostre municipi, són molt pocs els espais
naturals que encara resten vius, sotmesos a una pressió immensa, i
convé més que mai lluitar per a la seva preservació. La tasca dels propers
anys, doncs, ha d’anar lligada a la recuperació d’aquests espais i a la
seva connexió amb el seu entorn més immediat, així com a la difusió dels
valors que representen.

Mantenir Palou com a espai agrari i de natura, a partir del Pla
Especial de Palou, implicant els propietaris i potenciant tots els elements
necessaris per a fer-ho possible.

Treballar per ampliar el Catàleg d’Elements Botànics d’Interès
Municipal, i el Catàleg d’Espais Naturals d’Interès Municipal, amb
la recuperació efectiva de nous elements i espais naturals.

Recuperació de nous espais naturals, protegint i regenerant espais
naturals, el paisatge forestal i agrari de Palou i, especialment, el riu
Congost i les serres de Llevant i de Ponent, avançant cap a una Anella
Verda a l’entorn de Granollers i

El riu Congost –i els seus afluents- representen l’espai natural més
important de la ciutat, ja que travessa el municipi de dalt a baix. S’ha de
mantenir la recuperació de l’entorn fluvial del Congost com un
espai natural ben viu.
Granollers es troba al bell mig de l’esplanada del Vallès, especialment
amenaçada per múltiples projectes especulatius sobre el territori i, per
tant, no podem restar aliens a allò que passa al nostre entorn i hem de
seguir treballant per preservar l’entorn natural del Vallès.

Volem que Granollers lideri a
regeneració d’espais naturals.

Crear la Comissió de Connectivitat dels espais naturals del Vallès,
coordinada pel Museu de Granollers, amb la presència de tècnics
naturalistes i urbanistes, per tal de potenciar la connectivitat dels espais
naturals de Granollers amb els de les poblacions veïnes, i difondre el seu
coneixement, i planificant la seva connectivitat.

Proposar la realització d’una Escola d’Estiu del Paisatge del Vallès,
des del Museu de Granollers i amb la Universitat, valorant la importància
del nostre paisatge i la seva gestió.

Mostrar l’oposició rotunda a les actuacions urbanístiques que malmetin el
patrimoni natural del nostre entorn:

nivell

comarcal

la

protecció

i

Oposició a la construcció del Quart cinturó, en el tram entre
Sabadell i Granollers que destrossaria tota la plana del Vallès.

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 15 de 44

Denúncia de les actuacions urbanístiques del municipis veïns
que pretenen la destrucció de l’entorn natural.
La Tela, el Museu del patrimoni natural
Tenim la sensació que la ciutat no és prou conscient del que representa
disposar al bell mig de Granollers d’un equipament d’aquest nivell,
referència a nivell internacional quan a les ciències naturals, i reconegut
per algunes de les experiències de recerca i difusió que s’hi
desenvolupen. Amb l’ampliació a l’edifici del carrer Palaudàries, La Tela
ha passat a ser un equipament amb moltes potencialitats, que la ciutat
hauria de saber explotar:

Aconseguir que La Tela es converteixi en seu del Museu Nacional de
Ciències Naturals, actualment en estudi.

Des de fa poc, a més, el Museu de Granollers ha estat reconegut com a
Grup de Recerca pel govern de la Generalitat de Catalunya. Caldria
seguir impulsant els processos de recerca, per tal de passar a convertir-se
en Centre de Recerca.

Generalitzar les activitats escolars a l’equipament, i difondre les seves
activitats a nivell de ciutat, cercant una major incidència en la població.

El Museu de Ciències Naturals La Tela s’ha de convertir en el principal
centre de generació de vocacions científiques entre els joves
escolars del Vallès. Per a això, proposem:


Activitats de voluntariat entre els joves científics.
Difusió dels treballs de recerca científics.
Premis de recerca.

Participar, des del Museu de Ciències Naturals, en totes les activitats de
difusió d’aspectes mediambientals de la ciutat (energia, residus,
biodiversitat, etc.).

Promoure la generació de rutes a l’entorn del patrimoni natural de
Granollers.

Potenciar les activitats de recerca del Museu de Granollers La Tela,
col·laborant en el finançament dels projectes.

Potenciar els convenis d’intercanvi internacionals, per al
reconeixement del Museu a l’exterior, promovent a Granollers
congressos i jornades científiques especialitzades.

Augmentar el lligam de les empreses del territori (respectuoses
amb el medi ambient) amb el Museu de Ciències Naturals, per tal
d’impulsar el patrocini d’activitats.

Promoure una campanya per disposar d’Amics de La Tela per ajudar al
finançament de les activitats que s’hi porten a terme.

Potenciar el Centre de documentació del Montseny, com a espai
d’informació i recerca sobre aspectes relacionats amb el medi ambient,
obert a investigadors i estudiants.

Millora de l’Estació Meteorològica, així com l’entrada al sistema
meteorològic nacional, dins la xarxa de la Generalitat de Catalunya.

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 16 de 44

Potenciar el Centre d’interpretació de la natura de Can Cabanyes,
com a espai de trobada amb el medi natural, gestionat pel Museu de
Ciències Naturals La Tela, amb:



un nou espai d’observació ornitològica,
un itinerari d’observació de papallones, i
un “hotel-niu” de rat-penats.
Aprofitar la Casa de Colònies de Roques Blanques, a Ribes de
Freser, vinculant-la al Museu de Ciències Naturals, amb itineraris de
natura per a conèixer l’entorn, per a escolars.

El Museu de Granollers
El Museu de Granollers ha estat, des de la seva fundació en època de la
República, la institució responsable de vetllar per la protecció, estudi i
difusió d’aquest patrimoni, tant històric com natural. Tot i amb això, la
dependència de la funció patrimonial respecte l’urbanisme ha fet que
massa vegades hi haguessin tensions, entre una ciutat que vol créixer i el
respecte necessari pel seu passat.
Durant tots aquests anys, el Museu ha jugat un paper fonamental en la
conservació i difusió del patrimoni de la ciutat i de la comarca (a banda
de les responsabilitats sobre el coneixement artístic, definides en
l’apartat d’Arts plàstiques i visuals). Per això, fem les següents propostes
que relacionen el Museu de Granollers i el Patrimoni:

Elaborar el Pla Director del Museu de Granollers, definint les línies de
treball d’aquesta institució i la fórmula d’organització més adequada per
a les funcions que se li assignin.

En l’apartat d’organització del Museu, cal recordar que, actualment, el
MdG es regeix per un Patronat. Cal afrontar obertament la reforma del
Patronat, tenint presents qüestions com:



L’ampliació de La Tela,
la gestió dels diversos espais patrimonials,
la possibilitat de transformar en comarcal el Museu de Granollers,
La facilitació de la participació ciutadana en el Museu.

Regularitzar la figura de la Direcció del Museu de Granollers, tornant
a convocar la plaça i normalitzant una situació anòmala.

Portar a terme una política activa de col·laboració amb altres
ajuntaments i museus de la comarca en les polítiques patrimonials.
Per exemple, per a l’estudi i la difusió del patrimoni, el foment del turisme
cultural, o per a la restauració i dipòsit d’obres d’art.

Impulsar la participació del Museu de Granollers en xarxes de
patrimoni, i també en projectes europeus de preservació del
patrimoni.

El Museu ha de liderar la tasca –en referència al contingut i criteris- de la
Comissió Municipal de Patrimoni, pel que fa a l’aprovació d’un Pla
de difusió i gestió del Patrimoni granollerí, tasques que són funció del
Museu.

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 17 de 44

Participar en la gestió dels diversos espais del nostre passat que
formin part del Centre d’interpretació del Granollers antic.

Pel que fa a la difusió del patrimoni, el Museu ha de continuar amb la
tasca de catalogació del Fons del Museu en suports digitals, i
difonent-los per internet.

Impulsar el Museu virtual, amb accés mitjançant internet –sense
limitacions d’extensió- a totes les referències catalogades, i a totes les
exposicions.

Aprofitar també les noves tecnologies (telefonia mòbil, blue-tooth, wifi, ...) per tal d’explicar el patrimoni de la ciutat, generant rutes i guies
virtuals que permetin seguir-les directament.

El Museu també ha de dinamitzar l’estudi de la història local i
comarcal, a partir de:

Disposar d’un programa de suport a la recerca, a partir de beques,
per a entitats i persones que treballin en aquesta línia, conjuntament amb
l’Arxiu Històric Comarcal.

Oferir beques per a la recerca històrica per a estudiants de la ciutat.

Impulsar la publicació d’estudis d’història local, a partir de la
Comissió de Publicacions.

Recuperar la Revista Lauro del Museu de Granollers, que es publicava
semestralment des de 1990, i recollia estudis de qualsevol disciplina
humanística o científica relacionats amb la comarca del Vallès Oriental i
del Montseny.

Realitzar exposicions sobre la història de la ciutat, especialment en el
cas de commemoracions significatives.

Ampliar els horaris de visita als diversos espais museïtzats de la ciutat,
adaptant-se a les necessitats dels grups de població als que es dirigeix.

Per altra banda, el Museu de Granollers ha d’impulsar el Museu de
Palou, per a la recuperació de la història d’aquest poble annexionat a
Granollers el 1928. El Museu haurà de recollir tots els elements històrics
que es puguin recuperar (fotografies, documentació, aparells i eines del
món agrícola, etc.) sobre la vida a pagès.

Per situar el Museu de Palou, caldrà la rehabilitació d’alguna de les
masies catalogades dins del patrimoni arquitectònic de la ciutat (el
Junyent, can Bassa, Torre de les Aigües, etc.).
Activitat pedagògica
Aquests darrers anys el Museu de Granollers ha intensificat les seva
activitat pedagògica. Visites guiades (a exposicions, a la ciutat, o
sortides), cursos i tallers per a totes les edats han estat molt ben
acollides. Des d’ERC – Acció Granollers creiem que el Museu ha de
disposar d’una oferta suficient i atractiva per a la realització de tallers,
visites i activitats per a les escoles de la ciutat i la comarca, en relació a
les seves funcions (patrimoni, art i ciències naturals) i per a totes les
edats. Per a això, cal treballar en les següents línies:

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 18 de 44

Construir l’espai per a tallers escolars, a l’edifici central del MdG.

Potenciar l’Àrea de pedagogia del Museu de Granollers com a espai
de relació i trobada entre pedagogs, mestres i tècnics, per explicar tant la
didàctica de les exposicions com el procés de recerca previ que es porta a
terme.

Augmentar el ventall d’edats cap a les que es dirigeixen les
activitats pedagògiques dels Museu, fins i tot més enllà de les escoles.

Pensar activitats pedagògiques per a cada exposició o activitat que
realitzi el MdG.

Realitzar activitats de formació per a mestres sobre didàctica de
tallers i exposicions.

Promoure formació especialitzada de pedagogia del patrimoni per a
mestres, en conveni amb universitats.

Potenciar els cursos d’estiu del Museu, lligats a les activitats pròpies i
en conveni amb les universitat per tal que tinguin la categoria de crèdits
universitaris.

Promoure la senyalització informativa sobre la història i espais de la
ciutat.

4. MÚSICA
"Granollers, terra de músics" és una divisa de la qual tots hauríem
d’estar-ne satisfets. La ciutat ha comptat i compta actualment amb gran
quantitat de músics de qualitat, provinents molts d’ells de l’Escola de
Música Josep Mª Ruera, i d’altres escoles sorgides els darrers anys, que
li donen prestigi i ressò a nivell fins i tot internacional. El TAG ha permès
escoltar gran varietat de músiques i, amb l’Orquestra de Cambra com
a resident, s’ha consolidat una temporada musical estable de primer
nivell. La Nau B1 ha posat Roca Umbert en el mapa de les sales de
concerts del país. I a més, els darrers anys, els Amics de la Unió han
aconseguit demostrar que des de l’associacionisme també es fa molt
bona feina, i han portat el nom de Granollers al cor d’Europa, amb els
valors claverians com a divisa.
Però continua havent-hi gran quantitat de persones que no gaudeixen
d’una formació musical suficient. I cal generalitzar aquesta formació cap
a nous públics: escolars –tenint present, a més, que el Govern espanyol
vol eliminar l’educació musical a les escoles-, joves, gent gran, persones
nouvingudes, ... I, també, cap a fomentar l’hàbit d’escoltar música
tranquil·lament, una de les mancances constants arreu.
La vitalitat musical de la ciutat, així com la diversitat de gustos musicals,
es presenta farcida d’entitats de cant coral i de grups de música jove,
amb programacions específiques, com els cicles de Jazz al Casino, el
Musik’n Viu al Parc Firal, la temprada de concerts de la Fundació Música
Sacra a l’orgue de la parròquia de Sant Esteve, o. (Cal dir, però, que pel
camí, s’han quedat el Concurs de Rock a l’Ascensió, el Cicle de Cants i
Autors, el Festivals de Música, el Festival de Trobadors i Joglars, ...).

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 19 de 44

Tot i amb això, creiem que cal augmentar també el nombre d’espais
preparats per a la creació i l’audició musical, per tal d’omplir encara més
el panorama musical amb noves propostes.
Els objectius que ens plategem pel proper mandat municipal són:

millorar la formació musical que reben els ciutadans i ciutadanes de
Granollers, col·laborant amb les escoles de música de la ciutat.

Acostar al màxim el fet musical a la ciutadania per tal de desvetllar les
seves inquietuds musicals i la sensibilitat i el consum de la música
com a hàbits normals.

Vetllar per una programació musical estable i de qualitat, amb una
freqüència regular completant els buits que les entitats especialitzades
no cobreixen.

Treballar per a una generalització del consum musical entre la població,
tant passiu (audició de concerts) com actiu (participant de la música en
les seves diverses expressions).

Vetllar per a disposar d’equipaments adequats per a l’activitat musical,
tant per a la creació i producció com per a la seva difusió.
Espais per a la música

Adequar l’acústica del Teatre Auditori, i preparar-lo com a estudi per a
gravacions.

Condicionar la Sala Tarafa com a espai per a la música,
especialment de cambra i coral, amb espai de vestuaris, serveis,
magatzems, aire condicionat, ...

Habilitació del Parc Torras Villà com a amfiteatre, per a la realització de
concerts.
Creació, producció i difusió musical

Potenciar les programacions i manifestacions estables de música,
incorporant en la mesura del possible possibles, espais per a la creació
musical.

Potenciar les formacions musicals de la ciutat, com són:





L’Orquestra de Cambra de Granollers, en residència en el Teatre
Auditori
La Big Band de Granollers, lligada al Festival de Jazz
Les diverses corals de la ciutat
La banda de la Festa Major, que presenta les músiques tradicionals
durant la Festa.
L’orquestra Aires del Montseny, de músiques tradicionals.
la Cobla Ciutat de Granollers, lligada a l’Escola de Música Josep
Maria Ruera

Programa de suport a les formacions musicals, que ha de contemplar:

Signatura de convenis anuals / quadriennals.
Assessorament i ajuts a la producció.

ERC – Acció Granollers 2015




Cultura

Pàg. 20 de 44

Assessorament i ajuts per a difusió específica.
Suport per a gravació de CDs
Edició anual de la publicació CD’s de Granollers, recull de novetats
discogràfiques.
Beques per a joves creadors en el món de la música.

• Programa de suport als músics joves, que ha de contemplar:

possibilitats de semi-professionalització (classes a escoles, barris,
adults, concerts, etc.).
possibilitats d’actuar (VOTV, audicions, actes).

Creació dels Premis Josep Maria Ruera, tant a la creació com a la
interpretació per a joves músics, amb la dotació de beques per a estudis
musicals.

Potenciar la incorporació progressiva de projectes de corals i grups
amateurs lligats a professionals, tant de la música com de l’escena,
per tal d’augmentar la qualitat i formació.

Possibilitar de participar –sota
produccions musicals al TAG.

Suport a les músiques diverses que s’incorporen a la nostra tradició
musical, i que enriqueixen l’expressió musical de la ciutat. Per a això,
proposem, en cooperació amb els agents (entitats i/o privats) que les
desenvolupen, la potenciació de les programacions estables existents
de músiques diverses.

criteris

artístics

i

tècnics-

en

Formació musical

Potenciar la relació de l’Escola de Música amb la ciutat. Aquesta és
l’eina més important per tal que, des de l’Ajuntament, s’acosti la música
als ciutadans. En aquest sentit, es va crear el projecte Carles Riera educació, música i ciutat-, partint del llegat que el mateix Carles Riera
ens ha deixat, tot incidint en la capacitat vivencial que té la música de
connectar les emocions, convertint-les en realitats inherents a la persona
i al seu creixement personal i social. Per això, el projecte intenta estendre
la pràctica musical a tothom, proporcionant les eines necessàries perquè
persones de totes les edats i condicions, i amb diferents graus d’interès i
dedicació, puguin desenvolupar la seva creativitat.

Descentralitzar els primers nivells de solfeig, impartint també els
primers cursos de solfeig en diferents barris i escoles de Granollers. Per a
això, cal que a diferents centres cívics o escoles s’hi habilitin aules amb
els elements necessaris per a poder fer-hi classe.

Fer classes de música per a adults, que de joves no varen tenir la
oportunitat d’aprendre’n.

Donar suport al projecte Cantània amb les escoles de primària de la
comarca.

Els alumnes i professors de l’Escola han de poder realitzar audicions
diverses per la ciutat, aprofitant esdeveniments singulars.

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 21 de 44

Incorporar nous estudis musicals especialitzats, tant de música antiga
com de música popular i tradicional, especialment amb instruments
de la cobla, a l’Escola de Música Josep Maria Ruera.

Redefinir el paper del Patronat de l’Escola de Música, donant més
possibilitats de participació i decisió als diversos col·lectius.

Continuarem demanant al Departament d’Ensenyament de la Generalitat
un Centre d’Estudis Primaris Artístics (CEPA), que permeti que els
infants realitzin estudis musicals i de dansa durant tota la primària.

Difondre l’oferta formativa de totes les escoles de música de la
ciutat amb activitats culturals no reglades i la coordinació de les
activitats que s’ofereixen de cara a la ciutat.

Aconseguir que les formacions joves sorgides de les escoles de música
puguin actuar amb normalitat a la ciutat.

Programa d’intercanvi entre escoles de música de la comarca.

5. TEATRE, DANSA I CIRC
Equipaments per al teatre
El TAG, inaugurat el 2002, ja ha demostrat de sobre que era un
equipament fonamental per al desenvolupament social, educatiu i
econòmic de la ciutat. Tothom ha pogut gaudir d’un espai referent per a
activitats de tota mena, molt més enllà de la seva pràctica com a teatre i
auditori. I el Teatre de Ponent continua aixecant les portes per oferir
una programació estable més alternativa, tot i les dificultats del sector.
Tot un privilegi per a la ciutat, que de cap manera s’ha de deixar perdre.
Durant aquest període, també s’ha avançat en nous espais per a les arts
escèniques. Roca Umbert ha representat un altre salt qualitatiu a la
ciutat, i el Centre Cultural, un altre equipament referent en la història
cultural granollerina, s’ha incorporat a l’estratègia municipal, al mateix
temps s’han fet efectius altres petits espais, com el Gra. Ara cal pensar
en nous serveis, més d’acord amb les necessitat no tan de difusió i
exhibició, com per a la creació i la producció d’espectacles, també per als
grups no professionals.
En aquesta línia proposem:

Adequar els espais interiors del Teatre Auditori per a acollir
produccions teatrals i musicals.

Impulsar la nova sala de dansa a Roca Umbert.

Completar l’espai per al circ i les arts en moviment a Roca Umbert.

Adequar el soterrani del Cercle Cultural com a espai de magatzem i
assaig per a les entitats amateurs de teatre.

Adequar el complex de la Sala Tarafa, per a usos d’entitats culturals,
recuperant la Saleta com a espai teatral.

Reformar l’amfiteatre del Parc Torras Villà per tal que, a l’estiu s’hi
puguin oferir activitats culturals diverses en condicions adequades.

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 22 de 44

Estudiar el projecte de recuperació del Teatre del Casino, per tal de
poder tornar a utilitzar la caixa escènica del Casino com a espai de teatre,
sobretot per a grups no professionals.

Crear i potenciar petites infraestructures (escenaris, sales per
assajar, ...) existents a instituts, escoles i barris, per tal de potenciar
l’activitat d’escoles i grups no professionals dedicats al teatre, i per
generar petits circuits de ciutat, com poden ser les sales d’actes de:
Institut Antoni Cumella,
l’Hospital General de Granollers,
l’Escola Anna Mogas,
l’Escola Pia, i altres.





Recuperar l’activitat cultural nocturna concentrada també al centre,
per evitar que els joves hagin de buscar l’oci als afores de la ciutat. Per
això, proposem portar a terme activitats culturals diverses, com:


tallers de teatre per als instituts i escoles
activitats de teatre social (desenvolupament cultural comunitari),
amb col·lectius socials diversos, com ara persones disminuïdes, gent
gran, nouvingudes, joves, ...
continuar amb el programa Granollers A Escena de suport a grups
(de teatre, dansa, corals) no professionals.

Col·laborar amb l’AC per al manteniment del cinema no comercial com
una activitat ja consolidada i que permet una forma d’oci nocturn
necessària al centre de la ciutat.

Programar cinema jove, d’acord amb el Gra.
La política d’arts escèniques
Com que a Granollers hi ha diversos agents culturals que interactuen, és
imprescindible la cooperació cultural entre l’Ajuntament, Granollers
Escena, SL, Roca Umbert, les empreses privades del sector i les
entitats i grups teatrals que s’hi dediquen. Per a això, s’han generat
diversos mecanismes de cooperació que cal anar ampliant i per al proper
mandat municipal proposem:
Escena grAn: Cartellera escènica de Granollers és el nou programa
que ajunta la programació d’un conjunt d’equipaments culturals
granollerins, com són el TAG, el Centre Cultural de Granollers, la Casa de
Cultura de Sant Francesc i Roca Umbert Fàbrica de les Arts, on hi tenen
cabuda tant les propostes professionals com aquells projectes que les
entitats amateurs s’esforcen en millorar-ne la qualitat. Al mateix temps,
una segona marca, Granollers Propostes Singulars (GPS) engloba els
espectacles especials en espais no convencionals, com poden ser la
Biblioteca Can Pedrals, el Planetari del Museu de Ciències Naturals de
Granollers, els carrers de Roca Umbert i la Sala Tarafa, amb experiències
en nous llenguatges artístics. Des d’ERC – Acció Granollers proposem
ampliar-ne el contingut:

Incloure la programació dels equipaments culturals i espais singulars de
la conurbació.

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 23 de 44

Definició del Consell assessor artístic de Granollers Escena, SL, més
enllà del Consell d’Administració, per tal d’augmentar la participació en
les decisions artístiques.

Nomenament d’una persona representant del Consell de cultura de
Granollers en el Consell d’Administració de GESL.

Potenciar la taula de programadors local, incloent en un futur ben
proper, els programadors de la conurbació granollerina, anat cap a la
creació d’una taula comarcal de programadors d’arts escèniques i
musicals a llarg termini.

Impulsar el projecte de Teatres del Vallès, per tal de realitzar accions
conjuntes de promoció i difusió amb els altres teatres de la comarca. Per
a això, es requereix la implicació del Consell Comarcal del Vallès
Oriental en l’àmbit de la difusió artística.

Treball en xarxa, en col·laboració amb altres equipaments (Consorci
Transversal, els Teatres Amics, etc.).

Pla de patrocinis, per tal de garantir el suport a les activitats, i
assegurar els lligams amb el Teatre Auditori.

Recuperar el Premi de Teatre Ciutat de Granollers – memorial
Gregori Resina, que atorgava l’Associació Cultural mentre durà el Cicle
de teatre, dirigit a autors teatrals, com a incentiu a la creació.

Instituir les beques Gregori Resina, tant de suport a la creació com a la
interpretació per a grups joves, amb la dotació de beques per a estudis
teatrals.

Des del TAG també volem potenciar encara més la producció teatral,
a partir de la cooperació cultural amb els agents teatrals de la comarca, i
aprofitant els diversos espais, com són la Sala oberta del TAG, i els
espais previstos per a la producció teatral en el projecte de Fàbrica de
les Arts a Roca Umbert.

Per tal de fomentar i potenciar les programacions locals en l’àmbit de les
arts escèniques, proposem reforçar el Programa de suport per a
grups no professionals, amb l’objectiu de la millora de la qualitat de
les propostes presentades i del treball dels grups no professionals,
mantenint els criteris de compartir els treball de les persones amateurs
amb professionals del sector, treball transversals entre disciplines
artístiques, formació i risc artístic.

Garantir espais per a l’assaig, magatzem i producció per als grups
de teatre i dansa no professionals. Per a això, a banda dels espais del
TAG, la Casa de Cultura Sant Francesc i Roca Umbert, hauríem d’afegir
nous espais d’assaig al Cercle cultural i el complex de la Sala
Tarafa.

Continuar treballant la possibilitat d’acollir companyies de dansa i
teatre en residència, aprofitant la suma del Teatre Auditori i l’espai per
a la creació de Roca Umbert.

Aprofitar els sants i festes de barri per a la difusió teatral dels grups
locals. Cal generar la Guia de productes dels grups i artistes locals,

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 24 de 44

per tal que puguin ser contractats per les associacions que preparen
aquestes festes.

Des de l’Oficina municipal de suport a les entitats, cal donar suport
a la difusió de les produccions locals de teatre, música i dansa dels
grups no professionals.

Estudiar noves fórmules de contractació i lloguer d’espais d’assaig i
producció, que facin atractiu per als grups els espais municipals (taquilla
per a l’entitat, reducció de costos en funció d’objectius singulars, treball
de públics, inclusió social, etc.)

Aprofundir en el treball de foment de nous públics (descomptes) i de la
fidelització (abonaments)
La formació en arts escèniques

Treballar amb les altres administracions i les entitats per tal de disposar
d’una oferta d’estudis de diferents tècniques teatrals, per tal
d’augmentar la qualitat, riquesa i diversitat de les persones aficionades al
teatre. En aquest sentit, proposem d’establir una escola de formació
teatral, en conveni amb l’Institut del Teatre, mentre no es plantegi
una descentralització encara més àmplia d’aquesta escola. Aquesta
proposta es podria ubicar al Centre cultural, com a espai reforçat per a les
arts escèniques al centre de la ciutat.

Així mateix, i en el nivell del batxillerat artístic, caldria incloure també
els estudis de teatre als estudis artístics que actualment s’estan
desenvolupant a l’IES Celestí Bellera.

A banda de la formació reglada, cal continuar impulsant també les
diferents iniciatives endegades fins ara per apropar el teatre a les
escoles:




Programar Música, teatre, dansa i cinema a les escoles, d’acord
amb l’Associació Cultural
Reimpulsar la Mostra de Tallers de Teatre per a centres
d’ensenyament secundari
Impulsar, coordinadament entre les àrees de cultura, educació i
desenvolupament econòmic, el Pla per al foment de l’ocupació
juvenil en el món de les arts, perquè ajudin a les persones que volen
dedicar-s’hi professionalment. amb propostes com ara:

el programa de suport tècnic a la creació d’empreses artístiques;
el programa de difusió de grups artístics joves, sorgits a la ciutat;
el programa de realització de pràctiques en empreses culturals;
els programes de Garantia Social per a joves amb problemes laborals,
amb cursos de tècniques relacionades amb el món teatral (il·luminació, so,
maquillatge, escenografia, ...).

Seguir promovent les actuacions de circ al Teatre Auditori, mostrant
les possibilitats escèniques del circ a Catalunya, mentre s’impulsa el nou
espai per al circ i les arts en moviment a Roca Umbert.

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 25 de 44

Impulsar la formació tècnica sobre les activitats de risc del sector
del circ, una formació que actualment només s’imparteix a la resta
d’Europa, però no a casa nostra.

6. ARTS PLÀSTIQUES I VISUALS
La consolidació de Roca Umbert com un espai per a la creació,
producció, difusió i formació d’art contemporani , amb la
inauguració l’any 2008 de l’Espai d’arts, ha permès començar a
normalitzar el dèficit d’infraestructures per l’art. Amb la voluntat d’actuar
com a nexe de diàleg entre creadors i públic a Roca Umbert, aquest espai
pretén afavorir la creació contemporània i a difondre-la, a partir de
l’intercanvi d’experiències creatives basades en l’experimentació i la
recerca constant.
Amb l’obertura d’espais específics per al patrimoni, el Museu de
Granollers ha pogut ampliar els espais disponibles per a l’art, per
exemple amb la Sala Ciutat del Cercle Cultural, augmentant la seva
capacitat de difusió, i mostrant els resultats del treball de recerca que
porta a terme la institució.
Tot i amb això, el dinamisme artístic de la ciutat no té prou capacitat de
mostrar-se, i per això ens proposem els següents objectius:

Entendre l’art emergent de la ciutat com una aposta de creació cultural
de futur.

Potenciar la difusió artística, habilitant nous espais per a la difusió i
l’exposició.

Impulsar la formació artística de la ciutadania

Assegurar les condicions necessàries perquè les persones que ho desitgin
puguin desenvolupar lliurement les seves capacitats creatives,
artístiques i culturals.

Generar noves accions d’art públic i disposant espai públic per a l’art.
Espais per a l’art

Impulsar el treball en xarxa de tots els espais d’art de la
conurbació, tant públics com privats, coordinant programacions i difusió.

Mantenir el Museu com l’espai d’art central, a partir de l’impuls a la seva
col·lecció d’art contemporani.

Impulsar la Sala Ciutat com l’eix central de la política d’art emergent
al municipi.

Recuperar el projecte INcívics per al foment de l’art entre a joves artistes
des dels centres cívics, que permet a molts joves iniciar-se en el món de
l’art, impulsant:
•Programació conjunta d’exposicions dels centres cívics de la
conurbació;
•Propostes de formació artística, des de l’Aula de les Arts.
•Propostes de reflexió artística, des de l’Aula del pensament.

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 26 de 44

Habilitar nous espais municipals de difusió de dedicades a l’art i al mateix
temps, acordar a través de convenis amb espais privats la dedicació
de d’espais per a l’art a la ciutat. Per exemple, proposem.





Habilitar la nova sala d’exposicions en l’antic cinema Mundial
Aprofitar espais d’exposició d’art dins del Teatre Auditori,
escoles, etc.
Renovar el conveni amb la sala Aire F, de l’Alliance Française, per
mantenir i potenciar un espai específic dedicat a la fotografia.
Estudiar possibles convenis per a programació estable d’art al Casino
de Granollers i altres entitats amb espais expositius (col·legi
d’aparelladors, llibreria La Gralla, etc.)
Renovar els convenis amb galeries privades per tal de donar
possibilitats als joves artistes d’exposar en aquests espais del món
econòmic de l’art.
Proposar un nou espai dedicat a la ceràmica a la ciutat amb la
col·laboració dels ceramistes de la ciutat.

Promoure la campanya de comerç i cultura Granollers Galeria d'Art
per millorar la imatge comercial, fomentar l'ocupació de locals buits i
mostrar les obres de diferents artistes de Granollers. El projecte pretén
convertir espais comercials en venda o lloguer en sales efímeres, que
acullin obres de diferents artistes granollerins, i de diferents disciplines.
Es programarien visites on fer un recorregut per tots els locals en
determinats dies en els que els espais estarien obert al públic. La resta de
dies els locals romanen tancats però amb les persianes amunt per poder
admirar les peces des de l'exterior dels locals.

Al mateix temps, convé vetllar per la qualitat de les propostes
artístiques relacionades amb el comerç de la ciutat (cartells, llums
de Nadal, intervencions al carrer, etc.).

Garantir espais públics oberts a l’art: els carrers i places de
Granollers s’han de convertir en una exposició permanent d’art, més enllà
de la Mostra d’Art Urbà a Roca Umbert, convé omplir el conjunt de la
ciutat d’art públic.

Definir els criteris per a seleccionar projectes d’art públic.

Planificar la incorporació d’art públic al carrer (places, parcs, rambles,
rotondes, edificis públics, etc.) amb l’àrea d’urbanisme, quan es facin
projectes urbanístics o bé remodelacions d’espais públics.

Editar (en paper i internet) una Guia d’art públic, per donar a conèixer
les actuacions d’art públic (escultures, grafittis) existents a la ciutat.

Celebrar bianualment una Fira d’escultures al Parc Firal, de manera
que es puguin generar en viu escultures d’art públic que després es
col·locaran en diversos espais de la ciutat.

Adequar els magatzems del Museu de Granollers, tant els de
l’edifici central com, momentàniament, els de Roca Umbert, per tal que
disposin de condicions correctes (temperatura, humitats, tancaments,
seguretat, etc.) i construir un nou magatzem, al costat de la Unitat

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 27 de 44

Operativa de Serveis, al coll de la Manya, que permeti alliberar, amb totes
les garanties, espai en el magatzem central.
Creació, producció i difusió artística

Generar noves possibilitats per a la creació i la producció artística. Per
això, Roca Umbert Fàbrica de les Arts n’ha de ser el principal referent,
fomentant la creació, donant suport als artistes i treballant també per la
cultura digital, amb voluntat de transformació cultural. I amb una visió
d’actuació molt més enllà de l’àmbit local i comarcal, amb voluntat de
transcendència a nivell de país i europeu. Per a això, proposem

Desplegar un veritable pla d'arts plàstiques i visuals que coordini i
fomenti tots els agents públics que tenen funcions assignades en aquest
objecte: el Museu, Espai d'Arts, els Centres Cívics, el Gra, així com els
equipaments de la conurbació, i en el qual també caldria incorporar-hi els
equipaments privats.

Facilitar estades becades d’artistes per tal de portar a terme els seus
projectes, amb períodes limitats, que permetin la rotació d’artistes i els
intercanvis, procurant no generar dependències respecte a Roca Umbert.

Remprendre la beca Granollers – Quebec d’intercanvi d’artistes, per
tal d’oferir la possibilitat d’una estada de quatre mesos al Quebec en un
centre d’artistes. Amb el suport del Conseil des arts et des Lettres du
Québec, l’organisme gestor de la política cultural d’aquest país nordamericà.

Reforçar el treball en xarxa amb
ciutats, com pot ser el Consorci
culturals, a partir de propostes de
que després circularan per les ciutats

Incloure Roca Umbert en xarxa europea d’espais de creació.

Dotar les beques Antoni Cumella sobre pintura, escultura, ceràmica,
etc. per a la creació i suport d’artistes joves.

Des del Museu de Granollers, cal continuar donant suport als projectes
de creació artística que porten a terme entitats de la ciutat, per a garantir
la creació artística, a partir de la línia de subvencions a la creació
artística, per a entitats d’arts i el suport a la producció d’exposicions.

equipaments i institucions d’altres
Transversal, xarxa d’activitats
co-producció de projectes artístics,
membres de Transveral.

Al mateix temps que es dóna suport als joves artistes, convé reforçar el
mercat de l’art a la nostra ciutat, com a sector econòmic cultural en
creixement, i que ha de permetre que diversos artistes es puguin dedicar
professionalment al món de l’art. Per a això, proposem:

Ampliar els convenis amb les galeries d’art de Granollers, per tal de
difondre les seves activitats, al mateix temps que incorporen artistes
joves locals en els seus processos de difusió de l’art.

Promoure –i ampliar en dies i espais- la Fira del Dibuix, per tal de
realitzar un Mercat de l’Art, amb la participació també de les galeries
locals, com a centre de referència artístic.

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 28 de 44

Formació artística
Des d’ERC –Acció Granollers entenem la cultura com a eix de cohesió
social i participació ciutadana, i per això volem vetllar per la possibilitat
d’accés de tota la ciutadania als ensenyaments artístics.
La vocació educadora de Granollers també s’ha de veure reforçada en la
vessant artística. A banda de les escoles de música i l’IES Celestí Bellera,
la formació en arts plàstiques s’ha anat oferint gota a gota. Per això, cal
fer un esforç, que concretem en aquestes propostes:

El pla d'arts plàstiques i visuals ha d’establir un acord entre
institucions per tal de planificar l’oferta que pot oferir Granollers en
l’àmbit artístic.

Incorporar a Roca Umbert Fàbrica de Arts una Escola d’arts visuals, on
es puguin estudiar les tècniques més modernes referides a totes les arts
plàstiques i visuals, i que completi la proposta d’espais per a artistes.
Aquesta Escola pot estar en conveni amb altres institucions i facultats
universitàries, per a realitzar cursos específics de nivell superior.

Potenciar les activitats artístiques per a les escoles de la comarca des del
Museu. Per a això, és imprescindible la construcció d’un espai per a
tallers pedagògics al Museu.

Potenciar l’IES Celestí Bellera, on s’hi porten a terme els estudis de
batxillerat d’arts plàstiques. Aconseguir que Granollers sigui un
referent per a la formació artística de joves, aprofitant la presència de
Roca Umbert a la nostra ciutat.

Cal proposar una coordinació de les activitats no reglades de
formació artística a la ciutat, i millorar la seva difusió.

Incloure els cursos de formació sobre art contemporani de la
Diputació de Barcelona, lligant-los a l’aula de les arts plàstiques dels
centres cívics.

Iniciar converses per a la creació d’una Fundació Antoni Cumella, per a
la promoció de les arts plàstiques a Granollers i comarca, amb la
participació de les institucions.

L'Aula d'Arts i Pensament Contemporani de Roca Umbert, amb un
programa centrat en la formació en la creació, i portat a terme en
col·laboració amb molts dels artistes residents del centre, s’ha
d’escampar per al conjunt de centres cívics de la conurbació.
Cinema i audiovisuals
El futur que ja ens atrapa té el món audiovisual com un element
ineludible. Tots els joves nadius digitals el consideren com un fet natural, i
la seva concepció del món del cinema és ben diferent del que tothom
entenia tot just a finals del segle passat. La voluntat ciutadana és que al
centre de Granollers puguem trobar ben aviat una oferta permanent de
cinema no comercial i variada, que permeti mantenir aquesta activitat
nocturna que caracteritza la nostra ciutat, però també és evident que els
hàbits ciutadans de consum audiovisual estan canviant. Per això, els
objectius que ens plantegem per a aquesta legislatura són:

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 29 de 44

Recuperar l’activitat de cinema no comercial al centre de la ciutat, a
una bona colla de petits cinemes, escampats per tota la ciutat: no
només els ja previstos de la Biblioteca Can Pedrals, ampliada, i els
nous equipaments cívics, com el Centre cívic a la zona nord, el Centre
cívic Tres Torres i el nou Gra, sinó que aquest model de petit cinema es
pot estendre també a altres espais culturals –el Teatre Auditori, tan a la
sala gran com a la petita- i altres espais públics –Hospital, espais per a la
gent gran, ...

Disposar de l’espai del nou Cinema Majèstic, amb una sala de
projeccions audiovisuals i conferències, amb les noves tecnologies
digitals.

Potenciar la creació audiovisual, especialment entre els joves de la
ciutat.

Suport a la beca Vist per..., beca de cinema documental que promou
Cineastes de Granollers juntament amb Vallès Oriental Televisió (VOTV),
Granollers Audiovisual SL i l’Arxiu Municipal de Granollers

Fomentar encara més la relació entre noves tecnologies i cultura, i
especialment entre la innovació tecnològica i la creació artística
audiovisual
Creació, producció i difusió audiovisual
Amb l’objectiu de fomentar el consum compartit de productes
audiovisuals, aconseguint que la gent surti més de casa per anar a veure
pel·lícules, proposem:

Disposar d’una oferta potent d’oci, i en especial de cinema, al
centre de la ciutat, com a defensa del model de ciutat mediterrània de
Granollers.

Augmentar el programa de foment del cinema a la ciutat, a través
del recolzament de la programació estable de cinema alternatiu i no
comercial al centre de la ciutat, amb el Cine-club de l’Associació
Cultural, com al nou cinema Majèstic, amb projeccions audiovisuals.

Conveni amb Filmoteca de la Generalitat, per tal de portar a
Granollers la programació de la Filmoteca, sumant-la la programació
estable de cinema no comercial.

Crear les beques Ramon Dagà d’ajut a la creació en cinema i vídeo
(guions, imatge, etc.), per als joves que comencen a introduir-se en el
món del cinema.

Aprofundir en el model de televisió i de mitjans de comunicació
públics no institucionals, sinó participatius, i que suposin una visió de les
persones amb la possibilitat d’intervenir activament en el seu disseny, i
no purament passiva, com a receptores. Per això proposem:

La participació en la realització de programes per part d’entitats
ciutadanes i col·lectius diversos (escoles, esplais, etc.).
L’ emissió d’activitats culturals locals (obres de teatre, concerts de
música, etc.).

ERC – Acció Granollers 2015


Cultura

Pàg. 30 de 44

L’emissió d’obres de creació pròpia, ja sigui en vídeo o amb
pel·lícula, realitzades per ciutadans o col·lectius.
La possibilitat de pràctiques en la TV i ràdios locals (tant de
periodistes com de tècnics).
Formació audiovisual
En relació a la Fàbrica de les Arts, és important plantejar un element
formatiu que, a mig termini, permeti disposar d’un gruix important de
persones amb capacitat de creació artística en cinema i audiovisual.

Impulsar a Roca Umbert Fàbrica de les Arts una Escola d’imatge, so i
noves tecnologies, lligada al CTUG i als mitjans de comunicació
audiovisuals, que ofertes propostes formatives de nivell superior a
l’entorn dels mitjans audiovisuals i la seva relació amb la cultura. (Veure
programa de Formació Professional).

7. LLETRES I FOMENT DE LA LECTURA
Des d’ERC – Acció Granollers creiem fermament amb la capacitat de les
noves biblioteques per portar a terme una acció socialment
transformadora des de la cultura. Per això, volem potenciar el paper de
centres culturals d’informació, al mateix temps que són un laboratori de
ciutat per a la formació ciutadana. A més, aquesta força de les
biblioteques encara té més valor si la sumem al sistema educatiu,
reforçant la capacitat d’actuar sobre la formació del lliurepensament de
les persones.
El programa Entrellibres de foment de la lectura, és l’eina que disposa
l’Ajuntament per fomentar la lectura i l’escriptura, és també un
instrument ben potent per tal de fer créixer el món de la creació literària i
el llibre en general a casa nostra.
Per tot això, els Objectius que ens plantegem per a aquesta legislatura
són:

Completar el mapa de lectura pública de Granollers i entorns, afeginthi el mapa de biblioteques escolars.

Augmentar el nombre d’espais que són susceptibles de ser utilitzats per
a l’activitat lectora.

Fomentar els hàbits de la lectura i l’escriptura entre la població,

Fomentar la creació literària.

Promoure la indústria del llibre a la ciutat i la comarca.
Espais per a la lectura, el mapa de lectura pública
Per tal de garantir una correcta xarxa de suport amb els espais
bibliotecaris dels centres cívics, i definir clarament el Mapa bibliotecari
escolar, proposem les següents mesures:

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 31 de 44

Ampliar la Biblioteca Can Pedrals, a partir del programa d’usos
aprovat, cap a l’edifici de Can Puntes, cal estar al dia de les novetats
bibliogràfiques, els horaris, els punts de connexió a internet. El projecte
contemplaria:

• L’ampliació de l’espai infantil i nou espai de petits lectors
• Espai per a exposicions i conferències (també cal aprofitar la veïna Casa
de Cultura)
• Petit cinema, per a la projecció continuada de pel·lícules en DVD
• Ampliació del punt d’informació, d’acord amb els documents sobre les
biblioteques com a punts d’informació ciutadana
• Augment dels punts de connexió a internet
• sales de treball en grup
• espai especialitzat per al món de la cuina de mercat

Construir una nova biblioteca a l’est de la ciutat, d’utilitat tant per als
veïns de la Font Verda, com de La Torreta.

Pla de Biblioteques escolars de la ciutat, que contemplaria:

garantir espais de lectura a totes les escoles,

suport a la millora dels fons,

avançar
en
la
utilització
compartida
–horaris,
entrades
independents, etc.- quan sigui possible, com és el cas de la biblioteca
de l’IES Escola del Treball, abans Joan Camps.

Dissenyar plans de foment de la lectura i la formació continuada en
col·laboració amb els consells escolars dels centres.

Adequació de noves sales d’estudi i lectura als centres cívics,
pensant en nous espais per a l’estudi, en èpoques d’exàmens, com
poden ser l’Escola Vallès o altres IES de la ciutat (Vallbona, Celestí
Bellera).

Finalment, cal remarcar que hi ha altres biblioteques de la ciutat, no
municipals, a les que també caldria donar suport.

Biblioteca de l’Hospital General de Granollers, que amb el projecte
Bibliosalut de voluntariat per la lectura, necessita un reforç i ampliació.

Biblioteques especialitzades (Col·legi d’Advocats, Mèdica a l’Hospital,
Agrupació Excursionista, Aliança Francesa, ...)

Biblioteques escolars no públiques (ex. la mediateca de l’Escola Pia)

Augmentar l’horari d’obertura de les biblioteques municipals, així
com de les sales d’estudi en els períodes d’exàmens.

Garantir la renovació dels fons bibliogràfics de les biblioteques per
adequar-los als indicadors recomanats internacionalment, vetllant per la
quantitat i la qualitat de la informació que es posa a disposició de la
ciutadania.

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 32 de 44

Continuar amb la informatització de les biblioteques, amb màquines
d’autopréstec i bústies de retorn automatitzades a totes les
instal·lacions bibliotecàries.

Incloure els punts de lectura dels centres cívics en la informatització.

Avançar de la xarxa de biblioteques de Granollers a un sistema
bibliotecari del conjunt de la conurbació, com a sistema metropolità,
facilitant el préstec gratuït entre el conjunt de les biblioteques.
El foment de la lectura
A banda dels equipaments, les biblioteques necessiten una adequada
dotació de recursos (humans, tècnics i econòmics) per tal de fer front a
l’amplia demanda, i poder disposar de fons, horaris i programes de suport
amplis i diversos, per tot plegat cal:
Potenciar la Comissió de Lectura Pública, com a òrgan de participació
en l’àmbit de la lectura, i impulsor de la política municipal de foment de
la lectura, que hauria de portar a terme una política activa de planificació
i coordinació. La Comissió de Lectura Púbica portaria a terme:

el seguiment del mapa de Lectura de Granollers, vetllant per la
planificació del mapa de biblioteques escolars.

Realitzar propostes sobre com avançar en el foment de la lectura.

Millorar la coordinació de premis literaris, completant els espais buits.

Potenciar el programa Entrellibres de foment de la lectura.

Potenciar l’Aula de la paraula escrita als centres cívics.

Impulsar els serveis de biblio-piscina i biblio-plaça

• Potenciar el projecte Bibliosalut, de voluntariat de foment de la lectura i
la salut a l’Hospital de Granollers.

Seguir incentivant la creació literària, amb premis literaris,
coordinació en la difusió dels diversos premis, i detectar-ne les
mancances, en temàtiques, edats, …

Des de l’Ajuntament, amb el programa Entrellibres, cal continuar
potenciant els diversos premis, clubs de lectura, Festa de Sant Jordi, i
activitats de foment de l’escriptura que porten a terme associacions,
escoles i entitats de tot tipus.

Al mateix temps, cal continuar donant suport a d’altres premis
convocats des de la ciutat per part d’entitats diverses, així com els
esdeveniments literaris que es puguin portar a terme a la ciutat

Procurar la publicació i una major difusió dels treballs que resultin
dels premis, així com de les publicacions -revistes d’escoles i instituts, per
exemple- que els recullen, per tal d’incentivar aquelles persones que
escriuen, sempre que tinguin una bona qualitat literària.

Acollir a Granollers la proposta de Ciutat refugi d’escriptors,
proposada pel Parlament de Catalunya, conjuntament amb diverses
ciutats de Catalunya, d’acollida a un escriptor refugiat i la seva família
durant un mínim d’1 any.

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 33 de 44

Proposem també la realització bianual a la ciutat de la Fira del Llibre
infantil i juvenil, que organitza el Consell català del Llibre infantil i
juvenil.

Realització bianual a Granollers del Mercat de revistes en català, que
porta a terme l’APPEC.

Així mateix, l’Ajuntament de Granollers no pot quedar aliè als diferents
esdeveniments literaris del nostre país, com són les commemoracions
d’aniversaris d’escriptors, la concessió de premis, els actes de
reivindicació lingüística, o l’organització de seminaris, jornades,
congressos, etc.

Potenciar l’organització d’actes per difondre la cultura catalana en tots
els àmbits, prioritzant la programació d’espectacles, concerts i activitats
que hi estiguin vinculades.

Afavorir l’intercanvi cultural entre tot l’àmbit dels Països Catalans.
Les publicacions municipals

Replantejar-se els objectius de les publicacions, a partir del debat a la
Comissió de Publicacions com a òrgan participat que ha de definir
quines publicacions s’han d’editar –o donar suport a la seva edició- des
de l’Ajuntament.

Editar anualment el Catàleg de publicacions municipals, també per
internet.

Fomentar co-edicions amb editorials i empreses del sector, de la
mateixa comarca, evitant fer la competència en un mercat prou
complicat.

Substituir progressivament el suport paper per l’edició digital, com a
garantia del respecte als drets d’autor, tant dels responsables dels texts
com de les imatges.

Definir de forma clara i inequívoca els criteris de publicació,
concretant les col·leccions a potenciar. Prioritzar la publicació dels treballs
que desenvolupen aspectes culturals o històrics relacionats
directament amb Granollers, així com aquells estudis que puguin tenir
incidència o repercussió sobre la mateixa ciutat.

Donar suport a les revistes i publicacions culturals granollerines, tant en
la fase d’edició com en la posterior de distribució.

Recuperar la Revista Lauro del Museu de Granollers.

Impulsar la publicació de les tesis, tesines i treballs de recerca que
ciutadanes i ciutadans de Granollers hagin portat a terme i que es
mereixin ser publicades.

Impulsar l’edició de publicacions exclusivament via internet.

8. SÒCIOCULTURA

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 34 de 44

A Granollers s’ha treballat molt la cultura cívica a partir dels equipaments
de proximitat que representen els centres cívics. Són equipaments de
proximitat multidisciplinars i flexibles en els seus continguts, ja que tan
aviat plantegen una oferta cultura i serveis propis com acullen les
iniciatives ciutadanes. Independentment del seu model organitzatiu, els
centres cívics presten serveis, amb un cert nivell d’integració, de caràcter
educatiu, cultural, social, d’atenció al ciutadà, esportiu o de participació
ciutadana. Són centres que permeten treballar la cohesió del territori a
partir d’iniciatives culturals participades pels mateixos veïns. Per això,
des d’ERC – Acció Granollers ens proposem:

Desenvolupar un nou Marc general de centres cívics, amb una visió
més participativa i cercant la diversitat d’àrees que hi intervenen.

Continuar incidint en programacions
intervenint en el territori:

culturals

de

proximitat,

Descentralitzar el conjunt de la programació cultural i educativa de la
ciutat.

Aprofitar el conjunt d’entitats i associacions per a generar un circuit
cultural als barris.

Desenvolupant temàtiques d’interés per als ciutadans a partir de les
Aules de, que poden impartir-se en qualsevol equipament.

Potenciar el centres cívics com a espais integrals culturals, més
enllà de la difusió de nous artistes de la ciutat, de lectura i estudi, etc.

Reformar els consells de centre dels centres cívics:

fomentant la participació d’entitats i col·lectius veïnals;
avançant en la co-gestió dels espais, aconseguint una major
coresponsabilitat de les entitats.

La xarxa de centres cívics
Tot i que formalment ja no corresponen a l’Àrea de cultura, creiem
interessant incorporar la voluntat d’avançar en la xarxa de centres cívics
de la ciutat, amb la intenció d’incidir culturalment en i des d’aquests
espais en el territori. Per això proposem completar la xarxa de centres
cívics amb:

La constitució del centre cívic Tres Torres, àmpliament demanat pels
veïns.
També creiem necessària la incorporació dins la Xarxa de centres
cívics altres equipaments de la ciutat que realitzen funcions similars:

El nou Gra, espai juvenil a la plaça de l’església.

El conjunt de la Casa de Cultura Sant Francesc i la Sala Tarafa, com a
centre cívic del centre, enfocat a les entitats.

I el treball en xarxa del conjunt de centres cívics de la conurbació.
El desenvolupament cultural comunitari

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 35 de 44

Aquesta és la manera d’anomenar el conjunt d’iniciatives portades a
terme a partir de la col·laboració entre artistes i comunitats locals amb
l’objectiu d’expressar, a través de l’art, identitats, preocupacions i idees,
mentre es construeixen capacitats culturals i es contribueix al canvi
social. Una visió centrada no tan en l’artista i la seva obra, sinó en les
persones que en són receptores.
En el que fa referència al Desenvolupament Cultural Comunitari volem
seguir impulsant-lo com a eina transformadora de la societat, al mateix
temps que retornem a Granollers com a ciutat de referència en
aquest àmbit. Per això, proposem:

Impulsar el desenvolupament cultural comunitari en projectes de
ciutat.

Desenvolupar projectes nous de DCC als diferents barris

Recuperar les Jornades internacionals formació sobre DCC, a partir
d’analitzar la seva aplicació en diverses temàtiques artístiques

Recuperar el Post-Grau en DCC ofert conjuntament amb la UAB.
La diversitat cultural
La mostra de la diversitat cultural que ens envolta és un dels fenòmens
que cal potenciar, també a Granollers. Enfront de la voluntat cultural
uniformitzadora, s’ha de poder explicar i donar a conèixer que la nostra
ha estat sempre la suma de les cultures –ben riques i diverses- de les
persones que han fet créixer Catalunya, sense fixar-se en el lloc on
haguessin nascut. Cadascú amb el seu bagatge, Granollers ha estat, des
dels seus orígens, una cruïlla de cultures des de l’època romana. Per tant,
l’esperit d’intercanvi –no només comercial, sinó també cultural- ha de
guiar també les nostres actuacions culturals.

Potenciar l’Aula de les cultures, com a programació dels centres
cívics, al llarg de tot el curs, com a mostra estable, amb la participació
de les entitats.

Impulsar el Programa d’Entitats Acollidores, amb la voluntat de fer
participar a tota la població nouvinguda a les activitats que porten a
terme les entitats de la ciutat. De fet, les associacions es converteixen
en la porta d’entrada de la vida associativa granollerina.

Incorporar la visió de la diversitat cultural en el conjunt de la
programació cultural municipal, lluny de les mostres folklòriques i
nostàlgiques.

Programa de potenciació de la diversitat lingüística a la ciutat, per tal
de valoritzar el coneixement i l’ús de les diverses llengües que es parlen
a Granollers

Incidir, mitjançant programes específics, en el caràcter integrador i
saludable de l’esport, la cultura i el lleure, enfront de la violència,
l’incivisme i la intolerància.

9. CULTURA POPULA I TRADICIONAL

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 36 de 44

Amb la consolidació de La Troca com a punt de referència de la cultura
popular, la ciutat ha anat fent créixer els projectes de les entitats i
generant-ne de nous, combinant la tradició amb la preservació del
calendari festiu com la manifestació al llarg de l’any de la tradició més
arrelada a la nostra ciutat, al mateix temps que s’avança en la innovació
de la festa. Una combinació que ja és una marca d’identitat granollerina:
aquesta constant voluntat de mirar endavant, tot tenint present el passat
més immediat.
El Carnestoltes

Continuar potenciant la festa, en la línia marcada per al Carnestoltes
d’acord amb el Consell de Cultura, a partir dels premis per a totes les
comparses, i amb la possibilitat de subornar el jurat.

Potenciar les activitats de la resta de dies del carnestoltes.

Potenciar el carnestoltes infantil, i totes les activitats lligades a les
escoles, per tal de recuperar mica en mica la voluntat de disfressar-se.
Les Festes de l’Ascensió

Potenciar l’Ascensió en una doble línia, com a Festa de la cultura
popular i tradicional i com a espai per a la difusió d’espectacles i
produccions artístiques (música, teatre, dansa) locals

Les Festes de l’Ascensió han de ser un espai dedicat a la cultura
popular i tradicional, a nivell de països catalans, i amb presència
internacional de relleu.

Potenciar la Passada de l’Ascensió temàtica, dedicada cada vegada a
un àmbit concret de la cultura popular i tradicional, fins a ser un referent
en aquest sentit per a tot Catalunya. En aquest sentit, cal continuar
disposant d’un Consell assessor per a cada una de les temàtiques,
lligat a partir d’enguany a les activitats de La Troca.

Al mateix temps, l’Ascensió ha de ser un espai per a la difusió
d’espectacles i produccions locals i comarcals.
La Festa Major
Potenciar la Comissió de Festa Major, en un doble sentit:


la participació d’altres entitats –a part de les colles de Blancs i
Blaus- que es van implicant en la festa, i

augmentar l’àmbit de les decisions en les quals té delegades
competències, i especialment la capacitat de decisió sobre els actes
del programa de Festa Major.

Augmentar la repercussió directa dels ingressos de les diferents
activitats de la Festa Major sobre la realització d’altres actes.

Augmentar també els espais de la ciutat en els quals es realitzen actes
de festa major.

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 37 de 44

Esponjar els dies en què té lloc la festa, omplint especialment els dies
del primer cap de setmana, i tenint cura en el respecte del descans
dels veïns en dies feiners.

Continuar promovent la reflexió a l’entorn del model festiu de la
festa major, basat en la participació i la innovació com a valors singulars i
en les colles com a promotors de la festa.

Constituir una Xarxa d’espais de la Festa arreu dels països catalans, a
partir de La Troca, i els espais existents i previstos de la festa de
Tarragona, Barcelona, Berga, Vilafranca, etc.

Promocionar la Festa Major a d’altres poblacions, més enllà de la
nostra comarca, de forma progressiva, vetllant perquè la quantitat
d’assistents no perjudiqui la qualitat de la festa.

Impuls de projectes de desenvolupament cultural en l’àmbit de la
Festa Major, com a espai per a la millora de la cohesió social. Les
segones jornades de DCC fetes a Granollers anaven en aquesta línia, i cal
continuar per generar projectes concrets.

Impulsar l’espai per a tallers per a les colles de Blancs i blaus per al
període de Festa Major, dins del projecte de Fàbrica de les Arts a Roca
Umbert.
Nadal i Reis

• Reforçar la cavalcada de Reis com l’acte cultural més vist per part de
la ciutadania, especialment els més petits, amb la incorporació de noves
accions:
• Ampliació del nombre de carrosses
• Recorreguts pactats entre els diversos barris
• Visites dels patges a totes els barris i escoles.
• Manteniment i ampliació del campament reial
• Participació de col·lectius de joves en l’organització de l’activitat
• Suport a les diverses activitats nadalenques que porten a terme
entitats de la ciutat: Els Pastorets, les Cantades de cançons nadalenques,
per part de corals i ampes; el Brou de Nadal, a la plaça de les Olles, els
Pessebres, el Tió solidari.
Les festes i sants de barri

Aconseguir una major coordinació entre les diferents festes de
barri, amb una adequació del calendari, aprofitant millor els recursos
a disposició dels diferents barris.

Edició del calendari de les festes de Granollers.

Aconseguir una major participació dels veïns i comerços de cada
barri en l’organització de la festa de barri, i en l’obtenció de més recursos
per a les festes.

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 38 de 44

Promoure un petit circuit cultural de ciutat, per tal de donar a
conèixer les propostes artístiques de diversos grups de teatre, música i
dansa joves i no professionals de la ciutat.
Altres polítiques de cultura popular i tradicional

Ordenar les activitats festives de la ciutat, i en especial la Festa
Major, des del punt de vista de l‘actuació en els espais públics, el
respecte veïnal, el soroll i la generació de residus, etc., a partir d’una
ordenança municipal.

Impulsar La Troca, centre de cultura popular i tradicional, per tal
que reculli totes les mostres de cultura popular de la ciutat, i que serveixi
de dinamitzador de les mateixes.

Promoure des de La Troca l’estudi i la recerca sobre el folclore i
tradicions de Granollers.

Coordinar des de la Troca tota l’activitat de cultura popular del
calendari festiu. Especialment, la que es concentra a l’entorn de les
Festes de l’Ascensió, potenciant aquestes festes com un referent
nacional de cultura popular i tradicional, amb la Passada com a activitat
emblemàtica.

Gestionar conjuntament amb les entitats corresponents diferents
projectes de difusió de la cultura popular a un àmbit català. Mitjançant
projectes del tipus “Granollers, ciutat gegantera”, “ciutat de
diables”, “ciutat pubilla de la sardana”, o “ciutat de la dansa
tradicional”, treballar per acostar a la nostra ciutat l’atenció del país en
cada un dels àmbits, amb la realització de ponències, xerrades,
exposicions i demostracions.

Així mateix, cal acostar a Granollers algunes de les activitats de cultura
tradicional que es desenvolupen a nivell català, com ara les propostes de
Cultura Viva, el Fescat -l’Escola catalana de la Festa-, o el cicle de
música Tradicionàrius.

Potenciar La Troca com a espai pedagògic, per tal de fer arribar a les
escoles –amb la realització de tallers i l’edició de material adequat- tot el
coneixement sobre la cultura popular a Granollers, i el calendari festiu de
la nostra ciutat.

10. GESTIÓ CULTURAL
Fins aquí, el programa recull les propostes d’actuació en diversos àmbits;
allò que volem portar a terme. En aquest apartat volem recollir el com
s’ha de portar a terme tot aquest recull de propostes. A vegades, és tan
important la manera de fer les coses que els resultats d’allò que
s’aconsegueix. Per això, en aquest àmbit ens hem plantejat els següents
objectius:

Augmentar la participació dels diversos agents culturals en la gestió

Facilitar l’accés a la cultura, generalitzar-lo, amb una visió de drets
culturals

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 39 de 44

Identificar i donar resposta a les necessitat del consum i la producció
cultural dels ciutadans/es de Granollers

Consolidar els hàbits de consum i pràctica cultural

Articular l’oferta cultural de la ciutat a través de la coordinació
d’agents públics i privats.

Augmentar la transversalitat entre cultura i les diferents àrees
municipals
L’organització municipal, el sistema cultura

Concentració, dins l’organigrama, en l’Àrea de Cultura, de les diverses
responsabilitats de l’àmbit de la cultura. Les decisions polítiques no han
d’afectar l’organigrama de gestió.

Proposem també una reflexió a l’entorn del Patronat del Museu de
Granollers, aprofitant la nova seu del Museu de Ciències Naturals i els
canvis en el mapa cultural de la ciutat, d’acord amb el Pla Director del
Museu.
Actualment, el Patronat del Museu de Granollers (així com la resta de
Patronats municipals) no aporten cap dels teòrics avantatges previstos
com a Patronat, mentre que sí que té tots els inconvenients d’un òrgan
administratiu diferenciat. Per tant, convé posar damunt de la taula la
reflexió sobre què ha de ser el Museu i com s’ha de desenvolupar, tenint
present:

Les responsabilitats del Museu pel que fa a la gestió del patrimoni
cultural (històric, artístic, natural, etnològic, documental), i la
coordinació amb la Comissió Municipal de Patrimoni.

relació del Museu amb altres equipaments culturals (Roca Umbert,
Arxiu Comarcal, etc.)

La necessitat de dotar-se d’un Consell assessor artístic.
La participació dels ciutadans
Per a desenvolupar l’esperit republicà volem prioritzar la participació
ciutadana en cada un dels àmbits d’actuació municipal, per això,
proposem:

Potenciar el Consell de Cultura de Granollers com a punt de trobada
dels agents culturals de la ciutat, augmentant les seves competències i
atribucions. Per a això, creiem que cal:

• Disposar d’un pressupost propi per a activitats i projectes (estudis,
enquestes, encàrrecs, etc.).
• Es nomeni com a seu del CCG la Casa de Cultura Sant Francesc.
• Decidir la fórmula referent a la concessió de subvencions i aprovació de
convenis per als agents culturals, garantint sempre la independència entre
les decisions artístiques i el seu finançament, en tots els àmbits de
participació establerts.

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 40 de 44

• nomenar representants als diversos òrgans de participació municipal.
• n’han de dependre directament –per tal de rendir-ne comptes anualment- els
diversos òrgans de participació de l’àmbit de la cultura.
Potenciar altres òrgans i consells de participació culturals, com són,
per exemple:





Consell Assessor Artístic al Museu de Granollers.
Comissió de lectura pública.
Comissió de Festa Major.
Consell Assessor Artístic del Teatre Auditori.
També volem fomentar la participació de la ciutadania en les
entitats i les associacions de caràcter social, cultural, esportiu i
solidari, amb programes de foment del voluntariat, i afavorir que la
població nouvinguda participi activament en les manifestacions
col·lectives que configuren la personalitat del municipi (veure programes
de Participació i Ciutadania).

Planificació cultural
A partir del Consell de Cultura de Granollers, s’ha de poder realitzar a
partir de la valoració i avaluació dels objectius marcats per l’A21
de la cultura, per a el seguiments del quatre eixos estratègics que en va
marcar.

Desenvolupament i seguiment de l’Agenda 21 de la cultura de
Granollers, com a Pla Director del sector cultural de Granollers.

Actualització constant del Mapa d’equipaments culturals de la ciutat,
incloent els equipaments de la conurbació.

Mitjançant grups de treball del Consell de Cultura, s’han d’elaborar plans
d’usos de tots els equipaments, concretant els equipaments més
prioritaris, l’ús al qual han d’anar destinats, el nivell d’inversió que
requereixen i el plantejament per al seu finançament més adequat.
Cooperació cultural, compartim projectes
Des de l’Ajuntament s’ha de treballar colze amb colze amb tots els agents
culturals de la ciutat i la comarca, amb la voluntat de compartir el màxim
de projectes culturals possibles generats per la societat civil. Per a això,
es disposa de diversos programes de cooperació cultural, que cal seguir
potenciant, amb diferents fórmules:

Subvencions, convenis, contractes – programa, produccions conjuntes,
suports puntuals, peticions d’infraestructures i impremta.

Ampliar els programes de cooperació cultural, en la línia de:



assegurar la continuïtat i validesa dels projectes;
generar programacions estables i permanents en el temps;
millorar l’eficàcia de la seva gestió;
garantir al màxim el seu finançament a mig termini.

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 41 de 44

Promoure l’oferta cultural, a partir de:
Volem assegurar també que l’oferta cultural sigui variada, i que arribi
a tothom, d’acord amb els principis recollits en l’Agenda 21. Una de les
problemàtiques de tota política cultural és el de la comunicació amb el
públic. Què cal fer arribar, a qui i com donar-ho a conèixer, són les
qüestions que tothom es planteja abans de qualsevol activitat, i en
determinarà el seu èxit o fracàs. Al mateix temps, la promoció de l’oferta
cultural és una de les millors eines per tal d’anar guanyant públic nous
per a la cultura. Per aconseguir-ho i en el moments de crisi econòmica en
la que estem immersos, hem de ser més eficients doncs serà impossible
disposar de més recursos. Fem aquestes propostes:

El Pla de promoció de l’oferta cultural, definit en el Pla Estratègic,
amb l’objectiu de potenciar les activitats culturals sorgides de les entitats,
i el fomentar la participació dels diferents agents culturals en
l’organització de l’oferta cultural.

Creació d’una comissió de coordinació de l’oferta cultural, dins del
Consell de Cultura, per tal d’avançar en aspectes de promoció de les
activitats i programacions culturals de la ciutat.

Realitzar periòdicament (bianualment) un diagnòstic de la demanda
cultural dels ciutadans de l’àrea de Granollers, a partir
d’Enquestes d’hàbits i consums culturals dels ciutadans
(DemosCERC), per tal de conèixer el consum cultural de la ciutat i la
comarca, actualitzant i ampliant els estudis realitzats fins ara.
El Pla ha de comptar amb diversos programes específics, com són:

Programa de promoció dels festivals locals, per tal de promoure dins
i fora la ciutat els esdeveniments més importants.

Programa de difusió de la Festa Major a altres municipis, per tal de
potenciar la Festa de Blancs i Blaus, i exportar una de les imatges més
característiques de la ciutat (d’acord amb la Comissió de Festa Major)

Programa de coordinació cultural de la programació estable,
articulant l’oferta global de programació cultural estable, amb la
participació dels agents programadors públics i privats.

Aquests programes es desenvoluparien des de l’Oficina municipal de
suport a les entitats, per al cas en què es tracta de programes dirigits
a entitats i associacions de la ciutat.
Facilitar l’accés a la cultura, un dels grans objectius dels propers 4
anys de l’acció del govern municipal, segons l’A21 de la cultura.
Acostar la cultura al màxim de gent possible, fent molt més accessible
tots i cada un dels programes i activitats que es desenvolupen. Amb la
voluntat de rendibilitzar les actuacions, però també d’augmentar el
nombre de persones que esdevenen usuàries d’aquestes activitats
culturals. Per a això, proposem de portar a terme diverses actuacions:

Programa per potenciar l’accés a la cultura, dirigit especialment a
diversos col·lectius que n’estan més allunyats: gent gran, persones
nouvingudes, joves. El programa que ha d’incloure propostes per tal de
facilitar aquest accés, en la línia de reduir el preu de les entrades
(descomptes,
abonaments,
ofertes,
promocions),
fer
accions

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 42 de 44

d’apropament entre espectadors i actors i portar a terme activitats
pedagògiques i portar a terme accions específiques de difusió per a cada
col·lectiu.

Millorar i augmentar la difusió de les activitats culturals, a partir de
la relació més intensa amb els mitjans de comunicació públics. Cal
impulsar un esforç per a augmentar la relació entre comunicació i cultura,
per fer-la més accessible i participada, i facilitant la seva sociabilització i
democratització.

Impulsar la imatge de marca de Granollers com a ciutat de cultura,
promovent esdeveniments, equipaments (Roca Umbert, Museu de
Ciències Naturals La Tela, TAG) i esdeveniments (Festa Major) que atreuen
gent de fora a la ciutat.

Tornar a impulsar El Rengle i el rengle digital com la revista de la
programació cultural de la ciutat, passant a ser un canal de relació i
participació amb els usuaris dels serveis culturals i els seus
programadors, a partir d’enquestes i pàgines obertes d’opinió, i un
espai per a una major difusió de les activitats de les entitats.

Aprofitar el web municipal per aconseguir una relació més directe amb
els espectadors.
Serveis culturals de qualitat, amb qualitat de servei
Implantar un sistema de gestió de la qualitat propi per al conjunt
d’equipaments culturals:






Xarxa de Biblioteques de Granollers
Teatre Auditori de Granollers
Museu de Granollers
Centres cívics, etc.
Continuar realitzant enquestes sobre hàbits de consum i activitats
culturals dels ciutadans i ciutadanes de Granollers, per conèixer amb més
detall la seva opinió.
La cultura en xarxa, de Granollers cap enfora
Finalment, tot aquest treball en cultura no el fem només des de i per
Granollers, sinó que –per tenir un sentit de comunitat més ampli- ha
d’anar acompanyat de la voluntat d’anar més enllà, i de compartir
l’experiència –i aprendre- amb gent d’altres llocs. Per a això, cal un treball
constant en xarxa, en relació permanent, amb les persones que
gestionen, viuen, participen i gaudeixen de la cultura d’altres poblacions.
Durant els darrers anys, s’ha engegat la participació en una sèrie de
xarxes de l’àmbit de la cultura, que caldria continuar i ampliar:

Taula de programació metropolitana de Granollers, amb la
participació de les persones responsables de la programació d’arts
escèniques dels municipis de l’entorn. La cultura pot ser realment
capdavantera per demostrar que convé impulsar el treball en xarxa dels
equipaments culturals –teatres, centre cívics, biblioteques, ...- de la
conurbació (Canovelles, Les Franqueses, La Roca).

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

Pàg. 43 de 44

Impulsar la participació en xarxes culturals diverses, com són:


Xarxa Transversal, formada per diversos municipis capitals de
comarca del país, amb la voluntat de mostrar l’activitat cultural
contemporània del territori, més enllà de la capital.

Projecte Alcover, de suport a l’activitat teatral en l’àmbit dels països
catalans.

Cal continuar amb la línia encetada aquesta legislatura de participació en
projectes europeus de l’àmbit de la cultura, procurant generar xarxes
d’àmbit europeu amb d’altres socis comunitaris.

Participar en projectes europeus de l’àmbit de la cultura.
Un altre de les línies de treball que han estat prioritàries aquests darrers
anys ha estat la de promoure la projecció exterior, a partir de
l’intercanvi, de la cultura granollerina cap enfora de Catalunya, i si és
possible, en les dues direccions. Per això, la fórmula de l’intercanvi és la
que –de forma més fàcil i directa- garanteix l’objectiu de la relació entre
les persones, de forma propera.

Consolidar la capacitat de portar a terme intercanvis, per part de les
associacions, entitats i grups de la ciutat, mitjançant l’Oficina
municipal de suport a les entitats.

Portar a terme intercanvis, a diferents nivells amb entitats i associacions
de poblacions dels països catalans, com a àmbit de relació bàsic i amb
entitats i associacions d’altres països europeus, aprofitant programes
europeus de cooperació cultural internacional, amb poblacions del
tercer món, entrant ja en l’àmbit de la cooperació internacional per al
desenvolupament, i fomentant l’agermanament de Granollers amb
ciutats del tercer món, i la participació directa de les entitats culturals
granollerines en els programes de cooperació i intercanvi, amb entitats
culturals de les poblacions agermanades.

Promoure a Granollers la construcció d’un Alberg de Joves, per part del
sector turístic, per facilitar encara més aquests intercanvis.
E-cultura
Els darrers anys ha anat augmentant de forma espectacular la relació
entre la cultura i les noves tecnologies. Tant pel que fa a la forma en què
es transmet la cultura, com en els mateixos continguts, les noves
tecnologies són a l’ordre del dia, per això proposem:
Abocar el màxim d’informació als suports electrònics. Continuar amb
els processos de digitalització del coneixement cultural:





del patrimoni documental
de catàlegs d’exposicions, al Museu de Granollers
dels fons bibliogràfic per a les Biblioteques de Granollers
Impulsar i potenciar la informació a la xarxa, amb la creació de Web’s i
Blocs, a tots els àmbits de la cultura, posant-hi el màxim d’informació
possible.

ERC – Acció Granollers 2015

Cultura

a

Pàg. 44 de 44

Continuar els processos lligats
desenvolupar la e-cultura.

projectes

europeus

per

a

El Centre Tecnològic i Universitari de Granollers també s’ha
d’utilitzar per a la cultura, per a poder-hi realitzar activitats lligant el
CTUG i la Fàbrica de les Arts a Roca Umbert.

Aprofitar les planes web existents (Museu de Granollers, Teatre Auditori,
etc.) per copsar les opinions i les avaluacions dels usuaris dels
equipaments i les activitats culturals.

Utilitzar internet per a difondre a l’exterior l’activitat cultural de la
ciutat.