You are on page 1of 32

www.cgtcatalunya.

cat

Disseny: Didac Salau

> rgan dexpressi de la CGT de Catalunya 8a. poca Gener 2015 nm. 168 0,50 euros

Dipsit legal: B 36.887-1992

GENER DE 2014
Editorial - 2

CatalunyA
Editorial

Prou repressi contra els


Moviments Socials

l passat 16 de desembre
ens despertvem amb la
rdio i les notcies assabentant-nos que la repressi
trucava de nou a la porta de les
nostres cases. Aquesta vegada
va ser a la Kasa de la Muntanya de Grcia, a lAteneu Anarquista del Poble Sec, a lAteneu
Llibertari de Sant Andreu, a
diverses cases okupades, etc.
Novament la policia, en aquesta ocasi els Mossos dEsquadra, actuaven sota lempara
de lAudincia Nacional i la
legislaci antiterrorista, tantes vegades denunciada per
propiciar la tortura. I tamb

una altra vegada els mitjans de


comunicaci obrien els informatius al dictat de la policia,
repetint com a lloros els comunicats policials.
Va ser una nova actuaci repressiva en contra despais i
persones que lluiten, en el dia
a dia, en contra lopressi de
lEstat i el Capital. Una opressi que tot just es feia pallesa amb laprovaci de la Llei
Mordassa al Congrs de Diputats i o amb el nou acord-estafa de la CEOE i CEPYME
amb CCOO i UGT i el govern
del PP.
Vivim immersos en una nova

escalada repressiva, de la m
del govern del PP per tamb del de CiU. Casos com el
dAlfon, condemnat a 4 anys
de pres per participar en la
vaga general del 14N, vctima
dun altre muntatge policial, o
el dels 7 anarquistes empresonats arrel de loperaci Pandora. Hem de seguir denunciant
la repressi en tots els seus
mbits, lautoritarisme, la corrupci, les violncies de lEstat i el Capital. No hi ha altre
cam que la lluita i la resistncia.
I des daqui felicitar als qui
van fer possible el documental

Ciutat Morta, per desemmascarar a ulls de tothom el muntatge policial del cas 4F i els
responsables del que va passar
amb els joves encausats.

Des de la CGT seguim dient:


Prou repressi als i les que
lluiten! I defensant la solidaritat amb els i les activistes repressaliades.

IDREN

La islamofbia t tant fonament empric ni ms ni menys com


lislamisme gihadista; tots dos sn feixismes reactius que sactiven
recprocament
Santiago Alba Rico, filsof i escriptor

ON ENS TROBEM?
SECRETARIAT
PERMANENT DEL
COMIT CONFEDERAL
DE LA CGT DE
CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9 - 08003
Barcelona spccc@cgt.es Tel. 933103362.
Fax 933107110

FEDERACIONS
SECTORIALS
Federaci Metallrgica de
Catalunya (FEMEC)
Federaci de Banca, Borsa,
Estalvi i Entitats de Crdit
Federaci Catalana
dIndstries
Qumiques (FECIQ)
Federaci de Sanitat
Federaci dEnsenyament de
Catalunya (FEC)
Federaci dAdministraci
Pblica (FAPC)

Via Laietana 18, 9 - 08003 Bcn


Tel. 933103362. Fax 933107110

FEDERACIONS
COMARCALS
Anoia
Carrer Clavells 11 - 08700
Igualada
Tel./fax 938042985 cgtanoia@
yahoo.es
Baix Camp/Priorat
Raval de Sta. Anna 13, 2n,
43201 Reus
baixc-p@cgtcatalunya.cat
Tel. 977340883. Fax 977128041
Baix Llobregat
Cra. Esplugues, 46 - 08940
Cornell cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
Tel. 933779163. Fax 933777551

Barcelons Nord
Alfons XII, 109. 08912
Badalona
cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax
933831803
Garraf-Peneds
Lepant, 23, baixos. 08800
Vilanova i la
Geltr - cgtvng@cgtcatalunya.
cat
Tel. i fax 938934261
Maresme
Uni 38 baixos, 08302 Matar maresme.cgt@gmail.com
Tel. i fax 937908261
Valls Oriental
Francesc Maci, 51 08100
Mollet - cgt_mollet@hotmail.
com
Tel. 935931545. Fax 935793173

Comer, 5. 08840 Viladecans


cgt.viladecans@yahoo.es
Tel./fax 93 659 08 14

FEDERACIONS
INTERCOMARCALS

Baix Peneds
Nord, 11-13, 3r, 43700 El
Vendrell
Tel. i fax 977660932
cgt.baix.penedes@gmail.com

Girona
Av. Sant Narcs 28, ent. 2a
17005 Girona
cgt_gir@cgtcatalunya.cat
Tel. 972231034. Fax 972231219

Edici del Collectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvill,


Joan Anton T, Jose Cabrejas, Ddac Salau, Josep Estivilli, Xavi
Roijals, Jordi Mart, Josep Torres, Txema Bofill, Paco Martn, Moiss
Rial i Laura F. Collaboradors: Pepe Berlanga, Bernat Muniesa,
Artur Sard, Alba Caellas, Toni lvarez, Pep Cara, Ferran Aisa,
Miquel-Ddac Piero, Jaume Fortuo, Carls Jov, Agurrelj, Joan
Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Antonio Gascn, Agustin
Guillamn, Lamo en Pep des Vivero i les federacions i seccions
sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars.
Redacci i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna,
13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883.
Collaboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@
cgtcatalunya.cat
Web revista: www.revistacatalunya.cat
No compartim necessriament les opinions signades de
collaboradores i collaboradors.

Ponent
Av. Catalunya, 2, 8 25002
Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat
Tel. 973275357. Fax 973271630
Camp de Tarragona
Plaa Imperial Tarraco, nm.
1 Edifici 2, 3a Planta, 43005
Tarragona
cgttarragona@cgt.es
Tel. 977242580 i fax
977241528

FEDERACIONS LOCALS
Barcelona
Via Laietana, 18, 9 - 08003
Barcelona
flbcn@cgtbarcelona.org
Tel. 933103362. Fax 933107080
Berga
Bal 4, 08600
sad@cgtberga.org Tel.
938216747
Manresa
Circumvallaci 77, 2n - 08240
Manresa
manre@cgtcatalunya.cat
Tel. 938747260. Fax 938747559
Rub
Colom, 3-5, 08191 Rub, flcgt_

rubi@
hotmail.com Tel. i fax 93 588
17 96
Sabadell
Rosell 10, 08207 Sabadell cgtsabadell@hotmail.com Tel.
i fax 93 745 01 97
Terrassa
Ramon Llull, 130-136, 08224
Terrassa - cgtterrassafl@
gmail.com
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789
45 04
Castellar del Valls
Pedrissos, 9 bis, 08211
Castellar del Valls
cgt.castellar-v@terra.es,
Tel./fax 93 714 21 21
Sallent
Clos, 5, 08650 Sallent
sallent@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820
63 61
Sort
Pl. Major 5, 25560, Sort
pilumcgt@gmail.com
Trrega
Ardvol 12 bis, 2n, 25300,
Trrega

Dacord amb la Llei Orgnica 15/1999 de Protecci de Dades de carcter personal la CGT informa: a) Les
dades personals, nom i adrea dels subscriptors i subscriptores sn incorporades a un fitxer automatitzat
degudament notificat davant lAgncia de Protecci de Dades, el titular del qual s el Secretariat Permanent
de la CGT de Catalunya i la seva nica finalitat s lenviament daquesta publicaci. b) Aquesta base de dades
est sotmesa a les mesures de seguretat necessries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en
el tractament de les dades de carcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podr exercir el seus drets daccs,
rectificaci, cancellaci i oposici al tractament de les seves dades personals mitjanant comunicaci remesa
al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrnic s-org@cgtcatalunya.cat o b a Via
Laietana 18, 9 de Barcelona.
Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia Creative Commons
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya
Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:
- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per
lautor o el llicenciador.
- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada
daquesta obra.
Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de
lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el perms del titular dels
drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no
queden afectats per lanterior.
Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

GENER DE 2014
3 - Tema del mes

CatalunyA

Tema del mes

Conflictes i acci collectiva


El conflicte social i lacci collectiva del moviment obrer
Secretaria Formaci CGT
Catalunya

El conflicte s inherent a qualsevol


dinmica social, perqu la societat
acull sempre contradiccions i objectius collectius contraposats que porten a la confrontaci dinteressos.
Per exemple, els objectius collectius
dels patrons i els de les treballadores,
que sn antagnics, ats que la seva
relaci es troba definida per lexplotaci econmica. Els conflictes no
sn pas disfuncions socials. La seva
existncia s un tret estructural, inevitable, de les societats basades en
lexplotaci, s a dir, de les societats
de classes (com el capitalisme). El
conflicte s, per tant, un motor del
canvi social.
Els moviments socials (MMSS ) sn
institucions per a la prctica de lac-

ci collectiva. Dispositius dacci


sostinguts al llarg del temps. Xarxes
dindividus, grups i organitzacions
embrancats en una empresa collectiva, moguts per uns mateixos objectius, vinculats al canvi social.
Lexistncia de MMSS s smptoma
de la presncia de conflictes antagnics dins la societat. Per exemple,
el conflicte capital-treball abans esmentat. Aquest no s lnic conflicte
social existent (hi ha altres formes de
dominaci, a ms de la dominaci
de classe), per s el conflicte social
bsic dins la societat capitalista.
En el nostre cas, formem part del
ms antic dels MMSS nascuts en
lpoca contempornia, i aquell que
durant molt de temps ha estat considerat com el MS prototpic: El
moviment obrer, sorgit a Europa al
segle XIX arran de ladveniment del
capitalisme industrial.

Som una organitzaci dacci


collectiva de la classe treballadora,
per a la defensa dels interessos de
la mateixa. Interessos materials o de
qualsevol altra mena.
Lacci collectiva ha existit histricament en totes les societats, per
els MMSS (i, per tant, el moviment
obrer) com a forma especfica
daquesta, sn fruit de la modernitat.
La industrialitzaci i la modernitat
capitalista van generar lemergncia
duns repertoris dacci collectiva de
nou tipus, diferents a les formes de
protesta social tradicionals. Uns repertoris dacci que, en gran mesura, encara utilitzem avui en dia, per
exemple, les manifestacions urbanes
o les vagues. Aquests repertoris van
renovar-se parcialment a partir de
finals dels anys 60 del segle XX, amb
lemergncia dels anomenats nous
MMSS.

LAcci Directa
s el mtode de lluita associat histricament a lanarcosindicalisme i
al sindicalisme revolucionari. s intrnseca al nostre model sindical. Des
dun punt de vista llibertari, lacci
directa combina mitjans i fins en un
mateix mtode dactuaci. Implica
lassumpci de responsabilitats per
part de les prpies afectades, que
entren en conflicte directe amb ladversari (el patr), pels seus propis
mitjans, sense intermediaris (p. ex.
organismes estatals de mediaci, o
representants poltics), per a defensar
els seus drets. Ara b, lacci directa
no exclou les negociacions a qualsevol nivell, sempre que es respectin els
principis de participaci i de presa
dacords des de les bases.
Resoluci dels problemes dun mateix per un mateix. Per no individualment, sin de forma collectiva,
com a grup de persones autnomament organitzades. Un bon exemple

recent ds de lacci directa fora de


lmbit laboral sn les accions realitzades des de fa anys per la PAH i les
plataformes dStop Desnonaments,
tant les concentracions massives per
a impedir al personal judicial i les
FOP efectuar desnonaments, com les
ocupacions doficines bancries per a
forar les entitats financeres a acceptar dacions en pagament, o locupaci
de blocs buits de la Sareb per a destinar-los a habitatge social, etc
En cap daquests casos sespera una
soluci per part de cap intermediari
en el conflicte (els poders pblics)
sin que, de fet, davant la inacci
daquests i la seva connivncia amb
els bancs, sactua de forma organitzada per a imposar una soluci per la
via dels fets consumats, mitjanant la
pressi popular, lacci directa a peu
de carrer.
Lacci directa s un concepte molt
ampli, que admet i ha adms histri-

cament formes dactuaci diverses:


Ocupaci de locals i terres, sabotatges (p. ex. Itoiz), insubmissi i deserci en relaci a lexrcit, boicot, no
collaboraci, desobedincia civil
Per no implica necessriament ls
de la violncia, tot i que tampoc no
lexclou. La vaga, com a forma de no
collaboraci en la continutat del
procs productiu per a denunciar
les condicions de treball o labsncia/
insuficincia de drets laborals, s una
forma especfica dacci directa nascuda de la lluita del moviment obrer.
Lacci directa es pot combinar, si es
considera convenient, amb accions de
carcter jurdic, per sempre ha docupar un lloc central en les nostres lluites, mai ha de restar subordinada a estratgies purament jurdiques (en tot
cas, aquestes han de ser complementries de les primeres Cal evitar,
sempre que es pugui, que la resoluci
duna lluita resti en mans dun jutge).

Tota acci directa requereix una fase


de preparaci ms o menys dilatada
en el temps (tot i que de vegades caldr plantejar-se actuar amb rapidesa
per a aconseguir un major impacte
o perqu la situaci aix ho requereix;
exemple: el desallotjament de Can
Vies). En aquesta fase haurem defectuar de forma collectiva: Una anlisi
de la situaci, tria dels objectius, elecci de la forma o formes concretes
dactuaci, i preparaci tcnica (treball de cara als mitjans de comunicaci, relaci amb altres grups o collectius)
Pel que fa a lelecci del tipus dactuaci: Evitar, en la mesura del possible, automatitzar i fer rutinries les
accions collectives, fet que els resta
efectivitat. Tenir en compte tamb que
hi ha accions que requereixen duna
major participaci de persones, mentre que daltres es desenvolupen millor
si les realitza un grup dafinitat petit.
Durant lacci hem dintentar garantir

El conflicte
s inherent
a qualsevol
dinmica
social

sempre una comunicaci constant entre la gent del collectiu en lluita, mantenint la cohesi de grup, que funcionin en tot moment el mecanismes
de presa de decisions que shagin establert (preferiblement, lassemblea),
i tractar de mantenir en tot moment
la iniciativa fins a lassoliment de lobjectiu o els objectius que ens haguem
plantejat.
Cal tenir en compte que hi ha accions
directes que poden derivar en la intervenci de les forces policials, de la
qual poden resultar detingudes, lesionades En cas de detenci o detencions cal seguir la companya o companyes detingudes a comissaria, avisar
ladvocat o advocats i activar lassistncia legal, el suport psicosocial i la solidaritat antirepressiva. Concentracions
de suport per a reclamar-ne la llibertat
o, si es dna el cas, labsoluci. Si ens
toquen a una, ens toquen a totes.
Es bo realitzar una valoraci collectiva desprs de cada acci o de cada
lluita, per a extreuren aprenentatges
de cara a futures accions, i avaluar en
quina mesura shan assolit els objectius, i si cal mantenir o modificar en
el futur lestratgia que sha seguit, o
les formes dactuaci que shan dut a
terme.
Un conflicte pot acabar sense haver
aconseguit assolir cap dels objectius
proposats, per en canvi haver servit
per a augmentar la conscincia de
lluita, per a empoderar les persones
implicades en aquesta, fet que tamb
s important, i que sha de considerar
un objectiu en s mateix.

GENER DE 2014
Tema del mes - 4

CatalunyA
Conflictes i acci collectiva

Aspectes legals bsics de lexercici del Dret de Vaga

Malgrat el seu origen com a forma


dacci directa de la classe treballadora, el dret de vaga es troba actualment sotms a un seguit de regulacions legals que conv conixer.
Aquestes, tot i reconixer lexercici
de la vaga com un dret, li imposen
tot un seguit de reglamentacions i
requisits procedimentals que li resten eficcia com a forma de lluita.
La millor llei de vaga s la que no
existeix.
Lexercici del dret de vaga est emparat en larticle 28.2 de la CE, que
el reconeix com un dret fonamental. El mateix article contempla que
aquest sigui regulat mitjanant una
llei que, en tractar-se dun dret fonamental, hauria de ser una Llei Orgnica. Tanmateix, desprs mai no sha
aprovat cap llei de vaga a lEstat espanyol, tot i que el PSOE va intentar
aprovar-ne una el 1992-93. Aix, el
dret de vaga continua estant regulat
en el RDL 17/1977, de 4 de mar, sobre relacions de treball, que s previ
a la prpia CE.
Aquest RDL 17/1977 va ser objecte
dun recurs dinconstitucionalitat
que don lloc a la STC 11/1981, que
inici la jurisprudncia sobre el dret
de vaga a lEstat, que continu desprs amb altres sentncies interpretatives posteriors, tant del TC com
del TS.
El RDL, i posteriorment la STC
11/1981 estableixen que es pot

convocar una vaga per decisi majoritria dels representants dels


treballadors (Delegades al Comit
dEmpresa o b els sindicats amb
implantaci en lmbit de la vaga).
O b directament els propis treballadors, mitjanant votaci i majoria
simple.
Lacord sha de comunicar a lempresari o empresaris afectats i a
lautoritat laboral. Comunicaci per
escrit almenys 5 dies naturals abans
de linici de la vaga (10 dies quan es
tracti dempreses encarregades de
qualsevol mena de serveis pblics).
Sha de fer constar els objectius de la
vaga, gestions realitzades per a resoldre el conflicte, data dinici i composici del Comit de Vaga.
El Comit de Vaga: s el responsable legal del desenvolupament de la
vaga. Shan de triar treballadores del
centre o centres de treball afectats
pel conflicte. Mxim de 12 persones.
Lart. 8.2 RDL 17/1977 estableix que
els seus membres tenen lobligaci
de negociar amb lempresari o els
seus representants, des del moment
del preavs i durant la vaga, per a
arribar a un acord. Si sarriba a un
pacte per a posar fi a la vaga, aquest
t la mateixa eficcia que un conveni
collectiu.
El Comit de Vaga ha dacordar
tamb amb la patronal els serveis
de manteniment de lempresa, emparats per lart. 6.7 RDL 17/1977.

Tanmateix, si no hi ha acord la jurisprudncia entn que aquests serveis


els ha de dictar un jutge i, si no hi ha
temps material, els pot dictar lempresari. Sen pot reclamar la revisi
judicial.
Lexercici del dret de vaga no extingeix la relaci de treball ni pot donar
lloc, per se, a cap mena de sanci per
part de lempresa. Durant la vaga el
contracte resta en suspens i el treballador no t dret a la percepci del
salari. Situaci dalta especial a la Seguretat Social.
Durant la vaga lempresari no pot
substituir els vaguistes per treballadors que no estiguessin vinculats
a lempresa en el moment en qu
aquesta es va comunicar.
Larticle 6.6. RDL 17/1977 empara
legalment els piquets informatius, en
establir que els treballadors en vaga
podran efectuar publicitat de la mateixa. La jurisprudncia protegeix
el dret a requerir a altres ladhesi
a la vaga i organitzar-se per a tal fi.
Considera els piquets protegits per
aquests drets i tamb per altres com
sn les llibertats dexpressi, reuni
o manifestaci. La STC 254/1988 exclou que els piquets puguin utilitzar
violncies, coaccions o amenaces.
Vagues amb ocupaci de locals:
Lart. 7.1. RDL 17/1977 exclou que

es pugui ocupar el centre de treball


o qualsevol de les dependncies de
lempresa durant la vaga. Tanmateix,
lSTC 11/1981 considera que aquesta
disposici afecta lexercici del dret de
reuni de les treballadores i noms
considera illcits els casos dingrs
illegal dins daquestes, lexistncia
dun perill notori pels drets i llibertats de tercers, o la negativa al
desallotjament davant duna ordre
legtima dabandonament (per tant,
una ordre per part de les FOP).
La STC 51/1986 estableix com a
lmit del dret de vaga el manteniment dels serveis essencials a la comunitat (serveis mnims). Aquest
concepte de serveis essencials no
sha regulat mai per llei, sin per la
via de la jurisprudncia del TC, que
entn que sn aquells que satisfan
drets i interessos essencials (drets
fonamentals, llibertats pbliques,
i bns constitucionalment protegits). Lautoritat laboral determina
per decret els serveis mnims que la
vaga ha de respectar. La designaci
dels treballadors en serveis mnims
correspon a lempresa o empreses
afectades.
Larticle 11 RDL 17/1977 illegalitza les vagues per motius poltics,
les vagues de solidaritat o suport, i
aquelles que tinguin per objecte alte-

rar all pactat en un conveni collectiu en vigor o en un laude. La vaga


illegal permet lempresari imposar
sancions disciplinries, incloent-hi
lacomiadament.
El Ttol II del RDL 17/1977 defineix els procediments de Conflicte
Collectiu de Treball. Ls daquest
procediment exclou lexercici del
dret de vaga mentre el Conflicte
Collectiu resti obert. Un cop declarada una vaga, es pot desistir de la
mateixa per a sotmetres a un procediment de CCT. No sadmet el CCT
per a modificar all pactat en conveni o all establert en un laude.
El CCT sha de plantejar per escrit
a lautoritat laboral, que nha de remetre cpia a lempresa en 24h, i ha
de citar les parts abans de 3 dies a
comparixer davant della. Un acord
en un procediment de CCT t la mateixa eficcia que all pactat en conveni. Si les parts no es posen dacord,
poden designar un o diversos rbitres, que hauran de dictar un laude
en un termini de 5 dies. Si les parts
no designen cap rbitre, lautoritat
laboral pot derivar lassumpte a Magistratura de Treball, o b dictar ella
mateixa un laude dobligat compliment. Aquests tenen fora executiva
immediata, per es poden recorrer
en via contenciosa-administrativa.

GENER DE 2014
5 - Tema del mes

CatalunyA

Conflictes i acci collectiva


Les vagues actives: algunes indicacions
La vaga ha estat histricament, i
CONTINUA ESSENT, una de les
eines ms importants de les que disposem les treballadores per a aconseguir conquestes front els patrons.
Hi ha vagues actives i passives. Cal
evitar sempre aquest segon tipus,
que ens condueix, en la majoria dels
casos, a la derrota per esgotament.
No s fcil tirar endavant una vaga,
especialment una vaga indefinida,
comporta molt de desgast per a tothom (econmic, psicolgic, emocional). No ens podem permetre el
luxe de perdre-la.
No es pot arribar a una vaga de forma improvisada. Aix s un error. El
patr es prepara de forma permanent
per al conflicte i nosaltres hem de fer
el mateix. Cal analitzar els punts febles i forts de lenemic, i els nostres,
per a saber fins on podrem aguantar.
Les vagues shan de fer b, i per a aix
cal preparar-se.
Un cop iniciada una vaga indefinida, el temps juga en contra nostre
a major velocitat que no pas contra
el patr. Per aix s imprescindible
assumir que no nhi ha prou amb
deixar danar a treballar per a vncer,
i aplicar durant la vaga, des de bon
principi, formes de pressi complementries, per la via de lacci directa. Cal dissenyar un pla de lluita en
el qual aquestes accions tinguin un
paper central.
s altament recomanable, a lhora de
tirar endavant una mobilitzaci en
una empresa:
Fer que les treballadores visualitzin
les millores que es poden aconseguir
mitjanant la lluita collectiva. Una
vaga requereix molt comproms per
part de les treballadores en conflicte.
Difondre de forma suficient la convocatria a totes aquelles que potencialment han de secundar-la.
Tenir assessorament jurdic, tant pel
que fa als objectius que es persegueixen, com als mtodes a utilitzar.
Una vaga requereix objectius clars a
lhora destablir les demandes que li
fem a lempresa.
Assegurar-se que els ens de lOrganitzaci tenen coneixement de la decisi presa.

Organitzar un grup de suport extern


a la vaga. Aquest punt s especialment important.
El primer objectiu de la vaga s aturar
la producci o la prestaci de serveis.
Per una vaga no s noms deixar
danar a treballar i aconseguir que
tota la plantilla deixi de fer-ho. Cal
tamb socialitzar el conflicte. Cercar
la solidaritat activa daltres ens de
lOrganitzaci i daltres collectius socials del nostre territori. Organitzar
un grup de suport ampli de persones
i collectius externs a lempresa. Cercar que molta gent sidentifiqui amb
la nostra causa i les nostres accions.
A ms, sempre que sigui possible, a
les vagues i als processos de mobilitzaci hem de cercar deliberadament
la concurrncia amb altres sectors o
empreses (tenint en compte, per,
que les vagues de solidaritat es consideren illegals). Juntes som ms
fortes.
Crear un fons de solidaritat per a fer
front a les despeses de la vaga i als
salaris deixats dingressar. Cal tenir
clar des del principi com se sostindr
econmicament el conflicte, sobretot
si ens plantegem fer una vaga indefi-

nida. Hi ha dhaver uns responsables


de finances que estiguin controlades
per lassemblea de treballadores.
Una bona prctica s establir mecanismes per a recollir diners per al
fons de resistncia en temps normals, no esperar a haver de fer-ho
partint de zero quan hi hagi un conflicte.
Prendre nosaltres la iniciativa i mantenir-la tot al llarg de lenfrontament
amb el patr, per a obligar-lo a cedir.
Com ms repercussi externa tingui
la vaga, millor. Com ms disruptiva
sigui, millor. Manifestacions i accions pel centre urb per a visualitzar
el conflicte. No ens limitem noms
a concentrar-nos fent piquet davant
lempresa (menys encara si es troba
en un polgon allat) durant la jornada laboral.
Accions que es poden tirar endavant durant el transcurs de la vaga,
adreades a socialitzar-la: Repartiment doctavetes (no noms als centres de treball: tamb en comeros al
centre, boques de metro, estacions
de tren), informant dels motius
del conflicte i denunciant les accions
repressives de lempresa, manifes-

tacions, marxes, concentracions,


ocupacions, talls de trnsit, encadenaments, accions ldiques del tipus performance (p. ex., funerals
simblics), pintar murals i penjar
pancartes en llocs visibles del poble
o ciutat, escarnis (escraches) al domicili de lempresari
Triar b el moment de la convocatria, per a fer el mxim de mal
possible a lempresa: El dia de Sant
Jordi, en el cas duna llibreria (p. ex.
FNAC); en temporada estival, en el
cas dun hotel Crida al boicot actiu als productes de lempresa mentre
duri el conflicte. Hem de procurar
produir el mxim de prdues econmiques a lempresa durant la vaga,
per a que aquesta tingui un incentiu
poders que la obligui a cedir.
Importncia de la vessant comunicativa, abans i durant el conflicte: Octavetes, cartells, butlletins, llistes de
correu, comunicats, pamflets, difusi
a les xarxes socials Hem daprofitar
totes les tecnologies que tinguem al
nostre abast per a fer difusi i ampliar
la solidaritat amb la nostra lluita.
Cal tenir present que el nostre adversari, lempresa, utilitzar totes les

armes al seu abast per a rebentar la


vaga i aconseguir que aquesta acabi
en derrota per nosaltres. P. ex. titllant
pblicament la vaga dillegal, per a
espantar les companyes que la secunden. Tot amanit habitualment amb
un discurs presumptament garantista en relaci al dret al treball. Altres
conductes coactives poden ser: Amenaces verbals o escrites dels comandaments de lempresa, advertncies
de no renovar contractes, allusions
al rgim disciplinari de lempresa
Els conflictes en el sector terciari (serveis) sn diferents al conflicte industrial clssic, en el qual lenfrontament
afectava (afecta) primordialment
treballadors i empresaris. En aquest
cas hi ha sempre un tercer actor en
escena: Els usuaris i usuries. Sha de
prendre en consideraci la incidncia
positiva o negativa de lacci. Fixar la
tctica adequada en el conflicte per a
recabar la solidaritat de les usuries
i reconduir el descontentament del
mateix sobre els empresaris o organismes pblics responsables de la
seva resoluci (exemple: vaga pels 2
dies a Autobusos de TMB).
En el cas de vagues en empreses concessionries de serveis pblics (p. ex.,
recollida descombraries), cal pressionar tamb les administracions contractants (p. ex., lAjuntament), tot
fent-los corresponsables del conflicte
i de la seva resoluci. Estratgia derosi poltica.
Cal considerar que en el cas de serveis pblics normalment sacostumen
a imposar serveis mnims abusius
per part de lautoritat laboral. Lincompliment de serveis mnims pot
suposar acomiadaments per part de
lempresa. Reclamar que aquesta hi
desisteixi, com tamb de qualsevol
tipus de sanci imposada durant la
vaga, com a condici per a donar per
finalitzat el conflicte.
La lluita, normalment, no sacaba
desprs de la vaga, ni tant sols quan
aquesta sha guanyat. Un cop acabada la vaga, cal continuar estant molt
atentes per a respondre a qualsevol
intent de represlia empresarial a les
companyes que shagin significat en
la lluita.

GENER DE 2014
Treball Economia - 6

CatalunyA
Treball - Economia

Nou acord entre CCOO, UGT,


Patronal i Govern del PP

Una altra estafa als treballadors/es i al conjunt de la poblaci


SP CGT Catalunya

l passat 15 de desembre hem


vist una nova fotografia conjunta dels mxims dirigents
de CCOO i UGT junt amb els presidents de les patronals CEOE, CEPYME i la ministra dEmpleo y Seguridad Social Ftima Bez. En aquesta
ocasi, el motiu ha sigut escenificar
la signatura del Acuerdo sobre el
Programa extraordinario de activacin para el empleo. Ja de per si la
imatge s tot un insult als milions
de persones que els darrers anys
estem patint un fort deteriorament
de les nostres condicions de vida i
la misria o la por a la misria per
culpa de les poltiques econmiques
de la patronal i el govern. Lacord signat encara fa ms reprovable aquesta
fotografia. En donem alguns detalls
significatius.
1. Sobre el paper suposa donar una
prestaci de 426 mensuals a aturats/des de llarga durada, segons ens
diuen els seus promotors, que hauran de participar en un programa
dinsersi laboral. No cal dir que la

quantitat s misrrima, una autntica amon que no garanteix el poder


cobrir les necessitats bsiques duna
persona i molt menys duna famlia.
Aquest fet s especialment indignant
si, a ms, tenim presents els sous dels
grans directius de les empreses de
lIBEX, a ms de les dietes de desenes o centenars de milers deuros que
membres dels sindicats signants han
cobrat els darrers anys per participar
en consells dadministraci dalgunes empreses i entitats financeres.
2. Lacord continua situant la responsabilitat de latur en la prpia persona aturada i atribueix la causa de la
seva situaci personal a un suposat
dficit formatiu. En canvi, exculpa el
sistema productiu, a les empreses i
als diferents governs de la seva responsabilitat en la situaci econmica de lEstat espanyol i en lexistncia
dun contingent de varis milions de
persones sense feina (inscrites o no
en els serveis docupaci). Neteja la
cara als capitalistes i als governs i
criminalitza als i les treballadores.
3. Ha transcendit que noms es podran beneficiar daquest acord
entre 300.000 i 450.000 persones

aturades. Actualment enregistrades


com aturades hi ha, segons lEPA,
5,4 milions de persones al conjunt
de lEstat, de les quals noms reben
algun tipus de prestaci 2,4 milons
(entre pensions contributives, assistencials i la renda mnima dinsersi). s a dir, aquest super acord
que han aconseguit CCOO i UGT
noms donar almoina a un 10-15%
dels aturats i aturades de llarga durada.
4. Lacord cont algunes autntiques
perles. Una delles, per exemple,
estableix que la persona beneficiria daquesta ajuda de 426 no
podr rebutjar cap oferta de feina,
independentment de les condicions
daquesta (tipus dactivitat, salari,
horaris o lloc geogrfic). Una altra
s que obre la porta a encara ms
incentius pels empresaris que contractin aturats/des . Acorden un nou
trasps de diner pblic a les rendes
del capital a les empreses, a les quals
ja sels ha salvat els beneficis i plusvlues en convertir el seu deute privat en deute pblic. A part, consolida el reconeixement de les agncies
privades de que collaboren amb els

serveis pblics docupaci.


5. Tamb hi ha ms punts foscos. Per
exemple, si el programa comportar
activitats formatives, qui les far?
Els mateixos sindicats i patronals
signants de lacord? No s una manera encoberta de finanar a CCOO,
UGT i patronals amb lexcusa del
drama de latur i a canvi de garantir uns mesos ms de pau social al
govern, just quan inicia un perode
amb diversos processos electorals?
No deixem que ens estafin una altra

vegada. Aquest acord s vergonys,


com vergonyosa s la participaci de
CCOO i UGT en ell. El problema no
s noms latur, sin el capitalisme
i els capitalistes, la complicitat dels
diferents governs i el model sindical
que representen els que han signat
lacord. Ho tenim clar i per aix no
ens sentim en absolut cridats a jugar
el seu joc. La resposta la donarem
lluitant al carrer i a la feina. Hi tenim molt a guanyar i, cada vegada,
menys a perdre.

Catalunya no s pas per a infants


Emili Cortavitarte Carral

n un pas normal, els governs


que han estat absolutament
alineats amb les poltiques
austericides, practicades a nivell
general en Europa, es tornen ms
generosos quan arriben anys electorals.
Tot i aix, en un pas normal s pot
obrir una mica ms la m, per
les lnies generals a nivell poltic,
econmic i social no canvien.
Aix, tot sembla indicar que ens trobem davant del millor o, si ms no,
del ms quantis projecte de Pressupostos de la Generalitat, de letapa Mas. En el cas del Departament
dEnsenyament es destinaran 4.434
milions deuros, encara molt lluny
dels 5.393 del 2009, 959 milions
menys; per gaireb un 7% ms que
el 2014. I qui sen recorda de fa 5
anys? Ah, era quan vivem per sobre
de les nostres possibilitats!
Plantejat aix el tema, semblaria

lgic que aquest augment vingus


a palliar algunes de les principals
retallades: beques, bressols, rtios,
substitucions, docents, despeses de
funcionament...
La primera sorpresa salta quan trobem que shan esfumat els miserables 45 milions deuros destinats,
en 2014, a les bressols pbliques. Es
diu des del Departament que aquest
despesa lassumiran les Diputacions,
per resulta que les normatives i
lleis catalanes donen totes les competncies sobre aquesta etapa educativa a la Generalitat.
No s tracta, doncs, dun enemic
exterior que recentralitza o usurpa
unes competncies i actuacions poltiques educatives que no li corresponen. Simplement, la Consellera
ha vist el moment dexternalitzar
totalment una responsabilitat prpia i de pas i passar-li a altres administracions que van ms ofegades
econmicament i que optaran (moltes ja ho han fet) per externalitzar-la
cap a liniciativa privada.
Quin s el gran argument poltic i

pedaggic? Doncs, que no es tracta


dun ensenyament obligatori. El mateix que Esperanza Aguirre i Luca
Figar en el seu moment i a Madrid.
Aix, dit a Catalunya a mitjans de la
segona dcada del segle XXI! Aix,
argumentat en un pas que ha estat
capdavanter de la renovaci i lexperimentaci pedaggica, on leducaci infantil ha jugat i juga un paper fonamental! Aix, per enfonsar
quasi definitivament el concepte pedaggic i pblic de la primera etapa
de leducaci infantil i per complicar
encara ms la vida de les mares i pares joves de les classes populars.
Simptomticament, una de les partides que ms creix s la dels concerts
educatius amb els centres privats.
Amb un 17% dincrement, arriba a
1020 milions deuros. s a dir, aproximadament una quarta part del
total de la inversi pblica en educaci.
En un pas normal, aprofitant-se de
la gran estafa de la crisi, es fan uns
pressupostos en educaci que van
desnaturalitzant i minant lensenya-

ment pblic per transvasar part de la


inversi cap a interessos econmics

privats i daprofitament de les classes


benestants.

GENER DE 2014
7 - Treball Economia

CatalunyA

La foto de la vergonya

Govern del PP, Patronal CEOE-CEPIME i CC.OO-UGT

SP Comit Confederal CGT

l PP i totes la Patronals, sn
responsables de les poltiques
i lleis demmordassament de
tots els drets laborals de les persones
treballadores, a travs i fonamentalment amb la Reforma Laboral
de febrer de 2012, que han destrut
ms de 1 mili de llocs de treball a
tot lestat espanyol, sobretot els fixos, alhora que ha destrut ms de
300.000 ocupacions del sector Pblic (Educaci, Sanitat, ajuntaments,
empreses pbliques); han invalidat
la negociaci collectiva, traslladant
a la patronal lautoritat absoluta
per a disposar del contracte a la seva
lliure voluntat: contractes precaris,
contractes precaris, flexibilitat en
horaris, jornades extres sense remuneraci, baixada de salaris amb
el consegent empobriment dun
ter dels assalariats i assalariades,
fins a aconseguir que el 34% de totes
aquestes persones no arribin ni tan
sols a cobrar el salari mnim interprofessional.
Govern i Empresaris, han vist com
els sindicats del rgim han apuntalat altra vegada-, a un sistema
poltic i econmic en el temps de
descompte, quan la immensa majoria de la poblaci, s contrria a
les poltiques que ha generat aquest
drama social de dimensions demer-

gncia.
Han signat engrunes de caritat,
amb qui han dut a milions de treballadors i treballadores al desastre: Una ajuda de 426 euros, per
a una poblaci desesperada, durant
6 mesos com a mxim i aix, s es
compleixen les condicions destar
desocupat, inscrit durant un any
ininterromput en lINEM, tenir
crregues familiars, no superar ingressos superiors al 75% del SMI

(483 euros mensuals) per persona


de les quals constitueix la llar, sotmetres a un comproms dactivitat i
acudir a les ocupacions que li manin. A ms si et contracten, i segurament per menys de 645 (salari ms
freqent actualment en el mercat
laboral), lempresari solament ha de
pagar la diferncia entre els 426 euros del subsidi i el salari pel qual li
hagin contractat.
Resulta ignominis la posici, ac-

titud i ltica daquests Sindicats


obstinats des de fa ms de 37 anys
a ser part del rgim, governi qui governi. Igual que el govern de Rajoy,
sn aliens que ms de 4.000.000 de
persones parades no reben cap prestaci i, signen engrunes dels amos
per a una poblaci de solament el
10% (400.000 persones) i, a ms li
regalen carta docupaci gaireb
gratis als empresaris, amb els diners
pblics de tots i totes.

Han signat una pau social mentidera, tramposa, sobre el 24% de la


poblaci parada (5,5 milions de persones); sobre el 24,6% de la poblaci
contractada temporalment i sobre el
15% dels que treballen a temps parcial; sobre una cobertura datur que
escassament arriba al 50 dels desocupats/des i sobre 4.000.000 reals
que han deixat de percebre alguna
prestaci; sobre 1,78 milions de llars
que tenen a tots els seus membres
fora del mercat laboral; sobre 2,74
milions de desocupats i desocupades de llarga durada i, sobre una devaluaci salarial massiva de tots els
treballadors i treballadores.
Resulta ignominis que quan les
Marxes de la Dignitat han decidit
tornar a Madrid el 21 de Mar 2015,
enfrontar-se contra la llei mordassa,
contra el TTIP, realitzar un 1r de
maig de manera unificada en gaireb
tots els territoris (moviments socials
i sindicats) i seguir plantant cara a
aquest rgim i sistema, dodi cap a la
majoria social, convocant una Vaga
General laboral, social i de consum
per al 22 dOctubre de 2015, s a dir,
quan la majoria social torna a ratificar que solament el conflicte, la baralla, locupar el carrer s la garantia
de la recuperaci del pa, el sostre, el
treball i la llibertat, aquesta casta
sindical, poltica i empresarial es
fan una foto, burlant-se del dolor i
les necessitats de les persones.

Qui paga mana


Atur, precarietat i la Seguretat Social
descapitalitzant-se a marxes forades
SP Comit Confederal CGT

es de la CGT, cada vegada


ens resulta ms indignant
analitzar les xifres fredes i
manipulades polticament pel govern del PP, sobre locupaci i atur
que ofereixen mensualment els denominats Serveis Pblics dOcupaci
(antic INEM).
El mes de novembre de 2014 era presentat com el millor mes en la caiguda de latur, des que es tenen estadstiques (1996) ha disminut latur
en 14.688 persones i lafiliaci a la Seguretat Social ha augmentat en 5.232
afiliats/as ms
El que es mostra oficialment a la
societat, res t a veure amb la realitat
del mercat de treball: seguim estant
en una situaci demergncia social
per a ms de 5,5 Milions de persones
parades (EPA) i, prop de 4 milions
daquestes persones no perceben prestaci datur. Ms del 32% dels assala-

riats i assalariades cobren menys del


Salari Mnim Interprofessional (645
).
Encara amb les dades dels Serveis
dOcupaci, segueixen estant inscrits
com desocupats i desocupades ms
de 4,5 milions de persones i daquestes solament el 55% rep algun tipus
de prestaci datur. Creuant les dades de menys persones inscrites com
desocupades al novembre (-14.688) i
les afiliacions a la Seguretat Social (+
5.232), ens trobem que solament una
de cada tres persones que ha abandonat latur ha estat perqu ha trobat
treball.
Del total de contractes realitzats al
novembre: 1.385.359, solament el
8,5% dels mateixos van ser indefinits
i, a ms, aquests contractes indefinits
cada vegada en major mesura shan
realitzat a temps parcial. La resta, s
a dir el 91,5% de tots els contractes
realitzats, han estat temporals i precaris.
La sense nima de la Secretria

dOcupaci opina quems corns


da el hambre... O, el que s el mateix, ms precari s no tenir treball
la qual cosa, tradut a la indecencia
lingstica, s igual que justificar lesclavitud S, senyora Engracia, els
esclaus tenien treball les 24 hores del
dia Aquest s el tipus de mercat
de treball que tota la classe poltica i
empresarial estan imposant. Malets
siguin.
La realitat laboral a ms de dramtica per a milions de persones, s molt
preocupant per a tot el mercat de treball, doncs la Seguretat Social sest
descapitalitzant per aquest Govern a
marxes forades: es tornen a retirar
8.000 milions deuros del Fons de
Reserva per a pagar lextra i nmina
dels pensionistes de novembre 2014
(van ja ms de 32.000 milions deuros des del 2012), quedant el Fons de
Reserva en menys de 42.000 milions
deuros.
La poltica de devaluaci salarial que
est provocant situacions de pobresa

extrema i cotitzacions mnimes, genera una caiguda molt important en


la recaptaci de la Seguretat Social.
Al costat daquesta caiguda, hem de
sumar els menors ingressos dels patrons per la seva quota plana de 100
per a la contractaci docupaci indefinida; els 50 per als autnoms;
les reduccions i exempcions en una
gran parafernalia de contractes pitjor que escombraries sumades
totes aquestes rebaixes, ens trobem
que el fams
equilibri
financer de la Seguretat Social,
imposat
pel
govern del PP
com base per a
pujar les pensions per sobre
del 0,25%, no
arribarem a ell
sin s en una
dcada ms
CGT considera
que la situaci

demergncia social ha traspassat


totes les lnies permissibles i suportables i, la majoria social, ha dempnyer i lluitar en la direcci que CGT ve
plantejant juntament amb els moviments socials, les Marees en la defensa
de tots els serveis pblics, les Plataformes de lluita contra els desnonaments,
les Marxes de la Dignitat, doncs dia s
i dia tamb ho estem reclamant en els
carrers: Pa, Treball, Sostre, Dignitat,
Llibertat i No devem, no paguem.

GENER DE 2014
Treball Economia - 8

CatalunyA

Una nova Reforma de les


Mtues per privatitzar la salut i
reduir drets laborals
Secretariat Permanent del
Comit Confederal de CGT
Catalunya

Davant la Llei de Mtues tramitada


al Senat el passat 18 de desembre
amb els vots de PP, CiU i PNB, i que
properament ser definitivament
aprovada pel Congrs amb un text
que atempta greument contra el dret
a la Salut de la classe treballadora,
des de la Confederaci General del
Treball (CGT) de Catalunya fem
pblica novament la nostra radical
i absoluta oposici a la tramitaci
de la Llei de Reforma de les Mtues,
tramitada al Senat el passat 18 de
desembre de 2014 amb els vots de
PP, CiU i PNV, i que ser properament aprovada de forma definitiva
pel Congrs espanyol, i que aprofundeix en les mesures que ja va introduir el Plan integral de medidas de
reforma de las Mutuas del passat 18
de juliol.
El redactat cada cop ms definitiu
de la llei de Mtues (i que en poques
setmanes pot entrar definitivament
en vigor) no deixa lloc a cap dubte.
A cop de BOE, lobjectiu daquesta
llei s novament reduir encara ms
els perodes de baixes mdiques
dels i les treballadores donant no-

ves eines a les Mtues patronals per


a pressionar-nos per a retornar als
llocs de treball encara que no estiguem curats. Novament, es legisla
per a privatitzar el servei mdic, en
detriment de la nostra salut sota largumentaci de fer ms sostenible
el sistema de Seguretat Social.
Les anomenades Mtues dAccidents

de Treball, associacions patronals


suposadament sense cap nim de
lucre (per esquitxades per mltiples casos de corrupci), inicialment
noms tenien competncies en les
baixes i invalideses per Accident de
Treball. Per des de 1994, diferents
governs estatals han legislat per estendre les seves possibilitats dacci,
permetent que controlessin cada
vegada ms mbits de les baixes per
Malaltia Comuna, sota largument
de la seva efectivitat en donar altes mdiques, segons demostren (i
denuncien) les estadstiques. Els i les
treballadores semblem guarir-nos
miraculosament, en aplicaci dels
criteris economicistes de les Mtues,
molt ms estrictes que els metges de
la Seguretat Social, i ms que els ja
restrictius criteris dels tribunals mdics (ICAMS a Catalunya).
El resultat s que avui en dia ms de
la meitat de treballadors i treballadores estem assegurats en Mtues
patronals per a les contingncies
comunes, i les drstiques mesures
aprovades pel govern espanyol el 18
de juliol, i la tramitaci al Senat de la
nova Llei el passat 18 de desembre,
accentuen lampliaci de les seves
possibilitats dacci en els segents
aspectes:
1- Possibilita el control de la situaci
mdica i poder fer propostes daltes
mdiques per Malaltia Comuna des
del primer dia. La nova llei permet
a les Mtues inspeccionar la situaci
mdica i realitzar propostes dalta
des del primer dia, amb obligaci de
resposta per part de la Seguretat Social. Aquesta competncia accentua

les possibilitats de control i inspecci de les Mtues en contingncies


comunes, amb lobjectiu declarat de
reduir els perodes que necessitem
els i les treballadores per recuperar-nos duna malaltia.
2 - Es creen taules de durada estandaritzada de cada malaltia, segons
edat i professi. Aquest nou mecanisme busca intentar pressionar els
metges per donar altes mdiques
automtiques.
3 - Samplia la potestat de les Mtues
de declarar justificades o no les no
assistncies a les revisions mdiques,
augmentant aix les possibilitats
dalta mdica incentivada per part
daquestes entitats privades.
La ministra Bez, seguint les contnues i insaciables reclamacions de la
patronal, declara pblicament que el
seu objectiu amb aquestes mesures s
reduir els diners destinats a les Incapacitats Temporals (uns 300 milions
anuals), reduint el temps mitj de les
baixes mdiques. Per tant, es vol retallar novament en una matria tan
sensible socialment com la salut laboral.

Des de la CGT de Catalunya hem


de denunciar un altre cop que sest
legislant contra els interessos duna
gran majoria de treballadores i treballadores, i en benefici duna petita
minoria capitalista. Per a ms a ms,
en aquest cas, amb lagreujant de que
es posa en perill la nostra integritat fsica, fent retornar a persones als seus
llocs de treball quan encara no estan
en les condicions de salut adequades.
Aquestes mesures saproven quan,
en contra les declaracions de les autoritats i la patronal, les estadstiques
indiquen que els ltims set anys (des
de linici de la crisi capitalista) les
baixes mdiques shan vist redudes i
escurades, sota la pressi i la coacci
diria de latur, els acomiadaments, la
temporalitat i la precarietat laboral.
En els darrers anys cada cop ms treballadors i treballadores han hagut de
posar en risc la seva integritat fsica
treballant en condicions de salut no
adequades, sota lamenaa de perdre
el seu lloc de treball.
A ms a ms, la prestaci de serveis
realitzada sense una total recuperaci
mdica s causant (entre altres factors) de laugment dels riscos laborals
i de mltiples accidents de treball, en
un context en el que en els primers 5
mesos del 2014 hi ha hagut un augment del 7,3% dels morts en accidents
laborals, malgrat haver-hi menys treballadors i treballadores en actiu.
Aquest intent de reduir per reial Decret les baixes, aprofundeix encara
ms en la dramtica situaci laboral
actual, privatitzant la sanitat pblica
i vinculant als interessos empresarials
la gesti de la salut laboral. s, per
tant, una greu agressi als drets dels
i les treballadores.
Des de la CGT de Catalunya apostem
per una sanitat pblica i de qualitat,
al servei dels i les treballadores, i denunciem un altre cop lactuaci de
les Mtues, al servei nicament dels
vergonyosos beneficis de la patronal,
i a costa de la integritat fsica i de benestar psicosocial de la classe treballadora.
O els seus beneficis o la nostra Salut!

GENER DE 2014
9 - Treball Economia

CatalunyA

Una llei de mtues feta per als


empresaris

Sota la promesa de modernitzar el seu funcionament soculta la


intenci de perpetuar aquestes entitats privades
prestaci i fins i tot instar la proposta motivada dalta.
En definitiva, no es modifica realment la regulaci de les mtues,
sin que exclusivament es maquilla a les mateixes perqu continun
sent associacions dempresaris sense nim de lucre que persegueixen
als treballadors malalts perqu no
puguin percebre les prestacions de
baixes mdiques per malaltia comuna. Un nou atac als drets de les
persones treballadores. Un altre
ms.

Miguel Arenas

l passat 5 de desembre la Comissi dOcupaci i Seguretat


Social va remetre el seu dictamen al Congrs dels Diputats, desprs de loportuna deliberaci sobre
el Projecte de Llei per la qual es modifica el text refs de la Llei General de la Seguretat Social en relaci
amb el rgim jurdic de les Mtues
dAccidents de Treball i Malalties
Professionals de la Seguretat Social,
i una vegada aprovades les esmenes
que han considerat pertinents. En
breu, amb el suport bsicament de
PP i CiU i el rebuig de la resta de
forces poltiques, saprovar aquesta
norma amb rang de llei. Aquesta reforma estableix una nova regulaci
que suposa un atac frontal contra
els drets dels treballadors.
Encara que lExposici de Motius
ve a assenyalar que lobjectiu de la
reforma s modernitzar el funcionament i gesti daquestes entitats
privades, reforant els nivells de
transparncia i eficincia, a continuaci ve a remarcar quina s la veritable finalitat de la nova regulaci
de les mtues daccidents de treball
a partir dara, sota la nova denominaci de Mtues Collaboradores de
la Seguretat Social i que no s altre
que la lluita contra labsentisme
laboral injustificat i la sostenibilitat
del sistema de la Seguretat Social.
O, el que s el mateix, agilitar la finalitzaci dels processos dincapacitat temporal per malaltia comuna
i accident no laboral i introduir mecanismes que permetin a les mtues
pressionar als treballadors per a,
duna banda, atemorir-los perqu
no causin processos de baixa mdica i, per una altra, fiscalitzar-los des
del primer moment que accedeixen
a la prestaci econmica dincapacitat temporal.
Per, anem a pams. Abans danalitzar els drets de les persones treballadores que es veuen afectats
per aquesta nova regulaci de les
mtues, recordem que sota la promesa de modernitzar el seu funcionament soculta la veritable
intenci, que s la de perpetuar
aquesta instituci. Com va assenyalar el diputat de ERC Albert
Bosch, en la resta de pasos les
mtues van desaparixer fa ja mig
segle, quedant amb carcter general
aquestes competncies en mans de
lAdministraci Pblica. No obstant
aix, aqu, igual que va succeir amb

Els directius de
mtues pugen el
seu lmit de sou

altres institucions franquistes, les


mtues van seguir campant a pler
i aix, a lentendre de Amaiur i de
molts especialistes en la matria, t
bastant que veure amb el crnic lloc
de capalera que lEstat espanyol
ocupa en la Uni Europea en matria daccidents de treball i ocultaci de malalties professionals.
En la nova regulaci se segueixen
definint com en lanterior, s a dir,
associacions dempresaris, de naturalesa privada, sense nim de
lucre, lobjecte exclusiu del qual s
la collaboraci en la gesti de la
Seguretat Social i lmbit de la qual
dactuaci sestn a tot el territori
nacional. Sn, millor dit, segueixen
sent, la privatitzaci duna part important de nostra Seguretat Social,
per cert, cada vegada menys protectora i cada vegada menys pblica.

Baixes mdiques
Entrant en matria, aquesta reforma, a ms de perpetuar aquestes caduques entitats, estableix una nova
regulaci que suposa un atac frontal
contra els drets de les persones treballadores.
Aix, la nova redacci de la Disposici Addicional Onzena de la
Llei General de la Seguretat Social
permet a les mtues, pel que fa a
la prestaci econmica dincapacitat temporal per contingncies
comunes bsicament, malaltia
comuna, la seva denegaci, suspensi, anullaci i, ara tamb, la
seva extinci que podria arribar

a produir-se fins i tot encara que


el treballador continus en situaci
de baixa mdica, deslligant la necessitat dassistncia sanitria de la
necessitat econmica, la qual cosa
s simplement aberrant. I s que
la norma permet ara a les mtues
que efectun el control, tamb sanitari, de les altes i baixes mdiques
per part dels serveis pblics de salut, des que rebin el part mdic de
baixa, que ser immediatament a
partir del dia de la baixa mdica,
sassenyala literalment, ats que les
empreses comuniquen les mateixes
a la Segureta Social per via telemtica.
Tampoc pot obviar-se que sestableix un sistema de proposta motivada dalta que permet a les mtues
acudir a Inspecci Mdica i al INSS
perqu emetin immediatament altes mdiques i poder declarar lextinci de la prestaci econmica.
Pitjor encara, a ms estan legitimades per a suspendre cautelarment la
prestaci fins que es resolgui sobre
la procedncia de lextinci, en un
clar intent de pressionar al treballador perqu voluntriament causi
alta mdica.
I lanterior sense oblidar que, des
dara, es permet, en una clara i greu
intrusi illegtima en el dret a la
integritat fsica i moral dels treballadors i amb una absoluta falta
de respecte cap a la seva intimitat
personal, que les mtues puguin
realitzar proves diagnstiques i
tractaments teraputics i rehabilitadors amb la finalitat devitar la

prolongaci -innecessria dels processos. En comptes datacar larrel


del problema, que sn les llistes
despera, i les retallades en sanitat
pblica, sataca al ciutad, al que
sobliga a ser tractat per serveis facultatius que en moltes ocasions no
compleixen amb els parmetres de
qualitat en lassistncia sanitria.
Recordem que els seus serveis
mdics sn privats i preval la reducci econmica de la prestaci del
treballador sobre el seu dret a la salut, que de cap manera est garantit
amb aquest sistema de control. Si el
treballador es nega a rebre el tractament, la mtua podr suspendre la

El 15 de desembre, el Senat va donar


el vistiplau a la revisi dels lmits
que shavien imposat als executius
de les mtues. Daquesta manera,
segons va ressaltar EuropaPress,
els executius de les mtues podran
cobrar ms que el ministre dOcupaci.

2015
s el lmit que el Govern ha posat
per a una de les niques condicions
posades a les mtues: la venda de les
seves filials de prevenci de riscos.
A canvi, les mtues podran llogar
els seus immobles a preu de mercat.
* Article de Miguel Arenas, advocat
del Collectiu Ronda de Barcelona,
publicat a la revista Diagonal.

GENER DE 2014
Treball Economia - 10

CatalunyA

Propera batalla, la universitat?


Ermengol Gassiot

o vaig explicar a laula de


primer del grau. Les cares
inicials van ser de sorpresa
perqu estava comenant la classe i
no parlava de levoluci humana, que
s el que deia el temari que havia de
tractar. En poca estona van deixar
pas a indignaci. I no vaig poder
continuar la classe. Els nims dels
estudiants ja no estaven per sentir
parlar dhomnids africans del Plioc. Les seves ments se situaven molt
ms a prop, en el temps i en la geografia. Dos dies ms tard, mels vaig
trobar a quasi tots a la xerrada que
es va fer al campus de la Universitat
Autnoma de Barcelona per parlar
de lEstratgia Universitria 2015 i
del proper canvi de plans destudi.
Una espcie de Bolonya 2.0.
Lhoritz de la universitat pblica sha enfosquit. De fet, ja fa anys
que s ms aviat negre, amb les retallades que han expulsat una bona
part del professorat jove, amb un Pla
Bolonya que es va aprovar a cops de
porra i ara saplica sense cap recurs,
i amb una privatitzaci oberta i no
amagada de la docncia i la recerca.
Tot i que semblava difcil, ara encara
s ms obscur el panorama. Aquesta setmana la CGT a la UAB ha fet
pblic el contingut del decret que ha
preparat el ministre Wert i que posar en marxa un nou pla destudis.
Ms enll dels grans titulars, aquesta reforma devaluar els estudis de
grau, ms curts i de caire ms generalista i traslladar lespecialitzaci al
mster, que passar a durar un any
ms.
Amb una matrcula entre un dues
i tres vegades ms cara que la del
grau, un any ms de mster suposar
una autntica barrera per a que estudiants de classes populars puguin
completar els seus estudis. En el millor dels casos sels reservaran uns
estudis generalistes i curts. I punt.
I tot aix comptant que es mantingui lactual programaci de msters
pblics, escenari que tothom sabem

que s cincia ficci. De fet, durant


els darrers anys loferta de msters
oficials o pblics no ha parat de
disminuir, mentre que la de msters privats o propis ha augmentat
de manera continuada. La majoria
daquests msters els ofereixen les
mateixes universitats i sovint amb
el mateix professorat. No obstant,
els segons poden valdre el doble,
o el triple, o encara ms. La matrcula dalguns msters privats de les
universitats pbliques costa ms de
12.000 lany.
Es pot entendre que a les universitats els interessi tenir msters pri-

vats. I que a una part del professorat


participar-hi. Uns i altres reben uns
ingressos extra que complementen
les aportacions pbliques i els salaris respectivament. Les universitats
troben fonts alternatives de finanament en una poca de retallades. Alguns professors/es incrementen notriament els seus sous. La vctima
de tot plegat s leducaci. En primer
lloc perqu simposa i es normalitza
una dualitat dactivitats pbliques
i privades, no sempre fcils de discernir, sota laparena dun servei
pblic. El seu esquema s similar
al de la sanitat en alguns punts. En

segon lloc, dimposar-se la proposta


del ministre, leducaci universitria
ser encara ms prohibitiva per a
amplis sectors de la poblaci, especialment els estudis despecialitzaci. En aquest sentit, ens acostarem
ms al desig que ja fa uns anys una
ex-rectora de la meva universitat va
verbalitzar quan, en una negociaci
sindical, se li va escapar dir jo el
que vull sn estudiants com els de
la Pompeu mentre explicava que
la funci social de la universitat tenia uns lmits. Cruament exposava
que, per a ella que ens parlava com
a rectora, eren preferibles alumnes

procedents de famlies de lEixample o Sant Gervasi que no pas de


Badia o Barber del Valls. Tot una
declaraci poltica daquelles que
poca gent satreveix a plantejar en
pblic.
Si no ho evitem, possiblement el
nou decret del ministre Wert passar sense pena ni glria tot i que
els seus efectes no. Els rectors universitaris en coneixen el contingut
i a trets generals lavalen. I guarden
silenci. Com el govern catal, que
tamb calla, com loposici. La lli
de la lluita contra el Pla Bolonya,
del curs 2008-2009 encara dura.
Ensenyar les cartes massa aviat incrementa el risc de topar-se amb facultats tancades, vagues i protestes.
Lalternativa s mantenir el silenci i
la cortina de fum mentre, els mateixos rectors, ens donen instruccions
a facultats i departaments perqu
ens posem mans a la feina. Que
comencem a dissenyar com reconvertirem el grau i com definirem la
nova oferta docent.
A la banda oposada, nosaltres hem
de fer el contrari. Hem dobrir portes i finestres i illuminar lescenari
on es decideix el futur duna part de
leducaci pblica, la universitria,
i la recerca. Que sen parli. Que tothom conegui qu pretenen i qu
ens hi juguem. Que el debat s entre una educaci com a negoci i una
educaci al servei de la majoria de
la poblaci.
I, un cop fet aix, haurem de presentar batalla. No noms a les aules. Caldr sortir al carrer. Haurem
de cercar les complicitats per a que
no noms ho fem els i les universitries, ja que la lluita per leducaci
s una lluita pel futur. I, ja posats,
podem aprofitar per aprendre dalguns errors del passat i no limitar-nos a defensar el que hi ha ara.
La universitat pblica, tal i com s,
no ens agrada. Posats a haver dentrar en conflicte, nosaltres optarem
per anar ms enll de la seva defensa i aspirarem a canviar-la.
* Ermengol Gassiot s Secretari General de CGT Catalunya

El Tribunal Suprem prohibeix a les empreses


discriminar amb el descans de lentrep pel
recurs de CGT
Redacci

l Tribunal Suprem ha dictaminat en una sentncia de la seva


Sala del Social que les empreses no poden excloure els nous treballadors en el seu conveni collectiu
de la pausa remunerada de 30 minuts
per a lentrep establerta per als ms

antics.
En l seva sentncia lalt tribunal insta
la Fiscalia a sollicitar la nullitat del
conveni collectiu duna empresa de
distribuci, Logista, per considerar
discriminatori per als nous empleats
de la companyia al exclourels de lesmentada pausa remunerada.
La CGT va acudir en conflicte
collectiu davant lAudincia Nacio-

nal sollicitant que es reconegus a


tots els treballadors de Logista, amb
independncia de la seva data dingrs a lempresa, el dret establert en
un article del seu conveni collectiu
al citat descans remunerat de 30 minuts.
LAudincia va estimar la demanda
i va reconixer aquest dret a tots els
treballadors i, encara que la direcci

de la companyia ha acudit davant el


Suprem, lalt tribunal ha confirmat la
sentncia de la instncia inferior.
El Tribunal Suprem rebutja el recurs
de lempresa perqu les dificultats
econmiques empresarials, posici
competitiva en el mercat o introducci a lempresa de la jornada flexible
que addueix Logista en el seu recurs
per justificar la mesura no justifi-

quen el tracte discriminatori per als


treballadors amb contractes recents .
El Suprem recorda la seva doctrina
segons la qual la doble escala salarial, quan sestableix per un conveni collectiu estatutari, conculca el
principi constitucional digualtat si
la diferncia de tracte que sestableix
no t una justificaci objectiva i raonable.

GENER DE 2014
11 - Treball Economia

CatalunyA

Comunicat de CGT a totes les


empleades i empleats pblics

Una reflexi crtica i autocrtica sobre la nostra contribuci a la


transformaci social

Federaci de Treballador/es de
lAdministraci Pblica de la
CGT (FETAP-CGT)
http://fetap.cgt.es/

o serem nosaltres els que


defensem, des de la nostra
posici llibertria i anarcosindicalista, la necessitat de mantenir una estructura dEstat, per s
lobligatorietat de dotar a la societat
lliure, formada per homes i dones
lliures, duna forma dadministrar els
bens i serveis que sn de propietat
(tots haurien de ser-lo) collectiva o
comunitria. A aquesta forma lanomenem Administraci Pblica i
les persones que, malgrat tot, aconseguim que funcioni, treballadors i
treballadores pblics.
Doncs b, aquest collectiu de treballadores i treballadors, que considerem una sort tenir locupaci de
contribuir a la felicitat dels nostres
conciutadans, patim una severa desgrcia: estar a les ordres duna colla
de corruptes i gangsters que atresoren les seves infames fortunes negociant amb els bns comuns, amb
el capital collectiu del poble, amb
la venda dunes propietats que sn
ds com i amb la cessi a empreses
particulars de la gesti dorganismes
pblics, empreses de les quals tamb
semporten el seu bon pessic.
Amb quin dret aquests lladres
sapropien duns bns que pertanyen
a tots, i amb quin dret negocien amb
ells aquests xarlatans encorbatats i
sempre somrients? Almenys, ja sa-

bem de qu sestaven rient aquests


fills de puta de lltima redada, en la
qual han caigut ms de cinquanta -i
sn noms la punta de liceberg- ho
corrobora: de nosaltres, de tots nosaltres.
Tindrem la culpa dalguna cosa? Que
no ens cpiga el menor dubte. Tenim
la culpa dhaver-los deixat arribar
fins a aqu, dhaver-los votat i de
tractar-los com si fossin grans senyors; tenim la culpa dhaver delegat
en aquests lladres el nostre poder,
de desentendrens del nostre futur.
I aix ens va. El preu de desentendrens de la poltica s ser governat
pels pitjors homes (Plat)
Per ja tenim suficients proves que

ens demostren el tipus de gentusa


a la qual hem estat servint. I, reconeguem-lo, no ha estat al poble que
ens paga, ha estat a ells, als mateixos
que ens han robat drets laborals i el
28% del nostre poder adquisitiu ms
pagues extres.
S, fa temps que venim unint-nos
a les reivindicacions ciutadanes
(Salut, Educaci i Cultura, Justcia,
Habitatge, etc) per s hora, tamb,
de convertir-se en poble, de deixar
de veure com un privilegi treballar
per a lAdministraci Pblica i veurel com un servei a la Comunitat,
a aquest poble que ha comenat a
rebellar-se contra aquests corruptes
que, a ms, sn tan ignorants que no

coneixen idees que ja es donaven en


el Renaixement. Un prncep mai
podr dominar a un poble quan el
tingui per enemic (Maquiavel) i
que maduren amb els idelegs de
la Revoluci Francesa abans que
saburgess: Quan el govern viola
els drets del poble, la insurrecci s
per al poble el ms sagrat i indispensable dels deures (Robespierre)
Per la revoluci es va aburgesar
i, amb ella, els cridats a defensar i
administrar la propietat comuna.
Avui, el Poder Pblic ve a ser pura
i simplement, el Consell dAdministraci de la classe burgesa (K.
Marx).
I aquest Poder Pblic tenia els seus
empleats pblics, aquestes persones que estaven en contacte directe
amb els ciutadans i atorgaven o denegaven, en funci de preferncies,
amistats, relacions familiars i, fins
i tot suborns, determinades prebendes. Aquests empleats pblics,
a ms, estaven juramentats amb les
diverses opcions poltiques del moment amb la finalitat dassegurar-se
el lloc quan el seu partit arribs a
el poder. Va costar molt que aquest
mtode de selecci de personal se
substitus pel de publicitat, mrit
i capacitat, tant que, encara avui,
la designaci a dit i els acomiadaments i cessaments arbitraris se
segueixen comptant per centenars i
fins a per milers.
Va costar molt i segueix costant
que un empleat pblic no consideri el seu treball com part de la seva
propietat privada. Com qualsevol
altre treballador ha de considerar
lacompliment de la seva funci

com propi, per no el treball en si,


perqu La propietat s un robatori (Proudhon) i sempre surt de la
despulla dels altres. Una vegada dit
aix i assumit el seu significat, hem
de comprendre que el nostre lloc, la
nostra lluita, est en el mateix costat
que ho t tota laltra classe obrera,
perqu della som i a ella ens devem.
El Vell Mn est en procs de dissoluci. Un noms pot canviar-lo a
travs duna revoluci integral de
les idees i els cors (Proudhon)
s per aix que, igual que en la resta
de produccions (industrial, agrcola, de serveis) tota la nostra producci s un contrasentit. Al negoci no
li interessen les necessitats socials,
noms tracta daugmentar els guanys del negociant. Per aix la indstria fluctua constantment i est en
una crisi crnica (Kropotkin)
S, aqu s on hem anat a parar, a que
lAdministraci Pblica sigui considerada com un negoci per poltics
corruptes, alts executius, crrecs
nomenats a dit i altres lladres que,
sota lempara dun sistema democrtic-burgs i, per tant, nascut
del robatori propi de la seva classe
-que es nodreix de lesfor dels assalariats- shan apropiat dels bns
comuns per a treure dells beneficis
econmics illegtims. s a dir, lautntic sentit solidari de la propietat
pblica ha estat anullat per a enriquir a uns pocs. La llibertat no pot
ser realitzada ms que en societat,
i noms en la ms estreta igualtat
i solidaritat de cadascun amb tots
(Bakunin)
Aquesta llei solidria de cooperaci (molt superior a la de la competncia) ens lensenya ja la Mare
Naturalesa, a la qual no li fan falta
complexos Estats jerrquics per a
aconseguir les seves finalitats. La
gran desgrcia s que una gran part
de lleis naturals, ja constatades per
la cincia, romanen desconegudes
per les masses populars grcies a
la cura dels governs i lesglsia?
(Bakunin).
Insistim que des daquest sindicat
anarcosindicalista no volem, de
cap manera, defensar lexistncia
de lEstat, el nostre gran enemic al
costat del Capital. Ja ho deia el pare
de lanarcosindicalisme espanyol,
Anselmo Lorenzo: Justificar lEstat s tasca ingrata, impossible, tant
valdria obstinar-se a fer higinica i
habitable una fastigosa claveguera
tenint lliure accs al bosc, als prats,
a la vall, a la muntanya, al riu, al
mar.

GENER DE 2014
Treball Economia - 12

CatalunyA

Valoraci de la sentncia que


anulla lERO dAtento
Sector Federal de
Telemarquting de CGT

cal i precaritzant els llocs de treball


de les teleoperadores dAtento. Des
daqu els diem que ens tindran davant a nosaltres i a la resta de treballadors dAtento, que defensaran
fins a les ltimes conseqncies els
seus llocs de treball i les seves condicions laborals. Aix es diu lluita
de classes i continuar.

es del Sector Federal de Telemarquting de CGT, analitzem la recent sentncia


de lAudincia Nacional que anulla
lERO dAtento i els seus 672 acomiadaments.
En primer lloc, volem ressaltar la
lluita dels treballadors i treballadores dAtento. Sense ells mai hagus
estat possible una victria com
aquesta. Des del mateix moment que
es va anunciar, per part de lempresa
aquesta salvatge mesura, les treballadores es van organitzar i massivament van rebutjar aquest ERO sense
causa. Ning ha de monopolitzar
aquesta victria, que si s dalg s
de la classe treballadora organitzada.
Des de CGT ens congratulem que
lAudincia Nacional hagi ents que
aquest acomiadament collectiu s
nul i ho hagi tombat, per creiem
important ressaltar diversos aspectes de la sentncia que sens dubte
proven el que CGT ha vingut mantenint des del primer dia.
La sentncia confirma que va haver
acord en el perode de consultes
entre UGT, CCOO i FASGA. Cert
s que la sentncia se sorprn de
les manifestacions dalgun dels sindicats signants lltim dia de la negociaci manifestacions inslites,
arriba a dir -, en les quals els que
van arribar a lacord van afirmar que
no estaven conformes amb loferta.
Veure per a creure.
La sentncia obre la porta que les
demandes individuals dels treballadors aconsegueixin la nullitat perqu sentn que el criteri dabsentisme aprovat pels signants de lacord
pot arribar a ser discriminatori. Aix
doncs, laplicaci com criteri de selecci de la baixa mdica de llarga
durada no s necessriament discriminatria, per s pot ser-lo quan
afecti a treballadors que sofreixin
malalties de naturalesa estigmatizant o quan afecti a treballadors la
situaci dels quals pugui qualificar-se de discapacitat, encara que
no sigui definitiva. Per tant, encara
que lERO hagus estat procedent,
es podria haver seguit lluitant per
la nullitat en les demandes individuals. Aix ho va dir CGT i ho confirma la sentncia.
La sentncia, i aix s un fet MOLT
RELLEVANT, diu que, si no hagus
hagut acord en el perode de consultes ni referndum, lERO tamb hagus estat nul. Sens dubte, aix desacredita tota largumentaci jurdica
dUGT i de CCOO, que van ratificar
un ERO sense causa dient que no era
possible aconseguir la nullitat en
lAudincia. Diu la sentncia: Aix

Contingut de
lacord aconseguit
a Atento
desprs de la
improcedncia de
lERO

doncs, hem de retreure fortament


lactitud empresarial en aquesta matria, a tal punt que, si no shagus
produt acord en el perode de consultes, la conseqncia inexorable
seria la nullitat de lacomiadament
per falta daportaci de la documentaci pertinent. s a dir, menteix
qui diu que es validen les causes
perqu s impossible trobar causes
quan lempresa oculta informaci
als representants de les treballadores. Aix tamb dna la ra CGT, els
ERO sense acord tenen moltes ms
possibilitats de ser tombats en els
tribunals que els ERO amb laval dels
sindicats.
La Sala social de lAudincia Nacional anulla lERO perqu considera
que el referndum organitzat per
UGT, CCOO, FASGA i lempresa
no tenia les mnimes garanties democrtiques. La sentncia demostra
que no es va lliurar ni a CGT ni a
la resta de sindicats que soposaven
als acomiadaments ni el cens de votants, ni la composici de les taules
electorals, ni el sistema de votaci,
ni sens va permetre participar en el
procs de votaci, ni en el recompte de vots. La sentncia afirma que
queda acreditada una vulneraci
frontal del dret a la llibertat sindical,
(), ja que sels va impedir influir
de manera efectiva en una decisi
que afectava als seus afiliats, aix
com la resta de treballadors afectats, a qui aspiraven legtimament a
representar. Podem adjectivar tot
aquest procs de moltes maneres,
per en aquesta ocasi la Sala social
de lAudincia Nacional ha deixat
molt clar quina classe de sindicats i
dempresa van muntar aquesta farsa
de referndum.
Reiterem, sens dubte, i com explicvem al principi, que la lluita dels
treballadors dAtento ha estat fona-

mental en aquesta victria. Fins a tal


punt aix s aix que, si no hagus
estat grcies a la lluita organitzada
dels treballadors, CCOO, UGT i
FASGA haguessin signat els acomiadaments i probablement haguessin
guanyat el judici. (Hem de recordar
que el judici lhan perdut tant Atento
com UGT, CCOO i FASGA, que van
anar a judici i van estar en contra de
la demanda i a favor de lempresa.)
Per aquesta casta sindical, a ms
de burocrtica i desideologitzada, s
covarda. Ells no es van atrevir a sortir en la foto de la signatura de lERO
i van fer decidir a ms de 400 treballadors que anaven a ser acomiadats
forosament a decidir, si volien ser
indemnitzats per 20 dies per any treballat o per 45. Evidentment, aquest
referndum estava viciat de principi
a fi i solament tenia la utilitat de rentar la cara a uns burcrates sindicals
que, si de deb creien que havien de
signar lERO, ho podien haver-ho
fet sense necessitat de buscar en uns

treballadors que es trobaven en una


situaci lmit, i que no tenien la informaci que tenien ells, la coartada
per a la signatura.
Deixem per al final el vergonys
paper dels directius i responsables
dAtento. Produeix bastant rebutg
observar com una empresa que diu
que t problemes econmics (la
qual cosa s mentida) contracts un
hotel de 5 estrelles (Meli Barajas)
durant tota la negociaci i un equip
de quatre gorilles que els protegien del que poguessin fer-los els
treballadors organitzats o els sindicalistes compromesos. Tamb van
contractar vigilants de seguretat el
dia del referndum perqu impedissin exercir els drets constitucionals que avalen la llibertat sindical.
Aquest ERO s un parany i estem
convenuts que el fons voltor Bain
Capital (amo dAtento) no es quedar conforme. En breu, tornar
a la crrega menyspreant els drets
laborals, agredint la llibertat sindi-

Aix s el que contempla lacord a


que es va arribar el 4 de desembre
sobre lERO dAtento pel qual volien
acomiadar 672 treballadors:
Tots els treballadors que vulguin,
recuperen el seu lloc de treball en
les mateixes condicions que tenien
abans de lERO. s un xit que suposa que lempresa reconeix que
lERO no t causes (el mateix s improcedent, s a dir, no ajustat a dret)
i a ms es garanteix que tornen en
les mateixes condicions sense por a
un altre ERO immediat.
Es garanteix a ms el cobrament de
les mxima indemnitzaci per a qui
no vol tornar i el seu dret a atur descartant que sinterpretar aquesta
situaci com una baixa voluntria.
Donem lenhorabona als companys
de CGT dAtento. La nostra valoraci sobre aquest acord s molt positiva. Es pot, i sha de, lluitar contra
els ERO.
Realitzarem un nmero especial del
butllet Emprecario sobre aquest
tema per a repartir en totes les empreses del sector. Els llocs de treball
no es venen. Els llocs de treball es
defensen!!!

GENER DE 2014
13 - Social

CatalunyA

Ni oblit ni perd: prou


muntatges, repressi i impunitat

Acte el 6 de febrer a les Cotxeres de Sants (Barcelona) a les 18h.


CGT Barcelona

l cas 4F, del que ara es compleixen nou anys, s un dels


casos ms vergonyosos i trgics de repressi desprs de la dictadura, que solament est tancat per
a la justcia i els poltics, no pels qui
ho van sofrir, ni per a la histria. Un
muntatge judicial, policial i poltic que va portar a diversos joves a
pres i al sucidi de Patricia Heras,
basant-se en el testimoniatge duns
policies, avui dia a la pres, entre
altres acusacions per haver mentit
en un altre judici. En el documental
Ciutat Morta, es desgranen amb
detalls els fets i alguns dels protagonistes i creadors sn part daquesta
convocatria i daquest acte, que
compartirem amb altres casos.
No s un exemple allat dinjustcia.
El cas de Pedro lvarez, 22 anys desprs del seu assassinat i havent estat
nicament un policia lencausat, ha
prescrit judicialment, deixant passar
el temps en els estaments oficials.
La repressi sha endurit. Les presons provisionals decretades en les
Vagues Generals, desprs de les protestes contra els desallotjaments dels
centres okupats o en les manifestacions, sn un pas ms en laugment
de lescalada repressiva elaborada
pels poltics i executada pels jutges,
per intentar desactivar qualsevol

protesta. Com a efecte dissuasiu


tamb es demanen penes de pres
desproporcionades i injustificades.
Les salvatges crregues policials han
provocat danys fsics greus i irreparables en les persones, arribant a
lapallissament fins a la mort en ple
carrer de ciutadans com en el Raval
i coaccionant a qui ha vist o gravat
els fets per intentar quedar impunes.
El maltractament o la mort dels immigrants en els Cies o a la frontera,
amb vulneracions dels drets fonamentals tamb shan convertit en
rutina.
Sofrim empresonaments provisionals aplicant secrets de sumari com
en el cas Pandora que deixa a les
persones en la ms absoluta indefensi en desconixer tant ells com
els seus advocats les acusacions que
els imputen, infringint garanties
bsiques i deixant en evidncia el
sistema judicial.
Tot aix convenientment airejat per
uns mitjans de comunicaci que
shan convertit en mers portaveus
dels organismes policials, poltics i
judicials, i als quals no qestionen
en cap moment, quedant-nos com
a alternativa la creaci de mitjans
de comunicaci alternatius.
La nova Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a Llei Mordassa,
ve a sumar-se a larsenal de mesures
que inclou al seu catleg la tortura,
la persecuci, la detenci injustifi-

cada, la violncia fsica contra les


manifestacions, empresonaments,
els desallotjaments, els muntatges
judicials i policials, els assassinats.
Fer front a tota aquesta injustcia
s el motiu daquesta convocatria.
Per enfrontar la violncia del sistema necessitem la solidaritat de
totes i per transitar aquest cam
s imprescindible que coneguem,
compartim i fem nostre tot el sofriment dels qui pateixen en carn
prpia la repressi.
Contra loblit, la memria per no
tornar al passat. La memria es
construeix en el present i el present actual s molt greu. Tots i totes
els qui participaran en aquest acte
sn el testimoniatge de tota aquesta repressi. Sn els testimonis,
els supervivents, les vctimes, els
familiars i amics. Compartir amb
ells la seva experincia, conixerla, difondre-la, sn obligacions que
hem dassumir, perqu des daquesta base hem de fundar la resistncia futura a aquesta societat que
ens deixa indefensos davant larbitrarietat policial, la violncia de la
fora i la injustcia de les lleis. Per
no ser vctimes en el futur del seu
mateix patir.
Us esperem a totes i tots el proper
6-F a les Cotxeres de Sants (Carretera de Sants 79, Barcelona). Si ens
toquen a una, ens toquen a totes.
Salut i lluita.

CGT llana un nou espai televisiu a nivell


estatal: RojoyNegroTV
Gabinet de Premsa Confederal
de la CGT

a CGT produeix RojoyNegroTV, un nou espai televisiu crtic, anarcosindicalista i llibertari, per, per a i des del
moviment obrer i la seva lluita de
classes. Un programa de televisi
en directe pel Canal 33 a Madrid,
en la banda UHF dels canals 45 i
57 de la TDT i en la web http://rojoynegrotv.org/ en streaming que
semet el segon dimarts de cada
mes a les 21h.
Lespai s un format de tertlia de
60 minuts, amb presncia plural i
on les problemtiques a debatre no
seran noms les laborals, es pretn
tractar tamb lespai sociopoltic,

el mn del treball i lactualitat. Segons Marcos Ferrero, coordinador


del programa, el projecte pretn
penetrar en els mitjans televisius
des del moviment obrer.
El primer programa, ems el 13
de gener de 2015, tractava sobre
la corrupci i el podeu veure a https://www.youtube.com/channel/
UCAdtgt5slNceh_0z2dQqpLw
En segents programes es tractaran altres temtiques com la repressi, poltica i autogesti, sindicalisme...
Les necessitats socials del moment
reclamen espais crtics i CGT ha
decidit donar el pas i posar veu al
mn del treball, que en lactualitat
no existeix en els mitjans convencionals.
Els enllaos per a seguir RojoyNe-

groTV en les xarxes socials i tamb


la nova web de RNTV, subscriures
al canal i seguir els moviments i
continguts del nou espai televisiu
amb major facilitat sn:
- Facebook:
https://www.facebook.
com/pages/Rojo-y-NegroTV/1565990816969804
- Twitter:
https://twitter.com/rojoynegrotv
- Promoci RojoyNegroTV:
https://www.youtube.com/watch?v=mwghtiJi6PN
- Canal de RojoyNegroTV a youtube:
https://www.youtube.com/channel/UCAdtgt5slNceh_0z2dQqpLw
- Web:
http://rojoynegrotv.org/

GENER DE 2014
Treball Economia - 14

CatalunyA

Notcies sindicals
A RENFE el
sindicalisme
neoliberal exigeix
precarietat
La Direcci de RENFE va obrir la
porta a la precarietat. Havent-se
detectat un increment en les necessitats productives del Grup van
procedir a la contractaci de 15
nous maquinistes, amb contractes
precaris i temporals. Tot aix avalat
per lexecutiva del Semaf que sha
obstinat a pagar favors personals
amb propostes de precaritzaci per
als maquinistes, (hi tindran a veure
aquests 15 nous contractes?) ampliant els terminis dascensos automtics i avalant el que la Direcci
demana: modificar les condicions
econmiques i daccs als subgrups
professionals, aix com els perodes
de permanncia en els mateixos,
observeu b: econmiques. El
ms terrible s que un sindicat
proposi precarietat, quan la principal tasca duna organitzaci sindical ha de ser combatre-la.
s tamb resaltable el paper dUGT
demanant que sutilitzin totes les
frmules de contractaci existents
a dia davui, per a crear ocupaci
aix s el mateix que demana la
CEOE i signen en els Consells de
Ministres dels divendres: precarietat i misria en canvi dunes desenes de descens en el seu balan de
xifres de latur.
Destacable tamb el paper de
CCOO les executives del qual es
preocupen per domar, doblegar i
domesticar al poc que els queda de
combatius contra la privatitzaci
del ferrocarril i no per oposar-se
rotundament a aquesta entrada de
la precaritzaci a Renfe.
Les noves necessitats productives
han de ser ateses amb oferta pblica docupaci estable, amb drets i
amb garanties per als treballadors,
i aix lhi hem fet saber a la Direcci del Grup, a ms de demanar des
de CGT lampliaci de la mobilitat
geogrfica dIntervenci i lengegada de processos de mobilitat geogrfica i funcional per a la resta de
Collectius. Per s obvi que Renfe
ja no s Renfe sin Renfe Societats
Annimes, les quals no estan al servei de la societat sin al servei del
capital, i passaran per sobre de tots
els drets i estabilitats aconseguides,
per a arribar a la rendibilitat econmica per a la butxaca de la minoria
especuladora, tot aix amb laval de
les executives dels sindicats pro-liberalitzaci.
Des de CGT tenim clar que quan
la precarietat entra per la porta
duna empresa, els drets i lestabilitat laboral salten per la finestra, i si
damunt se li convida des dels sindicats neoliberals a passar, endevineu
qui pagar els plats trencats.

A lHospital Santa
Tecla de Tarragona
prorroguen les
retallades fins el
31 de mar

CGT va convocar
vaga a RENFE i
ADIF el 26 de
desembre per
exigir linici de la
negociaci del III
Conveni Collectiu
A pesar de les maniobres realitzades
la Direcci per a evitar mobilitzacions, com les que ens van portar a
desconvocar la vaga prevista per al
5 de desembre, CGT segueix lluitant
pel manteniment del Sector Pblic
Ferroviari, convocant tot tipus daccions, incloses les vagues.
Els ferroviaris i ferroviries venen
sofrint des de fa anys un atac programat a les seves condicions laborals i
al nivell docupaci sense que hagi
estat possible actuar des de la unitat
dacci, a pesar dels nombrosos intents realitzats per CGT.
Perqu creiem que amb la lluita es
poden canviar les coses, anem a seguir reivindicant que no es prorrogui el II Conveni, que es denunci i
que sobri la negociaci del III Conveni Collectiu per a, entre altres assumptes, donar soluci a:
- La integraci plena dels treballadors de Feve a Renfe i Adif.
- Lingrs de nous treballadors en les
empreses Renfe i Adif sense precarietat laboral.
- Increments salarials per a 2015 i
posteriors anys.
- La devoluci de la paga extraordinria retinguda des de desembre
de 2012 .
- Labonament del 100% del salari
per Incapacitat Temporal.
- Lincrement dels coeficients reductors en ledat de jubilaci i lampliaci
a altres categories per a obtenir-lo.
I anem a seguir lluitant per la unificaci de les empreses pbliques

Renfe i Adif, en defensa dun ferrocarril pblic i social, rebutjant lentrada doperadors privats en el Corredor de Llevant i reivindicant que
sincrementi la inversi en el ferrocarril convencional, el qual utilitza el
97% de la poblaci.
Perqu aquestes reivindicacions siguin tractades en el marc del nou
Conveni, CGT va convocar una
nova jornada de vaga, des de les
00:00 hs. a les 23:00 hs., del passat 26
de desembre.

Solidaritat amb la
lluita de lEscola
Bressol de la UAB
Des de CGT UAB han mostrat el seu
suport a la lluita iniciada per les mares i pares de lEscola Bressol Gespa,
enfront de la poltica de lEquip de
Govern de la UAB, dacabar amb un
altre servei ms a la Comunitat Universitria, en tant que vinculat a les
necessitats dels i les treballadores de
la UAB.
En aquesta, com en altres ocasions,
lEquip de Govern de la UAB, a travs de la Vicerectora dEconomia i
Organitzaci, Dra. Montserrat Farell
Ferrer, sembla actuar com una mera
corretja de transmissi dels diferents
governs, amb seu a Barcelona, Madrid o Brusselles. Governs ultraliberals que amb prou feines oculten els
seus objectius de maximitzaci dels
beneficis privats i deliminaci del
que consideren despeses solidries
que sn innecessries en serveis pblics, perqu no estan en lhoritz
del lucre privat que defensen.
Podrem sospitar que aquestes retallades en el pressupost per al manteniment de la E.B. Gespa es fan per a
encarir encara ms la quota del servei, el que faria impossible que les
usuries del mateix puguin seguir
pagant els preus de mercat privat (els

darrers augments de quotes, ja han


provocat que moltes famlies aquest
any no hagin portat a les seves filles
i fills a aquesta escola bressol). Aix
tindria com a resultat una nova davallada en les inscripcions que portaria a una situaci insostenible que
lEquip de Govern podria resoldre
amb el tancament del centre o una
major privatitzaci del servei, descuidant la seva responsabilitat com
a patronat.
Les escoles bressol, com a servei
vinculat als centres de treball, s
una de les lluites histriques de les
treballadores i treballadors, sobretot de les dones que han de fer front
a les crregues laborals que comporten atendre a filles i fills. Crear
les condicions per al seu desmantellament, tal com est fent el Govern
de la UAB, a travs del Patronat
de lE.B. Gespa, en un atac directe
a un dels ltims recursos per a la
conciliaci laboral, s un pas ms
en la defensa dels privilegis, de la
privatitzaci de la Universitat i del
deteriorament de la qualitat de vida
de la classe treballadora, a la qual
pertanyem qui formem part del
collectiu universitari i que vivim
del salari del nostre treball.
En qualsevol cas, si el problema de
la Vicerectora s trobar fonts de
finanament per a la E.B. Gespa,
des de CGT li suggerim que valori
primer mbits molt propers a ella i
al Rector, atesos els milions deuros
que han rebut a crrec dels pressupostos pblics les institucions indicades: nhi hauria prou amb una
fracci molt petita del que han rebut tals institucions per a garantir
la continutat de la E. B. Gespa.
Expressem tamb la nostra solidaritat amb els i les treballadores de
la E.B. Gespa, que han sofert una
retallada en els seus salaris, com a
conseqncia de les poltiques seguides per lEquip de Govern de la
UAB.

El comit dempresa de la Xarxa Sanitria i Social de Santa Tecla de Tarragona, amb la nica oposici de la
CGT, va votar favorablement la proposta de la direcci per tal de prorrogar les condicions laborals dels
treballadors sanitaris fins el proper
31 de mar de 2015. Unes condicions
que, cal recordar, ja parteixen duna
rebaixa substancial pel qu fa a salaris, pagues extres i augment dhores
de feina. En cas de no haver arribat
a un acord en data 31 de desembre
de 2014, la direcci hagus hagut
de tornar al conveni anteriorment
vigent i, per tant, els treballadors de
lHospital Santa Tecla, a Tarragona i el Vendrell, i del CAP Llevant,
haguessin recuperat part dels drets
perduts en el darrer conveni.
Per part dels treballadors, per tant,
no es guanya en drets ni salaris, per
el comit dempresa ho defensava
dient que aix aconsegueixen bloquejar cap nova retallada. Tot i que
la prrroga ser vigent fins a finals
de mar de 2015, comit dempresa
i direcci shan emplaat a reprendre les negociacions a partir del 15
de febrer. Tot apunta a que a partir
daquesta data la Direcci posar sobre la taula noves retallades. En concret, els professionals de la sanitat temen que lempresa elimini el 50% de
la paga extra de juny i desembre; el
premi de fidelitzaci i, per ltim, es
mantingui la reducci del 5% de tots
els conceptes salarials, la prdua de
les DPO o les pagues per objectius,
entre altres.
La prrroga va tirar endavant amb
els vots favorables dels sindicats
UGT, CCOO, Metges de Catalunya
i SATSE. Lnic sindicat que no hi
ha donat el vist-i-plau ha estat CGT,
contraris a laprovaci a cap nova retallada i amb un recurs obert als jutjats per les actuals condicions aplicades per la direcci de Santa Tecla.

CGT es presenta
per primer cop a
la Clnica TeknonQuirn i guanya
les eleccions
sindicals malgrat
acomiadaments
arbitraris
El 8 doctubre de 2014, es van celebrar les eleccions sindicals de lhospital Quirn Teknon, a les quals es

GENER DE 2014
15 - Treball Economia

va presentar per primera vegada la


CGT.
En presentar les llistes, lempresa va
acomiadar a diversos treballadors
que estaven apuntats a les llistes,
allegant que, sels va remetre la
carta dacomiadament abans de
apuntar-se a les llistes, cas que sest tramitant actualment als jutjats.
Aix i tot, CGT va guanyar les eleccions amb 7 delegats, mentre que
CCOO, que s lnica que ha sortit
escollida sempre a Teknon, en va
obtenir 6, UGT 2 i SATSE 2. CGT
va agrair latreviment i el suport
mostrat pels treballadors.
Aix i tot, Quirn Teknon el 23
doctubre va posar una denncia
perqu no havia quedat conforme
amb el resultat de les eleccions, i
pretenia realitzar-les de nou, allegant que, alguns membres electes
del comit, en qualitat dacomiadats, no podien estar en el mateix;
aquest laude es va desestimar, ja
que, en el termini establert per llei
per a qualsevol reclamaci, no va
presentar cap objecci al respecte,
a ms que, en paraules de lArbitratge, fins que un jutge no dicti el
contrari, els treballadors acomiadats, segueixen sent empleats de
lempresa.

La CGT torna
a guanyar les
eleccions sindicals
al Metro de
Barcelona
La CGT va tornar a guanyar les
eleccions sindicals en el Metro de
Barcelona desprs de 24 anys essent
el sindicat ms votat pels treballadors. La CGT va treure 250 vots
ms que el segon sindicat i prop de
500 ms que el tercer. El Comit
dEmpresa quedar composat dels
segents delegats i delegades: CGT
9 (766 vots); UGT 7 (511 vots);
CPTC 3 (229 vots); CCOO 3 (287
vots); SU 3 (226 vots); CIM 2 (160
vots).

CGT es presenta
per primer cop al
Centre Tecnolgic
Forestal de
Catalunya al
Solsons i obt els
9 delegats
El 3 de desembre va tenir lloc les
eleccions sindicals al Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya
a Solsona. CGT Catalunya sha
presentat per primer cop a les
eleccions sindicals a aquest centre de referncia dedicat a serveis
de laboratori, desenvolupament i
recerca en els sectors agrari, forestal, alimentari, ramader, energtic,
ambiental, ecoturstic, farmacutic
i cosmtic.
El procs electoral, ha concls amb
una candidatura nica de CGT Ca-

talunya, obtenint la CGT els 9 delegats del comit.

CGT obt 15
delegats/des a
diverses eleccions
sindicals al Camp
de Tarragona
Els darrers resultats obtinguts a les
eleccions sindicals per part de CGT
a Tarragona sn els segents:
- TEQSA (Transports): 3 delegats de
CGT de 3 possibles.
- Grup NAVEC (Metall): Eleccions
Parcials- 3 delegats de CGT de 4
possibles (ja tenem 7 delegats de 9)
- Cinemes Yelmo: 1 delegat de CGT
d1 possible.
- Cinemes Tarraco: 1 delegat de
CGT d1 possible.
- Transports Germans Batet: 3 delegats de CGT de 3 possibles.
- EUREST (Hosteleria): 1 delegat de
CGT d1 possible.
- Autoritat Porturia de Tarragona:
CGT torna a ser la candidatura ms
votada obtenint 3 delegats de 9 possibles. La resta del comit queda aix:
CSIF 2, UGT 2, CCOO 1 i SPPLB 1.

Dues noves
sentncies
condemnen per
manca de mesures
de seguretat per
amiant a Federal
Mogul
Els Jutjats Socials nmero 32 i 13 de
Barcelona tornen a sentenciar que
lempresa del Prat de Llobregat Jurid Iberica SA (actualment Federal
Mogul, i abans Honeywell Frictions
Espaa SA, amb majoria sindical
simple de CGT) va infringir la normativa dexposici a lamiant, i que
aquestes infraccions van causar la
mort de dos treballadors per Malaltia Professional
Les dues noves sentncies, de 22
de juliol de 2014, i 22 doctubre de
2014 (respectivament), confirmen
lexistncia de greus infraccions empresarials per exposici a lamiant a
lempresa del Jurid Iberica SA (actualment Honeywell Frictions Espaa SA, amb majoria sindical simple
de la CGT al comit dempresa) i que
va causar la mort en aquesta casos
concrets de dos treballadors al centre de treball del Prat de Llobregat.
El Jutjat Social 32 de Barcelona condemna a lempresa a abonar una
important indemnitzaci a la vdua i fills dun treballador mort per
Malaltia Professional, mentre que el
Jutjat Social 13 de Barcelona ratifica
la imposici a la mateixa empresa el
recrrec mxim del 50% per manca
de mesures de seguretat per la mort
dun altre treballador.
Aquestes dues noves sentncia dels
Jutjats Socials de Barcelona venen a
sumar-se a mltiples resolucions ju-

CatalunyA
dicials anteriors a la mateixa empresa, i sobretot a les dues sentncies del
Tribunal Suprem que declaren provat que lempresa Jurid Iberica SA
no va complir les seves obligacions
legals en matria de salut laboral per
exposici a lamiant, i concretament
assenyalen la manca de vigilncia de
la salut especfica, les exposicions a
amiant per sobre dels lmits legals, la
roba inadequada i la manca absoluta de cap formaci o informaci als
treballadors dels riscos dexposici a
lasbest.
La secci sindical de CGT amb lassessorament legal del despatx dadvocats Collectiu Ronda, ha portat a
terme campanyes de sensibilitzaci
dels treballadors afectats damiant,
a ms de collaborar en les corresponents demandes judicials per tal
de que lINSS reconegus les prestacions de la Seguretat Social com
a derivades de Malaltia Professional
i les reclamacions contra lempresa
per la manca de mesures de seguretat.
Aquestes sentncies del Tribunal Suprem venen a sumar-se a la llarga i
negra llista a Catalunya dempreses
condemnades per infraccions legals
en matria dexposici a lamiant,
com Rocalla SA (Castelldefels),
Uralita SA (Cerdanyola del Valls),
o Alstom SA (Santa Perptua de la
Mogoda). Aquestes empreses van
fer grans beneficis a costa de la vida
i la integritat fsica dels treballadors,
causant morts i greus patologies
professionals.
Des de la CGT de Catalunya fem
una crida a denunciar els casos denriquiment capitalista a costa de la
vida dels treballadors, alhora que
lluitarem pel reconeixement de que
tots els i les treballadores afectades
de lamiant.
O els seus beneficis o la nostra salut!

CGT va convocar
aturades dmbit
estatal a Correos
en defensa
dels drets
laborals durant
la negociaci
collectiva
Aquesta convocatria de CGT en
solitari va tenir lloc els dies el 22, 23,
27, 29, 30 de desembre i 2 de gener, i
era dmbit estatal i adaptada a cada
comunitat segons acords des de les
seves diferents assemblees. CGT
buscant la unitat dacci, havia convocat a totesS les organitzacions sindicals de Correos a una reuni per
a tractar el tema de com afrontar la
negociaci del conveni sobre la base
de la nostra plataforma reivindicativa, i va insistir en la convenincia
per al collectiu de treballadors/es
de Correos, de realitzar un referndum abans de signar el IV conveni i
lacord general.
Des de CGT tamb volem denunciar
lacumulaci de milers de de cartes
certificades i paquets postals en els

grans centres de tractament postal i


districtes de diferents ciutats de tot
el territori, a causa de les retallades
de plantilla sofertes durant aquests
ltims anys, la contractaci insuficient de personal per a la campanya de Nadal i laugment del volum
denviaments inherent a les dates
nadalenques. Tot aix en pro de la
productivitat econmica i en detriment del servei pblic i de linters
general.
Els motius per a convocar vaga eren,
entre altres:
- Reivindicar la nostra plataforma
(en tot el seu contingut).
- Protestar per les declaracions del
Director Gral. de RRHH, que entn
per finalitzada la ultraactivitat del
vigent conveni.
- Posar de manifest la conducta repressiva i antisindical de lempresa.
- Exigncia de la consulta als treballadors en referndum.

IV Congrs de
Treballadores i
Treballadors de
Salvament Martim
de la CGT
Durant els dies 27, 28 i 29, afiliats
dels diferents collectius que formen
Salvament Martim van debatre a
Valncia sobre la seva situaci actual
i futura, tractant sobre les problemtiques internes dels treballadors
en el desenvolupament de les seves
funcions, les retallades de lAdministraci aix com laposta de CGT per
la defensa dels serveis pblics.
Treballadors de Salvamars, Guardamars, Bucs, Helicpters i Centres de
Coordinaci, van acordar la creaci
dun Sindicat Federal de Salvament
Martim de la CGT encarregat de
coordinar a partir dara una lnia
dactuaci comuna ms efectiva, respectant alhora la independncia de
presa de decisions de cada collectiu.
Hem de destacar duna manera
molt positiva la variada i nombrosa
participaci al Congrs on tamb
es van tractar qestions dactualitat com sn el rescat dimmigrants,
la reducci de tripulacions i el seu
impacte en la qualitat del servei, les
dificultats per a mantenir el nivell
deficcia tant de centres de coordinaci com unitats amb les actuals

taxes de reposici de Sasemar o la


preocupaci que generen els processos dadjudicaci en la gesti de
mitjans aeris.
En definitiva, les conclusions del
Congrs ens reforcen encara ms
si cap la necessitat de defensar un
Salvament Martim de carcter pblic i professional, nica manera de
garantir la seva sostenibilitat, efectivitat i eficcia.
Des de CGT, conscients dels reptes
i amenaces, ens comprometem a
seguir impulsant aquest projecte a
travs de lactiva i participativa afiliaci en el sector.

CGT va
convocar vaga
a Ambulncies
Domingo el 22 i
23 de Desembre
per vulneraci de
drets laborals
CGT va convocar vaga el 22 i 23 de
desembre a Ambulncies Domingo a causa del constant assetjament
i enderrocament que pateix per
part de lempresa la plantilla de 450
treballadors/es, amb la vulneraci
constant dels drets dels treballadors
i frustrades les negociacions que ve
tenint tant el comit dempresa com
la secci sindical de CGT amb lempresa en matria de conciliaci familiar pels torns infernals que pateixen,
sentncies judicials que lempresa
recorre i recorre fins prolongar en
el temps la seva aplicaci, aix com
els requeriments que t per part de
la inspecci de Treball en qu sels
adverteix de lalta sinistralitat que
pateix Ambulncies Domingo, als
quals fan odes sordes.
El motius de convocar aquesta vaga
sn els reiterats incompliments per
part de lempresa, tant de la legislaci vigent com del conveni collectiu
daplicaci, especialment els relatius a:
- Abonament de dietes degudes.
- Vulneraci del dret fonamental dels
treballadors en matria de conciliaci
familiar.
- Incompliments de la normativa
vigent en matria de permisos retributs.
- Autoritzaci de lliurances sollicitades pels treballadors.

GENER DE 2014
Entrevista - 16

CatalunyA

Converse

Iru, membre del collectiu de la Ka

La repressi t la funci d
Txema Bofill

Entrevistem lIru, electricista i un dels


membres de la Kasa de la Muntanya
(KM), que va patir lassalt dels Mossos
i el posterior escorcoll.
La Kasa de la Muntanya s un edifici
emblemtic i histric del moviment
okupa. Aquest edifici s una antiga
caserna de la Gurdia civil, que varen abandonar lany 1982 a causa de
diversos atemptats de lorganitzaci
independentista Terra Lliure. Els propietaris eren la famlia Gell, que la
va deixar a la Gurdia Civil per a que
protegs les propietats dels rics de la
part alta de Barcelona. Ara hi viuen
okupes, els quals els Mossos acusen
datacar als rics, als bancs. s un edifici imponent de 700 metres quadrats i
unes 30 habitacions. Hi viu un collectiu dunes vint persones, que han anat
variant amb el temps. A part dels habitatges, hi ha un alberg, una mediateca-biblioteca, un gimns i un espai
per a reunions. Fan activitats per al
barri, els divendres hi ha un sopador
popular amb diferents activitats.
La famlia Gell, mecenes de Gaudi,
participava en la protecci de lalta
burgesia construint la caserna. Avui
els rics es protegeixen amb els diners
de tot el poble, augmentant el pressupost dels Mossos i Defensa, tan com
faci falta. Anem a pitjor. La brigada
dels Mossos dedicada a vigilar i investigar els anarquistes, porten anys
malgastant temps i diners pblics, per
solament detenir a quatre joves sense
proves.
En lloc dinvestigar als bancs que no
paren de robar a la gent, investiguen
als anarquistes per atacar als bancs
i pertorbar la pau social. Els acusen
de terrorisme per posseir i editar llibres anarquistes. Es permeten assaltar
un edifici amb violncia i terror, saltant-se tots els drets de les persones,
agafant diners de les persones que hi
vivien com vulgars lladregots. Malgasten diners vigilant als anarquistes
i protegint als bancs i multinacionals;
i no hi han diners per a investigar als
corruptes, ni voluntat de detenir-los.
s important la denuncia daquest
fets, ja que sembla que no s un abs
allat, sin que veurem ms campanyes amb lestratgia del terrorisme
anarquista amb detencions de companys de manera arbitraria. Aquesta
brigada dinformaci anti-anarquista que parla en castell i roba diners
munta campanyes sobre terrorisme
anarquista per tal despantar a la po-

blaci i als activistes. Aix allunyen les


mirades del poble cap als verdaders
corruptes, lladres i terroristes: els que
ens governen. Per tant, cal una denuncia radical.
- Com va anar lactuaci policial? De
qu se us acusa?
Cap a un quart de sis de la matinada
uns cops ens van despertar. Tenem
un sistema dalarma (dic tenem
perqu els Mossos lhan destrossat)
ja que havem tingut atacs de feixistes. Vaig obrir la finestra que dona a
lentrada principal de la casa i vaig
veure que pintava fatal: Hi havia
moltssims policies amb llanternes,
amb mires telescpiques vermelles, amb escopetes de foam, les que
substitueix a les pilotes de goma, i
varen apuntar a la finestra al veure
moviment i jo vaig tancar la finestra
i vaig anar a tancar la porta de baix,
una doble porta de seguretat, perqu
no sabia ben b el que passava. Al
poc temps vaig sentir com la porta
principal estava rebent cops molt
forts. s una porta antiga de fusta i
folrada una part amb ferros. Creiem
que ho varen fer amb una furgoneta donant-li cops marxa enrere, un
allunatge a la Kasa de la Muntanya.
I al tercer o quart cop, ja vaig veure
com queien taulons de dalt, segons
desprs, rebentaven la porta. Vaig
veure entrar les forces especials. No
eren antidisturbis normals. No anaven tan carregats, sin ms lleugers.
Duien una pistola petita i llarga. Un
escut ms petit. Varen dir que ens
aturssim i jo vaig seguir cap a dalt
a lhabitaci. Hi havien mossos ja
a dins que havien entrat per altres
llocs, per una casa deshabitada a la
part nord, tamb per unes finestres
dhabitacions que tenim per a visites.
Per on passaven ho trencaven tot.
Vaig tancar les llums i els vaig esperar a lhabitaci amb les meves filles,
menors. Sentia que corrien per tota
la casa trencant coses i picant a les
parets. Varen petejar la nostre porta
i varen trencar el pany, fet que no calia, noms shavia de girar la maneta.
Els vaig dir que estava amb menors,
i que es tranquillitzessin. Em varen
dir que deixes el mbil perqu estava trucant per alertar a la gent sobre
lassalt. Em varen treure el mbil i
intentaren tirar-me a terra. Em vaig
resistir fins que va venir un caporal i
els va dir que paressin, que hi havien
menors. Aleshores vaig tenir tracte
de favor. Em varen treure el mbil,
lordenador, el mdem el van des-

trossar a cops de palanca, perqu no


pogussim comunicar amb lexterior
i em varen deixar a lhabitaci tancat
sota vigilncia, es clar. Pel que fa als
altres companys es van poder reagrupar a un pis i finalment la policia va
poder entrar trencant finestres. I en
poc temps els varen retenir tal com
anaven, camiseta o pijama, i els van
tenir estirats bocaterrosa, a diferents
llocs de la casa: uns al gimns, altres
a la cuina del mig, fins que va arribar
la secretaria de lAudincia Nacional, uns tres quarts dhora ms tard.
Va comenar per la nostra habitaci.
- Els hi vares preguntar el per qu
de loperatiu?
Els vaig preguntar Aix que s?
Trenqueu totes les portes, ho trenqueu tot, perqu? Mesteu intentant
tirar a terra. Em diem: no podemos
decirtelo Una mossa, una noia amb
la cara tapada i cabells rossos, em va
dir que era un desallotjament. A mi
em va sobtar molt ja qu ning est
reclamant la propietat. Resumint,
no ens van donar cap explicaci de
perqu van entrar de nit i amb tanta violncia. No sabem per qu van
entrar, ni si recau alguna acusaci al
collectiu de Kasa de la Muntanya o a
algun dels seus membres.
- I la secretria de lAudincia Nacional, qu deia?
Aquesta dona no va dir res: Vengo
de la Audiencia Nacional. No va
dir si era un escorcoll, un desallotjament. Jo li vaig veure a la carpeta Jutjat n 3 (el del Bermdez) i ja
vaig veure per on anaven els trets:
Socupen de terrorisme, narcotrfic

o pederstia. Llavors va aparixer


la Brigada dinformaci. Eren una
gent que anaven amb unes cmeres
al pit, que ho gravaven tot. Em varen
preguntar si vivia all, el nom i em
varen informar que anaven a procedir a un escorcoll i varen fer venir
dos companys de la KM com a testimonis. Varen comenar a agafar
tota la paperassa, els USB, els mbils, ordenador, una tauleta nova que
encara no havia fet servir, tamb se
la varen endur. I varen comenar a
remenar papers. Agafaven plans de
circuits elctrics dinstallacions elctriques i jo els deia que era lampista
i que llegissin b abaix, que eren els
plans dun hotel. Es varen endur un
parell de llibres, un del Kropotkin,
no s perqu, de fa ms de 100 anys,
suposo per a demostrar que som
anarquistes, i laltre un del Bonano,
no recordo el ttol. I tot de paperassa, revistes, etc, no puc saber el que
es van endur. Se que es varen endur
una revista del comit de resistncia de Madrid, que en la portada hi
havia un encaputxat, una revista del
2001, les agendes daquest any i anys
passats. Varen regirar-ho tot, van
revisar les joguines de les criatures.
Ho varen posar tot en caixes i bosses,
per a mi en cap moment em varen
fer firmar un paper amb els objectes,
material i tot el que em varen requisar. Una altra irregularitat.
-Diners se ten varen endur?
En el meu cas no. A altres companys,
si. A un dels testimonis del escorcoll,
a ell ja li havien regirat lhabitaci. I a
aquest noi li faltaven diners. I a una
noia tamb li faltaven diners. No sa-

bem qui els va agafar. I es difcil denunciar aix.


- La Kasa de la Muntanya ja va patir
un assalt dels Mossos
Si. La policia la va assaltar el 2001,
fa 13 anys. Saben que s un lloc que
molesta, que hi viuen activistes, que
viu gent antifeixista, anticapitalista,
que esta fent un treball important al
moviments del barri de Grcia, i en
el moviment llibertari. Han entrat a
saco per a veure qu hi ha i qu hi
troben. Ens tenen molta mania i ens
en devien una per lo de la camera
(veure http://info.nodo50.org/Espionaje-policial-a-la-Kasa-de-la.html)
Crec que, en certa manera, els hi ha
sortit el tret per la culata. Al fer aix,
ha sigut la gent ms solidaria, que si
haguessin fet noms unes detencions
concretes i sobre fets concrets. Han
ampliat la gama de gent que se sent
vulnerable a la trepitjada de drets.
Un error.
- Surt reforada la Kasa de la Muntanya?
Crec que si. Hem rebut molt de recolzament dels vens de Grcia i del
nostre venat, de la gent propera a
Salut i dorganitzacions afins. Un ve
em va preguntar en un bar si sc de
la Kasa de la Muntanya i em va preguntar irnicament si els Mossos ja
ens han trobat els plnols amb les
bombes. Estem en un estat dexcepci. s la nova inquisici. Ho han fet
per marcar-nos i reprimir-nos. La
repressi t la funci de paralitzar.
Doncs ara les energies les destinem
per a buscar advocats, els diners, manis de solidaritat, informaci sobre

GENER DE 2014
17 - Entrevista

CatalunyA

em amb...

asa de la Muntanya de Barcelona

e paralitzar la dissidncia
el que est passant, etc. I altres lluites
queden limitades doncs no anem sobrats denergia. Ens treuen el temps
que necessitem per a preparar tallers,
debats, campanyes, noves iniciatives,
noves lluites, canviar la realitat.
- Aix s dolent. s desmobilitzador
Per aix nosaltres diem que la repressi no ens aturi i que la por no
ens paralitzi. Per s clar, aix sn
lemes i portar-los a la prctica ens
est costant. Hem de redoblar les
activitats, donar la cara, sortir a fora.
Nosaltres mantenim el sopador. Ara
el collectiu de KM no sarronsar
sin que traur pit.
- Em deies que all principal de
loperaci Pandora sorigina al voltant dels anarquistes xilens.
Tinc ents que alguns dels detinguts
sn un petit grup de suport, i dels que
visitaven a la pres als detinguts xilens. Es per aix crec, no trobaran res.
s un muntatge.
- Qu pretenien assaltant a la Kasa
de la Muntanya?
En el context actual, davant duna escalada repressiva a molts nivells (llei
mordassa, reforma codi penal, dret
penal de lenemic...) un dels objectius
pot ser:
1. Fomentar la por cap a la societat
en general i en concret contra la dissidncia poltica, una por que sha de
mantenir a nivells alts, per a no permetre revoltes o evitar que els moviments de resistncia creixin i es generalitzin. Crear la sensaci de por, de
por a la pres, a la multa, a la pallissa,
al cstig, en definitiva.
2. Recavar i obtenir informaci del
que fem i organitzem els diferents
llocs i persones que hem patit els

escorcolls. Per a poder actuar en un


futur, per fer-se una idea de la capacitat i extensi del moviment, per
obtenir dades concretes, en definitiva
tenir-nos sota control.
- Qui els pot haver ensenyat als
Mossos a entrar per les cases trencant portes?
Suposo que els hi han ensenyat a lescola de Mossos dEsquadra , veritable
pou de terroristes. .
- Qu et semblen els titulars de terrorisme anarquista en els principals Mitjans informatius?
A les 6 del mat, una hora desprs de
lescorcoll a KM i altres llocs, hi havia
un teletip dels Mossos dEsquadra a
tots els mitjans de comunicaci informant que havien desarticulat un
grup terrorista de caire anarquista
violent i que shavien fet escorcolls a
diferents llocs. Per desgracia, el periodisme avui s un pou fosc on no
es contrasten les informacions de la
policia, dels Mossos, del Govern. Hi
han dignes excepcions de periodistes
que contrasten, per desprs els caps
dels diferents mitjans de comunicaci silencien els crtics i promouen la
informaci Institucional. No ha sigut
cap sorpresa, al sortir de la KM i veure els periodistes dAntena 3 a fora,
com preguntaven a una vena: Sabe
lo que pasa aqu? i la vena va respondre: Creo que un deshaucio. I la
periodista la va informar: No es un
deshaucio. Es terrorismo anarquista.
Estan desarticulando un comando
de terroristas anarquistas. I la senyora, que es una vena que conec, li
va dir ah si? I la periodista li va fer
una pregunta tendenciosa: Cmo
se le queda el cuerpo al saber que al
lado de su casa tena un comando
de terroristas anarquistas? La vena

li va dir: anarquistas hay muchos y


en todo el mundo. Desprs jo els vaig
comentar que eren preguntes tendencioses i que havien de contrastar
les informacions, que sols ho sabien
per un teletip del Mossos i que no en
tenien ni idea del que passava. No
mha sorprs el paper de la premsa de
criminalitzar als moviments socials.
s la norma dels mitjans de comunicaci generalistes de fer cas al que
digui la policia, fer cas al que digui el
govern.
- Vosaltres vareu fer un roda de premsa al dia segent. Com va anar?
Si. Al mat varem convocar als periodistes. Varen venir molts, una dotzena de mitjans, per va tenir un ress
mnim. A la televisi no va sortir
quasi res, i als diaris alguna columna.
Per quan convoca la policia hi son
tots i ho distribueixen b.
- O sigui, que el teletip dels Mossos
el varen difondre per radio i televisi a cada moment. En canvi a vosaltres us varen silenciar.
Els mitjans de comunicaci sn empresses publiques o privades que es
mantenen grcies a subvencions pbliques o publicitat. I tan unes com
les altres sn enemigues dels llibertaris. Som el boc expiatori de tots ja que
no creiem ni en el capitalisme ni en
la democrcia parlamentaria. Jo, com
a llibertari, crec que sha de donar la
cara i encara que hi hagi un de cada
cent mitjans pblics o privats que
tescolti, crec que sha de parlar. Sc
conscient que sempre que puguin te
la fotran, per tot i aix, s important
veure alg que parla, encara que sigui uns instants, que desemmascari
aquesta columna de fum de paraules
del sistema: terrorisme anarquista,
violncia organitzada. Sc del parer

que sha danar als mitjans, sha de


saber parlar davant les cmeres i dels
micros, tot i que ells fan el paper de
garants del sistema i poden tergiversar les nostres paraules.
- Quines activitats teniu previstes?
De moment seguim amb el sopador
popular els divendres al vespre obert
al public. Hi han activitats darts marcials en el gimns, per de moment
sn grups tancats per raons de seguretat, el gimns est al cor de la
Kasa de la Muntanya. Tenim previst
una setmana antifeixista; vindran els
gitanos de Gracia i ens parlaran dels
gitanos en els camps de concentraci
nazis. Vindr gent de Grcia, gent
dItlia. Tota una setmana amb activitats. Celebrarem tamb els 25 anys
de la KM. A la primavera volem que
vingui en Carlos Taibo de Madrid a
donar-nos una xerrada i el sopador
est obert: hi han activitats confirmades fins el mar.
- Quin s el rol de CiU en aquest assalt?
Aix s cosa duna brigada dinformaci especialitzada en anarquisme.
Fa mesos hi va haver a Egara, Sabadell un seminari especialitzat en terrorisme anarquista. Els Mossos en
temps del Puig van demanar de crear
una secci especial pel moviment
anarquista. I ells sn els que ho han
reclamat a lAudincia Nacional.
- Aleshores CiU hi te a veure, si els
Mossos i lAudincia van de bracet
en aquests muntatges
Si hi t a veure, clar. CiU en temps de
Puig va crear la Brigada dinformaci
dedicada als anarquistes i si no troben res intenten criminalitzar-los de
qualsevol manera. Segons vox populi
en Trias, que sen va assabentar per la

premsa, va dir aquestes coses shan


davisar. No s b per Barcelona els
aldarulls i manifestacions. El govern
ha de crear enemics. I serveix per
justificar les lleis amb ms retallades
de drets. I a sobre tapen una mica el
tema de lacusaci als Pujol.
- Quins desitjos per lany 2015?
Desitjo que la societat es torni ms
senzilla i humil, que aprenem a viure
ms de lamistat; que el medi i les persones no pateixin dia a dia els atacs
daquest capitalisme salvatge, que la
desigualtat desaparegui; i la consciencia collectiva de la poblaci arribi a
tals nivells que puguem viure sense
un Estat. Semblen utpics pel 2015.
El meu desig realista pel 2015 s que
el moviment llibertari es desperti, que
es reorganitzi, que comenci a demanar coses palpables i que esdevingui
un agent poltic i social, que estigui
present en els problemes de la gent, i
que la KM ajudi a fer crixer aquest
moviment, i que el dia de dem puguem gaudir dun mon millor.
- Qu podem fer els lectors del Catalunya i els companys de la CGT, per
a solidaritzar-nos?
El que es pot fer per a solidaritzar-se
amb els companys? s, per exemple,
treballar per a que la CGT esdevingui
un anarco-sindicat de classe clau en la
defensa de la classe treballadora, que
multipliquin la feina i que en millorin
la qualitat. Que treballin en clau de
moviment i no noms de CGT.
A nivell concret, poden participar
a les manifestacions, o preparar una
xerrada a la planta 9, donar diners
per a la caixa de resistncia, difondre
i analitzar les acusacions un cop sobri
el secret de sumari i denunciar les
vulneracions que hi puguin haver als
drets collectius.

LES FRASES
No mha sorprs el paper de la premsa de criminalitzar als
moviments socials sense contrastar les informacions que els
passa la policia
Els anarquistes som el boc expiatori de tots ja que no creiem
ni en el capitalisme ni en la democrcia parlamentaria

GENER DE 2014
Sense fronteres - 18

CatalunyA
Sense fronteres

Grcia es bolca en lautogesti

Davant les poltiques dausteritat, els mecanismes dautogesti es


multipliquen en la societat grega
Bernardo Gutirrez

ins i tot assumptes amb histrica participaci de lEstat,


com la salut o laigua, estan
sent repensats des de la societat civil
i la gesti comunitria. Leconomia
cooperativa, les xarxes de solidaritat
i les prctiques al voltant dels bns
comuns viuen un moment daurat en
el pas helnic.
13.00 hores, Egnatia, perifria de
Salnica, la segona ciutat ms important de Grcia. Dimitris Koymatsiouli s lnic guardi de la fbrica
Vio.me. La seva samarreta cont un
lema inequvoc: la lluita s el que fa
donar voltes a lengranatge. Dimitris
sap que lautogesti daquesta fbrica de productes de neteja s un mite
de molts moviments i pensadors
del mn. Des de la sala de controls,
omple democi cada frase: Naomi
Klein va estar aqu. Estem en una
lluita global. El que fem aqu serveix
dexemple al mn. Eleni Dimitriadou, la sociloga que sofereix de
traductora, fa una breu introducci
a Vio.me: Els amos van voler tancar
la fbrica lany 2011. Tenien beneficis, per volien aprofitar la crisi per
a desfer-se dels treballadors sense
pagar acomiadaments.
Els treballadors van decidir, segons
explica Dimitris, mantenir la planta en funcionament i sobreviure. El
procs va ser ardu. Traves judicials.
Amenaces. No els interessvem.
Llavors, la majoria dels 45 treballadors va votar a favor de continuar
amb la producci de forma autogestionada, afirma un entusiasta
Dimitris. Vio.me funciona de forma
horitzontal. Realitzen diverses assemblees a la setmana, algunes obertes a moviments socials i ciutadans.
Mentre mostra les naus de la fbrica,
Dimitris enumera altres activitats
que realitzen, com performances o
cinema. Tamb cita a intellectuals
internacionals que els donen suport,
com David Harvey o John Holloway.
Al final de la xerrada, apareix Syriza, la poltica. Per a Dimitris no
li interessa massa. Vio.me s el seu
prototip i utopia. Som un, estem
junts, s la base de tot, assegura en
el comiat.

De la crisi a
lautoorganitzaci
Autobs 15089, rumb al Centre de
Salnica. Eleni Dimitriadou transforma el trajecte en una lli poltico-social. Grcia s el laboratori

dels mercats, de la doctrina del xoc,


de la por, assegura. Eleni recorda la
Grcia olmpica, amb les seves flamants infraestructures construdes
amb fons europeus. I critica amb duresa a la classe dirigent. Preocupant
s el tracte donat als immigrants.
Lascens dAlba Daurada tamb s
terrible, matisa Eleni. Tampoc es
lliura Syriza, al que titlla de un altre
partit ms. Critica Solidarity4All, la
plataforma de Syriza, per ser un espai de cooptaci poltica.
En el to trist de Eleni semblen surar les dades de lausteritat made in
Troica que copen els grans mitjans
europeus: entre 2010 i el 2014 els
salaris shan redut un 23,8%, Els
impostos sobre la propietat han augmentat un 514%, latur juvenil frega
el 60%, el nombre de ciutadans exclosos del sistema de salut supera els
3 milions.... Per Eleni, com molts
grecs, somriu quan aflora latapeit
entramat solidari en el qual viu immersa. Eleni comena a parlar dun
altre pas. Una Grcia social, solidria, cooperativa. Una Grcia en
xarxa, ms micro que macro. Una
Grcia en peus.El poble va parar la
privatitzaci de laigua, per exemple,
assegura, en referncia al referndum (illegalitzat pel govern) que va
ajudar a parar la privatitzaci de laigua a Atenes i Salnica recomanada
per la Troica.
Nit tancada. Acaba de finalitzar una
manifestaci contra la violncia de
grups ultradretans. La policia va
comenar a usar gas. La multitud es
va dispersar corrent. El centre social
Micrpolis, en el centre de Salnica,
s un dels refugis. Eleni conversa
amb Jeza Goudi (activista del 15M

Barcelona, collaboradora del Festival dEconomia Cooperativa i Solidria dAtenes), Miki (un activista
del 15M de Barcelona) i Theodoros
Karyotis (vinculat a processos dautogesti en general). s increble
tot el que est ocorrent a Grcia des
de les xarxes de solidaritat, assegura
Jeza.
Miki cita lexemple de la clnica autogestionada de Helleniko dAtenes,
una de les 42 clniques i farmcies
autogestionades de Grcia. Algunes televisions i rdios pbliques de
Salnica segueixen ocupades i gestionades pels propis treballadors,
matisa Miki. Jeza opina que Grcia
no sobreviuria sense lautogesti:
Sense les clniques socials, el 35%
de la gent no sabria on acudir amb
un problema mdic. Sense les assemblees de barri i el seu contacte
amb les escoles no hi hauria educaci. Sense els mercats sense intermediaris, moltes famlies patirien fam.

Alternatives
El text Transformant crisi en Krisis

aborda la mutaci social grega dels


ltims anys: Aquestes iniciatives
emergents han sentat les bases duna
xarxa invisible, no regulada i autnoma que sha anomenat economia solidria i cooperativa. Grcia es bolca
en lautogesti. Els seus ciutadans
sorganitzen sense lEstat que els ha
fallat. La plataforma Omnikron Project acaba de llanar la segona edici
de la seva guia Ouzo-Drinking Lazy
Greeks? Grassroots groups in Greece. En ella, vam trobar la Grcia que
no apareix en els mitjans, centenars
de projectes que configuren una
nova societat en marxa.
La Athens Wireless Metropolitan
Network s una xarxa de malla que
proveeix internet comunitria. La
Xarxa Solidria de Professors de
Larisa supleix els dficits educatius
en aquesta ciutat. Nea Guinea incentiva lautosuficincia energtica
des del paradigma de la tecnologia
lliure. El projecte Telaithrion es mou
al voltant de la permacultura. Nous
mitjans com omnia.tv teixeixen xarxes a partir de la comunicaci lliure. Trobades com el Commons Fest
i el Festival dEconomia Solidria i

Cooperativa dAtenes visibilitzen i


connecten aquesta vibrant Grcia
parallela. La robustes xarxes de
solidaritat i de cooperatives ajudaran a catalizar aquesta transici cap
als comuns, assegura a eldiario.es,
Vasilis Kostakis, una de les veus gregues del procom ms respectades.
Les imatges de la manifestaci retornen a la conversa a Micrpolis:
banderes vermelles i negres, lemes
anarquistes, punys enlaire, esttica
negra, No Passaran (en castell).
Sorgeixen algunes preguntes. Com
es van connectar els moviments socials clssics que van protagonitzar
lonada de protestes de 2008 i locupaci de la plaa Syntagma de 2011?
Les ocupacions de les places dels
Indignats grecs van ser tan influents
com les del 15M a lestat espanyol?

De Syntagma a
Syriza
El Embros Theater dAtenes s un
dels majors smbols de lautogesti
a Grcia. Desprs danys daband,
el collectiu Kinivi Mavil va ocupar

GENER DE 2014
19 - Sense fronteres

aquest teatre pblic del districte de


Psiris. El vam ocupar desprs de
lonada de Syntagma, a la fi de 2011,
amb dotze dies de discussions, xerrades i intervencions, assegura
Christina Thomopoulos, que treballa amb art experimental. Christina
modera una xerrada en el Embross
que resumeix la pluralitat de la societat grega. Tamb, la dificultat de
dileg.
El sexagenari Thomas Tsoutsos recorda locupaci de la plaa Syntagma amb una mica de menyspreu.
Parla de caos, de falta dorganitzaci, de decepci personal. En
costat oposat de la taula es troba
Xara Alexakis, una professora dart
dramtic. A mi Syntagma em va
marcar. Era una cosa molt viva. Hi
havia molta gent que no tenia un
passat militant, interessada en la
poltica, afirma Xara. Aquesta diferncia de postures coincideix amb
la conclusi de Jeza Goudi, desprs
dun any de convivncia amb activistes grecs: els moviments socials clssics no es van connectar tant amb els

Indignats de Sytagma. Tenen molta


ms ideologitzaci que a lEspanya del 15M. No hi ha un dileg tan
transversal. Els grups desquerres que
van participar en les revoltes de 2008
troben naifs als de 2011.
Christina Thomopoulos, mentre
modera la xerrada informal del Embros, tampoc toca la macropoltica.
Ni rastre de partits. Tot just parla
de gesti collectiva, de detalls que
obren portes. Investiguem nous
camins comunitaris, la producci artstica, la convivncia, afirma Christina.

Tots els camins


porten a Exarcheia
A lAtenes social, tots els camins porten a Exarcheia, el barri anarquista.
En la terrassa del centre social Nosotros, Christine Papadopoulou
fa un mimucioso reps cronolgic
de locupaci de Syntagma. Va ser
una crida dels Indignats espanyols.
Alg en la porta del Sol va collocar

CatalunyA

un cartell tipus silenci, que anem a


despertar als Grecs. I la gent es va
llanar a les places, afirma Christine.
A partir del 25 de maig de 2011, els
grecs van prendre la plaa Syntagma
dAtenes i centenars de places en tot
el pas. 100.000 persones van envoltar el parlament, amb un gran cartell
en espanyol: Estamos despiertos.
Qu hora es? Es hora de que se vayan.
Christine parla de Syntagma amb
emoci: Jo mai havia tingut contacte amb la poltica. Molts ens
vam conixer a Syntagma i vam comenar a fer coses junts. En linici no
havia ni banderes de partits. A poc a
poc, van comenar a arribar els infiltrats de grups organitzats. Syntagma
va ser un divisor daiges. Christine
comena a enumerar alternatives
que van sorgir de locupaci de Syntagma,com la Campanya Ciutadana
dAuditoria del Deute, el Banc del
Temps dAtenes, el Basar dIntercanvi solidari o el grup de Democrcia
Directa. El format assemblea es va
expandir per barris i ciutats. El boom

de leconomia solidria s fruit de


Syntagma, matisa Christine.
Tots els camins, totes les lluites,
porten a Exarcheia. La revoluci de
1973 va comenar en la universitat
politcnica, al carrer Stournari. Lassassinat de ladolescent Alexis Grigoropoulos, que va donar motiu a les
revoltes de 2008, va ocrrer a pocs
pocs metres del centre social Nosotros. Un cant desconchada serveix
de memorial collectiu. Una fotografia recorda a Alexis Grigoropoulo, al
costat dun cartell amb el rostre de
Salvador Puig Antich (executat pel
franquisme). Durant lesclat de 2008,
desprs de la mort de Alexis, una
frase que va aparixer en una paret
dAtenes va viralitzar pel pas: som
una imatge del futur.
Aquella imatge del futur va ser locupaci de Syntagma el 2011. O les
protestes de desembre de 2014, les
primeres massives dels ltims anys.
Per a James Roos, editor de Roar
Magazine, el futur distpic s ara.
La nova imatge del futur sn les revoltes en solidaritat amb Nikos Ro-

manos, el pres anarquista que acaba


de finalitzar una vaga de fam. Per la
imatge del futur tamb s passat. El
2 de desembre, la repressi policial a
Exarchia es va aguditzar en lentrada
de la Universitat Politcnica, el lloc
exacte de laixecament estudiantil
de 1973 que acabaria esfondrant al
rgim dels coronels. Hi ha un sentiment generalitzat que la nova generaci ha daixecar-se cap al desafiament dels nostres temps, com els
seus pares ho van fer en els setanta,
assegura James Roos.
Per tal vegada no sigui un futur tan
distpic. Nikos Romanos ha forat
al parlament a concedir-li un rgim
obert. El Govern trontolla. Els coronels de la Troica tremolen. Syriza
est ms prop del poder que mai.
Encara que tal vegada la imatge del
futur que inquieta a la Troica no s la
dun poble en els carrers. s la imatge
dun pas bolcat en lautogesti que
est cuinant una atractiva narrativa
que sobrepassa el neoliberalisme.
* Article publicat a eldiario.es

Repudiem els assassinats comesos a


Charlie-Hebdo i defensem la llibertat dexpressi
Secretaria de Relacions
Internacionals de la CGT

No acceptem lestigmatizaci de
collectius i apostem per la diversitat

quisidors, de bandes mafioses, de dictadors, de tirans, de conquistadors,...

No podem assimilar les accions de


persones embolicades en una bandera qualsevol com les accions de tots
els qui se senten identificats amb ella.
Treballem perqu les persones visquem sense ser submissos a una sola
bandera concreta i preferim larc de
Sant Mart al drap monocolor.

Les poltiques seguritries sn part


del procs opressor

l primer s expressar la nostra


rbia, novament, davant un fet
tan brutal com improcedent,
intil i, per a nosaltres, incomprensible. El segon expressar la solidaritat
cap a tots i totes les periodistes que
exerceixen el seu treball amb honestedat i defensant la llibertat de premsa i
dexpressi.
Combatem els fanatismes religiosos,
poltics i ideolgics
A la CGT respectem la llibertat de
creences i, per tant, no podem compartir amb qui pretn eliminar la dels
altres per mitj de lexercici de la fora.
Els fonamentalismes han demostrat,
al llarg de la histria, la seva perillositat per a la prpia humanitat.

Hem daprendre a diferenciar conceptes com rab, musulm o islamista.


Hem daprendre a acceptar-nos tots i
a no rebutjar a ning per formar part
duna etiqueta que colloquem per a
identificar.
No hi ha morts de primera o de segona
La histria de la humanitat, i la histria actual inclosa, est plagada din-

Levoluci histrica de larmament i de


les mesures centrals de control noms
demostra que cada vegada loponent
sadapta i obliga a seguir en la progressi de la violncia.
Per eficcia i per ideologia considerem
que les inversions multimilionries en
armes i sistemes de control haurien
de frenar-se i reemplaar-se per poltiques de culturitzaci, alimentaci i
redistribuci de les riqueses i de bns
primers.
Solidaritat permanent des de baix
CGT no participar en el joc de les forces reaccionries que utilitzen aquesta
barbrie per a construir una societat
cada vegada ms repressiva i creant

la falsa idea duna unitat nacional que


reuneix explotadors/es i explotats/des
sota una mateixa bandera ptria.
Tampoc lluitarem per la llibertat i la
igualtat al costat de qui diriament

sacrediten com enemics de les mateixes. Hem de gestionar les nostres vides i autogestionar els nostres processos collectius per a la construcci del
mn que volem, sense opressors/es.

GENER DE 2014
Social - 20

CatalunyA
Social

Repressi i monopoli de la
poltica
a les institucions.
En aquest sentit, crec que lOperaci
Pandora de la setmana passada persegueix un horitz idntic. Desactivar lluites socials, prctiques concretes de fer poltica al carrer, fora de
parlaments, ajuntaments i consells
de districte. Ambdues, loperaci i
la llei, sn un producte del mateix,
duna manera de fer poltica, alienant-la de la majoria de les persones.

Ermengol Gassiot

a uns dies, una persona em


preguntava si creia que lOperaci Pandora i la recent aprovaci al Congrs dels Diputats de la
Ley de Seguridad Ciudadana tenien
relaci. De fet ella argumentava que
varis diputats aix ho havien dit,
com si el fet de ser parlamentari
atorgus autoritat a lopinador. Jo li
vaig dir que no, millor dit, que no
ben b. Que no creia que els registres i detencions de la matinada del
dimarts 16 de desembre fossin una
conseqncia directa dels trmits
parlamentaris del projecte de llei.
Ms aviat creia que les dues coses
eren la cara duna mateixa moneda,
cosa que al meu parer s encara ms
greu. Que tant la llei com les detencions sn el producte de la voluntat
de refermar el monopoli de la poltica entorn les institucions. I que, per
a mi el ms preocupant, no eren ni
de lluny les niques iniciatives en
aquest sentit. Mirar dexplicar-me.

Les finalitats de la
Llei de Seguretat
Ciutadana o
Llei Mordassa:
establir un setge
als moviments
populars i a la
protesta social
s obvi que el projecte de llei que
aquests dies ha passat del Congrs
al Senat persegueix establir un setge
als moviments populars, a la protesta. En el seu articulat la llei tipifica
com a sancionables una gran quantitat daccions i actuacions a lespai
pblic i en pauta daltres. Obliga a
comunicar les manifestacions, impedeix fer-ne a determinats llocs o
de segons quines modalitats, etc.
Com mesures punitives per a qui
transgredeixi la norma defineix una
extensa tipologia de multes. No sens
escapa que amb aix la llei persegueix ofegar econmicament a les
persones i collectius que promouen
o participen en accions reivindicatives. All que ni les porres de la policia, ni la criminalitzaci meditica
ni els processos judicials han acabat
daconseguir, desactivar les lluites
al carrer, la llei persegueix aconseguir-ho mitjanant centenars o milers de sancions administratives.
Tampoc sens escapa que qui ha pro-

No noms la Llei
de Seguretat
Ciutadana

mulgat la llei considera que s ms


efectiu inflar a les persones militants
amb multes (amb els conseqents
embargaments en cas dimpagament) que amb processos judicials
que fcilment poden estimular campanyes poltiques de solidaritat. Ho
hem vist en els darrers anys al nostre pas i en el conjunt de lEstat.
Situacions repressives com lempresonament den Franki de Terrassa,
de la Nria Prtulas, de la Laura de
la CGT i daltres vaguistes, etc. han
despertat mobilitzacions i iniciatives
socials que han acabat suavitzant la
situaci repressiva. De la mateixa
manera, tamb hem experimentat
que, quan la sanci consisteix en
una multa, generalment es pateix
de manera menys pblica i s ms
difcil socialitzar el fet repressiu. Segurament el ministre considera que
laplicaci de la llei causar un ofec
econmic de les persones militants
que les acabar desactivant com a
lluitadores, malgrat que s una tasca
nostra intentar que no sen surti.

No obstant, penso que el ms inquietant de la llei va ms enll de tot


aix. El projecte de Llei Mordassa
busca eradicar la poltica de lespai
pblic, del carrer. I quan parlo de
poltica no em refereixo a les activitats prpies dels que generalment anomenem poltics; s a dir:
crrecs escollits en processos electorals, alliberats de partits poltics,
etc. Ms aviat parlo de la capacitat
que sempre hem tingut els humans
de relacionar-nos entre nosaltres i
collectivament plantejar com volem
que sigui el nostre present i, per extensi, el futur. A la feina, al carrer,
en ateneus, mitjanant assemblees
i debats, tallant carrers, tancant
centres de treball, alliberant espais,
creant iniciatives educatives, deconomia social, etc.
Doncs el projecte de llei estipula que
una bona part daquestes activitats
poltiques sn un tema dordre pblic. I, com a tals, els considera que
sn competncia de la policia. s la
policia qui t la potestat dautoritzar

o no una reuni pblica en funci


dun seguit de parmetres. s la policia qui t la capacitat legal per considerar que ja nhi ha prou, que una
manifestaci o una activitat pblica
no pot continuar i sha de dissoldre.
La llei va reforant la noci de que la
poltica real, la que fem les persones,
equival a desordre i, com a tal, ha de
ser reprimida. Fixem-nos en el seu
ttol, Ley de seguridad ciudadana:
reprimeix all que, suposadament
atempta contra lestat de les coses
associat acrticament a seguretat pblica (per evident no cal rebatre que
el capitalisme en cap cas suposa seguretat en les condicions de vida de
la majoria de la poblaci).
Si a la gran majoria de la poblaci
sens priva de la capacitat de fer poltica, de collectivitzar-nos i autogestionar la nostra vida, a qui li pertoca
fer-ho? bviament la Llei Mordassa
forma part de tot un corpus legislatiu i de prctiques poltiques (ara
s, en el sentit tradicional del terme)
que apunten en la mateixa direcci:

Segur que si ens aturem a pensar-hi,


a tots/es nosaltres ens venen al cap
moltes situacions i iniciatives que
assimilen lespai collectiu a un problema dordre pblic. Quan fa anys
molts ajuntaments catalans i de la resta de lEstat van comenar a promoure normatives del civisme, en gran
mesura imposaven aquests parmetres. A Catalunya qui va fer aix bsicament van ser governs municipals
de la pretesa esquerra institucional,
ja que aleshores el tripartit concentrava una part molt important dels
ajuntaments.
Ms o menys en els mateixos anys, a
finals de la primera dcada del segle,
el conflicte entorn lanomenat Pla Bolonya va mostrar tres quarts del mateix. Mentre els/les estudiants i una
part dels treballadors/es de les universitats exigem debatre i ser part de
la construcci del sistema educatiu,
la Generalitat de Catalunya i els diferents rectorats limitaven la situaci
a un simple problema dordre pblic:
negaven obrir la discussi al conjunt
de les comunitats universitries (i ja
no cal dir, de la poblaci) i plantejaven sovint la necessitat dintervencions policials i sancions per a restituir la normalitat. I, mentrestant, es
normalitzaven les porres en forma
de Mossos dEsquadra o de seguretat
privada en els recintes universitaris,
es va anar imposant la necessitat de
definir formes de govern cada vegada
ms restringides i paraules com governana, com a sinnim dexclusi
en la participaci poltica de la majoria, es van anar convertint cada vegada ms habituals.
A lmbit laboral tamb podem citar-ne molts dexemples. De fet, gran
part del sindicalisme entra en aquest
joc del monopoli institucional de la
poltica. Actualment s un fet normal
que lactivitat sindical (per dir-ne
dalguna manera) passi pels comits
dempresa, les juntes i els delegats/des
de personal. I que fora daix no hi

GENER DE 2014
21 - Social

hagi res o prcticament res. A molts


llocs les assemblees les convoquen
noms els comits. Les mobilitzacions tamb. Tret de les eleccions
sindicals, els treballadors/es de moltes
empreses no tenen actualment prcticament cap espai on poder fer poltica
al seu lloc de treball. Arriben a la feina,
fan la jornada i tornen a casa. I a final
de mes cobren. Mentre, professionals
del sindicalisme gestionen el conflicte
entre treball i capital a cada empresa.
A data davui, les prctiques sindicals
que pretenen trencar aquesta manera
de fer, collectivitzant lacci sindical,
obrint-la i des-jerarquitzant-la encara
sn molt poc habituals a la majoria de
centres de treball.
Totes aquestes situacions no sn noves,
en absolut. Ja a inicis dels anys 1990s
lokupaci era tractada com un problema dordre pblic i penal, i aix ho vam
anar denunciant reiteradament. I els
anys 1980s la Ley Orgnica de Libertad Sindical definia els mecanismes per
a restringir la participaci sindical dels
treballadors i treballadores i lliurava
el monopoli de fer poltica als centres
de treball a CCOO i UGT i als comits dempresa. De fet, tothom sabem
que el Rgim del 78 es va construir
sota les faldilles duna dictadura cada
vegada ms sobrepassada per mobilitzacions populars. Tamb sabem que
aquest nou rgim va pivotar entre assumir alguns dels eslgans daquelles
mobilitzacions (que en certes ocasions
descontextualitzava i deslliurava de
part del seu sentit, convertint-los en
una espcie de fetitxe buit) i assimilar
i desactivar els espais dautoorganitza-

CatalunyA
ci popular. Igualment recordem com
lxit daquell intent es va fer evident
desprs de larribada de les suposades
esquerres a les institucions, especialment a partir del 1982.

Fora del monopoli


de la poltica
Diria que som molts (i moltes) els
membres dels moviments socials i
organitzacions populars que al llarg
de la nostra vida hem ents la nostra
militncia com una acci poltica, en
majscules. Quan ens fiem insubmisos fiem poltica. Okupant un edifici
buit i obrint-lo al barri fem poltica.
Fent una assemblea en una plaa o en
un centre de treball, fent funcionar un
casal o un ateneu, en un piquet duna
vaga o recolzant un grup dimmigrants fem poltica. Personalment,
en els espais on he militat al llarg de
la meva vida generalment ho hem tingut molt clar. La nostra lluita era (i s)
collectiva, t com a finalitat construir
el present i el futur i, per tant, s acci
poltica. Ras i curt.
multitud
Des de fa uns anys, i de manera possiblement ms accentuada els darrers
mesos, estem assistint a un reforament del discurs de la poltica institucional. Ho veiem en els mitjans on,
com descriu de manera encomiable
la Laia Altarriba, sembla que parts
dels nostres arguments hi siguin ara
ms presents que mai per despullats
duna part de la lgica que hi ha al

darrere. I tamb estem observant en


alguns espais organitzats i moviments
socials, on guanya fora una visi que
clarament dna prioritat, com acci
poltica, a tot all que es deriva de la
participaci institucional. Debats sobre eleccions i candidatures, converses
sobre intervencions parlamentries,
afirmacions com la de posar la poltica al servei de la gent, creixement del
culte a persones per sobre del reclam
de les accions collectives, tot plegat
sens presenta com a smptoma del que
apunta ser el mateix: una regeneraci
del monopoli de la poltica. Dit duna
altra manera, un reforament de les
institucions i un buidatge dels espais
comuns, carrers, centres de treball,
universitats, etc., com a terrenys del
conflicte i lacci poltica. I tot plegat
desprs dun procs derosi patent de
la referencialitat de les institucions per
una part important de la poblaci, i
que sha fet evident tant en els alts ndexs dabstenci electoral com en les
creixents mobilitzacions populars, es-

pecialment a partir del maig del 2011.


Els fenmens que acabo de descriure i
iniciatives repressives com lOperaci
Pandora i la Llei Mordassa semblen ser
parts dun mateix procs. Procs que
pot tenir algunes cares amables que
busquen arrossegar-nos a alguns de
nosaltres, com ho van fer amb una part
de la generaci els meus pares els anys
1970s. Per que tamb pot tenir la cara
fosca i dura de la pres, les porres i les
multes. Els resultats que busquen sn
els mateixos: consolidar un nou monopoli de la poltica entorn les institucions i buidar de contingut el carrer.
Tots i totes sabem que, a ms, quan un
conflicte entra a lmbit institucional
perd virulncia i progressivament es
va diluint. En definitiva, la poltica institucional amb un carrer (i unes fbriques) adormit no suposa cap amenaa
seriosa per lodre social i econmic.
Ara, el repte el tenim nosaltres. O hi
entrem, o hi fem front. O participem
de la privaci a la majoria de les persones de la seva capacitat de ser agents

poltics o fem precisament tot el contrari. Obrir la poltica implica una


visi llibertria de la vida collectiva,
on tothom en el nostre dia a dia som
subjectes dels conflictes que defineixen
la nostra realitat. Ni peons ni esclaus
de discursos externs, sin protagonistes. Quan a mitjans dels 1990s els
i les joves de la meva generaci vam
decidir reprendre el carrer i trencar
el consens de la Transici tenem clar
que defensvem aquesta perspectiva de la poltica. Pel cam hem anat
creixent i, segurament, fent-nos ms
forts teixint complicitats i consolidant
espais. No obstant, no hem guanyat i
lenemic continua sent el mateix: lestat,
limperialisme i el capital. No es tracta
necessriament de seguir fent el mateix
que hem fet fins ara, dacord. Per all
que fem ho hem de seguir fent des de
la mateixa lgica. O som nosaltres, el
poble, qui faci la poltica, o la poltica
ser feta en contra nostra. I aix ens va.
* Ermengol Gassiot s Secretari General
de CGT Catalunya

Bala perduda
Llei Mordassa
Toni lvarez

embla ser que ha entrat en vigor lanomenada Llei Mordassa. Fins ara podrem dir que tot
all que castigar aquesta reforma de
la llei es podia fer sense conseqncies: fotografiar a policies cometent
presumptes delictes, encerclar organismes oficials, convocar manifestacions sense autoritzaci expressa...
Aquest pas era el palad dels drets
de de protesta, tothom sap que fins
aquesta llei no es tancaven diaris pel
que deien, ni sempresonava persones pel que escrivien, ni atonyinava
manifestants asseguts a la va pblica.
De fet tothom sap que les set anarquistes empresonades ara mateix ho
sn per la nova llei que sembla castigar la lectura de certs pamflets o tenir certa ideologia. El 4 de Tor, els 3
de Grcia, els 2 Bastoners de Grcia
o la Nria Prtulas, per fer una sinistra cadena numrica repressiva, van
ser mers accidents, no?
Imagino que a ning de vosaltres
sha dirigit mai cap policia i us ha
amenaat, de paraula o de fet, amb
la porra o amb la veu. I que li heu
pogut fotografiar tranquillament
mentre amablement us donava el

seu nmero de placa al demanar-li


per trametre una denncia al jutjat.
Tal com preveu la llei, s clar. I que
us heu pogut manifestar tranquillament sense mirar de rell si hi havia
crrega policial o no perqu la manifestaci noms estava comunicada,
tal com preveia la llei. Fins ara.
No sc jurista, per s que he viscut
i visc la seva aplicaci de forma quotidiana i s en primera persona, que
aquesta llei no fa ms que redactar en
forma darticles part del que succeeix
al carrer a lhora de reprimir, no ja
a la dissidncia poltica sin simplement a altres formes de fer i pensar.
Al 99%, vaja. Des de fa molts anys i
amb governs de tot tipus i colors.
s una mena davs per totes aquelles
persones que encara no han patit en
primera persona larbitrarietat policial i judicial, anticipar la por, esteu
avisades ens volen dir. Ms val no
moures i manifestar-se ens volen fer
creure.
s curis comprovar que uns dels
fets que ms es critica des de les democrcies formals occidentals, la
nulla llibertat dexpressi que hi ha
als pasos de leix del mal, sestn i
es formalitza legalment en aquestes.
Tant criticar per acabar com ells...
Per de la repressi absolutista tam-

b tinc lexperincia de ser absolt a


un judici on vaig reconixer els fets
dels que macusava la fiscalia i pels
que demanava una forta pena. Va
ser quan el trmit de ser insubms.
Tamb ens va passar quan vam reconixer davant dun jutge que certament havem ocupat un immoble
militar i pel que, codi penal en m,
ens podien caure 3 anys de pres.

Aix que no queda ms que continuar fent i ampliant el suport mutu


i descobrint als verdaders lladres que
veuen com el 99% sortim de casa i
ens intentem organitzar de formes
ms horitzontals. Ells intenten posar
portes al camp i a laire, cert que ho
intenten i fan mal, per s tanta la
misria que generen que cada vegada tenen menys suport i es fan ms

grans les escletxes daquesta gran


mentida. Dexperincies guanyadores en tenim moltes, tot i que les intentin amagar o reconvertir els mateixos que generen la repressi pel
seu propi inters.
I all hi som, com si fssim aigua i
vent, ara venim, ara marxem, per
sempre hi som. I no, no podran amb
totes nosaltres.

GENER DE 2014
Social - 22

CatalunyA

La Caixa de Pandora de
lAudincia Nazional
Txema Bofill

stem governats a Madrid i


Barcelona per delinqents i
corruptes, per partits que delinqueixen amb impunitat.
Aquestes mfies fan les lleis i uns
jutges obedients les apliquen per a
seguir dominant i robant al poble.
Tots els alts crrecs gaudeixen dimpunitat, aforament. I labs de Poder
el patim diriament. Governen a
convenincia dells i dels seus amos,
les multinacionals.
LAudincia Nazional ha sigut i s
un cau de franquistes, reaccionaris
i neo-franquistes. Segueix funcionant com el nefast TOP que perseguia dissidents de la dictadura.
En la transici, no es varen netejar
als franquistes, ni les funcions. Sols
varen canviar el nom de TOP pel
dAudincia Nacional, el collar. Aix
estem.
En els tuitters que vaig fer el primer
dia, qestionava lacusaci de terrorisme anarquista i ja diem que es
tractava dun muntatge policial, judicial i meditic.
Terrorisme anarquista? Terrorisme
de lAudincia Nacional. Terrorisme
dels Mossos. Terrorisme Meditic.
Terrorisme dEspadaler i CiU. Terrorisme del sistema capitalista.
Els fets confirmen el que ja diem.
No hi ha cap prova concreta contra
ells: Cmpings gas per a anar a la
muntanya, llibres i llibretes, ordenadors, USB. Sn pseudo-proves, indicis ridculs que sols demostren que
estem davant un muntatge poltic,
terrorista. I els inculparan amb interpretacions sobre escrits personals
contra els Poders, localitzats als dels
ordenadors: idees i rbies, i desitjos
personals de canviar el mon.
El reaccionari jutge Bermdez esmenta un dels llibres que distribuen
els GAC Contra la democrcia per
a provar que volen subvertir lordre

establert actual i la democrcia representativa que gaudeixen alguns i


patim la majoria.. Un llibre que recomano us baixeu per Internet http://
meriendadelibros.tumblr.com/
post/105976471933/grupos-anarquistas-coordinados-contra-la.
Gmez Bermdez tamb hauria de
condemnar de terrorisme anarquista a un dels ms grans pensadors del
segle XX, lAgustn Garca Calvo, pel
seu llibre Contra la Democrcia,
editat i distribut tamb per anar-

quistes. I linquisidor Bermdez ha


ordenat requisar tamb altres llibres
anarquistes per a demostrar, se suposa, que sn anarquistes i terroristes. Retrocedim a lpoca franquista,
i a lpoca de lInquisici.
Queda clar la innocncia dels anarquistes presos o encausats, ja que no
satreveixen a acusar-los. No tenen
proves, encara les han de fabricar.
Queda clar tamb la impunitat que
gaudeixen els que acusen a innocents i a activistes per les seves idees
(Gmez Bermdez, Medis i Mossos,
Espadaler-CiU). Prepotncia i xuleria. Satreveixen a tot per que se saben impunes. s abs de poder. Tots
els ciutadans tenim la obligaci de
lluitar contra els abusos de poder.
Les finalitats poden ser varies:
1. Sembrar terror i pnic a la poblaci. Dosis de terror que s la formula
ideal per amansir les masses. A falta
dETA i del terrorisme islmic, aleshores sembla que ara toca als anarquistes, un enemic fcil de construir.
Pretenen aix, amb dosis de terror
ben distribudes, que les masses segueixin obeint i callant davant lespoli del patrimoni, les retallades i
votin a les dretes PP-PSOE, o a un
nou canvi, light, estil Podemos. Ja ho
tenen estudiat.

2. Amenaar al moviment okupa, i


demostrar que els Mossos tenen el
monopoli de la violncia i que poden
entrar a qualsevol nit trencant portes, segrestant els que hi han dintre,
irrespetant els drets de les persones
i aprofitant per a recollir informaci. I deixar clar que els Mossos i
lAudincia Nazional treballen junts
i amb molta afinitat fins el punt que
no sabem qui sn pitjors.
3. Demostrar que controlen els Medis i que els Medis sn obedients
com xais repetint les mentides del
Poder i reproduint els titulars fets
per la prpia policia, sense contrastar.
4. Comprovar que els Mossos sn
obedients i disposats a fer la feina
bruta del Rgim dEspanya, o del
Regne borbnic. LUni dinteressos
i de classe entre CiU i PP segueix
intacte. Els Mossos han resultat ms
papistes que el propi PP. Reprimir
als dissidents, als desobedients, als
que denuncien els poders, als que
lluiten.
5. Seguir justificant una brigada
dels Mossos especialitzada en vigilar i reprimir als anarquistes, mentre als lladregot de coll blanc i als
partits que ens governen sels hi arxiven els casos de corrupci perqu

no hi ha qui els investigui. Surten


absolts perqu sempre sels hi prescriuen les causes pel temps.
Com que no hi han hagut atemptats
terroristes anarquistes, posaran en
marxa proves fabricades per la policia, com all tpic de dir que han
trobat un manual de com fabricar
bombes, o que tenen a testimonis
reservats, annims, que certificaran que varen veure un encaputxat
fa 4 anys tirant pedres als bancs o a
Institucions repressives.
En el cas que a un daquests anarquistes se lacusi dhaver trencat
un vidre dalguna multinacional
o dhaver malbaratat algun caixer
dalgun banc, hem de recordar que
no sn actes terroristes, sin tot el
contrari, fets completament legtims emparats pels Drets Humans,
que exposen que el poble t dret a
reaccionar i revoltar-se davant dels
abusos de poder contra una persona o contra la collectivitat. Sabem
que no sn actes legals, i que sels
pot acusar en tot cas de vandalisme, per si legtims, si responen als
abusos de poder, a estafes i enganys,
a robatoris de les Entitats atacades.
Hi han milers de persones enganyades, estafades pels bancs i pels
seus cmplices, els que ens governen. Es fan regals mutus: els bancs
financen les eleccions, els governants financen els deutes dels bancs
amb diners pblics. Es protegeixen.
Quan algun trenca un vidre dun
banc, salten com gossos, tracten al
que suposen que ho ha fet i als seus
amics de terrorisme. Aix sols demostra lafany pels diners, la devoci als diners, capaos de matar per
a defensar els guanys i bens de les
multinacionals.
No hi han hagut reaccions violentes
a les retallades de drets i a lespoli
dels poltics, excepte desenes de
sucidis i alguns petits danys, testimonials a alguns bancs. La poltica
de la por els est funcionant. No en
tenen prou. Volen crear ms por,
per aix aquestes campanyes terroristes.
Els pocs que han reaccionat tenen
la simpatia de la majoria de ciutadans emprenyats. Sn gent jove,
digne, emprenyada i valenta. No
sn terroristes. Els terroristes sn
els governants i banquers que han
provocat pilons de sucidis, i han
ests la pobresa i han augmentat la
despesa policial per protegir-se de
les reacciones naturals i lgiques
que provoquen les seves poltiques
de fam.
Si els Mossos han atacat violentament a la Kasa de la Muntanya i
ateneus llibertaris, s senyal que
aquests joves es mouen, actuen,
no es creuen les mentides dels governs, ni tampoc sn afins als en-

GENER DE 2014
23 - Social

treteniments meditics (futbol, la


independncia de CiU, etc.). Els
okupes es mouen: Ladran, luego
cabalgamos, que deia el Quixot.
Els okupes, i alguns ateneus llibertaris estan en moviment, en lluita
i molesten als Poders. s una bona
noticia.
A Can Vies, els Mossos varen ata-

CatalunyA
car just abans de les vacances destiu, a la Kasa de la Muntanya, abans
de les festes de Nadal. Segueixen el
manual, reprimir quan el poble est
de vacances.
Estem governats a Madrid i a Barcelona per gent molt mediocre,
banal, nulla, i a ms corruptes.
Governats per delinqents, que

segueixen prometent al poble que


lluitaran contra la corrupci i que
sn honests.
Hem de reaccionar contra els Mossos, Espadaler, Gmez Bermdez i
els seus cmplices, els Mitjans de
desinformaci, per la campanya de
terror muntada.
Es creuen impunes. Hem de de-

mostrar el contrari.
Solidaritat total amb els companys
empresonats, els imputats i agredits
durant loperaci Pandora.
Qu s el trencament de la vitrina
dun banc en comparaci als milers
de desnonaments provocats pels
bancs?
Qu s el trencament de la vitrina

duna banc en comparaci a lengany de les preferents a milers de


ciutadans?
De la Caixa de Pandora surt el terrorisme dEstat, les violacions
de drets, les cloques policials, els
empresonaments dinnocents, els
muntatges meditics, la xuleria i
prepotncia dels que ens governen.

No ens deixarem emmordassar #lleimordassa


#leymordaza
Secretariat Permanent del
Comit Confederal de CGT
Catalunya

l Govern de lEstat espanyol


torna, un cop ms, a atemptar
contra els nostres drets i llibertats. Aquesta vegada es tracta de
laprovaci avui al Congrs dels Diputats del projecte de Llei orgnica
de protecci de la seguretat ciutadana, coneguda i molt millor denominada com a llei mordassa.
Amb lentrada en vigncia daquesta llei, el Govern pretn tapar-nos
la boca, limitar la nostra llibertat
dexpressi, dinformaci i de lliure
circulaci. Es tracta de drets que, de
manera hipcrita, el poder poltic
estableix com a llibertats pbliques
en la seva tan preuada Constituci.
Des del govern han observat que
no ens callem, que hem dit prou a
tantes mesures que restringeixen, i
en molts casos fan desaparixer, els
nostres drets. Per aix responen de
manera drstica, manllevant al poble aquells mecanismes dels quals fa

s per a evitar legalitats gens legtimes.


El projecte de llei tipifica com a infraccions administratives i castiga
amb elevades multes econmiques
(les ms greus poden ser de fins a
600.000 euros, sense tenir en compte
la capacitat econmica de linfractor) actuacions que des del poble
shan dut a terme per a protegir els
drets i llibertats de les persones.
Nesmentem algunes:
1. Es castiguen de forma molt greu
les manifestacions i reunions no
comunicades que es realitzin en installacions que presten serveis bsics
per a la comunitat, com poden ser les
concentracions davant dhospitals
per a la defensa de la sanitat pblica.
2.Tipifiquen com a infracci greu
les manifestacions que es realitzin
davant el Congrs dels Diputats o
el Parlament (recordem les concentracions davant del Congrs dels Diputats i els Parlaments Autonmics
arran del moviment del 15-M).
3. Penalitzen administrativament
actes dobstrucci, entre daltres, que
pretenguin impedir el compliment

de resolucions judicials. Per exemple, perseguiran els actes de solidaritat i resistncia en desnonaments
dhabitatges.
4. Castiguen tamb lescalament
dedificis i monuments sense autoritzaci i lincompliment de les restriccions de circulaci peatonal o itinerari amb ocasi duna manifestaci,
reuni o acte pblic.
Algunes daquestes conductes es trobaven fins ara tipificades com a falta
al Codi Penal. Tractades com a faltes,
comportaven un judici previ, uns
terminis de prescripci ms curts i
una sanci econmica molt ms lleu
que les infraccions administratives
ara tipificades per la Llei Mordassa.
Amb aquest canvi de jurisdicci, el
poder poltic sanciona directament
per la via administrativa, un procediment que ser molt ms rpid,
directe i ens deixar ms indefensos
davant les seves actuacions. Al mateix temps ens dificulta les mesures
de defensa i dimpugnar les multes.
Cal recordar que lexistncia de taxes
judicials fa palls linters del poder
poltic de circumscriure laccs a la

justcia (no oblidem que es tracta


de la justcia burgesa) a les classes
altes.
Ens retallen la salut, leducaci, ens
deixen gaireb a zero en drets laborals i ara intenten desactivar les nostres eines de lluita i resistncia.
Lnica resposta que ens queda s
impedir que aquesta llei sigui finalment una realitat. Des de la CGT de
Catalunya cridem al poble a resistir

per a fer veure a la classe poltica


que malgrat els atemptats continuats
daquest govern dherncia, mentalitat i procedir feixista, continuarem
lluitant per a la consecuci duna societat llibertria. Ser la intensificaci de la lluita als carrers i als centres
de treball la que desbordi la llei i en
faci impracticable la seva aplicaci.
I aix, entre totes, lacabarem tombant.

Quan el Moviment Llibertari creix... LEstat


Actua
SP Comit Confederal CGT

ovament els mitjans de comunicaci ens sobresalten


amb la notcia duna nova
actuaci de laparell repressor de
lEstat: en aquesta ocasi els Mossos
desquadra desenvolupaven el mes de
desembre un nou muntatge contra
el moviment llibertari ibric. Amb el
rimbombant nom doperaci Pandora, des dels foscs embornals de lEstat
es dissenya novament una estratgia
dassetjament i enderrocament del
Moviment Llibertari.
No ens sorprn, cada cert temps el
poder se sent amenaat per un inqestionable creixement dun moviment i unes idees oposades frontalment als seus plans de submissi,
esclavitud i precaritzaci de les classes
populars amb lexcusa de la crisi, de la

seva crisi-estafa i llavors desenvolupa


operacions destinades al descrdit del
moviment llibertari.
A la fi dels anys 70 mitjanant el Cas
Scala va ser palmari: la posada en escena dun muntatge policial que els fets
van demostrar com a tal i sense que
cap responsable hagi rendit comptes
davant la justcia. Es va tractar llavors
de frenar el creixement i renaixement
de la CNT, que cohesionava en aquells
anys al moviment llibertari, ara es tracta de detencions a la Casa de la Muntanya, lAteneu Llibertari de Sant Andreu, etc..., amb una posada en escena
digna duna pellcula dacci i que no
es correspon amb el treball social que
es desenvolupa en aquests centres de
cultura i associacionisme barrial.
El poder pretn bandejar les idees de
solidaritat, suport mutu i autogesti
que sarticulen en una lluita coherent
que denuncia, juntament amb or-

ganitzacions populars en barris i en


pobles, lopressi dun Estat podrit
fins a la medulla, i al servei dun neoliberalisme salvatge, global i inhum,
mostrant-nos la cara ms sinistra del
capitalisme.
La CGT es solidaritza amb les companyes i companys detinguts i exigeix
la seva immediata posada en llibertat.
Des de CGT tamb exigim la derogaci de la Llei Antiterrorista com
instrument per a la repressi de les
persones que des de la dignitat lluiten,
dia a dia, contra lopressi de lEstat i
el Capital de manera activa i pacfica.
La CGT dona suport i participa a les
convocatries per a la posada en llibertat de les persones detingudes i
continuar la seva lluita coherent contra aquesta nova escalada repressiva
que salbirava en lhoritz des de les
ltimes mobilitzacions populars i lltima Vaga General.

GENER DE 2014
Dinamita de cervell - 24

CatalunyA
Dinamita de cervell

Antnia Fontanillas Borrs


Un fil roig i negre ms de la histria de la CNT

Moiss Rial, Secretari de


Comunicaci CGT Catalunya

arlar de lAntnia Fontanillas,


s un recorregut per lanarquisme i lanarcosindicalisme
militant. Deixeu-me que en destaqui la seva tasca comunicativa, que
sovint no es valora suficient la seva
importncia, apassionada de la literatura social i llibertria, ella que
va comenar com administrativa al
diari Solidaridad Obrera i en va acabar composant a la clandestinitat del
franquisme uns 14 nmeros, al llarg
de la seva vida va escriure sota diversos pseudnims (Tona, AF Borrs)
a diverses publicacions: Action Libertaire, Anthopos, Butllet Amicale,
Butllet Roine-Alps, CIRA, Le Combat Syndicaliste, Confrontacions, Espoir, Dones Llibertries, El Noi, Nova
Senda, Rojo y Negro, Ruta, Solc, Volont, CNT, Solidaridad Obrera, etc,
i afegiria, que ens va quedar pendent una entrevista programada de
la m del Txema Bofill, ja no hi vam
ser a temps a fer-la a la nostra histrica capalera, el Catalunya,rgan
dexpressi de la CGT Catalunya.
Cal recordar obres de lAntnia, com
Testimoni sobre Germinal Grcia
(1992, indit), Des dun i altre costat
dels Pirineus (1993, indit), Francisca Saperas (1995, indit), De laprs i
viscut (1996, indit en castell, per
editat en itali per Volont), Dones Lliures. Lluitadores llibertries
(1998, amb altres); la introducci
del llibre de Vctor Garca Contribucions a una biografia de Ral Carballeira (1961), el seu testimoni en el
llibre Clandestinit libertaire en Espagne: la presse (1994) i va intervenir en la preparaci duna antologia
sobre Luce Fabbri (La llibertat entre
la histria i la utopia, 1998) o Lola
Iturbe: vida i ideal duna lluitadora
anarquista (2006, amb Sonya Torres).
Va participar al nmero especial
del centenari de Solidaridad Obrera
(nm. 334 de maig de 2007) editat per la CNT i en unes jornades
organitzades per la CGT sobre la
histria de Mujeres Libres a loctubre de 2007, entre altres, sempre
buscant dignificar lanarquisme i
ferma defensora de la seva reunificaci. Alguns la recordaran per la
seva relaci amb Abel Paz amb totes les seves vicissituds, altres com
testimoni vital duna generaci irrepetible, per sens dubte, testimoni
vital dun fil roig i negre de la nostra
histria imprescindible per explicar
una part de la histria de la CNT.
El moviment llibertari t un fil roig
i negre conductor de persones ma-

joritriament annimes - com lAntnia-, i que sense totes elles al llarg


dels anys no haurien tingut lloc fets
histrics com el Comit Antimilitarista de Catalunya contra els allistaments per anar a la guerra del Marroc que va desembocar en la revolta
obrera de la Setmana Trgica, i que
va tenir com a cap de turc lafusellat
Ferrer i Gurdia, ni sense una CNT
que als seus 5 anys de vida el 1915
comptava amb vora 15.000 afiliades,
-el nmero que a dia davui t dafiliats/des la CGT de Catalunya- i que
en pocs anys la CNT va esdevenir
el sindicat de masses, amb episodis
pics com la vaga revolucionria
de 1917, la vaga de la Canadenca,
que va aconseguir la reobertura de
sindicats clausurats, aixecament de
suspensi de garanties constitucionals i la jornada laboral de 8 hores
diries per a tots els treballadors/es
de lEstat Espanyol, amb un paper
destacat de Salvador Segu, el qual
mesos ms tard s recordat per la
histrica conferncia a lAteneo de
Madrid. I com no, recordar com a
bergued que sc, la vaga revolucionria de lAlt Llobregat i Cardener que va nixer per la protesta de
teixidores txtils del Bergued i que
es varen afegir a la vaga els miners
de Figols i Sria, que van prendre els
ajuntaments hissant la bandera roig
i negra, desarmant el sometent, descrit per Pedro Flores a un dels seus

llibres, comunicador per la majoria


desconegut com lAntnia, un de
tants noms a recuperar i dignificar.
I podrem afegir lAliana Obrera
contra el feixisme de 1933, la vaga
general revolucionria a Astries
de 1934, els fets del 6 doctubre, o
el Comit de Milcies Antifeixistes
de Catalunya el 1936, el Decret de
Collectivitzacions de la Generalitat
de Catalunya, la Columna Durruti,
la Columna Terra i Llibertat, lexili,
la lluita i incursions dels maquis des
de la clandestinitat enfront el franquisme i el feixisme, on lAntnia
va participar amb el grup de Quico
Sabat.
Sn episodis que han tingut protagonistes sovint desconeguts a peu
de carrer, i ms enll dels grans
noms de lanarcosindicalisme com
Durruti, Ascaso, Garcia Oliver,
Francesc Layret, Teresa Claramunt,
Salvador Segu, Joan Peir, Federica
Montseny, totes aquestes persones
han anat trenant fils roigs i negres
que han forjat la corda que ens porta a que avui valorem laportaci de
lAntnia Fontanillas, i recordem la
seva militncia a les Joventuts Llibertries a lexili, i com desprs de la
mort de Franco, va estar als congressos de la CNT entre 1979 i 1983, i ja
en els de la Confederaci General
del Treball (CGT) entre 1983 i 1997,
on venia a parlar-nos, a debatre i
aportant per millorar des daquella

visi de la mestra que pretn orientar cap al cam correcte, cap al seu
model ideal anarcosindicalista de
futur. I venia als Congressos de la
CGT de Catalunya ja que formava
part de les Agrupacions Confederals a lexili, un conjunt de persones
com Zapata (de la vaga de lloguers),
Germinal Gracia (B.A.S.E.), Progreso Fernandez, Imbernon, Garcia Pradas, Sara Berenguer i Jess,
Moino, etc ...tots ells havien rebut
lherncia daquella CNT, havien
lluitat, i seguien lluitant per conservar-la i actualitzar-la.
Una lluita, que per qesti generacional, com lanarquisme, s divers i
reprn aquell fil roig i negre i es mou
i s protagonista en el present en
un nombre que no para de crixer
dateneus i casals llibertaris, espais
autogestionats dedificis en dess.
I es creen com mai cooperatives i
economia social que impulsa un altre model socioecnomic responsable i de proximitat.
I cada cop ms gent que denuncia
que no pot ser, cases sense gent i
gent sense casa, participant a les
Plataformes dAfectats per lHipoteca i la seva Obra Social davant lavarcia i opulents dividends de bancs
rescatats amb diner pblic amb ms
230.000 Meuros, sense contraprestacions socials.
Lanarquisme social que denuncia
lopressi de les normes de civisme

que penalitzen la dissidncia i defensa els oprimits expulsats pel capitalisme cap a la pobresa, lexclusi
social, latur estructural i la pobresa
energtica. O que es manifesta l11
de setembre a la Via Llibertria. O
els que van sortir al carrer dient
no a la guerra, els que senfronten
al poder econmic i financer al carrer i a les empreses, al Banc Mundial, al FMI -ara fent xantatge a la
democrcia de la societat a Grcia-.
O defensen i reconstrueixen espais
autogestionats com Can Vies a Barcelona. O denunciant els tractats de
lliure comer UE-EEUU, el TISA i
TTIP que pretn sotmetre tots els
sectors pblics i la prpia democrcia al dictat de les multinacionals.
Actualment lanarquisme utilitza internet i les xarxes socials per contrarestar la desinformaci als mitjans
domesticats del sistema i als poltics
cmplices en retallades de drets i
llibertats fonamentals, evitant el
tancament de llits i plantes dhospital pblics i denunciant derivacions
lucratives a la privada, els abusius
preus del transport pblic, els concerts privats a escoles de lOPUS que
segreguen per sexe, el desmantellament dels serveis socials bsics, els
CIEs, present a vagues indefinides
com a Panrico, al Port de Barcelona,
amb les precries de lFNAC, i a un
llarg etctera de lluites socials, laborals i mediambientals, practicant la

GENER DE 2014
25 - Dinamita de

solidaritat i el suport mutu.


I el fil roig i negre que defensava
lAntnia tamb el trobem en la denncia dels que fan pactes socials
per condemnar-nos a la plena precarietat i a un futur negre a la generaci ms preparada, via reformes
laborals que han devaluat salaris i
drets laborals. O pactes de pensions

CatalunyA

cervell

que impossibiliten jubilar-se dignament i contra els que des de CGT


Catalunya ja hi vam convocar vaga
general el 2011.
I que la soluci poltica com ens
afirmava lexconseller Mena, que
sen vagin a servir cafs a Londres, si
no troben feina els joves. Mentre la
corrupci est a larrel del sistema i

es fa pblica dia a dia, ara tenim una


llei mordassa que ens restringeix les
llibertats i lanarquisme que es mobilitza rep com a cstig que tingui 7
persones empresonades, i el seu delicte: tindre i llegir llibres anarquistes. I malgrat tot plegat el fils roigs i
negres no paren de crixer, perqu
persones com lAntnia Fontanillas

i milers daltres han deixat un psit


social que fa que tant les velles generacions com les noves, reforcin
la corda de fils roigs i negres per tibar, i tibar i tombar aquest sistema
depredador i aix cada cop siguin
ms els que es sumin a lideal de
que portem un mn nou als nostres
cors, i s que aquesta suma de forces

i dignificar la memria dinfinitat


de llibertries com lAntnia Fontanillas, s la millor garantia de que
ens acostem a Icria i al comunisme
llibertari.
* Intervenci durant lacte dhomenatge a la Biblioteca Pblica Ars de
Barcelona el 30 de desembre de 2014

Remedios Varo, una dona llibertria


Pilar Molina

Remedios Varo Uranga Angls (Girona), 1908 - Mxic, 1963.


Pintora surrealista anarquista. Va
crear el seu propi estil i va contribuir
a una nova visi de la dona en lart,
entesa no com musa del geni mascul, sin com subjecte de lactivitat
creadora. La seva interesantsima
obra no ha estat degudament reconeguda. Pot ser que per les seves
idees anarquistes, la seva adscripci
als moviments surrealistes, artista
bohmia i dona lliure, no fou b vista en una societat patriarcal.
Remedios va nixer el 16 de desembre de 1908 a Angls, provncia de
Girona. Filla duna argentina dorigen basc, Ignacia Uranga, i de landals Rodrigo Varo, lliurepensador i
esperantista, enginyer hidrulic, que
per la seva professi va residir en diverses ciutats dEspanya i el Marroc,
del que va aprendre la perspectiva i el
dibuix.
El 1924 ingressa a lAcadmia de
San Fernando de Madrid, va ser una
de les primeres dones estudiants
daquesta acadmia. Companya destudis de Salvador Dal, Maruja Mallo
i Garca Lorca, amb ells freqenta els
cercles avantguardistes de la Residncia dEstudiants i sinteressa pel
surrealisme i la seva concepci onrica del procs creatiu, aix com per
la ruptura dels lmits entre realitat i
fantasia.
Acaba els seus estudis el 1930 i es casa
amb lanarquista Gerardo Lizarraga, dibuixant surrealista. Resideixen
a Pars un any i el 1932 retornen a
Espanya atrets per lactivisme insurreccional anarquista que alguns
avantguardistes identificaven amb
la revoluci surrealista. Sestableixen
a Barcelona, on treballen realitzant
treballs publicitaris. Remedios es va
integrar en lavantguarda catalana,
inters que comparteix amb el seu
amic, el pintor Esteban Francs.
El 1935 se separa de Gerardo Lizarraga. Es relaciona amb altres artistes
avantguardistes, amb qui integra el
grup logicofobista, corrent contrari a
la lgica, de la qual va arribar a ser la
principal representant. Va participar
en lexposici daquest grup a Barcelona el 1936, juntament amb Leandro
Cristfol, Esteban Francs, Antonio
Garca Lamolla, Maruja Mallo i altres.
El 1936 esclata la Guerra Civil espanyola, Remedios, encara que era pacifista, simplica en la lluita opositora

al cop destat militar. El poeta surrealista Benjamin Pret ve a Barcelona,


pocs dies desprs de laixecament, per
a ajudar als antifeixistes i sincorpora a la columna Durruti. Senamora
de Remedios. Pret sintegra en el
POUM i al juny de 1937, desprs de
la illegalitzaci del partit, ha de marxar a lexili francs; amb ell marxa
tamb Remedios. Sestableixen a Pars, on Pret la introdueix en el cercle
dels surrealistes, amb Andr Breton
com a capdavanter. Es queden a Pars
fins a la invasi nazi.
Lany 1940 s feta presonera pels
alemanys i a lany segent un ameri-

c, Varian Fry, els ajuda a escapar a


Mxic, on formaran part dun grup
dartistes exiliats, entre els quals estaven Leonora Carrington, Gunther
Gerzso i Estebn Francs. La poltica
del president Lzaro Crdenas va fer
possible que els refugiats rebessin asil
i perms per a treballar, per no era
fcil, Pret va aconseguir fer classes
de francs en lEscola de Pintura i
Escultura de la Secretaria dEducaci
Pblica de Mxic; per va ser sobretot per Remedios per qui van poder
sobreviure. Ella va haver de guanyar
els diners perqu la famlia tirs endavant, amb els seus coneixements i

habilitats agafava tots els treballs que


trobava.
Per mitj de Gerzso va trobar treball
en loficina britnica de propaganda antifeixista, feia diorames i petits
muntatges escnics per a illustrar
les victries aliades, que sexhibien
en els aparadors a fi datreure al pblic mexic a la causa aliada a Europa; compartia aquest treball amb
Lizarraga i Francs. En la seva casa
es forma un cercle damics: Esteban
Francs, Gerardo Lizarraga, Leonora
Carrington, Gordon Onslow-Ford,
Csar Moro, Eva Sulzer, Octavio Paz,
Kati i Jos Horna, Gunther Gerzso i
altres.
El 1947 se separa de Benjamin Pret.
Va a Veneuela on treballa en lInstitut de Malariologa, fa dibuixos detalladssims dels mosquits transmissors de la malria. El 1949 retorna a
Mxic i segueix realitzant treballs comercials. El 1952 es casa amb Walter
Gruen, qui la conven perqu deixi
els treballs comercials i es dediqui
a la pintura de deb. Fins a llavors
sempre shavia ocupat ms dels seus
companys artistes que de si mateixa i
s a partir de no tenir aquesta crrega
quan pot dedicar-se a la seva obra i
aconsegueix una rellevncia extraordinria. En 1955 participa en una
exposici collectiva. A lany segent
presenta la seva primera exposici individual. Desprs reuneix setze quadres per a la seva segona exposici
individual a la Galeria Juan Martn en
lany 1962 .
Compagina el mn interior de lartista amb la cincia i lart en una temptativa de revelar lordre intern del mn
de la fantasia, un mn mgic que est

constitut de colors, lnies i textures,


aix com de paraules i somnis. La seva
producci artstica, un minucis i
ardu treball, crea sorprenents fabulacions potiques i humorstiques, en la
lnia dalguns surrealistes belgues com
Magritte. Est conformada per ms de
360 obres plstiques, entre les quals es
troben: olis, dibuixos, mobles, joguines, mscares, objectes i un volum de
relats. La cura extrema lloc en el detall
busca crear efectes de realisme.
Els temes de Varo sn les seves
prpies experincies, exploraci del
racional en un mn de fantasia, la
naturalesa, la alquimia i la dona com
una font de sensibilitat i poders regeneratius. En alguna de les seves obres
dels ltims anys de la seva vida, podem veure trets autobiogrfics, doncs
no noms plasma en elles lambient
de la seva educaci, petjades de la
seva participaci en certs contextos
socioculturals, sin tamb evocacions
de fets biogrfics concrets, com en
La fugida el personatge del seu oli,
doncs Remedios Varo va escapar, sent
molt jove, amb Gerardo Lizarraga.
El 1942 escriu la novella Lady Milagra. Les obres ms difoses de la seva
producci escrita sn De Homo Rodans i Consejos y recetas. En alguna de les seves obres ha plasmat lexili,
aquest desdoblament que es produeix
a lhaver de deixar el que ha estat la
teva vida, sortir dun pas assetjat pel
feixisme, un sl en el qual els morts
i lxode havien deixat petjades tangibles de les absncies. Remedios moria
a Mxic el 8 doctubre de 1963.
* Article de Pilar Molina publicat al
nm. 282 del Rojo y Negro.

SETEMBRE DE 2014
Dinamita de cervell - 26

CatalunyA

Ateneu Enciclopdic Popular de


Barcelona: Una histria
dincompliments poltics
Campanya per a aconseguir un local per a lAEP
nada amb Pintor Fortuny.
Amb ms de 25.000 socis, lEnciclopdic tenia una important biblioteca i diverses seccions on els obrers
realitzaven les seves activitats. Era
un espai on els treballadors trobaven cultura popular de qualitat, alternativa a la burgesa, i que depenia
dels propis obrers que el mantenien
amb la seva dedicaci i quotes, junt
amb estudiants i professionals que hi
aportaven els seus coneixements.

Ateneu Enciclopdic Popular

a situaci actual de lAteneu


Enciclopdic Popular es remunta a un greuge que dna
continutat i carta de naturalesa durant el postfranquisme a la destrucci de la cultura i la memria obrera
i social executada per la dictadura.
Trenta anys desprs de la mort de
Franco, cap govern municipal ni de
la Generalitat ha donat un tracte
digne a la que s, probablement, la
instituci ms antiga i prestigiosa
de la cultura popular a Barcelona,
i de la qual van formar part personatges com Joan Salvat-Papasseit,
Salvador Segu o Francesc Layret.
Un fet flagrant, ms encara desprs que, durant els ltims anys, la
memria histrica hagi format part
de lagenda pblica, poltica i cultural de manera tan fastuosa.
Amb aquest rerefons, la gent que
sha encarregat de mantenir viva la
flama de lAteneu durant tot aquest
temps ha intentat diverses vegades aconseguir la recuperaci dun
patrimoni que, tant materialment
com simblica, no pertany noms
a lEnciclopdic com a instituci,
sin a la memria dels moviments
socials i de la ciutat mateixa. De fet,
negar-li aquest dret a lAEP s una
manera de negar la mateixa histria
social de Barcelona.

Contranunci

Desprs de tants anys, finalment, el


3 de mar de 2009, un Consell de
Districte de Ciutat Vella aprovava
una resoluci en la qual es comprometia a la cessi dun local que
cobrs les necessitats de lAteneu.
LAjuntament, per, no va realitzar
cap de les gestions necessries per
a fer efectiu lacord, tal com van recordar representants de lAEP, a lAudincia Pblica del Districte el mar
de 2010 i el mar de 2011.
Dos anys dincompliments flagrants
van passar fins que, el maig de 2011,
lalcalde Jordi Hereu i els representants de lAteneu signaren un protocol per a la cessi dun espai a Ciutat
Vella en un termini mxim de dos
anys. Un acord ms que, a dia davui,
forma part de tot un seguit dincom-

pliments als quals, esperem, lactual


iniciativa posi punt final.
Per qu lEnciclopdic?

Quaranta anys de
cultura popular
LAteneu Enciclopdic Popular fou
fundat lany 1902 per dos obrers,
Eladi Gard i Josep Tubau, i lestudiant Francesc Layret a casa daquest
ltim. Posteriorment, lentitat va establir la seva seu al carrer del Carme, n. 30, on nocupava els baixos
i quatre pisos de ms de 100 m2
cadascun. A ms, arrib a disposar
dun altre apartament al carrer de la
Portaferrissa, dun xalet a La Molina
i dun terreny a les Rambles, canto-

Personatges
illustres
Formava part de lAteneu o hi collaborava un ampli ventall de persones amb gran capacitat, significaci
i variat caire poltic, com Francesc
Layret, Llus Companys, ngel Pestaa, Joan Salvat-Papasseit, Joan Amades, Salvador Segu, Federico Garca
Lorca, Margarida Xirgu, Miguel de
Unamuno, Francesc Maci, Eugeni
dOrs, Ramiro de Maeztu, Jaume Aiguader, Andreu Nin...
LEnciclopdic organitz centenars
de debats i conferncies amb aportacions ben diverses per a enriquir la
cultura catalana i obrera i tamb promogu daltres activitats, com recitals
potics o excursions, a ms de realitzar nombroses campanyes en defensa dels drets dels treballadors, contra
la guerra i el militarisme, a favor de
leducaci pblica o de la millora dels
serveis de la ciutadania.

Paper cremat
LAEP desenvolup la seva tasca fins
que lexrcit franquista va envair Barcelona el 26 de gener de 1939, sent el
primer edifici no institucional que
ocuparen les tropes comandades pel
general Yage. Sespoli el seu patrimoni i els seus arxius i llibres foren
cremats a la via pblica. Den i durant els casi quaranta anys que dur
la cruenta dictadura, lEnciclopdic
deix dexistir.

El retorn
El 1977, a partir de lesfor dun redut nombre de persones, lAteneu renaixia disposat a rescatar la memria
de lentitat i de tot el poble obrer, i
amb la necessitat de continuar la tas-

ca cultural i pedaggica que realitz


durant el perode 1902-1939.
Desprs de lincendi del local de Reina Amlia (1979), subic al carrer
Montalegre, n. 5 (fins el 1991), i desprs al Passeig de Sant Joan, n. 26, on
encara hi s, sempre en condicions
precries i de forma provisional.
Lentitat compta avui amb ms de 200
socis i realitza una important tasca
de recuperaci de la memria histrica. El seu Centre de Documentaci Histrico-Social disposa de ms
de 12.000 capaleres, que shan anat
classificant i arxivant, i 30.000 llibres,
i constitueix una font imprescindible
de consulta per a tothom que investigui sobre el moviment obrer o la
cultura popular a Catalunya.
A ms desenvolupa una intensa activitat pedaggica i cultural, amb
la realitzaci de nombrosos actes:
conferncies, debats, recitals potics,
presentacions de llibres i documentals, exposicions itinerants sobre la
tasca de Ferrer i Gurdia, sobre lefervescncia social de la dcada de 1920
o sobre la premsa llibertria a la clandestinitat.

LEnciclopdic del
segle XXI
Amb el final de la dictadura franquista era una qesti de justcia elemental que lespoli que havia patit lAEP
fos reparat amb el mxim de rapidesa. Per lany 2015 far quaranta
anys de la mort del dictador i aquest
encara no ha estat ni mnimament
compensat, malgrat les nombroses
gestions realitzades.
Aquestes, que siniciaren a la etapa
en qu Narcs Serra era alcalde de
Barcelona, shan intensificat amb els
anys. Des de 2004, lAEP va iniciar
converses amb els regidors de Ciutat
Vella, Carles Mart i Itziar Gonzlez,
i amb el cap dels arxius de la Generalitat, Ramon Albert. Loctubre de
2006, present un manifest, a llocs
tant emblemtics com el CCCB i
lAteneu Barcelons, reclamant la restituci del seu patrimoni. Dos anys
ms tard, envi una carta en qu exposava la seva situaci i reclamacions
a lalcalde de Barcelona, al conseller
de Cultura de la Generalitat i al president del Parlament de Catalunya. El
professorat del Departament dHistria Contempornia de la UB recolz les seves demandes.

SETEMBRE DE 2014
27 - Dinamita de cervell

El 2009, lEnciclopdic envi una carta a tots els partits poltics amb representaci institucional. Finalment, al
ple municipal del Districte de Ciutat
Vella del 3 de mar del 2009, a proposta dERC i recolzat per tots els
partits poltics excepte el PP, que es
va abstenir, es va prendre lacord de
proporcionar a lAEP un local estable
i de dimensions considerables on poder desenvolupar les seves activitats,
al barri del Raval. Aquest acord no
sexecut.

Una injustcia
pendent de reparar
Davant la persistncia en aquest incompliment, lAEP formul dues
interpellacions a lAdministraci
municipal, els anys 2010 i 2011, en
audincia pblica. Arrel de la segona,
lalcalde Jordi Hereu, en nom i representaci de lAjuntament de Barcelona, i Manel Aisa Pmpols, en nom i
representaci de lAteneu Enciclopdic Popular, signaren un protocol de
collaboraci per a la cessi ds dun
local, on sespecifica que: LAjuntament de Barcelona, en el termini
mxim de dos anys, a comptar des de
la signatura del present protocol, oferir a lAteneu Enciclopdic Popular

CatalunyA

un local per a la installaci de la seva


seu i desenvolupar les finalitats que li
son prpies. [...] El local que soferir
a lAteneu Enciclopdic Popular reunir les condicions necessries perqu aquest pugui desenvolupar en
condicions adequades les seves activitats tant atenestiques (conferncies, debats, recitals, exposicions, documentals, etc.) com arxivstiques i
de consulta pblica. [...] Aquest local
haur de disposar duna superfcie
til compresa entre els 750 m2 i els
1000 m2. El local haur de disposar
com a mnim de planta baixa.

Paper mullat
A data davui, tot i les converses que
shan mantingut amb lAjuntament,
aquest no ha ofert cap local que
sajusti a les condicions establertes en
lesmentat protocol adduint que no
tenen locals disponibles. Aix representa un altre flagrant incompliment
dels acords per part de les autoritats
municipals, ja que lAteneu t coneixement de la cessi de locals espaiosos al barri de Ciutat Vella a daltres entitats culturals en els darrers
anys. Queda pals que als representants de les institucions que disposen
de la capacitat de reparar, encara que
sigui de manera parcial, lespoli que

pat lAEP, els hi manca la voluntat


poltica per fer-ho. Daquesta manera
no fan ms que consagrar un greuge
flagrant i injust.
s per aquest motiu que denunciem
lincompliment del conveni que havia de dotar duna seu digna lAteneu
Enciclopdic Popular i el seu importantssim fons documental, testimoni
de la cultura i les lluites de la classe
obrera. I s per aquest mateix motiu que des de lAteneu Enciclopdic
Popular i diversos collectius i individualitats estem impulsant una campanya per a aconseguir un local per a
lEnciclopdic, i per a tota la ciutat de
Barcelona, al barri del Raval.
Com a Can Batll, Can Vies, LHarmonia o Segle XX...
Teixirem complicitats a tota Barcelona i arreu per reparar aquest greuge
histric.
Des del cor de la ciutat, no callarem!
Recuperem lEnciclopdic i el seu esperit autogestionari i popular!
Ateneu Enciclopdic Popular
Passeig de Sant Joan 26, 08010 Barcelona
http://www.ateneuenciclopedicpopular.org
ateneuenciclopedic@gmail.com
i, a partir de gener de 2015, podreu consultar les novetats referents a la situaci
de lAteneu a: http://laveudelateneu.org

La taula de Porrera
Per Nadal, tots a casa i collocats!!
Artur Sard

uan llegiu aquestes lnies (o


ratlles) les festes de Nadal ja
hauran passat fa dies. Quan
les escric, estem al bell mig daix
que en diem les festes, sense necessitat de precisar.
Estic temptat descriure sobre la
fallera consumista, la hipocresia
alienant o qualsevol daquests vells
temes, tant certs com denunciats;
per alhora tan consolidats que molta gent et mira amb angunia quan
thi refereixes, no tant perqu no estiguin dacord amb les crtiques sin
perqu desitgen autoenganyar-se
tranquillament (nhi ha tan pocs de
motius dillusi reals, que no tenen

cap recana en tirar dels artificials!).


Aix que escriur sobre la part ms
divertida, si pot ser.
Per Nadal es veu que tothom es pot
emborratxar comptant amb la comprensi de tothom, fins i tot dels ms
estirats; per Nadal els alcohlics rehabilitats solen recaure sota el lema
de per una copa un dia aix no
passa res! i els cocanmans o els
tabacmans aprofiten Cap dany per
esbargir-se perqu shan dit Any
nou, vida nova i han deixat els bons
propsits per ms endavant.
La qesti s que aquestes festes,
tothom ho sap, sn per descontrolar-nos i excedir-nos en tot, i lany
que ve... ja ho veurem!
I justament aquest s el discurs que
fa mesos que anem introduint en

aquest seguit darticles: la importncia de la festa per a lequilibri psicolgic dels humans. No ens deixem
confondre per les ideologies que fonamenten els mites cristians; en realitat, sn una excusa ms (i qualsevol excusa s bona!) per deixar-nos
anar i omplir ms sovint la copa.
Des de temps immemorials la humanitat coincideix a nivell cultural en senyalar alguns dies a lany
en els que, amb lexcusa mitolgica
que sigui, ens donem perms per fer
moltes daquelles bogeries que normalment no ens permetem ni ens
permeten. En determinades dates,
en canvi, s. Per qu?
Doncs perqu els ssers humans
som aix de complexes. Perqu necessitem comprendre les coses a ni-

vell emocional i no noms racional.


Aix que no s suficient justificar racionalment la necessitat dun ordre
social (sigui el que sigui) sin que
tamb ens cal alterar-lo peridicament, en torn a unes dades consensuades, com si posssim a prova la
seva pertinncia. El resultat s que
desprs de la farra (si hem sobreviscut) ens tornem ms formals i
assenyats.
Aix serveix per a qualsevol ordre
social, just o injust. Tamb serveix,
malhauradament, per a que la gent
suporti millor els sistemes basats en
labs i lexplotaci. Per fins i tot el
ms just i humanitari dels sistemes,
amb normes dorganitzaci social
mpliament consensuades i basades
en lassamblearisme i la democrcia

directa, necessitaria que de tant en


tant, en circumstncies pactades i
controlades si voleu, ens pogussim
passar la formalitat pel forro, per
dir-ho aix. Al cap i a la f, el resultat
daquest qestionament s que lordre (el que sigui, insisteixo) esdev
ms reforat.
Per qu que passa, daltra banda, amb els que fan festa tot lany?
Doncs que la vida i la salut els hi
passen factura ben aviat, i la gent els
rebutja o en desconfia. Els resultats
poden ser com a mnim tan terribles, tot i que inversos, com els dels
que no es permeten mai cap feblesa.
Ja ho va dir no se quin savi annim:
en matria de drogues, sovint menys s ms. I jo afegiria: per res s
pitjor!.

marbre i deixam que sigui ben eixuta, almanco ha de reposar un dia. Llavors feim les peces ficant la pasta dins
la caixeta de fusta, posant abans una
neula abaix i deixam que reposi un dia
ms. Per fer la cobertura de xocolata,
posam un poc de sam com una nou
o un poquet de mantequilla i xocolata
de coure al bany maria fins que estigui
fos. Pujam un blanc dou i un poc ms
de sam i ho batem, ben mesclat, i es

posa dins el xocolata. Amb lajuda dun


batedor amb verguetes, ho remenam
fins que la xocolata ha absorbit per
complet el blanc dou. Embetumam les
barres de torr i les deixam reposar un
dia ms. Damunt la barra hi posam
les tres o quatre castanyes que havem
reservat senceres per adornar-les Les
posam dins un paper de barba i les
guardam.
Bon profit!!!

La recepta
Torr de castanyes
Lamo en Pep des Vivero
(Mallorca)

Ingredients:
1 kg dametlles
1 kg de sucre
400g de castanyes
1 blanc dou
aigua
sam

xocolata de coure
neules
caixeta de fusta (tipus barreta de torr)
Elaboraci:
Comenarem per fer un tall a cada
castanya i a continuaci les posarem
en aigua bullent. Desprs dun parell
de minuts les escolam i les llevam la
pell. Una vedada pelades les esclafam

amb lajuda duna forqueta i les passam


per un passapur, per amb deixam
unes quantes per decorar, i reservam.
Amb el sucre feim un almvar amb
una micoia daigua i, quan comena
ser espesset i el sucre ben fos, hi tiram
lametla ben capolada i la fem coure.
Desprs de deixar refredar un poc hi
mesclam el pur de castanya reservat i
deixam reposar.
Trabucam aquesta pasta damunt un

GENER DE 2014
Dinamita de cervell - 28

CatalunyA
El far

Kropotkin i el comunisme
anarquista (2)
Ferran Aisa

partir dels anys vuitanta


Kropotkin i la seva dona
han de canviar sovint de
pas per les persecucions de la policia contra els anarquistes. El 1881
sn a Londres on Kropotkin per
sobreviure escriu per lEnciclopdia Britnica i per al Newcastle
Chronicle. La tardor de 1882 torna
a moures per Frana, s el temps en
qu es produeixen atemptats contra
caps dEstat com lassassinat del Tzar
Alexandre II.
Els anarquistes sn posats en el punt
de mira dels governs i qualificats de
terroristes, Kropotkin ser detingut i
jutjat acusat dhaver participat en un
atemptat, essent tancat a la pres de
Lyon on restar, grcies a la campanya de molts intellectuals francesos,
durant tres anys. A la sortida de la
pres es trasllada a Pars on troba el
suport dElias Reclus, germ del gegraf Eliseu, que durant la Comuna de
Pars havia dirigit el Museu del Louvre i la Biblioteca Nacional. Daqu
novament a Londres on naixer la
seva filla Alexandra.
A la capital anglesa fa pinya amb altres escriptors llibertaris com Merlino
i Charles M. Wilson amb els que funda Freedom, on hi collaboren a ms
dels citats, Tucker, Nettlau i molts altres companys didees. Els articles de
Kropotkin els reunir en el volum La
conquesta del pa, on escriu el segent:
Som rics en les societats civilitzades.
Per qu hi ha, doncs, aquesta misria
al voltant nostre? Per qu aquest treball pens i embrutidor de les masses? Per qu aquesta inseguretat del
dem en mig de les riqueses heretades de lahir i malgrat els poderosos
mitjans de producci que donarien a
tots el benestar a canvi dalgunes hores de treball quotidi?
Kropotkin, a La conquesta del pa,
parla de com aconseguir una societat harmnica basada en el treball,
la solidaritat i el suport mutu. Parla
del treball agradable, lacord lliure,
el consum, la producci, la divisi
del treball i la descentralitzaci de la
indstria. I proposa que per arribar
a aquesta societat harmnica s necessari expropiar al capitalisme per
retornar a la majoria de les persones
all que el hi pertany i per obtenir
els fruits proposa laplicaci del comunisme anarquista: Tota societat
que trenqui amb la propietat privada
shaur dorganitzar en comunisme
anarquista.
Per aquesta mateixa poca escriu una
srie darticles per la publicaci Nine-

teenth Century, que publicar amb el


ttol de Camps, fbriques i tallers, on
analitza la indstria i lagricultura tan
dels principals pasos europeus i com
dels Estats Units i proposa la descentralitzaci de la indstria i la combinaci amb lagricultura per arribar a
una societat basada en la propietat
collectiva on lespeculaci, lexplotaci i la misria siguin abatudes per el
mutu acord dels treballadors lliures.
Una societat en qu el lema principal sigui: De cadasc segons la seva
capacitat. A cadasc segons les seves
necessitats.
Daquesta mateixa publicaci surten
els articles de Kropotkin contra el
darwinisme social que seran recollits
en el llibre El suport mutu, un factor
de levoluci. Kropotkin intenta demostrar que el suport mutu s una llei
de la natura, igual que la lluita mtua,
i que aquest suport s encara ms important en levoluci de les espcies.
Kropotkin critica la idea darwiniana
de la lluita per lexistncia i creu que
ltica del suport mutu ha de ser la
base principal de la nova societat comunista-anarquista. El seu assaig s
una investigaci profunda i concisa
sobre el paper de lajuda mtua tant a
les societats animals com a les humanes i ho fa analitzant les institucions
primitives, medievals i modernes.
Tamb analitza el paper que ha representat lEstat a Europa durant els tres

darrers segles en el seu assaig. L`Estat. El seu rol histric. LEstat modern.
Els segents treballs de Kropotkin
estaran centrats a lestudi de ltica, la
justcia i la moral anarquista. Per desenvolupar el seu treball exposa la histria del pensament hum, sendinsa
en la idea del b i del mal dins de la
humanitat i analitza el comportament
tant dels animals com de les persones.
Finalment el seu estudi de la moral
se centra a ltica del socialisme i de
levolucionisme, alhora que estudia la
moral des de lantiga Grcia, el cristianisme, ledat mitjana i es recolza
en filsofs com Plat, Kant, Hobbes,
Spinoza, Spencer i acaba amb ltica
de Guyau. Kropotkin, escriu: Ltica
ha de ser considerada com una doctrina sobre els mitjans per aconseguir
la finalitat imposada a lhome per la
natura: el creixement i el desenvolupament de la vida. Per aquesta ra
la moral humana no necessita cap
coerci ni obligacions imperioses, ni
sanci sobrenatural; es desenvolupa
en nosaltres en virtut de la nostra
necessitat de viure una vida integral,
ms intensa i ms fecunda.
A la dcada dels noranta Kropotkin
s a Londres on participa en mtings
i manifestacions del moviment socialista i anarquista. Exposa en conferncies les seves teories del comunisme -anarquista i de suport mutu.
Assisteix a reunions per commemo-

rar la Comuna de Pars i els mrtirs


de Chicago. Fa amistat amb Patric
Geddes, William Morris, Bernard
Shaw i collabora amb la Societat Fabiana. Els seus treballs sn traduts i
publicats a les revistes crates espanyoles que difonen el seu pensament
comunista-anarquista: Acracia, El
Productor, La Justicia Humana, etc.
El moviment anarquista ibric debatr el futur prctic en dos Certmens
Socialistes celebrats a Reus el 1885
i a Barcelona el 1889, En el primer
encara predominen les idees comunistes-collectivistes, per en el segon
simposa majoritriament la tesi de
Kropotkin del comunisme anrquic.
Per les dues tendncies no van significar cap trencament sin un evoluci, Fernando Tarrida del Mrmol, en
el seu escrit La Teora Revolucionaria, culmina amb la frase: anarqua
sin adjetivos, en qu vol representar
levoluci de lanarquisme ibric.
El moviment obrer anarquista ibric
ser kropotkini, fins i tot lorganitzaci anarcosindicalista CNT es decantar pel comunisme llibertari que va
ser elaborat per el doctor Isaac Puente
i desenvolupat com a Concepte Confederal del Comunisme Llibertari en
el Congrs de Saragossa de maig de
1936.
Kropotkin a finals del segle XIX viatjar per els Estats Units i el Canad
on far nombroses conferncies sobre lajuda mtua. Amb el nou segle
Kropotkin viu una etapa molt activa
que el porta dAnglaterra a Frana i a
Itlia. Es relaciona amb Jean Graves,
Rudolf Rocker, Carlo Malato, Errico Malatesta. Kropotkin i Malatesta
mantindran divergncies teriques

en alguns aspectes de laplicaci del


comunisme anarquista, i fins i tot
opinions diferents sobre la Gran
Guerra de 1914, mentre Kropotkin
s partidari dels aliats, Malatesta considera que tots formen part del mn
imperialista i capitalista. Lany 1917
desprs del triomf de la revoluci sovitica retorna a Moscou, per aviat
es desencisa i fins i tot escriu cartes a
Lenin perqu deixi el Kremlin i vagi a
la perifria a veure la realitat de Rssia. En una carta li manifesta que als
pobles ja no hi ha soviets, sin comits que fan i desfan a la seva voluntat.
Finalment una pneumnia acabar
amb la seva vida el 9 de febrer de
1921. scar Wilde, a De profundis,
escrigu: A les vides humanes ms
perfectes que he tingut ocasi dobservar , pertanyen les de Verlaine i el
prncep Kropotkin.
Bibliografia bsica:
P. Kropotkin, Palabras de un rebelde,
Pastanaga, Barcelona, 1977.
P. Kropotkin, La conquista del pan,
Jcar, Madrid, 1977.
P. Kropotkin, Campos, fbricas y talleres, Jcar, Madrid, 1978.
P. Kroppotkin, El apoyo mutuo, un
factor de la evolucin, Proyeccin,
Buenos Aires, 1970.
P. Kropotkin, La moral anarquista,
Jcar, Madrid, 1977.
P. Kropotkin, La gran revolucin,
Proyeccin, Buenos Aires, 1976.
P. Kropotkin, Memorias de un revolucionario, KRK, Ovioedo,2005.
ngel J. Cappelleti, El pensamiento
de Kropotkin, ZYX, Madrid, 1978.
George Woodcok, El anarquismo,
Ariel, Esplugues de Llobregat, 1979.

GENER DE 2014
29 - Dinamita de

CatalunyA

cervell

La llum llibertria
Josep Estivill

Molt fluixa

Passable

Interessant

Bona

Molt bona

La banda Bonnot
Philippe Fourasti, 1968

24 ulls
Keisuke Kinoshita, 1954

Film de recreaci histrica de la figura de Jules Bonnot i la seva banda


propera a lanarquisme. Durant els
anys 1912 i 1913 van cometre diversos atracaments i assassinats a bancs,
burgesos, notaris, especuladors, etc.
que van trasbalsar lopini pblica.
Les seves accions es van caracteritzar
per l'audcia en l'organitzaci, com
l's de l'autombil per a la fugida desprs d'un robatori. La policia va estar
desorientada durant els primers mesos per la gran mobilitat de la banda
fins que ls d'uns confidents infiltrats a l'entorn de la banda va permetre capturar-ne tots els membres. Alguns dells, per, van oposar una forta resistncia
armada atrinxerats en cases i noms la superioritat defectius de les forces de
seguretat va aconseguir apressar-los, en alguns casos vius i en altres morts.
Els supervivents de la banda vans ser jutjats i la majoria foren condemnats a
cadena perptua o directament penjats.
El film de Fourasti recrea els episodis de la formaci de la banda al voltant
de la redacci dun diari anarquista i tota la srie de les accions violentes que
cometen. Algunes de les treballadores de la redacci estan fartes de la xerrameca d'aquelles companyes que noms parlen sobre la revoluci per que
defugen portar-la a la prctica a travs de l'acci directa. I tamb estan fartes
de la indiferncia de les companyes de classe obrera que sempre es queixen de
lestat de les coses per que mai no fan res. Llavors passen directament a lacci
armada. Aquestes accions sn narrades amb fora salts argumentals. Lacci
sinspira en els dibuixos de recreaci dels delictes que va publicar la premsa de
l'poca per no entra en massa consideracions sobre el seu pensament poltic;
noms ens mostra que aquests joves nihilistes en acci d'atemptar contra els
interessos de les classes poderoses. En realitat, ms enll del detallisme en la
recreaci histrica dels escenaris no acaba de convncer aquest film pel maniqueisme amb qu representa els personatges de lanarquisme, sempre disparant i matant a sang freda. De totes maneres, el fatalisme que desprn ben b
podria ser el reflex cultural de la societat a finals de la dcada dels seixanta: els
joves irats que fan la revoluci de maig del 1968 sn molt semblants als joves
anarquistes que recull la pellcula.

Commovedora histria d'una jove


que al 1928 accedeix al mercat laboral
a l'escola de la paradisaca illa rural
de Shodoshima (Jap). La jove Hisaki, brillant i motivada, es fa crrec
de 12 nens de primria,els innocents
i entranyables 24 ulls del ttol, que la
miraran amb curiositat. La pellcula
mostra les relacions d'aquesta noia
amb els nens, els pares i mares, els
companys i el director de l'escola, la seva mateixa famlia.
Els mtodes educatius d'aquesta mestra sn innovadors; es basen en el respecte al menor, la importncia del joc i de les
activitats a l'aire lliure. Es planteja el dilema si cal ensenyar continguts o valors tics. Aquesta manera de fer tant fresca
i simptica genera alguns recels inicials en les famlies i, sobretot, en l'inspector d'ensenyament, que l'acusa de ser una
propagandista de la ideologia comunista. La pellcula no defuig els aspecte ms crtics amb la realitat social, com la
impotncia que experimenta la protagonista quan descobreix com alguns dels seus alumnes estan condemnats a vides
miserables per la pobresa de les seves famlies. L'ensenyament de valors humanitaris xocar bruscament amb la realitat
quan la imminent guerra que s'apropa canvi les seves vides per a sempre. Aquells nens que van aprendre la cultura del
pacifisme han d'enfrontar-se, de grans, al dilema d'integrar-se en la cultura de la guerra.
Un poders manifest antibellicista replet dinnocncia i humanitat. Sublim i commovedora, aquesta pellcula va ser
escollida el 1999 com una de les deu millors pellcules japoneses de tots els temps.

Majoria oprimida
Eleonore Pourriat, 2014

Divertida, imaginativa i molt contundent recreaci de la vida quotidiana duna parella on els estereotips
de gnere shan invertit: les dones
es comporten com si fossin homes i
viceversa. Aix, per exemple, trobem
dones ocupant els llocs de treball
principal i mostrant-se sexualment
agressives i trobem homes en les
feines domstiques i amb una manera de comportar-se ms passiva.
Aquesta pellcula, que en realitat s
un curtmetratge, est plena de detalls de conducta de gnere que ens xoquen
quan es postren amb els rols invertits: homes encantats de dur el vel islmic,
dones llenant piropos, humans culpabilitzats desprs de patir agressions
sexuals, etc. Es tracta de presentar tots aquells comportaments sexistes que
trobem naturals quan els pateixen les dones per quan fossin imposats als homes ens provocarien rebuig perqu ja no els veurem naturals sin el resultat
d'una opressi cultural. Es tracta, per tant, dun curtmetratge militant de la
causa antipatriarcal fet amb enginy i que fa adonar-nos de fins a quin punt el
sexisme discriminatori impera a la nostra societat.

Canons del segon pis Us imagineu una pellcula que aplegui la


crtica rabiosa al capitalisme, l'espiritualitat
Roy Andersson, 2000

de Robert Bresson, la stira corrosiva dels


Monty Phyton, la llum de Vermeer, la poesia visual de Brossa, la fria anticlerical de
Buuel? Doncs aix s Canons del segon
pis. Una increble stira dhumor negre interpretada pels principals agents socials (poltics, empresaris, bisbes, militars,
racistes, famlies desnonades, immigrants, etc.) i mostra els aspectes ms foscos
de la societat actual: lalienaci, el sucidi, la tristesa, la religi, lexrcit, lempresa, la famlia Andersson deconstrueix lestructura del sistema en aquest film
complexe, intens, visualment creatiu i molt intelligent que no deixar ning
indiferent.
s un film coral amb molts personatges que es van afegint progressivament per
incorporar reflexions sobre la desesperaci i les misries morals; la llista seria
inesgotable: el general multimilionari que celebra els seus cent anys rodejat de
companys ms joves per ja no pot sortir del bressol i d'asseure's directament
en un orinal; el fantasma dun jove eslau que no va poder salvar la seva germana
de ser penjada pels nazis durant la II Guerra Mundial i es passeja pels carrers i
el metro amb la corda al coll encara de quan el van penjar; els membres dun consell dadministraci que endevinen les
claus del futur empresarial en una bola de vidre; la process dexecutius penitents fuetejant-se en pblic; la fracassada
venda de santcristos i el seu llanament a un abocador de residus; les famlies que han de facturar muntanyes de pesades
maletes a laeroport; el fill del protagonista principal que es evadir de la realitat llegint llibres de poesia i desprs no va
voler tornar-hi mai ms, etc.
s indescriptible la creaci visual, plena delements potics; la profunditat de camp, aconseguida amb els elements del
decorat en forma de fuga per tamb collocant sons o dilegs als fons del quadre que sn ms importants que el que
passa en primer terme. La llum, tamb s una meravella. s un film brillant, espectacular, immens. El descobriment
duna veritable obra mestra de crtica anticapitalista que utilitza fonamentalment el llenguatge potic.

Joan Peir i la justcia de Franco


Xavier Muntany, 2004
Documental centrat en el la figura del dirigent anarcosindicalista Joan Peir, secretari general de la CNT (1922-1923 i
1927-1929), ministre dIndstria durant la II Repblica (1936-1937) i director daquesta revista, el Catalunya, el 1937.
Exiliat al 1939, va ser detingut pels nazis i deportat a lEstat espanyol on va ser jutjat i sentenciat a mort.
La trama argumental se centra en explicar els aspectes ms rellevants de la biografia del mataron, amb una atenci
especial als records emotius que aporten els seus fills. Dedica un inters particular al consell de guerra i el posterior
afusellament al 1942. Sexplica lepisodi que la Falange va intentar atraure Peir a les seves files pel gran prestigi de qu
gaudia entre la classe obrera per no va aconseguir-ho.
La realitzaci del documental presenta una factura correcta per un pel convencional; interessant per laproximaci a
un dels lders moderats del sindicat anarquista i per la presncia de molts testimonis de la seva vida i repressi.

GENER DE 2014
Dinamita de cervell - 30

CatalunyA

Cal allunyar-se del neoliberalisme


Jordi F. Fernndez Figueras

ots estem al corrent que els


dos darrers governants de
Veneuela, Chvez i Maduro, tot i haver estat escollits a
les urnes, sn titllats de dictadors,
i que el seu pas s presentat com
un cau de corrupci i un infern de
violncia criminal. De fet, ser bolivari s la desqualificaci de moda
que de mica en mica va substituint
la de ser un radical.
Sort que sovint la realitat sentossudeixi a fer la guitza als mitjans
que protagonitzen les campanyes
de difamaci al servei del neoliberalisme. Tant de bo, direm, que
Mxic gauds del vilipendiat moviment de regeneraci bolivariana, desprs de conixer la brutal
agressi daquest setembre contra
un grup destudiants de magisteri
a Iguala (Guerrero, Mxic) a mans
de lacci coordinada de policies i
narcotraficants.
Van ser assassinades 6 persones,
27 van resultar ferides i 43 van
desaparixer desprs de ser obligades a pujar a vehicles policials. No
cal explicar gaire ms, els fets sn
prou coneguts; se sap fins i tot que
un dels nois va ser vexat de manera aferrissada per la policia mentre
agonitzava: Le haban arrancado
la piel de la cara y le haban vacia-

do las cuencas de los ojos. Pareca una calavera (El Mundo, 07/
10/14).
La notcia de lagressi i la de les
investigacions sobre el dest dels
desapareguts han estat presents reiteradament als mitjans, per sha
reflexionat prou sobre all que hi
ha per sobre dun fet esgarrifs i
trgic, per anecdtic?
En primer lloc, cal recordar que
qui va ordenar lextermini dels es-

tudiants va ser lalcalde de la poblaci, membre de Nueva Izquierda,


que s una de les dues principals
tendncies internes del Partido de
la Revolucin Democrtica, adscrit a la Internacional Socialista.
Seria injust carregar contra un
partit poltic pel que ha fet un dels
seus integrants, per s que lalcalde ja havia estat acusat lany 2013
de promoure la tortura i lassassinat de dos membres duna organit-

zaci social i dhaver matat personalment el seu lder, sense que la


justcia fes res en contra seva, grcies al suport del govern i del congrs de lestat de Guerrero.
A ms, cal preguntar-se, com s
possible que uns 100.000 mexicans
(70.000 morts i 25.000 desapareguts) fossin assassinats noms
entre 2006 i 2012? Com s possible un grau tan alt de corrupci i
violncia sense cap reacci efica

Presoner de la paraula donada


Quim Garreta
Joaquim.garreta@gmail.com

ull explicar-os una situaci


personal que mha portat a
ser presoner de les meves
paraules:
Succea en una de les primeres votacions democrtiques dels anys
80, no recordo quin parlament es
votava (tant si val) i per la ruleta
desconeguda em va tocar presidir
una Mesa electoral aqu al barri de
Sants on visc des de sempre.
Vaig entendre que a pesar del meu
prets ideari llibertari no podia dir
que no a presidir la Mesa perqu
en definitiva podia arribar a vulnerar la voluntat dels meus vens que
s volgussin anar a votar.
Es va desenvolupar la jornada
electoral com totes amb absoluta
normalitat i a lhora de tancar la
urna, moment en que els membres
de la taula voten, en quan va ser el
meu torn vaig expressar la meva
negativa a exercir el dret de vot.
En aquells moments la interventora per CiU una senyora de certa
edat, em va recriminar el fet de la
meva abstenci, escridassant-me
fins i tot perqu no es podia creu-

re com desprs dhaver patit tant i


tant, per aconseguir el dret a votar
i per tant a escollir, hi hagus aleshores un jove que no volia votar.
Desprs duna correcta, intensa i
curta discussi li vaig manifestar
a la senyora que els que com jo
pensvem havem lluitat tamb
molt per les llibertats (inclosa la de
poder decidir) i fins i tot seguem
lluitant i que si fos el cas, tornarem a sortir al carrer a lluitar perqu la llibertat de poder escollir
amb llibertat, mai sesmunys de la
nostra realitat social.
Qui anava de dir-me que desprs
de 30 anys la paraula donada a una
militant Convergent, que per la
edat probablement no estar entre
nosaltres, faci que tornem a sortir
al carrer a reclamar el dret a votar!.
Per als que creiem que tenim
un pensament o ideari llibertari (lmbit daquesta expressi es
molt extens), el dret a escollir i
decidir es el principal actiu de la
llibertat, sense la possibilitat de
poder escollir o de manifestar una
opini, no hi ha llibertat.
Senyora interventora de Convergncia, una vegada mes surto al
carrer per reclamar la llibertat de
poder escollir, soc pres de la meva

paraula, creia que mai tindria que


pagar aquesta pena, no samoni no estic sol hi ha molta molta
molta gent que a mes de pensar
cadasc com vol, tornem a sortir
al carrer per fer que la llibertat
mai sigui esborrada de la nostra
manera de fer.

per part del govern de la Repblica?


Potser s molt simple. A Mxic, el
narcotrfic s la principal font de
divises (40 mil milions de dlars),
molt per sobre de lexportaci de
petroli (25 mil milions de dlars);
per aix, una guerra a mort contra
el narcotrfic en el context de
lactual sistema capitalista neoliberal comportaria la runa absoluta de lestat. Aix que cal considerar
que laliana entre la classe poltica
i el crim organitzat s del tot inevitable a tots nivells.
De les sospites de connivncia amb
els narcos, no se nescapa ni lactual
cap de lestat, Enrique Pea Nieto:
alguns es pregunten don va treure
el Partido Revolucionario Institucional els 333 milions deuros que
va costar la seva campanya electoral.
Noms la despenalitzaci del consum i la legalitzaci controlada del
comer de drogues, conjuntament
amb la imposici duna economia distributiva que asseguri un
repartiment equitatiu de la riquesa, poden garantir que els pobles
llatinoamericans no es converteixin en narcoestats terroristes. I,
evidentment, com ms lluny del
neoliberalisme se situ un govern
com passa amb els de Veneuela,
Equador, Uruguai..., ms a prop
daquest objectiu es trobar.

GENER DE 2014
31 - Dinamita de

CatalunyA

cervell

Llibres
Puig Antich.
La transicin
inacabada.

Gutmaro Gmez Bravo


Taurus, 2014, 240 pg.
Els detalls del procs contra lanarquista Salvador Puig Antich, ltim
executat per garrote vil a Espanya
fa quaranta anys, sn encara avui
matria reservada. Solament grcies a la revisi del cas, que segueix
obert a Argentina, i a la documentaci que es conserva en arxius de
tot el mn, ha estat possible desmentir una srie de tpics dun episodi que va marcar el full de ruta
del final duna dictadura, incapa
ja de mantenir-se sense ls de la
fora.
La causa 106, dirigida per un jutjat
militar de Barcelona entre octubre
de 1973 i mar de 1974, va significar
molt ms que una simple venjana
per latemptat contra el president
del govern espanyol Carrero Blanco. Es va creuar amb la primera crisi del seu successor, Arias Navarro,
oberta per la decisi dendurir costi
el que costi la poltica repressiva i
acabar amb qualsevol experiment

reformista.
Tal com revelen els informes de
lambaixada nord-americana, el
principal inters del govern al reprendre la pena de mort era acabar amb el malestar present en els
sectors ms immobilistes, especialment entre lExrcit i la policia
poltica. El cas sendinsa aix en un
mn que, a pesar de sofrir una srie
de canvis, lgics al llarg de gaireb
quatre dcades dexistncia, va suposar la principal font destabilitat
dun rgim que comenava a esquerdar-se, seriosament, en aquest
mateix perode.
Puig Antich. La transicin inacabada condueix, finalment, al cam
recorregut per una democrcia que
no ha invalidat les sentncies dels
tribunals militars de la guerra i la
dictadura. I s una reflexi sobre
com sha anat fargant una realitat de memries enfrontades, tan
complexa com contradictria, que
mostra encara avui els efectes de la
que va ser la dictadura ms llarga
dEuropa occidental. Gutmaro Gmez Bravo s professor en el Departament dHistria Contempornia de la Universitat Complutense
de Madrid, vicedeg de la Facultat
de Geografia i Histria i director de
la revista Cuadernos Iberoamericanos de Estudios Histricos y Libertades Civiles (Universia). Especialitzat en lestudi de la violncia i el
control social, i en el franquisme i
la Transici, entre les seves publicacions destaquen Crimen y Castigo.
Crceles, justicia y violencia en la
Espaa del siglo XIX, La violencia
en Castilla-La Mancha durante la
Restauracin, La redencin de penas. La formacin del sistema penitenciario franquista, El exilio interior: crcel y represin en la Espaa
franquista (Taurus, 2009), La obra
del miedo: violencia y sociedad en la
Espaa franquista (en collaboraci
amb Jorge Marco), i estudis collectius com La depuracin universitaria en el franquismo, Franco: la re-

presin como sistema, En el combate


por la historia, El siglo de los castigos. Prisin y formas carcelarias en
la Espaa del siglo xx, Lugares de
represin, paisajes de memoria. Aspectos materiales y simblicos de la
crcel de Carabanchel o La Universidad Nacionalcatlica: la reaccin
antimoderna. Ha coordinat Conflicto y consenso en la Transicin
espaola y Posguerras: 75 aos del
final de la guerra civil espaola.

Poeta muerta

Patrcia Heras
Ediciones Capirote, 2014, 302
pg.
Poeta muerta s la compilaci de
textos de la Patrcia Heras, una jove
que va ser detinguda per la seva
presumpta participaci en lagressi a un gurdia urb en lanomenat
Cas 4F, un cas bastant fosc, ats que
el dictamen forense qestionava la
versi policial dels fets i, en particular, pel que respecta la implicaci de la Patrcia Heras, sembla que
ni tan sols ella no es trobava al lloc
dels fets, tot i aix va ser condemnada a pena de pres.
El llibre cont, bsicament, poemes

seus i el dietari de lestada a la pres. No parlar de la part dels poemes perqu sincerament no tinc
massa coneixement per valorar el
textos de caire potic, per la part
del dietari de pres s espectacularment bona. En aquestes pgines,
molt ben escrites, per cert, es detallen les experincies del dia a dia:
les vexacions i maltractaments per
part de les funcionries, les amistats amb les internes, els problemes
de convivncia en un recinte tancat, els mecanismes de la suposada
reinserci, etc.
En un estil directe, de realisme
brut, sexpliquen els sentiments
ms personals de lautora: el pessimisme i la depressi per viure una
situaci absurda, lalegria quan la
visiten les amigues, la sensibilitat
i la lucidesa per descriure polticament la lgica del sistema penitenciari... Magraden molt, tamb, els
passatges referits a lalliberament
sexual: la masturbaci i el desig
sexual o el model constrenyidor de
gnere femen que no s altra cosa
que un model de submissi social
per a les dones.
Els passatges ms poltics fan referncia a la repulsi per les institucions: la religi, la psicologia i la
psiquiatria, la policia, els jutges i les
presons. Tot un entramat pervers
que lautora descriu amb pinzellades danlisi molt fina.
Literriament ens trobem davant
duna obra magnfica i amb una
prosa gil. Tot i el pessimisme davant del mn i la mirada fosca que
reflecteix, s tamb un cant a la
vida perqu, fins i tot en les situacions ms adverses, una persona
pot descobrir la tendresa en qualsevol rac fastigs.
Amb la mort prematura de la Patrcia Heras, que es va sucidar durant
un perms penitenciari, es va perdre tamb una escriptora de la ms
alta qualitat literria.
Josep Estivill

Revistes

NOTICIA CONFEDERAL

ROJO Y NEGRO

CNT-SO

UTOPIA

Publicaci trimestral de la CGT del


Pas Valenci, http://www.cgtpv.org

Peridic mensual de la CGT a nivell


confederal, http://www.rojoynegro.
info

Butllet de la CNT-Solidarit Ouvrire francesa, http://www.cnt-so.


org

Butllet de la Secci Sindical de CGT


a Autobusos de TMB, http://www.
cgtbus.es

Documental
Les Nostres
Energies
Enginyeria Sense Fronteres

es Nostres Energies s un documental dEnginyeria Sense Fronteres que vol fer una denncia de lactual
sistema energtic a Catalunya, tant des
del punt de vista de la seva escassa sostenibilitat com de la seva concepci ademocrtica. Pretn fer veure el conjunt
dimpactes ambiental que un sistema
extractivista i concentrat, basat en fonts
no renovables majoritriament, t sobre
el conjunt dun territori densament poblat com el nostre.
Vol tamb superar la visi de que els
impactes i les agressions ambientals
sn lluny, a daltres pasos i continents:
des de la industrialitzaci de Catalunya
shan anat acumulant ben a prop, superposant tecnologies per sense deixar de
banda el mateix sistema ni abandonar
mai fonts energtiques molt qestionades per la poblaci a tot el territori.
Igualment, laudiovisual vol qestionar
la relaci clientelar que existeix entre la
poblaci i les empreses que produeixen
i comercialitzen lenergia, tot demanant-se per altres maneres de construir
el model energtic, amb un visi molt
ms poltica i des duna concepci participativa daquesta, ms prpia del nostre temps, i que comenci a trencar un
esquema on els interessos oligrquics,
a nivell local i internacional, marquen
netament lagenda.
El Preu de lAbundncia
El documental forma part de la campanya El preu de labundncia, drets
humans a les fosques i neix del grup
denergia i indstries extractives de
lAssociaci Enginyeria Sense Fronteres
amb un doble objectiu:
Contribuir a trencar les dinmiques de
dominaci que les grans estructures de
poder -pbliques i privades- exerceixen
sobre el control dels recursos minerals i
energtics.
Impulsar un nou paradigma de desenvolupament hum en la que el criteri
econmic deixa de ser rellevant i queda
subordinat a conceptes com la justcia
ambiental, el respecte als drets humans
o la transformaci social.
Tota la informaci a:
www.lesnostresenergies.wordpress.com
www.isf.es/
www.elpreudelabundancia.org
www.topanich.info
Segueix-nos a les xarxes:
@nostresenergies
https://www.facebook.com/lesnostresenergies
#LesNostresEnergies
Fitxa Tcnica i Artstica:
Gui i Direcci: Miquel Carrillo
Realitzaci: Matas Fernndez
Documentalista: Matas Fernndez
Postproducci de so: Mnica Bernuy
Grafisme: lvaro Prez
Dades Tcniques:
Color
So Dolby Digital
Any de producci 2014
Durada 44 minuts
V.O. En catal i castell

Al tinter

CatalunyA
Dolors Marn, historiadora

Des de lanarquisme es
planteja una visi alternativa
per integral del canvi social
s important relacionar els llocs significatius del passat amb el present i la lluita
LA FRASE

Lhumor o la msica sn
fonamentals en la personalitat
dels anarquistes
Josep Estivill

Nascuda a lHospitalet del Llobregat,


va estudiar Sociologia i Histria Contempornia i sespecialitz en historia
dels moviments socials urbans del segle XX a Catalunya i a Espanya. s
professora densenyament secundari i
va treballar molts anys com a documentalista i comissaria dexposicions i
documentals.
- Comentans les teves investigacions sobre lanarquisme?
Tinc molta curiositat per les formes
de vida del passat i la revolta dels ms
desfavorits, ja sigui en forma violenta (la Setmana Trgica, juliol del 36,
etc.) o cultural, sovint ms soterrada
per ms determinant (introducci i
difusi del darwinisme en la societat
immobilista i carca de finals del XIX,
mestres i professors racionalistes,
mtodes anticonceptius neomalthusians, vegetarianismes i nudisme,
etc.). Tot est molt lligat, encara que
semblin temes diversos; s el que es
planteja des de lanarquisme: una visi alternativa per integral del canvi
social, que abasti tots els aspectes de
la vida de les persones.
Penso que lanarquisme no s un
bolet que sorgeix de les idees mutua-

listes de Proudhon o del catecisme


de Bakunin, al contrari. El rebuig a
lautoritat i a la violncia amb qu
prenen a bona part de la humanitat
els seus drets i els seus espais comuns
(amb el naixement del capitalisme
i la seva consolidaci amb els estats moderns) fa que molts homes
i dones es plantegin viure al marge
daquests sistemes de dominaci o
que intentin transformar-los. Les
dues alternatives sn possibles ms
vegades de les que ens pensem i aix
s el que impulsa els meus treballs.
Devem moltes idees als ranters o
els diggers anglesos i, com no, als
illustrats anglesos i francesos, per no
parlar de la desobedincia civil dels
primers anticolonialistes americans.
Sc molt iconoclasta amb aix dexplicar les coses, no magrada donar
respostes tancades, perqu jo mateixa sc molt autodidacta, com els
iaios que van fer la revoluci. Com
lAbel Paz, el Mingo Canela, el Peirats, en Tllez, la Conxa Prez, la
Liao o lAntonia Fontanillas. Ells i
els companys que vaig tenir el gran
privilegi de conixer em van fer
aprendre moltes coses, a ms duna
histria de revoluci dels anys trenta: des de fer una paella als llibres
que em van mostrar o les converses
-i baralles- que sovint mantenem,

o a divertir-nos. Penso que lhumor


o la msica sn fonamentals en la
personalitat dels anarquistes, sin el
sucidi i la depressi haurien acabat
ja amb la Idea. Com dic, lhumor s
una part fonamental en la concepci
anarquista de la vida i es manifesta
en els illegalistes francesos, per
tamb en totes les manifestacions
artstiques i creatives que envolten
la revolta, des del teatre, la msica o
qualsevol aspecte de la quotidianitat.
El pessimisme respecte a les accions
dels humans ha dsser compensat
amb una certa alegria de viure, de
gaudir en les petites coses i sobretot
per la independncia intellectual i
moral.
Lesfor per recuperar aspectes poc
coneguts ha estat una constant en el
meu discurs sobre lanarquisme, sobretot pel que tenen de quotidians,
de coses senzilles o petites. Descrivint coses petites podem fer-nos una
idea del lligam entre la histria general, dels grans esdeveniments, i la
histria local, a nivell micro, de poble
o barriada. Aquesta dialctica s per
mi la clau per entendre els processos
histrics com el del anarquisme.
Un altre tema que magrada relacionar amb la practica dels anarquistes
s el del lloc geogrfic i la seva relaci
amb els fets del passat. s important

relacionar els llocs significatius del


passat amb el present i la lluita. Per
aix, magrada participar en recorreguts urbans que mostren evidncies
dun passat que no es mostra a les
guies turstiques: escoles racionalistes, seus de sindicats, atracaments a
bancs, ateneus, etc. Reconixer els
itineraris urbans per on transitaven
sindicalistes, mestres o dones lliures
s important per reconixer que formem part duna mateixa lluita que
ens ha excls de la representaci dins
de lespai public, el qual est sempre
ocupat per les imatges, els noms i
la iconografia del poder. Els itineraris rurals de les marxes del maquis
tamb responen a aquesta mateixa
problemtica. s molt emotiu transitar pel Pirineu i trobar les masies
que els feien de base o rememorar les
trobades i les ancdotes del cam sovint amb algun dels supervivents de
la lluita contra la dictadura.
Les rutes i les marxes no shan de
fer com a cosa nostlgica sin com a
part de la lluita contempornia, sin
estarem participant de la comdia
perversa en que sha convertit la
narraci histrica del nostre passat
en mans de les institucions i de les
classes poltiques. El passat de la revoluci i de la repressi sha convertit
en una histria anecdtica, que cri-

da a la llgrima fcil davant del cas


personal o en un producte de museu
asptic. La narraci sha convertit en
mitja dotzena de plafons i en unes
fotografies amb poc text, amb aix
sacompleix el deute poltic. El problema s que no es fomenten les recerques, ni sanalitzen les bases reals
de la situaci, ni les evidencien i el
que s ms greu, no es fa la denncia
pblica dels botxins (les recents condemnes argentines ho evidencien),
ni es retornen a les vctimes els seus
bens, els cossos enterrats a les voreres de les carreteres o el pagament
duna pensi, com en el cas del maquis Joan Busquets.
La terrible fabulaci en que sha
convertit la transici pactada s una
mostra de com se segueixen fent les
coses i sha comptat amb la complicitat de molts historiadors acadmics
que shan venut a baix preu. Per sort,
hi ha algunes excepcions en el mn
universitari i ara, cada vegada ms,
les noves generacions emprenen
projectes antropolgics, historiogrfics o sociolgics interessants i
apassionants. La narraci del passat
s una eina important en mans dels
joves que va ms enll del que sofereix als llibres de text, que invisibilitza les dones, els lluitadors obrers, els
venuts o els anarquistes.