You are on page 1of 288

NDEX

TTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS ............................................................................ 1


CAPTOL 1.- NATURALESA, MBIT I VIGNCIA. ........................................................... 1
Article 1.- mbit territorial i objecte del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal. ................ 1
Article 2.- Definici. .............................................................................................................. 1
Article 3.- Autoritzaci. ......................................................................................................... 1
Article 4.- Marc Legal. .......................................................................................................... 1
Article 5.- Contingut. ............................................................................................................ 2
Article 6.- Publicitat i vigncia. ............................................................................................. 2
Article 7.- Revisi. ................................................................................................................ 2
Article 8.- Modificaci. ......................................................................................................... 3
Article 9.- Interpretaci. ....................................................................................................... 3
Article 10.- Obligatorietat. .................................................................................................... 4
Article 11.- Claus didentificaci........................................................................................... 4
CAPTOL 2.- DESENVOLUPAMENT DEL POUM ............................................................. 5
Article 12.- Desenvolupament del POUM. ........................................................................... 5
Article 13.- Desenvolupament del Pla en sl urb. ............................................................. 5
Article 14.- Desenvolupament del Pla en sl urbanitzable. ................................................. 5
Article 15.- Caracterstiques bsiques de les obres durbanitzaci que shan de
contemplar en el planejament derivat ............................................................... 6
Article 16.- Desenvolupament del Pla en sl no urbanitzable. ............................................ 8
Article 17.- Desenvolupament de les determinacions sobre sistemes. ............................... 8
Article 18.- Plans parcials urbanstics. ................................................................................ 8
Article 19.- Plans especials urbanstics. .............................................................................. 9
Article 20.- Plans de millora urbana..................................................................................... 9
Article 21.- Precisi de lmits. ............................................................................................ 10
Article 22.- Catlegs de Bns protegits. ............................................................................ 10
Article 23.- Reserva per a la construcci dhabitatges de protecci Pblica. ................... 10
CAPTOL 3.- GESTI I EXECUCI DEL PLA DORDENACI ...................................... 11
Article 24.- Execuci del Pla. ............................................................................................. 11
Article 25.- Projectes d'urbanitzaci complementaris. ....................................................... 11
Article 26.- Execuci del planejament en sl urb. ........................................................... 11
Article 27.- Execuci del planejament en sl urbanitzable. ............................................... 12
Article 28.- Pla Especial dinfraestructures. ....................................................................... 12
CAPTOL 4.- RGIM DEL SL ........................................................................................ 13
Article 29.- Rgim urbanstic. ............................................................................................ 13
Article 30.- Classificaci del sl segons el rgim jurdic. ................................................... 13
Article 31.- Determinacions del Pla dOrdenaci sobre qualificaci urbanstica. .............. 13
Article 32.- Sistemes. ......................................................................................................... 14
Article 33.- Zones. ............................................................................................................. 14
CAPTOL 5.- LLICNCIES URBANSTIQUES ................................................................ 15
Article 34.- Generalitats. .................................................................................................... 15
Article 35.- Procediment especial pel que fa a la protecci del patrimoni
arqueolgic/paleontolgic. ............................................................................ 16
Article 36.- Requisits mnims dhigiene i salubritat de les edificacions i installacions. ..... 18
Article 37.- Regulacions desttica. ................................................................................... 24
Article 38.- Regulaci dels espais enjardinats................................................................... 27
Article 39.- Regulaci dels sistemes de climatitzaci. ....................................................... 29
Article 40.- Seguretat en la construcci. ............................................................................ 30
Article 41.- Edificis disconformes....................................................................................... 32
Article 42.- Edificis fora dordenaci. ................................................................................. 32

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA

TTOL SEGON DISPOSICIONS COMUNS ............................................................................. 33


CAPTOL 1.- PARMETRES DORDENACI................................................................. 33
Article 43.- Definici. .......................................................................................................... 33
CAPTOL 2.- PARMETRES COMUNS DE LEDIFICACI. .......................................... 34
Article 44.- Tipus d'ordenaci de l'edificaci. .................................................................... 34
Article 45.- Parcella .......................................................................................................... 34
Article 46.- Solar ................................................................................................................ 35
Article 47.- Planta baixa ..................................................................................................... 35
Article 48.- Planta soterrani ............................................................................................... 36
Article 49.- Planta pis ......................................................................................................... 36
Article 50.- Elements tcnics de les installacions ............................................................. 37
Article 51.- Cossos sortints ................................................................................................ 37
Article 52.- Elements sortints. ............................................................................................ 38
Article 53.- Ventilaci i illuminaci. ................................................................................... 38
Article 54.- Celobert o pati de llums................................................................................... 39
Article 55.- Patis de ventilaci. .......................................................................................... 40
Article 56.- Obres d'ampliaci. ........................................................................................... 41
Article 57-. Installacions de canonades i conductes, excepte baixants. .......................... 41
Article 58.- Tanques. ......................................................................................................... 42
CAPTOL 3.- PARMETRES
EDIFICATORIS
SEGONS
LA
TIPOLOGIA
DALINEACI DE VIAL .................................................................................................... 43
Article 59.- Definici de conceptes. ................................................................................... 43
Article 60.- Alineaci de vial. ............................................................................................. 43
Article 61.- Amplada del vial. ............................................................................................. 43
Article 62.- Alada. ............................................................................................................ 44
Article 63.- Construccions i installacions sobre lalada reguladora mxima. .................. 44
Article 64.- Regles sobre determinaci d'alada. .............................................................. 45
Article 65.- Planta baixa..................................................................................................... 46
Article 66.- Regles sobre mitgeres. ................................................................................... 47
Article 67.- Profunditat edificable. ...................................................................................... 47
Article 68.- Espai lliure interior d'illa................................................................................... 48
Article 69.- Reculades. ...................................................................................................... 49
Article 70.- Vol mxim dels cossos sortints. ...................................................................... 50
Article 71.- Faanes. .......................................................................................................... 50
CAPTOL 4.- PARMETRES
EDIFICATORIS
SEGONS
LA
TIPOLOGIA
DEDIFICACI ALLADA ................................................................................................. 51
Article 72.- Parmetres propis del tipus d'ordenaci en edificaci allada. ....................... 51
Article 73.- Desenvolupament del volum edificable........................................................... 51
Article 74.- Ocupaci mxima de parcella. ....................................................................... 51
Article 75.- Sl lliure d'edificaci. ....................................................................................... 52
Article 76.- Alada mxima i nombre de plantes. .............................................................. 52
Article 77.- Alada mnima de la planta baixa. .................................................................. 54
Article 78.- Separacions mnimes i cossos sortints. .......................................................... 54
Article 79.- Construccions auxiliars. .................................................................................. 55
Article 80.- Tanques. ......................................................................................................... 55
Article 81.- Adaptaci topogrfica i moviment de terres. ................................................... 56
Article 82.- Disposici sobre els espais lliures i aparcaments. .......................................... 57
CAPTOL 5.- TIPUS DORDENACI SEGONS VOLUMETRIA ESPECFICA. .............. 58
Article 83.- Distribuci de lEdificabilitat neta..................................................................... 58
Article 84.- Ordenaci de la forma d'edificaci. ................................................................. 58
Article 85.- Ocupaci mxima de parcella. ....................................................................... 58
Article 86.- Cota de referncia de la planta baixa. ............................................................ 59
Article 87.- Parmetres en la configuraci unvoca. .......................................................... 59
Article 88.- Localitzaci relativa de l'edificaci. ................................................................. 60
Article 89.- Disposici sobre espais lliures. ....................................................................... 60
Article 90.- Regulaci dusos. ............................................................................................ 61
Article 91.- Regulaci subsidiria. ..................................................................................... 61

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA

TTOL TERCER.- REGULACI DUSOS .................................................................................. 62


CAPTOL 1.- REGULACI DUSOS. DISPOSICIONS GENERALS ............................... 62
Article 92.- Definicions ....................................................................................................... 62
Article 93.- Bases de la regulaci. ..................................................................................... 63
Article 94.- Desenvolupament de la regulaci dusos. ...................................................... 63
Article 95.- Classes dusos detallats en atenci a la seva funci. ..................................... 63
Article 96.- Simultanetat dusos. ....................................................................................... 68
Article 97.- Usos disconformes. ......................................................................................... 68
Article 98.- Usos del subsl. .............................................................................................. 68
CAPTOL 2.- REGULACI DELS LOCALS I ESTABLIMENTS DE CONCURRNCIA
PBLICA ............................................................................................................ 69
Article 99.- Definici. .......................................................................................................... 69
Article 100.- Condicions mnimes. ..................................................................................... 69
CAPTOL 3.-REGULACI DELS USOS DE RESTAURACI I RECREATIU MUSICAL 71
Article 101.- Classificaci de les activitats de restauraci i recreatives musicals. ............ 71
Article 102.- Distncies entre els diferents grups destabliments i compatibilitat amb altres
usos. ............................................................................................................. 71
Article 103.- Ordre dimplantaci dels establiments pblics. ............................................. 72
Article 104.- Normes generals. .......................................................................................... 72
CAPTOL 4.- REGULACI DE LS INDUSTRIAL ......................................................... 73
Article 105.- Classificaci de les activitats industrials. ...................................................... 73
Article 106.- Compatibilitat de ls industrial amb altres usos. .......................................... 73
CAPTOL 5.- S D'APARCAMENT ................................................................................. 74
Article 107.- Definici. ........................................................................................................ 74
Article 108.- Condicions dels espais daparcament i garatges.......................................... 74
Article 109.- Reserva de places de garatge en els edificis. .............................................. 74
Article 110.- Causes dexcepci de les previsions de les places daparcament o de
garatges en els edificis. ................................................................................ 76
Article 111.- Previsions de garatges en ampliacions i canvi ds dedificis. ..................... 77
Article 112.- Condicions dimensionals del garatges privats i dels aparcaments
comercials ds pblic. ................................................................................. 77
Article 113.- Guals. ............................................................................................................ 79
Article 114.- Caracterstiques constructives, installacions i acabats dels garatges. ........ 81
Article 115.- Garatges per a ls pblic o sota espais pblics. .......................................... 82
Article 116.- Garatges amb installacions especials per a aparcament. ........................... 82
TTOL QUART.- REGULACI DELS SISTEMES URBANSTICS............................................ 84
CAPTOL 1.- DISPOSICIONS GENERALS. .................................................................... 84
Article 117.- Objecte de la determinaci dels sistemes urbanstics. ................................. 84
Article 118.- Tipus de sistemes urbanstics. ...................................................................... 84
Article 120.- Desenvolupament del POUM respecte als sistemes generals. .................... 85
Article 121.- Gesti i execuci dels sistemes urbanstics. ................................................ 86
CAPTOL 2.- SISTEMA COSTANER I PORTUARI.- (Clau 1) ......................................... 87
Article 122.- Definici i zonificaci. .................................................................................... 87
Article 123.- Desenvolupament del POUM........................................................................ 87
Article 124.- Condicions dedificaci i s. .......................................................................... 88
CAPTOL 3.- SISTEMA HIDRULIC.- (Clau 2) ............................................................... 95
Article 125.- Definici, titularitat i rgim urbanstic. ........................................................... 95
Article 126.- Condicions dedificaci i s. .......................................................................... 96
CAPTOL 4.- SISTEMA FERROVIARI.- (Clau 3) ............................................................. 98
Article 127.- Definici, titularitat i rgim urbanstic. ........................................................... 98
Article 128.- Condicions d'ordenaci, s i protecci.......................................................... 98
Article 129.- Condicions especials per als Plans Parcials urbanstics i Plans de Millora
Urbana. ......................................................................................................... 99
Article 130.- Tramitaci de projectes. .............................................................................. 100

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA

CAPTOL 5.-SISTEMA DINFRAESTRUCTURES DE SERVEIS TCNICS.- (Clau 4) . 101


Article 131.- Definici i contingut. .................................................................................... 101
Article 132.- Titularitat i rgim urbanstic. ........................................................................ 101
Article 133.- Condicions d'ordenaci i s. ....................................................................... 102
Article 134.-Mesures particulars de protecci de lnies elctriques de gas,
subministrament daigua i telecomunicacions. ........................................... 102
Article 135.- Mesures particulars de protecci dels racks. ............................................. 104
CAPTOL 6.- SISTEMA VIARI.- (Clau 5) ....................................................................... 105
Article 136.- Definici, tipus i titularitat. ........................................................................... 105
Article 137.- Condicions dordenaci del sistema viari. ................................................... 105
Article 138.- Sistema viari: Condicions dedificaci i s. ................................................. 107
Article 139.- Regulaci de les rees daparcament exteriors.(Clau 5a). ......................... 109
Article 140.- Regulaci de les rees de servei i les benzineres/estacions de servei.
(Clau 5b). .................................................................................................... 109
Article 141.- Regulaci del sistema de protecci de vialitat. (Clau 5c). .......................... 110
Article 142.- Regulaci dels edificis daparcament. (Clau 5d). ........................................ 110
Article 143.- Rgim daplicaci als camins ...................................................................... 110
CAPTOL 7.- SISTEMA DESPAIS LLIURES PBLICS.- (Clau 6) ............................... 113
Article 144.- Definici, titularitat i tipus. ........................................................................... 113
Article 145.- Desenvolupament del POUM...................................................................... 113
Article 146.- Condicions dedificaci i s. ........................................................................ 114
Article 147.- Condicions dels espais lliures pblics. ........................................................ 114
CAPTOL 8.- SISTEMA D'EQUIPAMENTS.- (Clau 7) ................................................... 115
Article 148.- Definici i tipus dequipaments comunitaris. ............................................... 115
Article 149.- Desenvolupament del POUM...................................................................... 115
Article 150.- Definici i usos dequipaments classificaci. .............................................. 116
Article 151.- Titularitat i rgim urbanstic. ........................................................................ 117
Article 152.- Condicions dordenaci i dedificaci. ......................................................... 117
Article 153.- Condicions ds. .......................................................................................... 117
CAPTOL 9.- SISTEMA AEROPORTUARI.- (Clau 8) .................................................... 119
Article 154.- Definici. ...................................................................................................... 119
Article 155.- Condicions dordenaci, dedificaci i s. ................................................... 120
CAPTOL 10.- SISTEMA DHABITATGE DOTACIONAL PBLIC.- (Clau 9) ............... 122
Article 156.- Definici i previsions.................................................................................... 122
TTOL CINQU. RGIM DEL SL URB. ........................................................................ 123
REGULACI DE PARMETRES PARTICULARS.................................................................. 123
CAPTOL 1.- ZONA DEL CENTRE HISTRIC DE TARRAGONA.- (CLAU 11) ........... 123
Article 157.- Definici. ...................................................................................................... 123
Article 158.- Definici i tipus dordenaci. ....................................................................... 123
Article 159.- Desenvolupament del POUM...................................................................... 123
Article 160.- Condicions de parcella. .............................................................................. 124
Article 161.- Condicions generals d'edificaci. ................................................................ 124
Article 162.- Condicions desttica. ................................................................................. 125
Article 163.- Condicions d's. .......................................................................................... 127
Article 164.- Indicacions complementries. ..................................................................... 127
CAPTOL 2.-ZONA DE CENTRE HISTRIC DE FERRAN I MONNARS.- (CLAU 12). 128
Article 165.- Definici clau 12 i subzones. ....................................................................... 128
Article 166.- Tipus dordenaci. ....................................................................................... 128
Article 167.- Condicions de solar i planta. ....................................................................... 128
Article 168.- Condicions d'aprofitament. .......................................................................... 128
Article 169.- Condicions esttiques. ................................................................................ 128
Article 170.- Condicions d's. .......................................................................................... 129
CAPTOL 3.- ZONA DEIXAMPLE.- (Clau 13) ............................................................... 130
Article 171.- Definici. ...................................................................................................... 130
Article 172.- Tipus d'ordenaci. ....................................................................................... 130
Article 173.- Subzones. ................................................................................................... 130

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA

CAPTOL 4.- ZONA DEIXAMPLE INTENSIU.- (Clau 13a) ........................................... 131


Article 174.- Definici. ...................................................................................................... 131
Article 175.- Subzones. ................................................................................................... 131
Article 176.- Condicions de parcella. .............................................................................. 131
Article 177.- Condicions d'edificaci. ............................................................................... 131
Article 178.- Condicions d's.- ......................................................................................... 133
Article 179.- Condicions esttiques.- ............................................................................... 134
CAPTOL 5.- ZONA DEIXAMPLE SEMIINTENSIU.- (Clau 13b) .................................. 136
Article 180.- Definici. ...................................................................................................... 136
Article 181.- Condicions de parcella. .............................................................................. 136
Article 182.- Condicions d'edificaci. ............................................................................... 136
Article 183.- Condicions d's. .......................................................................................... 137
CAPTOL 6.- ZONA DORDENACI VOLUMTRICA ESPECFICA.- (Clau 14) ......... 138
Article 184.- Definici. ...................................................................................................... 138
Article 185.- Subzones. ................................................................................................... 138
CAPTOL 7.- SUBZONA DORDENACI VOLUMTRICA ESPECFICA EN SITUACI
CONSOLIDADA.- (Clau 14a) ......................................................................................... 139
Article 186.- Definici. ...................................................................................................... 139
Article 187.- Condicions de parcella. .............................................................................. 139
Article 188.- Condicions dedificaci i ds ...................................................................... 139
CAPTOL 8.- REGULACI ESPECIAL XALETS DEL TENNIS. (Clau 14a1) ............... 140
Article 189.- Condicions dedificaci de la regulaci especial dels xalets del tennis. ..... 140
CAPTOL 9.- SUBZONA DORDENACI VOLUMTRICA ESPECFICA. NOVA
ORDENACI.- (Clau 14b) .............................................................................................. 141
Article 190.- Definici. ...................................................................................................... 141
Article 191.- Tipus d'ordenaci. ....................................................................................... 141
Article 192.- Edificabilitats. .............................................................................................. 141
Article 193.- Condicions d's. .......................................................................................... 142
Article 194.- Condicions esttiques. ................................................................................ 142
CAPTOL 10.- NORMATIVES ESPECIALS DE LA CLAU 14a2 ZONA DE LES
CASES ALLADES. ........................................................................................................ 143
Article 195.- Definici clau 14a2, zona de cases allades ............................................... 143
Article 196.- Tipus dordenaci. ....................................................................................... 143
Article 197.- Condicions de parcella. .............................................................................. 143
Article 198.- Condicions dedificaci. ............................................................................... 143
Article 199.- Condicions d's. .......................................................................................... 144
Article 200.- Regulaci Especial Marqus de Montoliu.- Clau 14a2 ............................... 144
Article 201.- Regulacions especials de protecci de les vistes del passeig de Sant Antoni.
cases allades, Clau 14a2. ......................................................................... 145
CAPTOL 11.- NORMATIVES ESPECIALS DE LA CLAU 14a2 ZONA PLA ESPECIAL
JAUME I TABACALERA ................................................................................................ 147
Article 202.- Definici. ...................................................................................................... 147
Article 203.- Tipus dordenaci. ....................................................................................... 147
Article 204.- Condicions de parcella. .............................................................................. 147
Article 205.- Condicions d'edificaci. ............................................................................... 147
Article 206.- Condicions d's. Son daplicaci a tot lmbit de lantic PERI Jaume I Tabacalera. ................................................................................................. 148
Article 207.- Diversos. ..................................................................................................... 148
Article 208.- Zona de lantiga fbrica de tabacs. ............................................................. 148
CAPTOL 12.- NORMATIVES ESPECIALS DE LA CLAU 14a2 ZONA OEST 1a i 2a
ETAPES .......................................................................................................................... 150
Article 209.- Definici i subzones .................................................................................... 150
Article 210.- Tipus dordenaci. ....................................................................................... 150
Article 211.- Condicions d'edificaci. ............................................................................... 150
Article 212.- Condicions d's. .......................................................................................... 152
Article 213.- Diversos. ..................................................................................................... 152

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA

CAPTOL 13.- NORMATIVES ESPECIALS DE LA CLAU 14a2. ZONA DE SANT


SALVADOR. ZONA DE SANT RAMON (ANTIC PLA PARCIAL 18).- (Clau 14a2) ..... 153
Article 214.- Definici. ...................................................................................................... 153
Article 215.- Regulaci de Blocs Allats de Sant Salvador: Clau 17b*(abans clau 14a2) 153
Article 216.- Ciutat Jard de Sant Salvador. Clau 17a2* ................................................. 154
Article 217.- Poblat - 14a2. .............................................................................................. 155
Article 218.- Determinacions comunes del Pla Parcial 18 de Sant Ramon .................... 156
Article 219.- Disposicions per zones. .............................................................................. 157
Article 220.- Zona residencial R1. ................................................................................... 157
Article 221.- Zona residencial R2. ................................................................................... 159
Article 222.- Zona Residencial R3. .................................................................................. 161
Article 223.- Determinacions per a la zona comercial. .................................................... 163
CAPTOL 14.- NORMATIVA ESPECIAL DE LA ZONA DE SANT PERE SESCELADES
(Claus 14a2 i 14b) .......................................................................................................... 165
Article 224.- Definici. ...................................................................................................... 165
Article 225.- Regulaci General....................................................................................... 165
Article 226.- Regulaci de blocs allats. .......................................................................... 166
Article 227.- Edificaci contnua en illa oberta. ............................................................... 166
CAPTOL 15.- NORMATIVES ESPECIALS ZONES: TORREFORTA-EIXAMPLE. LA
GRANJA. LA GRANJA-GAI. LA GRANJA-CARRETERA DE REUS.- (Claus 14a2) 168
Article 228.- Definici. ...................................................................................................... 168
Article 229.- Tipus dordenaci. ....................................................................................... 168
Article 230.- Condicions de parcella. .............................................................................. 168
Article 231.- Condicions d'edificaci. ............................................................................... 168
Article 232.- Condicions d's. .......................................................................................... 169
Article 233.- Quadre de caracterstiques particulars dels polgons. ................................ 169
CAPTOL 16.- NORMATIVA ESPECIAL ZONA DEL PLA PARCIAL CAMPCLAR
(Clau 14a2)...................................................................................................................... 170
Article 234.- Definici. ...................................................................................................... 170
Article 235.- Definici dedificaci unifamiliar allada o en filera...................................... 170
Article 236.- Condicions d's. .......................................................................................... 170
Article 237.- Condicions dedificaci. ............................................................................... 170
Article 238.- Diversos. ..................................................................................................... 171
Article 239.- Definici de ledificaci en blocs oberts. ..................................................... 171
Article 240.- Condicions d's. .......................................................................................... 172
Article 241.- Condicions dedificaci. ............................................................................... 172
CAPTOL 17.- NORMATIVA ESPECIAL ZONA DEL PLA PARCIAL 3 ZONA
UNIVERSITRIA.- (Claus 14a2) .................................................................................... 174
Article 242.- Tipus dordenaci. ....................................................................................... 174
Article 243.- Condicions de solar i planta. ....................................................................... 174
Article 244.- Condicions daprofitament. .......................................................................... 174
Article 245.- Condicions ds. .......................................................................................... 175
CAPTOL 18.- NORMATIVA ESPECIAL ZONA DEL PLA PARCIAL 2 ZONA OEST
HOSPITAL JOAN XXIII.- (Claus 14a2) .......................................................................... 176
Article 246.- Condicions generals .................................................................................... 176
Article 247.- Quadre per illes edificables de sl net, sostre mxim i densitat mxima. .. 176
Article 248.- Condicions de solar i planta. ....................................................................... 177
Article 249.- Condicions ds i aprofitament. ................................................................... 178
Article 250.- Condicions de ledificaci. ........................................................................... 179
Article 251.- Regulaci esttica. ...................................................................................... 181
Article 252.- Modificaci de les condicions edificatries. ................................................ 182
Article 253.- Regulaci de les zones verdes i els equipaments. ..................................... 183
CAPTOL 19.- NORMATIVA ESPECIAL ANTIC PLA PARCIAL 31 CALA MRA
CALA TAMARIT.............................................................................................................. 184
Article 254.- Tipus dordenaci. ....................................................................................... 184

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA

CAPTOL 20.- TORREFORTA.- (Clau 15) ..................................................................... 185


Article 255.- Definici. ...................................................................................................... 185
Article 256.- Tipus dordenaci. ....................................................................................... 185
Article 257.- Condicions de parcella. .............................................................................. 185
Article 258.- Condicions d'edificaci. ............................................................................... 185
Article 259.- Condicions d's. .......................................................................................... 186
Article 260.- Diversos. ..................................................................................................... 186
CAPTOL 21.- CONSERVACI DE L'ESTRUCTURA URBANA.- (Clau 16) ............... 187
Article 261.- Definici. ...................................................................................................... 187
Article 262.- Tipus dordenaci. ....................................................................................... 187
Article 263.- Condicions ds. .......................................................................................... 189
Article 264.- Condicions esttiques. ................................................................................ 189
CAPTOL 22.- EDIFICACI ALLADA UNIFAMILIAR (Clau 17a). ............................... 190
Article 265.- Definici. ...................................................................................................... 190
Article 266.- Tipus dordenaci. ....................................................................................... 190
Article 267.- Condicions de parcella. .............................................................................. 190
Article 268.- Condicions d'edificaci. ............................................................................... 190
Article 269.- Condicions d's. .......................................................................................... 191
Article 270.- Condicions esttiques. ................................................................................ 192
Article 271.- Diversos. ..................................................................................................... 192
Article 272.- Quadre de caracterstiques especials. ........................................................ 193
CAPTOL 23.- EDIFICACI ALLADA PLURIFAMILIAR (Clau 17b). .......................... 194
Article 273.- Definici. ...................................................................................................... 194
Article 274.- Tipus dordenaci. ....................................................................................... 194
Article 275.- Condicions de parcella. .............................................................................. 194
Article 276.- Condicions d'edificaci. ............................................................................... 194
Article 277.- Condicions d's ........................................................................................... 195
Article 278.- Condicions esttiques. ................................................................................ 195
Article 279.- Diversos. ..................................................................................................... 196
Article 280.- Quadre de caracterstiques. Edificaci allada plurifamiliar - clau 17b ....... 197
Article 281.- Condicions especials de la Mra ................................................................ 198
Article 282.- Regulaci especial de lantiga Unitat dActuaci 27, Via Augusta.
clau 17b6 .................................................................................................... 200
CAPTOL 24.- ZONA DE TRANSFORMACI D'S.- (Clau 18). .................................. 205
Article 283.- Definici i regulaci. .................................................................................... 205
CAPTOL 25.- REGULACI DE LES ZONES (CLAU 19): INDUSTRIAL, TERCIRIA,
DE TRANSFORMACI DS DEL PDUAIT .................................................................. 206
Article 285.- Objecte. ....................................................................................................... 206
Article 286.- Parcellacions, edificacions, i activitats disconformes amb el planejament. 206
Article 287.- Condicions de solar i planta. ....................................................................... 206
Article 288.- Condicions d'edificaci. ............................................................................... 207
Article 289.- Condicions d's. .......................................................................................... 208
Article 290.- Condicions esttiques. ................................................................................ 211
Article 291.- Diversos. ..................................................................................................... 211
CAPTOL 26.- REGULACI DE LA ZONA DE GRAN INDSTRIA.- (Clau 20) .......... 214
Article 292.- Definici. ...................................................................................................... 214
Article 293.- Condicions dedificabilitat. ........................................................................... 214
Article 294.- Parcella mnima.......................................................................................... 214
Article 295.- Volum mxim............................................................................................... 214
Article 296.- Ocupaci mxima de parcella. ................................................................... 214
Article 297.- Alada mxima. ........................................................................................... 214
Article 298.- Separacions. ............................................................................................... 215
Article 299.- Usos. ........................................................................................................... 215
Article 300.- Aparcaments. .............................................................................................. 215
Article 301.- Normativa especial gran indstria. .............................................................. 215
Article 302.- Zona de mitjana indstria. ........................................................................... 215

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA

CAPTOL 27.- POLGONS DACTUACI EN SL URB. ........................................... 216


Article 303.- Definici. ...................................................................................................... 216
Article 304.- Regulaci .................................................................................................... 216
Article 305.- Deures dels propietaris ............................................................................... 216
CAPTOL 28.- PLANS DE MILLORA URBANA. ........................................................... 217
Article 306.- Definici ....................................................................................................... 217
Article 307.- Regulaci. ................................................................................................... 217
Article 308.- Deures dels propietaris ............................................................................... 217
TTOL SIS.-RGIM DEL SL URBANITZABLE .................................................................. 218
CAPTOL 1.- DISPOSICIONS GENERALS ................................................................... 218
Article 309.- Definici. ...................................................................................................... 218
Article 310.- Regulaci. ................................................................................................... 218
Article 311.- Sectors de sl urbanitzable. ........................................................................ 218
Article 312.- Deures dels propietaris. .............................................................................. 219
TTOL SET.-REGULACI DEL SL NO URBANITZABLE ................................................ 220
CAPTOL 1.- DISPOSICIONS GENERALS ................................................................... 220
Article 313.- Definici. ...................................................................................................... 220
Article 314.- Objectius i principis dordenaci del sl no urbanitzable. ........................... 220
Article 315.- Categories de sl no urbanitzable............................................................... 222
Article 316.- Zones. ......................................................................................................... 223
Article 317.- Sistemes urbanstics generals en sl no urbanitzable. ............................... 224
Article 318.- Desenvolupament del POUM en el sl no urbanitzable. ............................ 225
Article 319.- Divisions, fraccionaments i segregacions de finques. ................................ 225
Article 320.- Sl subjecte a risc o afectaci..................................................................... 226
CAPTOL 2.- CONDICIONS DE PROTECCI MEDIAMBIENTALS ............................. 227
Article 321.- Condicions generals. ................................................................................... 227
Article 322.- Protecci de la biodiversitat. ...................................................................... 227
Article 323.- Protecci de la xarxa hdrica i de la qualitat de les aiges. ........................ 227
Article 324.- Residus. ...................................................................................................... 228
Article 325.- Moviments de terres en finques rstiques. ................................................. 228
Article 326.- Tala darbres. .............................................................................................. 228
Article 327.- Accs motoritzat. ......................................................................................... 228
Article 328.- Condicions daplicaci al sl forestal. ......................................................... 228
CAPTOL 3.- CONDICIONS PAISATGSTIQUES.......................................................... 230
Article 329.- Condicions generals per a les transformacions del sl en els paisatges
rurals. .......................................................................................................... 230
Article 330.- Condicions paisatgstiques per a les edificacions en sl no urbanitzable. . 230
Article 331.- Cartells publicitaris. ..................................................................................... 232
Article 332.- Estudis dimpacte i integraci paisatgstica. ............................................... 233
Article 333.- Informe dimpacte i integraci paisatgstica ................................................ 234
Article 334.- Contingut de lestudi dimpacte i integraci paisatgstica per a la implantaci
dedificacions agrries.- .............................................................................. 235
CAPTOL 4.- REGULACI DUSOS, ACTIVITATS I EDIFICACIONS. ........................ 236
Article 335.- Rgim dels usos i edificacions i procediments dautoritzaci.- ................... 236
Article 336.- Condicions generals de les edificacions.- ................................................... 237
Article 337.-Condicions particulars per a construccions i installacions prpies
d'actuacions especfiques d'inters pblic en sl no urbanitzable ............. 238
Article 338.-Condicions particulars per a construccions i installacions prpies d'una
activitat agrcola, ramadera o forestal. ....................................................... 238
Article 339.-Condicions particulars per a edificacions destinades a lhabitatge familiar o a
l'allotjament de persones treballadores temporeres................................... 240
Article 340.- Condicions particulars per a edificacions i installacions de turisme rural i de
cmping. ..................................................................................................... 240
Article 341.- Condicions particulars per a edificacions i installacions destinades a la
prestaci de serveis de la xarxa viria. ...................................................... 241

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA

Article 342.- Condicions particulars per a edificacions i installacions vinculades a


l'execuci, el manteniment i el funcionament de les obres pbliques........ 241
Article 343.- Reconstrucci i rehabilitaci de masies i cases rurals................................ 241
Article 344.- Autoritzacions dusos, edificacions i infraestructures en el sl de protecci
especial....................................................................................................... 242
Article 345.- Rgim dels usos i edificacions existents en el sl no urbanitzable. ........... 243
Article 346.- Rgim dels usos i edificacions existents en els sls de protecci especial i
territorial del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona....................... 244
Article 347.- Condicions generals de les tanques. .......................................................... 244
CAPTOL 5.- REGULACI DE SUBZONES AL SL DE PROTECCI PREVENTIVA
(Clau P). .......................................................................................................................... 246
Article 348.- Subzona Sl agrcola permanent en sl de protecci preventiva
(clau 31-P) .................................................................................................. 246
Article 349.- Subzona Sl rstic protegit en sls de protecci preventiva (clau 32-P) 247
Article 350.- Subzona Sl rstic en sls de protecci preventiva (clau 33-P).............. 247
Article 351.- Subzona Sl forestal en sls de protecci preventiva (clau 34-P) .......... 247
CAPTOL 6.- REGULACI DE SUBZONES AL SL DE PRESERVACI DE
CORREDORS DINFRAESTRUCTURES (Clau CI)....................................................... 249
Article 352.- Subzona Sl rstic en sls de preservaci de corredors dinfraestructures
(clau 33-CI) ................................................................................................. 249
CAPTOL 7.- REGULACI DE LES SUBZONES DEL SL DE PROTECCI ESPECIAL
ORDINARI, (Clau EO) DEL PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL CAMP DE
TARRAGONA. I REGULACI DE LES SUBZONES DEL SL QUALIFICAT AMB LA
Clau 3 DE SL NO URBANITZABLE DEL PLA DIRECTOR COSTANER 1 ............... 250
Article 353.- Subzona de Sl agrcola permanent en sl de protecci especial ordinari
(clau 31-EO).
Subzona de Sl no urbanitzable del sistema costaner amb la categoria 3
(clau 31-C3) ................................................................................................ 250
Article 354.- Subzona Sl rstic protegit en sl de protecci especial ordinari
(clau 32-EO) ............................................................................................... 251
Article 355.- Subzona de Sl rstic protegit en sl de protecci especial ordinari
(clau 33-EO).
Subzona de Sl no urbanitzable del sistema costaner amb la categoria 3
(clau 33-C3) ................................................................................................ 252
Article 356.- Subzona de Sl forestal en sl de protecci especial ordinari (clau 34-EO).
Subzona de Sl no urbanitzable del sistema costaner amb la categoria 3
(clau 34-C3) ................................................................................................ 252
CAPTOL 8.- REGULACI DE SUBZONES AL SL COSTANER 1.- (Clau C1) ....... 254
Article 357.- Sl agrcola permanent en sl no urbanitzable costaner 1 (clau 31-C1). .. 254
Article 358.- Subzona Sl rstic en sl no urbanitzable costaner 1 (clau 33-C1). ....... 255
Article 359.- Subzona Sl forestal en sl no urbanitzable costaner 1 (clau 34-C1).- .. 255
Article 360.- Subzona Cmping en sl no urbanitzable costaner 1 (clau 37-C1). ....... 257
CAPTOL 9.- REGULACI DE SUBZONES AL SL COSTANER 2.- (Clau C2) ....... 258
Article 361.- Subzona Sl agrcola permanent en sl no urbanitzable costaner 2
(clau 31-C2) ................................................................................................ 258
Article 362.- Subzona Sl rstic en sl no urbanitzable costaner 2 (clau 33-C2)......... 259
Article 363.- Subzona Sl forestal en sl no urbanitzable costaner 2 (clau 34-C2) ..... 259
Article 364.- Subzona Cmping en sl no urbanitzable costaner 2 (clau 37-C2) ......... 260
CAPTOL 10.- REGULACI DE SUBZONES DEL SL COSTANER.- INCLS EN EL
PEIN (Clau CPEIN) ......................................................................................................... 261
Article 365.- Regulacions comuns del sl no urbanitzable costaner incls en el PEIN
(clau CPEIN). .............................................................................................. 261
Article 366.- Subzona Sl agrcola permanent en sl no urbanitzable costaner incls en
el PEIN (clau 31-CPEIN). .......................................................................... 261
Article 367.- Subzona Sl rstic protegit en sl no urbanitzable costaner incls en el
PEIN (clau 32-CPEIN). .............................................................................. 262

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA

Article 368.- Subzona Sl forestal en sl no urbanitzable costaner incls en el PEIN


(clau 34-CPEIN). ........................................................................................ 262
CAPTOL 11.- REGULACI DEL SL INCLS DINS LMBIT DE LANELLA VERDA
(Clau AV)......................................................................................................................... 263
Article 369.- Regulacions especfiques pel sol incls dins lmbit de lAnella Verda
(clau AV). .................................................................................................... 263
TTOL VUIT.- REGULACI DEL SL SOTMS A RISCOS ................................................ 264
Article 370.- Definicions ................................................................................................... 264
Article 371.- Condicions generals .................................................................................... 268
Article 372.- Condicions que han de preveure els projectes durbanitzaci. .................. 269
Article 373.- Condicions daplicaci a lestaci de classificaci dADIF. ......................... 270
Article 374.- Condicions ds pels sectors de planejament derivat. ................................ 270
Article 375.- Condicions que han de gaudir les edificacions. .......................................... 272

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


-4a revisi del pla general dordenaci urbanaNORMES URBANSTIQUES

TTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS


CAPTOL 1.- NATURALESA, MBIT I VIGNCIA.
Article 1.- mbit territorial i objecte del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal.
Aquest Pla dordenaci urbanstica municipal constitueix linstrument dordenaci integral del
territori del municipi de Tarragona de conformitat amb el que disposa lactual legislaci
urbanstica en relaci al desenvolupament urbanstic sostenible tot preservant els recursos
naturals i de paisatge, arqueolgics, histrics i culturals.

Article 2.- Definici.


1. Aquestes Normes urbanstiques juntament amb la resta de documents exigits pels articles
59 i concordants del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 dagost, pel qual saprova el Text Refs de
la Llei durbanisme, formen part del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Tarragona, el
qual esdev el resultat de la 4 Revisi del Pla General dOrdenaci Urbana i dadaptaci del
mateix a la nova legislaci urbanstica catalana.
2. Les presents Normes tenen com a antecedent immediat les Normes i Ordenances de la 3
Revisi Adaptaci del Pla General d Ordenaci Urbana de Tarragona, aprovada definitivament
el 10.01.1995 i que prov de la Revisi adaptaci del Pla General d Ordenaci Urbana
aprovada definitivament l11.05.1984, la qual a ms dincorporar les ordenances dedificaci
aprovades per Ordres Ministerials de 30.07.1974, 31.07.1975 i 18.02 i 13.05 de 1976- vingu a
revisar la revisi adaptaci de 10.05.1973, que revis, per primer cop, el Pla General
dOrdenaci Urbana de Tarragona de 1960.

Article 3.- Autoritzaci.


La Revisi anticipada del Pla General de Tarragona fou autoritzada per la Resoluci del
Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques de 23 de maig de 2000.

Article 4.- Marc Legal.


1. Aquest text del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Tarragona (en endavant POUM)
sha redactat dacord amb lordenament urbanstic vigent i la resta de disposicions sectorials
comunitries, estatals, autonmiques i locals vigents que sn daplicaci, en especial la referida
als establiments comercials i la normativa sectorial referent a ports i daltres infraestructures,
costes, espais naturals i patrimoni historicoartstic. Les referncies a la Llei cal entendre-les
fetes al Text refs de la Llei dUrbanisme, aprovat per DL 1/2010, de 3 dagost. En el cas de
que shagi mantingut alguna referncia a preceptes legals derogats, sentendr que es tracta
duna errada material sense efectes.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 1

2. El POUM s pblic, executiu i obligatori. Les seves determinacions tenen carcter


prevalent sobre qualsevol disposici municipal amb un objectiu semblant i la seva interpretaci
no podr contradir, en cap cas, les determinacions i principis que es derivin de la legislaci
urbanstica vigent.
3. En tot all no previst per aquesta normativa i, en general per aquest POUM, seran
daplicaci les normes i lleis vigents en matria urbanstica i la resta de normes sectorials que
siguin daplicaci.
4. Les Normes de Planejament urbanstic i aquelles futures normes que pugui establir el
Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques dictades dacord amb larticle 62 del Text
Refs de la Llei durbanisme, seran daplicaci en aquest municipi de manera complementria
en aquells aspectes no previstos en aquest Pla dOrdenaci Urbanstica.

Article 5.- Contingut.


1.

Aquest POUM est integrat pels documents segents:


-

Memria informativa, descriptiva i justificativa


Programa de participaci ciutadana.
Informe de sostenibilitat econmica i memria social
Estudi davaluaci de la mobilitat generada
Normes urbanstiques
Catleg de bns protegits
Catleg de masies i cases rurals en sl no urbanitzable
Lagenda i lavaluaci econmica i financera
Documentaci ambiental (informe de sostenibilitat ambiental)

2.

Plnols dinformaci

3.

Plnols dordenaci urbanstica

Article 6.- Publicitat i vigncia.


1. Aquest POUM entrar en vigor lendem de la publicaci de ledicte de lacord daprovaci
definitiva i de la seva normativa urbanstica en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i
tindr vigncia indefinida.
2. Aquest Pla, les seves Normes Urbanstiques i els altres documents que lintegren sn
pblics i qualsevol persona pot consultar-los i demanar-ne informaci a lAjuntament. Sn
tamb pblics els Plans, Estudis o altres instruments urbanstics que saprovin en
desenvolupament i execuci del present POUM.

Article 7.- Revisi.


1. La revisi del POUM ser procedent en els supsits segents:
a)

Quan shagi complert el termini de 12 anys de vigncia.

b)

Quan saprovi un Pla Director Urbanstic que afecti la totalitat o part substancial del
terme municipal.

c)

Quan disposicions dordre superior obliguin a la previsi despais pblics ms extensos.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 2

d)

Quan es justifiqui lexistncia de disfuncions entre les previsions daquest pla i les
necessitats reals de sl per crear habitatge, per lestabliment dactivitats econmiques o
b per la necessitat dinfraestructures dinters general.

e)

Quan per lelecci dun model territorial diferent o per circumstncies de tipus
econmic, demogrfic o dels riscos collectius que afecten al territori es plantegin nous
criteris respecte de lestructura general i orgnica del territori o de la classificaci del
sl.

2. La revisi ser preceptiva en els supsits segents:


a)

Quan aix ho estableixin els instruments de planejament urbanstic o territorial de


carcter supramunicipals que saprovin amb posterioritat a la seva entrada en vigor.

b)

Quan per ra del desplegament i execuci de les seves previsions, la poblaci (entesa
com a vens, persones inscrites en el padr dhabitants) arribi a la xifra de 180.000
habitants i, lrgan competent en matria de protecci civil de la Generalitat de
Catalunya, una vegada analitzades les condicions de risc vigents en aquell moment,
dacord amb els criteris de capacitat de gesti demergncies probables, determini la
necessitat de la revisi per establir, si sescau, les correccions daquest risc per a un
creixement ulterior de la poblaci.

Article 8.- Modificaci.


1. En qualsevol moment es podran modificar els diferents elements del POUM, dacord amb la
legislaci urbanstica en vigor. Les propostes de modificaci shauran de raonar i justificar
expressament, en quant a la necessitat de la iniciativa i loportunitat i la convenincia en relaci
amb els interessos pblics i privats concurrents.
2. La modificaci que tingui per objecte alterar la zonificaci o ls urbanstic dels espais lliures,
les zones verdes o els equipaments esportius considerats com a sistemes urbanstics generals
o locals es tramitaran segons la legislaci urbanstica en vigor. Aquesta tramitaci especial no
ser necessria quan es tracti de la regularitzaci i o canvi de la configuraci fsica de zones
verdes que no alterin ni la funcionalitat, ni la superfcie ni la localitzaci del territori.

Article 9.- Interpretaci.


1. Els documents daquest POUM sinterpretaran sempre segons el seu contingut i dacord
amb els objectius i les finalitats expressades sobre la base daquells criteris que, partint del
sentit propi de les seves paraules en relaci amb el context i antecedents, tinguin en compte
principalment el seu esperit i finalitat i la realitat social del moment en qu han dsser aplicats.
En casos de contradicci entre documents del mateix rang normatiu o dimprecisi, prevaldr
sempre la interpretaci ms favorable a menys edificabilitat, ms dotaci per a espais pblics,
menys incidncia paisatgstica i ms protecci ambiental.
2. Quan hi hagi contradiccions grfiques entre plnols de diferent escala, prevalen aquells en
qu la definici sigui ms acurada. En supsits de conflicte irreductible entre diferents
documents del Pla, preval el que estableixi la documentaci escrita llevat que es tracti de
quantificaci de superfcies de sl en qu cal atenir-se a la superfcie real.
3. Quan en un mateix territori concorrin diverses proteccions, tant les derivades de la legislaci
sectorial o de llurs instruments especfics de planejament com les de carcter urbanstic, es
ponderar linters pblic que hagi de prevaler i es cercar la utilitzaci ms racional possible
del territori.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 3

4. La delimitaci de sectors i polgons dactuaci urbanstica, tenint en compte les tolerncies


necessries en tot alament topogrfic, podr ser precisada o ajustada en els corresponents
documents de planejament derivat que es despleguin, amb un mxim dun 5% del total de la
superfcie del sector o polgon dactuaci.
Noms sadmetran alteracions de la forma i dimensi per tal dajustar els corresponents mbits
a alineacions oficials, a caracterstiques naturals del terreny, a lmits fsics, a partions de
propietat i, en general, a elements naturals o artificials dinters que aix ho justifiquin i dins dun
mxim dun 5% del total de la superfcie del sector o polgon dactuaci urbanstica.
5. Prevaldr el que estableixi la documentaci escrita en el supsit que es doni un conflicte
irreductible entre la documentaci imperativa del pla, sempre que no pugui sser resolt atenent
els criteris generals determinats per lordenament jurdic; llevat que el conflicte es refereixi a
quantificaci de superfcies de sl, supsit en el qual cal atenir-se a la superfcie real.
6. Lordenaci dibuixada als plnols dordenaci dins dels mbits de planejament derivat s
orientativa, si no sassenyala una altra cosa, tota vegada que aquests ltims sn instruments
danlisi de ms detall que el planejament general.

Article 10.- Obligatorietat.


Les presents normes urbanstiques, juntament amb els plnols dordenaci, constitueixen el
cos normatiu especfic en matria urbanstica del municipi de Tarragona. El que no s previst al
POUM, es regular per la legislaci urbanstica i dordenaci del territori aplicable en cada cas.
Tant lAdministraci com els particulars estan obligats a complir les determinacions o
disposicions del POUM, i especialment, daquestes normes. Qualsevol actuaci o intervenci
sobre el territori, tingui carcter definitiu o provisional, sigui diniciativa privada o pblica, haur
dajustar-se a les disposicions esmentades.

Article 11.- Claus didentificaci.


Cada sistema i zona s'assenyala amb la corresponent clau d'identificaci que els identifica en
els plnols d'ordenaci. La relaci dels sectors i dels polgons d'actuaci tamb s'identifiquen
en els plnols dordenaci .

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 4

CAPTOL 2.- DESENVOLUPAMENT DEL POUM


Article 12.- Desenvolupament del POUM.
1. A fi de complementar i desenvolupar lordenaci establerta per les determinacions del
POUM selaboraran en els termes previstos en aquestes normes i segons preveu la legislaci
urbanstica en vigor i les normes que la complementen el programa dactuaci urbanstica
municipal, en el seu cas, i el planejament urbanstic derivat.
2. Quan no sigui necessari o no estigui prevista laprovaci prvia dels documents esmentats
en el pargraf anterior, les determinacions del Pla dordenaci seran susceptibles daplicaci
directa i immediata.
3. Per tal de completar la regulaci urbanstica, es poden tramitar ordenances municipals.
4. Tots els plans, projectes i qualsevol altre document urbanstic de desenvolupament de les
previsions daquest POUM hauran de garantir laccessibilitat i la utilitzaci amb carcter general
dels espais ds pblic, i no seran aprovats si no observen les determinacions i els criteris
establerts a la normativa sobre promoci de laccessibilitat i supressi de barreres
arquitectniques.

Article 13.- Desenvolupament del Pla en sl urb.


1. El desenvolupament de les determinacions del POUM de Tarragona en sl urb es
realitzar generalment per gesti directa o, quan sigui necessari, mitjanant polgons dactuaci
urbanstica, la delimitaci dels quals s fixada en els plnols dordenaci. Per a aquests mbits
el POUM determina la seva zonificaci de forma expressa. s a dir, la situaci i la qualificaci
de les zones susceptibles daprofitament privat, la xarxa viria, els espais lliures, els
equipaments, etc. . Tanmateix, amb posterioritat a laprovaci del POUM, es podran delimitar
nous polgons dactuaci i tramitar facultativament plans especials i de millora urbana dacord
amb els criteris de la legislaci urbanstica.
2. A ms, es poden formular plans de millora urbana i plans especials per a desenvolupar
aspectes concrets del planejament, sempre que no es pugui concretar mitjanant la
corresponent llicncia urbanstica, o ja sigui per raons de reforma interior, de remodelaci
urbana, de transformaci ds, de reurbanitzaci, completar el teixit urb o la urbanitzaci,
entre daltres, dacord amb la legislaci urbanstica en vigor.
3. Ser preceptiva la formaci prvia de plans especials urbanstics i de millora urbana en les
rees respecte de les quals es faci aquesta expressa previsi.

Article 14.- Desenvolupament del Pla en sl urbanitzable.


1. En sl urbanitzable delimitat, el POUM es desenvolupar necessriament mitjanant la
figura del Pla parcial urbanstic, laprovaci definitiva del qual s condici indispensable per a la
realitzaci dintervencions de qualsevol tipus en el territori corresponent, llevat del supsit dels
sistemes, ja es tracti de sistemes generals que sexecutin de forma independent dels sectors
del planejament parcial, ja es tracti de sistemes locals adscrit a un sector pel propi POUM.
2. Lmbit territorial dels plans parcials haur de ser concordant amb els sectors de
planejament delimitats al POUM. Si b, sadmetran ajustos de lmits i superfcies els quals es
definiran duna manera ms acurada en linstrument de planejament derivat. Aquest POUM
defineix els parmetres normatius bsics dels sectors urbanitzables delimitats.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 5

3. En cas que es delimitin mitjanant una modificaci puntual de POUM sectors de sl


urbanitzable no delimitat, aquests es desplegarien obligatriament mitjanant laprovaci dun
Pla parcial de delimitaci que contindrien una justificaci especfica de loportunitat i
convenincia del seu desenvolupament dacord amb els interessos pblics derivats de
limperatiu dutilitzaci racional del territori i de preservaci dels valors paisatgstics i culturals.

Article 15.- Caracterstiques bsiques de les obres durbanitzaci que shan de


contemplar en el planejament derivat.
En sl urb i en sl urbanitzable delimitat el planejament urbanstic derivat contemplar la
definici de les obres durbanitzaci ja sigui per a nova implantaci o b per a la
reurbanitzaci delements preexistents, dacord amb els segents continguts i caracterstiques
bsiques:
1. Condicions generals per a tots els tipus de sl i sectors: El planejament derivat haur de
contemplar com a obres durbanitzaci necessries:
a)

b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)

explanaci de vials i pavimentaci i tractament de calades, vorades, voreres i espais


lliures, aix com la justificaci de lacompliment de la supressi a les barreres
arquitectniques i la implantaci de guals per a les persones amb mobilitat reduda.
implantaci o remodelaci de xarxes dabastament daigua aix com els hidrants
dincendi segons estableix el Decret 241/1994 de 26 de juliol.
xarxa de sanejament.
subministrament denergia elctrica.
installacions de gas
telecomunicacions dacord amb el Pla Director de Telecomunicacions que estigui en
vigor
enllumenat pblic.
arbrat i jardineria
mobiliari urb i senyalitzaci.

2. Condicions particulars comuns als sectors de sl urb no consolidat en rees de millora


urbana i de finalitzaci de la urbanitzaci i als sectors de sl urbanitzable delimitat:
a) En la definici dels elements durbanitzaci dels serveis urbanstics daquests sectors,
quan el seu s global sigui el residencial, shaur destudiar la viabilitat tcnica i econmica
de la implantaci dun sistema integrat de recollida pneumtica de residus slids urbans o
aquells sistemes que laven tecnolgic aporti, dacord amb els sistemes, tecnologia i
solucions particulars que resultin ms adients en funci de la extensi, el nombre
dhabitatges i la superfcie destinada a altres usos de cada sector, i els criteris que es
determinin en funci del seu carcter nic, la major facilitat daquestes operacions, la
garantia sobre la minimitzaci de molsties en lentorn i la major facilitat i economia en el
manteniment de les installacions i la seva explotaci.
b)

Connexions exteriors a les infraestructures i xarxes de serveis.

Caldr definir el disseny i projecte de realitzaci dels elements dinfraestructura viria i de


mobilitat, necessaris per tal de garantir la correcta integraci de nous sectors amb el sistema
general consolidat de la ciutat en el moment en qu es prevegi el funcionament del nou
sector.
Es contemplaran totes les obres necessries per a la connexi externa de tots els serveis
urbanstics necessaris per al funcionament complert dels nous sectors, des dels lmits del
sector fins als respectius punts de connexi amb els mateixos, aix com la reposici de la
urbanitzaci que pugui resultar afectada per les referides obres.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 6

c)

Xarxes de sanejament:

Ser obligatria la implantaci duna doble xarxa de recollida daiges de tipus separatiu,
que incorpori duna banda la recollida daiges residuals i la seva connexi fins al sistema
de collectors i per altra la recollida daiges pluvials la seva conducci al sistema de rieres i
torrents, amb la installaci dels sistemes de decantaci necessaris per a la retenci de les
primeres aiges i especialment dels materials transportats pel sistema.
d)

Subministrament denergia elctrica:

Els centres de transformaci es podran situar en lespai pblic, preferentment en vials,


sempre i quan la seva implantaci no impliqui cap restricci funcional a lordenaci i
utilitzaci dels espais pblics on semplacin. Els acabats esttics aniran en funci de la zona
on simplantin, dacord a les regulacions desttica aplicables en la mateixa, lAjuntament
podr imposar qualsevol determinaci esttica que millori limpacte visual que puguin
provocar els centres de transformaci.
Les xarxes i lnies de subministrament elctric a linterior del sector seran totalment
soterrades. Les lnies existents en sectors residencials tamb seran soterrades sempre que
aix ho permeti la legislaci sectorial aplicable.
e)

Abastament daigua:

Caldr justificar la disponibilitat de recursos hdrics suficients per tal de donar cobertura a les
noves demandes que generi el sector. Aquesta justificaci vindr acreditada mitjanant un
certificat ems per part de lempresa subministradora del servei acreditatiu de la viabilitat
tcnica, jurdica i administrativa del referit subministrament.
f)

Telecomunicacions:

La implantaci de les infraestructures de telecomunicacions en sls urbanitzats requereix la


redacci dun projecte dacord amb lestablert en el Pla Director de Telecomunicacions i com
a mnim de quatre tubs de 125mm en la xarxa principal (connexi entre nodes), dos tubs de
125mm en la xarxa secundria (connexi des del nodes a les seus) i 3 tubs de 40mm en la
xarxa daccs a les seus.
En sl urb no consolidat i sl urbanitzable shaur de preveure les canalitzacions de
telecomunicacions incloses en un projecte especfic per a la zona on es reflecteixin totes les
infraestructures necessries.
3. Condicions particulars per als sectors de sl urbanitzable delimitat industrials i/o dactivitats
productives:
En la definici dels elements durbanitzaci dels serveis urbanstics daquests sectors,
caldr incorporar les installacions centrals al servei del conjunt del sector, o sectoritzades
en mbits parcials, que integrin els punts de recollida, emmagatzematge i tractament de
residus slids.
En els nous sectors de sl urbanitzable delimitat dactivitats productives es determinar la
reserva i el disseny dinstallacions pel tractament previ i depuraci parcial de les aiges
residuals abans de la seva conducci a lestaci depuradora general.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 7

Article 16.- Desenvolupament del Pla en sl no urbanitzable.


1. Les determinacions del POUM sobre el sl no urbanitzable s'apliquen directa i
immediatament.
2. Tanmateix, es podran desenvolupar les previsions del POUM mitjanant plans especials que
tinguin per objectiu qualsevol de les finalitats relacionades ms a baix i per tots aquells
aspectes regulats en la legislaci urbanstica en vigor:
a)
b)
c)
d)
e)
f)

Protecci dels espais fluvials.


Protecci addicional del paisatge i les vies de comunicaci.
Protecci de zones dun gran valor agrcola, forestal o ramader, de zones deltaiques o
despais rurals o periurbans.
Millora dmbits rurals.
Implantaci de cmpings i destabliments de turisme rural.
Determinaci de les condicions especfiques de les activitats que es puguin emplaar
en el sl no urbanitzable.

Article 17.- Desenvolupament de les determinacions sobre sistemes.


1. El desenvolupament de les determinacions del POUM sobre sistemes es podr efectuar
mitjanant plans parcials urbanstics dels sectors amb els quals estiguin relacionats. Tanmateix,
es podran formar plans especials, que tindran com a objecte la regulaci detallada del sistema
i, a ms, podran contemplar la previsi de mesures de protecci i regular qualsevol dels
aspectes que defineixen lestructura orgnica del territori dacord amb la legislaci urbanstica
en vigor. Les previsions del POUM respecte dels sistemes generals es desenvoluparan
mitjanant plans especials dinfraestructures i serveis, o b mitjanant lexecuci directa.
Les reserves de sl per a sistemes urbanstics poden ser efectuades per expropiaci o, en sl
urb i urbanitzable, mitjanant la cessi obligatria i gratuta quan sincloguin en un sector o
polgon dactuaci, discontinu o no, subjecte a reparcellaci.
2. Es poden formular plans especials urbanstics que regulin qualsevol dels aspectes que
defineixen lestructura general del territori de Tarragona en desenvolupament de les previsions
contingudes en el planejament territorial i en el mateix POUM.
3. Els sistemes que es preveuen en aquest POUM que defineixen l'estructura orgnica del
territori sn els segents:
Clau 1. Sistema Portuari i Costaner.
Clau 2. Sistema Hidrogrfic.
Clau 3. Sistema Ferroviari.
Clau 4. Sistema de Serveis Tcnics.
Clau 5. Sistema Viari.
Clau 6. Sistema d'Espais Lliures.
Clau 7. Sistema d'Equipaments.
Clau 8. Sistema aeroportuari.
Clau 9. Sistema dhabitatges dotacionals pblics.

Article 18.- Plans parcials urbanstics.


1. Els plans parcials urbanstics seran sempre necessaris per a la transformaci dun sector de
sl urbanitzable delimitat. Si es tracts de sl urbanitzable no delimitat, el pla parcial ha dsser
de delimitaci segons la legislaci urbanstica en vigor.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 8

2. Els plans parcials urbanstics han de contenir les determinacions previstes en la legislaci
urbanstica vigent. A ms, hauran d'incloure totes les determinacions urbanstiques pertinents.
3. Els plans parcials qualifiquen el sl, regulen els usos i els parmetres de ledificaci que han
de permetre latorgament de llicncies, assenyalen els parmetres bsics de lordenaci de
volums i poden precisar les caracterstiques i els traats de les obres durbanitzaci bsiques,
navaluen el cost i en divideixen lexecuci en etapes amb el grau suficient de detall per a
permetren lexecuci immediata i estableixen uns criteris i un pressupost orientatiu de les altres
obres i despeses durbanitzaci, sens perjudici de la concreci superior dels projectes
durbanitzaci complementaris.
4. Tanmateix, estableixen les condicions de gesti i els terminis per a promoure els
instruments corresponents i per executar les obres durbanitzaci i dedificaci; sens perjudici
que aquestos puguin sser modificats pel programa dactuaci urbanstica municipal.
5. Amb ocasi de la tramitaci dun pla parcial urbanstic, shauran de concretar les
caracterstiques del mobiliari urb, larbrat, lenjardinament, el paviment de les voreres, el tipus
de vorades i denllumenament i la senyalitzaci.
6. Els plans parcials podran completar les previsions d'aquest POUM i, si s el cas, del
Programa d'Actuaci Urbanstica municipal, per no modificar-les.

Article 19.- Plans especials urbanstics.


1. Els plans especials no podran modificar les determinacions del POUM, si b les podran
precisar.
2. Els plans especials es podran redactar en els supsits especificats en els articles 67 i 68 del
Decret Legislatiu 1/2010, de 3 dagost pel qual saprova el text Refs de la Llei dUrbanisme.
3. Els plans especials urbanstics que tinguin per finalitat la protecci de zones dun gran valor
agrcola, forestal o ramader, de zones deltaiques o despais rurals o periurbans poden imposar
restriccions ds dels terrenys per a impedir-ne la desaparici o lalteraci.
4. Els plans especials que ordenin operacions previstes en aquest POUM hauran de
desenvolupar les determinacions corresponents.

Article 20.- Plans de millora urbana.


1. Els plans de millora urbana en sl urb no consolidat tenen per objecte completar el teixit
urb o b dacomplir operacions de rehabilitaci, de reforma interior, de remodelaci urbana, de
transformaci dusos, de reurbanitzaci, dordenaci del subsl, o de sanejament de poblacions
i altres de similars.
2. Els plans de millora urbana en sl urb consolidat, hauran de completar o acabar la
urbanitzaci i regular la composici volumtrica i de faanes.
3. Els plans de millora urbana que tinguin per objectiu lordenaci especfica del subsl hauran
dadoptar les especificacions establertes en la legislaci urbanstica vigent.
4. Els plans de millora urbana han de concretar les reserves necessries per als sistemes
urbanstics locals, si no ho ha fet el planejament urbanstic general.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 9

Article 21.- Precisi de lmits.


Els lmits dels diferents mbits de planejament es podran precisar en els corresponents plans
parcials, especials o de millora urbana, tenint en compte les tolerncies necessries en tot
alament topogrfic, podent ser precisada o ajustada en els corresponents documents de
planejament i/o de gesti que sen despleguin, amb un mxim dun 5% del total de la superfcie
del sector o polgon dactuaci urbanstica.
En tot cas, el sostre mxim i el nombre dhabitatges mxims dels sectors ser el resultant
daplicar els parmetres fonamentals sobre la superfcie de sl brut real de les finques
aportades.
s per aix que el pla estableix els resultats orientatius del desenvolupaments dels polgons i
sectors per tal que aquests puguin ser ajustats amb ms o en menys als seus resultats en base
a una major informaci i precisi de lmits ja sigui per una qesti daccidents topogrfics, de
titularitats o de naturalesa similar, amb un mxim dun 5% del total de la superfcie del sector o
polgon dactuaci urbanstica.
Igualment, a fi i efecte de no donar lloc a configuracions fsiques estranyes en el
desenvolupament del planejament derivat es podran regularitzar els lmits del sl de domini
pblic.

Article 22.- Catlegs de Bns protegits.


1. D'acord amb la legislaci urbanstica en vigor, s'ha format un catleg de bns protegits.
Aquest catleg comprn els monuments, edificis, jardins, paisatges o bns culturals d'inters
artstic, histric, arqueolgic, paleontolgic o tpic.
2. Dacord amb la llei dUrbanisme, sha creat el catleg especfic de masies i cases rurals
susceptibles de reconstrucci o rehabilitaci a efectes de la seva preservaci i recuperaci
dacord amb raons arquitectniques, histriques o paisatgstiques.
Aquest catleg forma part de la documentaci prpia daquest Pla. No obstant lanterior, per tal
de procedir a la modificaci daquest catleg, ja sigui a fi dincorporar un nou element, canviar
un nivell de catalogaci, aix com procedir a una descatalogaci, ser necessari la tramitaci
duna modificaci puntual de POUM del catleg de masos i altres construccions en el sl no
urbanitzable.

Article 23.- Reserva per a la construcci dhabitatges de protecci Pblica.


En el sumatori del conjunt dels polgons i sectors on es preveu sostre de nova implantaci ds
residencial sha donat compliment al que sestableix en la legislaci sectorial aplicable.
En conseqncia aquest POUM sha redactat dacord amb la legislaci urbanstica i dhabitatge
de poltiques socials en vigor. Les referides reserves dhabitatge esmentades queden
establertes en les fitxes normatives dels polgons i sectors.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 10

CAPTOL 3.- GESTI I EXECUCI DEL PLA DORDENACI


Article 24.- Execuci del Pla.
1. L'execuci d'aquest POUM i dels documents que el desenvolupin correspon a l'Ajuntament,
sense perjudici de la participaci dels particulars en els termes definits per la legislaci
urbanstica. En el marc de les seves competncies especfiques, les determinacions del Pla
poden sser executades per l'Administraci de l'Estat, la Generalitat de Catalunya, els ens
locals i les entitats urbanstiques especials.
2. Les entitats de gesti que es constitueixen entre administracions pbliques o entre aquestes
i la iniciativa privada podran tamb executar el planejament.
3. L'Ajuntament establir les mesures organitzatives i de procediments especials idnies per
facilitar l'execuci de les determinacions urbanstiques d'acord amb lagenda del Pla i amb all
previst al programa d'actuaci urbanstica municipal. En el seu cas, impedir la implantaci o
l'aparici d'activitats o installacions que puguin incrementar les dificultats per a la realitzaci de
les previsions del planejament, i adoptar les decisions que puguin preparar o afavorir
l'execuci.
4. Les superfcies de domini pblic, aix qualificades per determinaci de la legislaci sectorial
aplicable sobre vies pecuries, canals, carreteres, ferrocarrils o altres, no participen en el
repartiment de beneficis i crregues si es mant lafectaci i no experimenten variaci en el
planejament que calgui executar. Sentn que hi ha variaci si lactuaci prevista comporta que
es fa compatible el manteniment de lafectaci al domini pblic amb lestabliment dusos
urbanstics, mitjanant la corresponent qualificaci de zones o sistemes, sens perjudici de la
regularitzaci de lmits definida a lart. 21 daquestes normes, relatiu a la precisi de lmits.

Article 25.- Projectes d'urbanitzaci complementaris.


1. Les obres durbanitzaci que no tenen la consideraci de bsiques dacord amb larticle
72.2. del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 dagost pel qual saprova el Text Refs, i que no hagin
estat contemplades en el planejament derivat corresponent, hauran de ser objecte dun projecte
durbanitzaci complementari que aprovar lAjuntament, sense que sigui preceptiu el trmit
dinformaci pblica, llevat dels supsits docupaci temporal i daquells previstos per la
legislaci dexpropiaci forosa.
2. Els projectes durbanitzaci complementaris no poden modificar en cap cas les
determinacions del planejament que executen i hauran dadaptar-se als criteris establerts a
larticle 15 i a les directrius que lAjuntament concreti a lmbit corresponent.
3. La documentaci dels projectes durbanitzaci complementaris ha de comprendre una
memria descriptiva de les caracterstiques de les obres, el plnol de situaci degudament
referenciat i els plnols del projecte i de detall, el plec de prescripcions tcniques, els
amidaments, els quadres de preus i el pressupost.

Article 26.- Execuci del planejament en sl urb.


1. L'execuci dels sistemes urbanstics es podr dur a terme directament, sempre que les
previsions contingudes en el POUM siguin suficientment detallades; si no s aix, cal haver
aprovat un pla especial urbanstic.
2. En sl urb, ser suficient per a lexecuci laprovaci del planejament urbanstic general, si
aquest cont lordenaci detallada; si no s aix, caldr haver aprovat un pla de millora urbana.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 11

3. En sl urb no consolidat els propietaris han de cedir gratutament a ladministraci actuant


el sl corresponent al 10% de laprofitament urbanstic dels sectors subjectes a un pla de
millora urbana o dels polgons dactuaci urbanstica en els supsits i termes establerts pel text
refs de la Llei dUrbanisme de Catalunya aprovada per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 dagost.

Article 27.- Execuci del planejament en sl urbanitzable.


1. Els terrenys qualificats com a sistemes urbanstics generals, inclosos en els mbits
dactuaci de planejament, podran sser obtinguts per l'Administraci en el marc de les
cessions obligatries i gratutes que corresponen als plans parcials urbanstics.
2. De conformitat amb les disposicions legals, en sl urbanitzable, a ms de les cessions
gratutes dels terrenys destinats a sistemes generals i locals inclosos en el sector, sempre que
hagin d'sser de titularitat pblica, s obligatori cedir gratutament el percentatge daprofitament
urbanstic del sector al municipi que en cada moment fixi la normativa urbanstica.

Article 28.- Pla Especial dinfraestructures.


1. El municipi de Tarragona requereix duns estndards durbanitzaci que formaran part de les
crregues urbanstiques del municipi, consistent en els segents serveis:
-

Xarxa de sanejament
Xarxa daigua potable
Xarxa viria

2. Lajuntament de Tarragona elaborar, si es dna el cas, un Pla Especial dinfraestructures


per al municipi que defineixi i concreti els estndards dels serveis urbanstics esmentats i les
caracterstiques de les altres infraestructures i serveis necessaris.
3. El Pla especial dinfraestructures definir els elements fonamentals de les infraestructures i
serveis, aix mateix definir la seva gesti i execuci, aix com els costos durbanitzaci a
repercutir.
4. Lagenda econmica del POUM defineix de forma orientativa la distribuci equitativa de les
despeses durbanitzaci derivades del Pla especial dinfraestructures, tant en la part que
correspon a lAdministraci com en el que correspon als particulars.
5. La quantificaci final de les crregues urbanstiques es concretar al planejament derivat,
als instruments de gesti dels mbits dactuaci urbanstica o als projectes durbanitzaci,
segons el cas i shauran de preveure en les figures de planejament i gesti urbanstica que es
tramitin.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 12

CAPTOL 4.- RGIM DEL SL


Article 29.- Rgim urbanstic.
El rgim urbanstic del sl, dacord amb el que preveu la legislaci urbanstica, depn de:
a)
b)
c)

La classificaci del sl.


La qualificaci en zones o sistemes.
La inclusi en un polgon dactuaci urbanstica en sl urb o en un sector de
planejament urbanstic derivat.

Article 30.- Classificaci del sl segons el rgim jurdic.


1. Aquest Pla dOrdenaci classifica tot el sl del territori en:
a) Sl urb:
Sl urb consolidat
Sl urb no consolidat.
b) Sl no urbanitzable.
c) Sl urbanitzable:
Sl urbanitzable delimitat.
Sl urbanitzable no delimitat.
2. En els plnols d'ordenaci es reflecteix la classificaci del sl.
3. El sl urb no consolidat es convertir en sl urb consolidat i el sl urbanitzable delimitat es
convertir en urb per mitj dels procediments establerts a l'ordenament urbanstic.
4. Si lAjuntament formula un programa d'actuaci urbanstica municipal, reflectir els canvis de
rgim urbanstic del sl produt per l'execuci del planejament.

Article 31.- Determinacions del Pla dOrdenaci sobre qualificaci urbanstica.


1. La qualificaci urbanstica del sl t per objecte mitjanant la definici de zones i sistemes,
assignar usos per a cada part del territori i, en el seu cas, intensitats i condicions dedificaci,
tot desenvolupant i concretant els drets i deures genrics establerts pel Pla mitjanant la
classificaci del sl.
2. En el sl urb consolidat, el POUM determina l'ordenaci de forma detallada de les diverses
qualificacions urbanstiques.
3. En els mbits del sl urb no consolidat per als quals delimitin sectors subjectes a un pla de
millora urbana, el POUM fixa lndex dedificabilitat i densitat bruta, els usos principals i
compatibles, i els estndards per a determinar les reserves mnimes per al sistema local
despais lliures i equipaments. Aquests sectors poden sser fsicament discontinus.
4. El sl no urbanitzable, regula les qualificacions possibles dacord amb el grau de
conservaci i protecci pretesos, i si s el cas, parmetres bsics dedificacions admissibles.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 13

5. En el sl urbanitzable delimitat, el Pla concreta la delimitaci dels sectors i per cadascun


daquests els ndexs mxims dedificabilitat i densitat bruta i els percentatges mxims i mnims
de sostre destinat a usos principals, compatibles i complementaris. Aquests sector poden sser
fsicament discontinus.
En aquest tipus de sl, la disposici detallada del sl per a xarxa viria, aparcaments, jardins
urbans, dotacions i edificaci privada resultar de l'ordenaci que proposi el pla parcial
urbanstic de conformitat amb el POUM o amb el programa dactuaci urbanstica municipal, si
b en aquests darrers es fixa en alguns casos, per sempre de forma indicativa la distribuci de
la xarxa viria, dels espais lliures i dels equipaments al servei del sector.
6. En el sl urbanitzable no delimitat s'estableixen les magnituds i intensitats en funci dels
usos, les connexions amb infraestructures exteriors i els nivells o percentatges de sl de cessi
obligatria i gratuta.

Article 32.- Sistemes.


1. Els sls qualificats com a sistemes representen lassenyalament de terrenys destinats a
linters collectiu perqu estructuren el territori i asseguren el desenvolupament i funcionament
equilibrat dels assentaments urbans.
2. A l'efecte de la determinaci i la regulaci de l'estructura general i orgnica del territori,
aquest POUM i el seu desenvolupament en plans parcials urbanstics, especials i de millora
urbana assigna o haur d'assignar alguns sls per a: 1) Sistema costaner i portuari; 2) Sistema
hidrulic; 3) Sistema ferroviari; 4) Sistema dinfraestructures de serveis tcnics; 5) Sistema viari;
6) Sistema d'espais lliures; 7) Sistema d'equipaments comunitaris; 8) Sistema Aeroportuari; 9)
Sistema dhabitatge dotacional pblic.
3. La consideraci de sistema implicar normalment la declaraci d'utilitat pblica de les obres
i la necessitat d'ocupaci dels terrenys, en els supsits previstos per l'article 156 del Decret
Legislatiu 1/2010, de 3 dagost pel qual saprova el text refs de la Llei dUrbanisme i d'acord
amb el que s'estableix, si escau, en la regulaci de cada sistema. En tot cas, la titularitat
pblica podr venir per la cessi obligatria i gratuta en el cas de que estiguin compresos en
un mbit dactuaci urbanstica o en cas contrari, mitjanant una actuaci expropiatria.
4. Els equipaments que sn monuments historicoartstics podran ser indistintament de
titularitat pblica o de titularitat privada.

Article 33.- Zones.


Les zones corresponen a les superfcies de sl destinades per lordenaci a ser susceptibles
daprofitament privat. La naturalesa de cada zona sestableix en funci de la classe de sl i es
determina amb la definici dels parmetres que regulen les condicions de parcellaci,
dedificaci i ds que sexigeix de forma especfica a cadascuna.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 14

CAPTOL 5.- LLICNCIES URBANSTIQUES


Article 34.- Generalitats.

1. Actes subjectes a llicncia municipal o comunicaci prvia.


1.

Estan subjectes a llicncia municipal o comunicaci prvia tots els actes a que es
refereix la legislaci urbanstica en vigor que es realitzin en el terme municipal.
Tanmateix, s necessari obtenir llicncia municipal o comunicaci prvia per a
l'obertura de camins i senders i, en general, per a qualsevol activitat que afecti les
caracterstiques naturals del terreny.

2.

L'obligaci d'obtenir, prviament, la llicncia o defectuar la comunicaci prvia, en els


supsits indicats afecta tamb els sectors o les activitats subjectes a altres
competncies. En cap cas, la possibilitat d'obtenir autoritzacions o concessions d'altres
administracions no deixa sense efecte l'obligaci d'obtenir la llicncia municipal
corresponent o efectuar la corresponent comunicaci, de manera que, sense aquesta,
la utilitzaci d'altres instncies administratives no s suficient per a iniciar l'activitat o
l'obra.

3.

En relaci amb els actes assenyalats en el primer pargraf, quan siguin promoguts per
entitats de dret pblic, s tamb obligatria la sollicitud de la llicncia o comunicaci
prvia. En cas d'urgncia o inters pblic excepcional, s'haur d'observar el que est
previst a larticle 190.2 del Text Refs de la Llei dUrbanisme. Els projectes redactats
per les entitats de dret pblic han de contenir un document que acrediti la seva
aprovaci (supervisat) i la designaci de la direcci facultativa de les obres.

2. Caducitat.
1.

El Rgim de caducitat de les llicncies dobres s el previst a larticle 189 TRLUC.


LAjuntament podr acordar terminis mxims per iniciar i acabar les obres amb carcter
general.

2.

Els titulars duna llicncia tenen dret a obtenir una prrroga tant del termini de
comenament com del termini dacabament de les obres, per la meitat del termini de
qu es tracti, si la solliciten duna manera justificada abans dexhaurir-se els terminis
establerts.

3. Edificaci i urbanitzaci.
Es Podr concedir llicncia en terrenys que no hagin assolit la condici de solar en les
condicions i els requisits previstos en la legislaci urbanstica vigent.
En especial, aquells terrenys on estigui pendent la cessi de terreny destinada a carrer o a
vialitat, prviament a la sollicitud de la llicncia shaur de formalitzar i acreditar
lesmentada cessi.
4. Edificacions inacabades.
En el supsit dedificis que al final del termini de la llicncia i de les seves prrrogues legals
romanguin inacabats i en el supsit dobres paralitzades, els propietaris i promotors, en el
termini de 2 anys, procediran a rematar les faanes com si estiguessin acabats i fins i tot les
obertures de la planta baixa. En cas dincompliment, l'Ajuntament podr procedir d'ofici al
seu crrec a realitzar l'obra o enderrocar-la segons la importncia de la ja construda o a la

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 15

imposici de multes coercitives. Tot aix sense perjudici d'altres aspectes de seguretat,
perjudicis de tercers, etc.

Article 35.-

Procediment especial pel


arqueolgic/paleontolgic.

que

fa

la

protecci

del

patrimoni

1. El Decret 652/1966, de 10 de mar, publicat en el BOE de 22 de mar de 1966, preveu la


mxima protecci legal de les restes arqueolgiques de tot el municipi que, com a zona
arqueolgica tenen la consideraci de B Cultural d'Inters Nacional i es regeixen per la Llei del
Patrimoni Cultural Catal i pels decrets que la desenvolupen. En conseqncia s'aplicar el
segent procediment:
1.

Abans de la sollicitud de llicncia, s 'haur de realitzar un estudi o projecte histric


arqueolgic/paleontolgic de l'edifici, solar, o espai afectat tant a nivell de subsl com
sobre rasant si s el cas d'edifici, conjunt o espai protegit com a BC / ABIPCC, BCIL,
BCIN, incls en el Conjunt Histric Artstic o en un Pla Especial de Protecci . etc.
Aquest estudi o projecte haur de ser signat per tcnic titulat competent en la matria.
S'hi podran incloure treballs de tipus histric i arqueolgic/paleontolgic d'acord amb la
legislaci sectorial (llei 9/93 Decret 78/2002), tals com prospeccions fsiques,
geofsiques, cales arqueolgiques i paleontolgiques, rases arqueolgiques i
paleontolgiques,excavacions en extensi, estudis de paraments, etc convenientment
autoritzats pel Departament de Cultura i Mitjans de la Comunicaci de la Generalitat de
Catalunya, tenint especial incidncia en l'estudi de l'afectaci dels elements protegits
per part del projecte, i proposant les mesures de protecci pertinents. Aquest estudi
/projecte ser informat per l'arqueleg municipal en el cas que sigui favorable,
l'expedient ser a trames a l'administraci o departament competent (Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya en el cas de subsl i BCIN) i rgan municipal ad
hoc en cas de BCIL i BC/ABIPCC per la seva aprovaci si escau.
Ser indispensable que hi hagi actuacions arqueolgiques prvies en totes aquelles
sollicituds que afectin el subsl a elements susceptibles d'aplicar metodologia
arqueolgica/, amb especial atenci en fes zones afectades per les fitxes del catleg
referents a patrimoni arqueolgic/paleontolgic i centre histric.

2.

En el supsit que l'informe arqueolgic sigui negatiu (inexistncia de restes),es podr


concedir la llicncia -o, si es tracta d'una obra a crrec dinstitucions pbliques, la
llicncia o autoritzaci- i iniciar-se l'obra.

3.

Abans de remissi de l'informe, es podran realitzar les prospeccions necessries a fi


d'obtenir les informacions oportunes. En aquest cas, es prorrogar el termini per un
altre mes i, en tot cas, sestar a lestablert en l'article 30 de les normes del Catleg de
Bens protegit.

4.

En el supsit que l'informe arqueolgic sigui positiu (existncia de restes),abans de


l'atorgament d'autoritzacions o de l'inici de les obres de promoci pbica s'haur de
realitzar el pla d'excavacions pertinent. Una vegada executat,l'administraci competent
podr procedir a l'expropiaci de les restes i/o dels terrenys corresponents, traslladar
les restes, admetre'n la destrucci o preveuren la conservaci.

5.

En cas que no es procedeixi a l'expropiaci o que sigui necessria la conservaci de


les restes arqueolgiques in situ, es formular un Pla Especial a fi que s'asseguri, a
ms del manteniment dels bns culturals, la seva integraci en el paisatge urb i, en la
mesura que sigui possible, l's pblic.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 16

2. El Pla Especial es redactar d'acord amb les condicions segents:


a)

L'mbit ser fixat per l'Ajuntament i, en tot cas, comprendr la totalitat de les propietats
afrontadores en les quals s'hagin identificat restes arqueolgiques. Haur de tenir en
compte l'entorn histric originari del monument, edifici o element objecte del mateix.
En el supsit d'existir espais lliures o equipaments contemplats en el planejament que siguin
confrontants, s'hauran de contemplar a fi de concretar-ne la disposici concreta.
b)

El Pla Especial contindr almenys les determinacions segents:

1.
2.
3.
4.
5.

Ordenaci de volum.
Espais lliures pblics i privats.
Fixaci d'alineacions i rasants.
Polgons d'actuaci urbanstica.
Proposta, de tractament, manteniment i si s'escau gesti i difusi de les restes
arqueolgiques i elements histrics.

c)

En la tramitaci s'haur de donar audincia a l'administraci tutelar d'arqueologia, que,


si escau, podr efectuar una nova valoraci de les restes arqueolgiques i modificar
l'informe que ha motivat la formulaci del Pla Especial.

d)

Aprovat el Pla Especial, s'atorgaran les autoritzacions pertinents o s'indicaran les obres
pbliques.

3. El Pla Especial podr contemplar la cessi gratuta i lliure de crregues dels espais
arqueolgics, compensada amb un major aprofitament privat, sempre i quan les restes shagin
de mantenir in situ i aconsellin ladquisici per part de ladministraci i aquesta aix ho acordi.
En aquest supsit si es possible la implantaci dequipaments, espais pblics o aprofitament
privat, aquests hauran de ser compatibles amb el manteniment de les restes. Aquests aspectes
shauran de justificar al Pla Especial. Per tal de poder efectuar aquesta compensaci, shauran
de complir tots i cadascun dels segents requisits:
-

La proporci entre espai a cedir destinat a equipament o espai pblic i nou espai
amb aprofitament privat ser com a mnim: 0,62 m2 de nou s privat per cada m2
ds pblic a cedir.
Shaur dassegurar la compatibilitat dels nous usos, tant els pblics com els privats,
amb la conservaci de les restes. Si les seves caracterstiques aconsellen que
siguin visibles es podr optar entre el sistema de cripta o de terra transparent amb
illuminaci a les restes.
La implantaci dels nous usos, independentment que siguin pblics o privats,
requerir informe previ del Departament competent de la Generalitat de Catalunya.
Mutu acord entre Ajuntament i propietari del sostre a cedir.
Les condicions del recinte permetran la seva futura musetzaci i caldr que el Pla
defineixi el seu accs des de la via pblica.

Si es detecten rees de particular inters arqueolgic, es podr fer una excepci en laplicaci
de la reserva de places de garatge mitjanant l'aprovaci del Pla Especial. La detecci
d'aquestes rees no suposar compensar una possible prdua de sostre construt d's privat
aparcament o altres usos privats en plantes sota rasant amb un increment de sostre construt
d's privat aparcament o altres usos privats en plantes sobre rasant.
La prdua d'aprofitament d'usos privats (sl o sostre) que pot suposar la detecci d'rees de
particular inters arqueolgic no es concretar en cap cas incrementant en el mateix solar
l'alada i volums admissibles per la clau de qualificaci del solar; a no ser que molt
justificadament i en casos excepcionals requereixi que sigui aix :

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 17

salts topogrfics de la ciutat que permetin o precisin un increment de volumetria edificada per
una millor integraci dels volums edificats i/o preexistncies existents en una illa o carrer que
presenten una major volumetria / alada / profunditat edificable que la permesa i aquest
increment d'alada i volums admissibles en el solar suposs igualar les volumetries, alades,
i/o profunditats de les edificacions adjacents, permetent assolir una homogenetat de volums
construts; o els supsits de cessi gratuta previstos en aquest punt. Si no s aix, el Pla
Especial podr delimitar un mbit discontinu per tal de traslladar la possible prdua d'aquest
aprofitament d'usos privats a un altre solar.
4. Intervenci en funci del patrimoni cultural o natural.
1.

En el procediment d'autoritzaci de qualsevol construcci o activitat en l'rea declarada


conjunt historicoartstic o afectada per qualsevol declaraci contemplada per la
legislaci especifica, en els termes previstos en aquesta, intervindr la Comissi de
Patrimoni Cultural de Tarragona.

2.

El que preveu el nmero anterior s'aplicar tamb, en els termes que corresponguin,
respecte dels bns naturals objecte de protecci segons la legislaci especial.

3.

Els monuments historicoartstics quedaran subjectes de manera prevalent a la


normativa especial en matria de patrimoni cultural i al rgim jurdic patrimonial privat o
pblic, per ra de la titularitat del monument, a ms d'estar subjectes a la normativa
urbanstica.

4.

S'haur de dur a terme prospeccions arqueolgiques prvies sobre tota la superfcie de


sectors de planejament derivat. En els jaciments arqueolgics que formin part de
sectors de planejament derivat, caldr tamb la realitzaci d'excavacions.

5.

Per tal de protegir possibles jaciments no documentats ni coneguts s 'ha d'establir que
les diferents figures de planejament derivat contemplin i s'ordenin en funci dels
resultats d'una prospecci arqueolgica de la totalitat del seu mbit i, si s el cas, de
les delimitacions d'aquells punts on hi hagi indicis de lexistncia de restes
arqueolgiques; Aquesta mesura estalvia , futures modificacions de planejament i de
projectes permetent ordenar el territori de forma compatible amb les restes
arqueolgiques que,en el cas del subsl de Tarragona, sn totes BCIN i per tant
gaudeixen de la mxima protecci.

6.

En el cas dels jaciments arqueolgics no delimitats i de les rees d'expectativa


arqueolgica s 'ha de preveure que, fins a la seva delimitaci, precisen d'un entorn de
protecci ampli (raonat a partir de les troballes superficials o de la informaci de qu es
disposa o superfcie amb un radi de 100 metres des del centre de la troballa que dna
floc a lrea d'expectativa arqueolgica o al jaciment, superfcie que s'hauria d'adaptar
al parcellari). No es pot planificar cap actuaci urbanstica que afecti un jaciment, rea
d'expectativa arqueolgica o el seu entorn fins que no s'hagi dut a terme la
corresponent intervenci arqueolgica de delimitaci.

Article 36.- Requisits mnims dhigiene i salubritat de les edificacions i installacions.


Correspon a aquest article la determinaci dels mnims qualitatius que ha de seguir les obres i
les installacions privades i pbliques. Lobjectiu s que el conjunt del municipi tingui uns ptims
nivells de qualitat i dornat concordants amb la projecci cultural de Tarragona i amb els
principis bsics de sostenibilitat, respecte a lentorn i protecci del medi ambient, aix com
preservaci i foment de les caracterstiques constructives prpies de la Mediterrnia, amb
carcter general, i particularment les de la ciutat de Tarragona.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 18

1. Requeriments generals dels edificis dhabitatges.


a)

Tots els habitatges hauran de tenir faana a la via pblica o a pati central d'illa, amb un
mnim d'aquest pati de 80m2 i costat mnim menor de 2/3 de l'alada de l'edifici, o a
espai lliure en ordenacions de blocs allats.

b)

No es permeten habitatges que noms donin a patis interiors de l'edifici.

c)

Queda prohibida la construcci d'habitatges al pati central de l'illa.

d)

Tots els habitatges compliran el nivell d'habitabilitat objectiva exigit als habitatges,
segons el Decret dhabitabilitat de la Generalitat de Catalunya en vigor.

e)

Queda prohibida la installaci de safareigs en entrades, caixes descala i cossos


sortints oberts i semitancats.

2. Requeriment sobre superfcie mnima dels habitatges


a)

La superfcie til mnima dels habitatges ubicats en sl urb que no tinguin establert el
parmetre de densitat mxima, no podr ser inferior a la que fixi la normativa sectorial
relativa a lhabitabilitat aplicable. En el cmput daquesta superfcie no sinclouran els
elements exteriors, terrasses, balconades, porxos, superfcies no habitables ni els
espais comuns.

b)

La superfcie til mnima dels habitatges inclosos en sectors que tenen limitada la
densitat pot ser lliure sempre que acompleixin amb la legislaci en matria
dhabitabilitat que estigui en vigor i no sobrepassin la densitat mxima establerta.

c)

Els habitatges existents a lentrada en vigor daquesta norma i que no disposen de la


superfcie mnima indicada, shaur destar a lestablert en la normativa dHabitabilitat
aplicable sobre habitatge usat.

3. Requeriments mnims despais i installacions comunitries en edificis dhabitatges


Seran els establerts en la legislaci urbanstica en vigor en matria dhabitabilitat.
4. Installacions de canonades i conductes, excepte baixants.
A qualsevol edifici queda prohibit que les canonades i conductes de qualsevol tipus
sinstallin a l'exterior de la faana o en llocs que quedin visibles des de la via pblica.
a)

Projectes d'edificis de nova construcci.- Entre les condicions per a atorgar llicncia de
nova construcci d'edificis, figura l'obligaci de preveure un pas adequat, d'acord amb
el vigent Reglament per a la installaci de gas canalitzat, que no afecti la via pblica,
que no sobresurti del pla de faana en tota la llargada del seu recorregut i que no sigui
visible des de l'exterior.

b)

Projecte dinstallaci de gas a edificis ja construts.- Amb carcter general, es


compliran les condicions de l'article anterior. En cas que existeixi impossibilitat de poder
efectuar la installaci de gas canalitzat per cap altra part de l'edifici que no sigui la
faana, s'haur d'acompanyar la sollicitud de la llicncia corresponent amb un projecte
signat per un tcnic competent en qu figuri una justificaci detallada de la
impossibilitat de passar la installaci per cap altre recorregut que no sigui per la
faana.

A part de la Normativa sectorial aplicable, sentenen com motius acceptables per a aquesta
dispensa els segents:

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 19

Impossibilitat d'accedir als patis de serveis per les zones comunitries o locals de planta
baixa
Quan les cuines donin a la faana i no hi hagi patis tancats per gelosies, terrasses, etc.,
que permetin dissimular la installaci.
Si per les causes esmentades s'admetessin les canonades per la faana, seria necessari
presentar-ne un plnol acurat amb la proposta de la canonada perqu s'aprovi
expressament el recorregut o b els serveis tcnics municipals puguin proposar-ne una
variaci.

En tot cas, la installaci de gas canalitzat hauria de quedar encastada a una alada mnima
de 4 metres mesurats des del pla de la vorera i no es permeten les escomeses individuals
per faanes.
5. Desgus daiges pluvials i aiges negres.
a)

Es prohibeix la installaci de canals que vessin a l'exterior, llevat dels edificis en qu


l'Ajuntament, especialment, exceptu. Les cases que desguassin les seves cobertes o
volades per aquest sistema hauran de substituir-lo per canonades de baixada.
Sexceptua del compliment daquesta determinaci als edificis inclosos en el catleg
municipal de monuments, edificis, ambients urbans, i altres bns immobles, quan pugui
suposar una afectaci visual desmesurada o una prdua de valor patrimonial/cultural.

b)

L'aiguavs d'aiges pluvials haur de dirigir-se a l'interior de l'edifici o conduir-se per


tubs adossats a la paret de la faana, que aniran encaixats almenys fins a l'alada de 4
metres. S'exceptuen d'aquesta condici els balcons o volades de menys d'1 m de
sortint.

c)

Les aiges pluvials, a l'igual de les brutes, es conduiran a la claveguera pblica


mitjanant claveguerons, xarxa de pluvials o dipsit de recollida de pluvials, segons el
cas.

d)

Ser obligatria la utilitzaci de sifons o sptics que siguin inodors, indesifonables i


antimrids abans d'empalmar-los a la claveguera i hauran d'estar situats dins de la
mateixa finca.

e)

En els sistemes dordenaci dedificaci allada i volumetria especfica, en els quals es


produeixin espais lliures dedificaci com a conseqncia de laplicaci del percentatge
docupaci o de la modelaci que pertoqui, no es podran abocar les aiges pluvials o
de rec a la via pblica o zona verda pblica.

f)

Les parcelles on sedifiqui, hauran de disposar dun dipsit de recollida daiges


pluvials equivalent a 30 litres/m2 de coberta, el qual es podr situar soterrat en els
esmentats espais lliures, separat un mnim d1,50 metres dels lmits.

g)

Si es produeixen alteracions del nivell natural del terreny, espais pavimentats, murs de
contenci o daltres elements que puguin modificar el curs naturals de les aiges de
pluja, el projecte dordenaci dels espais lliures, haur de garantir levacuaci de les
aiges de pluja i de rec, a dipsits de recollida daigua, xarxa de pluvials o de
clavegueram, segons el cas.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 20

6. Rehabilitacions, rehabilitacions integrals i canvis ds.


En el supsit de canvi ds, substituci de ledificaci, rehabilitaci o rehabilitaci integral,
encara que es mantingui el nombre i distribuci dhabitatges o locals, entesa com aquelles
obres de millora que es realitzen per dotar a ledifici de millors condicions tant dhabitabilitat
com de les installacions en general, destinada a la promoci de venda o lloguer de com a
mnim les plantes pis existents, comportar ladequaci dels elements comunitaris de
comunicaci vertical (escales i ascensor). Es podran excloure els casos dedificaci o entorn
catalogat, o incls els edificis de la mateixa poca que els catalogats en els quals
sestudiar lafectaci sobre el b catalogat i per tant laplicaci de lanterior.
7. Installacions.
1.

A qualsevol edifici queda prohibit que les canonades de subministrament, muntants i


baixants sinstallin vistes per les faanes.

2.

La installaci de dipsits de gas liquat destinat a calefacci i a altres usos domstics, a


les urbanitzacions de tipus extensiu, haur de complir, a ms del seu propi reglament,
les normes segents:
a)

Les separacions reglamentries es compliran tamb respecte a partions de


parcella.

b)

Al voltant de la zona de dipsits, en una franja de 3 metres, la vegetaci ser del


tipus que no contribueixi a propagar el foc rpidament.

3.

En tot cas, l'rea de la installaci on regeix la prohibici d'encendre foc no afectar


terrenys pblics i quedar tota ella sota el control i la vigilncia del propietari.

4.

Les parcelles que no tinguin extensi suficient per a observar aquestes normes, o la
forma de les quals no ho permeti, podran acudir a proveir-se d'una installaci
collectiva demanant dinstallar-la en les condicions reglamentries mitjanant el
projecte corresponent.

8. Installaci de xemeneies.
1. Els projectes dedificis de nova construcci o sotmesos a gran rehabilitaci, en el supsit
de salvar-ne nicament les faanes, hauran de preveure a lespai destinat a locals en planta
baixa conductes allats de sortida de fums de dimetre mnim 40cm, a ra dun cada 150m2
de superfcie til de local o fracci. A ms, shauran de preveure conductes allats per a
ventilaci de dimetre mnim 30cm a ra dun cada 150m2 de superfcie til de local o
fracci.
Qualsevol local situat en un edifici de nova construcci, per a poder ser destinat a usos de
restauraci, ha de disposar necessriament dun conducte per a sortida de fums installats,
per aquest, fi en el procs de construcci de ledifici.
Queda totalment prohibida la connexi daquests conductes amb les conduccions de
ventilaci prpies dels habitatges (shunts).
a) No sadmetr la installaci de xemeneies ni cap mena de conducte que discorri per
qualsevol de les faanes de l'edifici.
b) Aquells locals existents, que per raons de lactivitat que desenvolupen a lentrada en
vigor daquest POUM o de noves que simplantin, precisin sortida de fums i aquesta no

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 21

es pugui collocar a linterior de ledificaci, es permetr situar-la en faana sempre i


quan es compleixin els segents requisits:
-

Haur de discrrer per una faana que no sigui la principal i no sigui visible des de
la via pblica.

Caldr dotar-la dun acabat esttic que harmonitzi amb la faana de ledifici.

Per a lobtenci de la llicncia shaur de justificar que lactivitat estava autoritzada


i es trobava en funcionament a lentrada en vigor del POUM, o del trmit de la
nova.

Si en el mateix edifici hi ha varis locals amb iguals condicions caldr preveure una
soluci unitria per tal de centralitzar lindret de recorregut de les xemeneies.

Per a lobtenci de la llicncia dobres caldr portar memria valorada subscrita


per tcnic competent i croquis delineat a escala adient de la soluci emprada, i
estat final de la faana per la qual discorre.

Si discorren per celobert o pati de ventilaci hauran de ser dacer inoxidable polit o
folrades amb obra.

2. Els fums i bafs produts per les barbacoes o llars de foc dels habitatges hauran de
disposar de conducci fins a la coberta. En habitatge unifamiliar en edificaci allada o filera,
els fums produts per les barbacoes i els de les construccions auxiliars independents de la
principal que continguin barbacoes, hauran devacuar-se a una alada que superi en 2m
qualsevol edifici habitat que es trobi inscrit dins dun radi de 10m, sent el centre del cercle la
mateixa xemeneia.
9. Condicions de les xemeneies.
1. Es prohibeix llenar els fums a l'exterior per les faanes i els patis de tota mena (les
calderes del tipus estanc hauran de resoldre la seva extracci a travs dun pati o celobert
interior) si no sn portats per conductes apropiats fins a una certa alada, la qual estar
determinada per la classe de llar, l'elevaci de les construccions prximes i la distncia a
elles, que es fixa en els punts segents.
2. A l'efecte del que disposa a l'article anterior, els conductes de fums es classificaran en
les tres categories segents:
-

Categoria A: Les corresponents a xemeneies, estufes i cuines d's domstic


individual i a calderes de calefacci central per a un sol habitatge.

Categoria B: Els pertanyents a estufes i cuines d's collectiu.

Categoria C: Les de calderes de calefacci central collectiva i cremadors de


brossa.

3. Tot conducte de xemeneia haur de sortir verticalment pel terrat i la seva sortida de fums
s'haur d'elevar sobre la coberta exterior de l'edifici en aquell punt, en la mesura que a
continuaci s'indica:
-

Categoria A.- La mencionada elevaci ser almenys de 2 metres. Si la seva


distncia fos menor de 2 metres a una altra construcci habitable, prpia o aliena, la
dita elevaci, en aquest cas, shaur, de comptar sobre la coberta de la construcci
de referncia. Si la xemeneia tingus la seva sortida al pati central d'illa
s'assemblar, a aquest efecte, a les de Categoria B.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 22

Categoria B.- L'elevaci mnima ser de 2,50m. A ms, quan existeixin


construccions prximes, prpies o alienes, habitables, aquestes sortides de fums
hauran de quedar per damunt d'un glib pla, format per una recta vertical sobre la
cara externa de la paret de l'expressada construcci de 2,50 metres d'alada sobre
la coberta d'aquesta ltima en aquell punt; una recta horitzontal de 2,50 metres de
longitud, en direcci fins a la xemeneia a partir de l'extrem superior de la primera, i,
per ltim, una altra recta descendent des del final de l'anterior, amb pendent d'1 de
base per 2 d'alada.

Categoria C.- Per a aquests conductes de fums regiran les condicions exigibles per
a les xemeneies industrials, d'acord amb les Ordenances installacions industrials.

4. Si es produeix cap variaci de les alades, les distncies o les categories fixades a
l'article anterior, tant se val qui les realitzi, sempre que s'efectu amb la deguda autoritzaci
municipal, el propietari de qualsevol conducte de fums amb sortida a l'exterior estar obligat
a modificar-lo per tal de temperar-lo a la nova situaci de fet que es produeixi.
5. Cada llar tindr un conducte de fums independent que s'haur de separar mitjanant
material refractari que l'alli convenientment i haur d'allunyar-se especialment de tot
material combustible.
10. Installaci dascensors.
1. En edificis construts, la sollicitud de llicncia dobres per a la installaci dascensors,
haur danar acompanyada per projecte redactar per tcnic competent en el qual es detalli
amb tota exactitud les obres que es demanin, i on es concreti el detall de la ubicaci de
lascensor envers ledifici, la parcella, elements comuns, etc. Aquest projecte, contindr
els plnols necessaris per a la correcta interpretaci de la installaci (plantes, seccions i
alats si sescau).
2. No es permetr la installaci d'ascensors o similars sense formar caixa opaca, que no
tindr la consideraci de celobert. En rehabilitacions o reformes que es mantingui el
nombre i distribuci dels habitatges o locals, dins dels celoberts es permetr la installaci
dascensors sense formar caixa opaca (estructura oberta i reixa), sempre que es
mantinguin lliures perpendicularment les distncies actuals entre les finestres de les peces
principals i els murs del celobert. Aquesta installaci no es considera reducci de la
superfcie del celobert.
11. Ordenances.
Es poden redactar ordenances municipals conforme el que disposa lart. 71 del text refs
de la Llei durbanisme, que tinguin per objecte, entre daltres, la protecci del medi
ambient. En especial pel que fa a les dotacions de les edificacions es podran redactar les
segents:
-

Ordenana de sistemes de captaci i utilitzaci denergia solar activa de baixa


temperatura per a la producci daigua calenta sanitria als edificis i construccions.
Ordenana per a lestalvi de laigua.
Ordenana per a la implantaci denergies renovables

12. Gesti de residus als edificis.


Sestar al que disposa el Decret 21/2006, de 14 de febrer, de la Generalitat de Catalunya,
pel qual es regula ladopci de criteris ambientals i decoeficincia en els edificis, aix com
al Reial Decret 314/2006, de 17 de mar, pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 23

Article 37.- Regulacions desttica.


Correspon a aquest article la determinaci dels mnims qualitatius que han de seguir les obres i
installacions privades i pbliques. Lobjectiu s que el conjunt del municipi tingui uns nivells
ptims de qualitat i de decrum concordants amb la projecci cultural de Tarragona.
Tenint en compte les diferents caracterstiques de cada zona, s'estableixen tres tipus de
composici:
1. Composici esttica rgida.
D'acord amb el projecte corresponent a normes especials que es fixen per a cada cas concret.
S'imposar aquesta condici en els casos en qu existeixi algun element urb (carrer, plaa,
etc.) d'especial inters historicoartstic, cultural o pintoresc que aconselli la seva conservaci,
d'acord amb una determinada composici urbanstica i arquitectnica.
2. Composici esttica d'acord amb el carcter de l'edificaci existent a la zona.
S'imposar aquesta condici als conjunts o nuclis d'inters historicoartstic quan s'hagin incls
en algun pla especial de protecci, catalogaci, etc. En aquests casos, s'imposaran condicions
per a mantenir el carcter de la zona i no s'autoritzaran materials que, per la seva qualitat,
textura o color, alterin l'ambient general. En el cas que hagin estat objecte de declaraci per
part de l'antiga Direcci General de Belles Arts, s'ajustaran a les condicions imposades per
aquest organisme. En tot cas ser necessari l'informe favorable de la Direcci General del
Patrimoni Arquitectnic per a autoritzar qualsevol dels tipus de reculada de l'edificaci que
s'assenyalen en aquestes Normes.
3. Composici esttica lliure.
S'aplicar en totes les zones que no hagin de ser objecte de protecci especial. S'estableixen
amb carcter general les regulacions que s'indiquen a continuaci i que, en la part que afecten,
seran tamb d'aplicaci a les zones assenyalades.
a) Les mitgeres que es produeixin per confrontacions d'edificis de distinta alada, o per altra
circumstncia no prevista, i els elements que sobresurtin de l'alada permesa (tics, caixes
d'escala i ascensor, prgoles, dipsits d'aigua, xemeneies, etc.) hauran de ser tractats amb
la mateixa qualitat de materials i acabaments que les faanes. Pel que fa a aquests ltims
elements, s'haur d'estudiar una ordenaci de manera que els seus volums apareguin
integrats a la composici arquitectnica del conjunt de l'edifici. Igualment, tindran el mateix
tractament de faanes testeres o paraments posteriors de les edificacions que, per la seva
especial situaci o alada, afectin notriament la composici panormica de la ciutat.
b) Sempre que sigui possible, shauran de prohibir els capcers de coberta vistos o, si ms
no, resoldre la seva integraci a la composici arquitectnica de l'edifici mitjanant
tractament adequat i emprant materials de faana.
c) Els patis de servei que, per qualsevol circumstncia, siguin visibles, tant des de la via
pblica com a travs d'espais accessibles a la circulaci per l'interior de les illes de cases o
carrers particulars, hauran de ser tapats per murs de gelosia o qualsevol altre mitj que
impedeixi la visibilitat i permeti la ventilaci.
d) En les carreteres i els camins dels sectors de la costa, de trajecte pintoresc, no es
permetr que la situaci, el volum o l'alada dels edificis o dels seus murs i tanques limitin
excessivament el camp visual per a contemplar les belleses naturals o trenquin l'harmonia
del paisatge.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 24

4. Als efectes del que disposen els apartats segents, es conceptuaran com a faanes tots els
paraments d'un edifici visible des de la via pblica. En particular, quan, en edificis contigus, la
diferncia d'alades mximes permeses sigui igual o superior a la d'una planta, ser obligatori
tractar com a faana el parament que, per aquesta causa, quedi a la vista, o b retirar-se de la
lnia mitgera per poder establir-hi obertures, si aix fos necessari, per aconseguir una
composici adequada, tret que s'estableixi en la deguda forma la corresponent servitud.
5. Es declara lliure la composici de les faanes dels edificis, excepte quan quedi establerta la
seva composici en cada regulaci especfica de zona i/o es projecti emplaar-les en carrers,
illes o sectors de la ciutat per als quals regeixi un model especial com a obligatori, o en llocs
que tinguin un carcter arquitectnic o urbanstic acusat o, simplement, convingui conservar-lo
o establir-lo. En tots aquests casos es podr exigir la utilitzaci de materials i sistemes
constructius determinats. No obstant aix, s'evitaran sempre efectes discordants entre les
faanes d'una mateixa illa contiges o prximes per tal d'obtenir un bon efecte urbanstic de
conjunt.
Igualment, tindran el mateix tractament de faanes els testers o paraments posteriors de les
edificacions que, per la seva especial situaci o alada, afectin notriament la composici
panormica de la ciutat.
6. En els edificis que, el seu valor arquitectnic sigui inferior als catalogats, la regulaci
esttica ser la segent:
a)

En cas dactuacions de rehabilitaci integral destinades a la venda o lloguer i/o canvi


ds de com a mnim les plantes pis existents, shaur dadaptar la faana als criteris
assenyalats en el punt corresponent a composici esttica d'acord amb el carcter de
l'edificaci existent a la zona.

b)

En el supsit de substituci de ledificaci la faana adoptar un tipus en qu, tant la


proporci i disposici de buits com els materials, el color, etc. siguin semblants a algun
dels edificis del catleg i, especialment, de la seva illa i/o entorn urb i/o els establerts
en cada zona.

7. A ms, es podr denegar la llicncia d'edificaci als projectes que constitueixin un atac al
bon gust o resultin estrafolaris, ridculs o impropis del seu emplaament.
En els edificis emplaats en vies pbliques classificades com de classe primera especial a les
Ordenances Fiscals, en vies daccs a la ciutat, o en llocs que tinguin un carcter arquitectnic
o urbanstic acusat, ser obligatori que els paraments de faana de les plantes baixes o alada
equivalent siguin de pedra natural, marbre o materials considerats nobles, amb prohibici dels
d'imitaci.
8. Si en els carrers de primera categoria especial s'efectuen obres de reforma de les plantes
baixes que afecten la faana, es podr exigir que aquestes s'adaptin a la composici general
de l'edifici i s'estenguin a la totalitat de la planta baixa. Aix mateix, es podr exigir que no quedi
part de la faana per reformar, i, en tot cas, shaur dadequar a les condicions de les
regulacions especifiques o de zona.
9. Correspon a l'Ajuntament orientar la composici arquitectnica i regular les condicions
esttiques aplicables, en cada cas, als edificis de carcter artstic, histric, arqueolgic,
paleontolgic, tpic o tradicional inclosos en el catleg i els afectats per lentorn del mateix.
10. Les construccions en lloc immediat o que formin part d'un grup d'edificis del carcter indicat
en el pargraf anterior, hauran d'harmonitzar-s'hi. Igual limitaci s'observar quan, sense existir
conjunt d'edificis, n'hi hagi diversos o algun de gran importncia o qualitat.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 25

11. En tots els casos a qu es refereix aquest article, ser preceptiu, com a requisit previ a la
concessi de la llicncia d'obres corresponent, un informe tcnic que indiqui expressament els
aspectes artstics, arqueolgics, paleontolgics, i d'ornament pblic.
12. En les zones de Conjunt Histric Artstic, llevat casos excepcionals degudament justificats,
s'exigir, en general, que les alades de cornises, folrats de balcons, miradors, finestres i
d'altres elements segueixin les normes tradicionals de composici i es prohibir la utilitzaci de
materials que no harmonitzin amb el carcter del barri.
13. En les zones residencials, l'Ajuntament podr fixar, mitjanant un pla especial, normes
generals o particulars per a determinats sectors, illes o grups de blocs allats, als quals haur
d'ajustar-se la composici de la faana.
14. Condicions esttiques respecte a lentorn.
a)

Per tal de preservar lesttica dels edificis, les propostes de modificacions delements
arquitectnics que alterin la composici de ledifici o conjunt dedificis de composici
unitria, aix com tampoc el volum, la composici de buits i plens, elements volats,
elements installacions, porxos, tendals o similars shauran de valorar en el si de la
llicncia.

b)

Es preservaran les forncules existents en les faanes dels edificis. En el supsit de


substituci sincorporaran en la nova edificaci.

15. Materials emprats.


a)

En general, en qualsevol installaci o obra executada dins el terme municipal ha de


prevaler la utilitzaci de materials que per la seva qualitat no malmetin lornat. En
conseqncia, no sadmetran xapes antiesttiques (pegaso, fibrociment...), fustes
senzilles (aglomerats...) i altres que per la seva qualitat tcnicament es considerin
impropis.

b)

No sadmetr la utilitzaci de colors de faana que per la seva tonalitat resultin


discordants amb lentorn.

c)

Les tanques es realitzaran amb pedra natural, obra vista o materials nobles segons les
condicions de cada regulaci especfica de zona i correctament acabades i coronades,
per la qual cosa no sadmetran tanques de formig pintat, arrebossats, de totxana, etc.
El projecte dobres haur de contenir detalladament les seves caracterstiques, tan a
vials com a la resta de lmits.

16. Conjunts residencials o comercials.


a)

Aquell conjunt dedificacions realitzats sota un mateix projecte tcnic, o sota uns
mateixos criteris esttics i arquitectnics, com per exemple els grups dhabitatges en
filera, les cases aparellades, conjunts comercials, etc... hauran de preservar aquesta
unitat.

b)

Quan per aplicaci de la clau de la zona no shagi esgotat ledificabilitat mxima, per a
la materialitzaci del sostre restant caldr tramitar i aprovar prviament a qualsevol
llicncia dobres un projecte restant dordenaci del conjunt, que fixi la ubicaci del
sostre no consolidat i justifiqui amb concreci que la proposta mant la unitat
arquitectnica.

c)

La materialitzaci del sostre definit a lapartat anterior haur de realitzar-se per unitats
completes dedificaci.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 26

d)

Les reformes en faana hauran de garantir la unitat formal final del conjunt, aquest
aspecte haur de quedar justificat en el projecte.

e)

Quan als habitatges de les plantes baixes dun conjunt residencial sinstallin tanques, i
altres elements exteriors el model escollit haur de ser unitari per a tot el conjunt.

f)

Aquells conjunts residencials unifamiliars existents en el quals es preveu un canvi de


tipologia, en tant no sexecutin les determinacions previstes pel Pla no sadmetran
canvis ds ni obres dampliaci.

17. Cossos sortints semitancats i oberts.


a)

Els cossos sortints semitancats i oberts hauran de mantenir-se lliures no admetent-se la


collocaci delements tcnics com per exemple; calderes; antenes parabliques;
installacions combustibles (but); etc., ni tampoc shi permetr la ubicaci dels
rentadors dels habitatges. Amb tot, en edificis existents, es permetr la ubicaci de
compressors daire condicionat sempre i quan es segueixi el que es disposa per a la
composici de faanes i quedin a nivell del terra del cos sortint.

b)

No sadmetran elements que modifiquin la composici o unitat arquitectnica de la


faana i els seus cossos sortints. En conseqncia, les baranes, fusteries exteriors,
color de la faana i altres elements comuns han de ser unitaris.

c)

Llevat de la planta baixa, per la modificaci de la resta de buits de faana caldr


redactar projecte unitari destat final elaborat per tcnic competent i degudament visat
pel Collegi professional. En base a aquest projecte que haur de contenir lestat previ i
proposta final, satorgaran les llicncies dobres pertinents.

d)

Quan en el projecte esmentat es proposin obertures de ms d1 m damplada es


presentaran, a ms, els detalls de la soluci constructiva emprada i per a lexecuci de
les obres hi haur dintervenir un facultatiu competent.

Article 38.- Regulaci dels espais enjardinats.


1. Objecte.
Aquesta regulaci t per objecte la preservaci dels valors naturals del territori, tant els
paisatgstics com la vegetaci existent, formada principalment per bosc mediterrani. Els
apartats segents estableixen les normes que regulen i limiten la modificaci daquests
elements i determinen criteris de sostenibilitat en el disseny a fi i efecte de reduir el consum
de recursos naturals associats al manteniment daquestes espais.
Als efectes daquestes normes entendrem com a jard o rea enjardinada lespai de terreny
delimitat, ordenat i plantat amb vegetals plaents que hom destina a esbarjo dels estadants
dun habitatge, establiment hoteler o de tot un venatge.
2. Limitacions en lafectaci de larbrat.
a)

Quan un solar en qu existeixi vegetaci sigui edificable, el projecte haur de justificar


la situaci de larbrat i vegetaci autctona i la seva afectaci per la nova edificaci.
Ser permesa la tala darbres afectada pel nou edifici i es procurar conservar la resta
de vegetaci existent en el lloc que es tracti.

b)

Al efectes de garantir la reposici darbrat es podr constituir una fiana expressa que
es determinar en funci de la qualitat del mateix.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 27

c)

Per a la tala dun arbre sha de demanar loportuna llicncia municipal justificant-ne
documentalment i raonadament la necessitat de tala.

3. Mesures medi ambientals.


1.

La documentaci denjardinament haur de justificar lelecci dels elements vegetals i


que lordenaci de lespai enjardinat sinclou dins el marc de la sostenibilitat sent
respectus amb el medi natural i no suposant consum excessiu de recursos hdrics.

2.

En la zones de bosc urbanitzat en aquells solars que tinguin unitats vegetals singulars,
previ a lobtenci de llicncia dobres, el projecte haur dincorporar un estudi ambiental
que descrigui les caracterstiques ms destacades de la vegetaci existent, tipus
dhbitats sobre el qual es desenvolupen, etc. per tal que lAjuntament pugui avaluar el
seu inters i si s necessari es proposin mesures correctores que ens permetin la
conservaci.

3.

En les edificacions allades, les parcelles disposaran de dipsit de recollida daigua de


pluja soterrat en lespai lliure separat 3 metres dels lmits en el cas de tipologia
plurifamiliar i 1,50m en tipologia unifamiliar, o situat en el soterrani per les necessitats
de rec derivades del jard comunitari o privat, segons el cas, que els hi correspon. El
volum del dipsit correspondr a 30 litres per a cada m2 de coberta.

4. Protecci contra limpacte visual.


En les carreteres i els camins dels sectors de la costa, de trajecte pintoresc, no es permetr
que la situaci, el volum o l'alada dels edificis o dels seus murs i tanques limitin
excessivament el camp visual per a contemplar les belleses naturals o trenquin l'harmonia
del paisatge.
En aquests mbits sobre la coberta de ledificaci no podran installar-se tendals, elements
divisoris de ms dun metre dalada, antenes, barbacoes, ni qualsevol altre de ms dun
metre dalada o que obstaculitzi la visual del mar.
5. Documentaci en la sollicitud de llicncies.
Per a latorgament de llicncia dobres per lenjardinament despais lliures, el projecte tcnic
haur de contenir, com a mnim, la segent documentaci:
a)

Memria descriptiva amb indicaci de les espcies a plantar, caracterstiques de les


mateixes (permetre i alada de tronc, qualitat), esquemes de les installacions
denllumenat, rec, subministrament daigua, etc., quantificaci de metres destinats a
jard. Justificaci de sostenibilitat.

b)

Amidaments i pressupost.

c)

Plnols:
-

Topogrfic en base a coordenades UTM (no sadmetran bases fotogramtriques)


on sassenyalin tots el arbres existents amb indicaci del seu dimetre del tronc, i
els altres malmesos per la nova edificaci.

Plnol destat definitiu de tot lespai exterior on sindiquin els exemplars que es
conserven, els nous exemplars, els anivellaments definitius dels espais exteriors
amb la concreci de les rasants dels terrenys vens, els espais pavimentats, etc.

Seccions longitudinals i transversals a una escala que permeti la correcta


interpretaci i on sassenyalin els rasants naturals i definitives tant del terreny que

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 28

es vol edificar com dels terrenys vens. A ms shaur dindicar les alades dels
terrenys naturals i/o definitius, de les tanques i/o murs que limitin amb la propietat.

Article 39.- Regulaci dels sistemes de climatitzaci.


Lincrement dels nivells de confort a les edificacions comporten, actualment, la installaci de
sistemes de climatitzaci (fred i calor) que cal regular per tal devitar les molsties i falta
desttica causades per lefecte additiu de gran nombre daparells installats a les faanes dels
edificis.
1.

mbit daplicaci.
Totes aquelles installacions destinades a la climatitzaci dels immobles (amb
independncia de la font energtica emprada).

2.

Climatitzaci dels edificis de nova construcci.


1.

Els edificis dhabitatges de nova construcci hauran dincorporar la preinstallaci de


climatitzaci a tots els habitatges, com a mnim per a la sala i un dormitori.
Shaur de preveure una galeria de comunicaci practicable entre les diferents
plantes i el terrat, que es definir en el projecte de ledifici. Per aquesta galeria
discorreran les conduccions corresponents a les installacions dels locals comercials i,
en el seu cas, les dels habitatges. Les unitats exteriors es collocaran a la planta
coberta sobre una base de suports antivibrants, per la qual cosa shaur de preveure
la reserva despai suficient, i no seran visibles des de la via pblica.

3.

2.

En els edificis dun s exclusiu, com els establiments hotelers, caldr preveure
necessriament la climatitzaci. La installaci haur de ser preferentment del tipus
centralitzat. Quan lemplaament de la maquinria se situ a la planta coberta aquesta
haur de respectar una reculada mnima de 3 metres respecte el pla de faana.

3.

Shaur de preveure, en terrat pla, una reserva despai mnima en planta coberta de
1,5 m2/per habitatge i/o local per la ubicaci des aparells exteriors daire condicionat.

4.

A ms de lindicat en els punts precedents, caldr respectar en tot moment les


condicions fixades a lArticle segent.

Climatitzaci dels edificis existents.


1.

Per tal devitar la consegent degradaci esttica dels edificis no es permetr la


visualitzaci dels compressors de la maquinria. Aquests es podran dinstallar:

Preferentment en la planta coberta (quan aquesta sigui plana).

A linterior del local o habitatge integrat en forat arquitectnic (sense que produeixi
relleu a la faana) i ventilant a lexterior mitjanant reixa deflectora amb direcci cap
amunt.

A les terrasses de les plantes pis, shan de situar necessriament sobre el terra i
darrera la barana sense sobrepassar la seva alada.

2.

Les sortides daire de les unitats condensadores shauran de situar a una cota mnima
de 2 metres referida al pla de la vorera. Els buits que sobrin pel llanament del baf
hauran de quedar ocults i protegits per elements durables (reixes deflectores) i de
concordana amb la resta de faana.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 29

3.

Els compressors no es podran installar en els aparcaments de planta soterrani dels


edificis ni a les zones no ocupades per ledificaci.

4.

En cap cas sadmetr la installaci dunitats condensadores vistes, damunt tendal o


incomplint els punts precedents.

Article 40.- Seguretat en la construcci.


1. Normes generals
Tot edifici haur de reunir, amb subjecci a les disposicions generals, les condicions de
solidesa que l'esttica requereix dacord amb la LOE (Llei dOrdenaci de lEdificaci)
essent un ms dels responsables el director facultatiu de l'obra.
1. No obstant aix, l'Ajuntament podr comprovar en tot moment les indicades condicions
de solidesa i ordenar totes les mesures que estimi convenients per a la seva efectivitat,
sense que, malgrat tot, representi obligaci ni responsabilitat de cap mena per a ell.
2. El front de la casa o solar on es practiquin obres de nova construcci es tancar sempre
amb una tanca opaca daspecte de la qual sigui vists.
3. El mxim espai que podr ocupar-se amb la tanca de precauci estar en proporci amb
l'amplada de la vorera o el carrer; per en cap cas no podr avanar-se ms de 3 metres
comptats des de la lnia de faana, ni ultrapassar els dos teros de la vorera, ni deixar espai
lliure de vorera inferior a 0,80m.
4. Durant la nit es deixaran llums encesos.
5. Igual precauci s'adoptar quan l'obra sigui de reparaci si l'Ajuntament ho estims
convenient.
6. En altres casos, com arrebossades, reparacions de teulats o altres operacions
anlogues, es protegir la vertical de les obres, vora la qual es mantindr un pe per donar
els avisos oportuns als vianants.
7. A les voreres de menys d'1,40 metres d'ample es permetr l'establiment de tanques, amb
un sortint mxim de 0,60 metres, solament en casos d'obra de nova planta, fins a la
realitzaci de la coberta de la planta baixa o fins que s'assoleixi l'alada mnima
assenyalada en aquestes Normes per a les plantes baixes de cada zona, i d'obres de
reforma que afectin la faana de la planta baixa. Durant l'execuci de la resta de les obres,
en el primer cas, quan les de reforma no afectin la part indicada o quan es tracti d'addici de
pisos, la tanca ser substituda per pont volant, tret que, a judici de l'Ajuntament, no sigui
necessria la seva installaci. En els casos a qu es refereix el pargraf anterior, shaur
d'adequar l'horari de treball a les exigncies de la circulaci, d'acord amb les instruccions
que es rebin de la Gurdia Urbana.
8. Mentre duri l'edificaci o la reparaci d'una casa que ofereixi perill o dificultat de trnsit
pels carrers, es posaran tanques pels voltants de l'obra en la forma que per a cada cas
determini l'Autoritat municipal.
9. Els materials es collocaran i prepararan dins de l'obra i, quan no sigui possible, la
collocaci i la preparaci es far en el punt o l'espai que l'Autoritat designi.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 30

10. Els bastiments, els estampidors i altres elements auxiliars de la construcci es


muntaran, sinstallaran i es desfaran en presncia i sota la inspecci del director de l'obra o
dels seus delegats responsables.
11. Els bastiments seran com a mnim de 0,60 metres d'ample i les posts i els llibants que
s'emprin per a la seva formaci tindran la resistncia corresponent al servei que han de
prestar. I tindran, com a mnim, 5 centmetres de gruix.
12. A ms, la part exterior dels bastiments haur de cobrir-se en direcci vertical fins a
l'alada de 0,90 metres per tal d'evitar tot perill als operaris i la caiguda dels materials, sense
perjudici de complir, a ms, la reglamentaci de la seguretat en el treball.
13. L'apuntalament dels edificis s'efectuar sempre sota la direcci facultativa.
14. Els aparells d'ascensi de materials no podran situar-se a la calada dels carrers i s, tan
sols, a l'interior de la casa o solar o dins de la tanca de precauci, llevat casos especials i
amb l'autoritzaci pertinent.
15. En la utilitzaci de maquinaria en la via pblica com radials, devastadores, polidores i
similars, que puguin ocasionar accidents, shauran dobservar les mesures de seguretat de
la Normativa sectorial especfica, sempre evitant la formaci de pols.
16. El constructor de l'obra s responsable de qualsevol dany que s'esdevingui per omissi
de les prescripcions que sn objecte dels punt que precedeixen, o per no haver observat les
regles de l'art, o per no haver escoltat els consells de la prudncia en aquest punt.
17. Sempre que un edifici es proveeixi de parallamps, aquest es collocar en les degudes
condicions per aconseguir la perfecta conducci, i queda prohibit efectuar-la per les
canonades.
18. A les zones afectades pel pas de lnies d'alta tensi no es permetr cap construcci fins
que s'hagi desviat el pas de la lnia en la forma reglamentria. A aquest efecte, l'Ajuntament
sollicitar informe de l'organisme pertinent en relaci amb el pas de les dites lnies i la
superfcie de terrenys que afecten.

2. Enderrocs
Els propietaris de qualsevol classe d'edificaci estan obligats a conservar-les en perfecte
estat de solidesa per tal que no comprometin la seguretat pblica.
1. Quan per l'ndole de les obres de consolidaci no sigui possible efectuar-les pel fet de no
ser compatibles amb l'ocupaci actual de les finques o amb les Ordenances Municipals, el
propietari haur de denunciar-ho a les autoritats per a la resoluci que sigui procedent i,
mentrestant, prendr les mesures provisionals de precauci convenients.
2. En el cas d'edificis en presumpci de runa, hom s'atindr a tot lestablert en la legislaci
urbanstica en vigor.
3. Les obres d'enderrocament requeriran l'autoritzaci municipal, amb la presentaci prvia
del corresponent projecte d'enderrocament i la direcci facultativa justificada mitjanant el
full d'assumpci de direcci visat pel collegi professional corresponent. Les obres s'hauran
de realitzar d'acord amb les disposicions vigents. Es prohibir, en tot cas, llenar runa des
de la part alta de l'edifici. S'hauran de regar les runes per evitar la formaci de pols. Aix
mateix, s'haur de tancar el solar, amb la sollicitud de llicncia prvia, amb una tanca
segons les caracterstiques que consten en aquestes Normes.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 31

4. Els constructors de les obres i, subsidiriament, els propietaris, sn responsables dels


danys que es puguin originar.
5. Quan es produeixi l'enderrocament de qualsevol edifici fora d'alineaci, el nou que s'hi
construeixi s'haur d'ajustar a les alineacions vigents. En el supsit que no sedifiqui en un
termini superior a 3 mesos, el solar s'haur de tancar d'acord amb les alineacions vigents i
amb el que disposen sobre tanques les presents Normes. Aix mateix, el propietari haur de
presentar un certificat Tcnic, que acrediti la seguretat, salubritat i ornat pblic de les
mitgeres dels edificis confrontats, incloent que sha pavimentat el solar garantint levacuaci
de les aiges de pluja a la xarxa de clavegueram o pluvials, segons el cas.

Article 41.- Edificis disconformes


a) En els edificis i installacions preexistents que resultin disconformes amb els parmetres
imperatius dun nou planejament, per que no quedin fora dordenaci, s'autoritzaran les obres
de consolidaci, rehabilitaci, i els canvi ds, sempre dacord amb les condicions bsiques del
nou planejament dacord amb larticle 108 del Text refs de la Llei durbanisme, aprovat pel
Decret legislatiu 1/2010, de 3 dagost.
No obstant lanterior i quan concorrin les circumstncies segents:
b) Les obres de gran rehabilitaci que constitueixin una actuaci global que afecti lestructura o
ls general de ledifici o lhabitatge rehabilitat, requeriran la seva adaptaci a les normes
generals vigents en matria dedificaci: Normes bsiques, condicions dhabitabilitat, normativa
contra incendis, etc.
c) En el supsit de substituci de l'edificaci o duna gran rehabilitaci que consisteixi en
lenderrocament de ledifici salvant-ne nicament les faanes, s'hauran de complir la totalitat de
les determinacions del nou planejament.
d) En els supsits dedificis catalogats en els que noms shagi de conservar la faana,
laprofitament resultant del Pla General, podr definir-se mitjanant una concreci de volums,
per tal que la nova edificaci sadapti a la faana que sha de mantenir.

Article 42.- Edificis fora dordenaci.


Queden fora dordenaci les construccions, les installacions i els usos que, per ra de
laprovaci dun nou planejament, quedin expressament subjectes a expropiaci, cessi
obligatria i gratuta, enderrocament o cessament.
En aquestes construccions i installacions que estan fora dordenaci no es poden autoritzar
obres de consolidaci ni daugment de volum, per s les reparacions que exigeixin la salubritat
pblica, la seguretat de les persones o la bona conservaci de les dites construccions i
installacions. Les obres que shi autoritzin no comporten augment del valor dexpropiaci.
El canvi ds daquestes construccions i installacions es poden autoritzar dacord amb el que
estableixi la legislaci urbanstica en vigor.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 32

TTOL SEGON DISPOSICIONS COMUNS


CAPTOL 1.- PARMETRES DORDENACI
Article 43.- Definici.
S'estableixen els segents parmetres d'ordenaci:
1. L'ndex d'edificabilitat bruta s el lmit mxim dedificabilitat resultat daplicar aquest
coeficient o ndex sobre la superfcie de sl sense desenvolupar expressat en metres quadrats
de sostre per metres quadrats de sl brut (sense transformar) aportat dins dun polgon o sector
(m sostre /m sl aportat).
2. Lndex dedificabilitat net s el lmit mxim d'edificaci resultat de dividir ledificabilitat
mxima permesa a cada parcella per la seva superfcie. Aquest ndex sexpressa en metres
quadrats de sostre per metres quadrats de sl net apte per edificar (m sostre /m sl net
edificable). En el cmput de ledificabilitat s'inclouran les superfcies de totes les plantes per
sobre de la planta soterrani.
3. La superfcie de sostre edificable s la suma de totes les superfcies cobertes,
corresponents a les plantes que, de conformitat amb les normes sobre ordenaci, tinguin la
consideraci de baixos i pisos.
Seran computades tamb, per al clcul d'aquesta superfcie, les corresponents als cossos
sortints tancats o semitancats, les d'edificacions o cossos d'edificaci auxiliars i les de les
edificacions existents que es conservin, dacord amb les determinacions establertes per a cada
zona en aquestes normes.
4. L'ndex de volum edificable per a les zones industrials s el lmit mxim de volum expressat
en m3/m2 (metre cbic per metre quadrat de sl) de l'rea de referncia de cada unitat.
Lndex de volum net edificable s el resultat de dividir el volum perms a cada parcella per la
superfcie neta o edificable daquesta
No seran computades les superfcies d'accessos de titularitat pblica sota prtics, ni els porxos
pblics oberts, ni les superfcies de sostre per a equipaments de titularitat pblica, ni els cossos
sortints oberts.
5. L'envoltant mxim d'edificaci s el que resulta en funci dels parmetres o constants en
cada sistema d'ordenaci.
6. La densitat mxima d'habitatges s el nombre ms alt d'habitatges que s admissible en
una rea. La densitat determinada en cada zona, illa o edifici per aquestes Normes, es podr
incrementar si es tramita una modificaci del POUM en base al que determinen els articles 96 i
97 del text refs de la llei dUrbanisme de Catalunya aprovada pel Decret legislatiu 1/2010 de 3
dagost. En tot cas les propostes de modificaci duna figura de planejament urbanstic han de
raonar i justificar la necessitat de la iniciativa, i la oportunitat i la convenincia amb relaci als
interessos pblics i privats concurrents.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 33

CAPTOL 2.- PARMETRES COMUNS DE LEDIFICACI.


Article 44.- Tipus d'ordenaci de l'edificaci.
El tipus d'ordenaci a l'efecte de la sistematitzaci d'aquestes Normes s el segent:
1. Segons alineaci de vial: illes dedificacions formades per edificis entre mitgeres i situats
parallelament a lalineaci dels espais viaris o pblics contigus.
2. Edificaci allada: edificacions separades de les partions amb els solars vens i si s el cas,
entre les edificacions dins de la mateixa parcella, si b en algun dels supsits es poden alinear
a carrer. Aquesta tipologia no podr donar lloc a mitgeres al descobert.
3. Volumetria especfica: blocs dedificis allats, amb volum i situaci prefixada als plnols
dordenaci del POUM .
Per aquest ltim tipus dordenaci, en el cas que manqus alguna determinaci que en algun
moment fos necessria i no estes regulada seran daplicaci subsidiria les determinacions de
les tipologies segons lalineaci de vial o b les de ledificaci allada dacord amb la tipologia
ms assimilable.

DEFINICI DE CONCEPTES

Article 45.- Parcella


Sentn per parcella la superfcie de terreny delimitat com unitat predial i registrable. Les
condicions de parcella sn daplicaci per a totes les obres de nova edificaci, i se senyalar
en el rgim corresponent a ls al que es destina, i en la regulaci particular de la zona.
1. Superfcie de parcella:
s la dimensi de la projecci horitzontal de lrea compresa dintre dels llindars de la mateixa.
2. Parcella mnima:
Les normes particulars de cada zona, fixen la parcella mnima en funci del compliment
conjunt dels parmetres de superfcie mnima i faana mnima.
3. Relaci edificaci - parcella:
Tota edificaci estar indissolublement vinculada a una parcella, circumstncia aquesta que
quedar degudament registrada amb el assenyalament de ledificabilitat o altres condicions
urbanstiques sota les que shagus edificat.
4. Agrupaci o segregaci:
La segregaci o subdivisi de parcelles podr realitzar-se sempre que les parcelles resultants
compleixin amb les superfcies i faanes mnimes establertes en cada zona i estiguin dotades
daccs pblic rodat i de vianants. Regir per a parcelles resultants d'aquestes segregacions,
les normes particulars o especfiques de la zona en qesti. La parcellaci haur de garantir
que la ventilaci i illuminaci, a travs de patis o celoberts, es realitzi dins el propi solar.
5. Lmits o partions:

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 34

Sentendr per lmits o partions, les lnies perimetrals que delimiten una parcella i la
distingeixen dels seus confrontants i dels espais pblics. Es pot distingir els diferents tipus de
llindars:
Lmit frontal, s el que delimita la parcella amb la via pblica, b sigui de vianants o de trfic
rodats, i/o zona verda. Sn lmits laterals els restants, essent el tester el lmit oposat
geomtricament al frontal.
Quan les parcelles limitin amb ms duna via pblica tindran consideraci de lmit frontal totes
elles, si b sentendr com a front de parcella aquell lmit frontal en el que shagi projectat
laccs a la parcella.
En el cas de complimentar lanterior varis lmits, el frontal de parcella ser el que estigui
circumdat per la jerarquia ms gran. LAjuntament podr exigir al propietari duna parcella
lassenyalament dels seus lmits quan sigui necessari per motius urbanstics.
6. Sl privat lliure dedificaci:
Es tracta de zones delimitades en els plnols dordenaci en els quals no es podr situar
ledificaci. Es tracta duna condici edificatria per la qual cosa el sostre edificable generat
segons la clau de la zona o subzona subicar en la resta de la parcella.
Lassenyalament de cadascun dels mbits respon a criteris visuals, existncia darbrat o
configuraci urbanstica. En casos excepcionals es podran alterar aquests mbits si queda
degudament justificat que la modificaci obeeix a una millora projectual i urbana, i nicament
quan el resultat final tingui major coherncia envers el propi solar i en relaci al seu entorn.
Aquestes variacions shauran de legitimar mitjanant la tramitaci de la figura urbanstica
adient.
En general, les zones representades en els plnols dordenaci com a sl privat lliure
dedificaci es procurar preservar al mxim la topografia, larbrat i la vegetaci autctona
existent en el lloc, mantenint-los en bones condicions i garantir-ne la seva conservaci.

Article 46.- Solar


Els terrenys classificats com a sl urb que siguin aptes per a ledificaci, segons llur
qualificaci urbanstica, i que compleixin els requisits de la normativa urbanstica vigent.

Article 47.- Planta baixa


Pis baix de l'edifici a nivell de sl o dins dels lmits que, amb referncia a la rasant del carrer, o
en relaci al tipus dordenaci de ledificaci, assenyalen les Normes.
1. No es permet el desdoblament de la planta baixa en dues plantes, segons la modalitat de
semisoterranis i entresol.
2. Es permet que en les plantes baixes es puguin construir altells, sempre que formin part del
local situat en ella, dins dels seus tancaments perimetrals i no tinguin accs independent des
de lexterior i necessariament han de constituir una nica unitat registral conjuntament amb la
planta baixa.
3. La projecci horitzontal de laltell ha de coincidir amb el local de planta baixa pel qual
saccedeix.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 35

4. Els altells se separaran un mnim de tres metres (3) en tots els fronts de totes les faanes de
ledifici.
5. L'alada lliure mnima, tant per sobre com per sota, ser de 2,50 metres. Si la part superior
es destina a dipsit de materials no caldr que acompleixi aquesta condici, per la seva
alada lliure no ser, en cap cas, inferior a 2,20 metres. Tampoc no podran ser construts de
materials no resistents al foc.
6. Els altells computen als efectes del sostre edificable.

Article 48.- Planta soterrani


1. Les plantes soterrani, en el tipus d'ordenaci segons alineaci a vial, sn les situades per
sota de la planta baixa, tinguin o no obertures a causa dels desnivells en qualsevol dels fronts
d'edificaci.
2. Les plantes soterrani, en altres tipus d'ordenaci, sn tota la planta enterrada o
semisoterrada sempre que el sostre estigui a menys d'un metre del terreny exterior definitiu.
La part de planta semisoterrada, el sostre de la qual sobresurti ms dun metre per sobre
daquest nivell, tindr en tota aquesta part la consideraci de planta baixa, llevat que es
disposin terres adossades als murs en plataformes horitzontals o amb pendent 1:3, de dos
metres damplada, com a mnim, i alada mxima de terres d1,20 metres respecte a la cota del
terreny natural. En qualsevol cas, el sostre del soterrani se situar a menys dun metre de la
cota del nivell del terreny natural.
3. Les plantes soterranis no compten en els ndexs d'edificabilitat.
4. Als soterranis no s perms la ubicaci de dormitoris, ni ls dhabitatge de manera
independent. Tanmateix, podran autoritzar-s'hi d'altres usos que no siguin d'habitatge i de
residncia si es dota el local de mesures tcniques segures que cobreixin els riscos d'incendi,
explosi, el desallotjament de les persones amb seguretat etc.
5. Tanmateix, podran autoritzar-s'hi d'altres usos que no siguin d'habitatge i de residncia si es
dota el local de mesures tcniques segures que cobreixin els riscos d'incendi, explosi i el
desallotjament de les persones amb seguretat.
6. L'alada lliure de les plantes soterrani ser almenys de 2,30 metres.
7. En els edificis emplaats en terrenys en qu existeixi gran diferncia de nivell entre la vorera
del carrer i la faana posterior o interior del solar, aquestes podran ser habitables, encara que
resultin soterranis en relaci amb el carrer. Aquesta planta haur d'estar dotada de doble paret,
amb cambra daire intermdia en les parts que estiguin en contacte amb el terra sota el seu
nivell, i en la seva construcci s'hauran d'adoptar, a ms, totes les precaucions que siguin
tcnicament necessries per evitar que pugui resultar humida.

Article 49.- Planta pis


Tota planta de ledificaci que estigui per sobre de la planta baixa.
1. L'alada lliure de les plantes pis entre el paviment i el sostre acabat ser per a les zones
habitables ds permanent per a les persones la que fixin les normes de la zona i, en el seu cas
la legislaci sectorial aplicable i, en cap cas, no ser inferior a 2,50 metres.
2. Si lordenana particular no ho especifica expressament, lalada de paviment a paviment de

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 36

les plantes pis ser, com a mnim de 3,15 metres.


3. En el cas de la darrera planta i si la coberta s inclinada l'alada mnima lliure podr ser en
alguns punts d1,9 metres, per la mitjana d'alada interior de la planta haur de ser com a
mnim de 2,50 metres.
4. En el cas que ls de les plantes pis sigui dhabitatge, quant a lalada mnima construda i la
mnima habitable, sestar al que determini la normativa dhabitabilitat vigent .

Article 50.- Elements tcnics de les installacions


Constitueixen les parts integrants dels serveis de l'edifici de carcter com, com les segents:
filtres d'aire; dipsits de reserva d'aigua, de refrigeraci o acumuladors; conductes de ventilaci
o de fums; claraboies, antenes de telecomunicaci; rdio o televisi, maquinria d'ascensor;
espais per a recorregut extra dels ascensors i, fins i tot, per a accs d'aquest al pla del terrat o
coberta; elements de suport per a estendre i eixugar la roba, elements de captaci i acumulaci
denergia solar per aigua calenta, o energia fotovoltaica, unitats exteriors de climatitzaci i
d'altres que comunament tinguin aquest valor d'element tcnic i no suposin parts de l'edifici que
es puguin comercialitzar independentment.
1. Els volums corresponents als elements tcnics dinstallacions, definits en aquestes normes,
s'hauran de preveure en el projecte d'edificaci com a composici arquitectnica conjunta amb
tot ledifici.
2. Les dimensions dels volums corresponents a aquests elements sn en funci de les
exigncies tcniques de cada edifici o sistema dinstallaci i no podran ser visibles des de la
via pblica.

Article 51.- Cossos sortints


Sn els que sobresurten de l'alineaci de faana o lnia de faana, o de l'alineaci interior, o de
l'espai lliure a l'interior de l'illa, i tenen el carcter d'habitable o ocupables, siguin tancats,
semitancats o oberts.
1. Els cossos sortints habitables o ocupables, tancats, semitancats o oberts, que sobresurten
de la lnia de faana o de l'alineaci de l'edifici compliran, en tot cas, el que sha disposat en
aquest article.
2. Sn cossos sortints tancats: Els miradors, les tribunes i altres similars amb tots els
costats amb tancaments no desmuntables.
3. Sn cossos sortints semitancats: Els cossos volats que tinguin tancat totalment algun
dels seus contorns laterals amb tancaments no desmuntables i opacs, com sn galeries i
similars que reuneixin aquestes caracterstiques.
4. Sn cossos sortints oberts: Les terrasses, els balcons i d'altres semblants, que no tenen
cap mena de peu dret estructural ni cap tipus delement de tancament en cap dels seus costats
per sobre la barana.
5. La superfcie en planta dels cossos sortints tancats es computar a efectes de l'ndex
d'edificabilitat net i de la superfcie de sostre edificable en les Ordenances en qu l'aprofitament
estigui fixat per volum o metre quadrat de sostre.
6. En els cossos sortints semitancats la superfcie en planta computar en un cinquanta per

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 37

cent a l'efecte de l'ndex d'edificabilitat net de la superfcie del sostre edificable. Per a l'efecte
del clcul de la superfcie del sostre edificable, deixar de computar la part que sigui oberta per
tots els costats a partir d'un pla parallel a la lnia de faana.
7. Els cossos sortints oberts no es computaran a l'efecte del clcul de la superfcie del sostre
edificable. Es computaran a l'efecte de l'ocupaci mxima quan la Norma de zones ho disposi,
si es dna el cas, tamb a l'efecte de separacions als lmits de parcella. Shauran de separar
un mnim de 0,60 m dels cossos sortints tancats o semitancats.
8. Estan prohibits els cossos sortints a la planta baixa.
9. S'admeten, amb les excepcions i les restriccions establertes a les Normes aplicables a cada
zona o sector, els cossos sortints a partir de la primera planta.
10. S'entn per pla lmit lateral de vol el pla normal a la faana que limita el vol de tot tipus de
cossos sortints en planta pis. Aquest pla lmit de vol se situa a 1 metre de la paret mitgera.

Article 52.- Elements sortints.


Sn la part integrant de l'edificaci o elements constructius no habitables, no ocupables, de
carcter fix, que sobresurten de l'alineaci o lnia de faana o de l'alineaci interior o de
l'alineaci de l'edificaci.
1. Els elements sortints com scols, pilars, rfecs, grgoles, marquesines, para-sols i d'altres
de similars fixos es limitaran, quant al vol, a tot el disposat per als cossos sortints, amb les
particularitats segents, aplicables a qualsevol sistema d'ordenaci:
-

S'admeten els elements sortints a la planta baixa d'una edificaci enfrontada al carrer de
ms de 6 metres d'amplada sempre que no sobresurtin ms de 0,10m i sense superar
1/5 de les faanes..

En planta pis sadmet que les motllures i les cornises superin en 10cm el pla de faana.

Els rfecs podran volar del pla de faana fins a un mxim de 0,60m pels carrers de
menys de 15m i fins a un mxim de 0,90 m per als carrers de 15 o ms m. Quan
s'assoleixi l'alada reguladora, els rfecs podran volar del pla de faana, el mateix que
per a cada zona es determini per als vols.

2. Els elements sortints no permanents, com sn les veles, les persianes, els rtols, els
anuncis o similars no s'inclouen en el concepte d'elements sortints regulats en aquestes
Ordenances.
3. No es permeten marquesines. Quan es realitzin obres, es procedeixi al canvi ds, o es
rehabiliti la faana de ledifici les actualment existents que no formin part de lestructura
fonamental de ledifici, shauran denretirar.

Article 53.- Ventilaci i illuminaci.


1. Els edificis d'habitatges, els dormitoris i les estances interiors no es podran autoritzar si no
reben ventilaci i illuminaci a travs, almenys, dun pati de llums o celoberts. La ventilaci i la
illuminaci d'altres dependncies que no siguin les destinades a dormitoris o estances, i les de
les escales i les peces interiors auxiliars, podran fer-se mitjanant patis de ventilaci. En els
casos de rehabilitaci dhabitatges, mantenint el mateix nombre i la seva disposici actual, la
ventilaci i la illuminaci shaur de resoldre amb la normativa vigent en matria dhabitabilitat.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 38

2. La ventilaci i la illuminaci mitjanant mitjans tcnics, sense utilitzaci de celobert o patis


de ventilaci, s'admetr per a dependncies i peces auxiliars dels habitatges no destinats a
dormitoris i estances quan se n'assegurin les condicions higiniques i sempre que aix ho
permetin les normes estatals, autonmiques i municipals sobre condicions sanitries i
higiniques dels habitatges.
3. La ventilaci i la illuminaci dels locals de treball i les estances destinats a s comercial i
d'oficines podr realitzar-se mitjanant celoberts. Es permetr la ventilaci o la illuminaci
mitjanant elements tcnics de provada eficcia que assegurin condicions adequades
d'higiene.

Article 54.- Celobert o pati de llums.


Espai no edificat situat dins del volum d'edificaci i destinat a obtenir illuminaci i ventilaci.
1. Els celoberts poden sser interiors o mixtos. Sn interiors els celoberts que no s'obren a
d'altres espais lliures o vials i sn mixtos els oberts a aquests espais.
2. La dimensi i la superfcie mnima obligatria de celoberts interiors depn de llur alada. La
dimensi del celobert interior ser tal que permeti d'inscriure en l'interior un cercle de dimetre
igual a un sis de l'alada, amb un mnim de 3 metres i que les superfcies mnimes obeeixin a
la taula segent:
Superfcie mnima del celobert en m2
atenent el nombre de plantes
que ha de donar llum i ventilaci
9 metres quadrats
10 metres quadrats
12 metres quadrats
14 metres quadrats
16 metres quadrats
20 metres quadrats

Nombre de plantes pis que


obligatriament per la seva distribuci
necessitin de celobert
1 planta
2 plantes
3 plantes
4 plantes
5 plantes
mes de 5 plantes

3. Els celoberts oberts a faana compliran les segents condicions:


a) La longitud "L" del front obert no ser inferior a 1/6 de l'alada, amb mnim de 3 m.
b) El tractament dels paraments ser el mateix que a la faana on estiguin situats. La
profunditat del pati obert, mesurada normalment en el pla de faana, ser com a mxim
igual a un cop i mig el front obert de la faana quan donin al pati cambres de dormir o
estances, i dos cops el front obert de faana quan hi donin altres habitacions que no siguin
cambres de dormir o estances.
c) No tindran consideraci de pati obert a faana els reculats la profunditat dels quals,
mesurada normalment en el pla de faana, no sigui superior a 1,50 metres i sempre que en
plans laterals, no shi obrin buits.
d) Lalada del celobert ser mesurada des del nivell del pis dels habitatges ms baixos, les
peses dels quals hi ventilin fins a la lnia de coronaci superior de la fbrica.
e) No sadmeten en lordenaci segons alineaci de vial.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 39

4. El celobert ser mancomunat quan pertany al volum edificable de dues o ms finques


contiges. Ser indispensable, als efectes daquestes normes, que la mancomunitat del pati
sestableixi per escriptura pblica, inscrita en el Registre de la Propietat. Els patis
mancomunats es regiran, quan a llur forma i dimensions, pel que es disposa per als patis
interiors o mixtos.
5. A lefecte del que disposa aquest article sobre celoberts interiors, es tindran en compte, a
ms les segents regles:
a) La llum mnima entre murs del celobert no podr reduir-se amb sortints o altres elements
com veles, viseres, rfecs, conductes de ventilaci i de serveis amb un dimetre superior a
15 cm, o serveis com son els safareigs, dipsits acumuladors i similars. En el cas dedificis
existents si es justifica la impossibilitat que no es pot passar per un altre lloc que no sigui el
celobert, es permetran conductes de ventilaci i serveis fins a un mxim de 30 cm de
dimetre sempre que deixin lliure el dimetre que es pot inscriure que fixen aquestes
Normes.
b) Lalada del celobert, a lefecte de la determinaci de la seva superfcie, samidar en
nombre de plantes des de la ms baixa que el necessiti com a celobert fins a la ms
elevada.
c) El paviment del celobert estar, com a mxim, un metre per sobre del nivell del sl de la
dependncia a ventilar o illuminar.
d) Els celoberts es podran cobrir amb claraboies sempre que es deixi un espai perifric
lliure, sense tancaments de cap classe, entre les parets de celobert i la claraboia, amb una
superfcie de ventilaci mnima del 20% superior a la del celobert.
e) No es permetr la installaci d'ascensors o similars sense formar caixa opaca. Shauran
de complir les condicions de ventilaci i illuminaci dacord amb aquestes Normes i el
vigent Decret dhabitabilitat.
f) No sadmetr la installaci de, tendals ni el tancament dels espais interiors del celobert.

Article 55.- Patis de ventilaci.


Amb aquest nom es designen espais no edificats, d'igual significaci que els celoberts o patis
de llums, per destinats a illuminar o ventilar escales o peces on no s'habita normalment i que
no sn destinats a dormitori.
1. Els espais de ventilaci poden sser interiors o mixtos.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 40

2. La dimensi o superfcie mnima obligatries dels patis de ventilaci depn de l'alada. La


dimensi del pati ser tal que permeti inscriure en el seu interior un cercle de dimetre mnim
igual a un set de l'alada total de l'edifici amb un mnim de 2 metres que no produeixi en cap
punt de la seva planta estrangulaci de menys de dos metres i amb una superfcie mnima
segons la taula segent:
Nombre de plantes pis que
obligatriament per la seva distribuci
necessitin de patis de ventilaci
1 planta pis
2 plantes pis
3 plantes pis
4 plantes pis
5 plantes pis
ms de 5 plantes pis

Superfcie mnima del celobert en m2


atenent el nombre de plantes
que ha de donar ventilaci
5 metres quadrats
5 metres quadrats
7 metres quadrats
9 metres quadrats
11 metres quadrats
15 metres quadrats

3. Quant als patis de ventilaci, regiran les segents regles:


a)

No est perms reduir la llum mnima interior amb sortints o altres elements com veles,
viseres, rfecs, conductes de ventilaci i de serveis amb un dimetre superior a 15 cm,
o serveis com son els safareigs, dipsits acumuladors i similars.

b)

L'alada del pati, a l'efecte de la determinaci de la seva superfcie, s'amidar en


nombre de plantes des de la ms baixa que el necessiti fins a la ms alta servida pel
pati.

c)

El paviment del celobert estar, com a mxim, un metre per sobre del nivell del sl de
la dependncia a ventilar o illuminar.

4. Els patis de ventilaci podran cobrir-se amb claraboies sempre que es deixi un espai
perifric lliure, sense cap mena de tancament, entre la part superior de les parets del pati i la
claraboia, amb una superfcie de ventilaci mnima superior a un 20% de la del pati.
5. Els patis de ventilaci mixtos compliran condicions anlogues a les establertes per als
celoberts mixtos.

Article 56.- Obres d'ampliaci.


El que es disposa sobre patis o celoberts i patis de ventilaci s aplicable tamb a les obres
d'ampliaci per addici de noves plantes.

Article 57-. Installacions de canonades i conductes, excepte baixants.


A qualsevol edifici queda prohibit que les canonades i conductes de qualsevol tipus sinstallin a
l'exterior de la faana o en llocs que quedin visibles des de la via pblica.
1. Projectes d'edificis de nova construcci
Entre les condicions per a atorgar llicncia de nova construcci d'edificis, figura l'obligaci
de preveure un pas adequat, d'acord amb el vigent Reglament per a la installaci de gas
canalitzat, que no afecti la via pblica, que no sobresurti del pla de faana en tota la llargada
del seu recorregut i que no sigui visible des de l'exterior.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 41

2. Projecte dinstallaci de gas a edificis ja construts


Amb carcter general, es compliran les condicions de l'article anterior. En cas que existeixi
impossibilitat de poder efectuar la installaci de gas canalitzat per cap altra part de l'edifici
que no sigui la faana, s'haur d'acompanyar la sollicitud de la llicncia corresponent amb
un projecte signat per un tcnic competent en qu figuri una justificaci detallada de la
impossibilitat de passar la installaci per cap altre recorregut que no sigui per la faana.
Els nics motius acceptables per a aquesta dispensa serien:
a)

Impossibilitat d'accedir als patis de serveis per les zones comunitries quan hi ha
negativa expressa de la propietat dels espais que s'han de creuar i el local t una
decoraci que suposa una reposici amb una despesa important.

b)

Quan les cuines donin a la faana i no hi hagi patis tancats per gelosies, terrasses,
etc., que permetin dissimular la installaci.

c)

Si per les causes esmentades s'admetessin les canonades per la faana, seria
necessari presentar-ne un plnol acurat amb la proposta de la canonada perqu
s'aprovi expressament el recorregut o b els serveis tcnics municipals puguin
proposar-ne una variaci.

En tot cas, la installaci de gas canalitzat hauria de quedar encastada a una alada mnima
de 4 metres mesurats des del pla de la vorera i no es permetrien les escomeses individuals
per faanes.

Article 58.- Tanques.


1. Tot terreny urb o solar no edificat que confronti amb una via pblica, zona verda o espai
pblic haur de tancar-se amb una tanca definitiva de pedra, obra vista, paredat, formig vist o
material similar, o b provisional d'env arrebossat amb morter i pintat i reforat amb peus drets
de ferro o formig armat. Aquestes tanques hauran de tenir 2 metres d'alada mnima i
mantenir-se en bon estat. Les tanques en el tipus dordenaci dedificaci allada es regiran per
la regulaci general daquesta tipologia o per les particulars que corresponguin.
Les tanques hauran d'aixecar-se seguint la lnia i la rasant oficial i els paraments
s'arrebossaran, es pintaran o es deixaran acabats com si es tracts d'una faana principal.
Si es deixs de tancar definitivament un solar, desprs que s'hagi advertit el seu propietari o
representant, la tanca la construir la Brigada Municipal, amb crrec dels propietaris de la finca.
2. Quan per la longitud del solar i de ledificaci calgui fer un tancament de lespai privat lliure,
aquest shaur de resoldre amb una tanca d1,80 metres dalada mxima, composta per una
part massissa de 0,60 metres dalada. La resta haur de ser amb una soluci calada
complementada amb vegetaci arbustiva.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 42

CAPTOL 3.- PARMETRES EDIFICATORIS SEGONS LA TIPOLOGIA


DALINEACI DE VIAL
Article 59.- Definici de conceptes.
Els conceptes tenen el significat segent:
1.

Alineaci de vial: s la lnia que estableix al llarg del vial els lmits a ledificaci.

2.

Lnia de faana: s el tram dalineaci amb front a la via pblica que pertany a cada
parcella.

3.

Amplada del vial: Es la mida lineal que, com a distncia entre dues bandes del carrer, es
pren com a constant o parmetre que serveix per a determinar l'alada reguladora i altres
caracterstiques de l'edificaci.

4.

Nombre mxim de plantes: Nombre mxim de plantes permeses dins de l'alada


reguladora. S'han de respectar conjuntament aquestes dues constants: alada i nombre de
plantes.

5.

Mitgera: Es la part lateral, lmit entre dues edificacions o parcelles, que s'eleva des dels
fonaments a la coberta, encara que la seva continutat s'interrompi per celoberts o patis de
ventilaci de carcter mancomunat.

6.

Illa: Superfcie de sl delimitada per les alineacions de vialitat contiges.

7.

Profunditat edificable: s la distncia normal a la lnia de faana que limita l'edificaci per
la part posterior. Defineix el pla de la faana a l'espai lliure interior de l'illa.

8.

Espai lliure interior d'illa: s l'espai lliure d'edificaci o noms edificable en planta baixa i
soterrani, quan s'escaigui, que resulta d'aplicar les profunditats edificables.

9.

Reculada de l'edificaci: s el retrocs de l'edificaci respecte a l'alineaci de vial o a les


mitgeres. Pot sser d'illa, d'edificaci o de plantes.

Article 60.- Alineaci de vial.


Tota obra que es construeixi o reconstrueixi de nou, com tamb les plantes que s'afegeixen a
edificis existents, shauran de subjectar a les alineacions definides en aquest Pla, excepte en
els casos de reculada permesa.
1. L'alineaci d'edificaci coincideix amb la del carrer o vial, excepte en els casos de reculada
permesa.
2. Les reculades permeses sn les que disposen les normes daquest Pla. Quan les Normes
permeten reculades, s'hauran de subjectar al que disposa l'article corresponent.

Article 61.- Amplada del vial.


1. Si les alineacions de vialitat sn les constitudes per rectes i corbes paralleles amb una
distncia constant en qualsevol tram del vial entre dues transversals, es prendr aquesta
distncia com a amplada del vial.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 43

2. Si les alineacions de vialitat no sn paralleles o presenten eixamplaments, estrenyiments o


una altra irregularitat, es prendr com a amplada de vial per a cada costat d'un tram de carrer
comprs entre dos transversals el mnim ample puntual en el costat i el tram de qu es tracti.
3. S'entendr per ample puntual de vial per un punt d'alineaci de vialitat la menor de les
distncies entre aquest punt i els punts d'alineaci oposada del mateix vial.
4. Quan per aplicaci de la regla anterior resultin amplades de vial diferents per a frontals
oposats i trams prxims d'un mateix vial i en sl d'igual zonificaci, es prendr com a amplada
de vial l'amplada mitjana que asseguri un nombre mxim de plantes uniforme.
5. L'amplada de vial s la que resulta de la afectaci real a l's pblic. Quan es tracta de
parcelles enfrontades a vials de nova obertura, l'amplada vial ser la que, en virtut del pla i del
projecte d'urbanitzaci, afecti realment l's pblic i, a aquest efecte, se cedeixi i urbanitzi.
Noms els vials efectivament urbanitzats i aquells per als quals s'asseguri la urbanitzaci
simultnia a l'edificaci serviran de parmetre regulador de les alades dels edificis o dels vols
permesos.

Article 62.- Alada.


1. L'alada reguladora de l'edificaci i el nombre mxim de plantes s l'establert a les normes
aplicables a cada zona o sector i t el carcter de mxim, llevat que sigui obligatori assolir
lalada reguladora per lordenana particular.
2. Es fixa com a alada mnima la de la planta baixa ms una planta pis.
3. L'alada s'amidar verticalment en el pla exterior de la faana fins a la intersecci amb el pla
horitzontal que cont la lnia darrencada de la coberta o amb el pla superior dels elements
resistents.

Article 63.- Construccions i installacions sobre lalada reguladora mxima.


Sobre l'alada reguladora mxima o el nombre mxim de plantes perms, noms es permetran:
1. La coberta terminal de l'edifici, de pendent mxima del trenta per cent, els arrencaments de
la qual siguin lnies horitzontals paralleles als paraments exteriors de les faanes, a una
alada no superior a la reguladora mxima i vol mxim determinat per la sortida dels rfecs. No
es podr superar el glib determinat per la intersecci dels pendents de coberta que, en cap
cas, no ha d ultrapassar els tres metres per sobre l'alada reguladora mxima.
2. Llevat que els parmetres edificatoris reguladors de cada zona o qualificaci no diguin el
contrari, en general els espais sota coberta que en resultin, golfes, no seran habitables i l'accs
noms ser a travs de la caixa d'escala general de l'edifici, o per elements comunitaris
daquest i podran destinar-se a albergar elements tcnics de les installacions generals de
ledifici de carcter comunitari. Tamb es podran destinar a trasters domstics i es podran
inserir terrats en les teulades. No obstant aix els espais sota coberta que computin als efectes
de ledificabilitat podran ser habitables i no ser necessari que saccedeixi a travs de la caixa
general de ledifici.
3. Les cobertes planes o terrats, en general, seran pel manteniment i conservaci, accessibles
des dels elements comunitaris i sutilitzaran per a ubicar els elements tcnics de les
installacions generals de ledifici de carcter comunitari (aires condicionats, energia solar, etc.
No obstant lanterior els terrats tamb podran ser privatitzats.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 44

4. Les cambres d'aire i elements de cobertura en casos en qu hi hagi terrat o coberta plana,
amb una alada total mxima de seixanta (60) centmetres.
5. Les baranes de faana anterior i posterior en les alineacions oficials, la dels patis interiors i
daltres que s'alcin directament sobre l'alada reguladora mxima. L'alada d'aquestes baranes
no podr excedir un metre vuitanta centmetres, 1,80 metres, si sn transparents o amb reixes,
i un metre trenta centmetres, 1,30 metres, si sn opaques.
6. Els elements de separaci entre terrats dedificis contigus, situats directament sobre
l'alada mxima reguladora. L'alada mxima d'aquests elements no podr sobrepassar 1,30
metres en el pla de faana. No obstant aix i enretirats de la faana principal, es podran
aixecar fins a 1,80 metres, si sn opacs, i fins a 2,50 metres si sn transparents, reixes o
similars.
7. Les caixes d'escales i d'ascensors generals de l'edifici, sempre que quedin inclosos llurs
cobertes, coronaments, motllures, rfecs i baranes ( excepte si sn de ferro i calades ) a l'espai
limitat per a superfcies reglades, les generatrius de les quals rellisquin per lnies horitzontals
situades sobre les alineacions oficials a l'alada reguladora mxima i perpendicularment a elles
i la inclinaci de les quals sobre el pla horitzontal sigui de 45. Si es disposen a pla de faana,
langle de 45 es podr traar a partir duna barana opaca d1,30 m dalada.
En cap cas les caixes d'escales ultrapassaran els 2,75 metres i les caixes d'ascensors els 3,75
metres, ambds sobre l'alada reguladora mxima. Per sobre daquestes alades, noms
sadmetran antenes de televisi o telecomunicaci comunitries i parallamps.
8. Els elements tcnics de les installacions generals de ledifici definits en aquestes Normes.
9. Les piscines en coberta, plataformes daccs i els elements necessaris per al seu
funcionament no podran tenir una alada major d1,30 metres sobre lalada reguladora
mxima, i se separaran un mnim de 3 metres de les faanes i 1,50 de les mitgeres.
10. Els acabaments de ledificaci de carcter exclusivament decoratiu que no siguin
susceptibles de cobriment ni tancament lateral.
11.Les pantalles acstiques pels elements tcnics separades 4 m respecte la faana i amb una
alada mxima de 2,50 metres.

Article 64.- Regles sobre determinaci d'alada.


La determinaci del punt de referncia o punt d'origen per a l'amidament de l'alada s diferent
per a cada un dels supsits segents:
1. Edifici amb faana a una sola via.
1. Si la rasant del carrer, presa a la lnia de faana, presenta una diferncia entre la cota
ms alta i la del seu centre menor de 0,60 metres, l'alada reguladora mxima s'amidar al
centre de la faana a partir de la rasant de la voravia en aquest punt.
2. Si la diferncia de nivells s de 0,60 metres o ms, l'alada reguladora mxima
s'amidar a partir d'un nivell situat a 0,60 metres per sota de la cota de l'extrem de la lnia
de faana de cota ms alta.
3. Quan l'aplicaci d'aquesta regla doni lloc al fet que, a determinats punts de la faana, la
rasant de la voravia se situ a ms de tres metres per sota d'aquell punt d'aplicaci de
l'alada reguladora, s'haur d'amidar d'acord amb les regles anteriors com si cada tram fos

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 45

faana independent.
2. Edificis amb faana a dues o ms vies que facin cantonada o xamfr.
1. Si l'alada fos la mateixa a les dues vies, s'aplicaran les disposicions del nmero 1
anterior i s'operar en el conjunt de les faanes desplegades com si fos una de sola.
2. Si les alades reguladores fossin diferents, les ms altes es podran crrer pels carrers
adjacents ms estrets fins a la prolongaci de la lnia lmit de la profunditat edificable
corresponent al carrer de ms amplada. A partir del punt determinat a qu es refereix
l'apartat anterior, s'aplica a la resta de la faana l'alada pertinent a l'amplada de vial a qu
correspon, com si aquesta resta constitus una unitat independent.
3. Edificaci amb faana enfrontada a dues o ms vies que no facin cantonada o xamfr.
Els edificis en solars amb faana a dues o ms vies que no facin cantonada ni xamfr i
l'edificaci dels quals a cada cara estigui separada de l'altra per l'espai lliure interior d'illa es
regularan, quant a l'alada, com si es tracts d'edificis independents.
4. Edificis en illes que no disposin o disposin parcialment d'espai lliure interior.
1. L'alada reguladora es determinar per l'amplada del vial a qu doni cada edificaci.
Aquesta alada s'aplicar fins a una profunditat edificable determinada pel lloc geomtric
dels punts equidistants de l'alineaci objecte d'edificaci i la de la faana oposada.
2. Els casos particulars a qu donin lloc alineacions molt irregulars es resoldran per
equiparaci amb els criteris exposats als apartats anteriors.
5. Edificis amb faana a places.
Les alades reguladores mximes es determinaran, en aquest cas, tenint en compte la ms
gran de les alades corresponents a les vies que formen la plaa o que hi conflueixen. Les
dimensions de la plaa no justificaran una alada superior.
Per a la determinaci de l'alada en casos d'edificaci amb faana a places, no es tindran
en compte aquells carrers l'amplada dels quals sigui ms gran que la dimensi mnima de
la plaa. Els encreuaments de vies i els xamfrans no tindran la consideraci de places.
6. Edificis amb faana a parcs, jardins, equipaments i dotacions o en vies situades enfront de
sistemes generals.
En aquests casos, l'alada reguladora mxima ser la ms alta de les corresponents a les
dues faanes de la mateixa illa contiges a aquella de la qual es tracta.

Article 65.- Planta baixa.


1. La planta baixa per a cada parcella s aquella, el paviment de la qual estigui situat entre
0,60 metres per sota de la rasant del vial, en els punts de major o menor cota que corresponen
a la parcella.
En els casos en qu, a conseqncia del pendent, hi hagi ms d'una planta que se situ dins
dels lmits establerts al pargraf anterior, s'entendr per planta baixa per a cada tram frontal de
parcella la de posici inferior.
En els casos de parcelles enfrontades a dos vials oposats, es referir la cota en planta baixa a
cada front, com si es tracts de diferents parcelles, la profunditat de les quals sigui el punt
PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA
Pgina 46

mitj de l'illa.
2. L'alada mnima del sostre de la planta baixa sobre la cota de referncia de l'alada
reguladora de l'edificaci segons alineacions de vial ser de quatre (4) metres.

Article 66.- Regles sobre mitgeres.


Les edificacions preferiblement ocuparan el solar fins a la lnia mitgera que les separi de les
confrontants en tota la seva alada reguladora als efectes devitar que quedin mitgeres visibles
des de lexterior.
1. Quan com a conseqncia de diferents alades, reculades, profunditat edificable o d'altres
causes puguin sortir mitgeres al descobert, ja siguin prpies o venes, aquestes s'hauran
d'acabar amb els mateixos materials que les faanes principals o, optativament, es podran
retirar de les faanes el tros necessari per a permetre laparici dobertures com si es tracts
duna faana. En aquest ltim supsit la faana vena que quedi al descobert se li haur de
donar un tractament de faana.
2. Si la mitgera que resultaria de l'edificaci de dos solars contigus no s normal a la lnia de
faana, noms es podran edificar els solars quan l'angle format per la mitgera amb la normal de
la faana al punt dintersecci sigui inferior a 30.
3. En altres casos, per poder edificar s'hauran de regularitzar els solars perqu compleixin la
condici indicada. Els casos especials, o que donin lloc a partions de parcella corbades o
trencades, o a parcelles en angle, es resoldran aplicant els criteris tcnics inspirats en les
regles que cont aquest article, i la regularitzaci de lmits ser obligatria.

Article 67.- Profunditat edificable.


1. En general, i llevat que en els plnols dordenaci no sassenyali una altre de diferent, la
profunditat edificable es delimita per la lnia de la faana i la lnia parallela posterior
d'edificaci.
2. La profunditat edificable resultar del traat, en posici equidistant de les faanes a la via
pblica, d'una semblant a la de l'illa.
3. Es mesurar des de lalineaci del carrer a que doni front. Si com a conseqncia de la
parcellaci el fons s inferior a la profunditat edificable, lexcedent no ser objecte
daprofitament urbanstic.
4. En sl urb, els plnols d'ordenaci fixen la lnia de profunditat edificable segons els criteris
adequats per a cada zona. Aquest criteri no afecta la profunditat edificada dels edificis
preexistents, que es respecta encara que superi la resultant de l'aplicaci dels criteris propis de
la zona. No obstant aix, en l'ampliaci del volum o sostre dels edificis preexistents o en la
nova construcci s'haur de respectar la profunditat edificable establerta en aquestes normes.
En qualsevol cas, tindr aplicaci preferent la quantificaci expressa de la profunditat edificable
si els plnols d'ordenaci o aquestes normes preveuen la mesura d'aquest parmetre en
metres lineals. No obstant lanterior, el sostre total resultant de cada parcella, no podr superar
el que disposaria de laplicaci dels parmetres edificatoris com si es tracts duna nova
edificaci.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 47

Article 68.- Espai lliure interior d'illa.


1. Les zones on es permeti l'ocupaci amb edificacions de l'espai lliure interior d'illa, els lmits
de la qual tindran la consideraci d'alineacions, se subjectaran a les previsions de cada
regulaci i com a molt sempre ser, en tot cas, en planta baixa i planta soterrani.
2. L'alada de les plantes edificables als patis interiors dilla no ultrapassar l'alada de les
plantes baixes de la parcella ni excedir de 5 metres quan la coberta sigui plana, ni de 6
metres quan sigui a dues aiges, fins a una profunditat igual a la meitat de la distncia entre
l'alineaci interior de l'edificaci de la parcella i l'alineaci interior oposada de l'illa.
L'alada de les plantes baixes en la part que una parcella ultrapassi aquesta profunditat es
regir per l'alada de la planta baixa oposada.
En tot cas, les edificacions de pati interior no podran ultrapassar els plans inclinats a 45 traats
per les lnies definides com a intersecci dels sostres de les plantes baixes permeses amb els
plans verticals definitoris de les faanes interiors del pati.
Aquesta limitaci tindr efectes, evidentment, quan el desnivell sigui superior a la semi
amplada del pati.
3. En els casos que lalineaci interior de lilla que afecta al solar sigui en angle, sentendr
fins la bisectriu corresponent.
4. En cas que siguin edificables, s'autoritzaran els mateixos usos que es permeten a la planta
baixa, exceptuant-ne l'industrial.
5. Es podr autoritzar als mencionats patis la construcci i la utilitzaci de ms d'un nivell o
planta, per noms un es podr destinar i utilitzar per a s diferent del d'aparcament o garatge.
Quan l's a qu es pretn destinar els locals situats al pati central d'illa pugui donar lloc a una
afluncia de vehicles capa de produir congestions d'aparcament, shaur de preveure les
places daparcament exigibles a linterior de ledifici.
De la mateixa manera, determinats usos d'emmagatzematge exigiran que el lloc de crrega i
descrrega sigui interior.
Les dues condicions anteriors han de ser compatibles amb les possibilitats d'accs als locals,
en funci de les regulacions vigents sobre guals, o sigui, amb l'exclusi de l'accs pels carrers
de categoria especial i pels que tinguin menys de 10 metres d'amplada.
No es permetr la realitzaci dinstallacions que creuin a nivell de planta pis els patis dilla.
En el cas que no siguin edificables shauran denjardinar. No sadmet cap s que no sigui el
propi de la utilitzaci del jard i que provoqui molsties als habitatges. En quant a la regulaci
dels espais a enjardinar sestar all previst a larticle 38 daquestes normes.
6. Les estacions transformadores hauran dubicar-se necessriament dins del volum de les
edificacions, i els materials dacabat del tancament de protecci hauran destar integrats amb
els materials emprats en la faana principal. En cas que no fos tcnicament impossible, es
podran autoritzar en lespai lliure dedificaci si b shauran de protegir amb un tancament que
nimpedeixi la visi. Aquest tancament haur destar en consonncia amb els materials emprats
en la faana.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 48

Article 69.- Reculades.


1. Les modalitats de reculades o alineacions reculades sn:
a)
b)
c)

Reculada a tot el frontal d'alineaci de l'illa.


Reculada a la totalitat de les plantes d'edifici.
Reculada a plantes pis.

2. Les alineacions reculades a la modalitat a), o sigui, reculada a tot el frontal d'alineaci de
l'illa s'admetran quan l'espai que quedi lliure a conseqncia de la reculada es destini a
l'eixamplament del carrer. Aquest sl ser de cessi gratuta al municipi perqu el destini a
l'eixamplament del vial; les obres d'urbanitzaci seran a crrec del propietari. L'ordenaci
exacta es definir mitjanant una llicncia de reajustament dalineaci i rasants.
L'alada reguladora mxima aplicable a les finques reculades ser la que correspongui a
l'amplada del vial, sense comprendre-hi l'eixamplament. La profunditat es determinar partint
de l'alineaci de vialitat i no de la de reculada. Als altres trams de carrer i a la faana oposada a
la reculada, encara que s'hi edifiqui desprs de la reculada, l'alada reguladora mxima es
determinar tenint en compte sempre l'amplada del vial anterior a l'eixamplament. La llicncia
d'edificaci s'atorgar condicionada a la cessi gratuta i a l'obligaci de suportar les despeses
d'urbanitzaci i les del projecte d'urbanitzaci.
3. Les alineacions reculades de la modalitat b), o sigui, reculada en totes les plantes i en part
d'una faana d'illa, s'admeten, llevat d'expressa prohibici, si compleixen els requisits segents:
a)
b)

Que la reculada s'inici a ms de tres metres de cada mitgera.


Que, en fer-ho, es diferencin clarament els espais de propietat privada dels de
propietat pblica.

Les reculades regulades en aquest apartat:


a)

b)
c)

No necessariament donaran lloc a la cessi gratuta. No obstant, si aquest sl es


preveu de cessi gratuta al municipi, les obres durbanitzaci seran a crrec del
propietari.
No modifiquen la profunditat edificable, que s'amidar des de l'alineaci de vial o
carrer.
No donen lloc a augments d'alada reguladora ni a compensacions de volums.

4. Les reculades de la modalitat c), o sigui, en planta pis sense reculada a la planta baixa, es
permeten si hi concorren els segents requisits:
a)
b)

Que els edificis projectats tinguin una faana de ms de 20 metres.


Que la reculada s'inici a ms de tres metres de cada mitgera.

5. A ms de les regles anteriors, en matria de reculades regeixen les segents:


a)

b)

c)

A la planta baixa es permeten faanes porticades formant volta d's general sempre
que la llum de pas entre pilars i faana reculada sigui, en tota l'extensi de la faana,
com a mnim de 2 metres i d'alada lliure mnima de 3,50 metres.
Els propietaris de les finques reculades assumeixen els costos del tractament com a
faana de les mitgeres que queden al descobert, menys en el cas que aquestes tamb
s'hagin reculat. En l'atorgament de qualsevol llicncia d'edificaci s'entendr com a
incls aquest condicionament.
Que la separaci entre paraments oposats compleixi les dimensions mnimes
establertes per als patis de llum mixtos.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 49

Article 70.- Vol mxim dels cossos sortints.


1. A totes les zones o sectors als quals correspongui aquest tipus d'ordenaci, menys quan
s'estableixi una normativa especial, regiran les segents prescripcions:
a)

El vol mxim, amidat normalment al pla de faana en qualsevol punt, no podr excedir
de la quinzena part de l'amplada de vial. Si aplicant aquesta regla en results un vol
superior a 1,50 metres, s'aplicar aquesta mida com a vol mxim. En tot cas, es
retirar 30 centmetres respecte del pla vertical que passa pel costat exterior de la vora
via. Si l'edificaci s de cara a vies o trams de vies de diferent amplada, per a cada un
dels cossos sortints a la via o tram de via a qu recula, amb el lmit mxim d'1,50
metres.

b)

Els cossos sortints no podran sobrepassar un pla vertical traat per la intersecci de
l'eix de la mitgera amb la faana i que forma amb aquesta un angle de 45.

c)

No s'admeten cossos sortints tancats o semitancats en vials l'amplada dels quals sigui
inferior a 15 metres o en els edificis amb faana de longitud inferior a 7 metres.

2. A partir de la profunditat mxima edificable noms es permeten cossos sortints oberts. El


seu vol mxim no podran excedir d'un vint del dimetre de la circumferncia inscriptible a
l'espai lliure interior de l'illa o espai lliure, amb un vol mxim, en tot cas, d'1,50 metres.
3. Els cossos sortints tancats o semitancats no podran ocupar ms d'1/2 de la llargada de la
faana. La suma de la llargada d'aquests i la dels cossos sortints oberts no podr ser ms que
els 2/3 de l'esmentada llargada de faana.
En tots dos casos, els cossos estan limitats en llur distncia a la mitgera mitjanant el pla lmit
lateral de vol, que se situa a un metre de la paret mitgera.
4. Per determinar la superfcie til de les diferents dependncies de l'habitatge, no es
computar la part edificada en cos sortint.
5. Els cossos sortints no podran estar a una alada inferior a 4 metres del nivell de la voravia.

Article 71.- Faanes.


En el plnol de faana, les arestes dels buits de finestres no es podran situar a menys de
seixanta centmetres 0,6 de la lnea de la mitgera i les balconades obertes no es podran
apropar ms dun metre de l'eix de la lnia de mitgera.
No sadmeten elements ornamentals que sobresurtin del pla de faana amb una distncia
superior a all previst en aquestes Normes pels elements sortints.
Amb independncia dels sortints que hi puguin haver a les faanes, s'ajustaran sempre a les
alineacions oficials, sense avanar de cap manera els 5 cm de paraments generals de faana o
paret de cada finca contigus als seus vens.
Les faanes, shauran dacabar en la seva totalitat. En especial i amb la finalitat de donar una
coherncia formal a la totalitat de la faana, shauran daplacar o acabar amb el mateix material
que la faana principal els pilars i els espais massissos entre els buits de les plantes baixes.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 50

CAPTOL 4.- PARMETRES EDIFICATORIS SEGONS LA TIPOLOGIA


DEDIFICACI ALLADA
Article 72.- Parmetres propis del tipus d'ordenaci en edificaci allada.
a)
b)
c)
d)
e)
f)

Forma i mida de la parcella.


Ocupaci mxima de la parcella.
Alada reguladora mxima.
Nombre mxim de plantes.
Separacions mnimes.
Edificacions auxiliars.

Article 73.- Desenvolupament del volum edificable.


1. El volum mxim edificable perms a cada parcella, inclosos els vols de cossos sortints i
d'elements sortints, podr desenvolupar-se, segons la zona o sector, en una o ms edificacions
principals i destinar-se part del volum a edificacions auxiliars.
2. Quan a la regulaci de la zona o sector es fixen lmits mxims al nombre d'unitats
independents de residncia o d'habitatge o nombre mxim d'unitats d'edificaci independents
de les possibles distribucions de l'edificaci de cada parcella, s'hauran de respectar, encara
que aix comporti que no es pugui aprofitar el sostre mxim possible segons l'ndex
d'edificabilitat.
3. La condici dedificabilitat s la que acota la dimensi de les edificacions que poden
realitzar-se a una parcella. Les condicions que assenyalen sn daplicaci per a totes les
parcelles i venen fixades per la clau especfica de cada zona.
4. El sostre mxim edificable ser la suma de les superfcies edificades de cada planta, que
sobtindran pel cmput de la superfcie compresa entre els lmits exteriors de ledificaci.
Tamb es computaran al 100% els cossos sortints tancats, els semitancats i els rentadors. No
computaran els cossos sortints oberts.
5. Quant a l'edificabilitat, els porxos es comptaran com el 50% de la seva superfcie. Quant a
l'ocupaci, s'entendr que la projecci del porxo constitueix ocupaci del solar i computa el
100%.

Article 74.- Ocupaci mxima de parcella.


1. L'ocupaci mxima de parcella s'amidar per la projecci ortogonal sobre un pla horitzontal
de tot el volum de l'edificaci, incloent-hi els i porxos. Els cossos sortints a linterior de la
parcella, comptaran als efectes de locupaci mxima. En el cas que es tracti duna tipologia
dedificaci allada que es pot alinear a vial, els cossos sortints no computaran als efectes de
ledificabilitat. En aquest ltim supsit els vols mxims dels cossos sortints es regularan segons
el que sestableix per a la tipologia dalineaci a vial.
2. Les plantes soterrnies resultants de rebaixos, anivellacions o excavacions no podran
ultrapassar l'ocupaci mxima de la parcella determinada per les distncies lmits mnimes de
separaci a lmits de parcella, excepte quan es fa menci explcita de fer-ho possible.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 51

Article 75.- Sl lliure d'edificaci.


1. Els terrenys que quedaran lliures d'edificaci per aplicaci de la regla sobre ocupaci
mxima de parcella no podran sser objecte, en superfcie, de cap altre aprofitament ms que
el corresponent a espais lliures al servei de l'edificaci o edificacions aixecades, com a
construccions auxiliars, en els casos en qu en quedi manifesta la possibilitat. Els esmentats
espais no podran sser parcellats ni venuts amb independncia de la resta del solar amb
l'edificaci dels quals estiguin afectats.
2. Els propietaris de dues o ms parcelles contiges podran establir la mancomunitat
d'aquests espais lliures amb subjecci als requisits formals establerts en aquestes normes per
als patis mancomunats o segons el que hi hagi previst, si s el cas, respecte als espais lliures
privats mancomunats.
3. Quan els espais lliures o els edificis que se'n beneficin pertanyin a diversos propietaris,
aquests respondran solidriament a les obligacions disposades en els pargrafs anteriors, com
tamb a l'establiment i el manteniment dels serveis i installacions necessries, i shauran de
constituir en associaci per al compliment de les dites obligacions. La distribuci de les
despeses entre els propietaris associats ser, llevat de pacte contrari, proporcional al sostre
edificable que correspongui a les propietats de cadascun. A tots els efectes urbanstics, el
terreny tindr la consideraci de parcella nica.
4. En l'exercici de la funci de policia urbana, l'Alcaldia podr sancionar amb multa, en la
quantia mxima autoritzada per la Llei, la infracci del que disposa aquesta normativa i requerir
els propietaris afectats perqu, en el termini que a l'efecte s'assenyali, estableixin i reparin les
installacions dels espais lliures. Si aquest requeriment no fos ats, la Corporaci Municipal
podr acordar l'execuci de les obres necessries a compte i risc dels interessats i exigir per
endavant i, si sescau, per via de constrenyiment, a l'associaci o, quan no n'hi hagi, a
cadascun dels propietaris, proporcionalment a les seves parts, l'import ntegre d'aquelles.
5. En la tipologia plurifamiliar els habitatges situats en planta baixa podran disposar dun espai
privatiu limitat per una tanca.
6. Es permetr la ubicaci de piscines en les zones no ocupades per ledificaci, amb la
condici que el vas se separi un mnim de 1,50 m dels lmits en habitatges unifamiliars i de 3,00
m en plurifamiliars i dins les plataformes danivellaci de la parcella dacord amb aquestes
normes.
7. Noms s'autoritzaran piscines que tinguin els sistemes de depuraci i de tecnologia
homologada.
8. La superfcie mnima destinada a enjardinament, sempre que en les normes especifiques no
es digui el contrari, ha de ser del 30% de la superfcie total no edificable/ocupable per
ledificaci o lliure dedificaci del solar.

Article 76.- Alada mxima i nombre de plantes.


Es defineixen els segents conceptes:
a) Alada mxima.- s lalada mxima que poden assolir les edificacions dacord amb el que
es determina per a cada zona.
b) Nombre mxim de plantes.- s el nombre mxim de plantes perms dins de l'alada
mxima.
S'han de respectar conjuntament aquestes dues constants: alada mxima i nombre de
plantes.
PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA
Pgina 52

1. L'alada mxima de l'edificaci i el nombre mxim de plantes s l'establert a les normes


aplicables a cada zona o sector.
2. L'alada s'amidar des de la cota del terreny natural amidada en el centre de gravetat de la
planta baixa de l'edifici fins a la cota superior de l'ltim forjat, llevat que l'edificaci se situ sobre
l'alineaci de vial, supsit en el qual s'amidar segons les regles del tipus d'ordenaci
d'edificaci segons alineaci de vials.
En aquells casos en qu, per raons del pendent del terreny, l'edificaci es desenvolupi
escalonadament, els volums d'edificaci que siguin construts sobre cada una de les plantes o
parts de planta que posseeixin la consideraci de planta baixa se subjectaran a l'alada
mxima que correspongui pel que fa a cada una de les parts esmentades, o ledificabilitat total
no superar aquella que resultaria d'edificar en un terreny horitzontal. En aquells casos que es
produeixin esglaonaments, es podr requerir la presentaci duna soluci que visualment
minimitzi el nombre total de plantes que es puguin observar.
En cap dels casos, les cotes de referncia de les plantes baixes no podran ser establertes amb
una variaci absoluta de ms o menys d'un metre en relaci amb la cota natural del terreny. Es
prendr com a punt de referncia el centre de gravetat de la planta baixa o part de la planta
baixa.
3. Sobre l'alada reguladora mxima o el nombre mxim de plantes perms, noms es
permetran:
a) La coberta de l'edifici, de pendent mxima del trenta per cent, els arrencaments de la
qual siguin lnies horitzontals paralleles als paraments exteriors de les faanes, a una
alada no superior a la reguladora mxima i vol mxim determinat, si s el cas, per la
volada dels rfecs.
En habitatge plurifamiliar: No es podr superar el glib determinat per la intersecci dels
pendents de coberta que, en cap cas, no ha dultrapassar els tres metres per sobre de
l'alada reguladora mxima. Els espais sota coberta que en resultin, golfes, en el cas que
aquests no computin als efectes de ledificabilitat, no seran habitables i en aquest ltim
supsit, l'accs noms ser a travs de la caixa d'escala general de l'edifici, o per elements
comunitaris daquest
Podran destinar-se a albergar elements tcnics de les installacions generals de ledifici de
carcter comunitari. Tamb podran destinar-se a trasters domstics. Es podran inserir
terrats en les teulades, i es podran destinar a suport dels elements tcnics de les
installacions generals de ledifici de carcter comunitari definits en aquestes Normes, i se
separin 1,5 metres de les mitgeres i faanes.
En habitatges unifamiliars: En cap cas la intersecci dels pendents no podr superar 3
metres sobre lalada reguladora mxima. Les golfes resultants podran ser habitables.
b) Coberta plana o terrat. En el cas dedificis plurifamiliars, i llevat que no sestableixi una
altre condici especial, podran ser privatitzats o b podran ser utilitzats per al manteniment i
conservaci, sempre que siguin accessibles des dels elements comuns i es podran utilitzar
per a ubicar els elements tcnics de les installacions generals de ledifici de carcter
comunitari, aires condicionats, energia solar, etc.
c) Les cambres d'aire i elements de cobertura en casos en qu hi hagi terrat o coberta
plana, amb una alada total mxima de seixanta (60) centmetres.
d) Les baranes de faana anterior i posterior en les alineacions oficials, la dels patis
interiors i daltres que s'alcin directament sobre l'alada reguladora mxima. L'alada

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 53

d'aquestes baranes no podr excedir els 1,80 metres si sn transparents o amb reixes, i un
metre i trenta centmetres, 1,30 metres, si sn opaques.
e) Les caixes d'escales i d'ascensors generals de l'edifici, sempre que quedin inclosos llurs
cobertes, coronaments, motllures, rfecs i baranes (excepte si sn de ferro i calades) a
l'espai limitat per a superfcies reglades, les generatrius de les quals rellisquin per lnies
horitzontals situades sobre les alineacions oficials a l'alada reguladora mxima i
perpendicularment a elles i la inclinaci de les quals sobre el pla horitzontal sigui de 45. Si
es disposen a pla de faana, langle de 45 es podr traar a partir duna barana opaca
d1,30 m dalada.
En cap cas les caixes d'escales i les caixes d'ascensors ultrapassaran els 3,75 metres,
ambds sobre l'alada reguladora mxima. Per sobre daquestes alades, noms
sadmetran antenes de televisi o telecomunicaci comunitries i parallamps.
f) Els elements tcnics de les installacions generals de ledifici definits en aquestes
Normes.
g) Les piscines en coberta, plataformes daccs i els elements necessaris per al seu
funcionament no podran tenir una alada major d1,30m sobre lalada reguladora mxima,
i se separaran un mnim de 3m de les faanes i 1,50 de les mitgeres.
h) Els acabaments de ledificaci de carcter exclusivament decoratiu.

Article 77.- Alada mnima de la planta baixa.


L'alada mnima lliure ser de 3 metres. En habitatges unifamiliars, podr ser de 2,70 metres.

Article 78.- Separacions mnimes i cossos sortints.


1. Les separacions mnimes de l'edificaci o edificacions principals a la faana de la via
pblica, al fons de la parcella, a les seves partions laterals i entre edificacions d'una mateixa
parcella sn distncies mnimes a les quals es pot situar l'edificaci inclosos els seus cossos
sortints, llevat que es tracti duna edificaci allada que es pugui alinear a carrer i en aquest cas
els cossos sortints podran tenir la volada equiparable a la tipologia dalineaci a vials. Es
defineixen per la menor distncia fins als plans o superfcies reglades verticals, la directriu de
les quals s la parti de parcella, des dels punts de cada cos d'edificaci, inclosos cossos
sortints.
2. Mentre no es digui altra cosa en aquestes normes, les plantes soterrani resultants de
rebaixos, anivellacions de terreny o excavacions hauran de respectar, en el cas d'habitatges
plurifamiliars, les distncies mnimes a les partions de parcella, llevat que es tracti de la part
que serveixi per a donar accs des de l'exterior als usos permesos en el soterrani i sempre que
la part esmentada no excedeix el deu per cent (15%) de la superfcie total de la parcella. En
qualsevol altre cas, hom s'haur d'ajustar al que es disposa amb relaci a l'ocupaci mxima
de parcella.
3. En qualsevol sortint, balc, terrassa o mirador, exceptuant els rfecs, shauran de respectar
les distncies reglamentaries.
4. En aquest tipus d'ordenaci, el vol dels cossos sortints, tancats o semitancats, est limitat
per la superfcie de sostre edificable de la parcella. En els percentatges d'ocupaci mxima i
en les separacions als lmits de parcella es tindran en compte els tancats, els semitancats o el
oberts.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 54

Article 79.- Construccions auxiliars.


1. En les claus en qu sassenyali, es pot permetre en aquest tipus d'ordenaci la construcci
d'edificacions o cossos d'edificaci auxiliars al servei dels edificis principals destinats a porteria,
garatge particular, locals per a guarda o dipsit de material de jardineria, vestidors, bugaderies,
rebosts, hivernacles, garites de guarda i daltres per lestil, fins un mxim del 4% 2,5% de
locupaci total de la parcella i una alada mxima de 3 metres.
2. L'espai, el sostre i el volum de les construccions auxiliars computen a efectes de l'ocupaci i
de ledificabilitat mximes permeses.
3. Aquestes construccions no es podran adossar als lmits o partions. Shan dubicar dins els
lmits docupaci de ledificaci principal, b de forma allada, b adossada a ledificaci
principal. En cap cas, podran estar al front o a la faana, llevat que a la zona es permeti que
ledifici es pugui alinear al carrer.
4. Sadmetr la construcci delements auxiliars ds comunitari en tot lmbit dels espais
lliures dedificaci de la parcella, com depuradores, dipsits daigua i similars si subiquen sota
la rasant definitiva del terreny i amb la separaci mnima dun metre.

Article 80.- Tanques.


1. La separaci entre el terreny privat no edificat i la via pblica es materialitzar
obligatriament en totes les zones en qu no hi hagi prohibici expressa mitjanant una tanca.
Aquesta tanca haur d'estar formada d'un scol opac amb pedra natural, obra vista o similar i
correctament coronada sense ms additaments, que tindr una alada de 60 centmetres. En
el cas que en terrenys inclinats, les tanques es podran organitzar per trams de coronament
horitzontal. En aquest ltim supsit, les tanques opaques no podran superar en cap cas
lalada d'1,20 metres i shauran de produir esgraons. En aquesta part opaca shauran
dintegrar les caixes de connexi elctrica i daltres serveis.
La resta, fins a 2 metres, es completar amb una soluci molt transparent amb tanca de ferro
totalment calada i transparent a base de brndoles verticals o similar que es podr reforar
amb vegetaci darbusts fins a una alada de 2,20 metres. A la part calada no es permeten
gelosies.
2. A tots els tipus de ciutat jard la tanca en lnia de faana podr ser massissa fins a una
alada d'1,80 metres, com a mxim, realitzada amb els mateixos materials del pargraf
anterior i correctament coronada sense ms additaments. En el cas que en terrenys inclinats
s'organitzi per trams de coronament horitzontal qualsevol d'aquestes alades, no podran
augmentar ms de 60 centmetres al respecte de lalada d1,8 permesa. Si es dona el cas,
ser obligatori produir un escal.
3. Les tanques que donin a espais pblics s'hauran de subjectar en tota la seva longitud a les
alineacions i rasants del dit espai, encara que, en determinats casos, es permetr tirar-les
enrere o recular-les en part amb la finalitat de relacionar ms b l'edificaci principal o les
auxiliars a l'alineaci de vial.
4. Les tanques de parcella que conformen un conjunt residencial hauran de tenir idntiques
directrius esttiques per a tot el conjunt.
5. Les portes daccs a les parcelles tindran iguals parmetres mxims que els fixats per a les
tanques i podran estar rematats per muntants laterals damplada mxima 60cm, que podran
suportar una llinda duna amplada mxima de 60cm amb una alada total des de la vorera de
2,80m.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 55

6. El projecte haur de contenir detalladament les seves caracterstiques. Tamb hi figuraran


les tanques entre vens.

Article 81.- Adaptaci topogrfica i moviment de terres.


Als efectes de ladaptaci topogrfica, sentn com a cota natural del terreny lalada existent
relativa de cada punt del terreny en lestat original natural abans dexecutar les obres.
Les cotes i les rasants shauran de referir a la cartografia oficial en referncia a la cartografia
municipal i amb referncies a les coordenades UTM.
En els casos en qu sigui imprescindible lanivellament del sl amb terrasses, aquestes es
disposaran de manera que la cota de cadascuna compleixi les condicions segents:
1. Els murs i plataformes d'anivellaci de terres tant a linterior com als lmits de la parcella no
podran arribar, en cap punt, a una alada superior a 1,20 metres per sobre de la cota natural
del terreny, ni a una alada superior a 2,00 metres per sota de la cota natural del terreny. Les
plataformes d'anivellaci en interior de parcella shauran de disposar de forma que no
ultrapassin els talussos ideals de pendent 1:3 (alada - base) traats des de les cotes, per
sobre o per sota, prximes als lmits. Els murs interiors de contenci de terres no podran
ultrapassar, per la part vista, una alada de 3,20 m, i shauran de resoldre amb acabats nobles:
de pedra, obra vista etc. i amb idntics acabats esttics per a tot el conjunt.
2. A les lnies de faana de les zones de ciutat jard d'edificis allats on hi hagi desnivells entre
el vial i el terreny natural immediat de la parcella, es permetran murs de contenci, lalada
mxima dels quals ser la cota sobre la voravia dels punts del terreny natural situats a 6
metres de lalineaci, amb un mxim de 3,20 m dalada, comptats des de l'ampit fins a la
base. Tamb es permetran quan el terreny contigu de la parcella tingui un pendent que
assoleixi els mxims indicats al punt anterior. Quan el pendent del carrer faci que, mantenintne el nivell, aquesta alada augmenti fins a 0,50 m ms de mxima, s'hauran d'escalonar. Per
sobre d'aquests murs no hi podr anar altra cosa que una barana metllica molt transparent
d1,10 metres.
S'admetran reculades d'aquest mur per fer-hi l'entrada a escales o accs a garatge.
Si per la diferencia del nivell entre el terreny natural i la cota del carrer i en el cas de substituci
de terres, en lespai de separaci a lmits de vial, es podran construir garatges amb l'entrada a
la lnia de faana que tindran la consideraci de soterranis destinats a aparcaments, amb una
2
capacitat mxima de 2 vehicles per habitatge, a ra de 25 m per vehicle. Tot l'excs sobre
aquesta superfcie que ocupi lhipottic espai lliure dedificaci al lmit de faana tindr la
consideraci de planta baixa i es computar com a volum o superfcie edificada.
3. Com a norma general, no s'admetran dins del solar:
a)

Moviments de terres no compensats, s a dir, que requereixin aportacions de rebliment


o dhuc creaci de volums buits que produeixin el mateix efecte. En tot cas, els
esmentats volums buits computaran com a edificaci. En casos especials, per ra de
pendents o de parcelles deprimides, prvia justificaci, lAjuntament podr acceptar
laportaci de terres alienes a la parcella.

b)

Solucions discordants en els lmits amb finques venes en els quals es produeixin
desnivells superiors a 1,20m per sobre i 2,00 metres, per sota de la cota natural del
lmit. Aquests seran tractats convenientment i, en cas d'excedir-se, tindran la
conformitat expressa dels vens, i una soluci de conjunt per a corregir l'excs.

4. Si apareixen solars deprimits al respecte de les rasants definitives de les voreres dels
carrers com a conseqncia de lexecuci de nous vials, el projecte durbanitzaci haur de
preveure el reompliment de les terres fins a les rasants de les voreres, llevat que hi hagi

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 56

unanimitat dels propietaris afectats. De la mateixa manera i als efectes de laplicaci del clcul
daplicaci de lalada reguladora mxima, sentendr com si el terreny natural es trobs (1) en
el cas que es tracti duna illa sencera, com si aquest conforms un pla alavejat enrasat am els
nivells de les voreres, (2) en el cas de terrenys deprimits que donin front a dos carrers oposats,
al pla que es configuraria amb la uni de la rasant del carrer ms alt amb lalada del terreny
natural existent o b lalada de la voravia del carrer ms baix i (3) en el cas de terrenys
deprimits que noms donin front a un carrer i els solars confrontants estiguin edificats, al pla
alavejat que conformaria el nivell de les terres dels solars vens i la rasant de la vorera.
5. L'aplicaci de qualsevol de les determinacions d'aquesta normativa en cas especial
(desmunts, desnivells, etc.) no produir augment del volum edificat per damunt de lexplanaci
acabada, d'acord amb el projecte aprovat, superior al volum i la superfcie construts calculat
de la forma que sha indicat.
6. En el projecte d'edificaci, hi ha de figurar (1) el plnol topogrfic del solar amb les dades
altimtriques suficients per justificar el relleu del terreny natural original i (2), les seccions pels
lmits on sassenyalin les tanques i el nivell natural i/o definitiu del terreny de les parcelles
confrontants (segons estiguin o no edificades) i el terreny natural existent i definitiu, aix com les
tanques que es proposen per a la nova edificaci.

Article 82.- Disposici sobre els espais lliures i aparcaments.


S'ha tingut especial cura a impedir les desviacions en l'edificaci i la disposici dels terrenys
lliures que desvirtun el carcter de ciutat jard, la defensa del qual ha de determinar quan
calgui una interpretaci.
A aquests afectes, a part de la regulaci del volum edificable, l'ocupaci i altres determinacions
corrents daquestes Normes, es preveu la vigilncia de les explanacions i les obres que
modifiquin el relleu del terreny i que puguin, tant modificar substancialment la zona, com causar
perjudicis a tercers.
A ms dels documents normals per a la determinaci de la construcci prpiament dita, els
projectes s'hauran de completar amb els documents que s'indiquen a continuaci i que s'han de
destinar exclusivament al seu fi:
a)

Projecte d'organitzaci dels espais lliures de la parcella, el qual estar subjecte a


llicncia i comprendr la distribuci, els usos, les rasants i el tractament de diverses
superfcies, dacord amb tot all indicat en aquestes Normes. Tot aix amb els terrenys
confrontants i en general, amb lorganitzaci de lilla. No es permetr la ubicaci de
centres de transformaci o daltres serveis que precisin dun cos de construcci, si no
es situen dins dels volums de les edificacions, o b soterrats.

b)

Justificaci literal, grfica i numrica del compliment daquestes Normes.


Quan un projecte doni lloc a una mitgera al descobert, aquesta shaur dacabar amb
el mateix material que la faana principal. En altres casos i en edificis aparellats, el
projecte shaur delaborar de forma conjunta i, com a mnim, shauran de construir la
totalitat dels tancaments.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 57

CAPTOL 5.- TIPUS DORDENACI SEGONS VOLUMETRIA ESPECFICA.


Article 83.- Distribuci de lEdificabilitat neta.
L'edificabilitat neta es fixar mitjanant l'assignaci a cada parcella destinada a l'edificaci
privada de l'ndex d'edificabilitat corresponent establerta en el seu planejament derivat del qual
prov o b de ledificaci consolidada.
Els parmetres especfics corresponents a l'objectiu de distribuci de l'edificabilitat neta entre
les parcelles sn els segents:
a)
b)
c)
d)
e)
f)

Forma i mida de la parcella.


Ocupaci mxima de la parcella.
Longitud mnima de la parcella
Ordenaci de la forma de ledificaci.
Alada mxima i nombre de plantes.
Separacions mnimes.

Article 84.- Ordenaci de la forma d'edificaci.


1. L'ordenaci de la forma de l'edificaci es determinar al Pla Parcial, al Pla de Millora
Urbana, o al Pla Especial, segons el cas, mitjanant una de les segents modalitats:
a) A travs de la fixaci de:
- Alineacions dedificaci.
- Cotes de referncia
- Alada mxima i nombre lmit de plantes
b) A travs de la determinaci dels permetres dels perfils reguladors de l'edificaci i de les
cotes de referncia de la planta baixa.
2. La superposici de la forma de l'edificaci, determinada respecte a un dels models
establerts en el nmero anterior, delimita les unitats d'edificaci independent i les parts que
caldr construir en rgim de mitgeres.
3. La collocaci relativa de les edificacions es regula mitjanant els segents parmetres:
a) Separaci mnima entre edificacions.
b) Separaci mnima de l'edificaci als lmits de parcella.

Article 85.- Ocupaci mxima de parcella.


1. Els parmetres de distribuci de l'edificabilitat neta sn els definits amb carcter general per
a tots els sistemes d'ordenaci.
2. Com a excepci al que disposa el nmero anterior, fixem especficament, per a aquest tipus
d'ordenaci, el parmetre de percentatge mxim d'ocupaci en planta baixa.
3. L'ocupaci s'amidar per la projecci ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el volum de
l'edificaci, incloent-hi els celoberts, patis de ventilaci, porxos i cossos sortints, llevat que
aquests donin front a via pblica.
4. Les plantes soterranis resultants de rebaixos, anivellacions o excavacions podran

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 58

sobrepassar l'ocupaci mxima de la parcella en planta baixa. El planejament derivat, i en


funci dels usos concrets assignats, determinar locupaci mxima de la parcella en planta
soterrani de sl corresponent a lespai lliure de ledificaci que sigui propietat privada.
5. Sempre que no sestableixi una altre percentatge en el planejament derivat, les plantes
soterrnies podran ocupar fins a un trenta per cent (30%) en planta del corresponent a l'espai
lliure d'edificaci que sigui de propietat privada i es procurar respectar les distncies a lmits
de parcella.

Article 86.- Cota de referncia de la planta baixa.


1. Quan escaigui, el planejament derivat completar les determinacions o previsions del Pla. En
tot cas, en tot all que calgui completar sobre l'ordenaci continguda en aquest Pla, es tindran
en compte les segents prescripcions o determinacions:
a) Regularitzaci del moviment de terres que comporti el procs d'urbanitzaci.
b) Cotes de referncia dels plans d'anivellament i aterrassament en qu se sistematitzi el sl
edificable. Aquestes dades es fixaran en els plans d'anivellaments i rasants; i en els
d'ordenaci de l'edificaci tamb es fixaran anivellacions o rasants de les vies, places i altres
espais lliures.
c) Com a pla d'anivellaci, hom podr adoptar la cota natural del terreny si, per
circumstncies topogrfiques o per exigncies de l'ordenaci, no calgus modificar la
configuraci natural del terreny.
2. Hi podr haver diferents cotes de referncia per a un mateix edifici. Sigui quina sigui la
modalitat de precisi de la planta baixa, les cotes de referncia fixen la base d'amidament de
l'alada mxima de l'edificaci.
3. Les cotes fixades al planejament derivat s'hauran de respectar. Encara que podran
augmentar i disminuir sense ultrapassar els 0,60 metres quan l'execuci del projecte exigeixi
una adaptaci o un reajustament dins d'aquests lmits, o quan una millor concepci tcnica o
urbanstica aconselli aquesta variaci.

Article 87.- Parmetres en la configuraci unvoca.


En aquesta modalitat d'ordenaci de la forma de l'edificaci s'hauran de tenir en compte les
segents regles:
1. Alineaci d'edificaci.
Sn alineacions d'edificaci les precisades en el pla parcial urbanstic o en el pla de millora
urbana, segons el cas, que determinen els lmits de la planta baixa.
Si en el pla parcial urbanstic o en el pla de millora urbana no hi ha regla determinada sobre
reculades caldr aplicar, en tot all compatible amb la regulaci especfica, les normes
aplicables al sistema d'ordenaci de l'edificaci segons la tipologia dalineaci a vial.
2. Alada mxima i nombre de plantes.
a) L'alada mxima de l'edificaci es comptar a partir de la cota de referncia de la planta
baixa. Quan l'edificaci es desenvolupi escalonadament, a causa del pendent del terreny, els
volums d'edificaci que es construeixin sobre cada una de les plantes, conceptuades com a
baixes, o part de la planta, s'ajustaran a l'alada mxima que correspongui per ra de

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 59

cadascuna d'aquestes plantes o parts de planta.


b) Per sobre de l'alada mxima noms es permetr les construccions i installacions definits
en larticle corresponent en el tipus dordenaci segons alineaci de vial.
3. Permetre regulador.
S'entn per permetre regulador de l'edificaci les possibles figures poligonals definides en
el pla parcial urbanstic, en el pla de millora urbana o en el pla especial per a determinar la
posici de l'edificaci. Totes les plantes i vols hauran d'sser compresos dins d'aquesta
figura poligonal, la qual pot ser major que el que podr ocupar ledificaci.

Article 88.- Localitzaci relativa de l'edificaci.


Els parmetres que regulen la localitzaci relativa de les edificacions sn els segents:
a)
b)

Separacions mnimes entre edificacions.


Separacions mnimes de l'edificaci als lmits de parcella.

Article 89.- Disposici sobre espais lliures.


1. S'ha tingut especial cura a impedir les desviacions en l'edificaci i la disposici dels terrenys
lliures que desvirtun el carcter de ciutat jard, la defensa del qual ha de determinar quan
calgui una interpretaci.
A aquests afectes, a part de la regulaci del volum edificable, l'ocupaci i altres determinacions
corrents daquestes Normes, es preveu la vigilncia de les explanacions i les obres que
modifiquin el relleu del terreny i que puguin, tant modificar substancialment la zona, com causar
perjudicis a tercers.
2. A ms dels documents normals per a la determinaci de la construcci prpiament dita, els
projectes s'hauran de completar amb els que s'indiquen a continuaci i que s'han de destinar
exclusivament al seu fi:
a)

Projecte d'organitzaci dels espais lliures de la parcella, el qual estar subjecte a llicncia
i comprendr la distribuci, els usos, les rasants i el tractament de diverses superfcies,
dacord amb tot all indicat en aquestes Normes. Tot aix amb els terrenys confrontants i
en general, amb lorganitzaci de lilla. No es permetr la ubicaci de centres de
transformaci o daltres serveis que precisin dun cos de construcci, si no se situen dins
dels volums de les edificacions, o b soterrats.

b)

Justificaci literal, grfica i numrica del compliment de les normes.

3. Quan es produeixi una mitgera per a construir nicament una part del bloc, es requerir la
conformitat del ve i un projecte conjunt, a menys que no existeixi una modelaci oficial que
empari aquesta soluci. En el primer cas, es far constar en el Registre de la Propietat.
4. Pel que fa als espais lliures, sestar a all que es recull en la regulaci del espais
enjardinats daquestes normes. No es permetr la ubicaci de centres de transformaci o
daltres serveis que precisin dun cos de construcci, si no se situen dins dels volums de les
edificacions, o b soterrats.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 60

Article 90.- Regulaci dusos.


Mitjanant la tramitaci del corresponent Pla Especial o dun pla de millora urbana, es podran
acceptar nous usos admissibles, sempre que no siguin incompatibles amb els usos principals o
mixtos previstos a la zona.

Article 91.- Regulaci subsidiria.


Per tot all que no estigui definit, ja sigui en el planejament derivat, ja sigui en la prpia
normativa o en les fitxes daquest POUM, seran daplicaci subsidiria les determinacions del
parmetres edificatoris previstos en aquestes normes relatius al parmetres comuns i als
parmetres de la tipologia dedificaci alineada a vial i/o allada, segons sigui la tipologia ms
assimilable de ledifici a construir que sigui de volumetria especfica.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 61

TTOL TERCER.- REGULACI DUSOS


CAPTOL 1.- REGULACI DUSOS. DISPOSICIONS GENERALS
Article 92.- Definicions
1. En atenci a la permissivitat, els usos es diferencien de la segent forma:
a) Sentn per s admissible aquell, la implantaci del qual, est permesa pel Pla.
b) Sentn per s prohibit aquell, la implantaci del qual, no s permesa pel Pla.
2. En atenci a la seva preeminncia, els usos es diferencien de la segent forma:
a) Sentn per s principal aquell que caracteritza un rea del territori o defineix
lespecialitzaci dun sector de planejament o zona urbanstica. Els usos principals poden
ser principalment:
1) s residencial: compren aquelles rees que com a s principal tenen ls dhabitatge
i que en general, poden conviure tots aquells usos compatibles amb aquest ltim, com
poden ser: s hoteler, s doficina, usos dotacionals i s de restauraci.
2) s terciari: compren aquelles rees on ls principal sn els serveis com ls doficina,
comer, hoteler, seus logstiques, magatzems etc.
3) s industrial: compren aquelles rees on ls principal s ls industrial, sense
perjudici que pugui ser compatible amb els usos terciaris.
b) Sentn per usos complementaris aquells que necessriament shan dincloure en el
planejament derivat que ordeni una rea o sector del planejament com a complement de ls
principal, per que en cap cas pot esdevenir s principal del sector.
c) Sentn per usos compatibles aquells, la implantaci dels quals, no es contradictria
amb ls principal. La compatibilitat dun s respecte el principal no implica la seva lliure
implantaci dins el mateix mbit territorial, sin nicament lacceptaci de que la seva
presncia pot ser simultnia, sens perjudici de que aquesta interrelaci obligui a assenyalar
restriccions en la intensitat de ls compatible en funci dels parmetres de ls principal.
d) Sentn per usos provisionals aquells que no estan prohibits per aquestes normes,
sestableixen de manera temporal, no requereixen obres o installacions permanents, no
dificulten lexecuci del POUM i, es poden autoritzar conforme a la legislaci urbanstica en
vigor.
3. En atenci al domini, els usos es diferencien en:
a)

Sentn per s pblic al referit als serveis prestats per lAdministraci o per gesti dels
particulars sobre els bns de domini pblic. Tamb inclouen els realitzats per
lAdministraci en bns de propietat privada mitjanant arrendament o qualsevol altre
tipus docupaci.

b)

Sentn per s privat el realitzat per particulars en propietat privada.

c)

Sentn per s collectiu el de carcter privat relacionat amb un grup determinat de


persones, relaci que es defineix normalment pel pagament de quotes i preus.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 62

d)

Sentn per s comunitari el que es desenvolupa en bns de propietat privada, de


forma mancomunada, associada o comuna per part dels seus titulars.

Article 93.- Bases de la regulaci.


1. El POUM regula de forma detallada els usos admissibles dels terrenys qualificats com a sl
urb, i sentenen per prohibits els no expressament relacionats com a usos admesos.
2. En el sl urbanitzable el POUM assenyala ls principal admissible de cada sector i si s el
cas, els usos complementaris i compatibles.
3. Es regulen els usos en el sl no urbanitzable conforme a lestablert a lart. 47del Decret
Legislatiu 1/2010, de 3 dagost, pel qual saprova el text refs de la Llei durbanisme.
Donada la seva significaci, en el marc daquestes normes es regulen de forma especfica ls
dels locals i establiments de pblica concurrncia, de restauraci i recreatiu musical, lindustrial,
i daparcament

Article 94.- Desenvolupament de la regulaci dusos.


1. En el sl urb, mitjanant la tramitaci dun pla de millora urbana podran fer-se ms
restrictives les determinacions del POUM pel que fa a la localitzaci i caracterstiques dels usos
admesos. Els plans de millora urbana poden:
- Restringir les localitzacions i caracterstiques dels usos admesos pel
- Prohibir usos admesos pel POUM.

POUM.

2. En el sl urbanitzable els plans parcials urbanstics regularan detalladament els usos


admesos dacord a les determinacions del POUM.
3. En el sl no urbanitzable, els plans especials per al millorament dmbits rurals poden
prohibir usos que resultin perjudicials.
4. Els plans especials de protecci del patrimoni histric i cultural i, de conjunts histrics,
poden establir limitacions dusos que poden afectar a les rees de declaraci i/o a les de
respecte.
5. Els plans especials urbanstics poden concretar la titularitat i ls dels equipaments si no ho
ha fet el POUM.

Article 95.- Classes dusos detallats en atenci a la seva funci.


1. s dHabitatge. Comprn ledifici destinat a allotjament familiar. Sestableixen diferents
categories:
a) Habitatge unifamiliar. Es l'edifici per a habitatge situat en parcella independent, en
edifici allat, aparellat o agrupat entre mitgeres i, amb accs independent des de la via
pblica o espai privat comunitari.
b) Habitatge plurifamiliar. Comprn un conjunt dhabitatges en un mateix edifici i parcella
com de forma que participen daccessos, estructura i installacions comuns.
2. s Hoteler. Edifici destinat a allotjament temporal, de curta durada, de transents, regentat
per un titular diferent del conjunt dels ocupants i que poden disposar de serveis comuns, com a

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 63

neteja, menjador, bugaderia, locals per a reunions i espectacles, esports, etc., com poden ser
els hotels, apart hotels i, en general, els del ram de lhostaleria.
3. s de Comer. s ls que correspon als establiments oberts al pblic, destinats al comer
al detall, de carcter individual o collectiu. No inclou el comer a lengrs, la restauraci ni els
usos recreatiu ni el de lleure.
Aquest s seguir el disposat a la legislaci vigent en matria dequipaments comercials
inclosa la classificaci dels establiments comercials Els usos comercials que per les seves
caracterstiques, matries manipulades o emmagatzemades o mitjans utilitzats, originin
molsties o generin riscos a la salubritat o seguretat de les persones o de les coses es regiran
per lestablert per a ls industrial.
Podran tenir associat un magatzem amb una superfcie mxima igual a la destinada a la venda
i limitat a una crrega mxima de foc de 200 Mca/m.
4. s dOficina. Aquest s inclou les activitats administratives de carcter privat que
corresponen a serveis prestats per entitats com oficines bancries, administratives,
dassegurances, borsa, immobiliries, etc. Inclou les seus administratives de viver dempreses.
5. s de Restauraci. Es considera de restauraci aquell s que t com objecte oferir menjars
i begudes al pblic assistent per ser consumit en lestabliment on es desenvolupa. Sens
perjudici de la seva denominaci comercial, respecte a la classificaci de les activitats de
restauraci sha destar al que disposa lannex I.IV del Reglament dEspectacles Pblics i
Activitats Recreatives, aprovat per Decret 112/2010, de 31 dagost, o normativa que el
substitueixi.
6. s Recreatiu musical. Aquell destinat a oferir msica en directe o reproduda amb la
possibilitat que el pblic assistent prengui consumicions, i amb la possibilitat o no de ballar.
Sens perjudici de la seva denominaci comercial, respecte a la classificaci de les activitats de
restauraci sha destar al que disposa lannex I.III del Reglament dEspectacles Pblics i
Activitats Recreatives, aprovat per Decret 112/2010, de 31 dagost, o normativa que el
substitueixi.
7. s de Lleure. s el referent a les manifestacions comunitries del lleure, lesbarjo i del
temps lliure no comprs en cap altre s. Aquest s inclou el dels espectacles i activitats
recreatives no contemplats als apartats anteriors. Les activitats de lleure es classifiquen en:
a) Espectacles: Es consideren espectacles les representacions, les actuacions, les
exhibicions, les projeccions, les competicions o les activitats d'altre tipus adreades a
l'entreteniment o lleure, realitzades davant de pblic, ofertes per una empresa i dutes a
terme per artistes, esportistes o executants, que intervenen per compte de l'empresa.
Els espectacles es classifiquen dacord amb la classificaci prevista a la lannex I.II del
Reglament dEspectacles Pblics i Activitats Recreatives, aprovat per Decret 112/2010, de
31 dagost, o normativa que el substitueixi.
b) Activitats de joc i atraccions: Aquelles en les quals el pblic assistent pot arriscar diners
o objectes participant en jocs d'atzar, o utilitzar mquines o aparells recreatius o esportius
o altres installacions fixes o mbils amb la finalitat d'esbarjo. Es classifiquen dacord amb
la classificaci prevista a la lannex I.IV del Reglament dEspectacles Pblics i Activitats
Recreatives, aprovat per Decret 112/2010, de 31 dagost, o normativa que el substitueixi.
8. s Dotacional i/o equipaments comunitaris. s el que serveix per proveir als ciutadans
de lequipament que fa possible la seva educaci, enriquiment cultural, servei sanitari etc. i, per
tant, tenen un carcter comunitari. Als efectes de la seva pormenoritzaci es distingeixen:

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 64

a)

Administratiu. (T)
Compren les installacions de qualsevol administraci pblica, destinada a oficines i a
qualsevol altre s no especificat en els apartats segents.

b)

Educatiu. (E)
Comprn els centres densenyament en tots el graus i modalitats aix com totes
aquelles installacions al servei daquests centres, escoles bressol, centres didiomes,
acadmies, etc.

c)

Universitari. (U)
Comprn les installacions prpies de la Universitat

d)

Parc tecnolgic i de recerca. (PT)


Comprn les installacions destinades a la investigaci, recerca i tecnologia.

e)

Esportiu. (D)
s el que es desenvolupa en installacions per a la prctica de la cultura fsica i lesport.
Comprn els espectacles esportius.

f)

Residncia collectiva o comunitria. (RC)


s ls que correspon a edificis que es destinen a lallotjament temporal, de llarga
durada, o permanent duna pluralitat de persones que poden disposar de serveis
comuns, com a neteja, menjador, bugaderia, locals per a reunions, esports, etc., com
sn les residncies collectives per a la gent gran, per a religiosos, residncies
destudiants, collegis majors i similars.

g)

Cultural. (M)
Inclou centres de conservaci i transmissi del coneixement. Galeries dart, sales
dexposicions, museus, sales de congressos, sales de conferncies, centres
dassociacions, collegis professionals, agrupacions, biblioteques, espais destinats a la
conservaci i/o exposici de restes arqueolgiques/paleontolgiques, etc.

h)

Lleure. (O)
s el referent a les manifestacions comunitries del lleure, lesbarjo i del temps lliure no
comprs en cap altre s. Aquest s inclou els espectacles i les activitats recreatives no
contemplades als apartats anteriors.

i)

Sanitariassistencial. (S)
Comprn la prestaci dassistncia mdica i serveis quirrgics en rgim dambulatori o
dhospitalitzaci. Sexclouen els despatxos professionals. Tamb inclou la prestaci
dassistncia no especficament sanitria a les persones mitjanant serveis socials.
Inclou clniques, dispensaris, consultoris, residncies geritriques, aix com clniques
veterinries, centres cvics, etc.

j)

Religis. (R)
Comprn les activitats dels diferents cultes religiosos.

k)

Abastament. (A)
Comprn installacions com mercats i escorxadors pblics aix com els usos accessoris
als mateixos, com comer, aparcaments (soterrats i en superfcie), espais de logstica,
emmagatzematge, i similars, sempre que siguin de titularitat pblica, amb
independncia de la forma en que es gestioni el servei.

l)

Deixalleria. (X)
Correspon als centres de recepci i emmagatzematge, selectius, de residus municipals
que no sn objecte de recollida domiciliria.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 65

m) Aparcaments. (P)
Comprn aquelles rees situades fora de la calada destinades a laparcament de
vehicles, sempre que siguin de titularitat pblica, amb independncia de la forma en
que es gestioni el servei.
n)

Serveis funeraris. (SF)


Comprn els tanatoris i els cementiris.
Tanatori: installaci per a activitats i serveis propis de la tcnica i/o activitat funerria i
els hbits socials en matria de serveis funeraris, inclosa la vetlla i incineraci de
cadvers.
Cementiri: Correspon als recintes destinats a la inhumaci e cadvers dacord amb el
que estableix la normativa sobre policia sanitria i morturia.

o)

Monument historicoartstic. (MHA)


Comprn els previstos a la legislaci de protecci del patrimoni histric i cultural.

9. s Industrial. Es consideren indstries les activitats dirigides a lobtenci, reparaci,


manteniment, transformaci o realitzaci de productes industrials, lenvasament i embalatge,
aix com laprofitament, recuperaci i eliminaci de residus o subproductes, qualsevol que sigui
la naturalesa dels recursos i processos tcnics utilitzats.
Tamb comprn lemmagatzematge industrial i les drassanes en els mbits qualificats
dindustrial - comercial del Port.
10. s Indstria - aparador. Sn aquelles activitats mixtes que consten de taller de muntatge
delements descompostos del producte final i/o alhora poden tenir el punt de venda del
producte final, sigui a lengrs o al detall. Es caracteritzen per:
a) Poden disposar doficines i punts de venda.
b) Els productes seran els propis de lactivitat industrial. Sexclouran en tot cas els
productes dalimentaci i els de consum diari de les famlies (neteja, drogueria, perfumeria,
txtil al detall i, en general, tots els que es comercialitzen en format supermercat i
hipermercat)
c) Correspon a activitats amb incidncia ambiental baixa. Annex III (nivell 3) i activitats
sense incidncia ambiental (nivell 4)
11. s logstic. Comprn els serveis tecnolgics, abastament i venda a lengrs i serveis de
transport. Sadmet nicament la realitzaci de processos dassemblatges, muntatges
delements, acabats, embalatges, presentaci i en general, totes aquelles activitats referides
amb la comercialitzaci, embalatge, transport i distribuci del producte.
Sinclou en aquest s, el comer de majoristes, els dipsits demmagatzematge de mercaderies
i els magatzems en general.
Sexclou la indstria transformadora.
12. s de Serveis. Sn aquelles activitats que comporten una prestaci de servei directe al
ciutad i sn compatibles amb ls residencial amb incidncia ambiental baixa o sense
incidncia ambiental nivells 3 i 4 amb les limitacions de superfcie i potencia indicades a la
regulaci especifica de ls industrial.
13. s de magatzem. s ls que correspon a locals oberts al pblic destinats al comer a
lengrs i tamb aquells locals destinats exclusivament a lestocatge.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 66

14. s daparcament. Comprn aquelles rees situades fora de la calada i aquelles


edificacions destinades a lestacionament de vehicles.
15. s d'estaci de servei. Comprn les installacions de subministrament de carburants i
altres serveis complementaris a aquest com el de rentat de vehicles i daltres.
16. s de cmping. Es desenvolupa sobre espais ds collectiu degudament delimitats
destinats a la convivncia agrupada de persones a laire lliure, mitjanant tendes de campanya,
caravanes, autocaravanes i altres albergs mbils o mitjanant bungalows, segons les
modalitats establertes a la llei sectorial de turisme.
17. s extractiu. Aquest s comprn les activitats dextracci de sorres o moviments de terres,
rids, o qualsevol tipus de roca. Es prohibeix ls extractiu de nova implantaci a tot el terme
municipal.
18. s agrcola i ramader. s lactivitat derivada del conreu de la terra i de la cria de bestiar
respectivament.
19. s dagricultura extensiva o a cel obert. Sistemes extensius, tradicionals o
convencionals de producci agrria, normalment desenvolupats sobre grans extensi de
terreny.
20. s dagricultura intensiva. Sistema que fa s intensiu dels mitjans de producci, en m
d'obra, recursos i en capitalitzaci per a lobtenci de quantitats immenses, generalment, d'un
sol tipus de producte, en reduts espais, com per exemple els cultius d'hortcoles, com
l'esprrec, el cultiu de flors o el cultiu en hivernacle.
21. s de Ramaderia extensiva. Sistemes extensius, tradicionals o convencionals de
producci animal que es caracteritzen per formar part d'un agroecosistema, i tenen com a
objectiu la utilitzaci del territori d'una manera perdurable, es a dir, estan sotmesos als cicles
naturals, mantenen sempre una relaci mplia amb la producci vegetal de l'agroecosistema
que formen part i es basen en la necessitat de llegar a la generaci segent els elements que
ho composen.
22. s de Ramaderia intensiva i/o industrial i granges. Conjunt de treballs que es
requereixen per a lobtenci de productes ramaders, tals com bestiar en viu i productes carnis,
lleters i avcoles. El bestiar es troba estabulat, generalment sota condicions artificials de
temperatura, llum i humitat amb l'objectiu d'incrementar la producci en el menor temps
possible i, els animals s'alimenten, principalment, d'aliments enriquits.
En les zones en qu es permeti aquest s, les noves installacions han de complir les
distncies al sl urb i urbanitzable que estableix la legislaci vigent.
23. s Forestal. Explotaci silvcola productiva,o conjunt dactivitats per a lobtenci de
productes de fusta, entenent-se com els derivats de lexplotaci ordenada de masses
boscoses.
Qualsevol intervenci en una rea forestal shaur de fer dacord amb el que sestableix en un
Pla de gesti forestal i de protecci de la fauna.
24. s dhabitatges dotacionals pblics. Comprn les actuacions pbliques dhabitatges
destinades a satisfer els requeriments temporals de collectius de persones amb necessitats
dassistncia o demancipaci dacord amb poltiques socials prviament definides.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 67

25. s dEducaci en el lleure. Comprn les activitats educatives en situaci de temps lliure i
fora de lensenyament reglat i de lmbit familiar per a la transmissi de valors mitjanant els
recursos que ofereixen les activitats prpies del temps desbarjo. Compren lestudi i gaudi del
medi natural en installacions com a cases de colnies, granges escoles, etc.

Article 96.- Simultanetat dusos.


1. Quan una activitat comprengui varis dels usos permesos, i sempre que fossin compatibles
entre s, cadascun dels mateixos haur de complir les condicions que es determinin en les
normes especfiques aplicables.
2. El qu es disposa en el pargraf anterior saplicar tamb als usos que, per la seva mateixa
naturalesa, no sols siguin compatibles sin que complementin lactivitat considerada.

Article 97.- Usos disconformes.


Els usos existents abans de laprovaci inicial daquest POUM que resultessin disconformes a
les seves prescripcions es poden mantenir mentre no esdevinguin incompatibles amb aquest, i
sempre que sadaptin als lmits que fixi la legislaci ambiental.

Article 98.- Usos del subsl.


En el sl urb els usos del subsl vindran determinats per la subzona en la qual se situ la
parcella. En el sl urbanitzable els usos vindran definits pel planejament derivat. En qualsevol
cas, ser daplicaci lestablert en la legislaci urbanstica en vigor.
El subsl de les diferents classes de sl, resta sotms a totes les servituds administratives
necessries per a la prestaci de serveis dinters general, tals com telecomunicacions,
subministraments, transport i altres anlegs.
Laprofitament del subsl es condiciona a la preservaci de riscos, a la protecci daqfers
classificats i de restes arqueolgiques/paleontolgiques dinters declarat.
Sempre que concorrin raons dinters general i/o pblic, i mitjanant laprovaci dun pla
especial urbanstic es podr modificar laprofitament del subsl.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 68

CAPTOL 2.- REGULACI DELS LOCALS


CONCURRNCIA PBLICA.

ESTABLIMENTS

DE

Article 99.- Definici.


1. Sentn com a local el lloc, o la part integrant dun edifici destinat a usos comercials i de
concurrncia pblica.
2. Sentn per superfcie til dun local la compresa dins de ledifici on se situa, sense
considerar zones exteriors, terrasses ni tancaments.

Article 100.- Condicions mnimes.


1. Quan les plantes superiors es destinin a habitatges, o ledifici no sigui ds exclusiu
comercial, els locals hauran de ser independents de la resta de ledifici, amb accs directe des
de la via pblica i hauran de constituir un sector dincendi independent de ledifici.
2. La superfcie til de venda dels locals ha de ser superior al 50% del total de la seva
superfcie til i, com a mnim 10m2.
Aquesta regulaci no s daplicaci als locals que es dediquen a activitats com quiosc, estanc,
bijuteria, reparaci de calat, claus, caramels i similars i els mduls dels mercats municipals.
3. No sadmetran segregacions que donin lloc a locals de dimensions inferiors a les
assenyalades a lapartat anterior.
4. Les activitats que es desenvolupin a la terrassa dun local no podran ser diferents a les que
sexerceixen al seu interior, i shan de tramitar a nom del mateix titular.
5. Els establiments comercials collectius de nova construcci o sotmesos a gran rehabilitaci,
estaran dotats duna cambra higinica adaptada per a minusvlids amb vestbul previ tancat
amb ventilaci natural o forada la qual no podr tenir comunicaci directa amb el local de
venda i estar composta al menys per un lavabo i un inodor.
2
6. Les oficines disposaran d'un inodor i un lavabo per cada 100m o fracci.

7. Els locals destinats a comeros estaran dotats de ventilaci natural o artificial.


La ventilaci natural, es possible realitzar-la a travs de la faana al carrer, lespai interior d'illa,
patis o celoberts que tinguin les dimensions mnimes prescrites per les presents normes. La
superfcie de ventilaci en metres quadrats ser superior a 1/50 de volum en metres cbics de
la totalitat dels locals utilitzats pel pblic i dels que exigeixin permanncia continuada del
personal de dependncia o guarda del comer.
En el cas que el local no reuneixi les condicions exigides en el pargraf anterior, s'exigir
ventilaci artificial que requerir de projecte tcnic, on shaur de garantir que es produeixi una
renovaci horria del volum total d'aire del local.
8. La utilitzaci de sistemes i/o aparells de condicionament de l'aire, per tal d'obtenir un
determinat nivell de ventilaci/renovaci i de confort dins el local, estar sotmesa a les

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 69

condicions imposades per l'article 80.2 de l'Ordenana General de Medi Ambient d'aquest
Ajuntament.
Tots el locals comercials de nova construcci o sotmesos a gran rehabilitaci han de fer les
previsions necessries per a la ubicaci dels aparells de climatitzaci.
9. Els projectes dedificis de nova construcci o sotmesos a gran rehabilitaci, de superfcie
inferior a 200m2 hauran de preveure, a lespai destinat a locals, un conducte de sortida de fums
de dimetre mnim 40cm. Superada aquesta superfcie hauran de disposar de conductes
addicionals en nombre dun cada 200 m2 o fracci.
Qualsevol local situat en un edifici de nova construcci, per a poder ser destinat a usos de
restauraci, ha de disposar necessriament dun dels conductes per a sortida de fums
installats, per aquest, fi en el procs de construcci de ledifici.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 70

CAPTOL 3.- REGULACI DELS USOS DE RESTAURACI I RECREATIU


MUSICAL.
Article 101.- Classificaci de les activitats de restauraci i recreatives musicals.
Es classifiquen en 4 grups atenent al tipus dactivitat que es desenvolupa i a laforament.
a) Grup 0
Correspon a establiments destinats a ls de restauraci amb un aforament igual o inferior a
50 persones.
b) Grup 1
Correspon a establiments destinats a ls de restauraci amb un aforament superior a 50
persones.
c) Grup 2
Correspon a establiments destinats a ls recreatiu musical de Bar musical.
d) Grup 3
Correspon a establiments destinats a ls recreatiu musical de discoteca, sala de ball, sala
de festes amb espectacle, caf teatre i caf concert.

Article 102.-

Distncies entre els diferents grups destabliments i compatibilitat amb


altres usos.

1. Sentn com a distncia entre establiments pblics despectacles i activitats recreatives el


recorregut mnim, a peu, entre els eixos de la porta d'accs principal a un establiment i una
altra porta d'accs principal a un altre establiment, a travs d'espais d's pblic, respectant els
senyals de trnsit i les normes de civisme.
2. Les distncies mnimes entre els diferents grups destabliments pblics sn les segents:
GRUP
Grup 0
Grup 1
Grup 2
Grup 3

Grup 0
0 metres
0 metres
0 metres
0 metres

Grup 1
0 metres
0 metres
0 metres
0 metres

Grup 2
0 metres
0 metres
50 metres
50 metres

Grup3
0 metres
0 metres
50 metres
100 metres

3. Les distncies mnimes referides a lapartat anterior no sn aplicables a les rees amb una
agrupaci important de comeros, de serveis, zones recreatives o de lleure que tenen una alta
concentraci de soroll procedent daquestes activitats, i amb una baixa o nulla densitat pel que
fa a ledificaci residencial.
Als efectes daquesta ordenana, tenen aquesta consideraci les zones del Port Esportiu,
Marina Trraco, Polgon Comercial Les Gavarres i el Centre Comercial Parc Central. La
delimitaci o la modificaci de les rees existents requerir laprovaci de lordenana
municipal corresponent.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 71

Article 103.- Ordre dimplantaci dels establiments pblics.


Ateses les distncies mnimes establertes en larticle anterior, i en el supsit que hi hagi
concurrncia de sollicituds i /o comunicacions per a un mateix espai, tindr preferncia en la
implantaci de lestabliment aquell prestador de serveis que promogui la implantaci dun
establiment i que compleixi algun dels requisits per ordre decreixent:
a)
b)
c)

Que lestabliment hagi estat legalment installat.


Que lestabliment projectat ja disposi duna llicncia o comunicaci en vigor.
Que el prestador de serveis compti amb un certificat d'aprofitament urbanstic vigent, i
en el supsit que n'hi hagi ms d'un, regeix el criteri de prioritat per ordre d'entrada en
el Registre municipal.

Article 104.- Normes generals.


1. Per als establiments destinats a ls recreatiu musical shaur de partir, per a la justificaci
analtica del soroll, dun focus emissor de 110 decibels, dBA.
2. Caldran cambres higiniques diferenciades per a homes i dones si b es permet el
reagrupament dels rentamans dhomes i dones a un espai com de distribuci.
Amb independncia de laplicaci del Codi dAccessibilitat de Catalunya, com a mnim hauran
de tenir:
Nmero
inodors
urinaris
rentamans

Fins a 50 persones
Homes
Dones
1
1
1
-1
1

Fins a 100 persones


Homes
Dones
1
2
1
-1
1

Fins a 300 persones


Homes
Dones
1
3
2
-1
2

Fins a 500 persones


Homes
Dones
2
4
2
-2
3

Per cada 500 persones ms o fracci de ms de 200 persones, es doblar els valors mxims.
3. En el cas que lestabliment disposi de pista de ball, shaur de representar als plnols i la
seva superfcie mnima ser de 20 m2.
4. Es permet la installaci de futbolins i billars, fins un mxim total respectiu de 2 unitats als
establiments enquadrats als grups 1 i 2 i, de 4 unitats, als dels 2 i 3.
5. Caldr garantir la dotaci de lestabliment de sistemes dinsonoritzaci.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 72

CAPTOL 4.- REGULACI DE LS INDUSTRIAL


Article 105.- Classificaci de les activitats industrials.
Als efectes de la regulaci de ls industrial i de la determinaci de la seva compatibilitat amb
daltres usos, sestableix la classificaci segent, dacord amb la Llei 20/2009, de 4 de
desembre, de prevenci i control ambiental de les activitats i els seus annexes o la normativa
que la substitueixi:
a) Nivell 1.
Correspon a activitats amb incidncia ambiental alta, Annex I.
b) Nivell 2.
Correspon a activitats amb incidncia ambiental moderada, Annex II
c) Nivell 3.
Correspon a activitats amb incidncia ambiental baixa, Annex III
d) Nivell 4.
Correspon a activitats sense incidncia ambiental
Les activitats industrials de nivell 4 no comportaran lemmagatzematge i/o la manipulaci
de matries inflamables, explosives o voltils, que produeixin fums o olors, pols o
residus, cas en el que, automticament, senquadraran en un dels nivells anteriors.

Article 106.- Compatibilitat de ls industrial amb altres usos.


1. Les activitats industrials dels nivells 1 i 2 sn incompatibles amb els usos residencials i
terciaris i, per tant, tan sl es poden ubicar a les zones industrials.
2. Les activitats dindstria qumica subicaran nicament i exclusivament dins de lmbit
delimitat per aquest fi, al polgon industrial qumic sud.
3. Les activitats industrials de nivell 3 i 4 es consideren compatibles amb lhabitatge sempre
que la seva superfcie total construda sigui inferior als 150 m2 i la potncia elctrica
contractada no sobrepassi els 15 KW. Als edificis dhabitatges, tan sls es permetran ubicar-se
en la seva planta baixa.
Les que siguin complementries destabliments en que l's principal sigui l'exposici i venda de
productes, com en el cas de tallers mecnics de reparaci de vehicles vinculats a
concessionaris de venda de cotxes o similars, podran superar el lmit establert de 150 m2 per
lactivitat industrial, sempre que no es superi la superfcie construda conjunta de 500 m2 ni la
de l'activitat principal.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 73

CAPTOL 5.- S D'APARCAMENT


Article 107.- Definici.
1. S'entn per aparcament, lespai exterior, fora de la calada, destinat a parada o
estacionament de vehicles autombils.
2. S'entn per garatge lespai interior situat al subsl o dins dedificacions i les seves
installacions mecniques especials
3. Es distingeix entre aparcaments i garatges ds pblic i ds privat. Aquests ltims
corresponen als que no comercialitzen lactivitat.

Article 108.- Condicions dels espais daparcament i garatges.


1. Els instruments de planejament derivat, si sinclou en les seves finalitats, hauran de
preveure sl per aparcament, en funci dels usos i de ledificabilitat, de manera que sasseguri
lespai suficient per a parades terminals de vehicles autombils.
Tanmateix, els plnols dordenaci, en sl urb, reserven espais adscrits a ls daparcament.
2. Les determinacions o exigncies mnimes previstes per aparcaments respectaran les
segents regles:
a)

Quan de laplicaci de les determinacions mnimes daparcament, referides a la


superfcie daltres usos o al nombre dhabitatges, resulti un nmero fraccionari de
places, qualsevol fracci menor de la meitat es podr descomptar. Tota fracci igual o
superior a la meitat haur de computar com una plaa ms reservada per laparcament.

b)

Els garatges disposaran daccs directe des de la calada, el disseny del qual garantir
lentrada i sortida de vehicles sense comprometre la seguretat del trnsit.

c)

Els espais oberts per a laparcament shauran dintegrar en el paisatge urb. A


aquestes efectes, es disposar larbrat, jardineria i altres elements necessaris que
garanteixin aquesta integraci.

Article 109.- Reserva de places de garatge en els edificis.


Aquest Pla defineix laparcament com a s complementari, amb la previsi dun nombre mnim
de places en tots els edificis de nova planta a situar a linterior de ledifici, excepte en els casos
en que sindica que sautoritza situar-les al seu exterior.
En cas de coincidncia dusos en un mateix edifici sestablir la reserva amb les places
necessries per cadascun dells.
En funci dels usos als quals es destina ledifici es defineixen els segents mnims:
1. s dhabitatge:
En edificis plurifamiliars, quan el nombre dhabitatges sigui superior a 10 unitats, com a mnim
ser duna plaa per habitatge i/o una plaa pel resultant de dividir cada 100 m2 o fracci de
superfcie construda destinada a habitatge.
En habitatges unifamiliars ser com a mnim una plaa daparcament per cada habitatge.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 74

2. s dotacional de residencial collectiva o comunitria:


1 plaa / 100 m2 o fracci de superfcie construda.
Quan ls de residncia es desenvolupi en edifici exclusiu, podran disposar-se dins lespai
exterior privatiu.
3. s comercial:
Amb carcter general: 1 plaa/100 m2 o fracci de superfcie construda.
A ms, shaur de complir:
a) Comer: La dotaci daparcament prevista per als grans establiments comercials,
sajustar a all que estableixi la normativa sectorial en cada moment.
b) Quan ls es desenvolupi en edifici exclusiu, podran disposar-se dins lespai exterior
privatiu.
4. s doficines:
Shaur de preveure 1 plaa per cada 75 m o fracci de superfcie construda.
5. s Recreatiu musical:
1 plaa/ 4 persones daforament del local, quan ls es desenvolupi en edifici exclusiu, cas en el
que es podran situar dins lespai exterior privatiu.
6. s de Lleure:
1 plaa/ 5 persones daforament del local, quan ls es desenvolupi en edifici exclusiu i en
installacions fixes, cas en el que es podran situar dins lespai exterior privatiu.
7. s dotacional:
a) Cultural: 1 plaa/ 100 m2 o fracci de superfcie construda sempre que la superfcie
construda total sigui superior a 1.000 m2, noms en edificis destinats a biblioteques,
galeries dart, museus i anlegs.
Quan ls es desenvolupi en edifici exclusiu, podran disposar-se dins lespai exterior privatiu.
b) Sanitari-assistencial: Una plaa / 100 m2 o fracci de superfcie construda o 1 plaa/ 5
llits en clniques i hospitals, quan hi hagi allotjament de malalts.
c) Esportiu: Una plaa / 100 m2 o fracci de superfcie construda. Quan ls es desenvolupi
en edifici exclusiu, podran disposar-se dins lespai exterior privatiu.
8. s industrial:
Una plaa /100 m2 o fracci de superfcie construda. Quan ls es desenvolupi en edifici
exclusiu, podran disposar-se dins lespai exterior privatiu.
9. s de serveis:
Una plaa /100 m2 o fracci de superfcie construda. Quan ls es desenvolupi en edifici
exclusiu, podran disposar-se dins lespai exterior privatiu.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 75

10.s de magatzem:
Una plaa / 100 m o fracci de superfcie construda. Es podran situar dins lespai exterior
privatiu.

Article 110.-

Causes dexcepci de les previsions de les places daparcament o de


garatges en els edificis.

Es podran exonerar del compliment o reduir el nombre de places daparcament exigit per la
normativa a causa de dificultats reconegudes segents:
1. Causes tcniques.
Es podr exonerar de lobligaci de reserva de places daparcament en els segents casos:
a.

Quan, per raons tcniques demostrades, (aqfers, nivell fretic, mtodes


dexcavaci extraordinaris, etc.) no sigui possible complir amb el nombre de places
exigides, es podr exonerar totalment o parcial del compliment daquestes.

b.

Els edificis en qu, per completar el nombre de places requerit, sigui necessari
construir plantes soterrades en roca, en proporci tal que sigui inadequat
laprofitament de lespai restant o que el nombre de places resultant sigui inferior a
quatre. Lexistncia i la qualitat daquesta roca ser certificada pel director tcnic de
lobra i acompanyada de lestudi geotcnic.

2. Causes urbanstiques:
Es podr exonerar de lobligaci de reserva de places daparcament en els segents casos:
a.
b.
c.
d.

Edificis catalogats.
Solars amb front a carrer de vianants o amb prohibici de guals.
Solars sense cap front a carrer de ms de 6 metres.
Solars amb faana damplada inferior a 7 metres.

3. Causes dinters arquelogic:


Es podr exonerar de lobligaci de reserva de places daparcament en els segents casos:
a.

b.

Es preveu la prohibici expressa de fer plantes soterranis en tots aquells solars on


es coneix, es presumeix o apareix la presncia de restes arqueolgiques que cal
mantenir-les in situ.
No obstant el que estableix lapartat anterior, es podr fer una excepci en
l'aplicaci de la reserva de places de garatge en aquelles rees de particular inters
arqueolgic, les quals, en aquest cas, es podran situar en una altre planta que no
sigui soterrani mitjanant l'aprovaci d'un Pla Especial.

4. Causes fsiques:
Es podr exonerar de lobligaci de reserva de places daparcament en els segents casos:
a)

Quan es demostri al projecte limpossibilitat dencabir les places daparcament exigides,


a causa de les dimensions o forma de la parcella, lAjuntament podr exonerar el
compliment de la reserva o reduir el nombre de places obligatries.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 76

b)

Quan de laplicaci dels mduls de larticle anterior lexigncia de places daparcament


sigui igual o inferior a 5 places sexonerar de lobligaci de reserva daparcament.

c)

Quan el nombre de places que s possible ubicar, a qualsevol de les plantes soterrani
dun edifici, sigui inferior a 10 unitats, sols ser obligatria la primera planta soterrani.

d)

Per a tots els casos, el lmit de plantes soterrani no sobrepassar el de tres nivells o
lequivalent a nou metres. Aquesta limitaci no ser daplicaci si, mitjanant la
redacci dun Pla Especial, es justifica que no es produeixen perjudicis per ls pblic
del subsl.

e)

Si amb els tres soterranis no sarriba a assolir el nombre de places obligatori es podr
exonerar la reserva de les places restants fins a completar el de places obligatries.

Les places daparcament eximides hauran de fer-se efectives en edificis daparcament pblic
proper i pel cas que no sigui possible per inexistncia dels mateixos, shaur de procedir a
avalar el cost de les places daparcament i formalitzar el corresponent conveni urbanstic.

Article 111.-

Previsions de garatges en ampliacions i canvi ds dedificis.

1. Els edificis que siguin objecte dampliaci preveuran el nombre de places necessari dacord
al disposat en larticle 109 (reserva de places de garatge) aplicat sobre la superfcie ampliada.
2. Si es produeix el canvi ds de part, o, la totalitat dun edifici, el nombre de places de garatge
es reservar dacord al nous usos.
3. En ambds casos, seximeix del compliment de la reserva si el nombre de places addicional
que s necessari destinar, s inferior a 7 unitats.
Les places daparcament eximides hauran de fer-se efectives en edificis daparcament pblic
propers.

Article 112.-

Condicions dimensionals del garatges privats i dels aparcaments


comercials ds pblic.

1. Les regulacions daquest article noms sn daplicaci als garatges convencionals. Aquells
edificis destacionament de vehicles que utilitzen mitjans mecnics automatitzats, es regeixen
per les disposicions de larticle 115, relatiu a installacions especials per a aparcament.
2. La capacitat de ledifici destinat a garatge o aparcament ser la corresponent a dividir la
seva superfcie til total per 20 m2, excepte en el cas que el nombre de vehicles previst al
projecte constructiu o d'activitat sigui superior, cas en el qual es consideraria aquest ltim valor.
3. Nombre mnim i amplada dels accessos
Capacitat del garatge

s privat

Fins a 100 places

1 de 3m (entrada i sortida)

Entre 100 i 250 places


Entre 250 i 450 places
Per cada 450 places
o fracci de ms

2 de 3m (1entrada + 1sortida)
4 de 3m (2entrada + 2sortida)
2 de 3m (1entrada + 1sortida)
addicionals

Comercial ds pblic
1 de 5m (1entrada + 1sortida) o b,
2 de 3m (1entrada + 1sortida)
2 de 5m (1entrada + 1sortida)
4 de 5m (2entrada + 2sortida)
2 de 5m (1entrada + 1sortida)
addicionals

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 77

En el cas de garatges ds privat, quan noms es requereixi un nic accs, s admissible que
aquest permeti moviments no simultanis dentrada i sortida de vehicles. En la resta de casos, el
garatge o aparcament ha de garantir la simultanetat dels moviments dentrada i sortida de
vehicles, ja sigui per disposar d amplada mnima 5 metres per a permetre la doble circulaci o
per comptar amb entrades i sortides independents.
Les portes que s'utilitzin per a l'entrada i/o sortida de garatges no podran disminuir lamplada
til de laccs i la seva alada mnima lliure ser de 2,15 m.
Laccs rodat a linterior de cada parcella nicament es podr realitzar mitjanant un mxim de
dues connexions amb la via pblica, excepte en els aparcaments comercials ds pblic on, per
la seva capacitat sigui necessari preveure un nombre superior.
Aquesta limitaci s tamb daplicaci als habitatges unifamiliars en filera que necessriament
hauran de mancomunar els accessos.
4. Lamplada mnima de les rampes ser la segent:
Nombre de sentits de circulaci de lelement
1 sentit de circulaci
2 sentits de circulaci

Amplada mnima de laccs


3 metres damplada
5 metres damplada

5. Ser possible agrupar els accessos o les rampes de forma que lamplada conjunta de varis
elements sigui la suma de les amplades de cadascun dells, fins un mxim de 6 metres.
6. Lamplada mnima dels passadissos de circulaci interior ser la segent:
Angle format entre la plaa i el passads
45, 45 graus
60, 60 graus
90, 90 graus

Amplada mnima dels passadissos


4,00 metres
4,50 metres
5,00 metres

Sadmetr lestrangulament puntual del passads de circulaci davant els nuclis de comunicaci
vertical de ledifici i per elements estructurals amb un mnim damplada de 3 m sempre que les
places daparcament confrontants tinguin amplada mnima de 3,30 m.
En els garatges i aparcaments de capacitat superior a 100 places, l amplada mnima dels
passadissos de circulaci principal ser de 5m.
7. Les dimensions mnimes de la plaa daparcament ser de 2,50 m damplada per 5,00 m de
llargada, aquestes dimensions sentenen lliures de qualsevol tipus delement, inclosos els
estructurats. Lamplada mnima de les places extremes que limitin amb murs ser de 3,00 m.
Les places estaran senyalitzades mitjanant una banda de color duna amplada mnima de 0,10
m, que es considerar situada a leix.
El projecte constructiu dibuixar, numerar i acotar la totalitat de les places.
8. Als garatges ds privat es podran tancar les places dels vehicles quan es compleixin les
segents condicions:
a)

Que en el projecte constructiu i, a lactivitat aprovada, figurin com a individualitzades.

b)

Que la plaa a individualitzar tingui unes dimensions mnimes lliures de 3,10 metres x
5,00 metres i que no impedeixi laccs a les places confrontants.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 78

c)

No es podr independitzar una agrupaci de places que sigui de ms de cinc (5)


vehicles o una equivalncia de 90 m2 de superfcie til total.

d)

La porta daccs a lespai independitzat tindr una amplada mnima lliure de 3,00 m i
una alada mnima lliure de 2,10 m. Aquesta porta haur de disposar de sistema
dobertura manual des de linterior i permetre la intervenci del servei dextinci
dincendis.

e)

nicament es permetr el tancament en trams complets dedificaci.

f)

Dins lespai tancat no sadmetran usos diferents al daparcament.

g)

No sadmetran compartimentacions que afectin les condicions de ventilaci general de


laparcament.

9. Sentn que els recintes privats per a aparcament, amb accs independent a lhabitatge del
qual forma part, encara que siguin servits per espais comuns destinats a circulaci,
constitueixen garatges independents i no els hi s daplicaci les regulacions de lapartat
anterior.
10. En el garatges de nova construcci lalada lliure mnima en tots els seus punts ser de
2,30 metres. En les garatges existents lalada lliure ha de permetre el correcte i segur
funcionament de lactivitat.
11. Les rampes tindran un pendent mxim del 20%. El pendent de les entrades i les sortides,
als 5 primers metres de laccs i, sense afectar la via pblica, ser, com a mxim, del 4%. En
ciutat jard unifamiliar, en parcelles de pendent superior al 20%, sadmetr augmentar el
pendent de les rampes en els 4 primers metres, fins el 10%, tot mantenint, per la resta, el 20%.
12. Si fos necessria la creaci d'una vorera per accedir o sortir els vianants del garatge,
aquesta tindr com a mnim una amplada de 0,90 m i una alada respecte al terra de 0,15.
Tamb s admissible assenyalar-la mitjanant pintura al terra.
13. Si un nou garatge compta amb espais prominents de l'annexi d'un dexistent, el conjunt
haur de complir les determinacions daquest captol per la totalitat del recinte resultant.

Article 113.- Guals.


1. Sentn per gual el dret de pas que permet laccs de vehicles als immobles, comporti o no
la modificaci de lestructura de la vorera i/o voravia. En tot cas, el seu gaudi resta sotms a
autoritzaci municipal.
2. Per a obtenir lautoritzaci per senyalitzar un gual caldr acreditar:
a) Respecte de tota classe de locals de negoci:
-

Que lactivitat que shi desenvolupa exigeix necessriament lentrada i sortida de


vehicles.
Que disposa despai suficient, amb carcter permanent i sense cap altre dest, de
capacitat per a un cami o una furgoneta, com a mnim.

b) Respecte de la resta dimmobles:


-

Que es tracti dedificacions amb obligaci legal de tenir garatge - aparcament.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 79

Que sacrediti tenir-lo voluntriament, amb capacitat, com a mnim, per a dos
turismes.
Que, si es tracta dun habitatge unifamiliar, sacrediti disposar despai suficient, amb
carcter permanent, com a mnim per a un turisme.

3. La documentaci que shaur de presentar amb la sollicitud ser la segent:


a) Si s per un aparcament comunitari:
-

Autoliquidaci placa.
Fiana que garanteixi la correcta reposici de vorera i voravia.
Sollicitud, indicant:
1.
2.
3.

Emplaament
Longitud de senyalitzaci que es demana. (Noms si s diferent a la prevista
per la normativa).
Referncia a la concessi de llicncia municipal per a la construcci de
limmoble.

b) Si s per un local on es desenvolupa una activitat comercial:


-

Autoliquidaci placa.
Fiana que garanteixi la correcta reposici de vorera i voravia.
2 cpies dun plnol del local, on sassenyali la cabuda, com a mnim, dun cami o
furgoneta.
Documentaci que acrediti la propietat del local. (Noms si el local s propietat del
sollicitant per no tributa per lImpost de Bens Immobles.)
Autoritzaci signada pel propietari del local. (Noms si el local no s propietat del
sollicitant.)
Sollicitud, indicant:
1. Emplaament.
2. Longitud de senyalitzaci que es demana. (Noms si s diferent a la prevista
per la normativa).
3. Indicaci de lactivitat que es desenvolupa en el local.
4. Referncia a la concessi de llicncia per lactivitat.
5. Tipus de gual que es demana: permanent, horari limitat.

c) Si s per un local sense s comercial:


-

Autoliquidaci de taxes placa gual.


Fiana que garanteixi la correcta reposici de vorera i voravia.
2 cpies dun plnol del local, on sassenyali la cabuda, com a mnim, de dos
turismes.
Documentaci que acrediti la propietat del local. (Noms si el local s propietat del
sollicitant i no tributa per lImpost de Bns Immobles.)
Autoritzaci signada pel propietari del local. (Noms si el local no s propietat del
sollicitant.)
Sollicitud indicant:
1. Emplaament.
2. Longitud de senyalitzaci que es demana. (noms si s diferent a la prevista
per la normativa).

d) Si s per un habitatge unifamiliar:


-

Autoliquidaci de taxes placa gual.


Fiana que garanteixi la correcta reposici de vorera i voravia.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 80

Documentaci que acrediti la propietat de limmoble. (Noms si limmoble s


propietat del sollicitant i no tributa per lImpost de Bens Immobles.)
Autoritzaci signada pel propietari de limmoble. (Noms si limmoble no s propietat
del sollicitant).
Sollicitud indicant:
1. Emplaament.
2. Longitud de senyalitzaci que es demana. (noms si s diferent a la prevista
per la normativa).

4. Tindran carcter dinfracci, i podran ser sancionades en conseqncia, les segents


conductes:
a)
b)
c)
d)
e)

La senyalitzaci dun gual amb una placa que no hagi facilitat lAdministraci.
La senyalitzaci dun gual sense haver obtingut la preceptiva autoritzaci.
La senyalitzaci incorrecta, o deficient, del gual (estat de la placa i de la pintura).
La continuaci de la senyalitzaci si han deixat de concrrer les condicions que tenien
els immobles per al seu gaudi.
La manca de manteniment de lestat de la vorera i/o voravia.

5. Caldr prestar una fiana que garanteixi tant la reposici en el moment de la baixa del gual
com el manteniment del mateix durant la seva vigncia en les degudes condicions de seguretat
2
i/o senyalitzaci adequada. La fiana ser per m ocupat.
6. Les autoritzacions shauran de renovar cada 10 anys pels aparcaments comunitaris i cada
cinc anys per a la resta de guals.
7. En tot el que no es fixi en les presents Normes sestar a all que prevegin les regulacions
referents a guals contingudes a lordenana general de convivncia ciutadana i s dels espais
pblics de Tarragona i a la resta dordenances Municipals que continguin regulaci sobre la
matria.
8. No es permet la construcci de guals a les vies urbanes considerades fiscalment com de
categoria especial a lactualitat, o en el futur, com ara les segents: Rambles Nova i Vella,
passeig de les Palmeres, places de la Font, de Prim i de Corsini, carrers de Sant Agust, Uni,
Apodaca, Canyelles, Portalet, Comte de Rius, Major, Sant Francesc, baixada de la
Misericrdia, avinguda dAndorra, August, plaa Imperial Trraco, avinguda president
Companys, plaa Verdaguer, via W.J.Bryant i carrer dInternet.
9. En tots els altres carrers, un cop vistos els informes tcnics i administratius corresponents i,
analitzades les circumstncies concurrents, ser potestativa la concessi de la llicncia per part
del rgan municipal competent.
10. Els requisits. Documents i trmits previstos en aquest article es podran modificar mitjanant
una ordenana municipal sense requerir el trmit de modificaci de POUM.

Article 114.- Caracterstiques constructives, installacions i acabats dels garatges.


1. Els materials compliran les disposicions del CTE-DB-SI (Codi tcnic de ledificaci CTE Seguretat en cas dincendi).
2. No podr tenir comunicaci amb daltres dedicats a s diferent, llevat del relatiu a tallers per
a la reparaci de vehicles.

3. El nivell mnim dilluminaci ser de quinze (15) lux entre la plaa de garatge i les zones
comunes de circulaci de ledifici i de cinquanta (50) lux a lentrada.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 81

4. Tant les primeres com les ltimes portes, cancells o barreres, com tamb, qualsevol altre
obstacle al pas fins a accedir a l'aparcament o garatge, disposaran de comandament d'obertura
a distncia i sistema automtic de tanca, sempre que la porta no s'enretiri un mnim de 4
metres cap a l'interior.
5. El sistema de ventilaci estar projectat i es realitzar de forma que seviti lacumulaci de
gasos nocius en proporci capa de produir accidents. La superfcie de ventilaci natural ser,
com a mnim, dun 5% de la del local, quan les obertures es situen en faanes oposades que
assegurin la renovaci de laire del seu interior. Si totes les obertures es troben a la mateixa
faana, aquesta ventilaci haur de ser almenys dun 8%.
6. Es podran utilitzar els accessos del garatge tant per a l'aspiraci d'aire com per a la seva
expulsi, sempre que es justifiqui que la velocitat de l'aire als accessos sigui inferior a
3m/segon, i quan la superfcie til total no superi els 1.000 m o els 50 vehicles d'aforament.
7. El sistema dextracci forada expulsar laire, mitjanant conductes, obligatriament a nivell
de la coberta de ledifici.

Article 115.- Garatges per a ls pblic o sota espais pblics.


Els garatges comercials ds pblic compliran el que sestableix en els articles anteriors i, a ms
a ms, el segent:
1. Laccs de persones als garatges pblics sefectuar a travs despais exclusius i destinats
nicament a aquests serveis.
2. Els garatges amb tres o ms plantes o ms de 9 metres de recorregut vertical respecte del
nivell daccs per a vianants des de lexterior, hauran de disposar dun ascensor amb capacitat
per a 5 persones per cada 3.000 m2 de superfcie til o fracci.
3. A la planta principal daccs sinstallaran serveis sanitaris per a homes i dones, dotats
dinodor i un lavabo, tant per a homes com per a dones, i afegint un urinari al dhomes. Les
dimensions seran tals que permetin fer-ne s als minusvlids.
4. Per als conductors amb minusvalideses es disposaran a la planta baixa, o a la 1 en
soterrani, i en llocs propers a laccs, tantes places com resultin de la proporci duna cada
cent o fracci. Tindran una amplada mnima lliure de 350 metres.
5. El nivell mitj dilluminaci ser com a mnim de 25 lux i de 50 lux a tot el recorregut i
amplada previst per als vehicles.
6. En el cas que el garatge es situ sota espais pblics els sistemes dextracci forada i els
seus elements hauran dintegrar-se en la seva urbanitzaci mitjanant una alta qualitat de
disseny i la disposici de vegetaci.

Article 116.- Garatges amb installacions especials per a aparcament.


1. Els garatges amb sistema automtic en prestatgeries (GAP), tant si sn d's privat, pblic,
collectiu o comunitari compliran les segents disposicions:
a) La capacitat o aforament del garatge ser la major dentre les xifres que resultin de la
divisi del volum total de la construcci entre 30 m3 (N=Vt/30 m3) i la de laforament previst
en projecte.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 82

b) L'espai previ daccs al garatge (cabina) ha de comptar amb un nombre dentrades i


sortides dels vehicles igual al que sindica a l'apartat corresponent daquestes Normes que
regula el nombre mnim i amplada dels accessos. La dotaci d'accessos al volum del GAP
ser la semisuma de la dotaci d'accessos a l'espai previ (cabina).
c) L'accs al recinte del GAP ser exclusiu per a vehicles i noms podr ser accessible a
les persones de manteniment autoritzades.
2. La consideraci com a accs al garatge mitjanant muntacrregues o plataformes per al
moviment vertical de vehicles noms ser admissible en aquells casos en que la capacitat de
cada planta sigui inferior a 10 vehicles. Les seves dimensions mnimes lliures seran de 5,00 x
3,00 metres

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 83

TTOL QUART.- REGULACI DELS SISTEMES URBANSTICS.

CAPTOL 1.- DISPOSICIONS GENERALS.


Article 117.- Objecte de la determinaci dels sistemes urbanstics.
1. Els sistemes urbanstics sn fonamentals per assegurar el desenvolupament i funcionament
equilibrat dels assentaments urbans donada la seva important contribuci a lhora dassolir els
objectius del planejament referents a infraestructures de comunicacions, equipaments
comunitaris, serveis tcnics i despais lliures en general i regulaci dels dominis pblics
especials.
Formen part tamb dels sistemes urbanstics, pel seu rellevant inters, els monuments histrics
dinters cultural que tinguin la qualificaci de Bns Culturals dInters Nacional (BCIN), tant de
titularitat pblica com privada, els quals passen a formar part dels equipaments histricartstics.
2. El POUM estableix les determinacions generals dels sistemes sense perjudici del que
estableixi de forma ms especfica la legislaci sectorial vigent en cadascuna de les
respectives matries que afectin a cada sistema.

Article 118.- Tipus de sistemes urbanstics.


1. Els sistemes urbanstics poden sser generals i local.
2. Sn sistemes urbanstics generals els terrenys que el planejament urbanstic reserva per a
les comunicacions, per als equipaments comunitaris i per als espais lliures pblics, si llur nivell
de servei s dabast municipal o superior.
3. Els sistemes urbanstics locals estan integrats pels terrenys que el planejament urbanstic
reserva per a les comunicacions, per als equipaments comunitaris i per als espais lliures
pblics, si llur nivell de servei s un mbit dactuaci de sl urbanitzable delimitat o el conjunt
de sl urb del municipi, dacord amb el que estableixin, en aquest darrer cas, aquest Pla
dOrdenaci o el programa dactuaci urbanstica municipal.
4. Es poden establir sistemes urbanstics dhabitatges dotacionals pblics dacord amb el
previst en la legislaci urbanstica en vigor.
5. Els sls destinats a sistemes al POUM sn els segents:
- Sistema Costaner i Portuari (Clau 1)
- Sistema Hidrulic (Clau 2)
- Sistema Ferroviari (Clau 3)
- Sistema dInfraestructures de Serveis Tcnics (Clau 4)
- Sistema Viari (Clau 5)
- Sistema dEspais Lliures Pblics (Clau 6)
- Sistema dEquipaments Comunitari (Clau 7)
- Sistema Aeroportuari (Clau 8)
- Sistema dHabitatge Dotacional Pblic (Clau 9)

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 84

Article 119.- Titularitat i afectaci del sl destinat a sistemes urbanstics.


1. Els sls que el Pla dOrdenaci adscriu a algun tipus de sistema queden vinculats a aquesta
destinaci.
2. Els sls destinats a sistemes urbanstics seran, amb carcter general, de titularitat pblica,
tot i que podran sser de titularitat privada en els segents casos:
a)
b)

c)

Quan ho determini aquest Pla dOrdenaci o el planejament derivat que el desenvolupi.


Quan el sistema en qesti estigui en funcionament abans de laprovaci inicial del Pla
dOrdenaci i la seva titularitat i objectius siguin concordants amb les determinacions
assenyalades per aquest Pla.
Els monuments historicoartstics podran ser de titularitat pblica o privada, sempre que
en aquest ltim cas el seu s o la seva explotaci privada puguin garantir el seu
carcter monumental i cultural.

3. Els terrenys reservats per a sistemes urbanstics, si sn compresos en un mbit dactuaci


urbanstica sotms al sistema de reparcellaci, passen a titularitat pblica mitjanant cessi
obligatria i gratuta. Ladquisici dels sistemes urbanstics no inclosos en un mbit dactuaci
sotms al sistema de reparcellaci sha defectuar mitjanant una actuaci allada
expropiatria.
4. Els terrenys afectats pel planejament urbanstic a qualsevol tipus de sistema urbanstic
general o local i que shagin dincorporar per cessi obligatria al domini pblic, poden ser
obtinguts per ocupaci directa, dacord amb lestablert a larticle 156 del text Refs de la Llei
dUrbanisme de Catalunya.

Article 120.- Desenvolupament del POUM respecte als sistemes generals.


1. El desenvolupament de les determinacions del POUM sobre els sistemes sefectuar
dacord amb el que disposa el present Captol i el que regulen especficament cadascun dels
sistemes.
2. Les previsions del POUM respecte als sistemes, en el sl urbanitzable es desenvoluparan a
travs dels corresponents plans parcials urbanstics.
3. Per a lexecuci directa dobres corresponents a la infraestructura del territori o als elements
determinants del desenvolupament urb, pel que fa a lassenyalament i la localitzaci de les
infraestructures bsiques relatives a les comunicacions terrestres, martimes i aries, a la
infraestructura hidrulica general, a labastament daigua, al sanejament, al subministrament
denergia elctrica i a la resta de sistemes urbanstics, es podr redactar un pla especial
urbanstic.
4. En el sl urbanitzable, els terrenys inclosos en sectors de planejament parcial que
corresponguin a sistemes poden ser de cessi gratuta i obligatria si sels atorga laprofitament
urbanstic derivat del sector.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 85

Article 121.- Gesti i execuci dels sistemes urbanstics.


1. Per la gesti i execuci dels sistemes urbanstics aix com per la seva adquisici, es
procedir segons el rgim urbanstic del sl en qu es situn dacord amb el que es determina
en el present article i altres concordants daquestes Normes i dacord amb la legislaci
urbanstica vigent
2. El sl reservat per a sistemes urbanstics generals inclosos en polgons dactuaci
urbanstica en sl urb o en sectors de planejament urbanstic derivat per aquest POUM o per
un Programa dactuaci urbanstica municipal es subjectar a all que la legislaci urbanstica
en vigor.
3. s possible tamb la compatibilitat entre sistemes i altres qualificacions, podent-se preveure
que el subsl de sistemes urbanstics de titularitat pblica es destini a usos diferents dels
atributs al sl sempre que siguin compatibles amb la funcionalitat del sistema.
Aix mateix en sl urb, es podr qualificar com a sistema de titularitat pblica part de les
edificacions existents, de les edificacions de nova construcci o del vol o del subsl dels
immobles, per ra dimplantaci dequipaments comunitaris.
En tot cas, sestar al que prevegin especficament les normes daquest POUM o la legislaci
urbanstica en vigor.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 86

CAPTOL 2.- SISTEMA COSTANER I PORTUARI.- (Clau 1)


Article 122.- Definici i zonificaci.
1. Aquest sistema comprn el sl del terme municipal que forma part del domini pblic
martimo-terrestre per ra de la seva inclusi dins latermenament de la Zona martimo-terrestre
(ZMT), que es grafia als plnols dordenaci, on sidentifica amb la clau 1.
El sistema Costaner, com sn les platges... sidentifiquen amb la clau 1, sense cap subndex.
2. Lmbit del Sistema portuari, es representa als plnols dordenaci del POUM, en
consonncia amb el Pla dUtilitzaci dels espais portuaris del Port de Tarragona, segons la
segent zonificaci:
- Clau 1a: Zona porturia dactivitats comercials i industrials.
- Clau 1b. Zona porturia-pesquera.
- Clau 1c. Zona porturia-esportiva.
- Clau 1d. Zona de reparacions, drassanes i serveis auxiliars de la pesca (Nova Llotja).
- Clau 1e. Zona dinstallacions de productes inflamables.
- Clau 1f. Zona dinstallacions de productes explosius.
- Clau 1g. Zona porturia dusos varis.
- Clau 1h. Zona franca, de dipsit franc o demmagatzematge i distribuci de mercaderies.

Article 123.- Desenvolupament del POUM.


Per complementar o ampliar les determinacions que regulen el sistema portuari, lAutoritat
Porturia podr formular i tramitar Plans Especials.
Dsser necessari, aquests instruments podran adaptar els traats de les xarxes de
comunicacions internes i establir, justificadament, nous parmetres edificatoris, sense superar
ledificabilitat establerta al POUM.
Shaur delaborar un Pla especial urbanstic per a lmbit de la platja llarga, d'acord amb el
contingut de la memria ambiental.
Aquest pla estar sotms a avaluaci ambiental, i entre els objectius shaur de tenir en compte
la recuperaci de la platja com a espai natural i la connectivitat entre lespai natural de la Punta
de la Mra, a l'est, i de la Punta del Morrot i de la Punta de la Savinosa, a loest.
No obstant lanterior, i atenent als diferents tipus de regim de sl que afecten lmbit, es podran
tramitar plans especials dabast ms limitat sempre que es justifiqui la coherncia territorial i
urbanstica de la delimitaci.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 87

Article 124.- Condicions dedificaci i s.


1. La utilitzaci del domini pblic martimo-terrestre es regular segons lespecificat en el Ttol
III de la legislaci sectorial(2).
El sl del domini pblic martimo-terrestre sn titularitat demanial de lEstat. No sobt per
cessi, compra o expropiaci. Tampoc s computable als efectes del compliment destndards
urbanstics dins del sistema despais lliures pblics.
Els sls del domini pblic maritimoterrestre formen part del Sistema d'espais oberts del
planejament territorial. Es sotmet, per tant, a les determinacions que precisa el Pla territorial
parcial del Camp de Tarragona per a cada categoria de sl.
2. Els usos en la zona de servitud de protecci sajustaran al disposats en els articles 24 i 25
de la Llei de Costes i en larticle 45 del seu Reglament, havent de disposar de lautoritzaci
corresponent.
3. No es permet la installaci de tractament daiges residuals dins la ribera de mar ni als
primers 20m de la zona de servitud de protecci.
En aquestes franges, no es permeten tampoc collectors, parallels a la costa, excepte els
integrats en passeigs martims o altres vials urbans, dacord al previst a larticle 44.6 de la Llei
de Costes i el 95.1 del seu Reglament.
4. En tot cas es garantir el respecte a les servituds de trnsit i accs al mar establertes en els
articles 27 i 28 de la Llei de costes i, el compliment de les condicions assenyalades en larticle
30 per a la zona dinfluncia.
Per a tot tipus de sls, la zona de servitud de trnsit ha de quedar sempre expedita pel pas
pblic de vianants.
A la zona dinfluncia es preveur reserves de sl per a aparcament (fora de la servitud de
trnsit) segons es preveu a lart 30 de la Llei de Costes i al 58 del seu Reglament. Les
edificacions evitaran la formaci de pantalles arquitectniques.
5. Lautoritzaci de noves obres, installacions i usos sobre el domini pblic martimo-terrestre i
1
a les platges es sotmetr al previst a la legislaci sectorial .
6. Qualsevol installaci, obra, o s, ja sigui de nova construcci o implantaci o, de reforma o
canvi, realitzat o localitzat a la zona martimo-terrestre, est sempre subjecta a llicncia
municipal per a constatar l'adequaci a les condicions de l'ordenaci urbanstica aplicable.
Respecte a les obres i installacions existents a lentrada en vigor de la llei referenciada,
situades en zona de domini pblic o de servitud, es regular per lespecificat en la disposici
transitria quarta de lesmentada legislaci.
7. Lautoritzaci de noves obres, installacions i usos sobre terrenys afectats per servituds de
trnsit, protecci i daccs al mar es sotmetran al rgim previst a la legislaci sectorial 2.
Per a qualsevol actuaci en l'mbit del domini pblic maritimoterrestre es requerir autoritzaci
i/o concessi del Servei de Costes del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat
de Catalunya. Per a qualsevol actuaci o canvi d's en les zones de servitud, es requerir
tamb prvia autoritzaci daquest organisme.

1
Referncia informativa: en la data daprovaci del POUM, saplicaria els articles 59 fins 70 del RD 1471/1989 d1
de desembre pel qual saprova el Reglament de la Llei de costes
2
Referncia informativa: en la data daprovaci del POUM, al Ttol II i, a lapartat tercer de la disposici transitria
tercera de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 88

8. Les installacions de la xarxa de sanejament hauran de complir amb les condicions


assenyalades en larticle 44.6 de la legislaci sectorial referenciada.
9. Les construccions i installacions existents en sl de domini pblic i, les afectades per la
servitud de trnsit i protecci, hauran de complir amb lestablert en matria de servituds legals
dafecci a la legislaci sectorial3.

10. Al sistema general portuari, per a cada unitat de zona es fixen els parmetres dordenaci
(ocupaci, edificabilitat o volum brut, alada, etc.) en funci de les intensitats que els hi son
especfiques.
Les determinacions dusos i intensitat que es fixen per a cada subzona son les segents:
1. Zona porturia dactivitats comercials i industrials (clau 1a)
1. Definici i condicions ds:
Comprn les segents subzones:
Subzona 1a1.
Correspon a aquells espais de molls i explanades en els que es realitzen activitats
comercials de crrega i descrrega, estiba i desestiba, lliurament i recepci,
emmagatzematge a laire lliure o b en rafal, sitja o tanc, ruptura de crregues i
remocions, reparaci de contenidors, suports o envasos, i distribuci de mercaderies,
entre els diferents mitjans de transport, per vaixell, per cami i per ferrocarril, i activitats
complementries i accessries relacionades amb aquestes.
Tamb comprn activitats industrials relacionades amb la preparaci per a la distribuci,
com sn mescles, ensacats, envasats, etiquetats i similars que obtenen una adequada
economia descala de realitzar-se concentradament i en la proximitat als punts
dintermodalitat i altres complementries de les mateixes.
Subzona 1a2.
Comprn en principi els mateixos usos que la subzona anterior, amb la particularitat que
si el CEI (antiga Universitat Laboral) es trasllads, podr destinar-se lrea de molls
situats entre els dos pantalans a productes inflamables o b criognics, corresponent la
seva qualificaci llavors a zones 1e i/o 1f.
2. Condicions dedificaci
-

Ocupaci mxima 50%


Volum edificable:
En zones relacionades amb el trfic: 5m3/m2
En esplanades demmagatzematge: 3m3/m2
Alada reguladora mxima: 15 metres
Alada reguladora mxima per installacions especials (*): 40 metres

(*) Les installacions daquest tipus hauran de justificar la seva necessria implantaci,
cas a cas, i que no hi ha alternativa possible de fer una installaci que es limiti als 15
metres.
3

Referncia informativa: en la data daprovaci del POUM, disposici transitria quarta de la llei 22/1988, de 28 de
juliol, de costes

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 89

Sentendr que sn installacions especials totes aquelles construccions que es


justifiquin com a necessries per al desenvolupament de lactivitat comercial i industrial
prpies dels ports. Es tracta de construccions provisionals, desmuntables o traslladables
o b que obeeixen a necessitats molt especfiques dels ports, i que es diferencien
clarssimament de les edificacions ms tradicionals com sn els magatzems i les oficines
i no hagin de tenir personal al seu interior. En sn exemples usuals a manera de llistat
ampli, per no limitatiu: tremuges, cintes transportadores, canonades i racks de
canonades, torres demergncia, sitges, dipsits metllics, tancs de productes qumics,
dipsits criognics, xemeneies, torxes de gasos, apilaments de contenidors, ponts de
grua, maquinria delevaci o transport de productes, grues, ventilacions, molins, domos,
antenes, torres dilluminaci, refineries, etc...
Excepcionalment, i de forma exhaustivament justificada, es permetr superar els 40m en
un 7,5% de locupaci de la implantaci de la installaci especial proposada, per
aquelles installacions o edificacions que, per les seves caracterstiques, no es pugin
incloure dins el valors admesos (15m o 40m).

2. Zona porturia-pesquera (Clau 1b)


1. Definici i condicions ds:
Incorpora aquells terrenys en els que actualment es desenvolupa lactivitat pesquera, i
per tant el conjunt dels corresponents a activitats relacionades amb la captura,
descrrega, preparaci, subhasta, crrega i distribuci del peix.
Com sigui que lrea disponible avui en dia es escassa, sha previst poder traslladar part
daquestes installacions a la zona de reparacions i drassanes (clau 1d).
Aix mateix, una remodelaci del lmit entre lespai de terra i daigua haur de permetre la
construcci de serveis i installacions inherents a les activitats prpies del barri del
Serralllo i a lactivitat pesquera.
2. Condicions dedificaci:
-

Ocupaci mxima 50%


ndex dedificabilitat brut: 0,7 m/m
Aplicable sobre la superfcie del moll actual, excloent la superfcie de laigua
Alada reguladora mxima: 7 metres
No obstant aquesta alada es podr superar puntualment i per necessitats
tcniques de les installacions.

3. Zona porturia-esportiva (clau 1c)


1. Definici i condicions ds:
Incorpora lrea corresponent a la nova drsena esportiva, segons lmbit definit pel Pla
Especial aprovat definitivament per la Comissi dUrbanisme de Tarragona amb data
8.11.95.

Els usos admesos seran els previstos per lesmentat pla especial:
-

La zona A, porturia-esportiva, que inclou els usos de carenatge i emmagatzematge


i distribuci de carburants i amarrament dembarcacions.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 90

La zona B compren tres subzones:


La subzona del Club Nutic:
que abasta els usos socio recreatius.
La subzona de locals:
Comercial, administratiu, recreatiu, cultural, restauraci i usos complementaris.
La subzona porturia - comercial:
Comercial, administratiu, aparcament, esportiu, coberts i tallers.

2. Condicions dedificaci:
Subzona de carenatge:
-

Ocupaci mxima: 40 %
ndex dedificabilitat brut: 0,4 m/m
Alada reguladora mxima: 7 metres

Subzona de Club Nutic:


-

Ocupaci mxima: 50%


ndex dedificabilitat brut: 0,7 m/m
Alada reguladora mxima: 9 metres

Subzona de locals:
-

Ocupaci mxima: En planta baixa: 60 %


En planta pis: 50 % de la PB
ndex dedificabilitat brut: 0,7 m/m
Alada reguladora mxima: 8 metres + 4 metres coberta

Subzona porturia - comercial:


-

Ocupaci mxima: 50%


ndex dedificabilitat brut: 0,5 m/m
Alada reguladora mxima: 12 metres

En tot all que no contradigui aquestes normes ser daplicaci la normativa establerta
pel pla especial de la drsena esportiva del port de Tarragona, expedient 498/1995 de la
CTUT.

4. Zona de reparacions i drassanes (clau 1d)


1. Definici i condicions ds:
Correspon a lrea dactivitats de construcci i reparaci naval, tant dembarcacions de
fusta com metllica, amb les installacions i serveis inherents a aquest s, aix com les
que es derivin dels serveis auxiliars de la pesca, llotja, fbrica de gel.
2. Condicions dedificaci:
-

Ocupaci mxima: 50 %
Volum edificable:
En zones relacionades amb el trfic: 5 m/m
En esplanades demmagatzematge: 3 m/m
Alada reguladora mxima 15 metres

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 91

5. Zona dinstallacions de productes inflamables (clau 1e)


1. Definici i condicions ds:
rea especialitzada en operacions de crrega, descrrega i emmagatzematge de
productes inflamables i altres productes menys perillosos, amb les installacions
especfiques necessries per a la seva activitat en les condicions de seguretat ms
convenients.
Sn rees restringides al pas lliure, incls de persones relacionades amb lactivitat
porturia, per obligar a un control de seguretat tant de les mateixes com dels vehicles.
Es preveu lactivitat dinertitzaci de tancs i canonades, que pocs ports posseeixen, com
un servei ms en la lnia de la major seguretat i anticontaminaci, amb lemplaament en
el lloc necessari duna torxa que un servei com aquest porta incorporada. Aix mateix,
comptar amb la disposici dinstallacions adequades per al compliment del Conveni
Marpol, de recollida de residus.
2. Condicions dedificaci:
-

Ocupaci i volum: Les resultants de laplicaci de la normativa de seguretat prpia


Alada reguladora mxima. 20 metres
La distncia mnima daquestes zones als nuclis habitats ser la que fixi en cada
moment la legislaci sectorial corresponent.

6. Zona dinstallacions de productes explosius (Clau 1f)


1. Definici i condicions ds:
rea acotada per a lemmagatzematge i manipulaci de productes explosius.
2. Condicions dedificaci:
-

Ocupaci i volum resultants de laplicaci de la normativa de seguretat prpia


Alada reguladora mxima 20 metres
La distncia mnima daquestes zones als nuclis habitats ser la que fixi en cada
moment la legislaci sectorial corresponent.

7. Zona porturia dusos varis (clau 1g)


1. Definici i condicions ds:
Aquesta zona, en estar oberta al pblic en general, admet usos que no siguin
incompatibles amb un espai obert al ciutad. Sn usos admesos, els administratius i
doficines, pesquers, esportius, activitats comercials, hoteler, bar, restaurant, Estaci
Martima de passatgers, usos formatius, socials, culturals, ldics i del lleure, aparcaments
i altres similars, que no perjudiquen globalment el desenvolupament de les operacions de
trfic portuari, segons precisa larticle 3.6 de la Llei 27/1992 de Ports de lEstat i de la
Marina Mercant.
Ladmissi de ls hoteler shaur de condicionar expressament al compliment de les
condicions establertes a larticle 94 de la Llei 48/2003, de 26 de novembre de rgim
econmic i de prestaci de serveis dels ports dinters general.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 92

2. Condicions dedificaci:
-

Ocupaci mxima: 30%


ndex dedificabilitat brut: 0,50 m2/m2
Alada reguladora mxima: 15 metres (amb un mxim de planta baixa i tres plantes
pis (PB+3).
Les edificacions existents fora dordenaci que avui sobrepassen aquesta alada
mxima, podran mantenir la seva altura actual fins a la fi de la seva vida til.

8. Zona franca de dipsit franc o demmagatzematge i distribuci de mercaderies (clau 1h).


1. Definici i condicions ds:
Incorpora les dues rees projectades per installar activitats demmagatzematge de
peticionaris, com el consorci de Dipsit Franc de Tarragona, o b lactual Terminal de
vehicles que es troba congestionada, sense capacitat dampliaci, i , per lescassetat de
superfcies, abocada nicament a la sortida per via martima, ja que la importaci imposa
tamb la distribuci, i aquesta requereix de major extensi de terrenys en augmentar el
temps destada del vehicle en la terminal.
Donada la situaci geogrfica dambdues rees, sexclouen dels usos admissibles els
corresponents a mercaderies amb un component de perill o risc de contaminaci. Seran,
per tant, activitats demmagatzematge i distribuci netes.
Permetr activitats relacionades amb el sector del transport, beneficiant-se de leconomia
descala i de lefecte multiplicador que produeix sobre aquelles que ho considerin i
decideixin installar-se. Aix comportar una nova dinmica per a lrea metropolitana
posant en primer pla la potncia de les infraestructures porturies de qu disposa, com
objectiu selectiu de la localitzaci.
2. Condicions dedificaci:
-

Ocupaci mxima: 60%


ndex dedificabilitat brut: 0,7 m2/m2
Alada reguladora mxima: 15 metres.

3. Desenvolupament de les determinacions


Tanmateix, per tal de complementar, modificar, ampliar o variar les determinacions
anteriors es podran redactar un o varis plans especials, la formulaci i tramitaci dels
quals es far per lautoritat Porturia, conforme es preveu als articles 67, 68 i 69 del
Decret legislatiu 1/2010, de 3 dagost, pel qual saprova el Text refs de la Llei
durbanisme.
El pla especial o plans especials hauran dincloure entre les seves determinacions, les
mesures i previsions necessries per garantir una eficient explotaci de lespai portuari,
el seu desenvolupament i la seva connexi amb els sistemes generals de transport
terrestre.
Pel que fa a les xarxes de comunicacions internes de lmbit portuari, el Pla o plans
especials podran determinar que les solucions concretes, diferents a les previstes, es
desenvolupin mitjanant plans especials dinfraestructures o els propis projectes
durbanitzaci o construcci. Dsser necessari aquests instruments podran incrementar
o variar les superfcies dels molls que resultin utilitzats per aquelles xarxes.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 93

El Pla o plans especials a redactar podran establir, prvia la justificaci necessria nous
parmetres edificatoris sempre que no suposin un increment dedificabilitat dels que
shan expressat anteriorment.
Mentre no saprovi el Pla o Plans especials, es tindran en compte els segents aspectes:
-

Activitats:

En la implantaci dactivitats molestes, insalubres, nocives i perilloses es complimentar


el que disposa la reglamentaci sectorial en la matria.
-

Actuacions prioritries:

Shan previst com a actuacions prioritries les reflectides en el PAIF de 1996 amb la
seva addici dinversions complementria, les esmentades obres, ja siguin
dinfraestructura o superestructura hauran de ser compatibles amb el Pla dUtilitzaci
dels Espais Portuaris del Port de Tarragona.
La unitat de zona corresponents als molls sentendr com a parcella neta.
-

Drets expropiatoris:

Dacord amb lexpressat en larticle 15.2 de la Llei 27/1992 de Ports de lEstat i de la


Marina Mercant, cal recordar que laprovaci de lesmentat Pla dUtilitzaci dels Espais
Portuaris pel Ministre dObres Pbliques i Transports implcita la declaraci dutilitat
pblica i la necessitat docupaci a efectes expropiatoris dels bns afectats.
Aquests bns, que es ressenyen en el punt 1.7 del Pla dUtilitzaci dels Espais Portuaris,
es concreten en la Delimitaci de la zona de Servei, i els terrenys necessaris per a
lexecuci dels Accessos Exteriors, segons detall que figurar en els projectes mateixos.
El Pla o Plans especials hauran de concretar tanmateix les determinacions que afectin a
la regulaci dactuacions a realitzar i expropiacions si es modifiquen de les previstes.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 94

CAPTOL 3.- SISTEMA HIDRULIC.- (Clau 2)


Article 125.- Definici, titularitat i rgim urbanstic.
1. Espai fluvial s la zona ocupada per la llera pblica i els terrenys de titularitat privada o
pblica que lenvolten i que integren el corredor biolgic associat al riu, la vegetaci de ribera i
la zona inundable.
Als efectes de la delimitaci de lespai fluvial i la consegent determinaci dels usos admesos
en cada zona pel planejament urbanstic, sentn per:
a)

Sistema hidrulic o, zona fluvial, la part de la zona inundable que inclou la llera dels
rius, de les rieres i els torrents i les seves riberes, i que la planificaci despais fluvials
delimita a partir de lavinguda per al perode de retorn de 10 anys, tenint en compte els
requeriments hidrulics, morfolgics i ambientals i respectant la seva continutat.

b)

La zona de domini pblic hidrulic es defineix a la legislaci sectorial

c)

La zona de servitud per ls pblic i la zona de policia es defineixen a la legislaci


5
sectorial .Si b, les amplades respectives de les zones de servitud per ls pblic, dins
del municipi de Tarragona seran, respectivament, de 10 metres en general i de 30
metres als rius Francol i Gai. Les zones de servitud per ls pblic es podran precisar
mitjanant un Pla especial.

d)

El sistema hdric s la part de la zona inundable que la planificaci despais fluvials


delimita a partir de lavinguda per al perode de retorn de 100 anys, tenint en compte els
requeriments hidrulics, morfolgics i ambientals, i respectant la seva continutat.

e)

La zona inundable est constituda per la llera dels rius, rieres i torrents i per les
franges de terreny vinculades a la preservaci del rgim de corrents i de les planes
dinundaci per episodis extraordinaris, delimitada dacord amb lavinguda per al
perode de retorn de 500 anys.

4.

Zona d'inundaci greu s aquella on les condicions hidruliques presenten un calat


superior o igual a 1 m, una velocitat ms gran o igual a 1 m/s i el producte d'ambds s
superior o igual a 0,5 m2/s.
Zona d'inundaci moderada s aquella on les condicions hidruliques presenten un
calat superior o igual a 0,4 m per inferior a 1 m, una velocitat superior o igual a 0,4 m/s
per inferior a 1 m/s i el producte d'ambds s ms gran o igual a 0,08 m2/s per
inferior a 0,5 m2/s.
Zona d'inundaci lleu s aquella on les condicions hidruliques presenten un calat
inferior a 0,4 m, una velocitat ms petita de 0,4 m/s i el producte d'ambds s inferior a
0,08 m/s.
2. El sistema hidrulic, lhdric i la zona inundable es superposen. Sha dentendre que, per a
cada punt, s daplicaci la limitaci ms restrictiva de cada zona superposada.

Referncia informativa: en la data daprovaci del POUM, a larticle 2 del RD 1/2001, de 20 de juliol, pel qual
saprova el text refs de la Llei daiges i a larticle 2 del RD 849/1986 d11 dabril pel qual saprova el Reglament
del domini pblic hidrulic, considerant les modificacions realitzades pel RD 9/2008, d11 de gener.
5
Referncia informativa: en la data daprovaci del POUM, larticle 6 del RD 1/2001, de 20 de juliol, pel qual
saprova el text refs de la Llei daiges i, a larticle 6 del Reglament, considerant les modificacions realitzades pel
RD 9/2008, d11 de gener.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 95

3. La delimitaci de lavinguda pels perodes de retorn de 10, 100 i 500 anys continguda al
plnol O.09.02 del POUM riscos dinundabilitat ser daplicaci fins que no siguin substitudes
com a conseqncia de laprovaci dels Plans despais fluvials (PEF) dels rius Francol i Gai.
Les delimitacions contingudes als estudis dinundabilitat que formen part de la documentaci
del POUM, i els que siguin part integrant dels futurs plans derivats, una vegada aprovats per
lACA, ats el seu major grau de detall, prevaldran, en la part objecte destudi, davant les
dibuixades al plnol O.09.02 a escala 1/10.000.
4. El planejament derivat i els projectes constructius de desenvolupament del POUM shauran
dadaptar a les disposicions contingudes al Pla de gesti del districte de conca hidrogrfica o
fluvial de Catalunya.

Article 126.- Condicions dedificaci i s.


1. Lautoritzaci dobres, installacions i usos sobre el domini pblic hidrulic es sotmetr al
6
previst a la legislaci sectorial .
Es requerir lautoritzaci expressa de lACA, fora dels casos en que linforme exclogui
expressament aquesta necessitat.
2. Les persones propietries de terrenys inclosos dins la zona de servitud, que ha de quedar
lliure de qualsevol construcci i edificaci, i ser apta i practicable en tot moment, poden llaurar i
plantar espcies no arbries, sempre que no deteriorin el sistema fluvial. La tala i plantaci
despcies arbries requeriran lautoritzaci de lACA..
3. Per a lautoritzaci dusos i construccions dins la zona de policia bastar lobtenci de la
corresponent llicncia dobres municipal. Sestar al previst a la secci 6 del Reglament del
Domini pblic hidrulic.
4. En la zona de sistema hdric no sadmet cap nova edificaci o construcci, ni cap s o
activitat que suposi una modificaci sensible del perfil natural del terreny, que pugui representar
un obstacle al flux daigua o lalteraci del rgim de corrents en cas davinguda.
Es consideren usos compatibles en aquesta zona:
a)

Els usos agrcoles, sense installacions o edificacions. No sadmeten hivernacles ni el


tancament de parcelles.

b)

Els parcs, espais lliures, zones enjardinades i usos esportius a laire lliure, sense
edificacions ni construccions de cap mena, sempre que no salterin les condicions
naturals del terrenys.

c)

Els llacunatges i les estacions de bombament daiges residuals o potables. Aquestes


ltimes comptaran amb els accessos localitzats a una cota en que no es doni la
possibilitat dinundaci greu per avinguda de 500 anys de perode de retorn.

d)

Lestabliment longitudinal dinfraestructures de comunicaci i transport, sempre que


permeti la preservaci del rgim de corrents.

e)

De forma excepcional, la implantaci dinfraestructures de serveis i canonades,


degudament soterrades i protegides i sempre que preservi el rgim de corrents i es
garanteixi la no afectabilitat a la qualitat daiges.

Referncia informativa: en la data daprovaci del POUM, a les Seccions 1 fins la 5, ambdues incloses, del
Captol II del Ttol II, del RD 849/1986 d11 dabril pel qual saprova el Reglament del domini pblic hidrulic,
considerant les modificacions de larticle 52 realitzada pel RD 1771/1994, de 5 dagost .

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 96

f)

Aquells altres usos previstos per la legislaci aplicable en matria de domini pblic
hidrulic.

Aquest rgim dusos no s daplicaci als sectors de planejament derivat ni als polgons
dactuaci urbanstica on es preveu lexecuci dobres necessries per tal que les cotes
definitives resultants de la urbanitzaci compleixin les condicions de grau de risc dinundaci
adequades per a la implantaci de lordenaci i usos establerts pel planejament.
5. En la zona inundable per episodis extraordinaris:
a)

En les parts en qu es produeix la condici dinundaci greu no sadmeten rees


dacampada, serveis de cmping, ni cap tipus dedificaci. nicament sadmeten les
estacions depuradores daiges residuals de tipologia verda.

b)

En les parts en qu es produeix la condici dinundaci moderada no sadmeten rees


dacampada, serveis de cmping, ni cap tipus dedificaci, amb excepci de les
destinades a usos comercials - industrials i demmagatzematge i, les estacions
depuradores daiges residuals convencionals i installacions associades a estacions
de tractament daiges potables.

c)

En les parts en qu es produeix la condici dinundaci lleu no hi ha limitaci dusos.


El rgim dusos daquesta zona deixa de ser daplicaci quan el planejament urbanstic,
amb linforme favorable de ladministraci hidrulica, preveu lexecuci dobres
necessries per tal que les cotes definitives resultants de la urbanitzaci compleixin les
condicions de grau de risc dinundaci adequades per a la implantaci de lordenaci i
usos establerts pel planejament. Lexecuci daquestes obres no han de generar
problemes dinundabilitat a terrenys externs al sector i han de constituir una crrega
durbanitzaci dels mbits dactuaci urbanstica afectats.

6. Les limitacions dusos i construccions a la zona inundable no s daplicaci en sl urb, ni


en les edificacions o conjunt dedificacions incloses al catleg de bns protegits.
7. Els estudis dinundabilitat que formen part del POUM, quan sindica, han de ser
complementats per altres de ms detallats en el moment del desenvolupament urbanstic dels
sectors de planejament derivat i polgons dactuaci urbanstica. Tots ells preveuen, o
preveuran, si sescau, les mesures de protecci front als riscos dinundaci dins dels mbits.
8. Les actuacions de transformaci dusos o de reimplantaci dusos preexistents quedaran
condicionats a lexecuci, a crrec de lactuaci, de les infraestructures necessries que
adeqin el risc dinundaci a lordenaci urbanstica.
9. Les edificacions i les activitats preexistents en terrenys inclosos dins del sistema hidrulic
queden en situaci de fora dordenaci, amb excepci daquelles autoritzades per la legislaci
sectorial, les situades en sl urb i les incloses al catleg de bns protegits.
10. Les activitats de cmping preexistent, que no sajustin a les condicions normatives
daplicaci per la seva situaci dins del sistema hdric o la zona inundable, quedaran fora
dordenaci, sens perjudici de la possibilitat que deixin destar subjectes a aquest rgim si
sexecuten, sense que es generin problemes dinundabilitat a terrenys externs i, a crrec de la
persona interessada, prvia obtenci de les autoritzacions de les administracions urbanstica i
hidrulica procedents, les obres necessries per tal que les cotes definitives resultants de la
urbanitzaci compleixin les condicions de grau de risc dinundaci lleu i/o simplantin les
mesures correctores necessries per assolir aquest objectiu.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 97

CAPTOL 4.- SISTEMA FERROVIARI.- (Clau 3)


Article 127. Definici, titularitat i rgim urbanstic.
1. El sistema ferroviari el formen aquells terrenys ocupats o reservats per a les lnies de
ferrocarril i les activitats directament o indirectament relacionades amb aquesta activitat con
sn les estacions, baixadors, els serveis complementaris i els tallers de neteja i reparaci.
2. El sl qualificat de sistema ferroviari ser de titularitat pblica.
3. El traat ferroviari representat al plnol O.05.02 a escala 1/10.000 incorpora els trams de
xarxa contemplats al Pla territorial Parcial del Camp de Tarragona, pels quals s daplicaci el
previst a la seva normativa. Tamb seran daplicaci les determinacions contingudes al Pla
director urbanstic de lmbit central del Camp de Tarragona, una vegada esdevinguin
definitives.

Article 128.- Condicions d'ordenaci, s i protecci.


1. Al plnol O.05.02 es distingeix entre lnies daltes prestacions (lnies amb prescripcions de
projecte per a velocitat alta, com a mnim) i lnies convencionals per a passatgers o
mercaderies (independentment de lample de via).
Es localitza la situaci orientativa de les estacions i baixadors necessaris perqu la xarxa
ferroviria presti un servei verstil i efica, metropolit, de rodalies i, de llarg i mig recorregut.
Atenent els efectes que produeix la infraestructura ferroviria sobre el territori i de garantir la
seva integraci, tot considerant aspectes funcionals, paisatgstics, de seguretat, etc, sindiquen
els trams que shan de disposar soterrats i aquells que poden discrrer en superfcie.
2. Les caracterstiques especfiques de la infraestructura ser concretada als projectes de
traat que elaborin les administracions competents, dacord amb la legislaci aplicable i amb
les determinacions que estableix el planejament territorial i urbanstic. En aquells casos en qu
el planejament defineix grficament un traat, lestudi informatiu, amb la seva corresponent
avaluaci ambiental, ha de considerar-lo com una de les alternatives destudi, i en cas delecci
duna alternativa diferent cal que aquesta es justifiqui tamb en termes destructura i integraci
territorial.
3. Mentre no saprovi lestudi informatiu o projecte de traat, el planejament derivat ha de
reservar terrenys pels baixadors previstos i recollir la traa corresponent a les diferents
alternatives dibuixades als plnols, sense perjudici dels ajustaments motivats per la implicaci
espacial de la via amb lrea urbana o amb la seva extensi i de les especificacions que
assenyali ladministraci sectorial competent.
4. Laprovaci de lestudi informatiu o projecte de traat duna de les alternatives de traat del
tram comprs entre Cala Romana i la Torre dels Escipions suposar la desafectaci de lactual
infraestructura en servei, amb lobjecte deliminar lefecte barrera del ferrocarril sobre les
platges.
5. La desafecci del traat ferroviari en la faana martima de Tarragona queda vinculat a un
Pla de Millora Urbana, el PMU-30, de situaci i extensi coincident amb lmbit ferroviari que
deixa de tenir-ne s i, els terrenys complementaris annexes necessaris.
-

El Pla de Millora Urbana fixar justificadament els usos als que es destinaran els terrenys i
definir el sistema de reparcellaci i la seqncia d'mbits de gesti que han de permetre
el seu desenvolupament.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 98

El seu objectiu principal ser el de reconvertir el sl ocupat pel ferrocarril en vies, parcs
pblics i, equipaments.

L'mbit, mentre no es desenvolupi el PMU, es mantindr adscrit al sistema ferroviari.

L'eficcia del PMU restar condicionada a l'execuci prvia del desviament de l'actual lnia
ferroviria i a que el sl deixi d'estar afecte al servei pblic ferroviari.

6. En els espais adscrits a sistema ferroviari, a ms dels serveis prpiament d'aquest tipus,
s'admeten com a usos compatibles ls daparcament i aquells que un Pla Especial pugui
establir com a usos complementaris a la funci ferroviria.
7. Les condicions que regulen lentorn de les vies frries es regiran pel que disposa la
legislaci sectorial vigent sobre limitacions de la propietat i sobre lentorn de les vies frries,
com tamb per a les corresponents disposicions urbanstiques o especials.
8. Les construccions, edificacions, installacions, com tamb els usos que sestableixin dins el
sistema ferroviari, estaran subjectes al rgim de protecci establert a la legislaci sectorial
ferroviria vigent7:
A la zona de domini pblic i de protecci establerta a ambdues bandes de les lnies ferroviries,
per executar qualsevol tipus dobres o installacions, fixes o provisionals, canviar el dest de les
mateixes o el tipus dactivitat i plantar o talar arbres, es requereix lautoritzaci prvia dADIF,
sense prejudici de les competncies daltres Administracions.
Als terrenys situats fins la lnia lmit dedificaci, situades a ambdues bandes de les lnies
ferroviries, es prohibeixen les obres dedificaci, reconstrucci o ampliaci, excepte les
necessries per a la conservaci i manteniment dels edificis existents, cas en el que caldr
lautoritzaci prvia dADIF.
Tamb es prohibeix lestabliment de noves lnies elctriques dalta tensi.

Article 129.-

Condicions especials per als Plans Parcials urbanstics i Plans de Millora


Urbana.

1. Els Plans Parcials urbanstics i els plans de millora urbana previstos en aquestes Normes,
regularan ledificaci i usos respectant les limitacions i el rgim de protecci de larticle anterior.
2. Els Plans Parcials urbanstics hauran de preveure l'establiment de barreres o closes per tal
d'allar les vies de ferrocarril o d'altres mecanismes de seguretat. El cost d'aquestes mesures
s'integrar en les despeses d'urbanitzaci a crrec del promotor o propietari.
3. La supressi dels passos a nivell es regular per la legislaci especfica en la matria i quan
la supressi sigui per compte de lAdministraci pblica titular de la carretera o carrer i la major
intensitat de circulaci obeeixi a la urbanitzaci dun sector immediat a la via frria, el cost es
repercutir com a despesa durbanitzaci als propietaris i/o beneficiaris daquest sector.
4. Els espais de protecci del ferrocarril delimitats per la lnia dedificaci a 50 metres de la via
podran sser adscrits en els Plans Parcials als sistemes despais lliures i viari sempre que no
resultin afectades les utilitats urbanstiques prpies daquests sistemes.

La legislaci vigent en el moment de la tramitaci s: Articles 12 a 18 de la Llei 39/2003, de 17 de novembre, del


Sector Ferroviari i articles 24 a 40 del Real Decret 2387/2004, de 30 de desembre, pel que saprova el Reglament
del Sector Ferroviari, amb les modificacions introdudes pel RD 354/2006, de 29 de mar.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 99

Article 130.- Tramitaci de projectes.


Les construccions, installacions, usos, edificacions i altres activitats que s'hagin de fer a espais
adscrits a sistema ferroviari i a la zona de protecci, implicar la tramitaci del corresponent
projecte dacord amb el procediment establert en la legislaci sectorial ferroviria vigent i en la
legislaci municipal corresponent, que requerir lautoritzaci de ladministrador de la
infraestructura ferroviria.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 100

CAPTOL 5.- SISTEMA DINFRAESTRUCTURES DE SERVEIS TCNICS.(Clau 4)


Article 131.- Definici i contingut.
1. El sistema de serveis tcnics comprn les installacions i els espais reservats pels serveis
dabastament daiges, evacuaci i depuraci daiges residuals, centrals receptores i
distribudores denergia elctrica i la xarxa dabastament, centres de producci o transformaci
de gas i la seva xarxa de distribuci, centrals de comunicaci i de telfon, parcs mbils de
maquinria, plantes incineradores o abocadors de deixalles, racks i altres possibles serveis de
carcter af.
2. El sistema dinfraestructures de serveis tcnics comprn:
a)

Sistema d'abastament d'aiges. Comprn l'origen de les captacions, les estacions de


tractament, les lnies de conducci, els dipsits reguladors i la xarxa fonamental de
distribuci.

b)

Sistema de sanejament. Comprn la xarxa de clavegueram, les estacions depuradores


i els collectors emissaris.

c)

Sistema dinstallacions de subministrament denergia. Comprn les rees destinades a


estacions de distribuci i transformaci d'energia elctrica i de gas, aix com les xarxes
de transport d'alta tensi, mitj i baixa tensi

d)

Sistema de plantes incineradores, d'abocadors d'escombraries i/o deixalles. Comprn


les rees delimitades per a aquest s.

e)

Sistema dinstallacions de subministrament de gas. Comprn les rees destinades a


estacions de distribuci i pressi de gas, aix com les xarxes de distribuci dalta, mitj i
baixa pressi.

f)

Sistema de telecomunicacions. Comprn el sistema de xarxes de telecomunicacions i


comunicacions en general, per cable o per ones.

g)

Sistema de transport per canonada de configuraci lineal.(racks). Comprn els sls


destinats al pas de feixos de canonades de transport i distribuci de productes
combustibles, qumics i petroqumics, dinterconnexi de serveis entre mbits qumics.

Article 132.- Titularitat i rgim urbanstic.


1. El sl destinat a sistema dinfraestructures de serveis tcnics podr ser de titularitat i
explotaci pblica o privada.
2. En lobtenci, el finanament, la construcci, ls, lexplotaci i la conservaci dels serveis
tcnics sobservar all establert en aquestes Normes, en els Plans Especials que es
desenvolupin i en la legislaci sectorial vigent per a cadascuna de les matries.
3. Quan el desenvolupament urbanstic municipal exigeixi la installaci dalgun dels serveis
abans definits, es podr qualificar de sistema dinfraestructures el sl necessari seguint el que
disposa la legislaci durbanisme vigent. En el cas que es requereixi un Pla Especial per a la
seva implantaci o execuci, vetllar pel manteniment de les condicions ambientals i dimpacte
paisatgstic del sector afectat dacord amb aquestes Normes. Si la installaci es produs en sl

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 101

no urbanitzable shaur de tenir en compte lestablert en larticle 48 del Decret legislatiu


1/2010, de 3 dagost pel qual saprova el Text Refs de la Llei durbanisme i larticle 57 del seu
Reglament.
4. El sl destinat a rack ser susceptible de titularitat i explotaci privada.

Article 133.- Condicions d'ordenaci i s.


1. Noms s'admetran els usos complementaris amb la installaci o servei de qu es tracti,
amb les condicions de funcionament especfic regulades a la legislaci tcnica sobre la
matria.
2. Les condicions dedificaci per a aquestes infraestructures seran les mateixes definides per
als nous equipaments.
3. Els espais lliures d'edificacions o installacions que constitueixin l'entorn d'aquests serveis
rebran el mateix tractament que els serveis i tindran la qualificaci del sl on se situn.
4. Les conduccions telecomunicacions en sl urb i urbanitzable seran soterrnies.
5. Les lnies elctriques aries que transcorrin per sls urbans i urbanitzables hauran dsser
soterrades.
6. Aquest Pla dOrdenaci preveu reserves per a espais destinats per al tractament i reciclatge
de residus, el dimensionat dels quals tindr en compte les fluctuacions estacionals de poblaci.
7. Les noves esteses de xarxes de serveis han de ser soterrades

Article 134.

Mesures particulars de protecci de lnies


subministrament daigua i telecomunicacions.

elctriques

de

gas,

1. El POUM estableix les distncies mnimes lmit de ledificaci per a lnies elctriques de 16
m per la lnea aria i de 7,5 m per a lnees subterrnies, a cada banda del traat, excepte al sl
urb consolidat on seran daplicaci les disposicions reglamentries en la matria. Si per
laplicaci daquestes disposicions resultaren amplades superiors, tindrien prevalena respecte
les distncies anteriors.
La sollicitud de llicncia per a la realitzaci de les obres dins de lesmentat espai de protecci
haur danar acompanyada dun informe previ de la companyia elctrica corresponent on es
verifiqui el compliment de les garanties de seguretat contingudes a la normativa sectorial.
Aquest informe pot reduir la distncia lmit de ledificaci, dacord al previst al Reial Decret
223/2008, de 15 de febrer, pel qual saprova el Reglament sobre les condicions tcniques i
garanties de seguretat en lnies elctriques dalta tensi i les seves instruccions tcniques
complementries ITC-LAT 01 a 09 i, al punt 5.12.2. de la ITC-LAT 07 del mateix reglament.
2. Als terrenys afectats per les canalitzacions del gasoducte Arbs-Tivissa i les conduccions
per distribuci i transport de titularitat de Gas Natural, sestableix la distncia mnima lmit de
ledificaci de 10 m, respecte de leix del traat a ambdues banda del mateix.
Sn tamb daplicaci la resta de determinacions contingudes a la Resoluci de lrea
dIndstria i Energia de la Subdelegaci del Govern a Tarragona per la qual es sotmet a
informaci pblica la sollicitud dautoritzaci de les installacions, reconeixement de la utilitat
pblica i lestudi dimpacte ambiental del projecte dinstallacions del Desdoblament de

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 102

gasoducte Arbs-Tivissa i les seves installacions auxiliars, a la provncia de Tarragona,


publicat al BOE nmero 81 de 4 dabril de 2002.
La sollicitud de llicncia per lexecuci de les obres realitzades dins de la lnia lmit dedificaci,
anir acompanyada dinforme previ de la companyia de transport i distribuci de gas natural,
amb la finalitat de confirmar el compliment de les condicions de seguretat incloses en la
normativa sectorial.
Aquest informe pot reduir la distncia lmit de ledificaci, dacord al previst a la normativa
sectorial.
3. Al sl urb, sestableix una franja inedificable de protecci de 10 metres, a ambdues bandes
de leix de la canonada de la portada daiges de lEbre. Al sl urbanitzable o no urbanitzable
es defineix una franja de protecci, pels trams existents, a ambds costats de leix de 10
metres, i pels nous trams, de 5 m a cada banda.
Caldr sollicitar autoritzaci al Consorci dAiges de Tarragona, prviament a la concessi de
la llicncia municipal, en el cas dhaver de realitzar qualsevol moviment de terres o obres al
subsl dins de les franges esmentades.
Sn tamb daplicaci la resta de determinacions contingudes al Pla especial de protecci de la
infraestructura de la portada daiges de lEbre a les comarques de Tarragona, aprovat
definitivament l1 de desembre de 2006, publicat al DOGC nm 4818 de data 09 de febrer de
2007.
4. A la Mina de lArquebisbe es defineix la franja de protecci mitjanant una franja a cada
banda de leix de la Mina, de 3 m en sl urb i de 10 m a la resta de sls.
A la franja de protecci, es prohibeix qualsevol tipus dedificaci, pou o construcci, sigui quina
sigui la classificaci del sl afectat, llevat de les consolidacions o substitucions de murs o
marges, que deuran ser autoritzats per EMATSA prviament a la concessi de Llicncia
Municipal.
De forma justificada, ser possible reduir la franja de protecci, per a la qual cosa la sollicitud
de llicncia anir acompanyada dun informe previ ems per EMATSA on es confirmi el
compliment dels condicionants establerts en la legislaci sectorial.
Sn tamb daplicaci la resta de determinacions contingudes al Pla Especial dInfraestructures
de la Mina de lArquebisbe, aprovat definitivament el 4 dagost de 1995 i publicat al DOGC
nmero 2121 de 27 doctubre de 1995.
5. En el Pla especial dinfraestructures de radiocomunicaci, actualment aprovat inicialment
(en data 7 de maig de 2010) sindicaran les distncies de protecci i regulacions que
corresponen als diferents elements que constitueixen lesmentada installaci.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 103

Article 135.-

Mesures particulars de protecci dels racks.

1. Lamplada del corredor de sl pel qual transcorren les canonades ser a banda i banda de
30 metres, excepte per als sls urbans consolidats que es reduir per tal de no generar
afeccions.
2. Al llarg del sl no urbanitzable el corredor tindr les corresponents proteccions de 100
metres damplada a banda i banda.
3. El corredor sordenar com un espai verd lineal irregular de tal manera que incorpori la
totalitat de les finques expropiades, garanteixi la continutat de lespai fluvial del Francol i faciliti
la formaci dun corredor biolgic fins a la mar Mediterrnia.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 104

CAPTOL 6.- SISTEMA VIARI.- (Clau 5)


Article 136.- Definici, tipus i titularitat.
1. Comprn les installacions i els espais reservats per al traat de la xarxa viria i dedicat a
l's de vialitat, els quals han de permetre l'accessibilitat entre les diverses rees i sectors
urbans i assegurar un nivell de mobilitat adequat. Tamb s'hi comprenen el sl reservat per la
protecci de la vialitat, les rees exteriors d'aparcament, les estacions de servei i les
construccions destinades a garatges i cotxeres.
2. En els plnols dordenaci, els sls adscrits a aquest sistema destinats a vialitat es
qualifiquen amb la clau 5.
Es distingeixen els segents tipus:
a) rees exteriors daparcaments (Clau 5a)
En funci de la seva titularitat poden ser:
1. rees daparcament exterior pbliques (Clau 5a1)
2. rees daparcament exterior privades (Clau 5a2)
b) Estacions de servei (Clau 5b)
c) Protecci de vialitat (Clau 5c)
d) Edificis daparcament (Clau 5d)
En funci de la seva titularitat poden ser:
1. Edificis daparcament pblics (Clau 5d1)
2. Edificis daparcament privats (Clau 5d2)
3. En atenci al nivell de servei de la vialitat la xarxa viria pot ser:
Xarxa viria general: Aquella que est constituda per vies que ofereixen un nivell de servei
municipal o superior. Comprn les autopistes, les autovies i les carreteres, que sn vies que
creuen el terme municipal.
Xarxa viria local: La constituda per les vies que donen servei a un sector o un conjunt urb.
La xarxa viria local pot ser:
Xarxa viria local principal: Aquella que connecta cadascun dels nuclis habitats amb les vies
integrants del sistema general.
Xarxa viria local secundria: Aquella que connecta internament els nuclis habitats.
Xarxa de camins: La constituda pels camins d'accs a les explotacions agrries i ramaderes.
Sadmet la titularitat privada de les rees daparcament exteriors, dels edificis daparcament i,
de les estacions i rees de servei, en els casos previstos a la normativa especfica.
La resta de sls qualificats de sistema viari seran de titularitat pblica.

Article 137.- Condicions dordenaci del sistema viari.


1. Aquest Pla dOrdenaci reflecteix el traat de l'Autopista, de les autovies, de les carreteres i
de les Vies Bsiques del sistema general de comunicacions. Tamb preveu el traat de la
xarxa viria local principal i local secundria i dels camins existents.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 105

2. La geometria que, en els plnols d'ordenaci, defineix la xarxa viria general i la xarxa viria
local principal i, en sl urb, la xarxa viria local secundria, indica la magnitud i disposici del
sl reservat per a aquesta, aix com la secci mnima bsica ms adequada de la vialitat.
El traat de la xarxa viria indicat amb traos discontinus en els plnols podr ser ajustat
justificadament pel planejament derivat o els projectes de les administracions competents en
matria de carreteres, tot mantenint la funcionalitat i nivell de servei de la infraestructura.
3. Les determinacions del POUM, pel que fa a la xarxa viria, es podran completar mitjanant
la redacci de plans especials o parcials, segons correspongui i, podr ajustar-se el seu traat
mitjanant Plans de millora urbana en el sl urb.
El POUM reflecteix la xarxa de camins, que podr sser completada i precisada pel
planejament especial.
4. El planejament derivat establir la xarxa viria local secundria dacord a les pautes i
indicacions establertes en aquest Pla dOrdenaci, a fi d'estructurar de forma coherent el
sistema viari, en el marc dels estndards fixats per a cada sector.
Seguint les indicacions dels plnols dordenaci, el planejament derivat assenyalar les
alineacions i rasants i pot precisar directament les caracterstiques i el traat de les obres
durbanitzaci bsiques dacord a larticle 65.2.e. del Text Refs de la Llei durbanisme, obres
que, opcionalment poden formar part dun projecte durbanitzaci independent.
El planejament derivat no podr disminuir, en cap cas, les superfcies de la xarxa viria
general i de la local principal establertes per aquest Pla dOrdenaci.
5. Les determinacions grfiques dels intercanvis i interseccions de vies no vinculen la forma
concreta dels enllaos. Els Plans especials urbanstics, els Projectes durbanitzaci o els
projectes constructius de les infraestructures podran variar justificadament la forma dels
enllaos, per no reduir les reserves conjuntes de sl formades per la vialitat i la seva
protecci, la capacitat d'intercanvi i d'entrades i sortides de les vies ni els nivells de servei. En el
supsit que els projectes definitius necessitin menys sl destinat a vialitat que el previst, el sl
sobrant rebr automticament la qualificaci de protecci de vialitat, i es reservar per a futures
ampliacions.
El traat de la nova rotonda plantejada a la carretera C-31B en substituci de la intersecci
existent en el PK 9+460, a lalada del carrer anomenat C del PP-13 i el cam vell de Salou
tindr carcter orientatiu. Aquest traat es concretar en el projecte constructiu que impulsa la
Direcci General de Carreteres de la Generalitat.
De la mateixa manera, lentroncament del carrer Francol previst al sud de lmbit del PA-88
amb la carretera N-340a shaur de dissenyar tcnicament de manera que sigui compatible
amb la funcionalitat del mateix i haur de ser informat pel Ministeri de Foment.
6. Sestableix, segons es grafia als plnols dordenaci, una franja de terrenys com a reserva
viria, per possibilitar la futura ampliaci de la secci de la Via Augusta.
A ms del sl que es destina a sistema viari, consta de terrenys qualificats de protecci de
vialitat (Clau 5) i, dins del sl privat, de zones de lliure dedificaci.
Ladscripci definitiva al sistema viari del sl qualificat com a lliure dedificaci, si sescau, ser
efectiva una vegada saprovi el planejament especial o el projecte dobres que defineixi les
caracterstiques definitives de la infraestructura.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 106

Les futures figures urbanstiques que defineixin aquesta vialitat observaran, dins dels sectors
dels PPU-24 i PPU-41, el que preveuen els punts 2 i 3 de larticle 10 de la normativa del
PDUSC II.
7. Shaur de redactar un pla especial dinfraestructures viries per tal de resoldre la mobilitat
del polgon sud, dintre del qual es troba lactivitat industrial qumica de Tarragona, dacord a les
previsions del PDU de les activitats industrials i turstiques del Camp de Tarragona de forma
que els trnsits produts sadeqin per tal devitar la circulaci de vehicles industrials que
transportin matries classificades com a perilloses per les vies de carcter local o aquelles que
esdevenen receptores de trnsit interurb, particularment, lactual CN-340 a, i lactual i nova
CN-240, entre daltres.
8. El sistema viari es projectar i dimensionar de forma que es compleixin les condicions
dentorn i accessibilitat per a la intervenci dels bombers del Decret 241/1994 del 26 de juliol
sobre condicionants urbanstics i de protecci contra incendis en els edificis, aix com les
especificacions tcniques tant del RD 314/2006, de 17 de mar pel que saprova el Codi Tcnic
de lEdificaci com del Reglament de Seguretat contra incendis en els establiments industrials
aprovat pel RD2267/2004 de 3 de desembre.
9. Sadmet ls daparcaments de titularitat pblica en el subsl de la xarxa viria local.

Article 138.- Sistema viari: Condicions dedificaci i s.


1. El rgim de la xarxa viria general ser el que correspongui, amb subjecci de la legislaci
8
9
vigent, segons que es tracti de vies de competncia de lEstat , de la Generalitat de Catalunya ,
de la Diputaci o del municipi.
2. El projecte, construcci, conservaci, finanament, s i explotaci de l'autopista, autovies i
de les carreteres observaran el que disposen la normativa sectorial. En especial, shauran
dadoptar aquelles mesures de protecci front a la contaminaci acstica generada per la xarxa
viria i, les mesures de prevenci dincendis descrites a larticle 11 del Decret 130/1998, 12 de
maig, pel qual sestableixen mesures de prevenci dincendis forestals en les rees dinfluncia
de carreteres.
3. Les zones de domini pblic, de servitud i dafectaci de carreteres i la lnia dedificaci es
defineixen a la normativa i reglamentaci aplicable per lafecci a les carreteres.
En sl urb, en aplicaci de larticle 25.2 de la Llei de carreteres, la distncia lmit dedificaci
ser la determinada en els plnols dordenaci en funci de la clau urbanstica daplicaci,
sense que es pugui sobrepassar lalineaci predominant de les edificacions existents en cada
tram i, preservant sempre la zona de domini pblic.
4. Condicions daplicaci a totes les carreteres, autovies i autopistes:
a)

Les millores, connexions o ampliacions que pogus ser necessari realitzar en els
accessos existents a carreteres competncia de la Direcci General de Carreteres de
lEstat a Catalunya del Ministeri de Foment, per a dotar duna mobilitat adequada als

8
Referncia informativa: en la data daprovaci del POUM, Llei 25/1988, de 29 de juliol, de carreteres, RD
1812/1994 de 2 de setembre pel qual saprova el Reglament General de Carreteres i les seves modificacions pels
RD 1911/1997 de 19 de desembre i RD 597/1999, de 16 dabril, aix com la Llei 8/1972, de 10 de maig, sobre
construcci, conservaci i explotaci de les autopistes en rgim de concessi.
9
Referncia informativa: en la data daprovaci del POUM, DL 2/2009, de 25 dagost, pel qual saprova el text refs
de la Llei de carreteres i el Decret 293/2003, de 18 de novembre, pel qual saprova el Reglament general de
carreteres.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 107

futurs ocupants del sector a desenvolupar en cada cas, seran a crrec del promotor de
lactuaci o en el seu defecte de lAjuntament de Tarragona
El POUM representa enllaos i interseccions la configuraci de les quals no es
correspon amb lactual ni amb la planificaci futura del Ministeri de Foment definida a la
data de realitzaci del seu informe de 3 de maig de 2011. Per tant, si per necessitats de
desenvolupament dun sector fos necessari transformar o modificar aquests enllaos o
interseccions, es realitzar a crrec del promotor de lactuaci o en el seu defecte de
lAjuntament de Tarragona.
b)

No sautoritzen nous accessos directes a cap carretera ni a llurs ramals daccs.

c)

No sutilitzaran cunetes ni altres elements de la via pblica per recollir ni eliminar aiges
pluvials de finques venes.

d)

Els creuaments de la carretera de les xarxes de serveis soterrades es realitzaran amb


perforaci mecnica subterrnia (trepanaci horitzontal).

e)

Lobertura de rases i les canalitzacions discorreran per la part ms allunyada de la zona


de servitud.

f)

Les estructures de les xarxes aries es collocaran darrera la lnia lmit dedificaci.

g)

Noms es permeten tancaments difans a la zona de servitud, i fora la lnia lmit


dedificaci, segons preveu larticle. 94 del RD1812/1994, Reglament General de
Carreteres.

h)

Noms sautoritzen plantacions darbrat i zones enjardinades a les zones de servitud i


afecci, mentre no redueixin la seguretat ni visibilitat de les carreteres.

i)

No se nautoritzaran abocadors dins les zones dafecci de les carreteres.

j)

Fora dels trams urbans, queda prohibida la publicitat visible des de la zona de domini
pblic (Art 88 RGC). Els rtols dels establiments es regeixen per lArt.90 RGC i els ha
dautoritzar la Direcci General de Carreteres.

k)

En sectors sotms a planejament derivat, les obres i elements necessaris que calgui
disposar, pel compliment de la normativa per a leliminaci o minimitzaci dels impactes
visuals i acstic originats pel trnsit aniran a crrec de les persones promotores de les
actuacions.

l)

Es complir la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecci contra la contaminaci acstica


i la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenaci ambiental d'enllumenat per a la protecci
del medi nocturn.

m) Les activitats a desenvolupar dins la zona dinfluncia no hauran demetre fums, vapors
o daltres substncies voltils que puguin reduir la visibilitat dels conductors.
5. Condicions daplicaci a les autopistes:
La urbanitzaci dels nous sectors preveur un sistema denllumenat nocturn, dins la zona de
protecci, a base, preferentment, de projectors direccionals amb orientaci oposada a la
calada per evitar lenlluernament dels conductors. Els centres de transformaci elctrica i els
bculs denllumenat es despondran fora de la zona de domini i servitud.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 108

Article 139.-

Regulaci de les rees daparcament exteriors.(Clau 5a).

1. Dins del sistema viari es preveu zones destinades exclusivament a aparcament de vehicles
a laire lliure.
2. Els espais destinats a les rees daparcament exteriors shauran dintegrar en lentorn, per la
qual cosa shaur de conservar obligatriament la vegetaci existent i, shauran de projectar
necessriament amb arbrat i jardineria. Les especies vegetals seleccionades seran les idnies
per proporcionar el mxim dombra i requerir un mnim manteniment.
3. No sadmetran edificacions, installacions o usos aliens a ls daparcament a laire lliure
com tallers de reparaci, aparcaments tancats, etc.

Article 140.-

Regulaci de les rees de servei i les benzineres/estacions de servei.


(Clau 5b).

1. Sn rees de servei les zones confrontants a carrers o carreteres dissenyades per a ubicar
installacions i serveis destinats a resoldre les necessitats dels vehicles i donar seguretat i
comoditat als seus usuaris.
2. Sn estacions de servei o benzineres les installacions aix definides a la normativa
ordenadora del sector petroler.
3. Les rees de servei han de disposar destacions de servei o benzineres i poden incloure a
ms, altres usos complementaris com petit comer, tallers de reparaci, hotels, restaurants i
altres serveis similars.
4. A les rees de servei situades dins del sl urb i urbanitzable noms sadmetran com a usos
complementaris al de benzinera, els de rentador i el petit comer.
5. Les estacions i rees de servei situades junt a carreteres es sotmetran al disposat a la
legislaci sectorial. 10
6. Les installacions de subministrament i emmagatzematge de carburants i productes
inflamables, i les edificacions de serveis han de complir amb el Decret 241/1994 de 26 juliol,
condicionants urbanstics de protecci contra incendis, complementaris a lNBE-CPI/91. Hauran
delaborar un pla de protecci que shaur dincorporar al pla dactuaci municipal (PAM).

10

(Referncia informativa: en la data daprovaci del POUM, als captols VII i VIII del Ttol II del RD 1812/1994 de 2
de setembre pel qual saprova el Reglament General de Carreteres, aix com, en el cas de carreteres amb
competncia de la Generalitat de Catalunya, als captols IV i V del Ttol III del Decret 293/2003, de 18 de novembre,
pel qual saprova el Reglament general de carreteres).

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 109

Article 141.-

Regulaci del sistema de protecci de vialitat. (Clau 5c).

1. Dins del sistema viari es destinen terrenys per a la protecci de la vialitat amb lobjectiu
destablir una reserva que permeti futurs ajustos i/o ampliacions dels traats de les vies
assenyalats als plnols o b transformacions de la seva secci.
2. Es tracta de sl lliure inedificable que, en tant no siguin destinats a vialitat, haur de rebre
un tractament enjardinat com si es tracts dun espai lliure.
3. El sl qualificat al POUM com a protecci de vialitat es pot adscriure, mitjanant plans o
projectes durbanitzaci a la xarxa viria amb lobjectiu de eixamplar vies, ajustar traats,
resoldre interseccions, intercanvis o, altres danlegs, i fins i tot, amb lobjecte de permetre
lobertura de vials de nova creaci, sense que aquesta incorporaci suposi una modificaci del
planejament general.

Article 142.-

Regulaci dels edificis daparcament. (Clau 5d).

1. El POUM reserva terrenys, dins del sistema viari, pel seu dest daparcament de vehicles
dins dedificis exclusius.
2. Ledificaci sajustar a les necessitats funcionals i a lorganitzaci general del teixit urb.
Regir el tipus dordenaci de la zona on simplantar ledifici.
Atenent a les peculiaritats daquest tipus dedificacions, sacceptaran superfcies docupaci
superiors a les resultants de laplicaci dels parmetres reguladors de la zona on sinsereixen,
per de forma que, si les normes de les zones adjacents aix ho exigeixen, es respectin les
separacions mnimes respecte dels lmits del carrer i dels vens establertes.
En el cas que laparcament sigui contigu a dues zones diferents, sadoptaran les condicions de
menys impacte per lentorn.
Els canvis en les caracterstiques de lordenaci exigir, prviament laprovaci dun Pla de
millora urbana.
3. Sadmeten com a usos complementaris el dotacional i el comercial. No sadmeten tallers de
reparaci ni rentadors.

Article 143.- Rgim daplicaci als camins


1. La xarxa de camins assenyalada en el POUM i la que es derivi dels plans especials
urbanstics, s de lliure circulaci i accs.
2. Son objecte despecial protecci, i per tant shan de conservar, els elements que integren les
dues principals xarxes de camins pblics: els camins ramaders, que sn de titularitat de la
Generalitat de Catalunya, i els camins venals els antics camins rals de titularitat municipal.
En el moment que aix siguin classificats per lrgan competent, aquells camins ramaders que
comuniquen amb municipis vens (particularment amb el terme municipal de Constant), que
tenen continutat a travs de la xarxa de camins municipals, es regularan dacord amb la
normativa sectorial vigent.
3. La gesti municipal ha de garantir la funcionalitat dels camins que integren la resta de la
xarxa de titularitat o s pblic: el viari histric i dinters patrimonial, el que presta servei al

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 110

sector agrcola i a la gesti del territori, el que pot ser valoritzat en clau turstica o daccs al
medi natural, el que garanteix laccessibilitat territorial dels serveis demergncia i daltres.
4. El marc normatiu que regular les mesures de protecci i gesti dels camins rurals del terme
municipal de Tarragona estar format per un inventari de camins i una futura ordenana de
camins i tancaments.
5. Linventari haur de determinar la jerarquitzaci de la xarxa de camins. A aquests efectes
haur de representar la xarxa primria i secundria de camins rodats, aix com la resta de
camins histrics o rurals tradicionals.
La xarxa viria primria comprendr els camins venals, rurals o forestals que estructuren el
territori municipal. Tindran aquesta condici els camins rodats que, de forma expressa, acordi
el Ple de l'Ajuntament, ja siguin preexistents o de nova obertura.
La xarxa viria secundria comprendr els camins rodats que no estiguin expressament
declarats com a integrants de la xarxa viria primria.
La xarxa viria terciria comprendr tots els camins de la xarxa histrica o camins rurals
tradicionals camins carreters, camins de bast o de ferradura, corriols o senders, camins
ramaders dorigen generalment remot, construts originalment per al trnsit de persones,
cavalleries i bestiar, que no han estat modificats per a la circulaci rodada de vehicles de
motor.
6. Lordenana definir el domini pblic dels camins i establir lamplada mnima dels rodats i
les servituds de protecci.
L'amplada mnima til dels camins determinats per a la prevenci i extinci d'incendis ser de 4
metres i el radi mnim de gir de 5 metres. Els camins sense continutat i longitud superior a 100
metres hauran de finalitzar en un fons de sac de radi 8 metres.
7. En els camins rurals, a ms de les servituds que estableix la legislaci vigent, es prohibeix
edificar en els trams rectes a menys de 10 metres de leix. En els trams corbats aquesta
separaci es mesurar, per la part interior, en relaci a una corba dacord hipottica de 30
metres de radi. Dins daquesta banda de protecci no est prems cap tipus dactuaci que no
estigui directament relacionada amb el condicionament o manteniment del cam.
8. Lobertura de nous camins rurals permanents noms s possible en cas que formin part dun
Pla de prevenci contra incendis, dun Pla tcnic de gesti i millora forestal o b dun pla
especial en sl no urbanitzable i, requereix de llicncia municipal.
9. Mitjanant un projecte dobra ordinria es podr modificar la traa dun cam rural si se
substitueix per un altre que respecti lestructura del lloc i millori laccessibilitat del conjunt. En la
resta de casos caldr la redacci prvia dun pla especial.
10. El paviment dels camins rurals seran prioritriament de grava, saul compactat o materials
permeables. Quan el paviment del cam assoleixi un 8% de pendent shaur de preveure un
tractament antilliscant integrat amb lentorn.
11. Sadmeten les obres de manteniment i millora. La pavimentaci o asfaltat dels camins
existents requereix llicncia municipal, sens detriment daltres trmits davaluaci dimpacte
ambiental o davaluaci ambiental estratgica quan lorganisme competent en matria de medi
ambient del Departament de Medi Ambient aix ho exigeixi. En qualsevol cas, caldr garantir
que no es produeix un impacte significatiu sobre els valors naturals existents en el sl no
urbanitzable.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 111

12. Tant en els camins existents com en els de nova creaci shauran de prendre les mesures
oportunes per evitar lerosi, especialment en els marges i talussos.
13. Shauran de sotmetre al procediment dimpacte ambiental els camins de ms de 5 metres
damplada i en tots aquells casos on la pendent transversal del terreny sobre el que es situa el
cam sobrepassi el 40%. Sexclouen daquest trmit els camins de desembosc de carcter
temporal quan lautoritzaci per a la seva obertura comporti garanties per a la restauraci de
les rees afectades, una vegada hagi finalitzat la seva utilitzaci.
14. Les actuacions sobre els camins rurals tindran en compte el seu paper com a elements
vertebradors del sl no urbanitzable i com a recorreguts dinters paisatgstic que ofereixen una
visi unitria i conjunta del espais oberts del territori.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 112

CAPTOL 7.- SISTEMA DESPAIS LLIURES PBLICS.- (Clau 6)


Article 144.- Definici, titularitat i tipus.
1.

El sistema despais lliures comprn els parcs i jardins pblics, rambles, places i tot lespai
lliure de verd pblic situat en sl urb, urbanitzable o no urbanitzable.

2.

Els sls qualificats de sistema despais lliures seran de titularitat pblica.

3.

En atenci a la titularitat i la forma dadquisici, els espais lliures poden ser:


a) Espais lliures de titularitat pblica municipal (Clau 6a).
b) Espais lliures ds pblic a obtenir pel sistema dexpropiaci (Clau 6c).
c) Espais lliures ds pblic a obtenir per cessi obligatria i gratuta en el si dun polgon
dactuaci urbanstic (Clau 6d).
d) Espais lliures de titularitat daltres administracions (Clau 6e).
No obstant lanterior, aquests subndexs saniran actualitzant atenent lestat de fet i de
titularitats sense que aix impliqui haver de modificar el POUM.

4.

No formaran part del sistema despais lliures pblics, definit amb anterioritat, els
monuments i/o edificis, catalogats o declarats monuments histric-artstics, enclavats dins
del sistema despais lliures o zones verdes.

Article 145. Desenvolupament del POUM.


1. En aquestes zones qualificades de zona verda o despais lliures pblics noms sadmetran
aquelles edificacions que siguin necessries per al bon funcionament daquestes atenent a la
seva situaci, magnitud i funci predominant
2. En sl urb, el POUM indica de forma detallada la localitzaci dels espais lliures, llevat de
les rees en qu es preveu el desenvolupament mitjanant Plans de millora urbana.
3. Els espais lliures del sl urb inclosos dins de lmbit del Pla director del sistema costaner
(PDUSC I i II), aprovat definitivament el 25 de maig de 2005 i publicat al DOGC nmero 4407,
de 16 de juny de 2005 (I) i aprovat definitivament el 16 de desembre de 2005 i publicat al
DOGC nmero 4575, de 17 de febrer de 2006 (II)11 amb subcategoria CPEIN, es sotmeten al
rgim establert en la seva normativa especfica aplicable (Pla Especial de protecci del medi
natural i del paisatge de Tamarit - Punta de la Mra amb data daprovaci definitiva de 30 de
setembre de 1997 i publicat al DOGC nmero 2512 amb data de 6 de novembre de 1997).

11 Pla director urbanstic del sistema costaner (PDUSC I): Aprovaci definitiva el 25 de maig de 2005, publicat al DOGC nmero
4407, de 16 de juny de 2005
Es van presentar diversos recursos de reposici formulats contra la resoluci del Conseller d'aprovaci definitiva, abans esmentada.
Aquestes resolucions d'estimaci parcial, van ser dictades pel Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques, en dates 9 de juny
i 15 de setembre de 2006, i publicades als DOGC nmero 4761 i 4759, de dates 15 i 13 de novembre de 2006 respectivament
Pla director urbanstic del sistema costaner (PDUSC II): Aprovaci definitiva el 16 de desembre de 2005, publicat al DOGC nmero
4575, de 17 de febrer de 2006.
Es van presentar dos recursos de reposici formulats contra la resoluci del Conseller d'aprovaci definitiva, abans esmentada, que
es van resoldre mitjanant resolucions d'estimaci parcial, tot implicant la seva modificaci, i dictades pel Conseller de Poltica
Territorial i Obres Pbliques, en dates 15 de mar i 19 dabril de 2007, i publicades als DOGC nmero 4867 i 4880, de dates 23
dabril i 10 de maig de 2007 respectivament.
Modificaci puntual del PDUSC per a la correcci derrades materials detectades, aprovada definitivament mitjanant resoluci
dictada en data 21 de mar de 2007, pel Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques. Es va publicar al DOGC nmero 4881
de data 11 de maig de 2007.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 113

4. En els mbits de sl urb i urbanitzable subjectes a desenvolupament mitjanant


planejament derivat, el POUM estableix els estndards corresponents als sistema despais
lliures, suggereix la seva possible localitzaci orientativa i, quan sindica en casos determinats,
es fixa la seva ubicaci.
Els terrenys destinats a espais lliures amb pendent superior al 20% no sn computables als
efectes del compliment dels estndards legals mnims.
El planejament derivat haur de seguir les directrius contingudes a un Pla Director dels espais
verds del terme municipal de Tarragona, que ha aprovar lAjuntament, en relaci als criteris de
la seva localitzaci, forma, etc.
Els espais lliures i zones verdes de les rees de transformaci ds es situaran en la
localitzaci ms propera als recintes qumics i donaran continutat als altres espais lliures de
protecci.
En el disseny dels espais lliures shauria devitar lafectaci sobre els Hbitats dInters
Comunitaris (HICs) de carcter no prioritari i garantir la seva conservaci sense que aix sigui
incompatible amb el seu s pblic, i si sescau integrant-los en aquests espais.
5. En sl no urbanitzable, el POUM reserva, sl lliure sotms a les regulacions daquest
sistema, amb lobjectiu de preservar i complementar espais amb valors culturals o arqueolgics
situats en aquest tipus de sl.
6. Pel que fa a la modificaci del sistema despais lliures, sestar al que es disposa en
larticle 98 del Text Refs de la Llei dUrbanisme.

Article 146. Condicions dedificaci i s.


1. Les zones verdes pbliques, en principi, estan destinades al lleure i lesbarjo de la
collectivitat. Tamb responen a zones que fan de barrera acstica i visual del territori.
2. Es permetran els usos i activitats que no desnaturalitzin per ra de la superfcie utilitzada o,
de la seva permanncia temporal, ls general daquest sl i, les activitats i installacions de
manteniment i servei dels espais lliures. Sadmeten les installacions pbliques descobertes per
a la prctica esportiva amb els seus serveis.
3. Les edificacions al servei dels espais lliures pblics i dels usos admesos, sajustaran a les
necessitats funcionals i a lorganitzaci general de lespai lliure on es situn de forma que la
seva ocupaci, alada i disseny garanteixin la seva integraci amb un mxim de 5 metres
dalada en planta baixa i dun 2% docupaci de suma total de les edificacions.
4. Sadmetr la construcci daparcaments de titularitat pblica en soterrani, mitjanant gesti
directa o indirecta del servei, sempre que es garanteixi lenjardinament i arbrat de l'espai.

Article 147. Condicions dels espais lliures pblics.


1. Els espais lliures pblics shauran dordenar amb elements vegetals adients al dest de
lespai i seguint criteris de sostenibilitat del medi natural de forma que seconomitzi el consum
de recursos naturals i safavoreixi la protecci de la biodiversitat.
2. La localitzaci, forma, dimensions, pendent i resta de caracterstiques dels espais lliures
hauran de reunir les condicions necessries per a permetre una correcta utilitzaci de lespai
per a lesbarjo, el lleure i/o lesport.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 114

CAPTOL 8.- SISTEMA D'EQUIPAMENTS.- (Clau 7)


Article 148.- Definici i tipus dequipaments comunitaris.
1. El sistema urbanstic dequipaments comunitaris comprn els sls que es destinen a centres
pblics, els equipaments de carcter religis, cultural, docent, esportiu, sanitari, assistencial, de
transport i els altres equipaments que siguin dinters pblic o dinters social.
2. En atenci a la seva titularitat i la forma dadquisici, els equipaments poden ser:
a) Equipaments de titularitat pblica municipal (Clau 7a).
b) Equipaments de titularitat privada (Clau 7b).
c) Equipaments ds pblic a obtenir pel sistema dexpropiaci (Clau 7c).
d) Equipaments ds pblic a obtenir per cessi gratuta i voluntria en el si dun polgon
dactuaci urbanstic (Clau 7d).
e) Equipaments de titularitat pblica daltres administracions (Clau 7e).
No obstant, lanterior aquests subndexs, saniran actualitzant atenent lestat de fet i de
titularitats, sense que aix impliqui haver de modificar el POUM.
3. Amb carcter dexcepcionalitat, es permet el rgim de copropietat pblica-privada en
comunitat ordinria indivisa si es justifica que s la millor opci per la implantaci de
lequipament i, sempre que es compleixin els segents requisits:
La quota de participaci pblica en la nova edificaci o installaci tindr naturalesa demanial.
Qualsevol alienaci de la quota de participaci privada, requerir el previ consentiment de
lAjuntament de Tarragona, que gaudir del dret de tanteig i retracte.
Les noves edificacions o installacions estaran afectades als usos que es derivin de
lequipament implantat.
Els usos tindran la naturalesa de pblics o collectius, i noms es podran variar mitjanant la
modificaci puntual o revisi del POUM.
En qualsevol moment lAjuntament podr consolidar la totalitat de la propietat, expropiant la
quota de participaci privada.
La copropietat podr afectar al sl i a les edificacions o installacions, o noms a aquestes
ltimes. En el primer cas, si el sl s daportaci pblica, revertir a aquesta la propietat en el
moment en que la construcci o installaci deixi de destinar-se a ls que ha justificat
laplicaci daquest rgim.

Article 149.- Desenvolupament del POUM.


En aquest tipus de sl, el POUM assigna els usos als equipaments existents i, en general, no
precisa un s determinat per la resta, de forma que l'Administraci lespecificar durant el
desenvolupament del Pla.
El POUM grafia als plnol dordenaci els equipaments pblics destinats a ls hoteler i de
restauraci en aquells casos on la seva implantaci es considera dinters pblic o social pel
servei o suport que exerceix respecte dels espais lliures on es situen, que normalment

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 115

corresponen a parcs de grans dimensions o localitzacions perifriques on sn necessries


funcions datracci i dinamitzaci que contribueixin a fomentar ls pblic i la seva conservaci.
En els mbits de sl urb i urbanitzable subjectes a desenvolupament mitjanant planejament
derivat, el POUM estableix els estndards corresponents als equipaments, suggereix la seva
possible localitzaci orientativa i, quan sindica, en casos determinats, fixa la seva ubicaci.
El planejament derivat, prvia la justificaci de la necessitat, pot adscriure equipaments de
titularitat pblica i gesti privada mitjanant concessi administrativa al sistema dequipaments
dinters pblic o social.
Per a variar ls assignat a un equipament de titularitat i gesti pblica aix com, per a variar ls
pblic dun equipament pblic amb lobjectiu de destinar-ho a un s dinters pblic o social de
gesti privada, ser necessria laprovaci dun Pla especial.
El sl no urbanitzable pot sser objecte dactuacions especfiques per a destinar-lo a les
activitats collectives o els equipaments de carcter esportiu, cultural, deducaci en el lleure i
desbarjo que es desenvolupin a laire lliure, amb les obres i installacions mnimes i
imprescindibles per a ls de qu es tracti i, aquells altres i serveis comunitaris no compatibles
amb els usos urbans.
El procediment per a laprovaci de projectes dactuacions o installacions de nova creaci o
ampliaci de les mateixes que formin part dactivitats collectives o equipaments dinters pblic
existents es regir per lArticle 48 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 dagost pel qual saprova el
text refs de la llei durbanisme i larticle 57 del seu Reglament.

Article 150.- Definici i usos dequipaments classificaci.


1. El sistema dequipaments comunitaris compren els sls que es destinen a usos pblics
collectius i que siguin dinters pblic o social.
2. El sistema dequipaments comunitaris compren els usos segents amb les segents claus:
a) Administratiu (T)
b) Educatiu (E)
c) Universitari (U)
d) Parc tecnolgic i de recerca (PT)
e) Esportiu (D)
f) Residncia collectiva (RC)
g) Cultural (M)
h) Lleure (O)
i) Sanitari-assistencial (S)
j) Religis (R)
k) Abastament, sempre que mantinguin la titularitat pblica (A)
l) Deixalleria (X)
m) Aparcaments, sempre que mantinguin la titularitat pblica (P)
n) Serveis funeraris: cementiri i/o tanatori (SF)
o) Equipaments histrics artstic (MHA)
3. Per a tots els equipaments on hi ha implantades installacions dotacionals, aquest POUM
assigna ls existent principal. No obstant lanterior, a cadascun dels equipaments, tamb
sadmetran tots aquells usos que signin compatibles i necessaris per al bon funcionament de
ls principal.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 116

Article 151.- Titularitat i rgim urbanstic.


1. El Sl qualificat dequipament ser preferentment de titularitat pblica, si b la titularitat
podr ser privada per tots aquells existents abans de lentrada en vigor daquest POUM o quan
es qualifiqui d'equipament els terrenys on es desenvolupar una activitat privada dinters
pblic i aix sigui fixada per mitj dun Pla especial o un Pla parcial urbanstic.
S'entendr que sn existents quan la destinaci hagi estat fixada amb anterioritat a l'aprovaci
del POUM, encara que no s'hagin executat les obres necessries per a la seva implantaci.
2. No obstant el que sestableix a lapartat primer, els equipaments pblics podran atribuir la
gesti al sector privat mitjanant les formes de gesti indirecta previstes a la legislaci.

3. En el cas dels equipaments historicoartstics la titularitat del sl i del propi monument podr
ser indistintament pblica o privada.

Article 152.- Condicions dordenaci i dedificaci.


1. Ledificaci en les rees dequipaments sajustar a les necessitats funcionals dels diversos
equipaments i a lorganitzaci general del teixit urb.
2. En sl urb i per a tots els diferents usos dequipaments, no es regula el sostre edificable
concret. No obstant lanterior, regir el tipus dordenaci de la zona on simplanta lequipament
o el de la seva zona contigua i es respectaran les condicions de separacions i alada vigents
en la zona. Els canvis en les caracterstiques de lordenaci exigir, prviament laprovaci dun
Pla especial urbanstic.
3. En els equipaments historicoartstics es distingir entre aquells en els que no es possible
realitzar cap obra ni exercir cap tipus dactivitat (clau 7 MHA1) i aquells en els que sadmeten
obres i activitats que impliquin usos compatibles amb els deures de preservaci, protecci,
conservaci i manteniment de carcter complementari o accessori (clau 7 MHA2).
4. En sl urbanitzable, es respectar la tipologia, alades, separacions, necessitats
daparcament, etc, que estableixi el Pla Parcial urbanstic aprovat.
5. En sl no urbanitzable, ledificaci sajustar a la normativa daquest sl. No obstant, hauran
dajustar-se al paisatge que els envolta i a les caracterstiques del terreny dins del qual es
situen.
6. Els projectes dampliaci del camp de golf shauran de sotmetre a avaluaci ambiental.
Entre altres qestions, shaur de valorar especialment la incidncia sobre la connectivitat
ecolgica.

Article 153.- Condicions ds.


1. Els equipaments qualificats com a consolidats o que es trobin en execuci dacord amb el
Pla dOrdenaci anterior a la present Revisi i als Plans Especials o Plans Parcials aprovats
amb anterioritat, quedaran afectes a ls especificat en el present Pla dOrdenaci.
2. Els equipaments que no tenen assignat un s en el present Pla dOrdenaci sn els
equipaments no consolidats.
3. Lassignaci dun s en els equipaments no consolidats es podr efectuar dacord amb
larticle 67.1.d) del text Refs de la Llei dUrbanisme.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 117

4. Per la mutaci del tipus dequipament shaur de sollicitar lautoritzaci per al canvi ds per
part de la Corporaci Municipal, la qual podr denegar aquest canvi quan la permanncia del
servei que sexercita ho justifiqui, per tal devitar lacreixement de dficits urbanstics.
5. En els equipaments historicoartstic, a ms dels usos propis o naturals que van motivar la
seva construcci, les activitats de carcter complementari permeses poden ser: Museus,
biblioteques, videoteques, sales dexposicions, activitats culturals en general, restauraci, i
daltres similars que siguin compatibles amb el monument. Les activitats de carcter accessori
permeses poden ser serveis privats i tamb, activitats prpies duna explotaci compatible amb
la naturalesa del monument. Aquestes activitats es podran realitzar per tal dobtenir recursos
que financin les despeses derivades dels deures de preservaci, protecci, conservaci i
manteniment del monument i per compensar les limitacions dominicals que la condici
monumental de limmoble imposa al seu propietari.
LAjuntament podr tramitar un Pla Especial, lobjectiu del qual podr ser limitar o ampliar els
usos establerts en aquest apartat. Els usos hauran dassegurar la conservaci del monument,
aix com la seva interpretaci histrica i cultual.
6. Els nous camps de golf o les ampliacions dels existents hauran de disposar dun sistema de
gesti ambiental (preferentment un Committed to Green), tant per les edificacions com pel propi
camp de joc.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 118

CAPTOL 9.- SISTEMA AEROPORTUARI.- (Clau 8)


Article 154.- Definici.
1. El sistema aeroportuari comprn els terrenys subjectes a les servituds aeronutiques i a les
installacions radioelctriques aeronutiques de laeroport de Reus.
2. La zona afectada per les servituds aeronutiques comprn :
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)

La superfcie cnica.
La superfcie horitzontal interna
La superfcie de pujada denlairament
Les rees i superfcies daproximaci
La superfcie de limitaci dalades de lequip de trajectria de planejament del sistema
daterratge instrumental (GP/ILS)
La superfcie de limitaci dalades del localitzador del sistema daterratge instrumental
(LOC/ILS)
La superfcie de limitaci dalades de lequip de mesurament de distncies (DME)
associat al GP/ILS
La superfcie de limitaci dalades de lequip TACAN
La superfcie daproximaci intermdia de la maniobra ILS RWY 25
La superfcie daproximaci intermdia de la maniobra VOR
La superfcie daproximaci final de la maniobra VOR

3. Lnica servitud de les installacions radioelctriques aeronutiques que afecta el terme


municipal de Tarragona s la zona de limitaci dalada.
4. El municipi de Tarragona no queda afectat per les evolvents acstiques determinades pel
Pla director de laeroport de Reus, aprovat per Reial Decret 368/2011, d11 de mar (BOE
nmero 77, de 31 de mar), pel qual sactualitzen les Servituds Aeronutiques de lAeroport de
Reus.
.

En ambds casos, shaur de complir la normativa sectorial daplicaci 12

12
Referncia informativa: en la data daprovaci del POUM, la normativa sectorial daplicaci s la segent:
-Llei 48/60, de 21 de juliol (BOE nmero 176, de 23 de juliol) sobre Navegaci Aria, modificada per llei 55/99 sobre mesures
Fiscals, Administratives i dOrdre Social, de 29 de desembre (BOE nmero 312, de 30 de desembre).
-Llei 21/2003, de 7 de juliol, de Seguretat Aria (BOE nmero 162, de 8 de juliol).
-Disposicions Addicionals Tercera i Transitria Tercera de la llei 37/2003 de soroll, de 17 de novembre (BOE nmero 276,de 18 de
novembre)
-Article 166 de la llei 13/1996, de 30 de desembre, de Mesures Fiscals, Administratives i dOrdre Social (BOE nmero 315, de 31
de desembre)
-Decret 584/72, de 24 de febrer (BOE nmero 69, de 21 de mar) de servituds Aeronutiques, modificat pel Decret 2490/74, de 9
de agost (BOE nmero 218, d11 de setembre) i pel Reial Decret 1541/2003, de 5 de desembre (BOE nmero 303, de 19 de
desembre).
-Reial Decret 2591/1998, de 4 de desembre, dOrdenaci dels Aeroports dInters General i la seva Zona de Servei (BOE nmero
292, de 7 de desembre).
-Reial Decret 1367/2007, de 19 doctubre, pel que es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, en all referent a
zonificaci acstica, objectius de qualitat i emissions acstiques (BOE nmero 254, de 23 doctubre).
-Ordre FOM /926/2005, de 21 de mar (BOE nmero 88, de 13 dabril), per la qual es regula la revisi de las petjades del soroll dels
aeroports dinters general.
-Reial Decret 368/2011, d11 de mar (BOE nmero 77, de 31 de mar), pel qual sactualitzen les Servituds Aeronutiques de
lAeroport de Reus.
-Ordre del Ministeri de Foment FOM/2616/2006, de 13 de juliol de 2006 per la qual saprova el Pla Director de lAeroport de Reus
(BOE nmero 189, de 9 dagost).

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 119

Article 155.- Condicions dordenaci, dedificaci i s.


1. La zona de servei aeroporturia es regula a tots els efectes pel previst al Reial Decret
368/2011, d11 de mar (BOE nmero 77, de 31 de mar), pel qual sactualitzen les Servituds
Aeronutiques de lAeroport de Reus.
2. Lalada de les edificacions i installacions, ja siguin fixes o provisionals, i de les plantacions,
no sobrepassar el lmit establert als plnols de la srie 8 del POUM on es representen les
servituds aeronutiques i les superfcies limitadores dobstacles establertes al Reial Decret
368/2011, d11 de mar (BOE nmero 77, de 31 de mar), pel qual sactualitzen les Servituds
Aeronutiques de lAeroport de Reus.
Als plnols es representen les lnies de nivell de les superfcies limitadores de les servituds
aeronutiques de laeroport de Reus, que determinen les alades respecte del nivell del mar
que no han de sobrepassar les construccions (inclosos antenes, pararaigs, xemeneies, equips
daire condicionat, caixa dascensors, cartells, remats decoratius, etc), modificacions del terreny
o objectes fixes (postes, antenes, aerogeneradors incloses la longitud de les seves pales,
cartells, etc) i el glib dels vehicles.
Sha dentendre que, en un punt determinat, entre les diferents superfcies limitadores i cotes
mximes dalada respecte del nivell del mar dibuixades als plnols, sha de considerar les que
representin condicions ms restrictives.
Excepcionalment, aquestes limitacions podran ser sobrepassades si es demostra que no es
compromet de manera significativa la seguretat ni la regularitat de les operacions
aeronutiques, en els casos contemplats a larticle 7 del Decret 584/1972, sobre servituds
aeronutiques, modificat pel RD 1541/2003.
Els diferents instruments de planejament urbanstic que ordenin o modifiquin lordenaci
dmbits afectats per servituds aeronutiques i superfcies limitadores dobstacles, hauran de
regular lalada de les edificacions, de les installacions i de les plantacions per tal de respectar
les limitacions que imposen. Prviament a la seva aprovaci inicial, en compliment de la
Disposici Addicional Segona del RD 2591/1998, hauran de comptar amb informe favorable del
Ministeri de Foment.
3. Segons larticle 10 del Decret 584/72, de Servituds Aeronutiques, les edificacions,
installacions i usos no han demetre fum, pols, boira o qualsevol altre fenomen en nivells que
constitueixin un risc per les aeronaus que operen a lAeroport de Reus, incloses les
installacions que puguin suposar un refugi daus en rgim de llibertat. Per altra banda, shan de
considerar les possibles reflexions de la llum solar a les teulades i cobertes, aix com fonts de
llum artificial que puguin molestar a les tripulacions de les aeronaus i posar en perill la
seguretat de les operacions aeronutiques.
4. Les infraestructures viries haurien de tenir en compte les servituds aeronutiques i evitar
que la senyalitzaci, cartells, etc., o el glib dels vehicles envaeixin aquestes superfcies, que
podrien provocar pertorbacions en els senyals radioelctrics per la navegaci aria.
5. Qualsevol emissor radioelctric o, altre tipus de dispositiu que pogus donar origen a
radiacions electromagntiques pertorbadores del normal funcionament de les installacions
radioelctriques de lAeroport de Reus, encara que no es vulnerin les superfcies limitadores
dobstacles, requerir de la corresponent autoritzaci de conformitat amb el previst a lart. 16
del Decreto 584/72 de Servituds Aeronutiques. Ja que les Servituds Aeronutiques
constitueixen limitacions legals al dret de la propietat en ra de la funci social daquesta, la
resoluci que a tals efectes sadopti no generar cap tipus de dret dindemnitzaci.
6. Lexecuci de qualsevol construcci o estructura (postes, antenes, aerogeneradors
incloses les pales- etc.) i la installaci dels mitjans necessaris per la seva construcci (incloses

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 120

les grues de construcci i similars) requerir resoluci favorable, segons els articles 29 i 30 del
Decret sobre servituds aeronutiques.
7. En cas dexistir incoherncies entre les limitacions que estableixen les servituds
Aeronutiques de lAeroport de Reus en relaci a qualsevol altre possible disposici del
document daquest Pla dOrdenaci relativa a les alades mximes permissibles per les
edificacions (inclosos tots els seus elements), prevaldran les disposicions relatives a les
Servituds Aeronutiques.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 121

CAPTOL 10.- SISTEMA DHABITATGE DOTACIONAL PBLIC.- (Clau 9)


Article 156.- Definici i previsions
El sistema urbanstic dhabitatges dotacionals pblics comprn les actuacions pbliques
dhabitatge destinades a satisfer els requeriments temporals de collectius de persones amb
necessitats dassistncia o emancipaci justificades en poltiques socials prviament definides.
Aquest POUM preveu la implantaci dhabitatges dotacionals pblics que estableix larticle 34.3
del referit Decret legislatiu i preveure reserves daquest tipus en sectors de planejament
urbanstic derivat en substituci total o parcial de la reserva dequipaments, sempre que
sacrediti que els terrenys no cal destinar-los a equipaments pblics. Aquestes reserves
incloses en sectors no poden sser superiors al 5% de la reserva global del municipi per a
equipaments pblics locals.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 122

TTOL CINQU.

RGIM DEL SL URB.


REGULACI DE PARMETRES PARTICULARS.

CAPTOL 1.- ZONA DEL CENTRE HISTRIC DE TARRAGONA.- (CLAU 11)


Article 157.- Definici.
Comprn els terrenys de la Part Alta de la ciutat que constitueixen el recinte delimitat per les
muralles romanes els quals es representen als plnols dordenaci.

Article 158.- Definici i tipus dordenaci.


En general, s daplicaci lordenaci segons lalineaci de vial.

Article 159.- Desenvolupament del POUM.


1. El centre histric de Tarragona est subjecte a la declaraci de Conjunt Histric dinters
nacional pel Decret 652/1966 de 10 de mar, BOE de 22 de mar de 1966, (R-I-53-00073).
Als plnols dordenaci a escala 1:2.000 es delimiten les zones de declaraci i de respecte.
2. Shaur delaborar un Pla especial de protecci del patrimoni cultural del conjunt histric per
tal dadequar-se a la Llei 9/1993 de Patrimoni Cultural Catal.
3. El Pla especial de protecci, preferentment, abastar la totalitat de lmbit de la declaraci
de la part alta, si b es podran tramitar plans especials de protecci dabast ms limitat sempre
que es justifiqui la coherncia territorial i urbanstica de la delimitaci.
4. Mentre no saprovin els corresponents Plans especials de protecci esmentats al punt
anterior, pels edificis i solars situats dins la zona de declaraci de conjunt histric artstic
seran daplicaci les determinacions de la Llei 9/1993 de Patrimoni cultural catal i en especial
les establertes a larticle 35.2. de lesmentada llei.
5. No obstant, mentre no es tramiti un Pla especial que estableixi una altra cosa, seguiran
vigents les afectacions de zones destinades a sistemes urbanstics previstos en els
planejaments especials aprovats amb anterioritat:
1. El Pla especial de la Part Alta (endavant PEPA), document aprovat en data 17-04-90 i
publicat en el DOGC el 29-06-90 amb condicions, respecte lordenaci de les illes 6, 19,
banda sud de la 22 i banda sud de la 36.
2. Els plans especials de les illes 18, 24, 43 i 59.
3. El Pla especial de protecci de la zona arqueolgica del Pretori i Circ rom (Pla Pilats) a
les regulacions la Llei 9/1993, de 30 de setembre, relativa a la Llei de Patrimoni Cultural
Catal.
6. Igualment, el contingut normatiu daquests plans no reflectit en larticulat daquesta
normativa, queda derogat i deixa de ser daplicaci una vegada aprovat definitivament el
POUM.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 123

Article 160.- Condicions de parcella.


Fins que no saprovi el planejament especial corresponent no es permeten parcellacions ni
agrupacions de finques.

Article 161.- Condicions generals d'edificaci.


Fins que no saprovin els Plans especials corresponents, les regulacions segents actuen, de
forma subsidiria i complementria, pel que fa a aquells aspectes no contemplats a la Llei
9/1993 de Patrimoni Cultural Catal.
1. No sautoritzaran obres de nova planta, rehabilitaci, reconstrucci o gran rehabilitaci a les
illes 6, 19, banda sud de la 22 i banda sud de la 36, a la zona B de la illa 42 (inclosa al Pla
Pilats), als terrenys afectats per sistemes al PEPA i als plans especials de les illes 18, 24, 43 i
59 fins que, si sescau, els corresponents Plans especials ho permetin.
Mentrestant nicament es pot autoritzar lexecuci dobres de reparaci en els termes que
estableix larticle 108.2 de la Llei durbanisme i els apartats b i c de larticle 119 del Reglament.
2. Els nous edificis shauran de subjectar a les alineacions i rasants actuals del carrer.
3. Lalada, el nombre de plantes, la fondria edificable, i el volum dels nous edificis no
superaran els de ledificaci existent.
No obstant lanterior, lalada de les edificacions sajustar al nivell de coronaci predominant
de les faanes del costat de carrer on es situn. En cas de dificultat daplicaci daquesta regla,
el nivell de coronaci de ledificaci quedar comprs entre els originals dels dos edificis vens.
La seva fondria no podr sobrepassar les alineacions interiors, en els patis dilla que es
defineixen en el PEPA i els plans especials de les illes 18, 24, 43 i 59.
No sautoritza la construcci de nous soterranis, la reducci de la superfcie lliure del solar
destinada a patis, jardins, etc. ni la reedificaci dels cossos existents dins dels patis dilla.
Sexceptuen dels casos anteriors, aquells en que la soluci arquitectnica contribueixi a la
conservaci general del carcter del conjunt de la zona.
4. Les edificacions que es trobin en situaci de disconformitat amb el planejament, sotmeses a
obres de gran rehabilitaci (segons la definici daquestes que fa larticle 119.3. del Decret
305/2006, de 18 de juliol, pel qual saprova el Reglament de la Llei dUrbanisme), respectaran
les limitacions imposades als apartats anteriors daquest article pels edificis de nova planta.
5. El nombre d'habitatges que es projectin no ser superior a lexistent.
A aquest efecte, sentn com a habitatge existent tot aquell departament de ledifici que
gaudeixi sensiblement de les condicions dalgun dels nivells dhabitabilitat previstos a la
legislaci sectorial sobre requisits mnims d'habitabilitat en els edificis d'habitatges.
No obstant aix, quan un edifici sigui de proporcions tals que la superfcie dels habitatges
resultant de laplicaci daquesta regla sigui desproporcionat, amb la finalitat daconseguir un
increment del nombre dhabitatges, sempre que aix no suposi desvirtuar la tipologia ni les
caracterstiques de ledifici, es podr tramitar un Pla especial que legitimi aquest extrem, amb
un mnim de 90 m tils per habitatge de mitjana.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 124

Article 162.- Condicions desttica.


1. Alades de les plantes:
Els nivells de les diferents plantes dun edifici hauran de quedar compresos entre els nivells de
cadascuna de les respectives plantes dels dos edificis vens. En tot cas sha de garantir el
compliment de les condicions dhabitabilitat regulades a la legislaci sectorial.
2. Composici de faanes:
La composici de buits i plens correspondr a un esquema en el que els buits de les plantes pis
estaran sobre el mateix eix de simetria que els buits de la planta baixa. Es conservaran els
elements arquitectnics d'inters de l'edifici i, si es trobessin amagats per reformes anteriors, es
posaran en combinaci tot valorant-los, amb els nous.
3. Cobertes:
Les cobertes inclinades seran de teula rab originals recuperades o amb aspecte envellit. Les
caixes descales preferiblement quedaran amagades sota la coberta inclinada. Sadmeten els
terrats dampit amb cornisa, a la manera tpica de la ciutat, sempre que la seva superfcie no
superi el 50% de la superfcie de la planta.
4. Buits de faana:
Els buits de les faanes shauran de plantejar preferentment amb balconades. Lalada dels
buits de les balconades ser, com a mnim, dues vegades lamplada daquestes.
En la composici de les faanes predominar el ple sobre el buit.
5. Cossos volats:
No es permeten cossos volats tancats ni semitancats ni balcons de barana massissa ni de
vidre. La longitud mxima de vol ser de 0,50 m, sense superar l'1/10 de l'amplada del carrer i
no sobrepassar, per cada costat ms de de lamplada del lobertura daccs.
nicament s'admetran balcons correguts a nivell de la primera planta de pis.
6. Plantes baixes:
Les plantes baixes tindran una alada que haur de quedar compresa entre la dels edificis
adjacents.
La dimensi mxima de les amplades de les obertures ser de 3 metres.
Lalada mxima ser la lliure de la planta baixa.
7. Materials:
a) Pedra.- La pedra a utilitzar ser la tradicional emprada a la Part Alta i, si s possible, del
mateix origen. Els elements de pedra es collocaran sense polir i amb acabat rugs
tradicional.
Es disposar un scol de pedra natural, amb alada mnima d1 metre. Es permet aplacar,
fins una alada equivalent al frontal de la planta baixa, amb pedra natural.
Les llosanes dels balcons seran a base de pedra natural, metall o formig vist colorat, amb
un gruix inferior als 15 centmetres.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 125

Les obertures de les faanes, preferentment, estaran emmarcades amb carreuat de pedra
natural.
b) Revestiments.- A part de la pedra natural, tan sols s'autoritzaran estucs o pintat sobre
larrebossat, la coloraci dels quals entoni amb els elements tradicionals de la Part Alta.
c) Ferro.- Es podran utilitzar el ferro forjat i la fosa amb tractaments similars als tradicionals,
evitant que es manifesti la qualitat prpia dels laminats, les soldadures o, fins i tot, les
composicions que facin patent mitjans moderns de construcci.
Les baranes comptaran amb barrots verticals de ferro.
Es prohibeixen les canals com a elements vistos i les baixants que no siguin de fosa, dhuc
en els patis quan aquests siguin visibles des del carrer i tinguin carcter sumptuari. Les
baixants, en tot cas, abocaran directament a l'albell.
d) Daltres materials.- S autoritza el bronze, el llaut, el coure, el zinc, el plom i l'estany.
No sadmet ls de teula plana, el fibrociment, lobra vista, els elements sinttics, els plstics
i els materials brillants i de color viu.
Es prohibeixen els tendals a les faanes. No obstant aix, lAjuntament podr autoritzar en
determinats carrers o places, la installaci de tendals que obeeixin a un disseny nic i de
conjunt, amb materials i colors que sintegrin en lambient de la Part Alta.
e) Fusta.- A lexterior sutilitzaran fusteries de fusta natural envernissada o pintada i de
metall no brillant de color fosc o amb una tonalitat que no desentoni a lrea on es troba
ledifici.
8. Decoraci comercial:
Noms es permeten els rtols en planta baixa.
Aquests rtols o b shauran denquibir a la part interior dels buits de les obertures, o b es
podran efectuar amb lletres retallades sobre la faana que es podran illuminar amb focus
sempre que no desvirtun ni amaguin la composici esttica de la faana.
Les pilastres i les llindes dels forats dels locals comercials no tindran superposici de vitrines,
rtols, anuncis, etc.
Es prohibeixen els anuncis lluminosos a l'exterior de les faanes i dels comeros.
9. Indicacions complementries:
Previ informe favorable del Consell local assessor en matria de patrimoni histric es podran
acceptar solucions diferents a les anteriors en aquells casos en qu, amb acurada sensibilitat i
alt nivell qualitatiu de projecte, sutilitzi un llenguatge arquitectnic modern, amb elements,
materials i colors que, malgrat no siguin exactament el concretats en aquestes normes,
sintegrin en el carcter del barri en tant que contribueixen a la millora dels seus valors. Per
lacceptaci de les propostes, mentre no shagin aprovat els Plans especials, es requerir
comptar prviament, tamb, amb el preceptiu informe favorable de la Comissi de Patrimoni del
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 126

Article 163.- Condicions d's.


1. s principal: Habitatge. En la modalitat dhabitatge unifamiliar i plurifamiliar.
2. Usos compatibles:
-

Hoteler. Sempre que disposi daccs independent o en edifici exclusiu.


Comer. Sempre que disposi daccs independent.
Oficina. Noms sadmetran aquests usos en qualsevol planta de ledifici si no exigeixen
un tipus de faana que desentoni amb el carcter general del barri.
Restauraci. Sempre que disposi daccs independent.
Dotacional i/o equipament. En totes les seves modalitats i usos.
Serveis.
Aparcament.
Recreatiu, musical i de lleure. Dacord amb la normativa dEspectacles Pblics i
Activitats Recreatives, i amb les limitacions establertes en aquest POUM i la resta de
normativa municipal.

En general, ladmissi dels usos compatibles en qualsevol planta de ledifici no podr


desentonar ni ser incompatibles amb lestructura ni els usos existents en el edifici ni el carcter
general del barri.

Article 164.- Indicacions complementries.


1. En els casos de dubte raonat en laplicaci de les condicions i les normes assenyalades per
aquesta clau 11, caldr un informe favorable del Consell local assessor en matria de patrimoni
histric.
2. Previ informe favorable del Consell local assessor en matria de patrimoni histric es podran
acceptar solucions esttiques diferents a les determinades en aquest captol en aquells casos
en qu, amb acurada sensibilitat i alt nivell qualitatiu de projecte, sutilitzi un llenguatge
arquitectnic modern, amb elements, materials i colors que, malgrat no siguin exactament el
concretats en aquestes normes, sintegrin en el carcter del barri en tant que contribueixen a la
millora dels seus valors. Per lacceptaci de les propostes.
3. En tant no shagin aprovat els Plans especials que sadeqin a la llei de Patrimoni cultural
catal, es requerir comptar prviament amb el preceptiu informe favorable de la Comissi de
Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 127

CAPTOL 2.- ZONA DE CENTRE HISTRIC DE FERRAN I MONNARS.(CLAU 12)


Article 165.- Definici clau 12 i subzones.
Aquesta zona comprn els centres histrics de Ferran i Monnars. Sn d'aplicaci les
disposicions sobre el tipus dordenaci de ledificaci parmetres comuns (Ttol segon Captol
primer), i les especificacions d'ordenaci segons alineacions de vials (Ttol segon Captol
tercer). En el cas que es requereixi la regulaci d'algun element que no hi estigui contingut,
ser d'aplicaci subsidiria la regulaci que hi ha per a d'altres tipus dordenaci.
Lobjecte principal del POUM s afavorir una millora de les condicions de vida urbana, el
manteniment del carcter heretat i la regulaci de les possibilitats de substituci i renovaci.

Article 166.- Tipus dordenaci.


Sn d'aplicaci la normativa general i lespecfica d'ordenaci segons alineaci de vial. En el
cas que es requereixi la regulaci d'algun aspecte que no hi estigui contingut, ser d'aplicaci
subsidiria la regulaci daltres tipus.

Article 167.- Condicions de solar i planta.


La faana mnima s de 7 metres, llevat dels solars preexistents amb edificacions a banda i
banda en els quals sadmet ledificaci sempre que disposin duna faana mnima de 4,5
metres. No obstant, en aquest ltim supsit no podran sobrepassar lalada dels edificis vens i,
en cas que quedin mitgeres vistes dels edificis vens, aquestes shauran dacabar amb
materials de faana.

Article 168.- Condicions d'aprofitament.


a) Ledificabilitat mxima dels terrenys inclosos en aquesta zona queda definida per lenvoltant
mxima dedificaci que resulti de laplicaci de les condicions dedificaci previstes en aquesta
zona i de les regles contingudes a la regulaci del tipus dordenaci.
b) Lalada de les edificacions, quan la faana daquestes estigui situada al costat dun tram de
carrer edificat en ms del 45%, ser la mitjana de lalada de les edificacions existents.
En un altre cas, lalada queda determinada per la taula segent:
Amplada del carrer
Fins a 10 metres
Entre 10 i 14 metres

Alada mxima
10 metres
13 metres

Nombre de plantes
Planta baixa i 2 plantes pis = PB + 2PP
Planta baixa i 3 plantes pis = PB + 3PP

c) La profunditat edificable s la indicada en els plnols dordenaci a escala 1/2.000. En cas


que aquesta no es precisi, s la resultant daplicar al solar el coeficient docupaci del 60%,
No sadmet ledificaci en planta baixa del pati interior dilla.

Article 169.- Condicions esttiques.


Satendran al manteniment del carcter de la zona. Com a indicatives, es tindran en compte les
condicions del Centre Histric de Tarragona, clau 11.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 128

Article 170.- Condicions d's.


Sadmeten els usos segents:
1. s principal: Habitatge. En la modalitat dhabitatge unifamiliar i plurifamiliar.
2. Usos compatibles:
-

Hoteler. Sempre que disposi daccs independent o en edifici exclusiu.


Comer. Sempre que disposi daccs independent.
Oficina. Noms sadmetran aquests usos en qualsevol planta de ledifici si no exigeixen
un tipus de faana que desentoni amb el carcter general del barri.
Restauraci. Sempre que disposi daccs independent.
Serveis.
Recreatiu, musical i de lleure. Dacord amb la normativa dEspectacles pblics i
activitats recreatives, i amb les limitacions establertes en aquest POUM i a la resta
dordenances municipals.
Industrial. Sempre que no cre molsties als habitatges.
Magatzems.
Dotacional i/o equipament. En totes les seves modalitats i usos.

En general, ladmissi dels usos complementaris en qualsevol planta de ledifici no podr


desentonar ni ser incompatibles amb lestructura ni els usos existents en el edifici ni el carcter
general del barri.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 129

CAPTOL 3.- ZONA DEIXAMPLE.- (Clau 13)


Article 171.- Definici.
Aquesta zona correspon als creixements que de forma compacta es desenvolupen a partir dels
nuclis histrics segons una trama regular. Comprn aquesta zona terrenys de sl urb edificats
en forma d'illa tancada i d's prioritriament residencial.

Article 172.- Tipus d'ordenaci.


Es d'aplicaci el tipus d'ordenaci d'edificaci segons alineaci de vial.

Article 173.- Subzones.


En funci de la intensitat ds es distingeixen dos subzones:
Subzona dEixample Intensiu - clau 13a.
Subzona dEixample Semi-intensiu - clau 13b.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 130

CAPTOL 4.- ZONA DEIXAMPLE INTENSIU.- (Clau 13a)


Article 174.- Definici.
Comprn les rees deixample dels segles XIX i XX del centre de la ciutat edificades segons la
tipologia dalineaci a vial en illes tancades. Sn d'aplicaci les disposicions sobre les
especificacions d'ordenaci segons la tipologia dalineaci a vial (Ttol segon Captol tercer) i
els parmetres comuns a qualsevol tipus dordenaci (Ttol segon, Captol primer i segon).
Igualment, en el cas que es requereixi la regulaci d'algun element que no hi estigui contingut,
ser d'aplicaci subsidiria la regulaci que hi ha per a d'altres tipus dordenaci.

Article 175.- Subzones.


En funci de les caracterstiques histriques i tipolgiques es distingeixen les subzones
segents:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)

Antic Eixample
Antic Eixample
Antic Eixample
Antic Eixample
Antic Eixample
Nou Eixample
Nou Eixample
Nou Eixample

- clau 13a1
- Rambla Nova : clau 13a2
- Rambla Vella : clau 13a3
- Rambla Vella : clau 13a4 (Suprimida a laprovaci provisional)
- el Serrallo: clau 13a5
- clau 13a6
- Plaa de la Imperial Trraco: clau 13a7
- Avinguda de Catalunya, clau 13a8
entre el carrer de Rovira i Virgili i el carrer de Maria Cristina

Article 176.- Condicions de parcella.


1. La superfcie mnima del solar ser de 80m, llevat que estigui comprs entre dos solars
edificats
2. La faana mnima ser de 8,00 metres, llevat dels solars preexistents amb edificacions
venes consolidades per edificacions, en els quals sadmet una faana que disposi com a
mnim de 4,50 metres.
3. Sadmeten superfcies i faana de parcella inferiors, sempre que es tracti de solars
existents amb anterioritat a laprovaci inicial de la 1a Revisi i Adaptaci del Pla general (29
de juliol de 1982).

Article 177.- Condicions d'edificaci.


1. Edificabilitat.
L'edificabilitat mxima dels terrenys inclosos en aquesta zona queda definida per l'envoltant
mxima d'edificaci que resulti de l'aplicaci de les condicions d'edificaci previstes en aquest
captol i de les regles contingudes a la regulaci del tipus d'ordenaci.
2. Alada reguladora mxima i nmero de plantes.
a) El nombre de plantes mxim s el representat als plnols dordenaci.
b) Lalada reguladora mxima ser la corresponent al nombre de plantes segons el
segent quadre:

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 131

Alada mxima
11,10 metres
14,25 metres
17,40 metres
20,55 metres
23,70 metres

Nombre de plantes
Planta baixa i 2 plantes pis = PB + 2 PP
Planta baixa i 3 plantes pis = PB + 3 PP
Planta baixa i 4 plantes pis = PB + 4 PP
Planta baixa i 5 plantes pis = PB + 5 PP
Planta baixa i 6 plantes pis = PB + 6 PP

c) A la subzona 13a2 (Rambla Nova) lalada dels edificis ser en cada illa la lnia
horitzontal, la distncia vertical de la qual, al nivell de la voravia situada al centre de lilla,
sigui de 18,72 m, equivalent a planta baixa i quatre pisos. Aquesta alada ser obligatria
daquesta manera els acabaments de les faanes, la cornisa, els ampits de terrats, etc., es
correran a un mateix nivell.
A les illes en les quals sapreci lexistncia anterior duna cornisa correguda pel fet dexistir
encara alguns dels seus trams, predominar lalada de lesmentada cornisa sobre el criteri
anterior.
Lalada de la planta baixa no ser inferior a 4,25 m comptats des de lorigen de lalada
reguladora i la cara inferior del forjat. L'alada de paviment a paviment de les plantes pis
ser, com a mnim, de 3,15 m.
d) Sector Via Augusta Costat Sud (clau 13a1), l'alada mxima absoluta a la zona
d'edificaci contnua de la Via Augusta (costat sud) ser de 14,25 metres, equivalent a
planta baixa ms tres plantes. En el tram de ponent (del nmero 1 al 41) nicament podran
sobresortir xemeneies.
e) A la Rambla Vella (clau 13a3) i al carrer del Mar (clau 13a1)
18,70 m (PB+4).

lalada mxima ser de

f) A la subzona 13a7 relativa a la plaa de la Imperial Trraco, el nombre de plantes mxim


ser de PB+5PP+tic reculat 3,00 metres en les tres faanes principals. Lalada reguladora
mxima ser de 23,70 m.
g) A la subzona 13a8, l'alada mxima ser de 30,35 metres fins al punt ms alt de la
coberta, aquesta alada es referir en tots els casos a la intersecci del carrer de Rovira i
Virgili amb lAvinguda de Catalunya. Per sobre daquesta alada la coberta haur de ser
necessriament plana i no podr haver-hi cap cos de construcci, ( caixes descala,
dascensor, cambres de serveis, etc.) nicament tan sols podran sobresortir els conductes
de fum. Les cases dels passatges de lAlcsser i dOviedo continuaran amb la seva
ordenaci actual.
3. Profunditat edificable.
a) La profunditat mxima s la recollida en els plnols dordenaci. Si aquesta no est
definida, es regir per la segent taula:
Superfcie de l'illa en m2
menys de 2.500 m2
entre 2.500 i 4.000 m2
entre 4.000 i 5.500 m2
entre 5.500 i 7.000 m2
entre 7.000 i 8.500 m2
entre 8.500 i 10.000 m2
entre 10.000 i 12.500 m2
entre 12.500 i 15.000 m2
entre 15.000 i 17.000 m2
ms de 17.000 m2

Profunditat mxima edificable


12 metres
13 metres
14 metres
15 metres
16 metres
17 metres
18 metres
19 metres
20 metres
21 metres

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 132

Quan, per aplicaci de les proporcions anteriors, el pati interior resultant tingui una
superfcie inferior a 600 m2, o un dimetre inferior a 15 metres, o un costat inferior a 3
metres, es reduir la profunditat edificable fins a arribar a 10 metres. Si amb aquesta
profunditat no s'arribessin a complir les condicions sobre patis interiors, es considerar com
a edificable en la seva totalitat.
b) Per a la clau 13a2, la profunditat edificable s la de ledificaci existent o 20 m.
4. Espai lliure interior dilla.
Els patis interiors dilla sn edificables en planta baixa excepte en els mbits delimitats com a
unitats d'actuaci en els quals s'indiqui l's de jard o parc.
5. Reculades.
Sempre que es justifiqui la coherncia tcnica i urbanstica, sadmeten reculades de lalineaci
de ledificaci en els termes assenyalats en aquestes normes.
6. Cossos sortints.
a) El seu vol mxim ser 1/10 de lample del carrer sense sobrepassar 1,00 metre.
b) A les subzones 13a1, 13a3 i 13a5, noms sadmeten cossos sortints oberts.
c) A la subzona 13a2 (Rambla Nova), la volada de les balconades ser com a mxim de
0,60 metres. Noms s'admetran tribunes ornamentals compostes d'elements estilstics
corresponents, en general, a un sol buit a la manera dels existents en els edificis
catalogats o tipus. El seu vol mxim ser d'1,20 metres. No s'admetran balconades
corregudes en totes les plantes, encara que n'hi pot haver en algunes o poden agruparse de dos en dos, d'acord amb la disposici dels antics edificis.

Article 178.- Condicions d's.Sadmeten els usos segents :


1. s principal : Habitatge
2. Usos compatibles.
-

Hoteler. En edifici exclusiu.


Comer.
Oficina.
Restauraci.
Recreatiu musical. Noms els pertanyents al grup 2.
Lleure. Espectacle en la modalitat Cinema i Teatre. Jocs en la modalitat de recreatius i
esportius. Els jocs datzar sadmetran vinculats a una activitat hotelera, com a
complement de la mateixa, sempre que conformin una unitat de recinte.
Industrial. Nivell 4, sempre que sigui compatible i no generi molsties a ls principal
dhabitatge amb les limitacions de la seva regulaci especfica. Sadmetr la installaci
denergies renovables que no siguin per autoconsum en qualsevol planta de ledifici de
nova construcci o existent amb les limitacions de la seva regulaci especfica.
Serveis.
Aparcament.
Dotacional i/o equipamental. Administratiu, cultural, residncia collectiva o
comunitria, educatiu, sanitari-assistencial, esportiu i religis.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 133

A la subzona 13a2 (Rambla Nova) queden prohibits els usos segents en base als articles 9 i
10 de la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accs a les activitats de serveis per tal
de protegir lentorn urb tot impedint la seva desertitzaci o la destrucci del paisatge urb
actual:
-

Comer pel que fa a magatzems, supermercats i, en general, tots els que generin
molsties i congesti del trnsit rodat.

Oficines bancries i administratives situades en planta baixa sotmeses a horari de mitja


jornada. Les existents tindran la consideraci d's disconforme. Sadmetran, no obstant
aix, aquells usos doficines destinades a la venda de serveis, com poden ser agncies
de viatges, dassegurances, de serveis immobiliaris i similars, sempre i quan tinguin un
horari anleg a la del comer, es a dir, al llarg de tota la jornada.

L's Industrial.

Article 179.- Condicions esttiques.1. A les subzones 13a1, 13a2, 13a3 i 13a5 sn daplicaci les segents condicions :
1. Les edificacions es projectaran seguint les caracterstiques tipolgiques de les faanes
originals de la zona, com sn el predomini del plnol que les defineix, ls especfic de
determinats materials, el predomini de la superfcie del ple sobre la dels buits, la composici
i disposici ordenada de buits, la formalitzaci singular daquest buits, etc.
2. Els Serveis Tcnics podran demanar informe al Consell assessor municipal del Patrimoni
per resoldre, en cas de dubte, ladequaci de les solucions proposades als criteris anteriors.
2. En la subzona 13a2 (Normativa especial de la Rambla Nova) sestableixen els segents
criteris:
a)

La composici esttica de les faanes s'ajustar en general a l'estil predominant dels


edificis que donen carcter a la Rambla i l'Ajuntament es reserva la interpretaci de si
la faana proposada compleix amb aquesta condici per no desvirtuar-la.

b)

Amb carcter general, s'exigir el manteniment de les proporcions dels buits i la


d'aquestos amb els massissos, conservaci de simetria i ritme propis de les obres
clssiques i s d'elements estilstics.

c)

Els materials a la vista seran els mateixos que els utilitzats en els edificis tipus i es
prohibiran els moderns com poden ser revestits, vitrificats, metalls no frrics, estucats,
sinttics, etc. A lexterior sutilitzaran fusteries de fusta natural envernissada o pintada i
de metall no brillant o de color fosc i tonalitat apagada.

d)

Es realitzaran obligatriament en pedra natural els brancals i les llindes de les


balconades, que seran obligatries, les llosanes d'aquests i els pilars i les llindes de la
planta baixa, la qual haur de tenir un scol, tamb de pedra, d'1,50 metres com a
mnim.

e)

Les baranes de les balconades seran de ferro forjat o fos del tipus de les existents.

f)

Els edificis que no estan relacionats especficament en el Catleg de Bns Protegits,


queden inclosos en els grups segents:
1.

Edificis amb certa antiguitat, amb alades aproximades a la que contemplen


aquestes Normes, que no sn tpics, ni dun estil definit o duna qualitat

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 134

2.
3.

sobresortint.
Edificis anteriors a la Guerra Civil que sobrepassen lalada original sense estil
definit i sense inters en relaci amb el carcter de la Rambla.
Edificis recents, acollits a les Ordenances que van permetre les alades de 30,50
metres i 24,60 metres.

Els dos primers grups queden vinculats a la conservaci de faana i/o adaptaci de la
mateixa a les determinacions daquestes Normes, segons caracterstiques de ledifici a
determinar per lAjuntament.
Els del tercer grup, en cas dobres de gran rehabilitaci que constitueixin una actuaci
global que afecti lestructura o ls general de ledifici o lhabitatge rehabilitat destinades a
la venda o lloguer i/o canvi ds, hauran dadaptar la part de faana equivalent a lalada
reguladora vigent de la Rambla Nova a les determinacions daquestes Normes. La resta,
haur de respondre a una soluci constructiva que minimitzi limpacte de les plantes
disconformes, eliminant els cossos i elements sortints i daltres del pla de faana.
LAjuntament podr orientar aquesta soluci i determinar les condicions esttiques per tal
que la nova faana harmonitzi amb les que donen carcter a la Rambla.
3. La subzona 13a3 est subjecta a les determinacions de la declaraci de Conjunt
Historicoartstic de data 10 de mar de 1966.
4. A la subzona 13a7, shaur de redactar un projecte nic per a cada actuaci que
necessriament comprendr, tant la faana a la plaa de la Imperial Trraco com les dels dos
carrers que la limiten.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 135

CAPTOL 5.- ZONA DEIXAMPLE SEMIINTENSIU.- (Clau 13b)


Article 180. Definici.
Comprn lmbit de Bonavista. Sn d'aplicaci les disposicions sobre el tipus dordenaci
de ledificaci parmetres comuns (Ttol segon Captol primer), i les especificacions
d'ordenaci segons alineacions de vials (Ttol segon Captol tercer). En el cas que es
requereixi la regulaci d'algun element que no hi estigui contingut, ser d'aplicaci
subsidiria la regulaci que hi ha per a d'altres tipus dordenaci.

Article 181.- Condicions de parcella.


2
1. La superfcie mnima del solar ser de 100 m .

2. La faana mnima es fixa en 7 metres, llevat de solars preexistents amb parcelles contiges
edificades, en els quals s'admet fins a 4,50 metres.
3. Sadmeten condicions inferiors de superfcie i faana, sempre que es tracti de solars
existents amb anterioritat a laprovaci inicial de la 1a Revisi i Adaptaci del Pla general (29
de juliol de 1982), circumstncia que haur dacreditar-se registralment.

Article 182.- Condicions d'edificaci.


1. Edificabilitat.
L'edificabilitat mxima dels terrenys inclosos en aquesta zona queda definida per l'envoltant
mxima d'edificaci que resulti de l'aplicaci de les condicions d'edificaci previstes en aquest
captol i de les regles contingudes a la regulaci del tipus d'ordenaci.
2. Alada reguladora mxima i nombre de plantes.
a)

El nombre de plantes s el representat als plnols dordenaci.

b)

LAlada reguladora mxima ser la corresponent al nombre de plantes segons el


segent quadre:

Alada mxima
11,10 metres
14,25 metres
17,40 metres

Nombre de plantes
Planta baixa i 2 plantes pis = PB + 2 PP
Planta baixa i 3 plantes pis = PB + 3 PP
Planta baixa i 4 plantes pis = PB + 4 PP

3. Profunditat edificable.
La profunditat mxima s la recollida en els plnols dordenaci.
4. Espai interior dilla.
Els plnols dordenaci determinen els patis interiors dilla que sn edificables en planta baixa.
La resta de patis no sn edificables.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 136

5. Cossos sortints.
Els cossos sortints tindran un vol no superior a 1/10 de l'ample del carrer, amb un lmit mxim
absolut d'1 metre. Les tribunes o els miradors noms s'autoritzen en carrers que tinguin una
amplada superior als 10 metres, amb un vol mxim de 0,50 m.

Article 183.- Condicions d's.


Sadmeten els usos segents :
1. s principal : Habitatge
2. Usos compatibles.
-

Hoteler. En edifici exclusiu.


Comer.
Oficina.
Restauraci.
Recreatiu musical. Noms els pertanyents al grup 2.
Lleure. Espectacle en la modalitat Cinema i Teatre. Jocs en la modalitat de recreatius i
esportius. Els jocs datzar sadmetran vinculats a una activitat hotelera, com a
complement de la mateixa, sempre que conformin una unitat de recinte.
Industrial. Nivell 4, sempre que sigui compatible i no generi molsties a ls principal
dhabitatge amb les limitacions de la seva regulaci especfica. Sadmetr la installaci
denergies renovables que no siguin per autoconsum en qualsevol planta de ledifici de
nova construcci o existent amb les limitacions de la seva regulaci especfica.
Serveis.
Aparcament.
Dotacional i/o equipamental. Administratiu, cultural, residncia collectiva o
comunitria, educatiu, sanitari-assistencial, esportiu i religis.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 137

CAPTOL 6.- ZONA DORDENACI VOLUMTRICA ESPECFICA.- (Clau 14)


Article 184.- Definici.
Comprn aquesta zona els terrenys l'ordenaci dels quals respon a una configuraci o
promoci unitria i a una disposici de volums i forma urbana de carcter singular.

Article 185.- Subzones.


Es distingeixen dos tipus de subzona segons es tracti d'rees on la urbanitzaci i edificaci est
acabada o en curs avanat de finalitzaci o d'rees per a les quals aquest Pla planteja una
ordenaci unitria:
-

Subzona d'ordenaci volumtrica especfica en situaci consolidada (clau 14a).

Subzona d'ordenaci volumtrica especfica - noves ordenacions (clau 14b).

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 138

CAPTOL 7.- SUBZONA DORDENACI VOLUMTRICA ESPECFICA EN


SITUACI CONSOLIDADA.- (Clau 14a)

Article 186.- Definici.


1. Dins de la subzona dordenaci volumtrica especfica en situaci consolidada es
distingeixen els subtipus segents:
-

Ordenaci volumtrica segons edifici existent o segons la llicncia dedificaci concedida


(clau 14a1).
Ordenaci volumtrica segons planejament derivat o convenis urbanstics (clau 14a2).

Article 187.- Condicions de parcella.


-

Clau 14a1
Clau 14a1*
Clau 14a2

- Les existents o les establertes en cada llicncia


- Les existents o les establertes en cada llicncia
- Les determinades en cada planejament derivat daplicaci

Article 188.- Condicions dedificaci i ds


-

Clau 14a1
a) Per a la subzona 14a1 es consideren les derivades de la llicncia municipal
concedida i/o de ledificaci existent.
b) Sadmetr la variabilitat de disposici de volums, condicions edificatries i usos
existents, mitjanant un Pla de Millora Urbana.

Clau 14a1*
a) Es tracta duna nova subclau de la clau 14a1, de volumetria especfica en situaci
consolidada, laprofitament del les quals s el derivat de les edificacions existents o
de les llicncies concedides.
b) Lnica diferncia radica en qu, a ms, a aquesta qualificaci se li afegeix un
asterisc (*), clau 14a1*, la qual cosa implica que es tracta dedificacions afectades
per restes romanes.
c) Les referides edificacions, mentre no siguin objecte duna actuaci urbanstica, tot i
que la seva volumetria queda congelada, no es consideraran disconformes ni fora
dordenaci i, per tant, podran ser objecte de llicncies de manteniment, reforma i
fins i tot canvi ds, sempre que aquests ltims acompleixin amb els usos de la clau
de la qual provenen.

Clau 14a2
a) Per a la subzona 14a2 es consideren les provinents del planejament vigent aprovat
amb anterioritat a aquest POUM.
b) Sadmetr la variabilitat de disposici de volums, condicions edificatries i usos
existent, mitjanant un Pla de millora urbana.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 139

CAPTOL 8.- REGULACI ESPECIAL XALETS DEL TENNIS. (Clau 14a1)


Aquest captol sha suprimit pels motius que sargumenten a continuaci.
Article 189.- Condicions dedificaci de la regulaci especial dels xalets del tennis.
Aquest article sha suprimit.
Aquesta zona, a ligual que la zona de la Vileta de Mar, que tenen parmetres edificatoris
concrets, no es poden qualificar amb la clau 14a1 en tant que el seu aprofitament no s el que
prov de la llicncia concedida i/o de ledifici existent. Per tant, aquesta zona shauria de
qualificar amb una subclau de la clau 17b dedificaci allada plurifamiliar.
En coherncia, es crea una subclau nova per a la zona dels xalets del Tennis amb la tipologia
dedificaci allada plurifamiliar, clau 17b15, amb els mateixos parmetres edificatoris que
tenien a la 3a revisi de pla general regulats en una clau que no li corresponia, la clau 14a1.
Les 5 illes de darrere lesglsia de Sant Fructus del xalet del Tennis shan qualificat amb la
nova clau de sl urb 17b15 dedificaci allada plurifamiliar tal i com consta als plnols de
qualificaci del sl a escala 1/2.000.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 140

CAPTOL 9.- SUBZONA DORDENACI VOLUMTRICA


NOVA ORDENACI.- (Clau 14b)

ESPECFICA.

Article 190.- Definici.


Aquesta subzona comprn terrenys per als quals es requereix una disposici de volums i una
forma urbana de carcter singular, que no es pot considerar consolidada per l'edificaci actual i
on no hi ha normativa anterior adient als fins que es proposen.
Dins de la subzona dordenaci volumtrica especfica es distingeixen els subtipus segents:
1.
2.
3.
4.
5.

Ordenaci volumtrica (clau 14b)


Ordenaci volumtrica (clau 14b2).
Ordenaci volumtrica (clau 14b4).
Ordenaci volumtrica (clau 14b5).
Ordenaci volumtrica (clau 14b6).

Article 191.- Tipus d'ordenaci.


1. Les noves ordenacions estaran determinades pel mateix Pla General directament o pels
futurs PMU, segons el cas, d'acord amb les regulacions i les prescripcions que fixi el Pla
General.
2. En el cas que el Pla General, en els plnols dordenaci, determini la nova ordenaci, amb
inclusi de modelacions, les edificacions s'hi ajustaran. Per qestions de detall, o quan es
justifiqui, es podr modificar la modelaci mitjanant un Pla de Millora Urbana. o una llicncia
dordenaci de volums
3. Quan el Pla General no inclogui la modelaci, l'edificabilitat permesa que hi figura es
disposar mitjanant un Pla de Millora Urbana. Per a aquest supsit s'estableixen en aquesta
subzona quatre tipus:, subzona 14b2, subzona 14b4, subzona 14b5, subzona 14b6.
4. En el cas de la clau 14b6, l'ocupaci mxima ser del 50%, les separacions de les
edificacions a vial, de 10 metres i a la resta de partions, de 5 metres. Els usos admesos sn:
restauraci i hoteler (sentendran exclusivament els grups 0 i 1, llevat del cas hoteler on
sadmetran els complementaris del principal, en tots els grups), quedant la resta prohibits.

Article 192.- Edificabilitats.


Les edificabilitats brutes mximes aplicables sobre la total superfcie de cada rea, excloent-ne
els sistemes, es fixen a la taula segent:
Subzona
14b2
14b4
14b5
14b6

2
edificabilitat en m de sostre
2,00 m sobre finca bruta
1,45 m sobre finca bruta
1,10 m sobre finca bruta
0,86 m sobre finca neta

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 141

Article 193.- Condicions d's.


Sn d'aplicaci les condicions d's previstes per a les zones on estan compreses o les
contiges.

Article 194.- Condicions esttiques.


Es regiran per les condicions desttica per a les zones on estan compreses o les contiges.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 142

CAPTOL 10.-

NORMATIVES ESPECIALS DE LA CLAU 14a2 ZONA DE


LES CASES ALLADES.

Article 195.- Definici clau 14a2, zona de cases allades


Comprn els sols destinats a edificacions residencials sense continutat de ledificaci i sense
alineaci a vial i en general de l'antiga zona denominada de cases allades.

Article 196.- Tipus dordenaci.


Sn d'aplicaci les disposicions sobre el tipus dordenaci de ledificaci parmetres comuns
(Ttol segon Captol primer), i les especificacions d'ordenaci dedificaci allada (Ttol segon
Captol quart). En el cas que es requereixi la regulaci d'algun element que no hi estigui
contingut, ser d'aplicaci subsidiria la regulaci que hi ha per a altres tipus.

Article 197.- Condicions de parcella.


2
1. La superfcie mnima ser de 400 m .

2. La faana mnima al carrer ser de 20 metres.

Article 198.- Condicions dedificaci.


1. Ocupaci.
a) La mxima ser del 50 % de la superfcie de la parcella. En planta soterrani podran
ocupar fins a un 40% de lespai lliure dedificaci que sigui de propietat privada.
b) Els edificis, fins i tot els seus cossos volats, se separaran de les partions de la parcella
com a mnim 1/3 de l'alada. En cap cas aquesta separaci ni la dels cossos volats ser
inferior a 3 metres.
c) Quan en un solar hi hagi diversos blocs, la separaci mnima entre ells ser de 2/3 de
lalada, amb un mnim de 6 metres.
En el cas que lamplada mitja de la parcella sigui inferior a 12 metres, sadmetr que les
plantes soterranis arribin fins als lmits daquesta parcella sense observar la separaci a
vens establerta en aquest article. Aquesta excepci noms ser aplicable si lorigen de la
parcella s anterior a laprovaci inicial daquest POUM.
d) Es fixa com a superfcie mxima en planta de cada edifici la de 800 m2 construts.
2. Alada reguladora mxima i nombre de plantes.
Les alades dels edificis es regiran de la segent manera:
Amplada del carrer
Menys d'11 metres
D'11 a menys de 15 metres
De 15 a menys de 25 metres
De 25 metres en endavant

Alada mxima
11,10 metres
14,25 metres
17,40 metres
23,70 metres

Nombre mxim de plantes


Planta baixa i 2 plantes pis = PB + 2 PP
Planta baixa i 3 plantes pis = PB + 2 PP
Planta baixa i 4 plantes pis = PB + 2 PP
Planta baixa i 6 plantes pis = PB + 2 PP

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 143

3. Cossos sortints.
a) Els cossos sortints tancats a les faanes laterals noms volaran 0,50 m amb una longitud
mxima d1/3 del llarg de la faana lateral. Els cossos sortints oberts podran volar un mxim
de 2,40 metres, dins del solar, amb una longitud mxima de 2/3 del llarg de la faana. Els
vols no es podran acumular entre faanes. No sadmeten els cossos sortints semitancats.
b) No es permeten les balconades davant dels cossos volats tancats.
4. Construccions auxiliars.
No es permeten a l'espai lliure de parcella.
5. Alineacions.
La lnia de faana de l'edifici podr coincidir amb la lnia del carrer o separar-se'n. Quan es
retiri l'edifici de l'alineaci oficial, l'alada mxima resultant, calculada d'acord amb les
indicades disposicions, s'aplicar, a partir de la cota natural del terreny, dacord amb la
regulaci d'ordenaci dedificaci allada.

Article 199.- Condicions d's.


Sadmeten els usos segents :
1. s principal : Habitatge
2. Usos compatibles.
-

Hoteler. En edifici exclusiu.


Comer.
Oficina.
Restauraci.
Recreatiu musical. Noms els pertanyents al grup 2.
Lleure. Espectacle en la modalitat Cinema i Teatre. Jocs en la modalitat de recreatius i
esportius. Els jocs datzar sadmetran vinculats a una activitat hotelera, com a
complement de la mateixa, sempre que conformin una unitat de recinte.
Industrial. Nivell 4, sempre que sigui compatible i no generi molsties a ls principal
dhabitatge amb les limitacions de la seva regulaci especfica. Sadmetr la installaci
denergies renovables que no siguin per autoconsum en qualsevol planta de ledifici de
nova construcci o existent amb les limitacions de la seva regulaci especfica.
Serveis.
Aparcament.
Dotacional i/o equipamental. Administratiu, cultural, residncia collectiva o
comunitria, educatiu, sanitari-assistencial, esportiu i religis.

Article 200.- Regulaci Especial Marqus de Montoliu.- Clau 14a2


1. Definici.
T per objecte regular l'edificaci en la zona delimitada en el plnol d'aplicaci d'aquestes
Normes, per tal d'aconseguir la mxima qualitat pel que fa a la composici dels edificis i dels
espais lliures interiors d'illa.
2. Tipus dordenaci.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 144

Sn d'aplicaci les especificacions d'ordenaci dedificaci allada (Ttol segon Captol quart) i
les de Cases Allades.
3. Condicions dedificaci.
L'edificaci estar sempre en lnia de faana del carrer.
La influncia de l'ample del carrer a l'efecte del clcul de l'alada mxima de 23,70 metres s
de 30 metres de fondria. Per a la resta, l'alada mxima es calcular dacord amb l'ample dels
altres carrers del solar.
Amb l'aprofitament obtingut es podr construir dins de cada solar mitjanant edificacions amb
una alada nica de 23,70 metres sempre que es contemplin totes les altres determinacions
d'aquestes ordenances.
En cas que els soterranis siguin ms grans que la planta de l'edifici general, no podran ocupar
ms del 80% de la superfcie del solar. A ms, sobre el seu sostre es disposar un metre de
terra, com a mnim, per a suportar el paviment o els jardins, segons l's. No s'hi permetran
solucions en les quals quedi a la vista, des de l'exterior, l'existncia dels esmentats soterranis.
4. Diversos.
a) Espais lliures: Segons la Regulaci despais enjardinats daquestes Normes. En cap cas
els espais lliures no podran tenir un altre s que no sigui el de circulaci de vianants, esbarjo
i ornament, i accessos als aparcaments.
b) Als locals comercials noms s'ha de poder accedir directament des del carrer.

Article 201.- REGULACIONS ESPECIALS DE PROTECCI DE LES VISTES DEL PASSEIG


DE SANT ANTONI. CASES ALLADES, Clau 14a2.
a) Objecte.- Protegir les vistes del passeig de Sant Antoni, d'acord amb els termes de
l'aprovaci de l'antic Pla Especial de protecci de vistes del passeig de Sant Antoni.
Aquesta zona est subjecta a les determinacions de la Declaraci de Conjunt Historicoartstic
de l'Ordre Ministerial de 10 de mar de 1966.
b) Polgons.- En els plnols del Pla Especial es delimiten els polgons d'aplicaci de les
determinacions d'aquesta Norma, i s'hi estableixen tres polgons diferents.
1. Norma General.
Seran d'aplicaci en els polgons 1 i 2 del plnol d'aplicaci de la regulaci de Via Augusta
(Cases Allades), vigents amb determinades particularitats en els polgons, que prevaldran
sobre les determinacions de les generals que hagin estat afectades.
A la part de ponent (W del plnol del Pla Especial) del Sector Via Augusta costat Sud
(regulaci especial de la zona de lantic eixampla, clau 13), per damunt de l'alada
reguladora noms es podran aixecar tubs de fumeres i ventilaci, l'alada i la situaci dels
quals estar subjecte al que disposen la normativa sectorial. Tamb es podran aixecar
baranes de les faanes i dels patis, sempre que siguin calades.
2. Polgon 1. Glorieta de la Reconciliaci.- clau 14a2
La protecci es fa mitjanant la regulaci especial de la Via Augusta (Cases Allades)

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 145

3. Polgon 2. Baluard de Sant Climent.- clau 14a2


Queda modificat dacord amb els plnols dordenaci.
4. Polgon 3. Ciutat Jard Mongui.- clau 17a1
a) Els edificis que s'aixequin a la Ciutat Jard de la Via Augusta no podran tenir terrats que
quedin visibles des del passeig de Sant Antoni.
b) En la composici de faanes dels edificis que es projecten a la Ciutat Jard, haur de
tenir-se en compte la visualitat que ofereixin des del passeig de Sant Antoni. Les faanes
visibles des del dit passeig es compondran com a principals i es tindr bona cura a ocultar
els llocs destinats a estenedors de roba i serveis.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 146

CAPTOL 11.-

NORMATIVES ESPECIALS DE LA CLAU 14a2 ZONA PLA


ESPECIAL JAUME I TABACALERA

Article 202.- Definici.


L'objecte de les presents Normes s establir les condicions d'edificaci del Polgon del PERI
nmero 2, Jaume I Tabacalera "Tabacalera".

Article 203.- Tipus dordenaci.


En el cas que es requereixi la regulaci d'algun element que no hi estigui contingut en la
normativa especial, seran d'aplicaci les disposicions sobre el tipus dordenaci de ledificaci
parmetres comuns (Ttol segon Captol primer), i les especificacions d'ordenaci segons
alineacions de vials (Ttol segon Captol tercer). En el cas que es requereixi la regulaci d'algun
element que no hi estigui contingut, ser d'aplicaci subsidiria la regulaci que hi ha per a
d'altres tipus.

Article 204.- Condicions de parcella.


No es concedir llicncia a un solar que no sigui directament procedent del de la reparcellaci
del Pla Especial de Reforma Interior nmero 2, Jaume I Tabacalera, a no ser que shagi
obtingut simultniament o posteriorment a aquesta llicncia de parcellaci o agrupaci.

Article 205.- Condicions d'edificaci.


1. La superfcie mxima a construir per damunt de la rasant ser, en cada solar, la que li hagi
atribut la reparcellaci del Pla Especial de Reforma Interior.
El nombre de plantes i la seva alada mxima edificable corresponent seran els que fixa per a
cada illa el Pla Especial de Reforma Interior en el seu plnol nmero 7, que es recull en els
plnols dordenaci a escala 1/2000 del POUM.
2. La profunditat edificable ser tamb la indicada en el dit plnol, la qual, per motius de
reajustament en la reparcellaci, podr ser corregida mitjanant el Pla de millora urbana
preceptiu.
3. Es computar el volum dels patis interiors.
4. L'alada de paviment a paviment de les plantes altes ser, com a mnim, de 3,15 metres.
5. No shi permeten els cossos sortints tancats ni els semitancats.
6. A les illes on shi permeti edificar en planta baixa en el pati interior dilla, segons queda
recollit en els plnols dordenaci, la seva alada no excedir la de la seva planta baixa o els
5,00 metres i/o no afectaran la llum i la ventilaci de les plantes superiors. L'alada es prendr
a partir de la cota mitjana del tros de vorera del carrer ms prxim, comprs entre lnies
traades normals a l'alineaci, des de les voreres de la construcci de qu es tracti, i no es
podr desdoblar aquesta alada en diverses plantes.
7. L'alada mxima permesa en els equipaments ser de 14,25 metres (PB+3) i el seu

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 147

aprofitament s el que figura a la documentaci del PERI aprovat.


Article 206.-

Condicions d's. Son daplicaci a tot lmbit de lantic PERI Jaume I Tabacalera.

Sadmeten els usos segents :


1. s principal : Habitatge
2. Usos compatibles.
-

Hoteler.
Comer.
Oficina.
Restauraci.
Recreatiu musical. Noms els pertanyents al grup 2.
Lleure. Espectacle en la modalitat Cinema i Teatre. Jocs en la modalitat de recreatius i
esportius. Els jocs datzar sadmetran vinculats a una activitat hotelera, com a
complement de la mateixa, sempre que conformin una unitat de recinte.
Industrial. Nivell 4, sempre que sigui compatible i no generi molsties a ls principal
dhabitatge amb les limitacions de la seva regulaci especfica. Sadmetr la installaci
denergies renovables que no siguin per autoconsum en qualsevol planta de ledifici de
nova construcci o existent amb les limitacions de la seva regulaci especfica.
Serveis.
Aparcament.
Dotacional i/o equipamental. Administratiu, cultural, residncia collectiva o
comunitria, educatiu, sanitari-assistencial, esportiu i religis.

Article 207.- Diversos.


1. La separaci entre els espais enjardinats privats i les zones pbliques es realitzaran
mitjanant tanques construdes amb materials nobles, d'acord amb aquestes Normes, segons
lordenaci dalineaci de vial.
2. Els espais lliures es regularan segons la regulaci especfica dels espais enjardinats
daquestes normes. Dins dels espais lliures enjardinats privats no shi podr construir cap tipus
d'edificaci auxiliar.

Article 208.- Zona de lantiga fbrica de tabacs.


Seran daplicaci les determinacions de la modificaci puntual del Pla general amb la segent
concreci:
1.- Els usos admesos seran els previstos per tot l mbit de l antic PERI Jaume I Tabacalera.
2.- Les alternatives dordenaci volumtrica admeses, dacord amb les determinacions
descrites, shan dentendre referides als segents mbits:
- Les corresponents al desenvolupament del projecte de ledificaci singular, que afecta la
illa delimitada pel carrer de Manuel de Falla, passeig de la Independncia, avinguda de
Vidal i Barraquer i el lmit sud del polgon.
- Lilla dels carrers de Robert Gerhard, Francesc Bastos, Eivissa i de lavinguda de Vidal i
Barraquer que podria variar la seva collocaci en el cas que la presncia de restes

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 148

arqueolgiques en el subsl aix ho aconsells. La conservaci de les restes ser prioritria


sobre la implantaci del sostre residencial i caldr la realitzaci de les prospeccions
arqueolgiques necessries prvies a la construcci de ledifici.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 149

CAPTOL 12.- NORMATIVES ESPECIALS DE LA CLAU 14a2 ZONA OEST


1a i 2a ETAPES
Article 209.- Definici i subzones
En aquesta zona sn daplicaci les determinacions del Pla Parcial de la Zona Oest 1a i 2a
etapes, aprovat definitivament en data 15 de novembre de 1967 i publicat. i, dins del seu mbit,
sobre els terrenys afectats, les de les figures de planejament i gesti tramitades, que les
modifiquen o complementen.
En funci del planejament del qual provenen es distingeixen les subzones segents:
a) Clau 14a2.
Terrenys inclosos dins lmbit del Pla Parcial de la zona Oest 1a i 2a etapa que es regeixen
per aquesta figura de planejament derivat del Pla parcial i per les figures de plnejament
que han modificat o complementat el Pla parcial.
Als plnols informatius es representen els mbits de les modificacions de Pla general i altres
figures de planejament derivat que mantenen la seva vigncia.

Article 210.- Tipus dordenaci.


Segons la tipologia s d'aplicaci l'ordenaci d'edificaci allada i lordenaci dalineacions a
vial, segons els casos.

Article 211.- Condicions d'edificaci.


1. Per la zona consolidada i que mant els parmetres del Pla parcial de la zona Oest, la
modelaci volumtrica i edificabilitat mxima seran les provinents de lordenaci del Pla parcial
i la seva reparcellaci.
En cas de que es vulgui modificar la modelaci aprovada a travs dun Pla de millora urbana
shauran de considerar els segents parmetres:
a) Parcella:
La superfcie mnima de parcella ser de 1.500m2.
b) Ocupaci mxima:
40%.Locupaci dels soterranis destinats a aparcament podr ser la mateixa de
ledificaci principal i a ms, el 40% del terreny lliure resultant .
c) Dest de lespai lliure:
Shaur denjardinar una superfcie mnima corresponent al 10% del solar.
d) Separacions a partions:
1/3 part de lalada, amb un mnim de 4m.
e) Tanques:
Segons la regulaci de tanques de la tipologia dordenaci dedificaci allada.
PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA
Pgina 150

f) Semisoterranis :
Si per desnivell natural o artificial dels terrenys o d'aquests amb els carrers es projecten
volums semisoterrats, s a dir, amb els paraments verticals del permetre de tal manera
que una part estigui per sota del nivell de lexplanaci final i l'altra part per sobre
d'aquesta, de manera que permeti la illuminaci o la ventilaci natural, aquests volums
es comptaran a l'efecte del cmput de volums edificables, com el cent per cent, quan la
superfcie per sobre del nivell sigui superior al 60%, i com el 50%, quan sigui inferior.
Locupaci dels cossos semisoterranis shan de considerar en el cmput de locupaci
mxima del 40% del solar.
El terrat dels semisoterranis hauran de ser transitables pel seu s mancomunat, o pblic.
A tals efectes, sha de dotar lespai amb els paviments, installacions i el mobiliari adient
per la seva integraci amb els espais lliures del solar.
Les seves separacions a parti seguiran les mateixes normes que els edificis principals,
a excepci de les modelacions aprovades.
En els projectes hi haur de figurar l'anivellament definitiu dels solars tenint en compte la
relaci amb els vens, de manera que no es produeixin discontinutats sobtades i
apreciables de nivell i que l'illa pugui constituir un conjunt harmnic.
Les solucions daccs des del carrer a ledificaci es subjectar a les indicacions dels
Serveis tcnics municipals, en cada cas, per a garantir la correcte relaci entre la via
pblica i ledifici. Hauran de ser objecte d'estudi especial les solucions d'accs dels
vehicles a les parcelles.
2. A les subzones on han hagut modificacions del pla parcial inicial sn daplicaci les
segents determinacions:
a) De forma general, les de les respectives figures de planejament vigents que el POUM
reconeix.
b) A lilla definida pels terrenys compresos entre l'avinguda de Roma, a la seva vora nord, el
carrer de Vidal i Barraquer, el carrer de Domnech Guans i el carrer dEnric dOss,
saplica la modelaci, representada directament sobre els plnols dordenaci del POUM,
que recull levoluci i modificacions l'anterior Estudi de Detall que la regulava, i a ms a
ms el segent :
1. Als efectes de l'equivalncia entre el nombre de plantes i l'alada mxima, es fixa el
quadre segent:
Alada mxima
4,40 metres
7,55 metres
39,05 metres

Nombre de plantes
Planta baixa = PB
Planta baixa i 1 planta pis = PB + 1 PP
Planta baixa i 11 plantes pis = PB + 11 PP

2. Les altres edificacions es regiran per la modelaci que figura en el plnol dordenaci i
que prov de la normalitzaci de finques entre l'avinguda de Roma, a la seva vora nord,
passatge, carrer de Domnec Guans i carrer dEnric dOss,
3. Les edificacions de ms gran alada podran rebre llums i tenir vistes a travs de
finestres o obertures, que no siguin balcons o volades, per sobre de les de menor alada.
des de les alades de 3,80 metres o de 6,60 metres segons que l'edificaci contigua

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 151

prevista en la modelaci esmentada tingui una o dues plantes, respectivament, en la part


de lnia afrontadora entre l'un o l'altre cos d'edifici.
4. Les alades reguladores es comptaran sobre la rasant de la voravia de l'avinguda de
Roma, al centre de la faana de cada un dels cossos.

Article 212.- Condicions d's.


Sadmeten els usos segents :
1. s principal : Habitatge
2. Usos compatibles.
-

Hoteler. En edifici exclusiu.


Comer.
Oficina.
Restauraci.
Recreatiu musical. Noms els pertanyents al grup 2.
Lleure. Espectacle en la modalitat Cinema i Teatre. Jocs en la modalitat de recreatius i
esportius. Els jocs datzar sadmetran vinculats a una activitat hotelera, com a
complement de la mateixa, sempre que conformin una unitat de recinte.
Industrial. Nivell 4, sempre que sigui compatible i no generi molsties a ls principal
dhabitatge amb les limitacions de la seva regulaci especfica. Sadmetr la installaci
denergies renovables que no siguin per autoconsum en qualsevol planta de ledifici de
nova construcci o existent amb les limitacions de la seva regulaci especfica.
Serveis.
Aparcament.
Dotacional i/o equipamental. Administratiu, cultural, residncia collectiva o
comunitria, educatiu, sanitari-assistencial, esportiu i religis.

Article 213.- Diversos.


1. Els espais lliures es regiran segons la Regulaci especifica despais enjardinats daquestes
normes.
2. Els soterranis per a ls daparcament podran ocupar, com a mxim, tota la planta de l'edifici
i 40% del terreny lliure.
3. Ser obligatria la construcci de tanques d'acord amb les determinacions daquestes
Normes, segons lordenaci dalineaci a vials.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 152

CAPTOL 13.- NORMATIVES ESPECIALS DE LA CLAU 14a2. ZONA DE


SANT SALVADOR. ZONA DE SANT RAMON (ANTIC PLA
PARCIAL 18).- (Clau 14a2)

Article 214.- Definici.


L'objecte d'aquestes ordenances s establir les condicions d'edificaci del Polgon del pla
parcial de Sant Salvador i del Pla parcial 18 de Sant Ramon.
Aquesta regulaci comprn els segents apartats:
1.- Regulaci de Blocs Allats de Sant Salvador. Clau 17b* (abans 14a2)
2.- Regulaci de Ciutat Jard Unifamiliar de Sant Salvador. Clau 17a2* (abans 14a2)
3.- Regulaci de Poblat de Sant Salvador. Clau 14a2
4.- Regulaci general aplicable a tot l'mbit de Sant Ramon.
5.- Regulaci Sant Salvador front a la carretera de Valls. Clau 14a2
6.- Regulaci de Sant Ramon. Clau 14a2

ZONA DE SANT SALVADOR

Article 215.- Regulaci de Blocs Allats de Sant Salvador: Clau 17b* (abans clau 14a2).
Es convalida aquesta zona dels Blocs allats del Pla parcial Sant Salvador per la clau 17b
1. Definici.
L'objecte s establir les condicions d'edificaci del tipus de bloc allat dins del Polgon Sant
Salvador.
2. Tipus dordenaci.
Sn d'aplicaci les regulacions generals i les especfiques del tipus d'ordenaci dedificaci
allada. En el cas que es requereixi la regulaci d'algun element que no estigui contingut, ser
d'aplicaci subsidiria la regulaci que hi ha per a altres tipus.
3. Condicions de parcella i edificaci.
a)

Separaci de l'edifici: La separaci mnima de l'edifici a l'alineaci del carrer ser de 5


metres. La separaci als lmits restants ser igual a la meitat de l'alada del bloc que es
projecti. El mnim ser de 5 metres. En cas de projectar-shi diversos blocs
independents dins d'un mateix solar, la separaci entre ells ser, la que es recull en
lordenaci de ledificaci allada.

b)

Superfcie mnima de parcella: La superfcie de la parcellaci existent segons els


plnols dordenaci.

c)

Faana mnima a carrer: La faana existent segons plnols dordenaci.

d)

Ocupaci mxima: 30% en plantes pis i 50% en Planta baixa en el cas de destinar-se a
s residencial.

e)

Alada reguladora mxima: 19,75 metres (PB+5).

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 153

f)

Edificabilitat neta: 0,83 de sostre / m2 de sl net.

g)

La planta baixa, en el cas que es destini a us comercial, podr tenir una superfcie dun
50% ms gran que la planta ocupada per habitatges.

4. Condicions d's.
Sadmeten els usos segents :
1. s principal : Habitatge
2. Usos compatibles.
-

Hoteler. En edifici exclusiu.


Comer.
Oficina.
Restauraci.
Recreatiu musical. Noms els pertanyents al grup 2.
Lleure. Espectacle en la modalitat Cinema i Teatre. Jocs en la modalitat de recreatius
i esportius. Els jocs datzar sadmetran vinculats a una activitat hotelera, com a
complement de la mateixa, sempre que conformin una unitat de recinte.
Industrial. Nivell 4, sempre que sigui compatible i no generi molsties a ls principal
dhabitatge amb les limitacions de la seva regulaci especfica. Sadmetr la
installaci denergies renovables que no siguin per autoconsum en qualsevol planta
de ledifici de nova construcci o existent amb les limitacions de la seva regulaci
especfica.
Serveis.
Aparcament.
Dotacional i/o equipamental. Administratiu, cultural, residncia collectiva o
comunitria, educatiu, sanitari-assistencial, esportiu i religis.

Article 216.- Ciutat Jard de Sant Salvador. Clau 17a2*


Es convalida aquesta normativa prevista al pla parcial de Sant Salvador per la clau 17a2*,
tota vegada que t els mateixos estndards urbanstics que la clau 17a2, dedificaci allada
unifamiliar del sl urb del POUM, amb lnica diferncia que si es projecten habitatges
aparellats sobre la parti, la superfcie mnima de la parcella podr tenir una reducci del
20% de la seva superfcie.
1. Condicions de parcella i edificaci.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)

Superfcie mnima de parcella: 600m2.


Faana mnima a carrer : 16m.
Ocupaci: 30%.
Separacions a lmits de parcella: Faana 4m, lmits: 3m.
Alada reguladora mxima: 8 metres (PB+1).
Edificabilitat neta: 0,50 m2 de sostre / m2 de sl net.
Construccions auxiliars: 2% docupaci.

Es podran construir habitatges aparellats sobre la parti amb una reducci d'un 20% de la
superfcie mnima de parcella. s a dir, 480 m.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 154

2. Tipus dordenaci.
Sn d'aplicaci les regulacions generals i les especfiques del tipus d'ordenaci dedificaci
allada.
3. Condicions d's.
1. s principal : Habitatge unifamiliar i/o aparellat.
2. Usos compatibles. Sadmeten els segents:
-

Oficina. Fins un sostre mxim de 100 m2. Despatxos professionals sense aquest
lmit.
Dotacional. En edifici exclusiu: Administratiu i cultural.
Noms en planta baixa o edifici exclusiu, els usos educatius, sanitari-assistencial,
amb un sostre mxim de 200 m2
Serveis. en planta baixa. Sostre mxim 100 m.

4. Condicions esttiques.
Les establertes en la Regulaci desttica daquestes normes.
5. Diversos.
a) La densitat en ciutat jard ser un habitatge per parcella mnima
b) Els espais lliures vindran regulats per la Regulaci despais enjardinats daquestes
normes
Article 217.- Poblat - 14a2.
1. Definici.
L'objecte s establir les condicions d'edificaci del tipus d'edificaci, segons alineaci a
vials.
2. Condicions de parcella i edificaci.
Superfcie mnima de parcella: 100 m2.
3. Condicions d'edificaci.
a)

Alada reguladora mxima: 8m (PB+1), aquesta alada es prendr a partir de la cota


de la vorera a l'eix de la seva faana total i fins a l'arrencada de la coberta.

b)

Edificabilitat neta: 1,33 de sostre / m2 de sl net.

c)

Cossos volats i balconades: S'admetran cossos sortints oberts amb un sortint mxim de
50 cm. La separaci mnima dels mencionats cossos volats o balconades a les seves
parets mitgeres no ser inferior a 1 metre. No s'admetr cap cos sortint sobre els
carrers d'amplades iguals o inferiors a 15 metres.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 155

4. Condicions d's.
Sadmeten els usos segents :
1. s principal : Habitatge
2. Usos compatibles.
-

Hoteler. En edifici exclusiu.


Comer.
Oficina.
Restauraci.
Recreatiu musical. Noms els pertanyents al grup 2.
Lleure. Espectacle en la modalitat Cinema i Teatre. Jocs en la modalitat de recreatius
i esportius. Els jocs datzar sadmetran vinculats a una activitat hotelera, com a
complement de la mateixa, sempre que conformin una unitat de recinte.
Industrial. Nivell 4, sempre que sigui compatible i no generi molsties a ls principal
dhabitatge amb les limitacions de la seva regulaci especfica. Sadmetr la
installaci denergies renovables que no siguin per autoconsum en qualsevol planta
de ledifici de nova construcci o existent amb les limitacions de la seva regulaci
especfica.
Serveis.
Aparcament.
Dotacional i/o equipamental. Administratiu, cultural, residncia collectiva o
comunitria, educatiu, sanitari-assistencial, esportiu i religis.

Article 218.- Determinacions comunes del Pla Parcial 18 de Sant Ramon


a) Planta baixa:
Lalada lliure de la planta baixa mai ser inferior a 3,00 metres, en el cas dusos comercials i
magatzems.
b) Planta soterrani:
Lalada lliure mnima en qualsevol punt de la planta soterrani ser de 2,25 metres. Les plantes
soterrani no es computaran en ledificabilitat permesa per a cada parcella.
c) Planta pis:
Lalada lliure de les plantes pis no ser inferior a 2,55 metres.
Tanmateix, aquesta alria lliure mnima es pot disminuir per lestabliment dels cels rasos fins
a una alada lliure de 2,20 metres. en les peces i condicions definides als pargrafs segents:
d) Coberta:
La coberta podr ser plana o b inclinada. Si s inclinada, podr ser a un, dos o a quatre
vessants. El pendent ser com a mxim del 30%.
En la coberta inclinada es permetr inserir terrats plans dels del pla de coberta sempre que se
situn a una distncia mnima de 2,50 metres, amidada des del pla de la faana. Aquests terrats
shauran de distanciar 1,00 metres de la mitgera com a mnim i no interrompre el carener.
Els plans de coberta inclinada hauran darrencar del pla superior del forjat que conforma la
darrera planta pis permesa.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 156

La coberta podr volar una distncia determinada del pla de faana o, si existeix dels
tancaments dels cos sortint en galeria. Aquesta distncia, el vol de rfec, ser de 050 metres
com a mxim.
Per sobre del pla de coberta inclinada solament podran sobresortir els elements tcnics
puntuals com ara xemeneies, antenes, parallamps, etc. quedant amagats a les golfes els de
dimensi i volum ms important, com sn dipsits daigua, acumuladors i maquinria.
e) Cossos sortints:
Queda prohibit qualsevol tipus de cos sortint en planta baixa i els cossos sortints tancats a totes
les plantes, excepte quan expressament sindiqui el contrari. Es fixa el pla lmit lateral de vol en
060 metres. de la mitgera.
El vol mxim, en qualsevol cas, ser de 060 metres.
La superfcie en planta dels cossos sortints en galeria computar a efectes de lndex
dedificabilitat net i de la superfcie de sostre edificable. No ser aix en els cossos sortints
oberts, la superfcie dels quals no comptar.
f) Reculades de ledificaci:
El tipus de reculada definit com a cos de ledificaci solament es permet a les faanes
posteriors, dun mxim de 5 m comptats des del pla que resulta en aplicar la fondria edificable
mxima.
Els porxos dentrada no es consideren reculada de ledificaci.
El tipus de reculada per motius compositius es permet a les faanes amb lnica limitaci de
lobligatorietat de mantenir la lnia dedificaci en els 45 cm adjacents a la mitgera.
g) Ordenances desttica:
La composici arquitectnica semmarcar en la voluntat daconseguir una certa unitat del
conjunt abans que una juxtaposici dobres singulars.
h) Jardins privats:
Es prohibeix qualsevol tipus dedificaci a les rees reservades per a jardins de carcter privat,
es regularan segons la Regulaci despais enjardinats daquestes normes, el projecte dels
quals shaur de presentar conjuntament amb el de ledificaci, seguint un tractament esttic
unitari.

Article 219.- Disposicions per zones.


Determinacions per a la zona residencial.
Les illes destinades a ls residencial es troben qualificades al plnol nmero 5 zonificaci
amb les claus R1, R2, R3.1, R3.2, R3.3, R.3.4 i R3.5 .Per a cadascuna delles es determinen a
continuaci els parmetres urbanstics que els sn daplicaci, les tipologies edificatries
previstes i els usos permesos.

Article 220.- Zona residencial R1.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 157

1. Tipus dordenaci de ledificaci.


La zona R1 es desenvolupar mitjanant habitatges unifamiliars allats, admetent-se
laparellament de dos habitatges sempre i quan respongui a un projecte nic i es respecti la
relaci dun habitatge per parcella mnima.
2. Parcella mnima.
La superfcie de la parcella mnima ser de 400 m2.
3. Glib edificatori.
El plnol nmero 6 ordenaci de ledificaci del pla parcial cont el glibs on shauran
dubicar obligatriament les edificacions.
4. Separacions de ledificaci.
Lalineaci de vial i fons de parcella queden definides pel compliment de larticle anterior. Les
separacions a partions no seran menors de 3 m, podent-se ubicar ledificaci a la parti en el
cas daparellament de dos habitatges.
5. Coeficient dedificabilitat neta mxima.
El coeficient dedificabilitat neta mxima per parcella ser de 0,45 m2sostre/m2 sl.
6. Ocupaci mxima de la parcella.
El percentatge docupaci mxima de la parcella ser del 30 %.
7. Planta soterrani.
Es podran construir plantes soterranis amb una ocupaci mxima del 40 % de la parcella neta.
Aquestes plantes hauran de respectar les separacions a vial i fons de parcella derivades del
glib mxim edificatori i hauran de separar-se un mnim de 3 m de les partions laterals,
exceptuant el cas dhabitatges aparellats en els quals podran arribar fins la parti lateral de la
parcella, coincident amb la mitgera de ledificaci aparellada.
8. Alada reguladora mxima i nombre de plantes.
Lalada reguladora mxima ser de 750 m corresponents a una planta baixa ms una planta
pis (PB+1P).
9. Alades mnimes.
Les alades mnimes lliures per aquesta zona sn les segents:
- Planta baixa i pis
- Planta soterrani

2,55 m
2,20 m

10. Cossos sortints.


Queda prohibit qualsevol tipus de cos sortint.
11. Vol de rfec.
El vol mxim del rfec de la coberta ser de 0,50 m.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 158

12. Garatges.
Es podran construir plantes soterranis destinades a ls de garatge. En qualsevol cas el
projecte constructiu haur de preveure una plaa daparcament per habitatge.
13. Espai lliure dedificaci.
Els espais lliures es regiran segons la Regulaci especifica despais enjardinats daquestes
normes.
14. Usos.
1. s principal: Residencial, en habitatge plurifamiliar, en planta pis.
2. Usos compatibles.
Sadmeten els segents :
- Hoteler. En edifici exclusiu.
- Oficina. Amb sostre mxim de 100 m2. Els despatxos professionals sense limitacions de
sostre
- Aparcament. En soterrani i, planta baixa.
Article 221.- Zona residencial R2.
1. Tipus dordenaci de ledificaci.
La zona R2 es desenvolupar mitjanant edificis allats de carcter plurifamiliar.
2. Parcella edificable.
La superfcie de la parcella edificable ser, com a mnim, de 1.600 m2 i , com a mxim, de
2.500 m2.
3. El plnol nmero 6, ordenaci de ledificaci, cont el glib on shauran dubicar
obligatriament les edificacions.
4. Separacions de ledificaci als lmits de parcella.
Les separacions a faana i fons de la parcella queden definides pel compliment de lapartat
anterior. Les separacions a partions no seran menors de 5 m.
5. Coeficient dedificabilitat neta mxima.
El coeficient dedificabilitat neta mxima per parcella ser de 050 m2sostre /m2 sl.
6. Ocupaci mxima de la parcella.
El percentatge mxim docupaci de la parcella ser del 25 %.
7. Planta soterrani.
Es podran construir plantes soterranis amb una ocupaci mxima del 40% de la parcella neta.
Aquestes plantes hauran de respectar les separacions a faana i fons de parcella derivades
del gllic mxim edificatori i hauran de separar-se un mnim de 5 m de les partions laterals,
exceptuant la rampa daccs que podr ultrapassar en la seva amplada les distncies mnimes
prefixades.
8. Alada mxima i nombre de plantes.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 159

Lalada reguladora mxima ser de 11,10 metres corresponent a un planta baixa i dues
plantes pis (PB+2P).
9. Alades mnimes.
Les alades mnimes lliures per a aquesta zona sn les segents:
- Planta baixa i plantes pis
- Planta soterrani

2,55 metres
2,30 metres

10. Cossos sortints.


Queda prohibit qualsevol tipus de cos sortint.
11.Vol del rfec.
El vol mxim del rfec de la coberta ser de 0,50 metres.
12. Garatges.
El projecte dedificaci haur de preveure, per a cada parcella, una plaa daparcament per a
cada 100 m2 construts.
13.Espai lliure dedificaci.
Els espais lliures es regiran segons la Regulaci especifica despais enjardinats daquestes
normes.
14. Usos.
Sadmeten els usos segents :
1. s principal : Habitatge
2. Usos compatibles.
-

Hoteler. En edifici exclusiu.


Comer.
Oficina.
Restauraci.
Recreatiu musical. Noms els pertanyents al grup 2.
Lleure. Espectacle en la modalitat Cinema i Teatre. Jocs en la modalitat de recreatius
i esportius. Els jocs datzar sadmetran vinculats a una activitat hotelera, com a
complement de la mateixa, sempre que conformin una unitat de recinte.
Industrial. Nivell 4, sempre que sigui compatible i no generi molsties a ls principal
dhabitatge amb les limitacions de la seva regulaci especfica. Sadmetr la
installaci denergies renovables que no siguin per autoconsum en qualsevol planta
de ledifici de nova construcci o existent amb les limitacions de la seva regulaci
especfica.
Serveis.
Aparcament.
Dotacional i/o equipamental. Administratiu, cultural, residncia collectiva o
comunitria, educatiu, sanitari-assistencial, esportiu i religis.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 160

Article 222.- Zona Residencial R3.


1. Tipus dordenaci de ledificaci i tipus edificatori.
a) La zona residencial R3 es desenvolupar mitjanant edificacions allades de carcter
plurifamiliar, destinades a acollir habitatges de diferents tipologies i dimensions.
b) La seva ordenaci precisa ve definida al plnol nmero 6 ordenaci de ledificaci del
pla parcial, no essent necessari cap altre trmit amb carcter previ a la presentaci del
projecte bsic per a la concessi de la llicncia, projecte bsic que haur de redactar-se per
unitat de bloc edificable.
c) La modificaci de lordenaci esmentada es podr fer mitjanant un pla de millora urbana
que respecti la resta de parmetres aplicables a cadascuna de les claus R3.1, R3. 2, R3.3,
R3.4 i R3.5, que a continuaci es defineixen.
2. Parcellaci.
La parcellaci haur de coincidir amb la superfcie de les illes 6, 11, 16, 21 i 22 definides a
la documentaci grfica i als quadres de dades del pla parcial.
No obstant aix, es podran presentar projectes de parcellaci dmbit menor, sempre i quan
es facin, com a mnim , per a cada unitat de bloc o b es garanteixi lexecuci amb projecte
nic i compleixin les determinacions derivades del coeficient dedificabilitat neta mxima i
locupaci mxima permesa.
3. Glib edificatori.
Lordenaci continguda al plnol nmero 6 ordenaci de ledificaci del pla parcial, haur
de ser respectada com glibs mxims de ledificaci, podent-se precisar mitjanant els
corresponents projectes bsics.
4. Separacions de ledificaci als lmits de parcella.
a) Les separacions de ledificaci seran les derivades del compliment del gllic previst. No
obstant aix, si es redacta un pla de millora urbana per a modificar lesmentada ordenaci,
les edificacions shauran de separar un mnim de 6 m dels lmits de parcella. En aquest cas,
els plans de millora, abastaran mbits coincidents amb les illes previstes al pla parcial.
b) En el cas que mitjanant plans de millora, es proposin dos edificis en una mateixa
parcella, la distncia mnima entre aquests no ser menor que la major de les dues alades
possibles.
5. Coeficient dedificabilitat neta mxima.
Els coeficients dedificabilitat neta i les ocupacions mxima per zones, son els segents:
Zona
R3.1
R3.2
R3.3
R3.4
R3.5

Illa
6
11
16
21
22

Coeficients mxim dedificabilitat neta


1,12 m2 sostre / m2 de sl net
1,31 m2 sostre / m2 de sl net
145 m2 sostre / m2 de sl net
105 m2 sostre / m2 de sl net
065 m2 sostre / m2 de sl net

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 161

Ocupaci mxima
30%
30%
20%
30%
20%

6. Planta soterrani.
a) Es permeten fins a dues plantes soterranis, locupaci de les quals ser la projecci
ortogonal dels edificis a les que serveixen, permetent-se la dimensi menor fins a 16 m de
llum.
b) En el cas que es redacti un pla de millora urbana per tal de modificar lordenaci prevista
al pla parcial, les plantes soterranis resultants de la nova ordenaci hauran de respectar les
separacions a partions establertes per les edificacions de la zona.
7. Alada mxima i nombre de plantes.
Lalada i nombre mxim de plantes per zones seran les representades al plnol nmero 6,
ordenaci de ledificaci.
8. Alades mnimes.
Les alades mnimes lliures per a aquesta zona sn les segents:
- Plantes pis
- Planta baixa
- Planta soterrani

2,55 metres
2,80 metres
2,30 metres

9. Cossos sortints.
Es permeten els cossos sortints oberts amb una vol mxim d1,00 metre del pla de faana.
La seva longitud ser, com a mxim del 50% de la faana. No es permeten ni els cossos
sortints semitancats (en galeria) ni els tancats.
10. Vol de rfec.
El vol mxim del rfec de la coberta ser de 050 metres.
11. Garatges.
Els projectes dedificaci hauran de preveure una plaa daparcament per cada 100 m2
construts.
12. Espai lliure dedificaci.
Lespai lliure de cada parcella tindr la consideraci despai enjardinat com per a ls de
cada agrupaci dhabitatges i, com a tal sordenar amb arbrat i jardineria podent-shi ubicar
installacions esportives ds comunitari al descobert.
Els espais lliures es regiran segons la Regulaci especifica despais enjardinats daquestes
normes.
Conjuntament amb el projecte dedificaci shaur de presentar el projecte dordenaci de
tos els espais no edificats.
El manteniment daquests espais comunitaris privats es far a crrec de la comunitat de
propietaris de cadascuna de les illes o parcelles, els quals estaran obligats a constituir una
entitat de conservaci per al manteniment posterior de tots els espais verds privats.
13. Usos.
Sadmeten els usos segents :

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 162

1. s principal : Habitatge
2. Usos compatibles.
-

Hoteler. En edifici exclusiu.


Comer.
Oficina.
Restauraci.
Recreatiu musical. Noms els pertanyents al grup 2.
Lleure. Espectacle en la modalitat Cinema i Teatre. Jocs en la modalitat de recreatius
i esportius. Els jocs datzar sadmetran vinculats a una activitat hotelera, com a
complement de la mateixa, sempre que conformin una unitat de recinte.
Industrial. Nivell 4, sempre que sigui compatible i no generi molsties a ls principal
dhabitatge amb les limitacions de la seva regulaci especfica. Sadmetr la
installaci denergies renovables que no siguin per autoconsum en qualsevol planta
de ledifici de nova construcci o existent amb les limitacions de la seva regulaci
especfica.
Serveis.
Aparcament.
Dotacional i/o equipamental. Administratiu, cultural, residncia collectiva o
comunitria, educatiu, sanitari-assistencial, esportiu i religis.

Article 223.- Determinacions per a la zona comercial.


1. Tipus dordenaci de edificaci.
La zona comercial COM es desenvolupar segons lordenaci dedificacions allades.
2. Parcella mnima.
La superfcie de la parcella mnima ser de 900 m2.
3. Glib edificatori.
El plnol nmero 6, ordenaci dedificaci del pla parcial, cont el glib on shi hauran dubicar
obligatriament les edificacions.
4. Separacions de ledificaci als lmits de parcella.
Les separacions de ledificaci a faana i fons de la parcella queden definides pel compliment
de lapartat anterior. Les separacions a partions no seran menors de 3 metres.
5. Coeficient dedificabilitat neta mxima.
El coeficient dedificabilitat neta mxima ser de 060 m2 sostre/ m2 sl.
6. Ocupaci mxima de la parcella.
El percentatge mxim docupaci de la parcella ser del 50%.
7. Planta soterrani.
Es podran construir plantes soterrani amb una ocupaci mxima equivalent a la projecci
mxima equivalent a la projecci ortogonal de ledificaci en planta baixa.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 163

8. Alada reguladora mxima i nombre de plantes.


Lalada reguladora mxima ser de 7,5 metres corresponent a dues plantes (PB+1PP).
9. Alades mnimes.
Les alades mnimes lliures per aquesta zona sn les segents:
- Planta baixa
- Planta pis

3,50 metres
2,70 metres

10. Cossos sortints.


Queda prohibit qualsevol tipus de cos sortint.
11. Coberta.
En aquesta zona ser obligatori la coberta plana.
12. Aparcaments.
El projecte bsic haur de garantir la previsi de places daparcament en la relaci duna plaa
per cada 30 m2 de planta comercial.
13. Usos.
Es permet exclusivament ls comercial i els doficina vinculats a ls principal.
14. Espais lliures.
Els espais lliures es regiran segons la Regulaci especifica despais enjardinats daquestes
normes.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 164

CAPTOL 14.- NORMATIVA ESPECIAL DE LA ZONA DE SANT PERE


SESCELADES (Claus 14a2 i 14b)
Article 224.- Definici.
1. L'objecte de la present regulaci s establir les condicions d'edificaci en el Polgon de Sant
Pere Sescelades.
2. Aquesta comprn els segents apartats:
-

Regulaci General.- Aplicable a tot l'mbit.


Regulaci de Blocs Allats.- Aplicable a la I etapa, II etapa sub-zona A i, a la sub-zona C
de la III etapa.
Regulaci d'illa- Aplicable a la sub-zona B de la II Etapa i a la sub-zona D de la III Etapa.
Regulaci de zones verdes.

Article 225.- Regulaci General


Condicions d's.
1. s principal: Residencial, en habitatge plurifamiliar, en planta pis.
LHabitatge en planta baixa, noms sadmet en el supsits segents:
-

Que lhabitatge disposi duna superfcie til mnima de 100 m2.


Que lentrada sigui a travs del vestbul comunitari, el qual ha de complir els mnims que
indiquen aquestes Normes
Que disposi de fumera per linterior de ledifici fins a la coberta.

2. Usos compatibles.
Sadmeten els segents :
-

Hoteler. En edifici exclusiu.


Comer.
Oficina.
Restauraci.
Recreatiu musical. Noms els pertanyents al grup 2.
Lleure. Espectacle en la modalitat Cinema i Teatre. Jocs en la modalitat de recreatius i
esportius. Els jocs datzar sadmetran vinculats a una activitat hotelera, com a
complement de la mateixa, sempre que conformin una unitat de recinte.
Industrial. Nivell 4, sempre que sigui compatible i no generi molsties a ls principal
dhabitatge amb les limitacions de la seva regulaci especfica. Sadmetr la installaci
denergies renovables que no siguin per autoconsum en qualsevol planta de ledifici de
nova construcci o existent amb les limitacions de la seva regulaci especfica.
Serveis.
Aparcament.
Dotacional i/o equipamental. Administratiu, cultural, residncia collectiva o
comunitria, educatiu, sanitari-assistencial, esportiu i religis.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 165

Article 226.- Regulaci de blocs allats.


1. Definici.
L'objecte s establir les condicions d'edificaci del tipus de bloc allat dins del Polgon de
Sant Pere Sescelades.
2. Tipus dordenaci.
Sn d'aplicaci les disposicions sobre el tipus dordenaci de ledificaci parmetres comuns
(Ttol segon Captol primer), i les especificacions d'ordenaci dedificaci allada (Ttol segon
Captol quart). En el cas que es requereixi la regulaci d'algun element que no hi estigui
contingut, ser d'aplicaci subsidiria la regulaci que hi ha per a altres zones.
3. Condicions de parcella.
La faana mnima de la parcella al carrer ser de 20 metres; la faana de l'edifici podr ser
a l'alineaci o separar-se en les vies secundries. En les vies de penetraci i de primera
categoria se separaran cinc metres.
4. Condicions d'edificaci.
a)

El volum edificable ser de 2,43 m3/m2 aplicats a la superfcie de la finca aportada


abans de la reparcellaci o parcellaci.

b)

L'ocupaci mxima ser el 50%.

c)

Els edificis se separaran de la parti de la seva parcella 1/3 de la seva alada, amb un
mnim de separaci de tres metres. En cas de blocs diferents en una parcella nica, la
separaci entre ells ser, d'acord amb el mateix criteri de 1/3 de la suma de les seves
alades, amb un mnim de 6 metres.

d)

L'alada mxima ser de 20,55 metres (PB+5P), tret que, prviament, s'hagi aprovat
una modelaci, mitjanant un Pla de millora urbana, de l'illa sencera.

5. Cossos sortints.
Es regularan segons els parmetres comuns i regulaci segons alineaci de vial o edificaci
allada, segons la separaci d'edificis i els amples de carrer, d'acord amb el que indiquen
aquestes normes. Tot cos sortint tancat es computar a l'efecte del clcul de volum

Article 227.- Edificaci contnua en illa oberta.


1. Definici.
L'objecte s establir les condicions d'edificaci del tipus de volumetria especfica del Polgon
de Sant Pere Sescelades.
2. Tipus dordenaci.
Sn d'aplicaci les ordenances generals i les d'Ordenaci d'Edificaci en Volumetria
Especfica. En el cas que es requereixi la regulaci d'algun element que no hi estigui
contingut, ser d'aplicaci subsidiria la regulaci que hi ha per a d'altres zones.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 166

3. Condicions de parcella.
S'ajustar a la modelaci aprovada.
4. Condicions d'edificaci.
a)

Les caracterstiques d'alada, nombre de plantes, forma, etc., s'ajustaran a la


modelaci aprovada. L'ocupaci en planta s'ajustar a la modelaci aprovada.

b)

No es permeten les tribunes ni les terrasses tancades o els cossos volats que
sobresurtin ms de 50 cm de la faana. La resta, en tot cas, es far cap a l'interior de la
planta. Tot cos volat tancat es computar a l'efecte de la superfcie edificada.

c)

Els volums dels patis tancats interiors de parcella es computaran a l'efecte del clcul
de volums.

5. Espai Lliure dedificaci


Els espais lliures es regiran segons la Regulaci especifica despais enjardinats daquestes
normes.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 167

CAPTOL

15.- NORMATIVES ESPECIALS ZONES: TORREFORTAEIXAMPLE. LA GRANJA. LA GRANJA-GAI. LA GRANJACARRETERA DE REUS.- (Claus 14a2)

Article 228.- Definici.


L'objecte d'aquestes regulacions s establir les condicions d'edificaci dels esmentats polgons.

Article 229.- Tipus dordenaci.


Sn d'aplicaci les disposicions sobre el tipus dordenaci de ledificaci parmetres comuns
(Ttol segon Captol primer), i les especificacions d'ordenaci dedificaci allada (Ttol segon
Captol quart). En el cas que es requereixi la regulaci d'algun element que no hi estigui
contingut, ser d'aplicaci subsidiria la regulaci que hi ha per a altres zones.

Article 230.- Condicions de parcella.


1. La superfcie mnima es fixa en 900 metres.
2. L'ocupaci mxima ser del 50% de la superfcie de la parcella o la que es representi a la
modelaci.
3. La faana mnima a carrer s de 20 metres.
4. Els edificis, dhuc els seus cossos voladissos tancats, se separaran de les partions de la
parcella com a mnim un ter de la seva alada real sobre lexplanaci resultant.
En cap cas, aquestes separacions no seran inferiors a tres metres.
5. La distncia mnima entre edificis, ser la que sestableixi en lordenaci dedificaci allada,
amb un mnim de 6 metres.
6. La lnia de faana de l'edifici podr coincidir amb la lnia del carrer o separar-se'n la
distncia que es determini en el Polgon.
7. L'edificaci podr adossar-se a una parti quan existeixi comproms material amb el
confrontant per a procedir de la mateixa forma a fi de constituir en el futur un bloc nic, d'acord
amb aquestes regulacions, o, en aquells casos en qu es proposi i aprovi una ordenaci de
volums, amb la seva corresponent parcellaci, per a una illa o rea d'actuaci completa.

Article 231.- Condicions d'edificaci.


1. El volum edificable de cada parcella ser el procedent de la reparcellaci o modelaci,
d'acord amb els drets de la propietat original, i segons l'establert en el Pla Parcial. Es fa
excepci de la modelaci del Polgon la Granja-Gai, on l'edificaci a tota altura es disposar a
l'alineaci de vial.
2. Els tipus d'edificaci permesos sn els blocs exempts i l'edificaci mixta, composta per blocs
a tota alada i blocs baixos, envoltats d'espais lliures de carcter privat.
3. L'alada mxima ser la que figura al quadre del Polgon.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 168

Article 232.- Condicions d's.


1. s principal: Residencial. En habitatge unifamiliar i plurifamiliar, segons quadre. Lhabitatge
plurifamiliar noms en planta pis.
2. Usos compatibles.
Sadmeten els segents :
-

Hoteler. En edifici exclusiu.


Comer.
Oficina.
Restauraci.
Recreatiu musical. Noms els pertanyents al grup 2.
Lleure. Espectacle en la modalitat Cinema i Teatre. Jocs en la modalitat de recreatius i
esportius. Els jocs datzar sadmetran vinculats a una activitat hotelera, com a
complement de la mateixa, sempre que conformin una unitat de recinte.
Industrial. Nivell 4, sempre que sigui compatible i no generi molsties a ls principal
dhabitatge amb les limitacions de la seva regulaci especfica. Sadmetr la installaci
denergies renovables que no siguin per autoconsum en qualsevol planta de ledifici de
nova construcci o existent amb les limitacions de la seva regulaci especfica.
Serveis.
Aparcament.
Dotacional i/o equipamental. Administratiu, cultural, residncia collectiva o
comunitria, educatiu, sanitari-assistencial, esportiu i religis.

Article 233.- Quadre de caracterstiques particulars dels polgons.


Zona

Condicions parcella
Parcella
Faana
mnima
mnima

Torreforta
Eixample

900 m

20 m

La Granja

900 m

20 m

900 m

20 m

900 m

20 m

La Granja
Gai
La Granja
CN Reus
La Granja
comercial

Condicions edificatries
Alada
Ocupaci
Volumetria
mxima
Mxima
Segons
20,55
50 %
reparcelaci PB+5
Segons
23,70
50 %
modelaci
PB+6
Segons
17,40
50 %
reparcelaci PB+4
Segons
Segons
50 %
modelaci
modelaci
3
2
2,1 m /m

7,00 PB+1

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 169

s dhabitatge
Uni
pluri
familiars familiars
Si

Si

No

Si

No

Si

No

Si

CAPTOL

16.- NORMATIVA ESPECIAL


CAMPCLAR.- (Clau 14a2)

ZONA

DEL

PLA

PARCIAL

Article 234.- Definici.


Aquesta normativa regula els parmetres edificatoris i urbanstics de la zona de Campclar.
Tamb s'aplicaran, quan es consideri oport modificar l'ordenaci prevista en el Pla Parcial, en
sectors complets del polgon o zones importants d'aquest. Els promotors podran sollicitar
aquesta modificaci mitjanant un Pla de Millora Urbana.

EDIFICACI UNIFAMILIAR ALLADA O EN FILERA:


Article 235.- Definici dedificaci unifamiliar allada o en filera.
Correspon als sectors d'habitatge unifamiliar allat o en filera amb espais verds privats.

Article 236.- Condicions d's.


1. s principal : Residencial en habitatge. Unifamiliar allat o en filera.
2. Usos compatibles.
Sadmeten els segents :
-

Oficina. Amb sostre mxim de 100m2. Els Despatxos professionals, sense limitaci de
sostre.
Aparcament. En soterrani i, planta baixa.

Article 237.- Condicions dedificaci.


1. Alineacions i rasants:
Les alineacions i les rasants sn les definides en el Pla Parcial.
2. Parcella mnima:
Ser la prevista al Pla Parcial i, si no, s'aplicaran els segents criteris:
Per edificaci allada o aparellada 300 m2.
Per edificaci en filera 200 m2.
3. Ocupaci del solar.
El sl ocupat per l'edificaci no excedir del 35% de la superfcie de la parcella per a edificaci
allada o aparellada, i del 50% per a edificaci en filera.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 170

4. Separacions a lmits.
Tota edificaci haur de quedar separada de qualsevol parti de la parcella 3 m com a mnim.
Les edificacions secundries, com garatges o coberts, podran adossar-se a les partions
mitjaneres, sempre que aboquin aiges a terreny propi, la seva alada no excedeixi de 3,50
metres i l'acabament de les faanes sigui similar al de l'edificaci principal.
Les edificacions aparellades o en filera quedaran adossades de forma que no quedin
mitjaneres al descobert. Noms s'autoritzaran quan se sollicitin i construeixin simultniament.
5. Nombre de plantes.
El nombre mxim de plantes permeses sobre el nivell del terreny ser de dues.
6. Sortints, entrants i vols.
Hauran de quedar dins de les condicions fixades anteriorment.
7. Tanques.
Regulat segons ordenaci dedificaci allada daquestes Normes.
8. Condicions esttiques.
La composici es regir per la Regulaci dEsttica daquestes Normes. Als sectors
d'habitatges allats es permetr agrupar parcelles individuals i construir un espai lliure com en
el qual s'agruparan els habitatges, que, en tot cas, conservaran l'alada mxima de dues
plantes permesa per aquesta regulaci.

Article 238.- Diversos.


L's de lespai lliure de la zona verda privada corresponent a la proporci exigida a les cdules
urbanstiques s obligat, i aquesta obligaci ha de quedar inscrita en el Registre de la Propietat
com a crrec de la parcella. El seu enjardinament es regular per les condicions especfiques
de la regulaci despais enjardinats daquestes Normes.

EDIFICACI EN BLOCS OBERTS:

Article 239.- Definici de ledificaci en blocs oberts.


Es la constituda per blocs allats, sense patis interiors, situats entre espais lliures, arbrats o
enjardinats.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 171

Article 240.- Condicions d's.


Sadmeten els usos segents :
1. s principal : Habitatge
2. Usos compatibles.
-

Hoteler. En edifici exclusiu.


Comer.
Oficina.
Restauraci.
Recreatiu musical. Noms els pertanyents al grup 2.
Lleure. Espectacle en la modalitat Cinema i Teatre. Jocs en la modalitat de recreatius i
esportius. Els jocs datzar sadmetran vinculats a una activitat hotelera, com a
complement de la mateixa, sempre que conformin una unitat de recinte.
Industrial. Nivell 4, sempre que sigui compatible i no generi molsties a ls principal
dhabitatge amb les limitacions de la seva regulaci especfica. Sadmetr la installaci
denergies renovables que no siguin per autoconsum en qualsevol planta de ledifici de
nova construcci o existent amb les limitacions de la seva regulaci especfica.
Serveis.
Aparcament.
Dotacional i/o equipamental. Administratiu, cultural, residncia collectiva o
comunitria, educatiu, sanitari-assistencial, esportiu i religis.

Article 241.- Condicions dedificaci.


1. Alineacions i rasants.
Les alineacions i les rasants sn les definides en el Pla Parcial del Polgon.
2. Ocupaci del solar.
El sl ocupat per l'edificaci no excedir del fixat per a la totalitat de les parcelles objecte de
remodelaci, en les respectives cdules urbanstiques, i en cap cas no ser superior al 35% de
la superfcie del solar destinat a aquest s.
3. Separacions a lmits.
Seran d'aplicaci aquestes normes i les particulars del Pla Parcial vigent.
4. Superfcie total construda.
No podr excedir de la quantitat obtinguda per addici de l'assenyalada per a cada una de les
parcelles afectades per la remodelaci en la seva cdula urbanstica. En aquesta superfcie es
computar tota l'edificaci que es projecti, sigui quin sigui l's perms.
El semisoterrani no es comptabilitzar quan la seva alada sobre la rasant del terreny sigui
inferior a 1,50 metres i es destini a serveis comuns dels habitatges (garatges, calderes,
calefacci, cambres dels mals endreos, etc.).
Quan, per diferncies de nivell, la planta de semisoterrani o soterrani tingui possibilitats
d'utilitzaci i llums, es computar la superfcie que tingui possibilitat d's diferent a l'exclusiu de
servei dels habitatges.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 172

Els terrats volats es computaran duplicant el criteri establert a l'apartat a) de l'article V del
Reglament d'Habitatges de Protecci Oficial.
5. Separaci entre blocs dins del mateix solar:
- Edificis de fins a PB+2P:
- Edificis de PB+3P:
- Edificis de PB+4P:
- Edificis de PB+5P:
- Edificis de ms de PB+5P:

6
8
8
16
16

metres
metres
metres
metres
metres

En situacions dorientaci sud dels blocs ser una vegada i mitja lalada dels blocs.
No obstant lanterior, aquestes separacions mnimes entre edificacions seran daplicaci quan
es tracti de faanes principals. Quan es tracti de testers on les obertures no corresponguin a
estances principals, com sn els safareigs, sanitaris, etc... aquesta separaci es podr reduir i
no ser daplicaci.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 173

CAPTOL 17.- NORMATIVA ESPECIAL ZONA DEL PLA PARCIAL 3 ZONA


UNIVERSITRIA.- (Claus 14a2)
Article 242.- Tipus dordenaci.

Sn d'aplicaci les disposicions sobre el tipus dordenaci de ledificaci parmetres comuns


(Ttol segon Captol primer), i les especificacions d'ordenaci dedificaci allada (Ttol segon
Captol quart). En el cas que es requereixi la regulaci d'algun element que no hi estigui
contingut, ser d'aplicaci subsidiria la regulaci que hi ha per a altres zones.

Article 243.- Condicions de solar i planta.


1. El plnol nmero 8 del Pla Parcial determina per a cada illa, i dins del terreny privat, la zona
edificable i la que lliure dedificaci es destina a s comunitari.
2. Les parcelles edificables estan determinades en el projecte de reparcellaci amb indicaci
del seu aprofitament i dels adjudicataris amb el coeficient de participaci corresponent.
3. Lamplada mnima de faana ser de 12 metres.
4. Tant les parcelles edificables com les de ls comunitari no podran ser dividides ni venudes
amb independncia de lestabler en la reparcellaci.
5. Com a mnim un 20% de lespai lliure estar enjardinat amb espcies arbries.
6. Els espais lliures no poden contenir cap mena dedificaci i el seu dest ser de jardins,
circulacions i aparcaments i altres del mateix estil. Poden contenir part de soterranis per
aparcaments mentre no socupi ms del 40% i sadmetr la disposici de rampes daccs.

Article 244.- Condicions daprofitament.


1. Les condicions de volum i daprofitament estan determinades en el plnol nmero 8
dordenaci del Pla Parcial on es fixa la disposici dels diferents blocs a cada illa amb
expressi del nombre de plantes edificables, la seva fondria i llargada. Aquestes dades estan
reflectides amb les xifres corresponents a cada cos dedificaci.
2. Els projectes constructius hauran de ser unitaris per a cada bloc definit a lesmentat plnol
nmero 8.
3. Laprofitament dels terrenys destinats a equipament educatiu universitari tindran una
2
2
edificabilitat neta de 0,6 m sostre/m sl.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 174

Article 245.- Condicions ds.


Sadmeten els usos segents :
1. s principal: Habitatge
2. Usos compatibles.
-

Hoteler. En edifici exclusiu.


Comer.
Oficina.
Restauraci.
Recreatiu musical. Noms els pertanyents al grup 2.
Lleure. Espectacle en la modalitat Cinema i Teatre. Jocs en la modalitat de recreatius i
esportius. Els jocs datzar sadmetran vinculats a una activitat hotelera, com a
complement de la mateixa, sempre que conformin una unitat de recinte.
Industrial. Nivell 4, sempre que sigui compatible i no generi molsties a ls principal
dhabitatge amb les limitacions de la seva regulaci especfica. Sadmetr la installaci
denergies renovables que no siguin per autoconsum en qualsevol planta de ledifici de
nova construcci o existent amb les limitacions de la seva regulaci especfica.
Serveis.
Aparcament.
Dotacional i/o equipamental. Administratiu, cultural, residncia collectiva o
comunitria, educatiu, sanitari-assistencial, esportiu i religis.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 175

CAPTOL 18.- NORMATIVA ESPECIAL ZONA DEL PLA PARCIAL 2 ZONA


OEST - HOSPITAL JOAN XXIII.- (Claus 14a2)
Article 246.- Condicions generals
Per tot el que fa referncia a les condicions generals dedificaci i que no es contempla en les
presents Normes, seran daplicaci les disposicions sobre el tipus dordenaci de ledificaci
parmetres comuns (Ttol segon Captol primer), les especificacions d'ordenaci dedificaci
allada (Ttol segon Captol quart) i Ttol tercer regulaci dusos. En el cas que es requereixi la
regulaci d'algun element que no hi estigui contingut, ser d'aplicaci subsidiria la regulaci
que hi ha per a altres zones.
En cap cas, laplicaci daquesta normativa subsidiria podr donar lloc a un increment del
sostre adjudicat pel Projecte de reparcellaci.

Article 247.- Quadre per illes edificables de sl net, sostre mxim i densitat mxima.
Nombre dIlla

Sl net mxim

Sostre mxim

Nombre dhabitatges

1
1-1
1-2
D
2
3
4
5
6

5.475 m2
683 m2
-3.080 m2
2.391 m2
-4.650 m2

2.030 m2
5.740 m2
4.781 m2
-10.284 m2
5.142 m2
-18.180 m2

1.775 m2

5.628 m2

8
9

3.605 m2
3.605 m2

9.930 m2
9.930 m2

10

2.055 m2

5.580 m2

11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21

1.505 m2
3.575 m2
2.580 m2
2.559 m2
3.081 m2
2.163 m2
3.996 m2
4.694 m2
4.070 m2
3.834 m2
2.916 m2

4.212 m2
5.070 m2
6.330 m2
6.894 m2
10.410 m2
5.754 m2
12.168 m2
14.118 m2
11.544 m2
11.934 m2
7.410 m2

Habitatges
20 Habitatges
57 Habitatges
50 Habitatges
-103 Habitatges
51 Habitatges
-182 Habitatges
67 Habitatges
De protecci Pblica
99 Habitatges
99 Habitatges
66 Habitatges
De protecci Pblica
60 Habitatges
51 Habitatges
63 Habitatges
69 Habitatges
101 Habitatges
55 Habitatges
122 Habitatges
141 Habitatges
115 Habitatges
119 Habitatges
74 Habitatges

62.292 m2

173.069 m2

1.764 Habitatges

193.160 m2
- 20.091 m2

1.764 Habitatges

TOTAL
Pla parcial
Diferncia

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 176

Article 248.- Condicions de solar i planta.


1. Parcella mnima:
Ser de 1.000 m2, a excepci daquelles parcelles que serveixen per normalitzar les illes del
sl urb confrontant, que disposaran de la mida que resulta per la seva geometria.
No obstant, als efectes dunificar lesttica de cadascuna de les illes, el Projecte de
reparcellaci intentar adjudicar el sostre sempre que sigui possible a una nica propietat en
proindivs per illes senceres.
Si no sassigna la totalitat de lilla a una nica propietat, es podr assignar individualment una
part del pati interior dilla a cada parcella. Lespai lliure dedificaci tamb es podr atorgar per
illes senceres indicant, en aquest cas, el coeficient en proindivs de participaci que els hi
correspon per parcella.
2. Parcelles edificables i pati dilla:
a)

El plnol dordenaci determina per a cada illa, i dins del terreny privat, la zona edificable i
la que, lliure dedificaci, es destinar a s comunitari.

b)

Les parcelles edificables vindran determinades pel corresponent Projecte de reparcellaci


del Pla Parcial, amb indicaci del seu aprofitament i la part corresponent de jard interior
dilla que els hi correspon.

c)

Tant les parcelles edificables com lespai lliure dedificaci ds comunitari, no podran ser
dividits ni venuts amb independncia del que sestableix al Projecte de reparcellaci.

d)

El dest del pati interior dilla ser el de jard privat arbrat. El projecte denjardinament
shaur de presentar conjuntament amb el dedificaci.

e)

El jard es projectar amb un mnim dun 40% de la seva superfcie amb zona arbrada,
disposant 1 arbre/20 m2 (alada mnima de tres quatre metres). En la resta es disposaran
plantes arbustives i vegetaci de taps amb el seu rec incls. Majoritriament hauran de
ser espcies autctones i resistents a la sequera i combinat fulla caduca amb perenne
(pins alzines, heures, etc.). En la resta del pati interior dilla, es podran construir piscines
comunitries i/o zones de joc separades dels lmits un mnim de 3 metres. No sadmetran
construccions auxiliars fixes o mbils ni laparcament a laire lliure.

f)

Les parcelles disposaran dun dipsit de recollida daigua de pluja soterrat en lespai lliure,
separat dels lmits 3 metres o situat en el soterrani, per les necessitats de rec derivades
del jard privat que els hi correspon. El volum del dipsit correspondr a 30 litres per cada
metre quadrat de coberta o ocupaci de ledificaci en planta baixa.

g)

En el pat interior dilla, sadmetr una ocupaci en planta soterrani amb un mxim dun
40% de la superfcie del pati interior dilla, i podr superar els 16 m de profunditat des de
lalineaci de la modelaci, amb la finalitat de construir laparcament necessari per complir
amb lestndard de places daparcament que determinen aquestes Normes. El sostre del
mateix, podr ser resolt amb un paviment sense enjardinar.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 177

Article 249.- Condicions ds i aprofitament.


1. Condicions daprofitament:
Les condicions de volum i aprofitament estan definides en el quadre i al plnol 5 dOrdenaci i
Zonificaci, on es fixen les superfcies de les illes edificables, locupaci mxima, el sostre
mxim edificable, la fondria edificable, el nombre mxim de plantes i el nombre dhabitatges.
2. Condicions ds:
a)

Ls principal s el residencial llevat de les plantes baixes, que es destinaran a qualsevol


altre s compatible amb lhabitatge:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

Hoteler
Oficines
Comercial
Sanitari-Assistencial
Educatiu
Cultural
Religis
Esportiu
Administratiu
Restauraci

b)

En planta primera, es podran ubicar els usos doficines, educatiu, sanitari-assistencial i


cultural.

c)

En el supsit duna promoci dilla completa (amb projecte nic i global), es podran
destinar les plantes baixes a habitatges sense ultrapassar el nmero mxim establert per a
cada illa, sense superar ls dhabitatge ledificabilitat bruta 0,55 m2 sostre /m2 sl, s a
dir, el 92% del sostre que li pertoqui. En aquest cas, per garantir la privacitat, es podr
elevar el paviment de lhabitatge per damunt dels 0,60 metres, mitjanant un terra mort
elevat sobre el forjat resistent, sense elevar el sostre de laparcament. En cap cas es
podran ventilar els soterranis a travs de les faanes que donin a vial o espai pblic. En
aquelles illes que no sigui possible la promoci duna illa completa (amb projecte nic i
global) es podran ubicar habitatges en planta baixa, amb la limitaci que no donin les
faanes a vials i sense superar ls dhabitatge ledificabilitat bruta 0,50 m2 sostre / m2 sl,
s a dir 83,33% del sostre que li pertoqui.

d)

Tots els habitatges situats en planta baixa podran disposar dun espai privatiu dins de
lespai interior dilla de fins a 4 metres de profunditat des de la faana a pati interior dilla,
limitat per una tanca d1 m dalada, com a mxim, per garantir la seva privacitat. Lespai
resultant, no podr contenir cap construcci o installaci ni fixa ni desmuntable.

e)

La densitat mxima dhabitatges queda definida, illa per illa, al quadre de parmetres
edificatoris.

f)

Sadmetr utilitzar la totalitat del sostre duna parcella per a qualsevol dels usos
compatibles amb lhabitatge segents:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.

Hoteler
Oficines
Comercial
Sanitari-Assistencial
Educatiu
Cultural
Religis

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 178

8.
9.
10.

Esportiu
Administratiu
Restauraci

Article 250.- Condicions de ledificaci.


1. Norma General:
Per tot all que no quedi definit en la present regulaci, i ats que es tracta dedificis
implantats en illes on la faana principal est alineada a vial (encara que com a mnim una
delles estigui oberta al carrer), seran daplicaci els parmetres dedificaci definits per la
Normativa segons la tipologia dalineaci a vial.
2. Alada reguladora mxima:
a)

Lalada reguladora mxima es preveu de manera homognia per a tot el sector de


20,55 metres, equivalent a Planta baixa i 5 plantes pis, llevat de les illes 1 i D que
normalitzen illes de sl urb, les quals es preveuen de Planta baixa i 6 plantes pis, amb
una alada de 23,70 metres. Ambdues alades sn obligatries.

b)

Lalada mnima de paviment a paviment, en les plantes pis, ser de 3,15 metres.

c)

Lalada mnima del sostre de la planta baixa sobre la cota de referncia de lalada
reguladora de ledificaci, ser de 4 metres.

d)

Lalada reguladora es mesurar dacord amb les regles establertes per a la tipologia
dalineaci a vial. Laplicaci daquesta regla no donar lloc, en cap cas, a un increment
de laprofitament adjudicat en el projecte de reparcellaci.

e)

Sobre l'alada reguladora mxima o el nombre mxim de plantes, noms es permetran:


1.

La coberta terminal de l'edifici, de pendent mxima del 30%, els pendents de la qual
siniciaran des de totes les faanes a partir dels plans de les mateixes i darrera de
la barana opaca de la coberta. El seu carener no superar els 2 metres. Els espais
sota coberta que en resultin (golfes) no seran habitables, i queden prohibits els
trasters. L'accs noms ser a travs de la caixa d'escala general de l'edifici, o per
elements comunitaris daquest. Est prohibida la connexi directa daquestos
espais amb qualsevol planta inferior. De la mateixa manera, no es permetr la
comunicaci d'aquestes plantes directament amb el terrat. La superfcie mxima de
ventilaci i illuminaci de l'espai no habitable ser com a mxim el dos per cent de
la seva superfcie en planta.

2.

Les cobertes planes (terrats) que seran per manteniment i conservaci, accessibles
des dels elements comunitaris i sutilitzaran per a ubicar els elements tcnics de les
installacions generals de ledifici de carcter comunitari (aires condicionats, energia
solar, etc.), dacord amb la regulaci daquestes Normes, que se situaran en el ter
central de la coberta i dins del seu glib i protegits de la visi exterior, No podran
ser privatitzats.

3.

Les cambres d'aire i elements de cobertura, amb una alada total mxima de
seixanta (60) centmetres.

4.

Les baranes de faana en les alineacions oficials, la dels patis interiors i daltres
que s'alcin directament sobre l'alada reguladora mxima. L'alada d'aquestes
baranes no podr excedir els 1,80 metres si sn transparents o amb reixes, i un
metre trenta centmetres (1,30 m) si sn opaques.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 179

5.

Els elements de separaci entre terrats dedificis contigus, situats directament sobre
l'alada mxima reguladora. L'alada mxima d'aquests elements no podr
sobrepassar 1,30 metre el pla de faana; es podran aixecar fins a 1,80 metres, si
sn opacs, i fins a 2,50 metres si sn transparents, reixes o similars.

6.

Les caixes d'escales i d'ascensors generals de l'edifici, sempre que quedin inclosos
llurs cobertes, coronaments, motllures, rfecs i baranes ( excepte si sn de ferro i
calades ) a l'espai limitat per a superfcies reglades, les generatrius de les quals
rellisquin per lnies horitzontals situades sobre les alineacions oficials a l'alada
reguladora mxima i perpendicularment a elles i la inclinaci de les quals sobre el
pla horitzontal sigui de 45. Si es disposen a pla de faana, langle de 45 es podr
traar a partir duna barana opaca d1,30 m dalada. En cap cas les caixes
d'escales i dascensor no ultrapassaran els 3 metres sobre l'alada reguladora
mxima. Per sobre daquestes alades, noms sadmetran antenes de televisi o
telecomunicaci comunitries i parallamps.

7.

Els elements tcnics de les installacions generals de ledifici definits en aquestes


Normes. Les fumeres shauran denretirar 2 m dels plans de faana.

8.

Les piscines en coberta, plataformes daccs i els elements necessaris per al seu
funcionament no podran tenir una alada major d1,30m sobre lalada reguladora
mxima, i se separaran un mnim de 3m de les faanes i 1,50 de les mitgeres.

9.

Els acabaments de ledificaci de carcter exclusivament decoratiu que no siguin


susceptibles de cobriment ni tancament lateral, amb una alada mxima d1,80
metres, ni superar els 1/3 de les faanes a via pblica. No sadmetr la realitzaci
de prgoles o porxos cobertes.

10. Les pantalles acstiques pels elements tcnics separades 4 metres respecte la
faana i amb una alada mxima de 2,50 metres.
11. Shaur de preveure un espai mnim d1 m2 per habitatge i 1 m2 per a cada 100 m2
o fracci de local per a ubicar-hi els aparells exteriors de climatitzaci.
3. Ocupaci mxima i fondria mxima edificable:
a)

Locupaci mxima en plantes pis, s la que resulta del plnol 5 dordenaci i


zonificaci del Pla parcial.

b)

Sestableix de manera homognia per a tot el sector, una fondria mxima edificable de
13 metres, llevat de les illes 1 i D que tenen una fondria de 15 metres per tal dajustarse a les fondries dels edificis amb els quals fan mitgera.

4. Ocupaci mxima i fondria mxima edificable en soterrani:


a)

Als efectes de maximitzar el rendiment de ls daparcament a les plantes soterrani, es


permet que aquestes assoleixin una fondria superior a la de les plantes baixes.

b)

Sadmetr una ocupaci en planta soterrani del pati interior dilla, amb un mxim del
40% de la superfcie de lesmentat pati interior dilla, i podr superar els 16 m de
profunditat des de lalineaci de la modelaci, amb la finalitat de construir laparcament
necessari per complir amb lestndard de places daparcament que determinen
aquestes Normes.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 180

5. Vol mxim dels cossos sortints:


a)

Els cossos sortints shauran de separar, com a mnim, un metre de la lnia de mitgera i
podran superar el glib edificatori.

b)

A les faanes de pati interior dilla, nicament sadmetran cossos sortints oberts, els
quals no podran excedir dels dos teros (2/3) de la longitud de la faana, i el seu vol
ser, com a mxim, d1,50 metres.

c)

A les faanes principals (alineaci a vial) noms sadmetran cossos sortints oberts
(balcons) amb les segents limitacions:
-

El vol dels cossos sortints oberts ser coma a mxim d1,50 metres.

- La longitud mxima de la suma dels cossos sortints oberts no podr excedir els dos
teros (2/3) de la llargada de cada tram de faana, de forma que no podran ser
acumulables en un sol tram.
- En ells no es podr ubicar cap element, servei o installaci com safareig, escalfadors,
aparells daire condicionar, rentadores, estenedors, etc.
- No es podran installar elements fixes o mbils (lames, vidres, gelosies, etc.) en
qualsevol dels seus costats per sobre de lalada d1 metre de la barana, excepte la
separaci entre vens que tindr una alada mxima d1,80 metres. Es permet la soluci
a manera de para-sol de persianes tipus mallorquines corredisses, que ocupin en total i
com a mxim de la llargada del vol.
d) Lalada mnima dels vols sobre la vorera ser de 4 metres.
6. Altells:
No sadmeten altells o forjats tcnics en la planta baixa, com a desdoblament daquesta.
Resten prohibits expressament.
7. Condicions daparcament:
a) El nmero de places daparcament vindr determinat per laplicaci de la regulaci ds
daparcament daquestes Normes.
b) Als edificis dhabitatges, lascensor haur darribar fins la planta soterrani on subiqui el
garatge.
c) Noms sadmeten trasters en planta soterrani o planta baixa. Han destar agrupats i el
seu accs es far mitjanant un vestbul dindependncia.

Article 251.- Regulaci esttica.


1. Materials dacabat de les faanes:
a) Atesa la configuraci oberta de la modelaci, totes les faanes, incloses les dels patis
dilla, tindran la consideraci de faana principal.
b) Els paraments de les faanes de les plantes baixes, shauran dacabar amb una
composici coherent en relaci amb les obertures de les plantes pis, i hauran destar
aplacats amb pedra natural, o materials nobles, amb la prohibici expressa dels materials
dimitaci.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 181

c) La composici ser lliure. els materials a utilitzar podran ser pedra natural, obra vista,
materials nobles, o qualsevol altre material que dignifiqui la composici arquitectnica de
ledifici i millorin el seu entorn. Sadmetran composicions de faanes que combinin els
diferents tipus de materials indicats, limitant per fins un mxim del 20 %, la utilitzaci d
estucats tradicionals o revestiments pigmentats del tipus monocapa o similars.
d) Els tancaments provisionals de les obertures dels locals sense ocupar, hauran destar
acabats amb arrebossat i pintat amb colors adequats, que entonin amb la faana i lentorn.
2. Mitgeres:
Tota mitgera que per raons de desnivell quedi al descobert, o visible des de la via pblica o
espai pblic, shaur dacabar amb el mateix material que la faana principal.
3. Composici dels edificis:
a) Els projectes dels edificis que shagin de construir adossats a una mitgera existent,
hauran de ser respectuosos amb les tipologies i els materials dels edificis construts amb
anterioritat.
b) En les faanes no es podran ubicar cap element compositiu afegit que no sigui la
balconada amb la seva barana.
c) No sadmet en faanes la sortida de ventilacions i extraccions de calderes o altres
aparells. Les calderes estanques hauran de resoldre la seva extracci a travs dun pati o
celobert.
4. Tanques:
a) La tanca a carrer haur de ser a base de mur d1 m dalada aplacat amb la mateixa
pedra que el revestiment del parament de la planta baixa. La resta fins a 2 m, ser
delements vegetals vius format bardissa de fulla perenne amb suport, si cal, de reixa
metllica. (No sadmetran enreixats de tipus malla dacer de simple o doble torsi).
b) Les tanques interiors a vens podran ser, tamb, dobra vista fins lalada d1m, essent
vegetal la resta.
5. Vestbul comunitari:
El vestbul tindr un mnim de tres metres damplada, una superfcie mnima de 20 m2 tils, i
el seu interior shaur dinscriure un cercle de 3 m de dimetre.

Article 252.- Modificaci de les condicions edificatries.


1. Mitjanant el trmit duna ordenaci de volums es possibilita, sense alterar laprofitament
urbanstic de lilla, reajustaments dalineaci de la lnia que determina el glib interior dilla
deixant invariable lalineaci a vial i els testers de ledifici que no podran ser objecte de
modificaci ni de reculades.
2. La nova proposta haur de justificar, motivar, en especial, argumentar la millora de
lordenaci al respecte de la prevista pel Pla parcial.
3. Els documents de planejament que plantegin una modificaci de la volumetria edificatria,
shauran de redactar obligatriament per illes senceres, i hauran danalitzar la modificaci en
relaci a lordenaci del conjunt del Pla parcial de lentorn.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 182

Article 253.- Regulaci de les zones verdes i els equipaments.


1. Zones verdes.
a) Comprn aquells sls de titularitat pblica ordenats com espais lliures o zones verdes
amb arbrat i jardineria.
b) En les zones verdes noms es permetran les construccions, els usos i les activitats de
carcter pblic que siguin absolutament compatibles amb la utilitzaci general daquests
sls.
No obstant aix, i ats que aquest Pla parcial disposa duna superfcie destinada a zona
verda dins de lmbit, superior a la exigida per llei, a les illes 1 i 2 qualificades de zona
verda, es podran construir edificis pblics esportius conformant un conjunt dins dun parc,
amb estreta relaci amb les zones lliures dedificaci confrontants amb la llera del riu
Francol.
c) Amb carcter previ a ledificaci de les referides illes 1 i 2 de zona verda, shaur
daprovar un Pla especial dordenaci volumtrica del conjunt, on es justifiqui la coherncia
de lordenaci amb lentorn
2. Zones qualificades dEquipaments.
Lmbit de sl qualificat com a equipaments destinats a acollir la futura ciutat de la justcia
amb una superfcie de 9.088 m2, es desenvolupar, dacord amb el que disposa aquesta
normativa pels equipaments en sl urb, mitjanant ordenaci de volums que preveu la
normativa urbanstica vigent, dacord amb els segents parmetres:
-

Sostre mxim edificable: 30.000 m2.


Alada reguladora mxima: 29 m, corresponent a un mxim de planta baixa i sis plantes
pis.
Ocupaci de ledificaci, el 70% del terreny.
Locupaci del subsl ser del 100%.
Els elements tcnic de les installacions poden sobre passar lalada reguladora mxima
amb una alada de 7 metres en total, retirant-se 7 metres de faana.

Aquestes determinacions conformaran el programa funcional i arquitectnic dels usos que


estan assignats a aquest equipament, que son els de les installacions de lAudincia,
Jutjats, Centre obert i els que han de complementar aquests usos principals, incloent els
elements tcnics dinstallacions.
Els canvis de les caracterstiques de lordenaci, exigir prviament, laprovaci dun Pla
especial urbanstic.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 183

CAPTOL 19.- NORMATIVA ESPECIAL ANTIC PLA PARCIAL 31 CALA


MRA CALA TAMARIT
Article 254.- Tipus dordenaci.
Sn d'aplicaci les disposicions sobre el tipus dordenaci de ledificaci parmetres comuns
(Ttol segon Captol primer), i les especificacions d'ordenaci dedificaci allada (Ttol segon
Captol quart). En el cas que es requereixi la regulaci d'algun element que no hi estigui
contingut, ser d'aplicaci subsidiria la regulaci que hi ha per a altres tipus.
La qualificaci del sl sestableix en el plnol dordenaci de lantic PP-31, llevat de les
alteracions previstes en aquest POUM, que es recullen en un Polgon dActuaci Urbanstica en
sl urb, que afecten a part de la vialitat, a les qualificacions de lilla on es troben els dipsits i
a lilla que en el plnol del Pla parcial estava qualificada dequipament de la qual sen permuten
els seus aprofitaments.
Aquest Polgon comprn les zones segents:
1 Zona destinada a habitatges
- 1a Ciutat Jard plurifamiliar en filera
- 1b Ciutat Jard unifamiliar allada
2 Zona comercial i/o terciria privada
3 Zona esportiva privada
Tamb sn daplicaci les determinacions particulars contingudes als Estudis de detall aprovats
dins lmbit de lantic Pla parcial PP-31 Cala Tamarit.
No obstant aix, i per una major comprensi, shan convalidat els estndards de les 4 zones
edificables privades i shan convalidat per claus de sl urb directe regulades en aquest POUM.
Qualificacions Pla Parcial 31
Ciutat Jard plurifamiliar en filera
Ciutat Jard unifamiliar allada
Zona comercial i/o terciria privada
Zona esportiva privada

Qualificacions convalidades en aquest POUM


Clau 17b16, dedificaci allada plurifamiliar
Clau 17a8, dedificaci allada unifamiliar
Clau 19e, zona terciria
Clau 7bd, dequipament privat esportiu. Els estndards
sassenyalen sobre el plnol dordenaci a 1/2.000

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 184

CAPTOL 20.- TORREFORTA.- (Clau 15)


Article 255.- Definici.
L'objecte d'aquestes ordenances s establir les condicions d'edificaci del barri de Torreforta.
Sn d'aplicaci les disposicions sobre el tipus dordenaci de ledificaci parmetres comuns
(Ttol segon Captol primer), i les especificacions d'ordenaci dedificaci allada (Ttol segon
Captol quart). En el cas que es requereixi la regulaci d'algun element que no hi estigui
contingut, ser d'aplicaci subsidiria la regulaci que hi ha per a altres zones.

Article 256.- Tipus dordenaci.


Sn d'aplicaci les Ordenances Generals i les especfiques d'ordenaci dalineaci a vial.

Article 257.- Condicions de parcella.


2
1. La superfcie mnima de la parcella ser de 200 m .

2. L'amplada mnima de la faana de la parcella ser de 9 metres.


3. L'ocupaci mxima del solar ser del 55 % de la seva superfcie.
4. Als solars de cantonada, fins a una extensi de 400 m2, es podr ocupar el 70 % i el 55 %
de la resta del solar, si n'hi hagus.
5. Als carrers de 10 o ms metres d'amplada, els edificis es construiran a l'alineaci de faana.
Als que sn d'amplada inferior, la faana ser a 5 metres de l'eix del carrer.
6. Les edificacions, inclosos els cossos sortints, se separaran almenys dos metres dels lmits
de la parcella.
7. S'admet l'aparellament d'edificacions, que hauran de ser objecte d'un nic projecte.
L'edificaci conjunta complir les condicions daquesta regulaci.

Article 258.- Condicions d'edificaci.


1. El volum general estar determinat per la superfcie edificable i l'alada reguladora. El sostre
2
mxim per planta es fixa en 500 m .
2. L'alada mxima: s de 11,10 metres (PB+2).
3. Cossos sortints:
a) Els cossos volats no sobrepassaran 1/10 de l'amplada del carrer a la faana principal, o
de l'espai lliure a les restants.
b) Els cossos volats tancats projectats sobre la via pblica no tindran una longitud superior
al 50% de la faana. No es permeten a les altres faanes.
c) En els espais lliures del propi solar noms es permetr el vol dels balcons quan la
separaci entre les faanes i el lmit sigui de 4 metres o ms. La longitud de les balconades
no sobrepassaran la meitat de les faanes interiors. Els cossos sortints oberts shan de

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 185

separar dels lmits el mateix que el cos principal. A linterior de parcella el vol ser com a
mxim de 2,40 metres.
4. Construccions auxiliars.
No es permeten.
5. Espais lliures dedificaci.
Els espais lliures es regiran per la regulaci dels espais enjardinats daquestes Normes.

Article 259.- Condicions d's.


1. s principal: Residencial, en habitatge plurifamiliar, en planta pis.
LHabitatge en planta baixa, noms sadmet en el supsits segents:
2
a) Que lhabitatge disposi duna superfcie til mnima de 100 m .
b) Que lentrada sigui a travs del vestbul comunitari, el qual ha de complir els mnims que
indiquen aquestes Normes.
c) Que disposi de fumera per linterior de ledifici fins a la coberta.

2. Usos compatibles.
-

Hoteler. En edifici exclusiu.


Comer.
Oficina.
Restauraci.
Recreatiu musical. Noms els pertanyents al grup 2.
Lleure. Espectacle en la modalitat Cinema i Teatre. Jocs en la modalitat de recreatius i
esportius. Els jocs datzar sadmetran vinculats a una activitat hotelera, com a
complement de la mateixa, sempre que conformin una unitat de recinte.
Industrial. Nivell 4, sempre que sigui compatible i no generi molsties a ls principal
dhabitatge amb les limitacions de la seva regulaci especfica. Sadmetr la installaci
denergies renovables que no siguin per autoconsum en qualsevol planta de ledifici de
nova construcci o existent amb les limitacions de la seva regulaci especfica.
Serveis.
Aparcament.
Dotacional i/o equipamental. Administratiu, cultural, residncia collectiva o
comunitria, educatiu, sanitari-assistencial, esportiu i religis.

Article 260.- Diversos.


a)

No s'admet la continutat de les installacions industrials situades a l'rea d'influncia de


la CN-340.

b)

Els aparcaments en soterrani podran ocupar fins el 70 % del solar.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 186

CAPTOL 21.- CONSERVACI DE L'ESTRUCTURA URBANA.- (Clau 16)


Article 261.- Definici.
Aquesta zona comprn terrenys edificats segons caracterstiques especfiques, algun dells
catalogats, i s finalitat d'aquest POUM assegurar-ne la permanncia, i no admetre alteracions
de l'aprofitament existent ni de la disposici de volums.

Article 262.- Tipus dordenaci.


1. Es determinen dos subclaus que delimiten el grau de protecci de les caracterstiques
especfiques.
- Clau 16a. No admet cap tipus de transformaci de les condicions dedificaci o
esttiques existents. Quant a ls es podran implantar de nous sempre que es justifiqui el
manteniment de les condicions abans esmentades.
- Clau 16b. No admet cap tipus de transformaci de les condicions dedificaci o
esttiques existents. No obstant i atesa la seva ubicaci es considera que, mitjanant la
redacci dun Pla de Millora Urbana, puguin fer una petita ampliaci per ladequaci a nous
usos respectuosa amb ledificaci existent.
2. Les obres de reforma de les edificacions existents s'ajustaran als tipus d'ordenaci,
condicions d'edificaci i a l'estructura realment existent en cada unitat de zona.

REGULACI ESPECIAL XALETS DEL GRUP LA SALLE. (CLAU 16a)


-

L'alada mxima permesa ser de 2 plantes.


Les separacions entre els edificis i els carrers hauran de mantenir-se en la lnia actual
dels edificis.
Les separacions mnimes entre els edificis i les mitgeres laterals i posteriors seran de 3
metres de mitjana, sense que en cap punt la separaci pugui ser ms petita de 2
metres.

REGULACI ESPECIAL DE LA PLAA DE VERDAGUER. (CLAU 16a)


Aquesta ordenaci afecta tots els solars que van formar part de l'antic quarter de Sant Agust i
estan compresos entre els carrers de Sant Agust, Rambla Vella, carrer de Girona i part
posterior de les cases nmero 25 i 37 de la Rambla Nova i nmero 6 del carrer de Sant
Agust.
En aquest conjunt es diferencien dues zones: La zona A, que comprn la totalitat menys dels
solars situats a l'alineaci nord del carrer de Joan Maragall, en una longitud de 34,80 metres a
partir de la cantonada de la Rambla Vella, i la zona B, que comprn els solars que toquen al
carrer de Joan Maragall i a la Rambla Vella, entre la cantonada que formen ambdues i
l'esglsia de Sant Agust, exceptuats els que estan qualificats amb la clau 13a3 dantic
eixample de la Rambla Vella.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 187

Les alades a la zona A: L'alada reguladora de tots els edificis d'aquesta zona ser de 24,50
metres, comptats a partir de la cota de 0,00 establerta a l'angle sud-est de la plaa fins al cel
ras de l'ltima planta. L'alada obligatria entre planta i planta s la segent:
Planta baixa
6 Plantes pis

4,90 metres dalada


3,30 metres dalada

(a partir de la cota 0,00)

Per damunt de l'alada reguladora de 24,50 haur de prolongar-se la faana 1,40 metres i
haur de quedar rematada horitzontalment. Dins d'aquesta alada d'1,40 m, es comprendr el
gruix de l'ltim forjat, la cambra d'aire, les capes d'allants trmics i el material de coberta.
Alades a la zona B: L'alada reguladora de tots els edificis d'aquesta zona ser de 17 metres,
comptats a partir de la cota d'1,95 metres situada a la cantonada del carrer de Joan Maragall
amb la Rambla Vella. L'alada obligatria entre planta i planta s la segent:
Planta baixa
4 Plantes pis

4,00 metres dalada


3,30 metres dalada

(a partir de la cota 1,95)

A partir de l'alada de la planta baixa, als exteriors s'utilitzar l'aplacat de pedra artificial
buixardada de color blanc i la rajola vista formada per rajola borda prima i juntes d'un
centmetre, amb la disposici que s'assenyala als plnols.
L'alada i el tipus dels buits ser uniforme. Als pisos les llindes quedaran a 2,30 metres del
paviment. L'ampit de la finestra ser de 0,90 metres.
Els buits dels paraments de pedra artificial aniran envoltats amb el mateix material. Els dels
paraments formats amb totxo vist portaran una llinda de pedra artificial, en la forma que
indiquen els plnols.
Shaur de subjectar la possibilitat de fer balconades a la planta sisena al compliment de les
condicions segents:
a)
b)
c)
d)

Les dimensions i materials de les baranes seran les mateixes que de les plantes
inferiors.
Lampliaci vertical de les obertures per donar accs a la balconada requerir un
projecte unitari per a la totalitat dobertures de la plaa.
La collocaci de baranes shaur de fer per a tot el tram de volads continu, sense que
sigui possible noms per a una part del volads.
El sistema utilitzat per tancar la sortida a la balconada ser ladequat a la construcci
existent.

Les baranes de les balconades seran de ferro, amb barrots rodons de 16 milimetres
passamans de 40 x 8 milimetres.

Qualsevol dubte en la interpretaci d'aquestes Normes, haur de ser consultat a l'Ajuntament,


que el resoldr explcitament i expressament en cada cas i traslladar immediatament la
resoluci a tots els propietaris interessats.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 188

Article 263.- Condicions ds.


Sadmeten els usos segents :
1. s principal : Habitatge
2. Usos compatibles.
-

Hoteler. En edifici exclusiu.


Comer.
Oficina.
Restauraci.
Recreatiu musical. Noms els pertanyents al grup 2.
Lleure. Espectacle en la modalitat Cinema i Teatre. Jocs en la modalitat de recreatius i
esportius. Els jocs datzar sadmetran vinculats a una activitat hotelera, com a
complement de la mateixa, sempre que conformin una unitat de recinte.
Industrial. Nivell 4, sempre que sigui compatible i no generi molsties a ls principal
dhabitatge amb les limitacions de la seva regulaci especfica. Sadmetr la installaci
denergies renovables que no siguin per autoconsum en qualsevol planta de ledifici de
nova construcci o existent amb les limitacions de la seva regulaci especfica.
Serveis.
Aparcament.
Dotacional i/o equipamental. Administratiu, cultural, residncia collectiva o
comunitria, educatiu, sanitari-assistencial, esportiu i religis.

Article 264.- Condicions esttiques.


Les ampliacions o les reformes hauran de conservar el mateix carcter que l'edificaci existent.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 189

CAPTOL 22.- EDIFICACI ALLADA UNIFAMILIAR (Clau 17a).


Article 265.- Definici.
L'objecte d'aquestes Normes s establir les condicions de les edificacions allades unifamiliars.

Article 266.- Tipus dordenaci.


Sn d'aplicaci les disposicions sobre la tipologia dedificaci allada unifamiliar
Son daplicaci per aquestes edificacions els parmetres comuns (Ttol segon Captol primer), i
les especificacions d'ordenaci dedificaci allada (Ttol segon Captol quart).
En el cas que es requereixi la regulaci d'algun element que no hi estigui contingut, ser
d'aplicaci subsidiria la regulaci que hi ha per a altres tipus dordenaci.

Article 267.- Condicions de parcella.


Superfcie mnima de parcella i la llargada mxima de la faana.
a) s la del quadre que figura al final per a cada zona
b) Sadmeten superfcies i faanes de parcella inferiors, sempre que es tracti de solars
existents amb anterioritat a laprovaci inicial de la 1a Revisi i Adaptaci del Pla general (29
de juliol de 1982). Aquesta circumstncia haur dacreditar-se registralment. Tamb les que
s'ajustin a plantejament anterior o sigui conseqncia d'una parcellaci amb llicncia, i no hagi
experimentat tampoc segregacions posteriors.

Article 268.- Condicions d'edificaci.


1. ndexs d'intensitat d'edificaci.
a) Els ndex per parcella sn els que figuren en el quadre aplicat sobre la superfcie de la
parcella neta.
b) No obstant lanterior, les finques amb front a la Via Augusta fins al vial daccs a platja de
lArrabassada que varen deixar ocupar els terrenys de manera anticipada per tal de
possibilitar i facilitar lampliaci i la reurbanitzaci daquesta Via, ja estiguessin en un sl
urb directe o formessin part dun polgon dactuaci que no shagus reparcellat, tindran
dret al sostre que els hi correspondria dacord amb la superfcie bruta de la parcella i
segons el sostre relatiu a la seva qualificaci. En el supsit que la parcella ja estigus
edificada, aquesta tindr dret al sostre addicional sobre el sl ocupat anticipadament relatiu
tamb dacord amb la seva qualificaci en el moment de locupaci (En especial, el polgon
dactuaci 25). En aquest supsit shaur dacreditar que la cessi dels terrenys sha fet
efectiva i que sha inscrit en el Registre de la propietat.
c) Quant a l'edificabilitat, els porxos es comptaran com el 50% de la seva superfcie
projectada.
2. L'alada reguladora mxima.
a) En general, i llevat que es determini una altra cosa per a una subzona concreta, l'alada
mxima de les edificacions ser de 8 metres i el nombre de plantes, dues. s a dir, planta
baixa i una planta pis. En el cas de coberta plana, s'admetr que l'edificaci principal, en un

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 190

deu per cent de la seva superfcie mxima docupaci, pugui arribar a l'alada de 9,65
metres. Aquesta possible segona planta compatibilitzar als efectes del sostre edificable.
b) En el cas de coberta inclinada, les golfes resultants podran ser habitables i computaran
als efectes de ledificabilitat. La seva superfcie en planta no podr ser superior a un ter de
la planta immediatament inferior. El carener se situar a una alada mxima de 9,50 metres
respecte el punt daplicaci de lalada reguladora de ledifici.
c) Lalada mxima de les construccions auxiliars ser de 3 metres.
3. Aparellament.
a) S'admet l'aparellament d'edificacions, fins i tot en dues parcelles independents, sempre
que es presenti un projecte conjunt i els habitatges es construeixin de manera simultnia. s
a dir, els habitatges s'hauran de construir en una sola etapa.
b) L'aparellament s obligatori quan preexisteixi una edificaci construda segons aquestes
pautes i amb mitgeres vistes.
c) En cap cas l'aparellament no implica altra variaci de les condicions d'edificabilitat de la
parcella o de l'edificaci llevat de la no aplicaci del parmetre de separaci de parti sobre
el qual tingui lloc l'aparellament.
4. Ocupaci mxima
a) Ser per a cada zona la que figura en el quadre resum, aplicat sobre la projecci
horitzontal de la parcella.
b) Quant a l'ocupaci s'entendr que la projecci del porxo constitueix ocupaci del solar.
5. Separacions a lmits.
Seran les que s'indiquen en el quadre per a cada zona.
6. Cossos sortints.
Shauran de separar les distancies mnimes. Els rfecs podran volar fins a 0,90 m dins
daquesta separaci.
7. Nombre dhabitatges.
Noms es podr edificar un habitatge per parcella. En el cas de parcelles superiors a la
mnima es podr construir un habitatge per cada unitat de superfcie mnima sencera.

Article 269.- Condicions d's.


1. s principal: Habitatge unifamiliar.
2. Usos compatibles.
a.
b.
c.
d.

Tots aquells que siguin compatibles amb ls principal dhabitatge i al servei dels
habitants com son despatxos professionals, i anlegs.
Oficina.
Restauraci.
Hoteler

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 191

e.

Dotacional: cultural, educatiu, esportiu, sanitari-assistencial i escola bressol, Sempre


que sigui en edifici exclusiu i que no generi impacte paisatgstic per les seves grans
dimensions que puguin provenir de lagrupaci de vries parcelles.

Article 270.- Condicions esttiques.


1. La composici esttica de ledifici ser lliure, en correspondncia amb el seu entorn, el
paisatge de la zona, i la regulaci esttica daquestes Normes.
2. No s'admetran edificacions construdes amb materials pobres o mal ponderats, ni aquelles
que, pels seus volums, desentonin del conjunt.
3. Les faanes de les edificacions secundries, com garatges, etc., seran tractades amb
anlogues qualitats a les de l'edificaci principal.
4. No s'admetran edificacions amb coberta de fibrociment, teula negra, xapa metllica o
d'altres de qualitat. No sadmeten cobertes amb pendents superiors al 30 %.
5. No sadmeten les cases de fusta amb esttica dalta muntanya.
6. No s'admetran dipsits d'aigua elevats exempts de l'edificaci ni servomotors si no es
justifiquen per l'excepcional qualitat del seu projecte.
7. En les zones de bosc urbanitzat, la composici esttica dels edificis s'haur d'ordenar
dacord amb el carcter del paisatge i es procurar conservar la vegetaci existent en el lloc de
que es tracti, i els arbres que es replantin seran autctons.

Article 271.- Diversos.


1. Els espais lliures es regiran segons la regulaci despais enjardinats establerta en aquestes
normes.
2. Les tanques a vial o vens es regulen segons les condicions recollides en lordenaci
dedificaci allada.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 192

Article 272.- Quadre de caracterstiques especials.

CLAU

CIUTAT JARD UNIFAMILIAR ALLADA - Clau 17a


CONDICIONS DE
OCUPACI
SEPARACIONS
PARCELLA
Amplada
Parcella
Edificac. Construc.
mnima
Faana Partions
mnima
principal auxiliars
faana

0,50
2
2
m st/m s
0,50
2
2
m st/m s
0,50
2
2
m st/m s

8m
(PB+1)
8m
(PB+1)
8m
(PB+1)

3m

0,50
2
2
m st/m s

8m
(PB+1)

4m

4m

0,33
2
2
m st/m

4m

4m

0,3 m st/m

8m
(PB+1)
8m
(PB+1)

17a1

400 m

14 m

40%

2,5%

3m

2m

Vileta de
Mar 17a1

400m2

14m

40%

No

3m

2m

16 m

30%

2,5%

4m

3m

16m

30%

2,5%

4m

18 m

25%

2,5%

20 m

20%

2,5%

17a2

600 m

Edificaci
neta

Alada
reguladora
Alada i
nombre
Plantes

17a2*
Sant
Salvador

480m
(aparellada)
2
600m allat

17a3

900 m

17a4

1.200 m

La Mra
14a2

600 m

17a6

15 m

40%

2,5%

4m

3m

600m

16m

30%

2,5%

4m

3m

17a7

800m

18m

25%

No

3m

4m

17a8
Cala
Tamarit

900m

16m

30%

No

4m

3m

p.1,3,4
0,3666
p.2 0,4666
2
2
m st/m s
0,30
2
2
m st/m s
0,33
2
2
m st/m s
0,28
2
2
m st/m s

8m
(PB+1)
8m
(PB+1)
8m
(PB+1)
8m
(PB+1)

Per a la clau 17a8, sn daplicaci les determinacions particulars contingudes als Estudis de
detall aprovats dins lmbit de lantic Pla parcial PP-31 Cala Tamarit.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 193

CAPTOL 23.- EDIFICACI ALLADA PLURIFAMILIAR (Clau 17b).


Article 273.- Definici.
L'objecte d'aquestes normes s establir les condicions d'edificaci de l'edificaci allada de tipus
plurifamiliar. Sadmet tamb la disposici de les edificacions en filera

Article 274.- Tipus dordenaci.


Sn d'aplicaci les disposicions sobre el tipus dordenaci de ledificaci parmetres comuns
(Ttol segon Captol primer), i les especificacions d'ordenaci dedificaci allada (Ttol segon
Captol quart). En el cas que es requereixi la regulaci d'algun element que no hi estigui
contingut, ser d'aplicaci subsidiria la regulaci que hi ha per a altres tipus.

Article 275.- Condicions de parcella.


La superfcie mnima de les parcelles i la llargada mnima de faana de cada subzona s la
que figura al quadre annex.
a) En el cas de parcelles de superfcie superior a la mnima, el nombre mxim dhabitatges per
parcella ser el que correspongui, en cada cas, al quocient entre la superfcie de la parcella i
mdul obtingut dividint la parcella mnima pel nombre dhabitatges mxims.
b) Sexceptua el compliment dels parmetres de parcella mnima i faana mnima, sempre que
es tracti de solars existents amb anterioritat a laprovaci inicial daquest POUM i extrem
sacrediti registralment. Tamb en els
que s'ajustin al planejament anterior o sigui
conseqncia d'una parcellaci amb llicncia, i no hagi experimentat tampoc segregacions
posteriors.
c) Igualment, en el cas de parcelles existents que no assoleixin la superfcie de parcella
mnima exigida, es podran edificar en nombre mxim dhabitatges que resulti daplicar, en cada
cas que correspongui, els mltiples enters del mdul obtingut dividint la parcella mnima pel
nombre d'habitatges mxims en cada subzona.

Article 276.- Condicions d'edificaci.


1. Edificabilitat.
Els ndexs dedificabilitat mxima per parcelles sn els que figuren en el quadre.
2. Nombre mxim d'habitatges.
a) El nombre mxim dhabitatges per parcella ser el que figura en el quadre resum.
b) En el cas de parcelles de superfcie superior a la mnima, el nombre mxim d'habitatges
per parcella ser el que correspongui, en cada cas, als mltiples enters del mdul obtingut
dividint la parcella mnima pel nombre d'habitatges mxims.
3. Ocupaci.
Ser la que figura en el quadre annex.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 194

4. Separacions a lmits.
Seran les que figuren en el quadre annex.
No obstant lanterior, s'admet l'aparellament d'edificacions de dues parcelles independents,
sempre que es presenti un projecte conjunt i els habitatges es construeixin de manera
simultnia. s a dir, els habitatges s'hauran de construir en una sola etapa.
5. Nombre mxim dhabitatges per filera.
Es fixa en 6 habitatges.
6. Cossos sortints.
Qualsevol tipus de sortint, balconada, terrassa, mirador, excepte els rfecs, haur de
guardar les distncies reglamentries.
7. Construccions auxiliars.
Segons quadre.

Article 277.- Condicions d's


1. s principal : Habitatge plurifamiliar o plurifamiliar en filera.
2. Usos compatibles.
Sadmeten els segents :
-

Hoteler. En edifici exclusiu.


Comer.
Oficina.
Restauraci.
Recreatiu musical. Noms els pertanyents al grup 2.
Lleure. Espectacle en la modalitat Cinema i Teatre. Jocs en la modalitat de recreatius i
esportius. Els jocs datzar sadmetran vinculats a una activitat hotelera, com a
complement de la mateixa, sempre que conformin una unitat de recinte.
Serveis.
Aparcament.
Dotacional i/o equipamental. Administratiu, cultural, residncia collectiva o
comunitria, educatiu, sanitari-assistencial, esportiu i religis.

Article 278.- Condicions esttiques.


1. Per tal de conservar la unitat i coherncia arquitectniques dels projectes, shaur de
redactar un nic projecte bsic de totes les cases en filera construbles en cada parcella
2. La composici esttica de ledifici ser lliure, en correspondncia amb el seu entorn, el
paisatge de la zona, i la regulaci esttica daquestes Normes.
3. No s'admetran edificacions construdes amb materials pobres o mal ponderats, ni aquelles
que, pels seus volums, desentonin del conjunt.
4. Les faanes de les edificacions secundries, com garatges, etc., seran tractades amb
anlogues qualitats a les de l'edificaci principal.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 195

5. No s'admetran edificacions amb coberta de fibrociment, teula negra, xapa metllica o


d'altres de qualitat pobre, llevat d'expressa autoritzaci quan, no siguin visibles des de lexterior,
es puguin acceptar. No sadmeten cobertes amb pendents superiors al 30 %
6. No sadmeten les cases de fusta amb esttica dalta muntanya.
7. No s'admetran dipsits d'aigua elevats exempts de l'edificaci ni servomotors si no es
justifiquen per l'excepcional qualitat del seu projecte.
8. En les zones de bosc urbanitzat, la composici esttica dels edificis s'haur d'ordenar
dacord amb el carcter del paisatge i es procurar conservar la vegetaci existent en el lloc de
que es tracti, i els arbres que es replantin seran autctons.

Article 279.- Diversos.


1. Lespai lliure sordenar segons la regulaci despais enjardinats establerta en aquestes
normes.
2. Les tanques a vial o vens es regulen segons les condicions recollides en lordenaci
dedificaci allada.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 196

Article 280.- Quadre de caracterstiques. Edificaci allada plurifamiliar - clau 17b


Qualificaci

Subzona

Condicions de
parcella

Superfc
mnima

Ocupaci
Mxima

Separacions
Mnimes

Edif
aux.

Fa
ana

P
ar
ti *Entre
o
edif
n
s
m
m

Faan
a
Edif
mnim prin.
a

Edific.
Mxima

Densitat
Mxima

Agrup
mxima

Alada i nombre
mxim de plantes

Edificab
neta

Densitat

Agrup
mxima
habitatge

m/m

Habitatge/m

Alada
mxima

Nombre
Mxim
de
plantes

17b0
17b1
17b2

1.000
1.000
1.000

m
Plnol
14
1:2.00
0
18
18
18

17b3

2.000

24

20

0,33

PB+1PP

17b4

2.500

30

18

PB+1PP

1.000

20

50

no

1/3
h

3
PI-130m
PII- 160m
PIV-140m

La Mra
apartamental

0,33
PI -0,80
PII- 0,50
PIV-0,83

10,50

PB+2PP

40

40

no

1/3
h

PIII 0,83
PV 0,49

10,50

PB+2PP

20

40

no

1/3
h

PIV 0,5

1/400m

PB+1PP

400

15

MP
PE
UA
27

MP
PE
UA
27

Modific.
Puntual PE
UA 27

Modific.
Puntual PE
UA 27

10,50

MP PE
UA-27

400

14

35

no

0,5

1/400
4/1.600 m sl
net

10,5

PB+2

1.000

18

60

no

Pot
ser
0

1,65

1/100 m
sostre

17,50

PB+4

1.000

18

40

no

0,60

1/200m
sl net

PB+1PP

550

16

30

0,50

1/275m
sl net

PB+1PP

800

18

45

no

0,70

1/200m
sl net

PB+1+G

no

La resultant

1/100m
de sostre

13

PB+3

no

0,5

1/200m
sl net

10,50

PB+2

no

0,83

19,75

PB+5

17b0C Cossis

La Mra
apartamental
filera
La Mra
bungalow
17b6
17b8
PA 24-a
PA 24-b
17b11
Casa St.
Josep Pa-64
Sud cementiri
Pa-59
17b12
Parcelles
IborraPA-102
17b13
Colls Majors
PA 76
17b14
Colls Majors
Cala Romana
PA 75
17b15
Xalets del
Tennis
17b16
Cala Tamarit

17b17
Sant Salvador

Plnol 14
1:2.000

600

50

no

0,80

Plnol 14
1:2.000

10,50

PB+2PP

50
50
50

no
no
no

4
4
4

4
4
4

6
6
6

1,00
0,62
0,50

8
8
6

8
10,50
8

PB+1PP
PB+2PP
PB+1PP

La
Lexistent
Lexist
result
Es podran fer
ent
ant
agrupacions
1.000

Lexistent

20

30

50
en
Lexist PB i
30
ent
en
PP

MP PE
UA 27

* les separacions mnimes entre edificacions ser daplicaci quan es tracti de faanes
principals. Quan es tracti de testers on les obertures no corresponguin a estances principals,
com sn els safareigs, sanitaris, etc... aquesta separaci es podr reduir i no ser daplicaci.
Sn daplicaci les determinacions particulars contingudes als Estudis de detall aprovats dins
lmbit de lantic Pla parcial PP-31 Cala Tamarit.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 197

Article 281.- CONDICIONS ESPECIALS DE LA MRA


1. Apartamental.
Tipus dordenaci segons ordenaci dedificaci allada
a) Separacions:
Els edificis, fins i tot els seus cossos sortints tancats, se separaran dels lmits de la
parcella com a mnim un ter de la seva alada real sobre lexplanaci resultant. En cap
cas, aquesta separaci ni la dels cossos sortints no ser inferior a 3 metres.
La separaci entre blocs d'una mateixa parcella es regir per la regulaci general
daquestes Normes.
Podr adossar-se l'edificaci d'un lmit en les condicions generals d'aparellament.
b) Nombre mxim d'habitatges:
Per a cada parcella, el nombre mxim d'habitatges ser el que s'assenyala en el quadre
per a cada unitat superficial.
Si es construeix un semisoterrani, comptar com una planta a l'efecte del cmput de
nombre mxim de plantes.
c) Usos:
1. s principal : Residencial, en habitatge plurifamiliar, o unifamiliar en filera.
2. Usos compatibles.
Sadmeten els segents :
-

Hoteler. En edifici exclusiu.


Comer.
Oficina.
Restauraci.
Recreatiu musical. Noms els pertanyents al grup 2.
Lleure. Espectacle en la modalitat Cinema i Teatre. Jocs en la modalitat de
recreatius i esportius. Els jocs datzar sadmetran vinculats a una activitat hotelera,
com a complement de la mateixa, sempre que conformin una unitat de recinte.
Serveis.
Aparcament.
Dotacional i/o equipamental. Administratiu, cultural, residncia collectiva o
comunitria, educatiu, sanitari-assistencial, esportiu i religis.

2. Filera.
a) Les parcelles mnimes seran les segents:
Polgon 3.- La definida en el plnol d'alineacions i parcellaci, amb una superfcie
d'11.066 m2.
Polgon 5.- La definida en el plnol d'alineacions i parcellaci, amb una superfcie de
17.000 m2

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 198

b) El tipus d'edificaci ser el d'edificaci allada exempta a l'interior de la parcella formant


filera amb habitatges que formin una unitat arquitectnica.
c) L'ordenaci volumtrica concreta i especfica vindr donada pel Pla de millora urbana de
tota la parcella.
d) Al Polgon 5, l'edificaci no podr sobrepassar els lmits definits en el Pla d'Alineacions i
Parcellaci. Per a aquesta zona, la forma i els lmits de les edificacions representades en el
Pla d'Alineacions i Parcellaci tenen carcter orientatiu.
e) Usos :
1. s principal : Residencial, en habitatge, plurifamiliar o unifamiliar en filera.
2. Usos compatibles.
Sadmeten els segents :
-

Hoteler. En edifici exclusiu.


Comer.
Oficina.
Restauraci.
Recreatiu musical. Noms els pertanyents al grup 2.
Lleure. Espectacle en la modalitat Cinema i Teatre. Jocs en la modalitat de
recreatius i esportius. Els jocs datzar sadmetran vinculats a una activitat hotelera,
com a complement de la mateixa, sempre que conformin una unitat de recinte.
Serveis.
Aparcament.
Dotacional i/o equipamental. Administratiu, cultural, residncia collectiva o
comunitria, educatiu, sanitari-assistencial, esportiu i religis.

3. Bungalow.
a) Separacions:
Segons quadre. La separaci entre blocs d'una mateixa parcella es regir per la
regulaci general daquestes Normes. Podr adossar-se l'edificaci d'un lmit en les
condicions generals d'aparellament
b) Per a cada parcella, el nombre d'habitatges ser el d'un habitatge per cada 400 m2.
c) Els tipus d'edificaci permesos sn els habitatges adossats en filera (bungalow), amb un
mxim de 6 habitatges per filera.
d) Usos:
1. s principal : Residencial, en habitatge unifamiliar.
2. Usos compatibles.
Sadmeten els segents :
-

Hoteler. En edifici exclusiu.


Comer.
Oficina.
Restauraci.
Recreatiu musical. Noms els pertanyents al grup 2.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 199

Lleure. Espectacle en la modalitat Cinema i Teatre. Jocs en la modalitat de


recreatius i esportius. Els jocs datzar sadmetran vinculats a una activitat hotelera,
com a complement de la mateixa, sempre que conformin una unitat de recinte.
Serveis.
Aparcament.
Dotacional i/o equipamental. Administratiu, cultural, residncia collectiva o
comunitria, educatiu, sanitari-assistencial, esportiu i religis.

4. Apartamental i comercial.
a) El sostre mxim per a tota la zona s de 5.000 m2, que correspon a un ndex
d'edificabilitat d'1,7241 m/m.
b) El nombre d'habitatges queda limitat a 18 habitatges en el conjunt de les parcelles
definides en el plnol de zonificaci.
c) Tipus d'edificaci permesos:
Edificaci contnua en planta baixa amb o sense porxos i possibilitat de reculada de la
faana a la planta tipus.
L'alada mxima ser de 8 metres corresponents a planta baixa comercial i planta pis
d'habitatges.
d) Usos:
1. s principal : Residencial, en habitatge, en planta pis
2. Usos compatibles.
Sadmeten els segents :
-

Hoteler. En edifici exclusiu.


Comer.
Oficina.
Restauraci.
Recreatiu musical. Noms els pertanyents al grup 2.
Lleure. Espectacle en la modalitat Cinema i Teatre. Jocs en la modalitat de
recreatius i esportius. Els jocs datzar sadmetran vinculats a una activitat hotelera,
com a complement de la mateixa, sempre que conformin una unitat de recinte.
Serveis.
Aparcament.
Dotacional i/o equipamental. Administratiu, cultural, residncia collectiva o
comunitria, educatiu, sanitari-assistencial, esportiu i religis.

Article 282.-

REGULACI ESPECIAL DE LANTIGA UNITAT DACTUACI 27,


VIA AUGUSTA. Clau 17b6.

s daplicaci lordenaci de Ciutat Jard Plurifamiliar (Clau 17b6-14a2). Tamb hi sn


permeses les construccions unifamiliars. Aquesta clau s lnica aplicable a la totalitat dilles
que configuren lmbit de la antiga UA 27 de la Via Augusta.
1. En tot all no relacionat en aquesta normativa seran daplicaci les disposicions generals
contingudes a la clau referida. Les illes C, D i E compten amb una regulaci especfica referent
a les alries. (Apartat 14).

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 200

2. Superfcie mnima.
El pla especial de lantiga Unitat dactuaci 27 fixa un nombre dhabitatges i sostre per illa. El
projecte de reparcellaci determina exactament ledificabilitat i nombre dhabitatges que
sassigna a cada parcella. Als efectes operatius sestableix un mnim segregable de 400 m2,
sempre que compleixi un mnim de 15 metres de faana.
3. Ocupaci de ls principal.
Locupaci mxima ser del 35% per tots els conceptes per a s dhabitatge, admetent-se fins
al 55% per altres usos, sempre que en aquest segon cas, tota ledificaci es dediqui al mateix
s (altres usos admesos).
A partir de la consideraci de soterranis segons les ordenances generals, i essent que aquests
no tenen regulat laprofitament, es limita la seva ocupaci en planta al 55% de la superfcie neta
de la finca resultant, mantenint les separacions mnimes a qualsevol lmit de parcella.
Com a mnim el 20% de la parcella neta ser enjardinat, o lliure.
Es recomana disposar dun mnim dun arbre per cada 20 m2 de sl, que seran principalment
especies autctones. tamb es recomana disposar duna cisterna de recollida daiges pluvials
per al reg de les zones enjardinades.
4. Separacions.
Les separacions de ledificaci seran les segents:
A faana i vens:
Entre edificacions:

4 metres
5 metres

5. Alada reguladora.
Lalada reguladora mxima ser de 10,50 metres, equivalent a PB+2PP. En general samidar
des del centre geomtric de locupaci en planta de ledificaci, llevat de les illes C, D i E que
es regulen segons les regles dalineacions a vial. Lelement torre perms a la modelaci t uns
condicionants propis. (Veure apartat 11.1)
6. Agrupaci mxima dedificacions.
En el supsit dedificacions en filera aquestes agruparan un mxim de 6 habitatges. Per a la
tipologia de plurifamiliar amb jard shaur de desenvolupar en composici de blocs allats
seguin el nombre de blocs indicat en el plnol 4.2, modelaci indicativa del Pla Especial.
7. Elements sortints.
Qualsevol tipus de sortint: balc, terrassa, mirador, ..., excepte els rfecs, haur de guardar les
distncies reglamentries.
8. Condicions daprofitament (edificabilitat i nombre dhabitatges).
Seran les recollides al Quadre de la modificaci puntual del PE - UA 27.
Drets dedificabilitat, que tamb es troben al Plnol 4.1 aprofitaments.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 201

ILLA A
Superfcie sl net
Sostre mxim edificable
Nombre mxim dhabitatges
ndex edificabilitat neta

Parmetres edificatoris
6.280 m
3.102 m
15 habitatges
0,4939 m/m

ILLA B
Superfcie sl net
Sostre mxim edificable
Nombre mxim dhabitatges
ndex edificabilitat neta

Parmetres edificatoris
15.975 m
9.012 m
44habitatges
0,5641 m/m

ILLA C
Superfcie sl net
Sostre mxim edificable
Nombre mxim dhabitatges
ndex edificabilitat neta

Parmetres edificatoris
8.246 m
4.690 m
24 habitatges
0,5687 m/m

ILLA D
Superfcie sl net
Sostre mxim edificable
Nombre mxim dhabitatges
ndex edificabilitat neta

Parmetres edificatoris
14.064 m
7.699 m
38 habitatges
0,5474 m/m

ILLA E
Superfcie sl net
Sostre mxim edificable
Nombre mxim dhabitatges
ndex edificabilitat neta

Parmetres edificatoris
8.259 m
4.578 m
23 habitatges
0,5543 m/m

TOTAL PLA ESPECIAL ANTIGA UNITAT ACTUACI 27


Superfcie sl net
Sostre mxim edificable
Nombre mxim dhabitatges
ndex edificabilitat neta

Parmetres edificatoris
52.824 m
29.081 m
144 habitatges
0.5505 m/m

La modificaci de sostre o densitat per illa comportar modificar el Pla Especial.


En qualsevol daquests supsits de modificaci, la documentaci tcnica que acompanyi la
sollicitud haur de justificar que el nou sostre i/o nombre dhabitatges assignats a les illes
implicades no superen linicial i que es respecten els lmits mxims establerts per a tot lmbit
del Pla. Tanmateix sinclour un quadre actualitzat on es reculli el nombre dhabitatges i
ledificabilitat assignada a cada illa, que contempli les variacions que shagin produt.
9. Condicions ds.
1. s principal : habitatge, plurifamiliar, plurifamiliar en filera i unifamiliar.
2. Usos compatibles.
a)
b)
c)
d)
e)

Hoteler.
Establiments del Grup 0 i 1.
Comercial
Educatiu
Sanitari assistencial

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 202

10. Condicions esttiques.


Cada parcella estar projectada en un nic Projecte Bsic i cada edifici independent
sexecutar en una etapa nica per evitar mitgeres vistes, per tal de crear una homogenetat
edificatria.
No sadmetran edificacions construdes amb materials pobres o mal ponderats, ni aquelles que
pels seus volums desentonin del conjunt. Les faanes de les edificacions secundries seran de
la mateixa qualitat que les principals.
11. Modelaci.
Llevat de tipologies unifamiliars (allades, aparellades a dos, o en filera ), quan lopci escollida
sigui plurifamiliar, el nombre dedificis exempts per parcella ser el que es dibuixa al plnol 4.2
modelaci indicativa.
Quan la opci escollida sigui la modelaci recollida al Pla especial dOrdenaci, els parmetres
a seguir sn els segents:
11.1. Edifici torre:
-

2
Ledifici - torre tindr una planta sensiblement quadrada de 125 m com a mxim,
estar situada al permetre de ledificaci base i estar maclat amb ell amb un
decalatge mnim d1,50 m en faana.
La seva alria mxima ser de, 13,00 metres, corresponent a PB+3PP, fins al
darrer forjat o arrancada de la coberta.
La coberta indicativament ser a quatre vessants amb un 30% de pendent i uns
rfecs de 60 centmetres, i en aquest cas el material teula rab. Sadmeten altres
tipus de coberta integrades amb ledifici base, evitant o minimitzant laparici de
badalots descala i ascensors per sobre dels glibs generals de ledifici
Els tancaments de la torre seran preferentment a base dobra vista de fbrica de
ma vermell, sadmeten tamb altres materials nobles seguin la composici i
materials de ledifici base.
Lalada mnima de paviment a paviment ser de 3,00 metres.

11.2. Edifici base:


-

La volumetria i composici de ledifici annex a la torre ser lliure, els lmits marcats
sn indicatius de forma sensiblement rectangular.
Lalria mxima ser de 10,50 metres, corresponent a PB+2PP, essent lalada
mnima de paviment a paviment 3,15 metres.

12. Diversos.
El Projecte dUrbanitzaci estableix i disseny la tanca i/o mur de contenci exterior unitaris per
a tot lmbit de la UA. Per illes senceres els propietaris podran proposar un model alternatiu.
13. Altres parmetres dordenaci
Per a qualsevol altre parmetre no regulat especficament en aquest document seran
daplicaci subsidiria les determinacions de les normes daquest POUM.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 203

14. Regulaci especfica illes C, D i E.


14.1.- Illa E:
Lespecial situaci topogrfica de lilla E requereix un complement especfic per tal digualar
el ms possible la seva situaci respecte les altres finques de la UA.
La topografia actual, i la futura encara ms, deixen aquesta illa en una situaci deprimida,
tant respecte de la Via Augusta com del Ferrocarril i del nou vial lateral. El pas inferior sota
la Via Augusta del carrer de Joan Fuster del PP 20 fins arribar a la platja, que obligar a
aixecar la cota del pont actual agreujar encara ms la situaci.
Per aquesta illa les alries sobtindran per aplicaci de la normativa relativa a alineacions a
vial per tal que puguin ser preses des del de la mitjana de les alineacions respectives, o des
del centre geomtric de locupaci en planta baixa, triant el promotor la que consideri ms
favorable. Aix permetr, si ms no, equiparar els edificis resultants als situats ms amunt.
Laplicaci daquesta Ordenana pensada per edificacions alineades a carrer pot produir uns
certs anacronismes al aplicar-ho a edificacions allades. Aix doncs saplicar per zones a fi
de corregir les grans diferncies dalries existents a la crulla de lactual pont sobre el
barranc de les Terres Cavades (veure detall en plnol nmero 4 de la modificaci del PE.).
Es defineix una lnia o fondria mxima de 30 metres respecte de Via Augusta fins a la
bisectriu de les alineacions de la mateixa Via Augusta amb el nou vial sobre el barranc.
Aquests lmits configuren una Zona que anomenarem A. Una segona faixa, parallela a
lanterior, de 20 m damplada constituir la zona B. La resta dilla configurar la zona C. Com
s dit la zona A es regir per la normativa dalineacions a vial, prenent com a referncia la
rasant definitiva de la Via Augusta. La zona C es regir per les faanes dels nous vials
prenent-los com a faana desenvolupada. Per ltim, a la zona B sobtindran les alries com
a promig de les anteriors.
La planta baixa shaur de situar amb els marges establerts per les ordenances generals,
respecte de les rasants aix definides.
Els volums inferiors tindran la consideraci de soterranis i la seva projecci no superar el
55% de la superfcie neta del solar resultant. Per a laplicaci daquest criteri quant a les
determinacions dalries ser obligatria laportaci de terres per a la anivellaci total de la
finca, fins a les cotes determinades pels carrers. Els talussos tindran una proporci mxima
de 1:2 (1: alria, 2:base).
14.2.- Illes C i D:
Samplia laplicaci de la regulaci especfica de lilla E a les illes C i D. En tractar-se de
terrenys ms uniformes, no cal com al cas anterior, determinar diferents subzones. s
suficient amb les ordenances vigents del POUM en all relatiu a regulaci dalries segons
alineaci a vial. Malgrat tot, si en results ms favorable, saplicar la regulaci dalries
segons les normes dedificaci allada.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 204

CAPTOL 24.- ZONA DE TRANSFORMACI D'S.- (Clau 18).


Article 283.- Definici i regulaci.
Comprn terrenys destinats actualment a usos no adequats per lentorn on es troben i pel quals
s preveu un canvi d's que aquest Pla dordenaci contempla de forma expressa.
Ser daplicaci el que sestableix a la zona de transformaci dusos regulada a la clau que se li
assigni 18*
Correspon a lenclau residencial de la zona del Tria que mentre no es procedeixi a la seva
transformaci cap a s terciari, els habitatges existents no es consideraran disconformes.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 205

CAPTOL 25.-

REGULACI DE LES ZONES (CLAU 19):


INDUSTRIAL
TERCIRIA
DE TRANSFORMACI DS DEL PDUAIT

Article 285.- Objecte.


L'objecte d'aquestes ordenances s establir les condicions d'edificaci de les zones industrials,
terciries i/o de transformaci ds del Pla Director urbanstic de les activitats Industrials i
Turstiques del Camp de Tarragona, aprovat definitivament el 31 de juliol de 2003, publicat al
DOGC nmero 3973, de 23 de setembre de 2003. 13. Sn d'aplicaci les disposicions sobre el
tipus dordenaci segons edificaci allada. En el cas que es requereixi la regulaci d'algun
element que no estigui previst, ser d'aplicaci subsidiria la regulaci que hi ha per a d'altres
tipus dordenaci.

Article 286.- Parcellacions, edificacions, i activitats disconformes amb el planejament.


Totes aquelles edificacions, parcellacions i activitats actualment existents en zones que aquest
POUM qualifica amb aquesta clau 19 de zones industrials, terciries i/o de transformaci ds
del Pla Director urbanstic de les activitats Industrials i Turstiques del Camp de Tarragona, les
quals no acompleixin amb els parmetres edificatoris, de parcella mnima i ds previstos en
aquest POUM, i sempre que aquestes existissin abans de laprovaci inicial daquest POUM,
no es consideraran disconformes i, en conseqncia els edificis i les activitats existents podran
ser objecte modernitzaci i si s el cas increment de volum.
Igualment, si es tracta duna nova edificaci, encara que la parcella no sacompleixi amb la
superfcie mnima exigida i si aquesta tamb s existent abans de laprovaci inicial daquest
POUM, la resta de parmetres edificatoris, shauran dajustar als previstos a la normativa
daquest POUM.

Article 287.- Condicions de solar i planta.


1. S'estableixen com a parcella mnima indivisible lestablerta per a cada subzona o subclau
(19*) i que es resumeix i figura en el quadre resum annex.
Es permet l'agrupament de parcelles per formar-ne una de majors dimensions. L'agrupaci no
eximeix del compliment de totes les prescripcions establertes en les presents normes.
Es permet la divisi de parcelles sempre que aquesta divisi no representi un increment dels
aprofitaments de la finca a la fixada per la normativa i, aix mateix, la nova divisi compleixi les
condicions d'accs, serveis, etc.
2. S'estableix, com a ocupaci mxima de l'edificaci respecte de la parcella la que figura en
el quadre resum annex.

13
Pla director de les activitats industrials i turstiques del Camp de Tarragona: Aprovaci definitiva el 31 de juliol de 2003,
publicat al DOGC nmero 3973, de 23 de setembre de 2003.
-El Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques va dictar, en data 24 de gener de 2005, resoluci publicada al DOGC
nmero 4335 de 3 de mar de 2005, d'estimaci parcial de diversos recursos de reposici formulats contra lanterior
resoluci daprovaci definitiva, tot implicant la seva modificaci.
Posteriorment es va presentar un recurs contencis administratiu contra la resoluci del CPTOP que va estimar en part els
recursos de reposici interposats contra la resoluci del CPTOP que va aprovar definitivament el Pla director urbanstic de
les activitats industrials i turstiques del Camp de Tarragona: publicat al DOGC nmero 5461, de 9 de setembre de 2009.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 206

3. Les separacions a lmits de parcella seran les que figuren en el quadre resum annex. Est
prohibit fer servir els espais de separaci entre edificacions dins de la mateixa parcella com a
dipsits de materials i abocadors de deixalles.
4. Sadmeten parets mitgeres entre parcelles confrontants, sempre que formin una unitat de
composici, el conjunt de la qual sigui de forma regular, que guardi la separaci de partions
generals assenyalades amb les altres parcelles immediates i que resolgui laccs de vehicles
pesants a cadascuna de les naus adossades al conjunt. A ms hauran de complir amb els
altres requisits daquestes normes.
5. Les alineacions dels fronts de faanes i les lnies mitgeres laterals, objecte de separacions,
es materialitzaran amb tanca tipus, excepte en els llocs d'accs a les indstries, que hauran de
cobrir-se amb portes practicables i alada mxima ser de 2 metres.

Article 288.- Condicions d'edificaci.


1. El volum total edificable ser el que s'indica per a cada subzona i que figura en el quadre
resum annex.
2. Lalada reguladora mxima ser la que s'indica per a cada subzona i que figura en el
quadre resum annex. Lalada samidar des de la rasant de la plataforma danivellaci
acabada fins el punt darrencada per la formaci de la coberta, la pendent de la qual, podr
superar un mxim de 2 metres de lesmentada alada en el carener, sense que aix suposi
augment del volum.
3. S'hi permeten plantes soterrnies, les quals obligatriament no podran ultrapassar
locupaci mxima de la parcella determinada per les distancies lmits a parti.
4. S'hi permeten patis oberts o tancats:
-

La dimensi mnima dels patis tancats de ventilaci que no donin a estatges ni locals de
treball (Zones de pas, magatzems....) no ser mai inferior a 4 metres i shaur de poder
inscriure un cercle el dimetre del qual disposi de com a mnim 2 metres.
La dimensi mnima dels patis tancats dilluminaci que donin a estatges i locals de
treball shaur de poder inscriure un cercle el dimetre del qual no ser mai inferior a
lalada de la ms alta de les edificacions que el limiten. En aquest ltim supsit no
computaran als efectes del volum edificable

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 207

Article 289.- Condicions d's.

CONDICIONS DS DE LES SUBZONES DS PRINCIPAL INDUSTRIAL:


1. s principal per a les subzones Industrials: Indstria.
2. Usos compatibles per a les subzones Industrials:
-

Comercial. Es permet ls comercial sempre que estigui relacionat directament amb


lactivitat industrial o b quan es tracti de la venda de productes que estiguin relacionats
amb la construcci i la indstria.
Oficina. Es permet ls doficina sempre que estigui relacionat directament amb lactivitat
industrial
Restauraci.
Recreatiu musical.
Serveis.
Magatzem.
Estaci de servei.
Aparcament.
Deixalleria.
Esportiu.
Educatiu. Es permet ls educatiu en la modalitat de formaci professional lligada a
lactivitat principal.

CONDICIONS DS DE LES SUBZONES DS PRINCIPAL TERCIARI:


1. Usos principals per a les subzones terciries:
-

Hoteler.
Comercial.
Oficina.
Restauraci.
Recreatiu musical.
Lleure.
Serveis.
Magatzem.
Estaci de servei.
Aparcament.
Dotacional i/o Sistema dEquipaments

2. s compatible per a les subzones terciries: En les zones terciries sadmet ls industrial
sempre que tingui una incidncia ambiental baixa, nivell 3 (Annex III) i sense incidncia
ambiental, nivell 4, de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenci i control ambiental i
sempre que no produeixi molsties a les activitats principals admeses. Igualment, la
composici esttica shaur defectuar amb materials nobles que no desentonin amb lentorn
on simplantin.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 208

SUBZONES DE TRANSFORMACI DS DEL PLA DIRECTOR URBANSTIC DE LES


ACTIVITATS INDUSTRIALS I TURSTIQUES DEL CAMP DE TARRAGONA:
Correspon als mbits que el Pla Director urbanstic de les activitats Industrials i Turstiques del
Camp de Tarragona14 els estableix com a zona drees de transformaci ds.
Concretament, a lapartat III de la proposta, relatiu al sector terciari i a les rees de
transformaci ds del referit Pla director (fulls 180 i 181 del PDUAIT), sestableix que el pla
reserva unes 18 hectrees prop de la ciutat de Tarragona de transformaci especial ds i que
els sls propers a lest del recinte qumic ms propers a la ciutat de Tarragona sn els idonis
per a la transformaci del seu s. La seva rehabilitaci i transformaci cap activitats dindstria
neta, indstria aparador, seus centrals dempreses, terciari, comercial, sembla la ms
adequada.
Larticle 18 i 19 de lesmentat Pla director estableix que les zones de transformaci ds es
reserven per facilitar la transformaci de ls industrial cap a activitats terciries dindstria
aparador, seus dempreses, logstica i les complementries a lactivitat industrial. A ms, En els
sls confrontants amb el riu Francol, entre la carretera de Valncia i el port, determina que es
preveur la transformaci de ls industrial cap activitats de centre de negocis, oficines i
sestablir una zona residencial i que shaur de conformar un parc lineal al llarg del riu.
Aquest POUM, en el plnol O.02, relatiu a la classificaci i usos predominants del sl a escala
1/10.000 recull la zona de transformaci dus prevista en el Pla director i els assenyala amb un
ratllat que es representa en blanc i el color de ls predominat de transformaci prets.
A lmbit de la zona de transformaci ds es preveuen diferents usos principals:
Pel que fa a la zona de transformaci dusos establerta al Pla director de la industria i el turisme
aquest POUM li atorga a tot lmbit com a s principal ls terciari, llevat de quatre enclaus:
-

La zona dentrevies que mant com a s principal ls industrial.


La zona situada al Nord de lanterior, on avui hi ha una cimentera entre la lnea del
ferrocarril i el Pla parcial 13 que tamb mant com a s principal ls industrial.
La zona situada al front del riu Francol on existeixen les installacions de Kemira i de
Fertasa que avui formaven part de la gran indstria, els quals passen a s industrial on
es redueix el nivell de la incidncia ambiental,
I, la zona que confronta amb el riu Francol on es permet ls dhabitatge dins dun Pla de
Millora urbana.

Pel que fa als usos es preveu la transformaci successiva de ls industrial a terciari en


aquelles categories que siguin incompatibles i molestes amb la resta dusos terciaris admesos.
Les activitats industrials existents, emplaades en les zones de transformaci ds, podran
romandre en la seva ubicaci actual mentre mantinguin les condicions fixades en les
autoritzacions i llicncies ambientals vigents, les que es fixin amb motiu de les revisions
peridiques o les que sadoptin amb motiu de modificacions en el procs productiu, sempre que
aquestes no suposin un canvi de codi que correspon a lactivitat actualment existent, segons la
normativa reguladora de la intervenci integral de ladministraci ambiental.

14
Pla director de les activitats industrials i turstiques del Camp de Tarragona: Aprovaci definitiva el 31 de juliol de 2003,
publicat al DOGC nmero 3973, de 23 de setembre de 2003.
-El Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques va dictar, en data 24 de gener de 2005, resoluci publicada al DOGC
nmero 4335 de 3 de mar de 2005, d'estimaci parcial de diversos recursos de reposici formulats contra lanterior
resoluci daprovaci definitiva, tot implicant la seva modificaci.
Posteriorment es va presentar un recurs contencis administratiu contra la resoluci del CPTOP que va estimar en part els
recursos de reposici interposats contra la resoluci del CPTOP que va aprovar definitivament el Pla director urbanstic de
les activitats industrials i turstiques del Camp de Tarragona: publicat al DOGC nmero 5461, de 9 de setembre de 2009.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 209

Igualment, es podran tramitar plans de millora urbana que tinguin per objecte una transformaci
o reconversi integral del teixit urb. Lmbit daquests plans hauran dabastar illes complertes
o mbits que abastin aquell territori necessari per justificar la coherncia de lactuaci.

SUBZONES DE TRANSFORMACI DS INDUSTRIAL:


1. s principal per a les subzones Industrials: Indstria.
2. Usos compatibles per a les subzones Industrials:
-

Comercial. Es permet ls comercial sempre que estigui relacionat directament amb


lactivitat industrial o b quan es tracti de la venda de productes que estiguin relacionats
amb la construcci i la indstria.
Oficina. Es permet ls doficina sempre que estigui relacionat directament amb lactivitat
industrial
Restauraci.
Recreatiu musical.
Serveis.
Magatzem.
Estaci de servei.
Aparcament.
Deixalleria.
Esportiu.
Educatiu. Es permet ls educatiu en la modalitat de formaci professional lligada a
lactivitat principal.

SUBZONES DE TRANSFORMACI DS TERCIARI:


1.

Usos principals per a les subzones de transformaci ds a terciries:


-

2.

Comercial.
Oficina.
Restauraci.
Recreatiu musical.
Lleure.
Serveis.
Magatzem.
Estaci de servei.
Aparcament.
Dotacional i/o equipaments, amb el lmit que no es podran implantar equipaments que
shagin dutilitzar per poblaci vulnerable com son: hospitals, escoles, residencies davis,
etc.
s compatible per a les subzones terciries: En les zones terciries sadmet ls industrial
sempre que tingui una incidncia ambiental baixa, nivell 3 (Annex III) i sense incidncia
ambiental, nivell 4, de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenci i control ambiental i
sempre que no produeixi molsties a les activitats principals admeses. Igualment, la
composici esttica shaur defectuar amb materials nobles que no desentonin amb
lentorn on simplantin.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 210

Article 290.- Condicions esttiques.


S'admeten els elements prefabricats acceptats per les normes de la bona construcci.
Les faanes shauran dacabar amb materials de qualitat que configuri una visi urbanstica
integrada al respecte del seu emplaament.
Tant les parets mitgeres com els paraments susceptibles de posterior ampliaci, shauran de
tractar com una faana principal i hauran d'oferir qualitat d'obra acabada.

Article 291.- Diversos.


1. Espais lliures per a aparcament.
a.

La superfcie lliure destinada per a aparcaments previstos dins de cada parcella no


ser inferior al 10% de la superfcie en planta destinada a les naus.

b.

Queda prohibit usar els espais lliures indicats en el pargraf anterior com a dipsits de
materials, abocaments de deixalles o, en general, tot el que pugui deteriorar l'esttica
de la zona.

2. Construccions accessries.
Sn totes les necessries per a l'adequat funcionament de les indstries, tals com dipsits
elevats, torres de refrigeraci, xemeneies. La seva forma i volum sn lliures, sempre que
estiguin degudament justificats o responguin a un disseny adequat. La separacions a lmits
de parcelles ser la que sestableix en el quadre annex.
L'alada de xemeneies ser, com a mnim, H = 1,5 h, essent h) l'alada de l'edifici ve ms
alt.
3. Tanques .
En el supsit que la parcella shagi de tancar shaur dajustar a la regulaci de les tanques
segons la tipologia de lordenaci dedificaci allada.
4. En el cas que l'activitat o l'emmagatzematge, no requereixin duna nau prpiament dita, no
es podran ocupar els espais mnims que haurien de quedar lliures d'edificaci d'acord amb
aquestes Normes. Les zones destinades a aquestes activitats es delimitaran convenientment
amb elements que marquin la distinci sempre que es tracti de materials degudament envasats
i que es puguin estibar ordenadament. Quan es tracti de materials a la menuda, deixalles, etc.,
caldr construir unes sitges adients a l'activitat (murs, parets, etc.) de manera que impedeixin la
seva dispersi, pols, etc., i ocultin les vistes.
Els cementiris de vehicles, dipsits de deixalles i, en general, tota activitat que produeixi un
impacte de tipus negatiu se situaran amb proteccions de barreres verdes o elements de tanca
complementats amb vegetaci. Aix, en tots els supsits, les activitats visibles des de la via
pblica hauran de presentar un bon aspecte, i shauran de mantenir en les degudes condicions
de seguretat, salubritat i ornament.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 211

CONDICIONS EDIFICATRIES DE LES DIFERENTS SUBZONES DE LA CLAU 19


INDUSTRIALS TERCIARIES I DE TRANSFORMACI DS
Qualificaci

s principal

Parcella mnima

Ocupaci
mxima

Separacions a
lmits de
parcella

Volum
mxim
m3/m2

Alada
Mxima en metres

Industrial

2.500 m2
sadmeten 5
activitats per
parcella mnima i
els seus mltiples
enters

60 %

5 metres

4,00
3
2
m /m

15 metres

Terciari

2.500 m2

60 %

5 metres

3,05
3
2
m /m

15 metres

60 %

Terciari

2.500 m
sadmeten 5
activitats per
parcella mnima i
els seus mltiples
enters

5 metres,
6 entre edificis
dins de la
mateixa
parcella

5,00
3
2
m /m

15 m naus.
22 m resta
(PB+4PP). Lliure en
parcelles de ms
de 15.000 m2
prvia aprovaci
dun PMU

Terciari

2.500 m

5 metres

3,00
3
2
m /m

15 metres

2.500 m

19a
Riuclar

19b
PP-08
Les
Gavarres

19c
PP-09
Mongons

En
soterranis: 5
metres a
lmits.

19d
SU PP-09
Carretera de
Reus, T-11

19e
Cala Tamarit

Terciari
Noms
sadmeten
els usos
principals

60 %

0,33
m/m
30 %

10 metres

2,00
3
2
m /m

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 212

12 metres
PB+2PP

CONDICIONS EDIFICATRIES DE LES DIFERENTS SUBZONES DE LA CLAU 19


DE TRANSFORMACI DS QUE PROVENEN DEL
PLA DIRECTOR DACTIVITATS INDUSTRIALS I TURSTIQUES DEL CAMP DE TARAGONA
Qualificaci

s principal

Parcella mnima

Ocupaci
mxima

Separacions a
lmits de
parcella

Volum
mxim
m3/m2

Alada
Mxima
en
metres

19s
(1) Zona a lest de
leix del port i al sud
ferrocarril i
(2) zona entre vies
a loest de lautovia
de Salou
19t
Nord Ferrocarril
Sud PPU-13
Cimentera

Transformaci
ds PDAITCT

2.000 m

50 %

5 metres

4,00
3
2
m /m

15
metres

2.500 m

60 %

5 metres

4,00
3
2
m /m

15
metres

2.000 m

50 %

5 metres

4,00
3
2
m /m

15
metres

2.000 m

54 %

5 metres

60 %

5 metres

4,00
3
2
m /m

15
metres

Industrial

Transformaci
ds PDAITCT
Industrial

19u
(1) Zona entre
ferrocarril i CN-340,
a lest de lautovia
de Salou,
(2) zona daccs a
Tarragona entre
carreteres de
Valncia i Salou
(3) Zona del Tria.

19v
Ceratnia

Transformaci
ds PDAITCT
Terciari

Transformaci
ds PDAITCT
Terciari

4,30
3
2
m /m

15
metres

19x
Polgon Francol

19y
zona del PP-14
DAMM
Clau 19z
zona del PP-13
Carretera de
Valncia

Transformaci
ds PDAITCT
Terciari

2.500 m
Sadmeten 5
activitats per
parcella mnima i
els seus mltiples
enters

Transformaci
ds PDAITCT
Terciari
* A ms sadmet
ls hoteler
Transformaci
ds PDAITCT

900 m

60 %

5 metres

3,10
3
2
m /m

9 metres

900 m

60 %

5 metres

2,85
3
2
m /m

9 metres

Terciari

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 213

CAPTOL 26.- REGULACI DE LA ZONA DE GRAN INDSTRIA.- (Clau 20)


Article 292.- Definici.
Sn aquells espais destinats a la ubicaci dactivitats industrials prpies de la gran indstria.
Totes les activitats relacionades amb la factoria installada se situaran dins de la parcella i en
aquesta zona, ser obligatori que els aparcaments, oficines, installacions complementries i
altres tipus dactivitats i serveis se situn en sls qualificats de gran Indstria.

Article 293.- Condicions dedificabilitat.


Tenint en compte les especials caracterstiques de les indstries prpies de les zones de gran
indstria, aquesta ordenana no defineix de forma especfica alguns dels parmetres.

Article 294.- Parcella mnima.


La parcella mnima ser de vuit hectrees (8 hectrees) per a les factories i per a les activitats
principals que hi estan vinculades. Es permeten parcelles de dimensi inferior, sempre que
superin les dues hectrees (2 hectrees) per a les installacions demmagatzematge de
necessria ubicaci en llocs allunyats de les installacions industrials principals.
No obstant lanterior, dins de la parcella mnima es podran dur a terme, a banda de ls
principal ds de gran indstria, nivell 1, totes les activitats relacionades i complementries a
travs de diferents installacions que puguin portar-se a terme, encara que no siguin titulars
dominicals de la parcella.

Article 295.- Volum mxim.


3
2
Ser lespecificat en el Pla General quatre metres cbics per metre quadrat (4 m /m ). El volum
es comptar en totes aquelles edificacions i installacions industrials que generin un volum
(dipsits, etc.) exceptuant-ne estructures, canonades, elements de maniobra, etc.

Article 296.- Ocupaci mxima de parcella.


Es considera la mxima permesa el seixanta-cinc per cent (65%) de la superfcie privada. La
superfcie ocupada es computar com la projecci horitzontal de totes les edificacions i
installacions.

Article 297.- Alada mxima.


Tenint en compte les particulars caracterstiques de les grans indstries, no es regula una
alada mxima per a totes les edificacions i installacions industrials.
En tot cas, es proposar aquella alada que harmonitzi ms amb lentorn i que sigui
tcnicament i econmicament la ms viable.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 214

Article 298.- Separacions.


La separaci mnima dels lmits de la parcella o de tanca ser igual a lalada de ledificaci
continguda amb un mnim de 5 metres per tal que es produeixi una franja de circulaci
perimetral sense impediments per a lactuaci dels serveis de seguretat.

Article 299.- Usos.


Es permet ls dIndstria de Nivell 1, Gran Indstria, dacord amb les directrius previstes en
aquest POUM.
Sadmetr en una parcella mnima a ms de lactivitat principal aquelles altres que siguin
estrictament necessries per al desenvolupament de lactivitat principal i que la seva
implantaci no contravingui la normativa mediambiental en vigor.

Article 300.- Aparcaments.


No es disposen rees especials per a parcament en lmbit de planejament, encara que en
cadascun dels establiments industrials i factories s obligatori i disposar-les a linterior de la
parcella i s dobligat compliment el disposat a Regulaci de ls dAparcament daquestes
normes.

Article 301.- Normativa especial gran indstria.


Aquest article sha suprimit perqu les zones daquests terrenys on es troben Kemira i Fertasa
el POUM les qualifica amb la clau 19 i, per tant, queden regulades dins del captol anterior
relatiu a la clau 19.
Article 302.- Zona de mitjana indstria.
Aquest article sha suprimit perqu les zones qualificades amb la clau 19 dins del Pla parcial de
la gran indstria, queden regulades dins del captol anterior relatiu a la clau 19.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 215

CAPTOL 27.- POLGONS DACTUACI EN SL URB.


Article 303.- Definici.
En tots els polgons dactuaci es defineix duna manera detallada i reglada lordenaci
urbanstica daquests mbits de gesti. A tal efecte sha elaborat una fitxa normativa per a
cadascun dels polgons on es defineixen els objectius, la zonificaci del sl i els parmetres
urbanstics normatius daplicaci.
No obstant lanterior, els aprofitaments definitius daquests seran, tot mantenint el criteri de
lordenaci, els que resultin de quantificar les superfcies reals de les diverses qualificacions en
una base topogrfica de major precisi com a conseqncia de la redacci del projecte
durbanitzaci i/o reparcellaci.
Igualment, en cadascuna de les fitxes es determina de manera detallada quines sn les
obligacions al respecte de la cessi del 10% daprofitament urbanstic i de previsi de reserva
de sostre dhabitatge de protecci pblica.

Article 304.- Regulaci


Tots i cadascuns dels polgons dactuaci en sl urb (antigues unitats dactuaci) es regulen a
les respectives fitxes de cada polgon. La numeraci daquests, que no s correlativa, respon a
la necessitat de mantenir lantiga nomenclatura dels diferents polgons i unitats dactuaci per
tal de facilitar la identificaci dels mateixos i evitar confusions.
Aquells que no apareixen expressament regulats en les fitxes normatives cal entendre que han
estat dissolts pel present POUM per referir-se a polgons dactuaci o unitats dactuaci
previstes en anteriors planejaments generals que ja han estat completament executats.
La delimitaci daquests polgons dactuaci urbanstica es dibuixen en els plnols dordenaci.
Particularment al plnol O.01.02 identificatiu de la localitzaci dels polgons i sectors de
planejament.

Article 305.- Deures dels propietaris


En tots els polgons dactuaci de sl urb no consolidat les obligacions especfiques seran les
que es detallin en la corresponent fitxa urbanstica que sadjunten a aquest POUM, i en tot all
no estigui regulat especficament, sestar subsidiriament al que prevegin aquestes normes de
carcter general i la legislaci urbanstica en vigor.
En quant a les obligacions econmiques, els propietaris, amb carcter general i si la fitxa no diu
altre cosa, hauran de cedir i costejar la urbanitzaci dels sistemes urbanstics inclosos en el
polgon dactuaci, aix com de les infraestructures necessries per al funcionament daquests
en el marc del municipi i sempre dins dun repartiment equitatiu entre els beneficis i les
crregues del polgon dactuaci.
Les crregues durbanitzaci que es preveu a les fitxes de lagenda econmica del POUM sn
orientatives. La quantificaci final de les crregues urbanstiques es concretar als instruments
de gesti i/o als projectes durbanitzaci dels polgons dactuaci urbanstica.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 216

CAPTOL 28.- PLANS DE MILLORA URBANA.


Article 306.- Definici
Tots i cadascuns dels plans de millora urbana que sincorporen en el POUM es regulen en
lannex 2 daquestes Normes. La numeraci dels regulats, que no s correlativa, respon a la
necessitat de mantenir lantiga nomenclatura dels diferents instruments de planejament derivat
assimilables als plans de millora urbana, que es mant per tal de facilitar la identificaci dels
mateixos i evitar confusions.

Article 307.- Regulaci.


Per cada un dels plans de millora urbana shan elaborat fitxes, que sincorporen a aquestes
Normes.
Les fitxes normatives regulen els parmetres normatius, el sistema dactuaci i lafectaci per
cessi gratuta del 10% de laprofitament urbanstic i la reserva de sostre a habitatge de
protecci pblica, etc.
El POUM preveu sectors de sl urb sotmesos a desenvolupament mitjanant Plans de millora
urbana.
La delimitaci daquests sectors es representen en els plnols dordenaci. Particularment, al
plnol O.01.02 identificatiu de la localitzaci dels polgons i sectors de planejament.

Article 308.- Deures dels propietaris


En tots els sectors de sl urb no consolidat les obligacions especfiques seran les que es
detallin en la corresponent fitxa urbanstica que sadjunten a aquest POUM, i en tot all no
regulat especficament sestar al que prevegi la legislaci urbanstica en vigor.
En quant a les obligacions que sestableixen en la fitxa econmica, els propietaris hauran de
costejar la urbanitzaci dels sistemes urbanstics inclosos en el sector, aix com de les
infraestructures necessries per al funcionament daquests en el marc del municipi i sempre
dins dun repartiment equitatiu entre els beneficis i les crregues del polgon dactuaci.
Les crregues durbanitzaci que lagenda econmica del POUM preveu sn orientatives. La
quantificaci final de les crregues urbanstiques es concretar al planejament derivat, als
instruments de gesti dels polgons dactuaci urbanstica o als projectes durbanitzaci,
segons el cas, i shauran de preveure en les figures de planejament i gesti urbanstica que es
tramitin.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 217

TTOL SIS.-

RGIM DEL SL URBANITZABLE

CAPTOL 1.- DISPOSICIONS GENERALS


Article 309.- Definici.
Sincorpora a aquestes normes les fitxes corresponents als sectors de sl urbanitzable.
Aquestes fitxes contenen una part descriptiva i una part normativa.

Article 310.- Regulaci.


La fitxa descriptiva cont la denominaci dels sector, la seva classificaci com a sl
urbanitzable delimitat o no delimitat, la descripci del sector i els objectius.
Les fitxes normatives concreten ndex dedificabilitat bruta, usos principals i compatibles i
densitats o intensitats dels usos, aix com els estndards urbanstics.

Article 311.- Sectors de sl urbanitzable.


1. Aquest POUM classifica tots els sectors de sl urbanitzable com delimitats.
La delimitaci daquests sectors es grafia en els plnols dordenaci. Particularment, al plnol
O.01.02 identificatiu de la localitzaci dels polgons i sectors de planejament.
2. En els sectors de sl urbanitzable, en funci de ls principal, es distingeixen tipus de
desenvolupament:
-

Desenvolupament residencial
Desenvolupament industrial
Desenvolupament terciari
Desenvolupament equipamental

3. Els lmits dels diferents mbits es concretaran en la redacci dels corresponents plans
parcials, tenint en compte les tolerncies necessries en tot alament topogrfic.
En tot cas, el sostre mxim i el nombre dhabitatges mxims dels sectors ser el resultant
daplicar els parmetres fonamentals sobre la superfcie de sl brut real de les finques
aportades.
4. Els sectors que incloguin un sistema hidrogrfic, hauran dassumir la crrega corresponent a
les obres hidruliques necessries dacord amb el que shagi acordat en cada cas amb
lAgncia Catalana dAigua competent en aquesta matria.
5. A fi que els nous barris sorgits dels sectors de sl urbanitzable siguin ms variats i menys
uniformes, els parmetres urbanstics es definiran amb una major flexibilitat respecte a les
tipologies i permetran lopci que el projecte dedificaci sigui per illes completes, amb lobjectiu
de generar barris menys homogenis.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 218

Article 312.- Deures dels propietaris.


En tots els sectors de sl urbanitzable delimitat les obligacions especfiques seran les que es
detallin en la corresponent fitxa urbanstica que sadjunten a aquest POUM, i en tot all no
regulat especficament sestar al que prevegi la legislaci urbanstica en vigor.
Quant a les obligacions que sestableixen en la fitxa econmica, els propietaris hauran de
costejar la urbanitzaci dels sistemes urbanstics inclosos en el sector, aix com de les
infraestructures necessries per al funcionament daquests en el marc del municipi tant en el
que representa les connexions exteriors com les obres per a lampliaci o reforament
daquestes infraestructures municipals que siguin necessries com a conseqncia de la
magnitud daquest sector i sempre dins del marc dun repartiment equitatiu entre els beneficis i
les crregues del polgon dactuaci.
Les crregues durbanitzaci que lagenda econmica del POUM preveu sn orientatives. La
quantificaci final de les crregues urbanstiques es concretar al planejament derivat, als
instruments de gesti dels polgons dactuaci urbanstica o als projectes durbanitzaci,
segons el cas, i shauran de preveure en les figures de planejament i gesti urbanstica que es
tramitin.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 219

TTOL SET.-

REGULACI DEL SL NO URBANITZABLE

CAPTOL 1.- DISPOSICIONS GENERALS


Article 313.- Definici.
Constitueixen el sl no urbanitzable:
1. Els terrenys que el present POUM classifica com a tal per ra dun rgim especial de
protecci aplicat per la legislaci sectorial i pel planejament territorial com a conseqncia de la
necessitat o la convenincia devitar la transformaci dels terrenys per a protegir-ne linters
connector, natural, agrari, paisatgstic, forestal o dun altre tipus, per haver-se considerat un
espai obert o per la seva subjecci a limitacions o servituds per a la protecci del domini pblic.
2. Els terrenys que el present POUM ha considerat necessari classificar com a sl no
urbanitzable per ra de la concurrncia dels valors considerats per la legislaci urbanstica, o
per ra de garantir la utilitzaci racional del territori, la connectivitat ecolgica i la qualitat de
vida, dacord amb el model de desenvolupament urbanstic sostenible definit per larticle 3 del
text refs de la Llei o pel valor agrcola dels terrenys inclosos en indicacions geogrfiques
protegides o denominacions dorigen.
3. Els terrenys reservats per a sistemes urbanstics generals no inclosos en sl urb ni en sl
urbanitzable.

Article 314.- Objectius i principis dordenaci del sl no urbanitzable.


1. En el marc dels criteris que han motivat la classificaci de sl no urbanitzable expressats a
larticle anterior, el POUM estableix com a objectius bsics que hauran dorientar prioritriament
el seu desenvolupament en aquest sl i les actuacions que shi desenvolupin:
a)

Evitar la urbanitzaci i la degradaci dels terrenys no urbanitzats que reuneixen


especials qualitats com a espais dinters natural, paisatgstic, social, cultural, agrcola
i/o econmic.

b)

Assegurar les connectivitats ecolgiques necessries per al manteniment de la


biodiversitat i la salut dels ecosistemes i la conservaci dels valors geolgics.

c)

Preservar aquells terrenys necessaris per al cicle hidrolgic.

d)

Garantir la reserva, per raons de localitzaci, connectivitat, topografia i condicions de


les rees necessries per a possibles infraestructures o equipaments dinters
estratgic en el futur.

e)

Contribuir a garantir la continutat de lactivitat agrria i la gesti dels espais oberts.

f)

Propiciar la gesti i la protecci del paisatge rural.

g)

El manteniment i, si s el cas, la millora de la identitat i, les condicions ambientals


presents en el municipi, tot possibilitant el desenvolupament i la diversificaci
sostenibles de lactivitat rural.

h)

La prevenci i el control dels processos de fragmentaci dels sls rurals.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 220

i)

La dotaci de sentit morfolgic i territorial a les delimitacions dels sl no urbanitzable,


afavorint la mxima continutat i dimensi territorial de les peces no urbanitzades.

j)

La protecci acurada dels espais inclosos en el Pla despais dinters natural (PEIN), la
Xarxa Natura 2000 i el Pla Director del Sistema Costaner15, aix com la garantia del
compliment dels requeriments de connectivitat biolgica dacord amb el que disposa al
respecte el Pla Territorial General de Catalunya, el Pla territorial parcial del Camp de
Tarragona i el que en un futur disposi altres planejaments que puguin entrar en vigor.

k)

La preservaci daltres espais i elements rurals que han estat protegits a lempara de
les legislacions mediambientals i de protecci del patrimoni cultural i la protecci
especfica daltres indrets de valor especialment rellevant.

l)

Proporcionar pautes espacials i regulacions per a la implantaci daquelles edificacions


que es poden admetre en sl no urbanitzable.

2. Lordenaci establerta per aquest POUM cal entendre-la sense perjudici dall que
estableixen les disposicions sectorials a que fa referncia el pargraf e) del punt anterior i les
relatives a la protecci dels dominis pblics martim, terrestre i hidrulic, en aquells aspectes
que impliquin restriccions ms elevades en les condicions dedificaci, s i aprofitament dels
terrenys.
3. Com a norma general, i dacord amb el que disposa la legislaci sobre sl, respecte als
terrenys inclosos en sl no urbanitzable hi ha un deure de conservaci el que suposa mantenir
els terrenys i la seva massa vegetal en condicions devitar riscos derosi, incendi, inundaci,
per a la seguretat o salut pbliques, dany o perjudici a tercers o a linters general, incls
lambiental; prevenir la contaminaci del sl, laigua o laire i les immissions contaminants
indegudes en altres bns i, en el seu cas, recuperar-les delles; i mantenir lestabliment i
funcionament dels serveis derivats dels usos i les activitats que es desenvolupin en el sl.

4. En qualsevol cas, dacord amb el que disposa larticle 47.9 del Text Refs de la Llei, el sl
no urbanitzable no pot sser dedicat a usos que, atenent els valors que el POUM protegeix o
preserva i les finalitats que persegueix, en transformin la destinaci o la naturalesa o b
lesionin o impedeixin la realitzaci dels dits valors i lassoliment de les dites finalitats.

15
Pla director urbanstic del sistema costaner (PDUSC): Aprovaci definitiva el 25 de maig de 2005, publicat al DOGC nmero
4407, de 16 de juny de 2005
Es van presentar diversos recursos de reposici formulats contra la resoluci del Conseller d'aprovaci definitiva, abans esmentada.
Aquestes resolucions d'estimaci parcial, van ser dictades pel Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques, en dates 9 de juny
i 15 de setembre de 2006, i publicades als DOGC nmero 4761 i 4759, de dates 15 i 13 de novembre de2006 respectivament

Pla director urbanstic del sistema costaner (PDUSC II): Aprovaci definitiva el 16 de desembre de 2005, publicat al DOGC nmero
4575, de 17 de febrer de 2006.
Es van presentar dos recursos de reposici formulats contra la resoluci del Conseller d'aprovaci definitiva, abans esmentada, que
es van resoldre mitjanant resolucions d'estimaci parcial, tot implicant la seva modificaci, i dictades pel Conseller de Poltica
Territorial i Obres Pbliques, en dates 15 de mar i 19 dabril de 2007, i publicades als DOGC nmero 4867 i 4880, de dates 23
dabril i 10 de maig de 2007 respectivament.
Modificaci puntual del PDUSC per a la correcci derrades materials detectades, aprovada definitivament mitjanant resoluci
dictada en data 21 de mar de 2007, pel Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques. Es va publicar al DOGC nmero 4881
de data 11 de maig de 2007.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 221

Article 315.- Categories de sl no urbanitzable.


Dacord a les determinacions relatives al sistema despais oberts del Pla territorial parcial del
Camp de Tarragona i, al Pla director del sistema costaner, el POUM distingeix tres categories
de sl no urbanitzable i, les segents subcategories:
1. Sl de protecci especial:
Comprn els terrenys que pels seus valors naturals i de connectivitat ecolgica o, per la seva
localitzaci en el territori sn els ms adequats per a integrar una xarxa permanent i contnua
despais oberts que ha de garantir la biodiversitat i vertebrar el conjunt despais oberts del
territori amb els seus diferents carcters i funcions.
Dins del sl de protecci especial sestableixen dues subcategories:
a) Sl no urbanitzable costaner, en les seves modalitats de:
-

Sl no urbanitzable costaner incls dins del PEIN (Clau CPEIN).


Sl no urbanitzable costaner 1 (Clau C1).
Sl no urbanitzable costaner 2 (Clau C2).
Sl no urbanitzable costaner 3 (Clau C3).
CPEIN es caracteritza per tractar-se de sl amb protecci especfica.
C-1 Es caracteritza pel seu valor intrnsec i per la seva capacitat de connector entre els

mbits litoral i interior (terra endins) o altres valors dignes de protecci.


C-2 Es caracteritza per ser el ms prxim a la ribera de mar (dins la lnia de 500 m) i que

per la seva posici ha de veure regulats els seus usos per garantir el compliment dels
objectius del pla.
C-3 Es caracteritza per estar fora de la franja de 500 m per dins de lmbit dinfluncia

de lespai costaner, protegible com a garantia pel compliment dels objectius del pla.
Tots ells sn sls costaners que interessen preservar de la transformaci urbanstica per
impedir la consolidaci de barreres urbanes entre espais interiors i la costa, protegir els
valors dels espais costaners i millorar la qualitat de vida per la seva funci dinterrelaci
entre societat i natura.
b) Sl de protecci especial ordinari (Clau EO)
Sn els sls de protecci especial que no formen part de les subcategories anteriors.
2. Sl de protecci territorial:
Comprn els terrenys que no s imprescindible que formin part de la xarxa de sl de protecci
especial, per que tenen valors, o existeixen condicionants o circumstncies que motiven una
regulaci restrictiva de la seva possible transformaci.
Dins del sl de protecci territorial sestableixen dues subcategories:
a) Sl dinters agrari i/o paisatgstic (Clau AP)
Comprn els sls dactivitat productiva agrria de significaci territorial, i que alhora sn
terrenys que aporten paisatges valuosos o identitaris de lmbit territorial i tamb aquells

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 222

que, per estar molt poc contaminats per ledificaci, conv mantenir com espais no
urbanitzats estructuradors de lordenaci del territori.
b) Sls de preservaci de corredors dinfraestructures (Clau CI).
Comprn els sls que, per ra de la seva situaci al llarg de determinades infraestructures o
en corredors geogrfics de pas que podrien quedar estrangulats per lespai construt, han de
quedar exclosos de transformacions urbanstiques amb la finalitat de no dificultar futures
propostes de millora de la mobilitat territorial o de dotaci dinfraestructures en general.
Alhora, aquest sl acompleix una funci paisatgstica prou important, garantint unes visuals
mplies i un entorn endreat de les infraestructures, que sn un dels principals miradors
actuals del paisatge
3. Sl de protecci preventiva (Clau P)
Comprn la resta de terrenys classificats com a no urbanitzables en el POUM diferents als
considerats de protecci especial o de protecci territorial.
Dins del sl de protecci de protecci preventiva no sestableixen subcategories.
4. Anella Verda (AV)
Amb lobjectiu de preservar, restaurar i potenciar la connectivitat ecolgica del territori es
defineix la categoria dAnella Verda.
No sestableixen condicions dordenaci especfiques per a la categoria. La forma de gesti
especifica daquests sls es regula al captol 11 daquest ttol de les normes urbanstiques.

Article 316.- Zones.


1. El POUM, en funci de la naturalesa i els valors dels terrenys, i de les seves
caracterstiques paisatgstiques, estableix les zones i subzones segents, la delimitaci de les
quals s grafia als plnol de qualificaci del sl no urbanitzable:
1. En sl de protecci preventiva (Clau P):
-

Sl agrcola permanent en sls de protecci preventiva (clau 31-P).


Sl rstic protegit en sls de protecci preventiva (clau 32-P).
Sl rstic en sls de protecci preventiva (clau 33-P).
Sl forestal en sls de protecci preventiva (clau 34-P).
Activitats collectives o equipaments dinters pblic en sls de protecci preventiva (clau
38-P).

2. En sl de preservaci de corredors dinfraestructures (Clau CI):


-

Sl rstic en sls de preservaci de corredors dinfraestructures (clau 33-CI).

3. En sl de protecci especial ordinari (Clau EO):


-

Sl agrcola permanent en altres sls de protecci especial (clau 31-EO).


Sl rstic protegit en altres sls de protecci especial (clau 32-EO).
Sl rstic en altres sls de protecci especial (clau 33-EO).
Sl forestal en altres sls de protecci especial (clau 34-EO).

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 223

4. En sl no urbanitzable costaner 1 (Clau C1):


-

Sl agrcola permanent en sl no urbanitzable costaner 1 (clau 31-C1).


Sl rstic en sl no urbanitzable costaner 1 (clau 33-C1).
Sl forestal en sl no urbanitzable costaner 1 (clau 34-C1).
Cmping en sl no urbanitzable costaner 1 (clau 37-C1).

5. En sl no urbanitzable costaner 2 (Clau C2):


-

Sl agrcola permanent en sl no urbanitzable costaner 2 (clau 31-C2).


Sl forestal en sl no urbanitzable costaner 2 (clau 34-C2).
Cmping en sl no urbanitzable costaner 2 (clau 37-C2).

6. Sl no urbanitzable costaner incls dins del PEIN (Clau CPEIN):


-

Sl agrcola permanent en sl no urbanitzable costaner incls en PEIN (clau 31-CPEIN).


Sl rstic protegit en sl no urbanitzable costaner incls en PEIN (clau 32-CPEIN).
Sl forestal en sl no urbanitzable costaner incls en PEIN (clau 34-CPEIN).

En cada una daquestes zones i subzones sn daplicaci les disposicions especfiques


contingudes al Captol cinqu i segents daquest ttol les quals tenen un carcter prevalent
sobre les normes de carcter general que aquest Pla estableix per al sl no urbanitzable.
2. Constitueix el sl agrcola permanent:
Els terrenys dinters agrcola del municipi, tant els de la conca del Francol, com els del Gai i
de les conques dels torrents. Existeixen explotacions agrcoles, on coexisteix el sec amb el
regadiu, que condicionen lordenaci del POUM.
3. Constitueix el sl rstic protegit:
Els terrenys que tenen una significaci estratgica en ordre a la protecci de sl d'inters
agrcola o de bns naturals o culturals i compleixen una funci de separaci respecte de
qualsevol classe d'implantaci urbana.
4. Constitueix el sl rstic:
Els terrenys no urbanitzables que no tenen un valor agrcola especfic ni juguen un paper
separador en el territori.
5. Constitueix el sl forestal:
Els terrenys forestals, dacord amb larticle 2 de la Llei 6/1988, de 30 de mar, forestal de
Catalunya, amb presncia majoritria de masses arbries.
6. Constitueix el sl destinat a cmping:
Els terrenys que el POUM reserva per al manteniment i, si s el cas, lampliaci dels
establiments de cmping existents en aquesta classe de sl.

Article 317.- Sistemes urbanstics generals en sl no urbanitzable.


Els sistemes urbanstics generals en sl no urbanitzable es regeixen per les disposicions
especfiques establertes per aquestes Normes urbanstiques en relaci als sistemes urbanstics
generals. Tanmateix, el seu desenvolupament sha dajustar tamb als objectius i principis

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 224

dordenaci fixats per larticle 32 del text Refs de la Llei durbanisme i, si s el cas, als
establerts per aquestes Normes urbanstiques en les zones de sl no urbanitzable que els
envolten.

Article 318.- Desenvolupament del POUM en el sl no urbanitzable.


1. Es Podran formular els diversos tipus de Plans Especials Urbanstics regulats per lArticle 67
del text refs de la Llei dUrbanisme. Les determinacions daquests plans hauran de respectar,
en qualsevol cas, els objectius, els criteris dordenaci i les altres disposicions establertes per
aquest Pla i no podran alterar les seves determinacions, excepte per regular ms
restrictivament les condicions dedificaci i ds.
2. Pel desenvolupament del Pla en el sl no urbanitzable es podran formular els plans
especials expressament determinats per aquest Pla dOrdenaci, dacord amb les condicions
que sestableixen:
a)

Es preveu la possibilitat de dur a terme un Pla Especial Urbanstic de preservaci,


arranjament i millora del riu Gai i del seu entorn natural, sobre un mbit continu que
comprn els terrenys situats entre el lmit de terme i la desembocadura al mar per
mantenir, recuperar, potenciar i convertir aquests espais naturals en uns espais d's
permanent a l'aire lliure a mode d'un futur parc urb fluvial, de forma que signifiqui i
pugui esdevenir una fita paisatgstica que millori la relaci entre la poblaci i la natura.
El Pla especial, preferentment, abastar la totalitat de lmbit representat, si b es
podran tramitar plans especials dabast ms limitat sempre que es justifiqui la
coherncia territorial i urbanstica de la delimitaci.
La seva delimitaci es representa als plnols de la srie dordenaci.

b)

Shaur delaborar un Pla especial urbanstic per a lmbit de la platja llarga, d'acord
amb el contingut de la memria ambiental.
Aquest pla estar sotms a avaluaci ambiental, i entre els objectius shaur de tenir en
compte la recuperaci de la platja com a espai natural i la connectivitat entre lespai
natural de la Punta de la Mra, a l'est, i de la Punta del Morrot i de la Punta de la
Savinosa, a loest.
No obstant lanterior, i atenent als diferents tipus de regim de sl que afecten lmbit, es
podran tramitar plans especials dabast ms limitat sempre que es justifiqui la
coherncia territorial i urbanstica de la delimitaci.

Article 319.- Divisions, fraccionaments i segregacions de finques.


1. El POUM pretn com a punt fonamental la protecci de lestructura de la propietat, s a dir,
la divisi del sl agrcola i forestal en funci de la seva adaptaci a ls i cultiu de les finques.
Conseqentment, es prohibeixen les parcellacions urbanstiques en aquesta classe de sl.
2. Es considera illegal tota divisi o segregaci que faciliti o tingui per finalitat facilitar la
construcci dedificacions o la implantaci dusos que no estiguin permesos en sl no
urbanitzable per aquest Pla.
3. Seran indivisibles totes aquelles finques en sl no urbanitzable la dimensi de les quals sigui
inferior al doble de les unitats mnimes de conreu o de producci forestal d'acord amb l'art.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 225

188.e. de la TRLUC i la legislaci sectorial especfica, llevat de l'aplicaci de les excepcions


indicades a l'art. 188.b i c de la TRLUC i la legislaci sectorial.
Les unitats mnimes de conreu, d'acord amb el Decret 169/1983 de 12 d'abril, sobre la Unitat
Mnima de Conreu, sn de 4,50 ha en sec i 1 ha , en regadiu, i d'acord amb el Decret 35/1990,
de 23 de gener, pel qual es fixa la unitat mnima forestal, aquesta s de 25 hectrees.
Es permet fer segregacions per sota de la Unitat Mnima de Conreu, d'acord amb el Decret
169/1983 i la ,Llei 19/1995, de modernitzaci agrria, o normativa sectorial aplicable, essent
l'nic organisme competent en l'autoritzaci de segregacions de finques rstiques per sota de la
unitat mnima de conreu, amb la finalitat de la seva inscripci en el Registre de la Propietat, el
Departament dAgricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural.
4. Queden prohibides les divisions i/o segregacions de terrenys en el sl no urbanitzable en
qualsevol dels segents casos:
a)

Si la finca est vinculada a una edificaci i es considera indivisible per aplicaci de les
normes sobre superfcies mnimes de terrenys vinculades a les construccions en el sl
no urbanitzable.

b)

Si la finca no disposa daccs directe a les carreteres, vies rurals, camins, pistes
forestals o daltres vials de domini pblic i les establertes en els parmetres del sl no
urbanitzable.

c)

Qualsevol divisi, fraccionament o segregaci de finques dins del sl no urbanitzable


sha de sotmetre a la intervenci municipal mitjanant la declaraci dinnecessarietat de
llicncia de parcellaci.

5. Es considerar infracci urbanstica greu, el fraccionament del sl que vulneri les


determinacions daquest Pla i, en el cas de sls sotmesos a un rgim de protecci especial, la
infracci urbanstica es considerar molt greu . dacord als articles 214 i 213 del Decret
Legislatiu 1/2010, de 3 dagost, pel qual saprova el Text refs de la Llei durbanisme
respectivament.

Article 320.- Sl subjecte a risc o afectaci.


1. Els sls subjectes a riscos naturals o tecnolgics significatius queden exclosos de qualsevol
destinaci que hagi de comportar un risc per a les persones dacord amb les directrius que
estableixen els articles 5 i 6 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el
Reglament de la Llei d'urbanisme de Catalunya.
2. Ls dels terrenys sotmesos a risc dinundaci es regula pel que assenyala larticle 6 del
Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual saprova el Reglament de la Llei durbanisme de
Catalunya, en funci de la planificaci hidrulica que ha destablir els mbits de la zona fluvial,
zona del sistema hdric i zona inundable per a episodis extraordinaris.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 226

CAPTOL 2.- CONDICIONS DE PROTECCI MEDIAMBIENTALS


Article 321.- Condicions generals.
1. Totes les actuacions en sl no urbanitzable han de complir els requeriments ambientals
establerts per les legislacions especfiques en la matria i per aquestes Normes urbanstiques.
2. Els projectes que es troben sotmesos a avaluaci dimpacte ambiental sn els inclosos en
les segents normes:
-

Llei 6/2009, de 28 dabril, davaluaci dels plans i programes.


Annex I del Reial decret legislatiu 1/2008, d'11 de gener, pel que s'aprova el text refs de
la Llei davaluaci d'impacte ambiental de projectes.
Annexes I i II del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el PEIN.
Annex II del Reial decret legislatiu 1/2008 i els que no estant inclosos a lAnnex I puguin
afectar directa o indirectament Natura 2000, quan aix ho decideixi lrgan ambiental.

3. Aquells plans i projectes que dacord amb les legislacions mediambientals shan de sotmetre
al procediment davaluaci dimpacte ambiental, han dincorporar com a documents diferenciats
lInforme de sostenibilitat Ambiental i la Memria ambiental amb els continguts fixats per les
disposicions esmentades. Les resolucions municipals corresponents integraran els continguts
de les resolucions formulades pels rgans mediambientals competents.

Article 322.- Protecci de la biodiversitat.


1. Es podran promoure plans especials de protecci del medi natural i del paisatge que es
considerin necessaris per a garantir el manteniment de la connectivitat ecolgica, tot i seguint
els criteris establerts a linforme de sostenibilitat mediambiental daquest Pla dOrdenaci.
2. Aquests plans especials delimitaran i justificaran els respectius mbits de connexi i
contindran les normes i actuacions oportunes. Les normes complementaran les de les zones de
sl no urbanitzable corresponents i prevaldran sobre aquestes en cas de contradicci.
3. D acord amb el que disposa lArticle 32 del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 dabril, pel qual
saprova el text refs de la Llei de protecci dels animals, els instruments de desenvolupament
daquest Pla en sl no urbanitzable han d'assegurar la preservaci, el manteniment i la
recuperaci dels bitops i dels hbitats de les espcies protegides per aquesta Llei. Aix mateix,
hauran de vetllar pel manteniment en un estat global de conservaci favorable, en el conjunt
del municipi, dels hbitats dinters comunitari i dels hbitats de les espcies dinters
comunitari definits als annexos I i II de la Directiva 97/62/CEE, sobre conservaci dels hbitats
naturals i de la flora i fauna silvestres i a lannex I de la Directiva 79/409/CEE relativa a la
conservaci docells salvatges.
4. Laprovaci municipal del document definitiu que integra el catleg darbres monumentals
que forma part dels treballs de base del POUM i, duna ordenana especfica, ser el marc
normatiu que establir la regulaci de les mesures de protecci i gesti dels arbres
monumental en el terme municipal de Tarragona.

Article 323.- Protecci de la xarxa hdrica i de la qualitat de les aiges.


1. Resta prohibit abocar residus agraris, industrials o urbans a la llera dels cursos daigua.
2. Per la concessi de llicncia urbanstica relacionada amb qualsevol activitat que pugui
generar abocaments daiges, exceptuant les autoritzades per connectar directament amb la

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 227

xarxa pblica de clavegueram, la sollicitud de llicncia exigir la justificaci del tractament que
shagi de donar a aquests abocaments per evitar la contaminaci de les aiges superficials o
subterrnies.
3. Per obtenir llicncia urbanstica per a noves edificacions o reformes no connectades a la
xarxa pblica dabastament daigua shaur de justificar degudament en la sollicitud de llicncia
lexistncia duna dotaci daigua suficient que no provoqui repercussions negatives sobre el
sistema hidrolgic i sobre els altres aprofitaments existents.

Article 324.- Residus.


1. No sadmet labocament o labandonament incontrolat de residus en cap tipus de sl.
2. El dipsit i el tractament dels residus en sl no urbanitzable es regeixen per la legislaci
especfica i les disposicions comunes daquestes Normes Urbanstiques i condicionats a
lobtenci de la llicncia municipals corresponent.
3. Per a la concessi de llicncies urbanstiques els projectes hauran despecificar i justificar el
tractament o la previsi de recollida de deixalles quan lactivitat a desenvolupar ho requereixi.

Article 325.- Moviments de terres en finques rstiques.


1. La millora de finques rstiques mitjanant moviments de terra i obres de desmuntatge o
explanaci es troba subjecte a llicncia urbanstica dacord amb el que estableix larticle
187.2.f) del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 dagost, pel qual saprova el Text refs de la Llei
durbanisme.
2. Les condicions del projecte tcnic i de procediment per a latorgament de la llicncia
urbanstica i ambiental es regulen al Decret 396/2006, de 17 doctubre, pel qual es regula la
intervenci en el procediment de llicncia urbanstica per a millora de finques rstiques que
sefectun amb aportaci de terres procedents dobres de la construcci.

Article 326.- Tala darbres.


1. La tala darbrat est sotmesa a llicncia municipal i noms ser admesa quan estigui
prevista als Plans de gesti i millora forestal (PGMF), disposi dautoritzaci expressa de
lAdministraci forestal, i sigui conseqncia de la renovaci o aprofitament agrari usual dels
conreus o de laplicaci de la legislaci en matria de sanitat vegetal.
2. En els sectors afectats per incendis sestimular la rpida repoblaci amb espcies
autctones.

Article 327.- Accs motoritzat.


Ls de vehicles a motor per accedir o, circular al medi natural, a travs de camins rurals i
pistes forestals, es regula al Decret 166/1998, de 8 de juliol de regulaci de l'accs motoritzat al
medi natural.

Article 328.- Condicions daplicaci al sl forestal.


1. Per qualsevol actuaci en aquest tipus de sl caldr informe de ladministraci forestal
competent, dacord amb els termes que reguli la normativa sectorial forestal. Aquest informe

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 228

ser tamb preceptiu en aquells terrenys definits a larticle 5 de la Llei 43/2003 de 21 de


novembre, de monts i als sls qualificats amb les claus 32 i 33 corresponents a sl rstic
protegit i sl rstic.
2. Sha de mantenir la morfologia i la cobertura forestal dels marges i els talussos existents.
3. Ls agrcola i les rompudes per a tal s noms sn admissibles en terrenys amb pendents
inferiors al 30% quan la legislaci ho permeti i shagin obtingut els permisos corresponents del
Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural.
4. No es permet alterar el relleu natural del terreny ms que per dur a terme una restauraci de
les condicions primignies del terreny o b per a terrassats destinats al conreu degudament
justificats. En aquest cas, lalteraci del relleu no podr modificar el sistema d'escorrenties de la
finca respecte al seu entorn ni la cota natural del terreny en ms/menys 0,5 m. En cap cas, el
terrassat resultant daquest moviment de terres podr donar lloc a nous murs de contenci
dalada mitjana superior a 1 m ni que superin en cap punt l1,5 m dalada.
5. Els aprofitaments forestals es faran dacord a la Llei 6/1988, de 30 de mar, forestal de
Catalunya.
6. Per a la prevenci dincendis els propietaris estan obligats a la neteja sistemtica i selectiva
(manteniment del sotabosc i altres espcies) dels boscos, aix com dels entorns de les masies.
7. Aquestes masses boscoses quedaran al marge del procs urbanitzador i, en cas dincendi
forestal, hauran dsser repoblades.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 229

CAPTOL 3.- CONDICIONS PAISATGSTIQUES


Article 329.-

Condicions generals per a les transformacions del sl en els paisatges


rurals.

1. Tot assumint el fet de la inevitable evoluci del paisatge, el Pla adopta el criteri de preservar
els seus valors i gestionar la seva transformaci davant dels riscos de la seva progressiva
banalitzaci.
2. Sense perjudici de les condicions especfiques de les operacions dinters estratgic general
expressament aprovades per la Generalitat de Catalunya, els projectes de transformaci del
territori rural han de prendre en consideraci les qestions segents:
a)

La possibilitat de mantenir lescala de la compartimentaci de lespai agrcola productiu


en les diverses peces (camps o unitats de producci agrcola) que, amb la seva
dimensi, proporci, ritme i seqncia, defineixen els diversos paisatges rurals.

b)

Les caracterstiques dels elements de separaci entre unitats productives, ja siguin


murs de pedra o altres materials, marges, tanques arbrades o espais residuals que
concentren el desnivell i que poden presentar diferents formacions vegetals (brolles,
retalls de bosc, fileres darbres...).

c)

La conservaci i manteniment de la xarxa de drenatge natural del territori (rieres,


torrents, crrecs,...) com a components destacats del mosaic agroforestal caracterstic
del paisatge de Catalunya.

d)

No es permet cap acci a lentorn de les fonts que impliqui la seva desaparici o
variaci del lloc tradicional daflorament. A lentorn daquests punts sestableix una
protecci de 50 m de radi, dins el sl no urbanitzable, en el qual no es permetr cap
tipus dedificaci, desmunt o moviment de terres que representi variacions
morfolgiques o paisatgstiques i que alteri les actuals condicions de la natura. Prvia
autoritzaci municipal, es permetr potenciar el seu valor paisatgstic, amb plantacions
despcies autctones i petites obres dadequaci i ornat, tot respectant la vegetaci
existent.

e)

La protecci i conservaci de la xarxa de camins rurals, les infraestructures de rec i les


construccions dabric tradicionals complementries de ls agrari, sense perjudici de les
obres de manteniment i millora que siguin necessries.

f)

Les possibilitats daprofitar, en lobertura de camins i en lestesa de xarxes


dinfraestructura de servei local, els canals de pas i els corredors existents i de seguir
les actuals vies de comunicaci procurant mantenir la unitat de les explotacions i mirant
devitar la fragmentaci dels camps.

Article 330.- Condicions paisatgstiques per a les edificacions en sl no urbanitzable.


1. Les edificacions que shagin dimplantar, com les corresponguin a procediments de
renovaci, rehabilitaci o reconstrucci de les ja existents, en el sl no urbanitzable, segons els
casos, han de seguir les estratgies segents dintegraci en el paisatge:
a)

Harmonitzaci:

Lestratgia dharmonitzaci s preferent i pretn que les noves edificacions sintegrin en el


paisatge com a components positius, o com a mnim neutres, pel que fa a la qualitat
daquest paisatge.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 230

b)

Mimesi / ocultaci:

Lestratgia docultaci s la indicada en aquells casos en qu no s possible assolir un


grau acceptable dharmonitzaci i la integraci noms s possible adoptant les mesures
adequades per a ocultar o fer escassament perceptible la imatge de la implantaci. Aquesta
estratgia pot complementar, quan convingui, la dharmonitzaci.
c)

Monumentalitzaci:

Excepcionalment es pot optar per lestratgia de monumentalitzaci, que pot ser indicada
per a determinades construccions en qu la seva imatge hagi de passar a ser un component
principal del paisatge.
2. Seran daplicaci les directrius contingudes en el document dobjectius de qualitat
paisatgstica i la informaci paisatgstica del Catleg de paisatge del Camp de Tarragona
necessria per als processos davaluaci ambiental de plans i programes, per als estudis
dimpacte ambiental,i per als estudis dimpacte i dintegraci paisatgstica.
Tamb ho sn les segents condicions:
a)

Implantaci:

Shan davaluar diverses alternatives demplaament i sha de seleccionar la ms adient


amb relaci al paisatge i a la preservaci del patrimoni cultural. En principi, i llevat dels
casos destratgia de monumentalitzaci, conv evitar les localitzacions en les parts centrals
dels fons de vall, en punts focals respecte a carreteres i miradors i en indrets amb alta
exposici visual.
b)

Perfil territorial:

Shan de preservar les lnies del relleu que defineixen els perfils panormics i sha devitar la
localitzaci dactivitats sobre els punts prominents, els careners i les cotes ms altes del
territori, on la projecci de la silueta de ledificaci en la lnia dhoritz modifiqui el perfil
natural perceptible del paisatge.
c)

Proporci:

Les implantacions han de ser proporcionades a la dimensi i escala del paisatge, de manera
que sevitin o es fraccionin aquelles que per la seva grandria constitueixen una presncia
imprpia i desproporcionada.
d)

Pendent:

Sha devitar ocupar els terrenys amb major pendent. Quan siguin necessaris anivellaments,
sha de procurar evitar laparici de murs de contenci de terres, i shan de salvar els
desnivells amb desmunts o talussos amb pendents que permetin la revegetaci. Per tal de
minimitzar limpacte visual, les edificacions shan desglaonar o descompondre en diversos
elements simples articulats evitant la creaci de grans plataformes horitzontals que acumulin
en els seus extrems importants diferncies de cota entre el terreny natural i el modificat.
e)

Parcella:

La correcta inserci en el medi rural de qualsevol implantaci requereix que aquesta ocupi la
mnima part possible de la parcella, i que la resta mantingui el carcter despai rural no
artificialitzat que ha dactuar de coix amb lentorn no transformat, tot i que sadmeten les
actuacions necessries per donar un correcte tractament als lmits de la implantaci.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 231

f)

Distncies:

Les edificacions shan de separar com a mnim 100 metres de les lleres dels rius, rieres,
barrancs, torrents, squies, canals i recs. Aix mateix, i sense perjudici de la normativa
daplicaci en cada cas, shan de separar dels marges de les infraestructures lineals de
comunicaci, un mnim de 50 metres de les vies locals, 100 de les generals i 150 de les
autopistes, autovies i vies convencionals amb doble calada. La distncia de separaci a
vies frries s de 100 metres. Aquestes distncies que es consideren com els mnims
desitjables es poden disminuir justificadament en aquells casos dedificacions agrries o
dinters pblic de necessria ubicaci en una parcella, en qu la configuraci del territori
les faci inabastables i, en aquells altres en qu les edificacions vagin lligades funcionalment
als elements respecte dels quals han de guardar separaci.
g)

Faanes i cobertes:

s obligatori el tractament com a faana de tots els paraments exteriors de les edificacions
sigui quina sigui la seva finalitat i com a materials dacabament noms shan dutilitzar
aquells sistemes constructius, acabats, colors i textures que harmonitzin amb el carcter del
paisatge, tot garantint ladequada integraci a les condicions naturals de lentorn i al seu
cromatisme i no introdueixin contrastos estranys que desvaloritzin la seva imatge dominant.
h)

Vegetaci:

Sha dutilitzar vegetaci, i en concret arbrat, a base despcies i plantacions prpies del lloc
per facilitar la integraci paisatgstica de ledificaci.
Qualsevol tipus dobra no motivar la destrucci de larbrat existent.
Els arbres que no sigui possible conservar en la seva posici original, es replantaran dins el
termini mxim dun any. En la sollicitud de llicncia municipal hi constar el seu nombre, el
procs i localitzaci de la replantaci.
3. Les edificacions que pel seu carcter optin per lestratgia de monumentalitzaci no estaran
subjectes a les limitacions assenyalades en lapartat 2 del present article, sense perjudici de
lobservana de les distncies i servituds i daltres condicions establertes amb criteris
funcionals, de seguretat i ecolgics. Lautoritzaci daquestes edificacions requereix un informe
dimpacte i integraci paisatgstica dacord amb el que sespecifica en larticle segent. En
defecte de valoracions de major rang, lapreciaci que ledificaci segueix una estratgia
dintegraci per monumentalitzaci la far qui hagi de donar la llicncia.
4. Aquelles edificacions autoritzables dacord a larticle 47 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3
dagost, pel qual saprova el Text refs de la Llei durbanisme, que per motius funcionals
inevitables hagin de situar-se en una ubicaci en la qual, pels seus requeriments de forma, no
pugui complir algunes de les condicions establertes, han dutilitzar els mitjans adequats, en
especial larbrat i les barreres visuals vegetals, per a assolir un grau dintegraci acceptable en
el paisatge.

Article 331.- Cartells publicitaris.


1. Es prohibeix la collocaci de cartells o altres elements publicitaris que distorsionin la visi
del paisatge, especialment aquells que afectin el perfil territorial i la lnea dhoritz.
2. Sadmet la collocaci de petits indicadors de senyalitzaci de camins, fonts, itineraris
dinters, etc. que es disposaran amb criteris duniformitat de localitzaci, dimensi i disseny.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 232

Article 332.- Estudis dimpacte i integraci paisatgstica.


1. LEstudi dimpacte i integraci paisatgstica s un document tcnic destinat a considerar la
conseqncia que t sobre el paisatge lexecuci dactuacions, projectes dobres o activitats i a
exposar els criteris adoptats per a la seva integraci.
2. A ms dels casos que estableix directament larticle 20 del Decret 343/2006, de 19 de
setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecci, gesti i ordenaci
del paisatge i, la legislaci urbanstica (articles 48 i 49 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3
dagost, pel qual saprova el Text refs de la Llei durbanisme, i article 14.2.g del Pla director del
16
sistema costaner) i, dacord amb el que assenyala lapartat 1 daquest article, lEstudi
dimpacte i integraci paisatgstica ha de formar part de la documentaci tcnica necessria per
a la sollicitud de llicncia en els segents casos:
a)

Infraestructures i installacions que hagin de tenir una presncia visual significativa en


el territori.

b)

Edificacions allades en el territori, ja sigui en sl no urbanitzable (edificacions


agrcoles, ramaderes i dactivitats primries en general) o en peces de sl urb que
hagin de romandre allades.

c)

Edificacions situades en la franja perimetral dels nuclis urbans que hagin de tenir una
presncia important en la imatge exterior daquests.

d)

Transformacions de sl que hagin dafectar substancialment el paisatge rural.

e)

Tots els casos en qu sexigeix preceptivament linforme dimpacte i integraci


paisatgstica.

3. El contingut de lestudi dimpacte i integraci paisatgstica s el que estableix larticle 21 del


Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de
protecci, gesti i ordenaci del paisatge. Quan a criteri de lAjuntament, a lhora de concedir la
llicncia la integraci paisatgstica no sigui acceptable, es requerir el promotor de la
construcci, edificaci o installaci perqu introdueixi les esmenes necessries per tal que la
integraci sigui satisfactria. La resoluci de ladministraci especificar els aspectes a
modificar del projecte per a fer-lo paisatgsticament acceptable.

16

Pla director urbanstic del sistema costaner (PDUSC): Aprovaci definitiva el 25 de maig de 2005, publicat al DOGC nmero
4407, de 16 de juny de 2005
Es van presentar diversos recursos de reposici formulats contra la resoluci del Conseller d'aprovaci definitiva, abans esmentada.
Aquestes resolucions d'estimaci parcial, van ser dictades pel Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques, en dates 9 de juny
i 15 de setembre de 2006, i publicades als DOGC nmero 4761 i 4759, de dates 15 i 13 de novembre de 2006 respectivament
Pla director urbanstic del sistema costaner (PDUSC II): Aprovaci definitiva el 16 de desembre de 2005, publicat al DOGC nmero
4575, de 17 de febrer de 2006.
Es van presentar dos recursos de reposici formulats contra la resoluci del Conseller d'aprovaci definitiva, abans esmentada, que
es van resoldre mitjanant resolucions d'estimaci parcial, tot implicant la seva modificaci, i dictades pel Conseller de Poltica
Territorial i Obres Pbliques, en dates 15 de mar i 19 dabril de 2007, i publicades als DOGC nmero 4867 i 4880, de dates 23
dabril i 10 de maig de 2007 respectivament.
Modificaci puntual del PDUSC per a la correcci derrades materials detectades, aprovada definitivament mitjanant resoluci
dictada en data 21 de mar de 2007, pel Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques. Es va publicar al DOGC nmero 4881
de data 11 de maig de 2007.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 233

Article 333.- Informe dimpacte i integraci paisatgstica


1. Tots els projectes que shagin de sotmetre a linforme dimpacte i integraci paisatgstica
han dincorporar un estudi dimpacte i integraci paisatgstica.
2. Dacord amb larticle 22 del Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la
Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecci, gesti i ordenaci del paisatge, linforme dimpacte i
integraci paisatgstica t per objecte avaluar la idonetat i suficincia dels criteris o les
mesures adoptades en els estudis dimpacte i integraci paisatgstica per integrar en el
paisatge les actuacions, usos, obres o activitats a realitzar.
3. Correspon emetre aquest informe al Servei de Paisatge del Departament de Territori i
Sostenibilitat, el qual s preceptiu en els supsits que assenyala lesmentat article 22 del
Decret. Entre aquests supsits, lapartat 2.a daquest article estableix que linforme s preceptiu
quan aix ho determinin els plans territorials parcials i els plans directors territorials.
4. Dacord amb el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 dagost, pel qual saprova el Text refs de la
Llei durbanisme, i amb el Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la LLei
8/2005, de 8 de juny, de protecci, gesti i ordenaci del paisatge, s preceptiu linforme
dimpacte i integraci paisatgstica en els supsits segents:
a)

Projectes dactuacions especfiques dinters pblic en sl no urbanitzable als quals fa


referncia lapartat 4 de larticle 47 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 dagost, pel qual
saprova el Text refs de la Llei durbanisme.

b)

Projectes de construccions i dependncies prpies duna activitat agrcola, ramadera o,


en general, rstica a qu fa referncia lapartat 6.a de larticle 47 del Decret Legislatiu
1/2010, de 3 dagost, pel qual saprova el Text refs de la Llei durbanisme, quan
superin algun dels segents parmetres:
-

Ocupaci en planta: 500 m


Sostre: 1.000 m
Alada total: 10 m

c)

Les destinades a habitatge familiar o a allotjament de treballadors temporers a qu fan


referncia els apartats 6.1 i 6.b de larticle 47 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3
dagost, pel qual saprova el Text refs de la Llei durbanisme.

d)

Lobertura i recuperaci de vies daccs, camins i dreceres i les estacions de


subministrament de carburants i de prestaci de serveis a la xarxa viria a qu fan
referncia els apartats d i e de larticle 49 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 dagost,
pel qual saprova el Text refs de la Llei durbanisme.

e)

Plans especials urbanstics per a la ubicaci de construccions de nova planta


destinades a activitats de turisme rural o de cmping a qu fa referncia lapartat 6.e de
larticle 47 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 dagost, pel qual saprova el Text refs de
la Llei durbanisme.

f)

Els projectes dactivitats i de construccions directament vinculades a lexplotaci de


recursos naturals.

g)

Qualsevol altra actuaci que afecti restes arqueolgiques dinters declarat, aqfers
classificats, zones vulnerables o zones sensibles declarades de conformitat amb la
legislaci vigent, jaciments paleontolgics o punts geolgics dinters.

5. Linforme dimpacte i integraci paisatgstica ser tamb preceptiu en els supsits segents:

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 234

a)

Canvis de paisatge rural motivats per concentracions parcellries que afectin un mbit
de ms de 100 ha.

b)

Tanques de finques, parcelles o mbits dactivitats de ms de 1.000 metres de


longitud.

c)

Totes les construccions visibles que se situn en les proximitats dels penya-segats, de
les riberes fluvials, martimes i de les lmines daigua de llacs o embassaments.

d)

Obres que en casos justificats shaguessin de realitzar per evitar la inundabilitat de


terrenys.

e)

Parcs elics i parcs fotovoltaics dacord amb les regulacions sectorials.

f)

Determinacions especfiques de protecci i ordenaci del paisatge contingudes en el


planejament general i en plans especials que tenen aquesta finalitat.

g)

Els plans especials urbanstics amb finalitat de protecci i ordenaci del paisatge que
comprenguin lmbit duna o ms unitats de paisatge podran assenyalar justificadament
supsits concrets en els quals calgui linforme dimpacte i integraci paisatgstica.

A ms dels casos aqu assenyalats lAjuntament podr demanar un informe dimpacte i


integraci paisatgstica en aquells casos en qu es justifiqui la seva convenincia.

Article 334.-

Contingut de lestudi dimpacte i integraci paisatgstica per a la


implantaci dedificacions agrries.-

Per a lautoritzaci dedificacions agrries s preceptiu un estudi dimpacte i integraci


paisatgstica que, com a mnim comprendr:
a)

Un recull dimatges de ledificaci des dun conjunt de punts representatius de la seva


percepci en el territori que permetin avaluar limpacte visual, derivat del seus
emplaament i volumetria, en el paisatge.

b)

Propostes de tractament de faanes i cobertes.

c)

Mesures complementries dintegraci: vegetaci, arbrat,...

d)

Memria explicativa i justificativa de la integraci paisatgstica proposada.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 235

CAPTOL 4.- REGULACI DUSOS, ACTIVITATS I EDIFICACIONS.


Article 335.-

Rgim dels usos i edificacions i procediments dautoritzaci.-

1. En el sl no urbanitzable nicament sadmeten les actuacions, construccions i activitats


especfiques previstes per aquestes Normes per a les diferents zones en sl no urbanitzable,
aix com les previstes en el Catleg de Masies i Cases Rurals que forma part del present
POUM, segons lestablert a larticle 47 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 dagost, pel qual
saprova el Text refs de la Llei durbanisme, tal i com queden definides als articles 47.1, 48.1,
49.1, 49.2, 50.1, 50.2, 50.3, 51.1 i 55.1, del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual saprova
el Reglament de la Llei durbanisme de Catalunya, i amb les condicions i limitacions que
estableixen aquestes Normes.
2. Els usos permesos a cada zona es regulen especficament per a cada tipus de sl no
urbanitzable.
3. En general, no sadmeten en el sl no urbanitzable usos que impliquin una transformaci en
la destinaci o la naturalesa daquest sl, o b lesionin o impedeixin la consecuci dels valors i
finalitats especfiques que es defineixen per a cada zona.
Lestabliment de qualsevol s autoritzat comportar lobligaci dadoptar les mesures
necessries per evitar la degradaci del medi i facilitar una integraci total.
4. Lautoritzaci de les obres i els usos referents a les actuacions previstes a lapartat 1,
seguir el procediment definit a larticle 48 del Decret Legislatiu 1/2010 pel qual saprova el Text
Refs de la Llei d'Urbanisme, i, als articles 47.3, 48.2, 49.3, 50.5, 51.2, 53, 57 i 58 del Decret
305/2006, de 18 de juliol, pel qual saprova el Reglament de la Llei durbanisme de Catalunya.
En el cas de projectes de construccions prpies duna activitat agrcola, ramadera o, en
general, rstica, si no superen els llindars que estableix larticle 68.8.d) in fine del Decret
305/2006 (ocupaci en planta de 500 m2, sostre total de 1.000 m2 o alada mxima de 10 m),
poden ser autoritzades directament mitjanant llicncia municipal.
5. Les activitats i construccions previstes a lapartat 1, incorporaran les segents mesures
correctores, sens perjudici de les que siguin daplicaci per altra normativa general o sectorial:
Caldr justificar la depuraci i el dest de les aiges residuals. El projecte, en el cas de que
no aboquen a la xarxa pblica de sanejament, haur de donar compliment a lestablert al RD
849/1986 d11 dabril pel qual saprova el Reglament del domini pblic hidrulic.
Caldr justificar duna manera detallada la captaci daigua potable i les fonts denergia
necessries per a aquestes activitats, que seran preferentment naturals, els sistemes de
comunicacions, preferentment inalmbrics la minimitzaci dels residus, la idonetat dels
accessos i la conservaci i restauraci de les masses arbries.
En casos degudament justificats, sadmetran noves xarxes denergia o telecomunicacions
soterrades.
6. La tramitaci, autoritzaci, declaraci dimpacte, llicncia, comunicaci o intervenci
ambiental dactivitats que ho requereixin es sotmetran a les determinacions que estableix la Llei
20/2009, del 4 de desembre, de prevenci i control ambiental de les activitats, en funci del
rgim dintervenci aplicable a cadascuna delles.
7. Noms poden ser admesos com a usos provisionals, els previstos a larticle 61 del Decret
305/2006, de 18 de juliol, pel qual saprova el Reglament de la Llei durbanisme de Catalunya,
amb les condicions previstes al seu article 62, en el casos i les condicions que estableixen els

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 236

articles 53 i 54 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 dagost, pel qual saprova el Text refs de la
Llei durbanisme.
8. Els usos i construccions admesos en sl no urbanitzable simplantaran preferentment en les
subzones corresponents a sl de protecci preventiva, davant de la del la resta de sls
qualificats en aquest POUM.
Per a la implantaci dusos i construccions en la resta de les diferents subzones del sl no
urbanitzable, shaur dindicar justificadament la ra per la qual no es possible la seva ubicaci
en sls dinferior grau de protecci.
9. La ubicaci dexplotacions ramaderes es sotmetr a les disposicions legals vigents en cada
moment. A ttol informatiu i, al moment daprovaci del POUM, entre daltres shan de respectar
les segents:
Explotacions avcoles:

Ordre de 7 dabril de 1994.


Reial Decret 1084/2005 de 16 de setembre
Llei 8/2003 de 24 dabril

Explotacions cuncoles:

Ordre de 7 dabril de 1994.


Reial Decret 1547/2004 de 25 de juny

Explotacions bovines:

Ordre de 7 dabril de 1994.

Explotacions apcoles:

Reial Decret 209/2002 de 22 de febrer

Explotacions porcines:

Reial Decret 324/2000 de 3 de mar modificat pel Reial Decret


3483/2000, de 29 de desembre.

Article 336.- Condicions generals de les edificacions.1. Excepte en el cas dedificacions destinades a usos agrcoles diferents als de la criana
danimals, per poder ser edificades, les finques hauran de gaudir duna superfcie igual o
superior a 5 Hectrees. En el cas de finques forestals, la seva superfcie mnima ser de 25
Hectrees.
2. En el cas de finques edificades, la part de la finca vinculada a ledificaci quedar inscrita en
el Registre de la propietat com a indivisible.
3. Els usos i activitats admesos al sl no urbanitzable shan dimplantar prioritriament en
edificacions preexistents. Noms sadmetr lobra nova en cas que es justifiqui la inviabilitat
tcnica i econmica de la rehabilitaci duna edificaci preexistent. En aquest cas la llicncia
aportar comproms denderroc de ledificaci antiga que substitueixi.
4. Les actuacions que tinguin per objecte la construcci dedificacions, o adicions que, en
conjunt conformi un sostre igual o superior a 1.000 m, requeriran de la tramitaci dun pla
especial en el qual es tindr en compte la integraci paisatgstica tant dels volums de nova
creaci com aquells preexistents. Es procurar que els materials, els acabats, el cromatisme i
la composici volumtrica tinguin en compte lentorn en qu sinscriuen. Quan sigui necessari
es realitzaran noves plantacions vegetals que ajudin a integrar els volums construts en el seu
entorn. En tot cas es tindr en compte all que sespecifica en els articles segents daquest
Captol.
5. Les noves edificacions es situaran en zones del terreny amb pendent inferior al 20%.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 237

6. Es prohibeix la construcci de pous negres, mines filtrants, etc. aix com el desgus d'aiges
fecals sense depuraci prvia. Els projectes tcnics contindran plnols i memries explicatives,
amb especificaci del punt de destinaci i canalitzaci, aix com els detalls constructius i
materials emprats a l'obra.
7. Amb excepci de les rees habilitades als cmpings, es prohibeix la installaci de
bungalows, caravanes, autocaravanes, mbil homes o similars.
8. La construcci de qualsevol estructura de gran alada (antenes, grues, torres de guaita,
aerogeneradors amb inclusi de la longitud de les seves pales, lnies de transport denergia
elctrica, infraestructures de comunicacions, etc.) evitar vulnerar les servituds aeronutiques
establertes al captol 9 que regula el sistema aeroportuari.

Article 337.-

Condicions particulars per a construccions i installacions prpies


d'actuacions especfiques d'inters pblic en sl no urbanitzable

Shaur de donar compliment a les condicions generals que regulen les edificacions en sl no
urbanitzable, i les previstes a larticle 47 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual saprova
el Reglament de la Llei durbanisme de Catalunya.

Article 338.-

Condicions particulars per a construccions i installacions prpies d'una


activitat agrcola, ramadera o forestal.

A ms de complir les condicions generals que regulen les edificacions en sl no urbanitzable i


les previstes a larticle 48 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual saprova el Reglament
de la Llei durbanisme de Catalunya, shauran de respectar les segents:
1. Les construccions agrcoles compliran les segents condicions:
a)

Noms sadmeten magatzems de productes agrcoles, d'eines del camp i de


maquinria.

b)

Els projectes hauran de justificar la necessitat de l'edificaci respecte l'explotaci


agrcola, acreditant la seva existncia o descrivint la de nova implantaci.

c)

Les superfcies i volums construts mxims seran els segents:


I. En finques de superfcie igual o superior a la unitat mnima de conreu es
permetr la construcci de magatzems agrcoles amb una superfcie mxima de
100 m2 construts i 400 m3 de volum mxim edificable. Per aquestes edificacions
caldr l'aportaci dinforme favorable del Departament d'Agricultura, Ramaderia,
Pesca, Alimentaci i Medi Natural.
II. En casos excepcionals i sempre degudament justificats, quan la construcci
sollicitada superi els llindars establerts anteriorment, es podran subjectar al
procediment dels articles 48 de la Llei d'urbanisme i 57 del Reglament.

d)

La separaci mnima en relaci als camins ser de 15 m, respecte a la resta de les


partions de la finca ser de 10 m.

e)

Lalria reguladora mxima ser de 4,50 m fins al carener (PB). Sadmeten les
installacions tcniques que justificadament requereixin una major alada sempre que
no alterin la fisonomia del paisatge.

f)

El volum edificable mxim adms s de 1.500 m.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 238

g)

Cap dimensi en planta superar els 30 metres.

h)

Es permet la construcci dhivernacles (dacord a la definici continguda a l'Ordre de 25


d'octubre de 1988, per la qual es determinen les condicions que han de reunir les
construccions per ser considerades com a hivernacles), en parcelles de regadiu
existents en el moment de laprovaci inicial del POUM, amb les segents condicions:
I.

El seu accs sha de produir des de la xarxa de camins pblics histrics o


ramaders, sense que sen puguin obrir de nous.
II. Locupaci mxima no podr ultrapassar el 30% dels terrenys on semplacen.
III. Lalada mxima de ledificaci s de 4 m. Sempre que es justifiqui la
necessitat, aquesta alada podr ser superada puntualment per installacions
tcniques (climatitzaci, etc).
IV. La construcci ser a base de plstic rgid o vidre i, estructura de metall o de
fusta que no perdi la seva qualitat inicial. Shan de mantenir nets sense
eflorescncies ni taques de pols i no es podran cobrir amb plstic flexible ni
teles.
V. Laigua de pluja de les cobertes es recollir per a s de rec de les explotacions
en hivernacle. Han de tenir previst el drenatge de laigua de pluja i reciclar les
aiges per al rec del conreus que shi cultivin.
2. Les noves construccions ramaderes destinades a la criana danimals compliran les
segents condicions:
a)
b)
c)
d)
e)

f)
g)
h)
i)
j)
k)

Subicaran en llocs assolellats, ventilats, i fora de la trajectria dels vents dominants en


el sentit dels nuclis habitats.
La distncia mnima en relaci al sl urb o urbanitzable ser de 500 m.
La distncia mnima en relaci a altres edificacions destinades a ls residencial,
lligades o no, a ls agrcola, ser de 100 m.
La separaci mnima en relaci als camins ser de 25 m, respecte a la resta de les
partions de la finca ser de 10 m.
Lalria reguladora mxima ser de 6 m. (PB). Sadmeten les installacions tcniques
que justificadament requereixin una major alada sempre que no alterin la fisonomia del
paisatge.
Locupaci mxima correspondr al 10% de la superfcie de la finca.
El sostre edificat mxim per unitat dedificaci s de 500 m2st.
El sostre edificable mxim del conjunt de construccions no superar els 2.000 m2st.
Cap dimensi en planta superar els 30 m.
Els projectes donaran compliment a la normativa sectorial vigent, especialment pel que
fa al benestar animal i la correcta gesti de les dejeccions ramaderes.
La legalitzaci o autoritzaci de qualsevol construcci ramadera requereix linforme
previ favorable dels organismes competents en matria de ramaderia i medi ambient.

3. En sls forestals, les installacions i construccions compliran les segents condicions:


a)
b)

Els projectes hauran de justificar la necessitat de l'edificaci respecte l'explotaci,


acreditant la seva existncia o descrivint la de nova implantaci.
El sostre mxim dinstallacions i construccions no superar la superfcie de 200 m2
construts.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 239

Article 339.-

Condicions particulars per a edificacions destinades a lhabitatge familiar


o a l'allotjament de persones treballadores temporeres.

A ms de complir les condicions generals que regulen les edificacions en sl no urbanitzable i


les previstes a larticle 50 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual saprova el Reglament
de la Llei durbanisme de Catalunya, shauran de respectar les segents:
1. Aquests usos shan de localitzar, preferentment, en edificacions preexistents a la finca.
En cas dhabitatges, no inclosos dins del catleg de masies i cases rurals, sadmet la millora i
ampliaci fins a un 10% del sostre actual amb un mxim de 50 m2 per una sola vegada al llarg
de la vigncia daquest POUM sempre i quan no es superin els parmetres mxims de sostre,
alada i nombre de plantes, establerts pels habitatges de nova edificaci a lapartat segent
daquest mateix article.
2. En el cas dobra nova es compliran les segents condicions:
a)
b)
c)
d)
e)

La superfcie construda mxima per a cada s ser, respectivament, de 300 m2.


Si sescau, es situar a una distncia inferior a 10m de ledificaci existent.
La separaci mnima en relaci a les partions de la finca ser de 10m.
Lalria reguladora mxima ser de 9,00m. (PB+2) .
El nombre mxim dhabitatges familiars, per a cada explotaci, s de 2 unitats.

3. Els projectes dobra nova, de reforma, o ampliaci, contindran un reportatge fotogrfic de


ledificaci i el seu entorn que permeti valorar els efectes sobre el medi.
4. Dacord a larticle 50.6 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual saprova el Reglament
de la Llei durbanisme de Catalunya, com a condici deficcia de la llicncia,a ms de com a
indivisible, caldr aportar justificant de la inscripci de la finca al Registre de la propietat, fent
constar que la llicncia exhaureix la possibilitat de ls dhabitatge en ella.

Article 340.-

Condicions particulars per a edificacions i installacions de turisme rural i


de cmping.

1. Hauran de complir les condicions generals que regulen les edificacions en sl no


urbanitzable i les previstes a larticle 51 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual saprova
el Reglament de la Llei durbanisme de Catalunya.
2. Les edificacions de turisme rural sadmeten en edificacions existents, amb les condicions i
limitacions contingudes en larticle 345 daquestes normes, sempre que lactivitat simplanti com
a complementria daltres activitats agropecuries dins de la finca i, tamb en edificis inclosos
al catleg de masies i cases rurals.
3. Es Podran admetre construccions destinades als serveis propis dels establiments de
cmping ens els espais qualificats com de cmping en sl no urbanitzable (Clau 37) per aquest
Pla i, en aquelles zones on aquestes normes autoritzen aquest s, dacord al que es preveu a
lapartat 4 daquest article.
4. L'ordenaci i les condicions d'implantaci dels cmpings s'han destablir, amb carcter previ
a l'obtenci de la llicncia urbanstica municipal, en un Pla especial urbanstic. Aquest Pla
especial ha de regular la superfcie de l'actuaci, i l'emplaament, ocupaci, alades i la resta
de parmetres de les edificacions o de les rees d'acampada i de serveis, d'acord amb l'estudi
d'impacte i integraci paisatgstica que ha d'incorporar.
Els plans especials per a la implantaci de cmpings hauran de donar compliment al previst al
Decret 183/2010, de 23 de novembre, destabliments dallotjament turstic.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 240

5. Les rees dacampada hauran de donar compliment a larticle 8 del Decret 64/1995 de 7
mar, de mesures de prevenci dincendis forestals.

Article 341.-

Condicions particulars per a edificacions i installacions destinades a la


prestaci de serveis de la xarxa viria.

A ms de complir les condicions generals que regulen les edificacions en sl no urbanitzable i


les previstes a larticle 52 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual saprova el Reglament
de la Llei durbanisme de Catalunya, shauran de respectar les segents:
1. Noms es permeten edificacions quan aquestes gaudeixin duna superfcie de 5 Ha. En cas
de finques forestals, aquesta tindr un mnim de 25 Hectrees.
2. Amb carcter previ a l'obtenci de la llicncia urbanstica municipal, s'ha daprovar un pla
especial urbanstic que estableixi l'ordenaci i les condicions d'implantaci de lactuaci.

Article 342.-

Condicions particulars per a edificacions i installacions vinculades a


l'execuci, el manteniment i el funcionament de les obres pbliques.

Shaur de donar compliment a les condicions generals que regulen les edificacions en sl no
urbanitzable i les previstes als articles 53 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual saprova
el Reglament de la Llei durbanisme de Catalunya. Les llicncies estaran sotmeses a les
condicions i procediment assenyalats per aquesta normativa per a les actuacions dinters
pblic.

Article 343.- Reconstrucci i rehabilitaci de masies i cases rurals.


1.

Dacord al que preveu larticle 50.2 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 dagost, pel qual
saprova el Text refs de la Llei durbanisme, aquest POUM identifica en un catleg
especfic les masies i cases rurals existents en el sl no urbanitzable que requereixen un
tractament especfic de conservaci i millora, pel seu valor i inters arquitectnic, histric,
paisatgstic o social.

2.

Es podr autoritzar, amb els requisits fixats per aquest Pla, reconstruir i rehabilitar les
masies i cases rurals que calgui preservar i recuperar per raons arquitectniques,
histriques o paisatgstiques, i que hagin estat incloses en el catleg de masies i cases
rurals amb vista a destinar-les a habitatge familiar, a establiment hoteler (excepte hotel
apartament), establiment de turisme rural, activitats deducaci en el lleure i restauraci.

3.

Tenint en compte que l'objectiu general del catleg de masies s la rehabilitaci i la


recuperaci de les volumetries preexistents a l'assentament, en general no s'admeten
ampliacions de l'edificaci.
Malgrat tot, hi ha masies i cases rurals que, per la seva tipologia, noms s possible la
recuperaci de l'assentament amb un s collectiu concret, que requereix d'alguna
ampliaci localitzada, que simultniament significar lenderroc de la resta de volums no
reutilitzables.
En aquests casos, cal prioritzar l'ampliaci a travs de la reutilitzaci i transformaci de les
edificacions existents annexes a la principal, evitant al mxim les noves ocupacions.
L'ampliaci ha de ser la mnima imprescindible i directament relacionada amb el nou s de
l'assentament.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 241

El catleg de masies i cases rurals defineix i concreta quan, on, com i en quina quantia,
s'admet l'ampliaci en funci de l's assignat. Tamb determina el trmit i/o instrument
necessari per a la seva avaluaci.
Sempre cal aportar el projecte concret i en els casos en qu la superfcie superi els 1.000
m, es tramitar un pla especial urbanstic per concretar-ho.
Si la masia es destina a habitatge permanent excepcionalment, s'admet l'ampliaci del
volum fins a assolir les condicions mnimes d'habitabilitat.
En conseqncia, l'ampliaci ha d'estar convenientment justificada i ha de respondre a la
necessitat de:
a)
b)

ser dotades d'un s collectiu, atesa la seva tipologia i entorn.


dassolir les condicions mnimes d'habitabilitat.
Noms s'admeten ampliacions una sola vegada. El catleg de masies, a travs de les
fitxes, concreta quines sn les edificacions que admeten alguna ampliaci, la qualitat i
quantia : quina s la configuraci i quin el seu llindar.
En qualsevol cas, no es poden malmetre els valors arquitectnics, histrics o
paisatgstics del conjunt edificat.

4.

Els criteris i el grau dintervenci en ledificaci i el seu entorn, els accessos i serveis, aix
com els usos especficament admesos es defineixen de manera particularitzada per a cada
masia en el catleg de masies daquest Pla.

5.

Per modificar les previsions del catleg es far mitjanant l'aprovaci d'una modificaci
puntual del POUM del catleg de masies i cases rurals.

6.

La reconstrucci i la rehabilitaci del patrimoni arquitectnic rural ha de respectar el text


normatiu que forma part del catleg de masies i cases rurals.
En cas dsser necessari lalteraci del volum duna edificaci que forma part del catleg
de bns protegits o del sostre edificable, per raons esttiques o de funcionalitat, amb
carcter previ a lobtenci de la llicncia urbanstica, caldr un informe favorable de la
Comissi de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

7.

Els projectes dactuaci sobre les edificacions catalogades han dsser sotmesos a
informaci pblica per lAjuntament, per un termini de vint dies, i a linforme de la Comissi
Territorial dUrbanisme de Tarragona, que sha demetre en el termini de dos mesos. La
llicncia corresponent noms es pot atorgar si aquest ltim informe s favorable. Saplicar
el previst als articles 50 i 58 del text refs de la Llei dUrbanisme.

Article 344.-

Autoritzacions dusos, edificacions i infraestructures en el sl de


protecci especial.

Per a lautoritzaci dusos, edificacions aix com les seves ampliacions i, infraestructures, cal
justificar que no afecten de forma substancial els valors del sl de protecci especial on
subiquen. Lestudi haur de considerar les segents variables, amb especial atenci a les
relacionades amb els valors a protegir i el possible impacte de lactivitat:
a)
b)
c)
d)
e)
f)

Vegetaci i hbitats de lentorn


Fauna de lentorn
Valor edafolgic
Funcions de connector biolgic
Estabilitat del sl
Funcions hidrolgiques

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 242

g) Connectivitat territorial
h) Gesti dels residus
i) Accessibilitat i necessitat de serveis
j) Increment de la freqentaci
k) Patrimoni cultural i histric
l) Patrimoni geolgic
m) Zones humides
n) Paisatge
o) Qualitat atmosfrica
p) Millora esperada de lespai protegit
q) Valor productiu agrari
En tot cas, la seva superfcie i locupaci del sl seran aspectes determinants per a la valoraci
dels efectes de les edificacions o infraestructures en lentorn territorial.

Article 345.-

Rgim dels usos i edificacions existents en el sl no urbanitzable.

1. Les edificacions i installacions legalment implantades, que sajustin als supsits dusos
permesos en sl no urbanitzable al POUM i, a la legislaci urbanstica, poden mantenir-se i
ampliar-se dacord a larticle 56 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual saprova el
Reglament de la Llei durbanisme de Catalunya, amb les limitacions que introdueix aquest
article.
2. Les edificacions i installacions autoritzades dacord a la legislaci anterior a la Llei 2/2002,
de 14 de mar, durbanisme, que no sajustin als supsits dusos permesos pel Decret
Legislatiu 1/2010, de 3 dagost, pel qual saprova el Text refs de la Llei durbanisme, i que, per
tant, actualment no serien autoritzables, es podran mantenir, per noms es podran autoritzar
ampliacions en els termes previstos per la legislaci urbanstica vigent si el planejament
urbanstic municipal aprovat definitivament abans de lentrada en vigor de la Llei 2/2002 ho
preveu expressament.
En tot cas, caldr que les obres dampliaci siguin imprescindibles per al manteniment de
lactivitat per a la qual es va construir ledificaci o es va implantar la installaci objecte
dampliaci i que aquesta es trobi en plena utilitzaci.
En el cas de sl de protecci especial i territorial, les ampliacions possibles no poden superar el
percentatge previst pel POUM i com a mxim el 50% de la superfcie construda i del volum
edificat que hi havia en la data dentrada en vigor de la Llei 2/2002.
Lestabliment daquest lmit mxim no comporta cap nova opci dampliaci en aquells casos
en qu aquesta ja shagi realitzat i hagi exhaurit les possibilitats assenyalades pel POUM.
3. No sadmeten les ampliacions dedificacions o installacions ni la intensificaci o substituci
de les activitats per a les quals hagi prescrit lacci de reposici llevat que, dacord amb la
legislaci urbanstica, fos possible la seva legalitzaci i aquesta es dugus a terme.
4. Amb lobjectiu de recuperar la integritat formal del territori rural, lAjuntament ordenar el
desmuntatge o enderroc daquelles construccions no incloses en el catleg de masies i cases
rurals destinades a activitats subjectes a intervenci ambiental quan aquestes cessin
definitivament i les edificacions o installacions no estiguin legalitzades o es trobin en estat
runs. Sentn que una activitat ha cessat definitivament quan sen constati de manera notria
la inactivitat continuada al llarg de dos anys consecutius.
No sn objecte daquestes determinacions aquelles edificacions i installacions que per les seva
tipologia, construcci i el seu valor didentitat de les masies, corrals, barraques de pastor o de

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 243

vinya, molins i daltres cal considerar que formen part de la imatge del territori rural que es vol
preservar o recuperar.
5. En el cas concret de les activitats extractives preexistents, aquestes podran continuar
dacord amb les condicions fixades a les llicncies municipals corresponents i pels programes
de restauraci establerts dacord amb la Llei 12/1981, de 24 de desembre. No sadmetran
noves installacions extractives.
No sadmetr lampliaci de les existents llevat que es tramiti un pla especial urbanstic que
justifiqui la seva necessitat i/o idonetat i que a ms no comporti un impacte paisatgstic
inadequat i sempre que es garanteixi la seva posterior restituci.

Article 346.-

Rgim dels usos i edificacions existents en els sls de protecci especial


i territorial del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona.

En el cas de la possibilitat, dacord a aquestes normes, de mantenir i ampliar les edificacions i


installacions autoritzades dacord a la legislaci anterior a la Llei 2/2002, de 14 de mar,
durbanisme, que no sajusten als supsits dusos permesos pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3
dagost, pel qual saprova el Text refs de la Llei durbanisme, les ampliacions possibles no
poden superar el percentatge previst pel POUM i com a mxim el 50% de la superfcie
construda i del volum edificat que hi havia en la data dentrada en vigor de la Llei 2/2002.
Lestabliment daquest lmit mxim no comporta cap nova opci dampliaci en aquells casos
en qu aquesta ja shagi realitzat i hagi exhaurit les possibilitats assenyalades pel POUM.

Article 347.-

Condicions generals de les tanques.

Per latorgament de la llicncia preceptiva a qu obliga larticle 187 del Decret Legislatiu
1/2010, de 3 dagost, pel qual saprova el Text refs de la Llei durbanisme, a ms de les
condicions que sestableixen a les directrius de paisatge derivades de laprovaci del Catleg
de paisatge del Camp de Tarragona , shan de complir les segents:
1. Shauran de situar a una distncia mnima de protecci de 3m de laresta exterior del cam o
4m de leix.
2. La construcci de tanques sha de limitar a aquells casos en qu siguin imprescindibles en
funci de ls i les circumstncies del lloc. s desitjable, quan sigui funcionalment possible, la
utilitzaci daltres sistemes dassenyalament del lmit de la propietat o de lmbit de lactivitat.
3. En cas de ser imprescindible el tancament duna finca, per motiu de garantir leficcia del
servei dextinci dincendis, noms ser possible tancar el 80% de la seva superfcie.
Temporalment i mentre no sextingeixin les causes que ho motiven, s'exceptuen del
compliment d'aquest apartat, i per tant, poden realitzar el tancament provisional del 100% de la
finca, aquelles explotacions agrries que per motius justificats de seguretat hagin de garantir la
impossibilitat d'accs (ex: amb la finalitat d'evitar l'accs i limitar possibles fonts de contagi
entre explotacions ramaderes).
4. No sadmeten tanques dobra, llevat dels murs de pedra seca dalada no superior a 50 cm,
els quals s'han de construir amb materials propis de la regi i emprant les tcniques
constructives locals.
Per motius de seguretat, sexceptua del compliment de la condici anterior, el tancament amb
murs al voltant dedificacions en aquelles finques on, per motius de seguretat calgui garantir la
impossibilitat daccs o de vistes i no existeixin altres frmules de tancament que puguin

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 244

garantir-ho, sempre que la tanca no es situ a ms de 25m de cada faana de ledifici i, la


superfcie tancada no superi el 20% de la superfcie de la finca.
5. En general, s'admet els tancats de tipus arbustiu amb vegetaci autctona o de materials
que permetin la transparncia en tota la seva alada.
Les tanques es construiran amb disseny, materials i, gamma cromtica de forma que no
agredeixin el medi rural i integrant-se el ms possible en l'entorn, mitjanant un tractament
regular i homogeni en tota la seva longitud, si b poden incorporar diferncies per tal de
millorar la integraci amb ell, si aquest no s homogeni.
Les tanques transparents poden complementar-se amb vegetaci prpia de lentorn per
aconseguir el grau dopacitat que es desitgi.
La vegetaci utilitzada a les tanques seran de fulla ampla (llorer, baladre o boix) sevitar el
cuprs o, elements secs o plstics (bruc o canya) per evitar la propagaci de la flama en cas
dincendi.
6. Sempre que no sigui incompatible amb lactivitat que motivi la necessitat de tanques,
aquestes han de permetre el pas de la petita fauna terrestre prpia del lloc. A aquest efectes,
cada 25 ml de tanca caldr deixar practicable un pas inferior de, almenys 3,00 x 0,25 m.
7. Les tanques dobra existents i les que preveu el punt 4 shan de tractar amb superposicions
de vegetaci viva per tal de millorar la seva integraci en el paisatge.
8. Noms sadmeten tanques dobra o opaques en general en aquelles parcelles on per
motius de seguretat calgui garantir la impossibilitat daccs o de vistes i no existeixin altres
frmules de tancament que puguin garantir-ho.
9. Els plans especials podran establir regulacions particulars de les tanques en el seu mbit
dordenaci, per tal dassolir una millor adequaci paisatgstica i de garantir la connectivitat
biolgica.
10. En sl de protecci especial, les tanques dels sls destinats a activitats agrcoles i
ramaderes seran, obligatriament, a base de vegetaci natural (reticles, tanques verdes, illes
de vegetaci, mosaics i altres).
11. En el sl incls en el PEIN sevitaran els tancaments de finques i de voltants dedificacions
que puguin representar una limitaci als moviments de la fauna.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 245

CAPTOL 5.- REGULACI DE SUBZONES AL SL DE PROTECCI


PREVENTIVA (Clau P).
Article 348.-

Subzona Sl agrcola permanent en sl de protecci preventiva (clau


31-P)

1. Definici:
Constitueix el sl agrcola permanent els terrenys dinters agrcola del municipi, tant els de la
conca del Francol, com els del Gai i de les conques dels torrents. Existeixen explotacions
agrcoles, on coexisteix el sec amb el regadiu, que condicionen lordenaci del POUM.
El sl de protecci preventiva comprn la resta de terrenys classificats com a no urbanitzables
en el POUM diferents als considerats de protecci especial o de protecci territorial.
2. Usos i activitats admesos:
a)

Agrcola i ramader.

b)

Edificacions destinades a lhabitatge familiar i/o a lallotjament de persones


treballadores directament i justificadament associades als usos de lapartat anterior.

c)

Lhabitatge familiar sadmet tamb, en masies i cases rurals catalogades.

d)

Hoteler (amb exclusi de la modalitat dhotel apartament), noms en masies i cases


rurals incloses en el catleg.

e)

Turisme rural i restauraci en masies i cases rurals incloses en el catleg de masies i,


en edificacions existents, com a activitat associada a activitats agrcoles o ramaderes.

f)

Activitats deducaci en el lleure, en masies i cases rurals catalogades.

g)

Els segents equipaments dinters pblic i Infraestructures que shan demplaar en el


medi rural:
Els equipaments esportius, culturals, deducaci en el lleure i desbarjo a laire lliure,
amb les obres i installacions mnimes i imprescindibles per a ls de qu es tracti.
Els equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans.

h)

Les activitats o installacions de valor estratgic general i despecial inters per al


territori, dacord a larticle 2.10 del text normatiu del Pla territorial parcial del Camp de
Tarragona.

i)

Les infraestructures lineals de transport, telecomunicacions, subministrament i


devacuaci.

j)

Installacions i obres necessries per a serveis tcnics.

k)

Estacions de subministrament de carburants i de prestaci daltres serveis de la xarxa


viria.

l)

Els lligats a lexecuci, manteniment i funcionament de les obres pbliques.

m) Cmping, prvia tramitaci dun Pla especial urbanstic.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 246

3. Altres condicions:
a)

Les actuacions en terrenys agrcoles permanents mantindran en la mesura possible els


marges, les feixes i els murets de pedra seca o altres elements caracterstics daquests
terrenys que donen heterogenetat al paisatge o b un valor afegit a la biodiversitat.

b)

Sadmeten els horts familiars:

En ells noms sadmeten construccions ds collectiu per guardar eines del camp. No es
podran obrir camins daccs, llevat dels propis dels vianants.

Article 349.-

Subzona Sl rstic protegit en sls de protecci preventiva (clau 32-P)

1. Definici:
Constitueix el sl rstic protegit els terrenys que tenen una significaci estratgica en ordre a la
protecci de sl d'inters agrari o de bns naturals o culturals i compleixen una funci de
separaci respecte de qualsevol classe d'implantaci urbana.
El sl de protecci preventiva comprn la resta de terrenys classificats com a no urbanitzables
en el POUM diferents als considerats de protecci especial o de protecci territorial.
2. Usos i activitats admesos:
Els mateixos que els corresponents a la clau 31-P assenyalats a larticle 348
3. Condicions dedificaci:
Per poder ser edificades, les finques destinades a usos no agrcoles, hauran de gaudir duna
superfcie igual o superior a 7 Ha.

Article 350.-

Subzona Sl rstic en sls de protecci preventiva (clau 33-P)

Usos i activitats admesos:


Son els mateixos que els corresponents a la clau 31-P assenyalats a larticle 348

Article 351.-

Subzona Sl forestal en sls de protecci preventiva (clau 34-P)

1. Definici:
Constitueix el sl forestal els considerats terrenys forestals dacord amb larticle 2 de la Llei
6/1988, de 30 de mar, forestal de Catalunya, amb presncia majoritria de masses arbries.
El sl de protecci preventiva comprn la resta de terrenys classificats com a no urbanitzables
en el POUM diferents als considerats de protecci especial o de protecci territorial.
2. Usos i activitats admesos:
a)

Forestal.

b)

Activitats agrcoles i ramaderes :


Noms les existents en el moment de laprovaci inicial daquest POUM i quan no
impliqui la rompuda ni lafectaci als elements existents i continus de vegetaci natural
arbustius o arboris.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 247

c)

Edificacions destinades a lhabitatge familiar i/o a lallotjament de persones


treballadores directament i justificadament associades als usos dels apartats anteriors.

d)

L'habitatge familiar s'admet nicament en masies i cases rurals catalogades, sense


possibilitat dampliaci de ledificaci existent.

e)

Hoteler (amb exclusi de la modalitat d'hotel apartament), noms en masies i cases


rurals incloses en el catleg, sense possibilitat dampliaci de ledificaci existent.
Han de disposar d'accs rodat i els serveis no poden causar impacte paisatgstic. No
s'acceptar ls si l'estat que presenta l'edificaci s de runa.

f)

Turisme rural i restauraci, en masies i cases rurals incloses en el catleg de masies,


sense ampliaci. Han de disposar d'accs rodat i els serveis no poden causar impacte
paisatgstic. No s'acceptar l's si l'estat que presenta l'edificaci s de runa.

g)

Activitats d'educaci en el lleure, en masies i cases rurals catalogades, sense


possibilitat dampliaci de ledificaci existent.

h)

Els segents equipaments dinters pblic que shan demplaar en el medi rural:
Els equipaments esportius, culturals, deducaci en el lleure i desbarjo a laire lliure,
amb les obres i installacions mnimes i imprescindibles per a ls de qu es tracti.

i)

Les activitats o installacions de valor estratgic general i despecial inters per al


territori, dacord a larticle 2.10 del text normatiu del Pla territorial parcial del Camp de
Tarragona.

j)

Les infraestructures lineals de transport, telecomunicacions, subministrament i


devacuaci.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 248

CAPTOL 6.- REGULACI DE SUBZONES AL SL DE PRESERVACI DE


CORREDORS DINFRAESTRUCTURES (Clau CI)
Article 352.-

Subzona Sl rstic en sls


dinfraestructures (clau 33-CI)

de

preservaci

de

corredors

1. Definici:
Constitueix el sl rstic els terrenys no urbanitzables que no tenen un valor agrcola especfic ni
juguen un paper separador en el territori.
El sl de preservaci de corredors dinfraestructures comprn els sls que, per ra de la seva
situaci al llarg de determinades infraestructures o en corredors geogrfics de pas que podrien
quedar estrangulats per lespai construt, han de quedar exclosos de transformacions
urbanstiques amb la finalitat de no dificultar futures propostes de millora de la mobilitat
territorial o de dotaci dinfraestructures en general. Alhora, aquest sl acompleix una funci
paisatgstica prou important, garantint unes visuals mplies i un entorn endreat de les
infraestructures, que sn un dels principals miradors actuals del paisatge
2. Usos i activitats admesos:
a)

Agrcola si es tracten dactivitats de curta amortitzaci o fcil desplaament.


Tamb sadmeten els que no afecten la funci daquest sl i els lligats a lactivitat agrria
que no tinguin una alternativa raonable de localitzaci.

b)

En masies i cases rurals catalogades, sadmet les edificacions destinades a lhabitatge


familiar i/o a lallotjament de persones treballadores directament i justificadament
associades als usos de lapartat anterior. No sadmet les ampliacions dedificacions
existents.

c)

Hoteler, noms en masies i cases rurals incloses en el catleg. No sadmet la modalitat


dhotel apartament. No sadmet les ampliacions dedificacions existents.

d)

Turisme rural i restauraci, en masies i cases rurals incloses en el catleg. No sadmet les
ampliacions de les edificacions existents.

e)

Activitats deducaci en el lleure, en masies i cases rurals catalogades. No sadmet les


ampliacions dedificacions existents.

f)

Activitats dinters pblic:


- Els equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans, de curta
amortitzaci o fcil desplaament, que no requereixin edificacions fixes, si no existeixen
alternatives raonables en sl de protecci preventiva o, en contigitat amb els
assentaments existents.
- Les infraestructures lineals de transport, telecomunicacions, subministrament i
devacuaci.
- Installacions i obres necessries per a serveis tcnics, si la intervenci va associada a
la funcionalitat del corredor.

g)

Sadmeten els usos destinats a la prestaci de serveis a la xarxa viria i, a lexecuci,


manteniment i funcionament dobres pbliques associats a la funcionalitat del corredor.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 249

CAPTOL 7.- REGULACI DE LES SUBZONES DEL SL DE PROTECCI


ESPECIAL ORDINARI, (Clau EO) DEL PLA TERRITORIAL
PARCIAL DEL CAMP DE TARRAGONA. I REGULACI DE
LES SUBZONES DEL SL QUALIFICAT AMB LA Clau 3 DE
SL NO URBANITZABLE DEL PLA DIRECTOR COSTANER 1
Article 353.-

Subzona de Sl agrcola permanent en sl de protecci especial ordinari


(clau 31-EO). Subzona de Sl no urbanitzable del sistema costaner amb la
categoria 3 (clau 31-C3)

1. Definici:
Comprn sls agrcoles que pels seus valors naturals i de connectivitat ecolgica o per la seva
localitzaci en el territori, el Pla considera que s adequat per formar part duna xarxa
permanent i continua despais oberts.
El sl de protecci especial ordinari s aquell sl de protecci especial que no forma part de la
resta de subcategories de sl de protecci especial.
La subzona de sl no urbanitzable del sistema costaner amb la categoria 3, clau 31-C3 es
regir per la mateixes determinacions normatives que la clau 31-EO
2. Usos i activitats admesos:
a)

Els agrcoles a cel obert i la ramaderia extensiva.


Sadmeten edificacions destinades a la millora de la gesti daquets usos i les
necessries per a lagricultura a cel obert, com els coberts per emmagatzemar
provisionalment les collites, bestiar o, la maquinria agrcola i similars.

b)

Sadmeten les edificacions existents destinades a lhabitatge familiar i/o a lallotjament


de persones treballadores directament i justificadament associades als usos de lapartat
anterior.

c)

Lhabitatge familiar sadmet tamb, en masies i cases rurals catalogades.

d)

Hoteler, noms en masies i cases rurals incloses en el catleg de masies. No sadmet


la modalitat dapart hotel.

e)

Turisme rural i restauraci, en masies i cases rurals incloses en el catleg de masies.

f)

Activitats deducaci en el lleure, en masies i cases rurals catalogades.

3. Sadmeten els segents usos, edificacions i les seves ampliacions, sempre que sanalitzin
els efectes de ledificaci sobre lentorn territorial i es justifiqui la seva compatibilitat amb la
preservaci dels valors que motiven la protecci especial. dins un captol que sha
dincorporar al preceptiu Estudi dImpacte i de Integraci Paisatgstica:
a)

Agricultura intensiva i ramaderia intensiva.

b)

Els segents equipaments dinters pblic que shan demplaar en el medi rural,
sempre que no existeixin alternatives demplaament raonables en altre tipus de sl
dinferior protecci:
- Els equipaments esportius, culturals, deducaci en el lleure i desbarjo a laire lliure,
amb les obres i installacions mnimes i imprescindibles per a ls de qu es tracti.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 250

c)

Excepcionalment, els equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els


usos urbans, si no existeixen alternatives raonables en sl de protecci preventiva,
territorial o, en contigitat amb els assentaments existents.

Sadmeten els segents elements dinfraestructures sempre que adoptin solucions que
minimitzin els desmunts i terraplens, evitin interferir els connectors ecolgics, corredors
hidrogrfics, i els elements singulars del patrimoni natural (hbitats dinters, zones
humides i espais dinters geolgic i cultural). Si safecta sl amb usos agraris, cal
minimitzar limpacte sobre les explotacions agrries i les seves infraestructures:
-

Les infraestructures lineals de transport, telecomunicacions, subministrament i


devacuaci.
Installacions i obres necessries per a serveis tcnics.

d)

Els usos destinats a la prestaci de serveis a la xarxa viria i, a lexecuci,


manteniment i funcionament dobres pbliques.

e)

Cmping, prvia tramitaci dun Pla especial urbanstic.

Article 354.-

Subzona Sl rstic protegit en sl de protecci especial ordinari


32-EO)

(clau

1. Definici:
Constitueix el sl rstic protegit els terrenys que tenen una significaci estratgica en ordre a la
protecci de sl d'inters agrari o de bns naturals o culturals i compleixen una funci de
separaci respecte de qualsevol classe d'implantaci urbana.
El sl de protecci especial ordinari s aquell sl de protecci especial que no forma part de la
resta de subcategories de sl de protecci especial.
2. Usos i activitats admesos:
Els mateixos que els corresponents a la clau 31-EO assenyalats a larticle 353
3. Per poder ser edificades, les finques destinades a usos no agrcoles, hauran de gaudir duna
superfcie igual o superior a 7 Hectrees.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 251

Article 355.-

Subzona de Sl rstic protegit en sl de protecci especial ordinari (clau


33-EO). Subzona de Sl no urbanitzable del sistema costaner amb la
categoria 3 (clau 33-C3)

1. Definici:
Constitueix el sl rstic els terrenys no urbanitzables que no tenen un valor agrcola especfic ni
juguen un paper separador en el territori.
El sl de protecci especial ordinari s aquell sl de protecci especial que no forma part de la
resta de subcategories de sl de protecci especial.
La subzona de sl no urbanitzable del sistema costaner amb la categoria 3, clau 33-C3 es
regir per les mateixes determinacions normatives que la clau 33-EO.
2. Usos i activitats admesos:
Els mateixos que els corresponents a la clau 31-EO assenyalats a larticle 353.

Article 356.-

Subzona de Sl forestal en sl de protecci especial ordinari (clau 34-EO).


Subzona de Sl no urbanitzable del sistema costaner amb la categoria 3
(clau 34-C3)

1. Definici:
Constitueix el sl forestal els considerats terrenys forestals dacord amb larticle 2 de la Llei
6/1988, de 30 de mar, forestal de Catalunya, amb presncia majoritria de masses arbries.
El sl de protecci especial ordinari s aquell sl de protecci especial que no forma part de la
resta de subcategories de sl de protecci especial.
La subzona de sl no urbanitzable del sistema costaner amb la categoria 3, clau 34-C3 es
regir per les mateixes determinacions normatives que la clau 34-EO.
2.

Usos i activitats admesos:


a)

Forestal.

b)

Activitats agrcoles a cel obert i la ramaderia extensiva.


Noms les existents en el moment de laprovaci inicial daquest POUM i quan no
impliqui la rompuda ni lafectaci als elements existents i continus de vegetaci
natural arbustius o arboris.

c)

Sadmeten les edificacions existents destinades a lhabitatge familiar i/o a lallotjament


de persones treballadores directament i justificadament associades als usos de
lapartat anterior, sempre que s'hagin implantat legalment. Lhabitatge familiar sadmet
tamb, en masies i cases rurals catalogades. No sadmet les ampliacions
dedificacions existents.

d)

Hoteler (amb exclusi de la modalitat dhotel apartament), noms en masies i cases


rurals incloses en el catleg. No sadmet les ampliacions dedificacions existents. Han
de disposar d'accs rodat i els serveis no poden causar impacte paisatgstic. No
s'acceptar l's si l'estat que presenta l'edificaci s de runa.

e)

Turisme rural i restauraci, en masies i cases rurals incloses en el catleg de masies.


No sadmet les ampliacions de les edificacions existents. Han de disposar d'accs

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 252

rodat i els serveis no poden causar impacte paisatgstic. No s'acceptar l's si l'estat
que presenta l'edificaci s de runa.
f)

Activitats deducaci en el lleure, en masies i cases rurals catalogades. No sadmet


les ampliacions de les edificacions existents.

g)

Els agrcoles i ramaders intensius


Noms els existents en el moment de laprovaci inicial daquest POUM i quan no
impliqui la rompuda ni lafectaci als elements existents i continus de vegetaci
natural arbustius o arboris.

h)

Els segents equipaments dinters pblic que shan demplaar en el medi rural,
sempre que no existeixin alternatives demplaament raonables en altre tipus de sl
dinferior protecci: Els equipaments esportius, culturals, deducaci en el lleure i
desbarjo a laire lliure, amb les obres i installacions mnimes i imprescindibles per a
ls de qu es tracti.

i)

Sadmeten els segents elements dinfraestructures sempre que adoptin solucions


que minimitzin els desmunts i terraplens, evitin interferir els connectors ecolgics,
corredors hidrogrfics, i els elements singulars del patrimoni natural (hbitats
dinters, zones humides i espais dinters geolgic i cultural). Si safecta sl amb
usos agraris, cal minimitzar limpacte sobre les explotacions agrries i les seves
infraestructures: Les infraestructures lineals de transport, telecomunicacions,
subministrament i devacuaci.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 253

CAPTOL 8.- REGULACI DE SUBZONES AL SL COSTANER 1.- (Clau


C1)
Article 357.-

Sl agrcola permanent en sl no urbanitzable costaner 1 (clau 31-C1).

1. Definici:
Comprn sls agrcoles que pels seus valors naturals i de connectivitat ecolgica o per la seva
localitzaci en el territori, el Pla considera que s adequat per formar part duna xarxa
permanent i continua despais oberts.
El sl no urbanitzable costaner 1 (C-1) es caracteritza pel seu valor intrnsec i per la seva
capacitat de connector entre els mbits litoral i interior (terra endins) o altres valors dignes de
protecci.
2. Usos i activitats admesos:
a)

Els agrcoles a cel obert i la ramaderia extensiva.


Sadmeten edificacions destinades a la millora de la gesti daquets usos i les
necessries per a lagricultura a cel obert, com els coberts per emmagatzemar
provisionalment les collites, bestiar o, la maquinria agrcola i similars.

b)

Sadmeten les edificacions existents destinades a lhabitatge familiar i/o a lallotjament


de persones treballadores directament i justificadament associades als usos de lapartat
anterior sempre que s'hagin implantat legalment.
Lhabitatge familiar sadmet tamb, en masies i cases rurals catalogades. No sadmet
les ampliacions dedificacions existents.
Hoteler, noms en masies i cases rurals incloses en el catleg de masies. No sadmet
la modalitat dapart hotel. No sadmet les ampliacions dedificacions existents.
Turisme rural i restauraci, en masies i cases rurals incloses en el catleg de masies.
No sadmet les ampliacions dedificacions existents.
Activitats deducaci en el lleure, en masies i cases rurals catalogades. No sadmet les
ampliacions dedificacions existents.

Sadmeten els segents usos, edificacions i les seves ampliacions, sempre que sanalitzin els
efectes de ledificaci sobre lentorn territorial i es justifiqui la seva compatibilitat amb la
preservaci dels valors que motiven la protecci especial. dins un captol que sha dincorporar
al preceptiu Estudi dImpacte i dIntegraci Integraci Paisatgstica:
a)

Els agrcoles i ramaders intensius

b)

Els segents equipaments dinters pblic que shan demplaar en el medi rural,
sempre que no existeixin alternatives demplaament raonables en altre tipus de sl
dinferior protecci:
Els equipaments esportius, culturals, deducaci en el lleure i desbarjo a laire lliure,
amb les obres i installacions mnimes i imprescindibles per a ls de qu es tracti.
Excepcionalment, els equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos
urbans, si no existeixen alternatives raonables en sl de protecci preventiva, territorial
o, en contigitat amb els assentaments existents.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 254

Dins la franja de 500 m del sl no urbanitzable C1, solament seran admeses aquelles
activitats que shagin demplaar en la zona costera per ra de la seva vinculaci
directa i funcional al mar o a la costa.
c)

Sadmeten els segents elements dinfraestructures sempre que adoptin solucions que
minimitzin els desmunts i terraplens, evitin interferir els connectors ecolgics, corredors
hidrogrfics, i els elements singulars del patrimoni natural (hbitats dinters, zones
humides i espais dinters geolgic i cultural). Si safecta sl amb usos agraris, cal
minimitzar limpacte sobre les explotacions agrries i les seves infraestructures:
Les infraestructures lineals de transport, telecomunicacions, subministrament i
devacuaci.
Installacions i obres necessries per a serveis tcnics.

3. Totes les activitats de naturalesa rstica que exigeixin moviments de terra, amb la finalitat
dimplantar noves installacions, efectuar rompudes i/o artigatges per a nous conreus shan de
subjectar al procediment previst a larticle 48 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 dagost, pel qual
saprova el Text refs de la Llei durbanisme.

Article 358.-

Subzona Sl rstic en sl no urbanitzable costaner 1 (clau 33-C1).

1. Definici:
Constitueix el sl rstic els terrenys no urbanitzables que no tenen un valor agrcola especfic ni
juguen un paper separador en el territori.
El sl no urbanitzable costaner 1 (C-1) es caracteritza pel seu valor intrnsec i per la seva
capacitat de connector entre els mbits litoral i interior (terra endins) o altres valors dignes de
protecci.
2. Usos i activitats admesos:
Els mateixos que els corresponents a la clau 31-C1 assenyalats a larticle 357

Article 359.-

Subzona Sl forestal en sl no urbanitzable costaner 1 (clau 34-C1).-

1. Definici:
Constitueix el sl forestal els considerats terrenys forestals dacord amb larticle 2 de la Llei
6/1988, de 30 de mar, forestal de Catalunya, amb presncia majoritria de masses arbries.
El sl no urbanitzable costaner 1 (C-1) es caracteritza pel seu valor intrnsec i per la seva
capacitat de connector entre els mbits litoral i interior (terra endins) o altres valors dignes de
protecci.
2. Usos i activitats admesos:
a)

Forestal.

b)

Activitats agrcoles a cel obert i la ramaderia extensiva.

c)

Noms les existents en el moment de laprovaci inicial daquest POUM i quan no


impliqui la rompuda ni lafectaci als elements existents i continus de vegetaci natural
arbustius o arboris.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 255

d)

e)

Sadmeten les edificacions existents destinades a lhabitatge familiar i/o a lallotjament


de persones treballadores directament i justificadament associades als usos de lapartat
anterior, sempre que s'hagin implantat legalment.
Lhabitatge familiar sadmet tamb, en masies i cases rurals catalogades. No sadmet
les ampliacions dedificacions existents.

f)

Hoteler (amb exclusi de la modalitat dhotel apartament), noms en masies i cases


rurals incloses en el catleg. No sadmet les ampliacions dedificacions existents. Han
de disposar d'accs rodat i els serveis no poden causar impacte paisatgstic. No
s'acceptar l's si l'estat que presenta l'edificaci s de runa.

g)

Turisme rural i restauraci, en masies i cases rurals incloses en el catleg de masies.


No sadmet les ampliacions de les edificacions existents. Han de disposar d'accs rodat
i els serveis no poden causar impacte paisatgstic. No s'acceptar l's si l'estat que
presenta l'edificaci s de runa.

h)

Activitats deducaci en el lleure, en masies i cases rurals catalogades. No sadmet les


ampliacions de les edificacions existents.

i)

Els agrcoles i ramaders intensius.

j)

Noms els existents en el moment de laprovaci inicial daquest POUM i quan no


impliqui la rompuda ni lafectaci als elements existents i continus de vegetaci natural
arbustius o arboris.

k)

Els segents equipaments dinters pblic que shan demplaar en el medi rural,
sempre que no existeixin alternatives demplaament raonables en altre tipus de sl
dinferior protecci:
Els equipaments esportius, culturals, deducaci en el lleure i desbarjo a laire lliure,
amb les obres i installacions mnimes i imprescindibles per a ls de qu es tracti.
Dins la franja de 500 m del sl no urbanitzable C1, solament seran admeses aquelles
activitats que shagin demplaar en la zona costera per ra de la seva vinculaci
directa i funcional al mar o a la costa.

l)

Sadmeten els segents elements dinfraestructures sempre que adoptin solucions que
minimitzin els desmunts i terraplens, evitin interferir els connectors ecolgics, corredors
hidrogrfics, i els elements singulars del patrimoni natural (hbitats dinters, zones
humides i espais dinters geolgic i cultural). Si safecta sl amb usos agraris, cal
minimitzar limpacte sobre les explotacions agrries i les seves infraestructures:
Les infraestructures lineals de transport, telecomunicacions, subministrament i
devacuaci.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 256

Article 360.-

Subzona Cmping en sl no urbanitzable costaner 1 (clau 37-C1).

1. No sadmeten Plans especials urbanstics que es tramitin amb lobjectiu dimplantar


installacions per a nous cmpings.
2. A les activitats, construccions i, installacions existents, noms en el cas que es justifiqui que
la seva autoritzaci conforme al planejament general s anterior a la l'aprovaci del Pla
director del sistema costaner17, sadmetran:
a)

Obres de consolidaci, conservaci, reparaci, substituci, modernitzaci i adaptaci a


les condicions higiniques i ambientals requerides legalment aix com les encaminades
a reduir els efectes negatius d'impacte ambiental i paisatgstic.

b)

Obres d'ampliaci de les edificacions i les installacions existents o, que suposin


l'ampliaci de l'activitat existent, mitjanant la tramitaci d'un Pla especial, sempre que
es realitzin dins dels terrenys qualificats per a aquest s al POUM.

El cessament de l'activitat de cmping existent comportar que la nova activitat que s'implanti
haur de ser conforme al rgim d'usos establert per aquesta normativa urbanstica pel sl
costaner C1.
3. Les construccions i, installacions existents, autoritzades dacord al planejament general
anterior, sentenen compatibles urbansticament als efectes de lobtenci de la llicncia
ambiental.
4. Les installacions i construccions existents abans de l'entrada en vigor del Pla director del
sistema costaner, no autoritzades i, per tant, no admeses pel POUM, es consideren en situaci
de fora d'ordenaci. Conforme al que estableix l'article 108 del TRLU, s'hi podran autoritzar les
reparacions que exigeixin la salubritat pblica, la seguretat de les persones, o la bona
conservaci de les dites construccions i installacions en les condicions establertes a l'apartat 2)
del mateix article 108, tret que es puguin aplicar les mesures de restauraci previstes a la
legislaci urbanstica.
5. El usos i activitats admesos i les condicions dordenaci i de les edificacions de les
installacions seran els determinats a la legislaci sectorial.

17

Pla director urbanstic del sistema costaner (PDUSC): Aprovaci definitiva el 25 de maig de 2005, publicat al DOGC
nmero 4407, de 16 de juny de 2005
Es van presentar diversos recursos de reposici formulats contra la resoluci del Conseller d'aprovaci definitiva, abans
esmentada. Aquestes resolucions d'estimaci parcial, van ser dictades pel Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques,
en dates 9 de juny i 15 de setembre de 2006, i publicades als DOGC nmero 4761 i 4759, de dates 15 i 13 de novembre de
2006 respectivament
Pla director urbanstic del sistema costaner (PDUSC II): Aprovaci definitiva el 16 de desembre de 2005, publicat al DOGC
nmero 4575, de 17 de febrer de 2006.
Es van presentar dos recursos de reposici formulats contra la resoluci del Conseller d'aprovaci definitiva, abans
esmentada, que es van resoldre mitjanant resolucions d'estimaci parcial, tot implicant la seva modificaci, i dictades pel
Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques, en dates 15 de mar i 19 dabril de 2007, i publicades als DOGC nmero
4867 i 4880, de dates 23 dabril i 10 de maig de 2007 respectivament.
Modificaci puntual del PDUSC per a la correcci derrades materials detectades, aprovada definitivament mitjanant resoluci
dictada en data 21 de mar de 2007, pel Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques. Es va publicar al DOGC nmero 4881
de data 11 de maig de 2007.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 257

CAPTOL 9.-

Article 361.-

REGULACI DE SUBZONES AL SL COSTANER 2.- (Clau


C2)
Subzona Sl agrcola permanent en sl no urbanitzable costaner 2
(clau 31-C2).

1. Definici:
Comprn sls agrcoles que pels seus valors naturals i de connectivitat ecolgica o per la seva
localitzaci en el territori, el Pla considera que s adequat per formar part duna xarxa
permanent i continua despais oberts.
El sl no urbanitzable costaner 2 (C2) es caracteritza per ser el ms prxim a la ribera de mar
(dins la lnia de 500 m) i que per la seva posici ha de veure regulats els seus usos per
garantir el compliment dels objectius del pla.
2. Usos i activitats admesos:
a)

Els agrcoles a cel obert i la ramaderia extensiva. Sadmeten edificacions destinades a


la millora de la gesti daquets usos i les necessries per a lagricultura a cel obert, com
els coberts per emmagatzemar provisionalment les collites, bestiar o, la maquinria
agrcola i similars.

b)

Sadmeten les edificacions existents destinades a lhabitatge familiar i/o a lallotjament


de persones treballadores directament i justificadament associades als usos de lapartat
anterior, sempre que s'hagin implantat legalment. Lhabitatge familiar sadmet tamb,
en masies i cases rurals catalogades. No sadmet les ampliacions dedificacions
existents.

c)

Hoteler (amb exclusi de la modalitat dhotel apartament), noms en masies i cases


rurals incloses en el catleg. No sadmet les ampliacions dedificacions existents. Han
de disposar d'accs rodat i els serveis no poden causar impacte paisatgstic. No
s'acceptar l's si l'estat que presenta l'edificaci s de runa.

d)

Turisme rural i restauraci, en masies i cases rurals incloses en el catleg de masies.


No sadmet les ampliacions de les edificacions existents. Han de disposar d'accs rodat
i els serveis no poden causar impacte paisatgstic. No s'acceptar l's si l'estat que
presenta l'edificaci s de runa.

e)

Activitats deducaci en el lleure, en masies i cases rurals catalogades. No sadmet les


ampliacions de les edificacions existents.

f)

Els agrcoles i ramaders intensius.

g)

Els segents equipaments dinters pblic que shan demplaar en el medi rural,
sempre que no existeixin alternatives demplaament raonables en altre tipus de sl
dinferior protecci:
Els equipaments esportius, culturals, deducaci en el lleure i desbarjo a laire lliure,
amb les obres i installacions mnimes i imprescindibles per a ls de qu es tracti.
Excepcionalment, els equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos
urbans, si no existeixen alternatives raonables en sl de protecci preventiva , territorial
o, en contigitat amb els assentaments existents.

h)

Sadmeten els segents elements dinfraestructures sempre que adoptin solucions que
minimitzin els desmunts i terraplens, evitin interferir els connectors ecolgics, corredors

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 258

hidrogrfics, i els elements singulars del patrimoni natural (hbitats dinters, zones
humides i espais dinters geolgic i cultural). Si safecta sl amb usos agraris, cal
minimitzar limpacte sobre les explotacions agrries i les seves infraestructures:
Les infraestructures lineals de transport, telecomunicacions, subministrament i
devacuaci.
Installacions i obres necessries per a serveis tcnics.
3. Totes les activitats de naturalesa rstica que exigeixin moviments de terra, amb la finalitat
dimplantar noves installacions, efectuar rompudes i/o artigatges per a nous conreus shan de
subjectar al procediment previst a larticle 48 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 dagost, pel qual
saprova el Text refs de la Llei durbanisme.

Article 362.- Subzona Sl rstic en sl no urbanitzable costaner 2 (clau 33-C2)


1. Definici:
Constitueix el sl rstic els terrenys no urbanitzables que no tenen un valor agrcola especfic ni
juguen un paper separador en el territori.
El sl no urbanitzable costaner 2 (C2) es caracteritza per ser el ms prxim a la ribera de mar
(dins la lnia de 500 m) i que per la seva posici ha de veure regulats els seus usos per
garantir el compliment dels objectius del pla.
2. Usos i activitats admesos:
Els mateixos que els corresponents a la clau 31-C2 assenyalats a larticle 361.

Article 363.- Subzona Sl forestal en sl no urbanitzable costaner 2 (clau 34-C2)


1. Usos i activitats admesos:
a)

Forestal.

b)

Activitats agrcoles a cel obert i la ramaderia extensiva.


Noms les existents en el moment de laprovaci inicial daquest POUM i quan no
impliqui la rompuda ni lafectaci als elements existents i continus de vegetaci natural
arbustius o arboris.

c)

Sadmeten les edificacions existents destinades a lhabitatge familiar i/o a lallotjament


de persones treballadores directament i justificadament associades als usos de lapartat
anterior. Lhabitatge familiar sadmet tamb, en masies i cases rurals catalogades.

d)

Hoteler (amb exclusi de la modalitat dhotel apartament), noms en masies i cases


rurals incloses en el catleg.

e)

Turisme rural i restauraci, en masies i cases rurals incloses en el catleg de masies.

f)

Activitats deducaci en el lleure, en masies i cases rurals catalogades.

g)

Sadmeten els segents usos, edificacions i les seves ampliacions, sempre que
sanalitzin els efectes de ledificaci sobre lentorn territorial i es justifiqui la seva
compatibilitat amb la preservaci dels valors que motiven la protecci especial. dins un
captol que sha dincorporar al preceptiu Estudi dImpacte i de Integraci Paisatgstica.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 259

h)

Els agrcoles i ramaders intensius


Noms els existents en el moment de laprovaci inicial daquest POUM i quan no
impliqui la rompuda ni lafectaci als elements existents i continus de vegetaci natural
arbustius o arboris.

i)

Els segents equipaments dinters pblic que shan demplaar en el medi rural,
sempre que no existeixin alternatives demplaament raonables en altre tipus de sl
dinferior protecci:
Els equipaments esportius, culturals, deducaci en el lleure i desbarjo a laire lliure,
amb les obres i installacions mnimes i imprescindibles per a ls de qu es tracti.

j)

Sadmeten els segents elements dinfraestructures sempre que adoptin solucions que
minimitzin els desmunts i terraplens, evitin interferir els connectors ecolgics, corredors
hidrogrfics, i els elements singulars del patrimoni natural (hbitats dinters, zones
humides i espais dinters geolgic i cultural). Si safecta sl amb usos agraris, cal
minimitzar limpacte sobre les explotacions agrries i les seves infraestructures:
Les infraestructures lineals de transport, telecomunicacions, subministrament i
devacuaci.

Article 364.- Subzona Cmping en sl no urbanitzable costaner 2 (clau 37-C2)


1. Sadmeten les construccions i installacions destinades a cmpings que, exigeixen, en tot
cas, la tramitaci prvia dun Pla especial urbanstic dacord amb larticle 47.6.e del Text refs
de la Llei durbanisme de Catalunya.
2. El usos i activitats admesos i les condicions dordenaci i de les edificacions de les
installacions seran els determinats a la legislaci sectorial.
3. Les construccions i, installacions existents, autoritzades dacord al planejament general
anterior , sentenen compatibles urbansticament als efectes de lobtenci de la llicncia
ambiental.
4. Les installacions i construccions existents abans de l'entrada en vigor del Pla director del
18
sistema costaner , no autoritzades i, per tant, no admeses pel POUM, es consideren en
situaci de fora d'ordenaci. Conforme al que estableix l'article 108 del TRLU, s'hi podran
autoritzar les reparacions que exigeixin la salubritat pblica, la seguretat de les persones, o la
bona conservaci de les dites construccions i installacions en les condicions establertes a
l'apartat 2) del mateix article 108, tret que es puguin aplicar les mesures de restauraci
previstes a la legislaci urbanstica.

18
Pla director urbanstic del sistema costaner (PDUSC): Aprovaci definitiva el 25 de maig de 2005, publicat al DOGC nmero
4407, de 16 de juny de 2005
Es van presentar diversos recursos de reposici formulats contra la resoluci del Conseller d'aprovaci definitiva, abans esmentada.
Aquestes resolucions d'estimaci parcial, van ser dictades pel Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques, en dates 9 de juny
i 15 de setembre de 2006, i publicades als DOGC nmero 4761 i 4759, de dates 15 i 13 de novembre de 2006 respectivament

Pla director urbanstic del sistema costaner (PDUSC II): Aprovaci definitiva el 16 de desembre de 2005, publicat al DOGC nmero
4575, de 17 de febrer de 2006.
Es van presentar dos recursos de reposici formulats contra la resoluci del Conseller d'aprovaci definitiva, abans esmentada, que
es van resoldre mitjanant resolucions d'estimaci parcial, tot implicant la seva modificaci, i dictades pel Conseller de Poltica
Territorial i Obres Pbliques, en dates 15 de mar i 19 dabril de 2007, i publicades als DOGC nmero 4867 i 4880, de dates 23
dabril i 10 de maig de 2007 respectivament.
Modificaci puntual del PDUSC per a la correcci derrades materials detectades, aprovada definitivament mitjanant resoluci
dictada en data 21 de mar de 2007, pel Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques. Es va publicar al DOGC nmero 4881
de data 11 de maig de 2007.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 260

CAPTOL 10.- REGULACI DE SUBZONES DEL


INCLS EN EL PEIN (Clau CPEIN)
Article 365.-

SL

COSTANER.-

Regulacions comuns del sl no urbanitzable costaner incls en el PEIN


(clau CPEIN).

Sens perjudici de la regulaci de protecci derivada de la Llei 12/1985, de 13 de juny, despais


naturals, que constitueix el marc jurdic bsic per a la protecci de la natura a Catalunya, del
Decret 328/1992, del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona i, del POUM, sha de
considerar la legislaci especfica daplicaci a cada espai en funci dels seus valors naturals
aix com el planejament vigent i futur que la desenvolupa.
Els sls inclosos en mbit del PEIN es regulen mitjanant els plans especials a qu fa
referncia la normativa sectorial reguladora de la protecci dels espais dinters natural, o
mitjanant altres plans de protecci derivats de laplicaci de la regulaci sectorial, la normativa
daquests plans especials prevaldr en cas que sigui ms restrictiva sobre la que amb carcter
general estableix el POUM per a aquesta zona. Tanmateix, en tot cas sn daplicaci les
disposicions del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona relatives a la protecci del
paisatge.

Article 366.-

Subzona Sl agrcola permanent en sl no urbanitzable costaner incls


en el PEIN (clau 31-CPEIN).

1. El sl agrcola permanent en sl no urbanitzable costaner incls en el PEIN resta sotms al


rgim ds establert en la seva normativa especfica aplicable (Pla Especial de protecci del
medi natural i del paisatge de la Desembocadura del Riu Gai amb data daprovaci definitiva
de 23 de setembre de 2003 i publicat al DOGC nmero 4007 amb data de 11 de novembre de
2003) i pel rgim corresponent al sl agrcola permanent en sl no urbanitzable costaner 1
(clau 31-C1) en tot all que comporti un superior nivell de protecci.
2. El sl integrant de la Xarxa Natura 2000 Riu Gai a lactualitat, tamb ho s del Pla
dEspais dInters Natural Riu Gai - Albereda de Santes Creus.
Li s daplicaci les determinacions contingudes al Decret 328/1992.
A manca de laprovaci del Pla especial de protecci del medi natural i del paisatge daquest
espai, sn daplicaci les directrius generals per a la gesti dels espais de la xarxa Natura 2000
i les particulars pels espais de muntanya litoral, corresponents a lespai denominat
Embassament del Gai, amb codi
ES5140019, aprovades per lAcord de Govern
GOV/112/2006, de 5 de setembre (DOGC nmero 4735-06/10/2006).
Aquestes directrius shan de considerar especialment en relaci a la regulaci dels segents
aspectes:
-

Les concentracions parcellries i les limitacions dels moviments de terres.


El manteniment dels marges, de les rees de pastura i de les rees arbustives i de baixa
cobertura vegetal.
L'obertura de nous vials.
La regulaci detallada de les condicions dels usos i activitats que sadmeten a la zona.

En tot all que comporti un superior nivell de protecci ser daplicaci el rgim corresponent al
sl agrcola permanent en sl no urbanitzable costaner 1 (clau 31-C1).

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 261

Article 367.-

Subzona Sl rstic protegit en sl no urbanitzable costaner incls en el


PEIN (clau 32-CPEIN).

Es sotmet al rgim establert en la seva normativa especfica aplicable (Pla Especial de


protecci del medi natural i del paisatge de Tamarit - Punta de la Mra amb data daprovaci
definitiva de 30 de setembre de 1997 i publicat al DOGC nmero 2512 amb data de 6 de
novembre de 1997) i, al corresponent al sl agrcola permanent en sl no urbanitzable costaner
1 (clau 31-C1) en tot all que comporti un superior nivell de protecci.

Article 368.-

Subzona Sl forestal en sl no urbanitzable costaner incls en el PEIN


(clau 34-CPEIN).

Es sotmet al rgim establert en la seva normativa especfica aplicable (Pla Especial de


protecci del medi natural i del paisatge de Tamarit - Punta de la Mra amb data daprovaci
definitiva de 30 de setembre de 1997 i publicat al DOGC nmero 2512 amb data de 6 de
novembre de 1997 o, Pla Especial de protecci del medi natural i del paisatge de la
Desembocadura del Riu Gai amb data daprovaci definitiva de 23 de setembre de 2003 i
publicat al DOGC nmero 4007 amb data de 11 de novembre de 2003) i, al corresponent al sl
forestal en sl no urbanitzable costaner 1 (clau 34-C1) en tot all que comporti un superior
nivell de protecci.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 262

CAPTOL 11.- REGULACI DEL SL INCLS DINS LMBIT DE LANELLA


VERDA (Clau AV)
Article 369.

Regulacions especfiques pel sol incls dins lmbit de lAnella Verda


(clau AV).

1. Els sls inclosos dins de lmbit delimitat com a anella verda es regiran per les respectives
qualificacions urbanstiques que els hi correspon.
2. Aquests sls seran objecte de gesti per part de lAjuntament, de manera especfica, directa
o indirecta, en la forma que es determini, dacord amb els segents principis:
-

Preservar lAnella Verda com a espai lliure al servei de la poblaci, amb una gesti
sostenible dels recursos, de manera integrada. Aquesta gesti integrada anir dirigida
a assegurar la connectivitat ecolgica, paisatgstica i social de lAnella Verda, i podr
fer propostes en mbits externs que facilitin aquests objectius, especialment als mbits
costaners i als sectors del sl urbanitzable adjacents, que, no obstant aix, es regiran
per les seves regulacions especfiques.

Generar pautes ds daquests espais en benefici de la ciutadania, des del punt de vista
educatiu, cultural, esportiu, turstic i de lleure.

Facilitar la gesti sostenible dels espais naturals, dacord amb els objectius generals de
lAnella Verda, en concertaci amb la propietat privada.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 263

TTOL VUIT.-

REGULACI DEL SL SOTMS A RISCOS

Article 370.- Definicions


-

Elements vulnerables:

Aquelles edificacions (industrials, residencials, esportives, etc), infraestructures de transports o


producci d'energia, serveis, rees d'inters natural o d'important acumulaci de persones i,
serveis bsics en cas d'emergncia (bombers, serveis sanitaris, centres de comunicacions i/o
comandament, etc), tant permanents com de carcter temporal, susceptibles de patir un dany
significatiu provocat pels efectes derivats de la manifestaci d'un perill potencial, natural,
antrpic o tecnolgic.
-

Elements molt vulnerables:

Aquelles edificacions (industrials, residencials, esportives, etc), infraestructures de transports o


producci d'energia, serveis, rees d'inters natural o d'important acumulaci de persones i,
serveis bsics en cas d'emergncia (bombers, serveis sanitaris, centres de comunicacions i/o
comandament, etc), tant permanents com de carcter temporal que, no essent elements
vulnerables sn susceptibles de patir un dany molt significatiu provocat pels efectes derivats de
la manifestaci d'un perill potencial, natural, antrpic o tecnolgic.
-

Confinament:

Mesura de protecci de les persones, davant dun accident o emergncia, que consisteix a
tancar-se en un local protegit suficientment allat de lexterior i romandre-hi fins que les
condicions a lexterior sn segures. En lacci de confinament, shan dobturar amb cura les
obertures, incloses les entrades daire, desprs dhaver parat les installacions de climatitzaci i
ventilaci.
-

Mesures preventives davs a la poblaci:

Installaci de sirenes d'avs a la poblaci. No ser necessria si es demostra la suficincia de


la cobertura acstica de les sirenes existents dacord a comprovacions efectuades en base a
exercicis prctics.
Shan d'ajustar al previst al Decret 240/1999, de 31 d'agost, pel qual es regulen els senyals
acstics de la xarxa general d'alarmes i comunicacions de protecci civil.
-

Mesures preventives envers la detecci dels fenmens qumics de toxicitat o,


dinflamabilitat:

Installaci i manteniment duna xarxa perimetral de sensors que permetin la detecci


primerenca de concentracions perilloses de substncies txiques o, datmosferes inflamables
(explosmetres), que disposaran de connexi automtica (lectura en temps real) al CECAT
(Centre de Coordinaci Operativa de Catalunya) i al CRA (Centre Receptor dAlarmes) de
Tarragona.
-

Mesures preventives estructurals envers fenmens fsics:

Previsi i concreci de barreres fsiques (dunes, murs, etc.) entre les installacions i els
elements vulnerables que permetin suportar els fenmens de radiaci trmica i sobrepressi.
-

Zones dindefensi envers lAutoprotecci (IEA):

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 264

Franja de seguretat amb control delements vulnerables compatibles (no s residencial ni de


pblica concurrncia, excepte usos industrials compatibles), per assegurar la capacitat
daplicaci de les mesures dautoprotecci per part de la poblaci (confinament especialment),
en base a la proximitat de la poblaci al focus de lemergncia, temps de resposta i efectes
possibles.
Les zones dIEA corresponents als focus demergncia actual es representen als plnols de la
srie 09 del POUM. En cada moment, la zona IEA sajustar a les variacions de les
circumstncies de risc originades pel possible cessament destabliments industrials o del
transport de mercaderies perilloses o, a causa de noves installacions o de nous transports.
a)

Zona IEA per ra del risc qumic en establiment industrials que manipulen substncies
perilloses:

Correspon a una franja mxima de 500 metres al voltant de les installacions incloses al
Plaseqcat.
En el cas dadoptar mesures preventives envers la detecci de fenmens qumics de toxicitat i
davs a la poblaci, la franja es pot reduir a 350 metres.
En el cas dadoptar mesures preventives estructurals envers els fenmens fsics que permetin
suportar els fenmens de radiaci trmica i sobrepressi segents, la franja es pot reduir a 100
m sempre i quan no hi hagi presncia de substncies que poden generar nvols txics de gran
abast.
1.

Valors dins la franja reduda de la zona IEA


- Radiaci trmica:
- 37 Kilowatts/m
- Sobrepressi:
- 350 millibars
- Abast de fragments majors.

2.

Valors ms enll de la franja reduda de la zona IEA


- Radiaci trmica:
- 8 Kilowatts/m
- Sobrepressi:
- 60 millibars
- Abast de fragments menors.

En el cas de grans centres logstics de distribuci de combustibles lquids, laplicaci de les


mesures preventives estructurals anteriors permetr reduir el valor de la franja fins a 250
metres.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 265

El resum del valor de les zones s el segent:


Tipologia de substncies
perilloses

Descripci del
fenomen

Gasos txics i lquids txics


amb punt debullici baix

Nvol txic

Gasos liquats
extremadament inflamables

BLEVE

Combustibles lquids molt


inflamables a grans centres
de distribuci logstica
Lquids molt inflamables
(punt ebullici baix)

Grans incendis,
deflagracions i/o
explosions
Nvol Inflamable
Explosiu
Dard de foc

Lquids inflamables

Incendi de Toll

Resta casos

Vessaments
contaminants i
similars

Valor zona en metres


Sense mesures
Amb mesures
preventives
preventives
350 metres
500 metres
(sensors detecci txics)
250 metres
500 metres
(barreres fsiques per la
radiaci i sobrepressi)
250 metres
500 metres
(barreres fsiques per la
radiaci i sobrepressi)
100 metres
250 metres
(barreres fsiques per
la radiaci i sobrepressi)
50 metres
100 metres
(barreres fsiques per
la radiaci)
50 metres

50 metres

Les zones dIEA corresponents als focus demergncia actual es representen als plnols de la
srie 09 del POUM. En cada moment, la zona IEA sajustar a les variacions de les
circumstncies de risc originades pel possible cessament destabliments industrials o a causa
de noves installacions.
b)

Zona IEA per ra del risc qumic en el transport de mercaderies perilloses per carretera:

Correspon a una franja de 500 m definida per una lnia parallela traada a ambdues bandes de
leix de la infraestructura.
En el cas dadoptar-ne mesures preventives envers la detecci dels fenmens qumics de
toxicitat i, davs a la poblaci, la franja es pot reduir a 350 m. La franja es pot reduir fins a 100
m si sapliquen les mesures preventives estructurals i sempre i quan no hi ha un flux significatiu
de mercaderies perilloses de tipus txic, dacord a la definici feta per la Resoluci
IRP/971/2010, de 31 de mar, per la qual es dna publicitat als criteris per a lelaboraci dels
informes referents al control de la implantaci de nous elements vulnerables compatibles amb
la gesti dels riscos de protecci civil.
Les zones dIEA corresponents als focus demergncia actual es representen als plnols de la
srie 09 del POUM. En cada moment, la zona IEA sajustar a les variacions de les
circumstncies de risc originades pel possible cessament o, a causa de nous transports de
mercaderies perilloses.
c)

Zona IEA per ra del risc qumic en el transport de mercaderies perilloses per ferrocarril:
Correspon a una franja de 250 m definida per una lnia parallela traada a ambdues
bandes de leix de la infraestructura.

En el cas dadoptar-ne mesures preventives estructurals envers els fenmens fsics i, davs a
la poblaci, la franja es pot reduir a 100 m.
Les zones dIEA corresponents als focus demergncia actual es representen als plnols de la
srie 09 del POUM. En cada moment, la zona IEA sajustar a les variacions de les

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 266

circumstncies de risc originades pel possible cessament


mercaderies perilloses.

o, a causa de nous transports de

ZONA DINTENSITAT LMIT A LEXTERIOR (ILE):


Franja de seguretat amb control delements vulnerables compatibles (no s residencial i de
pblica concurrncia, excepte usos vulnerables compatibles), per assegurar leficcia de les
mesures dautoprotecci per part de la poblaci (confinament especialment), en base a la zona
defectes lmit o extrems a lexterior; s a dir, aquesta zona recull lmbit on les conseqncies
sobre la poblaci o elements vulnerables sn especialment significatives.
Es representen als plnols de la srie 09 del POUM. En cada moment, la zona ILE sajustar a
les noves circumstncies de risc originades pel possible cessament destabliments industrials o
a causa de noves installacions.

ZONA DE CONFINAMENT GENERAL DINSTALLACIONS INDUSTRIALS (CG):


Zona on es controla el creixement delements vulnerables i sestableixen mesures preventives i
compensatries per permetre lavs a la poblaci i laplicaci de lautoprotecci (confinament)
amb garanties, en base al nombre total de poblaci que ha daplicar aquestes mesures, la
capacitat mxima del sistema de protecci civil i la fiabilitat humana mxima.
Es grafia als plnols de la srie 09 del POUM.

ZONA DASSEGURAMENT DE LA CAPACITAT DAUTOPROTECCI:


El conjunt format per les tres zones anteriors IEA, ILE i CG
- Escenaris I:
Conjunt descenaris qualificats com potencialment gestionables dacord a aspectes operatius
de gesti demergncies. Sapliquen al control de la implantaci de nous elements vulnerables
pel que fa al control de les tipologies delements vulnerables mitjanant les zones IEA i la zona
ILE i, mitjanant la vulnerabilitat controlada (presncia mxima de poblaci en la zona de CG).
Es representen als plnols de la srie 09 del POUM.
- Escenaris II:
Conjunt descenaris qualificats com a potencialment no gestionables, en base a criteris
operatius de gesti demergncies prviament definits per la Direcci General de Protecci Civil
que tenen en compte la capacitat de resposta mxima del sistema global de protecci civil
actual, la fiabilitat humana en laplicaci de les mesures dautoprotecci i les potencials
afectacions a la poblaci, s a dir, es valora el nombre de poblaci potencialment afectada i
present a la zona de confinament general.
Es representen als plnols de la srie 09 del POUM.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 267

PLA DAUTOPROTECCI (PAU):


En la lnia del que estableix larticle 19 de la Llei de protecci civil de Catalunya, el pla
dautoprotecci s el document que preveu, per a una determinada activitat, installaci, centre,
establiment o dependncia, les emergncies que es poden produir com a conseqncia de llur
prpia activitat i les mesures de resposta davant situacions de risc, de catstrofes i de
calamitats pbliques que els poden afectar. Els plans dautoprotecci shan de fonamentar en
una anlisi de risc i lhan dincloure. A ms, han destablir, juntament amb els riscos generats
per la mateixa activitat, la relaci de coordinaci amb els plans territorials, especials i especfics
que els afectin.

Article 371.- Condicions generals


1.- Cal informe de la Direcci General de Protecci Civil en el procs daprovaci de
modificacions del planejament general i daprovaci del planejament derivat dels sectors
ubicats, total o parcialment, a:
-

L'interior de la zona d'indefensi envers l'autoprotecci (IEA) del risc qumic en


establiments industrials que manipulen substncies perilloses i, de la zona de risc qumic
en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril.

L'interior de la zona d'intensitat lmit a l'exterior (ILE) del risc qumic en establiments
industrials.

L'interior de les zones inundables per perode de retorn 500 anys o inferior o, de cons de
dejecci o daltres zones inundables per criteris geomorfolgics.

Tamb ser necessari en el procs daprovaci de modificacions del planejament general que
afectin terrenys inclosos dins de lescenari II (confinament general) per risc qumic en
establiments industrials que manipulen substncies perilloses (zones dintervenci del pla
especial demergncia Plaseqcat).
Linforme es fonamentar en els criteris tcnics recollits a la Resoluci IRP/971/2010, de 31 de
mar, per la qual es dna publicitat als criteris per a lelaboraci dels informes referents al
control de la implantaci de nous elements vulnerables compatibles amb la gesti dels riscos
de protecci civil, o a les modificacions daquesta.
2.- Lalteraci de les circumstncies que motiven la incompatibilitat dun planejament derivat
amb la gesti del risc derivada de la presncia d'activitats industrials que manipulen
substncies perilloses, de transports viaris o ferroviaris de mercaderies perilloses o de zones
inundables, ja sigui per lexistncia de projectes concrets que recullin mesures correctores del
risc, amb lobjecte de suprimir zones de risc, ja sigui pel cessament dactivitats industrials o, per
la modificaci o tancament d'installacions amb substancies perilloses o per la modificaci dels
fluxos o infraestructures de transport, permet que el planejament pugui assolir la compatibilitat
amb la gesti del risc i, per tant, sigui possible la implantaci de nous elements vulnerables.
La compatibilitat estar vinculada a l'informe favorable del Pla derivat, per part de la Direcci
General de Protecci Civil i, a que l'execuci daquest planejament sigui posterior a la supressi
de la zona de risc que determina la incompatibilitat.
3.- La compatibilitat dun planejament derivat amb la gesti del risc qumic en el transport de
mercaderies perilloses tamb sassoleix en el moment de lexistncia dun projecte o dun
comproms per part de lrgan o lAdministraci competent, per a la modificaci del traat
concret que generava la incompatibilitat. No obstant aix, en el cas de que ledificaci dels
terrenys sigui anterior a la supressi del pas de mercaderies perilloses, shauran dhaver

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 268

executat prviament les mesures preventives de seguretat que es puguin requerir, relatives a la
installaci de serveis davs i alarma a la poblaci, ladopci de condicions constructives
especfiques als edificis o, altres de carcter temporal com les dunes verdes a partir de
compactaci de terres i la plantaci darbres. La compatibilitat estar vinculada a linforme
favorable per part de la Direcci General de Protecci Civil a les mesures preventives
proposades.
En aquest supsit, dins la zona d'indefensi envers l'autoprotecci (IEA), no es podran
implantar espais o edificis destinats a infants, gent gran, discapacitats, malats ni a loci ni a la
pblica concurrncia, i les zones verdes es mantindran amb baixa densitat de poblaci.

Article 372.- Condicions que han de preveure els projectes durbanitzaci.


1.- Les segents condicions de disseny dels nous espais lliures, zones verdes i de lleure sn
daplicaci:
-

A les parts de tots els sectors de planejament derivat i dels Polgons dactuaci
urbanstica, delimitats al POUM o, als que es delimitin en el futur, incloses dins la zona
dIntensitat Lmit Exterior (ILE) per risc qumic en establiments industrials que manipulen
substncies perilloses.

A les parts de tots els sectors de planejament derivat, delimitats al POUM o, als que es
delimitin en el futur, incloses dins la zona dindefensi envers lautoprotecci (IEA) per
risc qumic en el transport de mercaderies perilloses per ferrocarril i carretera.

Els nous espais lliures, zones verdes i de lleure evitar que es generin condicions per a la
pblica concurrncia:
a)

Es dissenyaran amb predominana de grans espais arbrats, preferiblement amb


elevacions del terreny natural, formant dunes, si be, sadmetran jardins no transitables,
masses daigua o llacs o, daltres similars i, es prohibeix la disposici de zones que
predisposin a la concentraci de persones, com a rees de pcnic, zones dacampada,
guinguetes, ja siguin fixes, temporals o ocasionals, etc.

b)

No sautoritzen en ells activitats, puntuals ni permanents, que suposin pblica


concurrncia com, per exemple, fires, exposicions, activitats esportives, concerts, actes
ldics o festius...

c)

No han de preveure la installaci de parcs infantils ni drees de joc. No afavoriran


lestncia de persones amb mobilitat reduda ni de gent gran.

2.- Condicions sobre installacions especfiques.


a)

Les segents condicions sn daplicaci:


-

Als sectors de planejament derivat, delimitats al POUM o, als que es delimitin en el


futur, inclosos dins dels Escenaris I i II per risc qumic en establiments industrials
que manipulen substncies perilloses.

Als Polgons dactuaci urbanstica, delimitats al POUM o, als que es delimitin en el


futur, inclosos dins la zona dIntensitat Lmit Exterior (ILE) per risc qumic en
establiments industrials que manipulen substncies perilloses.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 269

Els projectes durbanitzaci, amb independncia del seu s principal, hauran dadoptar
mesures preventives davs a la poblaci.
b)

Les segents condicions sn daplicaci:


-

Als sectors de planejament derivat del PEU-02.

Els projectes durbanitzaci o, si aquests no sn innecessaris, les llicncies dedificaci o de


canvi ds, garantiran ladopci de mesures preventives envers la detecci dels fenmens
qumics dinflamabilitat.
c)

Les segents condicions sn daplicaci:


-

Als Polgons dactuaci urbanstica PA-38, PA-50, PA-95, PA-96 i, PA-97.

Shauran dadoptar mesures preventives envers la detecci dels fenmens qumics


dinflamabilitat i mesures preventives envers la detecci dxids de nitrogen en el front lineal
parallel a la N-340, junt els establiments industrials de risc qumic.

Article 373.- Condicions daplicaci a lestaci de classificaci dADIF.


1. A linterior de laparcament de mercaderies perilloses dADIF shauran dadoptar mesures
especfiques preventives per a les zones de manipulaci de mercaderies perilloses, mitjanant
la installaci de cortines daiges, escumes especfiques per a la contenci de vapors txics,
en cas de fuita, i sensors per a la detecci datmosferes inflamables i dels txics ms habituals
a lestaci. Les mesures requeriran linforme favorable de la Direcci General de Protecci Civil.
2. Aquestes mesures poden ser innecessries si la manipulaci i estacionament daquestes
mercaderies es produeix als terrenys i vies situades al sud i centre de lestaci, I en tot cas a
ms de 500 m de la carretera N-340.

Article 374.- Condicions ds pels sectors de planejament derivat.


1.- Les segents condicions ds sn daplicaci:
A les parts de tots els sectors de planejament derivat, delimitats al POUM o, als que es
delimitin en el futur, incloses dins la zona dindefensi envers lautoprotecci (IEA) per risc
qumic en establiments industrials que manipulen substncies perilloses.
A les parts de tots els sectors de planejament derivat, delimitats al POUM o, als que es
delimitin en el futur, incloses dins la zona dindefensi envers lautoprotecci (IEA) per risc
qumic en el transport de mercaderies perilloses per carretera o ferrocarril.
Sexceptuen aquells sectors que compten amb ledificaci fortament consolidada i, que es
delimiten simplement amb lobjectiu de la seva compleci i/o urbanitzaci.
A les parts de tots els sectors de planejament derivat, delimitats al POUM o, als que es
delimitin en el futur, incloses dins linterior de zones inundables per perodes de retorn de 50
o 100 anys o, per cons de dejecci actius.
a)

Noms sautoritzen els segents usos:


-

Industrial, i els que formen part directament dun establiment industrial, com a
menjadors, laboratoris, oficines, etc.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 270

b)

s compatible tamb amb la gesti del risc qumic la implantaci dinfraestructures


del sistema viari i ferroviari i similars , excepte aquelles de pblica concurrncia
com, per exemple, estacions de ferrocarril.

Quan un estudi previ al desenvolupament dun sector permeti constatar que els
elements vulnerables estan protegits envers els possibles efectes fsics en cas
demergncia (radiaci, sobrepressi i projecci de fragments), per motiu de les
caracterstiques naturals del terreny, de ledificabilitat actual i/o de la infraestructura
ferroviria al seu pas per aquest mbit no ser daplicaci.

2.- Les segents condicions ds sn daplicaci:


-

A les parts de tots els sectors de planejament derivat, delimitats al POUM o, als que
es delimitin en el futur, incloses dins la zona dIntensitat Lmit Exterior (ILE) per risc
qumic en establiments que manipulen substncies perilloses.

Sexceptuen aquells sectors de planejament especial i, els que han de ser desenvolupats
mitjanant Plans de millora urbana, als que la fitxa normativa reguladora del POUM assigna
usos concrets diferents.
a)

Sautoritzen sense condicions els segents usos:


-

b)

Industrial.
Magatzematge, noms a la zona ILE no coincident amb zona IEA.
s compatible tamb amb la gesti del risc qumic la implantaci dinfraestructures
del sistema viari i ferroviari i similars , excepte aquelles de pblica concurrncia
com, per exemple, estacions de ferrocarril.

A la zona ILE no coincident amb zona IEA, sautoritzen usos no expressament


prohibits, diferents als residencials, associats a usos laborals no industrials,
condicionats a ladopci de les mesures preventives estructurals i de seguretat
previstes en aquestes normes urbanstiques.

La capacitat mxima de cada edifici ser de 250 persones.


c)

Es prohibeix expressament els usos:


-

Dhabitatge.
Residencial, especialment destinats a gent gran o, amb mobilitat reduda.
Educatiu, especialment destinats a infants.
Hospitals i centres pel tractament de malalties.
Hostaleria i allotjament.
Restauraci.
Lleure, oci, equipaments esportius i similars.
Qualsevol altra activitat basada en la pblica concurrncia.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 271

Article 375.- Condicions que han de gaudir les edificacions.


1.- Les segents condicions de confinament sn daplicaci als nous locals i edificis destinats a
equipament i, als nous de pblica concurrncia obligats a adoptar mesures dautoprotecci
dacord als annexos del Decret 82/2010, de 29 de juny, pel qual saprova el catleg dactivitats i
centres obligats a adoptar mesures dautoprotecci i es fixa el contingut daquestes mesures,
situats:
-

A les parts dels sectors de planejament derivat, delimitats al POUM o dels que es
delimitin al futur, ubicades dins de lEscenari II per risc qumic en establiments industrials
que manipulen substncies perilloses (zona dintervenci del pla especial demergncia
Plaseqcat).

A la zona esportiva de Campclar, situada entre el PPU-10, els PAs 96 i 97, el carrer Riu
Siurana i el nou accs des de la carretera T-11 a Bonavista.

A les parts dels Polgons dactuaci urbanstica delimitats al POUM o, als que es
delimitin en el futur, incloses dins la zona dIntensitat Lmit Exterior (ILE) per risc qumic
en establiments industrials que manipulen substncies perilloses.

a)

Hauran destar capacitats en quant a estructura, organitzaci,


infraestructures fsiques, per al confinament en cas demergncia.

operativa

b)

El seu disseny preveur els espais on es puguin confinar als usuaris o espectadors
presents, en funci de la capacitat mxima de lequipament i, per a un temps de fins a 2
hores.

Lespai de confinament podr ser nic o mltiple. Es podr habilitar per al confinament els
espais que tinguin un s habitual concret per aquests han de ser dissenyats, tot
considerant tamb la seva funci de confinament (com ara sales o espais de reunions que
puguin existir).
Les vies que calgui emprar per a desplaar-se fins als mbits de confinament, caldr que
estiguin dissenyades (ample i recorregut) tot tenint en compte el flux de persones que es pot
arribar a concentrar.
c)

Els equipaments esportius oberts shan de dissenyar de forma que es puguin tancar 10
minuts abans de larribada duna possible emergncia o, confinar en el mateix temps,
s a dir, que els usuaris o espectadors es puguin desplaar fins a un espai tancat a
linterior del propi equipament o annex a aquest, on es puguin protegir dels efectes de
les emergncies, un cop aquestes shagin produt.

d)

La capacitat de confinament es comprovar en el Pla dAutoprotecci que caldr


elaborar per a cadascun dels edificis i que caldr homologar la Comissi de Protecci
Civil de Catalunya, dacord als mecanismes i continguts establerts al Decret 82/2010,
de 29 de juny, pel qual s'aprova el catleg d'activitats i centres obligats a adoptar
mesures d'autoprotecci i es fixa el seu contingut.

2.- Les segents condicions constructives sn daplicaci als segents edificis privats i
equipaments:
-

Als compresos dins la part dels sectors de planejament derivat, delimitats al POUM o,
als que es delimitin en el futur, incloses dins la zona dIntensitat Lmit Exterior (ILE) per
risc qumic en establiments que manipulen substncies perilloses.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 272

Als compresos dins la part dels Polgons dactuaci urbanstica PA-38, PA-50, PA-95,
PA-96 i PA-97 inclosa dins la zona dIntensitat Lmit Exterior (ILE).

Als nous edificis i als sotmesos a reforma o rehabilitaci situats als barris de Campclar i
Bonavista, situats dins la zona dIntensitat Lmit Exterior (ILE).

Els perfils que composen els tancaments externs de portes i finestres, i, els elements
estructurals dels edificis situats dins daquests sectors i polgons dactuaci urbanstica han de
suportar les segents sollicitacions, en funci de la seva distncia respecte del focus de
lemergncia de coordenades UTM 349098, 4552336 (aproximadament 150 metres al nord del
punt kilomtric 8 de la C-31B) i amb el lmit de 1.500 m com a zona ILE:

SOLLICITACIONS SOBRE LES FAANES EXPOSADES


Distncia
Radiaci
Sobrepressi
500 metres
84 Kilowatts/m
178 millibars
600 metres
70 Kilowatts/m
120 millibars
700 metres
58 Kilowatts/m
88 millibars
750 metres
52 Kilowatts/m
77 millibars
800 metres
47 Kilowatts/m
69 millibars
900 metres
39 Kilowatts/m
56 millibars
1000 metres
33 Kilowatts/m
47 millibars
1100 metres
28 Kilowatts/m
40 millibars
1200 metres
25 Kilowatts/m
35 millibars
1300 metres
21 Kilowatts/m
31 millibars
1400 metres
18 Kilowatts/m
28 millibars
1500 metres
15 Kilowatts/m
25 millibars

La cara externa dels vidres dels forats dels tancaments exteriors ser a base de peces de vidre
laminar de 5+5 mm de gruix i, individualment, no superaran una superfcie de 3 m.
Per a edificis situats a menys de 1.100 m del focus de lemergncia caldr que els vidres siguin
trmics reforats i, pels situats a menys de 800 m, que siguin del tipus EW30 o EI 30.
Les faanes exposades sn aquelles que, a conseqncia de la seva orientaci en relaci del
focus, no queden resguardades davant els efectes duna emergncia.
En el cas de sectors i polgons situats al nord del polgon qumic, corresponen generalment a
les sud, est i oest dels edificis i, en el cas de sectors i polgons situats al sud del polgon qumic,
a les nord, est i oest dels edificis.
3.- Les segents condicions constructives sn daplicaci als segents edificis privats i
equipaments:
-

Als compresos dins la part dels sectors de planejament derivat, delimitats al POUM o,
als que es delimitin en el futur, inclosa dins la zona dIntensitat Lmit Exterior (ILE) per
risc qumic en establiments que manipulen substncies perilloses.

Als compresos dins la part dels Polgons dactuaci urbanstica PA-38, PA-50, PA-95,
PA-96 i PA-97 inclosa dins la zona dIntensitat Lmit Exterior (ILE).

Als nous edificis i als sotmesos a reforma o rehabilitaci situats als barris de Campclar i
Bonavista, situats dins la zona dIntensitat Lmit Exterior (ILE).

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 273

Les portes i finestres exteriors hauran de tenir una permeabilitat a laire grau 3, segons la
classificaci de la norma europea EN 12207.
La soluci constructiva de caixes de persiana haur de garantir la mxima estanquitat a laire.
Totes les obertures i les ventilacions forades shauran de poder tancar totalment en cas
demergncia.
Els captadors daire i de les mquines daire condicionat es disposaran orientats de forma
oposada al sentit de laven duna possible emergncia, s a dir, no orientats cap a la carretera
N-340, i darrera dalguna protecci aprofitant el propi disseny dels edificis.
En cas demergncia, no shaurien de superar les dues renovacions horries daire, en situaci
de tancament de tots els sistemes de ventilaci.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 274

DISPOSICIONS ADDICIONALS

nica.
Seran daplicaci les ordenances municipals vigents en el moment de laprovaci definitiva
daquest POUM, en tot all que no shi oposi, ni el contradigui, ni resulti incompatible.

DISPOSICIONS TRANSITRIES

Primera.
Atesa la situaci actual de desenvolupament dalguns mbits de planejament fixats en el Pla
General que es revisa, aquelles figures de planejament aprovades definitivament amb
anterioritat a aquest POUM, que no shan executat totalment, continuaran vigents en tot all
que no contradigui les determinacions del Decret legislatiu 1/2010 de 3 dagost, pel qual
saprova el Text refs de la Llei dUrbanisme i daquest pla.

Segona.
Els plans parcials, els plans de millora urbana i/o els especials dels sectors integrats en lmbit
territorial daquest Pla que es trobin en curs de revisi o modificaci i que no hagin estat
tramesos a lAdministraci competent per a la seva aprovaci definitiva abans de lentrada en
vigor daquest POUM, hauran dajustar-se a les determinacions daquest POUM.

Tercera.
Mentre no es constitueixi el Consell local assessor en matria de patrimoni histric, es requerir
informe dels tcnics de la Conselleria de Patrimoni municipal.

Quarta.
Una vegada el document estigui publicat i sigui vigent, i amb el termini mxim de tres mesos,
es far compatible el contingut normatiu del POUM amb els codis didentificaci i de
sistematitzaci informtics i grfics del planejament urbanstic del Departament i els codis del
Mapa Urbanstic de Catalunya.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 275

Cinquena.
Dacord amb que estableix larticle 73 del Reglament de la Llei durbanisme, els plnols i les
fitxes urbanstiques shauran de representar sobre una cartografia digital actualitzada. Amb la
finalitat de no endarrerir lentrada en vigor daquest pla, lAjuntament de Tarragona des de la
publicaci al DOGC de lacord daprovaci definitiva, als efectes de la seva executivitat,
disposar dun termini de dos anys per tal que la documentaci grfica es refongui sobre la
topografia oficial actualitzada lliurada per part del Departament de Territori i Sostenibilitat.
El referit trasps del contingut dordenaci del POUM a la topografia actualitzada es far tenint
en compte els lmits dinterpretaci de les esmenes, adaptacions i modificacions que en resultin
tenint en compte, duna banda, larticle 9 de les normes urbanstiques del propi POUM i, de
laltra, les condicions establertes als articles 95 i segents de la Text refs de la Llei
dUrbanisme.
Sisena
La Modificaci puntual del Pla general dordenaci urbana de Tarragona per a la regulaci del
subsl dels sistemes urbanstics de titularitat pbica a lmbit del pla especial de la Part alta,
aprovada definitivament per resoluci del Conseller de Territori i Sostenibilitat de data 6 de juny
de 2012 i publicada en el DOGC nm. 6152, de 19 de juny de 2012, mantindr la seva vigncia
un cop esdevingui executiu el POUM.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA


Pgina 276

You might also like