Rdc.

2. FONÈTICA I ORTOGRAFIA: LABIALS I PALATALS
1. La b i la v
És acceptable, fins i tot en nivells formals, la neutralització dels sons /b/ i /v/, ja que aquesta és la pronúncia habitual en una gran part del domini lingüístic. Però, s’ha d’evitar traslladar les referències gràfiques del castellà al català, que en aquest punt presenten les divergències següents:

Català amb V advocat alcova almadrava almívar Anvers arravatar arrova avall avarca avet avi avorrir avortar bava bevem canvi caravel·la cascavell cavalcar cavall cervell civada covard Còrdova crivellar devem endívia envestir espavilar escovilló escrivim Esteve esvelt fava

Castellà amb b abogado alcoba almadraba almíbar Amberes arrebatar arroba abajo abarca abeto abuelo aburrir abortar baba bebemos cambio carabela cascabel cabalgar caballo cerebro cebada cobarde Córdoba acribillar debemos endibia embestir espabilar escobillón escribimos Estebán esbelto haba

Català amb v gavany gavardina gavarra gavatx gleva govern gravar Havana, l’ haver javelina llavi núvol pavelló prevere provar raval rave savi savina Savoia serva sèver sivella tàvec tovera travar trèvol vaixell vedell vermell vernís voga volta voltor

Castellà amb b gabán gabardina gabarra gabacho gleba gobierno garbar Habana, la haber jabalina labio nube pabellón presbítero probar arrabal rábano sabio sabina Saboya serba (fruit del server) acíbar hebilla tábano tobera trabar trébol barco becerro bermejo barniz boga bóveda buitre

1

Rdc.

Català amb Castellà B V Àlaba baf baró basc beina bena berruga besllum debanar desimbolt mòbil Nerbion oblidar Àlava vaho varón vasco vaina venda verruga vislumbre devanar

amb Català amb B biga Biscaia bivac bolcar boleiar calb comboi corb paborde rebentar rebolcar saba trobador

Castellà amb V viga Vizcaya vivaque volcar voltear calvo convoy cuervo pavorde reventar revolcar savia trovador

desenvuelto móvil Nervión olvidar

2. Les palatals j/ g/ tj/ tg En valencià cal pronunciar exactament igual les grafies simples i les dobles: pujar /púdƷar/; vegeu /vedƷéu/; platja /pládƷa/; metge /médƷe/ -jecc- /-jectCal pronunciar /dƷ/, i no amb /i/, els mots cultes formats amb aquests jo i ja g j infixos: injecció, objecte, projectil, subjectar, trajectòria… Poden pronunciar-se /ió/ i /iá/, respectivament. Cal evitar la pronunciació velar de la g com ara distingir /distindƷír/ i no */distingír/, extingir /ekstindƷír/ i no */ekstingír/ Cal evitar l’ensordiment: jove / dƷóve/ i no */t∫óve/

2

Rdc.

3. Els sons de la ‘x’

La lletra x és la més polivalent dins del nostre sistema ortogràfic, ja que se li atribueix gran diversitat de sons:

• •
x

• • •
ix

• • • •

ux

/KS/

• • • •
/gz/

En posició inicial i després de consonant, cal pronunciar /t∫/: xafardejar, xeringa, panxa, bolxevic Paraules d’altres idiomes: si estan adaptades gràficament, cal aplicar les mateixes regles de lectura. Així, s’han de pronunciar amb /t∫/ inicial: xampany, xandall, xantatge, xampú, xarcuteria, xassís, xef, xeic, xèrif, xíling, xofer. En alguns topònims es realitza com a fricativa: /∫/: Xàbia, Xàtiva, Xeraco, Xeresa, Xixona. Els pocs antropònims que comencen amb x, cal llegir-los amb /∫/: Xavier, Xenofont, Xerxes, Ximena En valencià, és preferible la pronuncia de la /i/ que precedeix la /∫/: caixa, peix. En mots adaptats d’altres idiomes és preferible llegir-lo com a /∫/: Khruixtxov, beixamel, haixix. Tot i que és acceptable la pronuncia de la /i/ Cal pronunciar-la /∫/: disbauxa, rauxa. Sempre que va en posició intervocàlica: axioma, fixar, flexible, lèxic, luxe, màxim. Mèxic, sexe, taxi. Excepcions: enguixar, pixar, ixes. En final absolut de mot, darrere de vocal: lax, Sax, annex, complex, perplex, fènix, fix, prolix, heterodox, ortodox, dux, influx. Excepcions: guix, haixix, ix o mix. Alguns mots d’origen culte, en què la x va en posició final absoluta precedida de n: esfinx, larinx, linx. Cal pronunciar /ks/ mots com: excursió, exclusió, expansió, experiment, exterior, extorsió. Cal evitar la lectura /ks/ de mots com: esplaiar-se, esplanada, espoliar, estendre, estrany, estranger. Mots començats amb ex- o inex- seguits de vocal, h o consonant sonora: exacte, examen, exemple, exercici, èxode, exhaurir, exhibir, exhortar, exhumar, exdiputat, exministre, inexistent, inexorable Cal evitar la palatalització de la x en aquests mots: executar */ei∫ecutár/, exemple */ei∫emple/.

3

Rdc.

EXERCICIS 1. En alguns casos la b i la v tenen un caràcter diferenciador del significat. Relaciona cada paraula amb el seu significat. • Sacerdotessa de Bacus 3a persona del plural del present d’indicatiu d’anar Crida, pregó, edicte, publicat per ordre d’una autoritat Acció d’avisar; l’efecte; paraules, escrit, etc. Amb què s’avisa Paratge humit on creix la boga validesa • • • • • • • • • • • • • • • • Repetir l’execució d’una peça musical Mancat de finor, de delicadesa, de poliment Crit del bestiar de llana i del cabrum Avesar, acostumar, habituar Una cosa, tocar suaument, una altra cosa De gran extensió 7. bacant 8. vacant 9. besar 10. vesar 11. beta 12. veta 1. bacil·lar 2. vacil·lar 3. bisar 4. visar 5. bogar


• • • •

Verificar un document i posar-hi la conformitat perquè tinga 6. vogar

Causat per la presència de bacils 13. bisó Tros de roba destinat a tapar una cosa que no es vol que estiga 14. visó exposada a les mirades Una cosa, moure’s lleugerament d’ací d’allà, tremolar, per manca 15. abís d’estabilitat Moure els rems per tal de propulsar la nau Nom de la segona lletra de l’alfabet grec Mamífer carnívor fissípede de la família dels mustèlids Que vaca, que no està ocupat Abisme a l’esquena Teixit en forma de cinta, de lli o cotó 22. vel 16. avís 17. ban 18. van 19. bast 20. vast

Mamífer bòvid de cos robust i de cap gros, amb un gep voluminós 21. bel

4

Rdc.

1. Omple els buits amb les grafies corresponents b/v: • Han investigat les funcions superiors del cer____ell i les relacions

amb les lesions cere____rals. • • • La policia va a_____ortar les pràctiques a_____ortives de la clínica. L’escri_____a assegut podia continuar escri_____int durant dies. Les consonants bila____ials necessiten els dos lla____is per a ser

pronunciades. • • El telèfon mò____il permet tenir més llibertat de mo____iments. No és pro_____able que avui puguem fer les pro____es amb el

cotxe. • El dè_____it del balanç no recull els diners que de____em.

2. Ompli els espais buits de les frases següents amb les grafies b o v. Utilitza, si cal, el diccionari. —El __esu__i no ha entrat en erupció des del 1944. —L’autobús va __olcar en entrar a la cor__a. —Mai no he tro__at cap trè__ol de la sort. —En la collita d’enguany hem tret molt poques arro__es. —El dia 22 de maig les campanes __olejaran anunciant la festa. —No t’oblides la ga__ardina, està nú__ol i sembla que plourà.

5

Rdc.

—’__aró’ és un títol nobiliari situat jeràrquicament per sota del __escomte. —Tot el pa__elló va xiular els dos equips. Havia estat un partit a__orridíssim. —L’equip __iscaí és l’equip __asc menys golejat. —Han programat un viatge pel sud de la península i no han inclòs Còrdo__a. —La sa__a circula a través del teixit vascular de les plantes. —Aquesta ferida s’ha de protegir amb una __ena. —Sembla un __oltor, sempre pendent de l’agonia de la seua presa. —He fet constar que la __iga que suporta tota la construcció està en pèssimes condicions. —M’importa un ra__e el que puga pensar la gent, jo sóc feliç així. —Si no vols fer tard al concert, espa__ila’t. —Hem re__entat una roda i hem en__estit un __edell que peixia vora el camí. —Desem__eina l’espasa, si tens valor! —La situació és greu i no hi __esllumem cap solució. —Passejant pel jardí botànic hem vist una __erbena preciosa. —Almadra__a, cara__el·la, ga__arra i __aixell són mots que pertanyen al lèxic mariner. —Qui li ha posat el casca__ell al gat? —Aquestes festes de Nadal s’ha fet un fart de menjar préssecs en almí__ar.

6

Rdc.

—Amb un oratge tan fred i humit és lògic que ací dins hi haja __af. —Passa hores i hores bevent a la ta__erna del costat.

3.

Agrupa

els

mots

de

l’exercici

anterior

segons

s’escriguen amb b o amb v.

-B:

__________, __________, __________, __________, __________, __________, _________, __________, __________, __________, __________, __________,

_________, __________, __________.

__________,

-V: __________, __________, __________, __________, __________, _________, __________, __________, __________, _________, __________, __________, __________, _________, __________, __________, __________, __________, __________, __________,

__________, __________.

4. Ompli els espais buits de les frases següents amb la forma corresponent de cada parella.

(boga/voga)

7

Rdc.

—El costum d’eixir els dijous a la nit és un costum que està molt en ____________. —S’ha adormit assegut a una cadira de ____________. —____________ i _____________, però la barca no avança.

(bol/vol) —No consent a beure’s el ____________ de cafè amb llet. —Al teu fill li encanta atrapar les mosques al ____________.

(boleien/voletegen) —Els voltors ja ______________ al voltant de la seua presa. —Les campanes ______________ en senyal de festa.

(sabina/savina) —En aquest bosc no hem vist cap exemplar de ______________. —Una ______________ ens passejà per tota la ciutat.

(beure/veure) —Ni menjar sense ______________ ni firmar sense _____________.

8

Rdc.

1. Escriu la grafia que falta en els buits dels mots següents i després classifica’ls en la graella segons la pronúncia.

G/J

IX/X

TG/TJ

TX/IG

Gui____, me____icà, ____imnàs, in_____ecció, plu_____a, è____ode, ____avier, bate____ar, te____t, ____arop, ____irafa, _____ueu, reconè_____er, tra____ecte, daltaba____, que____a, ____àtiva, ____ocolate, ____a, e____haurir, haixi____, be____amel, bol____evic, ____imena, ____arxa, du_____, esfin____, mi____, pi____ar, ha____ix, e___torsió, e___ercici, e____èrcit, e____emple, ____o, e____ili, e____cedir, fi____,

9

Rdc.

/dƷ/

/i/

/∫/

/t∫/

/ks/

/gz/

2. Ompli els espais buits de le frases següents amb g, j, tg o tj. —Joan Fuster era un gran assa__ista. —Encara no saben quin dia bate__aran el xiquet. —Com vols anar a la pla__a, amb aquesta plu__a! —Pretenien bombarde__ar i, posteriorment, asse__ar la ciutat. —S’ha enu__at perquè no esperava que el porter rebu__ara la pilota. —No és un rello__e nou, només li he canviat la corre__a. —Nete__eu la ximeneia, la teniu plena de su__a. —Desi__em que passeu un feliç cap de setmana. —Seguint aquestes pe__ades de cavall, trobareu el camí. —Cridava desesperadament, semblava una bo__a. —Tornaré d’ací mi__a hora.

10

Rdc.

—La porta del gara__e és massa menuda per al cotxe nou. —A Pere li han de fer un trasplantament de fe__e. —Aquest bosc s’ha de nete__ar de bo__a. —Aquests costums que teniu són molt lle__os, espere que els corregiu aviat.

3. Busca mots derivats dels termes següents.

VOCAL + IG assaig bateig bombardeig boig __________ __________ __________

CONSONANT + IG desig __________ mig __________

__________

Observa i completa

—Dels mots anteriors els que acaben amb vocal + ig, formen derivats sense t, els que acaben amb consonant + ig, formen derivats amb t. En serien excepcions ________, d’enuig; ________, de rebuig; i ________, de lleig. —Els acabats en -etge, -atge i els seus derivats s’escriuen amb t, per tant _______ (de setge) hi manté la t.

11

Rdc.

4. Ompli els espais buits dels mots següents amb x, ix, tx, ig, g, j, tg, o tj . Cal tenir en compte—i completar— els contextos que et presentem a la part inferior.

__ocat, __est, ar__iu, __irafa,

__aloc,

__ecoslovàquia, __amfrà, __ar__a, ra__ava, Stòi__kov, __alet, mira__e, __àvega,

a__ò, __ibrell, bi__est,

__eroglífic, garbu__, El__, rau__ós, safare__os, madu__es, col·le__i,

__arampió, gu__, llebe__,

mi__er, carto__à,

__àbia, correge__es.

gava__os, pante__ar, __opades, indes__ifrable,

—Als llavadors municipals els _______ anaven massa plens i les dones acabaven sempre _________.

—Pere viu en una casa que dóna a tres carrers diferents, que fa _________. —Va anar al zoo a fotografiar una ________ per al treball del _________. —Han ________dos turismes en eixir de la corba, per _________ s'ha produït aquest __________ de cotxes.

—Despectivament anomenem _________ els francesos. —_________ és el vent dels sud-oest i _________, el del sud-est. —L'any ________, també s'anomena anys de traspàs.

12

Rdc.

—Calma't i parla més a poc a poc, només fas que ________ i no t'entenc res. —A Xavier el vam vacunar contra el _________ quan va fer els divuit mesos. —Quan lleves taula, posa els plats bruts dins el ________. —Una _______és una ________ de cànem per a portar palla. —Anant pel desert va tindre un _______: una font de la qual _______ un aigua fresquíssima. —S'ha comprat un ________ al camp per viure-hi tot l'any. —Pel camí vam veure un monestir _________ i ens vam apropar, però estava deshabitat. —És un ________, tot ho fa per caprici. —Rosa ha comprat _________ per a menjar-se-les a les postres. —Aquest text és ________; sembla un __________, de complicat que és. —Els documents dels segle XIII els trobaràs a l'_______ Històric. —Mai no he visitat __________, però tampoc m'agradaria anar-hi tan lluny en viatge organitzat. —Normalment estiueja a ________; però enguany vol visitar alguns pobles de la Marina, per exemple, _________. —Si no ________ aquest vici de fer tard a l'entrenament, no seràs mai un bon atleta. —A l'arbitre no li va agradar el ________ de ________ i el va expulsar per comportament antisocial. —Amb aquest ________ que deixa tanta pols, odie escriure a la pissarra.

13

Rdc.

—Tinc un hort que fa marge _________ amb el de Josep.

3. FONÈTICA I ORTOGRAFIA: LES ALVEOLARS
1. Les fricatives alveolars ‘s’, ‘z’, i els sons de la ‘tz’ Cal mantenir clarament diferenciats els sons de la /s/ i de la /z/ en l’estàndard oral. Així doncs, fent un repàs de les normes ortogràfiques, pot establir-se la pronúncia adequada: 1.a Les fricatives alveolars ‘s’ i ‘z’ EXEMPLES PRONÚNCIA /s/

• •
S O R D E S

La grafia s en qualsevol posició altra que intervocàlica: sal, sol, festa, cansar, cos, pes. Excepcionalment, la s en posició intervocàlica quan segueix determinats prefixos: asimetria, antesignatura, antisemita, bisexual, contrasenya, homosexualitat, /s/ multisecular, sobresou, suprasensible, tetrasíl·lab.

• • • • •

El grup ss: passeig, tossir, transsexual, transsiberià. La c davant de les vocals e, i: cel, cendra, cinc, cirera. La ç en qualsevol posició: força, Moçambic, capaç. El grup sc: piscina, consciència, ascens. La grafia z en qualsevol posició: zero, bronze, ozó La grafia s quan va entre dues vocals: casa, desembre (excepte en els prefixos del punt 2) La s es manté sonora quan forma part del mateix prefix: desacostumar, desequilibri, diseconomia… La s en mots formats amb els grups fons, dins i trans, seguits de vocal o de consonant sonora: enfonsar, endinsar, transatlàntic, trànsit, transbord.

/s/ /s/ /s/ /s/ /z/

S O N O R E S

• • •

/z/

/z/

Quan

precedeix

una

consonant

sonora:

esbirro,

14

Rdc.

esdevenir, esgotar, eslau, esllomar, esmenar, esvelt.

/z/

1.b Els sons de la tz EXEMPLES TZ

PRONÚNCIA

S’ha de pronunciar necessàriament africada en mots com dotze, tretze, setze, i en alguns topònims com l’Atzúvia o Atzeneta. /dz/

També convé pronunciar-la africada en mots com atzar, atzavara, atzembla, atzucac, etzibar, guitza, horitzó, Llàtzer, zitzània…

-ITZAR i derivat s

Autoritzar, organització, realitzador,

/dz/ /z/

EXERCICIS 1. A continuació tens una relació de paraules que normalment pronunciem malament, intenta pronunciar-les bé, però abans

hauràs d’escriure les grafies que hi manquen: Ca_____os Emi_____ora Eivi_____a Na____al Et____ètera Discu____ió Deci____ió Persua____ió Di____oldre Exce____iu Pre____ió ____ona Mi____ió ____ebra Transmi____or Expre____ió Impre____ió Repre____ió Pai____atge Ga____a Cerve____a Epi____odi Paï____os Me____ies Parà____it Ga____os Divi____or

15

Rdc.

Entu____iasme A____il

Comi____ió Agre____ió

Anestè____ia

2. Omple el text amb les grafies que hi falten.

Al llarg de tota la co____ta valenciana i, po___iblement, de la mediterrània també, el co___tum de pe___car eri____ons i menjar-ne està for____a e___tés. L’eri___ó és un animalet marí de forma globular aplatada i té les clo____ques eri____ades de pues, les quals es po____en perpendiculars quan qual___evol tipus de perill els amena_____a, per al qual acte omplin d’aire el seu aparell digestiu i s’unflen.

La dita popular referix que hom pot menjar eri___ons de mar, anomenats també garotes, tots els me____os que porten la lletra erra, però els ente____os sols els pe____quen al llarg de de____embre i gener, perquè diuen, i tenen raó, que és quan més plens podem trobar-los. El pe____cador tradi____ional els treu de la mar utili____ant una canya llarga amb dos ferros a un e____trem i que fan de ganxo; aquells que pe____quen per fer-ne nego____i i empren el sistema de po____ar-se el vestit de goma i les ulleres i bu_____ant fan les captures que després, al mercat venen a do___enes i a un preu que compen____a de l’esfor____ de navegar sota l’aigua.

Bernat Capó, Costumari català

16

Rdc.

3. Omple cada buit amb la grafia corresponent (ç / c / ss / z)

abade_____a emi____ió anti___emitisme enyoran____a di____eny ____el enfon_____ar sal_____a entre____òl ____avi al____ina met____ina

uni____exual llo____a ____inquanta contra____enya fo____a xa____ís ca____alot dot____e le____ió a___imetria agre____or cohe___ió

trape___i belle____a pre____il·làbic cal____e metamorfo____i esqui____ofrènic premi____a ____ero topa____i pol____e col·li____ió oa____i

4. Ompli els espais buits de les frases següents amb les grafies corresponents —totes representen el so /s/. —Avui la mar està arri__ada: no podrem __alpar fins demà. —La sèquia anava plena a ve__ar.

17

Rdc.

—Si continua plovent així, l’estat de la gespa afavorirà l’equip que jugue amb més for__a. —A mi no m’agrada el ma__apà, compra’m torró. —És una carro__a impre__ionant, tota atapeïda de gent disfre__ada. —Josep ja ha perdut el rellotge de quar__ que li regalà son pare. —És una qüestió tan complicada que l’haurem d’agafar amb pin__es. —Era bijuteria i semblava or ma__ís. —El dilluns compra llu__. —Joan és tan to__ut que no el podràs convèn__er fà__ilment. —No t’arrimes a la porta, tot just acabe d’enverni__ar-la. —La fa__ana d’aquesta església s’ha de restaurar. —Sembla una mi__ió molt perillosa, no cal que us arrisqueu! —De barnu__os amb ratlles grogues, roges i verdes, crec que no en trobaràs enlloc. —Si l’arregles amb una simple pe__a de fusta, el més probable és que se’t trenque a tro__os. —Pensa a comprar __afrà i __ucre. —Els carni__ers i els pasti__ers són els únics que no han secundat la vaga. —Gran nombre dels mots anteriors amb /s/ tenen en castellà el so /ϑ/. D’ells solament __________, ____________, ____________, ____________, ____________, ___________ i ____________ s’escriuen amb c o ç, la resta s’escriuen amb __ o __.

5. Fixa’t en el grup de substantius que et presentem i canvia’n el nombre. pas ________ cas ________ interès ________ cabàs ________ cos ________ vernís ________

18

Rdc.

pis ________ congrés ________ vas ________ gos ________ progrés ________ nus ________ tamís ________

arròs ________ esbós ________ calabós ________ tapís ________ anís ________ ós ________ pastís ________

tros ________ país ________ nas ________ tramús ________ canyís ________ capatàs ________

6. Ara, canvia el gènere dels mots següents. confós aranès exclòs malaltís vanitós blanquinós aquós enfiladís ros bellugadís terròs gros fabulós trencadís xinès admès llis difós refós enyoradís rigorós boirós fonedís anglès

Completa —Pronunciem /s/ i escrivim ___ al plural d’una sèrie de substantius acabats en as, es, is, os, us accentuats a l’____________ síl·laba. En serien excepcions: ____, de cas; _____, de país; _____, de pis; _____, de vas; i _____, de nus.

Completa

19

Rdc.

—Pronunciem /z/ i escrivim ___ als derivats (femení i plural) d’adjectius i participis formats amb els sufixos tònics -os i -es. No és el cas de ______, de ros ni de _______, de gros en què -os no és sufix. —En canvi, pronunciem /s/ i escrivim ___ en els derivats (femení i plural) dels adjectius formats amb el sufix -ís. No és el cas de _______, de llis, en què -is no és sufix.

7. Els mots que et presentem a continuació s’han de pronunciar amb essa sorda. Ompli els espais buits amb s, ss, c o ç. Cal tenir en compte que en la primera columna hi ha 9 de les 15 paraules amb ss; que dels 6 topònims, només 2 no s’escriuen amb s; que a la darrera columna hi ha 4 paraules amb c; i que hi ha 4 paraules acabades amb ç. absci__a arre__erat eri__ó Bru__el·les __arabanda pe__a suc__edani compromi__ar i discu__ió dis__ertar ressus__itar velo__itat cabe__a pon__ella cal__er me__ies en__isam __otsobrar premi__a ma__oneria avan__em di__ort me__quita vari__es esquin__ar ter__ Cadi__ matí__ ro__í estra__a __ucaina __agal Tuni__ indi__oluble __entinella fal__ (eina) ge__amí llu__ dan__ar et__ètera tapí__ estru__ fronti__a exce__iu ru__a Mo__ambic Vinarò__ llan__a

20

Rdc.

SS _________, _________, _________, _________, _________, _________, _________, _________, _________, _________, _________, _________, _________, _________, _________. S _________, _________, _________, _________, _________, _________, _________, _________, _________, _________, _________, _________.

C _________, _________, _________, _________, _________, _________, _________, _________, _________, _________.

Ç _________, _________, _________, _________, _________, _________, _________, _________, _________, _________, _________.

8. Relaciona els prefixos de la columna de l’esquerra amb els mots començats amb s, de la dreta. Seguidament, ompli els espais buits al costat de les definicions de la part inferior, amb el terme corresponent —que se’n derive dels enllaços anteriors.

A (=NO) A (S) ANTI BI

SALT SELLA SENSIBLE SENYALAR

21

Rdc.

DI (=NO) DI (S) ENTRE PARA SOBRE SUPRA TELE UNI

SÈPAL SÈPSIA SÍL·LAB SIMÈTRIC SÍNTESI SEMBLANT SOLC SON

__________ Emoció produïda per una sensació sobtada. __________ Pràctica terapèutica per a combatre i prevenir les infeccions. __________ Formació de mots per composició i derivació alhora. __________ Que no és simètric. __________ Que té dues síl·labes. __________ Dit del calze que té dos sèpals. __________ Espai entre solc i solc. __________ Mostrar o designar amb el dit o fent qualsevol altre senyal. __________ Que està per damunt de la realitat sensible. __________ Dit de dos sons que tenen el mateix to. __________ Telefèric els vehicles del qual són simples seients. __________ Que no és semblant.

Completa —Generalment els derivats per prefix s'escriuen amb ___ entre vocals, per bé que la pronunciem amb el so de la essa ______.

22

Rdc.

Amb tot, els prefixos ____ i ____ quan no són el privatiu i el duplicatiu respectivament, s'escriuen amb ___.

9.Ompli els espais buits amb una s o una z; seguidament agrupa els mots segons s’escriguen amb una o altra grafia; i, finalment, classifica’ls segons els apartats que et proposem a la part inferior. Utilitza, si cal, el diccionari.

__elador, centè__im, at__avara, mu__a, Su__anna, ama__ona, mi__antrop, a__ot, a__alea, paràfra__i, __ig-__ag, ba__alt, dot__e, cori__a, enfon__ar, o__ó, et__ibar, ri__òfag, ti__i, paleo__oic, divi__or, aran__el, magnè__ia,

esqui__ofrènia, confu__ió, tran__istor, Al__ira, __èfir, re__idu, endin__ar, medu__a, At_eneta, cerve__a, agut__il.

Z _________, _________, _________, ________, ________, _________, ________, _________, _________, _________, ________, ________, _________, ________, _________, _________, _________, ________. S _________, _________, _________, ________, ________, _________, ________, _________, _________, _________, ________, ________, _________, ________, _________, _________.

23

Rdc.

El so /z/ s'escriu z —A principi de mot: _________, _________, _________. —Entre consonant i vocal: ________, _________, ________, _________, _________, ________, _________. —En alguns mots d'origen grec, entre vocals: _________, _________, _________, _________, _________, _________, _________, _________. El so /z/ s'escriu s —Entre vocals: _________, _________, _________, _________, _________, _________, _________, _________, _________, _________, _________, _________, _________. —En derivats o compostos de trans, fons i dins: _________, _________, _________.

24

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful