You are on page 1of 16

ERC - Acció Granollers 2015

Esports

Pàg. 1 de 16

L’Esport per a cohesionar Granollers
INTRODUCCIÓ
L’esport, al nostre país, és un fet social sobradament conegut per tothom,
però també necessita gaudir del reconeixement social que mereix, pel paper
que té com a motor de canvi.
L’esport és un motor de canvi individual, ja que la seva incorporació a l’estil
de vida de les persones els permet gaudir de més qualitat de vida. Ocupa
un espai molt important en la vida dels ciutadans, com a espectacle i lleure
però també cada cop més, com a activitat de desenvolupament de la persona i
de la comunitat.
L’esport també és un motor de canvi social, perquè permet enfortir la
cohesió dels nostres pobles i barris mitjançant la incorporació del projecte
esportiu del municipi al projecte esportiu dels centres docents, amb la
promoció de la salut per l’esport o amb la incorporació de les persones
nouvingudes a la ciutadania plena, fent servir l’esport com a eina de
socialització i d’arrelament al país. L'esport ha de ser una eina d'integració i
de creixement personal per a tothom. Per això, cal potenciar el paper de les
escoles esportives de base com a transmissores de tots els valors que
representen.
L’esport és un excel·lent mecanisme de formació per a totes les edats, en
especial pels joves, ja que ens permeten treballar de veritat els codis bàsics de
convivència i el treball en equip. És per això que, des de l’Ajuntament, la feina
bàsica pel que fa a l’àmbit esportiu és el treball que cal desenvolupar de forma
conjunta amb els clubs i les entitats esportives per aconseguir que participin
en els processos de formació dels més joves i que a través de l'esport es
motivin per inquietuds més socials. Al costat d'això, cal aconseguir que l'esport
sigui una eina de prevenció i de superació de les dependències.
I l’esport és motor de canvi econòmic, amb capacitat de generar ocupació i
riquesa, que articula un complex sector productiu i de serveis. L’esport és un
motor del teixit cívic i associatiu de la nostra ciutat, un teixit que no té
comparació en quantitat i en extensió i que és la base de l’assoliment dels
resultats esportius d’alt nivell de l’esport català. Per això és cabdal donar el
suport que mereixen els clubs i les entitats esportives, i és necessari que
aquests siguin un referent on emmirallar-se. L'administració ha de treballar per
consolidar en l'elit esportiva aquelles entitats més destacades de la ciutat.
En aquest punt, no podem deixar de parlar del risc en què es troba actualment
l’esport català, en especial les seves entitats i clubs, per l’acció del Govern
central. L’esport representa actualment un 2% del PIB català, té uns beneficis
socials, econòmics i de projecció internacional de Catalunya inqüestionables, i
compta amb un entramat associatiu de centenars de milers de ciutadans,
patrimoni cultural del nostre país. Catalunya és un país esportiu de primer
nivell que, malgrat la situació econòmica general, ha sabut mantenir la bona
salut i l’excel·lència d’esportistes i entitats. Ens trobem, a més, en un moment
en què és adient repensar el model esportiu del país, per fer front al context
econòmic europeu, que obliga a replantejar moltes estructures tradicionals, i
als obstacles que poden posar en perill la continuïtat d’un model d’èxit. Per

ERC - Acció Granollers 2015

Esports

Pàg. 2 de 16

això, creiem que una ciutat com Granollers, que ha estat seu olímpica, no pot
quedar-se al marge d’aquesta lluita pel reconeixement de les entitats
esportives.
A més a més, com a element que és de promoció de la ciutat, l’esport ens
ajuda també a donar a conèixer els valors de la nostra ciutat de cara enfora.
Per això, creiem que des de Granollers hem de promoure al màxim la
internacionalització de l’esport català i donar suport a les seves seleccions.
L'activitat esportiva ha de ser també una forma per assolir una millor qualitat
de vida pel que fa a la salut. Hem d’adaptar els espais verds de l’entorn i els
parcs de la ciutat com a espais a l’aire lliure, on a través de circuits o altres
elements es puguin portar a terme diferents pràctiques esportives. Granollers
té les condicions òptimes per convertir-se en una ciutat referent de l’esport
com a eina de salut.
Des d’ERC – Acció Granollers, entenem que el principi general que ha de
moure l’actuació de l’Ajuntament en referència a l’activitat esportiva és el fet
que la pràctica de l’esport és un dret ciutadà. Tothom ha de poder
disposar de les mateixes oportunitats a l’hora de practicar-lo, siguin quines
siguin les nostres capacitats o condicions, sense cap tipus de distinció.

OBJECTIUS

Tractar l’esport amb caràcter transversal dins l’ajuntament i en
coordinació amb la resta d’administracions.

Fomentar l’esport educatiu, inclusiu, de salut i ciutadà

Potenciar el Consell esportiu municipal com a espai de participació de clubs
i entitats

Assolir unes instal·lacions esportives de qualitat i acabar d’adaptar els
equipaments amb els elements necessaris per tal que els ciutadans que
pateixen minusvàlues puguin dur a terme tota classe d’activitats de
manteniment o d’esport.

Impulsar mesures per al tractament de l’esport com a eina d’inclusió i
cohesió social.

Treballar conjuntament amb els centres per facilitar-los els recursos humans
necessaris per reactivar l’esport escolar des del mateix centre educatiu

Desplegar un pla de promoció esportiva als espais públics —places,
carrers, circuits de salut urbans, etc.— en què es relacioni l’activitat física
amb el coneixement del patrimoni natural, cultural i arquitectònic del
municipi.

Promoure, facilitar i potenciar la pràctica de l’esport de lleure

Portar a terme polítiques que prioritzin la dotació de recursos a les entitats
i clubs que promouen programes amb la finalitat d’iniciar i de formar els
joves esportistes, d’acollir a tota la ciutadania, i que afavoreixin el
reciclatge continu dels tècnics.

ERC - Acció Granollers 2015

Esports

Pàg. 3 de 16

Dotar d’ajuts i recursos a les entitats que impulsin programes i projectes
d’activitats de manteniment, lleure i/o competicions, entre d’altres, per als
seus associats i simpatitzants.

Potenciar la pràctica de l’esport federatiu, continuant la tasca d'entesa
amb les entitats/clubs esportius.

ERC - Acció Granollers 2015

Esports

Pàg. 4 de 16

PROPOSTES D’ACTUACIÓ
1. LA GESTIÓ ESPORTIVA MUNICIPAL
La transversalitat en la gestió pública de l’àmbit esportiu ha de ser
inherent a les administracions públiques, tant en el sí de la mateixa
administració com de cara al públic potencial a qui van dirigides les
actuacions. L’esport és una matèria respecte a la qual la capacitat
d’incidència dels consistoris és elevada, tot i l’evident necessitat de
disposició pressupostària per fer-hi front.

Per tant, i com en la resta dels àmbits d’actuació municipal, el conjunt
del consistori ha de treballar transversalment la seva mirada
sobre l’esport a la ciutat. Per això, les regidories de Salut, Gent Gran,
Cooperació, Urbanisme, Serveis, Guàrdia Urbana, Benestar Social,
Joventut, Promoció Econòmica, ... han de compartir els reptes del món de
l’esport, així com la Regidoria d’Esports ha de posar els seus recursos per
als objectius compartits de ciutat, com la millora de la cohesió social, la
millora de la salut dels ciutadans, la integració de les persones
nouvingudes, ...

D’altra banda, és clara la correlació directa que s’estableix entre la
pràctica d’activitat física i una millora notable i permanent de la salut de la
ciutadania. Mitjançant els centres d’atenció primària (CAP) i en supòsits
concrets (sedentarisme, per exemple) es prescriu que el pacient practiqui
esport i se’l deriva a l’ajuntament del municipi que, prèviament, ha
establert activitats per oferir en aquests casos i a uns preus bonificats. És
palesa l’eficàcia d’aquesta opció per fomentar la iniciació en la pràctica
esportiva. Cal enfocar, doncs, l’esport, com a eina mitjançant la qual el
consistori pot promoure també hàbits saludables i és garant del foment
de la qualitat de vida dels ciutadans.

La gestió esportiva del municipi, però, s’ha de fer amb la gent i per a la
gent, de forma participada, a partir del Consell de l’Esport de Granollers.
Per això, des d’ERC – Acció Granollers proposem impulsar el Consell de
l’Esport, amb la participació de tots els agents esportius de la ciutat,
entitats esportives federades, escolars i de lleure, per poder definir i
avaluar de manera conjunta les polítiques esportives municipals.

Proposem modificar el seu reglament, per incrementar el grau
d’implicació del consell, especificant quines funcions se’l dota, què se
n’espera i quin grau de coresponsabilitat en la presa de decisions se li
dóna, més enllà del caràcter merament informatiu amb el que se l’ha
dotat les darreres legislatures.

Així, el Consell de l’Esport estaria presidit per un representant no
polític del món esportiu. I tindria, entre les seves funcions:

L’elaboració del Pla director de l’Esport de la ciutat, el seu seguiment i la
seva avaluació.

L’aprovació del pressupost municipal dedicat a l’esport, abans de la
seva aprovació definitiva pel Ple.

Elaboració d’enquestes d’hàbits esportius, que poden esdevenir un
element de diagnosi de la situació o de l’efectiva pràctica física i esportiva

ERC - Acció Granollers 2015

Esports

Pàg. 5 de 16

a Granollers, a partir del qual es poden establir les polítiques públiques en
l’àmbit esportiu.

Elaboració de l’Anuari de l’esport, coincidint amb el lliurament de premis
anuals de la Festa de l’Esport. De la mateixa manera que comuniquem què
volem fer, és molt important rendir comptes i explicar què s’ha fet i com
s’ha dut a terme, com també què no s’ha pogut acabar i els motius pels
quals ha estat així. Una opció, doncs, és elaborar amb caràcter anual un
document ampli de resum de les actuacions esportives, que podria
prendre el format d’anuari de l’esport i que hauria d’incloure, en la mesura
del possible, l’activitat de tots els agents de la comunitat esportiva local.

També podria assumir aspectes comuns de totes les entitats esportives:
fer
compres
col·lectives,
buscar
patrocinadors,
subvencions,
assessorament de gestió esportiva i administrativa...; és a dir,
mancomunar la part administrativa dels clubs, una part que no aporta cap
valor al club però que és imprescindible per a la seva viabilitat.
Pla director de l’Esport

Des del Consell municipal de l’Esport s’ha d’iniciar un projecte participatiu,
que desenvolupi les potencialitats del món de l’esport, i elaborar el Pla
Director de l’Esport de Granollers i el seu entorn, sumant sinèrgies
amb els municipis veïns.

El Pla Director de l’Esport de Granollers ha d’estar directament alineat
amb el contingut del II Congrés de l'Esport Català, que es planteja amb
l’objectiu d’implicar el sector i la societat civil en la redefinició i el
rellançament del model esportiu del país davant del context econòmic
europeu i mundial i els obstacles a què ha de fer front l’esport català, que
en poden posar en perill la continuïtat.

Crear associacions esportives escolars als centres i promoure
l’activitat física i esportiva no competitiva entre els nois i noies.

Oferir una oferta d’activitat esportiva àmplia i variada, tant en
horaris d’obertura nocturna de les instal·lacions com de modalitats.

Promoure la pràctica esportiva en família.

Promoure la pràctica esportiva de la gent gran, tant en els centres
municipals com organitzant activitats fisicoesportives als centres de gent
gran.

Creació d’una Oficina d’assessorament esportiu per a la gent gran.

Promoure activitats ciutadanes de promoció de l’activitat física i
l’esport, com ara caminades o bicicletades populars.

Incorporar Granollers al Pla d’Activitat Física Esport i Salut (PAFES) de
la Generalitat de Catalunya.

Desenvolupar espais virtuals, tant corporatius com a les xarxes socials, per
donar a conèixer l’oferta esportiva i les activitats organitzades pel
teixit associatiu esportiu de Granollers.

ERC - Acció Granollers 2015

Esports

Pàg. 6 de 16

Promoure que les entitats esportives incorporin activitats de cooperació
al desenvolupament i de lluita per la pau mitjançant l’esport.

Instaurar la Setmana de l’esport per a tothom (Setmana de l’Activitat
Física i la Salut).

Crear un Programa de Formació Continuada, on els diferents tècnics en
educació física, entrenadors, esportistes, etc., disposin de recursos
pedagògics per a l’aprenentatge i el reciclatge continu de la
pràctica esportiva. Aquest programa que podria establir-se en algun
espai esportiu constaria , entre d’altres, de:

Secció sobre l’esport, amb totes les publicacions tècniques i llibres
sobre esports, a totes les biblioteques existents.

Videoteca a totes les biblioteques existents, amb la possibilitat de
visionar partits, etc., i d’utilitzar-la com a material per a l’ensenyament
de la pràctica esportiva.

2. ELS RECURSOS HUMANS
El coordinador d’activitats en els centres educatius
La davallada de participació en l’esport extraescolar es deu principalment
a la falta de coordinadors que proposin, activin i coordinin des del mateix
centre escolar totes aquelles activitats extraescolars referents a l’esport
dins de l’escola.

Des d’ERC – Acció Granollers proposem variar l’orientació de les persones
que realitzen les funcions de tècnic esportiu en el servei d’esports. Així, cal
revaloritzar la tasca dels professors
d’educació física a les
escoles, i proposar-los de desenvolupar programes d'esport i salut,
dirigits a tota la comunitat educativa, amb el suport dels tècnics
municipals d’esports.
A més, també seria l’encarregat d’estar informat de les activitats
esportives i culturals de l’entorn provincial, per tal de afavorir que les
alumnes de Granollers puguin fer activitats d’interès organitzades a altres
municipis.
La formació de tècnics en l’àmbit esportiu

Crear la figura de coordinador d’activitats esportives i extraescolars en
l’àmbit de l’esport escolar, en coordinació amb el Departament d’Educació
i la Secretaria de l’Esport, i íntimament relacionat amb els clubs esportius i
amb els Plans d’Entorn endegats pel Departament d’Ensenyament.

Incrementar els cursos de formació de professionals esportius,
ampliant l’oferta per a diferents col·lectius del món de l’esport, com per
exemple:



Curs de coordinador/a esportiu extraescolar
Tècnic/a en nutrició i esport
Àrbitres
Gestió d’equipaments esportius

ERC - Acció Granollers 2015

Esports

Pàg. 7 de 16

Direcció de clubs i entitats esportives

Treballar conjuntament amb el Departament d’Ensenyament per aconseguir
el Grau Mitjà de Formació professional lligat a l’Educació Física, per
algun dels IES de Granollers (una possibilitat és l’IES Carles Vallbona), com
una de les propostes desenvolupades des del Consell Escolar Municipal.

Treballar conjuntament amb les diferents administracions i entitats del món
de l’esport, per tal de fer real la proposta de disposar d’una Facultat de
Magisteri Esportiu, estudis superiors que podria acollir perfectament la
nostra ciutat.

Fomentar el voluntariat en el món de l’esport, formant-los
adequadament i premiant-los amb un carnet que els doni accés de forma
gratuïta a instal·lacions esportives tant com usuaris com espectadors.
Entre d’altres, es podrien encarregar de gestionar equips de futbol escolars
per recuperar la lliga escolar, obrir les escoles els caps de setmana i
dinamitzar activitats esportives, ...
Esport, educació i salut

Des d’ERC – Acció Granollers volem convertir Granollers en un referent
europeu en l’àmbit de la promoció de l’activitat física i l’esport com
a eina educativa de promoció de la salut. (Veure el Programa d’Esports).
Per a això, fem diverses propostes d’actuació:

Potenciar el Programa AFIS, que defineix l’activitat física com a eina
de salut i pretén millorar algunes patologies i dolences mitjançant
l’activitat física individualitzada i/o grupal. Realitzat en col·laboració amb el
servei d’esports, l’INEFC i els metges d’atenció primària i de certes
especialitats, es pretén receptar exercici a les persones que ho necessitin.
Cal estendre’l a totes les edats, barris de la ciutat i centres de treball
(veure el programa de Salut). El programa AFIS, creat l'any 1993 pel Servei
d'Esports de l'Ajuntament de Granollers i promogut des de l'any 1997 amb
el Servei de Salut Pública, és un programa de promoció de la salut adreçat
a tota la ciutadania, pel potencial preventiu que té l'activitat física sobre la
salut.
El programa ha anat evolucionant fins adquirir els trets actuals i ha estat
un dels models per a la creació del Programa PAFES (Programa d'Activitat
Física, Esport i Salut), que des de l'any 2009, es va desenvolupar a
Catalunya per lluitar contra el sedentarisme, impulsat conjuntament pel
Departament de Salut i la Secretaria General de l'Esport.

 Recuperar la celebració a la nostra ciutat les Jornades internacionals de
Medicina de l’Esport, com a espai de referència en aspectes de
promoció de la salut, i d’aplicació de noves tecnologies en el món esportiu,
i com un esdeveniment lligat a les competicions de nivell internacional que
s’hi celebren.

Potenciació del Centre de Medicina de l’Esport, amb més de 30 anys
d’experiència en atendre les necessitats dels esportistes, garantint el bon
estat de salut de la gent que fa esport, amb les següents actuacions:

ERC - Acció Granollers 2015

Esports

Pàg. 8 de 16

Coordinació d’actuacions amb l’Hospital General de Granollers i el
serveis de Salut i Esports municipals.

Augment de les revisions de salut, tant les Revisions bàsiques de salut
esportiva (dirigides a tota persona que desitgi conèixer el seu estat de
salut en relació a les exigències físiques que suposa la pràctica esportiva)
o els Controls d’alt rendiment esportiu, en conveni amb clubs i entitats
de la ciutat i la comarca.

Aprofitar l’experiència en medicina de l’esport a Granollers per promoure
estudis universitaris en l’àmbit de l’esport i la salut.

Crear un Centre d’Alt Rendiment Esportiu per a esportistes
discapacitats per tal d’entrenar els esportistes de competició de tot
Catalunya. Aquesta proposta ja va ser adoptada pel 1r Pla Estratègic de la
ciutat com un dels projectes a desenvolupar, però fins al moment no s’ha
tirat endavant. Cercar la col·laboració d’entitats i col·lectius interessats
(universitats, ONCE, Fundació Guttman, ...).

Promoure els esports per a col·lectius discapacitats, amb l’adaptació
de les instal·lacions.

Desenvolupar un Pla específic de lluita contra l’obesitat infantil, de
forma coordinada entre agents de salut, centres educatius, agents
esportius i famílies del municipi. Entre d’altres, el Pla hauria d’incloure les
següents accions:

Tractar des de l’àmbit escolar (3 a 16 anys), el control i anàlisi de
l’obesitat infantil, per això proposem la posada en marxa d’un
programa de control homogeni a tots els centres educatius de forma que
tots portessin a terme unes mateixes proves físiques i de control de
l’estat físic dels alumnes tant a inici com al final del curs perquè les
dades obtingudes es trametin a una base de dades comuna des d’on
estudiar l’evolució de l’obesitat infantil i dels patrons de comportament.

Editar un manual d’instruccions bàsiques de les activitats que es poden
realitzar conjuntament a nivell familiar i dissenyar un programa
orientatiu d’espais i activitats que es poden practicar conjuntament
pares, mares i fills i filles de forma lúdica i lliure.

Incloure les instal·lacions municipals en els programes de salut
cardiovascular, metabolisme, osteoarticular, gent gran...

Dotar d’aparells desfibril·ladors els equipaments esportius
municipals, mercats i altres espais públics d’altra freqüentació.

Impulsar els diversos programes de promoció de l’esport com a
beneficiós per a la salut.

Impulsar el Programa A cent cap als cent de l'Àrea d'Esports de la
Diputació de Barcelona, que ofereix la possibilitat als participants del seu
programa d'activitat física per a gent gran, de participar en quatre
passejades que es fan en cadascuna de les ciutats que formen cada grup.

Des del Servei d’estudis del Pla estratègic de Granollers, realitzar estudis,
anàlisis i estadístiques sobre la presència de l’esport a la ciutat i la

ERC - Acció Granollers 2015

Esports

Pàg. 9 de 16

comarca, fent les funcions d’Observatori de l’Esport que el mateix
Ajuntament va desactivar.

3. ELS EQUIPAMENTS ESPORTIUS

Des del Consell de l’Esport s’ha d’aprovar documents per a planificar les
actuacions en matèria d’inversió en equipaments esportius com són el Pla
d’Equipaments Esportius i el Mapa d’instal·lacions esportives de
Granollers i la seva conurbació. El seu caràcter integral han de facilitar
la diagnosi, la necessitat de recursos, el públic objectiu a qui va dirigit i els
usos, així com també la previsió en la temporització de les actuacions.

El Mapa d’Instal·lacions esportives de Granollers i la seva
conurbació ha de permetre visualitzar la realitat de la pràctica esportiva
del conjunt de la ciutadania d’aquestes poblacions, evitar duplicitats i
planificar -urbanísticament i econòmica- els espais per a actuals i futures
necessitats.

Vetllar per a la reserva d'espais a l’aire lliure i qualificacions de zones per
a la pràctica de l'esport i circuits i l'emplaçament d'equipaments
esportius, en les diverses previsions urbanístiques de la ciutat,
especialment pel que fa referència a les possibilitats de connexió i
continuïtat amb els municipis veïns.
El Pla d’Usos dels Equipaments Esportius ha d’incorporar:
-Els diversos usos possibles del Palau Olímpic
-La màxima rendibilització social de les instal·lacions esportives de la ciutat
-Incloure els espais esportius dels centres escolars, obrint-los al públic a
preus populars
-Incorporar els municipis de la conurbació en la planificació dels
equipaments esportius

Disposar d’una normativa clara, ordenada i pública de l’ús de les
diferents instal·lacions esportives municipals, per a facilitar-ne la
gestió.

Programar inversions per adequar els equipaments esportius a les
necessitats actuals, optimitzant les instal·lacions existents per tal de
garantir el màxim d’aprofitament:

Garantir el manteniment adequat de les instal·lacions

Renovació i ampliació del pavelló del Tub

Adaptació dels equipaments municipals per a promocionar la
pràctica de l’esport entre les persones discapacitades. Com a mínim,
disposar d’un d’aquests nous equipaments amb la dotació i l’equip
necessaris per poder dur a terme tota classe d’activitats de manteniment o
d’esport.

Generar un concurs d’idees per habilitar al Palau d’Esports una
instal·lació esportiva per a gent gran i persones discapacitades.

Així mateix, el Pla d’Equipaments esportius també ha de preveure que els
centres escolars disposin de les instal·lacions esportives mínimes

ERC - Acció Granollers 2015

Esports

Pàg. 10 de 16

necessàries per tal que els infants puguin realitzar l’educació física en
condicions. Per exemple, l’Escola Salvador Espriu fa anys que reivindica
la construcció d’un gimnàs, sense tenir el recolzament de
l’administració.

Obrir les pistes i les instal·lacions esportives escolars a la pràctica
esportiva de les entitats i de la ciutadania, especialment els caps de
setmana amb monitors (provinents de plans d’ocupació) que dinamitzin
activitats i treballin per la inclusió i per evitar problemes d’incivisme. Es
tracta de facilitar l’accés a la població infantil dels barris perquè puguin dur
a terme activitat física i esportiva en un espai condicionat a l’efecte, sense
els perills de la via pública, proporcionant un tracte igualitari a tota la
població i afavorint la inclusió dels joves i infants que no practiquen un
esport concret en una determinada associació esportiva.

Proposem aprofitar les sinergies i infraestructures de les escoles, de
forma que cada una d’elles s’especialitzi pel que fa activitats esportives i
culturals (teatre, música, dibuix, bàsquet, vòlei, ...) i que qualsevol
alumnes pugui fer una activitat esportiva o cultural a qualsevol de les
escoles.

Ampliar l'oferta d'horaris per a la utilització de les instal·lacions
esportives i abaratiment dels costos, per escapar dels actuals horaris
marginals que queden per a la gent que vol fer esport, però que no està
federada.

Augmentar el rigor en el manteniment i la neteja de les instal·lacions
esportives municipals.

Desplegament dels DEA (Desfibrilador Extern Automàtic) a totes les
instal·lacions esportives i circuits esportius i de passeig de la ciutat.

Conveniar amb les empreses esportives acords per a facilitar la pràctica
esportiva en esports minoritaris i/o de gestió complexa.
La ciutat com a espai per fer esport
No ens hem d’oblidar d’altres equipaments i instal·lacions, els espais
esportius no convencionals. Així, pistes de skate, carrils bici, senyalització
de rutes saludables, circuits cardiovasculars, ...

Crear circuits per a la pràctica de l'esport, especialment orientats a
l’activitat per a la gent gran, sobretot a la zona nord i oest de la ciutat, tant
dins de la zona urbana, com al voltant de la ciutat i, en especial, des de la
zona firal a la zona de Palou. En aquests circuits, s’hauria de tenir present:


La senyalització dels recorreguts, per nivells.
La incorporació d’elements per a la realització d’exercicis,
degudament indicats.
Continuar amb la instal·lació de petites infraestructures de
serveis sanitaris en diversos punts, per als usuaris d’aquests espais
d’activitats de lleure.

Pacificar zones als barris per fer-hi activitats. Adaptar i senyalitzar espais
urbans com a pistes esportives de caire no permanent, per tal de potenciar

ERC - Acció Granollers 2015

Esports

Pàg. 11 de 16

l’espai públic com a lloc de trobada i relació a partir de la pràctica
esportiva al carrer.

Impulsar pistes de bàsquet, taules de ping-pong, etc. a l’aire lliure, a
places i parcs de la ciutat.

De la mateixa manera que ja es fa al Congost, cal crear circuits urbans per
caminar i instal·lar més punts d’estacions d’activitats esportives a
llera del riu Congost

Definir plans d’usos esportius per als espais naturals que permetin la
pràctica esportiva sense malmetre’ls, amb especial atenció als esports de
motor, ciclisme i de muntanya.

Promoció de l’ús de la Bicicleta
Granollers ha de passar de fer una festa anual de la Bicicleta, en què per
un dia els participants van custodiats per la policia per moure’s per la
ciutat, a una ciutat que entengui la bicicleta com un vehicle d’ús habitual.
La bicicleta ha de passar del lleure a la pràctica quotidiana.
Amb l’entrada en escena de l’entitat Granollers Pedala, el debat sobre
l’ús de la bicicleta a la ciutat ha tornat a estar a l’ordre del dia. Feia molts
anys que l’equip de govern actual havia esborrat tota possibilitat de
convertir la ciutat –que té unes condicions orogràfiques sensacionals per a
la pràctica de la bicicleta- en un espai normalitzat, com qualsevol ciutat
europea que se’n vol. Amb la Festa de la Bicicleta, Granollers, per un dia
i per tal que no sigui dit, mobilitza els seus recursos per protegir els
ciclistes i acompanyar-los en una ruta marcada prèviament, com quan el
Senat espanyol permet un dia a l’any que s’utilitzin les altres llengües que
no són les de l’imperi, complint l’expedient.
Des del fracàs de l’Ambicia’t la legislatura passada, Granollers ha
desaprofitat com mai s’havia fet les darreres actuacions urbanístiques
per crear espais de normalitat ciclista. La més gran, no cal dir-ho, la
reforma del carrer Girona sense cap carril bicicleta, condemnant a una
generació de granollerins la possibilitat de disposar d’un carril bici en un
carrer central, l’única possibilitat de travessar la ciutat de dalt a baix. Però
també la reforma del Passeig de la Muntanya i del carrer Llevant
podrien haver plantejat els carrils necessaris per a comunicar l’estació de
França o l’Hospital, i la reforma del carrer Lluís Companys podria haver
ofert la possibilitat de generar un polígon industrial accessible també amb
bicicleta. En resum, doncs, portem anys governats per un equip que ha fet
tot el possible per ignorar les possibilitats de circular en bicicleta,
malmetent oportunitats històriques, però rentant-se la cara amb festes
anuals.
Per això, des d’ERC – Acció Granollers celebrem que aquesta entitat posi
sobre la taula un decàleg d’actuacions, que recollim així en el nostre
programa (veure’n el detall al programa de Mobilitat):
1. Articular una xarxa ciclable que connecti tots els barris i equipaments
de la ciutat.

ERC - Acció Granollers 2015

Esports

Pàg. 12 de 16

La xarxa bàsica ha de plantejar carrils bicicleta en espai segregat a
tots el carrer Girona, veritable artèria de la ciutat, i en eixos
transversals, com Carrer Colom Camp de les Moreres, Prat de la
Riba – Foment, Estació del Nord – Plaça de la Constitució - Torras
i Bages, o Ramon Llull – Francesc Ribas.

Definició de la xarxa ciclable a nivell de conurbació, promovent carrils
bicicleta intermunicipals amb una estratègia de mobilitat amb l’eix
Palou – Llerona i els eixos de les serres de Llevant i Ponent com a
objectiu .

2. Implantar un sistema d'aparcaments segurs per a bicicletes.

Dotar les estacions de tren i autobús d'aparcaments vigilats de
bicicletes.

Oferir aparcaments segurs als equipaments i centres educatius,
culturals, esportius i cívics, parcs municipals i espais d’oci,
equipaments públics.

3. Promoure l'educació, la formació i l'acompanyament en l'ús de la
bicicleta.

És estratègic fomentar l'ús de la bicicleta entre els infants i
adolescents.

Promoure programes de formació als centres educatius en l'àmbit
de la ciclomobilitat.

Emprendre mesures per garantir l’ús de la bicicleta amb seguretat..

4. Incentivar l'ús de la bicicleta per accedir als centres de treball i en
l'àmbit empresarial.

Inclusió de carrils bicicleta en tots els polígons de la conurbació.

5. Impulsar sistemes de distribució urbana de mercaderies amb bicicleta.
6. Elaborar i seguir un Pla Estratègic de la Bicicleta.

La revisió de l'actual Pla de Mobilitat que finalitza el 2014 es pot
aprofitar per promoure aquest pla específic per desenvolupar la
mobilitat amb bicicleta a Granollers.

El Pla estratègic s’hauria de constituir com una ponència dins del
Consell de Medi Ambient de la ciutat, amb la participació d’agents
implicats.

El Pla s’hauria d’estendre als municipis veïns de la conurbació.

7. Obrir una oficina o espai de referència sobre l'ús de la bicicleta a la
ciutat.

Aquest espai podria estar situat al Centre Cívic Palou, com a punt
també de connexió amb una xarxa de ciclotursime a nivell
comarcal.

8. "Bicicletització" de l'administració municipal.

ERC - Acció Granollers 2015

Esports

Pàg. 13 de 16

Incentivar l’ús de la bicicleta a partir d’incloure en plecs de
clàusules, o en els criteris de subvencions a entitats, les propostes
que segueixin aquesta línia de foment.

Premiar amb bicicletes els diversos premis escolars esportius,
promovent-ne així l’ús.

9. Garantir un nivell d'inversions i despesa en infraestructures i serveis
de ciclomobilitat.
10.Establiment de fites a curt-mig-llarg termini en relació a l'ús de la
bicicleta.

4. LA PROMOCIÓ DE L’ESPORT

Editar material docent, elaborat amb la participació dels clubs
esportius, sobre comportament als espectacles esportius, per tal
d’augmentar la cultura esportiva de la ciutat i el rendiment esportiu dels
infants practicants.

Impulsar el premi Joan Creus a l’esportivitat com un referent a nivell de
país sobre els valors de l’esport i difondre’n els guanyadors i les seves
experiències.

Proposar a la universitat –psicologia esportiva- la realització d’estudis
sobre comportament esportiu, per tal de prendre mesures preventives
davant de comportaments incorrectes de la ciutadania en els esports de la
ciutat.

Promocionar l'esport per a discapacitats dins d'aquests col·lectius d'una
manera rigorosa, oferint-los diverses possibilitats, tant a nivell de lleure
com de competició, i mantenint contactes amb associacions
especialitzades en aquests temes.

Implicar-se en l’esport a les escoles, ja que són el lloc més adient per
fomentar la pràctica de l'esport des de bon principi. Cal treballar
conjuntament amb la regidoria d’Educació per a establir els responsables
que activin tot el procés de promoció, iniciació i formació d’equips dins del
mateix centre escolar. En aquesta línia, s’haurien de portar a terme
accions com:

Promoure que la pràctica esportiva en edat escolar sigui de tipus
poliesportiu fins als 10 anys.

Promoure lligues esportives i intercanvis escolars en diversos
esports, a nivell comarcal.

Coordinar els equips d’educació física dels centres escolars i dels clubs,
per facilitar la pràctica esportiva.

Crear una Oficina d’atenció a l’esportista.

Establiment oficial de trofeus de ciutat que identifiqui clarament el
municipi en la promoció d’un esport concret i d’una activitat competitiva
concreta.

ERC - Acció Granollers 2015

Esports

Pàg. 14 de 16

5. ELS CLUBS I LES ENTITATS ESPORTIVES
L’esport base ha de ser tractat com a esport de formació. Cal partir de
l’òptica que no sols es tracta d’ensenyar la pràctica d’una disciplina
esportiva, sinó també de transmetre, mitjançant l’esport, un seguit de
valors i coneixements més enllà del mateix esport. La incidència de
l’ajuntament es pot visualitzar en la cessió qualitativa i quantitativa
d’instal·lacions, en les transferències corrents als clubs esportius per
aquest concepte i en la formació als educadors i entrenadors dels clubs.
L’esport de competició és una eina de promoció del municipi i, partint
d’aquesta base, el consistori ha d’avaluar les prioritats de donar suport
concret en aquest àmbit. Difícilment els ajuntament poden esdevenir
patrocinadors principals o únics d’esdeveniments esportius de competició
i, a més, no és gens recomanable que en siguin.
Potenciació de l'associacionisme esportiu

Els clubs i les associacions esportives són els principals centres impulsors
de l'esport a la ciutat. Amb el Programa per Potenciar
l’Associacionisme Esportiu s’ha d’aconseguir augmentar el nombre de
persones que participen de les associacions i clubs.

Dotar els clubs del material esportiu necessari perquè puguin
implementar programes esportius de qualitat.

Potenciar la col·laboració entre entitats esportives a nivell comarcal,
amb projectes conjunts.

El Casal de l’Esport ha de ser la seu per a les activitats d’entitats i
clubs que inicien la seva activitat o tenen dificultats veritables per a
mantenir-la.

Potenciar les associacions de veïns / barris com a agents
dinamitzadors en diferents tipus d’activitats, entre elles les activitats
físiques.

En aquest sentit, cal que els socis de clubs i entitats esportives
disposin d’avantatges diversos, tant per a la pràctica del seu o d’altres
esports (lloguer d’instal·lacions, entrades a competicions, etc.), com per a la
utilització dels serveis municipals esportius (Centre de Medicina de l’Esport,
Oficina d’Atenció a l’Esportista, etc.).

Al mateix temps, cal que els mateixos clubs portin a terme tasques de
promoció esportiva entre els seus associats, per tal que en lloc de fer
de simples practicants de l'esport del qual són aficionats, passin a la
pràctica activa d’aquest esport.

Cal fomentar la participació dels joves a les associacions de la ciutat i en
activitats saludables a partir d’un Programa de presentació de les
Associacions de la ciutat a les escoles per apropar les activitats
associatives –en aquest cas, dels clubs i entitats esportius- als escolars.

Així mateix, convé crear ajuts joves a l'associacionisme, amb els quals
es pugui subvencionar un percentatge de les quotes de soci d'aquells joves

ERC - Acció Granollers 2015

Esports

Pàg. 15 de 16

(d’entre 15 i 25 anys) que vulguin participar en les entitats i clubs
esportius.

Realitzar una major difusió de les activitats que portin a terme les
entitats, i la realització de campanyes de promoció dels clubs i
entitats esportives, pensades i dirigides per les mateixes entitats,
donant a conèixer les finalitats, activitats i possibilitats de totes i
cadascuna de les entitats esportives existents a la nostra ciutat.

Així mateix, promoure la difusió de les activitats dels clubs procurant
augmentar el nombre d’espectadors en les competicions esportives.

Posar en marxa un Carnet de l’Esport Granollerí, compartit amb els
diversos clubs i associacions esportives que reben ajuts municipals, per tal
de facilitar l’assistència i pràctica esportiva diversa dels seus associats,
amb descomptes, tarifa plana,...
Gestió d’entitats i clubs esportius

Potenciar el Programa de Formació per a la Gestió d’Associacions i
Entitats Ciutadanes, amb l’objectiu de fomentar la professionalització de
la gestió d’aquestes organitzacions.

El Programa Informatiu sobre ajudes a l’esport ha de facilitar l’accés
dels clubs i entitats a informacions referents a possibles subvencions per
part de les diverses administracions (Ajuntament, Consell Comarcal,
Diputació, Generalitat, Ministeri i Unió Europea.)

El Consell Municipal d’Esports haurà de revisar els criteris per a la
signatura de convenis, tenint presents, entre d’altres:






La gestió de l’entitat (presentació de memòria d’activitats, augment del
nombre de socis, millores adoptades, finançament, democratització
interna, resultats econòmics, etc.).
Les activitats realitzades per al foment de la participació activa dels
associats.
Les actuacions realitzades per augmentar la pràctica esportiva de la
ciutadania.
Les actuacions orientades a col·lectius amb dificultats, gent gran,
etc.
Les actuacions dirigides a la formació en els valors esportius.
El foment de l’esport femení.
La valoració de les activitats realitzades (públic, objectius, participació,
resultats, etc.).
El Consell de l’Esport de Granollers també ha de vetllar per garantir la
transparència en la concessió de subvencions, dirimir els criteris
d’adjudicació d’ajuts, subvencions i convenis, i donar-los publicitat.

Facilitar l’accés a beques per a la pràctica esportiva als joves amb
dificultats.

Potenciar la participació de les entitats i clubs en la gestió de les
instal·lacions esportives municipals (com a exemple tenim el Club
Natació Granollers i les piscines municipals).

ERC - Acció Granollers 2015

Esports

Pàg. 16 de 16

6. LES MANIFESTACIONS ESPORTIVES
Actualment, i amb una periodicitat anual, a la ciutat s’hi celebren
esdeveniments esportius de primer ordre internacional. Exemples com els
Grans Premis del Circuit de Catalunya, la Mitja Marató, el Cross
Internacional Ciutat de Granollers o la Granollers CUP són manifestacions
esportives que ajuden a mantenir la nostra ciutat en el mapa esportiu del
país i internacional.

Col·laborar amb les diferents entitats esportives per tal que s’impulsin
aquests esdeveniments esportius i donar tot el suport logístic
necessari per a fer-les possibles.

Donar difusió i rellevància institucional a la participació dels clubs i els
esportistes del municipi en esdeveniments esportius internacionals de les
seleccions catalanes reconegudes.

Des de Granollers volem donar suport a les seleccions esportives
nacionals. Per a això, proposem que a la ciutat s’hi celebrin
competicions d’alt nivell, amb la presència de la selecció catalana,
en diversos esports i en els seus diferents equips (infantils, juvenils, etc.).

Proposem que es demani a la Federació Catalana d’Handbol que Granollers
sigui nominada com a Seu permanent de la selecció catalana
d’handbol, i que periòdicament s’hi portin a terme partits internacionals,
tant amb la selecció absoluta com en categories inferiors.

Des d’ERC – Acció Granollers hem proposat la construcció a Granollers d’un
Alberg de Joventut, que combinaria la seva activitat amb la de
residència per a esportives, especialment en els moments del calendari
que se celebren manifestacions esportives a la ciutat (veure l’apartat de
Joventut).
Promoció de l’esponsorització

Per tal d’aconseguir més recursos per a les entitats, clubs i associacions
diverses (culturals, esportives), l’Ajuntament ha de redactar una
Ordenança municipal de Mecenatge Local, facilitant l'aportació de
diners d'empreses i particulars al finançament de les activitats culturals
que realitzin les entitats.

D’acord amb Granollers Mercat, promoció de Fires esportives a la ciutat,
aprofitant esdeveniments esportius de gran nivell.

Al mateix temps, Granollers, des del Consell de l’Esport, pot sol·licitar la
certificació de Destinació de Turisme Esportiu és una distinció de
Turisme de Catalunya als municipis o zones turístiques que han passat un
procés d'auditoria, com a marca d'especialització. S'atorga a destinacions
que es distingeixen per oferir recursos i serveis d'alta qualitat adreçats a
esportistes d'elit, professionals, amateurs i turistes que vulguin practicar
activitats esportives.