Professional Documents
Culture Documents
2.
Plnols dinformaci
3.
b)
Quan saprovi un Pla Director Urbanstic que afecti la totalitat o part substancial del
terme municipal.
c)
d)
Quan es justifiqui lexistncia de disfuncions entre les previsions daquest pla i les
necessitats reals de sl per crear habitatge, per lestabliment dactivitats econmiques o
b per la necessitat dinfraestructures dinters general.
e)
Quan per lelecci dun model territorial diferent o per circumstncies de tipus
econmic, demogrfic o dels riscos collectius que afecten al territori es plantegin nous
criteris respecte de lestructura general i orgnica del territori o de la classificaci del
sl.
b)
Quan per ra del desplegament i execuci de les seves previsions, la poblaci (entesa
com a vens, persones inscrites en el padr dhabitants) arribi a la xifra de 180.000
habitants i, lrgan competent en matria de protecci civil de la Generalitat de
Catalunya, una vegada analitzades les condicions de risc vigents en aquell moment,
dacord amb els criteris de capacitat de gesti demergncies probables, determini la
necessitat de la revisi per establir, si sescau, les correccions daquest risc per a un
creixement ulterior de la poblaci.
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
c)
Xarxes de sanejament:
Ser obligatria la implantaci duna doble xarxa de recollida daiges de tipus separatiu,
que incorpori duna banda la recollida daiges residuals i la seva connexi fins al sistema
de collectors i per altra la recollida daiges pluvials la seva conducci al sistema de rieres i
torrents, amb la installaci dels sistemes de decantaci necessaris per a la retenci de les
primeres aiges i especialment dels materials transportats pel sistema.
d)
Abastament daigua:
Caldr justificar la disponibilitat de recursos hdrics suficients per tal de donar cobertura a les
noves demandes que generi el sector. Aquesta justificaci vindr acreditada mitjanant un
certificat ems per part de lempresa subministradora del servei acreditatiu de la viabilitat
tcnica, jurdica i administrativa del referit subministrament.
f)
Telecomunicacions:
2. Els plans parcials urbanstics han de contenir les determinacions previstes en la legislaci
urbanstica vigent. A ms, hauran d'incloure totes les determinacions urbanstiques pertinents.
3. Els plans parcials qualifiquen el sl, regulen els usos i els parmetres de ledificaci que han
de permetre latorgament de llicncies, assenyalen els parmetres bsics de lordenaci de
volums i poden precisar les caracterstiques i els traats de les obres durbanitzaci bsiques,
navaluen el cost i en divideixen lexecuci en etapes amb el grau suficient de detall per a
permetren lexecuci immediata i estableixen uns criteris i un pressupost orientatiu de les altres
obres i despeses durbanitzaci, sens perjudici de la concreci superior dels projectes
durbanitzaci complementaris.
4. Tanmateix, estableixen les condicions de gesti i els terminis per a promoure els
instruments corresponents i per executar les obres durbanitzaci i dedificaci; sens perjudici
que aquestos puguin sser modificats pel programa dactuaci urbanstica municipal.
5. Amb ocasi de la tramitaci dun pla parcial urbanstic, shauran de concretar les
caracterstiques del mobiliari urb, larbrat, lenjardinament, el paviment de les voreres, el tipus
de vorades i denllumenament i la senyalitzaci.
6. Els plans parcials podran completar les previsions d'aquest POUM i, si s el cas, del
Programa d'Actuaci Urbanstica municipal, per no modificar-les.
Xarxa de sanejament
Xarxa daigua potable
Xarxa viria
Estan subjectes a llicncia municipal o comunicaci prvia tots els actes a que es
refereix la legislaci urbanstica en vigor que es realitzin en el terme municipal.
Tanmateix, s necessari obtenir llicncia municipal o comunicaci prvia per a
l'obertura de camins i senders i, en general, per a qualsevol activitat que afecti les
caracterstiques naturals del terreny.
2.
3.
En relaci amb els actes assenyalats en el primer pargraf, quan siguin promoguts per
entitats de dret pblic, s tamb obligatria la sollicitud de la llicncia o comunicaci
prvia. En cas d'urgncia o inters pblic excepcional, s'haur d'observar el que est
previst a larticle 190.2 del Text Refs de la Llei dUrbanisme. Els projectes redactats
per les entitats de dret pblic han de contenir un document que acrediti la seva
aprovaci (supervisat) i la designaci de la direcci facultativa de les obres.
2. Caducitat.
1.
2.
Els titulars duna llicncia tenen dret a obtenir una prrroga tant del termini de
comenament com del termini dacabament de les obres, per la meitat del termini de
qu es tracti, si la solliciten duna manera justificada abans dexhaurir-se els terminis
establerts.
3. Edificaci i urbanitzaci.
Es Podr concedir llicncia en terrenys que no hagin assolit la condici de solar en les
condicions i els requisits previstos en la legislaci urbanstica vigent.
En especial, aquells terrenys on estigui pendent la cessi de terreny destinada a carrer o a
vialitat, prviament a la sollicitud de la llicncia shaur de formalitzar i acreditar
lesmentada cessi.
4. Edificacions inacabades.
En el supsit dedificis que al final del termini de la llicncia i de les seves prrrogues legals
romanguin inacabats i en el supsit dobres paralitzades, els propietaris i promotors, en el
termini de 2 anys, procediran a rematar les faanes com si estiguessin acabats i fins i tot les
obertures de la planta baixa. En cas dincompliment, l'Ajuntament podr procedir d'ofici al
seu crrec a realitzar l'obra o enderrocar-la segons la importncia de la ja construda o a la
imposici de multes coercitives. Tot aix sense perjudici d'altres aspectes de seguretat,
perjudicis de tercers, etc.
Article 35.-
que
fa
la
protecci
del
patrimoni
2.
3.
4.
5.
L'mbit ser fixat per l'Ajuntament i, en tot cas, comprendr la totalitat de les propietats
afrontadores en les quals s'hagin identificat restes arqueolgiques. Haur de tenir en
compte l'entorn histric originari del monument, edifici o element objecte del mateix.
En el supsit d'existir espais lliures o equipaments contemplats en el planejament que siguin
confrontants, s'hauran de contemplar a fi de concretar-ne la disposici concreta.
b)
1.
2.
3.
4.
5.
Ordenaci de volum.
Espais lliures pblics i privats.
Fixaci d'alineacions i rasants.
Polgons d'actuaci urbanstica.
Proposta, de tractament, manteniment i si s'escau gesti i difusi de les restes
arqueolgiques i elements histrics.
c)
d)
Aprovat el Pla Especial, s'atorgaran les autoritzacions pertinents o s'indicaran les obres
pbliques.
3. El Pla Especial podr contemplar la cessi gratuta i lliure de crregues dels espais
arqueolgics, compensada amb un major aprofitament privat, sempre i quan les restes shagin
de mantenir in situ i aconsellin ladquisici per part de ladministraci i aquesta aix ho acordi.
En aquest supsit si es possible la implantaci dequipaments, espais pblics o aprofitament
privat, aquests hauran de ser compatibles amb el manteniment de les restes. Aquests aspectes
shauran de justificar al Pla Especial. Per tal de poder efectuar aquesta compensaci, shauran
de complir tots i cadascun dels segents requisits:
-
La proporci entre espai a cedir destinat a equipament o espai pblic i nou espai
amb aprofitament privat ser com a mnim: 0,62 m2 de nou s privat per cada m2
ds pblic a cedir.
Shaur dassegurar la compatibilitat dels nous usos, tant els pblics com els privats,
amb la conservaci de les restes. Si les seves caracterstiques aconsellen que
siguin visibles es podr optar entre el sistema de cripta o de terra transparent amb
illuminaci a les restes.
La implantaci dels nous usos, independentment que siguin pblics o privats,
requerir informe previ del Departament competent de la Generalitat de Catalunya.
Mutu acord entre Ajuntament i propietari del sostre a cedir.
Les condicions del recinte permetran la seva futura musetzaci i caldr que el Pla
defineixi el seu accs des de la via pblica.
Si es detecten rees de particular inters arqueolgic, es podr fer una excepci en laplicaci
de la reserva de places de garatge mitjanant l'aprovaci del Pla Especial. La detecci
d'aquestes rees no suposar compensar una possible prdua de sostre construt d's privat
aparcament o altres usos privats en plantes sota rasant amb un increment de sostre construt
d's privat aparcament o altres usos privats en plantes sobre rasant.
La prdua d'aprofitament d'usos privats (sl o sostre) que pot suposar la detecci d'rees de
particular inters arqueolgic no es concretar en cap cas incrementant en el mateix solar
l'alada i volums admissibles per la clau de qualificaci del solar; a no ser que molt
justificadament i en casos excepcionals requereixi que sigui aix :
salts topogrfics de la ciutat que permetin o precisin un increment de volumetria edificada per
una millor integraci dels volums edificats i/o preexistncies existents en una illa o carrer que
presenten una major volumetria / alada / profunditat edificable que la permesa i aquest
increment d'alada i volums admissibles en el solar suposs igualar les volumetries, alades,
i/o profunditats de les edificacions adjacents, permetent assolir una homogenetat de volums
construts; o els supsits de cessi gratuta previstos en aquest punt. Si no s aix, el Pla
Especial podr delimitar un mbit discontinu per tal de traslladar la possible prdua d'aquest
aprofitament d'usos privats a un altre solar.
4. Intervenci en funci del patrimoni cultural o natural.
1.
2.
El que preveu el nmero anterior s'aplicar tamb, en els termes que corresponguin,
respecte dels bns naturals objecte de protecci segons la legislaci especial.
3.
4.
5.
Per tal de protegir possibles jaciments no documentats ni coneguts s 'ha d'establir que
les diferents figures de planejament derivat contemplin i s'ordenin en funci dels
resultats d'una prospecci arqueolgica de la totalitat del seu mbit i, si s el cas, de
les delimitacions d'aquells punts on hi hagi indicis de lexistncia de restes
arqueolgiques; Aquesta mesura estalvia , futures modificacions de planejament i de
projectes permetent ordenar el territori de forma compatible amb les restes
arqueolgiques que,en el cas del subsl de Tarragona, sn totes BCIN i per tant
gaudeixen de la mxima protecci.
6.
Tots els habitatges hauran de tenir faana a la via pblica o a pati central d'illa, amb un
mnim d'aquest pati de 80m2 i costat mnim menor de 2/3 de l'alada de l'edifici, o a
espai lliure en ordenacions de blocs allats.
b)
c)
d)
Tots els habitatges compliran el nivell d'habitabilitat objectiva exigit als habitatges,
segons el Decret dhabitabilitat de la Generalitat de Catalunya en vigor.
e)
La superfcie til mnima dels habitatges ubicats en sl urb que no tinguin establert el
parmetre de densitat mxima, no podr ser inferior a la que fixi la normativa sectorial
relativa a lhabitabilitat aplicable. En el cmput daquesta superfcie no sinclouran els
elements exteriors, terrasses, balconades, porxos, superfcies no habitables ni els
espais comuns.
b)
La superfcie til mnima dels habitatges inclosos en sectors que tenen limitada la
densitat pot ser lliure sempre que acompleixin amb la legislaci en matria
dhabitabilitat que estigui en vigor i no sobrepassin la densitat mxima establerta.
c)
Projectes d'edificis de nova construcci.- Entre les condicions per a atorgar llicncia de
nova construcci d'edificis, figura l'obligaci de preveure un pas adequat, d'acord amb
el vigent Reglament per a la installaci de gas canalitzat, que no afecti la via pblica,
que no sobresurti del pla de faana en tota la llargada del seu recorregut i que no sigui
visible des de l'exterior.
b)
A part de la Normativa sectorial aplicable, sentenen com motius acceptables per a aquesta
dispensa els segents:
Impossibilitat d'accedir als patis de serveis per les zones comunitries o locals de planta
baixa
Quan les cuines donin a la faana i no hi hagi patis tancats per gelosies, terrasses, etc.,
que permetin dissimular la installaci.
Si per les causes esmentades s'admetessin les canonades per la faana, seria necessari
presentar-ne un plnol acurat amb la proposta de la canonada perqu s'aprovi
expressament el recorregut o b els serveis tcnics municipals puguin proposar-ne una
variaci.
En tot cas, la installaci de gas canalitzat hauria de quedar encastada a una alada mnima
de 4 metres mesurats des del pla de la vorera i no es permeten les escomeses individuals
per faanes.
5. Desgus daiges pluvials i aiges negres.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
Si es produeixen alteracions del nivell natural del terreny, espais pavimentats, murs de
contenci o daltres elements que puguin modificar el curs naturals de les aiges de
pluja, el projecte dordenaci dels espais lliures, haur de garantir levacuaci de les
aiges de pluja i de rec, a dipsits de recollida daigua, xarxa de pluvials o de
clavegueram, segons el cas.
2.
b)
3.
4.
Les parcelles que no tinguin extensi suficient per a observar aquestes normes, o la
forma de les quals no ho permeti, podran acudir a proveir-se d'una installaci
collectiva demanant dinstallar-la en les condicions reglamentries mitjanant el
projecte corresponent.
8. Installaci de xemeneies.
1. Els projectes dedificis de nova construcci o sotmesos a gran rehabilitaci, en el supsit
de salvar-ne nicament les faanes, hauran de preveure a lespai destinat a locals en planta
baixa conductes allats de sortida de fums de dimetre mnim 40cm, a ra dun cada 150m2
de superfcie til de local o fracci. A ms, shauran de preveure conductes allats per a
ventilaci de dimetre mnim 30cm a ra dun cada 150m2 de superfcie til de local o
fracci.
Qualsevol local situat en un edifici de nova construcci, per a poder ser destinat a usos de
restauraci, ha de disposar necessriament dun conducte per a sortida de fums installats,
per aquest, fi en el procs de construcci de ledifici.
Queda totalment prohibida la connexi daquests conductes amb les conduccions de
ventilaci prpies dels habitatges (shunts).
a) No sadmetr la installaci de xemeneies ni cap mena de conducte que discorri per
qualsevol de les faanes de l'edifici.
b) Aquells locals existents, que per raons de lactivitat que desenvolupen a lentrada en
vigor daquest POUM o de noves que simplantin, precisin sortida de fums i aquesta no
Haur de discrrer per una faana que no sigui la principal i no sigui visible des de
la via pblica.
Caldr dotar-la dun acabat esttic que harmonitzi amb la faana de ledifici.
Si en el mateix edifici hi ha varis locals amb iguals condicions caldr preveure una
soluci unitria per tal de centralitzar lindret de recorregut de les xemeneies.
Si discorren per celobert o pati de ventilaci hauran de ser dacer inoxidable polit o
folrades amb obra.
2. Els fums i bafs produts per les barbacoes o llars de foc dels habitatges hauran de
disposar de conducci fins a la coberta. En habitatge unifamiliar en edificaci allada o filera,
els fums produts per les barbacoes i els de les construccions auxiliars independents de la
principal que continguin barbacoes, hauran devacuar-se a una alada que superi en 2m
qualsevol edifici habitat que es trobi inscrit dins dun radi de 10m, sent el centre del cercle la
mateixa xemeneia.
9. Condicions de les xemeneies.
1. Es prohibeix llenar els fums a l'exterior per les faanes i els patis de tota mena (les
calderes del tipus estanc hauran de resoldre la seva extracci a travs dun pati o celobert
interior) si no sn portats per conductes apropiats fins a una certa alada, la qual estar
determinada per la classe de llar, l'elevaci de les construccions prximes i la distncia a
elles, que es fixa en els punts segents.
2. A l'efecte del que disposa a l'article anterior, els conductes de fums es classificaran en
les tres categories segents:
-
3. Tot conducte de xemeneia haur de sortir verticalment pel terrat i la seva sortida de fums
s'haur d'elevar sobre la coberta exterior de l'edifici en aquell punt, en la mesura que a
continuaci s'indica:
-
Categoria C.- Per a aquests conductes de fums regiran les condicions exigibles per
a les xemeneies industrials, d'acord amb les Ordenances installacions industrials.
4. Si es produeix cap variaci de les alades, les distncies o les categories fixades a
l'article anterior, tant se val qui les realitzi, sempre que s'efectu amb la deguda autoritzaci
municipal, el propietari de qualsevol conducte de fums amb sortida a l'exterior estar obligat
a modificar-lo per tal de temperar-lo a la nova situaci de fet que es produeixi.
5. Cada llar tindr un conducte de fums independent que s'haur de separar mitjanant
material refractari que l'alli convenientment i haur d'allunyar-se especialment de tot
material combustible.
10. Installaci dascensors.
1. En edificis construts, la sollicitud de llicncia dobres per a la installaci dascensors,
haur danar acompanyada per projecte redactar per tcnic competent en el qual es detalli
amb tota exactitud les obres que es demanin, i on es concreti el detall de la ubicaci de
lascensor envers ledifici, la parcella, elements comuns, etc. Aquest projecte, contindr
els plnols necessaris per a la correcta interpretaci de la installaci (plantes, seccions i
alats si sescau).
2. No es permetr la installaci d'ascensors o similars sense formar caixa opaca, que no
tindr la consideraci de celobert. En rehabilitacions o reformes que es mantingui el
nombre i distribuci dels habitatges o locals, dins dels celoberts es permetr la installaci
dascensors sense formar caixa opaca (estructura oberta i reixa), sempre que es
mantinguin lliures perpendicularment les distncies actuals entre les finestres de les peces
principals i els murs del celobert. Aquesta installaci no es considera reducci de la
superfcie del celobert.
11. Ordenances.
Es poden redactar ordenances municipals conforme el que disposa lart. 71 del text refs
de la Llei durbanisme, que tinguin per objecte, entre daltres, la protecci del medi
ambient. En especial pel que fa a les dotacions de les edificacions es podran redactar les
segents:
-
4. Als efectes del que disposen els apartats segents, es conceptuaran com a faanes tots els
paraments d'un edifici visible des de la via pblica. En particular, quan, en edificis contigus, la
diferncia d'alades mximes permeses sigui igual o superior a la d'una planta, ser obligatori
tractar com a faana el parament que, per aquesta causa, quedi a la vista, o b retirar-se de la
lnia mitgera per poder establir-hi obertures, si aix fos necessari, per aconseguir una
composici adequada, tret que s'estableixi en la deguda forma la corresponent servitud.
5. Es declara lliure la composici de les faanes dels edificis, excepte quan quedi establerta la
seva composici en cada regulaci especfica de zona i/o es projecti emplaar-les en carrers,
illes o sectors de la ciutat per als quals regeixi un model especial com a obligatori, o en llocs
que tinguin un carcter arquitectnic o urbanstic acusat o, simplement, convingui conservar-lo
o establir-lo. En tots aquests casos es podr exigir la utilitzaci de materials i sistemes
constructius determinats. No obstant aix, s'evitaran sempre efectes discordants entre les
faanes d'una mateixa illa contiges o prximes per tal d'obtenir un bon efecte urbanstic de
conjunt.
Igualment, tindran el mateix tractament de faanes els testers o paraments posteriors de les
edificacions que, per la seva especial situaci o alada, afectin notriament la composici
panormica de la ciutat.
6. En els edificis que, el seu valor arquitectnic sigui inferior als catalogats, la regulaci
esttica ser la segent:
a)
b)
7. A ms, es podr denegar la llicncia d'edificaci als projectes que constitueixin un atac al
bon gust o resultin estrafolaris, ridculs o impropis del seu emplaament.
En els edificis emplaats en vies pbliques classificades com de classe primera especial a les
Ordenances Fiscals, en vies daccs a la ciutat, o en llocs que tinguin un carcter arquitectnic
o urbanstic acusat, ser obligatori que els paraments de faana de les plantes baixes o alada
equivalent siguin de pedra natural, marbre o materials considerats nobles, amb prohibici dels
d'imitaci.
8. Si en els carrers de primera categoria especial s'efectuen obres de reforma de les plantes
baixes que afecten la faana, es podr exigir que aquestes s'adaptin a la composici general
de l'edifici i s'estenguin a la totalitat de la planta baixa. Aix mateix, es podr exigir que no quedi
part de la faana per reformar, i, en tot cas, shaur dadequar a les condicions de les
regulacions especifiques o de zona.
9. Correspon a l'Ajuntament orientar la composici arquitectnica i regular les condicions
esttiques aplicables, en cada cas, als edificis de carcter artstic, histric, arqueolgic,
paleontolgic, tpic o tradicional inclosos en el catleg i els afectats per lentorn del mateix.
10. Les construccions en lloc immediat o que formin part d'un grup d'edificis del carcter indicat
en el pargraf anterior, hauran d'harmonitzar-s'hi. Igual limitaci s'observar quan, sense existir
conjunt d'edificis, n'hi hagi diversos o algun de gran importncia o qualitat.
11. En tots els casos a qu es refereix aquest article, ser preceptiu, com a requisit previ a la
concessi de la llicncia d'obres corresponent, un informe tcnic que indiqui expressament els
aspectes artstics, arqueolgics, paleontolgics, i d'ornament pblic.
12. En les zones de Conjunt Histric Artstic, llevat casos excepcionals degudament justificats,
s'exigir, en general, que les alades de cornises, folrats de balcons, miradors, finestres i
d'altres elements segueixin les normes tradicionals de composici i es prohibir la utilitzaci de
materials que no harmonitzin amb el carcter del barri.
13. En les zones residencials, l'Ajuntament podr fixar, mitjanant un pla especial, normes
generals o particulars per a determinats sectors, illes o grups de blocs allats, als quals haur
d'ajustar-se la composici de la faana.
14. Condicions esttiques respecte a lentorn.
a)
Per tal de preservar lesttica dels edificis, les propostes de modificacions delements
arquitectnics que alterin la composici de ledifici o conjunt dedificis de composici
unitria, aix com tampoc el volum, la composici de buits i plens, elements volats,
elements installacions, porxos, tendals o similars shauran de valorar en el si de la
llicncia.
b)
b)
c)
Les tanques es realitzaran amb pedra natural, obra vista o materials nobles segons les
condicions de cada regulaci especfica de zona i correctament acabades i coronades,
per la qual cosa no sadmetran tanques de formig pintat, arrebossats, de totxana, etc.
El projecte dobres haur de contenir detalladament les seves caracterstiques, tan a
vials com a la resta de lmits.
Aquell conjunt dedificacions realitzats sota un mateix projecte tcnic, o sota uns
mateixos criteris esttics i arquitectnics, com per exemple els grups dhabitatges en
filera, les cases aparellades, conjunts comercials, etc... hauran de preservar aquesta
unitat.
b)
Quan per aplicaci de la clau de la zona no shagi esgotat ledificabilitat mxima, per a
la materialitzaci del sostre restant caldr tramitar i aprovar prviament a qualsevol
llicncia dobres un projecte restant dordenaci del conjunt, que fixi la ubicaci del
sostre no consolidat i justifiqui amb concreci que la proposta mant la unitat
arquitectnica.
c)
La materialitzaci del sostre definit a lapartat anterior haur de realitzar-se per unitats
completes dedificaci.
d)
Les reformes en faana hauran de garantir la unitat formal final del conjunt, aquest
aspecte haur de quedar justificat en el projecte.
e)
Quan als habitatges de les plantes baixes dun conjunt residencial sinstallin tanques, i
altres elements exteriors el model escollit haur de ser unitari per a tot el conjunt.
f)
b)
c)
d)
b)
Al efectes de garantir la reposici darbrat es podr constituir una fiana expressa que
es determinar en funci de la qualitat del mateix.
c)
Per a la tala dun arbre sha de demanar loportuna llicncia municipal justificant-ne
documentalment i raonadament la necessitat de tala.
2.
En la zones de bosc urbanitzat en aquells solars que tinguin unitats vegetals singulars,
previ a lobtenci de llicncia dobres, el projecte haur dincorporar un estudi ambiental
que descrigui les caracterstiques ms destacades de la vegetaci existent, tipus
dhbitats sobre el qual es desenvolupen, etc. per tal que lAjuntament pugui avaluar el
seu inters i si s necessari es proposin mesures correctores que ens permetin la
conservaci.
3.
b)
Amidaments i pressupost.
c)
Plnols:
-
Plnol destat definitiu de tot lespai exterior on sindiquin els exemplars que es
conserven, els nous exemplars, els anivellaments definitius dels espais exteriors
amb la concreci de les rasants dels terrenys vens, els espais pavimentats, etc.
es vol edificar com dels terrenys vens. A ms shaur dindicar les alades dels
terrenys naturals i/o definitius, de les tanques i/o murs que limitin amb la propietat.
mbit daplicaci.
Totes aquelles installacions destinades a la climatitzaci dels immobles (amb
independncia de la font energtica emprada).
2.
3.
2.
En els edificis dun s exclusiu, com els establiments hotelers, caldr preveure
necessriament la climatitzaci. La installaci haur de ser preferentment del tipus
centralitzat. Quan lemplaament de la maquinria se situ a la planta coberta aquesta
haur de respectar una reculada mnima de 3 metres respecte el pla de faana.
3.
Shaur de preveure, en terrat pla, una reserva despai mnima en planta coberta de
1,5 m2/per habitatge i/o local per la ubicaci des aparells exteriors daire condicionat.
4.
A linterior del local o habitatge integrat en forat arquitectnic (sense que produeixi
relleu a la faana) i ventilant a lexterior mitjanant reixa deflectora amb direcci cap
amunt.
A les terrasses de les plantes pis, shan de situar necessriament sobre el terra i
darrera la barana sense sobrepassar la seva alada.
2.
Les sortides daire de les unitats condensadores shauran de situar a una cota mnima
de 2 metres referida al pla de la vorera. Els buits que sobrin pel llanament del baf
hauran de quedar ocults i protegits per elements durables (reixes deflectores) i de
concordana amb la resta de faana.
3.
4.
2. Enderrocs
Els propietaris de qualsevol classe d'edificaci estan obligats a conservar-les en perfecte
estat de solidesa per tal que no comprometin la seguretat pblica.
1. Quan per l'ndole de les obres de consolidaci no sigui possible efectuar-les pel fet de no
ser compatibles amb l'ocupaci actual de les finques o amb les Ordenances Municipals, el
propietari haur de denunciar-ho a les autoritats per a la resoluci que sigui procedent i,
mentrestant, prendr les mesures provisionals de precauci convenients.
2. En el cas d'edificis en presumpci de runa, hom s'atindr a tot lestablert en la legislaci
urbanstica en vigor.
3. Les obres d'enderrocament requeriran l'autoritzaci municipal, amb la presentaci prvia
del corresponent projecte d'enderrocament i la direcci facultativa justificada mitjanant el
full d'assumpci de direcci visat pel collegi professional corresponent. Les obres s'hauran
de realitzar d'acord amb les disposicions vigents. Es prohibir, en tot cas, llenar runa des
de la part alta de l'edifici. S'hauran de regar les runes per evitar la formaci de pols. Aix
mateix, s'haur de tancar el solar, amb la sollicitud de llicncia prvia, amb una tanca
segons les caracterstiques que consten en aquestes Normes.
DEFINICI DE CONCEPTES
Sentendr per lmits o partions, les lnies perimetrals que delimiten una parcella i la
distingeixen dels seus confrontants i dels espais pblics. Es pot distingir els diferents tipus de
llindars:
Lmit frontal, s el que delimita la parcella amb la via pblica, b sigui de vianants o de trfic
rodats, i/o zona verda. Sn lmits laterals els restants, essent el tester el lmit oposat
geomtricament al frontal.
Quan les parcelles limitin amb ms duna via pblica tindran consideraci de lmit frontal totes
elles, si b sentendr com a front de parcella aquell lmit frontal en el que shagi projectat
laccs a la parcella.
En el cas de complimentar lanterior varis lmits, el frontal de parcella ser el que estigui
circumdat per la jerarquia ms gran. LAjuntament podr exigir al propietari duna parcella
lassenyalament dels seus lmits quan sigui necessari per motius urbanstics.
6. Sl privat lliure dedificaci:
Es tracta de zones delimitades en els plnols dordenaci en els quals no es podr situar
ledificaci. Es tracta duna condici edificatria per la qual cosa el sostre edificable generat
segons la clau de la zona o subzona subicar en la resta de la parcella.
Lassenyalament de cadascun dels mbits respon a criteris visuals, existncia darbrat o
configuraci urbanstica. En casos excepcionals es podran alterar aquests mbits si queda
degudament justificat que la modificaci obeeix a una millora projectual i urbana, i nicament
quan el resultat final tingui major coherncia envers el propi solar i en relaci al seu entorn.
Aquestes variacions shauran de legitimar mitjanant la tramitaci de la figura urbanstica
adient.
En general, les zones representades en els plnols dordenaci com a sl privat lliure
dedificaci es procurar preservar al mxim la topografia, larbrat i la vegetaci autctona
existent en el lloc, mantenint-los en bones condicions i garantir-ne la seva conservaci.
4. Els altells se separaran un mnim de tres metres (3) en tots els fronts de totes les faanes de
ledifici.
5. L'alada lliure mnima, tant per sobre com per sota, ser de 2,50 metres. Si la part superior
es destina a dipsit de materials no caldr que acompleixi aquesta condici, per la seva
alada lliure no ser, en cap cas, inferior a 2,20 metres. Tampoc no podran ser construts de
materials no resistents al foc.
6. Els altells computen als efectes del sostre edificable.
cent a l'efecte de l'ndex d'edificabilitat net de la superfcie del sostre edificable. Per a l'efecte
del clcul de la superfcie del sostre edificable, deixar de computar la part que sigui oberta per
tots els costats a partir d'un pla parallel a la lnia de faana.
7. Els cossos sortints oberts no es computaran a l'efecte del clcul de la superfcie del sostre
edificable. Es computaran a l'efecte de l'ocupaci mxima quan la Norma de zones ho disposi,
si es dna el cas, tamb a l'efecte de separacions als lmits de parcella. Shauran de separar
un mnim de 0,60 m dels cossos sortints tancats o semitancats.
8. Estan prohibits els cossos sortints a la planta baixa.
9. S'admeten, amb les excepcions i les restriccions establertes a les Normes aplicables a cada
zona o sector, els cossos sortints a partir de la primera planta.
10. S'entn per pla lmit lateral de vol el pla normal a la faana que limita el vol de tot tipus de
cossos sortints en planta pis. Aquest pla lmit de vol se situa a 1 metre de la paret mitgera.
S'admeten els elements sortints a la planta baixa d'una edificaci enfrontada al carrer de
ms de 6 metres d'amplada sempre que no sobresurtin ms de 0,10m i sense superar
1/5 de les faanes..
En planta pis sadmet que les motllures i les cornises superin en 10cm el pla de faana.
Els rfecs podran volar del pla de faana fins a un mxim de 0,60m pels carrers de
menys de 15m i fins a un mxim de 0,90 m per als carrers de 15 o ms m. Quan
s'assoleixi l'alada reguladora, els rfecs podran volar del pla de faana, el mateix que
per a cada zona es determini per als vols.
2. Els elements sortints no permanents, com sn les veles, les persianes, els rtols, els
anuncis o similars no s'inclouen en el concepte d'elements sortints regulats en aquestes
Ordenances.
3. No es permeten marquesines. Quan es realitzin obres, es procedeixi al canvi ds, o es
rehabiliti la faana de ledifici les actualment existents que no formin part de lestructura
fonamental de ledifici, shauran denretirar.
No est perms reduir la llum mnima interior amb sortints o altres elements com veles,
viseres, rfecs, conductes de ventilaci i de serveis amb un dimetre superior a 15 cm,
o serveis com son els safareigs, dipsits acumuladors i similars.
b)
c)
El paviment del celobert estar, com a mxim, un metre per sobre del nivell del sl de
la dependncia a ventilar o illuminar.
4. Els patis de ventilaci podran cobrir-se amb claraboies sempre que es deixi un espai
perifric lliure, sense cap mena de tancament, entre la part superior de les parets del pati i la
claraboia, amb una superfcie de ventilaci mnima superior a un 20% de la del pati.
5. Els patis de ventilaci mixtos compliran condicions anlogues a les establertes per als
celoberts mixtos.
Impossibilitat d'accedir als patis de serveis per les zones comunitries quan hi ha
negativa expressa de la propietat dels espais que s'han de creuar i el local t una
decoraci que suposa una reposici amb una despesa important.
b)
Quan les cuines donin a la faana i no hi hagi patis tancats per gelosies, terrasses,
etc., que permetin dissimular la installaci.
c)
Si per les causes esmentades s'admetessin les canonades per la faana, seria
necessari presentar-ne un plnol acurat amb la proposta de la canonada perqu
s'aprovi expressament el recorregut o b els serveis tcnics municipals puguin
proposar-ne una variaci.
En tot cas, la installaci de gas canalitzat hauria de quedar encastada a una alada mnima
de 4 metres mesurats des del pla de la vorera i no es permetrien les escomeses individuals
per faanes.
Alineaci de vial: s la lnia que estableix al llarg del vial els lmits a ledificaci.
2.
Lnia de faana: s el tram dalineaci amb front a la via pblica que pertany a cada
parcella.
3.
Amplada del vial: Es la mida lineal que, com a distncia entre dues bandes del carrer, es
pren com a constant o parmetre que serveix per a determinar l'alada reguladora i altres
caracterstiques de l'edificaci.
4.
5.
Mitgera: Es la part lateral, lmit entre dues edificacions o parcelles, que s'eleva des dels
fonaments a la coberta, encara que la seva continutat s'interrompi per celoberts o patis de
ventilaci de carcter mancomunat.
6.
7.
Profunditat edificable: s la distncia normal a la lnia de faana que limita l'edificaci per
la part posterior. Defineix el pla de la faana a l'espai lliure interior de l'illa.
8.
Espai lliure interior d'illa: s l'espai lliure d'edificaci o noms edificable en planta baixa i
soterrani, quan s'escaigui, que resulta d'aplicar les profunditats edificables.
9.
4. Les cambres d'aire i elements de cobertura en casos en qu hi hagi terrat o coberta plana,
amb una alada total mxima de seixanta (60) centmetres.
5. Les baranes de faana anterior i posterior en les alineacions oficials, la dels patis interiors i
daltres que s'alcin directament sobre l'alada reguladora mxima. L'alada d'aquestes baranes
no podr excedir un metre vuitanta centmetres, 1,80 metres, si sn transparents o amb reixes,
i un metre trenta centmetres, 1,30 metres, si sn opaques.
6. Els elements de separaci entre terrats dedificis contigus, situats directament sobre
l'alada mxima reguladora. L'alada mxima d'aquests elements no podr sobrepassar 1,30
metres en el pla de faana. No obstant aix i enretirats de la faana principal, es podran
aixecar fins a 1,80 metres, si sn opacs, i fins a 2,50 metres si sn transparents, reixes o
similars.
7. Les caixes d'escales i d'ascensors generals de l'edifici, sempre que quedin inclosos llurs
cobertes, coronaments, motllures, rfecs i baranes ( excepte si sn de ferro i calades ) a l'espai
limitat per a superfcies reglades, les generatrius de les quals rellisquin per lnies horitzontals
situades sobre les alineacions oficials a l'alada reguladora mxima i perpendicularment a elles
i la inclinaci de les quals sobre el pla horitzontal sigui de 45. Si es disposen a pla de faana,
langle de 45 es podr traar a partir duna barana opaca d1,30 m dalada.
En cap cas les caixes d'escales ultrapassaran els 2,75 metres i les caixes d'ascensors els 3,75
metres, ambds sobre l'alada reguladora mxima. Per sobre daquestes alades, noms
sadmetran antenes de televisi o telecomunicaci comunitries i parallamps.
8. Els elements tcnics de les installacions generals de ledifici definits en aquestes Normes.
9. Les piscines en coberta, plataformes daccs i els elements necessaris per al seu
funcionament no podran tenir una alada major d1,30 metres sobre lalada reguladora
mxima, i se separaran un mnim de 3 metres de les faanes i 1,50 de les mitgeres.
10. Els acabaments de ledificaci de carcter exclusivament decoratiu que no siguin
susceptibles de cobriment ni tancament lateral.
11.Les pantalles acstiques pels elements tcnics separades 4 m respecte la faana i amb una
alada mxima de 2,50 metres.
faana independent.
2. Edificis amb faana a dues o ms vies que facin cantonada o xamfr.
1. Si l'alada fos la mateixa a les dues vies, s'aplicaran les disposicions del nmero 1
anterior i s'operar en el conjunt de les faanes desplegades com si fos una de sola.
2. Si les alades reguladores fossin diferents, les ms altes es podran crrer pels carrers
adjacents ms estrets fins a la prolongaci de la lnia lmit de la profunditat edificable
corresponent al carrer de ms amplada. A partir del punt determinat a qu es refereix
l'apartat anterior, s'aplica a la resta de la faana l'alada pertinent a l'amplada de vial a qu
correspon, com si aquesta resta constitus una unitat independent.
3. Edificaci amb faana enfrontada a dues o ms vies que no facin cantonada o xamfr.
Els edificis en solars amb faana a dues o ms vies que no facin cantonada ni xamfr i
l'edificaci dels quals a cada cara estigui separada de l'altra per l'espai lliure interior d'illa es
regularan, quant a l'alada, com si es tracts d'edificis independents.
4. Edificis en illes que no disposin o disposin parcialment d'espai lliure interior.
1. L'alada reguladora es determinar per l'amplada del vial a qu doni cada edificaci.
Aquesta alada s'aplicar fins a una profunditat edificable determinada pel lloc geomtric
dels punts equidistants de l'alineaci objecte d'edificaci i la de la faana oposada.
2. Els casos particulars a qu donin lloc alineacions molt irregulars es resoldran per
equiparaci amb els criteris exposats als apartats anteriors.
5. Edificis amb faana a places.
Les alades reguladores mximes es determinaran, en aquest cas, tenint en compte la ms
gran de les alades corresponents a les vies que formen la plaa o que hi conflueixen. Les
dimensions de la plaa no justificaran una alada superior.
Per a la determinaci de l'alada en casos d'edificaci amb faana a places, no es tindran
en compte aquells carrers l'amplada dels quals sigui ms gran que la dimensi mnima de
la plaa. Els encreuaments de vies i els xamfrans no tindran la consideraci de places.
6. Edificis amb faana a parcs, jardins, equipaments i dotacions o en vies situades enfront de
sistemes generals.
En aquests casos, l'alada reguladora mxima ser la ms alta de les corresponents a les
dues faanes de la mateixa illa contiges a aquella de la qual es tracta.
mitj de l'illa.
2. L'alada mnima del sostre de la planta baixa sobre la cota de referncia de l'alada
reguladora de l'edificaci segons alineacions de vial ser de quatre (4) metres.
2. Les alineacions reculades a la modalitat a), o sigui, reculada a tot el frontal d'alineaci de
l'illa s'admetran quan l'espai que quedi lliure a conseqncia de la reculada es destini a
l'eixamplament del carrer. Aquest sl ser de cessi gratuta al municipi perqu el destini a
l'eixamplament del vial; les obres d'urbanitzaci seran a crrec del propietari. L'ordenaci
exacta es definir mitjanant una llicncia de reajustament dalineaci i rasants.
L'alada reguladora mxima aplicable a les finques reculades ser la que correspongui a
l'amplada del vial, sense comprendre-hi l'eixamplament. La profunditat es determinar partint
de l'alineaci de vialitat i no de la de reculada. Als altres trams de carrer i a la faana oposada a
la reculada, encara que s'hi edifiqui desprs de la reculada, l'alada reguladora mxima es
determinar tenint en compte sempre l'amplada del vial anterior a l'eixamplament. La llicncia
d'edificaci s'atorgar condicionada a la cessi gratuta i a l'obligaci de suportar les despeses
d'urbanitzaci i les del projecte d'urbanitzaci.
3. Les alineacions reculades de la modalitat b), o sigui, reculada en totes les plantes i en part
d'una faana d'illa, s'admeten, llevat d'expressa prohibici, si compleixen els requisits segents:
a)
b)
b)
c)
4. Les reculades de la modalitat c), o sigui, en planta pis sense reculada a la planta baixa, es
permeten si hi concorren els segents requisits:
a)
b)
b)
c)
A la planta baixa es permeten faanes porticades formant volta d's general sempre
que la llum de pas entre pilars i faana reculada sigui, en tota l'extensi de la faana,
com a mnim de 2 metres i d'alada lliure mnima de 3,50 metres.
Els propietaris de les finques reculades assumeixen els costos del tractament com a
faana de les mitgeres que queden al descobert, menys en el cas que aquestes tamb
s'hagin reculat. En l'atorgament de qualsevol llicncia d'edificaci s'entendr com a
incls aquest condicionament.
Que la separaci entre paraments oposats compleixi les dimensions mnimes
establertes per als patis de llum mixtos.
El vol mxim, amidat normalment al pla de faana en qualsevol punt, no podr excedir
de la quinzena part de l'amplada de vial. Si aplicant aquesta regla en results un vol
superior a 1,50 metres, s'aplicar aquesta mida com a vol mxim. En tot cas, es
retirar 30 centmetres respecte del pla vertical que passa pel costat exterior de la vora
via. Si l'edificaci s de cara a vies o trams de vies de diferent amplada, per a cada un
dels cossos sortints a la via o tram de via a qu recula, amb el lmit mxim d'1,50
metres.
b)
Els cossos sortints no podran sobrepassar un pla vertical traat per la intersecci de
l'eix de la mitgera amb la faana i que forma amb aquesta un angle de 45.
c)
No s'admeten cossos sortints tancats o semitancats en vials l'amplada dels quals sigui
inferior a 15 metres o en els edificis amb faana de longitud inferior a 7 metres.
d'aquestes baranes no podr excedir els 1,80 metres si sn transparents o amb reixes, i un
metre i trenta centmetres, 1,30 metres, si sn opaques.
e) Les caixes d'escales i d'ascensors generals de l'edifici, sempre que quedin inclosos llurs
cobertes, coronaments, motllures, rfecs i baranes (excepte si sn de ferro i calades) a
l'espai limitat per a superfcies reglades, les generatrius de les quals rellisquin per lnies
horitzontals situades sobre les alineacions oficials a l'alada reguladora mxima i
perpendicularment a elles i la inclinaci de les quals sobre el pla horitzontal sigui de 45. Si
es disposen a pla de faana, langle de 45 es podr traar a partir duna barana opaca
d1,30 m dalada.
En cap cas les caixes d'escales i les caixes d'ascensors ultrapassaran els 3,75 metres,
ambds sobre l'alada reguladora mxima. Per sobre daquestes alades, noms
sadmetran antenes de televisi o telecomunicaci comunitries i parallamps.
f) Els elements tcnics de les installacions generals de ledifici definits en aquestes
Normes.
g) Les piscines en coberta, plataformes daccs i els elements necessaris per al seu
funcionament no podran tenir una alada major d1,30m sobre lalada reguladora mxima,
i se separaran un mnim de 3m de les faanes i 1,50 de les mitgeres.
h) Els acabaments de ledificaci de carcter exclusivament decoratiu.
b)
Solucions discordants en els lmits amb finques venes en els quals es produeixin
desnivells superiors a 1,20m per sobre i 2,00 metres, per sota de la cota natural del
lmit. Aquests seran tractats convenientment i, en cas d'excedir-se, tindran la
conformitat expressa dels vens, i una soluci de conjunt per a corregir l'excs.
4. Si apareixen solars deprimits al respecte de les rasants definitives de les voreres dels
carrers com a conseqncia de lexecuci de nous vials, el projecte durbanitzaci haur de
preveure el reompliment de les terres fins a les rasants de les voreres, llevat que hi hagi
unanimitat dels propietaris afectats. De la mateixa manera i als efectes de laplicaci del clcul
daplicaci de lalada reguladora mxima, sentendr com si el terreny natural es trobs (1) en
el cas que es tracti duna illa sencera, com si aquest conforms un pla alavejat enrasat am els
nivells de les voreres, (2) en el cas de terrenys deprimits que donin front a dos carrers oposats,
al pla que es configuraria amb la uni de la rasant del carrer ms alt amb lalada del terreny
natural existent o b lalada de la voravia del carrer ms baix i (3) en el cas de terrenys
deprimits que noms donin front a un carrer i els solars confrontants estiguin edificats, al pla
alavejat que conformaria el nivell de les terres dels solars vens i la rasant de la vorera.
5. L'aplicaci de qualsevol de les determinacions d'aquesta normativa en cas especial
(desmunts, desnivells, etc.) no produir augment del volum edificat per damunt de lexplanaci
acabada, d'acord amb el projecte aprovat, superior al volum i la superfcie construts calculat
de la forma que sha indicat.
6. En el projecte d'edificaci, hi ha de figurar (1) el plnol topogrfic del solar amb les dades
altimtriques suficients per justificar el relleu del terreny natural original i (2), les seccions pels
lmits on sassenyalin les tanques i el nivell natural i/o definitiu del terreny de les parcelles
confrontants (segons estiguin o no edificades) i el terreny natural existent i definitiu, aix com les
tanques que es proposen per a la nova edificaci.
b)
Projecte d'organitzaci dels espais lliures de la parcella, el qual estar subjecte a llicncia
i comprendr la distribuci, els usos, les rasants i el tractament de diverses superfcies,
dacord amb tot all indicat en aquestes Normes. Tot aix amb els terrenys confrontants i
en general, amb lorganitzaci de lilla. No es permetr la ubicaci de centres de
transformaci o daltres serveis que precisin dun cos de construcci, si no se situen dins
dels volums de les edificacions, o b soterrats.
b)
3. Quan es produeixi una mitgera per a construir nicament una part del bloc, es requerir la
conformitat del ve i un projecte conjunt, a menys que no existeixi una modelaci oficial que
empari aquesta soluci. En el primer cas, es far constar en el Registre de la Propietat.
4. Pel que fa als espais lliures, sestar a all que es recull en la regulaci del espais
enjardinats daquestes normes. No es permetr la ubicaci de centres de transformaci o
daltres serveis que precisin dun cos de construcci, si no se situen dins dels volums de les
edificacions, o b soterrats.
Sentn per s pblic al referit als serveis prestats per lAdministraci o per gesti dels
particulars sobre els bns de domini pblic. Tamb inclouen els realitzats per
lAdministraci en bns de propietat privada mitjanant arrendament o qualsevol altre
tipus docupaci.
b)
c)
d)
POUM.
neteja, menjador, bugaderia, locals per a reunions i espectacles, esports, etc., com poden ser
els hotels, apart hotels i, en general, els del ram de lhostaleria.
3. s de Comer. s ls que correspon als establiments oberts al pblic, destinats al comer
al detall, de carcter individual o collectiu. No inclou el comer a lengrs, la restauraci ni els
usos recreatiu ni el de lleure.
Aquest s seguir el disposat a la legislaci vigent en matria dequipaments comercials
inclosa la classificaci dels establiments comercials Els usos comercials que per les seves
caracterstiques, matries manipulades o emmagatzemades o mitjans utilitzats, originin
molsties o generin riscos a la salubritat o seguretat de les persones o de les coses es regiran
per lestablert per a ls industrial.
Podran tenir associat un magatzem amb una superfcie mxima igual a la destinada a la venda
i limitat a una crrega mxima de foc de 200 Mca/m.
4. s dOficina. Aquest s inclou les activitats administratives de carcter privat que
corresponen a serveis prestats per entitats com oficines bancries, administratives,
dassegurances, borsa, immobiliries, etc. Inclou les seus administratives de viver dempreses.
5. s de Restauraci. Es considera de restauraci aquell s que t com objecte oferir menjars
i begudes al pblic assistent per ser consumit en lestabliment on es desenvolupa. Sens
perjudici de la seva denominaci comercial, respecte a la classificaci de les activitats de
restauraci sha destar al que disposa lannex I.IV del Reglament dEspectacles Pblics i
Activitats Recreatives, aprovat per Decret 112/2010, de 31 dagost, o normativa que el
substitueixi.
6. s Recreatiu musical. Aquell destinat a oferir msica en directe o reproduda amb la
possibilitat que el pblic assistent prengui consumicions, i amb la possibilitat o no de ballar.
Sens perjudici de la seva denominaci comercial, respecte a la classificaci de les activitats de
restauraci sha destar al que disposa lannex I.III del Reglament dEspectacles Pblics i
Activitats Recreatives, aprovat per Decret 112/2010, de 31 dagost, o normativa que el
substitueixi.
7. s de Lleure. s el referent a les manifestacions comunitries del lleure, lesbarjo i del
temps lliure no comprs en cap altre s. Aquest s inclou el dels espectacles i activitats
recreatives no contemplats als apartats anteriors. Les activitats de lleure es classifiquen en:
a) Espectacles: Es consideren espectacles les representacions, les actuacions, les
exhibicions, les projeccions, les competicions o les activitats d'altre tipus adreades a
l'entreteniment o lleure, realitzades davant de pblic, ofertes per una empresa i dutes a
terme per artistes, esportistes o executants, que intervenen per compte de l'empresa.
Els espectacles es classifiquen dacord amb la classificaci prevista a la lannex I.II del
Reglament dEspectacles Pblics i Activitats Recreatives, aprovat per Decret 112/2010, de
31 dagost, o normativa que el substitueixi.
b) Activitats de joc i atraccions: Aquelles en les quals el pblic assistent pot arriscar diners
o objectes participant en jocs d'atzar, o utilitzar mquines o aparells recreatius o esportius
o altres installacions fixes o mbils amb la finalitat d'esbarjo. Es classifiquen dacord amb
la classificaci prevista a la lannex I.IV del Reglament dEspectacles Pblics i Activitats
Recreatives, aprovat per Decret 112/2010, de 31 dagost, o normativa que el substitueixi.
8. s Dotacional i/o equipaments comunitaris. s el que serveix per proveir als ciutadans
de lequipament que fa possible la seva educaci, enriquiment cultural, servei sanitari etc. i, per
tant, tenen un carcter comunitari. Als efectes de la seva pormenoritzaci es distingeixen:
a)
Administratiu. (T)
Compren les installacions de qualsevol administraci pblica, destinada a oficines i a
qualsevol altre s no especificat en els apartats segents.
b)
Educatiu. (E)
Comprn els centres densenyament en tots el graus i modalitats aix com totes
aquelles installacions al servei daquests centres, escoles bressol, centres didiomes,
acadmies, etc.
c)
Universitari. (U)
Comprn les installacions prpies de la Universitat
d)
e)
Esportiu. (D)
s el que es desenvolupa en installacions per a la prctica de la cultura fsica i lesport.
Comprn els espectacles esportius.
f)
g)
Cultural. (M)
Inclou centres de conservaci i transmissi del coneixement. Galeries dart, sales
dexposicions, museus, sales de congressos, sales de conferncies, centres
dassociacions, collegis professionals, agrupacions, biblioteques, espais destinats a la
conservaci i/o exposici de restes arqueolgiques/paleontolgiques, etc.
h)
Lleure. (O)
s el referent a les manifestacions comunitries del lleure, lesbarjo i del temps lliure no
comprs en cap altre s. Aquest s inclou els espectacles i les activitats recreatives no
contemplades als apartats anteriors.
i)
Sanitariassistencial. (S)
Comprn la prestaci dassistncia mdica i serveis quirrgics en rgim dambulatori o
dhospitalitzaci. Sexclouen els despatxos professionals. Tamb inclou la prestaci
dassistncia no especficament sanitria a les persones mitjanant serveis socials.
Inclou clniques, dispensaris, consultoris, residncies geritriques, aix com clniques
veterinries, centres cvics, etc.
j)
Religis. (R)
Comprn les activitats dels diferents cultes religiosos.
k)
Abastament. (A)
Comprn installacions com mercats i escorxadors pblics aix com els usos accessoris
als mateixos, com comer, aparcaments (soterrats i en superfcie), espais de logstica,
emmagatzematge, i similars, sempre que siguin de titularitat pblica, amb
independncia de la forma en que es gestioni el servei.
l)
Deixalleria. (X)
Correspon als centres de recepci i emmagatzematge, selectius, de residus municipals
que no sn objecte de recollida domiciliria.
m) Aparcaments. (P)
Comprn aquelles rees situades fora de la calada destinades a laparcament de
vehicles, sempre que siguin de titularitat pblica, amb independncia de la forma en
que es gestioni el servei.
n)
o)
25. s dEducaci en el lleure. Comprn les activitats educatives en situaci de temps lliure i
fora de lensenyament reglat i de lmbit familiar per a la transmissi de valors mitjanant els
recursos que ofereixen les activitats prpies del temps desbarjo. Compren lestudi i gaudi del
medi natural en installacions com a cases de colnies, granges escoles, etc.
ESTABLIMENTS
DE
condicions imposades per l'article 80.2 de l'Ordenana General de Medi Ambient d'aquest
Ajuntament.
Tots el locals comercials de nova construcci o sotmesos a gran rehabilitaci han de fer les
previsions necessries per a la ubicaci dels aparells de climatitzaci.
9. Els projectes dedificis de nova construcci o sotmesos a gran rehabilitaci, de superfcie
inferior a 200m2 hauran de preveure, a lespai destinat a locals, un conducte de sortida de fums
de dimetre mnim 40cm. Superada aquesta superfcie hauran de disposar de conductes
addicionals en nombre dun cada 200 m2 o fracci.
Qualsevol local situat en un edifici de nova construcci, per a poder ser destinat a usos de
restauraci, ha de disposar necessriament dun dels conductes per a sortida de fums
installats, per aquest, fi en el procs de construcci de ledifici.
Article 102.-
Grup 0
0 metres
0 metres
0 metres
0 metres
Grup 1
0 metres
0 metres
0 metres
0 metres
Grup 2
0 metres
0 metres
50 metres
50 metres
Grup3
0 metres
0 metres
50 metres
100 metres
3. Les distncies mnimes referides a lapartat anterior no sn aplicables a les rees amb una
agrupaci important de comeros, de serveis, zones recreatives o de lleure que tenen una alta
concentraci de soroll procedent daquestes activitats, i amb una baixa o nulla densitat pel que
fa a ledificaci residencial.
Als efectes daquesta ordenana, tenen aquesta consideraci les zones del Port Esportiu,
Marina Trraco, Polgon Comercial Les Gavarres i el Centre Comercial Parc Central. La
delimitaci o la modificaci de les rees existents requerir laprovaci de lordenana
municipal corresponent.
Fins a 50 persones
Homes
Dones
1
1
1
-1
1
Per cada 500 persones ms o fracci de ms de 200 persones, es doblar els valors mxims.
3. En el cas que lestabliment disposi de pista de ball, shaur de representar als plnols i la
seva superfcie mnima ser de 20 m2.
4. Es permet la installaci de futbolins i billars, fins un mxim total respectiu de 2 unitats als
establiments enquadrats als grups 1 i 2 i, de 4 unitats, als dels 2 i 3.
5. Caldr garantir la dotaci de lestabliment de sistemes dinsonoritzaci.
b)
Els garatges disposaran daccs directe des de la calada, el disseny del qual garantir
lentrada i sortida de vehicles sense comprometre la seguretat del trnsit.
c)
10.s de magatzem:
Una plaa / 100 m o fracci de superfcie construda. Es podran situar dins lespai exterior
privatiu.
Article 110.-
Es podran exonerar del compliment o reduir el nombre de places daparcament exigit per la
normativa a causa de dificultats reconegudes segents:
1. Causes tcniques.
Es podr exonerar de lobligaci de reserva de places daparcament en els segents casos:
a.
b.
Els edificis en qu, per completar el nombre de places requerit, sigui necessari
construir plantes soterrades en roca, en proporci tal que sigui inadequat
laprofitament de lespai restant o que el nombre de places resultant sigui inferior a
quatre. Lexistncia i la qualitat daquesta roca ser certificada pel director tcnic de
lobra i acompanyada de lestudi geotcnic.
2. Causes urbanstiques:
Es podr exonerar de lobligaci de reserva de places daparcament en els segents casos:
a.
b.
c.
d.
Edificis catalogats.
Solars amb front a carrer de vianants o amb prohibici de guals.
Solars sense cap front a carrer de ms de 6 metres.
Solars amb faana damplada inferior a 7 metres.
b.
4. Causes fsiques:
Es podr exonerar de lobligaci de reserva de places daparcament en els segents casos:
a)
b)
c)
Quan el nombre de places que s possible ubicar, a qualsevol de les plantes soterrani
dun edifici, sigui inferior a 10 unitats, sols ser obligatria la primera planta soterrani.
d)
Per a tots els casos, el lmit de plantes soterrani no sobrepassar el de tres nivells o
lequivalent a nou metres. Aquesta limitaci no ser daplicaci si, mitjanant la
redacci dun Pla Especial, es justifica que no es produeixen perjudicis per ls pblic
del subsl.
e)
Si amb els tres soterranis no sarriba a assolir el nombre de places obligatori es podr
exonerar la reserva de les places restants fins a completar el de places obligatries.
Les places daparcament eximides hauran de fer-se efectives en edificis daparcament pblic
proper i pel cas que no sigui possible per inexistncia dels mateixos, shaur de procedir a
avalar el cost de les places daparcament i formalitzar el corresponent conveni urbanstic.
Article 111.-
1. Els edificis que siguin objecte dampliaci preveuran el nombre de places necessari dacord
al disposat en larticle 109 (reserva de places de garatge) aplicat sobre la superfcie ampliada.
2. Si es produeix el canvi ds de part, o, la totalitat dun edifici, el nombre de places de garatge
es reservar dacord al nous usos.
3. En ambds casos, seximeix del compliment de la reserva si el nombre de places addicional
que s necessari destinar, s inferior a 7 unitats.
Les places daparcament eximides hauran de fer-se efectives en edificis daparcament pblic
propers.
Article 112.-
1. Les regulacions daquest article noms sn daplicaci als garatges convencionals. Aquells
edificis destacionament de vehicles que utilitzen mitjans mecnics automatitzats, es regeixen
per les disposicions de larticle 115, relatiu a installacions especials per a aparcament.
2. La capacitat de ledifici destinat a garatge o aparcament ser la corresponent a dividir la
seva superfcie til total per 20 m2, excepte en el cas que el nombre de vehicles previst al
projecte constructiu o d'activitat sigui superior, cas en el qual es consideraria aquest ltim valor.
3. Nombre mnim i amplada dels accessos
Capacitat del garatge
s privat
1 de 3m (entrada i sortida)
2 de 3m (1entrada + 1sortida)
4 de 3m (2entrada + 2sortida)
2 de 3m (1entrada + 1sortida)
addicionals
Comercial ds pblic
1 de 5m (1entrada + 1sortida) o b,
2 de 3m (1entrada + 1sortida)
2 de 5m (1entrada + 1sortida)
4 de 5m (2entrada + 2sortida)
2 de 5m (1entrada + 1sortida)
addicionals
En el cas de garatges ds privat, quan noms es requereixi un nic accs, s admissible que
aquest permeti moviments no simultanis dentrada i sortida de vehicles. En la resta de casos, el
garatge o aparcament ha de garantir la simultanetat dels moviments dentrada i sortida de
vehicles, ja sigui per disposar d amplada mnima 5 metres per a permetre la doble circulaci o
per comptar amb entrades i sortides independents.
Les portes que s'utilitzin per a l'entrada i/o sortida de garatges no podran disminuir lamplada
til de laccs i la seva alada mnima lliure ser de 2,15 m.
Laccs rodat a linterior de cada parcella nicament es podr realitzar mitjanant un mxim de
dues connexions amb la via pblica, excepte en els aparcaments comercials ds pblic on, per
la seva capacitat sigui necessari preveure un nombre superior.
Aquesta limitaci s tamb daplicaci als habitatges unifamiliars en filera que necessriament
hauran de mancomunar els accessos.
4. Lamplada mnima de les rampes ser la segent:
Nombre de sentits de circulaci de lelement
1 sentit de circulaci
2 sentits de circulaci
5. Ser possible agrupar els accessos o les rampes de forma que lamplada conjunta de varis
elements sigui la suma de les amplades de cadascun dells, fins un mxim de 6 metres.
6. Lamplada mnima dels passadissos de circulaci interior ser la segent:
Angle format entre la plaa i el passads
45, 45 graus
60, 60 graus
90, 90 graus
Sadmetr lestrangulament puntual del passads de circulaci davant els nuclis de comunicaci
vertical de ledifici i per elements estructurals amb un mnim damplada de 3 m sempre que les
places daparcament confrontants tinguin amplada mnima de 3,30 m.
En els garatges i aparcaments de capacitat superior a 100 places, l amplada mnima dels
passadissos de circulaci principal ser de 5m.
7. Les dimensions mnimes de la plaa daparcament ser de 2,50 m damplada per 5,00 m de
llargada, aquestes dimensions sentenen lliures de qualsevol tipus delement, inclosos els
estructurats. Lamplada mnima de les places extremes que limitin amb murs ser de 3,00 m.
Les places estaran senyalitzades mitjanant una banda de color duna amplada mnima de 0,10
m, que es considerar situada a leix.
El projecte constructiu dibuixar, numerar i acotar la totalitat de les places.
8. Als garatges ds privat es podran tancar les places dels vehicles quan es compleixin les
segents condicions:
a)
b)
Que la plaa a individualitzar tingui unes dimensions mnimes lliures de 3,10 metres x
5,00 metres i que no impedeixi laccs a les places confrontants.
c)
d)
La porta daccs a lespai independitzat tindr una amplada mnima lliure de 3,00 m i
una alada mnima lliure de 2,10 m. Aquesta porta haur de disposar de sistema
dobertura manual des de linterior i permetre la intervenci del servei dextinci
dincendis.
e)
f)
g)
9. Sentn que els recintes privats per a aparcament, amb accs independent a lhabitatge del
qual forma part, encara que siguin servits per espais comuns destinats a circulaci,
constitueixen garatges independents i no els hi s daplicaci les regulacions de lapartat
anterior.
10. En el garatges de nova construcci lalada lliure mnima en tots els seus punts ser de
2,30 metres. En les garatges existents lalada lliure ha de permetre el correcte i segur
funcionament de lactivitat.
11. Les rampes tindran un pendent mxim del 20%. El pendent de les entrades i les sortides,
als 5 primers metres de laccs i, sense afectar la via pblica, ser, com a mxim, del 4%. En
ciutat jard unifamiliar, en parcelles de pendent superior al 20%, sadmetr augmentar el
pendent de les rampes en els 4 primers metres, fins el 10%, tot mantenint, per la resta, el 20%.
12. Si fos necessria la creaci d'una vorera per accedir o sortir els vianants del garatge,
aquesta tindr com a mnim una amplada de 0,90 m i una alada respecte al terra de 0,15.
Tamb s admissible assenyalar-la mitjanant pintura al terra.
13. Si un nou garatge compta amb espais prominents de l'annexi d'un dexistent, el conjunt
haur de complir les determinacions daquest captol per la totalitat del recinte resultant.
Que sacrediti tenir-lo voluntriament, amb capacitat, com a mnim, per a dos
turismes.
Que, si es tracta dun habitatge unifamiliar, sacrediti disposar despai suficient, amb
carcter permanent, com a mnim per a un turisme.
Autoliquidaci placa.
Fiana que garanteixi la correcta reposici de vorera i voravia.
Sollicitud, indicant:
1.
2.
3.
Emplaament
Longitud de senyalitzaci que es demana. (Noms si s diferent a la prevista
per la normativa).
Referncia a la concessi de llicncia municipal per a la construcci de
limmoble.
Autoliquidaci placa.
Fiana que garanteixi la correcta reposici de vorera i voravia.
2 cpies dun plnol del local, on sassenyali la cabuda, com a mnim, dun cami o
furgoneta.
Documentaci que acrediti la propietat del local. (Noms si el local s propietat del
sollicitant per no tributa per lImpost de Bens Immobles.)
Autoritzaci signada pel propietari del local. (Noms si el local no s propietat del
sollicitant.)
Sollicitud, indicant:
1. Emplaament.
2. Longitud de senyalitzaci que es demana. (Noms si s diferent a la prevista
per la normativa).
3. Indicaci de lactivitat que es desenvolupa en el local.
4. Referncia a la concessi de llicncia per lactivitat.
5. Tipus de gual que es demana: permanent, horari limitat.
La senyalitzaci dun gual amb una placa que no hagi facilitat lAdministraci.
La senyalitzaci dun gual sense haver obtingut la preceptiva autoritzaci.
La senyalitzaci incorrecta, o deficient, del gual (estat de la placa i de la pintura).
La continuaci de la senyalitzaci si han deixat de concrrer les condicions que tenien
els immobles per al seu gaudi.
La manca de manteniment de lestat de la vorera i/o voravia.
5. Caldr prestar una fiana que garanteixi tant la reposici en el moment de la baixa del gual
com el manteniment del mateix durant la seva vigncia en les degudes condicions de seguretat
2
i/o senyalitzaci adequada. La fiana ser per m ocupat.
6. Les autoritzacions shauran de renovar cada 10 anys pels aparcaments comunitaris i cada
cinc anys per a la resta de guals.
7. En tot el que no es fixi en les presents Normes sestar a all que prevegin les regulacions
referents a guals contingudes a lordenana general de convivncia ciutadana i s dels espais
pblics de Tarragona i a la resta dordenances Municipals que continguin regulaci sobre la
matria.
8. No es permet la construcci de guals a les vies urbanes considerades fiscalment com de
categoria especial a lactualitat, o en el futur, com ara les segents: Rambles Nova i Vella,
passeig de les Palmeres, places de la Font, de Prim i de Corsini, carrers de Sant Agust, Uni,
Apodaca, Canyelles, Portalet, Comte de Rius, Major, Sant Francesc, baixada de la
Misericrdia, avinguda dAndorra, August, plaa Imperial Trraco, avinguda president
Companys, plaa Verdaguer, via W.J.Bryant i carrer dInternet.
9. En tots els altres carrers, un cop vistos els informes tcnics i administratius corresponents i,
analitzades les circumstncies concurrents, ser potestativa la concessi de la llicncia per part
del rgan municipal competent.
10. Els requisits. Documents i trmits previstos en aquest article es podran modificar mitjanant
una ordenana municipal sense requerir el trmit de modificaci de POUM.
3. El nivell mnim dilluminaci ser de quinze (15) lux entre la plaa de garatge i les zones
comunes de circulaci de ledifici i de cinquanta (50) lux a lentrada.
4. Tant les primeres com les ltimes portes, cancells o barreres, com tamb, qualsevol altre
obstacle al pas fins a accedir a l'aparcament o garatge, disposaran de comandament d'obertura
a distncia i sistema automtic de tanca, sempre que la porta no s'enretiri un mnim de 4
metres cap a l'interior.
5. El sistema de ventilaci estar projectat i es realitzar de forma que seviti lacumulaci de
gasos nocius en proporci capa de produir accidents. La superfcie de ventilaci natural ser,
com a mnim, dun 5% de la del local, quan les obertures es situen en faanes oposades que
assegurin la renovaci de laire del seu interior. Si totes les obertures es troben a la mateixa
faana, aquesta ventilaci haur de ser almenys dun 8%.
6. Es podran utilitzar els accessos del garatge tant per a l'aspiraci d'aire com per a la seva
expulsi, sempre que es justifiqui que la velocitat de l'aire als accessos sigui inferior a
3m/segon, i quan la superfcie til total no superi els 1.000 m o els 50 vehicles d'aforament.
7. El sistema dextracci forada expulsar laire, mitjanant conductes, obligatriament a nivell
de la coberta de ledifici.
c)
1
Referncia informativa: en la data daprovaci del POUM, saplicaria els articles 59 fins 70 del RD 1471/1989 d1
de desembre pel qual saprova el Reglament de la Llei de costes
2
Referncia informativa: en la data daprovaci del POUM, al Ttol II i, a lapartat tercer de la disposici transitria
tercera de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes
10. Al sistema general portuari, per a cada unitat de zona es fixen els parmetres dordenaci
(ocupaci, edificabilitat o volum brut, alada, etc.) en funci de les intensitats que els hi son
especfiques.
Les determinacions dusos i intensitat que es fixen per a cada subzona son les segents:
1. Zona porturia dactivitats comercials i industrials (clau 1a)
1. Definici i condicions ds:
Comprn les segents subzones:
Subzona 1a1.
Correspon a aquells espais de molls i explanades en els que es realitzen activitats
comercials de crrega i descrrega, estiba i desestiba, lliurament i recepci,
emmagatzematge a laire lliure o b en rafal, sitja o tanc, ruptura de crregues i
remocions, reparaci de contenidors, suports o envasos, i distribuci de mercaderies,
entre els diferents mitjans de transport, per vaixell, per cami i per ferrocarril, i activitats
complementries i accessries relacionades amb aquestes.
Tamb comprn activitats industrials relacionades amb la preparaci per a la distribuci,
com sn mescles, ensacats, envasats, etiquetats i similars que obtenen una adequada
economia descala de realitzar-se concentradament i en la proximitat als punts
dintermodalitat i altres complementries de les mateixes.
Subzona 1a2.
Comprn en principi els mateixos usos que la subzona anterior, amb la particularitat que
si el CEI (antiga Universitat Laboral) es trasllads, podr destinar-se lrea de molls
situats entre els dos pantalans a productes inflamables o b criognics, corresponent la
seva qualificaci llavors a zones 1e i/o 1f.
2. Condicions dedificaci
-
(*) Les installacions daquest tipus hauran de justificar la seva necessria implantaci,
cas a cas, i que no hi ha alternativa possible de fer una installaci que es limiti als 15
metres.
3
Referncia informativa: en la data daprovaci del POUM, disposici transitria quarta de la llei 22/1988, de 28 de
juliol, de costes
Els usos admesos seran els previstos per lesmentat pla especial:
-
2. Condicions dedificaci:
Subzona de carenatge:
-
Ocupaci mxima: 40 %
ndex dedificabilitat brut: 0,4 m/m
Alada reguladora mxima: 7 metres
Subzona de locals:
-
En tot all que no contradigui aquestes normes ser daplicaci la normativa establerta
pel pla especial de la drsena esportiva del port de Tarragona, expedient 498/1995 de la
CTUT.
Ocupaci mxima: 50 %
Volum edificable:
En zones relacionades amb el trfic: 5 m/m
En esplanades demmagatzematge: 3 m/m
Alada reguladora mxima 15 metres
2. Condicions dedificaci:
-
El Pla o plans especials a redactar podran establir, prvia la justificaci necessria nous
parmetres edificatoris sempre que no suposin un increment dedificabilitat dels que
shan expressat anteriorment.
Mentre no saprovi el Pla o Plans especials, es tindran en compte els segents aspectes:
-
Activitats:
Actuacions prioritries:
Shan previst com a actuacions prioritries les reflectides en el PAIF de 1996 amb la
seva addici dinversions complementria, les esmentades obres, ja siguin
dinfraestructura o superestructura hauran de ser compatibles amb el Pla dUtilitzaci
dels Espais Portuaris del Port de Tarragona.
La unitat de zona corresponents als molls sentendr com a parcella neta.
-
Drets expropiatoris:
Sistema hidrulic o, zona fluvial, la part de la zona inundable que inclou la llera dels
rius, de les rieres i els torrents i les seves riberes, i que la planificaci despais fluvials
delimita a partir de lavinguda per al perode de retorn de 10 anys, tenint en compte els
requeriments hidrulics, morfolgics i ambientals i respectant la seva continutat.
b)
c)
d)
e)
La zona inundable est constituda per la llera dels rius, rieres i torrents i per les
franges de terreny vinculades a la preservaci del rgim de corrents i de les planes
dinundaci per episodis extraordinaris, delimitada dacord amb lavinguda per al
perode de retorn de 500 anys.
4.
Referncia informativa: en la data daprovaci del POUM, a larticle 2 del RD 1/2001, de 20 de juliol, pel qual
saprova el text refs de la Llei daiges i a larticle 2 del RD 849/1986 d11 dabril pel qual saprova el Reglament
del domini pblic hidrulic, considerant les modificacions realitzades pel RD 9/2008, d11 de gener.
5
Referncia informativa: en la data daprovaci del POUM, larticle 6 del RD 1/2001, de 20 de juliol, pel qual
saprova el text refs de la Llei daiges i, a larticle 6 del Reglament, considerant les modificacions realitzades pel
RD 9/2008, d11 de gener.
3. La delimitaci de lavinguda pels perodes de retorn de 10, 100 i 500 anys continguda al
plnol O.09.02 del POUM riscos dinundabilitat ser daplicaci fins que no siguin substitudes
com a conseqncia de laprovaci dels Plans despais fluvials (PEF) dels rius Francol i Gai.
Les delimitacions contingudes als estudis dinundabilitat que formen part de la documentaci
del POUM, i els que siguin part integrant dels futurs plans derivats, una vegada aprovats per
lACA, ats el seu major grau de detall, prevaldran, en la part objecte destudi, davant les
dibuixades al plnol O.09.02 a escala 1/10.000.
4. El planejament derivat i els projectes constructius de desenvolupament del POUM shauran
dadaptar a les disposicions contingudes al Pla de gesti del districte de conca hidrogrfica o
fluvial de Catalunya.
b)
Els parcs, espais lliures, zones enjardinades i usos esportius a laire lliure, sense
edificacions ni construccions de cap mena, sempre que no salterin les condicions
naturals del terrenys.
c)
d)
e)
Referncia informativa: en la data daprovaci del POUM, a les Seccions 1 fins la 5, ambdues incloses, del
Captol II del Ttol II, del RD 849/1986 d11 dabril pel qual saprova el Reglament del domini pblic hidrulic,
considerant les modificacions de larticle 52 realitzada pel RD 1771/1994, de 5 dagost .
f)
Aquells altres usos previstos per la legislaci aplicable en matria de domini pblic
hidrulic.
Aquest rgim dusos no s daplicaci als sectors de planejament derivat ni als polgons
dactuaci urbanstica on es preveu lexecuci dobres necessries per tal que les cotes
definitives resultants de la urbanitzaci compleixin les condicions de grau de risc dinundaci
adequades per a la implantaci de lordenaci i usos establerts pel planejament.
5. En la zona inundable per episodis extraordinaris:
a)
b)
c)
El Pla de Millora Urbana fixar justificadament els usos als que es destinaran els terrenys i
definir el sistema de reparcellaci i la seqncia d'mbits de gesti que han de permetre
el seu desenvolupament.
El seu objectiu principal ser el de reconvertir el sl ocupat pel ferrocarril en vies, parcs
pblics i, equipaments.
L'eficcia del PMU restar condicionada a l'execuci prvia del desviament de l'actual lnia
ferroviria i a que el sl deixi d'estar afecte al servei pblic ferroviari.
6. En els espais adscrits a sistema ferroviari, a ms dels serveis prpiament d'aquest tipus,
s'admeten com a usos compatibles ls daparcament i aquells que un Pla Especial pugui
establir com a usos complementaris a la funci ferroviria.
7. Les condicions que regulen lentorn de les vies frries es regiran pel que disposa la
legislaci sectorial vigent sobre limitacions de la propietat i sobre lentorn de les vies frries,
com tamb per a les corresponents disposicions urbanstiques o especials.
8. Les construccions, edificacions, installacions, com tamb els usos que sestableixin dins el
sistema ferroviari, estaran subjectes al rgim de protecci establert a la legislaci sectorial
ferroviria vigent7:
A la zona de domini pblic i de protecci establerta a ambdues bandes de les lnies ferroviries,
per executar qualsevol tipus dobres o installacions, fixes o provisionals, canviar el dest de les
mateixes o el tipus dactivitat i plantar o talar arbres, es requereix lautoritzaci prvia dADIF,
sense prejudici de les competncies daltres Administracions.
Als terrenys situats fins la lnia lmit dedificaci, situades a ambdues bandes de les lnies
ferroviries, es prohibeixen les obres dedificaci, reconstrucci o ampliaci, excepte les
necessries per a la conservaci i manteniment dels edificis existents, cas en el que caldr
lautoritzaci prvia dADIF.
Tamb es prohibeix lestabliment de noves lnies elctriques dalta tensi.
Article 129.-
1. Els Plans Parcials urbanstics i els plans de millora urbana previstos en aquestes Normes,
regularan ledificaci i usos respectant les limitacions i el rgim de protecci de larticle anterior.
2. Els Plans Parcials urbanstics hauran de preveure l'establiment de barreres o closes per tal
d'allar les vies de ferrocarril o d'altres mecanismes de seguretat. El cost d'aquestes mesures
s'integrar en les despeses d'urbanitzaci a crrec del promotor o propietari.
3. La supressi dels passos a nivell es regular per la legislaci especfica en la matria i quan
la supressi sigui per compte de lAdministraci pblica titular de la carretera o carrer i la major
intensitat de circulaci obeeixi a la urbanitzaci dun sector immediat a la via frria, el cost es
repercutir com a despesa durbanitzaci als propietaris i/o beneficiaris daquest sector.
4. Els espais de protecci del ferrocarril delimitats per la lnia dedificaci a 50 metres de la via
podran sser adscrits en els Plans Parcials als sistemes despais lliures i viari sempre que no
resultin afectades les utilitats urbanstiques prpies daquests sistemes.
b)
c)
d)
e)
f)
g)
Article 134.
elctriques
de
gas,
1. El POUM estableix les distncies mnimes lmit de ledificaci per a lnies elctriques de 16
m per la lnea aria i de 7,5 m per a lnees subterrnies, a cada banda del traat, excepte al sl
urb consolidat on seran daplicaci les disposicions reglamentries en la matria. Si per
laplicaci daquestes disposicions resultaren amplades superiors, tindrien prevalena respecte
les distncies anteriors.
La sollicitud de llicncia per a la realitzaci de les obres dins de lesmentat espai de protecci
haur danar acompanyada dun informe previ de la companyia elctrica corresponent on es
verifiqui el compliment de les garanties de seguretat contingudes a la normativa sectorial.
Aquest informe pot reduir la distncia lmit de ledificaci, dacord al previst al Reial Decret
223/2008, de 15 de febrer, pel qual saprova el Reglament sobre les condicions tcniques i
garanties de seguretat en lnies elctriques dalta tensi i les seves instruccions tcniques
complementries ITC-LAT 01 a 09 i, al punt 5.12.2. de la ITC-LAT 07 del mateix reglament.
2. Als terrenys afectats per les canalitzacions del gasoducte Arbs-Tivissa i les conduccions
per distribuci i transport de titularitat de Gas Natural, sestableix la distncia mnima lmit de
ledificaci de 10 m, respecte de leix del traat a ambdues banda del mateix.
Sn tamb daplicaci la resta de determinacions contingudes a la Resoluci de lrea
dIndstria i Energia de la Subdelegaci del Govern a Tarragona per la qual es sotmet a
informaci pblica la sollicitud dautoritzaci de les installacions, reconeixement de la utilitat
pblica i lestudi dimpacte ambiental del projecte dinstallacions del Desdoblament de
Article 135.-
1. Lamplada del corredor de sl pel qual transcorren les canonades ser a banda i banda de
30 metres, excepte per als sls urbans consolidats que es reduir per tal de no generar
afeccions.
2. Al llarg del sl no urbanitzable el corredor tindr les corresponents proteccions de 100
metres damplada a banda i banda.
3. El corredor sordenar com un espai verd lineal irregular de tal manera que incorpori la
totalitat de les finques expropiades, garanteixi la continutat de lespai fluvial del Francol i faciliti
la formaci dun corredor biolgic fins a la mar Mediterrnia.
2. La geometria que, en els plnols d'ordenaci, defineix la xarxa viria general i la xarxa viria
local principal i, en sl urb, la xarxa viria local secundria, indica la magnitud i disposici del
sl reservat per a aquesta, aix com la secci mnima bsica ms adequada de la vialitat.
El traat de la xarxa viria indicat amb traos discontinus en els plnols podr ser ajustat
justificadament pel planejament derivat o els projectes de les administracions competents en
matria de carreteres, tot mantenint la funcionalitat i nivell de servei de la infraestructura.
3. Les determinacions del POUM, pel que fa a la xarxa viria, es podran completar mitjanant
la redacci de plans especials o parcials, segons correspongui i, podr ajustar-se el seu traat
mitjanant Plans de millora urbana en el sl urb.
El POUM reflecteix la xarxa de camins, que podr sser completada i precisada pel
planejament especial.
4. El planejament derivat establir la xarxa viria local secundria dacord a les pautes i
indicacions establertes en aquest Pla dOrdenaci, a fi d'estructurar de forma coherent el
sistema viari, en el marc dels estndards fixats per a cada sector.
Seguint les indicacions dels plnols dordenaci, el planejament derivat assenyalar les
alineacions i rasants i pot precisar directament les caracterstiques i el traat de les obres
durbanitzaci bsiques dacord a larticle 65.2.e. del Text Refs de la Llei durbanisme, obres
que, opcionalment poden formar part dun projecte durbanitzaci independent.
El planejament derivat no podr disminuir, en cap cas, les superfcies de la xarxa viria
general i de la local principal establertes per aquest Pla dOrdenaci.
5. Les determinacions grfiques dels intercanvis i interseccions de vies no vinculen la forma
concreta dels enllaos. Els Plans especials urbanstics, els Projectes durbanitzaci o els
projectes constructius de les infraestructures podran variar justificadament la forma dels
enllaos, per no reduir les reserves conjuntes de sl formades per la vialitat i la seva
protecci, la capacitat d'intercanvi i d'entrades i sortides de les vies ni els nivells de servei. En el
supsit que els projectes definitius necessitin menys sl destinat a vialitat que el previst, el sl
sobrant rebr automticament la qualificaci de protecci de vialitat, i es reservar per a futures
ampliacions.
El traat de la nova rotonda plantejada a la carretera C-31B en substituci de la intersecci
existent en el PK 9+460, a lalada del carrer anomenat C del PP-13 i el cam vell de Salou
tindr carcter orientatiu. Aquest traat es concretar en el projecte constructiu que impulsa la
Direcci General de Carreteres de la Generalitat.
De la mateixa manera, lentroncament del carrer Francol previst al sud de lmbit del PA-88
amb la carretera N-340a shaur de dissenyar tcnicament de manera que sigui compatible
amb la funcionalitat del mateix i haur de ser informat pel Ministeri de Foment.
6. Sestableix, segons es grafia als plnols dordenaci, una franja de terrenys com a reserva
viria, per possibilitar la futura ampliaci de la secci de la Via Augusta.
A ms del sl que es destina a sistema viari, consta de terrenys qualificats de protecci de
vialitat (Clau 5) i, dins del sl privat, de zones de lliure dedificaci.
Ladscripci definitiva al sistema viari del sl qualificat com a lliure dedificaci, si sescau, ser
efectiva una vegada saprovi el planejament especial o el projecte dobres que defineixi les
caracterstiques definitives de la infraestructura.
Les futures figures urbanstiques que defineixin aquesta vialitat observaran, dins dels sectors
dels PPU-24 i PPU-41, el que preveuen els punts 2 i 3 de larticle 10 de la normativa del
PDUSC II.
7. Shaur de redactar un pla especial dinfraestructures viries per tal de resoldre la mobilitat
del polgon sud, dintre del qual es troba lactivitat industrial qumica de Tarragona, dacord a les
previsions del PDU de les activitats industrials i turstiques del Camp de Tarragona de forma
que els trnsits produts sadeqin per tal devitar la circulaci de vehicles industrials que
transportin matries classificades com a perilloses per les vies de carcter local o aquelles que
esdevenen receptores de trnsit interurb, particularment, lactual CN-340 a, i lactual i nova
CN-240, entre daltres.
8. El sistema viari es projectar i dimensionar de forma que es compleixin les condicions
dentorn i accessibilitat per a la intervenci dels bombers del Decret 241/1994 del 26 de juliol
sobre condicionants urbanstics i de protecci contra incendis en els edificis, aix com les
especificacions tcniques tant del RD 314/2006, de 17 de mar pel que saprova el Codi Tcnic
de lEdificaci com del Reglament de Seguretat contra incendis en els establiments industrials
aprovat pel RD2267/2004 de 3 de desembre.
9. Sadmet ls daparcaments de titularitat pblica en el subsl de la xarxa viria local.
Les millores, connexions o ampliacions que pogus ser necessari realitzar en els
accessos existents a carreteres competncia de la Direcci General de Carreteres de
lEstat a Catalunya del Ministeri de Foment, per a dotar duna mobilitat adequada als
8
Referncia informativa: en la data daprovaci del POUM, Llei 25/1988, de 29 de juliol, de carreteres, RD
1812/1994 de 2 de setembre pel qual saprova el Reglament General de Carreteres i les seves modificacions pels
RD 1911/1997 de 19 de desembre i RD 597/1999, de 16 dabril, aix com la Llei 8/1972, de 10 de maig, sobre
construcci, conservaci i explotaci de les autopistes en rgim de concessi.
9
Referncia informativa: en la data daprovaci del POUM, DL 2/2009, de 25 dagost, pel qual saprova el text refs
de la Llei de carreteres i el Decret 293/2003, de 18 de novembre, pel qual saprova el Reglament general de
carreteres.
futurs ocupants del sector a desenvolupar en cada cas, seran a crrec del promotor de
lactuaci o en el seu defecte de lAjuntament de Tarragona
El POUM representa enllaos i interseccions la configuraci de les quals no es
correspon amb lactual ni amb la planificaci futura del Ministeri de Foment definida a la
data de realitzaci del seu informe de 3 de maig de 2011. Per tant, si per necessitats de
desenvolupament dun sector fos necessari transformar o modificar aquests enllaos o
interseccions, es realitzar a crrec del promotor de lactuaci o en el seu defecte de
lAjuntament de Tarragona.
b)
c)
No sutilitzaran cunetes ni altres elements de la via pblica per recollir ni eliminar aiges
pluvials de finques venes.
d)
e)
f)
Les estructures de les xarxes aries es collocaran darrera la lnia lmit dedificaci.
g)
h)
i)
j)
Fora dels trams urbans, queda prohibida la publicitat visible des de la zona de domini
pblic (Art 88 RGC). Els rtols dels establiments es regeixen per lArt.90 RGC i els ha
dautoritzar la Direcci General de Carreteres.
k)
En sectors sotms a planejament derivat, les obres i elements necessaris que calgui
disposar, pel compliment de la normativa per a leliminaci o minimitzaci dels impactes
visuals i acstic originats pel trnsit aniran a crrec de les persones promotores de les
actuacions.
l)
m) Les activitats a desenvolupar dins la zona dinfluncia no hauran demetre fums, vapors
o daltres substncies voltils que puguin reduir la visibilitat dels conductors.
5. Condicions daplicaci a les autopistes:
La urbanitzaci dels nous sectors preveur un sistema denllumenat nocturn, dins la zona de
protecci, a base, preferentment, de projectors direccionals amb orientaci oposada a la
calada per evitar lenlluernament dels conductors. Els centres de transformaci elctrica i els
bculs denllumenat es despondran fora de la zona de domini i servitud.
Article 139.-
1. Dins del sistema viari es preveu zones destinades exclusivament a aparcament de vehicles
a laire lliure.
2. Els espais destinats a les rees daparcament exteriors shauran dintegrar en lentorn, per la
qual cosa shaur de conservar obligatriament la vegetaci existent i, shauran de projectar
necessriament amb arbrat i jardineria. Les especies vegetals seleccionades seran les idnies
per proporcionar el mxim dombra i requerir un mnim manteniment.
3. No sadmetran edificacions, installacions o usos aliens a ls daparcament a laire lliure
com tallers de reparaci, aparcaments tancats, etc.
Article 140.-
1. Sn rees de servei les zones confrontants a carrers o carreteres dissenyades per a ubicar
installacions i serveis destinats a resoldre les necessitats dels vehicles i donar seguretat i
comoditat als seus usuaris.
2. Sn estacions de servei o benzineres les installacions aix definides a la normativa
ordenadora del sector petroler.
3. Les rees de servei han de disposar destacions de servei o benzineres i poden incloure a
ms, altres usos complementaris com petit comer, tallers de reparaci, hotels, restaurants i
altres serveis similars.
4. A les rees de servei situades dins del sl urb i urbanitzable noms sadmetran com a usos
complementaris al de benzinera, els de rentador i el petit comer.
5. Les estacions i rees de servei situades junt a carreteres es sotmetran al disposat a la
legislaci sectorial. 10
6. Les installacions de subministrament i emmagatzematge de carburants i productes
inflamables, i les edificacions de serveis han de complir amb el Decret 241/1994 de 26 juliol,
condicionants urbanstics de protecci contra incendis, complementaris a lNBE-CPI/91. Hauran
delaborar un pla de protecci que shaur dincorporar al pla dactuaci municipal (PAM).
10
(Referncia informativa: en la data daprovaci del POUM, als captols VII i VIII del Ttol II del RD 1812/1994 de 2
de setembre pel qual saprova el Reglament General de Carreteres, aix com, en el cas de carreteres amb
competncia de la Generalitat de Catalunya, als captols IV i V del Ttol III del Decret 293/2003, de 18 de novembre,
pel qual saprova el Reglament general de carreteres).
Article 141.-
1. Dins del sistema viari es destinen terrenys per a la protecci de la vialitat amb lobjectiu
destablir una reserva que permeti futurs ajustos i/o ampliacions dels traats de les vies
assenyalats als plnols o b transformacions de la seva secci.
2. Es tracta de sl lliure inedificable que, en tant no siguin destinats a vialitat, haur de rebre
un tractament enjardinat com si es tracts dun espai lliure.
3. El sl qualificat al POUM com a protecci de vialitat es pot adscriure, mitjanant plans o
projectes durbanitzaci a la xarxa viria amb lobjectiu de eixamplar vies, ajustar traats,
resoldre interseccions, intercanvis o, altres danlegs, i fins i tot, amb lobjecte de permetre
lobertura de vials de nova creaci, sense que aquesta incorporaci suposi una modificaci del
planejament general.
Article 142.-
1. El POUM reserva terrenys, dins del sistema viari, pel seu dest daparcament de vehicles
dins dedificis exclusius.
2. Ledificaci sajustar a les necessitats funcionals i a lorganitzaci general del teixit urb.
Regir el tipus dordenaci de la zona on simplantar ledifici.
Atenent a les peculiaritats daquest tipus dedificacions, sacceptaran superfcies docupaci
superiors a les resultants de laplicaci dels parmetres reguladors de la zona on sinsereixen,
per de forma que, si les normes de les zones adjacents aix ho exigeixen, es respectin les
separacions mnimes respecte dels lmits del carrer i dels vens establertes.
En el cas que laparcament sigui contigu a dues zones diferents, sadoptaran les condicions de
menys impacte per lentorn.
Els canvis en les caracterstiques de lordenaci exigir, prviament laprovaci dun Pla de
millora urbana.
3. Sadmeten com a usos complementaris el dotacional i el comercial. No sadmeten tallers de
reparaci ni rentadors.
sector agrcola i a la gesti del territori, el que pot ser valoritzat en clau turstica o daccs al
medi natural, el que garanteix laccessibilitat territorial dels serveis demergncia i daltres.
4. El marc normatiu que regular les mesures de protecci i gesti dels camins rurals del terme
municipal de Tarragona estar format per un inventari de camins i una futura ordenana de
camins i tancaments.
5. Linventari haur de determinar la jerarquitzaci de la xarxa de camins. A aquests efectes
haur de representar la xarxa primria i secundria de camins rodats, aix com la resta de
camins histrics o rurals tradicionals.
La xarxa viria primria comprendr els camins venals, rurals o forestals que estructuren el
territori municipal. Tindran aquesta condici els camins rodats que, de forma expressa, acordi
el Ple de l'Ajuntament, ja siguin preexistents o de nova obertura.
La xarxa viria secundria comprendr els camins rodats que no estiguin expressament
declarats com a integrants de la xarxa viria primria.
La xarxa viria terciria comprendr tots els camins de la xarxa histrica o camins rurals
tradicionals camins carreters, camins de bast o de ferradura, corriols o senders, camins
ramaders dorigen generalment remot, construts originalment per al trnsit de persones,
cavalleries i bestiar, que no han estat modificats per a la circulaci rodada de vehicles de
motor.
6. Lordenana definir el domini pblic dels camins i establir lamplada mnima dels rodats i
les servituds de protecci.
L'amplada mnima til dels camins determinats per a la prevenci i extinci d'incendis ser de 4
metres i el radi mnim de gir de 5 metres. Els camins sense continutat i longitud superior a 100
metres hauran de finalitzar en un fons de sac de radi 8 metres.
7. En els camins rurals, a ms de les servituds que estableix la legislaci vigent, es prohibeix
edificar en els trams rectes a menys de 10 metres de leix. En els trams corbats aquesta
separaci es mesurar, per la part interior, en relaci a una corba dacord hipottica de 30
metres de radi. Dins daquesta banda de protecci no est prems cap tipus dactuaci que no
estigui directament relacionada amb el condicionament o manteniment del cam.
8. Lobertura de nous camins rurals permanents noms s possible en cas que formin part dun
Pla de prevenci contra incendis, dun Pla tcnic de gesti i millora forestal o b dun pla
especial en sl no urbanitzable i, requereix de llicncia municipal.
9. Mitjanant un projecte dobra ordinria es podr modificar la traa dun cam rural si se
substitueix per un altre que respecti lestructura del lloc i millori laccessibilitat del conjunt. En la
resta de casos caldr la redacci prvia dun pla especial.
10. El paviment dels camins rurals seran prioritriament de grava, saul compactat o materials
permeables. Quan el paviment del cam assoleixi un 8% de pendent shaur de preveure un
tractament antilliscant integrat amb lentorn.
11. Sadmeten les obres de manteniment i millora. La pavimentaci o asfaltat dels camins
existents requereix llicncia municipal, sens detriment daltres trmits davaluaci dimpacte
ambiental o davaluaci ambiental estratgica quan lorganisme competent en matria de medi
ambient del Departament de Medi Ambient aix ho exigeixi. En qualsevol cas, caldr garantir
que no es produeix un impacte significatiu sobre els valors naturals existents en el sl no
urbanitzable.
12. Tant en els camins existents com en els de nova creaci shauran de prendre les mesures
oportunes per evitar lerosi, especialment en els marges i talussos.
13. Shauran de sotmetre al procediment dimpacte ambiental els camins de ms de 5 metres
damplada i en tots aquells casos on la pendent transversal del terreny sobre el que es situa el
cam sobrepassi el 40%. Sexclouen daquest trmit els camins de desembosc de carcter
temporal quan lautoritzaci per a la seva obertura comporti garanties per a la restauraci de
les rees afectades, una vegada hagi finalitzat la seva utilitzaci.
14. Les actuacions sobre els camins rurals tindran en compte el seu paper com a elements
vertebradors del sl no urbanitzable i com a recorreguts dinters paisatgstic que ofereixen una
visi unitria i conjunta del espais oberts del territori.
El sistema despais lliures comprn els parcs i jardins pblics, rambles, places i tot lespai
lliure de verd pblic situat en sl urb, urbanitzable o no urbanitzable.
2.
3.
4.
No formaran part del sistema despais lliures pblics, definit amb anterioritat, els
monuments i/o edificis, catalogats o declarats monuments histric-artstics, enclavats dins
del sistema despais lliures o zones verdes.
11 Pla director urbanstic del sistema costaner (PDUSC I): Aprovaci definitiva el 25 de maig de 2005, publicat al DOGC nmero
4407, de 16 de juny de 2005
Es van presentar diversos recursos de reposici formulats contra la resoluci del Conseller d'aprovaci definitiva, abans esmentada.
Aquestes resolucions d'estimaci parcial, van ser dictades pel Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques, en dates 9 de juny
i 15 de setembre de 2006, i publicades als DOGC nmero 4761 i 4759, de dates 15 i 13 de novembre de 2006 respectivament
Pla director urbanstic del sistema costaner (PDUSC II): Aprovaci definitiva el 16 de desembre de 2005, publicat al DOGC nmero
4575, de 17 de febrer de 2006.
Es van presentar dos recursos de reposici formulats contra la resoluci del Conseller d'aprovaci definitiva, abans esmentada, que
es van resoldre mitjanant resolucions d'estimaci parcial, tot implicant la seva modificaci, i dictades pel Conseller de Poltica
Territorial i Obres Pbliques, en dates 15 de mar i 19 dabril de 2007, i publicades als DOGC nmero 4867 i 4880, de dates 23
dabril i 10 de maig de 2007 respectivament.
Modificaci puntual del PDUSC per a la correcci derrades materials detectades, aprovada definitivament mitjanant resoluci
dictada en data 21 de mar de 2007, pel Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques. Es va publicar al DOGC nmero 4881
de data 11 de maig de 2007.
3. En el cas dels equipaments historicoartstics la titularitat del sl i del propi monument podr
ser indistintament pblica o privada.
4. Per la mutaci del tipus dequipament shaur de sollicitar lautoritzaci per al canvi ds per
part de la Corporaci Municipal, la qual podr denegar aquest canvi quan la permanncia del
servei que sexercita ho justifiqui, per tal devitar lacreixement de dficits urbanstics.
5. En els equipaments historicoartstic, a ms dels usos propis o naturals que van motivar la
seva construcci, les activitats de carcter complementari permeses poden ser: Museus,
biblioteques, videoteques, sales dexposicions, activitats culturals en general, restauraci, i
daltres similars que siguin compatibles amb el monument. Les activitats de carcter accessori
permeses poden ser serveis privats i tamb, activitats prpies duna explotaci compatible amb
la naturalesa del monument. Aquestes activitats es podran realitzar per tal dobtenir recursos
que financin les despeses derivades dels deures de preservaci, protecci, conservaci i
manteniment del monument i per compensar les limitacions dominicals que la condici
monumental de limmoble imposa al seu propietari.
LAjuntament podr tramitar un Pla Especial, lobjectiu del qual podr ser limitar o ampliar els
usos establerts en aquest apartat. Els usos hauran dassegurar la conservaci del monument,
aix com la seva interpretaci histrica i cultual.
6. Els nous camps de golf o les ampliacions dels existents hauran de disposar dun sistema de
gesti ambiental (preferentment un Committed to Green), tant per les edificacions com pel propi
camp de joc.
La superfcie cnica.
La superfcie horitzontal interna
La superfcie de pujada denlairament
Les rees i superfcies daproximaci
La superfcie de limitaci dalades de lequip de trajectria de planejament del sistema
daterratge instrumental (GP/ILS)
La superfcie de limitaci dalades del localitzador del sistema daterratge instrumental
(LOC/ILS)
La superfcie de limitaci dalades de lequip de mesurament de distncies (DME)
associat al GP/ILS
La superfcie de limitaci dalades de lequip TACAN
La superfcie daproximaci intermdia de la maniobra ILS RWY 25
La superfcie daproximaci intermdia de la maniobra VOR
La superfcie daproximaci final de la maniobra VOR
12
Referncia informativa: en la data daprovaci del POUM, la normativa sectorial daplicaci s la segent:
-Llei 48/60, de 21 de juliol (BOE nmero 176, de 23 de juliol) sobre Navegaci Aria, modificada per llei 55/99 sobre mesures
Fiscals, Administratives i dOrdre Social, de 29 de desembre (BOE nmero 312, de 30 de desembre).
-Llei 21/2003, de 7 de juliol, de Seguretat Aria (BOE nmero 162, de 8 de juliol).
-Disposicions Addicionals Tercera i Transitria Tercera de la llei 37/2003 de soroll, de 17 de novembre (BOE nmero 276,de 18 de
novembre)
-Article 166 de la llei 13/1996, de 30 de desembre, de Mesures Fiscals, Administratives i dOrdre Social (BOE nmero 315, de 31
de desembre)
-Decret 584/72, de 24 de febrer (BOE nmero 69, de 21 de mar) de servituds Aeronutiques, modificat pel Decret 2490/74, de 9
de agost (BOE nmero 218, d11 de setembre) i pel Reial Decret 1541/2003, de 5 de desembre (BOE nmero 303, de 19 de
desembre).
-Reial Decret 2591/1998, de 4 de desembre, dOrdenaci dels Aeroports dInters General i la seva Zona de Servei (BOE nmero
292, de 7 de desembre).
-Reial Decret 1367/2007, de 19 doctubre, pel que es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, en all referent a
zonificaci acstica, objectius de qualitat i emissions acstiques (BOE nmero 254, de 23 doctubre).
-Ordre FOM /926/2005, de 21 de mar (BOE nmero 88, de 13 dabril), per la qual es regula la revisi de las petjades del soroll dels
aeroports dinters general.
-Reial Decret 368/2011, d11 de mar (BOE nmero 77, de 31 de mar), pel qual sactualitzen les Servituds Aeronutiques de
lAeroport de Reus.
-Ordre del Ministeri de Foment FOM/2616/2006, de 13 de juliol de 2006 per la qual saprova el Pla Director de lAeroport de Reus
(BOE nmero 189, de 9 dagost).
les grues de construcci i similars) requerir resoluci favorable, segons els articles 29 i 30 del
Decret sobre servituds aeronutiques.
7. En cas dexistir incoherncies entre les limitacions que estableixen les servituds
Aeronutiques de lAeroport de Reus en relaci a qualsevol altre possible disposici del
document daquest Pla dOrdenaci relativa a les alades mximes permissibles per les
edificacions (inclosos tots els seus elements), prevaldran les disposicions relatives a les
Servituds Aeronutiques.
TTOL CINQU.
Les obertures de les faanes, preferentment, estaran emmarcades amb carreuat de pedra
natural.
b) Revestiments.- A part de la pedra natural, tan sols s'autoritzaran estucs o pintat sobre
larrebossat, la coloraci dels quals entoni amb els elements tradicionals de la Part Alta.
c) Ferro.- Es podran utilitzar el ferro forjat i la fosa amb tractaments similars als tradicionals,
evitant que es manifesti la qualitat prpia dels laminats, les soldadures o, fins i tot, les
composicions que facin patent mitjans moderns de construcci.
Les baranes comptaran amb barrots verticals de ferro.
Es prohibeixen les canals com a elements vistos i les baixants que no siguin de fosa, dhuc
en els patis quan aquests siguin visibles des del carrer i tinguin carcter sumptuari. Les
baixants, en tot cas, abocaran directament a l'albell.
d) Daltres materials.- S autoritza el bronze, el llaut, el coure, el zinc, el plom i l'estany.
No sadmet ls de teula plana, el fibrociment, lobra vista, els elements sinttics, els plstics
i els materials brillants i de color viu.
Es prohibeixen els tendals a les faanes. No obstant aix, lAjuntament podr autoritzar en
determinats carrers o places, la installaci de tendals que obeeixin a un disseny nic i de
conjunt, amb materials i colors que sintegrin en lambient de la Part Alta.
e) Fusta.- A lexterior sutilitzaran fusteries de fusta natural envernissada o pintada i de
metall no brillant de color fosc o amb una tonalitat que no desentoni a lrea on es troba
ledifici.
8. Decoraci comercial:
Noms es permeten els rtols en planta baixa.
Aquests rtols o b shauran denquibir a la part interior dels buits de les obertures, o b es
podran efectuar amb lletres retallades sobre la faana que es podran illuminar amb focus
sempre que no desvirtun ni amaguin la composici esttica de la faana.
Les pilastres i les llindes dels forats dels locals comercials no tindran superposici de vitrines,
rtols, anuncis, etc.
Es prohibeixen els anuncis lluminosos a l'exterior de les faanes i dels comeros.
9. Indicacions complementries:
Previ informe favorable del Consell local assessor en matria de patrimoni histric es podran
acceptar solucions diferents a les anteriors en aquells casos en qu, amb acurada sensibilitat i
alt nivell qualitatiu de projecte, sutilitzi un llenguatge arquitectnic modern, amb elements,
materials i colors que, malgrat no siguin exactament el concretats en aquestes normes,
sintegrin en el carcter del barri en tant que contribueixen a la millora dels seus valors. Per
lacceptaci de les propostes, mentre no shagin aprovat els Plans especials, es requerir
comptar prviament, tamb, amb el preceptiu informe favorable de la Comissi de Patrimoni del
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Alada mxima
10 metres
13 metres
Nombre de plantes
Planta baixa i 2 plantes pis = PB + 2PP
Planta baixa i 3 plantes pis = PB + 3PP
Antic Eixample
Antic Eixample
Antic Eixample
Antic Eixample
Antic Eixample
Nou Eixample
Nou Eixample
Nou Eixample
- clau 13a1
- Rambla Nova : clau 13a2
- Rambla Vella : clau 13a3
- Rambla Vella : clau 13a4 (Suprimida a laprovaci provisional)
- el Serrallo: clau 13a5
- clau 13a6
- Plaa de la Imperial Trraco: clau 13a7
- Avinguda de Catalunya, clau 13a8
entre el carrer de Rovira i Virgili i el carrer de Maria Cristina
Alada mxima
11,10 metres
14,25 metres
17,40 metres
20,55 metres
23,70 metres
Nombre de plantes
Planta baixa i 2 plantes pis = PB + 2 PP
Planta baixa i 3 plantes pis = PB + 3 PP
Planta baixa i 4 plantes pis = PB + 4 PP
Planta baixa i 5 plantes pis = PB + 5 PP
Planta baixa i 6 plantes pis = PB + 6 PP
c) A la subzona 13a2 (Rambla Nova) lalada dels edificis ser en cada illa la lnia
horitzontal, la distncia vertical de la qual, al nivell de la voravia situada al centre de lilla,
sigui de 18,72 m, equivalent a planta baixa i quatre pisos. Aquesta alada ser obligatria
daquesta manera els acabaments de les faanes, la cornisa, els ampits de terrats, etc., es
correran a un mateix nivell.
A les illes en les quals sapreci lexistncia anterior duna cornisa correguda pel fet dexistir
encara alguns dels seus trams, predominar lalada de lesmentada cornisa sobre el criteri
anterior.
Lalada de la planta baixa no ser inferior a 4,25 m comptats des de lorigen de lalada
reguladora i la cara inferior del forjat. L'alada de paviment a paviment de les plantes pis
ser, com a mnim, de 3,15 m.
d) Sector Via Augusta Costat Sud (clau 13a1), l'alada mxima absoluta a la zona
d'edificaci contnua de la Via Augusta (costat sud) ser de 14,25 metres, equivalent a
planta baixa ms tres plantes. En el tram de ponent (del nmero 1 al 41) nicament podran
sobresortir xemeneies.
e) A la Rambla Vella (clau 13a3) i al carrer del Mar (clau 13a1)
18,70 m (PB+4).
Quan, per aplicaci de les proporcions anteriors, el pati interior resultant tingui una
superfcie inferior a 600 m2, o un dimetre inferior a 15 metres, o un costat inferior a 3
metres, es reduir la profunditat edificable fins a arribar a 10 metres. Si amb aquesta
profunditat no s'arribessin a complir les condicions sobre patis interiors, es considerar com
a edificable en la seva totalitat.
b) Per a la clau 13a2, la profunditat edificable s la de ledificaci existent o 20 m.
4. Espai lliure interior dilla.
Els patis interiors dilla sn edificables en planta baixa excepte en els mbits delimitats com a
unitats d'actuaci en els quals s'indiqui l's de jard o parc.
5. Reculades.
Sempre que es justifiqui la coherncia tcnica i urbanstica, sadmeten reculades de lalineaci
de ledificaci en els termes assenyalats en aquestes normes.
6. Cossos sortints.
a) El seu vol mxim ser 1/10 de lample del carrer sense sobrepassar 1,00 metre.
b) A les subzones 13a1, 13a3 i 13a5, noms sadmeten cossos sortints oberts.
c) A la subzona 13a2 (Rambla Nova), la volada de les balconades ser com a mxim de
0,60 metres. Noms s'admetran tribunes ornamentals compostes d'elements estilstics
corresponents, en general, a un sol buit a la manera dels existents en els edificis
catalogats o tipus. El seu vol mxim ser d'1,20 metres. No s'admetran balconades
corregudes en totes les plantes, encara que n'hi pot haver en algunes o poden agruparse de dos en dos, d'acord amb la disposici dels antics edificis.
A la subzona 13a2 (Rambla Nova) queden prohibits els usos segents en base als articles 9 i
10 de la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accs a les activitats de serveis per tal
de protegir lentorn urb tot impedint la seva desertitzaci o la destrucci del paisatge urb
actual:
-
Comer pel que fa a magatzems, supermercats i, en general, tots els que generin
molsties i congesti del trnsit rodat.
L's Industrial.
Article 179.- Condicions esttiques.1. A les subzones 13a1, 13a2, 13a3 i 13a5 sn daplicaci les segents condicions :
1. Les edificacions es projectaran seguint les caracterstiques tipolgiques de les faanes
originals de la zona, com sn el predomini del plnol que les defineix, ls especfic de
determinats materials, el predomini de la superfcie del ple sobre la dels buits, la composici
i disposici ordenada de buits, la formalitzaci singular daquest buits, etc.
2. Els Serveis Tcnics podran demanar informe al Consell assessor municipal del Patrimoni
per resoldre, en cas de dubte, ladequaci de les solucions proposades als criteris anteriors.
2. En la subzona 13a2 (Normativa especial de la Rambla Nova) sestableixen els segents
criteris:
a)
b)
c)
Els materials a la vista seran els mateixos que els utilitzats en els edificis tipus i es
prohibiran els moderns com poden ser revestits, vitrificats, metalls no frrics, estucats,
sinttics, etc. A lexterior sutilitzaran fusteries de fusta natural envernissada o pintada i
de metall no brillant o de color fosc i tonalitat apagada.
d)
e)
Les baranes de les balconades seran de ferro forjat o fos del tipus de les existents.
f)
2.
3.
sobresortint.
Edificis anteriors a la Guerra Civil que sobrepassen lalada original sense estil
definit i sense inters en relaci amb el carcter de la Rambla.
Edificis recents, acollits a les Ordenances que van permetre les alades de 30,50
metres i 24,60 metres.
Els dos primers grups queden vinculats a la conservaci de faana i/o adaptaci de la
mateixa a les determinacions daquestes Normes, segons caracterstiques de ledifici a
determinar per lAjuntament.
Els del tercer grup, en cas dobres de gran rehabilitaci que constitueixin una actuaci
global que afecti lestructura o ls general de ledifici o lhabitatge rehabilitat destinades a
la venda o lloguer i/o canvi ds, hauran dadaptar la part de faana equivalent a lalada
reguladora vigent de la Rambla Nova a les determinacions daquestes Normes. La resta,
haur de respondre a una soluci constructiva que minimitzi limpacte de les plantes
disconformes, eliminant els cossos i elements sortints i daltres del pla de faana.
LAjuntament podr orientar aquesta soluci i determinar les condicions esttiques per tal
que la nova faana harmonitzi amb les que donen carcter a la Rambla.
3. La subzona 13a3 est subjecta a les determinacions de la declaraci de Conjunt
Historicoartstic de data 10 de mar de 1966.
4. A la subzona 13a7, shaur de redactar un projecte nic per a cada actuaci que
necessriament comprendr, tant la faana a la plaa de la Imperial Trraco com les dels dos
carrers que la limiten.
2. La faana mnima es fixa en 7 metres, llevat de solars preexistents amb parcelles contiges
edificades, en els quals s'admet fins a 4,50 metres.
3. Sadmeten condicions inferiors de superfcie i faana, sempre que es tracti de solars
existents amb anterioritat a laprovaci inicial de la 1a Revisi i Adaptaci del Pla general (29
de juliol de 1982), circumstncia que haur dacreditar-se registralment.
b)
Alada mxima
11,10 metres
14,25 metres
17,40 metres
Nombre de plantes
Planta baixa i 2 plantes pis = PB + 2 PP
Planta baixa i 3 plantes pis = PB + 3 PP
Planta baixa i 4 plantes pis = PB + 4 PP
3. Profunditat edificable.
La profunditat mxima s la recollida en els plnols dordenaci.
4. Espai interior dilla.
Els plnols dordenaci determinen els patis interiors dilla que sn edificables en planta baixa.
La resta de patis no sn edificables.
5. Cossos sortints.
Els cossos sortints tindran un vol no superior a 1/10 de l'ample del carrer, amb un lmit mxim
absolut d'1 metre. Les tribunes o els miradors noms s'autoritzen en carrers que tinguin una
amplada superior als 10 metres, amb un vol mxim de 0,50 m.
Clau 14a1
Clau 14a1*
Clau 14a2
Clau 14a1
a) Per a la subzona 14a1 es consideren les derivades de la llicncia municipal
concedida i/o de ledificaci existent.
b) Sadmetr la variabilitat de disposici de volums, condicions edificatries i usos
existents, mitjanant un Pla de Millora Urbana.
Clau 14a1*
a) Es tracta duna nova subclau de la clau 14a1, de volumetria especfica en situaci
consolidada, laprofitament del les quals s el derivat de les edificacions existents o
de les llicncies concedides.
b) Lnica diferncia radica en qu, a ms, a aquesta qualificaci se li afegeix un
asterisc (*), clau 14a1*, la qual cosa implica que es tracta dedificacions afectades
per restes romanes.
c) Les referides edificacions, mentre no siguin objecte duna actuaci urbanstica, tot i
que la seva volumetria queda congelada, no es consideraran disconformes ni fora
dordenaci i, per tant, podran ser objecte de llicncies de manteniment, reforma i
fins i tot canvi ds, sempre que aquests ltims acompleixin amb els usos de la clau
de la qual provenen.
Clau 14a2
a) Per a la subzona 14a2 es consideren les provinents del planejament vigent aprovat
amb anterioritat a aquest POUM.
b) Sadmetr la variabilitat de disposici de volums, condicions edificatries i usos
existent, mitjanant un Pla de millora urbana.
ESPECFICA.
2
edificabilitat en m de sostre
2,00 m sobre finca bruta
1,45 m sobre finca bruta
1,10 m sobre finca bruta
0,86 m sobre finca neta
CAPTOL 10.-
Alada mxima
11,10 metres
14,25 metres
17,40 metres
23,70 metres
3. Cossos sortints.
a) Els cossos sortints tancats a les faanes laterals noms volaran 0,50 m amb una longitud
mxima d1/3 del llarg de la faana lateral. Els cossos sortints oberts podran volar un mxim
de 2,40 metres, dins del solar, amb una longitud mxima de 2/3 del llarg de la faana. Els
vols no es podran acumular entre faanes. No sadmeten els cossos sortints semitancats.
b) No es permeten les balconades davant dels cossos volats tancats.
4. Construccions auxiliars.
No es permeten a l'espai lliure de parcella.
5. Alineacions.
La lnia de faana de l'edifici podr coincidir amb la lnia del carrer o separar-se'n. Quan es
retiri l'edifici de l'alineaci oficial, l'alada mxima resultant, calculada d'acord amb les
indicades disposicions, s'aplicar, a partir de la cota natural del terreny, dacord amb la
regulaci d'ordenaci dedificaci allada.
Sn d'aplicaci les especificacions d'ordenaci dedificaci allada (Ttol segon Captol quart) i
les de Cases Allades.
3. Condicions dedificaci.
L'edificaci estar sempre en lnia de faana del carrer.
La influncia de l'ample del carrer a l'efecte del clcul de l'alada mxima de 23,70 metres s
de 30 metres de fondria. Per a la resta, l'alada mxima es calcular dacord amb l'ample dels
altres carrers del solar.
Amb l'aprofitament obtingut es podr construir dins de cada solar mitjanant edificacions amb
una alada nica de 23,70 metres sempre que es contemplin totes les altres determinacions
d'aquestes ordenances.
En cas que els soterranis siguin ms grans que la planta de l'edifici general, no podran ocupar
ms del 80% de la superfcie del solar. A ms, sobre el seu sostre es disposar un metre de
terra, com a mnim, per a suportar el paviment o els jardins, segons l's. No s'hi permetran
solucions en les quals quedi a la vista, des de l'exterior, l'existncia dels esmentats soterranis.
4. Diversos.
a) Espais lliures: Segons la Regulaci despais enjardinats daquestes Normes. En cap cas
els espais lliures no podran tenir un altre s que no sigui el de circulaci de vianants, esbarjo
i ornament, i accessos als aparcaments.
b) Als locals comercials noms s'ha de poder accedir directament des del carrer.
CAPTOL 11.-
Condicions d's. Son daplicaci a tot lmbit de lantic PERI Jaume I Tabacalera.
Hoteler.
Comer.
Oficina.
Restauraci.
Recreatiu musical. Noms els pertanyents al grup 2.
Lleure. Espectacle en la modalitat Cinema i Teatre. Jocs en la modalitat de recreatius i
esportius. Els jocs datzar sadmetran vinculats a una activitat hotelera, com a
complement de la mateixa, sempre que conformin una unitat de recinte.
Industrial. Nivell 4, sempre que sigui compatible i no generi molsties a ls principal
dhabitatge amb les limitacions de la seva regulaci especfica. Sadmetr la installaci
denergies renovables que no siguin per autoconsum en qualsevol planta de ledifici de
nova construcci o existent amb les limitacions de la seva regulaci especfica.
Serveis.
Aparcament.
Dotacional i/o equipamental. Administratiu, cultural, residncia collectiva o
comunitria, educatiu, sanitari-assistencial, esportiu i religis.
f) Semisoterranis :
Si per desnivell natural o artificial dels terrenys o d'aquests amb els carrers es projecten
volums semisoterrats, s a dir, amb els paraments verticals del permetre de tal manera
que una part estigui per sota del nivell de lexplanaci final i l'altra part per sobre
d'aquesta, de manera que permeti la illuminaci o la ventilaci natural, aquests volums
es comptaran a l'efecte del cmput de volums edificables, com el cent per cent, quan la
superfcie per sobre del nivell sigui superior al 60%, i com el 50%, quan sigui inferior.
Locupaci dels cossos semisoterranis shan de considerar en el cmput de locupaci
mxima del 40% del solar.
El terrat dels semisoterranis hauran de ser transitables pel seu s mancomunat, o pblic.
A tals efectes, sha de dotar lespai amb els paviments, installacions i el mobiliari adient
per la seva integraci amb els espais lliures del solar.
Les seves separacions a parti seguiran les mateixes normes que els edificis principals,
a excepci de les modelacions aprovades.
En els projectes hi haur de figurar l'anivellament definitiu dels solars tenint en compte la
relaci amb els vens, de manera que no es produeixin discontinutats sobtades i
apreciables de nivell i que l'illa pugui constituir un conjunt harmnic.
Les solucions daccs des del carrer a ledificaci es subjectar a les indicacions dels
Serveis tcnics municipals, en cada cas, per a garantir la correcte relaci entre la via
pblica i ledifici. Hauran de ser objecte d'estudi especial les solucions d'accs dels
vehicles a les parcelles.
2. A les subzones on han hagut modificacions del pla parcial inicial sn daplicaci les
segents determinacions:
a) De forma general, les de les respectives figures de planejament vigents que el POUM
reconeix.
b) A lilla definida pels terrenys compresos entre l'avinguda de Roma, a la seva vora nord, el
carrer de Vidal i Barraquer, el carrer de Domnech Guans i el carrer dEnric dOss,
saplica la modelaci, representada directament sobre els plnols dordenaci del POUM,
que recull levoluci i modificacions l'anterior Estudi de Detall que la regulava, i a ms a
ms el segent :
1. Als efectes de l'equivalncia entre el nombre de plantes i l'alada mxima, es fixa el
quadre segent:
Alada mxima
4,40 metres
7,55 metres
39,05 metres
Nombre de plantes
Planta baixa = PB
Planta baixa i 1 planta pis = PB + 1 PP
Planta baixa i 11 plantes pis = PB + 11 PP
2. Les altres edificacions es regiran per la modelaci que figura en el plnol dordenaci i
que prov de la normalitzaci de finques entre l'avinguda de Roma, a la seva vora nord,
passatge, carrer de Domnec Guans i carrer dEnric dOss,
3. Les edificacions de ms gran alada podran rebre llums i tenir vistes a travs de
finestres o obertures, que no siguin balcons o volades, per sobre de les de menor alada.
des de les alades de 3,80 metres o de 6,60 metres segons que l'edificaci contigua
Article 215.- Regulaci de Blocs Allats de Sant Salvador: Clau 17b* (abans clau 14a2).
Es convalida aquesta zona dels Blocs allats del Pla parcial Sant Salvador per la clau 17b
1. Definici.
L'objecte s establir les condicions d'edificaci del tipus de bloc allat dins del Polgon Sant
Salvador.
2. Tipus dordenaci.
Sn d'aplicaci les regulacions generals i les especfiques del tipus d'ordenaci dedificaci
allada. En el cas que es requereixi la regulaci d'algun element que no estigui contingut, ser
d'aplicaci subsidiria la regulaci que hi ha per a altres tipus.
3. Condicions de parcella i edificaci.
a)
b)
c)
d)
Ocupaci mxima: 30% en plantes pis i 50% en Planta baixa en el cas de destinar-se a
s residencial.
e)
f)
g)
La planta baixa, en el cas que es destini a us comercial, podr tenir una superfcie dun
50% ms gran que la planta ocupada per habitatges.
4. Condicions d's.
Sadmeten els usos segents :
1. s principal : Habitatge
2. Usos compatibles.
-
Es podran construir habitatges aparellats sobre la parti amb una reducci d'un 20% de la
superfcie mnima de parcella. s a dir, 480 m.
2. Tipus dordenaci.
Sn d'aplicaci les regulacions generals i les especfiques del tipus d'ordenaci dedificaci
allada.
3. Condicions d's.
1. s principal : Habitatge unifamiliar i/o aparellat.
2. Usos compatibles. Sadmeten els segents:
-
Oficina. Fins un sostre mxim de 100 m2. Despatxos professionals sense aquest
lmit.
Dotacional. En edifici exclusiu: Administratiu i cultural.
Noms en planta baixa o edifici exclusiu, els usos educatius, sanitari-assistencial,
amb un sostre mxim de 200 m2
Serveis. en planta baixa. Sostre mxim 100 m.
4. Condicions esttiques.
Les establertes en la Regulaci desttica daquestes normes.
5. Diversos.
a) La densitat en ciutat jard ser un habitatge per parcella mnima
b) Els espais lliures vindran regulats per la Regulaci despais enjardinats daquestes
normes
Article 217.- Poblat - 14a2.
1. Definici.
L'objecte s establir les condicions d'edificaci del tipus d'edificaci, segons alineaci a
vials.
2. Condicions de parcella i edificaci.
Superfcie mnima de parcella: 100 m2.
3. Condicions d'edificaci.
a)
b)
c)
Cossos volats i balconades: S'admetran cossos sortints oberts amb un sortint mxim de
50 cm. La separaci mnima dels mencionats cossos volats o balconades a les seves
parets mitgeres no ser inferior a 1 metre. No s'admetr cap cos sortint sobre els
carrers d'amplades iguals o inferiors a 15 metres.
4. Condicions d's.
Sadmeten els usos segents :
1. s principal : Habitatge
2. Usos compatibles.
-
La coberta podr volar una distncia determinada del pla de faana o, si existeix dels
tancaments dels cos sortint en galeria. Aquesta distncia, el vol de rfec, ser de 050 metres
com a mxim.
Per sobre del pla de coberta inclinada solament podran sobresortir els elements tcnics
puntuals com ara xemeneies, antenes, parallamps, etc. quedant amagats a les golfes els de
dimensi i volum ms important, com sn dipsits daigua, acumuladors i maquinria.
e) Cossos sortints:
Queda prohibit qualsevol tipus de cos sortint en planta baixa i els cossos sortints tancats a totes
les plantes, excepte quan expressament sindiqui el contrari. Es fixa el pla lmit lateral de vol en
060 metres. de la mitgera.
El vol mxim, en qualsevol cas, ser de 060 metres.
La superfcie en planta dels cossos sortints en galeria computar a efectes de lndex
dedificabilitat net i de la superfcie de sostre edificable. No ser aix en els cossos sortints
oberts, la superfcie dels quals no comptar.
f) Reculades de ledificaci:
El tipus de reculada definit com a cos de ledificaci solament es permet a les faanes
posteriors, dun mxim de 5 m comptats des del pla que resulta en aplicar la fondria edificable
mxima.
Els porxos dentrada no es consideren reculada de ledificaci.
El tipus de reculada per motius compositius es permet a les faanes amb lnica limitaci de
lobligatorietat de mantenir la lnia dedificaci en els 45 cm adjacents a la mitgera.
g) Ordenances desttica:
La composici arquitectnica semmarcar en la voluntat daconseguir una certa unitat del
conjunt abans que una juxtaposici dobres singulars.
h) Jardins privats:
Es prohibeix qualsevol tipus dedificaci a les rees reservades per a jardins de carcter privat,
es regularan segons la Regulaci despais enjardinats daquestes normes, el projecte dels
quals shaur de presentar conjuntament amb el de ledificaci, seguint un tractament esttic
unitari.
2,55 m
2,20 m
12. Garatges.
Es podran construir plantes soterranis destinades a ls de garatge. En qualsevol cas el
projecte constructiu haur de preveure una plaa daparcament per habitatge.
13. Espai lliure dedificaci.
Els espais lliures es regiran segons la Regulaci especifica despais enjardinats daquestes
normes.
14. Usos.
1. s principal: Residencial, en habitatge plurifamiliar, en planta pis.
2. Usos compatibles.
Sadmeten els segents :
- Hoteler. En edifici exclusiu.
- Oficina. Amb sostre mxim de 100 m2. Els despatxos professionals sense limitacions de
sostre
- Aparcament. En soterrani i, planta baixa.
Article 221.- Zona residencial R2.
1. Tipus dordenaci de ledificaci.
La zona R2 es desenvolupar mitjanant edificis allats de carcter plurifamiliar.
2. Parcella edificable.
La superfcie de la parcella edificable ser, com a mnim, de 1.600 m2 i , com a mxim, de
2.500 m2.
3. El plnol nmero 6, ordenaci de ledificaci, cont el glib on shauran dubicar
obligatriament les edificacions.
4. Separacions de ledificaci als lmits de parcella.
Les separacions a faana i fons de la parcella queden definides pel compliment de lapartat
anterior. Les separacions a partions no seran menors de 5 m.
5. Coeficient dedificabilitat neta mxima.
El coeficient dedificabilitat neta mxima per parcella ser de 050 m2sostre /m2 sl.
6. Ocupaci mxima de la parcella.
El percentatge mxim docupaci de la parcella ser del 25 %.
7. Planta soterrani.
Es podran construir plantes soterranis amb una ocupaci mxima del 40% de la parcella neta.
Aquestes plantes hauran de respectar les separacions a faana i fons de parcella derivades
del gllic mxim edificatori i hauran de separar-se un mnim de 5 m de les partions laterals,
exceptuant la rampa daccs que podr ultrapassar en la seva amplada les distncies mnimes
prefixades.
8. Alada mxima i nombre de plantes.
Lalada reguladora mxima ser de 11,10 metres corresponent a un planta baixa i dues
plantes pis (PB+2P).
9. Alades mnimes.
Les alades mnimes lliures per a aquesta zona sn les segents:
- Planta baixa i plantes pis
- Planta soterrani
2,55 metres
2,30 metres
Illa
6
11
16
21
22
Ocupaci mxima
30%
30%
20%
30%
20%
6. Planta soterrani.
a) Es permeten fins a dues plantes soterranis, locupaci de les quals ser la projecci
ortogonal dels edificis a les que serveixen, permetent-se la dimensi menor fins a 16 m de
llum.
b) En el cas que es redacti un pla de millora urbana per tal de modificar lordenaci prevista
al pla parcial, les plantes soterranis resultants de la nova ordenaci hauran de respectar les
separacions a partions establertes per les edificacions de la zona.
7. Alada mxima i nombre de plantes.
Lalada i nombre mxim de plantes per zones seran les representades al plnol nmero 6,
ordenaci de ledificaci.
8. Alades mnimes.
Les alades mnimes lliures per a aquesta zona sn les segents:
- Plantes pis
- Planta baixa
- Planta soterrani
2,55 metres
2,80 metres
2,30 metres
9. Cossos sortints.
Es permeten els cossos sortints oberts amb una vol mxim d1,00 metre del pla de faana.
La seva longitud ser, com a mxim del 50% de la faana. No es permeten ni els cossos
sortints semitancats (en galeria) ni els tancats.
10. Vol de rfec.
El vol mxim del rfec de la coberta ser de 050 metres.
11. Garatges.
Els projectes dedificaci hauran de preveure una plaa daparcament per cada 100 m2
construts.
12. Espai lliure dedificaci.
Lespai lliure de cada parcella tindr la consideraci despai enjardinat com per a ls de
cada agrupaci dhabitatges i, com a tal sordenar amb arbrat i jardineria podent-shi ubicar
installacions esportives ds comunitari al descobert.
Els espais lliures es regiran segons la Regulaci especifica despais enjardinats daquestes
normes.
Conjuntament amb el projecte dedificaci shaur de presentar el projecte dordenaci de
tos els espais no edificats.
El manteniment daquests espais comunitaris privats es far a crrec de la comunitat de
propietaris de cadascuna de les illes o parcelles, els quals estaran obligats a constituir una
entitat de conservaci per al manteniment posterior de tots els espais verds privats.
13. Usos.
Sadmeten els usos segents :
1. s principal : Habitatge
2. Usos compatibles.
-
3,50 metres
2,70 metres
2. Usos compatibles.
Sadmeten els segents :
-
b)
c)
Els edificis se separaran de la parti de la seva parcella 1/3 de la seva alada, amb un
mnim de separaci de tres metres. En cas de blocs diferents en una parcella nica, la
separaci entre ells ser, d'acord amb el mateix criteri de 1/3 de la suma de les seves
alades, amb un mnim de 6 metres.
d)
L'alada mxima ser de 20,55 metres (PB+5P), tret que, prviament, s'hagi aprovat
una modelaci, mitjanant un Pla de millora urbana, de l'illa sencera.
5. Cossos sortints.
Es regularan segons els parmetres comuns i regulaci segons alineaci de vial o edificaci
allada, segons la separaci d'edificis i els amples de carrer, d'acord amb el que indiquen
aquestes normes. Tot cos sortint tancat es computar a l'efecte del clcul de volum
3. Condicions de parcella.
S'ajustar a la modelaci aprovada.
4. Condicions d'edificaci.
a)
b)
No es permeten les tribunes ni les terrasses tancades o els cossos volats que
sobresurtin ms de 50 cm de la faana. La resta, en tot cas, es far cap a l'interior de la
planta. Tot cos volat tancat es computar a l'efecte de la superfcie edificada.
c)
Els volums dels patis tancats interiors de parcella es computaran a l'efecte del clcul
de volums.
CAPTOL
15.- NORMATIVES ESPECIALS ZONES: TORREFORTAEIXAMPLE. LA GRANJA. LA GRANJA-GAI. LA GRANJACARRETERA DE REUS.- (Claus 14a2)
Condicions parcella
Parcella
Faana
mnima
mnima
Torreforta
Eixample
900 m
20 m
La Granja
900 m
20 m
900 m
20 m
900 m
20 m
La Granja
Gai
La Granja
CN Reus
La Granja
comercial
Condicions edificatries
Alada
Ocupaci
Volumetria
mxima
Mxima
Segons
20,55
50 %
reparcelaci PB+5
Segons
23,70
50 %
modelaci
PB+6
Segons
17,40
50 %
reparcelaci PB+4
Segons
Segons
50 %
modelaci
modelaci
3
2
2,1 m /m
7,00 PB+1
s dhabitatge
Uni
pluri
familiars familiars
Si
Si
No
Si
No
Si
No
Si
CAPTOL
ZONA
DEL
PLA
PARCIAL
Oficina. Amb sostre mxim de 100m2. Els Despatxos professionals, sense limitaci de
sostre.
Aparcament. En soterrani i, planta baixa.
4. Separacions a lmits.
Tota edificaci haur de quedar separada de qualsevol parti de la parcella 3 m com a mnim.
Les edificacions secundries, com garatges o coberts, podran adossar-se a les partions
mitjaneres, sempre que aboquin aiges a terreny propi, la seva alada no excedeixi de 3,50
metres i l'acabament de les faanes sigui similar al de l'edificaci principal.
Les edificacions aparellades o en filera quedaran adossades de forma que no quedin
mitjaneres al descobert. Noms s'autoritzaran quan se sollicitin i construeixin simultniament.
5. Nombre de plantes.
El nombre mxim de plantes permeses sobre el nivell del terreny ser de dues.
6. Sortints, entrants i vols.
Hauran de quedar dins de les condicions fixades anteriorment.
7. Tanques.
Regulat segons ordenaci dedificaci allada daquestes Normes.
8. Condicions esttiques.
La composici es regir per la Regulaci dEsttica daquestes Normes. Als sectors
d'habitatges allats es permetr agrupar parcelles individuals i construir un espai lliure com en
el qual s'agruparan els habitatges, que, en tot cas, conservaran l'alada mxima de dues
plantes permesa per aquesta regulaci.
Els terrats volats es computaran duplicant el criteri establert a l'apartat a) de l'article V del
Reglament d'Habitatges de Protecci Oficial.
5. Separaci entre blocs dins del mateix solar:
- Edificis de fins a PB+2P:
- Edificis de PB+3P:
- Edificis de PB+4P:
- Edificis de PB+5P:
- Edificis de ms de PB+5P:
6
8
8
16
16
metres
metres
metres
metres
metres
En situacions dorientaci sud dels blocs ser una vegada i mitja lalada dels blocs.
No obstant lanterior, aquestes separacions mnimes entre edificacions seran daplicaci quan
es tracti de faanes principals. Quan es tracti de testers on les obertures no corresponguin a
estances principals, com sn els safareigs, sanitaris, etc... aquesta separaci es podr reduir i
no ser daplicaci.
Article 247.- Quadre per illes edificables de sl net, sostre mxim i densitat mxima.
Nombre dIlla
Sl net mxim
Sostre mxim
Nombre dhabitatges
1
1-1
1-2
D
2
3
4
5
6
5.475 m2
683 m2
-3.080 m2
2.391 m2
-4.650 m2
2.030 m2
5.740 m2
4.781 m2
-10.284 m2
5.142 m2
-18.180 m2
1.775 m2
5.628 m2
8
9
3.605 m2
3.605 m2
9.930 m2
9.930 m2
10
2.055 m2
5.580 m2
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
1.505 m2
3.575 m2
2.580 m2
2.559 m2
3.081 m2
2.163 m2
3.996 m2
4.694 m2
4.070 m2
3.834 m2
2.916 m2
4.212 m2
5.070 m2
6.330 m2
6.894 m2
10.410 m2
5.754 m2
12.168 m2
14.118 m2
11.544 m2
11.934 m2
7.410 m2
Habitatges
20 Habitatges
57 Habitatges
50 Habitatges
-103 Habitatges
51 Habitatges
-182 Habitatges
67 Habitatges
De protecci Pblica
99 Habitatges
99 Habitatges
66 Habitatges
De protecci Pblica
60 Habitatges
51 Habitatges
63 Habitatges
69 Habitatges
101 Habitatges
55 Habitatges
122 Habitatges
141 Habitatges
115 Habitatges
119 Habitatges
74 Habitatges
62.292 m2
173.069 m2
1.764 Habitatges
193.160 m2
- 20.091 m2
1.764 Habitatges
TOTAL
Pla parcial
Diferncia
El plnol dordenaci determina per a cada illa, i dins del terreny privat, la zona edificable i
la que, lliure dedificaci, es destinar a s comunitari.
b)
c)
Tant les parcelles edificables com lespai lliure dedificaci ds comunitari, no podran ser
dividits ni venuts amb independncia del que sestableix al Projecte de reparcellaci.
d)
El dest del pati interior dilla ser el de jard privat arbrat. El projecte denjardinament
shaur de presentar conjuntament amb el dedificaci.
e)
El jard es projectar amb un mnim dun 40% de la seva superfcie amb zona arbrada,
disposant 1 arbre/20 m2 (alada mnima de tres quatre metres). En la resta es disposaran
plantes arbustives i vegetaci de taps amb el seu rec incls. Majoritriament hauran de
ser espcies autctones i resistents a la sequera i combinat fulla caduca amb perenne
(pins alzines, heures, etc.). En la resta del pati interior dilla, es podran construir piscines
comunitries i/o zones de joc separades dels lmits un mnim de 3 metres. No sadmetran
construccions auxiliars fixes o mbils ni laparcament a laire lliure.
f)
Les parcelles disposaran dun dipsit de recollida daigua de pluja soterrat en lespai lliure,
separat dels lmits 3 metres o situat en el soterrani, per les necessitats de rec derivades
del jard privat que els hi correspon. El volum del dipsit correspondr a 30 litres per cada
metre quadrat de coberta o ocupaci de ledificaci en planta baixa.
g)
En el pat interior dilla, sadmetr una ocupaci en planta soterrani amb un mxim dun
40% de la superfcie del pati interior dilla, i podr superar els 16 m de profunditat des de
lalineaci de la modelaci, amb la finalitat de construir laparcament necessari per complir
amb lestndard de places daparcament que determinen aquestes Normes. El sostre del
mateix, podr ser resolt amb un paviment sense enjardinar.
Hoteler
Oficines
Comercial
Sanitari-Assistencial
Educatiu
Cultural
Religis
Esportiu
Administratiu
Restauraci
b)
c)
En el supsit duna promoci dilla completa (amb projecte nic i global), es podran
destinar les plantes baixes a habitatges sense ultrapassar el nmero mxim establert per a
cada illa, sense superar ls dhabitatge ledificabilitat bruta 0,55 m2 sostre /m2 sl, s a
dir, el 92% del sostre que li pertoqui. En aquest cas, per garantir la privacitat, es podr
elevar el paviment de lhabitatge per damunt dels 0,60 metres, mitjanant un terra mort
elevat sobre el forjat resistent, sense elevar el sostre de laparcament. En cap cas es
podran ventilar els soterranis a travs de les faanes que donin a vial o espai pblic. En
aquelles illes que no sigui possible la promoci duna illa completa (amb projecte nic i
global) es podran ubicar habitatges en planta baixa, amb la limitaci que no donin les
faanes a vials i sense superar ls dhabitatge ledificabilitat bruta 0,50 m2 sostre / m2 sl,
s a dir 83,33% del sostre que li pertoqui.
d)
Tots els habitatges situats en planta baixa podran disposar dun espai privatiu dins de
lespai interior dilla de fins a 4 metres de profunditat des de la faana a pati interior dilla,
limitat per una tanca d1 m dalada, com a mxim, per garantir la seva privacitat. Lespai
resultant, no podr contenir cap construcci o installaci ni fixa ni desmuntable.
e)
La densitat mxima dhabitatges queda definida, illa per illa, al quadre de parmetres
edificatoris.
f)
Sadmetr utilitzar la totalitat del sostre duna parcella per a qualsevol dels usos
compatibles amb lhabitatge segents:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
Hoteler
Oficines
Comercial
Sanitari-Assistencial
Educatiu
Cultural
Religis
8.
9.
10.
Esportiu
Administratiu
Restauraci
b)
Lalada mnima de paviment a paviment, en les plantes pis, ser de 3,15 metres.
c)
Lalada mnima del sostre de la planta baixa sobre la cota de referncia de lalada
reguladora de ledificaci, ser de 4 metres.
d)
Lalada reguladora es mesurar dacord amb les regles establertes per a la tipologia
dalineaci a vial. Laplicaci daquesta regla no donar lloc, en cap cas, a un increment
de laprofitament adjudicat en el projecte de reparcellaci.
e)
La coberta terminal de l'edifici, de pendent mxima del 30%, els pendents de la qual
siniciaran des de totes les faanes a partir dels plans de les mateixes i darrera de
la barana opaca de la coberta. El seu carener no superar els 2 metres. Els espais
sota coberta que en resultin (golfes) no seran habitables, i queden prohibits els
trasters. L'accs noms ser a travs de la caixa d'escala general de l'edifici, o per
elements comunitaris daquest. Est prohibida la connexi directa daquestos
espais amb qualsevol planta inferior. De la mateixa manera, no es permetr la
comunicaci d'aquestes plantes directament amb el terrat. La superfcie mxima de
ventilaci i illuminaci de l'espai no habitable ser com a mxim el dos per cent de
la seva superfcie en planta.
2.
Les cobertes planes (terrats) que seran per manteniment i conservaci, accessibles
des dels elements comunitaris i sutilitzaran per a ubicar els elements tcnics de les
installacions generals de ledifici de carcter comunitari (aires condicionats, energia
solar, etc.), dacord amb la regulaci daquestes Normes, que se situaran en el ter
central de la coberta i dins del seu glib i protegits de la visi exterior, No podran
ser privatitzats.
3.
Les cambres d'aire i elements de cobertura, amb una alada total mxima de
seixanta (60) centmetres.
4.
Les baranes de faana en les alineacions oficials, la dels patis interiors i daltres
que s'alcin directament sobre l'alada reguladora mxima. L'alada d'aquestes
baranes no podr excedir els 1,80 metres si sn transparents o amb reixes, i un
metre trenta centmetres (1,30 m) si sn opaques.
5.
Els elements de separaci entre terrats dedificis contigus, situats directament sobre
l'alada mxima reguladora. L'alada mxima d'aquests elements no podr
sobrepassar 1,30 metre el pla de faana; es podran aixecar fins a 1,80 metres, si
sn opacs, i fins a 2,50 metres si sn transparents, reixes o similars.
6.
Les caixes d'escales i d'ascensors generals de l'edifici, sempre que quedin inclosos
llurs cobertes, coronaments, motllures, rfecs i baranes ( excepte si sn de ferro i
calades ) a l'espai limitat per a superfcies reglades, les generatrius de les quals
rellisquin per lnies horitzontals situades sobre les alineacions oficials a l'alada
reguladora mxima i perpendicularment a elles i la inclinaci de les quals sobre el
pla horitzontal sigui de 45. Si es disposen a pla de faana, langle de 45 es podr
traar a partir duna barana opaca d1,30 m dalada. En cap cas les caixes
d'escales i dascensor no ultrapassaran els 3 metres sobre l'alada reguladora
mxima. Per sobre daquestes alades, noms sadmetran antenes de televisi o
telecomunicaci comunitries i parallamps.
7.
8.
Les piscines en coberta, plataformes daccs i els elements necessaris per al seu
funcionament no podran tenir una alada major d1,30m sobre lalada reguladora
mxima, i se separaran un mnim de 3m de les faanes i 1,50 de les mitgeres.
9.
10. Les pantalles acstiques pels elements tcnics separades 4 metres respecte la
faana i amb una alada mxima de 2,50 metres.
11. Shaur de preveure un espai mnim d1 m2 per habitatge i 1 m2 per a cada 100 m2
o fracci de local per a ubicar-hi els aparells exteriors de climatitzaci.
3. Ocupaci mxima i fondria mxima edificable:
a)
b)
Sestableix de manera homognia per a tot el sector, una fondria mxima edificable de
13 metres, llevat de les illes 1 i D que tenen una fondria de 15 metres per tal dajustarse a les fondries dels edificis amb els quals fan mitgera.
b)
Sadmetr una ocupaci en planta soterrani del pati interior dilla, amb un mxim del
40% de la superfcie de lesmentat pati interior dilla, i podr superar els 16 m de
profunditat des de lalineaci de la modelaci, amb la finalitat de construir laparcament
necessari per complir amb lestndard de places daparcament que determinen
aquestes Normes.
Els cossos sortints shauran de separar, com a mnim, un metre de la lnia de mitgera i
podran superar el glib edificatori.
b)
A les faanes de pati interior dilla, nicament sadmetran cossos sortints oberts, els
quals no podran excedir dels dos teros (2/3) de la longitud de la faana, i el seu vol
ser, com a mxim, d1,50 metres.
c)
A les faanes principals (alineaci a vial) noms sadmetran cossos sortints oberts
(balcons) amb les segents limitacions:
-
El vol dels cossos sortints oberts ser coma a mxim d1,50 metres.
- La longitud mxima de la suma dels cossos sortints oberts no podr excedir els dos
teros (2/3) de la llargada de cada tram de faana, de forma que no podran ser
acumulables en un sol tram.
- En ells no es podr ubicar cap element, servei o installaci com safareig, escalfadors,
aparells daire condicionar, rentadores, estenedors, etc.
- No es podran installar elements fixes o mbils (lames, vidres, gelosies, etc.) en
qualsevol dels seus costats per sobre de lalada d1 metre de la barana, excepte la
separaci entre vens que tindr una alada mxima d1,80 metres. Es permet la soluci
a manera de para-sol de persianes tipus mallorquines corredisses, que ocupin en total i
com a mxim de la llargada del vol.
d) Lalada mnima dels vols sobre la vorera ser de 4 metres.
6. Altells:
No sadmeten altells o forjats tcnics en la planta baixa, com a desdoblament daquesta.
Resten prohibits expressament.
7. Condicions daparcament:
a) El nmero de places daparcament vindr determinat per laplicaci de la regulaci ds
daparcament daquestes Normes.
b) Als edificis dhabitatges, lascensor haur darribar fins la planta soterrani on subiqui el
garatge.
c) Noms sadmeten trasters en planta soterrani o planta baixa. Han destar agrupats i el
seu accs es far mitjanant un vestbul dindependncia.
c) La composici ser lliure. els materials a utilitzar podran ser pedra natural, obra vista,
materials nobles, o qualsevol altre material que dignifiqui la composici arquitectnica de
ledifici i millorin el seu entorn. Sadmetran composicions de faanes que combinin els
diferents tipus de materials indicats, limitant per fins un mxim del 20 %, la utilitzaci d
estucats tradicionals o revestiments pigmentats del tipus monocapa o similars.
d) Els tancaments provisionals de les obertures dels locals sense ocupar, hauran destar
acabats amb arrebossat i pintat amb colors adequats, que entonin amb la faana i lentorn.
2. Mitgeres:
Tota mitgera que per raons de desnivell quedi al descobert, o visible des de la via pblica o
espai pblic, shaur dacabar amb el mateix material que la faana principal.
3. Composici dels edificis:
a) Els projectes dels edificis que shagin de construir adossats a una mitgera existent,
hauran de ser respectuosos amb les tipologies i els materials dels edificis construts amb
anterioritat.
b) En les faanes no es podran ubicar cap element compositiu afegit que no sigui la
balconada amb la seva barana.
c) No sadmet en faanes la sortida de ventilacions i extraccions de calderes o altres
aparells. Les calderes estanques hauran de resoldre la seva extracci a travs dun pati o
celobert.
4. Tanques:
a) La tanca a carrer haur de ser a base de mur d1 m dalada aplacat amb la mateixa
pedra que el revestiment del parament de la planta baixa. La resta fins a 2 m, ser
delements vegetals vius format bardissa de fulla perenne amb suport, si cal, de reixa
metllica. (No sadmetran enreixats de tipus malla dacer de simple o doble torsi).
b) Les tanques interiors a vens podran ser, tamb, dobra vista fins lalada d1m, essent
vegetal la resta.
5. Vestbul comunitari:
El vestbul tindr un mnim de tres metres damplada, una superfcie mnima de 20 m2 tils, i
el seu interior shaur dinscriure un cercle de 3 m de dimetre.
separar dels lmits el mateix que el cos principal. A linterior de parcella el vol ser com a
mxim de 2,40 metres.
4. Construccions auxiliars.
No es permeten.
5. Espais lliures dedificaci.
Els espais lliures es regiran per la regulaci dels espais enjardinats daquestes Normes.
2. Usos compatibles.
-
b)
Les alades a la zona A: L'alada reguladora de tots els edificis d'aquesta zona ser de 24,50
metres, comptats a partir de la cota de 0,00 establerta a l'angle sud-est de la plaa fins al cel
ras de l'ltima planta. L'alada obligatria entre planta i planta s la segent:
Planta baixa
6 Plantes pis
Per damunt de l'alada reguladora de 24,50 haur de prolongar-se la faana 1,40 metres i
haur de quedar rematada horitzontalment. Dins d'aquesta alada d'1,40 m, es comprendr el
gruix de l'ltim forjat, la cambra d'aire, les capes d'allants trmics i el material de coberta.
Alades a la zona B: L'alada reguladora de tots els edificis d'aquesta zona ser de 17 metres,
comptats a partir de la cota d'1,95 metres situada a la cantonada del carrer de Joan Maragall
amb la Rambla Vella. L'alada obligatria entre planta i planta s la segent:
Planta baixa
4 Plantes pis
A partir de l'alada de la planta baixa, als exteriors s'utilitzar l'aplacat de pedra artificial
buixardada de color blanc i la rajola vista formada per rajola borda prima i juntes d'un
centmetre, amb la disposici que s'assenyala als plnols.
L'alada i el tipus dels buits ser uniforme. Als pisos les llindes quedaran a 2,30 metres del
paviment. L'ampit de la finestra ser de 0,90 metres.
Els buits dels paraments de pedra artificial aniran envoltats amb el mateix material. Els dels
paraments formats amb totxo vist portaran una llinda de pedra artificial, en la forma que
indiquen els plnols.
Shaur de subjectar la possibilitat de fer balconades a la planta sisena al compliment de les
condicions segents:
a)
b)
c)
d)
Les dimensions i materials de les baranes seran les mateixes que de les plantes
inferiors.
Lampliaci vertical de les obertures per donar accs a la balconada requerir un
projecte unitari per a la totalitat dobertures de la plaa.
La collocaci de baranes shaur de fer per a tot el tram de volads continu, sense que
sigui possible noms per a una part del volads.
El sistema utilitzat per tancar la sortida a la balconada ser ladequat a la construcci
existent.
Les baranes de les balconades seran de ferro, amb barrots rodons de 16 milimetres
passamans de 40 x 8 milimetres.
deu per cent de la seva superfcie mxima docupaci, pugui arribar a l'alada de 9,65
metres. Aquesta possible segona planta compatibilitzar als efectes del sostre edificable.
b) En el cas de coberta inclinada, les golfes resultants podran ser habitables i computaran
als efectes de ledificabilitat. La seva superfcie en planta no podr ser superior a un ter de
la planta immediatament inferior. El carener se situar a una alada mxima de 9,50 metres
respecte el punt daplicaci de lalada reguladora de ledifici.
c) Lalada mxima de les construccions auxiliars ser de 3 metres.
3. Aparellament.
a) S'admet l'aparellament d'edificacions, fins i tot en dues parcelles independents, sempre
que es presenti un projecte conjunt i els habitatges es construeixin de manera simultnia. s
a dir, els habitatges s'hauran de construir en una sola etapa.
b) L'aparellament s obligatori quan preexisteixi una edificaci construda segons aquestes
pautes i amb mitgeres vistes.
c) En cap cas l'aparellament no implica altra variaci de les condicions d'edificabilitat de la
parcella o de l'edificaci llevat de la no aplicaci del parmetre de separaci de parti sobre
el qual tingui lloc l'aparellament.
4. Ocupaci mxima
a) Ser per a cada zona la que figura en el quadre resum, aplicat sobre la projecci
horitzontal de la parcella.
b) Quant a l'ocupaci s'entendr que la projecci del porxo constitueix ocupaci del solar.
5. Separacions a lmits.
Seran les que s'indiquen en el quadre per a cada zona.
6. Cossos sortints.
Shauran de separar les distancies mnimes. Els rfecs podran volar fins a 0,90 m dins
daquesta separaci.
7. Nombre dhabitatges.
Noms es podr edificar un habitatge per parcella. En el cas de parcelles superiors a la
mnima es podr construir un habitatge per cada unitat de superfcie mnima sencera.
Tots aquells que siguin compatibles amb ls principal dhabitatge i al servei dels
habitants com son despatxos professionals, i anlegs.
Oficina.
Restauraci.
Hoteler
e.
CLAU
0,50
2
2
m st/m s
0,50
2
2
m st/m s
0,50
2
2
m st/m s
8m
(PB+1)
8m
(PB+1)
8m
(PB+1)
3m
0,50
2
2
m st/m s
8m
(PB+1)
4m
4m
0,33
2
2
m st/m
4m
4m
0,3 m st/m
8m
(PB+1)
8m
(PB+1)
17a1
400 m
14 m
40%
2,5%
3m
2m
Vileta de
Mar 17a1
400m2
14m
40%
No
3m
2m
16 m
30%
2,5%
4m
3m
16m
30%
2,5%
4m
18 m
25%
2,5%
20 m
20%
2,5%
17a2
600 m
Edificaci
neta
Alada
reguladora
Alada i
nombre
Plantes
17a2*
Sant
Salvador
480m
(aparellada)
2
600m allat
17a3
900 m
17a4
1.200 m
La Mra
14a2
600 m
17a6
15 m
40%
2,5%
4m
3m
600m
16m
30%
2,5%
4m
3m
17a7
800m
18m
25%
No
3m
4m
17a8
Cala
Tamarit
900m
16m
30%
No
4m
3m
p.1,3,4
0,3666
p.2 0,4666
2
2
m st/m s
0,30
2
2
m st/m s
0,33
2
2
m st/m s
0,28
2
2
m st/m s
8m
(PB+1)
8m
(PB+1)
8m
(PB+1)
8m
(PB+1)
Per a la clau 17a8, sn daplicaci les determinacions particulars contingudes als Estudis de
detall aprovats dins lmbit de lantic Pla parcial PP-31 Cala Tamarit.
4. Separacions a lmits.
Seran les que figuren en el quadre annex.
No obstant lanterior, s'admet l'aparellament d'edificacions de dues parcelles independents,
sempre que es presenti un projecte conjunt i els habitatges es construeixin de manera
simultnia. s a dir, els habitatges s'hauran de construir en una sola etapa.
5. Nombre mxim dhabitatges per filera.
Es fixa en 6 habitatges.
6. Cossos sortints.
Qualsevol tipus de sortint, balconada, terrassa, mirador, excepte els rfecs, haur de
guardar les distncies reglamentries.
7. Construccions auxiliars.
Segons quadre.
Subzona
Condicions de
parcella
Superfc
mnima
Ocupaci
Mxima
Separacions
Mnimes
Edif
aux.
Fa
ana
P
ar
ti *Entre
o
edif
n
s
m
m
Faan
a
Edif
mnim prin.
a
Edific.
Mxima
Densitat
Mxima
Agrup
mxima
Alada i nombre
mxim de plantes
Edificab
neta
Densitat
Agrup
mxima
habitatge
m/m
Habitatge/m
Alada
mxima
Nombre
Mxim
de
plantes
17b0
17b1
17b2
1.000
1.000
1.000
m
Plnol
14
1:2.00
0
18
18
18
17b3
2.000
24
20
0,33
PB+1PP
17b4
2.500
30
18
PB+1PP
1.000
20
50
no
1/3
h
3
PI-130m
PII- 160m
PIV-140m
La Mra
apartamental
0,33
PI -0,80
PII- 0,50
PIV-0,83
10,50
PB+2PP
40
40
no
1/3
h
PIII 0,83
PV 0,49
10,50
PB+2PP
20
40
no
1/3
h
PIV 0,5
1/400m
PB+1PP
400
15
MP
PE
UA
27
MP
PE
UA
27
Modific.
Puntual PE
UA 27
Modific.
Puntual PE
UA 27
10,50
MP PE
UA-27
400
14
35
no
0,5
1/400
4/1.600 m sl
net
10,5
PB+2
1.000
18
60
no
Pot
ser
0
1,65
1/100 m
sostre
17,50
PB+4
1.000
18
40
no
0,60
1/200m
sl net
PB+1PP
550
16
30
0,50
1/275m
sl net
PB+1PP
800
18
45
no
0,70
1/200m
sl net
PB+1+G
no
La resultant
1/100m
de sostre
13
PB+3
no
0,5
1/200m
sl net
10,50
PB+2
no
0,83
19,75
PB+5
17b0C Cossis
La Mra
apartamental
filera
La Mra
bungalow
17b6
17b8
PA 24-a
PA 24-b
17b11
Casa St.
Josep Pa-64
Sud cementiri
Pa-59
17b12
Parcelles
IborraPA-102
17b13
Colls Majors
PA 76
17b14
Colls Majors
Cala Romana
PA 75
17b15
Xalets del
Tennis
17b16
Cala Tamarit
17b17
Sant Salvador
Plnol 14
1:2.000
600
50
no
0,80
Plnol 14
1:2.000
10,50
PB+2PP
50
50
50
no
no
no
4
4
4
4
4
4
6
6
6
1,00
0,62
0,50
8
8
6
8
10,50
8
PB+1PP
PB+2PP
PB+1PP
La
Lexistent
Lexist
result
Es podran fer
ent
ant
agrupacions
1.000
Lexistent
20
30
50
en
Lexist PB i
30
ent
en
PP
MP PE
UA 27
* les separacions mnimes entre edificacions ser daplicaci quan es tracti de faanes
principals. Quan es tracti de testers on les obertures no corresponguin a estances principals,
com sn els safareigs, sanitaris, etc... aquesta separaci es podr reduir i no ser daplicaci.
Sn daplicaci les determinacions particulars contingudes als Estudis de detall aprovats dins
lmbit de lantic Pla parcial PP-31 Cala Tamarit.
2. Filera.
a) Les parcelles mnimes seran les segents:
Polgon 3.- La definida en el plnol d'alineacions i parcellaci, amb una superfcie
d'11.066 m2.
Polgon 5.- La definida en el plnol d'alineacions i parcellaci, amb una superfcie de
17.000 m2
3. Bungalow.
a) Separacions:
Segons quadre. La separaci entre blocs d'una mateixa parcella es regir per la
regulaci general daquestes Normes. Podr adossar-se l'edificaci d'un lmit en les
condicions generals d'aparellament
b) Per a cada parcella, el nombre d'habitatges ser el d'un habitatge per cada 400 m2.
c) Els tipus d'edificaci permesos sn els habitatges adossats en filera (bungalow), amb un
mxim de 6 habitatges per filera.
d) Usos:
1. s principal : Residencial, en habitatge unifamiliar.
2. Usos compatibles.
Sadmeten els segents :
-
4. Apartamental i comercial.
a) El sostre mxim per a tota la zona s de 5.000 m2, que correspon a un ndex
d'edificabilitat d'1,7241 m/m.
b) El nombre d'habitatges queda limitat a 18 habitatges en el conjunt de les parcelles
definides en el plnol de zonificaci.
c) Tipus d'edificaci permesos:
Edificaci contnua en planta baixa amb o sense porxos i possibilitat de reculada de la
faana a la planta tipus.
L'alada mxima ser de 8 metres corresponents a planta baixa comercial i planta pis
d'habitatges.
d) Usos:
1. s principal : Residencial, en habitatge, en planta pis
2. Usos compatibles.
Sadmeten els segents :
-
Article 282.-
2. Superfcie mnima.
El pla especial de lantiga Unitat dactuaci 27 fixa un nombre dhabitatges i sostre per illa. El
projecte de reparcellaci determina exactament ledificabilitat i nombre dhabitatges que
sassigna a cada parcella. Als efectes operatius sestableix un mnim segregable de 400 m2,
sempre que compleixi un mnim de 15 metres de faana.
3. Ocupaci de ls principal.
Locupaci mxima ser del 35% per tots els conceptes per a s dhabitatge, admetent-se fins
al 55% per altres usos, sempre que en aquest segon cas, tota ledificaci es dediqui al mateix
s (altres usos admesos).
A partir de la consideraci de soterranis segons les ordenances generals, i essent que aquests
no tenen regulat laprofitament, es limita la seva ocupaci en planta al 55% de la superfcie neta
de la finca resultant, mantenint les separacions mnimes a qualsevol lmit de parcella.
Com a mnim el 20% de la parcella neta ser enjardinat, o lliure.
Es recomana disposar dun mnim dun arbre per cada 20 m2 de sl, que seran principalment
especies autctones. tamb es recomana disposar duna cisterna de recollida daiges pluvials
per al reg de les zones enjardinades.
4. Separacions.
Les separacions de ledificaci seran les segents:
A faana i vens:
Entre edificacions:
4 metres
5 metres
5. Alada reguladora.
Lalada reguladora mxima ser de 10,50 metres, equivalent a PB+2PP. En general samidar
des del centre geomtric de locupaci en planta de ledificaci, llevat de les illes C, D i E que
es regulen segons les regles dalineacions a vial. Lelement torre perms a la modelaci t uns
condicionants propis. (Veure apartat 11.1)
6. Agrupaci mxima dedificacions.
En el supsit dedificacions en filera aquestes agruparan un mxim de 6 habitatges. Per a la
tipologia de plurifamiliar amb jard shaur de desenvolupar en composici de blocs allats
seguin el nombre de blocs indicat en el plnol 4.2, modelaci indicativa del Pla Especial.
7. Elements sortints.
Qualsevol tipus de sortint: balc, terrassa, mirador, ..., excepte els rfecs, haur de guardar les
distncies reglamentries.
8. Condicions daprofitament (edificabilitat i nombre dhabitatges).
Seran les recollides al Quadre de la modificaci puntual del PE - UA 27.
Drets dedificabilitat, que tamb es troben al Plnol 4.1 aprofitaments.
ILLA A
Superfcie sl net
Sostre mxim edificable
Nombre mxim dhabitatges
ndex edificabilitat neta
Parmetres edificatoris
6.280 m
3.102 m
15 habitatges
0,4939 m/m
ILLA B
Superfcie sl net
Sostre mxim edificable
Nombre mxim dhabitatges
ndex edificabilitat neta
Parmetres edificatoris
15.975 m
9.012 m
44habitatges
0,5641 m/m
ILLA C
Superfcie sl net
Sostre mxim edificable
Nombre mxim dhabitatges
ndex edificabilitat neta
Parmetres edificatoris
8.246 m
4.690 m
24 habitatges
0,5687 m/m
ILLA D
Superfcie sl net
Sostre mxim edificable
Nombre mxim dhabitatges
ndex edificabilitat neta
Parmetres edificatoris
14.064 m
7.699 m
38 habitatges
0,5474 m/m
ILLA E
Superfcie sl net
Sostre mxim edificable
Nombre mxim dhabitatges
ndex edificabilitat neta
Parmetres edificatoris
8.259 m
4.578 m
23 habitatges
0,5543 m/m
Parmetres edificatoris
52.824 m
29.081 m
144 habitatges
0.5505 m/m
Hoteler.
Establiments del Grup 0 i 1.
Comercial
Educatiu
Sanitari assistencial
2
Ledifici - torre tindr una planta sensiblement quadrada de 125 m com a mxim,
estar situada al permetre de ledificaci base i estar maclat amb ell amb un
decalatge mnim d1,50 m en faana.
La seva alria mxima ser de, 13,00 metres, corresponent a PB+3PP, fins al
darrer forjat o arrancada de la coberta.
La coberta indicativament ser a quatre vessants amb un 30% de pendent i uns
rfecs de 60 centmetres, i en aquest cas el material teula rab. Sadmeten altres
tipus de coberta integrades amb ledifici base, evitant o minimitzant laparici de
badalots descala i ascensors per sobre dels glibs generals de ledifici
Els tancaments de la torre seran preferentment a base dobra vista de fbrica de
ma vermell, sadmeten tamb altres materials nobles seguin la composici i
materials de ledifici base.
Lalada mnima de paviment a paviment ser de 3,00 metres.
La volumetria i composici de ledifici annex a la torre ser lliure, els lmits marcats
sn indicatius de forma sensiblement rectangular.
Lalria mxima ser de 10,50 metres, corresponent a PB+2PP, essent lalada
mnima de paviment a paviment 3,15 metres.
12. Diversos.
El Projecte dUrbanitzaci estableix i disseny la tanca i/o mur de contenci exterior unitaris per
a tot lmbit de la UA. Per illes senceres els propietaris podran proposar un model alternatiu.
13. Altres parmetres dordenaci
Per a qualsevol altre parmetre no regulat especficament en aquest document seran
daplicaci subsidiria les determinacions de les normes daquest POUM.
CAPTOL 25.-
13
Pla director de les activitats industrials i turstiques del Camp de Tarragona: Aprovaci definitiva el 31 de juliol de 2003,
publicat al DOGC nmero 3973, de 23 de setembre de 2003.
-El Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques va dictar, en data 24 de gener de 2005, resoluci publicada al DOGC
nmero 4335 de 3 de mar de 2005, d'estimaci parcial de diversos recursos de reposici formulats contra lanterior
resoluci daprovaci definitiva, tot implicant la seva modificaci.
Posteriorment es va presentar un recurs contencis administratiu contra la resoluci del CPTOP que va estimar en part els
recursos de reposici interposats contra la resoluci del CPTOP que va aprovar definitivament el Pla director urbanstic de
les activitats industrials i turstiques del Camp de Tarragona: publicat al DOGC nmero 5461, de 9 de setembre de 2009.
3. Les separacions a lmits de parcella seran les que figuren en el quadre resum annex. Est
prohibit fer servir els espais de separaci entre edificacions dins de la mateixa parcella com a
dipsits de materials i abocadors de deixalles.
4. Sadmeten parets mitgeres entre parcelles confrontants, sempre que formin una unitat de
composici, el conjunt de la qual sigui de forma regular, que guardi la separaci de partions
generals assenyalades amb les altres parcelles immediates i que resolgui laccs de vehicles
pesants a cadascuna de les naus adossades al conjunt. A ms hauran de complir amb els
altres requisits daquestes normes.
5. Les alineacions dels fronts de faanes i les lnies mitgeres laterals, objecte de separacions,
es materialitzaran amb tanca tipus, excepte en els llocs d'accs a les indstries, que hauran de
cobrir-se amb portes practicables i alada mxima ser de 2 metres.
La dimensi mnima dels patis tancats de ventilaci que no donin a estatges ni locals de
treball (Zones de pas, magatzems....) no ser mai inferior a 4 metres i shaur de poder
inscriure un cercle el dimetre del qual disposi de com a mnim 2 metres.
La dimensi mnima dels patis tancats dilluminaci que donin a estatges i locals de
treball shaur de poder inscriure un cercle el dimetre del qual no ser mai inferior a
lalada de la ms alta de les edificacions que el limiten. En aquest ltim supsit no
computaran als efectes del volum edificable
Hoteler.
Comercial.
Oficina.
Restauraci.
Recreatiu musical.
Lleure.
Serveis.
Magatzem.
Estaci de servei.
Aparcament.
Dotacional i/o Sistema dEquipaments
2. s compatible per a les subzones terciries: En les zones terciries sadmet ls industrial
sempre que tingui una incidncia ambiental baixa, nivell 3 (Annex III) i sense incidncia
ambiental, nivell 4, de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenci i control ambiental i
sempre que no produeixi molsties a les activitats principals admeses. Igualment, la
composici esttica shaur defectuar amb materials nobles que no desentonin amb lentorn
on simplantin.
14
Pla director de les activitats industrials i turstiques del Camp de Tarragona: Aprovaci definitiva el 31 de juliol de 2003,
publicat al DOGC nmero 3973, de 23 de setembre de 2003.
-El Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques va dictar, en data 24 de gener de 2005, resoluci publicada al DOGC
nmero 4335 de 3 de mar de 2005, d'estimaci parcial de diversos recursos de reposici formulats contra lanterior
resoluci daprovaci definitiva, tot implicant la seva modificaci.
Posteriorment es va presentar un recurs contencis administratiu contra la resoluci del CPTOP que va estimar en part els
recursos de reposici interposats contra la resoluci del CPTOP que va aprovar definitivament el Pla director urbanstic de
les activitats industrials i turstiques del Camp de Tarragona: publicat al DOGC nmero 5461, de 9 de setembre de 2009.
Igualment, es podran tramitar plans de millora urbana que tinguin per objecte una transformaci
o reconversi integral del teixit urb. Lmbit daquests plans hauran dabastar illes complertes
o mbits que abastin aquell territori necessari per justificar la coherncia de lactuaci.
2.
Comercial.
Oficina.
Restauraci.
Recreatiu musical.
Lleure.
Serveis.
Magatzem.
Estaci de servei.
Aparcament.
Dotacional i/o equipaments, amb el lmit que no es podran implantar equipaments que
shagin dutilitzar per poblaci vulnerable com son: hospitals, escoles, residencies davis,
etc.
s compatible per a les subzones terciries: En les zones terciries sadmet ls industrial
sempre que tingui una incidncia ambiental baixa, nivell 3 (Annex III) i sense incidncia
ambiental, nivell 4, de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenci i control ambiental i
sempre que no produeixi molsties a les activitats principals admeses. Igualment, la
composici esttica shaur defectuar amb materials nobles que no desentonin amb
lentorn on simplantin.
b.
Queda prohibit usar els espais lliures indicats en el pargraf anterior com a dipsits de
materials, abocaments de deixalles o, en general, tot el que pugui deteriorar l'esttica
de la zona.
2. Construccions accessries.
Sn totes les necessries per a l'adequat funcionament de les indstries, tals com dipsits
elevats, torres de refrigeraci, xemeneies. La seva forma i volum sn lliures, sempre que
estiguin degudament justificats o responguin a un disseny adequat. La separacions a lmits
de parcelles ser la que sestableix en el quadre annex.
L'alada de xemeneies ser, com a mnim, H = 1,5 h, essent h) l'alada de l'edifici ve ms
alt.
3. Tanques .
En el supsit que la parcella shagi de tancar shaur dajustar a la regulaci de les tanques
segons la tipologia de lordenaci dedificaci allada.
4. En el cas que l'activitat o l'emmagatzematge, no requereixin duna nau prpiament dita, no
es podran ocupar els espais mnims que haurien de quedar lliures d'edificaci d'acord amb
aquestes Normes. Les zones destinades a aquestes activitats es delimitaran convenientment
amb elements que marquin la distinci sempre que es tracti de materials degudament envasats
i que es puguin estibar ordenadament. Quan es tracti de materials a la menuda, deixalles, etc.,
caldr construir unes sitges adients a l'activitat (murs, parets, etc.) de manera que impedeixin la
seva dispersi, pols, etc., i ocultin les vistes.
Els cementiris de vehicles, dipsits de deixalles i, en general, tota activitat que produeixi un
impacte de tipus negatiu se situaran amb proteccions de barreres verdes o elements de tanca
complementats amb vegetaci. Aix, en tots els supsits, les activitats visibles des de la via
pblica hauran de presentar un bon aspecte, i shauran de mantenir en les degudes condicions
de seguretat, salubritat i ornament.
s principal
Parcella mnima
Ocupaci
mxima
Separacions a
lmits de
parcella
Volum
mxim
m3/m2
Alada
Mxima en metres
Industrial
2.500 m2
sadmeten 5
activitats per
parcella mnima i
els seus mltiples
enters
60 %
5 metres
4,00
3
2
m /m
15 metres
Terciari
2.500 m2
60 %
5 metres
3,05
3
2
m /m
15 metres
60 %
Terciari
2.500 m
sadmeten 5
activitats per
parcella mnima i
els seus mltiples
enters
5 metres,
6 entre edificis
dins de la
mateixa
parcella
5,00
3
2
m /m
15 m naus.
22 m resta
(PB+4PP). Lliure en
parcelles de ms
de 15.000 m2
prvia aprovaci
dun PMU
Terciari
2.500 m
5 metres
3,00
3
2
m /m
15 metres
2.500 m
19a
Riuclar
19b
PP-08
Les
Gavarres
19c
PP-09
Mongons
En
soterranis: 5
metres a
lmits.
19d
SU PP-09
Carretera de
Reus, T-11
19e
Cala Tamarit
Terciari
Noms
sadmeten
els usos
principals
60 %
0,33
m/m
30 %
10 metres
2,00
3
2
m /m
12 metres
PB+2PP
s principal
Parcella mnima
Ocupaci
mxima
Separacions a
lmits de
parcella
Volum
mxim
m3/m2
Alada
Mxima
en
metres
19s
(1) Zona a lest de
leix del port i al sud
ferrocarril i
(2) zona entre vies
a loest de lautovia
de Salou
19t
Nord Ferrocarril
Sud PPU-13
Cimentera
Transformaci
ds PDAITCT
2.000 m
50 %
5 metres
4,00
3
2
m /m
15
metres
2.500 m
60 %
5 metres
4,00
3
2
m /m
15
metres
2.000 m
50 %
5 metres
4,00
3
2
m /m
15
metres
2.000 m
54 %
5 metres
60 %
5 metres
4,00
3
2
m /m
15
metres
Industrial
Transformaci
ds PDAITCT
Industrial
19u
(1) Zona entre
ferrocarril i CN-340,
a lest de lautovia
de Salou,
(2) zona daccs a
Tarragona entre
carreteres de
Valncia i Salou
(3) Zona del Tria.
19v
Ceratnia
Transformaci
ds PDAITCT
Terciari
Transformaci
ds PDAITCT
Terciari
4,30
3
2
m /m
15
metres
19x
Polgon Francol
19y
zona del PP-14
DAMM
Clau 19z
zona del PP-13
Carretera de
Valncia
Transformaci
ds PDAITCT
Terciari
2.500 m
Sadmeten 5
activitats per
parcella mnima i
els seus mltiples
enters
Transformaci
ds PDAITCT
Terciari
* A ms sadmet
ls hoteler
Transformaci
ds PDAITCT
900 m
60 %
5 metres
3,10
3
2
m /m
9 metres
900 m
60 %
5 metres
2,85
3
2
m /m
9 metres
Terciari
TTOL SIS.-
Desenvolupament residencial
Desenvolupament industrial
Desenvolupament terciari
Desenvolupament equipamental
3. Els lmits dels diferents mbits es concretaran en la redacci dels corresponents plans
parcials, tenint en compte les tolerncies necessries en tot alament topogrfic.
En tot cas, el sostre mxim i el nombre dhabitatges mxims dels sectors ser el resultant
daplicar els parmetres fonamentals sobre la superfcie de sl brut real de les finques
aportades.
4. Els sectors que incloguin un sistema hidrogrfic, hauran dassumir la crrega corresponent a
les obres hidruliques necessries dacord amb el que shagi acordat en cada cas amb
lAgncia Catalana dAigua competent en aquesta matria.
5. A fi que els nous barris sorgits dels sectors de sl urbanitzable siguin ms variats i menys
uniformes, els parmetres urbanstics es definiran amb una major flexibilitat respecte a les
tipologies i permetran lopci que el projecte dedificaci sigui per illes completes, amb lobjectiu
de generar barris menys homogenis.
TTOL SET.-
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
La protecci acurada dels espais inclosos en el Pla despais dinters natural (PEIN), la
Xarxa Natura 2000 i el Pla Director del Sistema Costaner15, aix com la garantia del
compliment dels requeriments de connectivitat biolgica dacord amb el que disposa al
respecte el Pla Territorial General de Catalunya, el Pla territorial parcial del Camp de
Tarragona i el que en un futur disposi altres planejaments que puguin entrar en vigor.
k)
La preservaci daltres espais i elements rurals que han estat protegits a lempara de
les legislacions mediambientals i de protecci del patrimoni cultural i la protecci
especfica daltres indrets de valor especialment rellevant.
l)
2. Lordenaci establerta per aquest POUM cal entendre-la sense perjudici dall que
estableixen les disposicions sectorials a que fa referncia el pargraf e) del punt anterior i les
relatives a la protecci dels dominis pblics martim, terrestre i hidrulic, en aquells aspectes
que impliquin restriccions ms elevades en les condicions dedificaci, s i aprofitament dels
terrenys.
3. Com a norma general, i dacord amb el que disposa la legislaci sobre sl, respecte als
terrenys inclosos en sl no urbanitzable hi ha un deure de conservaci el que suposa mantenir
els terrenys i la seva massa vegetal en condicions devitar riscos derosi, incendi, inundaci,
per a la seguretat o salut pbliques, dany o perjudici a tercers o a linters general, incls
lambiental; prevenir la contaminaci del sl, laigua o laire i les immissions contaminants
indegudes en altres bns i, en el seu cas, recuperar-les delles; i mantenir lestabliment i
funcionament dels serveis derivats dels usos i les activitats que es desenvolupin en el sl.
4. En qualsevol cas, dacord amb el que disposa larticle 47.9 del Text Refs de la Llei, el sl
no urbanitzable no pot sser dedicat a usos que, atenent els valors que el POUM protegeix o
preserva i les finalitats que persegueix, en transformin la destinaci o la naturalesa o b
lesionin o impedeixin la realitzaci dels dits valors i lassoliment de les dites finalitats.
15
Pla director urbanstic del sistema costaner (PDUSC): Aprovaci definitiva el 25 de maig de 2005, publicat al DOGC nmero
4407, de 16 de juny de 2005
Es van presentar diversos recursos de reposici formulats contra la resoluci del Conseller d'aprovaci definitiva, abans esmentada.
Aquestes resolucions d'estimaci parcial, van ser dictades pel Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques, en dates 9 de juny
i 15 de setembre de 2006, i publicades als DOGC nmero 4761 i 4759, de dates 15 i 13 de novembre de2006 respectivament
Pla director urbanstic del sistema costaner (PDUSC II): Aprovaci definitiva el 16 de desembre de 2005, publicat al DOGC nmero
4575, de 17 de febrer de 2006.
Es van presentar dos recursos de reposici formulats contra la resoluci del Conseller d'aprovaci definitiva, abans esmentada, que
es van resoldre mitjanant resolucions d'estimaci parcial, tot implicant la seva modificaci, i dictades pel Conseller de Poltica
Territorial i Obres Pbliques, en dates 15 de mar i 19 dabril de 2007, i publicades als DOGC nmero 4867 i 4880, de dates 23
dabril i 10 de maig de 2007 respectivament.
Modificaci puntual del PDUSC per a la correcci derrades materials detectades, aprovada definitivament mitjanant resoluci
dictada en data 21 de mar de 2007, pel Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques. Es va publicar al DOGC nmero 4881
de data 11 de maig de 2007.
per la seva posici ha de veure regulats els seus usos per garantir el compliment dels
objectius del pla.
C-3 Es caracteritza per estar fora de la franja de 500 m per dins de lmbit dinfluncia
de lespai costaner, protegible com a garantia pel compliment dels objectius del pla.
Tots ells sn sls costaners que interessen preservar de la transformaci urbanstica per
impedir la consolidaci de barreres urbanes entre espais interiors i la costa, protegir els
valors dels espais costaners i millorar la qualitat de vida per la seva funci dinterrelaci
entre societat i natura.
b) Sl de protecci especial ordinari (Clau EO)
Sn els sls de protecci especial que no formen part de les subcategories anteriors.
2. Sl de protecci territorial:
Comprn els terrenys que no s imprescindible que formin part de la xarxa de sl de protecci
especial, per que tenen valors, o existeixen condicionants o circumstncies que motiven una
regulaci restrictiva de la seva possible transformaci.
Dins del sl de protecci territorial sestableixen dues subcategories:
a) Sl dinters agrari i/o paisatgstic (Clau AP)
Comprn els sls dactivitat productiva agrria de significaci territorial, i que alhora sn
terrenys que aporten paisatges valuosos o identitaris de lmbit territorial i tamb aquells
que, per estar molt poc contaminats per ledificaci, conv mantenir com espais no
urbanitzats estructuradors de lordenaci del territori.
b) Sls de preservaci de corredors dinfraestructures (Clau CI).
Comprn els sls que, per ra de la seva situaci al llarg de determinades infraestructures o
en corredors geogrfics de pas que podrien quedar estrangulats per lespai construt, han de
quedar exclosos de transformacions urbanstiques amb la finalitat de no dificultar futures
propostes de millora de la mobilitat territorial o de dotaci dinfraestructures en general.
Alhora, aquest sl acompleix una funci paisatgstica prou important, garantint unes visuals
mplies i un entorn endreat de les infraestructures, que sn un dels principals miradors
actuals del paisatge
3. Sl de protecci preventiva (Clau P)
Comprn la resta de terrenys classificats com a no urbanitzables en el POUM diferents als
considerats de protecci especial o de protecci territorial.
Dins del sl de protecci de protecci preventiva no sestableixen subcategories.
4. Anella Verda (AV)
Amb lobjectiu de preservar, restaurar i potenciar la connectivitat ecolgica del territori es
defineix la categoria dAnella Verda.
No sestableixen condicions dordenaci especfiques per a la categoria. La forma de gesti
especifica daquests sls es regula al captol 11 daquest ttol de les normes urbanstiques.
dordenaci fixats per larticle 32 del text Refs de la Llei durbanisme i, si s el cas, als
establerts per aquestes Normes urbanstiques en les zones de sl no urbanitzable que els
envolten.
b)
Shaur delaborar un Pla especial urbanstic per a lmbit de la platja llarga, d'acord
amb el contingut de la memria ambiental.
Aquest pla estar sotms a avaluaci ambiental, i entre els objectius shaur de tenir en
compte la recuperaci de la platja com a espai natural i la connectivitat entre lespai
natural de la Punta de la Mra, a l'est, i de la Punta del Morrot i de la Punta de la
Savinosa, a loest.
No obstant lanterior, i atenent als diferents tipus de regim de sl que afecten lmbit, es
podran tramitar plans especials dabast ms limitat sempre que es justifiqui la
coherncia territorial i urbanstica de la delimitaci.
Si la finca est vinculada a una edificaci i es considera indivisible per aplicaci de les
normes sobre superfcies mnimes de terrenys vinculades a les construccions en el sl
no urbanitzable.
b)
Si la finca no disposa daccs directe a les carreteres, vies rurals, camins, pistes
forestals o daltres vials de domini pblic i les establertes en els parmetres del sl no
urbanitzable.
c)
3. Aquells plans i projectes que dacord amb les legislacions mediambientals shan de sotmetre
al procediment davaluaci dimpacte ambiental, han dincorporar com a documents diferenciats
lInforme de sostenibilitat Ambiental i la Memria ambiental amb els continguts fixats per les
disposicions esmentades. Les resolucions municipals corresponents integraran els continguts
de les resolucions formulades pels rgans mediambientals competents.
xarxa pblica de clavegueram, la sollicitud de llicncia exigir la justificaci del tractament que
shagi de donar a aquests abocaments per evitar la contaminaci de les aiges superficials o
subterrnies.
3. Per obtenir llicncia urbanstica per a noves edificacions o reformes no connectades a la
xarxa pblica dabastament daigua shaur de justificar degudament en la sollicitud de llicncia
lexistncia duna dotaci daigua suficient que no provoqui repercussions negatives sobre el
sistema hidrolgic i sobre els altres aprofitaments existents.
1. Tot assumint el fet de la inevitable evoluci del paisatge, el Pla adopta el criteri de preservar
els seus valors i gestionar la seva transformaci davant dels riscos de la seva progressiva
banalitzaci.
2. Sense perjudici de les condicions especfiques de les operacions dinters estratgic general
expressament aprovades per la Generalitat de Catalunya, els projectes de transformaci del
territori rural han de prendre en consideraci les qestions segents:
a)
b)
c)
d)
No es permet cap acci a lentorn de les fonts que impliqui la seva desaparici o
variaci del lloc tradicional daflorament. A lentorn daquests punts sestableix una
protecci de 50 m de radi, dins el sl no urbanitzable, en el qual no es permetr cap
tipus dedificaci, desmunt o moviment de terres que representi variacions
morfolgiques o paisatgstiques i que alteri les actuals condicions de la natura. Prvia
autoritzaci municipal, es permetr potenciar el seu valor paisatgstic, amb plantacions
despcies autctones i petites obres dadequaci i ornat, tot respectant la vegetaci
existent.
e)
f)
Harmonitzaci:
b)
Mimesi / ocultaci:
Monumentalitzaci:
Excepcionalment es pot optar per lestratgia de monumentalitzaci, que pot ser indicada
per a determinades construccions en qu la seva imatge hagi de passar a ser un component
principal del paisatge.
2. Seran daplicaci les directrius contingudes en el document dobjectius de qualitat
paisatgstica i la informaci paisatgstica del Catleg de paisatge del Camp de Tarragona
necessria per als processos davaluaci ambiental de plans i programes, per als estudis
dimpacte ambiental,i per als estudis dimpacte i dintegraci paisatgstica.
Tamb ho sn les segents condicions:
a)
Implantaci:
Perfil territorial:
Shan de preservar les lnies del relleu que defineixen els perfils panormics i sha devitar la
localitzaci dactivitats sobre els punts prominents, els careners i les cotes ms altes del
territori, on la projecci de la silueta de ledificaci en la lnia dhoritz modifiqui el perfil
natural perceptible del paisatge.
c)
Proporci:
Les implantacions han de ser proporcionades a la dimensi i escala del paisatge, de manera
que sevitin o es fraccionin aquelles que per la seva grandria constitueixen una presncia
imprpia i desproporcionada.
d)
Pendent:
Sha devitar ocupar els terrenys amb major pendent. Quan siguin necessaris anivellaments,
sha de procurar evitar laparici de murs de contenci de terres, i shan de salvar els
desnivells amb desmunts o talussos amb pendents que permetin la revegetaci. Per tal de
minimitzar limpacte visual, les edificacions shan desglaonar o descompondre en diversos
elements simples articulats evitant la creaci de grans plataformes horitzontals que acumulin
en els seus extrems importants diferncies de cota entre el terreny natural i el modificat.
e)
Parcella:
La correcta inserci en el medi rural de qualsevol implantaci requereix que aquesta ocupi la
mnima part possible de la parcella, i que la resta mantingui el carcter despai rural no
artificialitzat que ha dactuar de coix amb lentorn no transformat, tot i que sadmeten les
actuacions necessries per donar un correcte tractament als lmits de la implantaci.
f)
Distncies:
Les edificacions shan de separar com a mnim 100 metres de les lleres dels rius, rieres,
barrancs, torrents, squies, canals i recs. Aix mateix, i sense perjudici de la normativa
daplicaci en cada cas, shan de separar dels marges de les infraestructures lineals de
comunicaci, un mnim de 50 metres de les vies locals, 100 de les generals i 150 de les
autopistes, autovies i vies convencionals amb doble calada. La distncia de separaci a
vies frries s de 100 metres. Aquestes distncies que es consideren com els mnims
desitjables es poden disminuir justificadament en aquells casos dedificacions agrries o
dinters pblic de necessria ubicaci en una parcella, en qu la configuraci del territori
les faci inabastables i, en aquells altres en qu les edificacions vagin lligades funcionalment
als elements respecte dels quals han de guardar separaci.
g)
Faanes i cobertes:
s obligatori el tractament com a faana de tots els paraments exteriors de les edificacions
sigui quina sigui la seva finalitat i com a materials dacabament noms shan dutilitzar
aquells sistemes constructius, acabats, colors i textures que harmonitzin amb el carcter del
paisatge, tot garantint ladequada integraci a les condicions naturals de lentorn i al seu
cromatisme i no introdueixin contrastos estranys que desvaloritzin la seva imatge dominant.
h)
Vegetaci:
Sha dutilitzar vegetaci, i en concret arbrat, a base despcies i plantacions prpies del lloc
per facilitar la integraci paisatgstica de ledificaci.
Qualsevol tipus dobra no motivar la destrucci de larbrat existent.
Els arbres que no sigui possible conservar en la seva posici original, es replantaran dins el
termini mxim dun any. En la sollicitud de llicncia municipal hi constar el seu nombre, el
procs i localitzaci de la replantaci.
3. Les edificacions que pel seu carcter optin per lestratgia de monumentalitzaci no estaran
subjectes a les limitacions assenyalades en lapartat 2 del present article, sense perjudici de
lobservana de les distncies i servituds i daltres condicions establertes amb criteris
funcionals, de seguretat i ecolgics. Lautoritzaci daquestes edificacions requereix un informe
dimpacte i integraci paisatgstica dacord amb el que sespecifica en larticle segent. En
defecte de valoracions de major rang, lapreciaci que ledificaci segueix una estratgia
dintegraci per monumentalitzaci la far qui hagi de donar la llicncia.
4. Aquelles edificacions autoritzables dacord a larticle 47 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3
dagost, pel qual saprova el Text refs de la Llei durbanisme, que per motius funcionals
inevitables hagin de situar-se en una ubicaci en la qual, pels seus requeriments de forma, no
pugui complir algunes de les condicions establertes, han dutilitzar els mitjans adequats, en
especial larbrat i les barreres visuals vegetals, per a assolir un grau dintegraci acceptable en
el paisatge.
b)
c)
Edificacions situades en la franja perimetral dels nuclis urbans que hagin de tenir una
presncia important en la imatge exterior daquests.
d)
e)
16
Pla director urbanstic del sistema costaner (PDUSC): Aprovaci definitiva el 25 de maig de 2005, publicat al DOGC nmero
4407, de 16 de juny de 2005
Es van presentar diversos recursos de reposici formulats contra la resoluci del Conseller d'aprovaci definitiva, abans esmentada.
Aquestes resolucions d'estimaci parcial, van ser dictades pel Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques, en dates 9 de juny
i 15 de setembre de 2006, i publicades als DOGC nmero 4761 i 4759, de dates 15 i 13 de novembre de 2006 respectivament
Pla director urbanstic del sistema costaner (PDUSC II): Aprovaci definitiva el 16 de desembre de 2005, publicat al DOGC nmero
4575, de 17 de febrer de 2006.
Es van presentar dos recursos de reposici formulats contra la resoluci del Conseller d'aprovaci definitiva, abans esmentada, que
es van resoldre mitjanant resolucions d'estimaci parcial, tot implicant la seva modificaci, i dictades pel Conseller de Poltica
Territorial i Obres Pbliques, en dates 15 de mar i 19 dabril de 2007, i publicades als DOGC nmero 4867 i 4880, de dates 23
dabril i 10 de maig de 2007 respectivament.
Modificaci puntual del PDUSC per a la correcci derrades materials detectades, aprovada definitivament mitjanant resoluci
dictada en data 21 de mar de 2007, pel Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques. Es va publicar al DOGC nmero 4881
de data 11 de maig de 2007.
b)
c)
d)
e)
f)
g)
Qualsevol altra actuaci que afecti restes arqueolgiques dinters declarat, aqfers
classificats, zones vulnerables o zones sensibles declarades de conformitat amb la
legislaci vigent, jaciments paleontolgics o punts geolgics dinters.
5. Linforme dimpacte i integraci paisatgstica ser tamb preceptiu en els supsits segents:
a)
Canvis de paisatge rural motivats per concentracions parcellries que afectin un mbit
de ms de 100 ha.
b)
c)
Totes les construccions visibles que se situn en les proximitats dels penya-segats, de
les riberes fluvials, martimes i de les lmines daigua de llacs o embassaments.
d)
e)
f)
g)
Els plans especials urbanstics amb finalitat de protecci i ordenaci del paisatge que
comprenguin lmbit duna o ms unitats de paisatge podran assenyalar justificadament
supsits concrets en els quals calgui linforme dimpacte i integraci paisatgstica.
Article 334.-
b)
c)
d)
articles 53 i 54 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 dagost, pel qual saprova el Text refs de la
Llei durbanisme.
8. Els usos i construccions admesos en sl no urbanitzable simplantaran preferentment en les
subzones corresponents a sl de protecci preventiva, davant de la del la resta de sls
qualificats en aquest POUM.
Per a la implantaci dusos i construccions en la resta de les diferents subzones del sl no
urbanitzable, shaur dindicar justificadament la ra per la qual no es possible la seva ubicaci
en sls dinferior grau de protecci.
9. La ubicaci dexplotacions ramaderes es sotmetr a les disposicions legals vigents en cada
moment. A ttol informatiu i, al moment daprovaci del POUM, entre daltres shan de respectar
les segents:
Explotacions avcoles:
Explotacions cuncoles:
Explotacions bovines:
Explotacions apcoles:
Explotacions porcines:
Article 336.- Condicions generals de les edificacions.1. Excepte en el cas dedificacions destinades a usos agrcoles diferents als de la criana
danimals, per poder ser edificades, les finques hauran de gaudir duna superfcie igual o
superior a 5 Hectrees. En el cas de finques forestals, la seva superfcie mnima ser de 25
Hectrees.
2. En el cas de finques edificades, la part de la finca vinculada a ledificaci quedar inscrita en
el Registre de la propietat com a indivisible.
3. Els usos i activitats admesos al sl no urbanitzable shan dimplantar prioritriament en
edificacions preexistents. Noms sadmetr lobra nova en cas que es justifiqui la inviabilitat
tcnica i econmica de la rehabilitaci duna edificaci preexistent. En aquest cas la llicncia
aportar comproms denderroc de ledificaci antiga que substitueixi.
4. Les actuacions que tinguin per objecte la construcci dedificacions, o adicions que, en
conjunt conformi un sostre igual o superior a 1.000 m, requeriran de la tramitaci dun pla
especial en el qual es tindr en compte la integraci paisatgstica tant dels volums de nova
creaci com aquells preexistents. Es procurar que els materials, els acabats, el cromatisme i
la composici volumtrica tinguin en compte lentorn en qu sinscriuen. Quan sigui necessari
es realitzaran noves plantacions vegetals que ajudin a integrar els volums construts en el seu
entorn. En tot cas es tindr en compte all que sespecifica en els articles segents daquest
Captol.
5. Les noves edificacions es situaran en zones del terreny amb pendent inferior al 20%.
6. Es prohibeix la construcci de pous negres, mines filtrants, etc. aix com el desgus d'aiges
fecals sense depuraci prvia. Els projectes tcnics contindran plnols i memries explicatives,
amb especificaci del punt de destinaci i canalitzaci, aix com els detalls constructius i
materials emprats a l'obra.
7. Amb excepci de les rees habilitades als cmpings, es prohibeix la installaci de
bungalows, caravanes, autocaravanes, mbil homes o similars.
8. La construcci de qualsevol estructura de gran alada (antenes, grues, torres de guaita,
aerogeneradors amb inclusi de la longitud de les seves pales, lnies de transport denergia
elctrica, infraestructures de comunicacions, etc.) evitar vulnerar les servituds aeronutiques
establertes al captol 9 que regula el sistema aeroportuari.
Article 337.-
Shaur de donar compliment a les condicions generals que regulen les edificacions en sl no
urbanitzable, i les previstes a larticle 47 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual saprova
el Reglament de la Llei durbanisme de Catalunya.
Article 338.-
b)
c)
d)
e)
Lalria reguladora mxima ser de 4,50 m fins al carener (PB). Sadmeten les
installacions tcniques que justificadament requereixin una major alada sempre que
no alterin la fisonomia del paisatge.
f)
g)
h)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
Article 339.-
Article 340.-
5. Les rees dacampada hauran de donar compliment a larticle 8 del Decret 64/1995 de 7
mar, de mesures de prevenci dincendis forestals.
Article 341.-
Article 342.-
Shaur de donar compliment a les condicions generals que regulen les edificacions en sl no
urbanitzable i les previstes als articles 53 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual saprova
el Reglament de la Llei durbanisme de Catalunya. Les llicncies estaran sotmeses a les
condicions i procediment assenyalats per aquesta normativa per a les actuacions dinters
pblic.
Dacord al que preveu larticle 50.2 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 dagost, pel qual
saprova el Text refs de la Llei durbanisme, aquest POUM identifica en un catleg
especfic les masies i cases rurals existents en el sl no urbanitzable que requereixen un
tractament especfic de conservaci i millora, pel seu valor i inters arquitectnic, histric,
paisatgstic o social.
2.
Es podr autoritzar, amb els requisits fixats per aquest Pla, reconstruir i rehabilitar les
masies i cases rurals que calgui preservar i recuperar per raons arquitectniques,
histriques o paisatgstiques, i que hagin estat incloses en el catleg de masies i cases
rurals amb vista a destinar-les a habitatge familiar, a establiment hoteler (excepte hotel
apartament), establiment de turisme rural, activitats deducaci en el lleure i restauraci.
3.
El catleg de masies i cases rurals defineix i concreta quan, on, com i en quina quantia,
s'admet l'ampliaci en funci de l's assignat. Tamb determina el trmit i/o instrument
necessari per a la seva avaluaci.
Sempre cal aportar el projecte concret i en els casos en qu la superfcie superi els 1.000
m, es tramitar un pla especial urbanstic per concretar-ho.
Si la masia es destina a habitatge permanent excepcionalment, s'admet l'ampliaci del
volum fins a assolir les condicions mnimes d'habitabilitat.
En conseqncia, l'ampliaci ha d'estar convenientment justificada i ha de respondre a la
necessitat de:
a)
b)
4.
Els criteris i el grau dintervenci en ledificaci i el seu entorn, els accessos i serveis, aix
com els usos especficament admesos es defineixen de manera particularitzada per a cada
masia en el catleg de masies daquest Pla.
5.
Per modificar les previsions del catleg es far mitjanant l'aprovaci d'una modificaci
puntual del POUM del catleg de masies i cases rurals.
6.
7.
Els projectes dactuaci sobre les edificacions catalogades han dsser sotmesos a
informaci pblica per lAjuntament, per un termini de vint dies, i a linforme de la Comissi
Territorial dUrbanisme de Tarragona, que sha demetre en el termini de dos mesos. La
llicncia corresponent noms es pot atorgar si aquest ltim informe s favorable. Saplicar
el previst als articles 50 i 58 del text refs de la Llei dUrbanisme.
Article 344.-
Per a lautoritzaci dusos, edificacions aix com les seves ampliacions i, infraestructures, cal
justificar que no afecten de forma substancial els valors del sl de protecci especial on
subiquen. Lestudi haur de considerar les segents variables, amb especial atenci a les
relacionades amb els valors a protegir i el possible impacte de lactivitat:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g) Connectivitat territorial
h) Gesti dels residus
i) Accessibilitat i necessitat de serveis
j) Increment de la freqentaci
k) Patrimoni cultural i histric
l) Patrimoni geolgic
m) Zones humides
n) Paisatge
o) Qualitat atmosfrica
p) Millora esperada de lespai protegit
q) Valor productiu agrari
En tot cas, la seva superfcie i locupaci del sl seran aspectes determinants per a la valoraci
dels efectes de les edificacions o infraestructures en lentorn territorial.
Article 345.-
1. Les edificacions i installacions legalment implantades, que sajustin als supsits dusos
permesos en sl no urbanitzable al POUM i, a la legislaci urbanstica, poden mantenir-se i
ampliar-se dacord a larticle 56 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual saprova el
Reglament de la Llei durbanisme de Catalunya, amb les limitacions que introdueix aquest
article.
2. Les edificacions i installacions autoritzades dacord a la legislaci anterior a la Llei 2/2002,
de 14 de mar, durbanisme, que no sajustin als supsits dusos permesos pel Decret
Legislatiu 1/2010, de 3 dagost, pel qual saprova el Text refs de la Llei durbanisme, i que, per
tant, actualment no serien autoritzables, es podran mantenir, per noms es podran autoritzar
ampliacions en els termes previstos per la legislaci urbanstica vigent si el planejament
urbanstic municipal aprovat definitivament abans de lentrada en vigor de la Llei 2/2002 ho
preveu expressament.
En tot cas, caldr que les obres dampliaci siguin imprescindibles per al manteniment de
lactivitat per a la qual es va construir ledificaci o es va implantar la installaci objecte
dampliaci i que aquesta es trobi en plena utilitzaci.
En el cas de sl de protecci especial i territorial, les ampliacions possibles no poden superar el
percentatge previst pel POUM i com a mxim el 50% de la superfcie construda i del volum
edificat que hi havia en la data dentrada en vigor de la Llei 2/2002.
Lestabliment daquest lmit mxim no comporta cap nova opci dampliaci en aquells casos
en qu aquesta ja shagi realitzat i hagi exhaurit les possibilitats assenyalades pel POUM.
3. No sadmeten les ampliacions dedificacions o installacions ni la intensificaci o substituci
de les activitats per a les quals hagi prescrit lacci de reposici llevat que, dacord amb la
legislaci urbanstica, fos possible la seva legalitzaci i aquesta es dugus a terme.
4. Amb lobjectiu de recuperar la integritat formal del territori rural, lAjuntament ordenar el
desmuntatge o enderroc daquelles construccions no incloses en el catleg de masies i cases
rurals destinades a activitats subjectes a intervenci ambiental quan aquestes cessin
definitivament i les edificacions o installacions no estiguin legalitzades o es trobin en estat
runs. Sentn que una activitat ha cessat definitivament quan sen constati de manera notria
la inactivitat continuada al llarg de dos anys consecutius.
No sn objecte daquestes determinacions aquelles edificacions i installacions que per les seva
tipologia, construcci i el seu valor didentitat de les masies, corrals, barraques de pastor o de
vinya, molins i daltres cal considerar que formen part de la imatge del territori rural que es vol
preservar o recuperar.
5. En el cas concret de les activitats extractives preexistents, aquestes podran continuar
dacord amb les condicions fixades a les llicncies municipals corresponents i pels programes
de restauraci establerts dacord amb la Llei 12/1981, de 24 de desembre. No sadmetran
noves installacions extractives.
No sadmetr lampliaci de les existents llevat que es tramiti un pla especial urbanstic que
justifiqui la seva necessitat i/o idonetat i que a ms no comporti un impacte paisatgstic
inadequat i sempre que es garanteixi la seva posterior restituci.
Article 346.-
Article 347.-
Per latorgament de la llicncia preceptiva a qu obliga larticle 187 del Decret Legislatiu
1/2010, de 3 dagost, pel qual saprova el Text refs de la Llei durbanisme, a ms de les
condicions que sestableixen a les directrius de paisatge derivades de laprovaci del Catleg
de paisatge del Camp de Tarragona , shan de complir les segents:
1. Shauran de situar a una distncia mnima de protecci de 3m de laresta exterior del cam o
4m de leix.
2. La construcci de tanques sha de limitar a aquells casos en qu siguin imprescindibles en
funci de ls i les circumstncies del lloc. s desitjable, quan sigui funcionalment possible, la
utilitzaci daltres sistemes dassenyalament del lmit de la propietat o de lmbit de lactivitat.
3. En cas de ser imprescindible el tancament duna finca, per motiu de garantir leficcia del
servei dextinci dincendis, noms ser possible tancar el 80% de la seva superfcie.
Temporalment i mentre no sextingeixin les causes que ho motiven, s'exceptuen del
compliment d'aquest apartat, i per tant, poden realitzar el tancament provisional del 100% de la
finca, aquelles explotacions agrries que per motius justificats de seguretat hagin de garantir la
impossibilitat d'accs (ex: amb la finalitat d'evitar l'accs i limitar possibles fonts de contagi
entre explotacions ramaderes).
4. No sadmeten tanques dobra, llevat dels murs de pedra seca dalada no superior a 50 cm,
els quals s'han de construir amb materials propis de la regi i emprant les tcniques
constructives locals.
Per motius de seguretat, sexceptua del compliment de la condici anterior, el tancament amb
murs al voltant dedificacions en aquelles finques on, per motius de seguretat calgui garantir la
impossibilitat daccs o de vistes i no existeixin altres frmules de tancament que puguin
1. Definici:
Constitueix el sl agrcola permanent els terrenys dinters agrcola del municipi, tant els de la
conca del Francol, com els del Gai i de les conques dels torrents. Existeixen explotacions
agrcoles, on coexisteix el sec amb el regadiu, que condicionen lordenaci del POUM.
El sl de protecci preventiva comprn la resta de terrenys classificats com a no urbanitzables
en el POUM diferents als considerats de protecci especial o de protecci territorial.
2. Usos i activitats admesos:
a)
Agrcola i ramader.
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
3. Altres condicions:
a)
b)
En ells noms sadmeten construccions ds collectiu per guardar eines del camp. No es
podran obrir camins daccs, llevat dels propis dels vianants.
Article 349.-
1. Definici:
Constitueix el sl rstic protegit els terrenys que tenen una significaci estratgica en ordre a la
protecci de sl d'inters agrari o de bns naturals o culturals i compleixen una funci de
separaci respecte de qualsevol classe d'implantaci urbana.
El sl de protecci preventiva comprn la resta de terrenys classificats com a no urbanitzables
en el POUM diferents als considerats de protecci especial o de protecci territorial.
2. Usos i activitats admesos:
Els mateixos que els corresponents a la clau 31-P assenyalats a larticle 348
3. Condicions dedificaci:
Per poder ser edificades, les finques destinades a usos no agrcoles, hauran de gaudir duna
superfcie igual o superior a 7 Ha.
Article 350.-
Article 351.-
1. Definici:
Constitueix el sl forestal els considerats terrenys forestals dacord amb larticle 2 de la Llei
6/1988, de 30 de mar, forestal de Catalunya, amb presncia majoritria de masses arbries.
El sl de protecci preventiva comprn la resta de terrenys classificats com a no urbanitzables
en el POUM diferents als considerats de protecci especial o de protecci territorial.
2. Usos i activitats admesos:
a)
Forestal.
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
Els segents equipaments dinters pblic que shan demplaar en el medi rural:
Els equipaments esportius, culturals, deducaci en el lleure i desbarjo a laire lliure,
amb les obres i installacions mnimes i imprescindibles per a ls de qu es tracti.
i)
j)
de
preservaci
de
corredors
1. Definici:
Constitueix el sl rstic els terrenys no urbanitzables que no tenen un valor agrcola especfic ni
juguen un paper separador en el territori.
El sl de preservaci de corredors dinfraestructures comprn els sls que, per ra de la seva
situaci al llarg de determinades infraestructures o en corredors geogrfics de pas que podrien
quedar estrangulats per lespai construt, han de quedar exclosos de transformacions
urbanstiques amb la finalitat de no dificultar futures propostes de millora de la mobilitat
territorial o de dotaci dinfraestructures en general. Alhora, aquest sl acompleix una funci
paisatgstica prou important, garantint unes visuals mplies i un entorn endreat de les
infraestructures, que sn un dels principals miradors actuals del paisatge
2. Usos i activitats admesos:
a)
b)
c)
d)
Turisme rural i restauraci, en masies i cases rurals incloses en el catleg. No sadmet les
ampliacions de les edificacions existents.
e)
f)
g)
1. Definici:
Comprn sls agrcoles que pels seus valors naturals i de connectivitat ecolgica o per la seva
localitzaci en el territori, el Pla considera que s adequat per formar part duna xarxa
permanent i continua despais oberts.
El sl de protecci especial ordinari s aquell sl de protecci especial que no forma part de la
resta de subcategories de sl de protecci especial.
La subzona de sl no urbanitzable del sistema costaner amb la categoria 3, clau 31-C3 es
regir per la mateixes determinacions normatives que la clau 31-EO
2. Usos i activitats admesos:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
3. Sadmeten els segents usos, edificacions i les seves ampliacions, sempre que sanalitzin
els efectes de ledificaci sobre lentorn territorial i es justifiqui la seva compatibilitat amb la
preservaci dels valors que motiven la protecci especial. dins un captol que sha
dincorporar al preceptiu Estudi dImpacte i de Integraci Paisatgstica:
a)
b)
Els segents equipaments dinters pblic que shan demplaar en el medi rural,
sempre que no existeixin alternatives demplaament raonables en altre tipus de sl
dinferior protecci:
- Els equipaments esportius, culturals, deducaci en el lleure i desbarjo a laire lliure,
amb les obres i installacions mnimes i imprescindibles per a ls de qu es tracti.
c)
Sadmeten els segents elements dinfraestructures sempre que adoptin solucions que
minimitzin els desmunts i terraplens, evitin interferir els connectors ecolgics, corredors
hidrogrfics, i els elements singulars del patrimoni natural (hbitats dinters, zones
humides i espais dinters geolgic i cultural). Si safecta sl amb usos agraris, cal
minimitzar limpacte sobre les explotacions agrries i les seves infraestructures:
-
d)
e)
Article 354.-
(clau
1. Definici:
Constitueix el sl rstic protegit els terrenys que tenen una significaci estratgica en ordre a la
protecci de sl d'inters agrari o de bns naturals o culturals i compleixen una funci de
separaci respecte de qualsevol classe d'implantaci urbana.
El sl de protecci especial ordinari s aquell sl de protecci especial que no forma part de la
resta de subcategories de sl de protecci especial.
2. Usos i activitats admesos:
Els mateixos que els corresponents a la clau 31-EO assenyalats a larticle 353
3. Per poder ser edificades, les finques destinades a usos no agrcoles, hauran de gaudir duna
superfcie igual o superior a 7 Hectrees.
Article 355.-
1. Definici:
Constitueix el sl rstic els terrenys no urbanitzables que no tenen un valor agrcola especfic ni
juguen un paper separador en el territori.
El sl de protecci especial ordinari s aquell sl de protecci especial que no forma part de la
resta de subcategories de sl de protecci especial.
La subzona de sl no urbanitzable del sistema costaner amb la categoria 3, clau 33-C3 es
regir per les mateixes determinacions normatives que la clau 33-EO.
2. Usos i activitats admesos:
Els mateixos que els corresponents a la clau 31-EO assenyalats a larticle 353.
Article 356.-
1. Definici:
Constitueix el sl forestal els considerats terrenys forestals dacord amb larticle 2 de la Llei
6/1988, de 30 de mar, forestal de Catalunya, amb presncia majoritria de masses arbries.
El sl de protecci especial ordinari s aquell sl de protecci especial que no forma part de la
resta de subcategories de sl de protecci especial.
La subzona de sl no urbanitzable del sistema costaner amb la categoria 3, clau 34-C3 es
regir per les mateixes determinacions normatives que la clau 34-EO.
2.
Forestal.
b)
c)
d)
e)
rodat i els serveis no poden causar impacte paisatgstic. No s'acceptar l's si l'estat
que presenta l'edificaci s de runa.
f)
g)
h)
Els segents equipaments dinters pblic que shan demplaar en el medi rural,
sempre que no existeixin alternatives demplaament raonables en altre tipus de sl
dinferior protecci: Els equipaments esportius, culturals, deducaci en el lleure i
desbarjo a laire lliure, amb les obres i installacions mnimes i imprescindibles per a
ls de qu es tracti.
i)
1. Definici:
Comprn sls agrcoles que pels seus valors naturals i de connectivitat ecolgica o per la seva
localitzaci en el territori, el Pla considera que s adequat per formar part duna xarxa
permanent i continua despais oberts.
El sl no urbanitzable costaner 1 (C-1) es caracteritza pel seu valor intrnsec i per la seva
capacitat de connector entre els mbits litoral i interior (terra endins) o altres valors dignes de
protecci.
2. Usos i activitats admesos:
a)
b)
Sadmeten els segents usos, edificacions i les seves ampliacions, sempre que sanalitzin els
efectes de ledificaci sobre lentorn territorial i es justifiqui la seva compatibilitat amb la
preservaci dels valors que motiven la protecci especial. dins un captol que sha dincorporar
al preceptiu Estudi dImpacte i dIntegraci Integraci Paisatgstica:
a)
b)
Els segents equipaments dinters pblic que shan demplaar en el medi rural,
sempre que no existeixin alternatives demplaament raonables en altre tipus de sl
dinferior protecci:
Els equipaments esportius, culturals, deducaci en el lleure i desbarjo a laire lliure,
amb les obres i installacions mnimes i imprescindibles per a ls de qu es tracti.
Excepcionalment, els equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos
urbans, si no existeixen alternatives raonables en sl de protecci preventiva, territorial
o, en contigitat amb els assentaments existents.
Dins la franja de 500 m del sl no urbanitzable C1, solament seran admeses aquelles
activitats que shagin demplaar en la zona costera per ra de la seva vinculaci
directa i funcional al mar o a la costa.
c)
Sadmeten els segents elements dinfraestructures sempre que adoptin solucions que
minimitzin els desmunts i terraplens, evitin interferir els connectors ecolgics, corredors
hidrogrfics, i els elements singulars del patrimoni natural (hbitats dinters, zones
humides i espais dinters geolgic i cultural). Si safecta sl amb usos agraris, cal
minimitzar limpacte sobre les explotacions agrries i les seves infraestructures:
Les infraestructures lineals de transport, telecomunicacions, subministrament i
devacuaci.
Installacions i obres necessries per a serveis tcnics.
3. Totes les activitats de naturalesa rstica que exigeixin moviments de terra, amb la finalitat
dimplantar noves installacions, efectuar rompudes i/o artigatges per a nous conreus shan de
subjectar al procediment previst a larticle 48 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 dagost, pel qual
saprova el Text refs de la Llei durbanisme.
Article 358.-
1. Definici:
Constitueix el sl rstic els terrenys no urbanitzables que no tenen un valor agrcola especfic ni
juguen un paper separador en el territori.
El sl no urbanitzable costaner 1 (C-1) es caracteritza pel seu valor intrnsec i per la seva
capacitat de connector entre els mbits litoral i interior (terra endins) o altres valors dignes de
protecci.
2. Usos i activitats admesos:
Els mateixos que els corresponents a la clau 31-C1 assenyalats a larticle 357
Article 359.-
1. Definici:
Constitueix el sl forestal els considerats terrenys forestals dacord amb larticle 2 de la Llei
6/1988, de 30 de mar, forestal de Catalunya, amb presncia majoritria de masses arbries.
El sl no urbanitzable costaner 1 (C-1) es caracteritza pel seu valor intrnsec i per la seva
capacitat de connector entre els mbits litoral i interior (terra endins) o altres valors dignes de
protecci.
2. Usos i activitats admesos:
a)
Forestal.
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
Els segents equipaments dinters pblic que shan demplaar en el medi rural,
sempre que no existeixin alternatives demplaament raonables en altre tipus de sl
dinferior protecci:
Els equipaments esportius, culturals, deducaci en el lleure i desbarjo a laire lliure,
amb les obres i installacions mnimes i imprescindibles per a ls de qu es tracti.
Dins la franja de 500 m del sl no urbanitzable C1, solament seran admeses aquelles
activitats que shagin demplaar en la zona costera per ra de la seva vinculaci
directa i funcional al mar o a la costa.
l)
Sadmeten els segents elements dinfraestructures sempre que adoptin solucions que
minimitzin els desmunts i terraplens, evitin interferir els connectors ecolgics, corredors
hidrogrfics, i els elements singulars del patrimoni natural (hbitats dinters, zones
humides i espais dinters geolgic i cultural). Si safecta sl amb usos agraris, cal
minimitzar limpacte sobre les explotacions agrries i les seves infraestructures:
Les infraestructures lineals de transport, telecomunicacions, subministrament i
devacuaci.
Article 360.-
b)
El cessament de l'activitat de cmping existent comportar que la nova activitat que s'implanti
haur de ser conforme al rgim d'usos establert per aquesta normativa urbanstica pel sl
costaner C1.
3. Les construccions i, installacions existents, autoritzades dacord al planejament general
anterior, sentenen compatibles urbansticament als efectes de lobtenci de la llicncia
ambiental.
4. Les installacions i construccions existents abans de l'entrada en vigor del Pla director del
sistema costaner, no autoritzades i, per tant, no admeses pel POUM, es consideren en situaci
de fora d'ordenaci. Conforme al que estableix l'article 108 del TRLU, s'hi podran autoritzar les
reparacions que exigeixin la salubritat pblica, la seguretat de les persones, o la bona
conservaci de les dites construccions i installacions en les condicions establertes a l'apartat 2)
del mateix article 108, tret que es puguin aplicar les mesures de restauraci previstes a la
legislaci urbanstica.
5. El usos i activitats admesos i les condicions dordenaci i de les edificacions de les
installacions seran els determinats a la legislaci sectorial.
17
Pla director urbanstic del sistema costaner (PDUSC): Aprovaci definitiva el 25 de maig de 2005, publicat al DOGC
nmero 4407, de 16 de juny de 2005
Es van presentar diversos recursos de reposici formulats contra la resoluci del Conseller d'aprovaci definitiva, abans
esmentada. Aquestes resolucions d'estimaci parcial, van ser dictades pel Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques,
en dates 9 de juny i 15 de setembre de 2006, i publicades als DOGC nmero 4761 i 4759, de dates 15 i 13 de novembre de
2006 respectivament
Pla director urbanstic del sistema costaner (PDUSC II): Aprovaci definitiva el 16 de desembre de 2005, publicat al DOGC
nmero 4575, de 17 de febrer de 2006.
Es van presentar dos recursos de reposici formulats contra la resoluci del Conseller d'aprovaci definitiva, abans
esmentada, que es van resoldre mitjanant resolucions d'estimaci parcial, tot implicant la seva modificaci, i dictades pel
Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques, en dates 15 de mar i 19 dabril de 2007, i publicades als DOGC nmero
4867 i 4880, de dates 23 dabril i 10 de maig de 2007 respectivament.
Modificaci puntual del PDUSC per a la correcci derrades materials detectades, aprovada definitivament mitjanant resoluci
dictada en data 21 de mar de 2007, pel Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques. Es va publicar al DOGC nmero 4881
de data 11 de maig de 2007.
CAPTOL 9.-
Article 361.-
1. Definici:
Comprn sls agrcoles que pels seus valors naturals i de connectivitat ecolgica o per la seva
localitzaci en el territori, el Pla considera que s adequat per formar part duna xarxa
permanent i continua despais oberts.
El sl no urbanitzable costaner 2 (C2) es caracteritza per ser el ms prxim a la ribera de mar
(dins la lnia de 500 m) i que per la seva posici ha de veure regulats els seus usos per
garantir el compliment dels objectius del pla.
2. Usos i activitats admesos:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
Els segents equipaments dinters pblic que shan demplaar en el medi rural,
sempre que no existeixin alternatives demplaament raonables en altre tipus de sl
dinferior protecci:
Els equipaments esportius, culturals, deducaci en el lleure i desbarjo a laire lliure,
amb les obres i installacions mnimes i imprescindibles per a ls de qu es tracti.
Excepcionalment, els equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos
urbans, si no existeixen alternatives raonables en sl de protecci preventiva , territorial
o, en contigitat amb els assentaments existents.
h)
Sadmeten els segents elements dinfraestructures sempre que adoptin solucions que
minimitzin els desmunts i terraplens, evitin interferir els connectors ecolgics, corredors
hidrogrfics, i els elements singulars del patrimoni natural (hbitats dinters, zones
humides i espais dinters geolgic i cultural). Si safecta sl amb usos agraris, cal
minimitzar limpacte sobre les explotacions agrries i les seves infraestructures:
Les infraestructures lineals de transport, telecomunicacions, subministrament i
devacuaci.
Installacions i obres necessries per a serveis tcnics.
3. Totes les activitats de naturalesa rstica que exigeixin moviments de terra, amb la finalitat
dimplantar noves installacions, efectuar rompudes i/o artigatges per a nous conreus shan de
subjectar al procediment previst a larticle 48 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 dagost, pel qual
saprova el Text refs de la Llei durbanisme.
Forestal.
b)
c)
d)
e)
f)
g)
Sadmeten els segents usos, edificacions i les seves ampliacions, sempre que
sanalitzin els efectes de ledificaci sobre lentorn territorial i es justifiqui la seva
compatibilitat amb la preservaci dels valors que motiven la protecci especial. dins un
captol que sha dincorporar al preceptiu Estudi dImpacte i de Integraci Paisatgstica.
h)
i)
Els segents equipaments dinters pblic que shan demplaar en el medi rural,
sempre que no existeixin alternatives demplaament raonables en altre tipus de sl
dinferior protecci:
Els equipaments esportius, culturals, deducaci en el lleure i desbarjo a laire lliure,
amb les obres i installacions mnimes i imprescindibles per a ls de qu es tracti.
j)
Sadmeten els segents elements dinfraestructures sempre que adoptin solucions que
minimitzin els desmunts i terraplens, evitin interferir els connectors ecolgics, corredors
hidrogrfics, i els elements singulars del patrimoni natural (hbitats dinters, zones
humides i espais dinters geolgic i cultural). Si safecta sl amb usos agraris, cal
minimitzar limpacte sobre les explotacions agrries i les seves infraestructures:
Les infraestructures lineals de transport, telecomunicacions, subministrament i
devacuaci.
18
Pla director urbanstic del sistema costaner (PDUSC): Aprovaci definitiva el 25 de maig de 2005, publicat al DOGC nmero
4407, de 16 de juny de 2005
Es van presentar diversos recursos de reposici formulats contra la resoluci del Conseller d'aprovaci definitiva, abans esmentada.
Aquestes resolucions d'estimaci parcial, van ser dictades pel Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques, en dates 9 de juny
i 15 de setembre de 2006, i publicades als DOGC nmero 4761 i 4759, de dates 15 i 13 de novembre de 2006 respectivament
Pla director urbanstic del sistema costaner (PDUSC II): Aprovaci definitiva el 16 de desembre de 2005, publicat al DOGC nmero
4575, de 17 de febrer de 2006.
Es van presentar dos recursos de reposici formulats contra la resoluci del Conseller d'aprovaci definitiva, abans esmentada, que
es van resoldre mitjanant resolucions d'estimaci parcial, tot implicant la seva modificaci, i dictades pel Conseller de Poltica
Territorial i Obres Pbliques, en dates 15 de mar i 19 dabril de 2007, i publicades als DOGC nmero 4867 i 4880, de dates 23
dabril i 10 de maig de 2007 respectivament.
Modificaci puntual del PDUSC per a la correcci derrades materials detectades, aprovada definitivament mitjanant resoluci
dictada en data 21 de mar de 2007, pel Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques. Es va publicar al DOGC nmero 4881
de data 11 de maig de 2007.
SL
COSTANER.-
Article 366.-
En tot all que comporti un superior nivell de protecci ser daplicaci el rgim corresponent al
sl agrcola permanent en sl no urbanitzable costaner 1 (clau 31-C1).
Article 367.-
Article 368.-
1. Els sls inclosos dins de lmbit delimitat com a anella verda es regiran per les respectives
qualificacions urbanstiques que els hi correspon.
2. Aquests sls seran objecte de gesti per part de lAjuntament, de manera especfica, directa
o indirecta, en la forma que es determini, dacord amb els segents principis:
-
Preservar lAnella Verda com a espai lliure al servei de la poblaci, amb una gesti
sostenible dels recursos, de manera integrada. Aquesta gesti integrada anir dirigida
a assegurar la connectivitat ecolgica, paisatgstica i social de lAnella Verda, i podr
fer propostes en mbits externs que facilitin aquests objectius, especialment als mbits
costaners i als sectors del sl urbanitzable adjacents, que, no obstant aix, es regiran
per les seves regulacions especfiques.
Generar pautes ds daquests espais en benefici de la ciutadania, des del punt de vista
educatiu, cultural, esportiu, turstic i de lleure.
Facilitar la gesti sostenible dels espais naturals, dacord amb els objectius generals de
lAnella Verda, en concertaci amb la propietat privada.
TTOL VUIT.-
Elements vulnerables:
Confinament:
Mesura de protecci de les persones, davant dun accident o emergncia, que consisteix a
tancar-se en un local protegit suficientment allat de lexterior i romandre-hi fins que les
condicions a lexterior sn segures. En lacci de confinament, shan dobturar amb cura les
obertures, incloses les entrades daire, desprs dhaver parat les installacions de climatitzaci i
ventilaci.
-
Previsi i concreci de barreres fsiques (dunes, murs, etc.) entre les installacions i els
elements vulnerables que permetin suportar els fenmens de radiaci trmica i sobrepressi.
-
Zona IEA per ra del risc qumic en establiment industrials que manipulen substncies
perilloses:
Correspon a una franja mxima de 500 metres al voltant de les installacions incloses al
Plaseqcat.
En el cas dadoptar mesures preventives envers la detecci de fenmens qumics de toxicitat i
davs a la poblaci, la franja es pot reduir a 350 metres.
En el cas dadoptar mesures preventives estructurals envers els fenmens fsics que permetin
suportar els fenmens de radiaci trmica i sobrepressi segents, la franja es pot reduir a 100
m sempre i quan no hi hagi presncia de substncies que poden generar nvols txics de gran
abast.
1.
2.
Descripci del
fenomen
Nvol txic
Gasos liquats
extremadament inflamables
BLEVE
Grans incendis,
deflagracions i/o
explosions
Nvol Inflamable
Explosiu
Dard de foc
Lquids inflamables
Incendi de Toll
Resta casos
Vessaments
contaminants i
similars
50 metres
Les zones dIEA corresponents als focus demergncia actual es representen als plnols de la
srie 09 del POUM. En cada moment, la zona IEA sajustar a les variacions de les
circumstncies de risc originades pel possible cessament destabliments industrials o a causa
de noves installacions.
b)
Zona IEA per ra del risc qumic en el transport de mercaderies perilloses per carretera:
Correspon a una franja de 500 m definida per una lnia parallela traada a ambdues bandes de
leix de la infraestructura.
En el cas dadoptar-ne mesures preventives envers la detecci dels fenmens qumics de
toxicitat i, davs a la poblaci, la franja es pot reduir a 350 m. La franja es pot reduir fins a 100
m si sapliquen les mesures preventives estructurals i sempre i quan no hi ha un flux significatiu
de mercaderies perilloses de tipus txic, dacord a la definici feta per la Resoluci
IRP/971/2010, de 31 de mar, per la qual es dna publicitat als criteris per a lelaboraci dels
informes referents al control de la implantaci de nous elements vulnerables compatibles amb
la gesti dels riscos de protecci civil.
Les zones dIEA corresponents als focus demergncia actual es representen als plnols de la
srie 09 del POUM. En cada moment, la zona IEA sajustar a les variacions de les
circumstncies de risc originades pel possible cessament o, a causa de nous transports de
mercaderies perilloses.
c)
Zona IEA per ra del risc qumic en el transport de mercaderies perilloses per ferrocarril:
Correspon a una franja de 250 m definida per una lnia parallela traada a ambdues
bandes de leix de la infraestructura.
En el cas dadoptar-ne mesures preventives estructurals envers els fenmens fsics i, davs a
la poblaci, la franja es pot reduir a 100 m.
Les zones dIEA corresponents als focus demergncia actual es representen als plnols de la
srie 09 del POUM. En cada moment, la zona IEA sajustar a les variacions de les
L'interior de la zona d'intensitat lmit a l'exterior (ILE) del risc qumic en establiments
industrials.
L'interior de les zones inundables per perode de retorn 500 anys o inferior o, de cons de
dejecci o daltres zones inundables per criteris geomorfolgics.
Tamb ser necessari en el procs daprovaci de modificacions del planejament general que
afectin terrenys inclosos dins de lescenari II (confinament general) per risc qumic en
establiments industrials que manipulen substncies perilloses (zones dintervenci del pla
especial demergncia Plaseqcat).
Linforme es fonamentar en els criteris tcnics recollits a la Resoluci IRP/971/2010, de 31 de
mar, per la qual es dna publicitat als criteris per a lelaboraci dels informes referents al
control de la implantaci de nous elements vulnerables compatibles amb la gesti dels riscos
de protecci civil, o a les modificacions daquesta.
2.- Lalteraci de les circumstncies que motiven la incompatibilitat dun planejament derivat
amb la gesti del risc derivada de la presncia d'activitats industrials que manipulen
substncies perilloses, de transports viaris o ferroviaris de mercaderies perilloses o de zones
inundables, ja sigui per lexistncia de projectes concrets que recullin mesures correctores del
risc, amb lobjecte de suprimir zones de risc, ja sigui pel cessament dactivitats industrials o, per
la modificaci o tancament d'installacions amb substancies perilloses o per la modificaci dels
fluxos o infraestructures de transport, permet que el planejament pugui assolir la compatibilitat
amb la gesti del risc i, per tant, sigui possible la implantaci de nous elements vulnerables.
La compatibilitat estar vinculada a l'informe favorable del Pla derivat, per part de la Direcci
General de Protecci Civil i, a que l'execuci daquest planejament sigui posterior a la supressi
de la zona de risc que determina la incompatibilitat.
3.- La compatibilitat dun planejament derivat amb la gesti del risc qumic en el transport de
mercaderies perilloses tamb sassoleix en el moment de lexistncia dun projecte o dun
comproms per part de lrgan o lAdministraci competent, per a la modificaci del traat
concret que generava la incompatibilitat. No obstant aix, en el cas de que ledificaci dels
terrenys sigui anterior a la supressi del pas de mercaderies perilloses, shauran dhaver
executat prviament les mesures preventives de seguretat que es puguin requerir, relatives a la
installaci de serveis davs i alarma a la poblaci, ladopci de condicions constructives
especfiques als edificis o, altres de carcter temporal com les dunes verdes a partir de
compactaci de terres i la plantaci darbres. La compatibilitat estar vinculada a linforme
favorable per part de la Direcci General de Protecci Civil a les mesures preventives
proposades.
En aquest supsit, dins la zona d'indefensi envers l'autoprotecci (IEA), no es podran
implantar espais o edificis destinats a infants, gent gran, discapacitats, malats ni a loci ni a la
pblica concurrncia, i les zones verdes es mantindran amb baixa densitat de poblaci.
A les parts de tots els sectors de planejament derivat i dels Polgons dactuaci
urbanstica, delimitats al POUM o, als que es delimitin en el futur, incloses dins la zona
dIntensitat Lmit Exterior (ILE) per risc qumic en establiments industrials que manipulen
substncies perilloses.
A les parts de tots els sectors de planejament derivat, delimitats al POUM o, als que es
delimitin en el futur, incloses dins la zona dindefensi envers lautoprotecci (IEA) per
risc qumic en el transport de mercaderies perilloses per ferrocarril i carretera.
Els nous espais lliures, zones verdes i de lleure evitar que es generin condicions per a la
pblica concurrncia:
a)
b)
c)
Els projectes durbanitzaci, amb independncia del seu s principal, hauran dadoptar
mesures preventives davs a la poblaci.
b)
Industrial, i els que formen part directament dun establiment industrial, com a
menjadors, laboratoris, oficines, etc.
b)
Quan un estudi previ al desenvolupament dun sector permeti constatar que els
elements vulnerables estan protegits envers els possibles efectes fsics en cas
demergncia (radiaci, sobrepressi i projecci de fragments), per motiu de les
caracterstiques naturals del terreny, de ledificabilitat actual i/o de la infraestructura
ferroviria al seu pas per aquest mbit no ser daplicaci.
A les parts de tots els sectors de planejament derivat, delimitats al POUM o, als que
es delimitin en el futur, incloses dins la zona dIntensitat Lmit Exterior (ILE) per risc
qumic en establiments que manipulen substncies perilloses.
Sexceptuen aquells sectors de planejament especial i, els que han de ser desenvolupats
mitjanant Plans de millora urbana, als que la fitxa normativa reguladora del POUM assigna
usos concrets diferents.
a)
b)
Industrial.
Magatzematge, noms a la zona ILE no coincident amb zona IEA.
s compatible tamb amb la gesti del risc qumic la implantaci dinfraestructures
del sistema viari i ferroviari i similars , excepte aquelles de pblica concurrncia
com, per exemple, estacions de ferrocarril.
Dhabitatge.
Residencial, especialment destinats a gent gran o, amb mobilitat reduda.
Educatiu, especialment destinats a infants.
Hospitals i centres pel tractament de malalties.
Hostaleria i allotjament.
Restauraci.
Lleure, oci, equipaments esportius i similars.
Qualsevol altra activitat basada en la pblica concurrncia.
A les parts dels sectors de planejament derivat, delimitats al POUM o dels que es
delimitin al futur, ubicades dins de lEscenari II per risc qumic en establiments industrials
que manipulen substncies perilloses (zona dintervenci del pla especial demergncia
Plaseqcat).
A la zona esportiva de Campclar, situada entre el PPU-10, els PAs 96 i 97, el carrer Riu
Siurana i el nou accs des de la carretera T-11 a Bonavista.
A les parts dels Polgons dactuaci urbanstica delimitats al POUM o, als que es
delimitin en el futur, incloses dins la zona dIntensitat Lmit Exterior (ILE) per risc qumic
en establiments industrials que manipulen substncies perilloses.
a)
operativa
b)
El seu disseny preveur els espais on es puguin confinar als usuaris o espectadors
presents, en funci de la capacitat mxima de lequipament i, per a un temps de fins a 2
hores.
Lespai de confinament podr ser nic o mltiple. Es podr habilitar per al confinament els
espais que tinguin un s habitual concret per aquests han de ser dissenyats, tot
considerant tamb la seva funci de confinament (com ara sales o espais de reunions que
puguin existir).
Les vies que calgui emprar per a desplaar-se fins als mbits de confinament, caldr que
estiguin dissenyades (ample i recorregut) tot tenint en compte el flux de persones que es pot
arribar a concentrar.
c)
Els equipaments esportius oberts shan de dissenyar de forma que es puguin tancar 10
minuts abans de larribada duna possible emergncia o, confinar en el mateix temps,
s a dir, que els usuaris o espectadors es puguin desplaar fins a un espai tancat a
linterior del propi equipament o annex a aquest, on es puguin protegir dels efectes de
les emergncies, un cop aquestes shagin produt.
d)
2.- Les segents condicions constructives sn daplicaci als segents edificis privats i
equipaments:
-
Als compresos dins la part dels sectors de planejament derivat, delimitats al POUM o,
als que es delimitin en el futur, incloses dins la zona dIntensitat Lmit Exterior (ILE) per
risc qumic en establiments que manipulen substncies perilloses.
Als compresos dins la part dels Polgons dactuaci urbanstica PA-38, PA-50, PA-95,
PA-96 i PA-97 inclosa dins la zona dIntensitat Lmit Exterior (ILE).
Als nous edificis i als sotmesos a reforma o rehabilitaci situats als barris de Campclar i
Bonavista, situats dins la zona dIntensitat Lmit Exterior (ILE).
Els perfils que composen els tancaments externs de portes i finestres, i, els elements
estructurals dels edificis situats dins daquests sectors i polgons dactuaci urbanstica han de
suportar les segents sollicitacions, en funci de la seva distncia respecte del focus de
lemergncia de coordenades UTM 349098, 4552336 (aproximadament 150 metres al nord del
punt kilomtric 8 de la C-31B) i amb el lmit de 1.500 m com a zona ILE:
La cara externa dels vidres dels forats dels tancaments exteriors ser a base de peces de vidre
laminar de 5+5 mm de gruix i, individualment, no superaran una superfcie de 3 m.
Per a edificis situats a menys de 1.100 m del focus de lemergncia caldr que els vidres siguin
trmics reforats i, pels situats a menys de 800 m, que siguin del tipus EW30 o EI 30.
Les faanes exposades sn aquelles que, a conseqncia de la seva orientaci en relaci del
focus, no queden resguardades davant els efectes duna emergncia.
En el cas de sectors i polgons situats al nord del polgon qumic, corresponen generalment a
les sud, est i oest dels edificis i, en el cas de sectors i polgons situats al sud del polgon qumic,
a les nord, est i oest dels edificis.
3.- Les segents condicions constructives sn daplicaci als segents edificis privats i
equipaments:
-
Als compresos dins la part dels sectors de planejament derivat, delimitats al POUM o,
als que es delimitin en el futur, inclosa dins la zona dIntensitat Lmit Exterior (ILE) per
risc qumic en establiments que manipulen substncies perilloses.
Als compresos dins la part dels Polgons dactuaci urbanstica PA-38, PA-50, PA-95,
PA-96 i PA-97 inclosa dins la zona dIntensitat Lmit Exterior (ILE).
Als nous edificis i als sotmesos a reforma o rehabilitaci situats als barris de Campclar i
Bonavista, situats dins la zona dIntensitat Lmit Exterior (ILE).
Les portes i finestres exteriors hauran de tenir una permeabilitat a laire grau 3, segons la
classificaci de la norma europea EN 12207.
La soluci constructiva de caixes de persiana haur de garantir la mxima estanquitat a laire.
Totes les obertures i les ventilacions forades shauran de poder tancar totalment en cas
demergncia.
Els captadors daire i de les mquines daire condicionat es disposaran orientats de forma
oposada al sentit de laven duna possible emergncia, s a dir, no orientats cap a la carretera
N-340, i darrera dalguna protecci aprofitant el propi disseny dels edificis.
En cas demergncia, no shaurien de superar les dues renovacions horries daire, en situaci
de tancament de tots els sistemes de ventilaci.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
nica.
Seran daplicaci les ordenances municipals vigents en el moment de laprovaci definitiva
daquest POUM, en tot all que no shi oposi, ni el contradigui, ni resulti incompatible.
DISPOSICIONS TRANSITRIES
Primera.
Atesa la situaci actual de desenvolupament dalguns mbits de planejament fixats en el Pla
General que es revisa, aquelles figures de planejament aprovades definitivament amb
anterioritat a aquest POUM, que no shan executat totalment, continuaran vigents en tot all
que no contradigui les determinacions del Decret legislatiu 1/2010 de 3 dagost, pel qual
saprova el Text refs de la Llei dUrbanisme i daquest pla.
Segona.
Els plans parcials, els plans de millora urbana i/o els especials dels sectors integrats en lmbit
territorial daquest Pla que es trobin en curs de revisi o modificaci i que no hagin estat
tramesos a lAdministraci competent per a la seva aprovaci definitiva abans de lentrada en
vigor daquest POUM, hauran dajustar-se a les determinacions daquest POUM.
Tercera.
Mentre no es constitueixi el Consell local assessor en matria de patrimoni histric, es requerir
informe dels tcnics de la Conselleria de Patrimoni municipal.
Quarta.
Una vegada el document estigui publicat i sigui vigent, i amb el termini mxim de tres mesos,
es far compatible el contingut normatiu del POUM amb els codis didentificaci i de
sistematitzaci informtics i grfics del planejament urbanstic del Departament i els codis del
Mapa Urbanstic de Catalunya.
Cinquena.
Dacord amb que estableix larticle 73 del Reglament de la Llei durbanisme, els plnols i les
fitxes urbanstiques shauran de representar sobre una cartografia digital actualitzada. Amb la
finalitat de no endarrerir lentrada en vigor daquest pla, lAjuntament de Tarragona des de la
publicaci al DOGC de lacord daprovaci definitiva, als efectes de la seva executivitat,
disposar dun termini de dos anys per tal que la documentaci grfica es refongui sobre la
topografia oficial actualitzada lliurada per part del Departament de Territori i Sostenibilitat.
El referit trasps del contingut dordenaci del POUM a la topografia actualitzada es far tenint
en compte els lmits dinterpretaci de les esmenes, adaptacions i modificacions que en resultin
tenint en compte, duna banda, larticle 9 de les normes urbanstiques del propi POUM i, de
laltra, les condicions establertes als articles 95 i segents de la Text refs de la Llei
dUrbanisme.
Sisena
La Modificaci puntual del Pla general dordenaci urbana de Tarragona per a la regulaci del
subsl dels sistemes urbanstics de titularitat pbica a lmbit del pla especial de la Part alta,
aprovada definitivament per resoluci del Conseller de Territori i Sostenibilitat de data 6 de juny
de 2012 i publicada en el DOGC nm. 6152, de 19 de juny de 2012, mantindr la seva vigncia
un cop esdevingui executiu el POUM.