You are on page 1of 9

Política y economía: el Estado de Bienestar

Cohesión social, calidad de vida y crecimiento económico

El fet de dir que si els rics són + rics, xo els pobres – pobres, és positiu, és fals. La
qualitat de vida d’un ciutadà en una societat ve definida x la seva relació amb la
societat.

2 tipus de societats:
- Capitalisme (Darwinista) = societat competitiva
- hegermanda = societat col·laboradora, cohesionada

Societats amb + desigualtat = a:


- Menys qualitat de vida
- + desconfiança vs a la resta de ciutadans
- + homicidis, + mortalitat

Que és el que passa en la cohesió social que provoca que a les societats on n’hi ha
menys hi hagi patologies socials (= assassinats, homicidis, robatoris...)?

Cas d’estudi:
- Harlem (localitat USA) vs Ghana: observem una classe mitjana. La pobresa /
riquesa són termes relatius que s’han d’observar dintre de cada societat, en el seu
context. La distancia entre una renda vs el promig de recursos de la societat és el
que crea la patologia. Una persona de classe baixa a Harlem es sentirà més pobre
que la de classe mitjana a Ghana, tot i que el de Harlem en termes de recursos
(diners, llar...) és + ric que el de Ghana. Això és així xq la distància que separa a una
persona de classe baixa de Harlem a una de classe mitja serà més gran que la
distància que podem trobar a Ghana.
- IIGM = va provocar un creixement en l’esperança de vida dels anglesos. Durant la
guerra és quan hi va haver un augment de l’esperança de vida més alt en el s.XX a
GB. Això era degut a que la guerra va fer que els anglesos es cohesionessin molt, ja
que tots lluitaven contra un enemic comú. Hi havia una sensació de cohesió, de +
proximitat entre les diferents classes de la societat.
- Dintre del funcionaris públics de GB, quan es va estudiat la seva mortalitat, es va
veure que hi havia certa diferència entre l’esperança de vida dels diferents nivells
administratius. Els que cobraven + vivien + anys que els d’un nivell inferior, i així
successivament.

La reducció de les distàncies es molt necessària x a reduir la mortalitat i augmentar el


nivell de vida.

La gran majoria de programes x eradicar la pobresa van destinats als pobres i no pas a
disminuir la distancia social.

Xq una societat és + desigual que una altra? = causes de la desigualtat de la renda:


- La renda pot ser: de capital (propietats) o de treball. A + renda de capital a la
societat = + desigualtat en la distribució de la renda. Ja que la propietat està –
distribuïda que les rendes del treball.
- Diferències massa salarial. A diferència entre la distribució salarial. A + diferència
entre salaris + desigualtat.
- Intervenció de l’estat (els 3 nivells). Redistribueix i recull. Els països amb estats +
redistributius = menys desigualtat.

Si la classe treballadora es forta = renta salarial alta = estat interventor = poc ventall
salarial = - desigualtat.

La jubilación anticipada en Europa

Importancia - envejecimiento de la población (sostenibilidad de las pensiones)


- en la dimensión económica

La mayoría de la población se jubila anticipadamente:

- Desempleo
- Discapacidad (fórmula aplicada en Holanda)
- Prejubilaciones

Comienza a la edad de 50 años, pero entre los 55-57 (edad de jubilación en algunos
lugares que se permite anticipada) tiene una fuerte caída hasta la jubilación legal (que
tiene otro punto bajo).

En Suecia potencian la continuación del trabajo hasta después de los 65 años. Factores
limitadores del aumento de la edad media de jubilación:

- Incentivos - Salud
- Ciclo económico - Prejubilaciones empresariales
- Jubilación conjunta - Participación de las mujeres en determinadas tradiciones
del EdB.

Edad legal de jubilación = 65 años en la mayoría de los países; las mujeres a los 64.
Existe la posibilidad de jubilarse antes. Coincide la edad
real y legal en EEUU, Corea y Japón.

Existen diferencias en la edad de jubilación anticipada según las tradiciones del EdB.

Comodificación = como los Estados pueden vivir sin las rentas del mercado laboral
privado.

Entorno socio – económico:

- En los últimos años han aumentado las jubilaciones anticipadas en la mayoría de los
países de la OCDE.
- Fenómeno de las sociedades desarrolladas.
- Gestión diferenciada: a partir de los años 73, altos niveles de desempleo.
- En globalización: fusiones empresariales
- Desde 1995, aumenta la población activa entre los 55 - 64 años (ciclo económico,
mujeres, incentivos, jubilación conjunta).
- La Seguridad Social recibe presión por su reforma delante de la inviabilidad del
sistema, por el desequilibrio demográfico.
- Para compensar posibles desequilibrios en el futuro, la UE de los 15 asumió dos
objetivos relacionados con la participación laboral de las personas grandes:

+ Consejo Europeo de Estocolmo (marzo de 2001): se acordó que al menos la


mitad de la población entre 55 - 64 años, tendría que estar ocupada en el 2010
(actualmente el 40%).

+ Consejo Europeo de Barcelona (2002): se llegó a la conclusión de que se


tendría que aumentar en 5 años la jubilación.

- Debate académico de cual debería de ser la edad de jubilación legal:

+ Atrasarla para equipararla a la real


+ Aumentarla hasta los 70 (Fuster)

- Extremadamente probado y aceptado entre diferentes disciplinas que existe una


relación entre estado de salud percibido (o empeoramiento de la salud) y jubilación
anticipada.

Teoría Peso en Causas del Trabajadores Políticas para


literatura aumento de la disminuir la
jubilación jubilación
anticipada anticipada
Pull Amplio Incentivos Libres: Dificultar
(perspectiva desincentivas jubilación salidas
individualista) voluntaria institucionales
Push Moderada Cambios en el Limitados por No viable. Si,
sistema de las estructuras: si existe pleno
producción involuntarios empleo
Economía Minoritaria Creación de Mas o menos Voluntarias
política de salidas condicionadas Formación
envejecimiento institucionales: por el ciclo de ocupacional
- gobierno vida y del EdB Tiempo parcial
- sindicatos No
- patronal discriminación
por edad
Jubilación
conjunta
El estado de bienestar en España

Que és? Intervenció de l’estat per millorar el benestar de la ciutadania.

4 intervencions bàsiques:
- Transferències socials: fons de recursos que van d’un grup social a un altres. Les +
importants són les pensions. És el gruix de fons públics `importants d’un país. És el
programa antipobresa + important.
- Serveis: l’estat finança i pot proveir: sanitat, educació, serveis domiciliaris, serveis
socials... = serveis públics. Gran importància.
- Normes, regulacions i legislació: l’estat no financia ni proveeix, xo defineix unes
regles que la societat ha de seguir (protecció consumidor, ocupació, medi ambient...)
- Ocupació. Creació d’ocupació (qualitat i quantitat). La satisfacció amb el lloc de
treball s’ha demostrat que influeix en els anys de vida, en l’esperança de vida.

Características del Estado de Bienestar (ver hoja suelta)

¿Porque no es un tema importante el enorme déficit fiscal? (deficit social > fiscal)

Problema de clases: diferencia de poder de clases, en España, debido a Franco y a la


participación de la derecha en la transición (burguesía, pequeña
burguesía y renta alta) = poder económico, político y mediatico
que no quieren impuestos (principalmente, progresivos)

El poder de clase explica la polarización de la sociedad:

30 – 35 % de la población = uso de los servicios privados


65 – 70 % de la población = uso de los servicios públicos

En sanidad:

- España: 5,9 % del PIB


- UE: 7,4 % del PIB
- Suecia: 8,9 % del PIB

Problemas.

- 78 %, falta de tiempo en España (media tres minutos) = 2000 pacientes/médico


- 48 %, falta de tiempo en la UE = 1200 pacientes/médico

Gobiernos conservadores (tanto de PP y CIU), reformas:

- Reforma fiscal – no impuestos por prima de seguro


- Fundaciones de hospitales – autonomía financiera
Ej: Clínico: dinero público mas convenios con mutuas privadas que otorgan
privilegios a los pacientes.

Consecuencias de la priorización del sector privado = aumento de la polarización de


clase.
Servicios de salud pública desarrollados, ¿por qué?
Bajo poder de los gobiernos locales

Análisis del gasto sanitario:

- 53% hospitales
- 14% CAPs
- 23% Farmacia – industria farmacéutica muy poderosa

Estudios: países que más tiempo por visita, menos recetas.

Situación que no beneficia a ninguna clase:

- Privada: trato más personal, escogido, mayor confort,… pero calidad y tecnología
mejor en la pública. Se requiere un mayor gasto público para conseguir el confort
privado.

Aumento del número de médicos en CAPs, nueva situación, compaginación laboral-


familiar que exige numerosos cambios: horarios, infraestructura,…

Todo ello se puede conseguir aumentado los médicos, mejorando los sueldos.

El contexto político de los Estados de Bienestar

La clase social es una variable muy importante, siendo el poder que una persona tiene
dentro de la estructura productiva.

¿Cuantas clases nos encontramos?

Clasificación por niveles de renta o por años de educación. Indicador de clase es un


síntoma pero no la causa, pero la renta no es un buen indicador porque una clase más
alta puede cobrar menos.

Desarrollo:

- Estructura desarrollo (papel dentro del mercado internacional)

+ Burguesía: renta derivada de la propiedad (accionista). Sector muy pequeño


(1%) pero de enorme influencia; poder económico, político y social.

+ Pequeña burguesía: capital de pequeñas empresas o gestión de estas empresas.

+ Clases medias de renta alta: el poder no deriva de la propiedad de los medios de


comunicación sino del conocimiento y la autoridad sobre otros (supervisión). Con
esta clase sumamos el 30% de la población.

+ Clases media de renta media (principalmente autónomos)


+ Clase trabajadora: renta derivada del trabajo, no de la propiedad, sin
conocimientos licenciados y se encuentran supervisados (58 – 60 %).

Pero no encontramos discurso político de clases.

Poder de clase esencial, donde mucho poder de clase, EdB muy desarrollados.

Tipologia de l’estat del Benestar: no va en funció d’una divisió geogràfica, sinó política.

Nord Europa:
Ha predominat el partit socialdemocrata la major part del temps des de la 2ª GM.

Característiques:
- Des de la 2ª GM la major part dels anys han estat governats pels partits
socialdemòcrates.
- Universalització ( tot ciutadà o resident té dret a transferències i serveis) dels drets.
No depèn del nivell eco, ni regió, sinó que tothom té els mateixos drets.
- Finançats x fons generals de l’estat (central i local).
- Provisió dels serveis pública. L’estat financia i provisiona. Provisió d’ocupació.
L’estat del Benestar es veu com una provisió d’ocupació. Els serveis com a font
d’ocupació.
- La igualtat de drets de la dona no es realitzarà si no té la mateixa oportunitat
d’entrada al mercat laboral que l’home, x lo que s’ajuda a la dona amb serveis
domiciliaris, guarderies...= molta ocupació.
- L’home està educat de tal forma que es fan igual responsables de les tasques de la
llar. S’ajuda a la dona a integrar-se al mercat laboral.
- Els serveis d’ajuda a les famílies són imprescindibles x a la integració de la dona i a
la vegada la integració d’aquesta genera més riquesa pel país.
- Molts treballadors, amb alts sous = molts i alts impostos.
- Alta natalitat x les condicions al voltant de la dona, que ho permeten.
- Gran protagonisme dels municipis.

Context:
- Classe treballadora forta, aliada amb les classes mitges.
- Moviment laboral molt fort: el 88% sindicalitzats, partits conservadors dividits i
petits, partit socialdemòcrata governant durant 44 anys.

Sud Europa:
Dictadures des de la 2ª GM
Característiques:
- Espanya, Itàlia, Portugal... països que han sofert feixismes.
- Què és el feixisme? Resposta de les classes dominants front a les classes dominades
(treballadores), mitjançant un cop d’estat contra l’ordre democràtic establert.
- Enorme repressió front a les classes treballadores, populars.
- A la 2ª república s’introdueix la seguretat social: escola pública, laïcisme, llei del
divorci, llei de l’avortament, reforma agrària... = impossible dur a terme les
reformes sense l’enfrontament de l’església.
- Actualment la despesa social d’Espanya és una de les + baixes d’Europa. L’estat del
benestar està poc desenvolupat = Grècia i Itàlia.
- L’estat franquista: seguretat social no universal. Es financia i proveeix a partir de
l’estat, ‘estat era feble, molt militaritzat, amb una administració molt rígida
(=herència actual).
- Finançament: contribució treballadors i empresaris x a les pensions i seguretat
social.

Context:
- Dictadura feixista, molt repressiva.

Centre Europa:
Governs democristians

Característiques:
- Principi de contribucions. Els serveis depenen de les contribucions dels empresaris i
treballadors, que paguen una caixa social.
- La seguretat social està a càrrec de l’administració (administrada x el govern,
treballadors i empresaris).
- La provisió pot ser pública o privada.
- Cada sector ocupacional té la seva pròpia caixa. En el moment d’utilització dels
fonts, de les contribucions, sempre hi ha un copagament.

Context:
- Sistema bismarkià, quan va tenir lloc la comuna de parís = rebel·lió de les classes
populars = gran impacte a l’Europa aristocràtica que va respondre amb una forta
repressió i establint la seguretat social, amb l’objectiu de dividir a la classe
treballadora, al no ser igual per a tots (universal) els beneficis de la seguretat social.
- Depenia de la contribució del lloc de treball.

USA:
Model liberal

Característiques:
- Sistema mixt públic / privat.
- Provisió i finançament privat.
- Contribucions dels treball i empresaris

Context:
- Enlloc de pagar a una caixa es paga a assegurances privades.
- Llei de Taft – Hartley: que l’estat del benestar es negocia a partir d’una negociació
col·lectiva entre sindicats i empreses on hi ha un sindicat fort = bona cobertura
sanitària (conveni col·lectiu).
- Sistema molt de control de la classe treballadora, x part de les assegurances i es
grans empresaris.
- Aquesta llei impedeix actuar als treballadors com a classe unida. Un treballador de
la siderúrgica no pot fer vaga com a recolzament d’altres treballadors d’un altre
sector.
- Estat del benestar molt poc desenvolupat i molt privatitzat. El 17% de la població no
té cobertura sanitària.
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL:

Feixisme, que es? És un règim polític amb 8 característiques segons Malekafis:


- Buscar el poder i crear un nou tipus de societat, on hi hagués una nova classe
d’home, creant una jerarquia que glorificava l’ordre, nacionalisme i la guerra.
- Un únic líder amb condicions suposadament sobre – humanes.
- El líder va crear el partit feixista abans de la presa de poder = instrument x assolir el
poder.
- Èmfasi important en la propaganda política al voltant de la figura del líder.
- Extrem nacionalisme
- Consecució, com a objectiu eco, d’aconseguir la modernització del país.
- Creació de noves organitzacions, totalitzadores, amb una única ideologia.
- Des de l’església, passant x empresaris, cultura, ... juguen un paper clau en el
recolzament al règim.

Sistema totalitzant, basat en un nacionalisme extrem, amb un ordre molt jeràrquic, amb
un partit únic i un líder amb característiques sobre –humanes i amb grups de poder
(església...) que recolzen al règim.

Segons Navarro, hi fan falta 3 característiques +:


- El racisme: juga un paper clau. Sentiment de superioritat ètnica.
- No creien en l’existència de classes socials, ni en la lluita de classes.
- Profundament anti – liberal i anti – esquerres.

Era el franquisme un feixisme?


- El franquisme era molt nacionalista
- El caudillisme = idolatrar Franco “x gràcia de Deu”
- Havia un partit feixista = la falange = que es va convertir en el movimiento
nacional.
- Els mitjans d’informació estaven totalment controlats.
- El nacionalisme espanyol era extrem, i era racista (dia nacional = dia de la raça
espanyola).
- La ideologia era totalitzant, era una combinació del nacionalisme extrem i
catolicisme. L’església era un element clau del sistema. La banca i empresariat tb
recolzaven el règim.
- + de 200.000 assassinats polítics, sobretot sobre persones d’esquerra
- hi havia el sindicat vertical on estaven els treballadors i empresaris junts = no
creència en les classes socials.

X tant, el franquisme, era un feixisme. Dintre d’Espanya es parla del franquisme xo a


l’exterior es parla de feixisme, referint-se a aquest règim.

Aquí s’intenta identificar al règim amb una única persona, es personifica aquest règim.
A Espanya, el silencia actual sobre aquest període és x la força de les dretes en el procés
de transició.

Linz estará a favor de reconocer que el régimen franquista es un fascismo al principio,


pero después solo sera autoritario.

Pero ello no es así:


- URSS – Régimen comunista hasta el final y la distancia entre el último dirigente y
Lenin es mucho mayor que el de Franco del principio y del final.
- Las bases, la simbología, la oratoria,… del régimen era la de la ideología de 1975.