You are on page 1of 34

Llibre d'Amic e Amat

Ramon Llull

1. Exordi i Prleg
1.1. En qual manera Blanquerna ermit fu lo "Llibre d'Amic e
Amat".
Esdevenc-se, un dia, que l'ermit qui estava en Roma, segons que damunt havem dit, an visitar los
ermitans e els recluses qui eren en Roma, e atrob que en alcunes coses havien moltes de
temptacions per o cor no sabien haver la manera qui es covenia a llur vida; e pens que ans a
Blanquerna ermit que li fas un llibre qui fos de vida ermitana, e que per aquell llibre pogus e
sabs tenir en contemplaci, devoci, los altres ermitans. Estant un dia Blanquerna en oraci aquell
ermit venc a la cella de Blanquerna e preg'l del llibre damunt dit. Molt cogit Blanquerna en qual
manera faria lo llibre ni de qual matria.
Estant Blanquerna en aquest pensament, en volentat li venc que es dons fortment a adorar e
contemplar Du, per tal que en l'oraci Dus li demostrs la manera e la matria de qu ell fas lo
llibre. Dementre que Blanquerna plorava e adorava, e en la sobirana estremitat de ses forces havia
pujada Dus sa nima, qui el contemplava, Blanquerna se sent eixit de manera, per la gran frevor e
devoci en qu era, e cogit que fora d'amor no segueix manera com l'amic ama molt fortment son
amat. On per a Blanquerna fo en volentat que fas Llibre d'Amic e Amat , lo qual amic fos feel e
devot cresti, e l'amat fos Du.
Dementre considerava en esta manera Blanquerna, ell remembr com una vegada, com era apostoli,
li recompt un sarra que los sarrans han alcuns hmens religiosos, e, enfre los altres e aquells qui
sn ms preats enfre ells, sn unes gents qui han nom ``sufies'',e aquells han paraules d'amor e
exemplis abreujats e qui donen a home gran devoci; e sn paraules qui han mester esposici, e per
l'esposici puja l'enteniment ms a enss, per lo qual pujament muntiplica e puja la volentat en
devoci. On, com Blanquerna hac hada aquesta consideraci, ell propos a fer lo llibre segons la
manera damunt dita, e dix a l'ermit que se'n torns a Roma, e que en breu de temps li trametria, per
lo diaca, lo Llibre d'Amic e Amat , per lo qual poria muntiplicar frevor e devoci en los ermitans,
los quals volia enamorar de Du.

1.2 Del Llibre d'Amic e Amat. Del prleg.


Blanquerna estava en oraci e considerava la manera segons la qual contemplava Du e ses virtuts;
e con havia finida sa oraci, escrivia o en qu havia contemplat Du. E a faa tots jorns; e
mudava en sa oraci novelles raons, per tal que de diverses maneres i de moltes compons lo Llibre
d'Amic e Amat, e que aquelles maneres fossen breus, e que en breu temps l'nima ne pogus moltes
decrrer.
E, en la benedicci de Du, Blanquerna comen son llibre, lo qual depart en aitals verses com ha
dies en l'any. E casc vers basta a tot un dia a contemplar Du, segons l'Art del Llibre de
contemplaci.

2. Comencen les Metfores Morals


1. Deman l'amic a son amat si havia en ell nulla cosa romasa a amar; e l'amat resps que o per
qu l'amor de l'amic podia muntiplicar, era a amar.
2. Les carreres per les quals l'amic encerca son amat sn llongues, perilloses, poblades de
consideracions, de sospirs e de plors, e enluminades d'amors.
3. Ajustaren-se molts amadors a amar un amat qui els abundava tots d'amors; e casc havia per
cabal son amat e sos pensaments agradables, per los quals sentien plaents tribulacions.
4. Plorava l'amic e deia:
- Tro a quant de temps cessaran tenebres en lo mn, per o que cessen les carreres infernals? Ni
l'aigua, qui ha en costuma que decrrega a enjs, quan ser l'hora que haja natura de pujar a enss?
Ni els innocents, quan seran ms que els colpables?
5. - Ah! Quan se gaubar l'amic que muira per son amat? Ni l'amat, quan veur son amic llanguir
per sa amor?
6. Dix l'amic a l'amat:
- Tu qui umples lo sol de resplendor, umple mon cor d'amor.
Resps l'amat:
- Sens compliment d'amor no foren tos ulls en plor, ni tu vengut en est lloc veer ton amador.
7. Tempt l'amat son amic si amava perfectament; e deman-li de qu era la diferncia qui s enfre
presncia e absncia d'amat. Resps l'amic:
- D'innorncia e oblidament, coneixena e remembrament.
8. Deman l'amat a l'amic:
- Has membrana de nulla cosa que t'haja guardonat, per o cor me vols amar?
Resps:
- Hoc, per o cor enfre los treballs e els plaers que em dones, no en fa diferncia.
9. - Digues, amic - dix l'amat - : haurs pacincia si et doble tes llangors?
- Hoc, ab qu em dobles mes amors.
10. Dix l'amat a l'amic:
- Saps, encara, qu s amor?.
Resps:
- Si no sabs qu s amor, sabera qu s treball, tristcia, e dolor?
11. Digueren a l'amic:
- Per qu no respons a ton amat qui t'apella?
Resps:
- Ja m'aventur a greus perills per o que a ell pervenga, e ja li parle desirant ses honors.
12. - Amic foll: per qu destruus ta persona e despens tos diners, e lleixes los delits d'aquest mn e
vas menyspreat enfre les gents?
Resps:

- Per honrar los honraments de mon amat, qui per ms hmens s desamat, deshonrat, que honrat e
amat.
13. - Digues, foll per amor: e qual cosa s pus vesible, o l'amat en l'amic, o l'amic en l'amat?
Resps, e dix que l'amat s vist per amors, e l'amic per sospirs, e per plors, e treballs e dolors.
14. Encercava l'amic qui recompts a son amat com ell per sa amor sostenia greus treballs e moria;
e atrob son amat qui lligia en un llibre on eren escrites totes les llangors que amor li donaria per
son amat, e tots los grats que n'havia.
15. Port nostra Dona son Fill a l'amic per o que li bess son peu, e que escrivs en son llibre les
virtuts de nostra Dona.
16. - Digues, aucell qui cantes: est-te ms en guarda de mon amat per o que et defena de desamor,
e que muntiplic en tu amor?
Resps l'aucell:
- E qui em fa cantar, mas tan solament lo Senyor d'amor, qui es t a deshonor desamor?
17. Enfre amor e esperana ha fet hostal amor, on viu de pensaments e mor per oblidaments com los
fonaments sn sobre los delits d'aquest mn.
18. Qesti fo enfre los ulls e la memria de l'amic, cor los ulls deien que mellor cosa s veer l'amat
que membrar-lo, e la memria dix que per lo remembrament puja l'aigua als ulls e el cor s'enflama
d'amor.
19. Deman l'amic a l'enteniment e a la volentat qual era pus prop a son amat; e corregueren
ambds, e fo ans l'enteniment a son amat que la volentat.
20. Contrastaren-se l'amic e l'amat; e viu-ho un altre amic, qui plor tan llongament tro hac feta pau
e concordana enfre l'amat e l'amic.
21. Sospirs e plors vengren a jutjament a l'amat e demanaren-li per lo qual se sentia amat pus
fortment. Jutj l'amat que els sospirs sn pus prop a amor, e los plors als ulls.
22. Venc l'amic beure a la font on hom qui no ama s'enamora com beu en la font, e doblaren sos
llanguiments. E venc l'amat beure a la font per o que sobredoblement dobls a son amic ses amors,
en les quals li dobls llangors.
23. Malalte fo l'amic, e pensava'n l'amat: de mrit lo peixia, e ab amor l'abeurava, e pacincia lo
colgava, d'humilitat lo vestia, ab veritat lo metjava.
24. Demanaren a l'amic on era son amat. Resps:
- Ve'l-vos en una casa pus noble que totes les altres nobilitats creades; e ve'l-vos en mes amors, e en
mos llanguiments e en mos plors.
25. Digueren a l'amic:
- On vas?
- Venc de mon amat.
- On vns?
- Vaig a mon amat.
- Quan tornars?
- Estar ab mon amat.

- Quant estars ab ton amat?


- Aitant de temps con seran en ell los meus pensaments.
26. Cantaven los aucells l'alba, e despert's l'amic, qui s l'alba; e los aucells feniren llur cant, e
l'amic mor per l'amat en l'alba.
27. Cantava l'aucell en lo verger de l'amat. Venc l'amic, qui dix a l'aucell:
- Si no ens entenem per llenguatge, entenam-nos per amor; cor en lo teu cant se representa a mos
ulls mon amat.
28. Hac son l'amic, qui molt havia treballat en cercar son amat; e hac paor que no oblids son amat.
E plor, per o que no s'adorms, ni son amat no fos absent a son remembrament.
29. Encontraren-se l'amic e l'amat, e dix l'amic:
- No cal que em parles; mas f'm senyal ab tos ulls, qui sn paraules a mon cor, con te do o que
demanes.
30. Desobe l'amic son amat, e plor l'amic. E l'amat venc morir en la gonella de son amic, per o
que l'amic recobrs o que havia perdut; e don-li major do que cell que perdut havia.
31. L'amat enamora l'amic, e no el plany de son llanguiment, per o que pus fortment sia amat e en
lo major llanguiment atrop l'amic plaer e reveniment.
32. Dix l'amic:
- Turmenten-me los secrets de mon amat, com les mies obres los revelen, e cor la mia boca los t
secrets e no els descobre les gents.
33. Les condicions d'amor sn que l'amic sia sofirent, pacient, humil, temors, diligent, confiant, e
que s'aventur a grans perills a honrar son amat. E les condicions de l'amat sn que sia vertader,
liberal, piads, just, a son amic.
34. Encercava l'amic devoci en los munts e en los plans, per veer si era servit son amat; e atrob'n
defalliment en casc d'aquests llocs. E per a cav en la terra, si hi atrobaria lo compliment, pus
que per terra devoci ha defalliment.
35. - Digues, aucell que cantes d'amor al meu amat: Per qu em turmenta ab amor, qui m'ha pres a
sser son servidor?
Resps l'aucell:
- Si no sostenies treballs per amor, ab qu amaries ton amat?
36. Consirs anava l'amic en les carreres de son amat, e encepeg, e caec enfre espines, les quals li
foren semblants que fossen flors, e que son llit fos d'amors.
37. Demanaren a l'amic si camiaria per altre son amat. Resps, e dix:
- E qual altre s mellor ni pus noble que sobiran b, eternal, infinit en granea, poder, saviea, amor,
perfecci?
38. Cantava e plorava l'amic cants de son amat, e deia que pus ivaosa cosa s amor en coratge
d'amador, que llamp en resplendor, ni tro en oment; e pus viva s aigua en plor que en ondes de
mar; e pus prop s sospir a amor que neu a blancor.
39. Demanaren a l'amic per qu era son amat gloris. Resps:

- Per o cor s glria.


Digueren-li per qu era poders. Resps:
- Per o cor s poder.
Ni per qu s savi:
- Per o cor s saviea.
Ni per qu s amable:
- Per o cor s amor.
40. Llev's mat l'amic, e anava cercant son amat; e atrob gents qui anaven per la via, e deman si
havien vist son amat. Respongueren-li dient quan fo aquella hora que son amat fo absent a sos ulls
mentals. Resps l'amic, e dix:
- Anc, pus hac vist mon amat en mos pensaments, no fo absent a mos ulls corporals, cor totes coses
vesibles me representen mon amat.
41. Ab ulls de pensaments, llanguiments, de sospirs e de plors, esguardava l'amic son amat; e ab ulls
de grcia, justcia, pietat, misericrdia, liberalitat, l'amat esguardava son amic. E l'aucell cantava lo
plaent esguardament damunt dit.
42. Les claus de les portes d'amor sn daurades de consirers, sospirs e plors; e el cord de les claus
s de conscincia, contrici, devoci, satisfaci; e el porter s de justcia, misericrdia.
43. Tocava l'amic a la porta de son amat ab colp d'amor, esperana. Oa l'amat lo colp de son amic
ab humilitat, pietat, pacincia, caritat. Obriren les portes detat e humanitat, e entrava l'amic veer
son amat.
44. Propietat e comunitat s'encontraren, e es mesclaren, per o que fos amistat e benvolena enfre
l'amic e l'amat.
45. Dos sn los focs que escalfen l'amor de l'amic: la un s bastit de desigs, plaers, e cogitacions;
l'altre s compost de temor, llanguiment, e de llgremes e de plors.
46. Desir l'amic soliditat, e an estar tot sol per o que hagus companyia de son amat, ab lo qual
est tot sol enfre les gents.
47. Estava l'amic tot sol, sots l'ombra d'un bell arbre. Passaren hmens per aquell lloc, e demanarenli per qu estava sol. E l'amic resps que sol fo com los hac vists e ots, e que d'abans era en
companyia de son amat.
48. Ab senyals d'amor se parlaven l'amic e l'amat; e ab temor, pensaments, llgremes e plors
recomptava l'amic a l'amat sos llanguiments.
49. Dubt l'amic que son amat no li falls a ses majors necessitats. Desenamor l'amat son amic.
Hac contrici, penediment, l'amic en son cor; e l'amat ret al cor de l'amic esperana, caritat; e als
ulls llgremes e plors, per o que retorns amor en l'amic.
50. Eguals coses son propinqitat e llunyedat enfre l'amic e l'amat; cor enaix com mesclament
d'aigua e de vi, se mesclen les amors de l'amic e l'amat; enaix con calor e llugor, s'encadenen llurs
amors; e enaix com essncia e sser, se convenen e s'acosten.
51. Dix l'amic a son amat:
- En tu s mon sanament e mon llanguiment; e on pus fortment me sanes, pus creix mon
llanguiment, e on pus me llangueixs, major sanitat me dnes.

Resps l'amat:
- La tua amor s segell e emprenta on mostres los meus honraments a les gents.
52. Veia's pendre l'amic, e lligar, e ferir e auciure per amor de son amat. Demanaren-li aquells qui el
turmentaven:
- On s ton amat?
Resps:
- Ve'l-vos en lo muntiplicament de mes amors e en la sustentaci que em fa de mos turments.
53. Dix l'amic a l'amat:
- Anc no fug ni em part de tu a amar, deps que t'hac conegut; cor en tu, e per tu e ab tu fui on que
fos.
Resps l'amat:
- Ni jo, deps que tu m'haguist conegut e amat, no t'oblide, ni null temps no fiu contra tu engan ni
falliment.
54. Anava l'amic per una ciutat com a foll, cantant de son amat; e demanaren-li les gents si havia
perdut son seny. Resps que son amat havia pres son voler, e que ell li havia donat son enteniment;
per a era-li roms tan solament lo remembrament, ab qu remembrava son amat.
55. Dix l'amat:
- Miracle s contra amor, d'amic qui s'adorm oblidant son amat.
Resps l'amic:
- E miracle s contra amor si l'amat no desperta l'amic, pus que l'ha desirat.
56. Puj-se'n lo cor de l'amic en les altees de l'amat, per o que no fos embargat a amar en l'abs
d'aquest mn. E con fo a l'amat, contempl'l ab dolor e plaer; e l'amat baix'l a aquest mn, per o
que el contempls ab tribulacions e ab llanguiments.
57. Demanaren a l'amic:
- Quals sn tes riquees?
Resps:
- Les pobretats que sostenc per mon amat.
- E qual s ton reps?
- Lo llanguiment que em dna amor.
- E qui s ton metge?
- La confiana que he de mon amat.
- E qui s ton maestre?
Resps, e dix que les significances que les creatures donen de son amat.
58. Cantava l'aucell en un ram de fulles e de flors, e lo vent menava les fulles e aportava odor de les
flors. Demanava l'amic a l'aucell qu significava lo moviment de les fulles ni l'odor de les flors.
Resps:
- Les fulles signifiquen en llur moviment, obedincia; e l'odor, sufre e malanana.
59. Anava l'amic desirant son amat, e encontr's ab dos amics qui ab amors e ab plors se saludaren,
e s'abraaren e es besaren. Esmort's l'amic: tan fortment li remembraren los dos amics son amat.
60. Cogit l'amic en la mort, e hac paor tro que remembr son amat. E crid a les gents qui li
estaven davant:
- Ah, senyors! Amats per o que mort ni perills no temats, a honrar mon amat.

61. Demanaren a l'amic on comenaren primerament ses amors. Resps que en les noblees de son
amat; e que d'aquell comenament s'enclinarien a amar si mateix e son prosme, e en desamar engan
e falliment.
62. - Digues, foll: si et desamava ton amat, qu faries?
Resps, e dix que amaria per o que no mors, con sia cosa que desamor sia mort, e amor sia vida.
63. Demanaren a l'amic quina cosa era perseverana. Dix que perseverana era benanana e
malanana en amic perseverant en amar, honrar, servir son amat en fortitudo, pacincia, esperana.
64. Dix l'amic a son amat que el pags del temps en qu l'havia servit. Compt l'amat los
pensaments, e els desigs, e els plors, e els perills e els treballs que havia sostenguts son amic per sa
amor; e afeg en aquell compte, eternal benauirana, e don si mateix en paga a son amic.
65. Demanaren a l'amic qual cosa era benanana. Resps que malanana sostenguda per amor.
66. - Digues, foll: quina cosa s malanana?
- Membrana de les deshonors qui sn fetes a mon amat, digne de tots honraments.
67. Remirava l'amic un lloc en lo qual havia vist son amat, e deia:
- Ah, lloc qui em representes les belles costumes de mon amat! Dirs a mon amat que jo sostenc,
per son amor, treball e malanana.
Resps lo lloc:
- Con en mi era ton amat, soferia per ta amor major treball e malanana que tots los altres treballs ni
les altres malanances que amor pot donar a sos servidors.
68. Deia l'amic a son amat:
- Tu est tot, e per tot, e en tot, e ab tot. Tu vull tot, per o que haja e sia tot mi.
Resps l'amat:
- No em pots haver tot sens que tu no sies de mi.
E dix l'amic:
- Hages-me tot, e jo tu tot.
Resps l'amat:
- Qu haur ton fill, ton frare e ton pare?
Dix l'amic:
- Tu est tal tot, que pots abundar a sser tot de casc qui es dna a tu tot.
69. Estec e perllong l'amic sos pensaments en la granea e en la durabletatde son amat, e no hi
atrob comenament, ni mij ni fi. E dix l'amat:
- Qu mesures, foll?
Resps l'amic:
- Mesur menor ab major, e defalliment ab compliment, e comenament ab infinitat, eternitat, per o
que humilitat, pacincia, caritat, esperana, ne sien pus fortment en ma membrana.
70. Les vies d'amor sn llongues e breus per o cor amor s clara, pura, ndea, vera, subtil, simple,
forts, diligent, llugorosa, abundosa de novells pensaments e d'antics remembraments.
71. Demanaren a l'amic quals sn los fruits d'amor. Resps:
- Plaers, cogitaments, desigs, sospirs, nsies, treballs, perills, turments, llanguiments. Sens aitals
fruits no es lleixa amor tocar a sos servidors.
72. Estaven moltes gents denant l'amic, qui es clamava de son amat com no creixia ses amors; e

clamava's d'amor com li donava treballs ni dolors. Escus's l'amat, dient que los treballs e les dolors
d'on acusava amor, eren muntiplicaments d'amors.
73. - Digues, foll: com no parles? Ni qu s o en qu ests embarbesclat, consirs?
Resps:
- En les bellees de mon amat, e en lo ressemblament de les benanances e de les dolors que m'aduen
e em donen amors.
74. - Digues, foll: qual cosa fo enans: o ton cor, o amor?
Resps, e dix que en un temps foren son cor e amor; cor si no ho fossen, lo cor no fra creat a amar,
ni amor no fra creada a cogitar.
75. Demanaren al foll on comen enans sa amor: o en los secrets de son amat, o en revelar-los a les
gents. Resps, e dix que amor no hi fa null departiment, com s en son compliment; cor ab secret t
l'amic secret los secrets de son amat, e ab secret los revela, e ab revelaci los t secrets.
76. Secret d'amor sens revelaci, dna passi e llanguiment; e revelar amor dna temor per frevor. E
per a l'amic en totes maneres ha llanguiment.
77. Apell amor sos amadors, e dix-los que li demanaren los dons que li eren pus desirables e pus
plaents. E ells demanaren a amor que els vestits e els orns de sos afaionaments, per o que fossen
a l'amat pus agradables.
78. Crid l'amic en alt a les gents, e dix que amor los manava que amassen en anant e en seent, e en
vetlant e en dorment, e en parlant e en callant, e en comprant e en venent, e en plorant e en rient, e
en plaer e en llanguiment, e en guanyant e en perdent; e en qualsque coses faessen, en totes
amassen, cor d'amor n'havien manament.
79. - Digues foll: quan venc en tu amor?
Resps:
- En aquell temps que m'enriqu, e em pobl mon cor de pensaments, desirers, sospirs, llanguiments,
e abund mos ulls de llgremes e de plors.
- Qu t'aport amor?
- Belles faions, honraments, e valors de mon amat.
- En qu vengren?
- En membrana e en enteniment.
- Ab qu els reebist?
- Ab caritat, esperana.
- Ab qu els guardes?
- Ab justcia, prudncia, fortitudo, temprana.
80. Cantava l'amat e deia que poc sabia l'amic d'amor si havia vergonya de lloar son amat, ni si el
temia honrar en aquells llocs on pus fortment s deshonrat; e poc sap d'amar qui s'enuja de
malanana; ni qui es desespera de son amat, no fa concordana d'amor, esperana.
81. Trams lletres l'amic a son amat, en les quals li dix si havia altre amador qui li ajuds a portar e
a soferir los greus afanys que sost per sa amor. E l'amat rescrisc a son amic dient que no ha ab qu
faa vers ell injria ni falliment.
82. Demanaren a l'amat, de l'amor de son amic. Resps que l'amor de son amic s mesclament de
plaer e malanana, e de temor, ardiment.

83. Demanaren a l'amic, de l'amor de l'amat. Resps que l'amor de son amat s influncia d'infinida
bonea, eternitat, poder, saviea, caritat, perfecci; la qual influncia ha l'amat a l'amic.
84. - Digues, foll: quina cosa s meravella?
Resps:
- Amar ms les coses absents que les presents; e amar ms les coses invisibles incorruptibles, que
les vesibles corruptibles.
85. Encercava l'amic son amat, e atrob un home qui moria sens amor; e dix que gran damnatge era
d'home qui moria a nulla mort sens amor. E per a dix l'amic a l'home qui moria:
- Digues: per qu mors sens amor?
Resps:
- Per o cor sens amor vivia.
86. Deman l'amic a son amat qual cosa era major: o amor o amar. Resps l'amat, e dix que, en
creatura, amor s l'arbre e amar s lo fruit, e els treballs e els llanguiments sn les flors e les fulles;
e en Du, amor e amar sn una cosa mateixa, sens negun treball, llanguiment.
87. Estava l'amic en llanguiments e en tristcia per sobreabundncia de pensaments; e trams precs a
son amat que li tramets un llibre on fossen escrites ses faions, per o que li dons alcun remei.
L'amat trams aquell llibre a son amic, e doblaren a l'amic sos treballs e sos llanguiments.
88. Malalte fo l'amic per amor, e entr'l veer un metge qui muntiplic ses llangors e sos pensaments;
e sanat fo l'amic en aquella hora.
89. Apartaren-se l'amic e amor, e tenien sola de l'amat; e represent's l'amat. Plor l'amic e
esvane's amor en l'esmortiment de l'amic. Reviscol l'amat son amic com li remembr ses faions.
90. Deia l'amic a l'amat que per moltes carreres venia a son cor e es representava a sos ulls, e per
molts noms lo nomenava sa paraula; mas l'amor ab qu l'avidava e el mortificava no era mas una
tan solament.
91. Entresenya's l'amat, a son amic, de vermells e novells vestiments; e estn sos braos per o que
l'abra, e enclina son cap per o que li do un besar, e est en alt per o que el pusca atrobar.
92. Absent's l'amat a son amic, encercava l'amic son amat ab memria e ab enteniment, per o que
el pogus amar. Atrob l'amic son amat; deman-li on havia estat. Resps:
- En l'absncia de ton remembrament e en la innorncia de ta intelligncia.
93. - Digues, foll: has vergonya de les gents con te veen plorar per ton amat?
Resps que vergonya sens pecat s per defalliment d'amor qui no sap amar.
94. Sembrava l'amat en lo cor de l'amic desigs, sospirs, virtuts e amors. Regava l'amic les sements
ab llgremes e ab plors.
95. Sembrava l'amat en lo cors de l'amic treballs, tribulacions, llanguiments. Sanava l'amic son cors
ab esperana, devoci, pacincia, consolacions.
96. A una gran festa tenc l'amat gran cort de molts honrats barons, e fu gran convits e gran dons.
Venc l'amic a aquella cort; dix-li l'amat:
- Qui t'ha apellat a venir a ma cort?
Resps l'amic:

- Necessitat e amors m'han fet venir veer tes faions e tos capteniments.
97. Demanaren a l'amic de qui era. Resps:
- D'amor.
- De qu est?
- D'amor.
- Qui t'ha engenrat?
- Amor.
- On nasquist?
- En amor.
- Qui t'ha nodrit?
- Amor.
- De qu vius?
- D'amor.
- Com has nom?
- Amor.
- D'on vns?
- D'amor.
- On vas?
- A amor.
- On ests?
- En amor.
- Has altra cosa mas amor?
Resps:
- Hoc, colpes e torts contra mon amat.
- Ha en ton amat perd ?
Dix l'amic que en son amat era misericrdia e justcia, e per a era son hostal enfre temor e
esperana.
98. Absent's l'amat a l'amic, e encerc'l l'amic en sos pensaments; e demanava'l a les gents ab
llenguatge d'amor.
99. Atrob l'amic son amat qui estava menyspreat enfre les gents, e dix a l'amat que gran injria era
feta a sos honraments. Resps l'amat, e dix que ella prenia deshonor per fretura de fervents e devots
amadors. Plor l'amic e muntiplicaren ses dolors; aconsolava'l l'amat mostrant-li sos capteniments.
100. Lo llum de la cambra de l'amat venc inluminar la cambra de l'amic, per o que en gits
tenebres e que l'ompls de plaers, e de llangors e de pensaments. E l'amic git de sa cambra totes
coses, per o que hi cabs son amat.
101. Demanaren a l'amic quin senyal faa son amat en son gamfan. Resps que d'home mort.
Digueren-li per qu faa aital senyal. Resps:
- Per o cor fo home mort crucificat, e per o que aquells qui es gaben que sn sos amadors,
seguesquen son esclau.
102. Venc l'amat a albergar a l'hostal de son amic, e lo majordome deman-li hostalatge. Mas l'amic
dix que son amat devia sser albergat en perd.
103. Acompanyaren-se memria e volentat, e pujaren en lo munt de l'amat per o que l'enteniment
s'exal's, e l'amor se dobls en amar l'amat.
104. Tots jorns sn sospirs e plors missatges enfre l'amic e l'amat, per o que sia enfre ambds

sola, companyia e amistat, e benvolena.


105. Enyorava l'amic son amat, e trams-li sos pensaments, per o que li aportassen de son amat la
benanana en la qual l'havia tengut llongament.
106. Benefici don l'amat a son amic, de plors, sospirs, llangors, pensaments e dolors; ab lo qual
benefici servia l'amic son amat.
107. Preg l'amic son amat que li dons llarguea, pau, honrament en est mn, e l'amat demostr ses
faions al remembrament e l'enteniment de l'amic, e don's a la volentat per object.
108. Demanaren a l'amic en qu est honrament. Resps que en entendre e amar son amat. E
demanaren-li en qu est deshonor. Resps que en oblidar, desamar son amat.
109. Turmentava'm amor tro que li hac dit que tu eres present als meus turments; e adoncs amor
afluix mos llanguiments, e tu, per guard, muntipliquist amor, qui em dobl mos turments.
110. Encontr en la via d'amor amador qui no parlava: ab plors, magres faions, llanguiments,
acusava amor e blasmava. Escusava's amor ab lleialtat, pacincia, devoci, fortitudo, temprana,
benanana. E per a blasm l'amador qui d'amor se clamava, pus que tan nobles dons li donava
amor.
111. Cantava l'amic e deia:
- Oh, con gran malanana s amor! Ah, con gran benauirana s amar mon amat, qui ama sos
amadors ab infinida amor eternal, complida en tots acabaments!
112. Anava l'amic en una terra estranya on cuidava atrobar son amat, e en la via assaltejaren-lo dos
lleons. Paor hac de mort l'amic, per o cor desirava viure per servir son amat; e trams son
remembrament a son amat, per o que amor fos a sos traspassaments, per la qual amor mills pogus
sostenir la mort. Dementre que l'amic remembrava l'amat, los lleons vengren humilment a l'amic, al
qual lleparen les llgremes de sos ulls qui ploraven, e les mans e els peus li besaren. E l'amic an en
pau encercar son amat.
113. Anava l'amic per munts e per plans, e no podia trobar portal on pogus eixir del carre d'amor
qui llongament havia tengut en pres son cors, e sos pensaments e tots sos desirers e plaers.
114. Dementre que l'amic anava enaix treballant, atrob un ermit qui dormia prs d'una bella font.
Despert l'amic l'ermit, dient si havia vist, en somniant, son amant. Resps l'ermit, e dix que
egualment eren encarcerats sos pensaments en lo carre d'amor, en vetlant e en dorment. Molt plac a
l'amic com havia trobat company de pres; e ploraren ambds, cor l'amat no havia molts d'aitals
amadors.
115. No ha en l'amat nulla cosa en qu l'amic no haja nsia e tribulaci, ni l'amic no ha cosa en si en
qu l'amat no haja plaer e senyoria; e per a l'amor de l'amat en acci e l'amor de l'amic en
llanguiment, passi.
116. En un ram cantava un aucell, e deia que ell daria un novell pensament a amador que li'n dons
dos. Donar l'aucell lo novell pensament a l'amic, e l'amic don'n dos a l'aucell, per o que alleujs
sos turments; e l'amic sent muntiplicades ses dolors.
117. Encontraren-se l'amic e l'amat, e foren testimonis de llur encontrament saluts, abraaments, e
besars, e llgremes e plors. E deman l'amat a l'amic, de son estament; e l'amic fo embarbesclat en

presncia de son amat.


118. Contrastaren-se l'amic e l'amat, e pacificaren-los llurs amors; e fo qesti qual amor hi ms
major amistat.
119. Amava l'amic tots aquells qui temien son amat, e havia temor de tots aquells qui no temien son
amat; e per a fo qesti qual era major en l'amic: o amor o temor.
120. Jurcava l'amic a seguir son amat, e passava per una carrera on havia un mal lle qui aucea tot
home qui en passava pererosament e sens devoci.
121. Deia l'amic:
- Qui no tem mon amat, a tembre li cov totes coses; e qui tem mon amat, audcia e ardiment li
cov en totes coses.
122. Demanaren a l'amic d'ocasi, e dix que ocasi s plaer en penitncia, e enteniment en
conscincia, e esperana en pacincia, e sanitat en abstinncia, consolaci en remembrament, e
amor en diligncia, e lleialtat en vergonya, e riquea en pobretat, e pau en obedincia, e guerra en
malvolena.
123. Enllumen amor lo nuvolat qui es ms enfre l'amic e l'amat; e fu-lo enaix llugors e
resplendent con s la lluna en la nit, e l'estel en l'alba, e lo sol en lo dia, e l'enteniment en la
volentat. E per aquell nuvolat tan llugors se parlen l'amic e l'amat.
124. Demanaren a l'amic quals tenebres sn majors. Resps que l'absncia de son amat.
Demanaren-li qual s la major resplendor, e dix que la presncia de son amat.
125. Lo senyal de l'amat apar en l'amic, qui per amor s en tribulacions, sospirs, e plors,
pensaments, e en menyspreament de les gents.
126. Escrivia l'amic aquestes paraules:
- Alegra's mon amat, cor a ell tramet mos pensaments, e per ell ploren mos ulls, e sens llanguiments
no viu, ni sent, ni veig, ni oig, ni he odoraments.
127. - Ah, enteniment, volentat! Lladrats, e despertats los grans cans qui dormen, oblidant mon
amat. Ah, ulls!: plorats. Ah, cor!: sospirats. Ah memria!: membrats la deshonor de mon amat, la
qual li fan aquells qui ell ha tan honrats.
128. - Muntiplica l'enemistat qui s enfre les gents e mon amat, e promet dons e guardons mon
amat, e menaa ab justcia, saviea. E memria e volentat menyspreen ses menaces e sos
prometiments.
129. Acostava's l'amat a l'amic per o que l'aconsols e el conhorts dels llanguiments que sostenia,
e dels plors que havia; e on ms l'amat a l'amic s'acostava, pus fortment plorava e llanguia l'amic
per les deshonors que planyia de son amat.
130. Ab ploma d'amor e ab aigua de plors, e en carta de passi, escrivia l'amic unes lletres a son
amat, en les quals li deia que devoci se tardava e amor se moria, e falliment e error muntiplicaven
sos enemics.
131. Nuaven-se les amors de l'amic e l'amat ab membrana, enteniment, volentat, per o que l'amic
e l'amat no es partissen; e la corda en qu les dues amors se nuaven era de pensaments,

llanguiments, sospirs e plors.


132. Jaa l'amic en llit d'amor; los llenols eren de plaers, e lo cobertor era de llanguiments, e el
coix era de plors. E era qesti si el drap del coix era del drap dels llenols o del cobertor.
133. Vestia l'amat son amic mantell, cota, gonella; e capell li faa d'amor, e camisa de pensaments, e
calces de tribulacions, e garlanda de plors.
134. Pregava l'amat son amic que no l'oblids. Deia l'amic que no el podia oblidar, pus que no el
podia innorar.
135. Deia l'amat que en aquells llocs on s ms temut a lloar, lo llos e l'escuss. Deia l'amic que
d'amor lo basts. Responia l'amat que per sa amor s'era encarnat e penjat per morir.
136. Deia l'amic al seu car amat que li mostrs manera con lo pogus fer conixer e amar e lloar a
les gents. Ompl l'amat son amic de devoci, pacincia, caritat, tribulacions, pensaments, sospirs, e
plors; e en lo cor de l'amic fo audcia en lloar son amat, e en sa boca foren llaors de son amat, e en
sa volentat fo menyspreament de lo blasme de les gents qui jutgen falsament.
137. Deia l'amic a les gents aquestes paraules:
-Qui vertaderament remembra mon amat, oblida, en les circumstncies de son remembrament, totes
coses; e qui totes coses oblida per membrar son amat, de totes coses lo defn mon amat, e part li
dna de totes coses.
138. Demanaren a l'amic de qu naixia amor, ni de qu vivia, ni perqu moria. Resps l'amic que
amors naixia del remembrament, e vivia d'intelligncia, e moria per oblidament.
139. Oblid l'amic tot o qui s dejs lo sobir cel, per o que l'enteniment pogus pus alt pujar a
conixer l'amat lo qual la volentat desija precar, contemplar.
140. Anava's l'amic combatre per honrar son amat, e men en sa companyia fe, esperana, caritat,
justcia, prudncia, fortitudo, temprana, ab qu vencs los enemics de son amat. Fra venut
l'amic, si no li ajuds son amat a significar ses nobilitats a son amic.
141. Passar volia l'amic a la darrerana fila per la qual amava son amat, e les altres fins donaven-li
embargament en son passatge; e per a llongs desigs e pensaments daven a l'amic tristcia e
llanguiment.
142. Gabava's e alegrava's l'amic en les noblees de son amat; llanguia l'amic per sobrecogitacions e
pensaments. E era qesti qual sentia pus fortment, o els plaers o els turments.
143. Missatge era l'amic als prnceps crestians, e als infeels, per son amat, per o que els mostrs
l'art e els comenaments a conixer, amar, l'amat.
144. Si veus amador honrat de nobles vestiments, honrat per vanaglria, gras per menjar e dormir,
spies que en aquell veus damnaci e turments. E si veus amador pobrament vestit, menyspreat per
les gents, descolorit e magre per dejunar e vetlar, spies que en aquell veus salvaci e perdurable
benedicci.
145. Plany-se l'amic, e clama's lo cor de calor d'amor. Mor-se l'amic, plora'l l'amat, e dna-li
consolaci de pacincia, esperana, guard.

146. Plorava l'amic o que havia perdut; e no era qui el pogus consolar, per o cor sos perdiments
eren inrecuperables.
147. Creada ha Dus la nit a cogitar e a vetlar l'amic en les noblees de son amat; e cuidava's l'amic
que l'hagus creada a reposar e a dormir aquells qui sn treballats per amor.
148. Escarnien e reprenien les gents l'amic per o cor anava com a foll per amor. E l'amic
menyspreava llurs escarns, e reprenia les gents per o cor no amaven son amat.
149. Deia l'amic:
- Vestit sn de drap vilment, mas amor vest de plaents pensaments mon cor, e lo cors de plors,
llanguiments, passions.
150. Cantava l'amat, e deia:
- Endrecen-se los meus lloadors en lloar mes valors; e los enemics de mos honraments turmentenlos e han-los en menyspreament. E per a he trams a mon amic que planga e plor ma deshonor; e
els seus plants e els seus plors sn nats de mes amors.
151. Jurava l'amic a l'amat que per sa amor amava e sostenia treballs e passions; e per a pregava
l'amat que l'ams e de sos treballs passi hagus. Jur l'amat que natura e propietat era de sa amor
que ams tots aquells qui l'amaven, e que hagus pietat d'aquells qui per sa amor treball sostenien.
Alegr's l'amic e consol's en la natura e en la propietat essencial de son amat.
152. Ved la paraula l'amat a son amic, e aconsolava's l'amic en l'esguardament de son amat.
153. Tant plor e crid l'amic a son amat, tro que l'amat davall de les altees sobiranes dels cels, e
venc en terra plorar, e plnyer, e morir per amor, e per nodrir los hmens a amar, e a conixer, lloar
sos honraments.
154. Blasmava l'amic los crestians com no meten lo nom de son amat, Jesucrist, primerament en
llurs lletres, per o que li faessen l'honor que els sarrans fan a Mafumet, (...), al qual fan honor com
lo nomenen primerament en llurs lletres.
155. Encontr l'amic un escuder qui anava consirs e era magre, descolorit e pobrament vestit; e
saludar l'amic dient que Dus l'endres a trobar son amat. E l'amat li deman en qu l'havia
conegut. E l'escuder li dix que los uns secrets d'amors revelen los altres; e per a han coneixena,
los amadors, los uns dels altres.
156. Les noblees, e els honraments e les bones obres de l'amat sn tresor e riquees de l'amic. E lo
tresor de l'amat sn los pensaments, e els desigs, e els turments, e els plors e els llanguiments que
l'amic soste per honrar e amar son amat.
157. Grans hosts e grans companyes se sn ajustades d'espirits d'amors, e porten senya d'amor, on
s la figura e el senyal de llur amat; e no volen menar en llur companyia null home qui sia sens
amor, per o que llur amat no hi prenga deshonor.
158. Los hmens qui es despenyen folls per ajustar diners, mouen l'amic a sser foll per amor; e la
vergonya que l'amic ha de les gents a anar con a foll, dna manera a l;amic d'on haja amor e preu de
les gents. E per a s qesti qual dels dos moviments s major ocasi d'amor.
159. En tristcia ha amor ms l'amic per sobrecogitaments; e cant l'amat, e alegrs l'amic com l'hac
ot. E fo qesti qual dels dos fo major ocasi a muntiplicar amor en l'amic.

160. En los secrets de l'amic sn revelats los secrets de l'amat, e en los secrets de l'amat sn revelats
los secrets de l'amic. E s qesti qual dels dos secrets s major ocasi de revelaci.
161. Demanaren al foll per quals senyals era conegut son amat. Resps, e dix que per misericrdia,
pietat, estant en volentat essencialment, sens neg camiament.
162. Per l'especial amor que l'amic havia a l'amat, amava lo b com sobre lo b especial, per o
que comunament fos son amat conegut, lloat, desirat.
163. Amor e desamor s'encontraren en un verger on parlaven secretament l'amic e l'amat; e amor
deman a desamor per qual entenci era venguda en aquell lloc; e resps desamor que per
desenamorar l'amic e per deshonrar l'amat. Molt desplac a l'amat e a l'amic o que deia desamor; e
multiplicaren amor per o que vencs e destrus desamor.
164. - Digues, foll: en qu ets sens major volentat: o en amar, o en arar?
Resps que en amar, per o cor arava per tal que pogus amar.
165. - Digues, amador: en qu has ms d'enteniment: o en entendre veritat, o falsetat?
Resps que en entendre veritat.
- Per qu ?
- Cor entn falsetat per o que pusca mills entendre veritat.
166. Aperceb l'amic que era amat per son amat, e deman a l'amat si sa amor e sa misericrdia eren
en ell una cosa mateixa. Atorga; l'amat que, en sa essncia, no han diferncia sa amor ni sa
misericrdia. E per a dix l'amic per qu el turmentava sa amor, e per qu no el guaria sa
misericrdia, de ses llangors. E resps l'amat que la misericrdia li don les llangors per o que ab
aquelles honrs pus perfetament sa amor.
167. L'amic volc anar en una terra estranya per honrar son amat, e volc-se desmarxar per o que no
fos pres en lo cam. E anc no poc desmerxar de sos ulls plors, ni de sa cara magres faions e groga
color, ni de son cor plants, pensaments, sospirs, tristcia, llanguiments; e per a fo pres en lo
viatge, e lliurat a turments per los enemics de son amat.
168. Estava pres l'amic en lo carre d'amor. Pensaments, desigs e remembraments lo guardaven e
l'encadenaven per o que no fugs a son amat; llanguiments lo turmentaven; pacincia, esperana lo
consolaven. Morira's l'amic; mas l'amat li demostr son estament, e reviscol l'amic.
169. Encontr l'amic son amat: conec l'amic son amat, e plor. Reprs l'amat son amic per o cor no
plorava ans que l'hagus conegut; e deman-li en qu l'havia conegut, pus que no plorava. Resps
l'amic que en lo remembrament, e en l'enteniment, e en sa volentat, on fo multiplicament en
continent que fo present a sos ulls corporals.
170. Deman l'amat a l'amic qu era amor. Resps que presncia de faions e de paraules d'amat en
cor sospirant d'amador, e llanguiment per desigs e per plors en cor d'amic.
171. Amor s bulliment d'audcia e de temor per frevor; e amor s final volentat a desirar son amat.
E amor s aquella cosa qui aucs l'amic con o cantar de les bellees de son amat. E amor s o que s
mort, e en qu est tots jorns ma volentat.
172. Devoci e enyorament trameteren, per missatgers, pensaments al cor de l'amic, per o que
pujs l'aigua als ulls qui volien cessar dels plors en los quals havien llongament estats.

173. Deia l'amic:


- Si vosaltres, amadors, volets foc, venits a mon cor e encenets vostres llntees; e si volets aigua,
venits als meus ulls, qui decorren de llgremes; e si volets pensaments d'amor, venits-los pendre a
mes cogitacions.
174. Esdevenc-se un dia que l'amic cogitava en la gran amor que havia a son amat, e en los grans
treballs e perills en qu havia estat llongament per sa amor; e consider que sos guaardons fossen
grans. Dementre que l'amic cogitava en esta manera, ell remembr que pagat l'havia son amat, per
o cor l'havia enamorat de ses faions, e cor per sa amor li havia donats llanguiments.
175. Torcava l'amic sa cara e sos ulls de plors que sostenia per amor, per o que no descobrs los
llanguiments que li donava son amat; lo qual dix a son amic per qu celava los senyals d'amor als
altres amadors, los quals li havia donats per o que els enamors d'honrar ses valors.
176. - Digues, home qui vas com a foll per amor; tro a quant de temps sers serf e sotms a plorar
e a sostenir treballs e llanguiments?
Resps:
- Tro al temps que mon amat, de l'nima e del cors far en mi departiment.
177. - Digues, foll: has diners?
Resps:
- He amat.
- Has viles, ni castells, ni ciutats, comdats ni dugats?
Resps:
- He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui sn mellors que emperis ni
regnats.
178. Demanaren a l'amic en qu coneixia la sentncia de son amat. Resps que en l'egualtat de
plaers e llanguiments, a la qual son amat jutjava sos amadors.
179. - Digues, foll: qui sap ms d'amor: o aquell qui n'ha plaer, o aquell qui n'ha treballs e
llanguiments?
Resps, e dix que la un sens l'altre no en pot haver coneixena.
180. Demanaren a l'amic per qu no s'escusava dels falliments e de los falsos crims que les gents
l'acusaven. Resps que a escusar havia son amat, que les gents blasmaven falsament; e que home,
on pot caer engan e error, no s quaix digne de nulla escusaci.
181. - Digues, foll: per qu escuses amor com treballa e turmenta ton cors e ton cor?
Resps:
- Per o cor multiplica mos mrits e ma benauirana.
182. Complanyia's l'amic de son amat com tan greument lo faa turmentar a amor; e escusava's
l'amat muntiplicant a l'amic treballs e perills, pensaments e llgremes e plors.
183. - Digues, foll: per qu escuses los colpables?
Resps:
- Per o que no sia semblant als acusants los innocents e els colpables.
184. Llevava l'amat l'enteniment a entendre ses altees, per o que l'amic enclins son
remembrament a membrar sos defalliments, e la volentat los menyspres e pujs amar los

acabaments de l'amat.
185. Cantava l'amic de son amat, e deia que tant li portava bona volentat, que totes les coses que
arava per sa amor li eren plaents e benanances majors que les coses que amava sens l'amor de son
amat.
186. Anava l'amic per una gran ciutat, e demanava si trobaria null home ab qui pogus parlar a sa
guisa de son amat. E mostraren-li un home pobre qui plorava per amor e cercava company ab qui
pogus parlar d'amor.
187. Estava l'amic pensiu e embarbesclat com podien pendre comenaments sos treballs, de les
noblees de son amat, qui ha en si mateix tanta de benauirana.
188. Estaven les cogitacions de l'amic enfre oblidana de sos turments e enfre membrana de sos
plaers: cor los plaers que ha d'amor li obliden la malanana, e los turments que sost per amor li
remembren la benanana que ha per amor.
189. Demanaren a l'amic si era possible cosa que son amat lo desenamors. Resps que no,
dementre que la memria membrs e l'enteniment entens les nobleses de son amat.
190. - Digues, foll, de qu es fa la major comparaci e semblana?
Resps:
- D'amic e amat.
Demanaren-li per qual ra. Resps que per amor, qui estava enfre ambds.
191. Demanaren a l'amat si havia hada null temps pietat. Resps que si no hagus hada pietat, no
hagra enamorat l'amic, ni l'hagra turmentat de sospirs, e de plors, e de treballs e llangors.
192. En un gran boscatge era l'amic, qui anava cercar son amat; e atrob veritat e falsetat qui es
contrastaven de son amat, cor veritat lo lloava e falsetat lo blasmava. E per a l'amic crid amor
que ajuds a veritat.
193. Venc temptaci a l'amic per o que li absents son amat, e que la memria se desperts e
recobrs la presncia de son amat, membrant aquell pus fortment que no l'havia membrat, per o
que l'enteniment ms a enss fos llevat a entendre, e la volentat a amar, son amat.
194. Oblid un dia l'amic son amat, e membr en altre dia que l'havia oblidat. E en aquell dia en lo
qual l'amic membrava que son amat oblidat havia, fo l'amic en tristcia e en dolor, e en glria e en
benanana, per oblidament e per membrana.
195. Tan fortment desirava l'amic llaors e honraments de son amat, que dubtava que els membrs; e
tan fortment arava les deshonors de son amat, que dubtava que les ars. E per a l'amic estava
embarbesclat, enfre amor e temor, per son amat.
196. Moria l'amic per plaer, e vivia per llanguiments; e els plaers e els turments s'ajustaven e s'unien
en sser una cosa mateixa en la volentat de l'amic. E per a l'amic en un temps mateix moria e
vivia.
197. Oblidar e innorar volgra l'amic son amat una hora tan solament, per o que hagus alcun reps
a sos llanguiments. Mas, cor li fra passi l'oblidament e la innorncia, hac pacincia, e exal son
enteiment e sa memria a contemplar son amat.

198. Tant am l'amic son amat, que de tot o que li deia lo creia, e tant lo desirava entendre, que tot
o que n'oa dir volia entendre per raons necessries. E per a l'amor de l'amic estava enfre creena
e intelligncia.
199. Demanaren a l'amic qual cosa era pus lluny de son coratge; e ell reps que desamor. E
demanaren-li per qual ra. Resps que per o cor o qui era pus prop a son corage era amor, qui s
contrari de desamor.
200. - Digues, foll: has enveja?
Resps:
- Hoc, totes les vegades que oblit la llarguea e les riquees de mon amat.
201. - Digues, amador: has riquesa?
Resps que:
- Hoc: amor.
- Has pobrea?
- Hoc: amor.
- Per qu?
- Per o cor no s amor major, e cor no enamora molts amadors a honrar los honraments de mon
amat.
202. - Digues, amant: on s ton poder?
Resps:
- En lo poder de mon amat.
- Ab qu t'esforces contra tos enemics?
- Ab les forces de mon amat.
- Ab qu et conhortes?
- Ab los tresors eternals de mon amat.
203. - Digues, foll: qual ames ms: o la misericrdia de ton amat, o la justcia de ton amat?
Resps que tant li covenia amar e tembre justcia, que nulla majoritat de voler no devia haver en sa
volentat a amar nulla cosa sobre la justcia de son amat.
204. Combatien-se colpes e mrits en la conscincia e la volentat de l'amic; e justcia, membrana,
muntiplicaven benanana en la volentat de l'amat. E per a los mrits vencien colpes e torts en la
penitncia de l'amic.
205. Afermava l'amic que en son amat era tota perfecci: e negava que en son amat no havia null
defalliment. E per a era qesti qual era major: o l'afermaci, o la negaci.
206. Eclipse fo en lo cel, e tenebres en la terra: e per a l'amic remembr que pecat li havia
llongament absentat son amat de son voler, per la qual absncia tenebres havien exilada la llugor de
son enteniment, ab lo qual se representa l'amat a sos amadors.
207. Venc amor en l'amic, a la qual amor l'amic deman qu volia. E amor li dix que ella era
venguda en ell per o que l'acostums e el nodrs en tal manera que, a la mort, pogus venre sos
mortals enemics.
208. Malalta fo l'amor con l'amic oblid son amat; e malalte s l'amic, cor, per sobremembrar, son
amat li dna treballs, nsies, e llanguiments.
209. Atrob l'amic un home qui moria sens amor. Plor l'amic la deshonor que l'amat prenia en la

mort d'aquell home qui moria sens amor, e dix a aquell home per qu moria sens amor; e ell resps
que per o cor no havia qui li hagus donada coneixena d'amor ni qui l'hagus nodrit a sser
amador. E per a l'amic sospir en plorant e dix:
- Ah, devoci! quan serets major per o que la colpa sia menor e que lo meu amat haja molts
frevents, ardits lloadors, amadors, qui no dubten a lloar sos honraments?
210. Tempt l'amic amor si es poria sostenir en son coratge sens que no remembrs son amat; e
cess son cor de pensar e sos ulls de plorar; e aniquil's amor, e roms l'amic embarbesclat, e
deman a les gents si havien vista amor.
211. Amor, amar, amic e amat se covenen tan fortment en l'amat, que una actualitat sn en essncia,
e diverses coses sn l'amic e l'amat concordants sense nulla contrarietat e diversitat d'essncia. E per
a l'amat s amable sobre totes altres amors.
212. - Digues, foll: per qu has tangran amor?
Resps:
- Cor llong e perills s lo viatge en lo qual vaig cercar mon amat. Ab gran feix lo'm cov encercar,
e ivaosament me cov anar; e totes aquestes coses no poria complir sens gran amor.
213. Vetlava, dejunava, plorava, almoina faa, e en terres estranyes anava l'amic per o que pogus a
son amat moure sa volentat, e enamorar sos sotsmeses per honrar sos honraments.
214. Si no abasta l'amor de l'amic a moure son amat a pietat e a perd, abasta l'amor de l'amat a
donar a ses creatures grcia e benedicci.
215. - Digues, foll: per qual cosa pots sser pus semblant a ton amat?
Resps:
- Per entendre a amar de tot mon poder les faions de mon amat.
216. Demanaren a l'amic si son amat havia defalliment de nulles coses, e resps que hoc: d'amadors,
lloadors, a honrar ses valors.
217. Feria l'amat lo cor de son amic ab vergues d'amor, per o que li fas amar l'arbre d'on l'amat
coll les vergues ab qu fr sos amadors; en lo qual arbre sofer mort, e llangors e deshonors per
restaurar a amor los amadors que perduts havia.
218. Encontr l'amic son amat, e viu-lo molt noble e poders, e digne de tot honrament; e dix-li que
fortment se meravellava de les gents, qui tan poc l'amaven, e el coneixien e l'honraven, com ell ne
fos tan digne. E l'amat li resps dient que ell havia pres molt gran engan en o que havia creat home
per o que en fos amat, conegut, honrat; e de mil hmens, los cent lo temien e l'amaven tan
solament; e de los cent, los noranta lo temien per o que no els dons pena, e los deu l'amaven per
o que els dons glria; e no era quaix qui l'ams per sa bonea e sa nobilitat. Con l'amic o aquestes
paraules, plor fortment en la deshonor de son amat, e dix:
- Amat, que tant has donat a home e tant l'has honrat, per qu home ha tant tu en oblit?
219. Lloava l'amic son amat, e deia que ell havia traspassat on , cor ell s lla on no pot atnyer on .
E per a com denamaren a l'amic on era son amat, respos:
- s.
Mas no es sabia on; emper sabia que son amat s en son remembrament.
220. Compr l'amat ab sos honraments un home esclau e sotsms a pensaments, llanguiments,
sospirs, e plors; e deman-li qu menjava ni bevia. Resps que o que ell volia. Deman-li qu

vestia. Resps que o que ell volia. Dix l'amat:


- Has gens de volentat?
Resps que serf e sotsms no ha altre voler mes obeir a son senyor e son amat.
221. Deman l'amat a son amic si havia pacincia. Resps que totes coses li plaen; e per a no
havia ab qu hagus pacincia; cor qui no havia senyoria en sa volentat, no podia sser impacient.
222. Amor se donava a qui es volia; e cor a molts hmens no es donava e los amadors fortment no
enamorava, pus n'havia llibertat, per a l'amic d'amor se clamava, e amor acusava a son amat. Mas
amor s'escusava dient que ella no era contra franca volentat, per o cor gran mrit e gran glria
desirava a sos amadors.
223. Gran contrast e gran discrdia fo enfre l'amic e amor, per o cor l'amic s'ujava dels treballs que
sostenia per amor. E era qesti si era per defalliment d'amor, o de l'amic; e vengren-ne a jutjament
de l'amat lo qual pun l'amic ab llanguiment, e guardun-lo ab muntiplicament d'amor.
224. Qesti fo si amor era pus prop a pensament o a pacincia. Solv l'amic la qesti, e dix que
amor s engenrada en los pensaments, e s sostentada en la pacincia.
225. Vens de l'amic sn los bells capteniments de l'amat, e los vens de l'amat son los capteniments
de son amic, e los treballs e els plors que sost per amor.
226. Volc pujar molt altament la volentat de l'amic per o que molt ams son amat, e mana a
l'enteniment que pujs a tot son poder; e l'enteniment ho man al remembrament. E tots tres pujaren
contemplar l'amat en sos honraments.
227. Part's volentat de l'amic e don's a l'amat; e l'amat ms en pres la volentat en l'amic, per o
que fos per ell amat e servit.
228. Deia l'amic:
- No es cuit mon amat que jo sia departit a amar altre amat; cor amor m'ha tot ajustat a amar un
amat tan solament.
Resps l'amat, e dix:
- No es cuit mon amic que jo sia amat e servit per ell tan solament, ans he molts amadors per qui
sn amat pus fortament e pus llongament que per sa amor.
229. Deia l'amic a son amat:
- Amable amat: tu has mos ulls acostumats e nodrits a veer, e mes orelles a oir, tos honraments; e
per a s acostumat mon cor a pensaments, per los quals has acostumats mos ulls a plorar e mon
cors a llanguir.
Resps l'amat a l'amic e dix que sens aitals costumes e nodriments no fra escrit en lo llibre son
nom, en lo qual sn escrits tots aquells qui vnen a eternal benedicci, e son delits llurs noms del
llibre on sn escrits aquells qui van a eternal maledicci.
230. En lo cor de l'amic s'ajusten los nobles capteniments de l'amat, e muntipliquen los pensaments
e els treballs en l'amic, lo qual fra finit e mort si l'amat muntiplics en los pensaments de l'amic
pus de sos honraments.
231. Venc l'amat albergar a l'hostal de son amic, e fu-li son amic llit de pensaments; e servien-li
sospirs e plors. E pag l'amat son hostal, de remembraments.
232. Mescl amor los treballs e els plaers en los pensaments de l'amic; e clamaren-se los plaers

d'aquell mesclament, e acusaren amor a l'amat; e feniren e deliren los plaers, con l'amat los hacs
departits dels turments que amor dna a sos amadors.
233. Los senyals de les amors que l'amic fa a son amat sn: en lo comenament plors, e en lo mig
tribulacions, e en la fi mort. E per aquells senyals l'amic preca los amadors de son amat.
234. Assoliava's l'amic, e acompanyaven son cor pensaments, e sos ulls llgremes e plors, e son cors
afliccions e dejunis. E com l'amic tornava en la companyia de les gents, desemparaven-lo totes les
coses damunt dites, e estava l'amic tot sol enfre les gents.
235. Amor s mar tribulada d'ondes e de vents, qui no ha port ni ribatge. Pereix l'amic en la mar, e
en son perill pereixen sos turments e neixen sos compliments.
236. - Digues, foll: qu s amor?
Resps:
- Amor s concordana de tesrica e de prtica a una fi, a la qual se mou lo compliment de la
volentat de l'amic, per o que faa a les gents honrar e servir son amat. E s qesti si la fi se cov
pus fortment ab la volentat de l'amic qui desija sser ab son amat.
237. Demanaren a l'amic qui era son amat. Resps que o qui el faa amar, desirar, llanguir, sospirar,
plorar, escarnir, morir.
238. Demanaren a l'amat qui era son amic. Resps que aquell qui per honrar e lloar sos honraments
no dubtava nulles coses, e qui a totes coses renunciava per obeir sos manaments e sos consells.
239. - Digues, foll: qual feix s pus feixuc e pus greu: o treballs per amor, o treballs per desamor?
Resps que ho demans als hmens qui fan penitncia per amor a son amat o per temor dels
turments infernals.
240. Adorm's l'amic e mor amor, cor no hac de qu visqus. Despert's l'amic e reviscol amor en
los pensaments que l'amic trams a son amat.
241. Deia l'amic que cincia infusa venia de volentat, devoci, oraci, e cincia adquisita venia
d'estudi, enteniment. E per a s qesti qual cincia s pus tost en l'amic, ni qual li s pus
agradable, ni qual s major en l'amic.
242. - Digues, foll: d'on has tes necessitats?
Resps:
- De pensaments, e de desirar, adorar, treballar, perseverana.
- E d'on has totes aquestes coses?
Resps:
- D'amor.
- E d'on has amor?
- De mon amat.
- E d'on has ton amat?
- De si mateix tan solament.
243. - Digues, foll: vols sser franc de totes coses?
Resps que hoc, exeptat son amat.
- Vols sser catiu?
Resps que:
- Hoc de sospirs, e pensaments, treballs, e perills, e exils, plors, a servir mon amat, al qual sn creat

per lloar ses valors.


244. Turmentava amor l'amic per lo qual turment plorava e planyia l'amic. Cridava'l son amat que
s'acosts a ell per o que sans. On pus l'amic a son amat s'acostava pus fortment amor lo
turmentava, cor ms d'amor sentia. E cor ms de plaers sentia on ms amava, pus fortment l'amat de
sos llanguiments lo sanava.
245. Malalta era amor. Metjava-la l'amic ab pacincia, perseverana, obedincia, esperana; guaria
l'amor. Emmalaltia l'amic; sanava-lo l'amat donant-li remembrament de ses virtuts e de sos
honraments.
246. - Digues, foll: qu s solitudo?
Resps:
- Sola e companyia d'amic e amat.
- E qu s sola e companyia?
Resps que solitudo estant en coratge d'amic qui no membra mas tan solament son amat.
247. Qesti fo feta a l'amic:
- On s major perill: en sostenir treballs per amor, o benanances?
Acord's l'amic ab son amat, e dix que perills per malanances sn per impacincia, e perills per
benanances sn per desconeixena.
248. Solv l'amat amor, e llicenci les gents que en prenguessen a tota llur volentat; e a penes atrob
amor qui la mets en son coratge. E per aograve; plor l'amic e hac tristcia de la deshonor que
amor pren sajs enfre ns, per falses amadors e per hmens desconeixents.
249. Auc amor en lo coratge de son vertader amic totes coses, per o que hi pogus viure e caber; e
hagra mort l'amic si no hagus membrana de son amat.
250. Havia en l'amic dos pensaments: la un cogitava tots jorns en l'essncia e en les virtuts de son
amat; e l'altra cogitava en les obres de son amat. E per a era qesti qual pensament era pus
llugors, pus agradable a l'amat e a l'amic.
251. Mor l'amic per fora de gran amor. Soterr'l en sa terra l'amat, en la qual fo l'amic ressuscitat.
E s qesti l'amic de qual reeb major do.
252. En la pres de l'amat eren malanances, perills, llanguiments, deshonors, estranyedats, per o
que no embargassen son amic a lloar sos honraments e a enamorar los hmens qui l'han en
menyspreament.
253. Estava l'amic un dia denant molts hmens que son amat havia en est mn massa honrats, per
o cor lo deshonraven en llurs pensaments. Aquells menyspreaven son amat e escarnien sos
servidors. Plor l'amic, tir sos cabells, bat sa cara e romp sos vestiments; e crid altament:
- Fo anc fet tan gran falliments com menysprear mon amat?
254. - Digues, foll: vols morir?
Resps que:
- Hoc, en los delits d'aquest mn e en los pensaments dels malets qui obliden e deshonren mon
amat; en los quals pensaments no vull sser ents ni volgut, pus que no hi s mon amat.
255. - Si tu, foll, dius veritat, sers per les gents ferit, e escarnit, reprs, turmentat e mort.
Resps:

- Segons aitals paraules, se segueix que si deia falsies, fos lloat, amat, servit, honrat per les gents, e
defs dels amadors de mon amat.
256. Falses lloadors blasmaven un dia l'amic en presncia de son amat. Havia l'amic pacincia, e
l'amat justcia, saviea, poder. E l'amic am ms sser blasmat e reprs, que sser neg dels falses
blasmadors.
257. Sembrava l'amat diverses sements en lo cor de son amic, d'on naixia, e fullava, e floria e
granava el fruit tan solament. E s qesti si d'aquell fruit poden nixer diverses sements.
258. Sobre amor est molt altament l'amat, e dejs amor est molt baixament l'amic. E amor, qui
est en lo mig, davalla l'amat a l'amic, e puja l'amic a l'amat. E del davallament e pujament, viu e
pren comenament l'amor per la qual llangueix l'amic e s servit l'amat.
259. A la dreta part d'amor est l'amat, e l'amic est a la sinestra; e per a, sens que l'amic no pas
per amor, no pot pervenir a son amat.
260. E denant amor est l'amat e detrs l'amat est l'amic. E per a l'amic no pot pervenir a amor
tro que ha passats sos pensaments e sos desirers per l'amat.
261. Fa l'amat a son amic tres semblants a si mateix amats, en honraments e valors. E enamora's
l'amic de tots tres egualment, jacsia que l'amor sia una tan solament, a significanca de la unitat, una
en tres amats essencialment.
262. Vest's l'amat del drap on era vestit son amic, per o que fos son company en glria
eternalment. E per a l'amic desir tots jorns vermells vestiments, per o que el drap sia mills
semblant als vestiments de son amat.
263. - Digues, foll: qu faa ton amat ans que el mn fos?
Resps:
- Covenia's a sser per diverses propietats eternals, personals, infinides, on sn amic e amat.
264. Plorava e havia tristcia l'amic com veia a los infeels innorantment perdre son amat; e
alegrava's en la justcia de son amat, que turmentava aquells qui el coneixien e li eren desobedients.
E per a fo-li feta qesti qual era major: o sa tristcia, o sa alegrana, ni si havia major benanana
com veia honrar son amat, o major malanana com lo veia deshonrar.
265. Esguardava l'amic son amat en la major diferncia e concordana de virtuts, e en la major
contrarietat de virtuts e de vicis, e en sser perfecci, qui es covenen pus fortment sens defalliment
e no sser, que ab defalliment e ab no sser.
266. Los secrets de son amat veia l'amic, per diversitat, concordana, qui li revelaven pluralitat,
unitat en son amat, per major conveniment d'essncia sens contrarietat.
267. Digueren a l'amic que si corrupci, qui s contra sser en o qui s contra generaci, qui s
contra no sser, era eternalment corrompent corromput, impossible cosa seria que no sser ni fi se
concords ab la corrupci ni el corromput. On, per estes paraules, l'amic viu en son amat generaci
eternal.
268. Si fos falsetat o per qu l'amic pot ms amar son amat, fra veritat o per qu l'amic no pot
tant amar son amat; e si a fos enaix, seguira's que defalliment fos de major e de veritat en l'amat,
e hagra en l'amat concordana de falsetat e menor.

269. Lloava l'amic son amat, e deia que si son amat ha major possibilitat a perfecci e major
impossibilitat a imperfecci, cov que son amat sia simple, pura, actualitat en essncia e en
operaci. On, dementre que l'amic enaix lloava son amat, li era revelada la trinitat de son amat.
270. Veia l'amic en nombre d'un o de tres major concordana que en altre nombre, per o cor tota
forma corporal venia de no sser a sser per lo nombre damunt dit. E per a l'amic esguardava la
unitat e la trinitat de son amat per la major concordana de nombre.
271. L'amic lloava lo poder, e el saber e el voler de son amat, qui havien creades totes coses, enfora
pecat; lo qual pecat no fra sens lo poder, e el saber e el voler de son amat; al qual pecat no sn
ocasio lo poder, ni el saber ni el voler de son amat.
272. Lloava e amava l'amic son amat com l'havia creat e li havia donades totes coses; e lloava'l e
amava'l com li plac pendre sa semblana e sa natura. E d'a cov sser feta qesti qual llaor e
amor deu haver major perfecci.
273. Tempt amor l'amic de saviesa, e fu-li qesti si l'amat l'amava ms en pendre sa natura o en
recrear-lo. E l'amic fo embarbesclat, tro que resps que la recreaci se convenc a esquivar
malanana, e l'encarnaci a donar benanana. E de la responsi fo feta altra qesti: qual fo major
amor.
274. Anava l'amic demanar almoina per les portes, per o que remembrs l'amor de son amat a sos
servidors, e per o que uss d'humilitat, pobretat pacincia, qui sn coses agradables a son amat.
275. Demanaren perd a l'amic per amor de son amat; e l'amic no tan solament perdon ans los
don si mateix e sos bns.
276. Ab llgremes de sos ulls recontava l'amic la passi e la dolor que son amat sostenc per sa
amor; e ab tristcia, pensaments, escrivia les paraules que deia; e ab misericrdia, esperana, se
conhortava.
277. L'amat e amor vengren veer l'amic qui dormia. L'amat crid a son amic, e amor lo despert. E
l'amic obe a amor, e resps a son amat.
278. Nodria l'amat son amic a amar; e amor ensenyava-li a perillar, e pacincia l'adoctrinava con
sostengus treballs per l'amor d'aquell a qui s's donat per servidor.
279. Demanava l'amat a les gents si havien vist son amic, e ells demanaren-li les calitats de son
amic; e l'amat dix que son amic era ardit, temers, ric e pobre, alegre, trist, consirs, e llanguia tots
jorns per sa amor.
280. E demanaren a l'amic si volia vendre son desirer; e ell resps que venut l'havia a son amat per
un tal diner que tot lo mn ne poria sser comprat.
281. - Preca, foll, e digues paraules de ton amat. Plora, dejuna!
Renunci al mn l'amic, e an cercar son amat ab amor, e lloava-lo en aquells llocs on era
deshonrat.
282. Bastia e obrava l'amic una bella ciutat on estegus son amat. Ab amor, pensaments, plants,
plors e llanguiments l'obrava; e ab plaers, esperana, devoci, l'ornava; e ab fe, justcia, prudncia,
fortitudo, temprana, la guarnia.

283. Bevia l'amic amor en la font de son amat, en la qual l'amat llav los peus a son amic, qui
moltes vegades ha oblidats, menyspreats, sos honraments; per qu lo mn s en defalliment.
284. - Digues, foll: qu s pecat?
Resps:
- Entenci girada e enversada contra la final entenci e ra per qu mon amat ha creades totes
coses.
285. Veia l'amic que el mn s creat, com sia cosa que eternitat se convenga mills ab son amat, qui
s essncia infinida en granea e en tota perfecci, que ab lo mn, qui ha cantitat finida. E, per a,
en la justcia de son amat veia l'amic que l'eternitat de son amat cov sser davant a temps e a
cantitat finida.
286. Escusava l'amic son amat a aquells qui deien que el mn s eternal, dient que son amat no
hagra justcia perfeta si no rets a cascuna nima son cors; a lo qual no fra bastant lloc ni matria
ordial; ni el mn no fra ordenat a una fi tan solament si fos eternal; e si no ho fos, defallira en son
amat perfecci de volentat, saviea.
287. - Digues, foll: en qu has coneixena que la fe catlica sia vera, e la creena dels jueus e dels
sarrans sien en falsetat e error?
Resps:
- En les deu condicions del Llibre del gentil e dels tres savis .
288. - Digues, foll: en qu comena saviea?
Resps:
- En fe e en devoci, qui sn escala on puja l'enteniment entendre los secrets de mon amat.
- E fe e devoci, d'on han comenament ?
Resps:
- De mon amat, qui inlumena fe e escalfa devoci.
289. Demanaren a l'amic qual cosa era major: o possibilitat, o impossibilitat. Resps que possibilitat
era major en creatura, e impossibilitat en son amat; con sia cosa que possibilitat e potncia se
concorden, e impossibilitat e actualitat.
290. - Digues, foll: qual cosa s major: o diferncia, o concordana ?
Resps que, fora son amat, diferncia era major en pluralitat, e concordana en unitat, mas en son
amat eren eguals en diferncia e unitat.
291. - Digues, amador: qu s valor?
Resps que lo contrari de la valor d'aquest mn, la qual s desirada per los falsos amadors
vanagloriosos, qui volen valer havents desvalor e per sser perseguidors de valor.
292. - Digues, foll: has vist home qui sia orat?
Resps que ell havia vist un bisbe qui havia a sa taula molts anaps e moltes escudelles e talladors
d'argent, e havia en sa cambra moltes vestedures e gran llit, e en ses caixes molts diners; e a la porta
de son palau havia pocs pobres.
293. - Foll: saps qu s viltat?
- Vils pensaments.
- E qu s lleialtat?
- Temor de mon amat, nada de caritat e de vergonya, qui tem blasme de les gents.

- E qu s honrament?
Resps:
- Cogitar mon amat, e desirar e lloar sos honraments.
294. Los treballs e les tribulacions que l'amic sostenia per amor, l'alteraren e l'enclinaren a
impacincia; e reprs-lo l'amat ab sos honraments e ab sos prometiments, dient que poc sabia
d'amor qui s'alterava per maltrets ni per benanana. Hac l'amic contrici e plors, e preg son amat
qui li rets amors.
295. - Foll, digues: qu s amor?
Resps que amor s aquella cosa qui los francs met en servitud e a los serfs dna llibertat. E s
qesti a qual s pus prop amor: o a llibertat, o a servitud.
296. Cridava l'amat son amic, e ell li responia dient:
- Qu et plau, amat qui est ulls de mos ulls, e pensaments de mos pensaments, e compliment de mos
compliments, e amor de mes amors, e encara comenament de mos comenaments?
297. - Amat - deia l'amic -, a tu vaig e en tu vaig, car m'apelles. Contemplar vaig contemplaci, ab
contemplaci de ta contemplaci. En ta virtut s, e ab ta virtut venc, d'on prenc vertut. Salut-te ab ta
salutaci, qui s ma salutaci en ta salutaci, de la qual esper salutaci perdurable en benedicci de
ta benedicci, en la qual benet sn en ma benedicci.
298. Alt est, amat, en tes altees, a les quals exalces ma volentat, exalada en ton exalament ab ta
altea, qui exala en mon remembrament mon enteniment, exalat en ton exalament, per conixer
tos honraments e per o que la volentat n'haja exalat enamorament e la memria n'haja alta
remembrana.
299. - Glria est, amat, de ma glria;; e ab ta glria e en la glria, dnes glria a ma glria, qui ha
glria de ta glria. Per la qual tua glria, me sn glria egualment los treballs e los llanguiments qui
em vnen per honrar ta glria ab los plaers e els pensaments qui em vnen de ta glria.
300. - Amat: en lo carre d'amor me tens enamorat ab tes amors, qui m'han enamorat de tes amors,
per tes amors e en tes amors. Cor ls no est mas amors, en les quals me fas estar sol e ab companyia
de tes amors e de tos honraments. Car tu est sol en mi sol, qui sn solitari ab mos pensaments, con
la solitat tua, sola en honors, m'haja sola a lloar e honrar ses valors sens temor dels desconeixements
qui no t'han sol en llurs amors.
301. Sola est, amat, de sola; perqu en tu assola mos pensaments ab ton sola, qui s sola e
confort de mos llanguiments e de mes tribulacions, qui sn tribulades en ton sola con no assolaces
los innorants ab ton sola e con los coneixents de ton sola no enamores pus fortment a honrar tos
honraments.
302. Clamava's l'amic, a son senyor, de son amat, e a son amat de son senyor. Deien lo senyor e
l'amat:
- Qui fa en nos departiment, qui som una cosa tan solament ?
Responia l'amic e deia que pietat de senyor e tribulaci per amat.
303. Perillava l'amic en lo gran plag d'amor, e confiava's en son amat, qui li acorria ab tribulacions,
pensaments, llgremes e plors, sospirs e llanguiments, per cor lo plag era d'amors, e d'honrar ses
honors.
304. Alegrava's l'amic cor era son amat, cor per son sser s tot altre sser esdevengut, e sostentat, e

obligat, e sotsms a honrar, servir, l'sser de son amat, qui per null sser no pot sser delit, ni
encolpat, ni minvat ni crescut.
305. - Amat: en la tua granea fas grans mos desirers, e mos pensaments, e mos treballs; cor tant s
gran, que tota res s gran que de tu ha membrana, e enteniment e plaer; e ta granea fa poques totes
coses qui sn contra tos honraments, manaments.
306. - Eternalment comena, e ha comenat e comenar mon amat; e eternalment no comena ni
ha comenat ni comenar . E aquests comenaments no sn contradicci en mon amat, per o cor
s eternal, e ha en si unitat e trinitat.
307. - Lo meu amat s un, e en sa unitat s'uneixen en una volentat mos pensaments e mes amors; e
la unitat de mon amat abasta a totes unitats e a totes pluralitats; e la pluralitat qui s en mon amat
abasta a totes unitats e pluralitats.
308. - Sobir b s lo b de mon amat, qui s b de mon b; cor s b mon amat sens altre b, cor si
no ho fos, mon b fra d'altre b sobir. E cor no ho s, sia doncs tot lo meu b desps en esta vida,
a honrar lo sobir b, cor enaix cov.
309. - Si tu, amat, saps mi pecador, s et fas tu piads e perdonador. E per o que saps en tu est
mellor que mi, doncs jo s en tu perd e amor, pus que tu fas saber a mi contrici, e dolor, e desire
de prendre mort per lloar ta valor.
310. - Lo teu poder, amat, me pot salvar per benignitat, pietat e perd, e pot-me damnar per justcia
e per colpes de mos falliments. Complesca ton poder ton voler en mi; cor tot s compliment, sia que
em dons salvaci o damnament.
311. - Amat: veritat visita la construcci de mon cor, e puja aigua a mos ulls com ma volentat l'ama;
e cor la tua veritat s sobirana, puja veritat sajs ma volentat, a honrar tos honraments, e davalla-la a
desamar mos defalliments.
312. Anc ver no fo o en qu mon amat no fo, e fals s o en qu mon amat no s, e fals ser o en
qu mon amat no ser. E per a de necessitat s que sia veritat tot quant ser, ni fo, ni s, si mon
amat hi s, e per a fals s qui s en ver on mon amat no s, sens que no se'n segueix contradicci.
313. Cre l'amat e destru l'amic. Jutj l'amat, plor l'amic. Recre l'amat, glori l'amic. Fen l'amat
sa operaci, e roms l'amic eternalment en companyia de son amat.
314. Per les carreres de vegetaci, e de sentiment, e d'imaginaci, e d'enteniment, volentat, anava
l'amic cercar son amat; e en aquelles carreres havia l'amic perills e llanguiments per son amat, per
o que exals son enteniment e sa volentat a son amat, qui vol que els seus amadors l'entenen a
l'amen altament.
315. Mou-se l'amic a sser per l'acabament de son amat, e mou-se a no sser per son defalliment. E
per a s qesti qual dels dos moviments han major apoderament en l'amic naturalment.
316. - Posat m'has, amat, enfre mon mal e ton b. A la tua part sia pietat, misericrdia, pacincia,
humilitat e perd, ajuda e restaurament; a la mia part sia contrici, perseverana, membrana, ab
sospirs, llgremes e plors, de la tua santa passi.
317. - Amat qui em fas amar: si no m'ajudes, per qu em volguist crear ? Ni per qu per mi portest
tantes llangors, ni sostenguist tan greu passi ? Pus tant m'has ajudat a exalar, ajuda'm, amat, a

davallar, a membrar, arar, mes colpes e mos defalliments, per o que mills mos pensaments
pusquen pujar a desirar, honrar, lloar tes valors.
318. - Mon voler has fet franc a amar tos honraments, e a menysprear tes valors, per o que pusques
a mon voler muntiplicar tes amors.
319. - En aquesta llibertat has, amat, perillada ma volentat. Amat: en aquest perill deus remembrar
ton amic, qui de sa volentat franca trau servitud a lloar tes honors e a muntiplicar en son cors
llanguiments e plors.
320. - Amat: anc de tu en ton amic no venc colpa ni falliment, ni en ton amic compliment sens ton
do e perd. E doncs, pus l'amic t'ha en aital possessi, no l'hages en oblit en ses tribulacions ni en
son perillament.
321. - Amat, qui en un nom est nomenat hom e Du! En aquell nom, Jesucrist, te vol ma volentat
home de Du; e si tu, amat, has tant honrat ton amic sens sos mrits, en nomenar e voler ton nom,
per qu no honres tants hmens innorables qui cientalment no sn estats tan colpables al teu nom,
Jesucrist, con s estat lo teu amic ?
322. Plorava l'amic, e deia a son amat aquestes paraules:
- Amat, no fuist anc avar ni cbeu al teu amic en donar sser, ni en recrear-lo, ni en donar-li moltes
creatures a son servii. Doncs, d'on vendria, amat, que tu, qui est sobirana llibertat, fosses avar a ton
amic, de plors, pensaments, llanguiments, saviea e amors, a honrar tes honors ? E per a, amat, lo
teu amic te demana vida llonga, per tal que pusca reebre de tu molts dels dons damunt dits.
323. - Amat: si tu ajudes als hmens justs de llurs mortals enemics, ajuda a muntiplicar mos
pensaments en desirar tes honors; e si tu ajudes als hmens injusts, com recobren justcia, ajuda al
teu amic com faa de sa volentat sacrifici a ta llaor, e de son cors, a testimoni d'amor per via de
martire.
324. - No ha mon amat diferncia en humilitat, humil, humilitat, cor tot s humilitat en pura
actualitat. E per a l'amic reprn ergull, qui vol pujar a son amat aquells qui en est mn la humilitat
de mon amat a tant honrats, e ergull los ha vestits d'hipocresia, vanaglria, vanitats.
325. Humilitat ha humiliat l'amat a l'amic, per contrici; e s es fu per devoci. E s qesti en qual
d'ambdues l'amat fos pus fortment humilitat a l'amic.
326. Hac l'amat, per sa perfecci, misericrdia de son amic, e s hac per les necessitats de son amic.
E fo qesti per qual de les dues raons l'amat perdon pus fortment les colpes de son amic.
327. Pregaven nostra Dona e los ngels e els sants de glria mon amat; e com remembr l'error en
qu el mn s per desconeixena, membr gran la justcia de mon amat, e gran la desconeixena de
sos enemics.
328. Pujava l'amic los poders de sa nima, per escala d'humanitat, gloriejar la divina natura; e per la
divinal natura davallava los poders de sa nima per gloriejar en la humana natura de son amat.
329. On pus estretes sn les vies on l'amic va a son amat, pus amples sn les amors; e on pus
estretes sn les amors, pus amples sn les vies. E per a, en totes maneres ha l'amic per son amat
amors e treballs, e llanguiments e plaers e consolacions.
330. Ixen amors d'amors, e pensaments de llanguiments, e plors de llanguiments; e entren amors en

amors, e pensaments en plors, e llanguiments en sospirs. E l'amat esguarda's son amic, qui ha per sa
amor totes aquestes tribulacions.
331. Tranuitaven e faen romaries e pelegrinacions los desirers e els remembraments de l'amic en
les noblees de son amat, e aportaven a l'amic faions, e omplien son enteniment de resplendor, per
la qual la volentat muntiplicava ses amors.
332. L'amic, ab sa imaginaci, pintava e formava les faions de son amat en les coses corporals, e
ab son enteniment les polia en les coses esperituals, e ab volentat les adorava en totes creatures.
333. Compr l'amic un dia de plors per altre dia de pensaments, e ven un dia d'amors per altre de
tribulacions; e muntiplicaren ses amors e sos pensaments.
334. Era l'amic en terra estranya, e oblid son amat, e enyor's de son senyor e sa muller e sos
infants, e de sos amics. Mas retorn remembrar son amat, per o que fos consolat e que la sua
estranyedat no li dons enyorament ni marriment.
335. Oa l'amic paraules de son amat, en les quals lo veia son enteniment, per o cor la volentat
havia plaer d'aquell oment; e lo remembrament membrava les virtuts de son amat, e los seus
prometiments.
336. Oa blasmar l'amic son amat, en lo qual blasma veia l'enteniment la justcia e la pacincia de
son amat, cor la justcia punia los blasmadors, e la pacincia los esperava a contrici, penediment. E
per a s qesti en qual dels dos l'amic creia pus fortment.
337. Malalt fo l'amic, e fu testament ab consell de son amat. Colpes e torts lleix a penediment,
penitncia; e delits temporals lleix a menyspreament; a sos ulls lleix plors, e a son cor sospirs e
amors; e a son enteniment lleix les faions de son amat; e a son remembrament la passi que
sostenc per sa amor son amat; e a son negoci lleix l'endreament dels infeels, qui innorantment van
a penediment.
338. Odor l'amic flors, e remembr pudors en ric avar, e en luxuris, e en desconeixent ergulls.
Gust l'amic dolors, e ents amargors en les possessions temporals, e en l'entrament e iximent
d'aquest mn. Sent l'amic plaers temporals, e l'enteniment ents lo breu traspassament d'aquest mn
e los perdurables turments als quals sn ocasi los delits qui a aquest mn sn agradables.
339. Hac l'amic fam, set, calor e fred, pobresa, nuedat, malaltia, tribulaci e fra finit si no hagus
membrana de son amat, qui el san ab esperana remembrament, e ab lo renunciament d'aquest
mn, e ab lo menyspreament del blasme de la gent.
340. Enfre treball e plaer era lo llit de l'amic: ab plaer s'adormia, e ab treball se despertava. E s
qesti a qual d'aquests dos s pus prop lo llit de l'amic.
341. En ira s'adorm l'amic, cor temia lo blasme de la gent; e despert's en pacincia, com remembr
llaors de son amat. E s qesti l'amic de qui hac major vergonya: o de son amat, o de les gents.
342. Cogit l'amic en la mort, e hac paor tro que remembr la ciutat de son amat, de la qual mort e
amor sn portals e entrament.
343. Clamava's l'amic a son amat de temptacions qui li venien tots jorns treballar sos pensaments. E
l'amat li resps dient que temptacions sn ocasi com hom recorra ab remembrament remembrar
Du; e amar sos honrats capteniments.

344. Perd l'amic una joia que molt amava; e fra's desconsolat, tro que son amat li fu qesti qual
cosa li era pus profitable: o la joia que havia, o la pacincia que hac en les obres de son amat.
345. Dormia l'amic considerant en los treballs e els empatxaments los quals ha en servir son amat, e
hac paor que ses obres no perissen per aquells empatxaments. Mas l'amat li trams conscincia que
el despert en sos mrits e en los poders de son amat.
346. Havia l'amic a anar llongues carreres, e dures e aspres; e era temps que ans per aquelles e que
ports lo gran feix que amor fa portar a sos amadors. E per a l'amic alleuj sa nima dels
pensaments e els plaers temporals, per o que el cors pogus portar lo crrec pus lleugerament, e
l'nima ans per aquelles carreres en companyia ab son amat.
347. Denant l'amic deien un jorn mal de son amat, sens que l'amic no hi resps ni escus son amat.
E s qesti qual s pus encolpat: o els hmens qui blasmaven l'amat, o l'amic qui callava e no
escusava son amat.
348. Contemplant l'amic son amat, s'assubtilava en son enteniment, e enamorava's en sa volentat. E
s qesti per qual dels dos assubtilava pus fortment sa remembrana a remembrar son amat.
349. Ab frevor e temor anava l'amic en son viatge honrar son amat: frevor lo portava, temor lo
conservava. Dementre que l'amic enaix anava, atrob sospirs e plors qui li aportaven saluts de son
amat. E s qesti per qual de tots quatre fo mills assolaat l'amic en son amat.
350. Esguardava l'amic si mateix per o que fos mirall on ves son amat, e esguardava son amat per
o que li fos mirall on hagus coneixena de si mateix. E s qesti a qual dels dos miralls era son
enteniment pus acostat.
351. Teologia e Filosofia, Medicina e Dret encontraren l'amic qui els deman de noves si havien vist
son amat. Teologia plorava, Filosofia dubtava, Medicina e Dret s'alegraven. E s qesti qu
significava casc dels quatre significats a l'amic qui va cercar son amat.
352. Angoixs e plors anava l'amic encercar son amat per vies sensuals e per carreres
entellectuals. E s qesti en qual dels dos camins entr primerament dementre cercava son amat,
ni en qual l'amat se mostr a l'amic pus declaradament.
353. El dia del judici dir l'amat que hom tri a una part o que en aquest mn li ha donat, e a altra
part sia triat o que hom ha donat al mn, per o que sia vist com coralment s estat amat, ni qual
dels dos dons s pus noble e de major cantitat.
354. Amava la volentat de l'amic si mateixa, e l'enteniment deman-li si era pus semblant a son
amat en amar si mateixa o en amar son amat, com sia cosa que son amat sia pus amant si mateix que
nulla altra cosa. E per a qesti segons qual responsi la volentat poc respondre a l'enteniment
pus vertaderament.
355. - Digues, foll: qual s la major e la pus noble amor que sia en creatura ?
Resps:
- Aquella qui s una ab lo creador.
- Per qu ?
- Per o cor lo creador no ha en qu pusca fer pus noble creatura.
356. Estava l'amic un dia en oraci e sent que sos ulls no ploraven; e per o que pogus plorar

trams sa cogitaci cogitar en diners, fembres, fills, viandes, vanaglria; e atrob en son enteniment
que ms gents han de servidors cascuna de les coses damunt dites, que no ha son amat. E per a
foren sos ulls en plors, e sa nima en tristcia e dolor.
357. Anava l'amic consirs en son amat, e atrob en la via grans gents e grans companyes qui li
demanaven de noves; e l'amic, per o cor atrobava plaer en son amat, no resps a o que li
demanaven, e dix que per o que no es llunys de son amat no volia respondre a llurs paraules.
358. Era l'amic dintre e defora cobert d'amor, e anava cercar son amat. Deia-li amor:
- On vas, amador ?
Resps:
- Vaig a mon amat per o que tu sies major.
359. - Digues, foll: qu s religi ?
Resps:
- Nedeetat de pensa, e desirar morir per honrar mon amat, e renunciar al mn per o que no haja
embargament a contemplar-lo e a dir veritat de sos honraments.
360. - Digues, foll: qu sn treballs, plants, sospirs, plors, tribulacions, perills, en amic ?
Resps:
- Plaer d'amat.
- Per qu ?
- Per o que en sia ms amat, e l'amic ms guardonat.
361. Demanaren a l'amic amor en qual era major: o en l'amic qui vivia, o en l'amic qui moria.
Resps que en l'amic qui moria.
- Per qu ?
- Per o cor no pot sser major en amic qui mor per amor, e pot-ho sser en amic qui viu per amor.
362. Encontraren-se dos amics; la un mostrava son amat, e l'altre l'entenia. E era qesti qual
d'ambds era pus prop a son amat. E per la soluci l'amic havia coneixena de la demostraci de
trinitat.
363. - Digues, foll: per qu parles tan subtilment ?
Resps:
- Per o que sia ocasi a exalar enteniment a les noblees de mon amat, e per qu per ms homes sia
honrat, amat e servit.
364. Embriagava's l'amic de vi, qui membrava, entenia e amava l'amat. Aquell vi amarava l'amat ab
sos plors e ab les llgremes de son amic.
365. Amor escalfava e aflamava l'amic en membrana de son amat; e l'amat lo refredava ab
llgremes e plors, e ab oblidament dels delits d'aquest mn, e ab renunciament dels vans
honraments. E creixien les amors com l'amic membrava per qui sostenia llangors, tribulacions, ni
los hmens mundans per qui sostenien treballs, persecucions.
366. - Digues, foll: qu s aquest mn ?
Resps:
- Pres dels amadors, servidors, de mon amat.
- E qui els met en pres ?
Resps:
- Conscincia, amor, temor, renunciament, contrici, companyia d'vol agent; e s treball sens

guard, on s puniment. Cor Blanquerna havia a tractar del llibre de l' Art de contemplaci , per a
volc finir lo Llibre de l'Amic e l'Amat . Lo qual s a glria e a lausor de nostre senyor Dus.

http://creativecommons.org/

info@ramonllull.org