COLEGE DE L'ART MAJOR DE LA SEDA EN VALÉNCIA.

En el barri de Velluters es troba el Colege de l'Art Major de la Seda. En l'Edat Mijana es va instalar en este barri el Gremi de Velluters per mijà de l'adquisició d'una casa. En el segle XVII, en 1686, a través de privilegis i ordenances Carles II va concedir el títul de Colege. En el Decret de Nova Planta els gremis i coleges van perdre la seua representació en el consell de la ciutat, renovant així els seus ordenances. La dissolució del colege va ser en 1813 en el decret de llibertat d'indústria promulgat per les Corts de Cadis. L'edifici en què es va instalar el gremi va ser reformat en el segle XVI i posteriorment en el segle XVIII en la que se li va conferir l'aspecte actual. El conjunt del Colege de l'Art Major de la Seda està constituït per un edifici principal de planta trapezoidal, en fachada principal que dòna al carrer Hospital. La fachada posterior recau a l'hort, també inclòs en el conjunt, i en el que actualment hi ha naus en distints usos, d'implantació posterior a la de l'edifici "noble" i resto d'atres edificacions colegials hui en desús. Per l'Oest constituïx mijanera en l'edifici ocupat per l'Institut Valencià de la Joventut, situant-se en el mateix front del carrer, i reculat d'ell, l'únic edifici de l'Antic Hospital, el creuer de la enfermeria, del segle XVI, que queda en peu i que està actualment ocupat per la Biblioteca municipal. Tot el conjunt ocupa una parcela trapezoidal, en una superfície total aproximada de 2.500 m2. La fachada principal té una llongitut de 29,06 metros. L'edifici noble ocupa el trapezi que dóna a la fachada principal, en semisoterrani, entreplanta i planta principal. S'accedix per porta gran lateral que dòna accés al vestíbul. Queda a l'esquerra l'inici de l'escala principal de tres trams que ocupa el cantó nort-est de la planta d'accés a la primera planta.

A la dreta es troba l'escala d'un tram d'accés a l'entreplanta. En esta mateixa paret de tancament del vestíbul, s'òbrin dos portes que donen accés a dos locals en planta semisoterrani que alberguen dos vivendes. Al fondo del vestíbul, llongitudinalment oposta a la porta d'accés un va en arc de tres centres, tancat en porta de manyeria pel qual s'ix al jardí o antic hort anex a l'edifici i que forma part del conjunt. El semisoterrani ocupa la part d'edifici situada a la dreta del vestíbul d'accés. L'entreplanta té accés per l'escala de la dreta en el vestíbul, està configurada per quatre estàncies de dimensions semblants, en elles s'alberguen aules dedicades a la docència i part dels documents que constituïxen l'important archiu propietat del Colege. La quarta dependència, al fondo, està compartimentada en dos estàncies, en una s'ubica un laboratori, també destinat a la docència i en l'atra una chicoteta sala de reunions.

La planta primera constituïx la planta noble de l'edifici, i ocupa la totalitat de la planta, una vegada salvada l'escala d'accés o principal. En la part esquerra de l'edifici es manté el mateix esquema de dos grans estàncies separades pel mur de càrrega central i que alberguen la dotació museística del Colege. La primera sala a què s'accedix i que dòna pas a les restants, alberga diverses vitrines en les que s'esposen elements textils. El paviment està realisat a base de peces de fanc cuit en que s'intercala senefa realisada en el taulellet conegut com "de la pometa", encara que en realitat el fruït que representa és una mangrana. Té un cel ras de canyiç en molura perimetral i dibuixos monocroms en iconografia mariana sobre la porta de accés a la capella, i pintura emmarcant l'accés a la Sala de la Fama, al fondo. En l'estància coneguda com a Capella del Colege es desenrollen els diversos actes llitúrgics tradicionals en el devindre colegial. En les seues parets apareixen diverses peces museístiques textils i dos interessants panels de taulellets relatius al patró, un d'ells datat en 1700. Adossada a l'extrem esquerre de una de les estàncies, la que recau a a l'hort, i junt en la que actualment és paret de mijana, hi ha una escala de caragol d'algeps endurit i traça gòtica, atribuïda a Pere Compte, si be no s'ha pogut trobar cap

documentació que avale esta hipòtesis. Per ella s'accedix a través de chicotetes obertures, a la coberta i a la part interior de la mateixa sobre fals sostre de canyiç. El paviment esta realisat en el típic taulellet conegut con del "mocador", en una distribució estrelada, que caracterisa fortament esta sala. Al fondo de la primera sala es troba la Sala de la Fama que, de planta aproximadament rectangular de 13 x 9 metros, ocupa tota la profunditat de l'edifici. Constituïx la peça clau de l'edifici, i això és a causa de l'espectacular solado de taulellet, en iconografia de la Fama i dels quatre continents, coneguts en el moment de la seua eixecució. Els forjats de sostre recoberts en cels rasos de canyiç, en moltures perimetrals i ornamentacions pictòriques. La coberta de l'edifici és a dos aigües sobre biguetes de fusta inclinades, que recolzen en el mur de càrrega central. La fachada principal té un enfoscat de morter sobre els quals a penes se besllumenen restes del recobriment pictòric existent, d'un color típic ataronjat en recercats verts que al seu torn apareixen orlats en llínees roges. Resalten, la portada barroca de pedra, situada en el costat esquerre, en frontó partit en el centre se del qual alça la fornitura en image de Sant Jeroni, en el que apareix la inscripció "ANY 1756", i el sòcol de pedra la incorporació del qual data de 1904, emmarcant les finestres de la planta semisoterrani, pràcticament quadrades i que apareixen protegides en reixa de ferro forjat. En la planta principal apareixen cinc balcons, en vols reduïts, barana de ferro forjat i barrots rectes taulellets decorats.

Els balcons estan distribuïts de forma irregular quant a la seua distribució horisontal, apareixent un a l'esquerra de la portada, no accessible ya que se situa en el tram intermig de la paret que conforma l'escala, i la resta a la dreta, en separacions no uniformes, que se corresponen, encara que no perfectament alineats, en els buits de la planta semisoterrani que estan emmarcats en orles de la mateixa pedra que el sòcol, que segons senyes extretes de l'Archiu del Colege de l'Art Major de la Seda, deuen la seua imposta a obres realisades a este efecte en 1904. En l'entreplanta es repetixen les tres

llínees de buits situades més a la dreta de la fachada, apareixent en este cas protegits els buits, que també presenten reduïts vols i solado de taulellet, en reixes reticulades del mateix material que les anteriors, pero que tanquen completament els buits. Junt en l'edifici noble es troba un cos adossat que compartix tractament de fachada. L'edifici té accés directe des de el carrer a través d'una chicoteta porta situada a la dreta de la fachada, actualment cegada. A l'interior presenta un chicotet distribuïdor de que part una escala de dos trams que porta a la planta alta. L'assucac esta situat en l'extrem dret d'este edifici, miger en l'edifici llimítrof. Actualment està constituït per un cos de pas, cobert en una porta d'accés de reduïdes dimensions, en un drap d'una única altura. Per ell s'accedix per mijà de corredor voltat a les naus situades en l'hort i que, perpendicularment a la fachada principal, ocupen tot el fondo del mateix. Presenta sòcol de taulellet en dibuixos geomètrics. Les naus posteriors presenten planta baixa a que s'accedix des del carrer, a través del "atzucac" o directament des de l'hort. La planta baixa està ocupada per una única estància en que es troba ubicada una interessant colecció de maquinària tèxtil antiga en peces de mijana grandària. A través d'este cos s'accedix a les naus pròpiament dites. Estes estan constituïdes per un únic volum compartimentat en tres estades que al seu torn posseïxen cobertes independents.

Únicament estan desenrollades en planta baixa. La seua fachada principal recau a l'hort i està configurada per una gran peça de fusteria de fusta pintada en color almànguena, i de tipologia "fabril". Un cos longitudinal es desenrolla darrere d'esta fachada i fins fa poc de temps se ubicava la Unitat de Restauració textil del Centre Tècnic de Restauració, de forma temporal. Paralel a este local es desenrolla un atre, de característiques paregudes i en el que a manera de almagasén, no preparat, se troben uns quants telers antics

de grans dimensions. Posseïx interiorment un sòcol de taulellet en motiu geomètric tricolor. Una tercera estància, contigua i adossada a les anteriors, en sentit perpendicular a elles, definix la totalitat del volum, i en ella es troben al seu torn grans telers antics desmontats. L'interior de l'edifici esta decorat en pintures. Per un costat les pintures murals monocromes, les primeres d'elles les trobem en el vestíbul d'accés a l'edifici. Està situada en el parament del gran arc que interromp el mur de càrrega central de l'edifici. Consistix en la decoració pictòrica de l'arc en blau monocrom i blau realisada sobre un reafonat del lluït que cobrix el mur.

Apareix un dibuix alegòric a la Mare de Deu en la clau de l'arc i figures de sols, alegoria de Jesús, en el intradós de l'arc. Es completa en llínea e la mateixa naturalea que va configurant els llimites de l'arc, de les molures que el delimiten, del sòcol en acabat de pintura blava sobre el blanc de la resta dels paraments, i dels entrevigats del vestíbul. Pintures d'esta mateixa tècnica i color es repetixen en les sales museu i de la Fama, de la planta noble. Sobre la porta de pas de la nomenada sala museu a la capella del colege apareix el símbol marià d'una manera més simplificada. Es repetix la tècnica en les pintures que orlen les llindes de les grans portes balconeres de la nomenada Sala de la Fama, esta vegada en representacions geomètriques. En estes sales la llínea del mateix tipo que apareixia en el vestíbul continua emmarcant els buits.

Apareixen també en les pintures decoratives escuts figuratius, policroms, realisats en els cels rasos de les estàncies nobles. Es tracta d'escuts pintats sobre el lluït que cobrix els cels rasos de canyiç, un en el centre de que s'ha cridat sala museu i cinc en la Sala de la Fama, quatre d'ells, de dimensions més reduïdes, calitat inferior, representant tots ells a un lleó, que és, el símbol iconogràfic de Sant Jeroni, patró colegial. Se situen estos quatre en cada uns dels cantons de la sala. De característiques semblants a estos hi ha un atre escut en representació del lleó i incloent el capell cardenalici, abdós símbols del patró del colege, hi ha un atre en el cel ras del sostre de l'escala principal. En la Sala de la Fama, en el centre, es troba l'escut de major calitat. La image de

Sant Jeroni penitent, en un fondo en paisage montanyós i boirós i rodejat de tots els símbols més significatius de la seua iconografia, manté en una mà subjecta la pedra en que es va a colpejar el pit en actitut penitent i en l'atra el crucifix. Junt en ell apareixen a més la calavera, emblema de la caducitat de la existència i el lleó, símbol de la força de les tentacions que ha de patir el ser humà. Dos àngels jóvens subjecten el marc ornamentat en elements que es repetixen en la taulellera del paviment de la sala i que conté la image del sant mentres un tercera toca la trompeta triumfal. Dos angelets, situats en la part superior del marc subjecten el capell cardenalici de Sant Jeroni. Completen el conjunt diverses filatèlies en que es pot llegir la inscripció "Ni per pobre, ni per ric, ni per propinc, ni estrany, ni per conegut o no, declines el recte juí. Sant Jeroni, psalm. 32".

Una atra pintura és la que ornamenta l'accés des de la sala museu a la Sala de la Fama, imitant un frontó corp, doblement partit i incloent de nou diversos símbols del patró, en lleons, esta vegada rampants i bases en imitació de marbres, tot això simulant ombres i volums que no existixen. Una vegada posem en dubte la "calitat artística" d'esta pintura que apareix a més en tot tipo de retocs. També hi ha numeroses decoracions en escayola constituïdes bàsicament per molures que recorren les tres sales de la planta noble. Es complementen en una serie d'escuts en algeps que adornen els cantons i atres de proporcions més reduïdes que, en distint número, van distribuint-se al llarc dels distints costats del marc perimetral de cada sala. En la sala museu simulen fullaraques de reduïda grandària. En la sala contigua, la capella, l'ornamentació que apareix en la trobada dels murs en el fals sostre d'escayola, de característiques semblants a les de la sala museu, apareix en acabats dorats, a fi de significar el contingut llitúrgic que, segons pareix, des de la reforma barroca de l'edifici duta a terme en la primera década del segle XVIII, ha tingut. En esta sala desapareix l'escut pictòric del cel ras i es transforma en un element ornamental d'escayola, que una vegada més torna a recordar-nos al sant patró, apareixent el símbol del capell cardenalici. El capel sobreïx pintat en roig sobre fondo dorat de l'element decoratiu que lo conté. En l'actualitat l'edifici està sent objecte d'una intervenció de consolidació i conservació. (Colege de l'Art Major de la Seda, Estudi Previ)

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful