You are on page 1of 4

Trieu un poema per persona i expliqueu-ne el contingut amb

les vostres paraules (triar els poemes extensos es valora més)

LA DONA HERMOSA

La presència de la Dona hermosa


te fa humil i devot contemplatiu.
En la presència de la Dona hermosa
hi ha quelcom d'un repòs definitiu.

La partida de la Dona hermosa


te deixa il.luminat hermosament.
En la partida de la Dona hermosa
hi ha una estela de llum que es va perdent.

El record de la Dona hermosa


te fa trist i enyorat somniador.
En el record de la Dona hermosa
hi ha una forta i suau meditació.

L'oblit de la Dona hermosa


és mort, resurrecció i deslliurament.
En l'oblit de la Dona hermosa
hi ha l'etern recomençament.

Aquest poema descriu la bellesa d’una dona. L’autor està hipnotitzat


per la seva bellesa, i es un somiador de la seva imatge. Accepta que
quan no està amb aquesta dona sent una profunda tristor. El fet de
no tenir-la fa que es trobi en la més profunda soledat. L’autor afirma
que si el seu record s’esvaeix ell mort ja que està massa enamorat.

L'ESPOSA PARLA

- Quan te parlo i l'esguard se t'esgarria


i escoltes i em mig rius, però no em sents;
quan, fugint de prop meu, se'n va fent via
el teu esprit al bell atzar dels vents,

jo veig la nau del pensament que et porta


navegar al lluny de l'horitzó marí.
L'empenta de l'amor també és prou forta
per dur-me al teu costat fins an allí.

Navego al teu costat com encantada,


empesa per l'amor que se me'n duu.
La via no conec ni l'encontrada:
sols sé que sóc l'esposa enamorada,
que avanço a vora teu i vaig amb tu.

Aquest poema el protagonitza una dona casada. Aquesta afirma que


estarà fins el final del viatge amb el seu enamorat i espòs ja que
l’estima i no desitja separar-se d’ell en cap moment. Compara la seva
relació amb un viatge sense fi, en el qual sempre estaran junts.

EL POETA

- Mes tu ets la guiadora, tu la forta,


perquè en mig de la calma o la maror
saps que la nau del pensament que em porta
sempre retorna al port del teu amor.

En aquest poema el protagonista és un home enamorat que assegura


que igualment que estigui perdut sempre trobarà la seva guia en la
dona que descriu el poema. Assegura que en mig de la calma o la
tempesta, ella sempre pot estar al seu costat ajudant-lo

Altres poetes:
1. Identifica els temes de la poesia modernista que tracten en
els poemes A, B i C.

A: La natura i el cosmos.

B: La mort, el misteri, el paisatge com a estat d’ànim…

C: Reflexions construïdes amb pretextos simbòlics.

4. Explica breument quines diferències hi ha entre els poetes


de l’Escola Mallorquina i Joan Maragall.

Joan Maragall era un poeta que es caracteritza per tenir una poesia
amb una activitat de l’esperit, el seu vocabulari es viu i espontani, i
actua com a vident o guia per a la resta dels homes. En canvi l’escola
Mallorquina es caracteritza per una perfecció formal del poema,
utilitzen una llengua elaborada i culta i un to expressiu mesurat.
-Expliqueu amb les vostres paraules el contingut del poema
de l’exercici 2.

El poema Desolació es caracteritza per tenir un personatge que viu en


la soledat i es troba malament perquè molta gent l’ha ferit. Es
compara amb un arbre dient que les seves branques i fulles s’han
caigut per les ferides, com si una part d’ell ja no existís.

-Busqueu en aquests poemes vint paraules, copieu-les amb la frase a


què pertanyen i expliqueu-ne el significat.

• i va a veure l'abadessa: Superiora d'un monestir o convent


d'orde monàstic o canonical femení.

• tots de lluny guaiten com passa: mirar, observar.

• amb la barba escabellada: despentinat

• Passa, i la deixa tota profanada...: nul·lar o violar el caràcter


sagrat (de coses, llocs, persones), ja sia per mitjà de culpes ja
sia ritualment.

• i un clot a cada galta: enfonsament peiti que es fa a les galtes


de certes persones quan riuen.

• Canta una alosa de la part de fora: moixó de camp, de color


terrós, ratllat de negre, amb el dessota clar i les plomes
timoneres externes blanques; té una llarga cua i un plomall
arrodonit poc visible.

• perxò, ajagut a terra, el cel m'agrada: Estar en posició


horitzontal per descansar, per dormir.

• el cos humiliat sobre una llosa: Peça plana de pedra o de ferro


amb què hom tapa l'ull de la sitja de carbó

• Mes, són fang. Quan per sempre s'hauran clos: tancat.

• i aquesta àvida boca prenedora: Persona que pren un


contracte d'adhesió, especialment una assegurança.

• No t'escau la mirada esmortuïda: trista sense sentiments.

• per elles són les fantasies vanes: Mostrar-se satisfet, lloar-se, de les
qualitats, les accions, etc, pròpies o que hom s'atribueix

• t'has deturat: canviar negativament.


• ÉS fusta morta: - no pot brotar: no pot renàixer, ja no té utilitat.