ERC – Acció Granollers 2015

Política lingüística

Pàg. 1 de 10

La llengua catalana, per a cohesionar
Granollers
LA IGUALTAT I LA NORMALITAT DE LA LLENGUA
CATALANA
L’ús del català –la llengua pròpia de Granollers- està reculant de manera
alarmant, de la mateixa manera que ho està fent a tot el país. L’augment
del coneixement del català a tot el país els darrers anys de democràcia
recuperada no ha aconseguit, en canvi, que es traduís en una major
utilització de la llengua pròpia. És especialment preocupant la situació
lingüística en les relacions entre la població jove i en àmbits que els són
propis, però també en l’activitat econòmica, el món de la justícia, el mitjans
de comunicació o el món de l’audiovisual i el cinema o la música, el castellà
s’està imposant ràpidament, i demostra que l’única llengua en perill a casa
nostra és, justament, el català.
L’objectiu prioritari de la política lingüística per a ERC – Acció Granollers és
arribar a la plena normalització de l’ús de la llengua catalana com a primera
llengua en tots els usos arreu dels Països Catalans. Tanmateix, tot i que la
situació actual de la llengua encara no ha assolit el nivell que li pertoca, cal
tenir present tot el seguit d’avenços que s’han fet des de la Generalitat de
Catalunya durant els anys 2004-2010. Així, s’han impulsat moltes
campanyes de dinamització i foment de la llengua, i s’han elaborat i difós
molts materials i instruments de suport.
La situació és encara especialment crítica en àmbits com ara l’empresarial,
la justícia, els mitjans de comunicació, els audiovisuals i la indústria cultural,
i alhora és desigual en els diversos territoris de la nació. Des dels
ajuntaments, cal impulsar, de manera decidida, el procés de normalització
lingüística, tant en les activitats de l’ajuntament com en la resta d’àmbits de
la població, tot aprofitant la tasca feta per la Generalitat de Catalunya.
L’objectiu fonamental de tot Ajuntament quant a la política lingüística que
s’ha de seguir ha de ser l’assoliment de la plena normalització de l’ús de la
llengua catalana a les seves dependències i estendre, de manera
progressiva i ferma, l’ús del català a la població. A partir de les dades
sociolingüístiques de la població, obtingudes dels padrons municipals,
enquestes, estudis, etc., cal decidir les accions prioritàries de normalització
lingüística.
Al mateix temps, des d’ERC – Acció Granollers volem també reconèixer la
diversitat lingüística que ens envolta com una riquesa cultural que cal
aprofitar. Per a això, cal treballar per evidenciar la pluralitat de diverses
llengües pròpies dels ciutadans i ciutadanes de la nostra comarca. A
Granollers, existeix una llengua pròpia de la ciutat –la catalana-, i moltes i
diverses llengües sobrevingudes, pròpies dels seus habitants.
El programa de Voluntariat per la Llengua, a més, ha demostrat els darrers
anys el paper de cohesió social que suposa l’aprenentatge de la llengua,
especialment per a les persones nouvingudes, i l’augment de la seva
capacitat d’integració.

ERC – Acció Granollers 2015

Política lingüística

Pàg. 2 de 10

El març de 2009 es va inaugurar a Granollers la seu actual del Centre de
Normalització Lingüística del Vallès Oriental a Granollers, suposant una
millora clara de les possibilitats

OBJECTIUS
Els objectius fonamentals de l’Ajuntament, quant a la política lingüística,
han d’anar dirigits a impulsar i consolidar els avenços assolits. Aplicantlos, i tenint en compte la idiosincràsia i les necessitats pròpies de
Granollers, ens permetran avançar i enfortir les polítiques que calen a la
ciutat. Per això, els objectius fonamentals són:
 Aconseguir la plena normalitat del català com a llengua pròpia de
Granollers.
 Fomentar l'ús de la llengua catalana a tots els àmbits ciutadans.
 Promoure el coneixement de la llengua catalana entre les persones
nouvingudes a la ciutat.
 Donar a conèixer la diversitat lingüística de les persones que,
vingudes d’arreu del món, han volgut fer de Granollers casa seva
 Tenir el català com a llengua única de l’Ajuntament en les seves
comunicacions internes (retolació, documents, programari informàtic, ...)
i en la seva relació, oral o escrita, amb els ciutadans.
 Informar i garantir els drets lingüístics de la ciutadania.
 Impulsar campanyes de sensibilització amb l’objectiu d’estimular i
reforçar actituds favorables a la llengua.

Fomentar el voluntariat lingüístic entre parelles d’estudiants,
companys de treball, d’entitats de persones nouvingudes i d’entitats
diverses —esportives, culturals, socials...

Fomentar
l’acolliment
lingüístic
en
català:
informació
sociolingüística, alfabetització, cursos, activitats i plans d’acolliment.

Impulsar l’ús del català en l’àmbit econòmic i empresarial

Informar i difondre recursos lingüístics materials i de suport
institucional.

ERC – Acció Granollers 2015

Política lingüística

Pàg. 3 de 10

PROPOSTES D’ACTUACIÓ
 A partir de les dades sociolingüístiques disponibles, el mateix
Ajuntament ha d’elaborar un Pla de normalització lingüística de
Granollers (PNLGr), adequat a les necessitats sociolingüístiques de les
diferents zones / barris, que estableixi clarament quins són els objectius
prioritaris quant a l’augment del seu coneixement i ús, les actuacions
concretes a implantar per tal d’assolir-los en els pròxims quatre anys, i
la dotació necessària dels mitjans per poder dur-los a terme.
 Aquest pla, aprovat pel Ple, es revisarà i s’actualitzarà cada any, i
s’elaborarà amb la participació dels agents socials, culturals,
educatius i econòmics de la ciutat. En l’elaboració i execució
d’aquest PNLGr han de participar-hi les entitats culturals i esportives, els
partits polítics, els sindicats, les organitzacions d’empresaris i de
comerciants, les associacions de veïns, perquè, coordinadament amb
l’Ajuntament i el servei local de català, actuïn d’impulsors i de
supervisors de la normalització lingüística en el seu àmbit d’actuació.
 El PNLGr ha de contemplar diverses campanyes de normalització
lingüística d’àmbit general, fent especial èmfasi en els sectors més
deficitaris (policia, taxi, autoescoles, sector financer, immobiliàries, etc.),
amb l'ajut dels programes de sensibilització del Consorci per a la
Normalització Lingüística:
 Canvi del nom propi i cognoms al català.
 Normalització de totes aquelles empreses vinculades amb l'Ajuntament,
per tal que canviïn de nom en el registre mercantil i utilitzin el català en
les seves relacions internes i/o externes (informàtica, comptabilitat,
serveis, etc.).
 Realització de Plans de normalització lingüística per sectors d’activitat.
 Continuar amb l’edició de vocabularis sectorials.
 Potenciació de l'emissió d'anuncis en llengua catalana des dels mitjans
de comunicació municipals (Consorci de la TDT i Ràdio 7 Vallès)
 Potenciació de l’emissió de programes de caire lingüístic adreçats a
escoles i instituts, de música en català.
Consell social de la llengua
És evident que tot el procés de normalització lingüística no es pot fer
només des de l’administració, i molt menys d’esquena als diversos sectors
implicats. Per a això, cal promoure models de participació, que acostin les
polítiques de foment del català als agents socials.
 Des del Consell de Centre del Vallès Oriental del Consorci de Normalització
Lingüística –l’òrgan formal de representació dins del Consorci en l’àmbit
comarcal- s’ha proposat la creació d’un Consell social de la llengua al
Vallès Oriental, format per representants de:

Sectors implicats en el procés de normalització lingüística –econòmic,
educatiu, cultural, sanitari, judicial, etc.
Entitats i associacions que treballen per la llengua.

ERC – Acció Granollers 2015


Política lingüística

Pàg. 4 de 10

Administracions.
Grups polítics.

Les seves principals funcions han de ser:

Generar un Informe anual amb les principals preocupacions i prioritats
d’actuació.

Proposar actuacions de promoció de la llengua en diversos sectors.

Proposem també la creació d’un Consell social de la llengua a
Granollers, que haurà d’elaborar el Pla de Normalització Lingüística de
Granollers, de forma participada i transversal.

Àmbit socioeconòmic

Donar suport a les empreses i persones que fan atenció al públic.

Fomentar el compromís i la coresponsabilitat de les empreses,
les organitzacions laborals i els sectors professionals a l’hora d’atendre
el públic en català.

Conscienciar les organitzacions empresarials de la responsabilitat
sociolingüística en el marc de la responsabilitat social
empresarial.

 Aplicar exempcions fiscals per a fomentar l’ús del català a les
empreses i comerços, possible segons la llei 1/1988 de política
lingüística.
 A banda de les mesures previstes al PNLGr, cal difondre des de
l’Ajuntament les subvencions que la Generalitat de Catalunya
concedeix, o hauria de concedir, a les actuacions normalitzadores i
donar ajuts als comerços i a les empreses del municipi que avancin en
l’ús del català. En aquest sentit, el Servei municipal que atorga les
llicències d’obertura de negoci haurà de gestionar les ajudes i oferir el
suport necessari.
 Des del SLC s’ha d’impulsar la realització de Plans de normalització
lingüística per a empreses, aplicant els criteris de la Gestió
Lingüística com a eina per planificar i desenvolupar la normalització
lingüística a les organitzacions.
 L’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC) farà difusió dels
drets lingüístics dels consumidors que, en el cas del Principat, recull
la Llei 1/1998 i la que se’n deriva, i vetllarà per tal que no es conculquin
els drets que s’hi especifiquen.
 Al mateix temps, l’Oficina de Defensa del Ciutadà vetllarà per aquells
casos en què l’Ajuntament no respecti els drets lingüístics dels seus
administrats.

Informar les empreses, en el moment que sol·licitin l’autorització
d’obertura o la notifiquin, de les obligacions lingüístiques que tenen,
com també dels organismes que les poden ajudar a resoldre tant el
compliment de la legislació vigent com l’ús prioritari del català com a

ERC – Acció Granollers 2015

Política lingüística

Pàg. 5 de 10

llengua de qualitat i modernitat. Verificar, en el moment de la concessió
de llicències i permisos, que realment es compleix la normativa.

Informar les empreses que la Generalitat de Catalunya disposa d’un
punt d’atenció que les pot ajudar a incorporar el català en el seu treball
quotidià.

Àmbit audiovisual i noves tecnologies
 Cal arribar a acords amb les empreses distribuïdores i exhibidores locals
per tal que facin els contactes necessaris per aconseguir el màxim
nombre possible de còpies de pel·lícules en català.
 Així mateix, i dins del complex de Roca Umbert i en el projecte de Fàbrica
de les Arts, s’ha de potenciar la normalització del sector audiovisual
entre les empreses del sector, per tal que ja des del moment de la
concepció d’una pel·lícula i fins a la seva filmació, edició i distribució
sigui pensada i produïda en català.
 També cal potenciar la distribució del programari i maquinari
informàtic en català en els establiments de venda de material
informàtic, així com a l’Ajuntament i les seves empreses associades.
 Vetllar per l’ús del català en tots els mitjans de comunicació
local, sens perjudici d’afegir-hi altres llengües si es valora com a
necessari.

Àmbit cultural i associatiu

Promoure, a les biblioteques municipals, les subscripcions de la
premsa local, comarcal i nacional en català i occità, com també el
material audiovisual, la connexió a Internet i altres elements relacionats
amb les tecnologies de la informació i la comunicació.

 Així mateix, cal continuar amb la difusió, la creació i distribució dels
productes culturals en català, tant en l’àmbit literari com en altres
àmbits culturals on la llengua té una incidència important (teatre,
cinema, etc.), vetllant però, que la qualitat en sigui el component
principal.

Prioritzar la programació d’espectacles, concerts i activitats
culturals en català i occità, especialment els adreçats als infants.

Vetllar per la qualitat lingüística dels espectacles culturals que
s’ofereixin al municipi, i promoure actes conjuntament amb entitats que
treballin per la llengua i la cultura catalanes.

Afavorir la creació i la distribució de literatura en català i en
occità, mitjançant certàmens i concursos.

Afavorir l’intercanvi cultural entre tot l’àmbit dels Països
Catalans, com ara trobades de corals, esbarts, diables, intercanvis
d’esplais, agermanaments, etc., especialment les adreçades als infants.

ERC – Acció Granollers 2015

Política lingüística

Pàg. 6 de 10

Entitats
 A part de les actuacions previstes al PNLGr en l’àmbit sociocultural, es
poden incloure clàusules de normalització lingüística en els
convenis amb les entitats i en els acords puntuals per atorgar
subvencions i oferir el suport tècnic necessari per dur a terme les
actuacions que s’hi indiquin.
 Des del SLC s’ha d’impulsar la realització de Plans de normalització
lingüística per a organitzacions i entitats, aplicant els criteris de la
Gestió Lingüística com a eina per planificar i desenvolupar la
normalització lingüística a les organitzacions.

Implicar en l’elaboració i execució del Pla de normalització de
Granollers les entitats culturals i esportives, les associacions de
defensa i promoció de la llengua, els partits polítics, els sindicats, les
organitzacions empresarials i comerciants, les associacions de veïns, els
col·lectius d’immigrants i de cultures foranes, perquè, coordinadament
amb l’ajuntament, i l’oficina o el servei local de català en les poblacions
on n’hi hagi, actuïn d’impulsors i de supervisors de la normalització
lingüística en el seu àmbit d’actuació.

Incloure, a banda de les actuacions previstes al PMNL en l’àmbit
sociocultural, clàusules de normalització lingüística en els
convenis amb les entitats i oferir el suport tècnic necessari per dur a
terme les actuacions que s’hi indiquin.

D’acord amb les entitats –culturals, socials, esportives, ...- cal continuar
amb l’edició de vocabularis sectorials especialitzats.

La normalització lingüística a l’ajuntament
 Des del punt de vista de l’organització municipal, proposem la creació
d’un comissionat que vetlli per a la normalització lingüística,
depenent de l’àrea d’Alcaldia, amb una visió integral –i no només
educativa o cultural- del procés de normalització lingüística, que afecti la
totalitat de les àrees de l’Ajuntament.
 Redacció d’un Pla de normalització lingüística a l’Ajuntament que,
de manera transversal, impliqui tots els departaments i àrees de
l’Ajuntament.
 Dins l’Ajuntament, cal crear una plaça de tècnic/a en normalització
lingüística, que s’encarregui de planificar i implantar el procés
d’implantació social de la llengua catalana a dins del propi Ajuntament, i
alliberi d’aquesta tasca al Servei Local de Català depenent del Consorci
de Normalització Lingüística.
 Difondre el Reglament d’Ús de la Llengua Catalana, amb els
compromisos adquirits per l’Ajuntament, entre tots els treballadors, i
especialment entre les empreses -proveïdors i clients- que s’hi
relacionen.
 Potenciar la Comissió de Seguiment del Reglament d’Ús de la
Llengua Catalana com a òrgan de seguiment del compliment dels

ERC – Acció Granollers 2015

Política lingüística

Pàg. 7 de 10

compromisos contrets en el Pla de normalització lingüística de
l’Ajuntament.
 Aplicar l’Indexplà a la totalitat d’àrees de l’Ajuntament, com a eina per
avaluar el grau de normalització, i com a punt de partida per decidir les
accions que cal realitzar en el Pla de Normalització Lingüística de
l’Ajuntament.
 Seguir amb la tasca iniciada d’adequació lingüística dels llocs de
treball de l’Ajuntament. En els propers dos anys s’ha
d’aconseguir l’adequació lingüística de tot el personal
municipal. Un objectiu que, de manera inaudita, no s’ha aconseguit en
més de vint anys d’ajuntaments democràtics recuperats. Cal mantenir
l’exigència del coneixement del català (oral i escrit), segons aquests
perfils, en la convocatòria de noves places i en les promocions internes
de l’Ajuntament.
 És necessari mantenir el Pla de formació per al personal, adequat als
perfils lingüístics, per tal que es pugui assolir el nivell lingüístic
corresponent en els propers dos anys. Per a això, cal destinar-hi tots els
recursos necessàries, en forma de compensació horària i de
prioritzacions en les actuacions de formació.
 Incorporar clàusules lingüístiques en la contractació pública, les
subvencions, la signatura de convenis, els crèdits i els avals atorgats per
l’ajuntament.
 És important exigir la normalització de la documentació als
proveïdors, concessionaris i contractistes de l’Ajuntament i dels
organismes que en depenguin.
 Potenciar el Servei Local de Català, prioritzant la seva orientació cap
enfora, més que no pas cap a dins del mateix Ajuntament, com ho ha
estat fins ara. Per això, a banda de les activitats de formació, cal donarlo a conèixer també com un servei d’assessorament tècnic i lingüístic i
de revisió i, eventualment, de traducció de textos, destinat a donar
suport a les empreses i particulars que funcionin habitualment en català
o que vulguin incorporar-lo com a llengua d’ús, amb atenció especial al
sector socioeconòmic.
 En cas que el pressupost ho permeti, per als usuaris de llengua de signes
catalana (LSC), informar i garantir el compliment la Llei de la
llengua de signes catalana, aprovada pel Parlament de Catalunya i
publicada en el DOGC el dia 3 de juny de 2010.

Introduir en l’ús informàtic de l’ajuntament el programari lliure,
com a mesura per fomentar l’ús de la llengua catalana.

Sol·licitar la tramitació en català de tots els processos judicials en
què prengui part l’ajuntament.

Educació
 Des del Consell Escolar Municipal s’ha de vetllar i potenciar l’aplicació
dels Projectes lingüístics de centre als diversos centres
d’ensenyament de la ciutat, i rendibilitzar al màxim la participació

ERC – Acció Granollers 2015

Política lingüística

Pàg. 8 de 10

municipal en els Consells Escolars. Cal facilitar els mitjans als
centres que porten a terme programes de normalització lingüística,
programes que s’han de fer en el marc del projecte global i coherent, i
impulsar-los, en els centres on no s’hagin establert, des del mateix
Ajuntament.
 És important promoure el reciclatge lingüístic del professorat de
tots els nivells educatius, i oferir els mitjans per a la innovació i la
recerca en el camp de la normalització i la sociolingüística des de les
entitats ciutadanes i particulars.
 Cal mantenir la tasca iniciada per la comissió interdepartamental (amb
representants de la Generalitat, l’Ajuntament, el Consorci per a la
Normalització Lingüística i les entitats de voluntariat que s’hi dediquen)
per tal de coordinar l’organització de cursos de català per a
adults, generals i específics. Actualment hi ha una dispersió de recursos
i una descoordinació d’administracions i de departaments que
n’organitzen, que provoca que sigui gairebé impossible quadrar l’oferta i
la demanda.; és a dir, els recursos econòmics disponibles amb les
necessitats de formació de la població o dels empleats públics.

Promoure Plans d’Entorn, que contemplin l’ús del català com a
llengua comuna i, per tant, com a eina integradora i de cohesió social de
l’alumnat i les famílies del municipi.

Programa de protecció de la diversitat lingüística a la ciutat
 Per tal de garantir el valor de la diversitat cultural, cal que l’Ajuntament
assumeixi el concepte de diversitat lingüística en tota la seva
dimensió. Per tant, ha de quedar clar que la ciutat té només una
llengua pròpia –la catalana- que cal prioritzar, i diverses llengües,
pròpies dels seus ciutadans –castellà, àrab, anglès, mandinga, fula,
xinès, gallec, francès, basc, i tantes d’altres-, a les quals cal donar, en
situació d’igualtat, un tracte de respecte.
Això implica el respecte per a totes les llengües dels ciutadans
granollerins –nouvinguts- en algunes de les seves relacions, com seria la
felicitació de benvinguda o d’any nou, les invitacions als actes, cartes
personalitzades, etc.
 Per portar a terme aquest programa, cal conèixer inicialment –en l’estudi
del padró- quines són les llengües que es parlen a Granollers. Un cop es
conegui aquest Inventari de llengües de la ciutat, es pot passar a
definir les actuacions a realitzar.
 Al mateix temps, cal que l’Ajuntament en Ple s’adhereixi a la
Declaració Universal dels Drets Lingüístics, impulsada per la
UNESCO.
Programa de millora de la qualitat lingüística
 En una segona fase dins del PNLA, cal impulsar un Programa de
millora de la qualitat lingüística, sobretot en llocs on la
normalització lingüística ja s’ha gairebé assolit, però en els quals el
canvi a nivell de qualitat de llenguatge administratiu és encara baix

ERC – Acció Granollers 2015

Política lingüística

Pàg. 9 de 10

o un calc directe del castellà (i que comporta que el model que rep la
població sigui inadequat).
 Com un dels resultats més importants d’aquest programa, hi ha l’edició
del Llibre d’Estil dels mitjans de comunicació municipals (veure
l’apartat de Mitjans de comunicació).
Servei local de català
 L’Ajuntament de Granollers és un dels ajuntaments fundadors del Consorci
per a la Normalització Lingüística. Per això, cal mantenir el suport
municipal al Consorci per a la Normalització Lingüística , mitjançant
el Servei Local de Català. Cal sobretot augmentar el pressupost dedicat
a les activitats de normalització lingüística.
Formació
El Consorci per a la Normalització Lingüística ofereix cursos des dels
nivells inicials fins al nivell superior (nivell D) en tot el territori de
Catalunya. Les modalitats bàsiques en què es presenten són presencial,
a distància i tots els nivells (inicial, bàsic, elemental, intermedi, de
suficiència i superior).
 Des d’ERC – Acció Granollers volem impulsar els cursos de formació
de català per a adults, amb les següents propostes:
 Ampliació de l’oferta de cursos que s’ofereixen actualment a
Granollers.
 Creació d’un Centre d’Autoaprenentatge de Català, amb mitjans
informàtics i audiovisuals d’aprenentatge de la llengua.
 Ampliació de l’àmbit de realització dels cursos de català a altres
sectors i zones de la ciutat, allargant les franges horàries de classes, i
adaptant-les a les necessitats específiques dels nous col·lectius de
persones immigrades.
 Signatura de convenis amb entitats que facin cursos d’alfabetització
en català i de català inicial per a persones nouvingudes.
 Potenciació de la plataforma Parla.cat, semipresencial i en línia.
 Impulsar els cursos de formació de català específics per a
persones d’un ofici determinat, des de Can Muntanyola, i d’acord
amb gremis i associacions empresarials corresponents, amb l’objectiu
de donar a conèixer el català entre les persones que s’incorporen al
món laboral:

Cursos de català oral per a cambrers i cambreres
Cursos de català oral per a assistents a la llar i assistents a persones
grans

Voluntariat lingüístic

ERC – Acció Granollers 2015

Política lingüística

Pàg. 10 de 10

 Impuls del voluntariat per la llengua, com a programa de foment de
l’ús social del català. L’objectiu general del programa Voluntariat per la
llengua és facilitar a les persones que tenen coneixements bàsics de
català la pràctica d'aquesta llengua en contextos reals de forma
relaxada, per tal que es decideixin a parlar-la. A més es vol promoure
entre el col·lectiu catalanoparlant la idea que no cal canviar de llengua
per acollir millor les persones que arriben a casa nostra. Per això, cal
impulsar:



Foment
Foment
Foment
Foment

del voluntariat
de les entitats col·laboradores
dels comerços col·laboradors
d’empreses col·laboradores

Fomentar
l’acolliment
lingüístic
en
català:
informació
sociolingüística, alfabetització, cursos, activitats i plans d’acolliment.

Promoure Plans d’acollida municipals que estableixin un protocol
per a les persones estrangeres que arribin al municipi, d’acord amb el
Pacte Nacional per a la Immigració.

Informar i difondre les activitats, els plans d’acolliment i els materials
creats per la Generalitat de Catalunya entre la població nouvinguda,
tenint en compte, però, que en aquest sector de la població hi ha una
forta fractura digital.