You are on page 1of 12

IES BROCH I LLOP

Departament de Geografia i Histria

TEMA 5
ELS ESPAIS DEL SECTOR PRIMARI
ELS ESPAIS RURALS
Abans d'entrar a parlar dels espais del sector primari cal diferenciar una srie de
conceptes:

PRIMARI: Inclou tots aquelles activitats que obtenen productes directament de


la natura: agricultura, ramaderia, pesca, explotaci forestal i mineria, encara que
aquesta degut als paisatges que origina i a la vinculaci tan forta que t amb la
indstria se sol incloure moltes vegades al sector secundari.

RURAL: El terme Rural fa referncia al poblament, els espais rurals sn tots


aquells que no sn urbans; que no podem considerar que formen part d'una
ciutat. Avui en dia els lmits entre la rurlia i l'espai urb s'han anat fent difusos
una gran franja rurubana (tamb anomenada periurbana).

AGRARI: Inclou les activitats del camp; agrcoles ramaderes i forestals.

AGRCOLA: Fa referncia a les activitats de l'agricultura: aquelles que obtenen


productes vegetals del cultiu de la terra.

1. FACTORS FSICS I HUMANS DE L'ESPAI RURAL


Els espais rurals sn molt diversos i estan afectats per multiples factors:
1.1.El medi natural
L'activitat agrria sempre ha sigut molt dependent del medi fsic, per tant
l'activitat agrria a Espanya ha estat condicionada sobretot pel relleu i el
clima. A Espanya el clima no afavoreix l'agricultura llevat de les zones del
nord, a ms presenta moltes zones muntanyoses que dificulten el conreu.
1.2.L'estructura agrria
L'estructura agrria tradicional ha canviat degut a la modernitzaci i l'xode
rural, de manera que de vora el 50% de la poblaci activa meitat de segle ha
passat al 5% el 2005.
a) demografia: la poblaci rural espanyola ha descendit a la vegada que els
actius agraris. La causa principal ha sigut la mecanitzaci i les baixes
rendes que van provocar el gran xode rural dels anys 60 i 70 i que
encara no ha acaba, provocant despoblament i envelliment de la
poblaci.
b) sistemes d'explotaci1, propietat2 i tinena3: a la vegada que el descens
demogrfic s'han produt canvis en tota la resta d'estructura agrria: les
Cal diferenciar entre parcella (extensi de terra sota un sol lmit) i explotaci (conjunt de parcelles
explotades per un mateix propietari).
1

IES BROCH I LLOP

Departament de Geografia i Histria

Explotacions han augmentat la grandria i tamb de les propietats; es


mant un rgim de tinena majoritriament de propietat, que tendeix a
ser mitjana (30 ha).
1.3.El poblament
Encara que considerem poblaci rural aquella que es troba en nuclis inferiors
als 10.000 habitants4, podem diferenciar entre els nuclis semiurbans (amb
certes caracterstiques urbanes) entre 10.000 i 2.000 habitants i els
estrictament rurals; inferiors als 2.000 habitants.
a) Dispers: la casa rural est voltada de camps. El poblament dispers es
troba en rees on l'aigua s abundant: al nord, Canries, hortes de la
mediterrnia, etc.
b) Concentrat: els habitatges estan uns a la vora dels altres formant pobles
ms o menys grans. Trobem aquest tipus de poblament als secans de
l'interior peninsular.
c) Intercalar: es tracta d'un tipus mixt, hi ha hbitat disseminat entre pobles.
Es troba a la muntanya mitjana de l'est i el sud peninsular i en algunes
zones del nord.
1.4.La poltica agrria
a) les poltiques agrries al segle XIX i XX.
Les poltiques sempre han repercutit en l'economia i, com no, en l'espai
rural. Al segle XIX la principal poltica agrria duta a terme fou la
desamortitzaci, que va provocar canvis en la propietat i la tinena de la
terra en bona part d'Espanya, agreujant la dicotomia jornaler
latifundista del sud i centre peninsular.
Al segle XX es va intentar reformar la propietat de la terra, per totes les
reformes van fracassar. Ara b, es van dur a terme altres accions
encaminades canviar el sistema de tinena de la terra i augmentar la
propietat, aix com el rendiment:

Poltica hidrulica: s la principal poltica que s'ha dut a terme en


Espanya consistent en estendre el regadiu per tal de millorar la
producci i productivitat de la terra5.

Quan abunden les grans propietats parlem de Latifundi (predominen a l'oest i sud de la pennsula) i si
abunden les xicotetes propietats parlem de Minifundi (predominen al nord i l'est)
3
Relaci entre el propietari de la terra i qui la treballa: propietat (el propietari l'explota), arrendament
(lloguer) o parceria (propietari i explotador es parteixen la collita).
4
En Espanya, en altres pasos la xifra de poblaci puja o baixa, aix s degut a que el criteri de poblaci
no s determinant per a establir la diferncia entre una ciutat i un poble, sn altres criteris ms difcils de
medir estadsticament com els serveis que ofereix, l'ocupaci dels seus habitants o els hbits socials.
Malgrat tot el criteri poblacional s'usa per ser el ms fcilment quantificable.
5
Les bases de la poltica hidrulica del segle XX les van posar Joaquin Costa i els regeracionistes a
principi de segle.
2

IES BROCH I LLOP

Departament de Geografia i Histria

Colonitzacions: dutes a terme a la dictadura de Franco, normalment


en noves zones de regadiu, per tal d'oferir terra i habitatge als
jornalers agraris. Importants a la vall del Tajo i l'Ebre.

Concentraci parcellria: encara continua per tmidament, es tracta


de concentrar les diverses parcelles disperses d'un mateix propietari
en una o dos parcelles de grans dimensions, millorant-ne la
rendibilitat.

b) la PAC (poltica agrria comunitria)


Des de l'entrada d'Espanya al Mercat Com el 1986 la poltica agrria ja
no depn del govern espanyol sin que s comuna per a tota europa.
Els productes s'agrupen en OCM (organitzacions comunes de mercat)
que fixen preus, produccions, subvencions i quotes.
Els objectius fonamentals de la PAC sn:

Garantir l'autoabastiment de productes agrcoles dins la Uni.

Assegurar unes rendes als agricultors iguals a la resta de ciutadans.

Mantindre un preu assequible dels productes agrcoles per als


consumidors.

Garantir l'equilibri ecolgic al camp.

Fixar la poblaci al medi rural.

Millorar i assegurar la qualitat dels aliments.

Els instruments utilitzats per a fer-ho han estat:

Subvencions als productes per a fomentar la producci.

Quotes de producci per a evitar excedents.

Fons estructurals destinats a diversificar l'economia rural i mantindre


l'ocupaci i la poblaci en les zones rurals.

Regulaci de la qualitat dels productes alimentaris mitjanant una


estricta normativa i controls continus.
Les conseqncies han sigut diverses: les zones especialitzades en
productes excedentaris han rebut un fort impacte, abandonant part de
l'activitat, per en general ha estat positiu per a l'agricultura
espanyola, ajudant a fixar poblaci i diversificant l'economia de les
zones rurals.

2. ELS USOS DE L'ESPAI RURAL

IES BROCH I LLOP

Departament de Geografia i Histria

L'espai rural s un espai divers i diversificat que presenta una gran quantitat
d'usos diferents, especialitzats o combinant-se entre ells. Els podem classificar
en:

Mapa dels paisatges agraris espanyols. Font: lyceo_hispanico

2.1.Usos agrcoles
L'agricultura tradicional es basava en el policultiu, per les transformacions
que ha patit arran de la mecanitzaci i modernitzaci han conduit a una
agricultura especialitzada que produeix per al mercat amb les segents
caracterstiques:
a) Tendeix a especialitzar-se en el producte ms rendible per a cada zona.
b) S'usen tcniques modernes

llavor seleccionades, cultius transgnics

s intensiu de pesticides i fertilitzants

mecanitzaci i substituci de m d'obra per maquinria

noves tcniques de cultiu: hivernacles, encoixinament, arenament

increment del regadiu: l'expansi del regadiu ha sigut la principal


poltica agrria que s'ha dut a terme a Espanya al llarg del segle XX.
Assegura les collites, augmenta la producci, el rendiment i les
rendes agrcoles i ha creat tota una indstria auxiliar i
comercialitzador al seu voltant. Tot i aix tamb representa una gran
alteraci mediambiental.

La producci agrcola representa encara ms de la meitat de la producci


final agrria; sent els cultius de regadiu els que tenen el major pes en
aquesta.
Els cereals per sn els qui ms extensi ocupen dins de la superfcie
agrcola encara que els seus rendiments (llevat de l'arrs i la dacsa6) sn
L'arrs es concentra en les zones humides, sobretot litorals. La dacsa s predominant al nord i als
regadius interiors i s'usa per a pinsos.
6

IES BROCH I LLOP

Departament de Geografia i Histria

baixos. Bona part dels cereals en sec, i la practica totalitat del regadiu
(llevat de l'arrs) es destina a la producci de pinsos.
La vinya ocupa una part important dels secans interiors. No suporta les
gelades fortes i ocupa la seua mxima extensi a la meseta sud, la vall alta de
l'Ebre i el litoral mediterrani. La producci vitivinicola s'est modernitzant
incorporant el regadiu per a assegurar les collites i el cultiu emparrat que
augmenta la producci i permet la mecanitzaci. A la vegada s'est intentant
augmentar el prestigi i la qualitat dels vins.
Espanya s el principal productor d'oli d'oliva del mn, la distribuci de
l'olivera coincideix en part amb la vinya, per destaca a Andalusia.
L'extensi de l'olivar ha crescut molt en els darrers temps unida a les ajudes
de la PAC, a les campanyes per a fomentar l'oli d'oliva i a la comercialitzaci
directa de les empreses productores.
La producci de fruites i horalisses es concentra als regadius, sobretot als
litorals i valls regades de l'interior. Malgrat que l'extensi no s massa t un
gran pes en la producci final agrria i sobretot en les exportacions. Destaca
la producci intensiva en hivernacles, hui en dia l'agricultura ms rendible
d'Espanya i que demanda una gran quantitat de m d'obra.
A banda d'aquests tamb tenen importncia els cultius industrials com el
tabac i la remolatxa sucrera i els farratgers, tots ells lligats als regadius
interiors7.
2.2.Usos ramaders
Encara que tradicionalment el seu pes a la producci final agrria sempre ha
estat per sota de l'agricultura hui en dia s'est equiparant degut als canvis en
els hbits alimentaris8 de la poblaci. Per tot a la ramaderia:
a) tendeix a especialitzar-se per regions en un producte concret: llet, carn de
vedella, ous, etc.
b) S'ha modernitzat i amb l'aparici dels pinsos ha esdevingut ms
independent del medi fsic
c) la ramaderia intensiva s hui en dia la predominant, vinculada a les zones
productores de pinsos i a les rees de consum.
La ramaderia bovina es dona en rgim extensiu al nord i oest d'Espanya i a
les zones muntanyoses del centre, es tracta d'explotacions per a la cria de
vedells que s'engreixen posteriorment en explotacions intensives.
La producci de llet, majoritriament de vaca, es concentra al nord
peninsular on s'aprofiten les pastures naturals, b directament o com a
farratges.

Excepte el girasol.
L'augment del poder adquisitiu ha perms incrementar el consum de carn.

7
8

IES BROCH I LLOP

Departament de Geografia i Histria

La ramaderia ovina predomina als secans de l'interior peninsular en rgim


extensiu i amb una explotaci molt tradicional, encara que algunes
explotacions presenten rgims mixtes semiestabulats, sobretot en rees de
muntanya9.
La ramaderia porcina i aviar es basa en empreses integradores; a s grans
empreses que proporcionen els animals i els pinsos i les explotacions
intensives que proporcionen el treball i la infraestructura.
2.3.Usos forestals
El principal aprofitament econmic dels boscos s la fusta, usada en la
indstria paperera, de la construcci i del moble.
La major part de la producci de fusta es concentra al nord peninsular amb
rgim de cultiu10, es tracta d'espcies de fusta de poc valor (eucaliptus, pi de
monterrey) per a paper o aglomerat. La resta d'explotaci es troba regulada i
es fa per aclarida dels peus aprofitables (pins, roures, avets). Bona part de la
superfcie forestal espanyola no s per aprofitable per a fusta11.
2.4.Altres usos
Hui en dia el mn rural s molt heterogeni ja que a banda dels usos agraris
tradicionals hi ha nous usos de l'espai que a vegades entren en contradicci
amb els tradicionals.
Algunes comarques que formen part de l'espai rural profund mantenen les
activitats rurals tradicionals i un envelliment i prdua de poblaci notries.
Altres han modernitzat les activitats agrries o han diversificat les activitats
econmiques.
Aix trobem dins l'espai rural nous usos:
a) residencials: habitatges secundaris de cap de setmana o vacances,
sobretot a l'espai rural proper. Molts pobles han esdevingut
urbanitzacions sin en la tipologia si en la funci.
b) Industrials: derivats del trasllat de fbriques des de les zones urbanes, o
b d'agroindustries d'industrialitzaci endgena.
c) Terciaris: sobretot turstics, tant de l'agroturisme, turisme lligat als espais
naturals, esports de muntanya i d'hivern, etc.
d) Mediambientals: lligats a la conservaci de moltes zones (parcs naturals,
nacionals) que creen llocs de treball relacionats amb la protecci de la
natura (guarda forestal, brigades forestals, etc.)
L'alternativa a la transhumncia tradicional s l'estabulament del ramat a l'hivern.
Es a dir es planten les espcies per a ser tallades i arrancades als 20-30 anys quan han arribat a un
tamany ptim.
11
A les estadstiques oficials apareix sota l'epgraf de monte leoso o monte abierto en contraposici a
monte maderable.
9

10

3. ELS PAISATGES AGRARIS D'ESPANYA

ZONA GEOGRFICA

MEDI FSIC

ESTRUCTURA
AGRRIA

ESPANYA HUMIDA

INTERIOR PENINSULAR

S'estn per l'extrem nord pennsular:


Galcia, Astries, Cantbria, Pas Basc,
nord de Navarra i nord de Castella i
Lle.

Inclou la major part de Castella i Lle,


Arag i Castella la Manxa; la totalitat de
Madrid, la Rioja i Extremadura i les parts
interiors de Catalunya i Andalusia.

Relleu accidentat, clima ocenic i rius


de rgim pluvionival ocenic.

MEDITERRANI

MUNTANYA

Ocupa les parts altes dels


Abraa tot el litoral mediterrani
Pirineus, Serralada
de Catalunya, les illes Balears,
Cantbrica, Sistema
Valncia, Mrcia i el litoral
Central, Sistema Ibric i
mediterrani andals.
Sierra Nevada.

Presenta un relleu molt


S'estn per la Meseta i la depressi de Relleu accidentat alternant amb
accidentat, altitud elevada i
l'Ebre amb relleu pla, clima Mediterrani planes ms o menys extenses.
un clima de muntanya; els
continentalitzat i rius de rgim pluvial El clima s mediterrani tpic i el
rius sn de rgim nival pur
mediterrani continentalitzat.
rgim dels rius tamb.
o mixte.
La poblaci s escassa i molt envellida.
El poblament s concentrat en pobles
xicotets i propers entre ells al nord, i en
pobles grans i allunyats al sud.

Explotaci
agrria

Coexisteixen les xicotetes


El minifundi predomina a la vall del
Minifundi al regadiu i
explotacions privades amb
Duero i el latifundi al Sud. El tamany de
explotacions mitjanes al nord i els terrenys comunals que
les propietats ha augmentat grcies a la
grans a la vall del Guadalquivir. ocupen grans extensions de
concentraci parcellria i a l'emigraci.
boscos i prats.

Explotacions minifundistes, parcelles


tancades i allunyades entre si.

Poblaci nombrosa a les planes


i reduda a les muntanyes.
Poblament dispers a les hortes i
intercalar a les muntanyes.

Poca poblaci i molts


despoblats.
El poblament ha sigut
concentrat en molts
xicotets nuclis, molts d'ells
ara despoblats.

Poblaci nombrosa encara que molt


Poblaci i envellida.
poblament El poblament predominant s dispers
pur o en xicotets grups de poques cases.

Agrcola

El sec domina a la major part de les


rees conreant-se cereals, vinya i olivera.
Ocupa poca superfcie als fons de les
El regadiu s'esten aprofitant l'aigua del
valls. Convieuen els horts familiars amb
Duero i Ebre; es cultiven plantes
els cultius farratgers: prats, alfals, trvol
farratgeres, cultius industrials (tabac i
i dacsa; per alimentar el bestiar.
remolatxa) i fruites i hortalisses a la vall
de l'Ebre.

El sec ocupa les zones


prelitorals, dominant la vinya,
ametlers i l'olivera (andalusia).
El regadiu es dedica als ctrics,
fruiters variats i a l'horticultura.
Destaquen els hivernacles del
Sudest.

Al nord es concentra a les


valls amb cultius farratgers
i xicotetes hortes.
Al sud hi ha bancals
d'ametlers, oliveres i vinya.

Ramader

s l'activitat ms important afavorida


pel clima. Especialitzada en bov de
carn en rgim extensiu i de llet en rgim
intensiu.

La ramaderia ovina i cabruna


ocupa els secans, per la ms
importnat s la porcina, aviar i
bovina en rgim intensiu.

Ramaderia extensiva i
semiestabulada (abans
transhumant) bovina i
ovina.

Forestal

s una activitat important amb


L'explotaci forestal ms important s la
plantacions d'espcies de creixement
del suro, la llenya i les bellotes de les
rpid per a pasta de paper i aglomerat; i
deveses.
roure i faig per a moble.

T poca importncia, excepte


en Catalunya, Cadis i Huelva
per al suro i a Huelva amb
l'eucaliptus per a paper

S'aprofiten les espcies


autctones per a fusta i les
repoblacions per a paper i
aglomerat.

USOS DEL SL

La ramaderia s ovina extensiva als


secans, bovina i ovina a les deveses
extremenyes i salmantines, i intensiva a
la vall de l'Ebre.

IES BROCH I LLOP

Departament de Geografia i Histria

4. LES DINMIQUES RECENTS DEL MN RURAL


4.1.La crisi i els problemes del mn rural
Des de fa dcades el mn rural ha entrat en una crisi global que afecta a la
seua economia i poblaci.
Les activitats agrries es troben en crisi; tot i que el PIB creix en xifres
absolutes ha disminut el seu pes relatiu el nivell de renda dels empresaris
agraris, en part degut a la concentraci de la distribuci en unes poques
empreses.
A partir de l'xode rural hi ha hagut una important disminuci de la poblaci
i un gran envelliment que ha deixat despoblades moltes comarques rurals,
fent impossible la seua recuperaci a curt i mitj termini.
Hi ha tamb una escassa diversificaci de l'espai doncs les activitats agrries
encara representen la major font d'ingressos12 a ms, les zones rurals es
troben desconnectades del fenomen de la globalitzaci degut a les
mancances en infraestructures de telecomunicacions i l's de noves
tecnologies, dificultant la seua inclusi a la nova economia.
Les noves activitats agrries atenten sovint contra el medi ambient
contaminant les aiges i les terres i redunt la biodiversitat. A ms cal tindre
present que molts dels paisatges rurals sn creaci humana i el despoblament
rural amenaa estos paisatges tradicionals i els ecosistemes associats.
4.2.L'ordenaci de l'espai rural
Tots aquests problemes del mn rural s'intenten solucionar mitjanant les
poltiques d'ordenaci i desenvolupament del mn rural.
La Uni Europea planteja les directrius a seguir en economia, medi ambient i
qualitat de vida, i concedeix ajudes a traves dels fons FEADER13 el FEOGA
i les ajudes de la PAC.
L'estat espanyol a travs del MARM14 mitjanant la Llei de
Desenvolupament Sostenible del Medi Rural intenta crear una normativa
bsica aplicable a tot l'estat.
Les comunitats Autnomes, que tenen les competncies en Agricultura i
Pesca, i en ordenaci del territori sn les que, al final, duen a terme les
actuacions en el medi rural: creant infraestructures i equipaments: sanitat,
educaci, etc.
Les poltiques a aplicar busquen una major diversificaci econmica
(turisme, indstries), millorar les comunicacions i telecomunicacions, dotar
En molts pobles s la segon font d'ingressos per darrere de les pensions de jubilaci.
Fons Europeu Agrcola de Desenvolupament Rural
14
Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Mar.
12
13

IES BROCH I LLOP

Departament de Geografia i Histria

d'equipament adequat el mn rural (centres de salut, escoles, etc.) i protegir


el medi ambient (nous objectius de la PAC).

5. L'ACTIVITAT PESQUERA
L'economia pesquera ha perdut pes dins el sector primari, tot i aix
Espanya continua sent una gran potncia pesquera a nivell mundial i el
principal consumidor de peix d'Europa.
a) L'espai pesquer
La flota espanyola pesca al calador nacional, comunitari15 i a la resta del
mn.

La major part del peix es destina al consum hum (fresc, congelat, salat o
en conserva) encara que ha crescut molt el destinat a farines i pinsos.
b) La producci pesquera
La major part de les captures sn peixos, encara que tamb destaquen pel
seu valor els molluscos i crustacis.
Hi ha una gran diferncia entre la flota pesquera costanera, d'altura i de
gran altura.
Aiges de pasos pertanyents a la Uni Europea

15

IES BROCH I LLOP

Departament de Geografia i Histria

La flota costanera s artesanal pesca prop de la costa amb tcniques


tradicionals16 i vaixells menuts. Les seues captures solen ser d'elevat
valor econmic i estan destinades al consum en fresc.
La flota d'altura utilitza vaixells ms grans, tcniques ms modernes17 i
pesca als caladors nacionals o comunitaris. Les seues captures es
destinen al consum en fresc o a abastir la indstria conservera.
La pesca de gran altura usa grans vaixells congeladors, autntiques
fbriques flotants; pesca en aiges internacionals i als pasos on hi ha
convenis amb tcniques avanades18. Les seues captures es netegen i
congelen per a conservar-les fins que el vaixell retorna al port.
6. LA CRISI I ELS PROBLEMES DE L'ACTIVITAT PESQUERA
L'activitat pesquera travessa una poca de crisi, motivada sobretot per la
prdua de caladors internacionals i l'esgotament dels nacionals.
La poblaci ocupada a la pesca ha disminut aix com la seua contribuci al
PIB.
6.1.El problema dels caladors
a) Els caladors estatals
El calador estatal s massa redut per a la gran flota pesquera espanyola,
a banda d'aix es troba sobreexplotat i algunes espcies s'han comenat a
esgotar.
b) Els caladors comunitaris
Tots els caladors de la Uni Europea estan sotmesos a un sistema de
quotes per a ajudar a la seua recuperaci, quotes que es reparteixen entre
les flotes pesqueres que els han usat tradicionalment; aix la flota
espanyola t accs a caladors comunitaris, per noms de manera parcial.
c) Els caladors internacionals
Les primeres 200 milles de costa es consideren ZEE (zones econmiques
exclusives) i per tant cada pas restringeix l'accs a les seues aiges.
Degut a aix la flota espanyola ha de negociar l'accs als diferents
caladors internacionals19.
6.2.Els problemes estructurals de la pesca
a) La poblaci activa
Tresmall, nanses ...
Arrossegament, cercol ...
18
Arrossegament de grans fons, pesca elctrica ...
19
La negociaci la duu a terme la Uni Europea, i sovint com a contrapartida s'obliga els vaixells a
contractar part de la tripulaci dels seus nacionals i descarregar les captures als seus ports.
16
17

10

IES BROCH I LLOP

Departament de Geografia i Histria

La poblaci activa ocupada en la pesca s escassa, envellida i poc


remunerada, per tant no hi ha un relleu generacional.
En general la major part del treball pesquer el realitzen immigrants20,
mentre que els espanyols ocupen els llocs de treball ms especialitzats
(capit, cap de mquines, patr).
b) La flota pesquera
La flota espanyola est sobredimensionada; la flota artesanal i d'altura s
massa gran per als caladors on faena, a ms est envellida. La Uni
Europea ha donat ajudes per a la reconversi i el desballestament.
La flota de gran altura s ms moderna per no actua dins les aiges
espanyoles i depn dels convenis internacionals.
6.3.Els problemes mediambientals
El principal problema mediambiental s l'excs de pesca que ha provocat la
quasi desaparici d'algunes espcies. Per a evitar-ho s'estableixen quotes de
pesca i aturades biolgiques21, s regulen les arts de pesca ms
indiscriminades i s'incrementa la vigilncia dels infractors.
La contaminaci s el segon problema doncs redueix la biodiversitat i
contaminen l'ecosistema mar, a banda de disminuir la seua productivitat.
7. L'AQICULTURA
L'aqicultura s la cria d'espcies vegetals i animals aqutics, marins o d'aigua
dola. Davant la disminuci de les captures d'algunes espcies s'ha fomentat la
seua cria en captivitat.

Installacions d'aqicultura a Espanya. Font: Marm


7.1.Aqicultura continental
s la cria ms tradicional, ja practicada a l'edat mitjana. Es crien sobretot
truites i tamb carpes, a les capaleres dels rius del nord d'Espanya, encara
que s'est introduint l'esturi per la rendibilitat econmica22.
Normalment senegalesos o marroquins amb experincia en el sector al seu pas.
Els vaixells romanen a port i els pescadors a casa cobrant un subsidi.
22
Per a extreure'n el caviar.
20
21

11

IES BROCH I LLOP

Departament de Geografia i Histria

7.2.Aqicultura marina
L'aqicultura marina s la ms estesa i de major valor afegit. Es crien els
animals dins la mar o en la zona intermarear (molluscos i crustacis). Podem
diferenciar entre:
a) Aqicultura extensiva:
S'usa sobretot per a molluscos: cltxines en batees, escopinyes, ostres,
etc als quals no se'ls aporta alimentaci externa.
b) Aqicultura intensiva
Interv en tot el procs vital de l'espcie: reproducci, cria i
engrossament. Normalement les dos primeres es fan en condicions molt
controlades i la tercera en gbies dins la mar o llacs a terra.
Les espcies ms freqents sn la orada, salm, el llobarro, turbot
(rodaballo), anguila i recentement la tonyina.
7.3.Problemes mediambientals
L'aqicultura presenta uns avantatges evidents: augment de producci, no
esgotament de l'espcie, igualtat de la qualitat i mida, etc. Per tamb
presenta problemes: malalties que afecten els animals, contaminaci de les
aiges, necessitat de pescar peixos de poc valor per a alimentar els cultius
aqcoles, etc.
Tot i els problemes que planteja el futur del consum de peix passa per
l'aqicultura.
8. BIBLIOGRAFIA

Muoz Delgado, M. C. Batxillerat 2 Geografia Ed. Anaya, Madrid, 2009

http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquipdia

http://www.mispeces.com

http://www.mapa.es

12