You are on page 1of 8

Fragilitats molt humanes.

A propsit de Tirant, lheroi frgil, de


Vctor Labrado (Editorial Afers, 2014).
Josep M. Escolano i Lpez
Elx, 22 dabril del 2015
Qui s Vctor Labrado? Qu aporta Vctor Labrado al coneixement
del Tirant amb lassaig Tirant, lheroi frgil, publicat per leditorial
Afers? s original en els temes que hi planteja? Hi aporta res de
nou?
Comenarem per respondre la part ms fcil: lltima
pregunta. S, Tirant, lheroi frgil s un estudi original, ens fa veure
passatges del Tirant duna manera que probablement mai no
haurem vist si lautor no ens ho diguera. I veurem per qu.
Vctor Labrado s llicenciat en Filologia Catalana, professor de
secundria, comproms amb la llengua i cultura del nostre pas fins
al moll de los. Tamb s pare de famlia. No s tot a en aquest
ordre, per s que s tot a. I s, tamb s bo que se spia, un
dels millors conversadors que hem conegut mai. En farem un tast
ms avant.
Vctor Labrado s autor de narracions com La mestra (Eliseu
Climent eds., 1998; Editorial Bromera, 2010), La guerra de quatre
(2004), Quan anvem a lestraperlo (2004), Llegendes Valencianes:
criatures mtiques de la tradici oral (2007) i Llegendes de la ciutat
de Valncia (2009), entre altres. Tamb s autor de lassaig El segle
valenci (2008) i de les produccions multimdia Joan Fuster: una
biografia visual (2006), Sendes i carenes: el mn dEnric Valor
(2007), Camins, viles i castells en la crnica de Jaume I (2008) i El
cavaller Ausis March (2009). Ha sigut el responsable de ledici de
Tirant lo Blanc publicada per la Magrana (2010). En lmbit de la
literatura juvenil podem destacar les adaptacions de clssics com
Homer, Jaume I i Tirant lo Blanc. Tamb ha publicat diverses
traduccions i ha fet algunes contribucions de referncia obligada per
el camp de la didctica. Darrerament ha publicat L'Escola
Valenciana. 25 anys de trobades, (Escola Valenciana, 2010, versi
illustrada) i Les trobades. 25 anys d'Escola Valenciana, (Andana
Editorial, 2011, versi rstica). Si no coneixeu Vctor Labrado, tot
aquest bagatge s prou contundent per a fer-vos una idea que
Vctor Labrado s un escriptor amb garanties. Ara ens presenta, de
la m de leditorial dAfers, un estudi molt ben documentat sobre
una tria personal de captols del Tirant que augmenta encara ms
les garanties que ja tenia.
fragilitats humanes 1/9

Tirant lo Blanc, una obra interpretable


Tothom reconeix Tirant lo Blanc com a referent durador de
limaginari literari nacional dels valencians i, bviament, tamb
daltres catalans. Tirant lo Blanc s una icona literria, per tamb
s la histria dun mn, a mitjan cam entre la ficci i la realitat, amb
nims de perdurar ms enll del moment en qu sescrigu. Noms
per aix s un llibre mereixedor dexgesis contnues que ens
aporten visions noves, detalls sorprenents, punts de mira ocults, ara
descoberts ara redescoberts, interpretacions polidriques i potser
agosarades, imaginatives. Al capdavall, tots aquests escorcolls, tota
aquesta faena descarbar amb la intenci de veure qu hi ha a laltra
banda de la lletra escrita, qu hi ha entre lnies, tot a que ha fet
Vctor Labrado, busca oferir-nos una matria de conversa de
primera qualitat, material de discussi per a entendre les relacions
entre all que Martorell escrigu i all que llegim den que sedit
per primera vegada el 1490. Podem dir, doncs, que Vctor Labrado
s un facilitador de la lectura, s a dir, de la relectura, potser de
lobra sencera, potser dalguns captols esparsos que un dia
llegrem, fa molt de temps, o que potser llegirem en adaptacions
didctiques, com a tema doposicions o com a examen de literatura
catalana. O si voleu, ens la trobarem com a lectura gojosa davall
dun garrofer a mitjan vesprada dagost, o pel setembre, a lombra
duna figuera de figues politanes.
Lestudi de Vctor Labrado contribueix a expandir la fama dun
cavaller anomenat Tirant que un bon dia senamor duna criatura
dolcssima noms de mirar-la... noms de mirar-la als ulls, de mirarli els ulls, de soflamar-se com un titot i dembercocar-se com un
borinot ebri de la malaltia de la mar, damar la mar.
Diuen que el Tirant s el llibre catal ms citat i menys llegit.
Molts lectors del Tirant han conegut Tirant i Carmesina per les
edicions adaptades, per les seleccions de batalles en lamor i en la
guerra, que solen ser les ms agrades per al pblic de tots els
temps i de totes les edats. Potser altres persones noms coneixen
Tirant pels textos que han disseccionat a les classes de 3r dESO o
de 1r de batxillerat. Potser, noms potser. O potser altres
coneixedors del Tirant, malfaeners de mena o massa ocupats en
altres deures per a interessar-se per la vida de personatges amb
noms tan atractius com Plaerdemavida o La Viuda Reposada, han
conegut el llibre per la paraliteratura pseudoinvestigadora dels
treballs
acadmics
de
chuletasdeliterartura.com,
aprobarsinleer.net o limprescindible elrincondelvago. Hem de
fragilitats humanes 2/9

suposar, no obstant aix, volem suposar, amb la convicci de


mestres que creiem en all que ensenyem, que hi ha hagut altres
lectors del Tirant, i que aquests lectors han assaborit els viatges per
la Mediterrnia, els encontres amb el Sold i els amors cortesans
amb ulls inquiets i amatents. Sabem que aquests ulls sn relectors
que han passat les pgines unes vegades amb un somriure als
llavis i daltres amb gestos de sorpresa o amb un enuig immens per
les bajanades que Martorell fa fer als personatges.
La fragilitat
No s quantes persones es deuen haver parat a pensar la
importncia que t diferenciar entre els conceptes novella
cavalleresca (dacord amb el concepte encunyat per Mart de
Riquer) i llibre de cavalleries. Probablement per a qui no es dedique
a la filologia o a lensenyament de la literatura, aquests conceptes
deuen sonar ms ana a debat bizant, propi dels savis que shan
begut lenteniment de tantes hores que han passat davant un
pargraf crptic i alhora ple de cincia. Tothom ha acceptat que
Tirant lo Blanc s una novella cavalleresca: per labsncia
delements mgics i perqu els personatges sn fets a mesura
humana, segons ens diu la crtica literria. Potser aix, com hem dit
ads, de cara a la lectura plcida i satisfactria, no importa gens ni
mica. Diguem-ne, per, que la diferncia entre aquest dos
conceptes s una qesti acadmica que no repercuteix gaire en la
recepci de la histria. I no obstant aix ens importa saber-ne
quatre coses, ens interessa saber qu Martorell no escriu lAmads
de Gaula, no escriu un llibre daventures on la fantasia s lelement
narratiu sobre el qual se sost tota lobra. Ens interessa saber que
Joanot Martorell utilitzava models de persones reals. Com diu Vctor
Labrado, Martorell copiava del natural i per tant barrejava la ficci
literria amb la realitat contempornia. Per exemple, sabem que els
vots que Tirant diu com a resposta a la burla en eixir del sopar amb
la fada Morgada provenen de la realitat, del desafiament a Joan de
Montpalau, deshonrador de la germana de Martorell.
Visions del Tirant
Sovint tenim una visi del Tirant lo Blanc massa fixa, fora esttica.
Solem tenir-ne una visi delimitada pels aspectes ms coneguts,
pels ms vistosos i rellevants de la personalitats dels actors que
Martorell ide com una comdia satrica i divertida i en menystenim
una visi oberta, una vis que amplia lhoritz dels passatges ms
emblemtics, els ms difosos pels manuals i per les guies de
fragilitats humanes 3/9

divulgaci literria. Sovint ens entestem a veure, com a lectors


desvanits pel nostre llegat histric i cultural, un heroi que combat en
dues batalles paralleles, les lluites en la guerra per aconseguir
honors i les lluites en lamor per aconseguir ms honors encara.
Sovint identifiquem els papers de Carmesina, de lemperadriu,
de lemperador, dels fidels Hiplit i Diafebus o de les svies
Plaerdemavida, Estefania o la bruixa malvola de la Viuda
Reposada com a personatges duna sola cara. Potser els professors
en tenim la culpa, culpa total o parcial. Potser nosaltres, en aquest
afany didctic que necessriament passa per la sistematitzaci, per
la dosificaci i per lacotaci dobjectius, hem fet que els lectors del
Tirant tinguen una visi de lobra excessivament reduda, simple,
massa esquemtica i, en conseqncia, empobrida de matisos.
Potser els lectors que han aplegat al Tirant per les lectures escolars
noms en coneixen una part, per ventura la ms cridanera, la ms
divertida, la ms exportable, per potser per aix mateix en tenen
una concepci massa plena de llocs comuns. s ac on un estudi
com el Tirant frgil de Vctor Labrado contribueix a eixamplar
limaginari dels lectors en uns detalls que enriqueixen els horitzons
de les lectures anteriors.
Tirant, lheroi frgil s un llibre per a lectors experts, per a
persones coneixedores de lobra cabdal del segle dor de les lletres
catalanes i de lobra de Joanot Martorell. Els lectors fidels i avesats
al cavaller de Tirnia i la princesa de lImperi grec en fruiran, sens
dubte. Per no ens enganyem, els que shan acostat al Tirant de
forma espordica, amb lectures parcials i fragmentades o duna sola
vegada, i no obstant aix han fet lectures plaents i eficaces, aquests
lectors tamb trobaran en el llibre de Vctor Labrado pistes per a ferne una relectura, per a assaborir els passatges de la cala brodada
de robins, la intervenci de la fada Morgana o la conversi del rei
Escariano amb uns ulls nous, com a mnim amb una mirada
diferent.
La base de lestudi que ha fet Vctor Labrado s establir la
relaci entre la ficci literria i la realitat contempornia. Lautor, com
a lector expert, hi veu detalls suggeridors, delitosos, on altres lectors
passarem de llarg. Lautor ens explica de forma didctica, sovint
amb una aclucada dulls sorneguera, que Joanot Martorell travessa
la frontera entre els dos mons de forma contnua, entre la ficci i la
realitat, amb anades i tornades cap a una i altra banda i lnic
peatge s el creixement en complexitat narrativa duna obra bastida
a partir de la imaginaci humana, sense oblidar-sen de la tradici
literria, dels codis cavallerescs, de la complicitat necessria dels
lectors contemporanis i de les convencions del gnere.
fragilitats humanes 4/9

Vctor Labrado ha agafat lobra de Martorell, lha llegida i lha


rellegida, lha desmuntada pea a pea i desprs lha tornada a
recompondre sense que lin sobrara ni una lletra. I ho ha fet amb
criteris cientfics i racionals. Ho ha fet com fa un cirurgi que coneix
de memria lanatomia del pacient (que no s un malalt), perqu hi
ha accedit moltes vegades, i ara ho fa amb un bistur usat amb
mestratge, amb precisi, amb un coneixement exacte dall que
cerca entre els racons ben encaixats duna estructura perfecta i
alhora canviant amb el pas del temps. Vctor Labrado, com els bons
cirurgians, ha sabut analitzar no sols el cos i la ment de lobjecte
dinvestigaci, intervenir-hi i interpretar qu hi ha vist, sin que
tamb ha sabut comunicar a la famlia, en aquest cas als lectors,
qu hi ha fet, quin ha sigut el procs danlisi, quin s lestat de
lorganisme que ell ha tractat amb tanta delicadesa perqu hi ha la
vida en joc i, sobretot, ha sabut dir com han de comportar-se amb el
pacient a partir del seu diagnstic. Els lectors, com les famlies del
pacient, sn, som, collaboradors actius de la qualitat de vida del
nostre amic, del nostre familiar intervingut, perqu noms li
desitgem una llarga vida i que continue entre nosaltres en les millors
condicions possibles.
Dilegs frgils i amb calidesa
No els hem revelat gaire detalls del contingut del llibre de Vctor
Labrado. La presentaci dun llibre no t com a objectiu revelar els
misteris de lobra presentada en societat, altrament perdria tot el
seu encant i potser aix desanimaria els assistents a comprovar si
paga la pena de llegir o no. Per aix volem fer en aquest acte no
tant un elogi del llibre de Vctor Labrado, elogi que es mereix amb
escreix i de sobra, sin que pretenem establir un dileg amb els tres
tirants, com si fra una trinitat: el Tirant lo Blanc de Martorell, el
Tirant frgil de Vctor Labrado i els pensaments privilegiats de
lautor de les fragilitats tiranianes. Tenim ac lautor i sabem que shi
av, a la conversa, com un envit a tota ultrana, en camp clos i en
camp obert.
Hem dit que Vctor Labrado s professor. Alguns dels
assistents tamb ho sn. Ho farem mitjanant un dileg en el qual
lentrevistador far dexaminador i lentrevistat dexaminand, una
situaci que de fet confirmar que en aquesta ocasi lexaminand
coneix millor el tema que lexaminador. I en acabant, si lautor passa
lexamen, podr dir el que voldr.
Fem cam? Som-hi. Ac tenim les preguntes.

fragilitats humanes 5/9

1.
La gesti creativa. Comencem per la gesti del llibre,
pel procs de creaci. Qu et va moure a pensar, o millor dit, a
repensar, el Tirant des de lptica de la transici entre la realitat i
la ficci? O si vols, per qu vas seleccionar els episodis de la
cala i del rei Escariano? Com es va generar lespurna creativa,
lassociaci necessria didees que et dugu a dir heus ac una
idea: lescriur?
2.
Els objectius de Tirant, del personatge. Creus
realment que Tirant trama tota una estratgia per a aconseguir el
tron, que els seus objectius daconseguir lamor de Carmesina s
sols un mitj per a ser emperador? On queda lamor del cavaller
per la dama? s tot pura estratgia per ascendir en lescala
social?
3.
El ttol. s metafrica, la fragilitat? Sabem que Tirant s
un personatge que podria haver existit en la realitat, s
versemblant, tmid en lamor (per no sempre, a pesar del que
puguem pensar) i per tant agosarat, i alhora s valent en les
batalles amb el sold. On s la fragilitat? Potser s en la
perplexitat de Tirant per lesfor titnic de salvar lImperi grec i
salvar-se ell tamb?
4.
Mercaderies i mercaders. En la introducci parles de la
referncia a les mercaderies i no als mercaders, a propsit de
lepisodi, ficat amb calador, de la descripci de la ciutat de
Valncia. Potser tinc un dubte de lector poc hbil o de lector
frgil. Per qu no hi apareixen els mercaders? s una qesti de
realitat contempornia a Martorell?
5.
Lentrems de Morgana. Som un esperit contradictori i
tu, en algun moment, dubtes que laparici de la fada Morgana, la
germana del rei Arts, siga un entrems, sobretot perqu
lemperador esdev un actor ms i perqu el narrador no anuncia
que es tracta duna obreta teatral. Parles de la confusi per al
lector del segle XXI i alludeixes a la tradici. Ens pots comentar
aquest detall?
6.
Ms entremesos. s sorprenent que lemperador quan
parla amb el rei Arts li demane que li explique qu s lhonor.
Creus que s per ignorncia, com tu apuntes, o ms ana
apareixen aquests dubtes amb una funci didctica, com si
digurem dis-ho tu que jo ho s per tu ho dius millor que jo,
fragilitats humanes 6/9

una cosa aix com el joc que tenim tu i jo, encara que en el nostre
cas el joc s cmplice?
7.
Honor i virtut, valors daltres poques. Un lector mitj
actual, educat en valenci a lescola en valenci, no s si
compartiria el punt de vista de Vargas Llosa quan diu que els
episodis que trenquen el fil narratiu, aquells com el dArts quan
parla de lhonor i la virtut com a ideals, serveixen per a veure els
models reals dels personatges. Creus que el lector mitj actual t
les referncies culturals necessries per a poder compartir
aquest punt de vista? O s una qesti reservada a experts en
literatura?
8.
La snia i els catfols. La fada Morgana apareix
desprs de llevar-se el dol amb un vestit brodat amb una snia
amb els cadufs foradats. Ens pots explicar com hem dinterpretar
el simbolisme del vestit i qu comporta? Aix s, sense revelarnos cap detall que descoratge el lector a endinsar-se en el teu
llibre.
9.
Intertextualitat interna. Quins detalls et fan establir la
relaci entre els fets que ocorren a Siclia amb el prncep Felip
(els 12 trossos de pa) i els vots de Tirant quan ixen del vaixell de
la fada Morgana (en realitat una simulaci, pur teatre)?
10. Tirant s hbil. Tirant sap improvisar, sap eixir-sen dels
paranys que li paren a la cort. Per exemple, quan es conxorxen
les dames de la cort, les cortesanes, per burlar-sen en aquell
episodi de lesclau que el baixa a borreguet del vaixell de
Morgana i acaba vilment arremullat. Tirant s capa dimprovisar
tota una obra de teatre, b, Tirant no, Martorell, per a explicar
temes relacionats amb lhonor personal i alhora amb la treva
frgil amb els turcs. Quines habilitats es combinen ac en la
personalitat de Tirant?
11.
Tirant i lemperador. Aparentment, per al gran pblic,
Tirant i lemperador sn aliats, sn all que la narratologia diu
que sn el personatge principal (Tirant) i un coadjuvant
(lemperador), un personatge collaborador que busca el b del
protagonista. En realitat hi ha desacords entre ells, no s aix?
No pensen el mateix, per exemple sobre el matrimoni de
Diafebus amb la donzella Estefania.

fragilitats humanes 7/9

12. Dramatisme. En els passatges que has triat per a la


teua anlisi hi ha escenes realment dramtiques, narrades duna
forma visual molt descarnada. Al Tirant lo Blanc nhi ha moltes
ms, per ac en comentes una despecial: el naufragi de Tirant a
les costes de Barbaria. Qu aporta frica com a escenari?
13. frica i el rei Escariano. Tirant esdev un cavaller
complet a frica (i a no vol ser una resposta a la pregunta
anterior): ven el rei Escariano (per evita que lexecuten),
recupera el tresor i allibera la filla del rei de Tremissn. Qu ms
pot demanar un heroi?
14. El negre guardi de les princeses com a personatge de
la literatura popular apareix en les Rondalles Valencianes dEnric
Valor i en altres reculls rondallstics. Tu ja en feres esment en el
llibre El segle valenci, en el captol Els guardians de princeses i
tresors. Vols dir que Martorell beu de la tradici literria en
retratar el rei Escariano? s aquesta tamb la fita entre ficci i
realitat, entre Tirant i la literatura popular? Quina s ficci i quina
s realitat?
15. No et preguntar per Gaspar Escolano, amb qui
compartisc cognom, per amb qui amb tota seguretat no
compartisc res ms. Al pblic li agradaria saber qu passa amb
els tresors, amb les dones daigua i amb els homes encantats.
Fins on pugues contar-nos, bviament, per deixar la mel als llavis
i que els lectors intrigats es capbussen al teu llibre si en volen
saber ms.
I fins ac el gui de la presentaci. No hi apareixen les
respostes de lentrevistat, ni tampoc les intervencions del pblic. No
cal que diguem que el dileg entre el presentador i lautor no fou tan
lineal com apareix en aquest escrit. La resposta a les dues primeres
preguntes fu que replantejrem la resta de lentrevista, cosa que
demostra com de frgils sn els viaranys de la lletra escrita i com de
previsible s que canvien tots els finals imaginats, talment com la
naturalesa humana, tan coneguda i alhora tan frgil.

fragilitats humanes 8/9