You are on page 1of 5

Francesc Vergés Cid

ELS PROBLEMES

Els problemes són les coses que tenim


nosaltres, són coses que no podem resoldre.
Per exemple, si has perdut el gos i no el
trobes, això és un problema. I poses cartells
del gos perdut amb tota la informació. Aquest
és un tipus de problema, perquè també pot
ser un problema de matemàtiques, com 4 + 6
x (19 x 100) = ?
Els problemes es poden resoldre com els de
matemàtiques, o no si tinc 499 caramels i
n’agafo 600. Com ho he fet? Aquest és un
problema sense solució.
Un altre exemple: per què el vent no es veu?
És un problema sense solució, bé, almenys jo
no ho sé!
Els problemes són el que no es pot solucionar
o el que sí.
Ah, i per a unes quantes persones es diu
problemes i no es diu poblemes.
Pau Alaixendri Queralt

L’ECO DE LES RIALLES

Quan un nen o nena és molt lleig o té alguna


dificultat és quan els xiquets/es es riuen
d’ell/a.
Al nen/a no li sembla bé perquè ell pensa que
si als altres els hi agradaria que els diguessin
el que li diuen a ell.
La resposta que donen és que no, però per
dins els dóna una mica igual. Després li diuen
que si els pot perdonar i li diu que sí, però
després ho tornen a fer. I sempre és així per
als menys afortunats.
Jo crec que el correcte és que tots siguem
amics, i que respectem els altres encara que
siguin diferents. A la vida totes les coses no
són sempre com han de ser. De vegades les
persones no reflexionen sobre el que han de
fer i actuen malament.
Marina Jaime Ariño

EL MILLOR DE LA VIDA

Què és el millor de la vida? Per a cadascú és


diferent. Podria ser qualsevol cosa ja que les
persones som diferents. Aquí va un exemple.
Hi havia una vegada dos germans. El germà
gran era molt pobre i el germà petit era ric.
S’acostava el Nadal i la família del germà gran
no tenien res per menjar.
- Eduardo, li hem de demanar al teu germà
que ens deixi sopar amb ell – li deia la dona
del germà pobre.
- A Manolo? No, no segur que serem una
càrrega.
- Ara mateix vaig a demanar-li – respongué
la dona, que es deia Paquita.
Va anar i li va suplicar a Manolo que els deixés
sopar amb ells.
- Ai! El millor de la vida és ser ric! –deia
sempre-. D’acord, sopareu amb nosaltres,
però dutxeu-vos i veniu arreglats.
Ell no era egoïsta, però era poc simpàtic. La
seva dona es deia Pepita i també creia que el
millor de la vida era ser ric.
Va arribar el dia del sopar i tota la família
pobra es va arreglar. Sopant, sopant, van
treure el tema del millor de la vida.
- Ai, jo penso que és la infantesa –deia la
Paquita.
- No, és ser ric –deia Manolo.
- Trobo que té raó –respongué Pepita.
- Doncs penso que per a cadascú és
diferent –respongué Eduardo.