You are on page 1of 24

Nmero 1

1 de juliol de 2015

Un any ms, caminem plegats


Bona Escola dEstiu 2015!

LEscola destiu piulada a piulada #Eestiu15


Segueix lactualitat de les Escoles dEstiu dels MRPs de Catalunya sota aquest hstag. Estem
connectats!

Piula tot all que ocorre a la teva #Eestiu15, penjarem els tweets destacats en aquesta secci.

Benvinguts un any ms a Saifores


Escola: Espai formal i temps intensiu daprenentatge, deducaci,
dhumanitzaci dels infants i joves. s bo remarcar que la formalitat de
lespai no equival a lallament i que la intensitat del temps no equival a cap
mena d'acceleraci; s ms, lacceleraci del temps, o lacceleraci del moviment hum en
el temps, pot ser entesa no com una manera dintensificar o daprofitar b- el temps sin
com una manera de dilapidar-lo.

Hem manllevat aquesta part de la definici dEscola de lEducacionari de Joan Manuel del
Pozo.

Ens interessa perqu a Saifores, malgrat ja no


tots siguem joves, encara ho s la majoria,
procurem tenir lespai formal de la nostra
escola i alhora, amb molta intensitat per
acceleradament, transmetre coneixements,
compartir

experincies,

intercanviar

reflexions, encuriosir-nos amb nous mtodes


i sistemes, engrescar-nos en creure que una
nova escola est a les nostres mans, carregar
les piles i creure que fem una feina positiva.
Que

volem

allunyar-nos

de

lestril

conformisme i des de linconformisme creatiu


creure que podem fer i fer ms per leducaci
del pas.
Imatge via Joan Turu

I tamb som conscients que no estem allats, que no estem sols en la nostra feina a favor
de lescola; hem tingut i tenim complicitats diverses des dels pares i mares fins als mateixos
alumnes i, tamb, de les moltes escoles destiu que es fan arreu del pas. Som una baula
ms en la llarga cadena de treball per leducaci que lany passat complia cent anys.

Benvinguts i benvingudes doncs, a passar quatre dies intensos a lespai de la nostra Escola
dEstiu.

Manifest conjunt de les Escoles dEstiu 2015


Antropologia de la vulnerabilitat
Tota violncia s aliena als valors que constitueixen l'essncia de l'educaci. FMRP 2015
Avui que s un dia de goig i una festa per nosaltres pel fet daplegar a tantes persones implicades
en leducaci, ens agradaria retre homenatge al company ABEL MARTNEZ que va ser vctima dun
brutal assassinat per part dun estudiant.
Des del MIE de Lleida, volem posar de manifest que les situacions de violncia en els centres
escolars, no sn circumstncies tant allades ni escadusseres com els mitjans de comunicaci van
difondre. Sovint aquestes situacions no es fan pbliques ni per part del professorat, per evitar una
imatge de desacreditaci del centre, ni per part de ladministraci per qestions dimatge.
s una realitat que el malestar dalguns dels nostres joves i adolescents es fa present en molts
situacions descola i aula. Els psiquiatres xifren fins a un 20% els nens i adolescents que tenen
alguna problemtica de salut mental, un percentatge que inclou tot tipus de trastorns. Una
realitat que no es correspon amb la formaci dels docents per saber actuar, ni amb les ajudes
professionals tant de psiclegs com de tcnics per ajudar a gestionar i conduir aquestes situacions.
Mala pea al teler ara, en temps de retallades.
El tractament informatiu i les reaccions del mateix Departament dEnsenyament en l'assassinat del
company Abel Martnez, sn un indicador del prestigi i de la rellevncia que la societat actual atorga
als mestres. Un mal endmic, que sha anat coent a base del descrdit dalguns pares en mitjans
informatius i de la mateixa inspecci del Departament d'Ensenyament que davant dun problema
menyst les argumentacions de mestres i professionals enfront daltres. La Generalitat va anunciar
el juliol passat un pla pilot de suport a la detecci de problemes de conducta a lescola i la posada
en marxa dunitats funcionals conjuntes entre Salut, Benestar i Ensenyament. Tant de bo que
estigus en marxa el pla de suport conductual per la detecci de trastorns de conducta, tant en la
primera infncia com en ladolescncia. El seu funcionament potser hagus estalviat lagressi i la
mort innecessria del company de l'Institut Joan Fuster.

La tira

El ponent del dia


Csar Coll

EL SENTIT DE LAPRENENTATGE AVUI:


UN REPTE PER A LA INNOVACI EDUCATIVA
Educar i aprendre en un escenari nou: idees noves i prctiques noves
Ja fa un parell danys, la Federaci de Moviments de Renovaci Pedaggica de Catalunya va endegar
un grup de treball al voltant del tema Educar i aprendre en un escenari nou: idees noves i prctiques
noves. Des de llavors, el grup ha estat discutint, treballant i generant documents i propostes, i
alguns dels seus membres han presentat part dels plantejaments desenvolupats durant aquest
temps en escoles destiu i en diferents trobades de mestres i de professorat, tant a Catalunya com
en altres indrets de lEstat espanyol.
Com recull el tema del grup de treball, el seu objectiu era reflexionar i fer propostes o, literalment,
generar idees noves i prctiques noves per aprendre i ensenyar en lescenari que sha anat
dibuixant en el transcurs de les darreres dcades del segle XX i els inicis del segle XXI i que hom
anomena habitualment societat de la informaci. Els quatre articles inclosos en aquest monogrfic
recullen alguns plantejaments, propostes i experincies sorgits en el marc del grup de treball.
Es tracta noms duna mostra de la feina feta. s, certament, una mostra petita, per tamb
suficient, al meu entendre, per copsar la importncia dels desafiaments als quals senfronta
actualment leducaci escolar, la impossibilitat de donar-los resposta amb solucions prefabricades

i la urgncia de generar prctiques noves per poder-los superar i crear discursos nous que ens
permetin entendren labast i les implicacions.
El sentit de leducaci i de laprenentatge escolar avui
En el rerefons dels quatre articles i, per extensi, de les discussions i de les reflexions del grup, hi
ha el tema del sentit de leducaci i de laprenentatge escolar o, ms ben dit, del desdibuixament o
la
prdua progressiva del sentit de leducaci i de laprenentatge escolar en la nova ecologia de
laprenentatge (Coll, 2009).
Probablement, mai com ara sha donat tanta importncia a leducaci com a eina de
desenvolupament social, econmic i personal, per probablement tampoc mai com ara sha dubtat
tant ni de manera tan generalitzada de la capacitat de les institucions deducaci formal per complir
les funcions i assolir els objectius que sels assignen. De lextensi i la transcendncia del fenomen,
ns testimoni el fet que aquest debat estigui plantejat en termes semblants en prcticament tots
els pasos del mn que disposen de sistemes pedaggics nacionals desenvolupats i ben establerts.
Les causes sn mltiples i diverses i tenen a veure amb una srie de fenmens i de processos
associats en bona mesura a la societat de la informaci, com ara, per exemple: la globalitzaci o la
mundialitzaci de leconomia i del comer; els canvis en lestructura del mercat de treball (taxes
elevades datur, precarietat, mobilitat, predomini del sector de serveis, etc.); labsncia de referents
estables prpia de les societats lquides (Bauman, 2013), o la falta de perspectives del nou
capitalisme a llarg termini (Tedesco, 2009).
Des dun punt de vista ms proper als processos densenyament i aprenentatge i a la vivncia que
en tenen els actors directament implicats, el sentit o la falta de sentit de ladquisici de
coneixements escolar es relaciona amb lalineament o la falta dalineament entre el que saprn
i el que sensenya o el que sintenta ensenyar i aprendre als centres docents i els interessos, les
motivacions i les necessitats de lalumnat, entre els aprenentatges escolars i el que es projecta, es
desitja o es vol fer en el futur. Val a dir que, aix ents, el sentit de laprenentatge escolar s una
qesti de grau. Per aix, ms que esbrinar si lalumnat, les famlies i el professorat donen sentit o
no al que sensenya i saprn a les escoles i als instituts, el que importa s saber el sentit que li
atorguen, com articulen els aprenentatges acadmics amb les necessitats del present i les
expectatives de futur, ja que daix dependran en bona mesura els coneixements que finalment
assoleixi lalumnat i el nivell de significativitat daquests coneixements.
Els senyals que mostren que aquest alineament s deficient i, en conseqncia, que estem assistint
a un procs de desdibuixament o de prdua progressiva del sentit de laprenentatge escolar sn
nombrosos i, un cop ms, prou generalitzats per descartar que ens trobem davant dun fenomen
conjuntural dmbit local, nacional o regional. Aix ho posa de manifest, per citar-ne noms alguns
exemples, la sospita creixent que una part dels continguts i les competncies incloses als
currculums oficials no preparen lalumnat per respondre a les exigncies del mn actual i aprofitar
les possibilitats que ofereix per al desenvolupament personal, mentre que uns altres que s que
tindrien aquestes caracterstiques no hi estan inclosos o sels atorga molta menys importncia de
la que mereixen, o la manca dinters dun sector relativament ampli de lalumnat, especialment
de leducaci secundria, per uns continguts daprenentatge que sovint perceben que estan poc o
gens relacionats amb la seva vida i als quals tampoc poden atribuir cap funcionalitat en el marc dun
projecte de vida personal o professional futur, o, encara, les queixes de part del professorat davant
el que percep i viu com una modificaci substancial de les seves funcions, responsabilitats i tasques
com a docents i que reflecteixen, entre altres coses, limpacte del fenomen que estem comentant
en la seva identitat professional.
El desdibuixament del sentit es manifesta en prcticament tots els nivells de lorganitzaci i el
funcionament dels sistemes educatius, des de la discussi sobre les finalitats de leducaci escolar

fins a la implicaci i la participaci de lalumnat i el professorat en el desplegament de les activitats


densenyament i aprenentatge a les aules, passant per les decisions de centre com ara el
funcionament dels equips docents, el projecte educatiu o la concreci de les directrius curriculars.
Per si el fenomen s complex, les causes que el provoquen sn mltiples i diverses i exerceix un
impacte en tots els nivells del sistema educatiu, els esforos dirigits a fer front a les dificultats
provocades pel desdibuixament del sentit de leducaci i de laprenentatge escolar, o almenys a
neutralitzar alguns dels efectes ms negatius que provoca, requereixen igualment dissenyar i dur a
terme actuacions de naturalesa fora diversa i fer-ho de manera articulada, coherent i sostinguda
en el temps.
Aix, per exemple, s evident que caldria promoure canvis relacionats amb lordenaci, lestructura
i la gesti del sistema educatiu, o amb la formaci del professorat, o fins i tot amb els currculums
vigents, que, en general, sn excessivament tancats, homogenetzadors i, sobretot, sobrecarregats
i inabastables.
Cap al sentit de laprenentatge des duna perspectiva personalitzada
Els treballs inclosos en el monogrfic sn lluny de cobrir, per tant, els diferents aspectes implicats
en una estratgia global dabordatge del tema del desdibuixament del sentit. Tots presenten, per,
experincies orientades a fer front a les dificultats generades per aquest fenomen als centres i a les
aules, la qual cosa els atorga un valor indubtable com
a referents per a la prctica.
Ara b, ms enll de linters intrnsec que puguin tenir, del valor que sels atorgui per a la prctica
i de la singularitat que presentin, el que conv destacar aqu s que, vistos en conjunt, reflecteixen,
amb ms o menys intensitat segons els casos, unes tendncies generals al voltant de les quals sest
comenant a gestar efectivament un discurs i unes prctiques pedaggiques innovadores que
situen la preocupaci pel sentit de laprenentatge escolar al centre de lacci educativa. Entre totes
les que hi ha, voldria destacar-ne quatre, que sn, al meu entendre, especialment rellevants i que
tenen una gran projecci cap al futur.
Elements que marquen tendncia
1. En primer lloc, el reconeixement de la importncia cada cop ms gran de contextos dactivitat
aliens a les escoles i als instituts que ofereixen, als infants i als joves, oportunitats, recursos i
instruments per aprendre, la necessria reubicaci de lescola en una xarxa de contextos
daprenentatge que aix comporta i, com a conseqncia, el desplaament del focus de la atenci
i lacci educatives dels aprenentatges escolars a les trajectries individuals daprenentatge.
Com es posa de manifest en gaireb totes les experincies descrites, aix implica, duna banda, que,
als centres docents, es prenguin en consideraci els aprenentatges que lalumnat assoleix i viu en
altres contextos i, duna altra, ajudar-lo a reflexionar sobre els aprenentatges assolits i les
experincies daprenentatge viscudes, independentment del context on shan produt, s a dir,
ajudar-lo a (re)construir les seves prpies trajectries dadquisici de coneixements.
2. La segona tendncia que apareix igualment amb claredat a les quatre contribucions s lesfor
per avanar, tamb als centres deducaci formal, cap a una personalitzaci ms gran de
laprenentatge. La personalitzaci s un tret distintiu de les trajectries individuals daprenentatge,
aix com de les experincies daprenentatge que infants i joves viuen en la majoria dels contextos
dactivitat pels quals transiten.
Tanmateix, la personalitzaci satura sovint a les portes de les escoles i dels instituts, on lexigncia
de treballar uns continguts curriculars impedeix sovint atorgar, als interessos i a les preferncies de
lalumnat, el paper que legtimament haurien de tenir tamb en laprenentatge. Ara b, que aix

sigui sovint el que passa no significa que hagi de passar aix necessriament, com mostren les
contribucions del monogrfic.
3. La tercera tendncia, reflectida en aquest cas especialment en una de les contribucions, est
relacionada amb la importncia creixent de les tecnologies digitals mbils i amb connexi sense
fils. Aquestes tecnologies no sols tenen una responsabilitat directa en la creaci despais simblics
en qu convergeixen mltiples llenguatges i formats de representaci, en el protagonisme creixent
del llenguatge audiovisual i en la creaci de contextos dactivitat recents que ofereixen a les
persones eines, fonts de recursos i oportunitats per aprendre tamb recents. Igualment important
des del punt de vista de laprenentatge s la possibilitat que ofereixen als aprenents destablir ponts
i relacions entre els seus aprenentatges i les seves experincies daprenentatge a travs dels
diferents contextos dactivitat pels quals transiten. En aquest sentit, les tecnologies digitals tenen
ja un paper destacat en la configuraci de les trajectries individuals dadquisici de coneixements
i poden desenvolupar un paper igualment important com a eines duna acci educativa orientada
a ajudar lalumnat a (re)construir aquestes trajectries.
4. Finalment, i potser com a tendncia ms destacada i tamb, al meu entendre, amb implicacions
ms importants per a la prctica, cal fer esment dels intents dorientar lacci educativa cap a la
formaci daprenents competents, en lloc de fer-ho cap a la formaci de bons estudiants. I no
perqu els aprenents competents no hagin de ser bons estudiants, sin perqu el fet de ser un bon
estudiant no garanteix que se sigui tamb un aprenent competent.
Un aprenent competent s capa didentificar les situacions i les exigncies daprenentatge noves,
daprofitar els coneixements i les experincies prvies que hagi tingut per abordar-los, de treure
profit del coneixement de les seves fortaleses i debilitats, com tamb didentificar possibles fonts
dajuda, de trobar la manera de recrrer-hi i daprofitar-les. En definitiva, un aprenent competent
s alg que sidentifica a si mateix com una persona amb capacitat i disposici per aprendre en
diferents contextos i situacions, s alg que sha pogut construir una identitat daprenent (Coll i
Falsafi, 2010) que lhabilita per adquirir coneixements nous en una gran varietat de contextos i
situacions.
Com es pot promoure, entre les alumnes i els alumnes, la construcci duna identitat daprenent
que els habiliti per esdevenir i actuar com a aprenents competents s, sens dubte, el desafiament
ms important que t plantejat ara leducaci escolar i formal.

Referncies bibliogrfiques
BAUMAN, Z. (2013): Sobre la educacin en un mundo lquido. Conversaciones con Ricardo Mazzeo.
Barcelona. Paids. COLL, C. (2009): Ensear y aprender en el siglo XXI: el sentido de los aprendizajes
escolares , a MARCHESI, A.; TEDESCO, J.C.; COLL, C. (comp.): Calidad, equidad y reformes de la enseanza.
Madrid. OEI / Fundacin Santillana, p. 101-112. COLL, C.; FALSAFI, L. (2010): Learner identity. An
educational and analytical tool. Revista de Educacin, [en lnia], nm. 353, p. 211-233.
<www.revistaeducacion.educacion.es/re353/re353_08esp.pdf>. [Consulta: juny 2014]
TEDESCO, J.C. (2009): Los temas de la agenda sobre gobierno y direccin de los sistemes educativos, a
MARCHESI, A.; TEDESCO, J.C.; COLL, C. (comp.): Calidad, equidad y reformas de la enseanza. Madrid. OEI /
Fundacin Santillana, p. 77-86.

Aquest article va ser publicat a la revista Guix el


juny del 2014.
Podeu trobar
www.grao.com

el

monogrfic

dirigint-vos

Lentrevista
Enguany, encetem un nou apartat al Lledoner, on trobareu entrevistes als formadors i als
estudiants de lEscola dEstiu 2015.

Edurne Ojuel Sainz


Escola Sant Jordi, Primria

Enumera 3 paraules que representin per tu lescola


destiu.
Permet compartir, s familiar i propera.

Qu nesperes de lEscola dEstiu?


Poder compartir experincies amb professionals
experts i amb altres companyes i companys que han
treballat coses innovadores que taporten per la teva tasca del dia a dia.

Recordes alguna ancdota/vivncia de les Escoles dEstiu?


La primera vegada que vaig veure els esmorzars i el moment de poder compartir
experincies vivencials.

Has pogut aplicar alguna cosa a laula del que has aprs?
S, moltes. He aplicat moltes coses de la competncia informacional, de la Glria
Durban, de fet, a lescola hi estic treballant en un grup expert del tema. A partir daqu
va servir per engegar aquest aspecte a lescola i hi estem treballant molt a fons.
Els tallers matemtics realitzats, mhan servit per dur-los a laula amb els alumnes.

Punt fort:
El tractament dels temes que sofereixen s molt adequat.

Punt feble:
Es fa breu, a vegades no es pot aprofundir del tot en els temes tractats que sn
interessants.

Itineraris

Joan Jan, Josep-R Fuentes

Els tallers 2015


La robtica: nou mitj daprenentatge

A lescoltar la rdio, mirar la televisi o llegir el diari no ens ha de sorprendre si escoltem


parlar de la robtica educativa. s un concepte innovador que pretn iniciar als infants
dedats primerenques a programar.
Abans de conixer aquesta nova eina educativa ens endinsarem en la seva histria: la
robtica educativa es va iniciar lany 1994 als Estats Units; a Espanya per, no va arribar
fins al 2006 i al 2013 a Catalunya. Va ser impulsada per Seymour Papert (1928 2006)
seguint els passos de Jean Piaget (1896 1980) amb lobjectiu de trobar una forma
daprenentatge en qu lalumne aprengui mitjanant la manipulaci, lexperimentaci i la
construcci. I aix ho va fer, va crear un corrent
nou anomenat Construccionisme que
proporciona a lalumne un rol 100% actiu.
Per a dur a terme aquest nou corrent a les
aules davui dia sinteracciona amb un
ordinador i sapliquen les rees de
matemtiques, cincia i tecnologia de forma
prctica i visual, donant vida a un objecte.
La robtica educativa com a tal t diversos
beneficis:

Promou el constructivisme.
Afavoreix la interdisciplinarietat.
Potencia el treball en equip.
Es realitza un aprenentatge significatiu.
Ajuda a estructurar el pensament.
Collabora a anticipar-se a un fet.
Robot BeeBot, fotografia de Dynamind.es

Com s, doncs, una classe de robtica?


En cicle inicial les activitats sn ms senzilles, sacostuma a programar un petit robot (com
per exemple el Bee-Bot o Pro-Bot). Aquest realitza funcions bsiques, com per exemple
anar endavant, enrere, i girar cap els dos costats. Lobjectiu daquestes activitats s iniciarse en la programaci i vivenciar en primera persona com el robot realitza els moviments
que se li han indicat.
En el cicle mitj i el cicle superior les classes adquireixen un grau de dificultat ms elevat:
la programaci dels diferents robots es realitza mitjanant un ordinador. El ms interessant
s que els robots els construeixen els propis alumnes mitjanant, normalment, peces de
LEGO.

Imatges de Wedo, fotografies de Dynamind.es


Aquestes peces no sn les que nosaltres utilitzvem quan rem petits, sin que disposen
de diferents motors i sensors que al connectar-los a lordinador fan que la construcci es
mogui. Per exemple, amb les peces de LEGO podem realitzar un cocodril amb la boca oberta
i programar-lo perqu quan es colloqui el dit o una pea dins la boca, aquesta es tanqui i
faci soroll de menjar nyam nyam.

First Lego League (FLL)


El passat 7 de febrer es va realitzar a Reus una competici coneguda com a First Lego
League. s un torneig classificatori on joves d'entre 10 i 16 anys posen en prctica els seus
coneixements sobre robtica. Al mar es realitzar la final FLL dEspanya. Els equips estan
formats per un mxim de deu alumnes i un adult; poden ser un grup damics que es volen
apuntar o un grup preexistent (com per exemple els que hi participen amb lescola).
En aquest torneig els concursants resolen un repte
mitjanant la programaci dun robot (LEGO
MINDSTORMS ), tenen un tauler de joc temtic i han
de buscar una soluci original al problema plantejat,
daquesta forma van sumant punts. Guanya lequip
que ms punts aconsegueix.

La FLL treballa diversos valors en aquestes


competicions:

La inclusi.
El descobriment.
El respecte.
El treball en equip.
La cortesia professional.
La coopertici (cooperaci + competici).

Com es pot observar estem davant dun mtode


innovador per leducaci actual i del futur, els
aprenentatges es realitzen mentre els infants juguen i
gaudeixen, aprenent nous conceptes o reforant els
anteriors. Qui pogus tornar a ser un nen i que les
nostres construccions de LEGO es moguessin!

Paula Arbeloa Surez


http://dynamind.es/
https://www.facebook.com/dynamind.es?ref=ts&fref=ts

Opini
La reforma horria: un repte
Fa una mica ms dun any, unes quantes persones crerem, una plataforma per incidir en
la reforma dels horaris quotidians, per aconseguir una organitzaci del temps ms
humanitzada.
El nostre comproms s treballar per recuperar les dues hores de desfasament horari en
relaci a la resta del mn i impulsar una nova cultura del temps que ens permeti dinar ms
aviat (cap a la una del migdia) i anar a dormir entre les deu i les onze de la nit.
Lobjectiu, no s un caprici dunes quantes persones, ni una imposici, s la voluntat de
millorar la conciliaci de la vida laboral i familiar, lajuda a una millor convivncia de pares
i mares amb els infants, la possibilitat dajustar horaris per a una organitzaci que millori la
productivitat, el rendiment escolar, la salut pblica i comunitria i incrementi les hores de
descans per a totes les persones, entre altres.
Sovint justifiquem els horaris actuals per lespecificitat de que vivim en un pas mediterrani.
Frana i Itlia tamb ho sn i, tant lhora diniciar la jornada, com laturada del migdia -que
nosaltres sovint fem massa llarga- com la sortida de les feines, ens configura diferncies
importants.
En Salvador Cards, membre tamb daquesta plataforma, ens diu que limpacte dels
horaris generals sobre els infants s particularment elevat ja que la manca dhores de
dormir condueix a menys concentraci, ms dispersi, i en darrer extrem, pot contribuir a
l'increment del fracs escolar, de la mateixa manera que la manca de temps per relacionarse amb els pares tamb s un factor decisiu en la construcci de la seva personalitat i el
rendiment escolar
Pel que fa a lensenyament sempre haurien de prevaldre els horaris ms adequats i
convenients pels infants i adolescents atenen els seus ritmes i necessitats. Hauria dincloure
una pausa per dinar en un horari saludable, a lentorn de les dotze del migdia, i que
permets finalitzar lactivitat escolar i extraescolar no ms tard de les sis de la tarda. Estem
totalment en contra de que els nois i noies de la secundria hagin de dinar a les tres de la
tarda, o ms tard, tal com estan fent aquests darrers anys.
Defensem que aquests ajustaments no sn una competncia del Departament
dEnsenyament, sin que la seva planificaci i resposta sha de treballar transversalment
des de les Administracions, organitzacions patronals i sindicals, del mn del comer i
turisme, de loci i la cultura , i segurament un dels primers canvis hauria de ser la carta de
les televisions (avanant lhora del prime-time i les notcies).

Aquest curs parlamentari shan realitzat, amb consens, compareixences destudi en el


Parlament de Catalunya i, ara seria necessria la creaci duna oficina de la Reforma Horria
adscrita al Departament de la Presidncia de la Generalitat de Catalunya per passar de
lestudi a la planificaci per portar-la a terme.
Els impulsors de la iniciativa per la Reforma Horria demanem la implicaci activa de les
diferents administracions amb una intervenci global (perqu les actuacions parcials o
segmentades poden desajustar la resta) per poder ser efectiva des duna data concreta,
que en principi, podria ser el 16 de setembre del 2016 , coincidint amb l'inici del curs
escolar.

M Assumpta Baig i Torras

Lectures

El mestre
Mrius Moll
Ediciones B
Barcelona, febrer 2015

Novella molt interessant sobre la feina feta per alguns somiadors que es van posar al costat
de Ferrer i Gurdia i al servei de la fundaci i posada en marxa de lEscola Moderna, per
poder transformar leducaci del pas: transformar leducaci per transformar la societat i
el mateix mn.
Feina per somiadors que va acabar amb una repressi injusta, cruel i brutal denunciada per
la comunitat internacional. Persones carregades dillusi i amb un enorme inters per una
educaci que posava en valor les aptituds, les que fossin, del seu alumnat per que
qestionava tamb el que sestava fent fins el moment, i per aix van ser vistos com un
perill per lesglsia i la burgesia que mantenia lescola com un element de control social i
com una manera de reproduir la diferenciaci de classes.
La novella El Mestre ens narra la vida, la histria, la trajectria duna daquestes
persones, primer mestre de lescola Moderna i que, desprs dun llarg exili, com a
conseqncia de la repressi a lescola Moderna i de lafusellament de Ferrer i Gurdia,
retorna a Catalunya i troba un espai de llibertat en ple Montseny on intenta refer la seva
vida i torna de mica en mica a aplicar els seus coneixements com a mestre, coneixements
que va adquirir al costat de Ferrer i Gurdia.
Mrius Moll va nixer a Igualada i viu actualment a Barcelona, s enginyer de professi i
treballa com a cap de projectes i consultor dempreses amb temes vinculats a la innovaci.
Aquest fet li ha perms viatjar per mig mn. Mostra fora inters per temes relacionals
amb leducaci i el Mestre ns un exemple molt clar daquest inters i de com sap
emmarcar en la histria elements que confegeixen una trama novellada.
Amb el pseudnim d'Andrs Vidal ha publicat ja algunes de les seves novelles La herencia
de la tierra (2010), El taller de los libros prohibidos (2011), El secreto de la montaa
sagrada (2011), El sueo de la ciudad (2012) y El mar de los hombres libres (2013).
I ara, en aquest 2015, ha publicat El Mestre, que ja ha superat les expectatives que els
editors i el mateix autor havien posat en lobra ja que sha situat en el llista de les novelles
ms llegides.
La histria es desenvolupa en el turbulent segle XIX a Catalunya, les primeres accions
anarcosindicalistes, el paper de la burgesia industrial, latemptat de Mateo Morral el dia

del casament d'Alfons XIII. En aquest ambient arriba, per una casualitat, al Montseny un
home provinent de Frana. El protagonista, Emili Boix sinstalla en una comunitat de
llenyataires i a costa desfor i de patiment adquirir els coneixements de lofici i tamb la
duresa de lactivitat a la muntanya. Conviur amb aquella comunitat, viur els conflictes
personals i humans de les famlies i tamb els enfrontaments amb la gent del pla. Boix
posar en prctica els coneixements que va adquirir a lEscola Moderna i far una escola
alternativa desafiant a les autoritats civils i eclesials del poble i aix li portar conseqncies
fatals.
Amb els dies, Boix esdev un lder de la comunitat i encapala les reivindicacions per
defensar els terrenys i paratges on ha desenvolupat la seva feina i all senamora duna
dona jove que amaga el secret de la desaparici del marit. Lactitud vital de lEmili Boix s
un exemple per la comunitat per per ell les conseqncies, com ja hem dit, seran fatals.
La narraci va intercalant-se amb la histria de Pablo Bruniquer, un jove de bona famlia
que se sent atret per la pedagogia moderna de Francesc Ferrer i Gurdia, i simplica molt
directament en la fundaci de lEscola Moderna de Barcelona com un projecte que vol
revolucionar de manera pacfica i comprensible leducaci del Pas. Pablo viur els
moments clau de la fundaci daquestes escoles per tamb les situacions ms dures i
complicades que enllacen amb latemptat coms per Mateo Morral, que havia estat lligat
a lEscola Moderna, i lafusellament de manera injusta, venjativa i arbitrria de Ferrer i
Gurdia.
Pablo Bruniquer decebut tamb pel final de la seva relaci amb una companya mestra de
lEscola Moderna, marxa a lexili recorrent part dEuropa defensant i proclamant les idees
de Ferrer i Gurdia. Quan la situaci europea es complica amb la primera guerra Mundial,
Bruniquer torna a Catalunya i reneix amb la persona de lEmili Boix i la seva tasca al
Montseny intentant portar a la prctica els seus coneixements pedaggics i de dinamitzaci
social.
La novella reivindica la feina i les idees de Francesc Ferrer i Gurdia. Cadascuna de les parts
en que es divideix la novella est instruda per alguns dels pensaments de Ferrer. La
diferncia entre els models educatius i, com a conseqncia, els models de societat, es
veuen contraposats i sobretot, es qestiona quina educaci es dna i quins sn els
objectius. La reproducci dels rols socials definits pel poder o la possibilitat que lescola
opti per la formaci de ciutadans lliures i crtics amb la societat per transformar-la.
La novella, ubicada en les primeres dcades del segle XX, tracta, no obstant, temes que
sn ara duna actualitat manifesta.
Molt ben escrita, amb captols breus que li donen un ritme intens i que encara la fa ms
fcil de llegir. Inters creixent i amb un final que s un compendi de la memria dels fets
que van succeir.
Homenatge a lEscola Moderna i a Ferrer i Gurdia, malgrat encara ens calguin exercicis de
memria i reconeixement per compensar en el possible la injustcia histrica que es va
cometre amb ell.
Absolutament recomanable.

Daltres fonts

La desigualtat davui s el fracs econmic de dem


Els darrers dies hem conegut tres informes, dorganismes independents ben diversos, que un diria
que shan posat dacord per cridar latenci sobre un error important que fa anys que estem
cometent. Els orgens dels informes sn lOCDE Why less inequality benefits all (Perqu menys
desigualtat ens beneficia a tots), lINE Encuesta de condiciones de vida i la Fundaci J. Bofill Les
beques a examen. Escullo alguns elements de cada un dells, i en trec una conclusi personal.

1. OCDE. Linforme de lOrganitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmics


demostra, a partir destudis economtrics fets a dinou dels seus membres que, durant el perode
1985-2005 lndex de Gini (que sutilitza per mesurar les desigualtats en les rendes personals) va
tenir un augment important de 2 punts. Fent comparacions, conclou que aix va provocar una
reducci de 4,7 punts en el creixement daquests pasos durant el perode 1990-2010. Raona que
la causa fonamental s que una desigualtat ms gran es trasllada rpidament a una pitjor formaci
duna part important de la poblaci i que aix suposa una prdua de capital hum, un
malbaratament de recursos potencials i una disminuci de la mobilitat social. Tots aquests elements
afecten negativament la capacitat de creixement dun pas.

2. INE. Les darreres dades de lInstitut Nacional dEstadstica indiquen que a Espanya est
augmentant molt aquests ltims anys el nombre de persones en situaci de risc de pobresa o
dexclusi social. Lany 2010 estava en aquesta situaci un 26,1% de la poblaci, i ara ja ha arribat
al 29,2%. Lestudi fa una referncia especfica al fet que la part de poblaci ms afectada per aquest
augment de la pobresa sn precisament les persones menors de 16 anys, i que aix t una influncia
molt negativa en la seva formaci i, fins i tot, en la qualitat de la seva salut.

3. Fundaci Bofill. Lestudi de la Fundaci Jaume Bofill qualifica lactual sistema de beques, a
Espanya i a Catalunya, dinsuficient i de tenir un baix impacte equitatiu. Indica que shauria de
duplicar lactual inversi en beques sobre el total de la despesa pblica educativa (3,8% a Espanya
i 3,5% a Catalunya) per equiparar-se amb la Uni Europea (7,5%) i per acostar-se una mica al
dAlemanya (11%). Diu, entre altres coses, que el sistema no serveix per evitar els dos grans
problemes que tenim: el fracs escolar i laband prematur. Aix s aix perqu exclou tant els
repetidors de curs com els que intenten recuperar laband al cap duns anys, i resulta que el 79%
dels abandons es produeixen en persones en situaci precria. Tamb diu que les beques estan
excessivament concentrades en letapa universitria (un 30% de becaris) i no en la secundria (un
7%), fet que t un efecte reproductor de la desigualtat, ja que representa un ajut molt ms positiu
per a les famlies de rendes altes i mitjanes que no pas per a les de rendes baixes.

4. Lectura personal. La lectura, gaireb simultnia, dels tres informes mha perms barrejar els seus
continguts i mha servit per refermar algunes conviccions que sempre he defensat.
En primer lloc, que lincrement de les desigualtats no s noms un drama social contra el qual cal
lluitar per motius dequitat o de solidaritat, sin que representa tamb un gran problema econmic
perqu disminueix clarament les potencialitats de progrs dun pas. La desigualtat davui s la
debilitat econmica de dem.
En segon lloc, que el creixement de les economies modernes est molt lligat a la qualitat de la
formaci del seu capital hum, tant o ms que a la inversi en capital fsic. En una economia
desenvolupada, el que s important no s el que les mquines puguin fer, sin el que les persones
sn capaces de fer amb lajut de les mquines.
I, en tercer lloc, que la inversi en educaci, i en concret en beques, no t res a veure amb lajut
als pobres, sin que s la manera de fer sortir i potenciar tota la capacitat creativa de la nostra
poblaci. Caldria veure qu passaria si es redus una mica la desgravaci fiscal a segons quines
inversions de grans empreses, i sutilitzs lincrement de recaptaci per augmentar la inversi en
lrea educativa...
Ara que sembla que bufen interessants aires de canvi, caldria que, des de posicions velles o noves,
per serioses i no estridents, es fessin reflexions i propostes poltiques en direccions com les que
marquen aquests tres informes. Esperem-ho.

Joan Maj, publicat el Diari ARA el 4 de juny del 2015

La Sper-Mquina que ens est facilitant la impressi


dels papers daquesta Escola dEstiu ha estat cedida
gentilment per:

C/ Pont Reixat, 3
P.I. Pont Reixat
08960 Sant Just Desvern
Tel. 93 372 11 11
www.aula-3.com
www.audiocerver.com

Si voleu veure-la treballar, passeu per secretaria.