You are on page 1of 81

Foguerer

Carolinas
2015

Fogueres de Sant Joan Alacant.


Festes declarades dinteres turistic internacional

Crdits

REDACCI I ADMINISTRACI:
C/ Cnovas del Castillo, 49
03012 Alicante
Tel. i Fax 966.14.96.18
www.foguerercarolinas.com
foguerercarolinas@hogueras.org
:
ANUNCIS
DELEGAT
i
Rodrguez
Jos Javier
Martnez
FOT

:
TACI
E
U
Q
A
NY I M chez i Maci
E
S
S
I
D
no Sn
a
t
e
y
a
C
CORDIN
ACI:
Pilar Hue
rtas i Mac
i

OGRAFIE

S COMISS

Reme Vle

I:

z
PORTADA:
Paco Cameo

E
LES
L
E
SB
AFIE ES:
R
G
O
M
FOT
I DA
ez

eV
Rem

TEXTOS:
Ral Baeza i Muoz
Vicente Garca i Blay

Aquest llibret es va imprimir


al Juny de 2015 en la impremta
Grficas Pla a la qual li
donem les grcies pel seu esfor

FOTOGRAFIES
ILLUSTRATIVES:
Pilar Huertas i Maci,
Juani Toms, Cayetano
Snchez i Maci, Juanjo
Torres i Costa, Jos
Miguel Gonzlez, Arxiu
Foguera

40 AOS HACIENDO FIESTA

Saluda del President

por David Olivares Corts.

Dicen un sabio refrn popular


oriental, que posteriormente
hizo famoso Napolen, que la
unin hace la fuerza. Pues bien,
yo creo que la unin
tambin hace la fiesta, de
hecho nuestra hoguera
amiga Costablanca
Entreplayas lo tiene
como eslogan, y por algo
ser.

40 ANYS FENT FESTA


per David Olivares i Corts.

Diuen un savi refrany popular oriental, que


posteriorment va fer
fams Napole, que
la uni fa la fora.
Doncs b, jo crec que la
uni tamb fa la festa,
de fet la nostra foguera
amiga Costablanca
Entreplayas ho t com a
eslgan, i per quelcom
ser.

Un foguerer como
yo, nunca hubiera
imaginado la
importancia de una
buena unin en una
comisin, unin
imprescindible para el
buen funcionamiento de
una Asociacin como la
nuestra. En mis 32 aos como foguerer
he vivido buenos y malos momentos,
pero nunca he sido consciente de dicha
necesidad. Hasta ahora

Un foguerer com jo, mai


haguera imaginat la
importncia duna bona
uni en una comissi,
uni imprescindible per
al bon funcionament
duna Associaci com la nostra. En els meus
32 anys com foguerer he viscut bons i mals
moments, per mai he sigut conscient de la
dita necessitat. Fins ara ...

Desde que comenz aquel Salto a


Especial hasta la fecha de hoy, he
sufrido una serie de problemas y
circunstancias, cuya valoracin prefiero
reservarme. He pasado por distintos
cargos dentro del mundo de la fiesta pero
cranme que nunca he vivido tiempos
tan difciles en el mundo fogueril. Y por
supuesto que sigo teniendo fuerzas para
seguir, un foguerer nunca descansa, ni se
rinde.

Des que va comenar aquell Salto a


Especial fins a la data de hui, he patit una
srie de problemes i circumstncies, la
valoraci de la qual preferisc reservar-me.
He passat per distints crrecs dins del mn
de la festa per creen-me que mai he viscut
temps tan difcils en el mn fogueril. I per
descomptat que continue tenint forces per
a seguir, un foguerer mai descansa, ni es
rendix.

Sin embargo, creo que ha llegado el


momento de analizar la situacin, desde
los fallos que seguramente he cometido
hasta la actitud de determinadas
personas o colectivos. Sobre todo, creo
que ha llegado la hora de un cambio, de
coger otro rumbo y espero que sea dentro
de Foguerer Carolinas, mi hoguera de
toda la vida.

No obstant aix, crec que ha arribat el


moment danalitzar la situaci, des de les
fallades que segurament he coms fins
a lactitud de determinades persones o
collectius. Sobretot, crec que ha arribat
lhora dun canvi, dagafar un altre rumb i
espere que siga dins de Foguerer Carolines,
la meua foguera de tota la vida.

Este ao cumplimos 40 aos y el mejor


premio que podra recibir seria ver una
asociacin unida, una asociacin que
sepa convivir en beneficio de la fiesta.
Mi deseo pues para
este ejercicio tan
importante es la
unin.

Enguany complim 40 anys i el millor


premi que podria rebre seria veure una
associaci unida, una associaci que
spia conviure en benefici de la festa. El
meu desig perqu
per a este exercici
tan important s la
unin.

En cualquier caso,
gracias comisin por
esforzaros, en los
tiempos que corren,
para que nuestra
hoguera se mantenga
dignamente en la
categora de Oro. Ello
tampoco hubiera sido
posible sin nuestros
patrocinadores y
colaboradores.

Suerte y gracias a Sergio Gmez y a


los Hermanos Gmez Fonseca que han
demostrado su creatividad y realizado
sus mximos esfuerzos para que nuestros
monumentos del 2015 estn a la altura de
un barrio como el nuestro.

Tamb agrasc
profundament
el suport i
collaboraci de les
barraques del nostre
districte Tard per
Aertat i Tots
Contents. Pocs districtes poden presumir
de les excellents relacions existents entre
la foguera i les seues barraques.
Sort i grcies a Sergio Gmez i als
Germans Gmez Fonseca que han
demostrat la seua creativitat i realitzat
els seus mxims esforos perqu nostres
monuments del 2015 estiguen a laltura
dun barri com el nostre.

Me despido con una parte de mi saluda


2014: Apostar por la harmona, por
seguir trabajando, para crear una unin
entre todos, que no pueda deshacer
cualquiera.

Macomiade amb una part de mon


saluda 2014: Apostar per lharmonia,
per continuar treballant, per a crear
una uni entre tots, que no puga desfer
cualquiera.

Gracias a todos y hasta siempre. Felices


Hogueras 2015.

Grcies a tots i fins sempre. Felices


Fogueres 2015.

Saluda del President

Tambin agradezco
profundamente el
apoyo y colaboracin
de las barracas de
nuestro distrito Tard
per Aertat y Tots
Contents. Pocos
distritos pueden
presumir de las excelentes relaciones
existentes entre la hoguera y sus barracas.

En tot cas, grcies


comissi per
esforar-vos, en els
temps que corren,
perqu nostra
foguera es mantinga
dignament en la
categoria dOr. Aix
tampoc haguera
sigut possible
sense els nostres
patrocinadors i
collaboradors.

Quadre dHonor

PRESIDENT DHONOR PERPETUO


Miguel Sanjuan i Costa (D.E.P.)
Juan Jos Balaguer i Ros (D.E.P.)

CREMAORS DHONOR

Xavier Antonio Soriano i Quiles


Francisco Berenguer i Lobo

PADRINA

Mnica Asensi i Jimnez

MANTENIDOR

Ral Baeza i Muoz

MUSA DEL FOC


Elisa Gonzlez i Marn

FOGUERER HONORFIC

Eduardo Guijarro i Montoyo

(Intendent principal de la Policia local dAlacant)

COMISSIONAT DHONOR

Francisco Javier Torres I Ros

COMISSIONADES DHONOR

Irene Toms i Abelln .


Beatriz Toms i Toms .

FOGUERERS DHONOR

Sociedad Cultural Deportiva de Carolinas

Germans Gmez i Fonseca


Sergio Gmez i Ferrer
Vicente Seva
Colla de Nanos i Gegants
Vicente Garca i Blay
Mariano Postig i Fernndez
Asuncin Snchez i Zaplana
Jos Ciscar i Bolufer

.
.
.
.
.
.
.
.

GERMANS DEL FOC


Foguera Doctor Bergez Carolinas .
Foguera Bola de Oro .
Foguera Caldern de la Barca Plaa dEspanya .
Foguera Plaa de Santa Mara

Foguera Carolinas Altas .


Foguera Hernn Cortes de Sant Vicent del Raspeig

Falla Lope de Vega de Valencia

Falla Literato Azorin Benetusser .

Quadre dHonor

Barraca Tard per Aertat .


Barraca Tots Contents .

President

Comissi

OLIVARES I CORTES, David

GUARDIOLA i MORANT, Dionisio


Vicepresident 1
HUERTAS i MACIA, M Pilar
Vicepresidenta Econmica
SORIANO i QUILES, Xavier
Vicepresident Organizaci Delegacions
HUESCA i GONZALEZ, Rafael
Vicepresident i Delegat esports
MORENO i CATURLA, Jos
Vicepresident
TORREGROSA i GARCIA, Oscar
Tresorer
SANCHEZ i MACI, Pilar
Secretaria General
GALVAN i MARIN, Luis Miguel
Secretari de actes i Assessor President
ALIAGA i LLORCA, Anabel
Delegada Federativa
BAEZA i MUOZ, Ral
Assessor President
RODRIGUEZ i MARTINEZ, Jos Javier
Delegat de Cartilles i Llibret
PLANELLES i PINA, Vicente
Delegat de Loteres i Organizaci
BAENA i TOME, Tania
Delegada de Loteres
RODRIGUEZ i HUERTAS, Patricia
Delegada de relacions institucionals
ROSELL i SANJUAN, Jos M
Delegat Protocol i Recompenses
SANCHEZ i MACIA, Cayetano
Delegat de noves tecnologes i Llibret
TORRES i COSTA, Juan Jos
Delegat de noves tecnologes
PEREZ i HIDALGO, Rosa
Delegada de Xiquets
GAS i VALOIS, Aitana
Delegada de Activitats Xiquets
MAESTRO i CHICO, Tania
Delegada de Activitats Xiquets
MARCET i ALMIRA, Irene
Delegada de Activitats Xiquets
COLETO i VICENTE, Jos Luis
Delegat de Presentacions
ORTIZ i SALCEDO, Jos Antonio
Delegat de Presentacions
NAVARRO i LILLO, Victoria
Delegada de Belleses
ESTEVE i MARTINEZ, Noelia
Delegada de Belleses
BALAGUER i SALCEDO, Fco. Javier
Delegat de festejos
NOGUERAS i MIGUEL, Victor Manuel
Delegat de festejos
PEREZ i TERRES, Jos Luis
Delegat de festejos
SORIANO i CHESA, Ral
Delegat de festejos
LLOPIS i BARRAGAN, Rafael
Delegat de llistats

Vocals
ALONSO i BONMATI, Lara
ASENSI i JIMENEZ, Monica
BAEZA i CASTILLEJO, Victoria
CALATAYUD i SERRALTA, Mara
CALATAYUD i SERRALTA, Silvia

LOPEZ i LOPEZ, Maite


LLOPIS i TALAVERA, Rafael
MAESTRO i CHICO, Sandra
MIRA i GRIAN, Mara
OLIVARES i CORTES, Miguel Angel

Vocals

ORTIZ i ROMERO, Ins


PEREZ i PASTOR, Jos Vicente
PLANELLES i HIDALGO, Ivn
PONZ i GIMNEZ, M Loreto
PONZ i LPEZ, David
RAMOS i ALMADA, Jorge
RAMOS i SANTONJA, Andrea
ROS i GALIANO, Conchi
TALAVERA i VITORIO, Isabel

Comissi Juvenil
ALEMA i COSTA, Alvaro
GARCIA i GARCIA, Maria
GONZALEZ i PONZ, Eric
GUARDIOLA i PREZ, Paula
NAVARRO i MOROTE, Vicente

NOGUERAS i AZUAR, Victor


OLIVARES i NAVARRO, Mnica
QUIRANT i MAESTRO, Iker
TOMS i ABELLN, Irene
TOMAS i TOMAS Beatriz

Comissi

CANOVAS i MENA, Francisco Ramn


CANOVAS i RODRIGUEZ, Nicolas
GIL i MORCILLO, Juan Ramn
GONZALEZ i MARIN, Elisa
GONZALEZ i PONZ, Roco
GONZALEZ i QUINTO, Aurora
GOZALVEZ i LLACER, Antonio Jos
GUARDIOLA i PREZ, Alejandro
HIDALGO i MARCOS, Marilyne
LOPEZ i LOPEZ, Celsi

Mayo, Jueves

a las 20.00h.en la Sala de Exposiciones


Lonja: Inauguracin Exposicin del Ninot.

Mayo, Sbado

a las 21h. Gala del Deporte


en el Hotel Daniya

28
30

Programa dactes

Junio, Domingo
Junio, Jueves

Disabte, Maig

a les 21h. Gala del Esport al


Hotel Daniya

10h. Parc El Morant: Festival De Paelles

11

a las 19h., en la Sala de Exposiciones


Lonja tendr lugar la Clausura de
la Exposicin del ninot. A continuacin
se proceder a la inauguracin del
alumbrado por el recorrido oficial.

a les 20.00h.en la Sala dExposicions Llotja:


Inauguraci Exposici del Ninot.

Diumenge, Juny

10h. Parque Lo Morant: Festival De


Paellas

Dijous, Maig

Dijous, Juny

a les 19h., en la Sala dExposicions Llotja


tindr lloc la Clausura de lExposici
del ninot. A continuaci es procedir a la
inauguraci de lenllumenat pel recorregut
oficial.

Divendres, Juny

Junio, Viernes

12

Junio, Sbado

13

Disabte, Juny

14

Del 13 al 17 de Juny

a las 18.30h en la Plaza de Espaa se


celebrar el homenaje a Foguerers i
Barraquers fallecidos. Desde all, a las 19h.
comenzar el desfile del pregn, y a las
20.00h, tendr lugar el pregn oficial de
Fogueres en la Plaza del Ayuntamiento
Entrada de Bandas y desfile de comisiones por el itinerario oficial. Comenzar las 19.00h y tenemos el n 79

Del 13 al 17 de Junio

Masclets Nocturna. 00.00h. Lugares por


determinar.

a les 18.30h en la Plaa dEspanya se celebrar lhomenatge a Foguerers i Barraquers


morts. Des dall, a les 19h. comenar la
desfilada del preg, i a les 20.00h, tindr lloc
el preg oficial de Fogueres en la Plaa de
lAjuntament

Entrada de Bandes i desfilada de comissions per litinerari oficial. Comenar les


19.00h i tenim el n 79.
Masclets Nocturna. 00.00h. Llocs per determinar

17
Junio, Domingo

Desfile del ninot por el itinerario oficial.


Comenzar a las 20.00h..

Junio, Jueves

Masclet a las 14.00h, en la Plaza de los


Luceros.

Junio, Viernes

Masclet a las 14.00h, en la Plaza de los Luceros,. Por la noche plant de Fogueres Infantils.

14

Diumenge, Juny

18

Dijous, Juny

19

Divendres, Juny

Desfilada del ninot per litinerari oficial.


Comenar a les 20.00h

Masclet a les 14.00h, en la Plaa dels


Estels.

Masclet a les 14.00h, en la Plaa dels Estels. A la nit plant de Fogueres Infantils.

Junio, Sbado

20

Disabte, Juny

Junio, Sbado

21

Disabte, Juny

Junio, Lunes

22

Dilluns, Juny

23

Dimarts, Juny

24

Dimecres, Juny

Por la maana visita del jurado a les fogueres


Infantils. Masclet a las 14.00h, en la Plaza de
los Luceros.
Por la noche Arribada del Foc a las 23.00h en el
Corte Ingles (Avda. Maissonnave). A continuacin
plant de fogueres y coca amb tonyina y brevas en
los racs.

Por la maana visita del jurado a les fogueres.


Masclet a las 14.00h, en la Plaza de los Luceros. Por la tarde primera parte de la ofrenda de flores por el recorrido oficial. Comienzo a las 19.00h.
Desfile de disfraces por las calles del Barrio a las
20.00h. Por la noche verbenas en los racs.
Desfile de entrega de premios. Comienzo a
las 11h en la plaza del Ayuntamiento hacia la
Rambla. Al acabar la entrega de premios: visita a las
barracas vecinas. Masclet a las 14.00h, en la Plaza de
los Luceros,. Por la tarde, segunda parte de la ofrenda
de flores por el itinerario oficial. Comienzo a las
19.00h. Tenemos el n 79. Por la noche verbenas en los
racs.

Junio, Martes

Junio, Mircoles

De buena maana: Despert. Masclet a las


14.00h, en la Plaza de los Luceros. Misa oficial
de Fogueres en la concatredal de San Nicols a las
20.00h. Pasacalle por el barrio a las 20.00h. A media
noche, tras la monumental palmera, crem de fogueres y fogueres infantils. Verbenas en los racs.

Junio, Del 25 al 29

Concurso de castillos de fuegos artificiales:


Playa del Coco. Todos los das a las 0.00h.

Al mat visita del jurat als fogueres. Masclet a


les 14.00h, en la Plaa dels Estels. A la vesprada primera part de lofrena de flors pel recorregut
oficial. Comenament a les 19.00h. Desfilada de
disfresses pels carrers del Barri a les 20.00h. A la nit
revetles en els racs.

Desfilada dentrega de premis. Comenament


a les 11h en la plaa de lAjuntament cap a la
Rambla. A lacabar lentrega de premis: visita a les
barraques venes. Masclet a les 14.00h, en la Plaa
dels Estels. A la vesprada, segona part de lofrena de
flors per litinerari oficial. Comenament a les 19.00h.
Tenim el n 79. A la nit revetles en els racs.

Masclet a les 14.00h, en la Plaa dels Estels.


Desfilada temtica pels carrers del barri a les
20.0h. Desfilada Folklorico a les 20.30 pel recorregut
oficial. A la nit revetles en els racs.

De bon mat: Despert. Masclet a les 14.00h,


en la Plaa dels Estels. Missa oficial de
Fogueres en la concatredal de Sant Nicolau a les
20.00h. Cercavila pel barri a les 20.00h A mitjanit,
desprs de la monumental palmera, crem de
fogueres i fogueres infantils. Revetles en els racs.

25

Del 25 al 29, Juny

Concurs de castells de focs artificials: Platja


del Coco. Tots els dies a les 0.00h.

29
La comisin de Foguerer Carolinas se reserva el derecho de alterar los actos, previo aviso.

Programa dactes

Masclet a las 14.00h, en la Plaza de los Luceros. Desfile temtico por las calles del barrio a
las 20.0h. Desfile Folklorico a las 20.30 por el recorrido oficial. Por la noche verbenas en los racs.

Al mat visita del jurat als fogueres Infantils.


Masclet a les 14.00h, en la Plaa dels Estels.
A la nit Arribada del Foc a les 23.00h en el Corte
Ingls (Av. Maissonnave) . A continuaci plant de
fogueres i coca amb tonyina i bacores en els racs.

La comissi de Foguerer Carolines ens reserva el dret


dalterar els actes, previ avs.

Bellesa 2015

Roco
Gonzlez i Ponz

Bellesa 2015

Dama dHonor 2015

Paula Guardiola i Prez


12

13

Dama dHonor 2015

Tania Baena i Tom

DE PELICULA

Explicaci de la Foguera

Germans Gmez Fonseca


Envuelto en magia, en formas y estilo
emerge un icono, smbolo del cine.
Premio que acapara, durante das, la
atraccin mundial. El Oscar.

Embolicat en mgia, en formes i


estil emergix una icona, smbol del
cine. Premi que acapara, durant dies,
latracci mundial. LOscar.

El sptimo arte nos hace disfrutar.


Industria colosal y de alcance
infinito. Evoluciona como tal, desde
el maravilloso cine mudo, blanco y
negro, color y el imaginable 3D, la
tercera dimensin esa que nos hace
tocar el sueo.

El sptim art ens fa disfrutar.


Indstria colossal i dabast infinit.
Evoluciona com a tal, des del
meravells cine mut, blanc i negre,
color i limaginable 3D, la tercera
dimensi eixa que ens fa tocar el son.

Representando el devenir diario, la


tragedia y la comedia, pues el cine es
la vida, esa pelcula cotidiana en la
que todos somos protagonistas.
Una musa, trasmite la idea al
guionista, a la palabra, el guion, pieza
fundamental que el director modela y
esculpe en los actores que representan
su papel y nos integran en la obra,
nos hacen rer y llorar.
Como final de este film, una diosa
con el radiante sol Alicantino que
nos acalora, como los focos del plat
y envuelto por cintas de pelculas y
estrellas de ilusin, mira impasible
las escenas diarias que se ruedan en
nuestra sociedad.

14

Representant lesdevindre diari, la


tragdia i la comdia, perqu el cine
s la vida, eixa pellcula quotidiana
en qu tots som protagonistes.
Una musa, transmet la idea al
guionista, a la paraula, el gui, pea
fonamental que el director modela i
esculpix en els actors que representen
el seu paper i ens integren en lobra,
fan riure i plorar.
Com a final deste film, una deessa
amb el radiant sol Alacant que ens
acalora, com els focus del plat i
embolicat per cintes de pellcules i
estreles dillusi, mira impassible
les escenes diries que es roden en la
nostra societat.

Esbs de la

Foguera

Barraca Tard pero aertat


Portada Fogueres 2014

Barraques

PRESIDENT:

Rafael Prez I Terol

VICEPRESIDENT:

Francisco Pells I Sevila
TRESORER:
Juan Lzaro I Savall
DELEGAT LOTERIA:
Juan Antonio Moreno I Avia
DELEGAT DADORNS:
Francisco Torres I Martnez Garcia

Barraca Tots contents


PRESIDENTE
Antonio Asensi Soler
VICEPRESIDENTE
Liberto Oncina Ms
SECRETARIO
Claudio Herrador Perez
TESORERO
Enrique Botella Botella
DELEGADO GESTORA
Jose Antonio Perez Dominguez
VOCAL
Gerardo Reig Baeza
VOCAL
Ruben Tortosa Ramos
VOCAL
Ana Josefa Lopez Quesada
VOCAL
Manolo Sanchez Sanchez
VOCAL
Asuncin Vicenta Ruiz Candel
VOCAL
Jose Esteve Cuadra
VOCAL
Lorenzo Julio Sanchez Baeza
VOCAL
Manolo Garcia Garcia
VOCAL
Jose Miguel Ramos Verdu
VOCAL
Juan Jose Carbonell Garcia

16

Foguera Infantil

17

PRESIDENT DHONOR PERPETUO

Quadre dHonor Infantil

Rafael Sierra i Pons (D.E.P.)

PRESIDENTA I FUNDADORA

Fina Sanz i Carmona (D.E.P.)

CREMAORS DHONOR

Iris Prez i Alonso

PADRINA

Laura Soriano i Snchez

COMISSIONADES DHONOR



Mara Quirant i Maestro


Ana Rosell i Masip
Irene Rosell i Masip
Aitana Soriano i Maestro

18

MINI BELLESA
Marta Torregrosa i Lpez .

MINI PRESIDENT

lvaro Lpez i Asensi .


MINI COMISSIONADA DHONOR
Roco Snchez i Miano .
GERMANS DEL FOC

Foguera infantil Doctor Bergez Carolinas


Foguera infantil Bola de Oro
Foguera infantil Caldern de la Barca Plaa dEspanya
Foguera infantil Plaa de Santa Mara
Foguera infantil Carolinas Altas
Foguera infantil Hernn Cortes de Sant Vicent del Raspeig
Falla infantil Lope de Vega de Valencia
Falla infantil Literato Azorin Benetusser

19

.
.
.
.
.
.
.
.

Quadre dHonor Infantil

Comissi Infantil

President infantil
CANOVAS MENA, Ral
Amigos y vecinos del barrio:
Un ao ms estn a punto de llegar nuestras
queridas hogueras de San Juan, fiestas
entraables para todos nosotros.
Me dirijo a todos vosotros como presidente
infantil de la hoguera Foguerer Carolinas, para
invitaros a venir y disfrutar de estas fantsticas
fiestas con nosotros.
Quiero agradecer a mi comisin darme la
oportunidad de representar a mi hoguera como
presidente infantil y aprovecho para felicitar a
mi comisin adulta que celebra su 40 aniversario.
Me siento afortunado por poder compartir con mi
belleza Irina y sus damas Marina, Paula, Mara y
Sofa este fantstico viaje lleno de emociones.
Y no puedo olvidarme de invitar a todos los
nios del barrio a visitar nuestro monumento
infantil y desearos unas felices hogueras 2015.
Un saludo.
Ral Cnovas

Amics i vens del barri:


Un any ms estan a punt darribar les nostres volgudes fogueres de Sant Joan, festes entranyables
per a tots nosaltres.
Em dirigisc a tots vosaltres com a president infantil de la foguera Foguerer Carolines, per a
invitar-vos a vindre i disfrutar destes fantstiques festes amb nosaltres.
Vull agrair a la meua comissi donar-me loportunitat de representar a la meua foguera com
a president infantil i aprofite per a felicitar a la meua comissi adulta que celebra el seu 40
aniversari.
Em sent afortunat per poder compartir amb la meua bellesa Irina i les seues dames Marina,
Paula, Mara i Sofa este fantstic viatge ple democions.
I no puc oblidar-me dinvitar a tots els xiquets del barri a visitar el nostre monument infantil i
desitjar-vos unes felices fogueres 2015.
Una salutaci.
Ral Cnovas

20

21

Comissi Infantil

ALEMA COSTA, Daniela QUIRNT MAESTRO, Mara


CARRION TEROL, Raul ROSELL MASIP, Ana
ESTEVE PREZ, Emma ROSELL MASIP, Irene
ESTEVE PREZ, Rafael ROSELL MASIP, Nicolas
FERNANDEZ SUAREZ Sofa SNCHEZ i MIANO, Roco
GALVAN SIRVENT, Sergio SEVILA MARTIN ALBO, Erika
GIL BAEZA, Daniel SEVILA MARTIN.ALBO, Claudia
GOMARIZ GUILLEN, Esther SORIANO MAESTRO, Aitana
GOZALVEZ CALATAYUD, Irina SORIANO SANCHEZ, Alejandro
MINGUEZ GONZLEZ, Claudia SORIANO SANCHEZ, Laura
NOGUERAS AZUAR, Aitana STRAUB GONZALEZ, Angelika
OLIVARES LOPEZ, Adrian STRAUB GONZALEZ, Irene
OLIVARES LOPEZ, Hugo TORREGROSA LOPEZ, Mara
OLIVARES NAVARRO, Luca TORREGROSA LOPEZ, Marta
ORTIZ ROMERO, Antonio TORRES RODRIGUEZ, Jordi
PEREZ ALONSO, Iris TORRES HEREDIA, Daniel
PEREZ CARRIZO, Paula TORRES HEREDIA, Marina
QUIRNT MAESTRO, Brbara VELEZ ALIAGA, lvaro
QUIRNT MAESTRO, Cayetano VILA i LLOPIS, Roco

Bellesa Infantil 2015


Irina
Gozlvez i Calatayud

Bellesa Infantil 2015

Dama dHonor Infantil 2015

Marina
Torres i Heredia

24

25

Dama dHonor Infantil 2015

Paula
Prez i Carrizo

Dama dHonor Infantil 2015

Mara
Torregrosa i Lpez

26

27

Dama dHonor Infantil 2015

Sofa
Fernndez i Surez

Explicaci Foguera Infantil

Un fantstico da de
campo

Un fantstic dia de
camp

Sergio Gmez Ferrer

Despus de haber preparado, en el capazo tradicional,


varias latas de bebida, patatas, aceitunas y ms cosas para
picarla familia sale al campo para poder disfrutar de
un gran da de mona, un da muy especial, que todos los
buenos alicantinos saben que es una celebracin antigua y
tradicional.

Desprs dhaver preparat, en el cabs tradicional, diverses


llandes de beguda, crelles, olives i ms coses per a picar...
la famlia ix al camp per a poder disfrutar dun gran dia
de mona, un dia molt especial, que tots els bons alacantins
saben que s una celebraci antiga i tradicional.

Puestos a elegir sitio, esta familia se quedar en el que


siempre ha sido el ms tradicional: el Castillo de Santa
Brbara, donde rodeados de pinos estarn y adems podrn
distraerse con las espectaculares vistas de nuestra ciudad.

Posats a triar lloc, esta famlia es quedar en el que sempre


ha sigut el ms tradicional: el Castillo de Santa Brbara, on
rodejats de pins estaran i a ms podran distraures amb les
espectaculars vistes de la nostra ciutat.

O han llegado muy pronto o parece que el resto de familias


han elegido otro lugar, aun as montan el mantel sobre
el suelo, los nios empiezan a correr y jugar, hay mucha
vegetacin y terreno que explorar!

O han arribat molt prompte o pareix que la resta de


famlies han triat un altre lloc, aix i tot munten les tovalles
sobre el sl, els xiquets comencen a crrer i jugar, hi ha
molta vegetaci i terreny que explorar!

Y explorando y explorando, que sorpresa se llevarn.


Nunca os habrais imaginado lo que esta familia se
encontrar: El campo est lleno de vida, seres vivos a los
que no solo observar, nos podemos relacionar con ellos para
conocerles en profundidad.

I explorant i explorant, que sorpresa es portaran.


Mai vos haureu imaginat el que esta famlia es trobar:
El camp est ple de vida, sers vius a qu no sols observar,
ens podem relacionar amb ells per a conixer-los en
profunditat.

Son diminutos habitantes y tienen en comn que siempre


sonriendo estn. Cmo no iban a hacerlo si viven en un
lugar espectacular!, donde brilla el sol con fuerza dando a
todo un color y una luz especial.

Sn diminuts habitants i tenen en com que sempre


somrient estan. Com no anaven a fer-ho si viuen en un lloc
espectacular! , on brilla el sol amb fora donant a tot un
color i una llum especial.

Hay simpticas aves que en las copas de los pinos suelen


habitar, es el mejor sitio para poderlo todo controlar, pero
si nos acercamos a ellos con mucha tranquilidad, podremos
conseguir incluso que bajen a tierra para podernos saludar.

Hi ha simptiques aus que en les copes dels pins solen


habitar, s el millor lloc per a poder-ho tot controlar, per
si ens acostem a ells amb molta tranquillitat, podrem
aconseguir incls que baixen a terra per a poder-nos
saludar.

Tambin hay animales con concha, lentos aunque


despiertos caracoles que por los troncos se suelen desplazar,
en busca de verdes hojas de las que poderse alimentar.

Tamb hi ha animals amb petxina, lents encara que


desperts caragols que pels troncs se solen desplaar, a la
cerca de verds fulls de qu poder-se alimentar.

En este fantstico da de campo, las mariposas no podrn


faltar. Unas autnticas bellezas, que con esa manera tan
elegante de volar, parecen las reinas del campo, de lo ms
bello que la naturaleza ha podido crear.

En este fantstic dia de camp, les palometes no podran


faltar. Unes autntiques belleses, que amb eixa manera tan
elegant de volar, pareixen les reines del camp, dall ms
bell que la naturalesa ha pogut crear.
La naturalesa s mgica, i esta famlia,
protagonista deste monument, ho ha
pogut comprovar. A part danimals i
plantes, hi ha molt ms que trobar. El
camp s un espai nic per a relaxar-se
i disfrutar, un lloc per a conviure amb
altres sers i poder-los admirar, sense
oblidar el cuidar-los i respectar-los quan
els hgem de tractar, perqu necessiten
de la nostra ajuda per a sobreviure i
avanar.

La naturaleza es mgica, y
esta familia, protagonista de
este monumento, lo ha podido
comprobar. A parte de animales
y plantas, hay mucho ms que
encontrar. El campo es un espacio
nico para relajarse y disfrutar, un
lugar para convivir con otros seres
y poderles admirar, sin olvidar
el cuidarles y respetarles cuando
les tengamos que tratar, porque
necesitan de nuestra ayuda para
sobrevivir y avanzar.

28

Esbs dela Foguera Infantil

Premis del ejercici 2013-14

30

Ninot indultat infantil per votaci popula

31

Premis del ejercici 2013-14

7 Premi Fogueres
Categoria Especial

4 Premi Ofrena de Flors

4 Premi Entrada de Bandes

32

1 Premi Concurs Artstic Modalitat nica B

33

Premis del ejercici 2013-14

Premio Millor Ninot Categora Especial Fogueres infantils

Premis del ejercici 2013-14

5 Premi Fogueres infantils Categoria Especial


5 Premi Presentaci Belleses Protocollria i
Tradicional Conjunta Aire Lliure

34

ANUARI FOGUERER
CAROLINES
2014-2015

35

ANUARIO 2014-2015

2014-08 Eleccin Miss y Mister Foguerer,2014-06-06 Presentacin Llibret 2014,


2014-06-15 Entrada de Bandas 2014, 2014-06-17 Cabalgata Ninot 2014

36

ANUARI 2014-2015

2014-06-17 Cabalgata Ninot 2014, 2014-06-21 Ofrenda de Flores 2014, 2014-06-22 Pasacalles temtico

37

ANUARIO 2014-2015

2014-06-24 Despedida de Foguerer y Carolina, 2014-07-20 Pasacalles escobas San Blas, 2014-08-24 Aqualand,
2014-10-19 II Jornadas Deportivas Foguerer

38

ANUARI 2014-2015

2014-11-08 Paellas nocturnas, 2014-11-09 Concurso artstico, 2014-12-20 Cena Fogueres en Nadal,
2014-12-21 Villancicos

39

ANUARIO 2014-2015

2015-01-03 Reyes en Foguerer, 2015-01-05 Participacin en Cabalgata Reyes, 2015-01-10 Pedida Bellezas y Damas

40

ANUARI 2014-2015

2015-01-10 Pedida Bellezas y Damas, 2015-01-11 Certamen de teatro

41

2015-01-28 Firma contratos, 2015-02-01 Recibimiento candidata adulta tras convivencia, 2015-02-13 Fiesta americana

ANUARIO 2014-2015

2015-02-14, Visita al Castillo, 2015-03 Campeonato de Bolos

42

ANUARI 2014-2015

2015-03-17, Falles Valenca, 2015-03-19 Procesin San Jos, 2015-03-28 Presentacin

43

ANUARIO 2014-2015

2015-03-28 Presentacin, 2015-04-03 Manolas con Hermandad Mater Desolata,


2015-04-07, 01 Recibimiento candidata infantil tras convivencia, 2015-04-12 Pasacalles

44

ANUARI 2014-2015

2015-04-18 Visita taller Hnos. Gmez Fonseca, 2015-04-18 Visita taller Keko

45

ANUARIO 2014-2015

2015-04-24 y25 Gala del puerto, 2015-05-01y02 Eleccin Bellesa del Foc, 2015-05-23 Entrega Emblemas Federaci

46

Context histric
del sorgiment
de Foguerer
Carolines

Per Vicente
Garca i Blay

47

Context histric del sorgiment

l barrio de las Carolinas es parte


fundamental del mundo de las hogueras. En
1928 un grupo de personas comenz a reunirse
para crear una fiesta popular en Alicante que
aunara a todos los ciudadanos. Esas reuniones
eran capitaneadas por dos personas afincadas
en Carolinas, don Jos Mara Py que viva en
la calle Plus Ultra y don Leandro Galn que
viva en General Espartero. Tras una serie de
ideas y propuestas, el ao 1928 se escriba en la
historia de nuestra ciudad como el nacimiento
de las hogueras. Ese primer ao no hubo
representacin carolinera en la fiesta pero al ao
siguiente Carolinas inici su exitosa andadura
en esta tradicin con la hoguera Carolinas
Altas. De esa hoguera, madre de todas las
que surgieron posteriormente, naci nuestra
querida hoguera de Foguerer Carolinas.

l barri de les Carolines s part fonamental


del mn de les fogueres. En 1928 un grup
de persones va comenar a reunir-se per a
crear una festa popular a Alacant que unira
a tots els ciutadans. Eixes reunions eren
capitanejades per dos persones establides a
Carolines, el senyor Jos Mara Py que vivia en
el carrer Plus Ultra i el senyor Leandro Galn
que vivia en General Esparter. Desprs duna
srie didees i propostes, lany 1928 sescrivia
en la histria de la nostra ciutat com el
naixement de les fogueres. Eixe primer any no
va haver-hi representaci carolinera en la festa
per lany segent Carolines va iniciar el seu
reeixida cam en esta tradici amb la foguera
Carolines Altes. Deixa foguera, mare de totes
les que van sorgir posteriorment, va nixer la
nostra volguda foguera de Foguerer Carolines.

l barrio de las Carolinas es otro centro de


la ciudad de Alicante. Es un barrio en el
que puedes encontrar de todo y en el que las
necesidades estn cubiertas para todos los
vecinos. Hay escuelas, hay ocio, hay deporte,
hay comercios y como no, hay fiesta y mucha.
Esto se debe al gran conjunto de hogueras que
han ido surgiendo en los diferentes distritos
de Carolinas. Cuando las Hogueras de San
Juan inundan la ciudad de Alicante, todos los
vecinos de esta ciudad saben que tienen que ir
a ver las hogueras de Alicante y por supuesto,
las de Carolinas. De una hoguera inicial que
comenz su andadura en 1929, surgi la
hoguera Foguerer Carolinas en el ao 1976,
como un beb que nace esperado por muchos,

48

l barri de les Carolines s un altre centre de


la ciutat dAlacant. s un barri en qu pots
trobar de tot i en el que les necessitats estan
cobertes per a tots els vens. Hi ha escoles,
hi ha oci, hi ha esport, hi ha comeros i com
no, hi ha festa i molta. A es deu al gran
conjunt de fogueres que han anat sorgint en
els diferents districtes de Carolines. Quan
les Fogueres de Sant Joan inunden la ciutat
dAlacant, tots els vens desta ciutat saben
que han danar a veure les fogueres dAlacant
i per descomptat, les de Carolines. Duna
foguera inicial que va comenar el seu cam en
1929, va sorgir la foguera Foguerer Carolines
lany 1976, com un beb que naix esperat per
molts, perqu una gran quantitat de vens van

uestro
barrio
haba
crecido
considerablemente en la segunda mitad
del siglo XX convirtindose poco a poco en
el ms populoso y vivo de Alicante. Se haba
construido la iglesia de San Jos en 1946 bajo
proyecto y supervisin del arquitecto ilicitano
Jos Antonio Serrano Peral. La iglesia se
construy con la enorme ayuda de los vecinos
del barrio que participaron en la construccin
trabajando o participaron en rifas ayudando
econmicamente. La construccin de este
templo significaba para el barrio la ubicacin
de un epicentro social junto con el edificio
de la Escuela Nacional de Carolinas (hoy CP
Nou dOctubre) construido en 1931 por el gran
arquitecto alicantino Juan Vidal Ramos. Se
haban consolidado las escuelas existentes de
antao como la que se ha citado anteriormente
y se haban forjado otras nuevas como el ISO,
o el San Jos Hijas de la Caridad o la academia
de don Mariano Verdugo. Carolinas creca
gracias a una gran cantidad de gente que desde
diferentes puntos de la ciudad y la provincia
haban venido a nuestro barrio atrados por
la posibilidad de trabajar en alguna de las
industrias que haban surgido aqu como
la envasadora de tomates que haba donde
est el polideportivo, o la fbrica de sacos
que posteriormente pas a ser el almacn
SPAR, situado donde hoy est el Mercadona.

decidir unir-se per a donar forma a la meravellosa


idea de plantar un altre monument a Carolines,
ms concretament en el carrer Foguerer.

l nostre barri havia crescut considerablement


en la segona mitat del segle XX convertintse a poc a poc en el ms populs i viu
dAlacant. Shavia construt lesglsia de Sant
Josep en 1946 baix projecte i supervisi de
larquitecte elx Jos Antonio Serrano Peral.
Lesglsia es va construir amb lenorme ajuda
dels vens del barri que van participar en la
construcci treballant o van participar en rifes
ajudant econmicament. La construcci deste
temple significava per al barri la ubicaci dun
epicentre social junt amb ledifici de lEscola
Nacional de Carolines (hui CP Nou dOctubre)
construt en 1931 pel gran arquitecte alacant
Juan Vidal Ramos. Shavien consolidat les
escoles existents dantany com la que sha
citat anteriorment i shavien forjat unes altres
de noves com lISO, o el Sant Josep Filles de
la Caritat o lacadmia del senyor Mariano
Verdugo. Carolines creixia grcies a una gran
quantitat de gent que des de diferents punts de
la ciutat i la provncia havien vingut al nostre
barri atrets per la possibilitat de treballar en
alguna de les indstries que havien sorgit ac
com lenvasadora de tomaques que hi havia
on est el poliesportiu, o la fbrica de sacs que
posteriorment va passar a ser el magatzem
SPAR, situat on hui est el Mercadona.
Tamb estava lenvasadora dolives el faro
molt prop del carrer Foguerer o la fbrica de
pintures Reig entre el carrer Foguerer i Sant

49

de Foguerer Carolines

pues una gran cantidad de vecinos decidieron


unirse para dar forma a la maravillosa idea de
plantar otro monumento en Carolinas, ms
concretamente en la calle Foguerer.

Context histric del sorgiment

Tambin estaba la envasadora de aceitunas


el faro muy cerca de la calle Foguerer o la
fbrica de pinturas Reig entre la calle Foguerer
y San Pablo. Adems la calle Garbinet se
convirti en el eje principal de Carolinas por
su situacin centrada y por la apertura de las
nuevas instalaciones de la Sociedad Cultural
Deportiva Carolinas en esta misma calle. Esta
Sociedad se haba trasladado en los aos 60
a este nuevo emplazamiento y por cercana
geogrfica y amistosa con los miembros
fundadores de la hoguera Foguerer Carolinas
comenz a servir de lugar de reunin para los
integrantes de la hoguera. Muchos socios de
la SCDC se haban hecho comisionados de la
hoguera en sus inicios y al comenzar a reunirse
en sus instalaciones fueron formando parte de
esa sociedad.

Pau. A ms el carrer Garbinet es va convertir


en leix principal de Carolines per la seua
situaci centrada i per lobertura de les noves
installacions de la Societat Cultural Esportiva
Carolines en este mateix carrer. Esta Societat
shavia traslladat en els anys 60 a este nou
emplaament i per proximitat geogrfica i
amistosa amb els membres fundadors de la
foguera Foguerer Carolines va comenar a
servir de lloc de reuni per als integrants de
la foguera. Molts socis de la SCDC shavien fet
comissionats de la foguera en els seus inicis i al
comenar a reunir-se en les seues installacions
van ser formant part deixa societat.

l resto, lo que sucedi a continuacin, ya


lo conocemos. Naci una hoguera nueva
en Carolinas, la hoguera Foguerer Carolinas.
Esta hoguera desde sus inicios ya fue una
hoguera especial porque surgi de una forma
muy peculiar. El empeo de unos nios por
tener su propia fiesta ms cerca de sus casas
fue contagiado a un grupo de adultos que tal
y como nos cuenta Ral Baeza en su artculo,
se consum en 1976 y fue el origen de esta
comisin.

50

a resta, la qual cosa va succeir a continuaci,


ja ho coneixem. Va nixer una foguera nova
a Carolines, la foguera Foguerer Carolines. Esta
foguera des dels seus inicis ja va ser una foguera
especial perqu va sorgir duna forma molt
peculiar. Linters duns xiquets per tindre la
seua prpia festa ms prop de les seues cases va
ser contagiat a un grup dadults que tal com ens
compte Ral Baeza en larticle, es va consumar
en 1976 i va ser lorigen desta comissi.

Com es va fondar el
districte
de Foguerer carolines

Per Ral Baeza

51

l barri de Carolines Altes s un dels ms


antics dAlacant i amb molta solera dins
de les fogueres de Sant Joan. La foguera de
Carolines Altes va comenar el seu cam lany
1928 i es va plantar en la Plaa de la Bola dOr.

an ser alegres i molt populars, les festes


que la comissi de la foguera de Carolines
Altes oferia a les gents del seu barri durant
els dies de festa. En la plaa es posava un
templet i la banda amenitzava les nits amb
la seua msica de ball per a tots els vens i
visitants, i una barreta amb un porr de anis
paloma i uns cacauets, lujo per a lpoca.

a plaza tom el nombre de un comercio que


haba en la Plaza de Gabriel Miro que, en su
fachada, tena una gran bola dorada. El dueo
de este establecimiento tena un palacete de
bonita fachada, con jardines y fuentes, estatuas
y escalinata de piedra muy trabajada que
llevaba a una esplndida casa.
staba en la fachada norte de la plaza, con
esquina a General Espartero, y continuaba
hacia la calle Garbinet. Esta fachada, llena de
huertos, como se llamaban a las casas que las
personas de buena posicin de Alicante tenan
en las afueras para pasar el verano.

Com es va fondar el districte

l barrio de Carolinas Altas es uno de los


ms antiguos de Alicante y con mucha
solera dentro de las hogueras de San Juan.
La hoguera de Carolinas Altas comenz su
andadura en el ao 1928 y se plant en la Plaza
de la Bola de Oro.

a otra parte de la plaza es donde hoy esta


la farmacia, tambin esquina a General
Espartero, y segua hasta la calle Garbinet, por
donde venia el tranva dando la vuelta a la
plaza por la parte norte y bajando por la calle
General Espartero. Quiero decir con esto que
la plaza era muy grande, y su fisonoma nada
tiene que ver con la de hoy. All se montaba, en
ocasiones, la plaza de toros de madera que la
familia Espl tena para estos eventos.
ueron alegres y muy populares, las fiestas
que la comisin de la hoguera de Carolinas
Altas ofreca a las gentes de su barrio durante los
das de fiesta. En la plaza se pona un templete
y la banda amenizaba las noches con su msica
de baile para todos los vecinos y visitantes, y
una barrita con un porrn de paloma y unos
cacahuetes, lujo para la poca.

52

a plaa va prendre el nom dun comer


que hi havia en la Plaa de Gabriel Mir
que, en la seua fatxada, tena una gran bola
daurada. Lamo deste establiment tena
un palauet de bonica fatxada, amb jardins
i fonts, esttues i escalinata de pedra molt
treballada que portava a una esplndida casa.
stava en la fatxada nord de la plaa, amb
cant a General Esparter, i continuava
cap al carrer Garbinet. Esta fatxada, plena
dhorts, com es cridaven a les cases que
les persones de bona posici dAlacant
tenien en els afores per a passar lestiu.
altra part de la plaa s on hui esta la
farmcia, tamb cant a General Esparter,
i seguia fins al carrer Garbinet, per on vnia
el tramvia donant la volta a la plaa per
la part nord i baixant pel carrer General
Esparter. Vull dir amb a que la plaa era
molt gran, i la seua fisonomia no t res a
veure amb la de hui. All es muntava, de
vegades, la plaa de bous de fusta que la
famlia Espl tenia per a estos esdeveniments.

a tindre grans fogueres, belleses i dames


del foc, i molt bons carrers adornades
en el seu districte. Els carrers eren lassos
protagonistes de les festes desprs de Sant Joan
fins a Sant Pere. Els vens estaven tot lany per
a guarnir-les, i contractaven una orquestrina
amb vocalista per a amenitzar les nits, es
treien les taules al carrer i els vens sopaven
i desprs es feien concursos de qualsevol
tipus, aix s, tot era molt ms modest del que
coneixem ara per ms participatiu i popular.

urante muchos aos la hoguera de


Carolinas Altas estuvo sola, el permetro
del barrio era grande pero el nmero de
personas pequeo. Las viviendas eran plantas
bajas y algn primer piso; haban muchas
fincas de recreo, como ya he dicho, y muchas
tierras de labor con plantaciones de todo tipo;
adems fabricas de jabn, aceitunas, medias de
algodn, productos de droguera, vaqueras,
traperas, y muchas cosas mas, totalmente
increble para las gentes de hoy.

urant molts anys la foguera de Carolines


Altes va estar sola, el permetre del barri
era gran per el nombre de persones xicotet.
Les vivendes eren plantes baixes i algun
primer pis; havien moltes finques de recreaci,
com ja he dit, i moltes terres de labor amb
plantacions de qualsevol tipus; a ms fabriques
de sab, olives, mitges de cot, productes de
drogueria, vaqueries, draperies, i moltes coses
mes, totalment increble per a les gents de hui.

entorn on hui es planten les fogueres i


barraques i el nucli central de la festa de
Foguerer Carolines, tampoc t res a veure

Por qu toda esta introduccin, si de lo


que tenemos que escribir es de Foguerer
Carolinas? pues porque la historia de Carolinas
Altas es la historia de todos, nosotros, como
todos los hijos, un buen da decidimos hacer la
fiesta por nuestra cuenta, nunca mejor dicho, y
creamos nuestra propia familia fogueril dando
vida a la hoguera de Foguerer Carolinas.
Nuestra madre fue la hoguera de Carolinas
Altas, pero buscamos al padre, tambin nacido
para la fiesta en la misma comisin, y le
hicimos nuestro primer presidente, MIGUEL
SANJUAN COSTA, al que este ao ir dedicado
nuestro llibret.
l entorno donde hoy se plantan las hogueras
y barracas y el ncleo central de la fiesta de
Foguerer Carolinas, tampoco tiene nada que

er qu tota esta introducci, si del que


hem descriure s de Foguerer Carolines?
perqu la histria de Carolines Altes s la
histria de tots, nosaltres, com tots els fills, un
bon dia decidim fer la festa pel nostre compte,
mai millor dita, i creguem la nostra prpia
famlia fogueril donant vida a la foguera de
Foguerer Carolines. La nostra mare va ser la
foguera de Carolines Altes, per busquem
el pare, tamb nascut per a la festa en la
mateixa comissi, i li vam fer el nostre primer
president, MIGUEL SANJUAN COSTA, a
qu enguany anir dedicat el nostre llibret.

53

de Foguerer Carolines

uvo grandes hogueras, bellezas y damas


del fuego, y muy buenas calles adornadas
en su distrito. Las calles eran las protagonistas
de las fiestas despus de San Juan hasta San
Pedro. Los vecinos estaban todo el ao para
engalanarlas, y contrataban una orquestina
con vocalista para amenizar las noches, se
sacaban las mesas a la calle y los vecinos
cenaban y luego se hacan concursos de todo
tipo, eso s, todo era mucho ms modesto de lo
que conocemos ahora pero ms participativo y
popular.

ver con lo que fue antao la antigua calle de


General Ibez. Dicha calle se perdi entre
el bar que antes fue almacn mo, a la tienda
de ropa de Any. Esa calle segua en lnea recta
hasta la actual calle San Mateo, que entonces
no exista porque era una vaquera.

amb el que va ser antany lantic carrer de


General Ibez. El dita carrer es va perdre
entre el bar que abans va ser magatzem meu,
a la botiga de roba dAny. Eixe carrer seguia
en lnia recta fins a lactual carrer Sant Mateu,
que llavors no existia perqu era una vaqueria.

Com es va fondar el districte

ntre las paredes de estos edificios


desapareci la finca, con su casa de recreo,
de la fbrica de aceitunas, el huerto donde
viva la familia Garrigs, tan conocida en el
mundo de las hogueras, enfrente la casa del
reloj y, a continuacin (con calle por medio
para los almacenes de Reig), estaba la casa de
recreo de la familia Reig, unas casas de gentes
del barrio, y la finca de D. Alejandro con su
casa residencial y el chalecito de mis suegros
que hoy es la tienda MODA DE CINE.
sta calle desapareci, y todas sus casas
y fincas, y tambin el recuerdo de todas
personas que all vivieron, para dar paso a
todo este sector que hoy conocemos como
FOGUERER CAROLINAS, y a esa nueva calle
que, hace cincuenta aos, le pusieron CALLE
DEL FOGUERER.
e hicieron nuevas casas, las casas de la
Cultural como les deca la gente, porque
la Cultural fue quien las promovi. Pronto
vinieron nuevas familias, muchas de ellas
empezaron all sus nuevas vidas, y trajeron al
mundo a los nios que luego formaran parte
de nuestra hoguera infantil.
e aquella antigua calle solo quedan la
esquina que fue carbonera (negocio hoy
desaparecido), y primer rac de la hoguera.
La hija de los dueos, Pepita, su marido
MORTADELO y sus hijos tambin fueron
de la comisin. Al lado, donde hoy est el bar
de M del Carmen, all vivi una familia cuyo
padre se dedicaba al tambin desaparecido

54

ntre les parets destos edificis va


desaparixer la finca, amb sa casa de
recreaci, de la fbrica dolives, lhort on
vivia la famlia Garrigs, tan coneguda en
el mn de les fogueres, davant la casa del
rellotge i, a continuaci (amb carrer per mig
per als magatzems de Reig) , estava la casa
de recreaci de la famlia Reig, unes cases de
gents del barri, i la finca de D. Alejandro amb
sa casa residencial i el xalet dels meus sogres
que hui s la botiga MODA DE CINE.
ste carrer va desaparixer, i totes les seues
cases i finques, i tamb el record de totes
persones que all van viure, per a donar pas a tot
este sector que hui coneixem com FOGUERER
CAROLINES, i a eixe nou carrer que, fa cinquanta
anys, li van posar CALLE DEL FOGUERER.
s van fer noves cases, les cases de la
Cultural com els deia la gent, perqu la
Cultural va ser qui les va promoure. Prompte
van vindre noves famlies, moltes delles
van comenar all les seues noves vides, i
van portar al mn als xiquets que desprs
formarien part de la nostra foguera infantil.
aquell antic carrer noms queden el
cant que va ser carboneria (negoci hui
desaparegut), i primer rac de la foguera.
La filla dels amos, Pepita, el seu marit
MORTADELO i els seus fills tamb van ser
de la comissi. Al costat, on hui est el bar de
M del Carmen, all va viure una famlia el pare
de la qual es dedicava al tamb desaparegut

ofici de MATALAFER que consistia a desfer


els matalafs, a airejar i estovar la llana, perqu
estigueren ms blans. En la segent casa
sempre va viure el Sr. Miguel i la seua famlia;
hui els seus fills, amb altres vens, passen les
vesprades jugant a les cartes i al parxs; esta
casa tamb servix com a agncia de viatges. I en
lltima del cant, que quan es va vendre li van
afegir el pis, vivia la Sra. Marga i la seua famlia.

na vegada formada la comissi, el primer


pas va ser parlar amb la comissi de la
foguera de Carolines Altes, els vam exposar

rente a estas casas estaba la pared de la


finca de D. Alejandro que, desde las casas
que acabamos de nombrar, distaba unos ocho
metros de ancho, que es lo que solan tener las
calles en la poca. La pared se derrib y el resto
de las casas que haban hasta llegar al aspecto
que hoy conocemos.
uando las casas empezaron a llenarse de
gente, comenzaron a abrir comercios. Los
primeros fueron Julio el panadero, el bar de
Ernesto, Pepe el de la tienda de comestibles,
Paco el carnicero, y ms tarde lo hice yo. Poco
a poco se fueron abriendo ms y ms, y se
convirti en un barrio muy familiar donde
todos nos conocamos. Fue entonces, cuando
empezamos a darnos cuenta de que all no
llegaba la fiesta, en parte porque el distrito se
haba hecho muy grande.
ulio el panadero vino a decirme que un
grupo de vecinos haban pensado formar
una comisin, para montar una barraca, y si yo
quera formar parte de ella. Yo le dije que s, y
tuvimos una reunin, y ese mismo da se form
la comisin de la barraca Tard Pero Aertat, y
se eligi al presidente que fue, Gregorio Garca
Lpez, gran presidente y mejor persona.
na vez formada la comisin, el primer paso
fue hablar con la comisin de la hoguera de
Carolinas Altas, les expusimos nuestro deseo

nfront destes cases estava la paret de


la finca de D. Alejandro que, des de les
cases que acabem danomenar, distava uns
huit metres dample, que s el que solien
tindre els carrers en lpoca. La paret es va
derrocar i la resta de les cases que havien
fins a arribar a laspecte que hui coneixem.
uan les cases van comenar a omplir-se
de gent, van comenar a obrir comeros.
Els primers van ser Julio el forner, el bar
dErnesto, Pepe el de la botiga de comestibles,
Paco el carnisser, i ms tard ho vaig fer jo. A
poc a poc se van anar obrint ms i ms, i es va
convertir en un barri molt familiar on tots ens
coneixem. Va ser llavors, quan comencem a
donar-nos compte que all no arribava la festa,
en part perqu el districte shavia fet molt gran.
ulio el forner va vindre a dir-me que un grup
de vens havien pensat formar una comissi,
per a muntar una barraca, i si jo volia formar
part della. Jo li vaig dir que s, i vam tindre
una reuni, i eixe mateix dia es va formar la
comissi de la barraca Tard Per Aertat, i
es va triar el president que va ser, Gregorio
Garca Lpez, gran president i millor persona.

55

de Foguerer Carolines

oficio de MATALAFER que consista en


deshacer los colchones, en airear y ahuecar la
lana, para que estuvieran ms blandos. En la
siguiente casa siempre vivi el Sr. Miguel y su
familia; hoy sus hijos, con otros vecinos, pasan
las tardes jugando a las cartas y al parchs; esta
casa tambin sirve como agencia de viajes. Y en
la ltima de la esquina, que cuando se vendi
le aadieron el piso, viva la Sra. Marga y su
familia.

de formar una barraca y la comisin nos dijo


que tenan otra que, como nosotros, tambin
queran plantar ese ao en el distrito porque
pertenecan a Sagrada Familia y ese ao esa
hoguera no plantaba. As que nos juntamos
las dos barracas con una sola portada, que se
llam Per la Festa y Aertat, y se plant en la
nueva calle del Foguerer. La entrada se ubic
en la calle Cnovas del Castillo mirando para
abajo, y dentro del recinto dos entradas, una
a la derecha y otra a la izquierda que fue la
nuestra, que luego paso a llamarse Tard Pero
Aertat, corra el ao 1972.

el nostre desig de formar una barraca i la


comissi ens va dir que tenien una altra que,
com nosaltres, tamb volien plantar eixe any
en el districte perqu pertanyien a Sagrada
Famlia i eixe any eixa foguera no plantava.
Aix que ens ajuntem les dos barraques amb
una sola portada, que es va cridar Per la Festa
i Aertat, i es va plantar en el nou carrer del
Foguerer. Lentrada es va ubicar en el carrer
Cnovas del Castillo mirant para baix, i dins del
recinte dos entrades, una a la dreta i una altra a
lesquerra que va ser la nostra, que desprs pas
a cridar-se Tard Per Aertat, corria lany 1972.

n este temps, en que Julio i jo fiem


cartilles per a la Foguera Carolines Altes,
un grup de vens va comenar a pensar
que seria magnfic tindre la nostra prpia
foguera, i lalegria que havia portat la barraca
els dies de festa completar-la amb la festa
que podria aportar la foguera. Aix es va

Com es va fondar el districte

a inauguracin la bendijo D. Elas, y a partir


de ah llegamos a ser como una gran familia.
Hicimos grandes amistades que perduraron en
el tiempo, fuimos una de las barracas punteras
en Alicante. Uno de nuestros socios de honor
fue D. Jos Rico Prez, presidente del Hrcules
C.F.
a fiesta segua a buen ritmo por parte
de la barraca, pero sin mucha fiesta que
nos llegara por parte de la hoguera, como
pasacalles y algo de tracas. Les trasladamos
nuestras quejas y ellos, a su vez, nos dijeron que
no tenan cartillas de aquel sector del barrio, y
nos pidieron que les ayudramos nosotros que
ramos mas conocidos por all, y as lo hicimos
julio y yo.
n los ejercicios 73, 74 y 75, ya como Barraca
Tard Per Aertat, seguimos perteneciendo
a la Hoguera Carolinas Altas.
n este tiempo, en que Julio y yo hacamos
cartillas para la Hoguera Carolinas Altas,
un grupo de vecinos empez a pensar que
sera estupendo tener nuestra propia hoguera,
y la alegra que haba trado la barraca los das
de fiesta completarla con la fiesta que podra
aportar la hoguera. As se comenz a formar

56

a inauguraci la va beneir D. Elas, i a partir


dac arribem a ser com una gran famlia.
Vam fer grans amistats que van perdurar en el
temps, vam ser una de les barraques punteres
a Alacant. Un dels nostres socis dhonor va ser
D. Jos Ric Prez, president de lHrcules C.F.
a festa seguia a bon ritme per part de la
barraca, per sense molta festa que ens
arribara per part de la foguera, com a cercaviles
i quelcom de traques. Els traslladem les nostres
queixes i ells, al seu torn, ens van dir que no
tenien cartilles daquell sector del barri, i ens van
demanar que els ajudrem nosaltres que rem
mes coneguts per all, i aix ho vam fer juliol i jo.
n els exercicis 73, 74 i 75, ja com a
Barraca Tard Per Aertat, continuem
pertanyent a la Foguera Carolines Altes.

comenar a formar eixe nucli que donaria


origen al hui districte Foguerer Carolines.

os hermanos Giner y yo, que tambin


me compromet con el proyecto, al que
luego se sumarian otros vecinos, tuvimos una
reunin con la comisin de Carolinas Altas y
les expusimos nuestro deseo de formar una
nueva comisin dentro del distrito. Nos dijeron
que si, pero nos pusieron como condicin, por
la perdida de una barraca y parte del distrito,
la donacin de 125.000 Ptas. de la poca.

ls germans Giner i jo, que tamb em vaig


comprometre amb el projecte, a qu
desprs se sumarien altres vens, vam tindre
una reuni amb la comissi de Carolines Altes
i els vam exposar el nostre desig de formar
una nova comissi dins del districte. Ens van
dir que si, per ens van posar com a condici,
per la perduda duna barraca i part del
districte, la donaci de 125.000 Ptes. de lpoca.

na vez obtenida la solucin con la


hoguera, era tiempo de hablar con D.
Tomas, presidente, como muchos saben, de
la Comisin Gestora. Emilio, Rafa Giner y yo
fuimos a su casa, que era la sede de la gestora
en la poca, y le expusimos nuestro deseo de
formar un nuevo distrito dentro del barrio.

na vegada obtinguda la soluci amb


la foguera, era temps de parlar amb D.
Toms, president, com molts saben, de la
Comissi Gestora. Emilio, Rafa Giner i jo vam
anar a sa casa, que era la seu de la gestora
en lpoca, i li vam exposar el nostre desig
de formar un nou districte dins del barri.

ambin le hablamos de que haba un


grupo deseoso de formar una comparsa
de moros, dentro de las fiestas de hogueras.
l nos aconsej que el grupo podra hacer una
fiesta por su cuenta, no dentro de las fiestas de
hogueras, sino en otras fechas.
con respecto a la formacin de la nueva
hoguera, nos aconsejo que contactramos
con un seor, vecino nuestro, que haba sido
presidente de la hoguera de Carolinas Altas,
que l nos podra aconsejar muy bien, y as
fue. Hablamos con Sanjun, y nos pareci
idneo para ser nuestro presidente. Se hizo
una mezcla de juventud, que era la nuestra,
con experiencia que era la suya, y ese cctel dio
unos frutos estupendos que todos conocis.
anjun trajo con l muchos vecinos de su
edad que, como l, fueron grandes dentro
de la comisin. Amaban profundamente la
fiesta y trabajaban como l, con ese desinters

amb li parlem de que hi havia un grup que


volia formar una comparsa de moros, dins
de les festes de fogueres. Ell ens va aconsellar que
el grup podria fer una festa pel seu compte, no
dins de les festes de fogueres, sin en altres dates.
respecte a la formaci de la nova foguera,
ens aconselle que contactrem amb un
senyor, ve el nostre, que havia sigut president
de la foguera de Carolines Altes, que ell
ens podria aconsellar molt b, i aix va ser.
Parlem amb Sanjun, i ens va parixer idoni
per a ser el nostre president. Es va fer una
mescla de joventut, que era la nostra, amb
experincia que era la seua, i eixe cctel va
donar uns fruits magnfics que tots coneixeu.
anjun va portar amb ell molts vens de la
seua edat que, com ell, van ser grans dins
de la comissi. Amaven profundament la festa

57

de Foguerer Carolines

ese ncleo que dara origen al hoy distrito


Foguerer Carolinas.

que siempre caracteriza a los grandes. Ellos


fueron, frente al mpetu de nuestra juventud,
el freno a nuestros deseos de todo enseguida;
ellos impusieron la prudencia y la paciencia,
pero tambin se ilusionaron con la nueva
visin que nosotros tenamos de la fiesta, y nos
dejaban hacer, disfrutando de los xitos que
la comisin consegua. Nos inculcaron que el
dinero que recogamos no era nuestro, sino de la
hoguera, y haba que convertirlo en fiesta para
el barrio, dando cuenta hasta el ltimo cntimo
en qu lo gastbamos, porque cuando eso se
olvida, se da al traste con muchas comisiones
que fueron grandes, que con el tiempo llegan
otros, y destruyen el trabajo y buen nombre de
esa comisin.

i treballaven com ell, amb eixe desinters que


sempre caracteritza als grans. Ells van ser,
enfront de lmpetu de la nostra joventut, el
fre als nostres desitjos de tot de seguida; ells
van imposar la prudncia i la pacincia, per
tamb es van illusionar amb la nova visi que
nosaltres tenem de la festa, i ens deixaven
fer, disfrutant dels xits que la comissi
aconseguia. Ens van inculcar que els diners
que arreplegvem no era el nostre, sin de
la foguera, i calia convertir-ho en festa per al
barri, donant compte fins a lltim cntim en
qu ho gastvem, perqu quan aix soblida,
es desbarata moltes comissions que van ser
grans, que amb el temps arriben altres, i
destruxen el treball i bon nom deixa comissi.

Com es va fondar el districte

o les doy las gracias por todo lo que nos


ensearon, porque me honraron con su
afecto que fue recproco, y por los grandes
momentos vividos juntos.
asi todo este grupo de grandes foguerers
ya no est con nosotros, muchos de ellos
se fueron a su nuevo destino VESTIDOS DE
FOGUERER, con el convencimiento de que
all les hara falta para montar otra hoguera,
que seguramente se llamara FOGUERER
CAROLINAS y estar capitaneada por
SANJUAN.
na vez hablamos con Sanjun, nos
reunimos en la nueva sede de la Cultural
Carolinas, en la calle Garbinet, nombramos
comisin y presidente a Miguel Sanjun Costa
del nuevo distrito de Foguerer Carolinas.
n la calle del Dr. Bergz, la Sra. Fina
llevaba algunos aos organizando fiesta
para los nios de aquel sector. Pona una
barraquita y, durante los das de fiesta, haca
juegos, meriendas y, alguna vez, desfilaron

58

o els done les grcies per tot el que ens


van ensenyar, perqu em van honrar
amb el seu afecte que va ser recproc,
i pels grans moments viscuts junts.
uasi tot este grup de grans foguerers ja no
est amb nosaltres, molts dells sen van
anar al seu nou dest VESTITS DE FOGUERER,
amb el convenciment que all els faria falta per
a muntar una altra foguera que segurament
es
cridara
FOGUERER
CAROLINES
i estar capitanejada per SANJUAN.
na vegada que parlem amb Sanjun, ens
reunim en la nova seu de la Cultural
Carolines, en el carrer Garbinet, anomenem
comissi i president a Miguel Sanjun Costa
del nou districte de Foguerer Carolines.
n el carrer del Dr. Bergz, la Sra. Fina
portava alguns anys organitzant festa
per als xiquets daquell sector. Posava
una barraqueta i, durant els dies de festa,
organitzava jocs, berenars i, alguna vegada,

van desfilar amb Carolines Altes a la qual


pertanyien de forma informal. Per, una
vegada anomenat el nou districte, va passar a
cridar-se FOGUERA INFANTIL FOGUERER
CAROLINAS i, eixe any, van plantar la
seua primera foguera junt amb la major. La
barraqueta va seguir durant algun temps en
Dr. Bergz, desprs es va traslladar davant
don ms tard estaria la gelateria, i all es van
aconseguir grans xits amb la barraca infantil.

para que el distrito estuviera completo,


faltaban las barracas. La barraca Tard Per
Aertat, de la que yo fui socio fundador, y de
la que guardo tan grato recuerdo, se incorpor
a la nueva comisin, y se fund una nueva que
se llam TOTS CONTENTS y de la que fue
presidente fundador Jos Mara Rosell.
espus de organizar todo el entramado
que supone un distrito de hogueras,
nuestro primer cometido fue hacer cartillas.
Nuestra primera salida fue por parejas, hicimos
ms de 800 cartillas, de 25 a 50 Ptas. mensuales.
Las cartillas casi todas tenan lotera fija, la
lotera se hacia por semanas, y una rifa al mes
de un jamn y una caja de cerveza, a 5 Ptas. la
papeleta.
l siguiente cometido, contratar la banda de
msica. Ernesto, el del bar, era de Sella y
nos puso en contacto con la Aurora de Sella.
Eran muchos msicos mayores y jvenes,
y queran venir todos porque se lo pasaban
muy bien. Venan perfectamente uniformados,
coman y dorman en Estela Maris de la iglesia,
y decan que en Valencia los alojaban en naves
y no los trataban como nosotros.
enan el da 21, da de la planta y desfile
de la entrada de bandas. Hacamos el
primer pasacalles por el barrio y recogamos
primero a las damas y luego a la belleza en

perqu el districte estiguera complet,


faltaven les barraques. La barraca Tard Per
Aertat, de la que jo vaig ser soci fundador, i de
la que guarde tan grat record, es va incorporar
a la nova comissi, i es va fundar una nova que
es va cridar TOTS CONTENTS i de la que
va ser president fundador Jos Mara Rosell.
esprs dorganitzar tot lentramat que
suposa un districte de fogueres, la nostra
primera comesa va ser fer cartilles. La nostra
primera eixida va ser per parelles, vam fer ms
de 800 cartilles, de 25 a 50 Ptes. mensuals. Les
cartilles quasi totes tenien loteria fixa, la loteria
es feia a per setmanes, i una rifa al mes dun
pernil i una caixa de cervesa, a 5 Ptes. la papereta.
a segent comesa, contractar la banda de
msica. Ernesto, el del bar, era de Sella
i ens va posar en contacte amb lAurora de
Sella. Eren molts msics majors i jvens,
i volien vindre tots perqu sel passaven
molt b. Venien perfectament uniformats,
menjaven i dormien en Estela Maris de
lesglsia, i deien que a Valncia els allotjaven
en naus i no els tractaven com nosaltres.
enien el dia 21, dia de la plant i desfilada
de lentrada de bandes. Fiem les primeres
cercaviles pel barri i arreplegvem primer a
les dames i desprs a la bellesa en les seues

59

de Foguerer Carolines

con Carolinas Altas a la cual pertenecan de


forma informal. Pero una vez nombrado el
nuevo distrito pas a llamarse HOGUERA
INFANTIL FOGUERER CAROLINAS, y ese
ao se plant para ellos su primera hoguera
junto a la mayor. La barraquita sigui durante
algn tiempo en Dr. Bergz, luego se traslad
delante de donde ms tarde estara la heladera,
y all se consiguieron grandes logros con la
barraca infantil.

sus casas, dndoles toda la importancia que se


merecen, y luego, todos juntos, marchbamos a
nuestro primer desfile oficial que sala desde el
Ayuntamiento hasta el final de la rambla.

cases, donant-los tota la importncia que es


mereixen, i desprs, tots junts, anvem a la
nostra primera desfilada oficial que eixia des
de lAjuntament fins el final de la rambla.

l cost de la banda 75.000 ptes., Hostalatge


i manutenci per compte de la foguera. El
primer any tamb vam contractar a una banda
de majorettes, per reforar lentrada de bandes.
La banda de majorettes la dirigia el Sargento
Moquillo com se lanomenava afectuosament;
era un personatge molt conegut a Alacant, va
ser el primer gurdia urb que va dirigir el
trnsit davant de la porta del mercat central,

Com es va fondar el districte

omo ancdota dir que era el mismo D.


Tomas Valcrcel el que, desde el balcn
del Ayuntamiento, y micrfono en mano,
diriga la salida de todos los desfiles, y al final
se incorporaba al desfile con la belleza, damas
del fuego y su comisin gestora.
l resto de los das se hacan las desperts,
visitas a las hogueras, a premios si los
tenamos y visitas a las barracas para alegrarles
el aperitivo y para que de paso nos invitaran.
Por las tardes hacamos pasacalles con todos
los mayores e infantiles. Se agregaban muchas
veces los barraquers y gente del barrio o el
que quisiera pasrselo bien, y hacamos unos
pasacalles con msicas alegres y en plan
informal.
llos se quedaban con nosotros hasta el da
de San Juan. Antes de la crema hacan un
concierto que preparaban muy ilusionados,
al lado de la hoguera, les ponamos sus sillas
para el evento, y luego, hasta la crema, msica
alegre, los himnos y todo lo que corresponde
al momento. Esa noche ya dorman en casa.
Hicimos gran amistad con directivos y msicos.
l coste de la banda 75.000 Ptas., hospedaje
y manutencin por cuenta de la hoguera.
El primer ao tambin contratamos a una
banda de majorettes, para reforzar la entrada
de bandas. La banda de majorettes la diriga el
SARGENTO MOQUILLO como se le llamaba
cariosamente; era un personaje muy conocido
en Alicante, fue el primer guardia urbano

60

om a ancdota dir que era el mateix D.


Tomas Valcrcel el que, des del balc
de lAjuntament, i micrfon en m, dirigia
la sortida de totes les desfilades, i al final
sincorporava a la desfilada amb la bellesa,
dames del foc i la seva comissi gestora.
a resta dels dies es feien les desperts,
visites a les fogueres, a premis si els
tenem i visites a les barraques per alegrar
laperitiu i perqu de pas ens convidessin.
A les vesprades fiem cercaviles amb tots
els majors i infantils. Sagregaven moltes
vegades els barraquers i gent del barri o el que
volgus passar-sho b, i fiem uns cercaviles
amb msiques alegres i en pla informal.

lls es quedaven amb nosaltres fins al dia de


Sant Joan. Abans de la crema feien un concert
que preparaven molt illusionats, al costat de
la foguera, els posvem les seves cadires per
a lesdeveniment, i desprs, fins a la crema,
msica alegre, els himnes i tot el que correspon
al moment. Aquesta nit ja dormien a casa.
Vam fer gran amistat amb directius i msics.

gesticulava molt i somreia a la gent que es


parava a mirar-lo; la gent laplaudia i ell
els feia unes reverncies, impensable avui.

uso dos multas en su vida laboral, una a su


mujer por echar un cubo de agua sucia a
la calle, y otra a la mujer del gobernador por
aparcar mal, por lo que le destinaron al castillo
de San Fernando, a un parque de trafico que
hicieron para ensear a los nios normas de
circulacin. Gan un par de premios en el
extranjero por su forma de dirigir el trfico.
Fue vecino de nuestro barrio y viva en la casa
para el portero del entonces Vctor Pradera.

a posar dues multes en la seva vida laboral,


una a la seva dona per tirar un poal
daigua bruta al carrer, i una altra a la dona del
governador per aparcar malament, pel que li
van destinar al castell de Sant Ferran, a un parc
de trnsit que van fer per ensenyar als nens
normes de circulaci. Va guanyar un parell de
premis a lestranger per la seva forma de dirigir
el trnsit. Va ser ve del nostre barri i vivia a la
casa per al porter del llavors Vctor Pradera.

recio majorettes, 60.000 Ptas. Los tres das,


dos pasacalles en el barrio uno por la
maana, y otro por la tarde, y el desfile oficial
de la entrada de bandas.
as luces se contrataron a Liberto Andru
ILUMINACIONES JUST de Valencia,
por un importe de 217.000 Ptas.

reu majorettes, 60.000 ptes. Els tres dies, dos


cercaviles al barri un al mat, i un altre a la
tarda, i la desfilada oficial de lentrada de bandes.
ls llums es van contractar a Liberto
Andreu ILUMINACIONES JUST de
Valncia, per un import de 217.000 ptes.

a primera hoguera se contrat a un joven


llamado Pedro Soriano, que tena el
taller en la Bola de Oro, esquina a Montero
Ros, en la que fuera bodega de su padre, y
que Sanjun conoca y deca que lo hacia muy
bien, la hoguera costo 225.000 y su titulo LA
PUBLICIDAD YA YA.
a hoguera infantil la hizo otro joven
llamado Paco Juan.

tra cosa importante para una hoguera es


el llibret que lo dirigi un comisionado,
Francisco Vigueras (que ya no est con
nosotros), y se imprimi en Graficas Sureste.

a primera foguera es va contractar a un jove


anomenat Pere Soriano, que tenia el taller a
la Bola dOr, cantonada a Montero Ros, en la que
va ser celler del seu pare, i que Sanjun coneixia
i deia que ho feia molt b, la foguera va costar
225.000 i el seu ttol LA PUBLICITAT JA JA.

a foguera infantil la
altre jove anomenat

va fer un
Paco Joan.

na altra cosa important per a una


foguera s el llibret que el va dirigir
un comissionat, Francisco Vigueras (que
ja no est amb nosaltres), i es va imprimir

61

de Foguerer Carolines

que dirigi el trafico delante de la puerta del


mercado central, gesticulaba mucho y sonrea
a la gente que se paraba a mirarlo; la gente
le aplauda y l les haca unas reverencias,
impensable hoy.

Como ancdota dir que no pusimos ni


programa de fiestas.

como final las bellezas. Nuestra primera


belleza mayor, Mari Reme Rico Alberola,
que el ao anterior haba sido Maja de Alicante,
y la infantil Mara del Mar Ivorra.

com a final les belleses. La nostra primera


bellesa ms gran, Mari Reme Rico
Alberola, que lany anterior havia estat Maja
dAlacant, i la infantil Maria del Mar Ivorra.

e hizo en el mesn La Huerta que entonces


estaba muy de moda, haca una noche muy
lluviosa y dentro del comedor haba goteras,
pero al final todo salio bien y quedamos todos
muy contentos, el ms contento fue l.

s va fer a la fonda LHorta que llavors


estava molt de moda, feia una nit molt
plujosa i dins el menjador hi havia goteres,
per al final tot va sortir b i vam quedar
tots molt contents, el ms content va ser ell.

omo ancdota dir, que la belleza pasaba


por mi tienda, y un da me march detrs
de ella para descubrir donde viva. Pero al final
habl con ella cuando volvi a pasar y todo
quedo arreglado.

Context histric del sorgiment

en Graficas Sud-est. Com a ancdota dir


que no vam posar ni programa de festes.

a presentacin, quera Sanjun que la


hiciramos en la Cultural del barrio, como
se haba hecho siempre, pero la moda del
momento empezaban a ser las cenas. l deca
que todo esto sera muy caro, pero al final
ganamos los jvenes, le hicimos comprender
que los tiempos haban cambiado y haba que
hacerlo de otra manera.

a cena estaba preparada pero D. Tomas


no llegaba, dir que en esa poca vena a
presidir el acto un representante de la Comisin
Gestora, en este caso, por ser el primer ao de
la hoguera y ser amigo personal de Sanjun,
vena D. Tomas. Pasaba el tiempo y no llegaba,
y dijo el presidente, todo el mundo a cenar ya
vendr cuando pueda, y cenamos. Cuando
estbamos terminando, lleg D. Tomas y se
puso muy contento, porque l ya haba cenado
en otra presentacin, y pensaba volver a cenar
con nosotros por quedar bien, as que se tomo el

62

om a ancdota dir, que la bellesa


passava per la meva botiga, i un dia
vaig marxar darrere della per descobrir
on vivia. Per al final vaig parlar amb ella
quan va tornar a passar i tot quedo arreglat.
a presentaci, volia Sanjun que la fssim
en la Cultural del barri, com shavia fet
sempre, per la moda del moment comenaven
a ser els sopars. Ell deia que tot aix seria
molt car, per al final vam guanyar els joves,
li vam fer comprendre que els temps havien
canviat i calia fer-ho duna altra manera.

l sopar estava preparada per D. Tomas no


arribava, dir que en aquesta poca venia a
presidir lacte un representant de la Comissi
Gestora, en aquest cas, per ser el primer any de
la foguera i ser amic personal de Sanjun, venia
D. Tomas. Passava el temps i no arribava, i
va dir el president, tothom a sopar ja vindr
quan pugui, i vam sopar. Quan estvem
acabant, va arribar D. Tomas i es va posar
molt content, perqu ell ja havia sopat en una
altra presentaci, i pensava tornar a sopar amb
nosaltres per quedar b, aix que es va prendre

les postres i va passar la resta de la nit amb


nosaltres, delectant-nos amb la seva manera
tan especial de dirigir-se a la bellesa i dames,
que ell adornava amb tota mena de galantejos,
amb les seves poesies habituals. I com a fi, la
coca amb tonyina i el vi de la Condomina.

l acto de presentacin corri a cargo de


Jos Mara Rosell, componente de nuestra
comisin y locutor de Radio Popular, y una de
las voces ms bonitas que ha dado la radio.
osell, no solo ha sido siempre una persona
implicada con nuestro distrito, como no
poda ser de otra manera porque tambin era
el suyo, sino con todo Alicante y sus pueblos.
Y no solo con las hogueras, sino con cualquier
fiesta o acto donde fuera requerido. Realmente
los que le conocemos no olvidamos su trabajo,
pero es triste que las nuevas generaciones no
sepan de l y quieran beber de sus fuentes esa
experiencia que l acumula. Nosotros desde
aqu le decimos que ha sido un lujo haber
contado con su amistad, con su buen hacer, y
con esa maravillosa voz, que hace que todo sea
ms bonito cuando l lo dice.
lego la eleccin de la Belleza del Fuego,
y fuimos los pocos que podamos entrar,
(entonces se hacia eleccin y proclamacin en
el mismo acto) en el Teatro Principal, que ya se
haba quedado pequeo, porque el nmero de
comisiones estaba creciendo y nos daban muy
pocas entradas por comisin.
uimos muy ilusionados, porque Mari Reme
muy guapa y elegante, tena todos los
mritos para optar a cualquier puesto. Pero no
pudo ser, nosotros tuvimos el lujo de tenerla
en nuestro distrito esas fiestas y la recordamos
con mucho cario y agradecimiento por su

acte de presentaci va anar a crrec de


Jos Mara Rosell, component de la nostra
comissi i locutor de Rdio Popular, i una de
les veus ms boniques que ha donat la rdio.
osell, no noms ha sigut sempre una
persona implicada amb el nostre districte,
com no podia ser daltra manera perqu tamb
era el seu, sin amb tot Alacant i els seus
pobles. I no noms amb les fogueres, sin amb
qualsevol festa o acte on fos requerit. Realment
els que el coneixem no oblidem la seva feina,
per s trist que les noves generacions no
spiguen dell i vulguin beure de les seves
fonts aquesta experincia que ell acumula.
Nosaltres des daqu li diem que ha sigut un
luxe haver comptat amb la seva amistat, amb
el seu bon fer, i amb aquesta meravellosa veu,
que fa que tot sigui ms bonic quan ell ho diu.
rribo lelecci de la Bellesa del Foc, i vam ser
els pocs que podem entrar, (llavors es feia
elecci i proclamaci en el mateix acte) al Teatre
Principal, que ja shavia quedat petit, perqu
el nombre de comissions estava creixent i ens
donaven molt poques entrades per comissi.
am ser molt illusionats, perqu Mari Reme
molt maca i elegant, tenia tots els mrits
per optar a qualsevol lloc. Per no va poder ser,
nosaltres vam tenir el luxe de tenir-la al nostre
districte aquestes festes i la recordem amb molt
afecte i agrament pel seu saber estar, i la seva

63

de Foguerer Carolines

postre y pas el resto de la noche con nosotros,


deleitndonos con su manera tan especial de
dirigirse a la belleza y damas, que l adornaba
con todo tipo de galanteos, con sus poesas
habituales. Y como fin, la coca amb tonyina i
el vi de la Condomina.

saber estar, y su implicacin con la comisin.


Gracias Mari Reme.

ueremos agradecer desde estas paginas


a las damas, Finita y Rosa, el ao que
compartieron con nosotros, siempre prestas a
cualquier llamada, gracias, y deciros que para
nosotros, siempre nuestras damas fueron dos
bellezas ms.

olem agrair des daquestes pagines


a les dames, Finita i Rosa, lany que
van compartir amb nosaltres, sempre
prestes a qualsevol trucada, grcies, i
dir-vos que per a nosaltres, sempre les
nostres dames van ser dues belleses ms.

a primera belleza infantil del distrito


Foguerer Carolinas fue Mara del Mar
Ivorra, damas, Eva Latorre, Alicia Botella, Mari
Carmen Limiana y Mara Luisa Navarro, que,
ms tarde, fue belleza de la hoguera mayor y
DAMA DE HONOR DE LA BELLEZA DEL
FUEGO.

Context histric del sorgiment

implicaci amb la comissi. Grcies Mari Reme.

omo curiosidad diremos que los trajes


a los comisionados nos los hizo Jos
naturalmente de nuestro peculio particular.
Nos costaron 2500 Ptas. cada traje, y se los
pagamos a 100 Ptas. a la semana.
as fiestas de este primer ao fueron sencillas.
Tenamos muchos gastos aadidos, como
el dinero que se le dio a la hoguera Carolinas
Altas, por eso nos limitamos a hacer muchos
pasacalles para hacernos notar, y un pequeo
castillo de fuego antes de la crema, en el
descampado donde hoy esta el bulevar, y los
consabidos cohetes y tracas.
odos se implicaron con nuestro proyecto,
barracas, Sociedad Cultural, amigos
y, como no, todas las personas de nuestro
distrito que nos recibieron en sus casas
gustosos de colaborar con nosotros, para que
las fiestas salieran bien. Muchos de nuestros
colaboradores nos dejaron para siempre,
otros han cambiado de distrito, pero ni ellos
ni nosotros olvidaremos esos aos que juntos
hicimos de nuestro distrito, un gran distrito.

64

a primera bellesa infantil del districte


Foguerer Carolines va ser Maria del
Mar Ivorra, dames, Eva Latorre, Alicia
Botella, Mari Carmen Limiana i Mara
Luisa Navarro, que, ms tard, va ser
bellesa de la foguera ms gran i DAMA
DHONOR DE LA BELLESA DEL FOC .
om a curiositat direm que els vestits
als comissionats ens els va fer Jos
naturalment del nostre peculi particular.
Ens van costar 2500 ptes. Cada vestit, i
sels paguem a 100 ptes. A la setmana.
es festes daquest primer any van ser
senzilles. Tenem moltes despeses afegits,
com els diners que li va donar a la foguera
Carolines Altes, per aix ens limitem a fer molts
cercaviles per fer-nos notar, i un petit castell de
foc abans de la crema, al descampat on avui hi
ha el bulevard, i els coneguts coets i traques.
ots es van implicar amb el nostre projecte,
barraques, Societat Cultural, amics i, com
no, totes les persones del nostre districte
que ens van rebre a casa seva gustosos de
collaborar amb nosaltres, perqu les festes
sortissin b. Molts dels nostres collaboradors
ens van deixar per sempre, altres han
canviat de districte, per ni ells ni nosaltres
oblidarem aquests anys que junts vam
fer del nostre districte, un gran districte.

recordant
a sanjuan

Los aos pasan, pero el recuerdo permanece, sobre todo cuando tienes, con la
persona que se fue, complicidad como la
que hubo entre Sanjun y yo.

Els anys passen, per el record roman, sobretot


quan tens, amb la persona que sen va anar,
complicitat com la que va haver-hi entre Sanjun i jo.

Disfrutbamos hablando de hogueras, el


me contaba todas las cosas que pensaba
y charlbamos largo y tendido, el tiempo
pasaba sin darnos cuenta, yo le escuchaba porque me identificaba con sus ideas
y adems, tenia todo por aprender y l
poda ensearme.

Disfrutvem parlant de fogueres, el em comptava totes les coses que pensava i xarrvem
llargament, el temps passava sense donar-nos
compte, jo li escoltava perqu midentificava
amb les seues idees i a ms, tnia tot per aprendre i ell podia ensenyar-me.

Dentro de la familia fogueril yo admir a


dos personas, que fueron siempre mi referente, Miguel Sanjun y Toms Valcrcel,
buenos amigos y mejores personas, y aunque en distintos sitios muy parecidos en el
fondo, queran profundamente a Alicante
y a sus fiestas, y hasta el ltimo da de sus
vidas las llevaron en su corazn.
Desgraciadamente Sanjun se marcho
muy pronto de nuestras vidas, como ya
dije un da, nos dejo hurfanos a la comisin, pero nosotros continuamos la labor
que empezamos juntos, y conseguimos
llevarla a donde l le hubiera gustado, a lo
ms alto.
En este retorno a mi hoguera he
visto con satisfaccin, que su familia sigue ligada a esta comisin,
y eso hace que parezca que l est
aqu.

Dins de la famlia fogueril jo vaig admirar


dos persones, que van ser sempre el meu
referent, Miguel Sanjun i Toms Valcrcel,
bons amics i millors persones, i encara que en
distints llocs molt pareguts en el fons, amaven
profundament a Alacant i a les seues festes,
i fins a lltim dia de les seues vides les van
portar en el seu cor.
Desgraciadament Sanjun es vaig molt
prompte de les nostres vides, com ja vaig dir
un dia, ens deix rfens a la comissi, per
nosaltres continuem la labor que comencem
junts, i aconseguim portar-la a on ell li haguera agradat, al mxim alt.
En este retorn a la meua foguera he vist amb
satisfacci, que la seua
famlia seguix lligada a esta
comissi, i aix fa que parega
que ell est ac.

Este ao en que la comisin quiere


dedicar el llibret a nuestro presidente perpetuo, yo me uno a ellos
para reiterar mi afecto, y el de mi
mujer, a su familia, a su recuerdo
y al de su mujer Tere, y aquellos
das felices que pasamos juntos en
nuestras queridas fiestas de San
Juan, y nuestro queridsimo distrito de FOGUERER CAROLINAS

65

Enguany en que la comissi vol dedicar el llibret al


nostre president perpetu, jo
munisc a ells per a reiterar
el meu afecte, i el de la meua
dona, a la seua famlia, al seu
record i al de la seua dona
Tere, i aquells dies felios que
passem junts en les nostres volgudes festes de Sant
Joan, i el nostre volgudssim
districte de FOGUERER
CAROLINES.

de Foguerer Carolines

recordando
a sanjuan

monumentos
LEMA...........................................................AUTOR......................................AO CATEGORIA PREMIO
Publicidad, ya, ya ..................................Pedro Soriano Moll...................1976 Segunda
Destape........................................................Juan Capella Guilln................1977 Segunda
Problemas....................................................Juan Capella Guilln................1978 Segunda
Segundo
Ellas y ellos..................................................Juan Capella Guilln................1979 Segunda
Segundo
Sueos..........................................................Juan Capella Guilln................1980
La Odisea.....................................................Juan Capella Guilln................1981
Los que se ponen las botas........................Juan Capella Guillen................1982 Primera C
Primero
Momentos....................................................Juan Capella Guilln................1983 Primera C
Tercero
Nuestro Alicante........................................Juan Capella Guilln................1984 Segunda
Tercero
Quin maneja a quien................................Juan Capella Guilln................1985 Segunda
Lo que est pasando..................................Juan Capella Guilln................1986 Segundo
Tercero
A pagar........................................................Juan Capella Guilln................1987
Riesgos actuales..........................................Juan Capella Guilln................1988
Luchas y deseos..........................................Juan Capella Guilln................1989
Problemtica alicantina.............................Enrique Burriel Morro..............1990
Alicante, crisol de culturas.......................Francisco Granja Velzquez....1991
Intolerancia.................................................Francisco Granja Parra.............1992
Molt de roido y poques anous.................Fco. Javier Capella Prez.........1993 Primera
Y del maana qu?...................................Fco. Javier Capella Prez.........1994 Primera
Artistas por la dignidad?.........................Fco. Javier Capella Prez.........1995 Especial
Quinto
Se hace lo que se puede.............................La Comisin...............................1996 Quinta
Tiempo de msica......................................Jess Grao Garrido...................1997 Primera
Hgase la luz!............................................Pedro Soriano Moll...................1998 Primera
Primero
Y sigue siendo mi ciudad.....................Pedro Soriano Moll...................1999 Primera
Cuarto
Noche de brujas..........................................Santiago Alzamora...................2000 Primera
Cuarto
El jardn soado..........................................Pedro Abad................................2001 Primera
Primero
Circos mitolgicos......................................Santiago Alzamora...................2002 Primera
Tercero
Nous mons..................................................Santiago Alzamora...................2003 Primera
Cuarto
Siete amaneceres y una sola razn..........Pedro Abad................................2004 Primera
Cuarto
para despertar
H2O - Agua.................................................Paco Lpez Albert.....................2005 Primera
Tercero
Mare Natura................................................Paco Lpez Albert.....................2006 Primera
Cuarto
Al son que nos toca....................................Xavier Bonilla y G Rojas..........2007 Primera
Quinto
Bajo la luz de la luna..................................Federico Ferrer..........................2008 Primera
Segundo
Vine y voras................................................Federico Ferrer..........................2009 Primera
Segundo
La madre mar sobre la peana de hielo....Federico Ferrer..........................2010 Primera
Primero
Ave Fnix.....................................................Federico Ferrer..........................2011 Primera
Los pilares de nuestra tierra.....................Hnos Gmez Fonseca...............2012 Primera
Segundo
Fuego en las venas.....................................Hnos Gmez Fonseca...............2013 Especial
Primero
Esencia.........................................................Hnos Gmez Fonseca...............2014 Especial
Sptimo
De Pelcula..................................................Hnos Gmez Fonseca...............2015 Especial

66

bellezas

NOMBRE.................................................................................AO
MARI REME RICO ALBEROLA..........................................1976
A. ISABEL GARCIA BEAMUD............................................1977
PEPI CANO TORREGROSA.................................................1978
ANA M MARTINEZ ESCABIAS.........................................1979
ROSARIO QUIRS VZQUEZ............................................1980
M CARMEN SNCHEZ MONERRIS................................1981
M JOS FERNNDEZ PREZ............................................1982
MANOLI SANTACRUZ BAILN........................................1983
M REME LPEZ RUIZ.........................................................1984
M LUISA NAVARRO IVARS (Dama Honor B.F.)............1985
M TERESA SERRANO ALBEROLA...................................1986
ANA M CANALS GUERRA................................................1987
ANA COSTA SANCHS........................................................1988
BEGOA RICO SALA...........................................................1989
ROSANA PLANELLES CANDELA.....................................1990
ALICIA SAVALL CONSUELO.............................................1991
SUSANA NAVARRO MOROTE..........................................1992
BELN SANCHEZ JUAREZ.................................................1993
M DEL MAR DIEGO VICENTE..........................................1994
YOLANDA MIRALLES ARTIAGA.....................................1995
SANDRA MAESTRO CHICO...............................................1996
CELSI LPEZ LPEZ............................................................1997
ANABEL ALIAGA LLORCA................................................1998
M TERESA LPEZ LPEZ..................................................1999
M JOS GIL MORCILLO......................................................2000
LAURA GINER GALLUD (Dama Honor B.F.)..................2001
VERONICA ZAFRA PAREDES............................................2002
PATRICIA MATEO AYALA.................................................2003
TANIA MAESTRO CHICO...................................................2004
TANIA BAENA TOM..........................................................2005
BEATRIZ MORCILLO RUIZ.................................................2006
AURORA GONZLEZ QUINTO........................................2007
CAROLINA VIERA ESTEVE................................................2008
NOELIA ESTEVE MARTINEZ.............................................2009
MARIA CALATAYUD SERRALTA.....................................2010
ANGELA ARQUES TORREGROSA....................................2011
SUSANA IVORRA LOPEZ....................................................2012
ESTEFANIA VERA SNCHEZ............................................2013
MNICA ASENSI JIMNEZ................................................2014
ROCO GONZLEZ PONZO...............................................2015

67

PRESIDENTES

NOMBRES....................................................................PERIODOS
Miguel San Juan Costa.................................................1976 1977
Emilio Giner Reig..........................................................1978
Raul Baeza Muoz........................................................1979
Jos Ros Aracil...............................................................1980
Raul Baeza Muoz........................................................1981 1982
Rafael Giner Reig..........................................................1983 1984 1985
Manuel Cascales Carreo............................................1986
Francisco Gaitn Pareja................................................1987 1988 1989
Juan Toledo Gmez......................................................1990
Miguel Bevia Sevila......................................................1991 1992 1993
Rafael Gomis Diaz.........................................................1994 1995
Fernando Rubio Benedicto..........................................1996
Miguel ngel Olivares Cortes.....................................1997
Oscar Torregrosa Garca..............................................1998 1999 2000 2001
David Olivares Corts..................................................2002 2003 2004
Oscar Torregrosa Garca..............................................2005
Jos Antonio Ortiz Salcedo..........................................2006
Miguel ngel Olivares Corts.....................................2007 2008 2009 2010 -2011 - 2012
David Olivares Corts..................................................2013 2014 - 2015

68

FINA, LA XICOTETA
SI CAPITANA, MI CAPITANA
Per Juan Carlos Lahosa

69

fina, la xicoteta

Corra el mes de enero del ao 1974, cuando un


grupo de amigos de corta edad se dio cuenta de
que la fiesta de las Hogueras les pillaba demasiado
alejado de sus calles de juego habituales ya que
la nica hoguera que se plantaba por la zona era
la de Carolinas Altas que por aquel entonces
tena su emplazamiento en la Plaza del Sol.

Corria el mes de gener de lany 1974, quan un grup


damics de poca edat es va donar compte que la festa
de les Fogueres els agarrava massa allunyat dels seus
carrers de joc habituals ja que lnica foguera que es
plantava per la zona era la de Carolines Altes que en
aquell moment tenia el seu emplaament en la Plaa
del Sol.
Estos xicotets festers van tindre
la sort destar encapalaments
per una gran dona que els va
acompanyar, els va impulsar, els
va omplir dillusi i va ajudar a
complir un son. La senyora Fina
Sanz, fundadora desta foguera
infantil, es va posar en contacte
amb el president de la Comissi
Gestora de les Fogueres de Sant
Joan, que en aquells anys era el
senyor Toms Valcrcel Deza,
el qual des dun primer moment
va prestar el seu total suport a
la iniciativa, remetent-los a la
foguera ms prxima.

Estos
pequeos
festeros
tuvieron la suerte de estar
encabezados por una gran
mujer que les acompa,
les impuls, les llen de
ilusin y ayud a cumplir
un sueo. La seora Fina
Sanz, fundadora de esta
hoguera infantil, se puso en
contacto con el presidente de
la Comisin Gestora de les
Fogueres de Sant Joan, que en
aquellos aos era don Toms
Valcrcel Deza, quien desde
un primer momento prest
su total apoyo a la iniciativa,
remitindoles a la hoguera
ms cercana.
Ese primer ao, la ilusin
desbordaba a los chavales
y
pudieron
desfilar
acompaando a la hoguera
Carolinas Altas. Pero no solo eso, sino que
adems se plant un pequeo y modesto
monumento en la calle Doctor Bergz, que tal y
como marca la tradicin de la noche del 24 de
junio fue devorado por las llamas pasando a
ser las primeras cenizas de la hoguera Foguerer
Carolinas. Adems se plant un rac, tambin
modesto en la misma calle Doctor Bergz
para el disfrute de los vecinos y sembrando la
semilla que florecer aos ms tarde en una de
las hogueras de toda la ciudad, una hoguera
especial, la hoguera Foguerer Carolinas.

Eixe primer any, la illusi


desbordava els xavals i van
poder desfilar acompanyant a
la foguera Carolines Altes. Per
no sols aix, sin que a ms es va plantar un xicotet
i modest monument en el carrer Doctor Bergz, que
tal com marca la tradici de la nit del 24 de juny va
ser devorat per les flames passant a ser les primeres
cendres de la foguera Foguerer Carolines. A ms es
va plantar un rac, tamb modest en el mateix carrer
Doctor Bergz per al gaudi dels vens i sembrant la
llavor que florir anys ms tard en una de les fogueres
de tota la ciutat, una foguera especial, la foguera
Foguerer Carolines.

En los salones de la SCD Carolinas se eligi en


una presentacin muy familiar a las bellezas y
damas infantiles de 1974. A este acto acudieron
todos los miembros de aquella comisin, pues
las ganas y el empuje por tener su propia fiesta,
les haca participar en cada acto de una forma
muy involucrada.

En els salons de la SCD Carolines es va triar en una


presentaci molt familiar a les belleses i dames infantils
de 1974. A este acte van acudir tots els membres
daquella comissi, perqu les ganes i lespenta per
tindre la seua prpia festa, els feia participar en cada
acte duna forma molt involucrada.

70

Les festes deixe 1974 es van passar de forma


excepcional, es va iniciar una de les etapes ms
boniques del barri de les Carolines ja que una nova
foguera engrandiria ms encara els nostres carrers.
Els pares es van reunir i encapalaments de nou per
Fina la Xicoteta van decidir formalitzar tots els
requisits per a constituir una secci infantil de la
foguera Carolines Altes cridant-se Hoguera Infantil
Carolines Altas-Doctor Bergz i que posteriorment
seria la Comissi Infantil de la Foguera Foguerer
Carolines.

El presidente de esa
hoguera infantil fue Juan
Carlos Lahosa Sanz, hijo
de Fina la xicoteta,
quien, arropado por un
voluminoso grupo de
amigos,
compusieron
oficialmente
esta
comisin infantil. Hacia
el mes de marzo de 1975
se volvi a realizar el acto
de eleccin y presentacin
de la belleza de la
comisin en los salones
de la SCD Carolinas
con la asistencia de un
numeroso pblico entre
el que se encontraba el
Presidente de la Gestora
don Toms Valcrcel
Deza. La belleza de ese
ao fue la nia Francisca
Miralles acompaada de
sus Damas de Honor;
Eva Lillo, Mari Nieves
Lpez, Sonia Pons y
Marisa Lahosa. El monumento de ese ao fue
construido por el artista Pedro Soriano y se
plant en la calle Doctor Bergz. Alrededor de
este monumento ese ao se vivieron momentos
imborrables de la memoria de quienes los
vivieron pues todo se centr en la diversin
y el disfrute de los pequeos. Ver a los nios
rer, jugar, saltar, bailar, cantar despert en
los mayores y en los vecinos un sentimiento de
amor hacia una fiesta que no sentan en otro
lugar, motivo que les impuls un ao despus
a formalizar una comisin independiente que
aglutinara a mayores y pequeos en su distrito

El
president
deixa
foguera infantil va ser
Juan
Carlos
Lahosa
Sanz, fill de Fina la
xicoteta, qui, abrigat
per un volumins grup
damics, van compondre
oficialment esta comissi
infantil. Cap al mes de
mar de 1975 es va tornar
a realitzar lacte delecci
i presentaci de la bellesa
de la comissi en els salons
de la SCD Carolines
amb lassistncia dun
nombrs pblic entre
el qual es trobava el
President de la Gestora el
senyor Toms Valcrcel
Deza. La bellesa deixe
any va ser la xiqueta
Francisca
Miralles
acompanyada de les
seues Dames dHonor;
Eva Lillo, Mari Nieves
Lpez, Sonia Pons i Marisa Lahosa. El monument
deixe any va ser construt per lartista Pedro Soriano
i es va plantar en el carrer Doctor Bergz. Al voltant
deste monument eixe any es van viure moments
inesborrables de la memria dels que els van viure
perqu tot es va centrar en la diversi i el gaudi dels
xicotets. Veure els xiquets riure, jugar, botar, ballar,
cantar... va despertar en els majors i en els vens un
sentiment damor cap a una festa que no sentien
en un altre lloc, motiu que els va impulsar un any
desprs a formalitzar una comissi independent que
aglutinara a majors i xicotets en el seu districte del
carrer Foguerer.

71

fina, la xicoteta

Las fiestas de ese 1974 se pasaron de forma


excepcional, se inici una de las etapas ms
bonitas del barrio de las Carolinas ya que una
nueva hoguera engrandecera ms todava
nuestras calles. Los padres se reunieron y
encabezados de nuevo por Fina la Xicoteta
decidieron formalizar todos los requisitos
para constituir una seccin infantil de la
hoguera Carolinas Altas llamndose Hoguera
Infantil Carolinas Altas-Doctor Bergz y que
posteriormente sera la Comisin Infantil de la
Hoguera Foguerer Carolinas.

fina, la xicoteta

de la calle Foguerer.
El ao de 1975, al estar ya formalizada la
comisin legalmente en la Gestora se particip
en el acto de eleccin de la Belleza del Fuego
Infantil celebrado el 27 de mayo de ese ao y
apareciendo por primera vez en un folleto oficial
como Carolinas Altas (Doctor Bergz) en el
nmero 11 del programa de mano de ese acto.

Lany de 1975, a lestar ja formalitzada la comissi


legalment en la Gestora es va participar en lacte
delecci de la Bellesa del Foc Infantil celebrat el 27 de
maig deixe any i apareixent per primera vegada en un
fullet oficial com Carolinas Altes (Doctor Bergz)
en el nmero 11 del programa de m deixe acte.

Volvi a pasar el verano tras la fiesta de las


hogueras y comenzaba el ejercicio 19751976 donde motivados por el auge y el buen
recibimiento que haba tenido la idea de crear
una nueva hoguera en el barrio de carcter adulta
e infantil, se reunieron en la SCD Carolinas
diferentes vecinos para dar forma a un nuevo
distrito fogueril. A partir de aqu se dan una
serie de reuniones y actos que van a ir dando
vida a la ilusionante visin de una hoguera en la
calle Foguerer, la Hoguera Foguerer Carolinas.

Va tornar a passar lestiu desprs de la festa de les


fogueres i comenava lexercici 1975-1976 on motivats
per lauge i la bon recepci que havia tingut la idea de
crear una nova foguera en el barri de carcter adulta i
infantil, es van reunir en la SCD Carolines diferents
vens per a donar forma a un nou districte fogueril.
A partir dac es donen una srie de reunions i actes
que aniran donant vida a la illusionant visi duna
foguera en el carrer Foguerer, la Foguera Foguerer
Carolines.

72

ELS LLIBRETS,
TESTIMONIS DE LA
HISTRIA
Per Vicente Garca i Blay

73

ELS LLIBRETS, TESTIMONIS DE LA HISTRIA

La historia es una sucesin de hechos que


van ocurriendo a travs del tiempo y que
van marcando el devenir de las generaciones
posteriores. De la historia aprendemos a no
repetir errores o a mejorar los aciertos. Pero para
conocer la historia se necesita principalmente
las fuentes que facilitan datos e informacin y
estas fuentes podemos encontrarlas en forma de
pintura, de escultura, de libro o llibret, etc.

La histria s una successi de fets que van ocorrent


a travs del temps i que van marcant lesdevindre de
les generacions posteriors. De la histria aprenem
a no repetir errors o a millorar els encerts. Per per
a conixer la histria es necessita principalment les
fonts que faciliten dades i informaci i estes fonts
podem trobar-les en forma de pintura, descultura, de
llibre o llibret, etc.

Sir Arthur Evans a finales del siglo XIX pudo


descubrir una forma de escritura que situaba el
comienzo de la civilizacin griega un milenio
antes del periodo helenstico, y que adems
resaltaba a Creta, y ms concretamente Cnosos,
como la cuna de la gran civilizacin griega. All
hall una serie de tablillas de cermica escritas
en Lineal A y Lineal B1 con las que pudo
llegar a conclusiones histricas muy importantes
para toda la cultura mediterrnea. Estas tablillas
haban sido testigos de la historia y se haba
quedado plasmado en su forma para que tres
mil aos ms tarde se puedan conocer los datos
de una cultura que fue marcando las bases de
futuras civilizaciones que han ido marcando las
pocas de la historia.

Sir Arthur Evans a finals del segle XIX va poder


descobrir una forma descriptura que situava el
comenament de la civilitzaci grega un millenni
abans del perode hellenstic, i que a ms ressaltava a
Creta, i ms concretament Cnossos, com el bressol de
la gran civilitzaci grega. All va trobar una srie de
llistons de cermica escrites en Lineal A i Lineal B
amb les que va poder arribar a conclusions histriques
molt importants per a tota la cultura mediterrnia.
Estos llistons havien sigut testimonis de la histria
i shavia quedat plasmat en la seua forma perqu
tres mil anys ms tard es puguen conixer les dades
duna cultura que va ser marcant les bases de futures
civilitzacions que han anat marcant les poques de la
histria.

Se podra citar muchos ms ejemplos de testigos


de la historia que hoy en da sirven para
transmitirnos la informacin adecuada para
conocer la forma de vida de antiguas culturas,
o hechos histricos que han marcado la lnea
a seguir en caminos tan complicados como
la tica o la poltica. Ejemplos de ello son los
obeliscos egipcios, las estelas sumerias o las
tablas romanas, por citar algunos. Pero se ha de
destacar sobre todo la importancia de la escritura
y las fuentes histricas para determinar el final de
la Prehistoria y el inicio de la Historia. A raz de
esa invencin que los sumerios llevaron a cabo
aproximadamente en el 3500 A. de C. clavando
un estilete en arcilla formando cuas ordenadas
de tal manera que daban sentido a un lenguaje
y a una escritura, la cuneiforme que dejaban
constancia escrita de esa civilizacin. El gran
invento sumerio se ha ido desarrollando con el
paso de los siglos y adaptando a las diferentes
necesidades que cada cultura requera.

Es podria citar molts ms exemples de testimonis de la


histria que hui en dia servixen per a transmetrens la
informaci adequada per a conixer la forma de vida
dantigues cultures, o fets histrics que han marcat la
lnia que sha de seguir en camins tan complicats com
ltica o la poltica. Exemples daix sn els obeliscos
egipcis, les esteles sumries o les taules romanes,
per citar alguns. Per sha de destacar sobretot la
importncia de lescriptura i les fonts histriques per
a determinar el final de la Prehistria i linici de la
Histria. Arran deixa invenci que els sumeris van
dur a terme aproximadament en el 3500 A. de C.
clavant un estilet en argila formant falques ordenades
de tal manera que donaven sentit a un llenguatge i a
una escriptura, la cuneforme que deixaven constncia
escrita deixa civilitzaci. El gran invent sumeri sha
anat desenrotllant amb el pas dels segles i adaptant
a les diferents necessitats que cada cultura requeria.

1. Lineal A y Lineal B corresponde con el nombre que asign Arthur Evans a los dos tipos de escritura que hall en las tablillas
encontradas en la excavacin arqueolgica de Cnosos en la expedicin que buscaba el Laberinto del Minotauro.
1. Lineal A i Lineal B correspon amb el nom que va assignar Arthur Evans als dos tipus descriptura que va trobar en els llistons trobades
en lexcavaci arqueolgica de Cnossos en lexpedici que buscava el Laberint del Minotaure.

74

Herdot dHalicarns2 va escriure grans moments del


perode de domini grec com les Guerres Mdiques, la
Batalla de la Termpiles, la vida de Ciro el Gran, de
Dario I i incls la presa de Babilnia. Flavio Josefo
va escriure fets molt importants sobre els jueus
contemporanis a ell i com els romans perseguien a
estos. Els cristians van guardar en lloc segur els seus
escrits perqu s un testimoni dels anys posteriors
a la mort de Jesucrist. Dentre els seus relats ms
rellevants destaca la descripci de la mort de Juan el
Bautista.

Tras una introduccin en la que se ha resaltado


la importancia de los textos escritos para conocer
los hechos que han ido marcando la historia
de diferentes civilizaciones, es necesario dar
un salto en el tiempo y situarnos en el siglo XX
para encontrarnos con un ejemplo de testigo de
la historia muy peculiar, el Llibret. Se trata de
un documento escrito que sirve para contrastar
en nuestra ciudad los acontecimientos que han
ido desarrollndose a travs de este ltimo
siglo en las tradiciones y costumbres populares
que envuelven a la fiesta de las Hogueras de
San Juan. Hoy en da todas las hogueras crean
su llibret cada ao en el que suelen plasmar de
forma grfica una memoria del ao anterior.
Casi sin saberlo, los encargados de realizar los
llibrets estn contribuyendo enormemente a
la propaganda histrica de esta fiesta, pues
dentro de varios siglos solo se podr recurrir a
la consulta de estos libros para conocer en qu
consisti la fiesta en sus primeros cien aos.

Desprs duna introducci en qu sha ressaltat


la importncia dels textos escrits per a conixer els
fets que han anat marcant la histria de diferents
civilitzacions, s necessari fer un salt en el temps i
situar-nos en el segle XX per a trobar-nos amb un
exemple de testimoni de la histria molt peculiar, el
Llibret. Es tracta dun document escrit que servix per
a contrastar en la nostra ciutat els esdeveniments que
han anat desenrotllant-se a travs deste ltim segle
en les tradicions i costums populars que emboliquen
a la festa de les Fogueres de Sant Joan. Hui en dia
totes les fogueres creguen el seu llibret cada any en
qu solen plasmar de forma grfica una memria de
lany anterior. Quasi sense saber-ho, els encarregats
de realitzar els llibrets estan contribuint enormement
a la propaganda histrica desta festa, perqu dins de
diversos segles noms es podr recrrer a la consulta
destos llibres per a conixer en qu va consistir la
festa en els seus primers cent anys.

El origen del llibret se traslada a mediados


del siglo XIX en Valencia, siendo el de la Falla
de la Plaa lAlmud el ms antiguo del que
se conocen datos. Consista en un pequeo y
modesto librito que contaba la historia en clave
satrica de una labradora que buscaba ganar
dinero en la capital valenciana. De ese pequeo
ejemplar fueron surgiendo nuevas secciones, con
el paso del tiempo, que han ido enriqueciendo la
carga cultural de los contenidos de los llibrets.
Estructurados de una forma muy marcada se
distinguen los saludas, las imgenes de las
Bellezas y Damas (en ocasiones con poemas
dedicados a ellas), una apartado dedicado a

Lorigen del llibret es trasllada a mitjan segle XIX a


Valncia, sent el de la Falla de la Plaa lAlmud el
ms antic del que es coneixen dades. Consistia en un
xicotet i modest llibret que comptava la histria en clau
satrica duna llauradora que buscava guanyar diners
en la capital valenciana. Deixe xicotet exemplar van
ser sorgint noves seccions, amb el pas del temps, que
han anat enriquint la crrega cultural dels continguts
dels llibrets. Estructurats duna forma molt marcada,
es distingixen els saludes, les imatges de les Belleses i
Dames (de vegades amb poemes dedicats a elles) , una
apartat dedicat a la cultura i les tradicions, lexplicaci
del monument junt amb alguna imatge del mateix o
lesbs, reps de lexercici anterior, apartat dedicat a

2. Herodoto de Halicarnaso (siglo V A. de C.) fue uno de los primeros historiadores que, dejando constancia de los hechos que
le toc vivir, marc las pautas a los siguientes historiadores.
3. Flavio Josefo (Siglo I D. de C.) fue un historiador judo muy ligado a Roma y a la aristocracia romana con quienes mantuvo
relaciones muy estrechas.
2. Herdot dHalicarns (segle V A. de C.) va ser un dels primers historiadors que, deixant constncia dels fets que li va tocar viure, va
marcar les pautes als segents historiadors.
3. Flavio Josefo (Segle I D. de C.) va ser un historiador jueu molt lligat a Roma i a laristocrcia romana amb els que va mantindre relacions
molt estretes.

75

ELS LLIBRETS, TESTIMONIS DE LA HISTRIA

Herodoto de Halicarnaso2 escribi grandes


momentos del periodo de dominio griego
como las Guerras Mdicas, la Batalla de la
Termpilas, la vida de Ciro el Grande, de Dario
I e incluso la toma de Babilonia. Flavio Josefo3
escribi hechos muy importantes sobre los
judos contemporneos a l y cmo los romanos
perseguan a estos. Los cristianos guardaron a
buen recaudo sus escritos pues es un testigo de
los aos posteriores a la muerte de Jesucristo.
De entre sus relatos ms relevantes destaca la
descripcin de la muerte de Juan el Bautista.

ELS LLIBRETS, TESTIMONIS DE LA HISTRIA

la cultura y las tradiciones, la explicacin del


monumento junto a alguna imagen del mismo o
el boceto, repaso del ejercicio anterior, apartado
dedicado a patrocinadores, etc.

patrocinadors, etc.

No se valora al llibret como es debido, pues


cuando las hogueras terminan, el monumento
se ha convertido en cenizas, la plvora se ha
transformado en un humo que el aire aleja de
los festeros. La gente de la fiesta, las bellezas,
los presidentes, se retiran y dejan paso a
futuros festeros que luchan por conseguir que
las tradiciones de las hogueras no se pierdan
pasando sus costumbres de generacin en
generacin. Pero hay un elemento indispensable
para el conocimiento de las hogueras, de sus
comisiones y su entorno, el llibret. Cada ao
los comisionados se esfuerzan en tratar de dar
forma a unas pginas que conforman quizs
la parte ms importante de la fiesta, pues es la
nica huella que como un fsil milenario debe
permanecer para ser testigo en la historia. El
llibret deja de ser un mero libro pasando a ser
el vehculo de transmisin cultural a quienes,
pasados unos aos, se interesen por el estudio de
las fiestas locales. El llibret es el nico patrimonio
cultural material que queda para siempre.
Adems, el llibret guarda entre sus pginas
textos de algunos de los mejores escritores que
han surgido en la literatura alicantina del siglo
XX como Gabriel Mir4, por ejemplo, o Antulio
Sanjuan5.

No es valora al llibret com cal, perqu quan les fogueres


acaben, el monument sha convertit en cendres,
la plvora sha transformat en un fum que laire
allunya dels festers. La gent de la festa, les belleses, els
presidents, es retiren i deixen pas a futurs festers que
lluiten per aconseguir que les tradicions de les fogueres
no es perden passant els seus costums de generaci en
generaci. Per hi ha un element indispensable per al
coneixement de les fogueres, de les seues comissions
i el seu entorn, el llibret. Cada any els comissionats
sesforcen a tractar de donar forma a unes pgines
que conformen potser la part ms important de la
festa, perqu s lnica empremta que com un fssil
millenari ha de romandre per a ser testimoni en la
histria. El llibret deixa de ser un mer llibre passant a
ser el vehicle de transmissi cultural als que, passats
uns anys, sinteressen per lestudi de les festes locals.
El llibret s lnic patrimoni cultural material que
queda per sempre. A ms, el llibret guarda entre les
seues pgines textos dalguns dels millors escriptors
que han sorgit en la literatura alacantina del segle XX
com Gabriel Mir4 , per exemple, o Antulio Sanjuan5.

En conclusin, se puede decir que el llibret


debera ser un objeto fundamental para la
supervivencia de la fiesta. Del llibret se pueden
extraer ideas para renovarse al comparar cmo
se hacan las cosas antiguamente, pero sobre
todo nos sirve para conservar y salvaguardar
nuestro patrimonio cultural ms cercano.

En conclusi, es pot dir que el llibret hauria de ser un


objecte fonamental per a la supervivncia de la festa.
Del llibret es poden extraure idees per a renovar-se
al comparar com es feien les coses antigament, per
sobretot ens servix per a conservar i salvaguardar el
nostre patrimoni cultural ms prxim.

4. Escribi en la revista Festa junto a otros grandes escritores y artistas en los primeros aos de las hogueras.
5. Son muy conocidas las poesas que Antulio Sanjuan dedicaba a las hogueras y a los monumentos en diferentes llibrets.
4. Va escriure en la revista Festa junt amb altres grans escriptors i artistes en els primers anys de les fogueres.
5. Sn molt conegudes les poesies que Antulio Sanjuan dedicava a les fogueres i als monuments en diferents llibrets.

76

ELS LLIBRETS de foguerer carolines

77

ELS LLIBRETS de foguerer carolines

Foguerer
Carolinas
2015

Fogueres de Sant Joan Alacant.


Festes declarades dinteres turistic internacional

78

LES NOSTRES
ANUNCIANTS
La comissi de Foguerer Carolines agraeix a tots els anunciants
la seua inestimable collaboraci, sense la qual aquest llibret no
hauguera pogut ser una realitat.

79

You might also like