You are on page 1of 69

3r CURS ESO / MATEMTIQUES.

PITGORES
COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06,
dacord amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

PROJECTE
CURRICULAR

Comunitat Valenciana

Basat en el RD 1631/06, dacord amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol,


publicat en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

MATEMTIQUES

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06,
dacord amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

LEGISLACI VIGENT............................................................................................... 4
INTRODUCCI........................................................................................................ 5
CARACTERSTIQUES DELS ALUMNES DE LETAPA......................................................8
COMPETNCIES BSIQUES......................................................................................9
EL CONCEPTE DE COMPETNCIA BSICA................................................................................................. 9
NATURALESA DE LES HUIT COMPETNCIES BSIQUES............................................................................. 9
CONTRIBUCI DE LA MATRIA A LADQUISICI DE LES COMPETNCIES BSIQUES................................10

METODOLOGIA..................................................................................................... 12
PRINCIPIS PSICOPEDAGGICS GENERALS............................................................................................... 12
PRINCIPIS DIDCTICS DE LA MATRIA.................................................................................................... 14
LEDUCACI EN VALORS EN LA MATRIA DE MATEMTIQUES.................................................................17
ELS ENSENYAMENTS TRANSVERSALS EN LA MATRIA DE MATEMTIQUES.............................................18
AGRUPAMENTS DALUMNES................................................................................................................... 20
ORGANITZACI DE LESPAI..................................................................................................................... 21
MATERIALS I RECURSOS FONAMENTALS................................................................................................. 22
UTILITZACI DE LES TIC......................................................................................................................... 23
ATENCI A LA DIVERSITAT...................................................................................................................... 25
TIPOLOGIA DE LES ACTIVITATS............................................................................................................... 27
ACTIVITATS COMPLEMENTRIES I EXTRAESCOLARS RELACIONADES AMB EL CURRCULUM....................29
MESURES PREVISTES PER A ESTIMULAR LINTERS I LHBIT DE LA LECTURA
I LA MILLORA DE LEXPRESSI ORAL I ESCRITA DE LALUMNAT..............................................................30

AVALUACI.......................................................................................................... 32
PROCEDIMENTS DAVALUACI................................................................................................................ 32
INSTRUMENTS DAVALUACI.................................................................................................................. 34
CRITERIS DE QUALIFICACI.................................................................................................................... 35
AVALUACI FINAL I PROVA EXTRAORDINRIA DE SETEMBRE..................................................................37
SEGUIMENT DEL PROJECTE CURRICULAR............................................................................................... 38

PROJECTE CURRICULAR PER AL TERCER CURS........................................................39


TRACTAMENT DE LES COMPETNCIES BSIQUES EN EL TERCER CURS...................................................39

OBJECTIUS........................................................................................................... 43
OBJECTIUS PER A LETAPA DE LEDUCACI SECUNDRIA.......................................................................43
OBJECTIUS DE LETAPA EN LA MATRIA DE MATEMTIQUES...................................................................44
OBJECTIUS DE LA MATRIA PER AL TERCER CURS.................................................................................. 45

CONTINGUTS....................................................................................................... 46
2

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06,
dacord amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

CONTINGUTS DE LA MATRIA PER AL TERCER CURS.............................................................................. 46


CONCRECI I RELACI ENTRE CONTINGUTS DE LA MATRIA I CONTINGUTS
DEL PROJECTE CURRICULAR DEL TERCER CURS..................................................................................... 49
ORGANITZACI TEMPORAL.................................................................................................................... 58

AVALUACI.......................................................................................................... 59
CRITERIS DAVALUACI DEL TERCER CURS............................................................................................. 59
RELACI ENTRE CRITERIS DAVALUACI DEL CURRCULUM OFICIAL
I ELS CRITERIS DAVALUACI DEL PROJECTE CURRICULAR.................................................................... 61
CONTINGUTS MNIMS O APRENENTATGES BSICS.................................................................................. 65

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06,
dacord amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

LEGISLACI VIGENT
Nivell estatal

Reial decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual sestableixen els ensenyaments mnims
corresponents a lEducaci Secundria Obligatria.

Nivell autonmic

Dacord amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial de la Comunitat


Valenciana, pel qual sestableix el currculum de lEducaci Secundria Obligatria.

Les programacions didctiques en l'ensenyana bsica hauran de concretar, almenys, els apartats
segents:
1. Introducci.( Justificaci de la programaci i contextualitzaci. (Pgina 5)
2. Objectius generals de l'etapa i, si s el cas, cicle. (Pgina 44)
3. Objectius especfics de l'rea o matria. (Pgina 45)
4. Competncies bsiques. Relaci entre les competncies bsiques i els objectius de l'rea o
matria i els criteris d'avaluaci. (Pginas 9 i 39)
5. Continguts. Estructura i classificaci. (Pginas 46 i segents)
6. Organitzaci de les unitats didctiques. (Pgina 46)
7. Distribuci temporal de les unitats didctiques. (Pgina 58)
8. Metodologia. Orientacions didctiques. (Pginas 12 i segents)
9. Metodologia general i especfica de l'rea o matria. (Pginas 12 i 14)
10. Activitats i estratgies d'ensenyana i aprenentatge. (Pgina 27)
11. Criteris d'avaluaci. (Pgina 59)
12. Instruments d'avaluaci. (Pgina 34)
13. Tipus d'avaluaci. (Pgina 32)
14. Criteris de qualificaci. (Pgina 35)
15. Activitats de refor i ampliaci. (Pgina 27)
16. Avaluaci del procs d'ensenyana i aprenentatge. (Pgina 32 i segents)
17. Mesures d'atenci a l'alumnat amb necessitat especfica de suport educatiu o amb necessitat de
compensaci educativa. Foment de la lectura. (Pgina 30)
18. Utilitzaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. (Pgina 23)
19. Recursos didctics i organitzatius. (Pgina 22)
20. Activitats complementries. (Pgina 29)

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06,
dacord amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

INTRODUCCI
En el seu intent de comprendre el mn, totes les civilitzacions han creat i desenvolupat eines
matemtiques: el clcul, la mesura i lestudi de relacions entre formes i quantitats han servit als cientfics de
totes les poques per a generar models de la realitat.
Les matemtiques, tant histricament com socialment, formen part de la nostra cultura i els individus
han de ser capaos dapreciar-les. El domini de lespai i del temps; lorganitzaci i loptimitzaci de recursos,
formes i proporcions; la capacitat de previsi i control de la incertesa o el maneig de la tecnologia digital en
sn noms alguns exemples.
En la societat actual, les persones necessiten, en els diferents mbits professionals, ms domini
didees i de destreses matemtiques que les que necessitaven fa tan sols uns anys. La presa de decisions
exigeix comprendre, modificar i produir missatges de tota mena, i en la informaci que es maneja cada
vegada apareixen ms sovint taules, grfics i frmules que requereixen coneixements matemtics per a
interpretar-los correctament. Per aix, els ciutadans han destar preparats per a adaptar-se amb eficcia als
canvis continus que es generen.
Ara b, emprendre els reptes de la societat contempornia suposa, a ms, preparar els ciutadans
perqu adquirisquen autonomia a lhora destablir hiptesis i de contrastar-les, dissenyar estratgies o
extrapolar resultats a situacions anlogues. Els continguts matemtics seleccionats per a aquesta etapa
obligatria estan orientats a aconseguir que tots els alumnes puguen assolir els objectius proposats i
estiguen preparats per a incorporar-se a la vida adulta. Per aix, shauran dintroduir les mesures que calga
en cada cas per a atendre la diversitat dactituds i de competncies cognitives de lalumnat de letapa.
Perqu laprenentatge siga efectiu, els nous coneixements que es pretn que lalumne construsca
shan de basar en els que ja t, tractant sempre de relacionar-los amb la prpia experincia i de presentarlos preferentment en un context de resoluci de problemes. Alguns conceptes shan dabordar des de
situacions preferiblement intutives i prximes a lalumnat per reprendrels desprs des de nous punts de
vista que afigen elements de complexitat. La consolidaci dels continguts considerats complexos sha de fer
duna manera gradual i cclica, amb el plantejament de situacions que permeten abordar-los des de
perspectives ms mplies o en connexi amb continguts nous.
En tots els cursos sha incls un bloc de continguts comuns que constitueix leix transversal
vertebrador dels coneixements matemtics que comprn. Aquest bloc fa una referncia expressa, entre
daltres, a un tema bsic del currculum: la resoluci de problemes. Des dun punt de vista formatiu, la
resoluci de problemes s capa dactivar les capacitats bsiques de lindividu, com ara llegir
comprensivament, reflexionar, establir un pla de treball, revisar-lo, adaptar-lo, generar hiptesis, verificar
lmbit de validesa de la soluci, etc., ja que no debades s el centre sobre el qual gravita lactivitat
matemtica en general. Tamb sintrodueixen en aquest bloc la capacitat dexpressar verbalment els
5

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06,
dacord amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

processos que se segueixen i la confiana en les prpies capacitats per a interpretar, valorar i prendre
decisions sobre situacions que inclouen un suport matemtic, i posar aix en relleu la importncia dels
factors afectius en lensenyament i laprenentatge de les matemtiques.
La resta dels continguts shan distribut en cinc blocs: Nombres, lgebra, Geometria, Funcions i
grfiques, i Estadstica i probabilitat. Cal indicar que solament s una manera dorganitzar-los. No es
tracta de crear compartiments estanc: en tots els blocs sutilitzen tcniques numriques i algebraiques, i en
qualsevol daquests pots ser til confeccionar una taula, generar un grfic o suscitar una situaci dincertesa
probabilstica.
El desenvolupament del sentit numric iniciat en lEducaci Primria continua en lEducaci
Secundria amb lampliaci dels conjunts de nombres que sutilitzen i la consolidaci dels que ja shan
estudiat pel fet destablir relacions entre diferents formes de representaci numrica, com ara de fraccions,
decimals i percentatges. El ms important en aquests cursos no sn noms les destreses de clcul ni els
algoritmes de llapis i paper, sin una comprensi de les operacions que permeta ls raonable daquestes,
parallelament al desenvolupament de la capacitat destimaci i clcul mental que facilite exercir un control
sobre els resultats i possibles errors.
Al seu torn, les destreses algebraiques es desenvolupen a travs dun augment progressiu en ls i
el maneig de smbols i expressions des del primer any de Secundria fins a lltim, amb una atenci especial
a la lectura, la simbolitzaci i el plantejament que es fa a partir de lenunciat de cada problema.
Per a lorganitzaci dels continguts dlgebra sha tingut en compte que el seu estudi resulta difcil,
massa sovint, a molts alumnes. La construcci del coneixement algebraic ha de partir de la representaci i
la transformaci de quantitats. El treball amb patrons i relacions, la simbolitzaci i la traducci entre
llenguatges sn fonamentals en els primers cursos.
La geometria, a ms de definicions i frmules per al clcul de superfcies i volums, s, sobretot,
descriure i analitzar propietats i relacions, i classificar i raonar sobre formes i estructures geomtriques.
Laprenentatge de la geometria ha doferir oportunitats contnues per a construir, dibuixar, modelitzar,
mesurar o classificar dacord amb criteris lliurement elegits. El seu estudi ofereix oportunitats excellents
destablir relacions amb altres mbits, com la naturalesa o el mn de lart, que no haurien de quedar al
marge.
La utilitzaci de recursos manipulatius que servisquen de catalitzador del pensament de lalumne s
sempre aconsellable, per cobra una importncia especial en geometria, on labstracci es pot construir a
partir de la reflexi sobre les idees que sorgeixen de lexperincia adquirida per la interacci amb un objecte
fsic. Presenten un inters especial els programes de geometria dinmica pel fet de permetre als estudiants
interactuar sobre les figures i els seus elements caracterstics, i facilitar aix la possibilitat danalitzar
propietats, explorar relacions, formular conjectures i validar-les.
Lestudi de les relacions entre variables i la seua representaci mitjanant taules, grfics i
models matemtics s molt til per a descriure, interpretar, predir i explicar fenmens diversos de tipus
econmic, social o natural. Els continguts daquest bloc es mouen entre les diferents maneres de
6

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06,
dacord amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

representar una situaci: verbal, numrica, geomtrica o a travs duna expressi literal i les diferents
maneres de traduir una expressi dun llenguatge a un altre. Aix mateix, es pretn que els estudiants siguen
capaos de distingir les caracterstiques de determinats tipus de funcions per tal de modelitzar situacions
reals.
A causa de la seua presncia en els mitjans de comunicaci i ls que en fan les diferents matries,
lestadstica t en lactualitat una gran importncia i el seu estudi ha de capacitar els estudiants per a
analitzar duna manera crtica les presentacions fallaces, les interpretacions esbiaixades i els abusos que
de vegades cont la informaci de naturalesa estadstica. En els primers cursos es pretn una aproximaci
natural a lestudi de fenmens aleatoris senzills mitjanant lexperimentaci i el tractament, per mitj de
taules i grfics, de dades estadstiques. Posteriorment, el treball es dirigeix a lobtenci de valors
representatius duna mostra i saprofundeix en la utilitzaci de diagrames i grfics ms complexos per tal de
trauren conclusions. Ls dels fulls de clcul facilita el procs dorganitzar la informaci, possibilita ls de
grfics senzills, el tractament de grans quantitats de dades, i allibera temps i esforos de clcul per a
dedicar-lo a la formulaci de preguntes, la comprensi didees i la redacci dinformes.
En la construcci del coneixement, els mitjans tecnolgics sn eines essencials per a ensenyar,
aprendre i, en definitiva, per a fer matemtiques. Aquests instruments permeten concentrar-se en la presa
de decisions, la reflexi, el raonament i la resoluci de problemes. En aquest sentit, la calculadora i les eines
informtiques sn hui dispositius que susen comunament en la vida quotidiana; per tant, el treball daquesta
matria a laula hauria de reflectir aquesta realitat.
En tots els casos, les matemtiques shan de presentar als alumnes com un conjunt de coneixements
i procediments prxims a la seua experincia, que han evolucionat en el transcurs del temps i que, de segur
que continuaran fent-ho en el futur.

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06,
dacord amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

CARACTERSTIQUES DELS ALUMNES DE LETAPA


LEducaci Secundria Obligatria coincideix amb un dels perodes ms importants i crtics del
desenvolupament personal: ladolescncia. Tota una experincia, apassionant i complexa, plena de canvis
importants fsics, personals i socials. Aquest torrent de canvis influeix de manera notable en el carcter dels
xics i les xiques, en el seu comportament i, per descomptat, en el rendiment escolar.
Cada xiquet t unes pautes i un ritme individual de creixement, determinat per lmbit sociocultural, que
marca les diferncies i la diversitat en un mateix nivell de desenvolupament. Tanmateix, ser til repassar
duna manera molt general els trets que defineixen la personalitat en aquesta etapa de ladolescncia.

Acceleraci del desenvolupament fsic


La pubertat es manifesta amb canvis fsics forts i imparables: augmenten lalada i el pes, canvia la
veu, tenen lloc canvis importants en els rgans sexuals, apareix borrissol corporal i facial, es
desenvolupen els pits Xics i xiques viuen aquest procs preocupats per la seua imatge i aix
afecta, de vegades, la seua autoestima.

Conflictes emocionals i egocentrisme


No s fcil abandonar definitivament la infncia; a ladolescent li encantaria ser major, per
lespanten i el desconcerten els canvis tan rpids que experimenta. No s estrany, per tant, que es
produsquen irregularitats en el seu temperament o que experimente fortes emocions i sentiments;
tot aix, a ms, viscut generalment amb un marcat egocentrisme.

Gran desenvolupament de les capacitats intellectuals i cognitives


Amb linici de la pubertat comena a despertar-se el pensament abstracte o formal, s a dir, es
desenvolupa la capacitat per a comenar a pensar duna manera ms cientfica i reflexiva. Xiques i
xics seran cada vegada ms capaos de fer activitats que impliquen processos dargumentaci,
formulaci i comprovaci dhiptesis i resoluci de problemes.

Canvis en les relacions socials


En aquest perode es produeix una emancipaci progressiva de lmbit familiar i apareix amb fora
el sentit de lamistat i del grup. Els adolescents comenaran a compartir, amb ms intensitat, metes,
interessos i valors comuns. s el moment que igualen la seua forma de vestir, les formes
dexpressi, els gustos musicals, etc., i comencen a mostrar inters pel sexe.

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06,
dacord amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

COMPETNCIES BSIQUES
Abans de concretar com contribueix la matria de Matemtiques al desenvolupament de les
competncies bsiques, considerem oport detenir-nos a analitzar, en primer lloc, qu, quantes i quines
sn les competncies bsiques.

EL CONCEPTE DE COMPETNCIA BSICA


Sentn per competncia la capacitat de posar en prctica de manera integrada, en contextos i
situacions diferents, els coneixements, les habilitats i les actituds personals adquirits. Les competncies
tenen tres components: un saber (un contingut), un saber fer (un procediment, una habilitat, una
destresa) i un saber ser o saber estar (una actitud determinada). Les competncies bsiques o clau
tenen les caracterstiques segents:

Promouen el desenvolupament de capacitats ms que lassimilaci de continguts, encara que


aquests sempre es troben presents a lhora de concretar-se els aprenentatges.

Tenen en compte el carcter aplicatiu dels aprenentatges, ja que sentn que una persona
competent s aquella capa de resoldre els problemes propis del seu mbit dactuaci.

Es basen en un carcter dinmic, ja que es desenvolupen duna manera progressiva i es poden


adquirir en situacions i institucions formatives diferents.

Tenen un carcter interdisciplinar i transversal, ja que integren aprenentatges procedents de


diferents disciplines.

Sn un punt de trobada entre la qualitat i lequitat, perqu pretenen garantir una educaci que done
resposta a les necessitats reals de la nostra poca (qualitat) i que servisca de base comuna a tots els
ciutadans (equitat). Les competncies clau o bsiques, s a dir, aquells coneixements, destreses i
actituds que tots els individus necessiten per al seu desenvolupament personal i la seua inserci
adequada en la societat i en el mn laboral, shaurien dhaver desenvolupat en acabar lensenyament
obligatori i servir de base per a un aprenentatge al llarg de la vida.

NATURALESA DE LES HUIT COMPETNCIES BSIQUES


La LOE defineix huit competncies bsiques que es consideren necessries per a totes les
persones en la societat del coneixement i que shan de treballar en totes les matries del currculum:
1. Competncia en comunicaci lingstica
Es refereix a la utilitzaci del llenguatge com a instrument de comunicaci oral i escrita.
2. Competncia matemtica
Consisteix en lhabilitat per a utilitzar i relacionar els nombres, les seues operacions bsiques, els
smbols i les formes de raonament matemtic.
9

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06,
dacord amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

3. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic


s lhabilitat per a interactuar amb el mn fsic, tant en els aspectes naturals com en els aspectes
generats per lacci humana. Tamb es relaciona amb ls del mtode cientfic.
4. Tractament de la informaci i competncia digital
Comprn les habilitats per a buscar, obtenir, processar i comunicar informaci, i la utilitzaci de les
noves tecnologies per a aquesta tasca.
5. Competncia social i ciutadana
Fa possible comprendre la realitat social en qu es viu, cooperar, conviure i exercir la ciutadania
democrtica en una societat plural, aix com participar en la millora daquesta.
6. Competncia cultural i artstica
Suposa comprendre, apreciar i valorar crticament diferents manifestacions culturals i artstiques.
7. Competncia per a aprendre a aprendre
Implica disposar dhabilitats per a iniciar-se en laprenentatge i ser capa de continuar aprenent
duna manera cada vegada ms efica i autnoma, dacord amb els propis objectius i necessitats.
8. Autonomia i iniciativa personal
Suposa ser capa dimaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar accions o projectes individuals o
collectius amb creativitat, confiana, responsabilitat i sentit crtic.

CONTRIBUCI DE LA MATRIA A LADQUISICI DE LES COMPETNCIES


BSIQUES
Es pot entendre que tot el currculum de la matria contribueix a ladquisici de la competncia
matemtica, perqu la capacitat per a utilitzar diferents formes de pensament matemtic, a fi dinterpretar i
descriure la realitat i actuar sobre aquesta, forma part del mateix objecte daprenentatge. Tots els blocs de
continguts sorienten a aplicar les destreses i les actituds que permeten raonar matemticament,
comprendre una argumentaci matemtica, i expressar-se i comunicar-se en el llenguatge matemtic,
utilitzant les eines adequades, i integrant el coneixement matemtic amb altres tipus de coneixement per
obtenir conclusions, reduir la incertesa i enfrontar-se a situacions quotidianes dun diferent grau de
complexitat.
La discriminaci de formes, relacions i estructures geomtriques, especialment amb el
desenvolupament de la visi espacial i la capacitat per a transferir formes i representacions entre el pla i
lespai, contribueix a aprofundir en la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic. La
modelitzaci constitueix un altre referent en aquesta direcci. Elaborar models exigeix identificar i
seleccionar les caracterstiques rellevants duna situaci real, representar-la simblicament i determinar
pautes de comportament, regularitats i invariants, a partir de les quals cal fer prediccions sobre levoluci, la
precisi i les limitacions del model.
Al seu torn, la incorporaci deines tecnolgiques com a recurs didctic per a laprenentatge i per a
la resoluci de problemes contribueix a millorar la competncia en el tractament de la informaci i
10

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06,
dacord amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

competncia digital dels estudiants, de la mateixa manera que la utilitzaci dels llenguatges grfic i
estadstic ajuda a interpretar millor la realitat expressada pels mitjans de comunicaci. No resulta menys
important la interacci entre els diferents tipus de llenguatge: natural, numric, grfic, geomtric i algebraic,
com a manera de relacionar el tractament de la informaci amb lexperincia dels alumnes.
Les matemtiques contribueixen a la competncia en comunicaci lingstica, ja que es conceben
com una rea dexpressi que utilitza contnuament lexpressi oral i escrita en la formulaci i lexpressi de
les idees. Per aix, en totes les relacions densenyament i aprenentatge de les matemtiques i, en particular,
en la resoluci de problemes, adquireix una importncia especial lexpressi tant oral com escrita dels
processos fets i dels raonaments seguits, ja que ajuden a formalitzar el pensament. El mateix llenguatge
matemtic s, en si mateix, un vehicle de comunicaci didees que destaca per la precisi en els termes i
per una gran capacitat per a transmetre conjectures grcies a un lxic de carcter sinttic, simblic i
abstracte.
Les matemtiques contribueixen a la competncia en lexpressi cultural i artstica perqu el
mateix coneixement matemtic s una expressi universal de la cultura i, en particular, la geometria s una
part integral de lexpressi artstica de la humanitat pel fet doferir mitjans per a descriure i comprendre el
mn que ens envolta i apreciar la bellesa de les estructures que ha creat. Cultivar la sensibilitat i la
creativitat, el pensament divergent, lautonomia i lapassionament esttic sn objectius daquesta matria.
Els mateixos processos de resoluci de problemes contribueixen, duna manera especial, a
fomentar lautonomia i la iniciativa personal perqu sutilitzen per a planificar estratgies i assumir reptes,
i contribueixen a conviure amb la incertesa, i controlar alhora els processos de presa de decisions. Tamb
les tcniques heurstiques que desenvolupa constitueixen models generals de tractament de la informaci i
de raonament, i consoliden ladquisici de destreses involucrades en la competncia daprendre a
aprendre, com ara lautonomia, la perseverana, la sistematitzaci, la reflexi crtica i lhabilitat per a
comunicar els resultats.
La utilitzaci de les matemtiques per a descriure fenmens socials fomenta la competncia social
i ciutadana. Les matemtiques, fonamentalment a travs de lanlisi funcional i de lestadstica, aporten
criteris cientfics per a predir i prendre decisions. Tamb es contribueix a aquesta competncia enfocant els
errors comesos en els processos de resoluci de problemes amb un esperit constructiu, i aix permet de
passada valorar els punts de vista aliens en igualtat amb els propis.

11

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06,
dacord amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

METODOLOGIA
PRINCIPIS PSICOPEDAGGICS GENERALS
Els principis psicopedaggics generals sorgeixen de les teories del procs densenyament i
aprenentatge que, al seu torn, es desprenen del marc teric o el paradigma que els empara. Del marc
curricular constructivista es desprenen com a principis generals o idees-eix els segents:
1. Partir del nivell de desenvolupament de lalumne. Aquest principi exigeix atendre simultniament el
nivell de competncia cognitiva corresponent al nivell de desenvolupament en qu es troben els
alumnes, duna banda, i els coneixements previs que tenen en relaci amb el que es vulga que
aprenguen, daltra banda. Aix es deu al fet que linici dun nou aprenentatge escolar comena a partir
dels conceptes, les representacions i els coneixements que ha construt lalumne en les seues
experincies prvies.
2. Assegurar la construcci daprenentatges significatius. Per a assegurar un aprenentatge
significatiu shan de complir diverses condicions. En primer lloc, el contingut ha de ser
potencialment significatiu (significativitat), tant des del punt de vista de lestructura lgica de la matria
que es treballe com de lestructura psicolgica de lalumne. En segon lloc, cal que lalumne tinga
una activitat favorable per a aprendre significativament, s a dir, que estiga motivat per a connectar els
coneixements nous que aprn amb el que ell ja en sap, a fi de modificar les estructures cognitives
anteriors.
Si es produeixen aprenentatges vertaderament significatius, saconsegueix un dels objectius
principals de leducaci: assegurar la funcionalitat del que aprn, s a dir, que els coneixements
adquirits es puguen utilitzar en les circumstncies reals en qu lalumne ho necessite.
3. Facilitar la realitzaci daprenentatges significatius per si mateixos. Cal que els alumnes
siguen capaos daprendre a aprendre; per a fer-ho cal prestar una atenci especial a ladquisici
destratgies de planificaci del propi aprenentatge i al funcionament de la memria comprensiva.
La memria no s noms el record del que sha aprs, sin tamb el punt de partida per a adquirir
nous aprenentatges. Com ms rica siga lestructura cognitiva en qu semmagatzemen la informaci i
els aprenentatges adquirits, ms fcil ser poder adquirir aprenentatges significatius per un mateix.
4. Modificar esquemes de coneixement. Lestructura cognitiva dels alumnes es concep com un
conjunt desquemes de coneixement que recullen una srie dinformacions, que es poden organitzar,
poc o molt i, per tant, ser ms o menys adequades a la realitat. Durant el procs daprenentatge,
lalumne hauria de rebre informacions que entren en contradicci amb els coneixements que fins aquell
moment t i que, daquesta manera, trenquen lequilibri inicial dels seus esquemes de coneixement. Una
vegada superada, aquesta fase tornar el reequilibri, la qual cosa suposa una nova seguretat cognitiva
grcies a lacomodaci dels nous coneixements, ja que noms daquesta manera poden aprendre
significativament.

12

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06,
dacord amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

5. Potenciar lactivitat i la interactivitat en els processos d aprenentatge. Lactivitat


consisteix a establir relacions riques i dinmiques entre el nou contingut i els coneixements previs que
lalumne ja t. No obstant aix, cal considerar que encara que lalumne s el vertader artfex del procs
daprenentatge, lactivitat educativa sempre s interpersonal, i hi ha dos pols: lalumne i el professor.
Podem dir que la intervenci educativa s un procs dinteractivitat professor-alumne o alumnealumne, en qu conv distingir entre all que lalumne s capa de fer i daprendre per si mateix i el
que s capa daprendre amb lajuda daltres persones. La zona que es configura entre aquests
dos nivells (zona de desenvolupament prxim) delimita el marge dincidncia de lacci educativa.
El professor ha dintervenir en aquelles activitats que un alumne no s capa de fer per si mateix, per
que pot arribar a solucionar si rep lajuda pedaggica convenient. En la interacci alumne-alumne, hem
de dir que les activitats que afavoreixen treballs cooperatius, aquelles en qu es confronten diferents
punts de vista o en les que sestableixen relacions de tipus tutorial duns alumnes amb daltres,
afavoreixen molt significativament els processos daprenentatge.

Principis didctics
Aquests principis psicopedaggics impliquen o es concreten en una srie de principis didctics, a
travs dels quals sespecifiquen nous condicionants en les formes densenyament-aprenentatge, que
constitueixen un desenvolupament ms detallat dels principis metodolgics establits en el currculum:
1. Assegurar la relaci de les activitats densenyament i aprenentatge amb la vida real de
lalumnat partint, sempre que siga possible, de les experincies que t.
2. Dissenyar activitats densenyament i aprenentatge que permeten als alumnes establir
relacions substantives entre els coneixements i les experincies prvies i els nous
aprenentatges, i facilitar daquesta manera la construcci daprenentatges significatius.
3. Organitzar els continguts al voltant deixos que permeten abordar els problemes, les
situacions i els esdeveniments dins dun context i en la seua globalitat, com requereix
lenfocament globalitzador que caracteritza lEducaci Infantil i Primria.
4. Afavorir la interacci alumne-professor i alumne-alumne perqu es produsca la
construcci daprenentatges significatius i ladquisici de continguts dun clar component
cultural i social.
5. Potenciar linters espontani dels alumnes en el coneixement dels codis convencionals i els
instruments de cultura. Per, sabent que les dificultats que aquests aprenentatges comporten
puguen desmotivar-los, cal preveure-les i graduar les activitats per a portar a terme
aquests aprenentatges.
6. Tenir en compte les peculiaritats de cada grup i els ritmes d aprenentatge de cada
xiquet concret per adaptar els mtodes i els recursos a les diferents situacions, i anar
comprovant en quina mesura es van incorporant els aprenentatges adquirits i aplicant-los a
13

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06,
dacord amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

les noves propostes de treball i a situacions de la vida quotidiana.


7. Proporcionar contnuament informaci a lalumne sobre el moment del procs daprenentatge
en qu es troba, i aclarir els objectius per aconseguir, i fer-li prendre conscincia de les seues
possibilitats i de les dificultats per superar, i propiciar la construcci destratgies daprenentatge
motivadores.
8.

Impulsar les relacions entre iguals i proporcionar pautes que permeten la


confrontaci i la modificaci de punts de vista, la coordinaci dinteressos, la presa de
decisions collectives, lajuda mtua i la superaci de conflictes mitjanant el dileg i la
cooperaci.

9. Dissenyar activitats per aconseguir la plena adquisici i consolidaci de continguts tenint en


compte que molts no sadquireixen nicament a travs de les activitats desenvolupades en el
context de laula, per que el funcionament de lescola com a organitzaci social s que
pot facilitar: participaci, respecte, cooperaci, solidaritat, tolerncia, llibertat responsable,
etc.

PRINCIPIS DIDCTICS DE LA MATRIA


La matria de Matemtiques per a lESO pretn contribuir a desenvolupar les capacitats cognitives
dels alumnes, que els seus coneixements siguen funcionals, s a dir, que es puguen aplicar a situacions
noves i que el llenguatge matemtic els servisca dinstrument formalitzador en altres cincies.

Utilitzar un enfocament des dels problemes.

Proposar investigacions.

Estudiar el llenguatge matemtic dels mitjans de comunicaci.

Utilitzar un enfocament des dels problemes


Els problemes i les situacions problemtiques sn el centre del procs densenyament-aprenentatge.

Per a introduir els conceptes i els procediments es parteix de situacions problemtiques en


qu es troben subjacents els que es volen ensenyar.

Per a consolidar els coneixements adquirits sinsisteix en situacions semblants amb la variaci
del context.

Per a aconseguir que laprenentatge siga funcional, els alumnes apliquen els coneixements
adquirits a la resoluci duna varietat mplia de problemes.

Els problemes susen tamb en les investigacions i en laprenentatge destratgies.

14

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06,
dacord amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

Proposar investigacions
Per a desenvolupar les capacitats cognitives (capacitat de fer induccions, fer generalitzacions, fer
conjectures, visualitzar figures en lespai, fer inferncies, etc.) es proposen activitats especials que
permeten exercitar-les.
Algunes daquestes activitats es poden fer en grup, i facilitar aix el desenvolupament dactituds com
la flexibilitat per a modificar el punt de vista i dhbits com el de la convivncia.
Estudiar el llenguatge matemtic dels mitjans de comunicaci
Es tracta daconseguir que els alumnes entenguen i interpreten correctament els missatges que, en
llenguatge matemtic, apareixen en els mitjans de comunicaci. Com que el llenguatge grfic s
habitual en la premsa, sha daconseguir que els alumnes spien interpretar correctament la informaci
compresa en els diferents tipus de grfics (diagrames de barres, pictogrames, diagrames lineals,
pirmides de poblaci, etc.) i spien representar grficament una srie de dades en els diferents tipus
de grfics.
Finalment, han de ser objecte destudi i shan danalitzar crticament els missatges en qu es
manipulen dades estadstiques amb finalitats poltiques i econmiques.
Aplicaci al plantejament didctic
Per a desenvolupar el procs densenyament-aprenentatge de les matemtiques proposem els
passos segents:

Exploraci dels coneixements previs.

Exposici per part del professor i dileg amb els alumnes.

Activitats per a la consolidaci dels conceptes i els procediments (exercicis i problemes).

Daltra banda, el clcul mental i la calculadora han daparixer a classe les vegades que es considere
oport, a fi que lalumne assolisca una competncia acceptable, per evitant-ne un s sistemtic, ja que la
tendncia s envers labs i arriben a oblidar com sha operar o, almenys, perden destresa en el clcul.
Les actituds es treballen al llarg de tot el tema, relacionades amb el concepte concret que es tracta en aquell
moment, i es van desenvolupant mitjanant debats, posades en com, etc.
Exploraci dels coneixements previs
Es parteix dalgunes qestions senzilles relacionades amb el tema que sestudiar. Desprs de
donar als alumnes un temps prudencial perqu treballen, el professor pot plantejar algunes preguntes
per cerciorar-se que els alumnes coneixen la situaci problemtica plantejada i comprenen les
preguntes.
Aquest dileg sobre el sentit de les preguntes ens permetr formar-nos una primera idea del nivell
general de la classe. A continuaci, es pot passar a una altra fase de treball individual, sobretot si cal fer
clculs. Aquesta fase pot servir per a detectar llacunes i conixer els alumnes que necessitaran algun
tipus dajuda. Moltes de les llacunes xicotetes detectades en els coneixements es poden corregir en la
fase segent dexposici. En cas que els coneixements previs dalgun alumne no permeten relacionar
15

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06,
dacord amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

amb els coneixements nous, el professor proposar a aquests alumnes activitats orientades a
proporcionar els coneixements indispensables per a iniciar els coneixements nous, i atendre aix la
diversitat des del punt de vista metodolgic.
Exposici per part del professor i dileg amb els alumnes
Tenint en compte que s lalumne el protagonista del seu propi aprenentatge, el professor ha de
fomentar, en la seua exposici, la participaci dels alumnes, i evitar a cada moment que la seua
exposici esdevinga un monleg. Aquesta participaci la pot aconseguir mitjanant la formulaci de
preguntes o la proposta dactivitats. Aquest procs de comunicaci entre professor-alumne i alumnealumne, que de vegades pot derivar en la defensa de postures contraposades, el professor ho ha
daprofitar per a desenvolupar en els alumnes la precisi en ls del llenguatge cientfic, expressat de
manera oral o escrita. Aquesta fase comunicativa del procs daprenentatge pot i ha de desenvolupar
actituds de flexibilitat en la defensa dels punts de vista propis i el respecte pels aliens.
Activitats per a la consolidaci dels coneixements matemtics
Desprs dintroduir un procediment, es posa en prctica fins a aconseguir un cert automatisme en
lexecuci. Si no es fa aix, lalumne se sentir insegur cada vegada que haja daplicar aquest
procediment. La quantitat dactivitats que shan de fer i el temps que shi ha de dedicar shan de decidir
en funci de la competncia dels alumnes. Tanmateix, cal evitar que lalumne estiga molt de temps
utilitzant algoritmes que no estiguen orientats a la resoluci de problemes, perqu aquest aprenentatge
esdev rutinari i desmotivador.
Cal proposar alguns exercicis i problemes que comprenguen certs aspectes dels blocs temtics que
sestiguen treballant, i intentar que estiguen relacionats amb els seus interessos i fugir dexercicis
rutinaris, tret dexcepcions que ho aconsellen, ja que les destreses saniran adquirint en utilitzar-se en
diferents contextos. Per exemple, es poden proposar problemes relacionats amb situacions reals dels
mitjans de comunicaci de tipus social, esportiu, econmic, mediambiental, etc.
Sha dassegurar que els alumnes entenen el problema que es planteja, ja que si no
saconsegueix, el resoldran sense inters i els objectius educatius que es volen aconseguir no es
podran assolir. Per tant, cal animar els alumnes a fer una lectura comprensiva que els condusca a
plantejar-los i resoldrels per si mateixos durant un temps prudent, consultant dubtes, comentant entre
els companys, confrontant resultats, etc. Cal deixar els alumnes treballar de manera individual i ajudant
el que es trobe un obstacle o un encallament. Si calguera, saniran donant pistes, posant exemples
senzills que els facen raonar, aclarint dubtes que permeten arribar a resoldrels i trauren les conclusions
oportunes, corregint expressions orals i escrites del llenguatge habitual i matemtic, etc. Sempre jugant
un paper crtic dins de laula.
Cal recordar, quan es considere convenient, els passos o les fases de la resoluci dun
problema:

Comprensi de lenunciat.

Recollida de dades.
16

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06,
dacord amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

Plantejament o pla dexecuci.

Resoluci.

Comprovaci o revisi de la soluci.

Conclusions escrites correctament.

Per a aquest nivell, aquests passos tenen un inters especial en els problemes numrics i en el
plantejament algebraic de problemes mitjanant equacions.
Tamb es proposaran exercicis o problemes per a resoldre a casa.
Desprs, algun alumne sha de fer responsable de resoldrels en la pissarra, es confrontaran totes les
opinions i plantejaments encara que siguen erronis, ja que de les discussions que se susciten solen
aprendre bastant. Al mateix temps, cada alumne ha de fer les correccions oportunes en el quadern.
Daquesta manera es fomenta la interpretaci crtica dels resultats, el gust per la certesa i la flexibilitat.
Sintentar crear un bon ambient de treball, i aix lalumne anir adquirint confiana en si mateix per
tal dabordar problemes i prendre decisions, aprendr a ser sistemtic, persistent, flexible, etc.
Cal evitar la teoria per la teoria, i presentar les matemtiques ms com un procs de recerca, assaigs
i errors (a travs de la resoluci de problemes), que com un conjunt de coneixements totalment
organitzat i acabat. En cap cas, la conceptualitzaci, la formalitzaci i la simbolitzaci han de precedir la
comprensi dels conceptes i les relacions extretes de la resoluci de problemes. Encara que tamb
safavorir el pas des de les matemtiques intutives fins a les matemtiques ms estructurades, perqu
lalumne es vaja acostumant a un llenguatge ms formal, sempre buscant lequilibri entre les notacions
que afavoreixen laprenentatge i les que generen dificultats innecessries.
De tant en tant cal fer algun exercici sorpresa semblant als proposats, que cada alumne ha de
resoldre personalment. Tamb es faran diverses proves individuals per avaluaci, amb exercicis
semblants als que shan fet a classe, que reprenguen conceptes anteriors, en qu lalumne demostre el
bon desenvolupament de les seues capacitats a travs de la consecuci dels objectius treballats fins
aleshores.
Perqu tot el plantejament metodolgic siga efica, s fonamental que lalumne treballe duna
manera responsable diriament, que estiga motivat per aprendre i que participe en la dinmica
de classe.

LEDUCACI EN VALORS EN LA MATRIA DE MATEMTIQUES


Lensenyament de les Matemtiques ha de potenciar certes actituds i hbits de treball que ajuden
lalumne a apreciar el propsit de la matria, tenir confiana en la seua habilitat per a abordar-la
satisfactriament i desenvolupar-se en altres dimensions humanes: autonomia personal, relaci
interpersonal, etc.
Alguns valors importants en la matria de Matemtiques sn:

Confiana en les prpies capacitats per a afrontar problemes, comprendre les relacions
17

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06,
dacord amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

matemtiques i prendre decisions a partir daquestes.

Perseverana i flexibilitat en la recerca de solucions als problemes.

Valoraci de la importncia de les eines tecnolgiques per a facilitar els clculs, les representacions
funcionals i la comprensi de propietats geomtriques.

Valoraci de la precisi, la simplicitat i la utilitat del llenguatge matemtic per a representar,


comunicar o resoldre diverses situacions de la vida quotidiana.

Valoraci de laportaci de les matemtiques als diferents mbits de coneixement i a la vida


quotidiana.

Els valors shan de fomentar des de la dimensi individual i des de la dimensi collectiva. Des de la
dimensi individual shan de desenvolupar, principalment, lautoestima, lafany de superaci, lesperit crtic
i la responsabilitat. Des de la dimensi collectiva shan de desenvolupar la comunicaci, la cooperaci i
convivncia, la solidaritat, la tolerncia i el respecte, i tots els valors que es treballen anualment a escala
global al centre.

ELS ENSENYAMENTS TRANSVERSALS EN LA MATRIA DE MATEMTIQUES


La presncia dels ensenyaments transversals en la matria de Matemtiques es concreta, a
travs dels contextos dels problemes i els exercicis i de les situacions a qu sapliquen les matemtiques, en
els aspectes segents:
Educaci moral i cvica

Actuaci en situacions quotidianes dacord amb formes prpies de lactivitat matemtica, com
lexploraci sistemtica dalternatives, la precisi en el llenguatge, la flexibilitat per a modificar el
punt de vista o la perseverana en la recerca de solucions.

Educaci per a la pau

Reconeixement de la realitat com a diversa i susceptible dinterpretar-se des de punts de vista


contraposats i complementaris.

Identificaci dels elements matemtics presents en argumentacions socials, poltiques i


econmiques, i anlisi crtica de les funcions que exerceixen.

Flexibilitat per a modificar el propi punt de vista en la soluci de problemes.

Reconeixement i valoraci de les prpies habilitats matemtiques per a afrontar les situacions que
nenriquisquen ls.

Valoraci del treball en equip com la manera ms efica per a fer determinades activitats (presa de
dades, estudis estadstics).

Educaci del consumidor

Utilitzaci de les formes de pensament lgic per a organitzar informacions diverses relatives a la
vida quotidiana.

Interpretaci i anlisi crtica dels elements matemtics (dades estadstiques, grfics, clculs)
presents en les notcies, la publicitat, etc.

Maneig de la relaci de proporcionalitat i les diverses formes dexpressi daquesta.


18

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06,
dacord amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

Educaci per a la igualtat entre sexes

Reconeixement de la capacitat de cadascun dels companys per a portar a terme tasques comunes
en activitats matemtiques, aix com respecte i valoraci de les solucions alienes.

Predisposici al treball en grup per a la resoluci dactivitats matemtiques, i facilitar agrupaments


heterogenis des de la perspectiva de gnere.

Educaci viria

Interpretaci de representacions planes despais (plnols i mapes) i obtenci dinformaci sobre


posicions i orientacions.

Desimboltura en la utilitzaci de les escales numriques i grfiques.


No tots els temes transversals es poden treballar amb la mateixa profunditat des de la matria de

Matemtiques, per cal fer un esfor per aconseguir que tots es tracten tan adequadament com siga possible.
Els temes relacionats amb la premsa sn bastant ms fcils de treballar en matemtiques i tal vegada daltres,
com leducaci viria, sn possibles, per ms costosos.
Pel que fa a leducaci no sexista cal fugir, en la presentaci de les activitats i les situacions que cal
analitzar, dels tpics tradicionalment relacionats amb els dos sexes. A ms, cal tenir en compte les diverses
motivacions dels alumnes, aix com el seu desenvolupament intellectual, amb la barreja de les situacions
dinvestigaci amb daltres de ms creatives.
Daltra banda, el desenvolupament dactituds obertes envers les opinions dels altres, el gust per la
precisi i el rigor, el foment de la presentaci i lordre en la realitzaci de tasques, la puntualitat ajuden a
aconseguir els hbits necessaris per a viure en una societat pluralista i democrtica. La seua prctica quotidiana
a laula contribueix al fet que els alumnes adquirisquen i desenvolupen aquests valors.
Les matemtiques, a ms del carcter instrumental, tenen, sobretot, un carcter formatiu. Poden i shan
dentendre com a auxiliars daltres disciplines per a facilitar-ne la comprensi i la comunicaci; no obstant aix,
el currculum de Secundria assenyala que han de contribuir a la formaci dels alumnes com a ciutadans
consumidors, sensibles al medi ambient, preocupats per mantenir una bona salut fsica i mental; educats per a
la pau, la igualtat doportunitats entre els dos sexes, etc. No cal dir-ho, es tracta de temes que no constitueixen
per si mateixos matries especfiques ni shan de tractar com una cosa a banda del programa de cada
assignatura, sin que shan dabordar des de cadascuna de les disciplines del currculum ordinari segons les
possibilitats.
Es pot assenyalar com cal tractar els temes transversals des de les matemtiques, on saborde
lensenyament/aprenentatge de les matemtiques tenint-los molt presents:
Blocs de nombres

Els nombres fraccionaris aplicats a la comunicaci de compres.

Utilitzaci dels percentatges en relaci amb els consums habituals dels alumnes. Calcular quantitats
inicials coneixent el percentatge augmentat o disminut.

Fraccions, decimals i percentatges a lhora de confeccionar mens.

Analitzar, utilitzant fraccions i percentatges, la repercussi del tabac sobre el patiment de malalties
coronries.

19

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06,
dacord amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

Blocs dlgebra

Equacions lineals i sistemes per a calcular dades que falten en relaci amb temes de consum.

Blocs de funcions

Funcions de proporcionalitat sobre multitud de temes de consum.

Utilitzaci dels coneixements sobre funcions per a correlacionar la repercussi de dos factors en la
prevenci de malalties.

Bloc de geometria

A travs del maneig de plnols i de mapes, analitzar la superfcie provincial, per comunitats o de tot
Espanya, de terrenys devastats pels incendis forestals de lltim any.

Blocs destadstica

Realitzaci denquestes, taules i grfics estadstics sobre temes de consum, com per exemple,
investigaci sobre els productes de consum tradicional pels alumnes duna manera preferent:
marques i tipus de peces de roba, marques de begudes i aliments que consumeixen fora de casa,
articles de moda (colnies, bijuteria, calat, etc.).

Fer enquestes, taules i grfics sobre hbits de salut.

Analitzar grfics que comprenguen algunes variables de la salut: temperatura, tensi arterial, nivell de
colesterol

Maneig dinformacions de premsa, o b documents de la Comunitat Valenciana, analitzar els consums


daigua, aix com levoluci de les reserves any rere any.

Es poden fer estudis estadstics sobre el tipus i la quantitat de productes que es reciclen a la Comunitat
Valenciana o a les diferents autonomies (paper, vidre, piles usades, etc.).

Enquestes sobre ls, o no, a les cases dels alumnes de determinats productes nocius per al medi
ambient com els aerosols, etc.

AGRUPAMENTS DALUMNES

Es poden fer diferents variants dagrupaments en funci de les necessitats que plantege la resposta
a la diversitat i la necessitat dels alumnes i a lheterogenetat de les activitats densenyament-aprenentatge.
Aix, partint de lagrupament ms com (grup classe) i combinat amb el treball individual, es
recorrer al grup redut quan es vulga buscar lesfor per als alumnes amb un ritme daprenentatge ms lent
o lampliaci per a aquells que mostren un ritme daprenentatge ms rpid; als grups flexibles quan aix ho
requerisquen les activitats concretes o quan es busque la constituci dequips de treball en qu el nivell de
coneixement dels seus membres siga diferent per hi haja coincidncia pel que fa a interessos; o a la
constituci de tallers, que donaran resposta a diferncies en motivacions. En qualsevol cas, cada professor
ha de decidir, tenint en compte les peculiaritats i les necessitats concretes dels alumnes, el tipus
dagrupament que considere ms operatiu:

20

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06,
dacord amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

MODALITAT

NECESSITATS QUE COBREIX

DAGRUPAMENT
Treball individualitzat

Grup redut (suport)

Activitats de reflexi personal.

Activitats de control i avaluaci.

Refor per a alumnes amb un ritme ms lent.

Ampliaci per a alumnes amb un ritme ms rpid.

Treballs especfics.

Resposta puntual a diferncies pel que fa a:


Agrupament flexible

Tallers

Nivell de coneixements.

Ritme daprenentatge.

Interessos i motivacions.

Resposta a diferncies en interessos i motivacions, en funci de la naturalesa de les


activitats.

ORGANITZACI DE LESPAI

Lespai sha dorganitzar en funci dels diferents tipus dactivitats que es puguen portar a terme:

ESPAI
Dins de laula

Fora de laula

Fora del centre

ESPECIFICACIONS

Es poden adoptar disposicions espacials diverses.

Biblioteca.

Sala daudiovisuals.

Sala dinformtica.

Sala dactes.

Casa de cultura.

Altres centres culturals de la localitat.

Visites i actes culturals fora de la localitat.

21

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06,
dacord amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

MATERIALS I RECURSOS FONAMENTALS


Els criteris de selecci dels materials curriculars que adopten els equips docents segueixen un conjunt de
criteris homogenis que proporcionen una resposta efectiva als plantejaments generals dintervenci
educativa i al model didctic proposat ms amunt. Daquesta manera, sestableixen huit criteris o directrius
generals que perfilen lanlisi:

Adequaci al context educatiu del centre.

Correspondncia dels objectius promoguts amb els enunciats del projecte curricular.

Coherncia dels continguts proposats amb els objectius, presncia dels diferents tipus de contingut i
inclusi dels temes transversals.

La progressi encertada dels continguts i els objectius, la seua correspondncia amb el nivell i la
fidelitat a la lgica interna de cada matria.

Ladequaci als criteris davaluaci del centre.

La varietat de les activitats, la tipologia diferent i la seua potencialitat per a latenci a les diferncies
individuals.

La claredat i lamenitat grfica i expositiva.

Lexistncia daltres recursos que faciliten lactivitat educativa.


Entre els recursos didctics, el professor pot utilitzar els segents:

Llibre de text.

Cartes, cromos, fitxes, monedes, etc. per a agrupar-los en munts de la mateixa quantitat sense que
en sobre ni en falte cap.

Taules de quadrats perfectes i cubs.

Jocs de dmino que continguen fraccions equivalents.

Jocs per a fomentar la rapidesa mental de lalumne.

Informacions en premsa que tinguen algun contingut matemtic en qu apareguen: nombres


negatius, temperatures mximes i mnimes en una regi, classificacions esportives, cotitzacions de
borsa, grfiques, etc.

Rebuts, factures

Balances per a treballar la diferncia que hi ha entre igualtat i equaci, aix com per a obtenir
equacions equivalents.

Material de mesura: cinta mtrica, gerres graduades, termmetre de laboratori, cronmetre, etc.

Material de dibuix: regle, cartab, escaire, comps i transportador dangles.

Utilitzaci del tangram per a ajudar els alumnes a treballar la imaginaci amb les figures planes.

s de figures geomtriques tridimensionals i planes per a familiaritzar els alumnes amb els cossos
geomtrics.

Concurs de fotografia matemtica.

Mapes topogrfics o altres representacions a escala.

Calculadora (si s possible, cientfica).


22

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06,
dacord amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

Ordinadors i programari apropiat, com Wiris, GeoGebra i Clic 3.0.

Treballar amb diferents pgines web de continguts matemtics:

http://www.smconectados.com

www.librosvivos.net

http://www.matematicas.profes.net/

http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esomatematicas/

http://recursostic.educacion.es/descartes/web/indice_ud.php?curso=3

http://ntic.educacion.es/v5/web/professores/secundaria/matematicas/

http://www.matematicas.net

http://www.aulademate.com

http://ntic.educacion.es/v5/web/professores/secundaria/matematicas/

http://matematicainsolita.8m.com/Archivos.htm

Vdeos de la collecci Universo matemtico, que permetran a lalumnat conixer les


matemtiques des daltres enfocaments: biografies, com shan fet avanos al llarg de la histria

Vdeos de la srie Ojo matemtico, produda per Yorkshire TV i distribuda a Espanya per
Metrovideo Espaa.

Vdeos de la collecci Investigaciones matemticas, produda per la BBC i distribuda a Espanya


per Mare Nostrum, ctra. de Villaverde, km 17.

Vdeos de la srie de TV Ms por menos, dirigida per Antonio Prez.

s de fitxes amb diferents monuments de la Comunitat Valenciana on es puguen observar les


diferents formes geomtriques.

Laboratori de matemtiques; per exemple, omplir diferents recipients amb aigua i considerar
algunes magnituds bsiques com el volum abocat (nombre de gots abocats), altura assolida per
laigua, etc.

UTILITZACI DE LES TIC


Tractament de la informaci i competncia digital com a competncia bsica
Aquesta competncia consisteix a disposar dhabilitats per a buscar, obtenir, processar i comunicar
informaci i per a transformar-la en coneixement. Per a fer-ho, incorpora diferents habilitats, que van des de
laccs a la informaci fins a la seua transmissi en diferents suports una vegada tractada, incloent-hi la
utilitzaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a element essencial per a informar-se,
aprendre i comunicar-se. No sha doblidar que, per a adquirir aquesta competncia, no nhi ha prou amb el
coneixement de les tecnologies de la informaci, sin que sn imprescindibles certs aspectes de la
comunicaci lingstica. La competncia digital comporta igualment la utilitzaci segura i crtica de les
tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) en el treball i en loci.
23

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06,
dacord amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

La competncia digital inclou tamb utilitzar els equipaments i les eines de les tecnologies de la
informaci i la comunicaci, de manera que implica manejar estratgies per a identificar i resoldre els
problemes habituals de programari i maquinari. Es basa en ls dordinadors per a obtenir, avaluar,
emmagatzemar, produir, presentar i intercanviar informaci, i comunicar-se i participar en xarxes de
collaboraci a travs dInternet.
Les TIC ofereixen a lalumnat la possibilitat dactuar amb destresa i seguretat en la societat de la
informaci i la comunicaci, aprendre al llarg de tota la vida i comunicar-se sense les limitacions de les
distncies geogrfiques ni dels horaris rgids dels centres educatius. A ms, les pot utilitzar com a eines per
a organitzar la informaci, processar-la i orientar-la envers laprenentatge, el treball i loci.
Es poden establir les dimensions segents per agrupar aquestes competncies en el currculum escolar:
ls de sistemes informtics, ls dInternet i ls de programes bsics.
Ls de sistemes informtics agrupa els coneixements elementals per a desenvolupar-se amb
desimboltura en lmbit de les TIC. En relaci amb aquests, en acabar lEducaci Secundria Obligatria els
joves han de ser capaos de distingir entre conceptes com ara maquinari i programari, installar i
desinstallar programes, guardar, organitzar i recuperar informaci, i fer activitats bsiques de
manteniment dun ordinador.
Ls dInternet suposa ladquisici de les competncies necessries per a aprofitar el que es
configura com a mitj principal dinformaci i comunicaci en el mn actual. En acabar lEducaci
Secundria Obligatria, els joves han de ser capaos dutilitzar un cercador, emmagatzemar i editar la
informaci duna pgina web, aix com utilitzar duna manera habitual tant el correu electrnic com les
plataformes educatives.
Ls de programari o programes bsics suposa les competncies necessries per a conixer i
utilitzar els principals programes que calen per a aprofitar amb xit les possibilitats que ofereix un ordinador:
processador de textos, editors grfics, full de clcul, bases de dades i programes de presentacions. Per
exemple, Excel per a estudiar grfics, estadstica i probabilitat; GeoGebra per a usar el llenguatge algebraic
i les equacions; Photoshop per a retocar i modificar fotografies matemtiques; s del correu electrnic
com a mitj de comunicaci i resposta a problemes i qestions plantejades

UTILITZACI DE LES TIC EN LA MATRIA DE MATEMTIQUES


Els recursos tecnolgics que hui dia es troben a labast destudiants i professors tenen un paper important
en la manipulaci dinformaci de tipus matemtic: nombres, equacions, grfics La seua utilitzaci facilita
portar a terme treballs que no fa molts anys shavien de fer duna manera manual.
Hem daprofitar, per tant, al mxim les noves possibilitats que sens ofereixen per a lobtenci, el
processament i la transmissi de la informaci.
Destaquem alguns dels avantatges principals de la seua utilitzaci.

Realitzaci de tasques duna manera rpida, cmoda i eficient.


24

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06,
dacord amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

Accs immediat a una gran quantitat dinformaci.

Realitzaci dactivitats interactives.

Desenvolupament de la iniciativa i de les capacitats de lalumne.

Aprenentatge a partir dels propis errors.

Cooperaci i treball en grup.

Grau elevat dinterdisciplinarietat.

Motivaci de lalumne.

Flexibilitat horria.

Tot aix ha de contribuir al fet que lalumne, al final de lescolaritzaci obligatria, estiga capacitat per a
ls de sistemes informtics, dInternet i de programes bsics.

ATENCI A LA DIVERSITAT
Lobjectiu fonamental de lEducaci Secundria Obligatria s atendre les necessitats educatives de
tots els alumnes. Per aquests tenen una formaci diferent, interessos diferents, necessitats diferents Per
aix, latenci a la diversitat sha de convertir en un aspecte caracterstic de la prctica docent diria.
En el nostre cas, latenci a la diversitat es comprn en tres nivells o plans: en la programaci, en la
metodologia i en els materials.

Atenci a la diversitat en la programaci


La programaci de Matemtiques ha de tenir en compte els continguts en qu els alumnes
aconsegueixen rendiments molt diferents. En matemtiques, aquest cas es presenta en la resoluci de
problemes.
Encara que la prctica i la utilitzaci destratgies de resoluci de problemes han de tenir un paper
important en el treball de tots els alumnes, el tipus dactivitat concreta que es faa i els mtodes que
sutilitzen variaran necessriament dacord amb els diferents grups dalumnes; i el grau de complexitat i
la profunditat de la comprensi que sassolisca no seran iguals en tots els grups. Aquest fet aconsella
organitzar les activitats i els problemes en activitats de refor i dampliaci, en qu puguen
treballar els alumnes ms avanats.
La programaci ha de tenir en compte tamb que no tots els alumnes adquireixen al mateix temps i amb
la mateixa intensitat els continguts tractats. Per aix, ha destar dissenyada de manera que assegure un
nivell mnim per a tots els alumnes al final de letapa, i donar oportunitats per a recuperar els
coneixements no adquirits al moment oport. Aquest s el motiu que aconsella fer una programaci
cclica o en espiral. Latenci a la diversitat en el programa de Matemtiques es concreta, sobretot, en la
seua programaci en espiral. Aquest mtode, com ja se sap, consisteix a prescindir dels detalls en el
primer contacte de lalumne amb un tema, i preocupar-se per oferir-ne una visi global.

25

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06,
dacord amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

Atenci a la diversitat en la metodologia


Latenci a la diversitat, des del punt de vista metodolgic, ha de trobar-se present en tot el procs
daprenentatge i conduir el professor a:
Detectar els coneixements previs dels alumnes en comenar un tema. Als alumnes en qu es detecte
una llacuna en els coneixements, cal proposar-los un ensenyament compensatori, en qu ha de tenir
un paper important el treball en situacions concretes.
Procurar que els continguts matemtics nous que sensenyen connecten amb els coneixements
previs i siguen adequats al seu nivell cognitiu.
Intentar que la comprensi de lalumne de cada contingut siga suficient per a una mnima aplicaci i
per a enllaar amb els continguts que shi relacionen.

Atenci a la diversitat en els materials utilitzats


Com a material essencial sha de considerar el llibre base. Ls de materials de refor o ampliaci, com
ara els quaderns monogrfics, permet atendre la diversitat en funci dels objectius que ens vulguem
fixar.
Duna manera ms concreta, sespecifiquen a continuaci els instruments per a atendre la

diversitat dalumnes que shan comprs:

Varietat metodolgica.

Varietat dactivitats de refor i aprofundiment.

Multiplicitat de procediments davaluaci de laprenentatge.

Diversitat de mecanismes de recuperaci.

Treball en grups reduts.

Treballs voluntaris.

Aquests instruments es poden completar amb altres mesures que permeten una atenci adequada a
la diversitat, com ara:

Fer una avaluaci inicial detallada.

Afavorir lexistncia dun bon clima daprenentatge a laula.

Insistir en els reforos positius per tal de millorar lautoestima.

Aprofitar les activitats fora de laula per a aconseguir una bona cohesi i integraci del grup.

Si totes aquestes previsions no foren suficients per a atendre la diversitat, caldria recrrer als
26

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06,
dacord amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

procediments institucionals datenci a la diversitat quan s de carcter extraordinari. Sentenen per


diversitat de carcter extraordinari tant les deficincies en capacitats de lectura, comprensi del que es llig,
utilitzaci de tcniques destudi adequades, expressi oral i escrita, com les dificultats que naixen de
problemes dincapacitat fsica o psquica per a seguir aquest projecte curricular.
Als alumnes amb dificultats fsiques o psquiques que els impedisquen seguir el desenvolupament
normal del projecte curricular, amb linforme psicopedaggic previ del Departament dOrientaci, sels elaboraria,
amb lassessoria necessria daquest, ladaptaci curricular necessria pel que fa a:

Adaptaci dobjectius i de continguts.

Graduaci de criteris i procediments davaluaci.

Metodologia.

Elecci de materials didctics.

Agrupaments.

Organitzaci espaciotemporal.

Programes de desenvolupament individual.

Reforos o suports.

Adaptaci al ritme daprenentatge dels alumnes.

TIPOLOGIA DE LES ACTIVITATS


Les activitats sn la manera activa i ordenada de portar a terme les estratgies metodolgiques
o experincies daprenentatge. Unes experincies determinades (projecte, investigaci, centre dinters,
classe magistral, etc.) comportaran sempre un conjunt dactivitats seqenciades i estructurades.
El principi dactivitat s fonamental en lensenyament actual. En aquest sentit, en les experincies
daprenentatge hem de tenir en compte els principis coneguts de lensenyament del ms prxim al ms
distant, del ms fcil al ms difcil, dall conegut a all desconegut, dall individual a all general i dall
concret a all abstracte; aix com tamb els principis que actualment postula laprenentatge significatiu,
que suposen una nova manera de veure el plantejament de les activitats de laula:

Per a adquirir un coneixement nou, lindividu ha de tenir una quantitat bsica dinformaci
respecte daquest (esquemes cognitius relacionals i no acumulatius).
Conseqncia: activitats prvies, diagnstic inicial, material introductori.

Shan de formar esquemes nous mitjanant els quals es puga organitzar el coneixement.
Conseqncia: activitats de tractament de la informaci, activitats individuals i en grup.

27

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06,
dacord amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

Els nous esquemes shan de reajustar, han de permetre lacomodaci de la nova informaci perqu
siguen eficaos.
Conseqncia: activitats complementries, revisi daspectes no apresos, nova seqncia.
No podem planificar les activitats o les experincies daprenentatge duna manera arbitrria, sin

que es necessita una anlisi prvia de qu volem desenvolupar i en quin moment introdum lactivitat.
En lensenyament-aprenentatge a laula podem distingir diversos tipus dactivitats segons la seua
finalitat. Cada conjunt requereix diferents tipus dexperincia educativa:
Activitats dintroducci-motivaci
Han dintroduir els alumnes pel que fa a laspecte de la realitat que han daprendre.
Activitats sobre coneixements previs
Sn les que realitzem per conixer les idees, les opinions, els encerts o els errors conceptuals dels
alumnes sobre els continguts que cal desenvolupar.
Activitats de desenvolupament
Sn les que permeten conixer els conceptes, els procediments o les actituds noves, i tamb les
que permeten comunicar als altres la tasca feta. Poden ser de diversos tipus:
Activitats de repetici. Tenen com a finalitat assegurar laprenentatge, s a dir, que lalumne senta
que ha interioritzat el que el professor ha volgut transmetre-li. Sn activitats molt semblants a les que
prviament ha fet el professor.
Activitats de consolidaci. Shi contrastar que les noves idees shan acomodat amb les prvies
dels alumnes.
Activitats funcionals o dextrapolaci. Sn aquelles en les quals lalumnat s capa daplicar el
coneixement adquirit en contextos o en situacions diferents de les que shan treballat a classe.
Activitats dinvestigaci. Sn aquelles en qu lalumnat participa en la construcci del coneixement
mitjanant la recerca dinformaci i la inferncia, o tamb aquelles en qu utilitza el coneixement per a
resoldre una situaci o un problema proposat.
Etc.
Activitats de refor
Les programem per a alumnes amb algun tipus dendarreriment o de dificultat. No poden ser
estereotipades, sin que les hem dajustar a les necessitats o les mancances de cada alumne.
Activitats de recuperaci
Sn les que programem per als alumnes que no han adquirit els coneixements treballats.
Activitats dampliaci/aprofundiment
Sn les que permeten continuar construint nous coneixements a alumnes que han fet duna manera
satisfactria les activitats de desenvolupament proposades, i tamb les que no sn imprescindibles en el
procs.
28

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06,
dacord amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

Activitats globals o finals


Sn aquelles que fem i donen un sentit global als diferents aspectes que hem treballat en un tema, a
fi de no parcellar laprenentatge, sin, al contrari, fer veure a lalumne que els diferents aspectes apresos li
serveixen per a donar respostes a situacions o a problemes de la vida quotidiana.
Treballs monogrfics interdisciplinars o daltres de naturalesa anloga que impliquen diversos
departaments
Sn aquells que pretenen:

Desenvolupar, aplicar i posar en prctica les competncies bsiques previstes per a lEducaci
Secundria Obligatria.

Mostrar la consecuci assolida dels objectius generals de letapa.

Mostrar els coneixements adquirits sobre diversos temes o matries.

Aplicar mtodes i tcniques de treball a travs de continguts diversos que nillustren lassimilaci.

Acostar els alumnes a una manera de treballar metdica en qu puguen aplicar els procediments i
les habilitats apresos en diferents matries.

Centrar-se en la indagaci, la investigaci i la prpia creativitat, i afavorir la curiositat i linters en la


seua realitzaci.

La seua finalitat no s estudiar un nou temari o currculum i les seues caracterstiques sn:

Facilitar i estimular la recerca dinformacions, laplicaci global del coneixement, dels sabers
prctics, les capacitats socials i les destreses, no necessriament relacionats amb les matries del
currculum, almenys no tots.

Fer una cosa tangible (prototips, objectes, intervencions en el medi natural, social i cultural;
inventaris, recopilacions, exposicions, digitalitzacions, plnols, estudis de camp, enquestes,
recuperaci de tradicions i llocs dinters; publicacions, etc.).

Triar, com a nucli vertebrador, alguna cosa que tinga connexi amb la realitat, que done oportunitats
per a aplicar i integrar coneixements diversos i done motius per a actuar dins dels centres docents i
fora daquests.

Viure lautenticitat del treball real, seguint el desenvolupament complet del procs, des de la seua
planificaci, diferents fases de la seua realitzaci i lxit del resultat final.

Fomentar la participaci dels estudiants en les discussions, en la presa de decisions i en la


realitzaci del projecte, sense perjudici que es puguen repartir tasques i responsabilitats.

ACTIVITATS COMPLEMENTRIES I EXTRAESCOLARS RELACIONADES AMB EL


CURRCULUM

Es poden fer diverses activitats complementries referents a les matemtiques durant el curs,
tant dins del centre com fora, com per exemple:
29

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06,
dacord amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

Webquests dacord amb el curs en qu ens trobem.

Visites culturals a museus, exposicions, biblioteca pblica

Concurs de fotografia matemtica.

Comentaris a classe sobre notcies que han aparegut en mitjans de comunicaci i que tenen relaci
amb lrea.

Concurs de clcul mental.

Concurs de lgica.

Gimcana matemtica.

Videofrum de pellcules que tracten temes matemtics: Lhabitaci de Fermat, Blackjack, Jack el
negre

Etc.

MESURES PREVISTES PER A ESTIMULAR LINTERS I LHBIT DE LA LECTURA


I LA MILLORA DE LEXPRESSI ORAL I ESCRITA DE LALUMNAT
La Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci, preveu en els articles la necessitat de dedicar en
lESO un temps especfic per a la lectura, i assenyala que sha de fer en totes les matries i que, al seu torn,
sha dincidir en la comprensi lectora i en lexpressi oral i escrita.
Segons la normativa, El desenvolupament de la competncia en comunicaci lingstica es pot
treballar des de la matria de Matemtiques. Aquesta matria exigeix la configuraci i la transmissi de
les idees i informacions. Aix doncs, la cura en la precisi dels termes utilitzats, en lencadenament adequat
de les idees o en lexpressi verbal de les relacions ha de fer efectiva aquesta contribuci. El domini de la
terminologia especfica ha de permetre, a ms, comprendre suficientment el que daltres expressen sobre
aquesta. Ls sistemtic del debat sobre aspectes que estiguen relacionats, per exemple, amb la
contaminaci del medi ambient, les seues causes o les accions dels ssers humans que poden conduir al
seu deteriorament, o tamb sobre aspectes relacionats amb la biotecnologia i les seues aplicacions a la
salut humana i a lexperimentaci, contribueix tamb a la competncia en comunicaci lingstica, perqu
exigeix exercitar-se en lescolta, lexposici i largumentaci. Aix doncs, el fet de comunicar idees i opinions,
imprescindibles per a aconseguir els objectius relacionats amb una visi crtica de les repercussions de
lactivitat humana sobre el medi ambient, fomenta ls tant del llenguatge verbal com de lescrit. La valoraci
crtica dels missatges explcits i implcits en els mitjans de comunicaci com, per exemple, en la premsa, pot
ser el punt de partida per a llegir articles tant en diaris com en revistes especialitzades, i estimular de
passada lhbit per a la lectura.
Hi ha quatre dimensions generals de la competncia lingstica, que sn:
Parlar i escoltar, s a dir, ser competent en lexpressi i la comprensi de missatges orals que
sintercanvien en situacions comunicatives diverses.
Llegir, s a dir, ser competent a lhora de comprendre i usar textos diferents amb intencions
comunicatives tamb diferents.
30

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06,
dacord amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

Escriure, s a dir, ser competent a lhora de compondre diferents tipus de text i documents amb
intencions comunicatives diverses.
El domini i el progrs daquestes competncies en les dimensions de parlar i escoltar, i llegir i
escriure, shaur de comprovar a travs de ls que fa lalumnat en situacions comunicatives diverses.
Poden servir de pautes els exemples segents de situacions, activitats i tasques, que en la majoria es fan
diriament i que es poden considerar per a avaluar la consecuci daquesta competncia:
Parlar i escoltar

La presentaci de dibuixos, fotografies, diagrames, etc. amb la intenci que lalumne, individualment
o en grup redut, descriga, narre, explique, raone, justifique, valore a propsit de la informaci que
ofereixen aquests materials.

La presentaci pblica, per part de lalumnat, dalguna producci elaborada personalment o en grup,
sobre algun dels temes que es puguen tractar a classe.

Lexposici en veu alta duna argumentaci, duna opini personal, dels coneixements que es tenen
sobre algun tema puntual, com a resposta a preguntes concretes, o a qestions ms generals, com
ara: Qu saps de?, Qu penses de?, Qu vols fer amb?, Quin valor dnes a?, Quin
consell donaries en aquest cas?.

Llegir

Fer la lectura en veu alta, en totes les sessions de classe, de la part corresponent als continguts que
cal tractar en aquesta sessi, del llibre de text o qualsevol altre document utilitzat com a recurs, i
avaluar certs aspectes: velocitat, entonaci, correcci, ritme i fontica.

A partir de la lectura de lenunciat de les activitats que cal desenvolupar, obtenir la idea principal de
la qesti que es proposa per a poder donar la resposta adequada. Sobretot, de la lectura dels
enunciats dels problemes.

A partir de la lectura dun text determinat (diari, revista), indicar quin quadre, quina representaci,
quin grfic, quin ttol entre diversos possibles s el ms adequat per al conjunt del text o per a
alguna part daquest, i extrauren conclusions.

Recerca i realitzaci de biografies de grans matemtics i lectura duna part daquestes.

Escriure

Compondre un text lliure sobre un determinat tema a partir dalguna ra que ho exigisca.

A partir de la lectura dun text determinat, elaborar-ne un resum.

Escriure al dictat o fer algun exercici o activitat que el professor pot proposar en qualsevol moment
com a complement als continguts tractats en les sessions de treball.

31

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06,
dacord amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

AVALUACI
PROCEDIMENTS DAVALUACI
Els referents de lavaluaci seran els criteris davaluaci de la matria. La mateixa avaluaci sha
de fer sobre els aprenentatges duns continguts programats i mitjanant el disseny dactivitats basades en
aquests criteris, que fan referncia als diferents tipus de continguts.
Ara hem destablir quines sn les caracterstiques que ha de reunir lavaluaci en letapa dEducaci
Secundria Obligatria.
Lavaluaci es concep i practica de la manera segent:

Individualitzada, que se centra en levoluci de cada alumne i en la seua situaci inicial i


les seues particularitats.

Integradora, s a dir, referida al conjunt de les capacitats expressades en els objectius


generals de letapa i les matries, aix com als criteris davaluaci daquestes. Aquests objectius
generals i criteris davaluaci, adequats a les caracterstiques de lalumnat i al context sociocultural
del centre, han de ser el punt de referncia permanent de lavaluaci dels processos daprenentatge
dels alumnes. Per a fer-ho, es contempla lexistncia de diferents grups i situacions i la flexibilitat en
laplicaci dels criteris davaluaci que se seleccionen.

Qualitativa, en la mesura que saprecien tots els aspectes que incideixen en cada situaci
particular i savaluen duna manera equilibrada els diversos nivells de desenvolupament de lalumne,
no noms els de carcter cognitiu.

Lavaluaci del procs daprenentatge ha de perseguir una finalitat clarament formativa, s


a dir, ha de tenir sobretot un carcter educatiu i orientador, i sha de referir a tot el procs, des de la
fase de detecci de les necessitats fins al moment de lavaluaci final. Ha daportar a lalumne la
informaci precisa per a millorar el seu aprenentatge i adquirir estratgies adequades.

Contnua, ja que atn laprenentatge com a procs, amb el contrast dels diversos moments
o fases. Per a dotar lavaluaci dun carcter formatiu cal que es faa duna manera continuada i no
duna manera circumstancial, de manera que es faa pals al llarg de tot el procs densenyamentaprenentatge i no quede limitada a actuacions que es facen al final daquest. Noms daquesta
manera es podr orientar duna manera realista el mateix procs daprenentatge dels alumnes, amb
la introducci de les modificacions necessries que eviten arribar a resultats no desitjats o poc
satisfactoris.
En el desenvolupament de lavaluaci formativa, definida com un procs continu, hi ha uns moments
considerats clau inicial, contnua, final, cadascun dels quals afecta ms directament una part
determinada del procs daprenentatge, en la seua programaci, en les accions dirigides a facilitarne el desenvolupament i en la valoraci dels resultats.

32

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06,
dacord amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

MOMENT

RELACI AMB EL PROCS

CARACTERSTIQUES

DAPRENENTATGE

Permet conixer quina s la situaci de partida


dels alumnes i comenar des del principi amb una
actuaci ajustada a les necessitats, els interessos i
les possibilitats daquests.

INICIAL

Es fa al principi de letapa, el cicle, el curs o la

Afecta ms directament les dues


primeres

fases

del

procs:

diagnstic de les condicions prvies


i formulaci dels objectius.

unitat didctica per orientar sobre la programaci, la


metodologia que cal utilitzar-hi, lorganitzaci de
laula, les actituds que cal desenvolupar

Utilitza diferents tcniques per a establir la


situaci i la dinmica del grup de classe en conjunt i

la de cada alumne individualment.


Valora
el
desenvolupament

del

procs

densenyament-aprenentatge al llarg daquest.

Orienta les diferents modificacions que shan de


fer sobre la marxa en funci de levoluci dels

FORMATIVA-

alumnes i del grup, i de les diferents necessitats

CONTNUA

que hi vagen apareixent.

T en compte la incidncia de lacci docent.


Consisteix en la sntesi de lavaluaci contnua i
constata com sha fet tot el procs.

SUMATIVAFINAL

Reflecteix la situaci final del procs.

Permet

orientar

la

introducci

del

procs

daprenentatge:

objectius, estratgies didctiques i


accions que fan possible el seu
desenvolupament.

Socupa dels resultats, una vegada


concls el procs, i tracta de

de

les

modificacions necessries en el projecte curricular i


la planificaci de noves seqncies densenyamentaprenentatge.

Saplica al que constitueix el nucli

relacionar-los amb les mancances i


les necessitats que al moment
oport es van detectar en la fase
del diagnstic de les condicions
prvies.

Aix mateix, es comprn en el procs lexistncia delements dautoavaluaci i coavaluaci, de


manera que simplique els alumnes en el procs.
Lobjecte de lavaluaci dels alumnes es refereix al grau dassumpci de les finalitats i al grau de
consecuci dels objectius generals de letapa i de cada matria. Per aix, per a poder fer lavaluaci cal
definir uns criteris, que siguen observables i mesurables al llarg del procs educatiu i com a resultat final
daquest, de manera que servisquen de punts de referncia a lhora de valorar en cada alumne el grau que
ha arribat a desenvolupar de les capacitats desitjades, aix com les dificultats que hi ha pogut trobar.

INSTRUMENTS DAVALUACI

33

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06,
dacord amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

Els instruments que han de mesurar els aprenentatges dels alumnes han de complir unes normes
bsiques:
a) Han de ser tils, s a dir, han de servir per a mesurar exactament all que es pretn mesurar: el que un
alumne sap, fa o com actua.
b) Han de ser viables, la seua utilitzaci no ha de comportar un esfor extraordinari o impossible dassolir.
A continuaci, enumerem els diferents instruments que emprarem per a avaluar laprenentatge de
lalumnat.
1. Observaci sistemtica i anlisi de tasques

Participaci en les activitats de laula, com ara debats, posades en com, que sn un moment
privilegiat per a lavaluaci dactituds. Ls de lexpressi oral correcta ser objecte permanent
davaluaci en tota mena dactivitats fetes per lalumne.

Treball, inters, ordre i solidaritat dins del grup.

Quadern de classe, en qu lalumne anota les dades de les explicacions, les activitats i els
exercicis proposats. Shi ha de consignar els treballs escrits, desenvolupats individualment o
collectivament a laula o fora daquesta, que els alumnes hagen de fer a petici del professor. Ls
de lexpressi escrita correcta ser objecte permanent davaluaci en tota mena dactivitats fetes per
lalumne. La seua actualitzaci i correcci formal permeten avaluar el treball, linters i el grau de
seguiment de les tasques del curs per part de cada alumne.

2. Anlisi de les produccions dels alumnes

Monografies.

Resums.

Treballs daplicaci i sntesi.

Textos escrits.

3. Intercanvis orals amb els alumnes

Dilegs.

Debats.

Posades en com.

4. Proves

Proves dinformaci: poden ser orals o escrites, duna unitat didctica o de diverses; proves
objectives, de resposta mltiple, de vertader-fals, de resposta breu, definicions Amb aquestes
podem mesurar laprenentatge de conceptes, la memoritzaci de dades importants, etc.

Proves delaboraci en qu els alumnes han de mostrar el grau dassimilaci dels continguts
proposats en la programaci. Avaluen la capacitat de lalumne per tal destructurar amb coherncia
la informaci, establir interrelacions entre factors diversos, argumentar lgicament... Serien proves
de resposta llarga, comentaris de text, resoluci de dilemes morals, plantejament i resoluci de
problemes morals dactualitat, etc.

Resoluci dexercicis i de problemes.

5. Treballs especials, de carcter absolutament voluntari i proposats al comenament de lavaluaci.


34

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06,
dacord amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

Per aquest carcter de voluntarietat, no podran disposar de lavaluaci global duna manera negativa;
lalumne que els faa hi obtindr una puntuaci positiva, o cap puntuaci si el treball no tinguera la
qualitat necessria. Altres vegades es plantejaran com una activitat obligatria per a tots.

CRITERIS DE QUALIFICACI
Han de ser coneguts pels alumnes, perqu daquesta manera millora tot el procs densenyamentaprenentatge. Si un alumne sap qu i com sel qualificar, podr fer lesfor necessari en la direcci
adequada per assolir els objectius proposats.
Han de ser consensuats pel claustre de professors que imparteix classe, i conv que saccepten i
sutilitzen en totes les matries que simparteixen al centre.
Els resultats de lavaluaci de cada matria shan dexpressar per mitj de qualificacions, en els
termes segents: Insuficient (IN), Suficient (SU), B (B), Notable (NT) i Excellent (EX), i es considerar
qualificaci negativa lInsuficient i positives totes les altres. Aquestes qualificacions shan dacompanyar
duna qualificaci numrica, sense decimals, en una escala dun a deu, i shan daplicar en aquest cas
les correspondncies segents: Insuficient: 1, 2, 3 o 4. Suficient: 5. B: 6. Notable: 7 o 8. Excellent: 9 o 10.
Per a aconseguir alguna daquestes qualificacions es poden tenir en compte els aspectes segents, a
manera dexemple:
1.

La qualificaci del trimestre ha de tenir en compte tots els instruments davaluaci, que sn els
segents:
a) Exmens escrits

60 %

b) Activitats i notes de classe


c) Quaderns

40 %

d) Treballs escrits
e) Actitud
2.

Faltes dortografia
a. Cada falta dortografia es penalitzar amb 0,25.
b. El professor est obligat a fer un seguiment de les faltes comeses per lalumne al llarg del
trimestre, i si descendeix considerablement el nombre de faltes, noms es tindr en compte
la qualificaci pels coneixements de lalumne.
c.

Si la mitjana de faltes comeses per un alumne al llarg del trimestre oscilla entre 0 i 2, la
qualificaci del final del trimestre es veur incrementada en 0,5 punts.

3.

Presentaci de quaderns, treballs i exmens


a) s obligatori escriure la data i lenunciat dels exercicis (o almenys, fer referncia al que es
demana en cadascun).
b) Qualsevol exercici ha de comenar a contestar-se fent referncia al que es pregunta.
c) Es tindran molt en compte: els marges, els sagnats, els signes de puntuaci i la calligrafia.
35

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06,
dacord amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

d) Els treballs de lectura i investigaci han de constar dels apartats segents:

Portada.

ndex.

Contingut del treball.

Annexos (on es recull la informaci manejada per lalumne per a elaborar el treball,
subratllada i discriminada).

Bibliografia comentada.

Contraportada (full en blanc).

e) Potenciarem ls de les noves tecnologies, de manera que lalumne ser lliure de lliurar els
treballs sollicitats impresos, gravats en una memria USB o a travs del correu electrnic;
aix s, sempre respectant les parts dun treball, comentades ms amunt, aix com la data
de lliurament.
4.

Proves escrites. En la qualificaci de les proves escrites es valoraran positivament els conceptes
segents:
Adequaci pregunta/resposta.
Correcci formal (llegibilitat, marges, sagnat) i ortogrfica.
Capacitat de sntesi.
Capacitat de definici.
Capacitat dargumentaci i de raonament.
Aquests mateixos criteris sadopten per avaluar el quadern de classe i els treballs monogrfics.

5. Observaci directa. Collaboraci en el treball de laula, cooperaci amb els companys, disposici
envers el treball, atenci a classe, presentaci en temps i forma dels treballs i els exercicis.
Cal assolir una avaluaci positiva, tant en els continguts conceptuals com en els procedimentals i
actitudinals, per tal de procedir a lacumulaci dels percentatges esmentats ms amunt. De manera que qui
no obtinga una qualificaci positiva en les proves orals i escrites, en el quadern de classe o els treballs i en
la seua actitud, no podr obtenir una qualificaci positiva en lavaluaci corresponent.

36

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06, dacord
amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial de la Comunitat
Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

Mecanismes de recuperaci
Els mecanismes de recuperaci estan en funci de tot el que sha exposat ms amunt. Entenem que
cada alumne ha de recuperar all en el que no ha aconseguit els objectius proposats, de manera que:
a)

Haur de rectificar la seua actitud si en aix rau la seua dificultat.

b)

Haur de fer o de rectificar els treballs que no haja fet al moment oport o haja fet duna
manera no satisfactria.

c)

Haur de tornar a estudiar els continguts conceptuals o procedimentals si aquesta ns la


insuficincia.

Daquesta manera, no pot haver-hi un nic mecanisme de recuperaci, ja que sha dajustar a la
realitat dels alumnes en cada avaluaci. El professor ha dacordar amb els alumnes el moment ms adequat
per a la realitzaci de les proves o els treballs necessaris.

AVALUACI FINAL I PROVA EXTRAORDINRIA DE SETEMBRE


Al final de cada curs es valorar el progrs global de lalumne en la matria, en el marc del procs
davaluaci contnua que sha portat a terme.
La valoraci del progrs de lalumnat sha de traslladar a lacta davaluaci, a lexpedient
acadmic de lalumne i, en cas que passe de curs, a lhistorial acadmic dEducaci Secundria
Obligatria.
Per a lalumnat amb una avaluaci negativa a final de curs, el professor de la matria ha
delaborar un informe individualitzat sobre els objectius i els continguts no assolits i la proposta
dactivitats de recuperaci.
Lalumnat amb una avaluaci negativa podr presentar-se a la prova extraordinria de la matria
no superada que el centre organitzar durant els primers cinc dies hbils del mes de setembre.
Lavaluaci extraordinria en la matria de Matemtiques sha dajustar a linforme sobre els
objectius i els continguts no assolits i la proposta dactivitats de recuperaci, i ha de constar, almenys, dels
elements segents; a manera dexemple:

Realitzaci de la proposta dactivitats de recuperaci que el professorat ha de lliurar a lalumnat el mes


de juny, en qu cada professor ha de facilitar a lalumne una relaci dactivitats tipus per a fer-les durant
lestiu, semblants a les de la prova. (10 % de la nota final)

Prova escrita sobre els objectius i els continguts no assolits. Aquesta prova sha de basar en els
continguts impartits durant el curs; i per a la seua avaluaci shan daplicar els mateixos criteris que en
el projecte curricular del departament. Aquesta ha de constar dactivitats o de problemes que faran
referncia als continguts mnims reflectits en el full de seguiment. (90 % de la nota final)
Les qualificacions corresponents a la prova extraordinria shan destendre en la corresponent acta

davaluaci, en lexpedient acadmic de lalumne i, en cas que passe de curs, en lhistorial acadmic dEducaci
Secundria Obligatria. Si un alumne no es presenta a la prova extraordinria, sha de reflectir com a No
Presentat (NP), i aix tindr, amb carcter general, la consideraci de qualificaci negativa.
37

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06, dacord
amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial de la Comunitat
Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

SEGUIMENT DEL PROJECTE CURRICULAR


El procediment per a fer el seguiment del projecte curricular es far coincidir amb les sessions
davaluaci, en les quals shan de considerar, entre daltres, els aspectes segents:
Sessi davaluaci desprs de lavaluaci inicial. En aquesta sessi davaluaci, com a
conseqncia de la valoraci feta en lavaluaci inicial, sestudiar si la planificaci prevista s ladequada
pel que fa a:

Si lalumnat t els coneixements previs necessaris per a abordar aquest projecte curricular i,
en cas contrari, les mesures que hi cal adoptar.

Els continguts que cal desenvolupar i la seqenciaci daquests.

Si les estratgies metodolgiques previstes sn les ms adequades per a aquest grup.

Lorganitzaci temporal prevista.

Si el tipus dactivitats previstes s ladequat al grup dalumnat.

Sessions de la primera i la segona avaluaci. En aquestes sessions davaluaci sha danalitzar


el desenvolupament del projecte curricular i valorar els aspectes segents:

Si lalumnat va adquirint els coneixements i les competncies previstos.

Si lorganitzaci temporal daquesta s ladequada.

Si les estratgies metodolgiques desenvolupades sn les ms adequades.

Balan general i propostes de millora.

Sessi de la tercera avaluaci. En aquesta sessi sha de fer una avaluaci del
desenvolupament del projecte curricular remarcant els aspectes segents:

Grau en qu sha desenvolupat el projecte curricular.

Valoraci dels resultats acadmics, s a dir, en quin grau shan assolit els aprenentatges i
les competncies bsiques previstos en lalumnat.

En quina mesura han funcionat les propostes de millora introdudes en les sessions
davaluaci anteriors.

Anlisi general: valoraci del que sha aconseguit, anlisi de les possibles causes de les
dificultats trobades, propostes de millora i/o revisi dalguns aspectes del projecte curricular.

38

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06, dacord
amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial de la Comunitat
Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

PROJECTE CURRICULAR PER AL TERCER CURS

TRACTAMENT DE LES COMPETNCIES BSIQUES EN EL TERCER CURS

Al llarg de totes les unitats didctiques es poden treballar totes les competncies bsiques que
prescriu el currculum. En cada unitat didctica se suggereix fer un treball ms intensiu amb algunes
daquestes, per a les quals shan seleccionat descriptors competencials especfics i activitats concretes de
les proposades en cada unitat. Ac es mostren la relaci entre les competncies, les subcompetncies i els
descriptors, s a dir, els diferents nivells de concreci que hem seguit en les unitats didctiques. Tot aix, a
ms dels resultats daprenentatge, hi queda desenvolupat duna manera especfica.

SUBCOMPETNCIA
Reflexi sobre el llenguatge
Comunicaci escrita
(lectura, escriptura,
interacci i mediaci)
en contextos diferents.
Comunicaci
en una llengua estrangera.

Comunicaci escrita
(lectura, escriptura,
interacci i mediaci)
en diferents contextos.

Comunicaci oral (parla,


interacci, mediaci i
escolta) en contextos
diferents.

SUBCOMPETNCIA

s delements i eines
matemtics

Raonament i argumentaci

COMPETNCIA: LINGSTICA
DESCRIPTOR
Ser conscient de les convencions socials, els valors i els aspectes culturals del
llenguatge.
Aplicar duna manera efectiva habilitats lingstiques i estratgies no lingstiques per
interactuar i produir textos escrits adequats a la situaci comunicativa.
Adquirir lhbit de la lectura i aprendre a gaudir-hi considerant-la una font de plaer i
coneixement.
Comprendre i expressar diferents missatges orals i escrits en una llengua estrangera
adequats a la situaci i a la intenci comunicativa en diferents contextos.
Reconixer llenges diferents de la prpia i valorar-les com a riquesa cultural.
Llegir, buscar, recopilar, processar i sintetitzar la informaci compresa en un text per
tal de contribuir al desenvolupament del pensament crtic.
Aplicar duna manera efectiva habilitats lingstiques i estratgies no lingstiques per
interactuar i produir textos escrits adequats a la situaci comunicativa.
Conixer i comprendre diferents tipus de textos amb diverses intencions
comunicatives.
Llegir, buscar, recopilar, processar i sintetitzar la informaci compresa en un text per
tal de contribuir al desenvolupament del pensament crtic.
Aplicar duna manera efectiva habilitats lingstiques i estratgies no lingstiques per
interactuar i produir textos escrits adequats a la situaci comunicativa.
Valorar el dileg com a mitj per a resoldre conflictes, interactuar i intervenir de
manera adequada sabent escoltar i mostrant-se disponible a lintercanvi didees.
Argumentar amb un esperit crtic i constructiu, aix com saber acceptar les crtiques
dels altres.

COMPETNCIA: MATEMTICA
DESCRIPTOR
Conixer i utilitzar els elements matemtics bsics (diferents tipus de nombres,
mesures, smbols, elements geomtrics, etc.) en situacions reals o simulades de la
vida quotidiana.
Conixer i aplicar eines matemtiques per a interpretar i produir diferents tipus
dinformaci.
Desenvolupar duna manera progressiva una seguretat i una confiana per tal
dentendre la informaci i fer front a les situacions que contenen elements
matemtics.
Posar en prctica processos de raonament que condueixen a la soluci dels

39

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06, dacord
amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial de la Comunitat
Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

Resoluci de problemes

SUBCOMPETNCIA
Coneixement i valoraci
del desenvolupament
cientificotecnolgic

Coneixement del cos hum


i disposici per a una vida
saludable

Medi natural
i desenvolupament
sostenible

Aplicaci del mtode cientfic


en diferents contextos

problemes o a lobtenci de la informaci.


Seguir determinats processos de pensament; per exemple, inducci i deducci.
Desenvolupar el gust per la certesa i la recerca daquesta a travs del raonament
mitjanant la utilitzaci delements i de suports matemtics.
Seleccionar les tcniques adequades a fi de calcular resultats i representar i
interpretar la realitat mitjanant mesures matemtiques.
COMPETNCIA: INTERACCI AMB EL MN FSIC
DESCRIPTOR
Conixer i valorar laportaci del desenvolupament de la cincia i la tecnologia a la
societat.
Conixer els processos cientificotecnolgics ms importants que permeten el
desenvolupament i el manteniment de la vida i valorar-los.
Desenvolupar actituds de cura i respecte envers el cos hum, partint del seu
coneixement.
Argumentar de manera raonada les conseqncies de diferents estils de vida.
Adoptar una disposici a una vida fsica i mental saludable en un entorn natural i
social tamb saludable.
Ser conscients de la dimensi individual i collectiva de la salut, amb actituds de
responsabilitat i respecte cap als altres.
Tenir una adequada percepci de lespai fsic en el qual es desenvolupen la vida i
lactivitat humana, i lhabilitat per a interactuar amb lespai circumdant.
Comprendre la influncia de les persones sobre el medi ambient mitjanant les
diferents activitats humanes i valorar els paisatges que hi resulten.
Adquirir un comproms actiu en la conservaci dels recursos i en la diversitat natural.
Fomentar la solidaritat global i intergeneracional.
Sentir admiraci i curiositat davant de la perfecci de la naturalesa.
Fer prediccions amb les dades que es tenen, obtenir conclusions basades en proves i
contrastar solucions obtingudes.
Conixer i manejar el llenguatge cientfic per tal dinterpretar i de comunicar situacions
en diversos contextos.

40

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06, dacord
amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial de la Comunitat
Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

SUBCOMPETNCIA
Desenvolupament personal i
social
Participaci cvica,
convivncia i resoluci de
conflictes

Comproms solidari amb la


realitat personal i social

SUBCOMPETNCIA
Expressi artstica.

Patrimoni cultural i artstic.


Sensibilitat artstica.
Coneixement i valoraci del
fet cultural en general i de
lartstic en particular
Habilitats i actituds
interculturals.

COMPETNCIA: SOCIAL I CIUTADANA


DESCRIPTOR
Conixer i comprendre la realitat histrica i social del mn i el seu carcter evolutiu.
Construir una escala de valors prpia.
Conixer i comprendre els valors en els quals sassenten les societats democrtiques,
els fonaments, les maneres dorganitzaci i el funcionament daquestes.
Practicar la ciutadania democrtica a travs de lexercici dels drets i els deures propis
i aliens.
Mostrar-se solidari davant de les injustcies.
Respectar i defensar els principis universals que cont la Declaraci dels Drets
Humans.
Ser conscients del dolor ali.
Respectar i defensar els principis universals que cont la Declaraci dels Drets
Humans.
COMPETNCIA: CULTURAL I ARTSTICA
DESCRIPTOR
Conixer i usar de manera bsica les principals tcniques, recursos i convencions
dels diferents llenguatges artstics.
Posar en funcionament la iniciativa, la imaginaci i la creativitat per a expressar de
manera personal idees, experincies o sentiments mitjanant codis artstics.
Conixer les principals institucions, obres i manifestacions del patrimoni cultural i
fomentar linters per participar en la vida cultural.
Comprendre i valorar crticament diferents manifestacions culturals i artstiques.
Adquirir sensibilitat i sentit esttic per a comprendre, apreciar, emocionar-se i gaudir
amb lart i altres manifestacions culturals.
Mantenir una actitud oberta i de respecte envers altres cultures.

COMPETNCIA: TRACTAMENT DE LA INFORMACI I COMPETNCIA DIGITAL


SUBCOMPETNCIA
DESCRIPTOR
Buscar i seleccionar informaci amb diferents tcniques segons la font o el suport, i
Obtenci, transformaci i
comunicaci de la informaci valorar-ne la fiabilitat.
Organitzar i analitzar la informaci, i transformar-la en esquemes de fcil comprensi.
Conixer els diferents recursos tecnolgics i utilitzar els programes informtics ms
comuns.
s de les eines
Usar llenguatges especfics (textual, numric, icnic, visual, grfic i sonor) i els
tecnolgiques
principals sistemes operatius.
Fer un s habitual dels recursos tecnolgics disponibles per aplicar-los en diferents
entorns i per resoldre problemes reals.
s tic i responsable de la
Avaluar la qualitat i la fiabilitat de les fonts dinformaci
informaci i les eines
Mostrar sensibilitat i respecte cap al dret a la intimitat i a la dignitat de la persona.
tecnolgiques

41

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06, dacord
amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial de la Comunitat
Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

SUBCOMPETNCIA
Maneig de les estratgies
per a desenvolupar les
prpies capacitats i generar
coneixement
Construcci del coneixement

SUBCOMPETNCIA
Lideratge
Planificaci i realitzaci de
projectes

COMPETNCIA: APRENDRE A APRENDRE


DESCRIPTOR
Desenvolupar experincies basades en estratgies daprenentatge cooperatiu.
Desenvolupar el pensament crtic i analtic.

COMPETNCIA: AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL


DESCRIPTOR
Desenvolupar lempatia, valorar les idees dels altres i ser capa dafirmar i de
defensar els drets del grup.
Tenir confiana en un mateix.
Conixer i posar en prctica les fases de desenvolupament dun projecte. Planificar,
identificar objectius i gestionar el temps amb eficcia.
Analitzar les possibilitats i limitacions per a emprendre un projecte.

42

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06, dacord
amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial de la
Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

OBJECTIUS
OBJECTIUS PER A LETAPA DE LEDUCACI SECUNDRIA
LEducaci Secundria Obligatria ha de contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats
que els permeten:
a)

Conixer, assumir responsablement els seus deures i exercir els seus drets en el respecte als altres,
practicar la tolerncia, la cooperaci i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el dileg, i
consolidar els drets humans com a valors comuns duna societat plural, oberta i democrtica, i
preparar-se per a lexercici de la ciutadania democrtica.

b)

Adquirir, desenvolupar i consolidar hbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a
condici necessria per a una realitzaci efica dels processos de laprenentatge i com a mitj de
desenvolupament personal.

c)

Fomentar actituds que afavorisquen la convivncia en els mbits escolar, familiar i social.

d)

Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Constituci, la igualtat de drets i doportunitats
de totes les persones, amb independncia del seu sexe, i rebutjar els estereotips i qualsevol
discriminaci.

e)

Enfortir les seues capacitats afectives en tots els mbits de la personalitat i en les seues relacions amb
els altres, aix com rebutjar la violncia, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i
resoldre pacficament els conflictes.

f)

Desenvolupar destreses bsiques en la utilitzaci de les fonts dinformaci per adquirir, amb sentit
crtic, coneixements nous. Adquirir una preparaci bsica en el camp de les tecnologies, especialment,
les de la informaci i la comunicaci.

g)

Concebre el coneixement cientfic com un saber integrat que sestructura en diferents disciplines, aix
com conixer i aplicar els mtodes per tal didentificar els problemes en els diversos camps del
coneixement i de lexperincia.

h)

Desenvolupar lesperit emprenedor i la confiana en si mateix, la participaci, el sentit crtic, la iniciativa


personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir
responsabilitats, aix com valorar lesfor amb la finalitat de superar les dificultats.

i)

Comprendre i expressar amb correcci textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valenci i
en castell. Valorar les possibilitats comunicatives del valenci com a llengua prpia de la Comunitat
Valenciana i com una part fonamental del seu patrimoni cultural, aix com les possibilitats comunicatives
del castell com a llengua comuna de tots els espanyols i didioma internacional. Iniciar-se, aix mateix,
en el coneixement, la lectura i lestudi de la literatura de les dues llenges.

j)

Comprendre i expressar-se en una llengua estrangera o ms duna manera apropiada.

k)

Conixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i la histria de la Comunitat Valenciana,


dEspanya i del mn; respectar el patrimoni artstic, cultural i lingstic; conixer la diversitat de cultures
i societats a fi de poder valorar-les crticament i desenvolupar actituds de respecte per la cultura prpia i
per la dels altres.
43

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06, dacord
amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial de la
Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

l)

Conixer i acceptar el funcionament del cos hum i respectar les diferncies. Conixer i apreciar els
efectes beneficiosos per a la salut dels hbits dhigiene, aix com de lexercici fsic i de lalimentaci
adequada, i incorporar la prctica de lesport i leducaci fsica per afavorir el desenvolupament
personal i social.

m) Analitzar els mecanismes i els valors que regeixen el funcionament de les societats, en especial, els
relatius als drets, els deures i les llibertats dels ciutadans, i adoptar judicis i actituds personals respecte
a aquests.
n)

Valorar crticament els hbits socials relacionats amb la salut, el consum responsable, la cura dels
ssers vius i el medi ambient, i contribuir a conservar-lo i a millorar-lo.

o)

Valorar i participar en la creaci artstica i comprendre el llenguatge de les diferents manifestacions


artstiques, utilitzant diversos mitjans dexpressi i de representaci.

p)

Analitzar i valorar, duna manera crtica, els mitjans de comunicaci escrita i audiovisual.

OBJECTIUS DE LETAPA EN LA MATRIA DE MATEMTIQUES


Lensenyament de les Matemtiques en aquesta etapa t com a finalitat el desenvolupament de les
capacitats segents:
1.

Millorar la capacitat de pensament reflexiu i incorporar al llenguatge maneres dargumentar les formes
dexpressi i raonament matemtic, tant en els processos matemtics o cientfics com en els diferents
mbits de lactivitat humana, a fi de comunicar-se duna manera clara, concisa i precisa.

2.

Aplicar amb desimboltura i adequadament les eines matemtiques adquirides a situacions de la vida
diria.

3.

Reconixer i plantejar situacions susceptibles de formular-se en termes matemtics, elaborar i utilitzar


diferents estratgies per a abordar-les i analitzar els resultats utilitzant els recursos ms adequats.

4.

Detectar els aspectes de la realitat que siguen quantificables i que permeten interpretar-la millor:
utilitzar tcniques de recollida de la informaci i procediments de mesura, fer lanlisi de les dades
mitjanant ls de diferents classes de nombres i la selecci dels clculs apropiats; tot aix de la
manera ms adequada, segons la situaci plantejada.

5.

Identificar els elements matemtics (dades estadstiques, geomtriques, grfics, clculs, etc.) presents
en els mitjans de comunicaci, Internet, publicitat o altres fonts dinformaci, analitzar crticament les
funcions que exerceixen aquests elements matemtics i valorar-ne laportaci per a una millor
comprensi dels missatges.

6.

Identificar les formes planes o espacials que es presenten en la vida diria i analitzar les propietats i les
relacions geomtriques entre aquestes; adquirir una sensibilitat progressiva davant de la bellesa que
generen.

7.

Utilitzar duna manera adequada els diferents mitjans tecnolgics (calculadores, ordinadors, etc.) tant
per a fer clculs com per a buscar, tractar i representar informacions de tipus divers i tamb com a
ajuda en laprenentatge.
44

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06, dacord
amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial de la
Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

8.

Actuar davant dels problemes que es plantegen en la vida quotidiana dacord amb formes prpies de
lactivitat matemtica, com ara lexploraci sistemtica dalternatives, la precisi en el llenguatge, la
flexibilitat per a modificar el punt de vista o la perseverana en la recerca de solucions.

9.

Elaborar estratgies personals per a lanlisi de situacions concretes i la identificaci i la resoluci de


problemes, utilitzant diferents recursos i instruments i valorant la convenincia de les estratgies
utilitzades en funci de lanlisi dels resultats i del seu carcter exacte o aproximat.

10. Manifestar una actitud positiva molt preferible a lactitud negativa davant de la resoluci de problemes i
mostrar confiana en la prpia capacitat per a enfrontar-shi amb xit i adquirir un nivell dautoestima
adequat, que els permeta gaudir dels aspectes creatius, manipulatius, esttics i utilitaris de les
matemtiques.
11. Integrar els coneixements matemtics en el conjunt de sabers que es van adquirint des de les diferents
matries, de manera que es puguen emprar duna manera creativa, analtica i crtica.
12. Valorar les matemtiques com una part integrant de la nostra cultura: tant des dun punt de vista histric
com des de la perspectiva del seu paper en la societat actual i aplicar les competncies matemtiques
adquirides per analitzar i valorar fenmens socials com la diversitat cultural, el respecte al medi
ambient, la salut, el consum, la igualtat entre els sexes o la convivncia pacfica.

OBJECTIUS DE LA MATRIA PER AL TERCER CURS


A continuaci es detallen els objectius especfics per al tercer curs. Els nombres entre parntesis (Obj.
1, 2) indiquen lobjectiu general de la matria de Matemtiques al qual es refereix cadascun
1. Analitzar fenmens fsics, socials o provinents de la vida quotidiana de la Comunitat Valenciana
mitjanant locupaci del pensament reflexiu i incorporar al llenguatge i a les maneres
dargumentaci les formes dexpressi i de raonament matemtiques. (Obj. 1 i 2)
2. Incorporar al llenguatge les diferents formes dexpressi matemtica (numrica, algebraica, grfica,
geomtrica, lgica, probabilstica) usant amb precisi i rigor expressions daquestes per a comunicarse de manera precisa i rigorosa. (Obj. 1 i 2)
3. Quantificar aquells aspectes de la realitat que permeten interpretar-la millor, utilitzant tcniques de
recollida de dades, procediments de mesura, les diferents classes de nombres, i mitjanant la
realitzaci dels clculs apropiats en cada situaci. (Obj. 2 i 3)
4. Usar tcniques senzilles de recollida de dades per a obtenir informaci sobre fenmens i situacions
diverses presents en els mitjans de comunicaci, Internet o altres fonts dinformaci. (Obj. 5, 7)
5. Interpretar informacions sobre fenmens naturals, fsics i socials de forma grfica i numrica, formantse un judici sobre aquestes. (Obj. 5, 7)
6. Usar estratgies personals per a la resoluci de problemes, plantejar interrogants per a formular i
comprovar conjectures, fer inferncies i deduccions, i organitzar i relacionar informacions diverses
relatives a la vida quotidiana. (Obj. 8 ,9, 10)

45

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06, dacord
amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial de la
Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

7. Usar amb confiana i fludesa estratgies de resoluci de problemes dacord amb els mtodes
propis de lactivitat matemtica gaudint del component creatiu, manipulatiu, esttic i utilitari de les
matemtiques. (Obj. 10 i 11)
8. Buscar relacions entre conjunts de dades, fent s de models matemtics (algebraics, funcionals,
estadstics) presents en les notcies, opinions, publicitat, etc., analitzant crticament les funcions
que exerceixen i les aportacions que presenten per a una comprensi millor dels missatges. (Obj. 4,
5, 11)
9. Reconixer figures planes, cossos geomtrics en lespai aix com tamb les relacions que es
presenten en la realitat, analitzant-ne les propietats calculant-ne lrea i els volums, i sent sensibles
a la bellesa que generen. (Obj. 5, 6)
10.Actuar davant situacions de la vida quotidiana fent observacions sistemtiques daspectes
quantitatius, geomtrics i lgics, lanlisi dels quals permeta aplicar les maneres prpies de lactivitat
matemtica. (Obj. 4, 9, 10)
11. Usar diferents mitjans tecnolgics (calculadores, ordinadors, etc.) per a la resoluci de problemes en
la vida real. (Obj. 6 i 7)
12.Valorar la utilitat de les matemtiques, analitzant el paper histric que tenen en la societat actual de
la Comunitat Valenciana i de lestat. (Obj. 12)
13.Valorar les matemtiques com una cincia oberta i dinmica que ha seguit una evoluci histrica,
que forma part de la nostra cultura i que usa els seus continguts i formes dactivitat en la recerca de
solucions a problemes actuals relacionats amb el medi ambient, la salut, leconomia (Obj. 11, 12)

CONTINGUTS

CONTINGUTS DE LA MATRIA PER AL TERCER CURS

Bloc 1. Continguts comuns

Planificaci i utilitzaci destratgies en la resoluci de problemes, tals com el recompte exhaustiu, la


inducci o la recerca de problemes afins, i comprovaci de lajust de la soluci a la situaci plantejada.

Descripci verbal de relacions quantitatives i espacials i procediments de resoluci utilitzant la


terminologia precisa.

Interpretaci de missatges que continguen informacions de carcter quantitatiu o simblic o sobre


elements o relacions espacials.

Confiana en les prpies capacitats per a afrontar problemes, comprendre les relacions matemtiques i
prendre decisions a partir daquestes.

Perseverana i flexibilitat en la recerca de solucions als problemes i en la millora de les solucions


trobades.

46

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06, dacord
amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial de la
Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

Utilitzaci deines tecnolgiques per a facilitar els clculs de tipus numric, algebraic o estadstic, les
representacions funcionals i la comprensi de propietats geomtriques.

Bloc 2. Nombres.

Nombres racionals. Comparaci, ordenaci i representaci sobre la recta.

Decimals i fraccions. Transformaci de fraccions en decimals i viceversa. Decimals exactes i decimals


peridics. Fracci generatriu.

Operacions amb fraccions i decimals.

Jerarquia de les operacions i s del parntesi.

Potncies dexponent enter. Significat i propietats. Aplicaci daquestes per a lexpressi de nombres
molt grans i molt xicotets. Operacions amb nombres expressats en notaci cientfica. s de la
calculadora.

Aproximacions i errors. Error absolut i error relatiu. s daproximacions i arrodoniments en la resoluci


de problemes de la vida quotidiana amb la precisi requerida per la situaci plantejada.

Resoluci de problemes on interv la proporcionalitat directa o inversa. Repartiments proporcionals.

Inters simple. Percentatges encadenats.

Bloc 3. lgebra.

Successions de nombres enters i fraccionaris. Successions recurrents.

Progressions aritmtiques i geomtriques.

Estudi de les regularitats, relacions i propietats que apareixen en conjunts de nombres.

Traducci de situacions del llenguatge verbal a lalgebraic.

Polinomis. Valor numric. Operacions elementals amb polinomis.

Resoluci algebraica dequacions de primer grau i de sistemes de dues equacions lineals amb dues
incgnites.

Resoluci algebraica dequacions de segon grau. Solucions exactes i aproximacions decimals.

Resoluci de problemes mitjanant la utilitzaci dequacions i sistemes. Interpretaci crtica de les


solucions.

Bloc 4. Geometria.

Revisi de la geometria del pla.

Lloc geomtric. Determinaci de figures a partir de certes propietats.

Teorema de Tales. Divisi dun segment en parts proporcionals.

Aplicaci dels teoremes de Tales i Pitgores a la resoluci de problemes geomtrics i del mitj fsic.

Translacions, girs i simetries en el pla. Elements invariants de cada moviment.

Revisi de la geometria de lespai.


47

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06, dacord
amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial de la
Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

Plans de simetria en els poliedres.

s dels moviments per a lanlisi i la representaci de figures i configuracions geomtriques.

Reconeixement dels moviments en la naturalesa, en lart i en altres construccions humanes.

Lesfera. Interseccions de plans i esferes.

El globus terraqi. Coordenades terrestres i fusos horaris. Longitud i latitud dun lloc.

Interpretaci de mapes i resoluci de problemes associats.

Estudi de formes, configuracions i relacions geomtriques.

Clcul drees i volums.

Bloc 5. Funcions i grfiques.

Relacions funcionals. Diferents maneres dexpressar una funci.

Construcci de taules de valors a partir denunciats, expressions algebraiques o grfiques senzilles.

Elaboraci de grfiques contnues o discontnues a partir dun enunciat, una taula de valors o duna
expressi algebraica senzilla.

Estudi grfic duna funci: creixement i decreixement, mxims i mnims, simetries, continutat i
periodicitat. Anlisi i descripci de grfiques que representen fenmens de lentorn quotidi.

s de les tecnologies de la informaci per a lanlisi i el reconeixement de propietats de funcions.

Formulaci de conjectures sobre el fenomen representat per una grfica i sobre lexpressi algebraica
daquesta.

Estudi grfic i algebraic de les funcions constants, lineals i afins.

Utilitzaci de models lineals per a estudiar situacions provinents dels diferents mbits de coneixement i
de la vida quotidiana, mitjanant la confecci de la taula, la representaci grfica i lobtenci de
lexpressi algebraica.

Bloc 6. Estadstica i probabilitat.

Estadstica descriptiva unidimensional. Variables discretes i contnues.

Interpretaci de taules de freqncies i grfics estadstics.

Agrupaci de dades en intervals. Histogrames i polgons de freqncies.

Construcci de la grfica adequada a la naturalesa de les dades i a lobjectiu desitjat.

Clcul i interpretaci dels parmetres de centralitzaci (mitjana, moda, quartils i mitjana) i dispersi
(rang i desviaci tpica).

Interpretaci conjunta de la mitjana i la desviaci tpica.

Utilitzaci de les mesures de centralitzaci i dispersi per a realitzar comparacions i valoracions. Anlisi
i crtica de la informaci dndole estadstic i de la seua presentaci.

Utilitzaci de la calculadora i el full de clcul per a organitzar les dades i realitzar clculs.

48

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06, dacord
amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial de la
Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

Experiments aleatoris. Successos i espai mostra. Utilitzaci del vocabulari adequat per a descriure i
quantificar situacions relacionades amb latzar.

Freqncia i probabilitat dun succs.

Clcul de probabilitats mitjanant la llei de Laplace.

Clcul de la probabilitat mitjanant simulaci o experimentaci.

Formulaci i verificaci de conjectures sobre el comportament de fenmens aleatoris senzills.

Utilitzaci de la probabilitat per a prendre decisions fonamentades en diferents contextos.

Reconeixement i valoraci de les Matemtiques per a interpretar, descriure i predir situacions incertes.

CONCRECI I RELACI ENTRE CONTINGUTS DE LA MATRIA I CONTINGUTS


DEL PROJECTE CURRICULAR DEL TERCER CURS
En cadascuna de les taules que apareixen a continuaci sha establit la relaci que hi ha entre els
blocs de continguts del Reial decret 1631/2006, i els blocs de continguts de la matria com indica el Decret
112/2007, de 20 de juliol.

CONTINGUTS DEL CURRCULUM

CONTINGUTS DEL PROJECTE CURRICULAR

Bloc 1. Continguts comuns

Bloc 1. Continguts comuns

Planificaci i utilitzaci destratgies


en la resoluci de problemes, tals
com el recompte exhaustiu, la
inducci o la recerca de problemes
afins, i comprovaci de lajust de la
soluci a la situaci plantejada.
Descripci verbal de relacions
quantitatives i espacials
i procediments de resoluci usant
la terminologia precisa.
Interpretaci de missatges que
continguen informacions de carcter
quantitatiu o simblic o sobre
elements o relacions espacials.
Confiana en les capacitats prpies
per a afrontar problemes,
comprendre les relacions
matemtiques i prendre decisions
a partir daquestes.
Perseverana i flexibilitat en la
recerca de solucions als problemes
i en la millora de les solucions
trobades.
s deines tecnolgiques per a
facilitar els clculs de tipus numric,
algebraic o estadstic, les
representacions funcionals
i la comprensi de propietats
geomtriques.

Disposici i sensibilitat per a valorar i reconixer la


necessitat dels nombres reals.
Inters per aquells fenmens o caracterstiques
que requereixen per a la representaci de
quantitats molt grans o molt xicotetes i de la
notaci cientfica, com una eina til per a usar
aquestes quantitats.
Valoraci de la utilitat dels diferents mtodes
matemtics per a resoldre problemes de
proporcionalitat presents en la vida quotidiana.
Planificaci, anlisi, selecci i ocupaci
destratgies i tcniques variades en la resoluci
de problemes, tals com el recompte exhaustiu, la
deducci, la inducci o la recerca de problemes
afins, i la comprovaci de lajust de la soluci a la
situaci plantejada.
Lectura comprensiva de textos continus
relacionats amb el plantejament i la resoluci
de problemes.
Descripci verbal ajustada de relacions
quantitatives i espacials, i procediments
de resoluci utilitzant la terminologia precisa.
Anlisi de missatges orals i escrits que continguen
informacions de carcter quantitatiu o simblic o
sobre elements o relacions espacials.
Inters per la investigaci sobre formes i relacions
geomtriques de lentorn quotidi i per laportaci
de la geometria a altres cincies, especialment a
larquitectura, lart i la geografia.
Reconeixement de la utilitat de les tcniques
i procediments dobtenci dels parmetres
estadstics per a analitzar i interpretar la

UNITATS
DIDCTIQUES
UNITAT 1: Nombres
reals
UNITAT 2: Potncies i
arrels
UNITAT 3:
Proporcionalitat directa
i inversa
UNITAT 4:
Successions.
Progressions
UNITAT 5: Polinomis
UNITAT 6: Divisi de
polinomis. Arrels
UNITAT 7:
Expressions
fraccionries i radicals
UNITAT 8: Equacions.
Sistemes dequacions
UNITAT 9: Funcions
UNITAT 10: Funcions
lineals i quadrtiques
UNITAT 11: Geometria
del pla
UNITAT 12:
Translacions, girs
i simetries en el pla
UNITAT 13: Figures
i cossos geomtrics
UNITAT 14: Taules
i grfics estadstics
UNITAT 15:
Parmetres estadstics
UNITAT 16:
Successos aleatoris.
Probabilitat

49

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06, dacord
amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial de la
Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

informaci.
Gust per la precisi i lordre en la presentaci i
tractament de dades relatives a fenmens
estadstics.
Cura i inters en fer els clculs estadstics amb la
calculadora o altres mitjans tecnolgics.

50

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06, dacord
amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial de la
Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

CONTINGUTS DEL CURRCULUM

CONTINGUTS DEL PROJECTE CURRICULAR

Bloc 2. Nombres

Nombres racionals.
Comparaci, ordenaci i
representaci sobre la recta.

Decimals i fraccions.
Transformaci de fraccions
en decimals i viceversa.
Decimals exactes i decimals
peridics. Fracci generatriu.

Operacions amb fraccions


i decimals.

Jerarquia de les operacions


i s del parntesi.

Potncies dexponent enter.


Significat i propietats. Aplicaci
daquestes per a lexpressi de
nombres molt grans i molt
xicotets. Operacions amb
nombres expressats en notaci
cientfica. s de la calculadora.

Aproximacions i errors. Error


absolut i error relatiu. Utilitzaci
daproximacions i
arredoniments en la resoluci
de problemes de la vida
quotidiana amb la precisi
requerida per la situaci
plantejada.

Resoluci de problemes en els


quals interv la proporcionalitat
directa o inversa. Repartiments
proporcionals.

Inters simple. Percentatges


encadenats.

Bloc 2. Nombres

Fraccions. Nombres racionals.

Fraccions equivalents.

Fracci irreductible.

Expressi decimal dun nombre racional.

Necessitat dels nombres irracionals.

Expressi decimal dun nombre irracional.

Nombres reals.

Aproximacions decimals.

Valor absolut dun nombre real.

Error absolut i relatiu duna aproximaci.

La recta real.

Intervals i semirectes.

Obtenci de fraccions equivalents i de la fracci


irreductible.

Operacions amb nombres racionals.

Jerarquia de les operacions.

Representaci grfica dels racionals.

Canvi entre les representacions fraccionria


i decimal dun nombre racional.

Operacions amb nombres irracionals mitjanant les


aproximacions decimals daquests.

Representaci grfica dun irracional.

Diferents formes de representar intervals i semirectes


en R i canvi entre aquestes.

Inters per aplicar el sentit com a ls de les


aproximacions decimals en la resoluci de problemes
concrets.

Potncies dexponent enter.

Arrel dun nombre.

Clcul del nombre darrels reals dun nombre real.

Radicals equivalents.

Aplicaci de les propietats dels radicals per al clcul


i la simplificaci.

Potncies dexponent racional i arrels.

Aplicaci de les propietats de les potncies


dexponent enter i racional.

Notaci cientfica i ordre de magnitud.

Utilitzaci de la calculadora per al clcul darrels i de


potncies i per a la utilitzaci de la notaci cientfica.

Disposici i sensibilitat per a valorar i reconixer la


necessitat de les potncies i les arrels.

Inters per aquells fenmens o caracterstiques que


requereixen, per a ser representats, de quantitats molt
grans o molt xicotetes, i de la notaci cientfica com
una eina til per a usar aquestes quantitats.

Ra i proporci.

Magnituds directament proporcionals.

Constant de proporcionalitat.

Repartiments proporcionals directes.

Percentatges. Tant per 1. Tant per 100. Tant per 1000.

Disminuci percentual.

Increment percentual.

UNITATS
DIDCTIQUES

UNITAT 1: Nombres
reals

UNITAT 2: Potncies
i arrels

UNITAT 3:
Proporcionalitat
directa i inversa

51

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06, dacord
amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial de la
Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

CONTINGUTS DEL CURRCULUM


Bloc 3. lgebra

Successions de nombres
enters i fraccionaris.
Successions recurrents.

Progressions aritmtiques
i geomtriques.

Estudi de les regularitats,


relacions i propietats que
apareixen en conjunts de
nombres.

Traducci de situacions del


llenguatge verbal a lalgebraic.

Polinomis. Valor numric.


Operacions elementals
amb polinomis.

Resoluci algebraica
dequacions de primer grau
i de sistemes de dues
equacions lineals amb
dues incgnites.

Resoluci algebraica
dequacions de segon
grau. Solucions exactes
i aproximacions decimals.

Resoluci de problemes
mitjanant la utilitzaci
dequacions i sistemes.
Interpretaci crtica de les
solucions.

Magnituds inversament proporcionals.


Constant de proporcionalitat inversa.
Repartiments proporcionals inversos.
Proporcionalitat composta.
Regla de tres composta.
Identificaci de magnituds relacionades directament
i inversament, i representaci de les dades en taules
de proporcionalitat.
Resoluci de problemes de repartiments
proporcionals directes.
Resoluci de problemes de percentatges: clcul de la
quantitat final, de la quantitat inicial i del percentatge.
Clcul de percentatges encadenats.
Utilitzaci de la proporcionalitat inversa per a la
resoluci de problemes.
Resoluci de problemes de proporcionalitat
composta mitjanant la reducci a la unitat i la regla
de tres composta.
Valoraci de la utilitat dels diferents mtodes
matemtics per a resoldre problemes de
proporcionalitat presents en la vida quotidiana.
Inters i curiositat per la resoluci de situacions
en les quals shagen dusar percentatges.

CONTINGUTS DEL PROJECTE CURRICULAR


Bloc 3. lgebra

Regularitat. Successi.

Terme duna successi. Terme general.

Successions recurrents.

Operacions amb successions.

Progressi aritmtica. Diferncia.

Terme general duna progressi aritmtica.

Suma de n termes consecutius duna progressi


aritmtica.

Progressi geomtrica. Ra.

Terme general duna progressi geomtrica.

Suma de n termes consecutius duna progressi


geomtrica.

Identificaci de successions i obtenci, si escau, del


terme general.

Clcul de termes en una successi recurrent.

Obtenci del terme general duna progressi


aritmtica.

Clcul dels termes duna progressi aritmtica.

Clcul de la suma de n termes duna progressi


aritmtica.

Obtenci del terme general duna progressi


geomtrica.

Clcul dels termes duna progressi geomtrica.

Clcul de la suma de n termes duna progressi


geomtrica.

Resoluci de problemes que impliquen progressions.

Interpolaci aritmtica i geomtrica (problemes).

Valoraci de laplicaci de les successions en


diverses disciplines: economia (inters compost

UNITATS
DIDCTIQUES

UNITAT 4:
S
uc
ce
ss
io
ns
.
Pr
og
re
ss
io
ns

UNITAT 5: Polinomis
UNITAT 6: Divisi de
po
lin
o
mi
s.
Ar
rel
s
UNITAT 7:
E
xp

52

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06, dacord
amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial de la
Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

i anlisi tcnica), fsica (distncia interplanetria),


biologia (distribuci de fruits segons la llei de
Fibonacci).
Inters per lobservaci i lestudi de regularitats
presents en la vida quotidiana.
Expressi algebraica.
Expressions algebraiques equivalents.
Monomi. Elements dun monomi.
Polinomis. Elements dun polinomi.
Identitats notables: (a b)2, (a + b)(a b).
Construcci dexpressions algebraiques.
Clcul del valor numric duna expressi algebraica.
Clcul amb monomis: +, , x, :.
Suma i diferncia de polinomis.
Producte de polinomis.
Potncies de polinomis.
Teorema del residu.
Teorema del factor.
Arrel dun polinomi.
Nombre darrels reals dun polinomi.
Factoritzaci de polinomis.
Divisi de monomis.
Algorisme de la divisi entera de polinomis.
Regla de Ruffini per a la divisi entre x a.
Clculs de les arrels enteres dun polinomi.
Expressi factoritzada dun polinomi a partir del
coneixement de les arrels enteres.
Gust per laprenentatge dalgorismes de clcul en
lgebra, que reflecteixen el carcter de mtode lgic
i ordenat daquesta.
Inters per la reducci duna expressi a elements
ms simples, com ocorre amb la factoritzaci
polinmica.
Fracci algebraica.
Valor numric duna fracci algebraica.
Fraccions equivalents.
Suma i resta de fraccions algebraiques.
Producte i quocient de fraccions.
Expressions radicals.
Valor numric duna expressi radical.
Expressions radicals equivalents.
Operacions amb expressions radicals. Divisi de
monomis.
Clcul del valor numric duna fracci.
Clcul dels valors per als quals no est definida una
fracci algebraica.
Simplificaci de fraccions algebraiques.
Reducci a denominador com.
Suma, resta, producte i quocient de fraccions
algebraiques.
Clcul del valor numric duna expressi radical.
Operacions i clcul amb expressions radicals digual
i de diferent ndex.
Valoraci positiva de la potncia dels mtodes
algebraics en el plantejament i el tractament de
problemes.
Igualtats, equacions i identitats.
Solucions o arrels duna equaci.
Equacions equivalents. Regles de la suma i del

re
ss
io
ns
fr
ac
ci
on
ri
es
i
ra
di
ca
ls
UNITAT 8: Equacions.
Si
st
e
m
es
d
eq
ua
ci
on
s

53

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06, dacord
amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial de la
Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

producte.
Equacions polinmiques de primer grau.
Equaci de segon grau.
Coeficients. Equaci completa i incompleta.
Relaci entre les solucions i els coeficients.
Nombre de solucions de lequaci de 2n grau:
discriminant.
Equacions lineals amb dues incgnites.
Sistemes dequacions lineals. Coeficients i termes
independents.
Sistemes equivalents.
Solucions dun sistema dequacions lineals.
Sistemes compatibles i incompatibles.
Traducci de relacions al llenguatge algebraic.
Obtenci dequacions i sistemes equivalents.
Resoluci dequacions de 1r i 2n grau tant
incompletes com completes.
Plantejament i resoluci de problemes mitjanant
equacions de 1r i de 2n grau i sistemes dequacions
lineals.
Resoluci de sistemes lineals de dues equacions amb
dues incgnites pels mtodes de reducci, substituci
i grficament.
Valoraci positiva de les equacions i sistemes per a
resoldre problemes relacionats amb la geometria,
laritmtica, les altres cincies i la vida quotidiana.
Gust per la resoluci de situacions matemtiques
usant llgebra com un mtode lgic i ordenat.

CONTINGUTS DEL
CURRCULUM

CONTINGUTS DEL PROJECTE CURRICULAR

Bloc 4. Geometria

Revisi de la geometria del


pla.

Lloc geomtric. Determinaci


de figures a partir de certes
propietats.

Teorema de Tales. Divisi


dun segment en parts
proporcionals.

Aplicaci dels teoremes de


Tales i Pitgores a la resoluci
de problemes geomtrics i del
medi fsic.

Translacions, girs i simetries


en el pla. Elements invariants
de cada moviment.

Revisi de la geometria
de lespai.

Plans de simetria en els


poliedres.

s dels moviments per a


lanlisi i la representaci
de figures i configuracions

Bloc 4. Geometria

Angles en un triangle.

Triangles semblants.

Ra de semblana.

Figures semblants.

Teorema de Tales.

Teorema de Pitgores.

Llocs geomtrics en el pla. Mediatriu dun segment.


Bisectriu dun angle. Circumferncia.

Rectes notables dun triangle.

Punts notables dun triangle.

Longituds de figures poligonals.

rees de figures poligonals.

Longituds de figures circulars.

rees de figures circulars.

Identificaci de figures semblants.

Clcul dels costats i rees de figures semblants


utilitzant la ra de semblana.

Representaci de les rectes i punts notables.

Representaci de les circumferncies inscrita i


circumscrita a un triangle.

Resoluci de problemes aplicant el teorema de

UNITATS
DIDCTIQUES
UNITAT 11:
G
e
o
m
e
tr
i
a
d
e
l
p
l
a
UNITAT 12:
T
r
a
n
s
l
a

54

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06, dacord
amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial de la
Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

geomtriques.
Reconeixement dels
moviments en la naturalesa,
en lart i en altres
construccions humanes.
Lesfera. Interseccions de
plans i esferes.
El globus terraqi.
Coordenades terrestres i fusos
horaris. Longitud i latitud dun
lloc.
Interpretaci de mapes
i resoluci de problemes
associats.
Estudi de formes,
configuracions i relacions
geomtriques.
Clcul drees i volums.

Pitgores: costat desconegut dun triangle, diagonal


dun rectangle, apotema dun polgon regular
Clcul de longituds i rees de figures planes.
Inters per la forma dobjectes quotidians.
Apreciaci de la utilitat de la semblana en les
representacions a escala.
Valoraci del bon s dels instruments de dibuix.
Gust pel rigor de la demostraci en geometria.
Vector fix en el pla.
Elements i components.
Vectors equipollents.
Translaci. Propietats.
Vector de translaci.
Translacions successives.
Girs en el pla. Centre i angle de gir.
Sentit de gir.
Girs successius concntrics.
Girs successius amb centre diferent.
Simetria axial. Propietats.
Eix de simetria.
Simetria central. Propietats.
Centre de simetria.
Coordenades de punts simtrics.
Eixos de simetria de figures planes.
Centres de simetria de figures planes.
Moviments compostos i inversos.
Identificaci de vectors equipollents.
Transformaci duna figura en una altra mitjanant
laplicaci duna nica transformaci: translaci, gir i
simetria.
Producte de transformacions.
Reconeixement del procs que transforma una figura
en una altra.
Clcul de coordenades de punts transformats.
Localitzaci de leix i del centre de simetria en figures
planes.
Valoraci de ls de mosaics i altres figures
geomtriques en lart i larquitectura.
Inters per la investigaci sobre formes i relacions
geomtriques de lentorn quotidi.
Valoraci del coneixement i bon s dels instruments de
dibuix.
Poliedres. Elements. Frmula dEuler.
Poliedres regulars.
Prismes i pirmides. Propietats mtriques.
Cossos redons. Elements, simetria.
Les cniques.
rees de poliedres i cossos redons.
Desenvolupaments plans.
Volum de poliedres i cossos redons.
Esfera. Superfcie esfrica.
Elements, rea i volum de lesfera.
Semiesfera. Casquet esfric.
Zones i fus esfric.
Coordenades geogrfiques: latitud i longitud.
Mapes: projeccions cilndrica, cnica i central.
Classificaci i descripci de poliedres.
Aplicaci del teorema de Pitgores per a calcular

c
i
o
n
s
,
g
ir
s
i
s
i
m
e
tr
i
e
s
e
n
e
l
p
l
a
UNITAT 13: Figures i
c
o
s
s
o
s
g
e
o
m

tr
i
c
s

55

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06, dacord
amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial de la
Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

CONTINGUTS DEL
CURRCULUM

longituds en lespai.
Descripci del desenvolupament dels diferents cossos
redons: cilindre, esfera, con i tronc de con.
Reconeixement i distinci entre les diferents cniques.
Clcul drees i volums de prismes, pirmides i cossos
redons, i aplicaci a la resoluci de problemes geomtrics.
Clcul drees i volums de cossos compostos.
Clcul de distncies entre dos punts de la geografia
terrestre.
Inters per la investigaci sobre la forma dobjectes.
Flexibilitat per a acceptar diferents maneres de resoldre
un problema geomtric.
Inters per laportaci de la geometria a altres cincies,
especialment a larquitectura, lart i la geografia.

CONTINGUTS DEL PROJECTE CURRICULAR

Bloc 5. Funcions i grfiques

Bloc 5. Funcions i grfiques

Relacions funcionals. Diferents


formes dexpressar una funci.

Correspondncies. Dependncia entre magnituds.

Formes dexpressar una correspondncia.

Construcci de taules de
valors a partir denunciats,
expressions algebraiques
o grfiques senzilles.

Definici de funci. Variables dependent i independent.

Domini i recorregut o imatge.

Continutat i discontinutat.

Taxa de variaci.

Creixement i decreixement.

Mxims i mnims relatius i absoluts.

Simetries: respecte de lorigen i de leix dordenades.

Periodicitat.

Identificaci de la relaci entre dues magnituds, indicant


si s o no una funci.

Expressi duna funci mitjanant llenguatge ordinari,


taules, grfiques o expressions algebraiques.

Reconixer les variables dependent i independent.

Estudi grfic de la continutat, el creixement, el


decreixement, els mxims, els mnims, la simetria i la
periodicitat duna funci.

Elaboraci de grfiques
contnues o discontnues
a partir dun enunciat, una
taula de valors o duna
expressi algebraica senzilla.
Estudi grfic duna funci:
creixement i decreixement,
mxims i mnims, simetries,
continutat i periodicitat. Anlisi
i descripci de grfiques
que representen fenmens
de lentorn quotidi.

s de les tecnologies
de la informaci per a lanlisi
i el reconeixement de
propietats de funcions.

Formulaci de conjectures
sobre el fenomen representat
per una grfica i sobre
lexpressi algebraica daquest.

Clcul de la taxa de variaci.

Resoluci de problemes de la vida real, determinant


lequaci, reconeixent les variables depenent i
independent, i interpretant la grfica de la funci.

Estudi grfic i algebraic de


les funcions constants, lineals
i afins.

Valorar la importncia de les funcions en el


desenvolupament daltres matries i en situacions de la
vida quotidiana.

Utilitzaci de models lineals


per a estudiar situacions
provinents dels diferents
mbits de coneixement
i de la vida quotidiana,
mitjanant la confecci
de la taula, la representaci
grfica i lobtenci de
lexpressi algebraica.

Ordre i claredat a lhora de representar grfiques.

Funci de proporcionalitat directa.

Funci lineal. Rectes.

Pendent duna recta.

Ordenada en lorigen.

Rectes creixents i decreixents.

Rectes paralleles i assecants.

UNITATS
DIDCTIQUES

UNITAT 9: Funcions
UNITAT 10:
F
u
n
c
i
o
n
s
li
n
e
a
l
s
i
q
u
a
d
r

ti
q
u
e
s

56

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06, dacord
amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial de la
Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

CONTINGUTS DEL CURRCULUM


Bloc 6. Estadstica i probabilitat

Estadstica descriptiva
unidimensional. Variables
discretes i contnues.

Interpretaci de taules de
freqncies i grfics estadstics.

Agrupaci de dades en
intervals. Histogrames i polgons
de freqncies.

Construcci de la grfica
adequada a la naturalesa de les
dades i a lobjectiu desitjat.

Clcul i interpretaci dels


parmetres de centralitzaci
(mitjana, moda, quartils i
mediana) i dispersi (rang i
desviaci tpica).

Interpretaci conjunta de la
mitjana i de la desviaci tpica.

Utilitzaci de les mesures


de centralitzaci i dispersi per
a fer comparacions i valoracions.
Anlisi i crtica de la informaci
dndole estadstic i de la
presentaci daquesta.

Utilitzaci de la calculadora

Funci quadrtica. Parbola.

Branques duna parbola.

Vrtex duna parbola.

Eix duna parbola.

Representaci de parboles.

Obtenci de parboles per translaci.

Reconeixement i representaci de funcions lineals.

Utilitzaci del pendent per a estudiar el creixement


duna funci lineal.

Obtenci del pendent i lordenada en lorigen duna


funci lineal.

Clcul de lequaci duna recta coneguts dos punts, el


pendent i lordenada en lorigen o el pendent i un punt
pel qual passa.

Reconeixement de funcions quadrtiques.

Clcul del vrtex i de leix duna parbola.

Representaci de parboles mitjanant el clcul del


vrtex, leix i punts simtrics respecte a aquest.

Obtenci de parboles per translaci.

Identificar funcions lineals i quadrtiques en la vida real.

Ordre i claredat a lhora de representar grfiques.

Curiositat per investigar relacions entre magnituds.

CONTINGUTS DEL PROJECTE CURRICULAR


Bloc 6. Estadstica i probabilitat

Recollida i tractament de dades: poblaci i


mostra.

Tipus de carcters estadstics: qualitatius i


quantitatius.

Tipus de variables estadstiques: discretes i


contnues.

Freqncies: absoluta, relativa i relativa en tant


per cent.

Distribucions estadstiques.

Freqncies acumulades: absoluta, relativa i


relativa en tant per cent.

Taules estadstiques.

Grfics estadstics:

Diagrama de barres.

Polgon de freqncies.

Histograma.

Diagrama de sectors.

Diagrama lineal.
s de diferents fonts i recursos per a obtenir
informaci de carcter estadstic.
Utilitzaci del llenguatge verbal i grfic
per a expressar situacions de tipus estadstic.
Representativitat duna mostra estadstica.
Reconeixement de carcters i variables estadstiques.

UNITATS
DIDCTIQUES

UNITAT 14: Taules


i
gr
f
ic
s
e
st
a
d
st
ic
s
UNITAT 15:
P
ar

m
et
re
s
e
st
a
d

57

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06, dacord
amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial de la
Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

i el full de clcul per a organitzar


les dades i fer clculs.
Experiments aleatoris.
Successos i espai mostral.
Utilitzaci del vocabulari adequat
per a descriure i quantificar
situacions relacionades amb
latzar.
Freqncia i probabilitat
dun succs.
Clcul de probabilitats
mitjanant la llei de Laplace.
Clcul de la probabilitat
mitjanant simulaci
o experimentaci.
Formulaci i verificaci
de conjectures sobre
el comportament de fenmens
aleatoris senzills.
Utilitzaci de la probabilitat
per a prendre decisions
fonamentades en diferents
contextos. Reconeixement
i valoraci de les matemtiques
per a interpretar, descriure i
predir situacions incertes.

Elaboraci de taules de freqncies a partir

o
o
o
o

o
o
o
o

de dades i grfics extrets de diferents mitjans.


Elecci i construcci del grfic estadstic adequat
per a representar dades donades en una taula.
Reconeixement de la utilitat del llenguatge estadstic
per a representar i interpretar la realitat quotidiana.
Inters i apreciaci crtica en relaci amb ls del
llenguatge estadstic per a descriure i argumentar
sobre fenmens de tipus social i econmic.
Valoraci positiva del treball en equip a lhora de
planificar i de desenvolupar determinades activitats
relacionades amb lestadstica: enquestes, recompte
de dades, anlisis de resultats
Parmetres de centralitzaci:
Mitjana aritmtica.
Moda.
Mediana.
Quartils.
Parmetres de dispersi:
Rang.
Varincia.
Desviaci tpica.
Coeficient de variaci.
Valors atpics.
Detecci derrors i fallcies.
Clcul de la mitjana aritmtica, la moda i la mediana
per a dades agrupades i no agrupats.
Relaci entre la mediana i els quartils.
Obtenci i interpretaci del rang, la varincia i la
desviaci tpica duna distribuci.
Clcul i utilitzaci del coeficient de variaci per a la
comparaci de distribucions.
Utilitzaci de la calculadora o altres mitjans per a trobar
els diferents parmetres estadstics.
Valoraci positiva del treball en equip a lhora de
desenvolupar activitats relacionades amb lestadstica.
Gust per la precisi i lordre en la presentaci i
tractament de dades estadstiques.
Valoraci de la matemtica com un instrument
necessari en el coneixement i desenvolupament
daltres rees del pensament hum. En particular, per a
tractar fenmens de tipus social i econmic.
Experiment aleatori. Espai mostral.
Successos elemental, compost, segur i
impossible.
Succs contrari a un altre de donat.
Espai de successos. Uni i intersecci de
successos.
Successos compatibles i incompatibles.
Freqncies absoluta i relativa dun succs.
Probabilitat dun succs. Regla de Laplace.
Propietats de la probabilitat dels successos
segur, impossible i contrari a un altre de donat.
Successos compatibles i incompatibles.
Probabilitat de la uni de successos.
Experiments compostos.
Successos dependents i independents.
Probabilitat experimental i simulaci.
Obtenci de lespai mostral, dels successos
elementals, del succs segur i del succs impossible.

st
ic
s
UNITAT 16:
S
u
c
c
e
s
s
o
s
al
e
at
or
is
.
P
ro
b
a
bi
lit
at

58

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06, dacord
amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial de la
Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

Clcul doperacions amb successos.


Detecci de successos compatibles,
incompatibles i contraris.
Utilitzaci de la regla de Laplace.
Utilitzaci de les propietats del clcul de
probabilitats per a trobar la probabilitat dun succs.
Assignaci de probabilitats a la uni de dos
successos, compatibles o incompatibles, i a successos
aleatoris en experiments compostos.
Clcul de la probabilitat de la intersecci de dos
successos, dependents o independents.
Reconeixement de la utilitat de les probabilitats per a
predir fenmens en situacions quotidianes.

59

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06, dacord
amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial de la
Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

ORGANITZACI TEMPORAL
Els temps han de ser flexibles en funci de cada activitat i de les necessitats de cada alumne, que
seran els qui marquen el ritme daprenentatge. Tenint en compte que el curs t aproximadament 30
setmanes i considerant que el temps setmanal assignat a aquesta matria s de 4 hores, sabem que en el
curs hi hauria prop de 120 sessions. Aix doncs, podem fer una estimaci del repartiment del temps per
unitat didctica, tal com es detalla a continuaci:

TERCER CURS

UNITAT DIDCTICA

TEMPORITZACI

UNITAT 1: Nombres reals


UNITAT 2: Potncies i arrels
UNITAT 3: Proporcionalitat directa i inversa
UNITAT 4: Successions. Progressions
UNITAT 5: Polinomis
UNITAT 6: Divisi de polinomis. Arrels
UNITAT 7: Expressions fraccionries i radicals
UNITAT 8: Equacions. Sistemes dequacions
UNITAT 9: Funcions
UNITAT 10: Funcions lineals i quadrtiques
UNITAT 11: Geometria del pla
UNITAT 12: Translacions, girs i simetries en el pla
UNITAT 13: Figures i cossos geomtrics
UNITAT 14: Taules i grfics estadstics
UNITAT 15: Parmetres estadstics
UNITAT 16: Successos aleatoris. Probabilitat

8 sessions
7 sessions
7 sessions
7 sessions
6 sessions
6 sessions
6 sessions
12 sessions
8 sessions
7 sessions
8 sessions
7 sessions
7 sessions
6 sessions
6 sessions
6 sessions

114 sessions

AVALUACI
Sentn per criteris davaluaci unes conductes que posen de manifest el grau i la manera en
qu els alumnes porten a terme laprenentatge dels diferents continguts, i de les quals es poden
obtenir indicis significatius del grau de desenvolupament de les capacitats desitjades.
60

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06, dacord
amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial de la
Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

El conjunt format pels criteris davaluaci i els continguts constitueix la concreci de les intencions
educatives en aquest nivell de desenvolupament del currculum. Els criteris davaluaci es conceben com a
guies per a promoure els processos densenyament-aprenentatge que es consideren bsics, per aix han de
funcionar com a reguladors de les estratgies densenyament que es posen en joc i com a indicadors
rellevants de lavaluaci de laprenentatge dels alumnes.

CRITERIS DAVALUACI DEL TERCER CURS

1.

Planificar i usar estratgies i tcniques de resoluci de problemes, com ara el recompte exhaustiu, la
inducci o la recerca de problemes afins i comprovar lajust de la soluci a la situaci plantejada.

2.

Expressar verbalment, amb precisi, raonaments, relacions quantitatives i informacions que incorporen
elements matemtics, valorant la utilitat i la simplicitat del llenguatge matemtic.

3.

Calcular expressions numriques senzilles de nombres racionals (basades en les quatre operacions
elementals i les potncies dexponent enter, que continguen, com a mxim, dues operacions
encadenades i un parntesi), aplicar correctament les regles de prioritat i fer s adequat de signes i
parntesis.

4.

Usar convenientment les aproximacions decimals, les unitats de mesura usuals i les relacions de
proporcionalitat numrica (factor de conversi, regla de tres simple, percentatges, repartiments
proporcionals, interessos, etc.) per a resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana o
emmarcats en el context daltres camps de coneixement.

5.

Expressar mitjanant el llenguatge algebraic una propietat o relaci donada mitjanant un enunciat.

6.

Observar regularitats en seqncies numriques obtingudes de situacions reals mitjanant lobtenci de


la llei de formaci i la frmula corresponent en casos senzills.

7.

Resoldre problemes de la vida quotidiana en els quals es precise el plantejament i la resoluci


dequacions de primer i de segon grau o de sistemes dequacions lineals amb dues incgnites.

8.

Reconixer i descriure els elements i propietats caracterstiques de les figures planes, els cossos
elementals i les configuracions geomtriques daquests.

9. Calcular les dimensions reals de figures representades en mapes o plnols, i dibuixar croquis a escales
adequades.
10. Utilitzar els teoremes de Tales, de Pitgores i les frmules usuals per a fer mesuraments indirectes
delements inaccessibles i per a obtenir les mesures de longituds, rees i volums dels cossos
elementals mitjanant illustracions, dexemples presos de la vida real o en la resoluci de problemes
geomtrics.
11. Aplicar translacions, girs i simetries a figures planes senzilles utilitzant els instruments de dibuix
habituals, reconixer el tipus de moviment que lliga dues figures iguals del pla que ocupen posicions
61

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06, dacord
amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial de la
Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

diferents i determinar els elements invariants i els centres i eixos de simetria en formes i configuracions
geomtriques senzilles.
12. Reconixer les transformacions que porten duna figura geomtrica a una altra mitjanant els
moviments en el pla i utilitzar aquests moviments per a crear les seues prpies composicions i analitzar,
des dun punt de vista geomtric, dissenys quotidians, obres dart i configuracions presents en la
naturalesa.
13. Reconixer les caracterstiques bsiques de les funcions constants, lineals i afins en la forma grfica o
algebraica, i representar-les grficament quan vinguen expressades per un enunciat, una taula o una
expressi algebraica.
14. Obtenir informaci prctica a partir duna grfica referida a fenmens naturals, a la vida quotidiana o en
el context daltres rees de coneixement.
15. Elaborar i interpretar taules i grfics estadstics (diagrames de barres o de sectors, histogrames, etc.),
aix com tamb els parmetres estadstics ms usuals (mitjana, moda, mediana i desviaci tpica),
corresponents a distribucions senzilles i usar, si s necessari, una calculadora cientfica.
16. Fer prediccions qualitatives i quantitatives sobre la possibilitat que un succs ocrrega a partir
dinformaci prviament obtinguda de manera emprica o com a resultat del recompte de possibilitats,
en casos senzills.
17. Determinar i interpretar lespai mostral i els successos associats a un experiment aleatori senzill i
assignar probabilitats en situacions experimentals equiprobables, utilitzant adequadament la llei de
Laplace i els diagrames darbre.

62

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06, dacord
amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial de la
Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

RELACI ENTRE CRITERIS DAVALUACI DEL CURRCULUM OFICIAL I ELS


CRITERIS DAVALUACI DEL PROJECTE CURRICULAR
UNITAT 1: Nombres reals (CA 3 i 4)
1.

Identificar, relacionar i representar grficament els nombres racionals i utilitzar-los en activitats


quotidianes.

2.

Estimar i calcular expressions de nombres racionals amb les operacions bsiques i aplicar
correctament les regles de prioritat.

3.

Distingir les expressions decimals dels nombres racionals i irracionals.

4.

Usar convenientment les aproximacions decimals dels nombres reals per a fer els clculs bsics,
estimant lerror coms.

5.

Reconixer i construir subconjunts de la recta real (intervals i semirectes).

UNITAT 2: Potncies i arrels (CA 3)


6.

Calcular i simplificar expressions en les quals intervinguen potncies dexponent enter o racional,
aplicant les propietats de les potncies i respectant les normes de jerarquia de les operacions.

7.

Expressar quantitats molt grans o molt xicotetes en notaci cientfica i fer clculs i resoldre
problemes amb aquestes expressions.

8.

Conixer lequivalncia entre potncies dexponent racional i les arrels, utilitzant-la per a fer
operacions i simplificacions.

9.

Calcular i simplificar expressions en les quals apareguen radicals, aplicant-hi les propietats de les
operacions.

10.

Aplicar els radicals a la resoluci de problemes de lentorn quotidi o daltres cincies o matries.

UNITAT 3: Proporcionalitat directa i inversa (CA 1, 3 i 4)


11.

Identificar magnituds directa o inversament proporcionals mitjanant enunciats i taules.

12.

Resoldre problemes de proporcionalitat simple i composta, usant el mtode de reducci a la unitat i


la regla de tres simple i composta.

13.

Resoldre problemes de repartiments proporcionals directes i inversos.

14.

Resoldre problemes de percentatges en els quals calga esbrinar les quantitats finals, les inicials i els
percentatges a partir de dades conegudes.

15.

Resoldre problemes de percentatges encadenats.

UNITAT 4: Successions. Progressions (CA 1, 2, 3 i 6)


16.

Obtenir termes duna successi i deduir-ne la regla de formaci.

17.

Identificar una progressi aritmtica i calcular correctament la suma de n termes consecutius.

18.

Identificar una progressi geomtrica i calcular correctament la suma de n termes consecutius.

19.

Aplicar les progressions aritmtiques a la resoluci de problemes.


63

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06, dacord
amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial de la
Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

20.

Aplicar les progressions geomtriques a la resoluci de problemes.

UNITAT 5: Polinomis (CA 3 i 5)


21.

Reconixer lestructura dexpressions algebraiques senzilles, aix com tamb construir-les a partir
dexpressions escrites referides a magnituds o problemes concrets.

22.

Calcular el valor numric duna expressi algebraica i verificar si dues expressions donades sn o
no equivalents entre si.

23.

Reconixer monomis i polinomis, i usar les tcniques i procediments bsics del clcul algebraic per
a sumar-los, restar-los, multiplicar-los i elevar-los a potncies naturals.

24.

Identificar i desenvolupar les frmules i les identitats notables.

UNITAT 6: Divisi de polinomis. Arrels (CA 3 i 5)


25.

Aprendre i usar els algorismes de divisi entera de polinomis i de Ruffini.

26.

Comprendre els teoremes del residu i del factor, i utilitzar-los per a resoldre problemes de divisibilitat
de polinomis.

27.

Conixer el concepte darrel dun polinomi i saber calcular les arrels enteres dun polinomi mitjanant
la prova dels divisors del terme independent.

28.

Saber factoritzar un polinomi en funci de les seues arrels reals enteres.

UNITAT 7: Expressions fraccionries i radicals (CA 3 i 5)


29.

Calcular valors numrics i simplificar fraccions algebraiques per descomposici de factors, tant del
numerador com del denominador, aplicant els mtodes de factoritzaci de polinomis apresos. Reduir a
com denominador un conjunt de fraccions algebraiques.

30.

Sumar, restar, multiplicar, dividir i elevar a potncies enteres fraccions algebraiques.

31.

Saber simplificar radicals algebraics, aix com tamb reduir a ndex com un conjunt de radicals.

32.

Fer les operacions bsiques amb radicals algebraics, tant dndex igual com diferent: producte,
quocient, potncies i arrels. Aplicant aquestes operacions, saber extraure i introduir factors sota el signe
radical.

UNITAT 8: Equacions. Sistemes dequacions (CA 1, 2, 3, 5 i 7)


33.

Distingir entre identitats i equacions. Saber si un resultat s soluci o no duna equaci.

34.

Resoldre equacions de primer grau amb parntesis i denominadors.

35.

Resoldre equacions de segon grau completes i incompletes.

36.

Resoldre problemes mitjanant el plantejament i la resoluci dequacions de primer i de segon grau.

37.

Resoldre sistemes de dues equacions lineals amb dues incgnites mitjanant lobtenci de sistemes
equivalents i aplicant els mtodes de substituci, de reducci i grfic.

38.

Plantejar i resoldre problemes mitjanant la resoluci de sistemes de dues equacions lineals.

64

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06, dacord
amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial de la
Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

UNITAT 9: Funcions (CA 3, 13 i 14)


39. Distingir una relaci funcional daltra que no ho siga, expressada mitjanant una taula, grfica o
frmula.
40. Reconixer les variables independent i dependent duna funci.
41. Identificar el domini i recorregut o imatge, i determinar la continutat o discontinutat duna funci.
42. Obtenir els intervals de creixement i decreixement, calcular la taxa de variaci i assenyalar els mxims i
els mnims duna funci.
43. Reconixer funcions peridiques i simtriques, determinant el tipus de simetria.
UNITAT 10: Funcions lineals i quadrtiques (C.A. 3, 13 i 14)
44. Distingir funcions lineals derivades denunciats o donades per frmules. Identificar el pendent i
lordenada en lorigen duna funci lineal. Obtenir lequaci duna recta i representar-la.
45. Determinar si dues rectes sn paralleles i reconixer si una funci lineal s creixent o decreixent
mitjanant lestudi del pendent.
46. Representar funcions quadrtiques mitjanant lestudi dels elements ms caracterstics.
47. Representar les parboles y = x2 + q, y = (x p)2 i y = (x p)2 + q.
UNITAT 11: Geometria del pla (CA 1, 8 i 10)
48. Aplicar el teorema de Tales per a calcular costats desconeguts de triangles semblants i per a la
resoluci de problemes en diferents contextos.
49. Aplicar el teorema de Pitgores a la resoluci de problemes.
50. Conixer i representar les rectes i els punts notables dun triangle, aix com altres llocs geomtrics.
51. Calcular longituds i rees de figures planes.
52. Resoldre problemes relacionats amb el clcul de longituds i rees.
UNITAT 12: Translacions, girs i simetries en el pla (CA 1, 8, 11 i 12)
53. Fer operacions amb vectors correctament, tant analticament com grficament.
54. Obtenir la figura transformada a partir duna donada mitjanant una transformaci geomtrica.
55. Obtenir la figura transformada a partir duna donada mitjanant un producte de transformacions.
56. Reconixer la transformaci o el producte de transformacions que ens porta duna figura a una altra i
indicar les propietats del moviment.
57. Aplicar les propietats de les transformacions per a identificar figures simtriques i resoldre problemes
de distncies.
UNITAT 13: Figures i cossos geomtrics (CA 8, 9 i 10)
58. Identificar i distingir els poliedres, classificant-los i indicant els elements que tenen, el desenvolupament
pla i les propietats.
59. Reconixer els cossos redons indicant el seu desenvolupament pla i les propietats.
60. Calcular longituds, rees i volums de diferents cossos geomtrics.
65

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06, dacord
amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial de la
Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

61. Aplicar el clcul de longituds, rees i volums de cossos geomtrics a la resoluci de problemes.
62. Distingir entre si les corbes cniques i la superfcie esfrica.
63. Calcular distncies entre dos punts de la superfcie terrestre coneixent-ne les coordenades.
UNITAT 14: Taules i grfics estadstics (CA 1 i 15)
64. Classificar els tipus de carcters i les variables estadstiques per a una determinada poblaci.
65. Elaborar taules de freqncies absolutes, relatives i acumulades duna distribuci estadstica,
interpretant els resultats obtinguts.
66. Representar mitjanant grfics (diagrames de barres, lineals o de sectors; histogrames, etc.) les dades
corresponents a una distribuci estadstica senzilla.
67. Interpretar grfiques estadstiques relacionades amb lentorn quotidi, analitzant-ne crticament el
contingut.
UNITAT 15: Parmetres estadstics (CA 1 i 15)
68. Determinar la mitjana, la mediana i la moda per a un conjunt de dades agrupades i no agrupades.
69. Calcular i interpretar els parmetres de dispersi per a un conjunt de dades agrupades i no agrupades.
70. Usar el coeficient de variaci en la comparaci de distribucions.
71. Resoldre problemes de la vida quotidiana que impliquen caracteritzar la tendncia central i la dispersi
dun conjunt de dades.
72. Usar la calculadora per a simplificar els clculs dels parmetres estadstics.
UNITAT 16: Successos aleatoris. Probabilitat (CA 1, 2, 16 i 17)
73. Distingir experiments aleatoris daquells que no ho sn. Obtenir lespai mostral utilitzant tcniques de
recompte i un succs mitjanant els successos elementals.
74. Fer operacions amb successos.
75. Assignar probabilitats a un succs basant-se en la regla de Laplace i en les propietats del clcul de
probabilitats.
76. Calcular la probabilitat de successos en experiments compostos per a casos senzills.
77. Distingir quan dos successos sn dependents o independents, i assignar probabilitats en els dos casos.

66

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06, dacord
amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial de la
Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

CONTINGUTS MNIMS O APRENENTATGES BSICS


Es consideren continguts mnims duna matria els conceptes i les capacitats que lalumne ha
dhaver assolit per a considerar-lo avaluat positivament en aquesta matria.
A continuaci, procedim a especificar el que considerem que constitueixen els continguts mnims en
la matria de Matemtiques en 3r dEducaci Secundria Obligatria, en una taula de doble entrada.
La taula s una eina til en qu es comprn per avaluacions la consecuci dels continguts mnims.
Saconsella usar colors (verd, groc i roig) per a anar emplenant-la i aix, duna manera molt visual, obtenir
infomaci valuosa per a lavaluaci.

67

DOCUMENT DE SEGUIMENT DE LAPRENENTATGE


DELS ALUMNES

6
Utilitzaci deines tecnolgiques per a facilitar els clculs.

Perseverana i flexibilitat en la recerca de solucions als problemes.

Confiana en les prpies capacitats per a afrontar problemes.

Interpretaci dinformacions de carcter quantitatiu o simblic.

ESTADSTICA I PROBABILITAT

Procediments de resoluci utilitzant la terminologia precisa.

Planificaci i utilitzaci destratgies en la resoluci de problemes.

Utilitzaci de la probabilitat per a prendre decisions.

Clcul de probabilitat mitjanant simulaci o experimentaci.

Clcul de probabilitats mitjanant la llei de Laplace.

Experincies aleatries. Successos i espai mostral.

s de la calculadora per a organitzar les dades, fer clculs

s de les mesures de centralitzaci i dispersi conjuntament.

Anlisi de dispersi: rang i desviaci tpica.

Mitjana, moda, quartils i mediana. Significat, clcul i aplicacions.

Agrupaci de dades en intervals. Histogrames i polgons de freqncies.

FUNCIONS

Atributs i variables discretes i contnues.

Mtodes de selecci aleatria i aplicacions en situacions reals.

Utilitzaci de les diferents formes de representar lequaci de la recta.

Utilitzaci de models lineals per a situacions reals.

Anlisi i comparaci de situacions de dependncia funcional.

GEOMETRIA
Anlisi duna situaci a partir de lestudi de les caracterstiques duna grfica.

Anlisi i descripci qualitativa de grfiques.

Interpretaci de mapes i resoluci de problemes associats.

Coordenades geogrfiques i fusos horaris.

Reconeixement dels moviments en la vida quotidiana.

Plans de simetria en els poliedres.

Translacions, simetries i girs en el pla.

LGEBRA

Aplicaci dels teoremes de Tales i Pitgores.

Lloc geomtric.

Resoluci de sistemes de dues equacions lineals amb 2 incgnites.

Resoluci dequacions de primer i de segon grau amb 1 incgnita.

Igualtats notables.

Traducci de situacions del llenguatge verbal a lalgebraic.

NOMBRES

Successions recurrents.

Progressions aritmtiques i geomtriques.

Representaci en la recta numrica.

Potncies dexponent sencer. Notaci cientfica.

Clcul aproximat i arredoniment. Error absolut i relatiu.

Pas de fracci a decimals i viceversa. Funci generatriu

EVALUACIN

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06, dacord
amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial de la
Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

COMUNS

INICIAL

1a
2a
3a

FINAL
INICIAL

1a
2a
3a

FINAL
INICIAL

1a
2a
3a

FINAL
INICIAL

1a
2a
3a

FINAL
INICIAL

1a
2a
3a

FINAL
INICIAL

1a
2a
3a

FINAL

68

3r CURS ESO / MATEMTIQUES. PITGORES


COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR. Basat en lRD 1631/06, dacord
amb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, publicat en el Diari Oficial de la
Comunitat Valenciana (DOCV) el 24/07/2007.

69